Platges 3
Una cinquantena de socorristes vetllaran per la seguretat dels banyistes a Tarragona
Camí a Segona 18 i 19
Jugadors i aficionats del Nàstic s’encomanen a la fe per aconseguir el miracle de la remuntada aquest diumenge a Donostia
a Barcelona i anar buidant Catalunya»
Els secretaris i interventors dels municipis del Grup Impulsor, sense els vila-secans, són els que proposaran quina és la millor fórmula jurídica per la futura Àrea Metropolitana
En un any i mig, la Diputació de Tarragona ha formalitzat diversos contractes pel desenvolupament metropolità per valor d’almenys 163.000 euros
4
Reus 10 i 11
«Reus no espera el futur, el construeix entre tots»
L’alcaldessa, Sandra Guaita, ha fet aquest dilluns la Conferència de Ciutat de mig mandat, on ha destacat l’aposta per intervenir, amb la Llei de Barris, al sud de la ciutat: «Hi tenim un deute històric»
Viñuales vol fusionar dues empreses municipals per millorar serveis
L’executiu socialista planteja que Mercats absorbeixi l’empresa de desenvolupament econòmic l 2
Educació l 14
Quatre centres de la demarcació perden un grup de 1r d’ESO per al curs vinent
Les deixalleries mòbils començaran a recollir també els voluminosos
Tarragona l 6
Organització La proposta plantejada pel govern del PSC haurà de ser aprovada pel plenari
John Bugarin
Mercats de Tarragona podria acabar absorbint l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona (EMDET). Almenys, aquesta és la intenció del govern municipal del PSC, que ahir va plantejar als membres dels respectius consells d’administració la fusió de les dues empreses públiques. El govern socialista haurà de buscar els suports necessaris per tirar endavant aquesta proposta, que haurà de ser aprovada per plenari.
«Tant Mercats com l’EMDET són entitats de capital 100% municipal, amb objectes socials similars i objectius complementaris en l’àmbit de la gestió de serveis públics, la promoció econòmica i la dinamització del territori», explicava la consellera de Comerç. Montse Adan, qui remarcava que aquesta operació permetrà «assolir una optimització significativa dels recursos i processos».
La primera tinent d’alcalde és la presidenta d’ambdós organismes, que també comparteixen el mateix gerent. Dani Milà va assumir la gerència de Mercats el 2019 — quan encara era Espimsa— i, des de la tardor del 2024, s’encarrega també de la gestió de l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic.
Aquesta operació suposarà
Montse Adan
Presidenta de Mercats i EMDET
«Tenen objectes socials similars i objectius complementaris en l’àmbit de la gestió de serveis públics, la promoció econòmica i la dinamització del territori»
una unificació funcional dels serveis públics relacionats amb la promoció econòmica, així com una millora de la governança i dels sistemes de decisió. També permetrà una optimització dels recursos humans, tècnics i materials; un increment de la capacitat d’implementació de projectes estratègics, la generació de sinergies empresarials i la millora dels serveis prestats. Tot això, sense incórrer en un increment de costos operatius.
Mary López
Consellera d’Esquerra
«Aquesta iniciativa respon a una política d’optimització i fer més eficient la gestió municipal. La decisió final es prendrà de manera informada i responsable»
En l’informe justificatiu de la fusió presentat als membres dels consells d’administració, també es destaca la reducció de la despesa derivada de duplicitats estructurals, la millora de la capacitat de captació i execució de fons i subvencions o l’increment del retorn social i econòmic dels diners públics invertits.
El consistori encara està calculant quin serà l’estalvi que implicarà l’operació. Mercats continuaria gestio-
M.M. Martorell
Portaveu del Partit
Popular
«Hem rebut la documentació aquest dilluns i decidirem la nostra posició després de les reunions conjuntes que hi ha entre les dues empreses i els consellers»
municipals, on es detallarà la proposta de fusió. «Volem treballar amb el màxim consens i poder escoltar les diferents formacions polítiques perquè puguin fer les seves aportacions», apuntava la consellera Adan. Segons ha pogut saber Diari Més, no està previst que l’aprovació d’aquesta fusió es porti al pròxim ple ordinari del 26 de juny. Per tant, hi haurà més marge per arribar a acords amb l’oposició.
Prendre una decisió «Aquesta iniciativa respon a una política d’optimització i fer més eficient la gestió municipal», destaca la consellera d’ERC, Mary López, qui recorda que els republicans ja van apostar per fusionar empreses públiques en el seu mandat. Pel que fa al sentit de vot, afirma que «la decisió final es prendrà de manera informada i responsable». El grup municipal del PP també decidirà la seva posició «després de les reunions conjuntes que hi ha entre les dues empreses i els consellers».
«Permetrà assolir una optimització significativa dels recursos», diu Adan
S’està calculant l’estalvi que pot generar aquesta operació
nant els serveis relacionats amb el comerç periòdic i sedentari —mercats públics, mercadets i fires— i activitats socioculturals a Tarragona. Amb l’absorció de l’EMDET, també s’encarregaria de promoure, incentivar i activar l’economia de la ciutat mitjançant la gestió del Palau Firal i de Congressos.
Jordi Sendra Portaveu de Junts per Catalunya
«La promoció econòmica de Tarragona va molt més enllà dels seus mercats. Per això, creiem que ha de ser l’EMDET qui absorbeixi Mercats i no a l’inrevés»
Aquest dimarts se celebraran els consells d’administració d’ambdues empreses
Jordi Collado
Portaveu d’En Comú Podem
«No té sentit barrejar mercats i congressos: l’alimentació no pot quedar subordinada al turisme de convencions. Falta informació essencial, sobretot l’econòmica»
Jordi Sendra (JxCat) apunta que «la promoció econòmica de Tarragona va molt més enllà dels seus mercats» i cal atraure congressos, facilitar la implantació d’empreses i captar inversions, entre altres. Per això, creu que «ha de ser l’EMDET qui absorbeixi Mercats i no a l’inrevés». Per la seva banda, Jordi Collado (ECP) considera que «no té sentit barrejar mercats i congressos: l’alimentació no pot quedar subordinada al turisme de convencions» i critica que falta «informació essencial, sobretot l’econòmica». La consellera no adscrita Elvira Vidal està a favor d’aquesta fusió, però no de la «denominació» de l’empresa, que hauria de ser «genèrica» i fer al·lusió al seu objecte social de «promoure econòmicament la ciutat».
Elvira Vidal Consellera no adscrita
«La proposta em sembla molt bé, però opino que no s’està fent bé amb la denominació, que hauria de ser més genèrica i fer al·lusió al seu objecte social»
Societat l Arrenca oficialment la temporada de platges, uns serveis que el govern estudia reforçar i avançar al calendari
La nova temporada de platges a Tarragona va arrencar ahir oficialment. Fins al 14 de setembre, 54 socorristes de la Creu Roja vigilaran les platges de la ciutat diàriament de les 10 a les 20 hores. «Hi haurà fins a 18 llocs de vigilància repartits entre totes les platges, 3 motos aquàtiques a l’Arrabassada, la Llarga i a Tamarit i, a totes les platges, el lloc de socors compta amb cadira amfíbia per a persones amb mobilitat reduïda», va explicar ahir Guillermo García, conseller de Medi Ambient i Espai Públic.
El servei de socorrisme ja va començar el passat 15 de maig durant els caps de setmana i dies festius a la platja de l’Arrabassada. A partir del 15 de setembre i fins al dia 30 del mateix mes, només funcionarà durant els caps de setmana i els dies festius a la platja de l’Arrabassada. «Estem valorant l’ampliació dels serveis que ofereix l’Ajuntament», va expressar el conseller. Precisament, el passat cap de setmana es van haver d’efectuar diferents actuacions i rescats a les platges tarragonines. Es va rescatar una dona a la platja dels Capellans que havia patit un ictus dins l’aigua i també a un grup de 8 persones que es trobava atrapat en una roca aïllada. «Fem una crida a la prudència, la seguretat i a què els ciutadans li posin fàcil als treballadors
Imatge d’un simulacre portat a terme aquest dilluns a la platja de l’Arrabassada. El servei de socorrisme de Creu Roja funcionarà de les deu del matí fins a les vuit del vespre. Tjerk vd Meulen
públics», va dir García. Finalment, des de Medi Ambient es recorda a la ciutadania que la temporada alta de platges coincideix també amb l’època de nidificació de les tortugues careta. «Han de saber conviure els diferents usos que es donen a les platges durant els mesos d’estiu, cal que tots actuem amb la màxima prudència i atenció i coneguem els protocols d’actuació i apli-
Es posarà en funcionament la línia
L-16, de la Imperial a l’Arrabassada
car-los en cas de trobar-nos davant d’un possible niu o rastre de tortuga», va recordar García.
Igual que l’any passat Amb tot, els serveis de la temporada de platges seran els mateixos que l’any passat. El dispositiu especial de platges de la Guàrdia Urbana també va arrencar ahir. L’horari de vigilància serà continuat,
de les 10 h fins a les 20 h de dilluns a divendres i de 9 h a 21 h els caps de setmana. «Treballem perquè el litoral tarragoní sigui un espai agradable, segur i que tant els tarragonins com els turistes el puguin viure com el que és, un espai idíl·lic», va expressar Sonia Orts, consellera de Protecció Civil i Neteja. Orts també va detallar el dispositiu de neteja que es farà a les platges
durant l’estiu. «Des de primera hora del matí es treballarà per deixar les platges en estat òptim», va dir. Més enllà, a partir del 23 de juny, i fins al 7 de setembre, seran vigents els horaris d’estiu dels autobusos de l’EMT. A més, es posarà en funcionament la línia L-16, un servei continuat durant tot el dia des d’Imperial Tarraco fins a la platja de l’Arrabassada.
Àrea Metropolitana l Aquesta setmana es reuniran els tècnics i després el Grup Impulsor. Vila-seca es manté al marge
La decisió sobre la forma jurídica de l’ens que donarà pas a l’Àrea Metropolitana està en mans dels secretaris i els interventors dels ajuntaments. Els tècnics es pronunciaran primer sobre quina és la millor opció per als consistoris. Un consorci, una associació o una mancomunitat són les opcions que hi ha sobre la taula. Diari Més ha pogut confirmar que s’ha convocat aquesta setmana una reunió entre els secretaris i interventors dels ajuntaments que formen part del Grup Impulsor, amb l’excepció de Vila-seca, qui es manté al marge perquè «encara no s’ha recuperat la confiança» en «termes clau com la mobilitat».
La setmana passada, la reunió del Grup Impulsor va acabar sense acord i amb el distanciament de la
Diputació de Tarragona. La seva presidenta, Noemí Llauradó (ERC), va deixar entreveure les intencions de desmarcar-se d’aquest ens, però amb la voluntat de collaborar-hi des de fora. Aquesta fórmula de col·laboració, però, no agradaria als ajuntaments membres del grup impulsor, partidaris de formar un ens amb la Diputació a dins.
Aquesta setmana es
abans de l’inici de l’estiu, possiblement el dia 23 de juny. Aquesta reunió, però, encara no s’ha convocat. La decisió final s’adoptarà per majoria dels membres.
Vila-seca, al marge L’Ajuntament de Vila-seca no va participar en la reunió de la setmana passada a causa de
Pere Segura, per a reconduir la situació. De fet, tot semblava encarrilat, però Vila-seca encara no ha tornat a participar en les reuni-
pulsor per a tornar a entrar en la dinàmica metropolitana.
Les pròximes setmanes es preveuen clau per a desencallar una situació que, segons les fonts consultades, s’està allargant «massa». L’objectiu dels ajuntaments és trobar una fórmula jurídica senzilla que seria inicial i que, més endavant, podria transformar-se en cas que fos necessari.
L’apunt
163.000 euros per al múscul metropolità
reuniran els tècnics municipals, que recomanaran als polítics quina seria la fórmula jurídica idònia. Malgrat tot, seran els càrrecs electes els que hauran de prendre la decisió final en una reunió del Grup Impulsor que es preveu
la «falta de confiança» generada per les declaracions de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, sobre la ubicació de la futura estació Intermodal. Aquestes declaracions es van produir a mitjans del mes d’abril i, des d’aleshores, s’han donat diverses trobades entre Viñuales i l’alcalde vila-secà,
ons del Grup Impulsor (ni les trobades tècniques ni polítiques), i no es preveu que hi torni.
«Necessitem que torni la confiança en temes cabdals com la mobilitat. El que s’ha parlat a les reunions ens arriba per la premsa, ningú no s’ha comunicat oficialment amb nosaltres», indiquen des del consistori vila-secà. Sembla, doncs, que Vila-seca necessita un gest més per part dels membres del Grup Im-
Encara no s’ha convocat la reunió del Grup Impulsor per prendre l’última decisió
Vila-seca lamenta que les informacions rebudes «han arribat per la premsa»
Des de la creació del Grup Impulsor l’any 2023 ja s’han adjudicat diversos contractes per a engegar la maquinària metropolitana. El més gran fins a la data és el Servei de redacció, implantació, seguiment i avaluació d’una estratègia amb dimensió metropolitana, adjudicat per 73.307,85 euros (IVA inclòs). També s’han encarregat diversos contractes menors, com els l’organització i la dinamització d’un procés col·laboratiu en l’àmbit de la cultura (8.274,40 euros), l’Estudi i recull de dades sobre la mobilitat (11.979 euros), el cicle Mirades Metropolitanes (11.979 euros), la creació d’un Instrument d’atracció d’inversió (17.484,50 euros), una sèrie de pòdcast (6.527,95 euros), l’anàlisi de la situació en relació amb l’energia (11.858,00 euros), una presentació de vídeo (8.470 euros) o l’estudi enfocat als reptes de les persones grans i l’envelliment saludable (13.552 euros). Tots els preus, amb l’IVA inclòs.
Societat l Els guanyadors són Jorge Labella, Alberto Puga, i Floatech S.L.
Redacció BASF i l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) van celebrar ahir, a la seu de l’ICIQ a Tarragona, la quarta edició dels Premis en Innovació i Emprenedoria. La cerimònia va comptar amb la participació de Lucía López, delegada territorial del Govern de la
Generalitat a Tarragona, i de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales L’acte ha comptat també amb la presència de Raquel Sans, vicepresidenta primera del Parlament de Catalunya, i la subdelegada del Govern, Elisabet Romero, entre altres figures públiques. El premi a la millor tesi
doctoral, de 2.500 euros, se’l va endur el Dr. Jorge Labella Santodomingo, de la Universidad Autònoma de Madrid, per la seva tesi titulada Síntesis y propiedades de subftalocianinas y análogos de porfirina extendidos/expandidos: aplicaciones en materiales moleculares. El premi a la
millor patent, de 2.500 euros, va ser atorgat al Dr. Alberto Puga professor associat del Departament d’Enginyeria Química de la URV, per la seva patent Photocatalytic panel reactor for the anaerobic photoreforming of waste aqueous effluents and the production of hydrogen as co-product. El premi d’emprenedoria, de 4.000 euros, va ser per al startup Floatech S.L., per revolucionar el procés de fabricació de bateries més sostenibles i resistents mitjançant la producció d’ànodes 100% de silici per a bateries de ions de liti.
Neteja l L’empresa del tercer sector Formació i Treball va començar ahir a gestionar aquest servei municipal
John Bugarin
Tarragona ha estrenat aquesta setmana el renovat servei de deixalleria municipal. El nou contracte adjudicat a l’empresa del tercer sector Formació i Treball per 557.197,40 euros (IVA inclòs), presenta «algunes de les novetats que va demanar la ciutadania en el procés de participació que es va dur a terme», explicava la consellera de Neteja, Sonia Orts. Un dels canvis més grans serà que les deixalleries mòbils arribaran a sis noves ubicacions: l’avinguda Marquès de Montoliu, la plaça de la Mitja Lluna, l’avinguda Amadeus Mozart (Els Músics), el carrer D (davant el CEIP Riu Clar), el carrer Riu Montsant i l’avinguda Sant Salvador.
D’aquesta manera, es pretén apropar al màxim el servei a la ciutadania. Per aconseguir-ho, s’han comprat quatre noves furgonetes amb remolc que se sumen a la deixalleria mòbil tipus acordió que ja utilitzava l’anteri-
or adjudicatària. Cadascun d’aquests vehicles ha costat 80.819,86 euros, que s’amortitzaran en els deu anys de vigència del nou contracte. Per
tant, cada dia de la setmana hi haurà cinc deixalleries mòbils en servei de la ciutat, un més que abans. En total, hi haurà 32 ubicacions diferents.
Festes l Els actes arrencaran aquest divendres a la tarda i s'allargaran fins al dia 24, amb la Diada Castellera de Sant Joan
seva revetlla.
Tarragona ja ho té tot a punt per celebrar la revetlla de Sant Joan. Com cada any, els actes principals arrencaran durant la tarda del dia 23 i s’allargaran fins al dia 24. Les activitats estivals, en canvi, s’encetaran aquest divendres a les 17.30 h amb l’oferta cultural amb Solstici 2025 de Les Tecletes al parc de la Ciutat. A la mitjanit serà el torn de la revetlla matalassera de Sant Joan, a la plaça del Rei. A partir de les 00.30 h i des del Cós del Bou, la Colla Jove celebrarà l’arribada de l’estiu amb la
El Dia Internacional de la Música, dissabte 21 de juny, tindrà com a protagonista el Concert commemoratiu dels 25 anys de l’Associació de Músics de Tarragona (aMt), que engegarà a les 19 h a la Capsa de Música. Durant tot el dia hi haurà activitats organitzades per la Sageta de Foc, així com el vermut dels Xiquets del Serrallo a les 12 h al Moll de Costa i finalment, ben entrada la nit, la desvetlla dels Ninots de les fogueres; des de la plaça del Fòrum i fins al passeig de les Palmeres. Diumenge 22 serà el torn de la
festivitat de Corpus, amb l’ofici religiós i l’anada a Professó una hora més tard, a partir de les 19 h. Així mateix, i coincidint amb el Dia Universal de la Sardana, a les 19 h a la Rambla Nova, darrer tram, la Cobla Cossetània oferirà una Ballada de Sardanes.
La celebració de Sant Joan arrencarà el dia 23 a les 18.30 h, amb l’arribada de la Flama del Canigó a la Pèrgola del Serrallo. A partir de les 22.30 h engegarà la Cercavila de foc des de la platja de la Mitja Lluna. Aquesta portarà la Flama fins a la plaça Corsini, on a les 23.30 h encendrà la gran
Orts va explicar que cadascun d’aquests dispositius estaran vigilats per un informador ambiental, els quals faran tasques de sensibilit-
Cada deixalleria estarà vigilada per un informador ambiental
zació ambiental i foment de la recollida selectiva. A més, a partir d’ara, les deixalleries mòbils acceptaran residus voluminosos com mobles o trastos vells. També hi haurà un canvi en els horaris, que passarà a ser de 8.30 a 13.30 de dilluns a dissabte, excepte festius. La consellera de Neteja assegurava que s’ha volgut aposar per oferir «un servei intensiu de matí».
Espai de valorització
La deixalleria fixa —situada al carrer del Coure del polígon Riu Clar— també presenta novetats, com la incorporació d’un nou Espai de valorització que tindrà l’objectiu de separar al màxim tots els materials d’un mateix residu i maximitzar la seva reutilització. Per exemple, si una
persona hi porta una finestra, els operaris s’encarregaran de treure el vidre del marc de fusta i dipositar cada element dins del receptacle corresponent. D’altra banda, es crearà un espai de reutilització de mobles i andròmines que arribin a la deixalleria i estiguin en bon estat. Serà una espècie de botiga, que entrarà en funcionament abans del juny del 2026, on els ciutadans podran agafar el que necessitin. D’altra banda, amb el nou contracte, s’han afegit dues persones més al matí i altres dues a la tarda, de manera que en cada torn hi haurà tres persones per atendre els usuaris a la deixalleria fiixa. La consellera Orts destacava que aquest nou contracte compleix la finalitat de reserva de contractes a empreses d’inserció laboral prevista a la llei de contractes. «Es crearan oportunitats laborals per a persones en situació de vulnerabilitat», assenyalava ahir la coordinadora de Formació i Treball a Tarragona, Paula Serra, qui assenyalava que es donarà feina a 15 persones, la meitat dels quals es troba en un itinerari d’inserció. «Des de l’empresa hem consolidat la sostenibilitat ambiental com a eix central de la nostra activitat», apuntava Serra. En aquest sentit, remarcava que, amb la gestió d’aquest servei, pretenen «implementar un nou model de gestió de deixalleries» que aposta per «la valorització i reutilització dels residus».
foguera que cremarà durant tota la revetlla. Aquesta començarà a mitjanit i s’allargarà fins a les 3 h. La festa anirà a càrrec dels grups de versions
Popurris Band i Kintus.
L’endemà tindrà lloc la Diada Castellera de Sant Joan. Aquesta s’iniciarà a les 19.30 h i comptarà amb les actuacions dels Xiquets de Tarragona, la Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets del Serrallo i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau.
SOCIETAT
El Govern vol doblar el nombre de famílies acollidores i garantir que cap infant menor de sis anys visqui en un centre residencial
Redacció
«Un dia a l’escola vam saber que un company del nostre fill estava en acollida. Ens va semblar molt bonic. Anys més tard, una amiga ens va parlar del procés i vam decidir fer el pas.» Així comença el relat de la Mayra, ella i en Pepe, la seva parella, han tingut tres fills. A més, van decidir fer-se família d’acollida i fins ara s’han fet càrrec de set nadons. Són una de les famílies que acullen prop d’un miler d’infants a Catalunya, tot fent les funcions que temporalment no pot fer la seva família d’origen. A Catalunya, prop de 280 nens i nenes menors de sis anys viuen en centres residencials de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA). Darrere aquesta xifra hi ha les històries de criatures que no poden conviure amb la seva família i necessiten una llar que els doni afecte i seguretat. Per això, el compromís del Govern és clar: tots els infants, especialment els més petits, han de poder créixer en família i això només serà possible amb més persones disposades a acollir-los.
Amb aquest objectiu, la Generalitat ha llançat una estratègia per doblar el nombre de famílies acollidores. El pla preveu augmentar en 2,3 milions d’euros la dotació econòmica per reforçar els equips tècnics, agilitzar els tràmits, donar més suport a les famílies acollidores i aplicar millores fiscals.
L’acolliment pot ser d’urgència i diagnòstic, com el cas de la Mayra i en Pepe (per a nadons i infants petits). Però també hi ha altres modalitats: el simple (d’un a dos anys de durada), el permanent (quan no es preveu el retorn a la família d’origen), l’especialitzat o l’acolliment de vacances i caps de setmana. A Catalunya, hi ha 798 famílies d’acollida que acullen 908 infants. A més, 134 famílies col·laboradores acullen 134 nens els caps de setmana i en període de vacances.
«Em sento estimada de veritat» Quan la Laura tenia vuit anys, va arribar a una família d’acollida. Avui en té vint, continua vivint amb ells i estudia Educació Social. «Tinc molta sort. Vaig tenir una segona oportunitat. Em sento estimada de veritat». La Laura recorda que quan
va complir divuit anys tenia molta por. «Tothom pensava en el carnet de conduir o en sortir de festa, però jo només pensava si hauria de marxar de casa. Per sort, vaig poder quedar-m’hi. I gràcies a això, estic a la universitat.»
Créixer en família afavoreix el desenvolupament emocional, físic i social dels infants
El procés per fer-se família acollidora inclou formació, entrevistes i seguiment posterior. L’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) acompanya les famílies i ofereix suport econòmic, psicològic i ma-
terial. «Aquests infants porten una motxilla important. Necessiten més que mai un entorn segur i afectuós», relata Elena Lledós Monsó, directora de l’ICAA. I aquest entorn l’han trobat en famílies com la de la Mariona i en Joe. El 2015, quan els seus dos fills tenien sis i nou anys, van acollir una nena de quatre. «Primer vam començar a sortir del centre i fer activitats junts, la portàvem a casa unes hores. Després es va quedar», recorden. Avui
té tretze anys i és una més a la família. «Ella tenia moltes ganes d’integrar-se i va fer tot l’esforç del món», recorda la Mariona amb orgull.
Falten famílies d’acollida per oferir un entorn segur a les criatures
Créixer en família: un dret, una necessitat Està demostrat que viure en família afavoreix el desenvolupament emocional, físic i social dels infants. Per això, la Generalitat treballa per reduir al màxim l’estada dels menors d’edat en centres residencials i
anima famílies de tota mena a fer el pas. Testimonis com el de la Laura, acollida en família, són el millor exemple: «Em faria molta il·lusió que cada vegada hi hagi més gent que pugui tenir la sort que jo he tingut». Amb la seva parella tenen clar que volen acollir. «No adoptar, acollir. Donar una segona oportunitat, com la que jo vaig tenir.»
Més informació: acolliment.gencat.cat
Entrevista l La nova presidenta de Pimec Comerç Tarragona analitza l’estat i els reptes de futur del sector i el paper que hi poden jugar les administracions públiques per a resoldre’ls
Com rep la proposta de Pimec? Quins reptes es marca?
«Amb el nou mandat d’Antoni Cañete s’ha apostat molt pel talent femení. En aquest sentit, una de les coses més importants aquí a Tarragona era donar un tret de sortida a l’associació més antiga. Crec que cada municipi necessita unes coses diferents. Llavors, hem plantejat un pla estratègic que anirem adaptant segons cada poble o ciutat. Però serà un pla viu. Els empresaris ens hem acostumat a tenir una línia molt marcada i no sortir d’allà. Volem treballar amb administracions públiques i privades i fer una diagnosi del territori».
En la seva presentació, mencionava la digitalització com un dels reptes principals.
«I és també una necessitat. La situació és diversa. Hi ha comerciants que veuen la seva importància i que pot ser un èxit per a la seva empresa. Però hi ha uns altres que, com amb tot, senten una mica de reticències. El que hem de fer és donar formació i infor-
Educació
«El vessant econòmic s’ha de potenciar perquè el jovent tingui ganes d’emprendre»
mació i ajudar els comerços també econòmicament perquè puguin fer aquesta transformació. Ens trobem que, en
alguns casos, no ho fan perquè tenen altres prioritats o no s’ho poden permetre. És el que considerem més urgent a
curt termini». Un altre desafiament és la manca de relleu generacional. Com es pot revertir la situació?
«Hem de fer que existeixi. Ens estem trobant que tenim molts comerços de tota la vida que estan tancant. Com
i res més. Sinó que també vulgui emprendre. Aquest vessant econòmic hem de treballar-la perquè costa. S’ha de potenciar perquè el jovent en tingui ganes».
L’apunt
Estefanía García, de l’Arboç, és també la presidenta de l’Associació d’Empresàries i Emprenedores de TarragonaBPW. És la gerent de l’empresa Sunet Plagas, dedicada al sector de control de plagues. «Per la meva feina, he recorregut el territori i conec de primera mà les necessitats dels comerços i dels professionals», explica.
hem de fer perquè la nostra joventut vulgui treballar i tenir aquest comerç de proximitat?
Se’ls ha de donar la realitat, se’ls ha d’explicar què tindran de bo. Si no ho fem, arribarà un moment que deixarem morir molts sectors. S’ha de formar en aquest sentit».
Des del sistema educatiu?
«Sí. Hem de lluitar perquè hi hagi també un vessant més d’autonomia. O sigui, que el jovent no vulgui una feina
Creu que les condicions de treball potser condicionen l’atracció cap al jovent? «Tots volem treballar de dilluns a divendres. I de matins. Però la realitat no és aquesta. A la tarda, qui obre el comerç? Qui dona el servei? És cert que la nostra generació vam començar a treballar en el negoci de proximitat. Les primeres feines no eren dels nostres estudis. Ara la gent jove que creu en el comerç és perquè l’ha viscut des del primer moment, a la família. És trist donar una volta per Tarragona o qualsevol municipi i veure com estan totes les persianes».
Donar facilitats
Quina responsabilitat tenen les administracions? «És molt important que es donin facilitats perquè aquests comerços es puguin reobrir. Es treballa de formes diferents. El cas de Reus és un cas d’èxit comercial. Per què? Perquè des de les entitats privades i públiques donen el valor que tenen aquests negocis. Només t’has de fixar en els calendaris d’actes que tenen. Sempre hi ha coses a fer i fires. Aquest pensament s’ha de donar a tots els municipis i treballar de manera semblant».
Xavi Puig i Maria Roig presenten el projecte «de futur» del grup municipal d’ERC per la ciutat
Política l Els republicans reivindiquen una Tarragona «cohesionada i sostenible»
Redacció
Els portaveus del Grup Municipal d’ERC, Maria Roig i Xavi Puig, van oferir una conferència ahir al Teatret del Serrallo, amb el títol Ambició republicana, una Tarragona per a les persones. Els portaveus, acompanyats dels consellers del grup, han compartit el projecte de futur que volen per a la ciutat, «amb les veïnes i veïns com a eix central de totes les polítiques municipals», va subratllar Roig. L’acte va reivindicar la necessitat d’un nou rumb per a Tarragona, fonamentat
en la cohesió social, el desenvolupament sostenible i una ambició republicana decidida.
Els republicans van destacar i van insistir que «el rumb de ciutat no pot estar guiat per les presses o pels interessos d’uns pocs, sinó per una visió compartida que posi les persones al centre». La conferència va comptar amb l’assistència de l’executiva local d’ERC, càrrecs electes i militants del partit, ciutadans, entitats i veïns que es van apropar al Serrallo per conèixer la proposta d’Esquerra per a Tarragona.
Política l L’alcaldessa anuncia que es projecta una «gran zona verda amb equipaments» als terrenys d’Adif tot fent balanç a l’equador del mandat
D’un quant temps ençà, es ve dient que el creixement de Reus ha de produir-se pel sud. Allà hi haurà el baixador de Bellissens i l’estació intermodal, l’escola bressol municipal L’Ametller, una nova promoció d’habitatges públics, un Mercat del Carrilet i una estació d’autobusos amb un aspecte renovat... Els barris Carrilet, Fortuny, Juroca, Parcel·les Casas i Montserrat seran, també, l’epicentre del projecte que es presentarà al Pla de Barris i Vil·les. «Hi tenim un deute històric», assenyalà l’alcaldessa, Sandra Guaita, durant la conferència de balanç de l’equador del mandat. Amb tot, la transformació no serà puntual ni excloent. «Tenim el focus posat en els barris del sud de la ciutat, però també en el centre, el nord, l’est i l’oest», afegí la batllessa. I aprofità per llançar un anunci, un titular: «Estem a punt de signar un protocol amb Adif per començar el projecte de la cessió de la platja de vies —a tocar de l’avinguda del Comerç— i, així, poder-hi pensar, planificar i projectar una gran zona verda i amb equipaments municipals».
Al nord, la urbanització del Pinar serà testimoni del llargament demanat soterrament de les torres. «Aquest govern ja ha signat els convenis per a la transformació urbanística i el soterrament de les línies d’alta tensió», va explicar Guaita davant la presència d’un centenar de persones, que es refugiaven del punyent sol —si bé acabà escolant-se entre les branques—
sota l’ombra dels arbres. Al rovell de l’ou, el barri del Carme viurà en uns anys una intensa reforma que implicarà l’alçament d’un Centre d’Atenció Primària, pisos públics i un aparcament soterrat. A l’est, el Tecnoparc «volem que evolucioni a districte tecnològic». I en direcció cap a l’interior, es remodelarà el carrer del Doctor Ferran i «a Mare Molas també està projectada». «Estem pensant i projectant noves zones verdes que ben aviat us explicarem», va apuntar en aquest instant.
L’alcaldessa va reconèixer que l’abordatge d’aquesta transformació «ha vingut marcada per les grans preocupacions de la ciutadania». «Tenim molt clar que les ciutats han de ser de progrés, que facin avançar, que siguin un recurs perquè tota la ciutadania tiri endavant i ningú es quedi enrere», va expressar. Habitatge, seguretat, via pública i benestar en són quatre exemples clarificadors. El protocol d’adquisició d’immobles per dret de tanteig i retracte, que ja ha permès fer efectives dues compres, el Servei de l’Habitatge o el complex Riera són accions per intentar posar remei a la qüestió residencial. Requereix, però, la suma de l’administració pública i el teixit privat. El consistori ha posat a disposició de la Generalitat quatre solars per edificar i «ja
Va remarcar que Reus ha de ser «una capital europea de referència»
estem treballant en la següent convocatòria, que sortirà a finals d’any». La batllessa va aprofundir en un detall que va ser inclòs en la candidatura per assolir el distintiu de Ciutat de la Ciència i la Innovació: «Estem treballant amb altres ajuntaments per poder dur a terme una promoció d’habitatges amb serveis, adreçats a la gent gran, a casa nostra». L’àmbit de la seguretat serà reforçat amb l’augment de la plantilla de la Guàrdia Urbana, la introducció de càmeres de gravació personals o el futur desplegament d’una aplicació metropolitana que faciliti el contacte amb els cossos policials. Amb la voluntat d’acostar-se a la ciutadania, s’està dissenyant una app mòbil que faciliti enviar queixes i suggeriments, però, en paral·lel, s’estrenarà el Punt d’Informació i Atenció Ciutadana (iSAC) al Centre Cívic Gregal, que s’estendrà progressivament a la resta de centres cívics. La creació de la Brigada d’Intervenció Ràpida també respon a la voluntat que la innovació i la tecnologia «no només quedin en els grans projectes de la ciutat, sinó també en el dia a dia». Guaita va concloure el discurs assegurant que vol que Reus sigui «una ciutat del segle XXI i una capital europea de referència». «Reus no ha estat tan sols una gran ciutat del passat; crec que té un pre-
Va detallar que està «projectada» una actuació a l’entorn de Mare Molas
sent i un futur espectacular, i la il·lusió és el que ens ha de fer moure», va remarcar. Per assolir la fita, és «importantíssima la col·laboració publicoprivada» i «us agraeixo i insto a continuar treballant». «Reus no espera el futur, sinó que el construeix, el decidim entre tots i totes», va tancar. Amb tot, no tothom estava conforme: una dotzena de persones van expressar el seu disgust amb la ZBE.
«Volem que el Tecnoparc evolucioni cap a districte tecnològic»
Política l Guaita va subratllar la importància de generar economia
Sergi Peralta Moreno
Una pota fonamental del desenvolupament d’una ciutat és la promoció econòmica. «Reus tenia ADN innovador quan ni tan sols existia la paraula innovació», repetí l’alcaldessa. El reconeixement com a Ciutat de la Ciència i la Innovació «ens ha de servir com a palanca de canvi per construir la ciutat del futur», una metròpoli amb la innovació i el coneixement com a bandera. «Les ciutats d’avui dia no es poden pensar amb la mirada del passat», va reblar Guaita. Per dur a terme la metamorfosi, «volem que el Tecnoparc evolucioni cap a districte tecnològic» i s’ha projectat el cinquè centre d’empreses municipal, l’InnoReus. Una quarantena de propostes
s’han rebut per poder dissenyar el futur edifici. Fa escassos dies va néixer el Clúster d’Enginyeries, ha obert portes l’Oficina d’Innovació de Redessa, es continuarà treballant de bracet amb el comerç local —que està afrontant un gran repte com
és la digitalització— i Mas Carandell està preparant «nous models de Formació Professional que donin resposta a les necessitats d’un sector privat que no troba gent». Per la seva banda, firaReus bull d’activitat —més de 200 accions el 2024, amb un impacte econòmic de 37,2 milions d’euros— i el sector agroalimentari, històric al territori, «ha tingut la capacitat d’adaptar-se i d’innovar», amb un Hub Foodtech & Nutrition que «ens posiciona». Tampoc s’oblida que cal «fomentar l’emprenedoria digital o les vocacions femenines». «La ciutat té les bases sòlides amb l’herència del passat, però tenim una mirada àmplia i ambiciosa amb els projectes del nostre futur», va remarcar la batllessa, Sandra Guaita.
La conferència tenia per títol ‘Transformar Reus per millorar la vida de la gent’. Tjerk van der Meulen
Les frases
«La ciutat té les bases sòlides amb l’herència del passat, però tenim una mirada àmplia i ambiciosa»
«Volem continuar sent referents i volem ser-ho en ciutat verda i sostenible»
«Reus no espera un futur, el construeix, i el decidim entre tots»
«Fem de Reus una ciutat amb cor, ambició i de tots i totes» — Sandra Guaita
L’alcaldessa de Reus apunta que «serà el gran mandat del canvi en ciutat verda i sostenible»
Política l Afirma que es treballa amb la visió «que hem de tenir verd als quatre costats»
Sergi Peralta Moreno
Això no obstant, «no hi ha projecte econòmic sense sostenibilitat», asseverà Guaita, i és que «aquest mandat serà el gran mandat del canvi en ciutat verda i sostenible». L’aposta pel verd i la renaturalització s’exemplifica amb iniciatives com el pla Reus Respira, que pretén plantar 5.000 arbres en una dècada, o la vintena d’actuacions emmarcades en el RENATUReus, com l’habilitació de refugis climàtics a les escoles Teresa Miquel, Marià Fortuny, General Prim i Pompeu Fabra —fora del marc, l’Escola Eduard Toda ha dissenyat com vol que sigui el seu futur pati com a part del programa Patis x Clima— o la creació de basses naturalitzada a l’entorn d’Aigüesverds. Així ma-
Política l Les primeres files del públic assistent a la conferència, titulada Transformar Reus per millorar la vida de la gent, era un Qui és qui de la política —sobretot la socialista— local. A banda de l’equip de govern —alguns d’ells, protegint-se els ulls rere les ulleres de sol i ventant-se per intentar resistir davant els últims rajos de sol—, Guaita va estar acompa-
nyada per alcaldes de municipis de la vora, com Rubén Viñuales, el seu homòleg tarragoní, o Fran Morancho, de Mont-roig del Camp. Tampoc faltaren la delegada del Govern a Tarragona, Lucía López, ni el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago Castellà. Entre les cares conegudes, fins i tot, es va veure algú de l’oposició. SPM/TvdM
teix, l’alcaldessa va comentar que, a banda de la conversió de la platja de vies d’Adif, «anirem avançant en projectes de zones verdes amb la visió que n’hem de tenir als quatre costats de la nostra ciutat». «Volem continuar sent referents i volem ser-ho també en ciutat verda i sostenible», va asseverar la batllessa. En l’àmbit de la sostenibilitat, també es pretén continuar el desplegament de la Ganxeta i del Bus x tu, el servei d’autobús a demanda, perquè arribin a les urbanitzacions i els polígons industrials de la perifèria; s’han activat els paquets promocionals Aparca i mou-te i Aparca i vola, entrarà en vigor la Zona de Baixes Emissions, s’estan ideant iniciatives per recuperar aigua i es crearan comunitats energètiques, al barri Gaudí i a l’Agro-Reus.
Infraestructures l El president de l’Autoritat
Portuària de Tarragona va apuntar a la possible arribada d’empreses asiàtiques gràcies a la ZAL
El Port de Reus, aquest va ser un dels grans titulars que el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago Castellà, va donar durant la seva conferència a la Cambra de Comerç de Reus ahir al matí. Més enllà de les disputes habituals entre ganxets i tarragonins, el que va defensar Castellà era el deure del Port de Tarragona d’exercir com a palanca de desenvolupament econòmic de tot el territori, no només la capital. «Avui dia els ports ja no s’expliquen per les obres i el creixement que tindran guanyant espai al mar, s’expliquen per la seva capacitat de generar cadenes logístiques de valor», va valorar. No obstant això, el projecte que més va remarcar el president del Port durant la seva conferència a Reus va ser la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), que està ben a prop d’estar operativa i que el mateix Castellà ho va descriure com «una
gran oportunitat per la reindustrialització del territori». Aquesta se situa en un espai de 90 hectàrees dins del terme municipal de Vila-seca, d’on va destacar com a tret diferencial «la seva absoluta intermodalitat»: «Arriben vaixells que poden descarregar a la ZAL, tenim l’estació de la Boella a poca distància i està previst tenir organitzada tota l’operativa necessària pel moviment de camions».
Tot i que en un inici aquest «espai estratègic» va ser pensat per ús del Port, el seu gran valor resideix en el fet que «ens veiem en capacitat de situar-ho com un espai industrial destinat a l’atracció d’empreses». En aquest sentit, es va fer èmfasi un cop més en la generositat del Port de Tarragona amb el territori: «Si no ha de ser per logística del Port, no ens importa. Si hem de prestar un servei al territori no és que vulguem ser generosos, és que tenim l’obligació de fer-ho.
Mobilitat
Castellà va destacar la «intermodalitat» de l’indret on s’ubicarà la ZAL
El Port és un servei públic del territori que ha d’ajudar en el seu desenvolupament i creixement». Alhora, un altre fet beneficiós i que suposaria un valor afegit per a totes aquelles empreses que se situessin en aquest nou indret seria que no haurien de perdre el temps en crear unes noves instal·lacions per establir-se en el territori. «La companyia ja gaudiria d’unes instal·lacions molt ben disse-
Junts critica la «falta de projecte i l’escolta ciutadana» del govern
Política l Pallarès considera que cada partit de govern «va a la seva»
Miquel Llaberia
El grup principal de l’oposició al consistori reusenc, Junts per Reus, critica que l’acció del govern municipal de PSC, ERC i Ara «no és positiva».
«Podem dir que Reus té un govern que no governa», va subratllar ahir la portaveu del grup municipal, Teresa Pallarès, durant el balanç de mig mandat que els juntaires van dur a terme des del passeig
Misericòrdia. «És un govern que descuida les qüestions essencials com són la neteja, la seguretat, l’educació o
l’atenció a la gent gran, amb un increment d’un 5% de la delinqüència l’any passat, conflictes amb les famílies o el tancament de l’ICASS», va afirmar amb contundència.
Per un altre costat, Pallarès va denunciar que l’equip de govern liderat per Sandra Guaita «no té projecte de ciutat». «Viu de la inèrcia dels projectes plantejats o iniciats per part de l’anterior govern, liderat per Junts, perquè aquest tripartit no té visió estratègica ni visió transformadora», va argumentar. En
nyades. D’aquesta manera, l’aterratge de qualsevol empresa podria ser molt ràpid i en un sol any ja podrien estar desenvolupant la seva activitat a casa nostra», va subratllar.
Empreses xineses
El mateix Castellà va admetre que més d’una quarantena d’empreses havien estat treballant amb el Port per la seva possible arribada a la ZAL provinents de diversos sectors: «Parlem d’empreses de sectors com els vehicles elèctrics, les bateries o la logística comercial d’algunes de les grans marques de roba, per posar exemples». A més, va apuntar que
bona part d’aquestes companyies, com per exemple les dedicades a la fabricació i venda de vehicles elèctrics, eren d’origen asiàtic.
Una projecció exterior que, pel que sembla, s’ha treballat en collaboració de la Generalitat de Catalunya: «Vam estar treballant amb l’equip del president Illa fa poc amb motiu del seu viatge a la Xina». «A més, ens han visitat moltes delegacions que també hem fet en el marc de relacions amb cambres de comerç, amb l’Institut de Comerç Exterior de l’estat o amb consolats i ambaixades de països com la Xina o el Marroc», va afegir.
aquest context, va fer èmfasi en la «falta de cohesió» dins del govern de coalició, ja que «cada partit va a la seva». Alhora, també es va mostrar preocupada davant la «falta d’escolta ciutadana» per part del govern: «Massa sovint no tenen en compte l’opinió dels ciutadans. Hem tingut ja moltes manifestacions de ciutadans indignats durant els plens municipals». «Aquests no són els serveis públics que es mereixen els reusencs, sobretot tenint en compte la pujada d’impostos», va sentenciar la cap de l’oposició.
El CC Mas Abelló acollirà un taller per fer melmelada
Societat l El Centre
Social El Roser ha organitzat un taller gratuït sobre com fer melmelada amb taronges amargues de Reus. L'activitat, convocada amb l'objectiu de promoure l'aprofitament alimentari, tindrà lloc avui, entre les 11.30 i les 13 hores, al Centre Cívic Mas Abelló. La jornada l'impartirà una tècnica de la Fundació Espigoladors, que explicarà com fer melmelada amb els cítrics procedents dels carrers i les places de la ciutat. Cada participant prepararà un pot amb l'elaboració, que podrà endur-se a casa. També s'informarà del projecte iniciat aquest any entre l'Ajuntament i la Fundació Espigoladors, que ha donat com a primer resultat que el consistori pugui disposar de 3.000 pots de melmelada de taronja amarga, procedent de mil quilograms de taronges aprofitables, per a finalitats socials i institucionals. El taller s'emmarca en el projecte Urban(eat)a de la Fundació Espigoladors, que vol treure profit dels arbres productors de fruits, flors o altres parts comestibles dels municipis, com un model per prevenir el malbaratament alimentari que es produeix als carrers. Redacció
Mor el botiguer i exclavari de la sang Joan
Ramon Queralt
Defunció l Joan Ramon Queralt Sugrañes ha mort als 72 anys. Va ser clavari de la Reial Congregació de la Puríssima Sang els anys 1995 i 1996. Així mateix, era conegut per la seva faceta com a botiguer. Va regentar, fins a la seva jubilació, la xarcuteria i establiment de queviures Quesu, a l'avinguda de Prat de la Riba. També va estar vinculat a la Confraria dels Sants Just i Pastor, com a confrare, i va ser copresident de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Reus. La cerimònia tindrà lloc avui, a les 10 hores, a la parròquia de Sant Joan. Redacció
Miquel Llaberia
Els artistes són personatges únics. Gent amb una visió diferent d’allò que els envolta i, a més, són capaços de plasmar-ho en llocs on, prèviament, no hi havia res. Alguns d’ells, tenen la sort de transcendir i, fins i tot, ser recordats amb el pas del temps. No obstant això, Joan Miró ha anat més enllà, ja que, a part del seu reconeixement tant nacional com internacional, ha esdevingut un dels referents catalans més importants. Per recordar-lo, la tasca d’entitats com la Fundació Joan Miró és imprescindible que, amb motiu del seu 50è aniversari, la seva presidenta, Sara Puig, va visitar ahir El Círcol de Reus. «Celebrem una història d’èxit. Creiem que Joan Miró estaria molt content que la seva visió de crear una fundació pels ciutadans, destinada a tots aquells que visitessin Barcelona, hagi perdurat», va afirmar Puig. Entre els diferents elogis que la presidenta de la fundació va dirigir a Miró n’hi va haver un que va queda clar; generós. «Ell va fer diversos regals a la ciutat de Barcelona. Primer el mural a l’aeroport per donar la benvinguda als visitants que arribaven en avió, després el mossaic a la Rambla per aquells que arribaven per mar i després l’escultura monumental Dona i ocell, que està al Parc Miró, per donar la benvinguda als cotxes que arribaven a la ciutat», va explicar. Una sèrie de regals que defineixen un altre gran tret de Miró; hospitalari. En aquest sentit, Puig va destacar que, en certa manera, «es fa impossible oblidar-se de Joan Miró»: «És com si el tinguessim dins les nostres venes encara. El seu caràcter mediterrani i la seva persona-
La presidenta de la Fundació Joan Miró va visitar El Círcol amb motiu dels 50 anys de l’entitat
litat són molt catalanes, així que d’alguna manera tots ens podem acabar sentint identificats amb ell».
Relació amb Reus
Per un altre costat, la presidenta també va esmentar la profunda relació que Miró tenia amb Reus i el seu territori: «Per ell va ser molt important el Camp de Tarragona. Era de
Un poema per a les coques de Sant Joan
Tradició l Les coques de Sant Joan del Gremi de Forners de Reus i el Baix Camp i del Gremi d'Artesans Pastissers del Baix Camp aniran acompanyades d'una targeta amb un poema dedicat a l'efemèride, obra d'Agnès Toda. Redacció/Cedida
Barcelona, però estiuejava a Mont-roig del Camp, al conegut Mas Miró que actualment es pot visitar. I allí és on ell va decidir ser artista». «Arran d’una temporada que va passar allà per mala salut va estar pintant, desconnectant i, aleshores, va prendre la gran decisió en contra de la voluntat paterna», va afegir. Pel que fa a Reus, en des-
Miró va decidir ser artista durant els estius al Mas Miró de Mont-roig del Camp
taca la coneguda història de Miró amb la sastreria Queralt, negoci històric de la ciutat que va tancar l’any 2019 després de 110 anys d’història.
«Visitava molt Reus. Li agradava molt la plaça Prim i venia a fer-se els vestits a la Casa Queralt». D’aquest fet traiem un tercer adjectiu sobre Miró; presumit. «Ell era molt presumit, li agradava sempre anar molt correcte allà on fos. Aleshores, admirava molt la manera artesanal en què Queralt tractava els materials i la seva precisió a l’hora de treballar», va comentar Sara Puig.
La relació entre Queralt i Miró va tenir lloc gràcies a un tercer actor; Joan Prats, barreter de Barcelona i íntim amic de l’artista. A més, més tard Prats va ser un dels que va ajudar en la creació de la fundació. «Pel que es veu, va ser un dia que un dels clients de Joan Prats va ser el Queralt i es va fixar que anava molt ben vestit. D’aquesta manera va començar la relació que, més tard, s’afegiria Miró», va apuntar la presidenta de la Fundació Joan Miró.
Educació l L’oferta decreix a Mont-roig del Camp, Reus, la Canonja i Vila-seca, però dos altres centres l’augmenten
Álvaro Rodríguez
El departament d’Educació i Formació Professional va fer ahir pública l’oferta final de places als ensenyaments obligatoris del curs 2025/2026. La resolució suposa un augment de 84 grups a tota Catalunya respecte a la previsió inicial. Aquest creixement es concentra en I3 (23) i primer d’ESO (12), els nivells on més alumnes entren al sistema. No obstant això, el Camp de Tarragona tindrà un saldo negatiu de grups al primer curs de secundària. La demarcació tindrà dos grups menys que el curs actual. Aquesta, junt amb el Baix Llobregat, són les úniques regions que decreixen, mentre que la gran majoria augmenten la seva oferta. Concretament, perdran un grup l’institut Miami de Montroig del Camp, l’institut Josep Tapiró de Reus, l’institut Collblanc de la Canonja i l’Institut Vila-seca.
D’altra banda, l’institut Antoni Ballester de Montroig del Camp i l’institut Joan Segura i Valls de Santa Coloma de Queralt guanya-
ran una plaça el curs vinent. Torredembarra va sol·licitar inicialment un grup més d’aquest nivell d’estudis, però els números de preinscripció
Agricultura l La iniciativa ofereix terres i acompanyament tècnic, legal i formatiu perquè nous pagesos puguin provar l’activitat agrària
La Xarxa d’Espais Test Agraris de Catalunya (XETAC) s’ha presentat aquest dilluns a Passanant i Belltall, a la Conca de Barberà, amb l’objectiu de promoure el nombre d’espais test agraris al país i així fomentar la incorporació de nous pagesos al camp. La XETAC vol acompanyar els nous agricultors que s’han integrat als espais test, una eina que dona suport tècnic, jurídic i formatiu a les persones que desenvolupen projectes d’emprenedoria al sector primari. Així, se’ls faciliten terres,
maquinària i coneixements durant tres anys, fet que els permet tirar endavant sense una inversió inicial gaire gran. A Catalunya hi ha en marxa una dotzena d’espais test. Els espais test son dispositius d’acompanyaments a l’emprenedoria agrària. Tenen la característica que donen un suport físic d’infraestructura però també informatiu i assessorament productiu especialitzat, així com de cobertura legal de l’activitat econòmica que es genera. «És un període entre la formació i l’empresa», ha explicat Marta Pons, tècnica
d’espais test d’ARCA (Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya). Pons ha comentat que aquesta eina, que dura generalment entre un i tres anys en cada cas, «està arrencant a Catalunya». De la dotzena que hi ha en marxa, sis ja estan en funcionament i sis es troben en planificació. A França, ja ha permès incorporar 1.500 joves al món agrícola des del 2012. El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha apuntat que la voluntat és «donar eines i facilitats perquè els joves del país vegin en l’activitat agroalimentària una oportunitat».
finalment fan que es puguin complir les ràtios estipulades amb una trentena d’alumnes per docent.
En total, els centres públics
El Camp de Tarragona i el Baix Llobregat són les úniques regions amb saldo negatiu
Els grups de primer d’infantil augmenten, especialment a les poblacions d’interior
catalans s’han rebut 134.145 sol·licituds a la preinscripció. D’aquestes 52.950 són per a primer d’ESO. La xifra implica una reducció de 2.478 respecte a les efectuades pel curs actual. El 89,6% dels sollicitants d’aquest curs han accedit a la seva primera opció.
A tots els centres del Camp de Tarragona s’han preinscrit 9.907 alumnes.
Augment a infantil
Contràriament a la situació de la secundària, el primer curs d’infantil es veurà aug-
mentat en cinc grups al Camp de Tarragona respecte a la previsió inicial. De fet, la demarcació es troba en el podi de les que més creixent amb Girona (11) i el Vallès OrientalMaresme (8).
Els centres on s’amplien aquest nivell educatiu es troben, principalment, a les comarques de l’interior com la Conca de Barberà, el Baix Camp o el Priorat.
Concretament, els centres que augmenten places a la regió són l’escola de Cabra del Camp, l’escola Rocabruna, a les Borges del Camp, l’escola Santa Anna a Castellvell del Camp, l’escola Abel Ferrater a la Selva del Camp, l’escola Salvador Ninot a Sarral, l’escola del Montgoi a Vilaverd, l’escola Galena al Molar, l’escola Antoni Vilanova a Falset, l’escola Serra Major a la Vilella Baixa, l’escola Montsant a Reus, l’escola La Portalada a Altafulla, l’escola Pere Virgili a Vilallonga del Camp i l’escola La Plana a Vila-seca.
Rock
el
Un dels espais test agraris que hi ha en funcionament és el de Passanant i Belltall. Sven Rock és qui se’n beneficia i aquesta setmana ja comen-
çarà la segona collita d’una varietat autòctona d’alls de Belltall. «La primera va anar molt bé i enguany ja estem al doble de producció de l’any
passat», ha remarcat. Rock ha valorat positivament el fet de rebre suport «en la part tècnica, de gestió d’empresa» o si necessita formació.
Roberto Villarreal
L’Associació de Viatgers i Escriptors (AVE) ha concedit enguany, en el context de la seva quarta trobada, celebrat recentment a Altafulla, el prestigiós Premi Joaquim Gatell, que honra la figura de l’intrèpid viatger i explorador d’aquest municipi tarragoní, a dues figures que representen l’esperit més genuí del viatge: el Pep Bernadas, cofundador de la llibreria Altaïr de Barcelona, i el Sabino Antuña, un asturià de 88 anys que es va convertir en el primer espanyol a recórrer els 193 països reconeguts per l’ONU i bona part dels territoris autònoms que poblen els marges del món. I és que això del Sabino és molt més que una afició; és una manera d’entendre el seu lloc en el món. «Viatjar és el que més he fet en la meva vida. Porto més de 70 anys en això i encara em queden molts llocs per veure», afirma amb convicció.
En les seves paraules ressona una mescla d’humilitat, determinació i saviesa acumulada a cop de fronteres, idiomes, visats, albes i capvespres en terres remotes. I és que el Sabino acumula 28 passaports plens de segells i visats, 12.500 monedes i 2.200 bitllets diferents de curs legal i un arxiu fotogràfic que frega els 300 àlbums.
Tot va començar quan a penes tenia 12 anys: «Vaig ser sol en un tren des del meu Gijón natal amb destinació a Pamplona. Després d’arribar a Lleó vaig prendre un altre tren a Venta de Baños (Palència), on novament prendria un altre a Alsasua (Navarra), per a finalment agafar un altre que em va deixar a Pamplona. Després vaig pujar a un autobús que em va portar a Zu-
l Societat
Aquest asturià de 88 anys no col·lecciona països, col·lecciona experiències
daire per a passar un mes de colònies. Tant em va apassionar aquest llarg viatge que em vaig adonar que viatjar anava a ser una cosa molt important en la meva vida». En efecte, aquell nen ja no es va detenir. De tren amb tren, de frontera en frontera, el Sabino Antuña es va construir a sí mateix viatjant. París, Londres, Berlín... El jove enginyer asturià es va convertir en pintor de carrer en Montmartre, en editor a Alemanya, en treballador en el desballestament de submarins britànics, en guia en safaris africans, en navegant del Pacífic, en expedicionari polar… Tot sigui per continuar viatjant. I així, país rere país, viatge a viatge, el Sabino es va convertir en el primer espanyol a visitar tots els estats membres de l’ONU. Ho va aconseguir amb 50 anys, fa ja més de tres dècades. No ho va fer per figurar en un rànquing, sinó per un impuls interior, gairebé místic. «Era un repte personal. La terra és immensa, i encara que dediquis tota la teva vida a recórrer-la, no l’abastes. La puñetera és més gran que nosaltres. No s’acaba mai», diu, alhora que promet continuar viatjant.
Com no podia ser d’una altra forma, acumula milers d’experiències i anècdotes. I no totes precisament bones.
Ha trepitjat la presó en més d’una ocasió «en països del nom dels quals prefereixo no acordar-me», diu, evocant temps de sospites, espionatge, o simplement de malentesos culturals. «Però tot t’ensenya. T’adones que hi ha moltes maneres de veure el món. Les coses no són com l’europeu, en el seu etnocentrisme, les interpreta. Cal viatjar amb els ulls i la ment oberts».
Atles en moviment
Com a veterà de l’asfalt i les pistes de terra, el Sabino comparteix consells sense preten-
sió: mai facturar equipatge, anar amb una motxilla lleugera i rentar la roba diàriament, portar una faixa amb els documents amagada sempre per sota del cinturó, ocultar dòlars en uns rotllets embolicats amb un plàstic i col·locar-los sota l’arc dels peus. «Si portes mitjons, no et molesten en caminar. I és un lloc on ni la policia més corrupta els troba». Així mateix, recomana no viatjar en grup per fronteres perilloses –«se suborna millor sense testimonis», diu–, i afegeix que «el bon viatger és lleuger i prudent, però també
curiós i generós».
En aquestes set dècades, Antuña ha navegat pels fiords noruecs, creuat el Pacífic en petites embarcacions, recorregut en jeep el desert del Gobi amb el seu fill Agustín, explorat les mars del Sud, trepitjat l’Antàrtida... També va comptar amb la companyia de la seva filla Silvia, una altra apassionada viatgera, en un periple per la Indoxina, Emirats Àrabs, Nova York, París...
La seva vida és un atles en moviment que li ha ensenyat que «els estats no són més que divisions recents, però
Va ser el primer espanyol a recórrer els 193 països reconeguts per l’ONU
Va rebre a Altafulla el prestigiós premi Joaquim Gatell dels escriptors de viatges
els països, els pobles, les seves llengües, les seves robes, el seu menjar… això és l’autèntic. El viatger ha de veure més enllà del mapa polític i conèixer la gent dels llocs que visita». El premi Gatell no és el primer reconeixement que rep. Ja en 2003, el Club Internacional de Grans Viatgers li va atorgar la medalla d’or com a viatger número u. Va ser el reconeixement oficial a una passió que ell ja havia assumit com a mode de vida.
Un món massa gran Després de recórrer tot el món, assegura que «si hagués de triar un lloc en el qual viure, serien les illes de la Polinèsia per la seva meravellosa bellesa, per les seves gents dolces i encantadores, pel color de les seves aigües, la bellesa dels seus atol·lons i les seves llacunes, per la vegetació plena de flors, pel temps del qual la gent disposa per a parlar amb tu i parlar entre ells, per no tenir l’ambició i l’estrès que arrosseguem nosaltres... Perquè se’ls veu feliços, molt feliços. No són tan ximples com per a treballar deu hores al dia només per a comprar un cotxe nou».
«Això no s’acaba mai. El món és massa gran. Qualsevol excusa és bona per a continuar viatjant. I jo seguiré. Fins al final», insisteix el Sabino Antuña.
Cultura l L’Ajuntament veu amb preocupació que els elements no puguin ballar durant les celebracions
Álvaro Rodríguez
L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i l’Associació de Grallers, Gegants i Nans del municipi han unit forces per trobar portadors pels gegants. Segons detalla Anna Miró, presidenta de l’associació, ja fa anys que es veuen obligats a demanar ajuda a gent de les poblacions del voltant per portar aquests elements del seguici.
Actualment, hi ha quatre gegants a l’Espluga, els dos Vells i els dos Neolítics, batejats el 2007. Aquest últim grup també compta amb una parella de gegantons. No obstant això, dins l’associació només hi ha tres persones que exerceixen de portadors, una xifra «que no permet assumir» el calendari festiu d’aquests elements. Dels tres portadors, només un d’ells és resident a l’Espluga de Francolí.
L’associació va organitzar recentment un assaig obert per trobar adeptes, però no van aconseguir sumar a ningú. Ara, l’Ajuntament els hi ha fet costat per llençar un «ultimàtum» i trobar portadors. Aquestes són les paraules triades per Josep Maria Vidal, l’alcalde de l’Espluga, qui detalla que penjaran cartells per tot el poble amb la frase «t’imagines una Festa Major sense gegants?» i una imatge
amb la silueta d’aquests elements esborrada. Més enllà dels actes de festa major –que se celebra del 25 al 29 de juliol– Anna Miró expressa la seva preocupació per «trobar un relleu generacional» al seguici festiu. «No pot ser que ens trobem el mateix cada any, volem crear
Actualment només hi ha tres portadors fixos i sis gegants i gegantons
Societat l La temporada de piscina municipal a la Canonja començarà el divendres 21 de juny amb un horari ampli i activitats pensades per a totes les edats. L’horari d’obertura serà de 12 h a 20 h de dilluns a divendres i de 11 h a 20 h els dissabtes i festius, amb sortida de l’aigua a les 19.45 h. Un estiu més, les piscines oferiran cursets de
natació per a infants i adults, així com sessions d’aquagym, amb inscripcions ja obertes. El municipi posa a disposició de la ciutadania diferents modalitats d’abonament (individuals, familiars, per dies o per usos), així com descomptes per a persones jubilades i unitats familiars. Les entrades seran gratuïtes per a menors de 4 anys i per a persones
amb discapacitat reconeguda superior al 33 % i empadronades a la Canonja, amb registre previ. Els abonaments es poden adquirir o renovar al Poliesportiu Municipal Josep Canadell i Veciana o bé a través del web del poliesportiu. Per a més informació sobre preus, horaris i activitats, les persones interessades poden trucar al 977 194 022. Redacció
una colla amb gent del poble», assenyala.
La presidenta indica les dificultats d’organitzar sortides amb tan poca massa social. «Corre perill la tradició i la cultura del nostre municipi», assegura Miró.
La preocupació és compartida per l’alcalde, qui creu
que si no es troba una solució «aquest any les festes quedaran deslluïdes», amb els gegants plantats, però sense poder ballar. «Seria una imatge molt impactant i crec que és una responsabilitat col·lectiva evitar-la», sentencia Vidal.
A més dels gegants, aquest any també se celebraran els
30 anys de la recuperació dels nans de l’Espluga, un element pel qual també «costa trobar» portadors segons l’alcalde. L’Ajuntament i l’associació folklòrica organitzaran un nou assaig obert el dia 23 de juny per intentar de nou sumar gent a la causa. A més els gegants vestiran amb pancartes reivindicatives expressant la seva situació.
Més de 75 anys d’història
Els gegants de l’Espluga van ser adquirits per l’Ajuntament l’any 1947 tot i que no van ser batejats fins a 1986 amb els noms de Ponç Hug de Cervera i Beatriu de Milany. «Volem que aquesta història no es perdi», lamenta Josep Maria Martínez, cap de la colla gegantera.
El representant relata que la colla «ja es va haver de refundar l’any 2004» per motius similars, i ara no vol que torni a succeir. Després d’aquest moment, la massa social al voltant del seguici va repuntar, portant a la creació del nou grup de gegants Neolítics. Malgrat aquest moment dolç, després de la pandèmia s’ha viscut una important davallada que els hi ha portat a la situació actual.
«Tenim gegants, gegantons i nanos per a totes les edats i gèneres, no deixem a ningú fora», assegura Martínez. L’any 2022, els gegants vells van ser restaurats amb motiu del seu 75è aniversari, renovant la seva vestimenta per una més adequada als personatges i l’època que representen. D’altra banda, els gegants neolítics es van crear basant-se en els orígens del poblat on s’emplaça l’Espluga. Davant el seu èxit, l’any 2017 s’hi va sumar una parella de gegantons que van ser presentats a les Coves de l’Espluga.
Societat l L’Escola Popu lar la Zeta ha celebrat aquest dilluns al vespre la festa de final de curs a la plaça de la Zeta, al Barri Antic de Valls, per tancar el seu primer any d’activitat. L’acte, obert a tot el veïnat, va incloure música, jocs i la presentació de la Bo ladiZeta, una versió infantil de la beguda festiva Boladís. Durant el curs, la Zeta ha aco
llit més de 40 infants amb el suport d’una desena d’acom panyants fixos i persones col·laboradores. Cada dilluns a la tarda ha ofert un espai de lleure crític i accessible, dividit en dos grups d’edat i centrat en el reforç escolar, el joc i l’educació en valors com el feminisme, l’ecologisme i la solidaritat. A banda de participar en dates festives i
reivindicatives, com la Casta nyada o el 25N, també ha im pulsat accions comunitàries com una neteja del torrent. La valoració ha estat molt positiva i ja s’està preparant la continuïtat del projecte. La Zeta fa una crida a sumar s’hi a totes aquelles persones amb ganes d’implicar se en un projecte educatiu i trans formador. Redacció
Societat l Onze nous membres es van incorporar al Col·legi de Graduats Socials de Tarragona el darrer diven dres durant l’acte d’imposició de togues, presidit per la ma gistrada Rosa Maria Virolés. L’acte, que se celebra cada dos anys, va coincidir amb el centenari de la professió i va comptar amb la presència del president del Consell General
dels Graduats Socials d’Espa nya, Joaquin Merchán. Des prés de la cerimònia, més de 200 persones van participar al Sopar Col·legial 2025, que va servir per homenatjar els 100 anys d’història de la pro fessió i reconèixer col·legiats amb entre 15 i 50 anys de tra jectòria. També es va lliurar la Medalla d’Or de Sant Josep Artesà a la magistrada María
Luisa Segoviano. El president del Col·legi, Jordi Muria, va destacar el compromís col· lectiu i els reptes de futur, i va reivindicar una col·laboració més estreta amb les adminis tracions. Els representants institucionals van posar en valor el paper clau dels gra duats socials en la defensa dels drets laborals i la justícia social. Redacció
Serveis l També s’ampliaran les dels centres de dia i la llar d’avis
Redacció
La nova residència per a la gent gran de l’Hospitalet de l’Infant, que obrirà les por tes a la tardor, disposarà de 20 places públiques gràcies a l’atorgament anunciat per la Generalitat de Catalunya. L’equipament, actualment en
construcció, tindrà un total de 40 places, i la meitat esta ran finançades amb fons pú blics. La mesura s’emmarca en el Pla de Xoc impulsat pel Govern català per millorar l’atenció residencial arreu del país, amb la previsió de crear 6.000 noves places públiques durant aquesta legislatura. A
més, la residència de Vande llòs doblarà les seves places públiques, que passaran de 5 a 10 sobre un total de 15. També s’incrementaran les places als centres de dia: el de l’Hospitalet de l’Infant en tin drà 7 en lloc de 4, i el de Van dellòs, 5 en lloc de 2. Aquesta ampliació permetrà garantir
onze nous col·legiats, durant l’acte d’imposició de togues que es va celebrar el darrer divendres.
una atenció més accessible a les persones grans del muni cipi i oferir serveis adaptats a les necessitats reals de la ciutadania. L’alcaldessa, As sumpció Castellví, ha celebrat la notícia i ha destacat la col· laboració entre administraci ons: «És una gran notícia per a les famílies i la nostra gent gran. Portem temps treba llant perquè els equipaments municipals rebin el suport de la Generalitat i siguin accessi bles per a tothom. Aquesta és una resposta a una necessitat real que millorarà la qualitat de vida dels veïns i veïnes».
per a
Futbol l L’equip treballa des d’avui per donar la sorpresa a un filial que ja va celebrar la gesta a Tarragona
El Nàstic de Tarragona necessita un miracle a Zubieta. La derrota per 1-3 al Nou Estadi Costa Daurada contra la Real Sociedad B obliga el conjunt tarragoní a fer una gesta històrica i guanyar per tres gols al filial basc al seu camp. Avui, els jugadors han tornat a la feina amb el convenciment de produir aquest miracle i els nastiquers, a través de les xarxes socials, s’han apuntat amb un missatge que resa «1% de possibilitats, 99% de fe».
El capità del Nàstic, Joan Oriol, va ser el primer en alçar la veu en el postpartit i també ahir a través de les xarxes socials. El cambrilenc va ser clar en el missatge: que «comencem a preparar el partit
més important i ho fem amb fe, amb il·lusió i amb un somni al cor per fer-ho possible». A més, va afegir que «hem arribat fins aquí caminant junts, patint, creient i somiant. Si hem arribat tan lluny, per què no podem fer l’últim pas?». En la mateixa sintonia va estar un dia abans el segon capità grana, Marc Fernández, subratllant que «no us oblideu, som el Gimnàstic de Tarragona» un crit al cel per a tothom a no baixar del vaixell abans d’hora. I també una promesa per part dels capitans que diumenge, a Zubieta, tots els jugadors es deixaran la pell per obrar un miracle o moriran intentant-ho.
Els passos d’un miracle
El conjunt grana ha de guanyar per tres gols a Zubie-
ta exhibint abundància en atac, però sense descuidar la defensiva. S’ha de tenir en compte que la Real Sociedad B es pot defensar atacant. Cada gol del Sanse obligarà el Nàstic a marcar dos més perquè l’empat beneficia al filial.
El tècnic Luis César va ser clar en el postpartit a l’hora d’encarar el miracle: «Anirem a Sant Sebastià a marcar dos gols abans del minut 90’. No hi ha més». Amb un 0-2, els grana forçarien la pròrroga i tindrien 30 minuts més d’oxigen per assolir la gesta. Malgrat la dificultat, el gallec va subratllar que «he vist de tot en el món del futbol i no ho veig impossible».
Gestes passades
El Nàstic necessita pólvora, i això ja ho ha tingut aquesta
El triomf contra el Betis Deportivo el 2022, l’últim 0-3 grana a domicili
Futbol l L'últim cop que el Nàstic va assolir un 0-3 a domicili va ser el 2022 contra el Betis Deportivo. Qualsevol cosa que no fos guanyar, hauria significat la destitució de Raül Agné, però el 0-3 va ser el primer pas d'un equip que va passar d'evitar el descens a caure dempeus a Vigo. AMQ/Cedida
L’apunt
El Nàstic sortejarà avui les 150 entrades per la tornada del play-off
El Nàstic de Tarragona sortejarà avui a les 19.15 hores les 150 entrades destinades a socis grana de cara a la tornada del play-off d’ascens contra la Real Sociedad B. Aquest sorteig tindrà lloc a la sala de premsa del Nou Estadi Costa Daurada davant notari i després es publicarà el resultat a les xarxes socials oficials del club. En total, es repartiran 75 entrades dobles que costaran 20 euros cadascuna per als socis interessats.
El conjunt grana ha de guanyar per tres gols a la Real Sociedad B per pujar
temporada. Resultats com el 5-0 contra la Segoviana, el 5-1 contra la Ponferradina i el 4-0 contra l’Unionistas són un exemple de la qualitat ofensiva de l’equip.
Pel que fa a remuntades èpiques, això també s’ha vist a can Nàstic. La més recordada va ser el 2018, quan l’equip es jugava la permanència a Segona contra la Cultural Leonesa. El duel va començar 0-2 i el Nàstic va remuntar i guanyar per 5-3, marcant cinc gols en vint minuts. Al 2020, els grana, amb un home menys, van aixecar un 0-2 a l’Andorra per acabar 4-2 amb un doblet de Roger Brugué. Pel que fa a guanyar a Zubieta, el Nàstic va aconseguir l’any passat un resultat vàlid només per als primers 90 minuts. El conjunt llavors entrenat per Dani Vidal va guanyar per 0-2 al filial basc amb gols de Pablo Fernández i Jaume Jardí. Dos gols en dos minuts que van castigar el tram de dubtes del filial basc. Ara, el Nàstic ho ha de repetir i millorar per assolir el ja anomenat el miracle de Zubieta.
Futbol l El filial del Real Madrid va perdre per 4-2 a l'anada i va remuntar amb un 3-0 a casa
Pep Santos Alasà
Després de l’1-3 al Nou Estadi, el Nàstic ha de remuntar a la Real Sociedad B marcant un mínim de tres gols a Zubieta. L’ascens a Segona és gairebé una heroïcitat per als grana, però no un repte impossible: el Real Madrid Castilla va demostrar el 2023 que es pot fer. Fa dues temporades es va establir l’únic precedent d’una remuntada impossible en un play-off d’ascens a Segona Divisió i va ser en el miniclàssic entre el Barça Atlètic i el Real Madrid Castilla. El filial blaugrana dirigit per Rafa Márquez va colpejar primer imposant-se per 4-2 a l’estadi Johan Cruyff.
La contundent derrota a Barcelona complicava molt les opcions del Madrid, que,
tanmateix, tenia la tornada al seu estadi i l’avantatge de passar en cas d’empat després de la pròrroga. Però no va caldre arribar a aquest escenari: el Madrid va sortir amb molta força i, al minut 20, Carlos Dotor va marcar el primer gol per acostar els madridistes. No va ser fins al minut 78 que els blancs van igualar l’eliminatòria, gràcies a un gol d’Iker Bravo, forçant així la pròrroga. Al temps extra, Sergio Arribas va transformar un penal al minut 95 per culminar la remuntada i classificar el Madrid per a la final de la promoció d’ascens, que després va perdre contra l’Eldense. El Nàstic necessita una gesta similar a Zubieta per assolir l’ascens. Un miracle que ja s’ha demostrat en el futbol que és possible.
Arnau Montreal Quesada
Els campions de Tarragona van tenir un nou moment de glòria ahir al Palau d’Esports Catalunya. Tots i cadascun dels equips de futbol base i amateur que van guanyar les seves respectives lligues van rebre el seu merescut reconeixement en la Nit dels Campions 2025 de la Federació Catalana de Futbol. Més de 2.000 persones es van reunir al Palau d’Esports de l’Anella amb molta il·lusió i amb molts somriures malgrat la tarda calorosa. Sobretot, els més joves esperaven el seu torn de pujar a l’escenari amb certs nervis i amb un ull posat a les graderies. Aquestes es van omplir de pares, mares i acompanyants que, cada vegada que pujava un equip a l’escenari, sempre reaccionava amb aplaudiments per omplir de soroll el Palau. En encetar l’esdeveniment, el delegat territorial de la Federació Catalana de Futbol, José Cosano, va recordar que els campions d’enguany són doblement especials perquè «sou els campions del 125è aniversari de la FCF, això no ho podrà dir ningú més». Cosano també va aprofitar per felicitar els campions presents, i també a les famílies, que van ser les que van rebre la primera ovació de la nit.
Els equips femenins A i B del Club Futbol Sala Morell van ser els primers cridats a pujar a l’escenari a recollir el seu trofeu, esclatant l’emoció dels que restaven a l’esfera. L’Alforja, Montblanc, el Platense de Calafell, el CF Canonja, el Nàstic, la Pobla de Mafumet, el CFS Salou, la UE Salou, el CEF Sant Pere i Sant Pau, Vandellós, entre molts altres, van tenir el seu minut de glòria, una vegada més, després de tota una tempo-
l Futbol
Els equips que s’han coronat aquest curs van rebre el seu reconeixement en la festa de la Federació Catalana de Futbol
El Palau d’Esports es va omplir del color de les diferents equipacions
rada de lluita per guanyar la seva categoria.
Tots els equips omplien de color el Palau d’Esports de l’Anella, cadascú amb la seva equipació i disposats a fer la festa gran, tant per a ells, com als altres participants, començant pels més petits del futbol sala i acabant amb els més grans del futbol.
Els diferents equips campions esperant el trofeu.
Política l Pressiona PP i Vox perquè presentin una moció de censura i descarta eleccions per «protegir» el govern
El president del govern espanyol i líder del PSOE, Pedro Sánchez, va anunciar ahir que compareixerà al Congrés per donar explicacions sobre el ‘cas Koldo’ i les derivades lligades al fins ara secretari d’organització del partit, Santos Cerdán. Després de reunir-se amb la cúpula de la formació, va afegir que el PSOE impulsarà una comissió d’investigació sobre aquest tema a la cambra baixa. En una roda de premsa a la seu de Ferraz, va tancar la porta a un avançament electoral i ha insistit que el PSOE és una «organització neta». Tanmateix, ha reptat el PP i Vox -a qui ha acusat de tenir casos de corrupció o finançament irregular- a presentar una moció de censura i ha dit que el seu deure és «protegir» el govern «progressista».
Preguntat per la premsa, el president va descartar sotmetre’s a una qüestió de confiança i va remarcar que tampoc contempla canvis de ministres a l’executiu. Després de la reunió de l’executiva del partit, que s’ha allargat cinc hores, Sánchez va valorar positivament la democràcia interna del PSOE i va animar els companys de partit a intervenir en el comitè federal previst per al 5 de juliol. «La crítica sempre serà benvinguda. Al final la democràcia interna fa més forta l’organització», va assegurar.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
D’altra banda, Sánchez va anunciar que aquesta setmana farà una ronda de reunions amb els partits que van donar suport a la seva investidura (ERC, Junts, EH Bildu o el PNB, entre d’altres) per escoltar les seves «propostes» i estudiar «accions complementàries». «Els puc garantir que el PSOE adoptarà totes les mesures, proporcionals i útils, que se li plantegin», ha
«Les eleccions són cada quatre anys. Així ha sigut, i així continuarà sent»
defensat sobre una ronda de la que ja s’ha desmarcat Podem. Aquesta mateixa tarda, Sánchez es reunirà amb la vicepresidenta Yolanda Díaz al palau de la Moncloa. Pel que fa a l’informe de l’UCO de la Guàrdia Civil que va precipitar la caiguda de Cerdán, Sánchez va dir que aquest no apunta al partit per pràctiques de finançament irregular. «Em pregunten per coses
que ni l’UCO està assenyalant», va lamentar.
Cada quatre anys «Ho he dit en diverses ocasions, les eleccions són cada quatre anys. Així ha sigut, i així continuarà sent. No trencarem l’estabilitat d’un gran país com Espanya, que viu un dels seus millors moments de les darreres dècades, per posar-nos en mans de la pitjor
oposició que ha tingut la història democràtica del nostre país», va avisar. Pel president, el seu deure és «continuar» i deixar al PP i Vox que presentin una moció de censura si consideren que el govern espanyol ha perdut la majoria. «El que és democràtic no és fer dimitir al rival amb algunes veritats i moltes mentides impulsades per una coalició de ‘lobbies’ obscurs, sinó articular una majoria parlamentària a partir d’un projecte alternatiu de país», va ressaltar. «Si em permeten un consell, que tant el senyor Feijóo com Abascal presentin aquesta moció de censura com més aviat millor, perquè després de l’estiu potser se succeeixen les resolucions de moltes de les causes que tenen al PP i aleshores es veurà quins són els delinqüents de veritat», va asseverar el president del govern espanyol.
El PP vol un ple
El portaveu del PP, Borja Sémper, va exigir al president del govern espanyol que la seva compareixença al Congrés dels Diputats per donar explicacions sobre el cas de Santos Cerdán sigui aquesta mateixa setmana i, a més, va reclamar que es faci en un ple monogràfic. Així ho va dir durant una roda de premsa minuts després de la intervenció de Sánchez, que va afirmar que compareixerà a la cambra baixa però sense concretar la data.
El MNAC al·legarà «incapacitat tècnica»
l El patronat del
d'Art de Ca-
(MNAC) ha acordat per unanimitat demanar una incidència d’execució al Tribunal Suprem en la qual al·legarà la «incapacitat tècnica» del museu per traslladar les pintures murals de Sixena «en el termini establert per la llei d’enjudiciament civil ni tampoc tècnicament». ACN
k Tribuna k
Fa pocs dies sortia la notícia de la proposta del Govern de la Generalitat per ampliar l’aeroport del Prat. Una proposta que insistia en allargar la pista per tenir més capacitat de vols de llarg recorregut per fer de l’aeroport de Barcelona un Hub de vols internacionals.
La pregunta que ens hauriem de fer, allargant la pista serem un Hub?, o ens cal tenir la governança de l’aeroport per ser un Hub? La història de AENA, la seva manera de gestionar el sistema aeroportuari espanyol ens demostra que el que determina la capacitat de ser un Hub no es tant l’allargament de la pista, sinó tenir el control del sistema aeri a Catalunya.
Sense governança aeroportuaria ja podem tenir la pista més llarga del món que no hi passaran els avions. La Generalitat hauria de posar l’ènfasi en el traspàs de la goverança no nomès del Prat, sino del conjunt aeroportuari català.
Estem fent la casa per la teulada? Segurament si.
Cal repensar el sistema aeroportuari català, que tingui en compte els 4 aeroports catalans, especialment els de Reus i Girona, per la seva connectivitat amb Barcelona
Que Barcelona esdevingui un Hub de vols intercontinentals és un objectiu que compartim la majoria de catalans, Aquesta transformació passa per ampliar si o si la pista?, crec que no és o seria la solució més interessant per Catalunya, pel conjunt del País. Cal repensar el sistema aeroportuari català, que tingui en compte els 4 aeroports catalanas, especialment els de Reus i Girona, per la seva connectivitat amb Barcelona. Ben aviat aquest dos últims aeroports estaran connectats amb trens d’alta velocitat amb l’estació del Prat de Llobregat, des d’on es podrà accedir a l’aeroport del Prat de manera ràpida i còmode.
Descongestionar el Prat com aeroport per facilitar l’operativa dels avions intercontinentals, derivant els vols domèstics i europeus, no tots, alguns, cap als dos aeroports auxiliars de Reus i Girona, ben connectats amb Ave, podria ser una bona solució pel País. Enfortir el sistema aeroportuari català, potenciant Reus i Girona i augmentar la seva connectivitat amb l’aeroport del Prat pot ser una bona propsota per Catalunya, descentralitzar els pols de connexió, pensar el País en xarxa.
Sembla que la proposta del Govern no sigui una proposta de País, ni una proposta per Catalunya, sino una proposta per aquest projecte, d’amagatotis, de la Gran Barcelona, la Barcelona dels 5 milions habitants, que pensa nomès en la metropoli i no en el conjunt de Catalunya. Centralitzar, centralitzar tot a Barcelona i anar buidant Catalunya.
k Editorial k
La ciutat de Tarragona té en marxa des d’ahir el servei de vigilància a les platges, un servei que novament realitzarà la Creu Roja. El servei es realitzarà durant la que cal considerar com a temporada alta pels banyistes tot i que la climatologia ha aconseguit –caldria considerar els efectes del canvi climàtic, però aquest és un altre tema col·lateral– que les altes temperatures arribin abans i també que s’estirin més enllà de l’estiu ‘oficial’. De fet, a Tarragona des del maig hi ha hagut un servei de vigilància –tot i que molt menor a l’actual– durant els caps de setmana. I ha quedat ben palès, tot just aquest passat cap de setmana, com
ha estat de necessari la presència de socorristes abans de la campanya estiuenca. Diverses persones rescatades i una dona atesa perquè va patir un ictus mentre es banyava ha estat el balanç registrat. En aquest sentit, aquest dilluns, durant la presentació del servei, s’ha fet un especial incís en la necessitat que els usuaris de les platges «ho posin fàcil». És a dir, cal extremar la prudència i evitar les situacions de risc, sobretot quan l’estat de la mar no acompanya. Ara mateix, el turisme de sol i platja és massiu a les nostres costes i es tracta d’un espai per a l’oci, no per la tragèdia, tot i que cada any, sembla impossible evitar-les totes.
k Tribuna k
L’ús de diverses llengües a la immensa majoria dels països és habitual; el monolingüisme és una originalitat, si no una raresa. Aquesta frase formava part d’una conferència a un auditori de professionals espanyols ara fa vint anys. I es va rebre amb gestos d’incredulitat o menyspreu. Fins i tot un assistent va demanar aclariment al col·loqui. El tema anava de les barreres idiomàtiques per l’atenció sanitària com una qüestió a afrontar i la necesitat dels profesionals d’adquirir competències culturals i llingüístiques per una óptima pràctica.
Hi ha la qüestió dels coneixements de les llengües oficials i el seu requeriment pràctic.
Algunes dades són d’interés. Per exemple, els països amb més d’una llengua oficial:
• Bolívia: 37 llengües oficials, incloent l’espanyol i 36 llengües indígenes reconegudes a tot el territori nacional.
• Perú: 32 llengües oficials, entre elles l’espanyol i nombroses llengües indígenes.
• Índia: Hindi i anglès com a llengües oficials nacionals, però l’Estat reconeix oficialment més de 20 llengües addicionals a nivell regional.
• Sud-àfrica: 11 idiomes oficials, entre ells afrikaans, anglès, ndebele meridional, sotho septentrional, sotho meridional, suazi, tsonga, tswana, venda, xosa i zulu.
• Suïssa: Alemany, francès, italià i romanx.
• Singapur: Anglès, malai, mandarí i tàmil.
• Canadà: Anglès i francès.
• Bèlgica: Alemany, francès i neerlandès.
Alluè
• Nova Zelanda: Anglès, maorí i llengua de signes neozelandesa.
• Luxemburg: Alemany, francès i luxemburguès.
• Comores: Àrab, comorès i francès.
• República Democràtica del Congo: Francès, kikongo, lingala, suahili i tshiluba (aquestes últimes com a llengües nacionals).
• Kazakhstan: Kazakh i rus.
• Kenya: Anglès i suahili.
• Lesotho: Anglès i sesotho.
• Madagascar: Francès i malgaix.
• Malta: Anglès i maltès.
• Marroc: Àrab i amazic (berber).
D’ençà del Brexit només 4,5 milions d’europeus tenen l’anglès com a llengua pròpia, els irlandesos. Però l’anglès és parlat per 175 milions de ciutadans de la UE, que parlen anglès com a llengua materna o operativa
• Eritrea: Àrab, tigrinya, italià i anglès (llengües de treball).
• Finlàndia: Finès i suec (àmpliament reconegut).
• Espanya: Espanyol a nivell nacional, i a nivell regional: català/valencià, gallec, basc, occità i llengües de signes.
• Itàlia: Italià a nivell nacional, i a nivell regional: alemany, eslovè, francès, friülà i ladí.
• Dinamarca: Danès a nivell nacional, feroès i groenlandès a nivell regional. Aquesta llista no és exhaustiva, però mostra com el multilingüisme oficial és comú en molts països, àdhuc uns
quants països europeus. I el monolingüisme és més aviat l’excepció. La Unió Europea té actualment 24 llengües oficials. Aquestes són: Búlgar, Txec, Croat, Danès, Holandès, Anglès, Estonià, Finès, Francès, Alemany, Grec, Hongarès, Irlandès, Italià, Letó, Lituà, Maltès, Polonès, Portuguès, Romanès, Eslovac, Eslovè, Espanyol, Suec. Aquestes llengües tenen igualtat legal dins de les institucions de la UE: la legislació es tradueix a totes i els ciutadans poden comunicar-s’hi en qualsevol d’aquestes. Però només deu són parlades per més de 10 milions de ciutadans. Hi ha dues llengües regionals amb més d’1 milió de parlants: el Català: ~9–9,4 milions de parlants, i 11 milions l’entenen, i el Bavarès (Alemanya/Àustria): ~14 milions.
També hi ha llengües, diem-ne noautóctones, parlades per milions de ciutadans europeus, com el turc (7 milons) o ‘àrab (5,5 milions).
D’ençà el Brexit només 4,5 milions d’europeus tenen l’anglés com a llengua pròpia, els irlandesos. Però l’anglès es parlat per 175 milions de ciutadans de la UE, que parlen anglès com a llengua materna o operativa. És evident que una llengua es oficial, el que obliga a que tota la informació dimanant de l’administració de la UE es tradueixi i es faci servir “oficialment” en reunions i altres activitats, només quan correspongui a un dels estats. No estatNo llengua. La «Europa dels pobles» encara queda lluny.
Tarragona
Magdalena Vivas Aguilera.
Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Santuari de Nostra Senyora del Loreto.
Reus
Joan Ramon Queralt Sugrañes. Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.
Pedro Pelado Cordones.
El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Leonard Lauder
Defunció Ha mort als 92 anys Leonard Lauder, expresident d’Estée Lau der i creador de l’índex del pintallavis. Va convertir la firma familiar en un gegant mundial dels cosmètics, amb ingressos de 7.300 mi lions. Deixa una fortuna de 15.600 milions i va ser reco negut pel seu suport a dones emprenedores i la seva visió estratègica. Agències
Celebració l Els professionals s’han reunit per intercanviar experiències
Redacció
La tradicional Nit de l’Arqui tectura Tècnica, que serveix per aplegar a professionals d’aquest sector per intercan viar vivències i experiència d’una manera més distesa, ha reunit enguany més de 170 persones a l’Hotel Boutique Mas Passamaner. En aquesta trobada, or ganitzada com sempre pel Col·legi Oficial de l’Arquitec tura Tècnica de Tarragona (COATT), tres col·legiats han rebut el reconeixement per superar els 50 anys de col· legiació i divuit per haver ar ribat als 25 anys. Sis persones han rebut la benvinguda del col·lectiu de l’Arquitectura Tècnica per haver se col·legiat els darrers mesos. A aquests últims, tot seguint la tradició, se’ls ha fet entrega del casc d’obra del COATT simbolit zant el seu compromís amb la professió.
Imatge de l’ambient durant la Nit
Tres assistents han rebut el reconeixement per superar els 50 anys de col·legiació
El president del COATT, Xavier Llorens, ha destacat durant la seva intervenció el paper cabdal que juguen a
l’Arquitectura
la societat els professionals de l’Arquitectura Tècnica ar gumentat que «la demanda d’aquesta professió és molt important i els nostres tèc nics tenen una ocupació altís sima. Això ens obliga, i també ens anima, a continuar po tenciant i reclamant l’obertu ra i l’augment de places d’Ar quitectura Tècnica».
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
La teva acció conjunta amb altres persones et portarà més beneficis que si actues sol. Els amors a primera vista es faran presents.
LLEÓ
23/07 al 22/08
S’hi presentaran alts baixos econòmics que modificaran la teva actitud amb els més propers. Alguns conflictes personals et faran enfrontar-te.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Moments emocionals imprevistos canviaran la teva actitud amb la parella els éssers estimats. Et sentiràs molt vital amb ambició.
20/04 al 20/05
No oblidis les teves responsabilitats, tant professionals com domèstiques, ja que avui seràs el centre d’atenció de moltes persones.
VERGE
23/08 al 22/09
Nous contactes socials t’obriran portes a plans i assumptes interessants. El teu magnetisme t’ajudarà en tot captivarà moltes persones.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Ves amb compte a l’hora d’interpretar les paraules accions dels altres. Ningú té res en contra teva, encara que ho pugui semblar.
10:30 Va passar aquí. Catalunya
11:00 180 Graus
11:30 Cercle Central (r)
12:00 Teló de fons
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Cercle Central (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Gastromòbil 2025
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Cercle Central (r)
16:00 Efecte mosaic. Tarda
17:30 Pica Lletres
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Cercle Central (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
21/05 al 20/06 BESSONS
Hi haurà moviments en el teu àmbit laboral. La família estarà més a prop teu donarà suport a totes les teves decisions desitjos.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Arribaran grans satisfaccions tant amb la parella com amb les persones prope- res. És una bona jornada per demanar augments o millores a la feina.
20/01 al 18/02 AQUARI
Dedica temps als teus interessos financers o, si no, pots perdre diners o gastar més del compte. No barregis l’amor amb els negocis.
CRANC
21/06 al 22/07
Arribaran solucions ràpides completes als teus assumptes de feina. L’amor continuarà somrient-te aportant-te aventures. Sigues ferm.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Si no et sents a gust amb la teva relació amorosa, avui és el moment de clarificar la situació prendre una nova efectiva direcció.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Augmentaran els teus contactes trobades socials, de les quals en podràs treure gran rendiment per als teus assumptes. La passió és a prop.
10.00 Efecte Mosaic. Matí
10.30 Finet i Pel Mig
11.00 La tertúlia del Dorsal12
11.30 Ciutadella
12.00 Caminant per Catalunya
12.30 Ciutadella
13.00 La tertúlia del Dorsal12
13:30 Finet i Pel Mig
14.00 Notícies 12
14.30 Finet i Pel Mig
15:00 La tertúlia del Dorsal12
15.30 Ciutadella
16.00 Efecte Mosaic. Tarda
17.30 Pica Lletres
18.00 Qui cuina avui?
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.45 Com la nit i el dia. On tour
21.00 Teló de fons
21.30 Cirk
22.00 Notícies 12
22.30 Patum de la Llar de Santa Maria de Queralt
HORITZONTALS: 1. Monument sagrat del budisme construït a base de torres sobreposades. Alzina tallada que ha criat rebolls. 2. Persona amb coneixements. Imposició temporal per la dreta. 3. Monàrquic. Ciutat ita- liana. 4. Fa alguna cosa. Va provocar por. 5. Cosa que s’estén i s’arronsa. Poesia girada. 6. Atacar les dents. Fet de naixença. 7. Entrant de la costa. Envolta el fons d’un fet. Tercera de moltes. 8. Profeta que ve d’orient. Punt situat a l’arrel del nas. Té cinc articulacions. 9. Dues d’obertes. Aniria amb compte. 10. Qüestió fonamental. Primera grega. 11. Petó d’amor. Con- tracció en plural. Ema. 12. Saturn. Pot ser de ràdio o de televisió. VERTICALS: 1. Allò que no té errors. Bari. 2. Arca petita. Nens de pit. 3. Instrument de corda. Pal de les senyeres. 4. Poema. Nascut en una ciutat italiana. Marca registrada. 5. Eixamplar. Prefix del qui supleix un càrrec. 6. Gat decapitat. Allò que era la dictadura en aquest país. 7. Camina per l’aigua millor que per terra. Situacions difícils. 8. Vitamina. Fàcil d’agafar. Sóc conscient. 9. Viu a l’àrtic. Marxarà de viatge. Cal buscar-la a la mar. 10. Igual que els déus. Romanes en fila. 11. El màxim de neta. Orga- nització criminal. 12. Mas desfet. Estri de cuina. Necessari a la cuina.
TARRAGONA:
Fernández Cabré, Mª. Esther
Pere Martell, 5 Telèfon 977 219 704
Andreu Prats, Mª. Dolors
Deltebre Edf. Mont-roig
Telèfon 977 547 870
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Marina Rius - Maria
Jose Garcia Plaça del Nen de les Oques, 8 Telèfon 977 313 336
SALOU:
Coret Herrera, Rosa Sinies, 3 Telèfon 977 380 788
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434
CAMBRILS:
Colom Canadell, Angels Plaça. de la Concórdia,s/n. Telèfon 977 794 751
VALLS:
Granell Vivo, José Carlos
Avinguda del Fornàs, 16 Telèfon 977 092 435
EL VENDRELL:
Bueno Andreu, Vicent Crta.Valls, 98-100 Telèfon 977 661 656
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel
Cel serè en general, amb intervals de núvols alts a la meitat sud del territori fins a mig matí. A més, al litoral sud hi haurà intervals de núvols baixos fins a migdia i de nou a partir del vespre. Independentment, al centre del dia creixeran alguns núvols d’evolució diürna a punts de muntanya.
Temperatura
La temperatura mínima serà similar o lleugerament més baixa. La temperatura màxima serà lleugerament més alta, sobretot a l’interior, si bé al litoral i al prelitoral sud serà semblant o lleugerament més baixa. A Ponent la màxima podrà arribar fins als 38 o 39 ºC.
classificats
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
REUS LOCAL TRASTER. 4 m2 –40 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989 REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
TAPICERO
Todo tipo tapicerías. Toldos – cambio de lonas. Tel: 691.586.879
MASSATGES
SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087
MASAJE TERAPEÚTICO en camilla. Renueva, respira y libera tensión. Reus. Tel: 634.777.389
SILVIA MASAJISTA. Reus. Tel: 603.255.934
CARLOS. MASAJES. 50€. Tel: 660.605.687
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
Tel. 626.010.186
Si la companyia Passabarret fos una banda de música, farien Rock&Roll. I, en moments puntuals, sonarien intencionadament desafinats. «Som una mica gamberros», corrobora la Dèlia Batet. Ella és una de les fundadores i actual membre de la companyia de circ vallenca, que aquest 2025 està d’aniversari: fa 30 anys que els Passabarret van començar a trencar motlles per escenaris i places. «Va ser una cosa no buscada. Érem joves i ens agradaven els malabars, i com que en aquella època no hi havia on aprendre’n, l’única manera de compartir el que fèiem i posar-nos reptes era actuar a les festes majors dels pobles i els concerts». En un determinat moment, esperonats també pel Javi del Pub Dune de Valls, van decidir «posar una mica d’ordre i portar a escena els números més reeixits». Així naixia una companyia que, des de llavors, ha creat vint-i-quatre espectacles de circ, pallassos i titelles, ha estat guardonada amb tres premis Zirkòlika, ha col∙laborat amb figures com Pepa Plana, Tortell Poltrona, Chacovachi o Jango Edwards, i ha actuat en països com França, Holanda, Jordània, Colòmbia, Mèxic o Cuba. També ha estat pionera al Camp de Tarragona amb La Circoteca, el seu espai de creació i formació, que des de 2011 acull més de 100 alumnes i rep anualment més de 3.000 infants en les seves activitats escolars. El 2023, fins i tot va estrenar la seva pròpia sèrie de televisió, Rocket Talent Fest, coproduïda per TAC12 i La Xarxa+. En aquestes tres dècades, explica la Dèlia, els components i la companyia mateix han passat per un procés d’evolució gairebé natural: «Al començament ens inquietava molt la tècnica. Sabíem fer coses i els nos-
Integrants de la companyia en una de les actuacions dels seus inicis, ara fa 30 anys. Cedida
Espectacles l La companyia vallenca de circ Passabarret celebra el 30 aniversari programant 30 setmanes de circ, música i memòria viva
degans
circ
tres espectacles eren una mica Mira què sé fer. Amb el temps, però, vam anar més cap al pallasso, fins al punt que ara la tècnica és més un recurs d’escena». La clau per haver arribat a les tres dècades, admet, «és que sempre ens hem marcat reptes nous». De moments difícils, afirma, també n’hi ha hagut. Un dels més recents els va provocar la pan-
dèmia: «Recordo que vam pensar: És com si tinguéssim un mur davant nostre. Tenim dues opcions: o bé ens aturem davant del mur, o bé agafem embranzida i el rebentem. Sempre hem anat a rebentar els murs, i ens ha sortit bé». Aquest mes de juny, coincidint amb la Festa Major de Sant Joan de Valls, la Cia. Passabarret inicia les celebracions del 30è aniversari amb un cicle de 30 setmanes d’activitats que s’allargarà fins a finals d’any. El tret de sortida serà aquest pròxim divendres, 20 de juny, amb l’espectacle La Dharma a un pam,
una proposta acústica i de petit format de la llegendària Companyia Elèctrica Dharma, que es farà al Jardinet del Circ de Valls (carrer Montserrat) a les 21h. Les entrades tenen un preu de 15 € i estan disponibles a la pàgina web de la companyia (www.passabarret.com). L’endemà, dissabte 21 de juny, les activitats continuaran al mateix espai amb un taller de circ obert al públic, d’11 a 13 h, gratuït i pensat per a totes les edats. A la tarda, la festa es traslladarà a La Circoteca (Ctra. d’Alcover, 8), on el reconegut titellaire Jordi Bertran presentarà l’espectacle Circus, una delicada fusió de titelles i homenatge als personatges clàssics del circ, en un format íntim i familiar. Aquestes tres activitats aniran acompanyades de l’entrada lliure a l’exposició “30 anys en caravana”, comissariada pels propis membres de la companyia, i que es podrà veure a l’interior d’una de les seves caravanes històriques. Pel que fa a les actuacions de Passabarret, el 27 i 28 de juny portaran el seu espectacle La Caravana del Dr Masterfil a Tarragona i al setembre a la Fira de Tàrrega.
Un plat de seitó fregit i una amanida és un sopar popular i característic dels tarragonins de costa a començaments d’estiu. O hauríem de dir ‘era un sopar’, perquè cada cop costa més trobar seitó amb assiduïtat i el preu comença a no ser gaire popular. A mi ja em poden dir que el gasoil i la pressió de les vedes encareixen el producte, que em resisteixo a assumir que un quilo de seitó costi més de deu euros. El resultat és que el peix blau tarragoní, una marca qualificada de la qual n’havíem fet bandera fins a reclamar una IGP, ja no arriba a les taules quotidianes dels tarragonins com el que hauria de ser: alimentació bàsica.
M’amoïna molt, i de tant en tant pregunto a gent que en sap (pescadors, biòlegs marins) què cony està passant, però no n’he tret mai l’aigua clara. Tots coincideixen en què l’escalfament del mar afecta, però també que la salubritat del medi marítim està millorant. Alguns, amb la boca petita, assenyalen a una coneguda empresa tonyinaire que acapara quotes de pesca. La tonyina és una bèstia voraç i només uns quants en poden capturar legalment. Però enguany ja hem identificat els culpables: els dofins. Entre abril i maig, els diaris digitals es van omplir de notícies amb albiraments de nombroses manades a les nostres costes. Ens feia gràcia. Els dofins agraden a tothom. Fins que rebenten les xarxes i se’ns foten el seitó. La Generalitat ja ha admès que hi ha una sobrepoblació de dofins entre l’Ametlla i Torredembarra i ha hagut d’engegar el pla Bycath per compensar els pescadors. «Són molt intel·ligents i no cauen als paranys. Aquí s’hi troben bé», diuen. La intel·ligència sempre és un problema. I ara tenim una altra colònia d’expats per combatre.
Miquel Bonet Escriptor
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
