Dimarts 2 de desembre de 2025

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

Nadal 10

La Gran Nadala 2025 fa cantar un any més Reus amb centenars de veus infantils

Opinió 20 Jordi Fortuny Guinart. Campanyes de neteja: poc i malament

La pesta porcina amenaça la viabilitat de totes les explotacions de Tarragona

El brot localitzat a Barcelona no s’ha estès, però el sector preveu que els efectes econòmics per la caiguda de vendes i el tancament de fronteres arribin a totes les explotacions

12 i 13

Tarragona 2 i 3

Una segona vida pel Port

Esportiu

La remodelació de l’espai està pendent de l’aprovació de la tercera fase, però s’estan recuperant els espais comercials que han estat molts anys tancats

Comerç

L’Ajuntament reusenc habilitarà una nova nau al Mercat del Camp

L’espai es dedicarà a Zona d’Activitats Complementàries i permetrà ampliar i millorar la logística del mercat l 8

Salut

La Síndica de Greuges estudiarà d’ofici la manca de servei 24 hores als ictus a Tarragona

l 5

Successos

Una vintena de vehicles aparcats a l’estació de l’AVE apareixen amb els vidres trencats

l 13

Tarragona

El sector crític presentarà una candidatura a l’executiva local de Junts

l 4

Ramaderia

La remodelació integral del Port Esportiu finalitzarà abans d’acabar el 2026

Urbanisme l La concessionària de l’espai, Nàutic Tarragona SA, proposarà a l’Autoritat Portuària modificar la tercera fase per mantenir en peu l’ala perpendicular a la platja del Miracle

El Port Esportiu encararà la recta final de la seva remodelació aquest 2026. La previsió és que la tercera i última fase d’obres es desenvolupi al llarg de l’any vinent i pugui estar finalitzada abans d’arribar al 2027. Això sí, els treballs que s’acabaran executant podrien no ser els mateixos que es van plantejar inicialment. I és que la concessionària de l’espai, Nàutic Tarragona SA, vol modificar el projecte presentat el 2021 per «ajustar més el model econòmic i financer».

Així ho afirma David Pino, president del Reial Club Nàutic Tarragona, el soci majoritari de la societat que gestiona el Port Esportiu. La nova proposta planteja mantenir en peu els 21 locals situats en l’ala perpendicular a la platja del Miracle, els quals es preveien enderrocar amb l’objectiu de generar més places d’aparcament: «La idea seria adequar tota aquella zona i posar-la al dia per poder aprofitar els espais actuals».

Tanmateix, es descartaria el trasllat del varador fins a la part del recinte on es troba la rotonda. «El projecte incloïa la instal·lació d’un travel lift una grua de pòrtic que s’utilitza per a treure embarcacions de gran tonatge de l’aigua i col·locar-les en terra per al seu manteniment o reparació—, que suposava una gran inversió», assenyala Pino. «En Port Esportiu de Tarragona només

31

Locals ocupats

El Port Esportiu compta amb 59 locals i la meitat estan ocupats La xifra

hi ha 10 o 12 barques de 20 o 30 tones i molts d’aquests es treuen una vegada a l’any», indica. Per aquest motiu, creu que «no és necessari» i, a més, tampoc seria rendible econòmicament.

Des del Nàutic plantegen mantenir el varador actual, amb «una grua normal i corrent», però arranjant l’espai on es troba. Aquest nou projecte, que inclourà la construcció d’una escalinata que connectarà el passeig amb la part de sota, es presentarà formalment a l’Autoritat Portuària, que és la propietària de les instal·lacions i qui ha d’aprovar aquestes modificacions. Pino assegura que, tant si accepten els canvis proposats com si no, el cost de l’actuació «ascendirà fins als 1,8 milions d’euros».

Pròrroga de la concessió L’Autoritat Portuària va atorgar 12 anys més de concessió del Port Esportiu a la societat Nàutic Tarragona a partir del 2024, quan finalitzava l’anterior contracte. Aquesta pròrroga estava vinculada a l’execució d’una reforma integral

pressupostada en més de 4,5 milions d’euros. Amb aquesta gran transformació, l’objectiu és desvincular aquest espai de l’oci nocturn i atraure un nou tipus de públic. La idea és que, en la part superior hi hagi la zona de restauració i, a baix, hi hagi oficines i establiments vinculats a l’economia blava.

De fet, el Port Esportiu ja ha començat a revifar. «Quan va finalitzar la segona fase d’obres, van augmentar les empreses que volien venir un dels nostres locals», apunta Pino, qui assenyala que «actualment n’hi ha 31 ocupats dels 59 existents». Companyies de submarinisme i motos aquàtiques comparteixen l’anella inferior amb gabinets d’advocats i constructores. Es tracta d’una xifra «alta» tenint en compte que «fa dos anys l’ocupació era inferior al 30%». A més, hi ha altres quatre locals en obres que s’obriran pròximament.

La segona part del projecte va consistir en l’ampliació de les voreres, la instal·lació de jardineria i l’arranjament dels locals comercials de l’ala paral·lela al Miracle. «Estaven abandonats i fets un desastre», indica el president del Nàutic, qui assegura que «molta gent va marxar sense pagar i ens vam haver de fer càrrec de les reformes». Pino confia que la remodelació del Port Esportiu tindrà un impacte «molt positiu» per a la ciutat i els tarragonins, i es «potenciarà» amb la gran

El Nàutic vol mantenir també el varador en la seva ubicació actual

El cost de la darrera fase d’obres ascendirà fins als 1,8 milions d’euros

zona verda que s’està construint al voltant de la seu de l’Autoritat Portuària.

Fi a la querella

La reforma del Port Esportiu no ha estat exempta de polèmica. El 2022, l’Associació d’Amarristes va interposar una querella contra la junta directiva que hi havia en aquell moment al Club Nàutic per haver modificat el projecte sense informar la resta d’accionistes del Nàutic Tarragona SA. Pino explica que el cas va arribar a l’Audiència Provincial, que «va desestimar la demanda —per insolvència punible, administració deslleial i delicte societari—». «Ja està tot pacificat», afirma.

La quarta subhasta del Port per desfer-se de les accions del Nàutic torna a quedar deserta

Societat l El preu de sortida de les 7.000 participacions era de 257.599,02 euros

J.B.

El quart intent tampoc ha estat el bo. Després de tres licitacions fallides, l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) va tornar a posar a la venda, el passat 1 d’octubre, les 7.000 accions que ostenta de Nàutic Tarragona SA. En aquesta ocasió, el preu de sortida d’aquestes participacions, que representen el 35% del capital social de l’empresa concessionària del Port Esportiu, va ser de 257.599,02 euros. Tot i haver disminuït l’import inicial un 15% respecte a la tercera subhasta, no es van rebre ofertes per part de cap persona —física i jurídica—.

L’APT va treure a la venda les accions per primera vegada el passat mes de març amb un preu base de lici-

tació de 419.457 euros. Segons la mateixa institució, Puertos del Estado havia recomanat a totes les autoritats portuàries del sistema espanyol «limitar la seva participació en empreses». A més, defensaven que la decisió s’havia pres tenint en compte que «no es tracta d’una participació estratègica des del punt de vista de l’activitat comercial del Port de Tarragona». De fet, a inicis del 2024, l’APT ja va demanar una valoració de les seves accions de cara a una futura venda. Ho feia després que els cessionaris de diversos locals del Port Esportiu alcessin la veu per exigir una pròrroga del contracte de lloguer que van signar fa trenta anys i que expirava el 24 de març de l’any passat.

John Bugarin

Empreses constructores i gabinets d’advocats s’han instal·lat en alguns dels locals del Port Esportiu. Gerard Martí

David Pino: «Volem que tothom conegui què hem sigut i què hem fet en aquests 150 anys d’història»

Societat l El Reial Club Nàutic de Tarragona prepara una gran celebració per a la seva efemèride, que culminarà amb una gala el 2028

John Bugarin

David Pino és soci del Reial Club Nàutic de Tarragona des de fa 60 anys i ha format part de les diferents juntes directives que han dirigit l’entitat els últims 40 anys. El passat desembre, va ser elegit com a nou president del club. Per què va decidir fer aquest pas?

«Tenia decidit que plegaria, però dos socis que són molt amics meus em van animar a presentar-me. Els vaig comentar que, si muntàvem un bon equip per gestionar-ho entre tots, em posaria al capdavant de la nova junta».

Quins objectius es marca?

«Estabilitzar la part econòmica i potenciar la part esportiva. El club està sa econòmicament. Tenim deutes, com passa a moltes cases i entitats, però estem al dia amb els pagaments».

Un dels principals reptes és la commemoració del 150 aniversari del club, que se celebrarà el 2028, en l’últim any del mandat.

«Volem fer una festa grossa perquè és una fita històrica. Durant el 2026 i 2027, farem com una travessia amb moltes activitats per culminar la celebració el 2028 amb una gran gala, unes festes importants i grans regates a nivell nacional dels esports que practiquem». Com va la preparació

d’aquestes activitats?

«Durant el primer trimestre del 2026, muntarem el comitè organitzador amb membres del club i alguns voluntaris. A més, hi haurà una empresa externa que ens acompanyarà per fer el programa d’activitats. També farem un comitè d’honor i demanarem al Rei que en formi part».

La ciutadania podrà gaudir ja d’alguna d’aquestes activitats l’any vinent?

«Sí. El 2026, rememorarem el passat perquè tothom, tant els socis com la ciutadania, tinguin memòria del que hem sigut, el que hem fet i el llegat

Els objectius

«Potenciarem la part esportiva i estabilitzarem l’econòmica»

històric que ens han deixat anteriors socis, membres de la junta i presidents. Farem exposicions, algun documental i programes als col·legis perquè coneguin el club. Segurament, farem campionats de Catalunya de surfski i llagut català i alguna Copa Catalana de Vela el segon semestre. A més, hem demanat i han acceptat que la regata de

creuers que fem per Santa Tecla s’inclogui en el calendari oficial de la Federació Catalana de Vela».

Què hi haurà el 2027?

«Serà un any de transformació de les estructures del club.

També es faran exposicions al públic, conferències, regates socials i participatives per a la ciutadania... Hi haurà jornades de portes obertes gairebé cada setmana perquè la gent pugui gaudir gratuïtament de totes les activitats esportives que fem».

Parlava de potenciar la part esportiva del club. Com ho aconseguiran?

«Volem donar a conèixer més els esports de mar, que són minoritaris. Som l’únic club amb instal·lacions que ofereix tota mena d’activitats esportives nàutiques: vela, rem, piragüisme, rem de mar... Es podria explotar més, però necessitaríem molts mitjans per fer publicitat i campanyes. Desgraciadament, no anem molt sobrats. Això sí, l’Ajuntament de Tarragona i l’Autoritat Portuària sempre ens donen suport». És important reforçar la base amb gent jove... «Enguany, han passat quasi 3.000 nens d’unes 50 escoles de Tarragona, però és complicat fer que es quedin perquè no només els has de convèncer a ells, sinó també als pares. Alguns no els apunten perquè ja fan altre esport o música. N’hi ha d’altres que no els apunten perquè creuen que és molt perillós. Crec que amb el pas de les generacions, la mentalitat anirà canviant». Com ha evolucionat el club en els últims 60 anys? «Quan vaig entrar, era un club social i no esportiu. Era un lloc per relacionar-se amb altra gent. Ara, la part esportiva ha passat a ser un 80% i la social un 20%».

La segona fase d’obres va acabar a l’estiu. Gerard Martí

David Pino, president del Reial Club Nàutic de Tarragona. Gerard Martí

El «sector crític» de Junts es postula per a liderar l’executiva local

Política l La candidatura de Josep Maria Llort pugnarà amb la de Belén Riola, actual secretària d’organització del comitè

J. Bugarin

Dues candidatures pugnaran per liderar l’executiva local de Junts per Catalunya a Tarragona. Per una banda, hi ha la llista encapçalada per Josep Maria Llort, que s’autodenomina com el «sector crític» de la formació sobiranista a la ciutat. Per una altra, Belén Riola, que ha estat la secretà-

ria d’organització del comitè local els últims dos anys, presenta un equip amb una línia més continuista. Les eleccions se celebraran durant aquest dimecres i dijous.

«Volem ser la veu que la ciutat es mereix, fiscalitzant de debò i treballant per situar Tarragona al capdavant de la revitalització de l’inde-

Riola va ser la número ‘5’ de JxCat en les eleccions municipals del 2023

Formalitzen el contracte per les obres del camí de ronda de la Savinosa

pendentisme al territori», remarca Llort, qui assegura «un compromís ferm per exercir una oposició contundent i efectiva davant el govern municipal». De fet, les veus més crítiques de la militància juntaire no van veure amb bons ulls les negociacions que va mantenir Jordi Sendra, portaveu de JxCat a l’Ajuntament

de Tarragona, amb l’alcalde, Rubén Viñuales (PSC), per entrar a l’executiu.

«La nostra candidatura és un clam per la transparència, la participació i la fermesa i per fer que la nostra ciutat exerceixi el lideratge que li correspon, políticament i nacionalment», afegeix Llort, que es va presentar a les primàries per ser el candidat de Junts en les eleccions municipals del 2023. Finalment, es va acabar imposant Jordi Sendra, que va escollir Belén Riola com a número ‘5’ de la seva llista per als comicis. El febrer del 2024, Marc Giménez va ser nomenat com a nou president de l’executiva local de Junts a Tarragona, però ho va haver de deixar fa pocs mesos per motius de feina. Riola, que era la secretària d’organització, va assumir les seves responsabilitats. Ara, vol continuar liderant el comitè, però amb la seva pròpia candidatura. «Si estàs satisfet amb la feina d’aquests anys, vull que sàpigues que respectarem aquest llegat i que el reforçarem. Si estàs enfadat, decebut o desconnectat, et vull al costat. Et vull escoltar i vull que tornis a sentir Junts com casa teva», expressa en la seva carta als militants tarragonins.

Medi Ambient l Una concentració en contra del projecte aplega un centenar de persones

Redacció

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar ahir la formalització del contracte per executar les obres del camí de ronda entre les platges de la Savinosa i l’Arrabassada, a Tarragona. El projecte està impulsat per la Diputació de Tarragona i avalat per la direcció general de Costes de l’Estat. Els treballs els durà a terme Seranco S.A.U. per un import de 789.900 euros.

Precisament el passat dissabte més d’un centenar de persones es van concentrar per demanar que les obres no es facin. Convocats per la plataforma SOS Costa i Camp de Tarragona, consideren que el projecte atempta contra el medi natural i posa en risc l’espai, ja que es preveu construir una pista de cinc metres d’ample per a vianants i bicicletes.

«Encara som a temps d’aturar el nou camí de ronda de la Savinosa. Si és necessari i ens hem de posar davant de les màquines, ho farem». Amb aquesta contundència es va expressar dissabte l’arquitecta i activista Anna Saballs. Saballs, que ja ha defensat causes vinculades amb la

conservació del patrimoni oblidat —com les visites als Montgons o les cent pujades a Sant Simplici per dignificar-lo— ha viralitzat un vídeo on denuncia el projecte. Acumula a Instagram més de 150.000 visualitzacions i milers de likes i comentaris, molts des de més enllà de les fronteres tarragonines. «El nou camí, de cinc metres d’ample per facilitar el pas de les bicicletes, és a dir, dels turistes, es carregarà espècies protegides i manipularà els roquissars», subratlla Saballs en el vídeo.

ERC apunta a Viñuales El grup municipal d’ERC comparteix aquesta visió i apunta a l’alcalde Rubén Viñuales perquè parli amb el Ministeri i modifiqui el projecte. «S’ha d’aturar i replantejar, parlant amb els ciutadans i les entitats. El projecte als morrots de la Savinosa no pot ser un passeig de 5 metres», expressa Xavi Puig.

Els treballs els durà a terme Seranco S.A.U. per un import de 789.900 euros

El Port se suma a la campanya solidària de Nadal de Càritas

Societat l Port Tarragona s’ha sumat a la campanya solidària de Nadal ‘Llum per la dignitat’ impulsada per Càritas Interparroquial de Tarragona. La iniciativa recapta fons, mitjançant la venda de garlandes de llums nadalencs. Redacció/Port

A l’esquerra, una imatge de Josep Maria Llort. A la dreta, una fotografia de Belén Riola. Xarxes Socials

Creu Roja

consciencia i trenca estigmes sobre el VIH

Societat l Creu Roja

Joventut i Creu Roja es van unir ahir al Dia Mundial del VIH/sida amb la campanya 'Fes-ho amb ganes. Dona suport, informa’t protegeix-te‘, destacant la importància d'educar i conscienciar sobre el VIH i sida. La iniciativa social desafia estigmes, elimina conceptes erronis i promou la igualtat, inclusió i corresponsabilitat en la prevenció. La campanya subratlla la importància de l'educació per eliminar prejudicis i desmitificar conceptes erronis, rebutjant el terme 'col·lectius de risc' i destacant que el risc està lligat a comportaments específics. Reduir l'estigmatització és crucial, enfocant-se en la idea que 'indetectable = intransmissible'. A més, Creu Roja fomenta l'ús de mètodes de barrera com a mesura principal de prevenció del VIH, sensibilitzant sobre l'efectivitat d'altres mesures primàries i secundàries. S'emfatitza la rellevància de les proves de VIH com a eina essencial en la prevenció i cura de la salut, promovent l'accés regular per a la detecció precoç i la presa de decisions informades. A la província de Tarragona, l’any passat, l’entitat social va donar suport a més de 50 persones afectades de VIH/Sida i va realitzar 2.239 consultes i assessoraments sobre la temàtica. Durant el 2024, Creu Roja va realitzar 69 tallers a diferents centres educatius de la demarcació amb la participació de més de 1.600 alumnes tarragonins. Redacció

El Síndic de Greuges actuarà d’ofici i estudiarà el servei d’atenció als ictus

Salut l La queixa d’un pacient deriva el moviment de la defensora dels ciutadans

Oriol Castro Sanz

El Síndic de Greuges de Catalunya actuarà d’ofici i examinarà el servei d’atenció als ictus a Tarragona. L’actuació arriba derivada d’una reclamació que va interposar Francesc Bobé. Ell va patir un ictus isquèmic a Tarragona el 2018. Com va ser de matinada, no va disposar d’una trombectomia a l’Hospital Joan XXIII i va ser derivat a Bellvitge. Aquesta situació li

va provocar perdre la capacitat de parlar, d’escriure i la seva feina. «M’agradaria que arribés a les màximes instàncies possibles, fins i tot la judicial», expressa Bobé.

Així, el Síndic investigarà aquest greuge territorial a tota la província de Tarragona. Tot i això, cal recordar que aquesta institució fa recomanacions i advertiments que considera oportuns a les administracions per corregir una situació irregular. No té

competències més enllà en aquest sentit.

De paraules a fets

El passat dijous, la consellera de Salut, Olga Pané, va assegurar que l’objectiu del Departament és que tant a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona com a l’Arnau de Vilanova de Lleida, província on també pateixen aquest problema, es puguin fer trombectomies per tractar els ictus tots els dies de la setmana incloent-hi

«Un servei essencial com aquest no pot estar subjecte a estadístiques»

els caps de setmana i a totes hores, però va reconèixer que falten professionals i que per això s’agreguen els tractaments. Tot i la voluntat, el repte vertader amb aquest problema és passar de les paraules als fets, ja que és una

situació que s’arrossega des de fa molts anys.

Pané ho va explicar en resposta a una pregunta del grup de Junts per Catalunya a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya. De tota manera, la consellera va remarcar que la taxa de mortalitat a tres mesos tant a Tarragona com a Lleida després d’una trombectomia o d’una trombòlisi és inferior a la mitjana de Catalunya. Segons la consellera, la mortalitat per trombectomia al tercer mes de l’ictus és d’un 16% a Tarragona i d’un 18% a Lleida, mentre que la mitjana de Catalunya se situa en el 21%. En el cas de la trombòlisi, és d’un 4% a Tarragona i d’un 7% a Lleida, mentre que la mitjana catalana és del 8%. «Ho dic perquè els resultats amb aquest model milloren fins i tot els de Catalunya en general», va dir.

Polèmica

Per últim, Pané va subratllar que els casos que necessiten trombectomia fora d’horari són «pocs», un cas cada tres dies aproximadament, i això, «juntament amb la dificultat de tenir els equips disponibles 24 hores set dies a la setmana fa aconsellable que potser s’agreguen». Unes declaracions de la cap de Salut que van aixecar polseguera. La Plataforma del Camp de Tarragona per la Sanitat Pública i la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona van emetre un comunicat on expressen que «un servei essencial com aquest no pot estar subjecte a decisions basades en estadístiques simplificades sinó en criteris de seguretat, equitat i justícis sanitària». «No disposar-ne suposa un risc greu per a tota la ciutadania», van afegir. Amb tot, les entitats van demanar la dimissió de la consellera.

El Síndic de Greuges investigarà la situació que afecta tota la província de Tarragona. Hospital Joan XXIII

Nina Gramunt: «La recerca ens acosta a un Alzheimer més lent i amb menys impacte»

Salut l La neuropsicòloga de la Fundació Pasqual Maragall impartirà avui a les 18 h la xerrada 'Alzheimer sense mites' al Palau de Congressos

Marta Omella Blanco

Per què és necessari parlar d’un ‘Alzheimer sense mites’? Què fa que encara circulin tantes idees errònies?

«És una malaltia que encara arrossega molt estigma, com totes les que afecten la salut cerebral i mental. Tot allò que es viu com un tabú es comenta menys, i quan finalment se’n parla, sovint la informació que circula és errònia o incompleta».

Quins són alguns d’aquests mites?

«Un dels més estesos és pensar que no es pot fer res per prevenir-la. És cert que no existeix cap vacuna que garanteixi que no patirem la malaltia, però hi ha factors que hi influeixen molt, com la salut cardiovascular, i els

hàbits de vida. Un altre mite molt arrelat és el de l’herència. Molta gent creu que si el pare o la mare han tingut Alzheimer, ells també en tindran. I no és així. Només l’1% dels casos es deuen a formes genèticament determinades, és a dir, a mutacions que es transmeten i que pràcticament garanteixen la malaltia. En la immensa majoria el que hi ha són gens que poden augmentar el risc, però que no determinen per si sols que la persona desenvolupi Alzheimer».

Quins són ara mateix els principals avenços en la investigació?

«Un dels grans fronts d’avenç és la detecció precoç, molt abans dels símptomes. Aquí entren en joc els biomarca-

dors, que es poden detectar amb una simple anàlisi de sang. Encara no s’utilitzen de manera rutinària, però s’estan desenvolupant ràpidament. Pel que fa al tractament, cap no està encara aprovat a Espanya, però alguns ja tenen el vistiplau de l’Agència Europea de Medicaments. Són medicaments encara s’han de perfeccionar, però obren per primera vegada la porta a alentir els canvis neuropatològics en fases molt inicials».

Hi ha esperança d’arribar algun dia a una cura o un mètode de prevenció 100% efectiu?

«El concepte ‘curar’ implicaria revertir el que ja s’ha perdut, regenerar la neurodegeneració. I això avui no és a

l’horitzó immediat. La ciència sempre pot donar sorpreses, però ara mateix no és realista esperar una cura a curt termini. El que sí que és realista —i on s’està posant el focus— és en la prevenció i en evitar o retardar les conseqüències

de la malaltia. Primer, probablement veurem que es cronifiquen les fases inicials, de manera que la persona pugui continuar fent vida amb ajuda. I, més endavant, és possible imaginar un futur en què moltes persones es quedin

Genètica

«Únicament l’1% dels casos tenen un origen hereditari directe»

en fase preclínica: amb patologia però sense desenvolupar símptomes significatius. Aquest és l’horitzó cap al qual s’està treballant».

I pel que fa a les polítiques públiques? Estem avançant prou?

«Encara no. Calen més recursos per a recerca i més suport a les famílies, que continuen assumint una càrrega enorme. Des de la Fundació Pasqual Maragall treballem perquè aquesta reivindicació arribi als responsables polítics. També oferim suport psicològic per a cuidadors, i acabem d’obrir una línia d’acompanyament per a persones diagnosticades en fases inicials, perquè puguin planificar i rebre informació rigorosa. A més, ens dediquem a ma divulgació, mitjançant xerrades i el blog Parlem sobre l’Alzheimer, on publiquem articles sobre recerca, tractaments, qualitat de vida, etc. Creiem que la sensibilització és un element clau».

Imatge de la neuropsicòloga Nina Gramunt. Cedida

Marta Omella Blanco

L’Abril té 22 anys i una discapacitat del 96% provocada per una síndrome de Rett. Aquesta li genera una dependència gairebé absoluta: no parla, no camina, i pot patir crisis sobtades que requereixen intervencions immediates. «És com cuidar un nadó de quaranta quilos», resumeix en Jordi Ars, el seu pare. Tot i això, fa només tres anys que la seva família rep la CUME, una prestació estatal que permet reduir la jornada laboral per cuidar fills amb malalties greus. «Ens en vam assabentar perquè ens ho van comentar uns coneguts», explica.

Malauradament, es tracta d’una situació força comuna. «Les famílies viuen un desgast constant i, moltes ni tan sols saben que tenen dret a aquesta prestació», afirma la Lourdes Cadena, portaveu del sindicat de Mares en la Diversitat Funcional. La manca d’informació és només la punta d’un iceberg completat per la càrrega burocràtica, els límits d’edat, i l’exclusió de patologies. «Hem de fer una renovació cada quatre mesos,

l Societat

«Conciliar no hauria de ser un privilegi»

ERC trasllada a l’Ajuntament, al Parlament i al Congrés les demandes de famílies sobre la reforma de la prestació CUME

amb tot el que això implica, quan en la majoria dels casos les nostres criatures no canvien de situació», diu Cadena. Aquesta, apunta, tampoc canviarà quan superin els 23 anys; l’edat límit per a poder beneficiar-se d’aquest ajut, o els 26, en cas d’una discapacitat superior al 65%. El llistat oficial, que inclou 113 malalties reconegudes, també seria

insuficient. «La síndrome de Rett, per exemple, no entra dins aquesta llista, però les crisis epilèptiques que provoca sí, per això poden accedir a la CUME», assenyala Ars. «No ho demanem per gust, ho fem per necessitat. Tenim dret a una vida digna, malgrat la situació complexa que vivim, i per això necessitem aquesta conciliació», afegeix.

Reivindiquen ampliar el límit d’edat, el llistat de malalties i menys burocràcia Els republicans van anunciar ahir les mesures, acompanyats de famílies afectades. ERC

Aquestes reivindicacions han arribat a les institucions. El passat mes d’octubre, el plenari municipal de Tarragona va aprovar per unanimitat una moció presentada per

ERC que reclama al govern espanyol una reforma urgent de la CUME. «Cap família hauria de triar entre cuidar un fill amb una malaltia greu o mantenir els ingressos», va assegurar ahir en una atenció als mitjans la consellera Mary López. També s’ha sol·licitat la modificació al Parlament. «La protecció de la infància no pot dependre de la sort, cal un sis-

tema que no deixi ningú enrere», va defensar la diputada Raquel Sans. Al Congrés dels Diputats, aquesta reforma porta 53 setmanes encallada i es tornarà a debatre el 10 de desembre. «Instem a l’oposició a deixar de banda partidismes, perquè amb aquest tema no es pot fer electoralisme», va demanar el diputat al Congrés Jordi Salvador.

L’Ajuntament preveu habilitar una nau que complementarà l’activitat actual de l’AgroMercat

Comerç l Per l’any vinent s’ha reservat una partida pressupostària de 515.000 euros per al projecte

Miquel Llaberia

L’Ajuntament de Reus reformarà una nau situada al Mercat del Camp per tal de crear una nova Zona d’Activitats Complementàries (ZAC). Segons expliquen fonts del consistori, aquest espai comptarà amb una superfície útil de més de 1.000 metres quadrats i «està previst que durant 2026 la reforma permeti disposar de dos nous espais que completaran l’oferta logística alimentària del Mercat del Camp». A més, també afegeixen que la imatge de la nova nau «mantindrà la línia de l’AgroMercat i de la nau de l’autoservei majorista». D’aquesta manera, aquest nou edifici servirà per complementar l’activitat que ja es desenvolupa al Mercat del Camp per part dels majoristes dels sectors de la fruita i la verdura. Tot i que no hi ha molts més detalls sobre el funcionament d’aquest nou espai, l’any vinent ja hauria d’haver-hi novetats respecte a les actuacions que s’han de dur a terme de reforma d’una nau ja existent. En aquesta línia, el Pla d’Inversions de l’Ajuntament de Reus de 2026, apro-

Fotografia d’arxiu de l’entrada de les instal·lacions del Mercat del Camp. Tjerk van der Meulen

Es preveu que en un futur també es reformi la nau dels majoristes

vat el passat mes d’octubre pel ple municipal de Reus, ja contempla aquesta iniciativa.

En aquest pla, amb un total de 19,5 milions d’euros, es recull una partida pressupostària

El PP lamenta l’oposició del ple a declarar la Festa Major com d’Interès Turístic Nacional

Política l El grup municipal del Partit Popular a Reus lamenta que la moció presentada el passat divendres 21 de novembre al ple municipal de l'Ajuntament de Reus per declarar la Festa Major de Reus com a Festa d'Interès Turístic Nacional d'Espanya fos rebutjada amb els vots en contra dels regidors de l'equip de govern, Junts i la CUP. «Pensem que és una

llàstima impedir aspirar a aquest reconeixement», afirmen des del grup municipal, que asseguren que s'esperaven els vots en contra dels cupaires «sense veure més enllà del prestigi i el benefici que pot retornar als reusencs i a la ciutat». Per un altre costat, critiquen als juntaires, que tot i que «els agrada ben poc» tot el que «estigui relacionat amb Espanya», en canvi, «sí els

agrada, i molt, utilitzar el càrrec de senadora». Finalment, assenyalen que la posició del govern municipal és «incoherent»: «poden promocionar el nostre vermut i patrimoni modernista per tot l'estat espanyol i en diferents països europeus, en canvi, la nostra festa i la nostra tradició no». «És una llàstima quan no se sap veure més enllà», clouen els populars. Redacció

de 515.000 euros destinats al projecte de reforma de la nau al costat de l’AgroMercat. El president de l’associació de majoristes de la fruita i la verdura del Mercat del Camp,

Jordi Escrivà, valora positivament la proposta plantejada des de l’Ajuntament de Reus, la qual considera que podrà ser «beneficiosa» per l’activitat dels majoristes. «És po-

La CUP demana estudiar el projecte dels terrenys d’Adif per tal de «democratitzar-lo»

Política l La CUP de Reus celebra que finalment s'hagi posat data a la concessió dels terrenys en desús de l'estació de trens i ho consideren «una gran oportunitat» per fer un projecte «de i per a les veïnes». Per aquest motiu, han sol·licitat una reunió amb l'alcaldessa, Sandra Guaita, i la regidora de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Reus, Marina Berasategui, per tal de compartir amb el govern la proposta que van presentar l'abril de 2023. En aquesta proposta es contemplava una gran zona verda, un aparcament per a vehicles i una passarel·la per a vianants i bicicletes per sobre les vies que connectaria el passeig de la Boca de la Mina amb el centre. «Tenim una gran

sitiu, i tant. Al cap i a la fi, no ens ha de fer la competència segons ens han explicat, sinó que ha de complementar la nostra activitat», explica el president, que afirma que ja hi hauria alguna empresa interessada a operar en la nova ZAC.

Nau dels majoristes

Per un altre costat, des de l’Ajuntament confirmen que es planteja executar una reforma similar en un futur a la nau on actualment s’ubiquen els majoristes de la fruita i la verdura. Un projecte pel qual Escrivà comenta que s’està en conversacions encara per veure com s’ha d’afrontar. «La nau té quaranta anys i presenta alguna deficiència. Nosaltres, els majoristes, hem assumit el manteniment, ja que ens pertoca segons s’estipula en l’acord de concessió, però ara és veritat que cal fer una rentada de cara a la nau», assegura. El quid de la qüestió que estaria sobre la taula de negociació aniria amb relació a dos aspectes principals; qui assumeix el cost de la reforma i què passa amb la concessió als majoristes. Actualment, quedarien prop de 10 anys de concessió per l’ús de l’espai i el president de l’associació de majoristes considera que «no tindria cap mena de sentit assumir el preu de la reforma si després no ens beneficiem de les millores». Així i tot, apunta que la relació actual amb l’Ajuntament de Reus «és bona» i creu que acabaran trobant una solució definitiva. «Hi ha diverses propostes sobre la taula i es va parlant del tema», clou.

oportunitat per desenvolupar un projecte que sigui útil per a la gent i per millorar la qualitat de vida a Reus. Guanyar zones verdes és una prioritat per a la ciutat, que suposaria també augmentar espais d'oci i d'esbarjo naturals», apunta la portaveu de la CUP al consistori reusenc, Mònica Pàmies. A més, la portaveu considera que és una gran oportunitat per establir una nova connectivitat urbana «entre dues parts de la ciutat històricament deslligades, com són el centre i el barri Gaudí». Redacció

Festes l La Gran Nadala de Canal Reus va reunir ahir gairebé 1.500 infants provinents de diferents centres educatius de la ciutat

Cantem, que el Nadal ja ha arribat a Reus!

Diuen que parlant la gent s’entén, però de vegades les coses s’entenen millor cantant! Aquesta és la reflexió que podríem fer de la Gran Nadala de Canal Reus que un cop més va reunir a gairebé 1.500 alumnes de les escoles reusenques, una xifra rècord, a la plaça de l’Univers per cantar i anunciar tots plegats que el Nadal ja ha arribat a Reus. Tot i el fred matinal, el somriure il·lusionat dels infants demostrava que ens acostem a unes de les dates més que esperades i desitjades pels més menuts de

la llar. Un cop més, Jordi Salvadó va prendre la direcció de l’esdeveniment i va rebre amb un gran somriure i un xic d’humor als protagonistes de la Gran Nadala. Ara bé, abans de fer qualsevol activitat, com cantar, cal escalfar bé!

Miquel Llaberia Baselga

Per aquest motiu, Salvadó va proposar diversos exercicis per estar ben preparats abans de començar l’actuació. Primer, sacsejar tot el cas per entrar en calor, seguit d’un gran badall per activar tots els músculs de la cara. Per acabar, amb l’ajuda dels companys, un massatge per despertar i

treure la mandra del matí. Fins i tot, per tal de preparar-se per l’ocasió la batllessa de Reus, Sandra Guaita, i la regidora d’Educació de l’Ajuntament de Reus, Pilar López, es van fer el massatge l’una a l’altra i van escalfar motors per sumar-se també a la gran actuació.

Direcció

Jordi Salvadó i els Koeman han dirigit la Gran Nadala d’enguany

Finalment, la Nadala va arrencar amb el so de la guitarra de Gerard Alcover i la veu d’Emili Llamas, més coneguts com els Koeman. D’aquesta manera, i amb l’acompanyament de les veus de més d’un miler d’infants, Reus es va assabentar que el Nadal ja ha arribat a la ciutat. Tot gràcies a una actuació més que excel·lent, treballada a foc lent durant setmanes a les classes de música dels centres educatius participants. A més, en tot

Gia i Sió obren la primera casella del Calendari d’Advent màgic de Nadal

Festes l Era 1 de desembre. No només simbolitza el primer dia del darrer mes de l'any, sinó que ahir, a Reus, passava alguna cosa més, i un centenar de nens i nenes ho sabien: el retorn de Gia i Sió. Amb una animada tonada musical, les vives representacions de la màgia i la il·lusió van arribar a la plaça Llibertat per escampar la felicitat.

En aquesta ocasió, havien rebut una carta de Pere, un jove pastor, amb barretina, espardenyes i faixa, que ben nerviós es posava davant la gent, situació que li provoca problemes estomacals. Sió, però, va perdre la missiva. Els presents van ajudar a trobar-la. L'havia descuidat al primer calaix del gran Calendari d'Advent i, així, s'obrí la

primera casella. El text, que recordava el que havia explicat en Tió —sí, l'únic i inimitable—, revelava que s'havia perdut «quelcom molt important i, si no ho aconsegueixo trobar, serà un Nadal molt, però que molt trist». Abans de saber què s'havia extraviat, el pastor hagué de marxar. Avui, la història continuarà a partir de les 18 hores. SPM

La Unió de Botiguers celebra els 50

Nadals amb sortejos, rutes i tallers

Comerç l La Unió de Botiguers de Reus (UBR) ha preparat una campanya de Nadal per impulsar les compres als comerços adherits. Sota el lema 50 Nadals amb tu, l’entitat durà a terme sortejos, rutes, tallers i activitats durant un dels períodes més esperats de l’any. En col·laboració amb l’Institut Domènech i Montaner, s’ha muntat la ruta On és el tió?, que comptarà amb la participació de dinou establiments. Els infants hauran de trobar el tió amagat a cada botiga i segellar un passaport màgic. També s’organitzaran propostes al passeig comercial El Pallol que seran accessibles per a tothom, com una sessió de contacontes que permetrà conèixer què suposa conviure amb la diversitat.

Tampoc faltaran els sortejos. Amb compres efectuades entre el 10 de desembre i el 5 de gener, hi haurà la possibilitat de guanyar premis com una televisió. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va reivindicar que el reusenquisme s’ha d’exercir «també comprant als negocis de proximitat» i va animar els Reixos a seguir l’exemple. SPM

moment l’acte va estar envoltat de curiosos, atrets per la gran quantitat de persones reunides, i de familiars, atents i emocionats per tenir l’oportunitat de veure l’actuació dels més petits de la casa i amb les càmeres dels mòbils ben a punt per tal d’enregistrar la nadala i emportar-se un record. Per aquelles persones interessades a recuperar l’actuació completa de la Gran Nadala 2025 ho poden fer a través del perfil de YouTube de Canal Reus TV.

Alumnes de l’Institut Domènech i Montaner, representants d’entitats i autoritats polítiques. Diari Més

La Gran Nadala de Canal Reus 2025 va reunir gairebé 1.500 infants a la plaça de l’Univers. Gerard Martí

Un instant de l’espectacle d’obertura del Calendari d’Advent, amb Gia i Sió. Gerard Martí

Sergi Peralta Moreno

Encar Robles dibuixa des que té ús de raó. Als 8 anys, va il·lustrar el seu primer còmic, amb la vida de gossets humanitzats com a fil conductor, i ja no ha parat. Amb el nom artístic d’Enkaru, la seva obra Demon Quest (Fandogamia) va ser guardonada com el millor manga d’autoria espanyola dels Manga Barcelona Awards 2024. El dissabte 6 de desembre, amb un nou títol sota el braç — Hell’s Rain (Letrablanka Editorial), dissenyat amb guió de Gabriel Gamora i color de Champe Ramírez—, estarà signant al Manga Barcelona en un parell de sessions.

A la petita Robles li encantava llegir, però «si em donaves un llibre només amb text, m’avorria». Gaudia encara més de veure dibuixos, vinyetes, figures. Va iniciar-se amb Mortadel·lo i Filemó i Esther y su mundo. A l’adolescència, va introduir-se en el manga, el còmic japonès, amb serials de renom com Bola de Drac o Ranma, i s’enamorà del seu estil. «Aleshores vaig començar a interessar-me per publicar, em rondava pel cap; sempre ho havia enfocat com un hobby, un joc, però i si puc fer-ho?», rememora.

Amb 20 anys i escaig va presentar el seu primer projecte a una editorial. Va ser rebutjat. Dissenyadora gràfica, va estar treballant en el seu àmbit de formació, però «sempre tenia l’espineta que jo el que volia fer eren còmics». Dit i fet, va estar desenvolupant Trisquel, que esdevindria la seva òpera prima. «En aquell moment vaig endinsar-me més en el món de la il·lustració i el còmic i vaig deixar de costat el disseny gràfic», explica.

Desitjava narrar una histò-

l Cultura

Enkaru: del gust per llegir còmics a il·lustrar-ne

La il·lustradora va guanyar el premi a millor manga d’autoria espanyola el 2024 i signarà al Manga Barcelona 2025

ria relacionada amb els videojocs i així va néixer Demon Quest, que planteja una dualitat de mons a través de les

L’Ajuntament col·locarà quatre llambordes Stolperstein en record dels deportats reusencs

Memòria l L'Ajuntament de Reus instal·larà aquest desembre quatre llambordes més en record dels deportats reusencs als camps nazis, les últimes de les onze previstes per aquest any 2025. En aquesta ocasió l'acte en record serà per Pere Cases Salvadó, Marià Marimon Estrems, Josep Miquel Grant i Joan Moncusí Pellicé, dels

quals només Grant i Moncusí van sobreviure. L'Arxiu Municipal està duent a terme diversos projectes de memòria històrica i fins a l'actualitat, amb l'ajut de l'historiador Joan Navais, ha aconseguit localitzar a 36 reusencs que van ser deportats i van patir els horrors dels camps de concentració i extermini nazis. Redacció

dispars visions de pare i filla. La síndrome de l’impostor va aparèixer: no estava segura si agradaria, temia que quedés a

mig camí entre atreure a lectors joves o adults. El premi va ser una grata sorpresa. I és més: «Ha servit com a punt de

El consistori aclareix la normativa sobre miccions d’animals als espais públics

Via Pública l L'Ajuntament de Reus ha emès un comunicat informatiu per aclarir i detallar els apartats cinquè i sisè de l'article 66 de l'Ordenança regulador de la recollida, transport i prevenció de residus, del servei de neteja viària i espais privats que va causar polèmica fa una setmana. Des del consistori han deixat clar que els gossos

podran continuar orinant en els escocells dels arbres, específicament en aquells sense vegetació al voltant, és a dir, col·locats en clots de terra on no hi hagi plantes arbustives o florals plantades específicament per l'acció humana. En canvi, aquells que tinguin vegetació inventariada per l'Ajuntament, una minoria, queden exclosos. Redacció

El seu estil beu del ‘manga’ de Toriyama i Takahashi i d’obres de la dècada dels 90

Per a Robles, el nus és un «joc» on els personatges volen escriure’s el destí

connexió entre molts pares i fills» que l’han llegit plegats. «Això és molt bonic», se sincera.

El següent repte seria Hell’s Rain, en què la ciència-ficció i les naus espacials agafen protagonisme. «Surt una mica del que acostumo a dibuixar, però ho he gaudit moltíssim», afirma. Ja està treballant en un nou còmic: Unfinished Tales, de bracet amb David Braña i Maca Robles. I «tinc més coses al cap». Avui dia, Enkaru ha creat el seu estil propi. Beu del manga, de Rumiko Takahashi i Akira Toriyama, però també de Sean Galloway i Joe Madureira. «Segons el projecte vaig més cap al manga o el cartoon, però sempre és una mescla», detalla. Les seves obres han travessat l’oceà i han arribat als Estats Units. Quan enceta una nova proposta, necessita tenir clar el principi i el final: «Sé de què va el còmic, com comença i com acaba, i la part del mig la deixo una mica a la improvisació». I és que «al final és com un joc». «Quan coneixes molt els personatges, és com si adoptessin vida pròpia i ells van marcant-te el camí», expressa Robles. És com si el personatge agafés el llapis i tracés el seu recorregut. «A vegades sembla que et diguin ‘per aquí no aniré, vull anar cap allà’, i tu has de recalcular-ho tot», menciona. Però al final, el nombre de pàgines és finit i toca prendre decisions. «Mentre pugui, vull continuar dedicant-me això», conclou.

Pàgines del còmic ‘Demon Quest’, d’Enkaru. Gerard Martí

Enkaru, nom artístic d’Encar Robles, amb un exemplar de ‘Demon Quest’, obra guardonada als Manga Barcelona Awards 2024. Gerard Martí

Fotografia d’una àrea d’higiene per a gossos. Ajuntament de Reus

La pesta porcina africana repercutirà en l’economia de les explotacions tarragonines

Ramaderia l La Generalitat no planteja mesures preventives per a la província, tot i que els pagesos esperen una davallada de les vendes de producte porcí

Díaz Garriga

L’alerta per la pesta porcina africana (PPA) continua centrant l’atenció de la Generalitat en diferents àmbits, més enllà de l’expansió de la malaltia. En el cas de la principal comarca d’afectació, el Vallès Occidental, els esforços s’han concentrat en pal·liar els casos detectats a través de mesures preventives en un radi de 20 quilòmetres i d’eliminació dels casos actius, però en altres, com el territori del Camp de Tarragona, la principal preocupació és l’impacte econòmic que desencadenarà la crisi porcina.

D’acord amb Unió de Pagesos, la Generalitat no portarà a terme mesures preventives per a les granges porcines tarragonines, que sumen un total de 684 distribuïdes per tota la demarcació. «Des del 1994, el sector ha fet les coses ben fetes, i la malaltia no ha entrat per les granges, sinó per la fauna», ha explicat Rossend Saltiveri, responsable del Sector Porcí d’Unió de Pagesos. En relació amb la repercussió que tindrà al mercat de l’explotació carnívora la crisi de la PPA, el representant assenyala com a objectiu principal «minimitzar l’impacte econòmic» sobre les xarxes internacionals que, en les últimes dècades, «havien aportat més producció al sector» i que ara podrien estar en perill. S’espera que la província, que compta amb un cens de

585.758 porcs, segons dades actualitzades al maig d’aquest 2025, pateixi una «davallada en l’oferta» i, per conseqüència, «en la baixada dels preus de mercat», d’acord amb Saltiveri. Una situació aplicable a tot el territori català, afectat per una crisi generalitzada que cerca «necessàriament una solució» per a reduir els possibles impactes. El representant d’Unió de Pagesos també apel·lava a la responsabilitat de la Generalitat en el «pagament dels costos de l’afectació» que comportaran els 12 mesos de quarantena porcina que patiran alguns municipis del Vallès, així com de «trobar alternatives»

per a la resta de comarques afectades per l’impacte de la situació.

Municipis vulnerables

El sector porcí a Tarragona

Representa aproximadament el 7,5% de la cabana porcina de Catalunya

Nombre de granges a Tarragona: 684

Municipis amb més granges

Alcover (11), les Piles (8), Reus (7), Riudoms (7), Vilabella (7)

En el cas del Camp de Tarragona, d’acord amb les dades recollides del Registre d’Explotacions Ramaderes (RER) de la Generalitat de Catalunya, consten 156 explotacions porcines i figuren gairebé 700 granges repartides per la província, tenint en compte també el Baix Penedès. El municipi on més explotacions s’acumulen és Alcover, que compta amb 10 instal·lacions, de les quals nou són per a la producció i reproducció intensiva porcina i també un escorxador. Piles és el segon municipi amb més explotacions, totes intensives, amb vuit. La segueixen Reus, Riudoms i Vilabella (Alt Camp), amb set instal·lacions de divers tipus. Altres municipis que figuren al registre són l’Espluga de Francolí (6), la Selva del Camp, Santa Coloma de Queralt i Bràfim (5) o Cambrils (4), entre gairebé tots els municipis del Camp de Tarragona que tenen almenys una instal·lació dedicada al sector porcí. Encara no s’ha determinat com serà l’impacte econòmic dins el sector, i malgrat que no s’han establert mesures preventives, des de les entitats ramaderes preveuen una possible desinversió en àmbit internacional, «obligant» als pagesos a vendre «el restant a Espanya i la Unió Europea».

La pagesia assenyala el Govern com el responsable de cobrir l’impacte econòmic

Les entitats ramaderes preveuen una desinversió a escala internacional

La crisi de la pesta a Catalunya: Deu casos, intervenció militar i aturada d’exportacions

Bioseguretat l Des del darrer divendres, Catalunya ha sumat dos casos positius i vuit «sospitosos» d’estar contaminats amb pesta porcina africana (PPA) en porcs senglars a la serra de Collserola. La situació actual es focalitza a Cerdanyola del Vallès, on s’ha establert un radi de prevenció de 20 quilòmetres després de la troballa de diversos senglars morts. El departament d’Agricultura de la Generalitat va demanar reforços a la Unitat Militar d’Emergèn-

cies (UME) estatal, que executarà serveis de vigilància i intervenció amb 117 efectius i 25 vehicles, juntament amb els serveis del Govern català. Fins ara, fins a vuit països han aturat les exportacions de nous productes porcins des de Catalunya, entre els que figuren Argentina, Regne Unit, Canadà, Colòmbia, Corea, Malàisia i Mèxic. En concret, s’han bloquejat certificats sobre porcs vius de cria i producció, carn refrigerada o congelada, sang o altres derivats. DM/ACN

Adam

Dos investigadors tracten un cas de PPA en un porc senglar. ACN

A Catalunya s’han detectat 10 casos de PPA durant els últims quatre dies i establert una quarantena a la serra de Collserola. ACN

Urgència

L’oposició

reclama més responsabilitat a Salvador Illa

El portaveu d’ERC, Isaac Albert, ha demanat al president de la Generalitat, Salvador Illa, que «torni» del seu viatge institucional a Mèxic per poder gestionar des de Catalunya el brot de pesta porcina africana. «Ha arribat abans la Unitat Militar d’Emergències (UME) que ell, i això no pot ser», ha recriminat el republicà

en roda de premsa a la seu del partit aquest dilluns. Albert ha assegurat que ERC estarà «al costat» del Govern i «ajudarà» en el que faci falta davant aquesta crisi, que ha qualificat de «greu», però ha reclamat a l’executiu català que «sigui diligent i actuï immediatament en tots els àmbits». El portav també ha afirmat que «és necessari i indispensable» que Illa comparegui al Parlament. Malgrat tot, ha subrallat que «cal veure com evoluciona», davant l’alarma social.

Imatge d’arxiu del voral d’accés a l’estació del Camp de Tarragona, ple de cotxes. ACN

Trenquen els vidres de vint vehicles a l’estació del Camp de Tarragona

Successos l Una patrulla dels Mossos d’Esquadra va detectar diumenge al matí la trencadissa mentre feia vigilància

Shaila Cid

Una vintena de vehicles van aparèixer diumenge al matí amb els vidres trencats al llarg de la carretera d’accés a l’estació del Camp de Tarragona, al terme de la Secuita. Segons van informar els Mossos d’Esquadra, una patrulla que es trobava fent tasques de vigilància va detectar l’escena quan circulava per la zona i va comprovar que diversos cotxes presentaven desperfectes visibles. En alguns casos, a més, l’interior dels vehicles

es trobava remogut, fet que fa sospitar que podria haver-hi hagut algun robatori, tot i que aquesta possibilitat encara no s’ha pogut confirmar. A partir de la troballa, els agents van iniciar el protocol habitual i van contactar amb els propietaris per verificar l’abast dels danys i determinar si, més enllà de la destrossa dels vidres, també havien estat víctimes d’un assalt. De moment es desconeix si algun afectat ha presentat denúncia i tampoc hi ha constància de quan exactament

Les obres del pàrquing provisional van començar la setmana passada

es podria haver produït l’acte vandàlic.

Els fets arriben en un moment especialment sensible, just una setmana després de l’inici de les obres del nou aparcament provisional, vigilat i gratuït, projectat per ordenar l’estacionament a l’entorn de l’estació d’alta ve-

locitat. Els treballs comprenen la construcció d’un espai amb 110 places que hauria d’estar llest a principis del 2026. La posada en servei d’aquest aparcament ha de permetre als usuaris deixar de parar els vehicles al voral de la carretera, una pràctica estesa des de l’obertura de l’estació fa gairebé dues dècades i que ha provocat nombrosos maldecaps.

Aquest equipament provisional és el pas previ a l’aparcament definitiu, previst en terrenys municipals però que encara no estarà disponible, com a mínim, fins d’aquí a un any i mig. Durant aquest període, Generalitat, Diputació i Adif han d’executar actuacions a l’entorn per millorar-hi l’accessibilitat i els serveis.

Des de la posada en marxa de l’estació, l’espai d’estacionament improvisat ha estat escenari recurrent d’actes vandàlics. Robatoris i vidres i retrovisors trencats s’han anat repetint, generant inseguretat entre els usuaris.

Salou reforçarà la seguretat dels comerços durant els dies de Nadal

Festivitats l La vigilància s’intensificarà al municipi amb equips de la Policia Local i Mossos d’Esquadra

Redacció

L’Ajuntament de Salou portarà a terme una campanya de reforç de la seguretat dels comerços locals, coincidint amb la temporada de Nadal i «l’increment notable» de visitants a la localitat.

D’acord amb el govern municipal, Salou preveu un «augment de visitants durant les vacances escolars» i «un increment del consum en comerços i serveis». Davant aquest escenari, el consistori ha entregat als comerços un «díptic» amb consells i reco-

manacions per afrontar la campanya nadalenca sense incidents i contactes útils de la Policia Local. De la mateixa manera, durant la campanya s’intensificarà la vigilància als principals eixos comercials del municipi, com el carrer Barcelona i la Via Roma, amb

La Generalitat escull Cambrils per construir 52 habitatges socials

Urbanisme l El consistori preveu «més accions concretes» després de signar el conveni amb el Govern

Adam Díaz Garriga

La Generalitat de Catalunya ha escollit el carrer Anoia de Cambrils per construir 52 habitatges socials, concretament al solar número 5. El govern cambrilenc oficialitzava la inversió del Govern a l’últim Ple ordinari del 28 de novembre, després de vuit mesos d’espera. Al mes d’abril, els terrenys van posar-se a disposició de reserva pública i, fins ara, no s’havien adjudicat per portar a terme el projecte d’habitatge assequible, que forma part d’una convocatòria presentada per la Generalitat. L’alcalde

de Cambrils, Oliver Klein, va anunciar al Ple que, en la pròxima sessió plenària del mes vinent, «s’aprovarà definitivament» el conveni per la construcció.

A més, el govern municipal insisteix que es coneixeran «detalls concrets» sobre la proposta després de la signatura de la col·laboració amb la Generalitat. Durant el Ple ordinari, la integració dels pisos socials va rebre el suport de l’oposició, com VOX, ERC, Junts i Comuns, tot i que es van reclamar «més mesures d’habitatge assequible» per al municipi.

Fins ara, el conveni inicial estableix la construcció d’una cinquantena d’habitatges, tot i que el consistori «no descarta tirar endavant» les altres dues propostes presentades a l’abril, on estaven inclosos els terrenys situats a la plaça Carles Roig, on s’hi construirien 32 habitatges i a la zona Nova Augusta, on es situarien 54 més.

Integració

La cinquantena d’habitatges del municipi figuraran entre els 2.500 nous pisos que estan projectats per construir-se a la demarcació de Tarragona. Una mesura impulsada per

patrulles específiques de proximitat tant dels serveis locals com dels Mossos d’Esquadra, que atendran de manera directa les necessitats del teixit comercial.

Entre els consells facilitats destaquen la instal·lació de càmeres de videovigilància

correctament senyalitzades, evitar acumular diners en efectiu i no deixar articles en zones sense visibilitat. També es recomana no intervenir directament en situacions de risc i avisar immediatament els cossos de seguretat davant de qualsevol sospita. D’aques-

El consistori ha recomanat als locals instal·lar càmeres de vigilància

ta manera, el consistori ha valorat la campanya nadalenca de «gran importància» en l’àmbit de seguretat i comerç.

Suport local L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha visitat els establiments del municipi acompanyat dels regidors de Seguretat i Dinamització Econòmica, i l’inspector en cap de la Policia Local, així com d’agents municipals i dels Mossos d’Esquadra. L’objectiu, segons el consistori, ha estat «mostrar el suport institucional al sector comercial» i «garantir unes festes tranquil·les». El batlle també ha subratllat que l’objectiu principal és «fer sentir ben acompanyats els comerciants» i ha assegurat que Salou «és un municipi segur». Tot i això, ha insistit que «en aquestes dates hem d’oferir un servei exemplar per garantir la tranquil·litat de tothom».

Salou va encapçalar el descens de la criminalitat a la demarcació durant aquest 2025, amb un 20,8% menys entre els municipis de més de 20.000 habitants. Les xifres recollides entre el gener i el setembre d’enguany, assenyalen un descens dels robatoris amb violència, així com d’entrades a domicilis i homicidis.

la Generalitat per promocionar l’habitatge assequible per a persones en risc d’exclusió, vulnerables i joves. La proposta s’impulsarà a llarg termini

a l’espera de l’adjudicació dels treballs, però pretén assegurar «habitatges per a tothom». Cambrils serà un dels municipis escollits al tarragonès

per l’impuls de l’habitatge sostenible, a l’espera d’altres adjudicacions futures plantejades per la Generalitat per a donar continuïtat al projecte.

L’alcalde, Pere Granados, visitant establiments del municipi juntament amb agents de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra. Gerard Martí

Imatge del solar on es construiran els pisos. Diari Més

La Pobla de Mafumet enceta Nadal amb 50 propostes per a tothom

Agenda l La Festa de l’Encesa va omplir dissabte la Plaça de la Vila i va engegar el programa d’actes nadalencs al municipi

Redacció

La Pobla de Mafumet ha donat el tret de sortida al Nadal amb una Festa de l’Encesa que ha omplert de gom a gom la Plaça de la Vila. L’acte, celebrat dissabte al vespre, va marcar l’inici oficial de la programació nadalenca i va estrenar la nova projecció Viu el Nadal a la Pobla, un mapatge sobre la façana de la Casa

La Canonja obre Nadal amb una agenda plena d’activitats

Festes l La Canonja viu el Nadal amb una programació que s’allarga fins al 5 de gener i que inclou activitats per a totes les edats, des de l’encesa de llums i la Tarda Solidària amb la Marató fins al Parc de Nadal al poliesportiu, amb tallers, inflables i espais de joc. També hi destaquen els partits solidaris Cap Infant Sense Joguina, la visita dels Patges Reials al Castell de Masricart, el concert Un conte de Nadal, l’Home dels Nassos, el sopar i cotilló de Cap d’Any, el Pessebre Vivent del 2 i 3 de gener, la recollida de paquets i la Cavalcada de Reis, que tancarà les festes el dia 5. DM

de la Vila que va sorprendre el públic familiar. També va destacar l’arribada del Tió des de les muntanyes, un dels moments més celebrats de la vetllada. Amb els carrers ja il·luminats, el municipi encadena així fins a 50 propostes pensades per a totes les edats. Prèviament, el Casal Cultural havia acollit la gala dels Premis als millors expedients acadèmics, amb actuació de

Brodas Bros i un homenatge a Ana Naranjo i Unai Gómez, campions del món de jiu jitsu i patinatge artístic. El pròxim cap de setmana continuarà l’activitat amb la graduació del Gimnàs Pitbull Brothers, l’espectacle familiar Edmund i el somni del Nadal i l’exhibició del Club Gimnàstica Rítmica la Pobla, a més de la projecció del film Com ensinistrar el teu drac

Constantí engega el calendari nadalenc amb propostes culturals, familiars i solidàries

Festes l La plaça de les Escoles Velles va acollir el darrer dijous l’encesa de llums

Redacció

Constantí ha encetat els actes de Nadal amb una programació àmplia organitzada per l’Ajuntament i les entitats locals. El tret de sortida va ser dijous amb l’encesa simbòlica de llums a la plaça de les Escoles Velles i l’espectacle familiar Giocattolo: el Circ del Nadal. El cap de setmana va continuar amb la capta de Sant Nicolau i aquesta setmana arriben la plantada de tions i la presentació de la campanya de Nadal de la Unió de Botiguers, junt amb el concurs d’aparadors. El 12

de desembre tindrà lloc la Cantada conjunta de Nadales i el recital literari, mentre que el dia 14 se celebrarà l’activitat Constanti-ó!!. La programació inclou propostes solidàries per la Marató de 3Cat, la inauguració dels pessebres i tallers de Nadal, així com les activitats escolars prèvies a les festes. No hi faltaran la Plantada del Pessebre, la gravació de felicitacions, el dinar Pre-Nadal o el nou Torneig de Futbol 3x3. El Pessebre Vivent, el Parc de Nadal, els concerts, el Quinto, la revetlla de Cap d’Any i la Cavalcada de Reis completaran l’agenda.

L’encesa de llums va reunir una gran quantitat de públic a la Plaça de la

La programació inclou també un marcat caràcter solidari, amb diverses activitats en benefici de la Marató de 3Cat. Entre elles, el Bingo so-

lidari de la Llar de jubilats, la representació d’Els Pastorets i el concert de Blaumut del 20 de desembre, que encara té les últimes entrades disponibles.

Els veïns podran donar sang a la unitat mòbil del Banc de Sang i Teixits, o participar en la recollida d’aliments, del 15 de desembre al 6 de gener.

La Fira de Nadal del Morell atrau 15.000 visitants

Festes l La Fira de Nadal del Morell s’ha consolidat com una cita imprescindible al territori, amb 15.000 accessos al llarg del cap de setmana. L’ambient nadalenc, l’afluència familiar i una programació plena d’artesania, gastronomia, música i tallers han omplert el

recinte, ampliat enguany per acollir més visitants. La Christmas Parade, espectacles com Giocattolo o Fum, fum, fum, l’arribada del Tió, la cultura popular i la xocolatada solidària han reforçat l’èxit d’una Fira que ja és punt de trobada i inici oficial del Nadal al Morell. DM/Cedida

Vila en l’inici oficial del Nadal. Cedida

La sinistralitat mortal creix a Tarragona amb 28 víctimes el 2025

Trànsit l La demarcació registra dues morts més que l’any passat i l’AP-7 es manté com el principal punt negre

ACN

Novembre tanca amb un balanç especialment greu a la demarcació de Tarragona, on la sinistralitat mortal ha tornat a créixer de manera clara. Segons el Servei Català de Trànsit (SCT), entre gener i novembre han mort 28 persones a les carreteres interurbanes tarragonines, dues més que en el mateix període del 2024. El conjunt de Catalunya registra 12 morts aquest novembre i 133 víctimes mortals des de l’inici d’any, en 125 accidents, unes xifres que superen les de l’any passat i que se situen també per sobre dels 729 ferits greus del 2024, fins als 790 actuals.

A Tarragona, el Baix Camp i el Tarragonès concentren les xifres més altes, amb sis víctimes mortals cadascun. L’AP-7 reforça el seu paper de punt negre: en aquesta via s’hi acumulen 10 de les morts registrades a la demarcació, i set de les deu víctimes mortals de vehicles pesants de tot

10

Morts

S’han registrat a l’AP-7 al seu pas per Tarragona des del mes de gener. La xifra

Catalunya han perdut la vida en aquest tram. En paral·lel, el pes dels col·lectius vulnerables continua essent molt alt al conjunt del país: motoristes, vianants i ciclistes representen el 45% de totes les víctimes mortals, amb 43 motoristes, 12 vianants i cinc ciclistes morts entre gener i novembre.

En el global català, els 125 sinistres mortals presenten 40 accidents simples, 33 xocs frontals, 20 col·lisions laterals i 12 atropellaments. Pel que fa al perfil de les víctimes, 106 eren homes i 27 dones, i la franja d’edat amb més mortalitat és la de 55 a 64 anys, amb 26 persones. Tot i això, el repunt entre els joves és el que

El Baix Camp i el Tarragonès acumulen enguany sis víctimes mortals cadascuna

més preocupa l’SCT: fins al 30 de novembre han mort 50 menors de 35 anys, 14 més que l’any passat, amb 23 víctimes de 15 a 24 anys i 25 de 25 a 34. Els caps de setmana continuen concentrant la major part de la mortalitat, amb 70 víctimes, mentre que la resta de morts es reparteixen en dies feiners. Barcelona i Tarragona són les úniques demarcacions que registren increments clars, mentre que Lleida es manté estable i Girona aconsegueix reduir les morts. En comparació amb el 2019, any de referència per al compliment d’objectius, el conjunt català registra una reducció del 20,4% en la mortalitat, però el repunt d’enguany i l’augment de ferits greus mantenen l’alerta de Trànsit i dels cossos de seguretat.

Josep M. Foguet Maydeu recull la cistella de Caprabo i Diari Més

Promoció Josep M. Foguet Maydeu ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment. Així doncs, el Josep M. ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen en la cistella. Ha aconseguit els obsequis després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web diarimes.com

Restes dels camions en l’accident a l’AP7, a l’altura de l’Aldea, ocorregut a meitats de novembre. Jordi Marsal/ACN

El Nàstic va completar una primera part prometedora contra l’Hércules, dominant, controlant i sent proactiu com mai, però ho va acabar espatllant com sempre en els detalls. Hi ha coses que no canvien. El passat diumenge va ser l’autoexpulsió d’Álex Jiménez i el penal evitable d’Alba van ser «els detalls que ens han sortit cars», com definia Cristóbal Parralo en el postpartit. Hi ha una expressió en català que diu «si no és un all, és una ceba», que vol dir que quan no és una cosa, és una altra i aquesta temporada ha sigut així, quan no ha sigut una expulsió ha sigut una errada, però moltes casualitats continuades en 14 jornades.

El punt de diumenge va ser un de moltes lectures. Dolent, com intentava afirmar Parralo, perquè començant 2-0 a casa «amb el partit ben encaminat, hem perdut dos punts per detalls». Suficient, en tant haver enfrontat gran part del partit amb un home menys a l’Hércules i amarg, perquè va fer la sensació que va faltar ofici per aguantar el resultat i falta de cames quan tocava la reacció en el tram final del partit amb la igualtat numèrica de nou present.

D’altra banda, també va haver-hi una de freda i una de calenta. La part positiva és que, per primera vegada aquest curs, es va veure una progressió i uns brots verds a nivell de joc. El Nàstic va ser l’equip agressiu, proactiu i incisiu que demanava Parralo des del primer moment.

La pressió grana va descol·locar a l’Hércules en el seu intent de progressar amb el futbol associatiu i l’atac del Nàstic trobava escletxes per tot arreu fent brillar les passades en profunditat de Pau Martínez i Jaume Jardí, així com les desmarcades de

Futbol l El Nàstic va mostrar millora i bones sensacions, però es continua lamentant en els «detalls»

Si no és un all, és una ceba

Marcos Baselga i l’encert d’Álex Jiménez. «Estàvem complint tot el que havíem somiat que passés», deia Parralo a la roda de premsa. Així va ser, l’equip va forçar per assolir l’1-0 de penal que, tot s’ha de dir, Bolo hauria d’haver sigut expulsat per l’empenta a Marcos Baselga. Amb l’avantatge, l’equip no es va conformar

i va marcar el segon ben aviat. Llavors, va controlar a la perfecció el duel, deixant la possessió a un Hércules que la reclamava sempre que podia, però ben allunyat de l’àrea.

Connectar els desconnectats

La part negativa té a veure amb els protagonistes dels destacats «detalls» que van canviar el partit. «És difícil dir-li a un jugador que no posi la cama o no vagi a disputar un duel», lamentava Parralo. No es pot negar la intensitat, però sí que

Brots verds

El Nàstic va ser proactiu i pressionant abans que el partit es dinamités

cal donar mesura i concentració als jugadors. Álex Jiménez es va passar d’agressivitat en les dues accions, la segona més assenyalada que la primera perquè el jugador ha d’entendre que quan s’està amonestat hi ha certs límits.

D’altra banda, està la tendresa

defensiva. David Alba va sortir en la foto en el primer i en el segon gol que, amb Álvaro García, van donar massa facilitats i es va trobar a faltar un punt d’ofici. També es va trobar a faltar jugadors destacats des de la banqueta. Cedric Omoigui va estar desconnectat de les accions, sense pressionar ni rematar, mentre que altres ni hi són ni se’ls espera. L’equip va guanyar en sensacions, però, com va dir Parralo, el següent que cal millorar és «guanyar partits, que és el que ens fa falta per estar a dalt».

Arnau Montreal Quesada

César Morgado en una acció amb el central de l’Hércules Rentero, que va ser un dels assenyalats protagonistes del partit. Gerard Martí

El Club Bàsquet Tarragona presenta els seus 38 equips al pavelló del Serrallo

Bàsquet l El Club Bàsquet Tarragona va mostrar múscul el darrer dissabte el pavelló del Serrallo. El club tarragoní va gaudir d’una jornada completa amb partits del sènior masculí i femení i la presentació oficial de tots els equips. Un total de 38 equips van tenyir de blau les graderies i la pista del Serrallo

el dissabte. L’Ibersol CBT –sènior masculí– i el Volvo Diselauto CBT –sènior femení– van encapçalar la comitiva de la mà de l’equip inclusiu Originals CBT. Els tres equips de primera línia, juntament amb la resta de 35 en categories de formació, van tenir el seu moment individual per fer-se una foto de plantilla

Dani Homet i Xavi

Jaime van tornar a sumar minuts contra el Porreres

tra la Real Sociedad a la Copa del Rei, però també perquè diumenge torna la lliga contra un Terrassa que amenaça als del Baix Camp per pispar-li la plaça de play-off d’ascens. És una setmana exigent amb dos partits que requerirà moltes energies per als de Carrasco, però, com a mínim, ja acumulen efectius per poder gestionar els esforços.

abans d’encetar la jornada esportiva. El conjunt masculí va caure a l’últim quart contra el Calvià. De fet, es va acabar de decidir en els últims segons amb un tir de Duch que no va entrar. D’altra banda, el Femení va tancar la jornada amb la victòria per 6959 contra el Cornellà. AMQ/Guillo Dehon

Núria Bonet, finalista al circuit nacional Mutua Madrileña sub-16

Tennis l La tarragonina també va ser reconeguda per la Federació

Redacció

Futbol l Dani Homet va tornar a l'onze després d'un mes fora per lesió

El Reus FC Reddis va treure més que un punt de la visita al Porreres. El conjunt roig-inegre no va poder passar de l’empat contra el cuer, però Marc Carrasco va poder ce-

Dani Homet va entrar directe a l’onze després d’un mes lesionat. El punta, que encara no està al 100%, va poder tornar a jugar 60 minuts i dona aire a una demarcació que s’havia quedat molt curta amb només Aitor Serrano i Fran Carbia com a referents i Joan Torrents com únic killer A més, també es va començar a veure Ricardo Vaz, que patia molèsties físiques, així com Xavi Jaime. D’aquesta manera, només queda Xavi Molina a la infermeria, si les molèsties que arrosseguen alguns jugadors ho permeten. El Reus FC Reddis

lebrar com recuperava efectius després d’un mes amb la plantilla plagada de baixes. Aquesta setmana es presenta com a clau per als reusencs. Primer, perquè el partit més mediàtic del curs està per arribar aquest dimecres con-

Celebració doble per al Club Tennis Tarragona aquest cap de setmana. La seva tenista, Núria Bonet, va ser finalista en el circuit nacional Mutua Madrileña sub-16 i, a més, va ser guardonada per la Federació Catalana de Tennis de la mà de la seva companya Nayara Sanjuan.

Bonet va assolir la final del torneig celebrat al CE Valldoreix després de superar a Julia Sureda a primera ronda per 6-2, 6-0 i Gladis Lujan per doble 6-3 a la ronda 2. A les semifinals, Bonet va batre Natalia Heras per 6-4 i 6-2. A la final, la tarragonina va plantar cara a la seva rival Judit Pla, però va acabar caient per 7-5 i 6-4 en un duel més que ajustat. Des del club tarragoní van apuntar que «arribar a la final confirma el gran moment de forma de la jugadora i el bon treball que es fa des de l’escola

La jugadora del CT Tarragona Núria Bonet amb el seu tècnic. Cedida

Núria Bonet va caure a la final contra Judit Pla per un ajustat 7-5 i 6-4

de competició del Club Tennis Tarragona».

D’altra banda, el passat dijous Núria Bonet i Nayara San-

juan van participar en l’acte de reconeixement de la Federació Catalana de Tennis que va tenir lloc al Museu Olímpic de l’Esport Joan Antoni Samaranch. Nayara Sanjuan i Núria Bonet van ser distingides pel seu gran resultat en el Campionat de Catalunya sub-15 l’any passat on van ser campiona i finalista respectivament.

Arnau Montreal Quesada

La plantilla del Reus abans de començar el partit. Reus FCR

Europa desplega l’equip veterinari d’emergència per la pesta porcina

Bioseguretat

Agències

La Comissió Europea desplega avui dimarts l’Equip d’Emergència Veterinària de la Unió Europea (EUVET) a Catalunya per donar suport a les autoritats en la contenció i gestió del brot de pesta porcina africana detectat a la serra de Collserola. Brussel·les assegura que monitoritza «molt de prop» la situació i que manté un contacte constant amb els responsables estatals i catalans. L’executiu comunitari insisteix que Espanya ha d’aplicar totes les mesures previstes a la legislació europea i que la UE està preparada per reforçar l’assistència si l’impacte del virus creix. En paral·lel, la CE demana als tercers països que respectin el principi de regionalització per evitar vetos generals al sector porcí espanyol. Segons va confirmar ahir dilluns la Comissió, Espanya ha notificat els primers casos de pesta porcina africana des de l’erradicació del 1995. Els Serveis Veterinaris Oficials de la Generalitat van detectar dos senglars infectats al municipi de Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental, confirmació que ha activat tots els protocols europeus. Brussel·les destaca que els SVO catalans ja han implementat les mesures previstes: delimitació de la zona infectada, recerca activa i eliminació

de cadàvers de senglars, prohibició de la caça per evitar moviments de fauna, restricció d’activitats no essencials i reforç de la vigilància i de la bioseguretat a les granges de porcs, incloent-hi visites oficials i controls permanents.

La portaveu de Salut de la Comissió, Eva Hrncirova, va afirmar ahir que «és necessari actuar» i que les mesures a les granges són essencials per evitar la propagació d’un virus que es transmet amb molta facilitat. Segons va aler-

Brussel·les demana limitar els vetos i aplicar el principi de regionalització

tar, la mobilitat humana i dels vehicles és un factor crític, «ja que el virus es pot propagar fins i tot amb les botes dels ramaders o amb les rodes dels tractors». El desplegament de l’EUVET, que arriba avui, permetrà reforçar les tasques sobre el terreny i donar suport tècnic immediat. La situació es tractarà també en un comitè permanent i en una trobada de caps dels serveis veterinaris aquesta mateixa setmana.

Pel que fa a les exportacions, la Comissió ha confirmat que Espanya no pot emetre certificats per a tercers països que exigeixin l’estatus de país lliure de pesta porcina africana. Tot i això, Brussel·les insta aquests països a no bloquejar les exportacions de tot l’Estat i limitar eventuals restriccions a les zones afectades, en aplicació del principi de regionalització. Hrncirova recorda que la malaltia és present

en altres països de la UE i que la vigilància dels ramaders és clau per evitar la transmissió als porcs domèstics.

En paral·lel, el president de la Generalitat, Salvador Illa, té previst registrar avui mateix la petició de compareixença al Parlament per donar explicacions sobre el brot. Ahir, en plena polèmica, es trobava a Mèxic en un viatge institucional vinculat a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara i a diverses trobades econòmiques i culturals. Junts i ERC van criticar que no suspengués el viatge, mentre que el PSC defensa que està fent un seguiment «exhaustiu i hora a hora» de la situació. La Unitat Militar d’Emergències (UME) ha activat un total de 117 efectius i 25 vehicles per contribuir a les tasques de control.

A escala tècnica, el conseller d’Agricultura de la Generalitat, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha confirmat dos positius i vuit casos sospitosos de pesta porcina africana, i ha advertit que «segurament sortiran més positius» a mesura que avancin les analítiques i la vigilància activa sobre el terreny durant els pròxims dies. Amb el desplegament europeu ja operatiu, la Generalitat, l’Estat i la Unió Europea intensifiquen avui la coordinació per contenir un brot que no es registrava a Espanya des de fa gairebé tres dècades i que preocupa el sector ramader i les autoritats sanitàries.

La UE anticipa una setmana «clau per a la diplomàcia» en el conflicte entre Ucraïna i Rússia

Món l Els ministres de Defensa aborden els actius russos i el suport a Kíiv

Agències

La Unió Europea afronta una setmana «clau per a la diplomàcia» en el conflicte entre Ucraïna i Rússia, segons va afirmar ahir dilluns l’alta representant Kaja Kallas abans del Consell de Defensa. La reunió aborda l’ús dels actius russos congelats per ajudar Kíev i les capacitats de defensa dels 27, en un context de converses «complicades però productives» als Estats Units sobre un eventual pla de pau. Kallas va admetre les reticències de Bèlgica per les possibles responsabilitats legals,

atès que la major part dels actius es troben a Euroclear, però va remarcar que altres països estan disposats a assumir el risc. Va assegurar que el Consell Europeu de desembre tancarà un resultat sobre el finançament d’Ucraïna. Entre les opcions hi ha el macropréstec de fins a 140.000 milions d’euros proposat per la Comissió o, alternativament, ajudes voluntàries o un préstec conjunt amb garanties estatals. Els ministres es van reunir amb el primer ministre ucraïnès Denís Shmihal i amb l’OTAN per revisar el suport militar.

La directora del CNI confirma que el Suprem va autoritzar espiar Sànchez i Paluzie

Tribunals l Casteleiro només confirma el que recullen els informes desclassificats

Agències

La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, va confirmar ahir dilluns al jutjat que el Tribunal Suprem va autoritzar espiar Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie a partir del 2019 per motius de seguretat nacional. La desclassificació parcial d’informes reservats ha permès acreditar aquestes autoritzacions, tot i que els Mossos ja havien detectat intrusions al mòbil de Sànchez des del 2015, fora de qualsevol permís judicial. L’espionatge a Sànchez es va justificar per la seva participació en reu-

nions telemàtiques sobre la unitat independentista, mentre que en el cas de Paluzie va ser per la seva activitat com a presidenta de l’entitat i els documents que aprovava en aquell període. Casteleiro només va confirmar el que recullen els documents desclassificats, sense detallar mètodes ni l’abast real de l’operació. Paral·lelament, el Ministeri de l’Interior ha comunicat a Amnistia Internacional que ni Policia Nacional ni Guàrdia Civil han utilitzat Pegasus, fet que deixaria el CNI com l’únic organisme que n’hauria fet ús.

Robles, sobre Ábalos: «La presó és molt dura i cadascú té dret a defensar-se com vulgui»

Política l La ministra de Defensa, Margarita Robles, va restar importància ahir a les paraules de l’exministre José Luis Ábalos, que s’ha desmarcat del PSOE i de Pedro Sánchez en plena investigació del ‘cas Koldo’. Robles va afirmar que al govern no hi ha «temor» pel que pugui dir i va defensar que «la presó és molt dura i cadascú té dret a

defensar-se com vulgui». Va remarcar la feina «molt seriosa» de la justícia, la Guàrdia Civil i la Fiscalia, que fa «molt difícil enganyar-la» en delictes d’aquesta naturalesa. Va desvincular el CNI de qualsevol implicació i va criticar que el seu entorn el mencioni, recordant que és un organisme que no es pot defensar públicament. Agències

El brot és el primer notificat a Espanya des del 1995 i ha fet activar els protocols respectius. EFE / Jesús Monroy

k Tribuna k

Reus en bones mans

Els millors plats es fan a foc lent. A Reus aquesta idea pren força i es veu en la manera de governar de l’alcaldessa Sandra Guaita. Treballa amb discreció i constància, sense estridències mediàtiques. No dirigeix l’acció municipal a cercar focus ni titulars. Centra la gestió a fixar bases sòlides per impulsar una transformació real de la ciutat. Aquest enfoc contrasta amb altres alcaldes i alcaldesses que han basat la seva gestió en soroll buit o que han governat durant anys amb operacions de maquillatge que no han generat canvis valents ni estructurals.

Els darrers mesos s’han desencallat projectes que havien quedat aturats durant anys. L’estació de Bellissens avança amb ritme clar. També s’ha acordat amb ADIF un projecte que donarà una nova centralitat al nord de Reus, a la zona de l’estació i del Barri Gaudí. Aquesta actuació incorpora equipaments, espais verds i habitatge assequible orientat especialment a la població jove. L’objectiu és garantir que els fills i filles de Reus puguin viure i desenvolupar la seva trajectòria professional a la ciutat.

Aquesta línia de treball reforça un horitzó ampli. Reus compta amb les condicions per consolidar-se com a capital tecnològica del sud de Catalunya. Per fer-ho cal oferir habitatge, qualitat urbana i espais adequats per a personal qualificat i sectors emergents.

La trajectòria de Sandra Guaita mostra coherència. Com a diputada del PSC va impulsar actuacions clau relacionades amb la mobilitat, com la intermodal o la pròpia estació de Bellissens. Va prioritzar els interessos de la ciutat per sobre del color polític del govern de torn.

NSimple i llastimós

o serà fins a principis de l’any vinent –si no hi ha cap entrebanc inesperat i es compleixen els terminis previstos– quan l’estació d’Alta Velocitat del Camp de Tarragona disposarà d’un aparcament low cost, provisional, d’unes 110 places. Mentre el nou equipament no arribi, els usuaris que no puguin permetre’s assumir el cost de l’aparcament soterrat de la mateixa estació, han de continuar confiant en el fet que l’atzar no els converteixi en víctimes. L’últim exemple es va produir diumenge passat, quan una patrulla dels Mossos va descobrir que a una vintena de vehicles apar-

cats al vial d’accés a l’estació, els havien trencat els vidres. Encara no queda clar si d’algun dels cotxes, a més de la trencadissa, també varen sostreure alguna cosa. És fàcil imaginar-se la impotència dels propietaris quan van retornar dels seus viatges i es van trobar en el que, a més d’un bon maldecap, havien d’assumir una despesa nova i imprevista. La impotència segur que encara és major quan recordin que la manca de solució a un aparcament ‘econòmic’ en una infraestructura tan important encara no s’ha resolt per qüestions estrictament burocràtiques i competencials.  Així de simple i així de llastimós.

k Tribuna k

Campanyes de neteja: poc i malament

DJordi Fortuny Guinart Conseller d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona

La trajectòria de Sandra Guaita mostra coherència. Com a diputada del PSC va impulsar actuacions clau relacionades amb la mobilitat

Fa poques setmanes es va signar l’acord amb la consellera Paneque per impulsar la nova estació d’autobusos del Carrilet. El projecte dona continuïtat al compromís electoral i incorpora modificacions fruit de l’escolta veïnal. Malgrat algunes interpretacions interessades, no és cap gir sobtat. És el resultat de revisar i ajustar les propostes tècniques a partir de les aportacions dels residents.

La línia d’actuació és clara. Habitatge assequible. Manteniment de l’espai públic. Seguretat. I projectes estructurals que feia dues dècades que no s’afrontaven. No són accions superficials. Formen part d’un model de ciutat que vol reforçar la qualitat de vida i renovar les infraestructures.

Des de la meva experiència en la gestió municipal és fàcil identificar quan un govern actua amb serietat o quan es limita al maquillatge. Qui ha treballat de prop dins un ajuntament reconeix ràpid quan hi ha planificació, capacitat d’escolta i coherència en el projecte de ciutat. A Reus hi ha una alcaldessa que compleix aquests criteris.

Reus està en bones mans. I això es reflecteix en cada acord, en cada projecte i en cada pas que consolida un rumb estable per al futur de la ciutat.

Carles Salas Martí Extinent d’alcalde de l’Ajuntament de Reus

ins de l’anterior contracte de la brossa estava establert que el 2% del pressupost total (al voltant de 400.000 euros) es destinés a campanyes de sensibilització sobre la recollida selectiva, la reducció de residus i la reutilització, així com a la lluita contra l’incivisme. Aquestes campanyes són del tot necessàries i han de ser constants, doncs serà a força d’insistir, de recordar que vivim en un planeta finit i de recriminar les males praxis en la gestió i relació individual amb els residus que arribarem algun dia a gestionar les nostres escombraries d’una forma que sigui realment sostenible. En els últims dos anys no es recorda cap campanya substancial per part de l’Ajuntament de Tarragona. En canvi, sí que passarà a la història la campanya electoral encoberta que el partit del govern de Viñuales ens ha regalat pels fanals de Tarragona i per la propaganda que arriba a casa. Una propaganda electoral que no és ben bé una campanya de sensibilització.

Però posem xifres: la despesa executada aquest 2025 per a campanyes és de 92.764,85 euros. A més a més, cal indicar que d’aquests diners, 32.459,76 euros han estat per a la campanya electoral encoberta Pla TGN2026. És a dir, realment hi ha 60.306,09 euros en campanyes. Algú

en recorda alguna? Han estat en realitat insercions en medis de forma ocasional sense cap efecte. Els 32.459,76 euros del Pla TGN2026 han estat destinats a la impressió i collocació de 320 banderoles informatives, al bustiatge i enviament de cartes informatives, impressió i ensobrat de 62.000 cartes, vinils publicitaris a marquesines, publicitat exterior i insercions a premsa, una quantitat de diners que no serien consentides per les limitacions pressupostàries de les campanyes electorals dels partits polítics. A tall de resum, es gasten diners per a una campanya molt reprovable èticament i, per una altra banda, pugen sense cap rubor el preu de les llars d’infants.

El govern de Viñuales no es creu la necessitat i les virtuts de les campanyes de sensibilització, de la necessitat de picar pedra de forma constant

nir una societat sostenible, a la lluita contra l’incivisme... No són diners per fer campanyes electorals. Això és símptoma de què el govern de Viñuales no es creu la necessitat i les virtuts de les campanyes de sensibilització, de la necessitat de picar pedra de forma constant. I la prova és la davallada en el percentatge de recollida selectiva, que ja va baixar del 2024 respecte al 2023 i que aquest 2025 (fins al juny) se situava en el 36,66%, molt lluny dels objectius europeus. És per ajudar a revertir aquesta estadística que els contractes preveuen destinar diners per a campanyes de conscienciació, no per fer campanyes electorals encobertes que, a més, fan servir sense cap escrúpol els colors corporatius del PSC, el vermell amb fons blanc.

Els diners per a campanyes són diners destinats a la millora de la neteja, al foment del reciclatge, a la conscienciació sobre les necessitats d’esdeve-

Cal una aposta decidida en aquest àmbit, de la mateixa manera que per a la instal·lació de contenidors tancats que permetin el reciclatge i que tan bons resultats van donar a Bonavista, el Serrallo i Cala Romana, però tot comença per creure-hi en un model de ciutat diferent, més neta i més sostenible mediambientalment i també econòmicament.

k Dels

lectors

Carta a la consellera responsable de la neteja

Sra. Sonia Orts He llegit amb estupefacció les seves declaracions que Tarragona està neta , es veu que vostè no passeja per la ciutat, Tarragona està molt bruta i no per culpa dels treballadors/ es, si no per una gestió política que deix molt que desitjar.

A títol d’exemple, el carrer Ernest Lluch i voltants fa setmanes que no s’ escombra i mesos que no es ‘baldeja’ amb aigua, ( per cert encara ho fan amb aigua de boca) sostenible oi?

Pel que fa a la mobilitat, que també depèn de vostè, la cosa tampoc millora, amb la nova ordenació del carrer Ernest Lluch, s’han suprimit els reductors de velocitat i els vehicles circulen a 50, 60 i 70 km/h sense cap mena de impediment ni control.

Som Ciutat 30 oi?.

La Comunitat de propietaris del núm 8, fa gairebé quatre mesos que han demanat mesures per sortir del pàrquing amb garanties de no patir un accident ( adjunto instancies ) fins avui no hem rebut resposta. ¿Cal que es produeixi un accident perquè prenguin les mesures adients?

Sra. Sona Orts menys demagògia i més bona gestió, més serietat i rigor i sobretot més respecte als ciutadans/es Eugeni Bosch Margalef Tarragona

El Parc eòlic de Montbrió

Senyor Director, Em dirigeixo a vostè per expressar la meva profunda preocupació davant el projecte d’instal·lació d’un parc eòlic a Montbrió del Camp. Segons les dades conegudes, aquest projecte contempla la col·locació d’aerogeneradors de fins a 180 metres d’alçada, ubicats a només 800 metres del nucli urbà i a pocs metres de diverses finques habitades durant tot l’any. L’energia generada està destinada principalment a Repsol, a la Pobla de Mafumet, situada a més de 30 quilòmetres del municipi. Com a representant públic sempre he defensat l’interès general. Entenc que, de vegades, cal sacrificar algun interès particular per fer possible

un bé superior que satisfaci al conjunt de la comunitat, però estic convençut que aquest no és el cas. No hi ha cap raó objectiva que ens porti a la convicció que aquest futur parc eòlic serà bo pel poble. Ni pel poble, ni pel conjunt del país. Es tracta d’una instal·lació promoguda per un agent privat, que en cap cas hauria d’imposar-se per sobre de l’interès general, especialment quan cap dels municipis i comarques afectades en resultarà beneficiada. A més, la quantitat d’energia produïda és minsa en relació amb les necessitats de les indústries químiques que l’han de consumir. Tot i així, el projecte contempla el transport d’aquesta energia mitjançant 31 torres de línia d’alta tensió, generant un impacte visual i territorial de gran magnitud. Cal recordar que Montbrió del Camp ja fa anys que pateix les pudors persistents de la planta de compostatge gestionada pel Consell Comarcal del Baix Camp, una problemàtica encara no resolta i que afecta la qualitat de vida dels veïns. Davant aquesta situació, la implantació d’un projecte amb un impacte ambiental encara més sever resulta incomprensible. Davant d’aquesta realitat, la nostra comunitat ha actuat amb determinació. S’ha creat una plataforma ciutadana per defensar el territori, i els veïns s’estan organitzant i presentant totes les al·legacions necessàries per frenar aquest projecte i garantir que la veu del poble sigui escoltada.

Cal remarcar també que projectes d’aquesta magnitud haurien d’anar acompanyats d’informació directa, transparent i completa per part de l’administració que governa el país. És imprescindible escoltar i tenir en compte els ajuntaments afectats, així como els propietaris de les finques, que poden perdre terres i veure’s obligats a acceptar modificacions substancials del seu entorn. El projecte implica eixamplar camins, intervenir en zones naturals i alterar hàbitats d’alt valor ecològic, fet que augmenta encara més la gravetat de l’impacte. Els ciutadans compartim

el compromís amb la transició energètica, però aquesta només és legítima si es duu a terme amb criteris de proporcionalitat, respecte territorial i justícia social. No és acceptable que interessos privats passin per davant del benestar de tot un municipi. Per tot això, insto les administracions competents a reconsiderar aquest projecte i a garantir que qualsevol desenvolupament energètic respongui realment a l’interès general i al respecte pel nostre entorn.

Carles Serrano Daura Portaveu Grup Municipal PER TU Montbrió del Camp

Quin és el futur del Camp de Tarragona?

Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent?

La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’oferta d’habitatge. La contaminació de la indústria química continua sense que les administracions intentin controlar-la. Els darrers estudis científics difosos per la Plataforma Cel Net són un escàndol. Sembla que no hi hagi alternativa al model de creixement impulsat des dels anys 60 fins ara, que no hi hagi un qüestionament públic. Per què? En parlarem el proper 11 de desembre a Cal Maiam, a Torredembarra, a les set

del vespre, amb un llibre de 285 pàgines signat per 24 autors que tot just ara comença a girar. Es tracta del treball col·lectiu coordinat per l’escriptor i activista Xavi Milian, ‘65 anys de progrés. Balanç del desarrollismo a les comarques del Camp des del franquisme fins al canvi climàtic’, editat per Lo Diable Gros. El Centre d’Estudis Sinibald de Mas organitza l’acte i comptarem a la participació del geògraf

Sergi Saladié, la doctora en dret Aitana de la Varga i el mateix Xavi Milian. Ha arribat el moment d’aturar-se i repensar-nos. Us convidem a venir i a participar amb el llibre sota el braç.

Jordi Suñé Mestre, músic, antropòleg

Aturar la ZBE de Reus

Des de STOP ZBE REUS volem expressar la nostra preocupació per l’extensió de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Reus més enllà del centre. La ZBE ja existent al centre, amb els requisits de la Llei de Transició Ecològica, seria suficient per complir els objectius ambientals establerts.

Aquesta ampliació sembla estar impulsada principalment per accedir a fons i subvencions, més que per un impacte ambiental clarament mesurable. L’extensió sense criteris objectius pot generar desigualtats: veïns amb menys recursos podrien veure’s perjudicats i comerços o serveis fora del centre podrien patir conseqüències econòmiques injustes. Proposem que qualsevol ampliació de la ZBE es basi en criteris clars d’impacte ambiental i social, amb participació ciutadana i mesures compensatòries per als col·lectius més vulnerables. Les polítiques de mobilitat han de ser justes, equitatives i transparents, i no respondre únicament a incentius financers. Fem una crida a les autoritats i a la ciutadania a reflexionar sobre aquests aspectes i a fomentar un debat obert i constructiu sobre la ZBE i la seva aplicació. STOP ZBE REUS Reus

Podeu enviar les vostres cartes a: opinio@diarimes.com

k El meu gat i jo k

De llums i de l’estupidesa humana

El passat dissabte dia 22 de novembre, per motius familiars vaig haver de viatjar a Barcelona i, a la tarda, quan intentava tornar a la dissortada Tarragona, vaig patir una de les sensacions més desagradable que hagi patit en la meva vida, una veritable odissea que, en alguns moments, em va fer pensar que Calígula no estava tan boig com diuen i que quan va dir allò que «és una llàstima que la humanitat no tingui un sol coll»… No continuo perquè encara prendria mal, el mal que no vaig prendre el dia en qüestió, però poc va faltar.

Resulta que, quan vaig agafar el ‘metro’ per anar al passeig de Gràcia a agafar el bus baixant a l’estació de plaça de Catalunya, pels altaveus del comboi on viatjava van dir que no pararia en aquell indret, per la qual cosa molta gent va baixar a Urquinaona. El drama va començar a la mateixa andana d’aquella estació: estava completament atestada de gent que intentava guanyar la sortida. Mai havia vist una gernació semblant. Quan vam arribar a sortir del soterrani ens vam trobar amb unes multituds que empenyien en totes direccions, amb tots els carrers tallats al trànsit. Només cal que els digui que per fer un trajecte que normalment faig en deu minuts a pas de passeig, dissabte vaig tardar cinquanta-cinc minuts. Semblava una fulla que el corrent porta d’aquí d’allà en mig d’aquella multitud atapeïda. Em vaig assabentar sobre la marxa que aquell desori era a causa que s’havia congregat una massa increïble per presenciar l’encesa dels llums de Nadal. Semblava que fos una ocasió que no s’hauria de repetir en segles. La multitud parlava totes les llengües, menys el català, naturalment. No, dic mentida perquè vaig sentir que una veu femenina cridava «Ajudeu-me, que m’esclafen!». Algú va preguntar que què passava i una veu, amb accent sudamericanoide, va respondre ben poc caritativament: «Nada, una vieja que caído y que dice la están pisoteando». En aquestes, un altre brètol, amb el mateix accent, va cridar «¡Han puesto una bomba en el Metro!». Sortosament, ningú es va esverar per la senzilla raó que era gairebé impossible moure’s. Després de rebre infinites trepitjades, cops, empentes i colzades al païdor, com que no podia agafar el bus vaig optar pel tren. Amb penes i treballs vaig poder arribar a l’estació del passeig de Gràcia davant Casa Batlló, on algú va tenir l’acudit de muntar un espectacle de llum i so, formant-se un tap monumental. Quan ja pensava que havia passat el pitjor i estava a pocs metres de l’entrada de l’estació on algú va tenir la pensada de tancar la meitat de l’accés, amb la qual cosa tot s’havia ralentitzat, amb el risc corresponent. En una de les empentes em van dur fins a una senyora que, sembla ser, estava embarassada. Aleshores, una mena d’humanoide amb parla sudamericana em va increpar: «¿Que no ves que mi mujer está embarazada». Jo, que vaig i li dic: «¿Cómo quiere usted que lo vea si vamos como vamos?». Resposta de l’humanoide: «¿Es que eres tonto, hijo de p… (perdoneu que no posi les tres lletres que manquen)?». Vaig callar per evitar-me un carxot, però vaig estar temptat de dir-li: «!El tonto es usted, por traer una mujer embarazada a este pandemonium¡». Jo no sé si no hi va haver alguna desgràcia, però penso que és una mostra de l’estúpids que podem ser els humans, per assistir de manera gairebé suïcida a un acte tan poc rellevant com una encesa de llums de Nadal. Semblava que havia d’arribar la fi del món en poques hores i, és clar, tothom volia veure aquell darrer espectacle nadalenc. Bé, això de nadalenc és un dir perquè l’esperit de Nadal brillava per la seva absència. Els puc assegurar que fins i tot hauria acceptat de bon grat la presència, que em regira els budells, d’alguns llums amb el Pare Noel i els seus rens!

I aquí voldria fer una reflexió, i no m’importa si s’enfada el senyor Collboni o algú de més a prop, que una altra cosa no faran, però muntar actes per sortir a la foto i llençar els diners del contribuent, quan hi ha moltes coses a millorar a les ciutats respectives, és d’irresponsables. Menys enceses, menys banderoles i menys cartes anunciant qui sap què i que s’inverteixi en el què fa falta. Què es pensa fer aquí, per exemple, amb l’ex Banc d’Espanya (Han vist l’estat en què es troba, malgrat que s’hi facin exposicions?), amb la Quinta Sant Rafael i un, etcètera més llarg que la Muralla xinesa? Ah, què treu a cap muntar aquests “shows” que poden ser perillosos per a la integritat del personal? El que sí els puc dir que no aniré a veure l’encesa el 28 de novembre a la plaça de la Font. Perquè les llums, les d’aquí i les de Barcelona, les podrem veure fins al mes de gener de 2026. Bé, he de dir que Mixeta em va preparar una infusió de til·la, mentre filosòficament em deia: «No t’esveris! Ja ho diu la Bíblia: el nombre d’estúpids és infinit!».

Dídac Bertran & Mixeta

Necrològiques

Tarragona

Esperanza López Martín.

Ha mort als 96 anys.

Maria Victoria Cia Andreu.

Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.

Maria Dolores Bori Lizondo.

Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h a la Parròquia de Sant Pau.

Reus

Francisco Alonso Redondo.

Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h a la Parròquia de la Immaculada.

Mor l’expresident valencià José Luis Olivas als 73 anys

Obituari l José Luis Olivas, expresident de la Generalitat Valenciana i del PP, va morir dissabte als 73 anys després d’una llarga malaltia. Va dirigir el govern entre 2002 i 2003, en el relleu entre Zaplana i Camps. La Generalitat ha decretat dol oficial i ha expressat el seu condol a la família. Olivas també va presidir el Banc de València i Bancaja. Redacció

La Ruta del Cister tanca el cicle de formacions

La Conca l Quatre empreses rebran ara un acompanyament individualitzat

Redacció

La Ruta del Cister ha tancat aquest novembre el cicle de formacions en línia adreçat als professionals i entitats turístiques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell, impulsat en el marc del Pla de Sostenibilitat Turística en Destí. La convocatòria ha tingut una resposta elevada, amb quaranta inscripcions de mitjana.

Durant els mesos d’octubre i novembre, els participants han pogut adquirir eines i coneixements en àmbits clau per a la competitivitat del sec-

tor: digitalització, màrqueting, innovació, sostenibilitat, accessibilitat i especialització en senderisme i cicloturisme. Les sessions han abordat temàtiques com WhatsApp Business per a petits negocis, creació de continguts visuals, estratègies a xarxes socials, SEO, ciberseguretat, lideratge col·laboratiu i intel·ligència artificial aplicada al turisme. Un cop finalitzat aquest cicle formatiu, en els pròxims dies s’iniciarà la fase de mentories individualitzades a les quatre empreses que ho han sol·licitat. Aquest acompanyament personalitzat els

permetrà revisar, millorar i enfocar estratègicament els seus projectes, amb l’objectiu de reforçar la qualitat de les experiències turístiques que ofereixen i d’adaptar-se millor a les necessitats actuals dels visitants.

Aquesta actuació forma part del Pla de Recuperació,

Transformació i Resiliència, amb el suport de la Unió Europea – Next Generation EU, i s’emmarca dins la línia de transició digital. Alhora, contribueix a consolidar l’itinerari de La Ruta del Cister GR 175 com a producte de senderisme i cicloturisme sostenible, reforçant la relació equilibra-

da entre turisme i territori.

La participació aconseguida i l’inici imminent de les mentories confirmen la voluntat de les empreses i professionals de continuar avançant cap a un model turístic innovador, responsable i alineat amb els valors de la destinació.

La Ruta del Cister culmina les formacions i inicia l’acompanyament personalitzat a empreses. Cedida

Avui felicita als que es diuen:

Silvà, Bibiana Elisa

L’horòscop

21/03 al 19/04 ÀRIES

A prop teu hi ha una persona que, a més d’admirar-te, et desitja ardorosament. Vés amb compte amb com actues, podries despertar gelosies.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Alguns assumptes pendents es resoldran avui amb gran facilitat, permetent-te temps lliure per als teus jocs, fins tot si són passionals.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Et mostraràs molt sensible a les paraules accions dels altres. Avui jugaràs amb tothom gairebé com un nen i t’ho passaràs molt bé.

TV local

20/04 al 20/05 TAURE

Hi haurà sensacions noves intenses en l’àmbit emocional. Les responsabilitats familiars et treuran temps, però al final arribaràs a tot.

VERGE

23/08 al 22/09

Analitza el teu comportament amb aquella persona amb qui tenies una amistat intensa que, per les teves raons, vas deixar en l’oblit.

CAPRICORN

22/12 al 19/01

No t’aïllis massa del contacte amb la gent i, molt menys, de les relacions íntimes. Avui, més que mai, necessitaràs companyia comprensió.

REUS TV

10:30 180 Graus

11:30 Cercle central (r)

12:00 Aixeca i pica

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 Impuls

13:30 Cercle central (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Teló de fons

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 +Bàsquet

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 +Bàsquet

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Fot-li

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Fot-li (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Fot-li (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Fot-li (r)

21/05 al 20/06 BESSONS

Amors del passat et vindran a la ment, ja que avui succeiran coses que et recordaran bons o mals temps. Obtindràs èxits en viatges.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Activitat en el teu món professional en la vida domèstica. La despesa d’energia serà compensada per l’amor si controles la teva possessivitat.

20/01 al 18/02 AQUARI

Si al principi les coses no surten com pensaves, intentaho de nou veuràs com tot canvia. Els superiors es mostraran una mica capritxosos avui.

21/06 al 22/07 CRANC

En companyia dels teus sorgiran moments d’esbarjo una sorpresa molt agradable. Resol primer les teves responsabilitats després viu la vida.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

La teva intensitat amorosa sembla no tenir límits i, si avui no frenes el teu ímpetu, podries posar en risc una relació. Gaudeix però amb equilibri.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Mantén-te ferm no deixis que la gent envejosa o rancorosa malmeti allò que has aconseguit amb sacrifici. Les paraules se les emporta el vent.

10:00 Efecte Mosaic

10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r)

11:00 Notícies 12. Edició esports. (r)

11:30 Ciutadella

12:00 Zona escolar

12:30 La tertúlia del Dorsal12

13:00 Ciutadella

13:30 La Tertúlia del Dorsal12

14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 La Tertúlia del Dorsal12

15:00 Ciutadella

15:30 Zona escolar

16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r) 16:30 Efecte Mosaic

18:00 + Bàsquet

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 180º

20:00 Notícies 12. Edició vespre

20:30 Cuina amb caràcter. Rafel Múria

21:00 Carreteres secundàries

21:30 Ben sonat!

22:00 Notícies 12. Edició vespre 22:30 Cuina amb caràcter. Rafel Múria

23:00 Carreteres secundàries

23:30 Ben sonat!

00:00 Notícies 12. Edició vespre

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Ésser suficient, haver-n’hi prou. Poc concret, que ofereix diferents sentits. 2. Aràcnid. Paper desordenat.Vocal. 3. Consonant. Una de Lleida. Un sense cua.Tres en record. 4. Lloar per la dreta. La russa, la italiana... 5. Marcà un inici. Lletra. 6. Una mica de gana. Empresa alemanya. Quasi allà. 7. Cent u, al revés. Crom. Pèl llarg i rígid. Vocal. 8. Vessant ombrívol. Suport dels diaris. 9. Un mite. La primera, diuen els veïns. Cap de rinoceront. Cua de l’anterior. 10. Posat a la barca, al revés. Molt de nitrogen a la femta. 11. Pertanyent a l’axil·la. Torna capgirada per la claveguera. 12. Cap de mico. Omplin d’aigua.Vocal. Una de feble. VERTICALS: 1. Faci una mescla de vins. Dirigeix i manipula les consciències a la mesquita, diuen. 2. Gos girat. Part dura del cos. Recull de fórmules. 3. Tenen massa sal. Terra petita de conreu. 4. Tro escurçat. Sense confessions religioses. Mil cinquanta que tornen. 5. Vocal. Refugi de muntanya. Braç d’ocell. 6. Rapen sense vocals. Límits de la llum. Casualitat. 7. Penses i fas voltes. Arrencat als elefants. 8. Donarà quelcom. Unitat de mesura entre potències. Nitrogen. 9. Grega girada. El diumenge. Déu egipci. 10. Clavar un ganivet a algú. Prem fort. 11. Urani. Posterior a la creu. Una de res.Vitamina doble. 12. Punt cardinal. Ala grossa. Quasi riu.

Farmàcies

TARRAGONA:

Cogul Ardèvol, Francesc Cristófor Colom, 23 25

Telèfon 977 212 183

Domingo Garcia, Núria

Partida Platja Llarga, 2 Canaria, 11

Telèfon 977 207 884

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països

Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

Valveny Llurba, Maria Neus

Sant Antoni M. Claret, 14 Telèfon 977 771 022

SALOU:

Arque Mule, Montserrat

Passeig Miramar, 72 Telèfon 977 381 264

VILA-SECA:

Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434

CAMBRILS:

Colom Canadell, Angels Pl. de la Concórdia, s/n. Telèfon 977 794 751

VALLS:

Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654

EL VENDRELL:

Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 60 Telèfon 977 660 333

Solucions El temps

Màxima Mínima Estat del cel

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Augment dels núvols alts i mitjans que deixaran el cel enteranyinat o, a estones tapat, durant el matí. Al centre del dia marxaran transitòriament, però, de nou, n’arribaran d’oest a est i tornaran a deixar el cel tapat. Malgrat tot, al final del dia la nuvolositat ja començarà a minvar per l’oest.

Temperatura

Temperatura mínima lleugerament més alta. Temperatura màxima semblant o lleugerament més baixa.

MASSATGES REFORMES

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO

691.586.879

CINTES DE VIDEO I DVD´S A

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual...

–644.243.887

MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215 MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

Blai Rosés: «Si volem explicar els valors del Priorat no podem fer concerts de masses»

Festivals Rosés és l’impulsor i director del Terrer Priorat, que aquest cap de setmana encara la recta final de la novena edició

Què és Terrer Priorat?

«El Terrer compleix diverses funcions, perquè hem sabut llegir bé les necessitats del territori. Per començar, no hi havia una oferta cultural per a la gent del Priorat o que hi té relació. El festival és, també, un lloc de trobada. Abans la gent es trobava a missa. Ara ja no, i la cultura sembla que ens porti a un lloc on ens trobem per consumir, en espais purament comercials o amb propostes mainstream».

Afirmes que el Terrer és un projecte de comunicació.

«Sí, perquè nosaltres som un canal més per explicar el Priorat al país i a la resta del món. L’expliquem a través d’un relat on s’ajunten cultura i territori, i ho fem llegint els valors intrínsecs, essencials, de la comarca. A partir d’aquí, despleguem una proposta que respecti, reforci i contribueixi a perpetuar aquests valors». Quins són, aquests valors?

«Al Priorat la viticultura està lligada a una baixa producció, a cellers més aviat petits, a produccions molt familiars i de molta qualitat i, per tant, amb molta singularitat. Per explicar tot això no podem fer un festival de masses. Per això apostem per un festival de proximitat, amb artistes de molta qualitat i buscant la di-

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

versitat, igual que al Priorat hi ha la conjunció de la DO Montsant i la DOQ Priorat. Després, hi ha un paraigua més ampli, que és la idea de llengua catalana i Mediterrani.

Això fa que busquem la singularitat, però connectats a aquesta identitat cultural més àmplia». La programació del Terrer és un tret distintiu. Porteu artistes que no formen part del circuit habitual.

«Hem creat un circuit que permet mantenir un ecosistema cultural en l’àmbit de la llengua catalana. Des del principi hem combinat de manera desenfadada i desinhibida estils que no es troben en altres festivals: música antiga del Renaixement i el Barroc i música sacra amb punk, jazz, free jazz, cançó d’autor o folk. I ho lliguem d’una manera molt natural als vins del territori, que sovint es fan a partir de varietats autòctones, però que acaben sent molt trencadors per la manera com es conceptualitzen o per com es treballa la terra». Quina funció compleix Terrer Magazin dins del projecte i per què considereu necessari acompanyar el festival d’un discurs gràfic i intel·lectual que vagi més enllà de les plataformes digitals?

«La cultura explica històries: cada artista fa una pro-

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

posta, cada celler un vi. La llengua, l’emoció, la gastronomia són conceptes que ens formen culturalment com a col·lectiu i com a país. Pel festival passen autors que fan unes lectures pròpies i singulars, i el que intentem és connectar-les totes per fer un relat més extens. Després, em fa molta ràbia que tot això que passa al festival es quedi en uns posts d’Instagram i uns vídeos a YouTube, que són plataformes que ens homogeneïtzen i que s’han imposat per la lògica de la globalització. La revista és una rebequeria, és demostrar que el paper és un format que aguanta el pas del temps i que ens permet fixar en el temps tota la feina que hem fet».

L’any que ve celebreu el desè aniversari. Cap on va el Terrer? «El Terrer està creixent, perquè els projectes, per ser sostenibles, ho han de fer. Si volem continuar fent el que fem, que és anar una mica a contrapel respecte als models de gestió cultural que van cap

Director General: Marc Just

Director:

Carles Magrané Unda

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora comercial: Noemí Gay

a una altra direcció, amb molt de públic, portant figures mainstream i traient molt de rendiment de la beguda, hem de créixer. També perquè l’economia cultural depèn molt del finançament públic, i aquest no és estable. Confiem que l’any que ve acabarem de consolidar el Terrer Empordà i en podrem sumar algun altre».

Aquest cap de setmana feu els últims concerts. Qui vindrà?

«Tenim els concerts de Neus Plana i Xerrich, gent jove del territori amb talent. Farem un tast de vi amb la Marta Cortizas, sommelier al Celler de Can Roca, i el dia 6, a Capçanes, tindrem quatre concerts amb quinze cellers de la DO Montsant, perquè ens venia de gust oferir un format diferent per a la gent més jove. I el 7 de desembre tindrem Borja Penalba a Porrera. Ens ha preparat una proposta de temes icònics de la nova cançó a través de la seva sensibilitat. I ho farà amb la Meritxell Gené, una altra artista del territori».

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

El vigilant del Camp

Hauríem d’estar en un museu

Enguany el Museu del Port de Tarragona fa vint-i-cinc anys i, entre altres i diverses accions, han decidit fer un llibre per commemorar-ho. Jo sempre he estat de l’opinió que per celebrar qualsevol cosa el més apropiat és menjar i beure fins a rebentar. Però hi ha personal a qui encara li fa goig contaminar el planeta amb lletra impresa, què hi farem. Com que l’equip format per Mercè Toldrà, Coia Escoda, Rafael López-Monné i Toni Orensanz va tenir la deferència de convidar-me a participar-hi i la publicació del llibre ha suscitat l’interès públic irrisori que produeixen avui dia els llibres, farem servir aquesta columna de fets i gent per parlar-ne. A Mar, Patrimoni i Literatura hi trobem fotos guapes —amb la pertinent aparició institucional de tots els darrers presidents del Port—, una extensa memòria de la directora del Museu i sis peces literàries que es desenvolupen a partir d’objectes emblemàtics catalogats al fons museístic de l’entitat. D’entre una trentena de possibilitats, els escriptors han tendit a triar peces humils i simbòliques. Això podria haver sortit molt malament i donar un resultat per sortir del pas, però val a dir que els textos de Josep Pedrals, Enric Garcia Jardí, Tecla Martorell, Josep Martí Blanch, Xènia Dyakonova i Miquel Bonet són competents. Tot i que tenim una tradició rica al respecte, considero que encara s’ha de potenciar més la literatura marítima a Tarragona, perquè connecta —vull creure— amb ressorts molt pregons de la nostra personalitat col·lectiva. A mi el que m’agrada més és el meu conte, esclar, perquè em vaig permetre imaginar que Sant Magí se n’anava de putes. Però el meu gust, ja ho sabeu, és molt particular i no m’heu de fer cas. Mireu de robar-ne un exemplar, que està molt bé i paga el Port.

Bonet

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Miquel

Escriptor

Blai Rosés aquest dilluns a Reus. Gerard Martí

Cristina Serret Alonso