Reus 10
Port de Tarragona 6
El Clúster TIC Sud se suma a l’associació que impulsa l’àrea metropolitana de Tarragona
Infraestructures
El nombre de creueristes s’ha reduït aquest any respecte del 2024, però la despesa mitjana ha crescut un 21,7%
Opinió 21 Sebastiano Alba. Una altra política científica és possible (i urgent): «Els 103 milions de la recerca: Excel·lència concentrada o oportunitat perduda?»
L’equipament és necessari per poder fer el pas de l’ample ibèric a l’estàndard i poder mantenir el servei de Rodalies entre Tortosa fins a Tarragona i Barcelona
16
Societat 2 i 3
Tot i que és l’única capital provincial on mai no ha tocat, cada tarragoní supera els 50 euros de despesa mitjana en Loteria de Nadal
La bonificació a la taxa de la brossa fa que es dispari l’ús de la deixalleria Reus
En relació a les dades de l’any passat, les aportacions dels ciutadans han crescut entre un 40% i un 60% l 9
El projecte de MAT des de l’Aragó fins a la Secuita revifa l’oposició dels ecologistes Energia
l 13
Les obres al carrer Ample obliguen a modificar el recorregut de la Cavalcada de Reis Reus
l 11
Enocultura
Salou porta a Madrid un tast de la seva identitat vinícola i de l’entorn tarragoní
l 15
Loteria l La ciutat espera el sorteig de Nadal amb l’esperança que el gran premi caigui a casa per primera vegada
Marta Omella Blanco
Tot i ser una de les poques capitals de província on el ‘Gordo’ de la Loteria de Nadal no ha caigut mai, Tarragona no perd l’esperança. Només fa falta veure les cues davant les administracions de la ciutat, on es reparteixen els darrers dècims de l’any abans que arribi el gran dia. Els primers, expliquen els venedors, es van vendre a l’estiu. «El ‘boom’ comença al juliol, sobretot per part de les empreses, però evidentment els mesos més forts són novembre i desembre», apunta l’Anna Estévez, de l’administració número 12, a l’avinguda de Ramón y Cajal. «Cada any hi ha algú que ens ve a comprar un dècim el dia del sorteig, quan ja està en marxa», recorda mentre riu. «Aquí els números que més ens demanen són els sets i els vuits. També és popular el del barri, que és el 3184 i fa dies que l’hem esgotat», detalla. «La gent és molt supersticiosa. Tenim molts clients que busquen el número tretze, per exemple. També triomfa molt el 1886, l’any de fundació del Nàstic, o el 43, que és ‘el de la casa’ i també agrada molt», comenta l’Anabel Martínez des de l’administració número 9, al carrer López Peláez. Fa deu anys que treballa en aquest establiment i, com molts companys de professió, «ha vist de tot». «Ens arriben persones que ens demanen certs números perquè ho han somiat, han tingut una revela-
ció», comenta Borja Vizcarro, que treballa a l’administració número 18, ubicada a l’avinguda de Roma. «És una campanya bastant especial, perquè és l’única loteria que juga tothom, fins i tot gent que durant la resta de l’any no compra mai», diu. És el cas de Carlos Sánchez, que enguany, assegura, compra el dècim «per obligació». «Jo no agafo mai. No m’agraden les loteries, ni les apostes, ni els jocs d’atzar, però cada any li toca a un germà i enguany és el meu torn», explica. Ell no té supersticions, ni tampoc gaire esperança, però com molts altres, sí que ha pensat en què es gastaria els diners. «El típic, pagaria la hipoteca, faria un viatge amb els meus fills... Un creuer, potser», reflexiona. Per a altres, en canvi, la Loteria de Nadal és una tradició preuada, igual que muntar l’arbre o intercanviar regals. «Sempre el comprava la meva mare, que ens va deixar fa dos anys, així que ara és responsabilitat meva», explica Javier Rodrigo, que ja acumula 25 dècims, comprats arreu del país. Malgrat els anys d’experiència, encara no ha tingut sort. «Algun any van caure uns 100 euros, potser, poca cosa més. Recordaré tota la
Tarragona és una de les poques capitals de província on no ha tocat el ‘Gordo’
vida l’any que va tocar el ‘Gordo’ a Reus, perquè vaig tenir el número al davant», relata. Per a ell, la selecció dels números és més un homenatge que una superstició. «M’agrada jugar amb l’edat amb què va morir la meva mare o la seva data de naixement», apunta. «És clar que és poc probable, però es participa per il·lusió. També per formar part de l’experiència. Al final estem tots pendents del sorteig, tot i que es faci pesat», afegeix.
Estadística o destí?
A diferència d’en Javier, María José Cantos diposita tota la seva esperança en un únic dècim. «Si m’ha de tocar em tocarà i si no, no. Això no canviarà, independentment de quins o quants números compris», assegura. Una filosofia que segueix des de fa anys, i que no pensa canviar. «És una ximpleria, no perdré més diners», insisteix. Tampoc fantasieja sobre com gastaria els diners. «Ja ho pensaré si em toca, per què fer-me illusions?», pregunta.
Per què Tarragona encara no ha pogut celebrar el ‘Gordo’? En realitat aquesta no és l’única ciutat esperant el gran premi. Capitals com Àvila i Melilla comparteixen la mateixa sort. «La resposta és simple. Aquí es venen menys dècims que a altres llocs, llavors tenim menys probabilitats», opina Estévez. «Però jo crec que d’aquest any no passa», afegeix la venedora.
L’apunt
Quant gasten els tarragonins en Loteria de Nadal?
Durant els últims anys, la despesa dels tarragonins en Loteria de Nadal s’ha mogut al voltant dels 45 i els 50 euros per persona, amb una tendència suau a l’alça. Aquestes dades situen Tarragona per sota de la mitjana catalana i de molts altres territoris de l’Estat. L’any passat la demarcació de Tarragona va gastar 43.868.460 euros, i 51,76 euros per persona, 4,93% més que el 2023. La despesa mitjana espanyola, en canvi, és de 73 euros per persona. L’any passat, concretament, la xifra va pujar a 3.505.510.380 euros. A Catalunya en van ser 423.498.540, destacant la participació de Barcelona, amb 294.259.480 euros. La província amb menys despesa va ser Girona, amb 36.921.080 euros.
Protagonistes
Anna Estévez
Administració núm. 12
«El ‘boom’ de les vendes comença al juliol, però els mesos més forts són novembre i desembre. Cada any ve algú a comprar un dècim quan ja ha a començat el sorteig»
Javier Rodrigo
Comprador
«Fa moltíssims anys que hi participo. Abans comprava els dècims ma mare, però des que es va morir ho faig jo. Intento jugar amb la seva edat o la data de naixement»
Borja Vizcarro
Administració núm. 18
«La gent és molt supersticiosa, de vegades ens arriben persones que volen un número perquè se’ls hi ha aparegut en un somni. Cadascú té la seva manera de jugar»
María José Cantos
Compradora
«Jo mai compro més d’un dècim. Si m’ha de tocar em tocarà i si no. Això no canviarà, independentment de quins o quants números compris»
de diverses persones fent cua davant una administració de Tarragona per comprar dècims de la
Societat l Pràcticament tothom s'ha plantejat què faria si els toqués la loteria. Segons un estudi realitzat per Casino.org a 10.000 participants, el 19,4% dels tarragonins assegura que esgotaria íntegrament el premi en menys d’un any. Un 9,5% creu que podria viure del premi tota la vida, mentre que un 25,5% calcula que els diners li durarien entre un i quatre anys, i un 31,3% afirma que
podria allargar-los almenys una dècada. A curt termini, els tarragonins preveuen gastar de mitjana el 18,2% de la grossa durant el primer mes, una de les xifres més elevades de l’estudi, fet que reflecteix un impacte econòmic immediat notable.
Un 91,4% dels participants pagarien deutes, mentre que un 76,5% estalviaria els diners. Un 63,4% compraria un habitatge o milloraria el seu,
i un 33,9% invertiria en habitatge per al lloguer. En l’àmbit personal i professional, un 47,1% reduiria la seva jornada laboral o deixaria temporalment la feina, mentre que un 38% aprofitaria el premi per emprendre o formar-se amb l’objectiu de canviar de professió. A més, un 13,9% es prendria un any sabàtic, mostrant una predisposició més alta al canvi vital que en altres províncies. Redacció
Política l L’alcalde creu que la ciutat està vivint un «moment dolç» a nivell d’inversions i d’esdeveniments esportius
Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, va treure pit ahir del treball del govern que encapçala durant aquest 2025. «Tarragona viu un moment dolç. Òbviament hi ha coses a millorar, però crec que s’ha fet una bona feina», va dir el batlle ahir. L’alcalde va atribuïr aquest èxit a l’esforç de la ciutadania i de tot l’Ajuntament, destacant el treball col·lectiu: «Les grans fites sempre són gràcies al col·lectiu, no d’individualitats».
De cara al 2026, el govern municipal espera aprovar
inicialment el POUM. «Ens servirà per fixar el creixement de la ciutat i adecuar-la pels pròxims 20 o 30 anys», va exposar. Un escull urbanístic és CLH, tot i que Viñuales es va mostrar optimista al respecte. «És una de les fites que tenim, amb aquest trasllat de la Laboral que ens permeti també alliberar la zona que ocupa actualment la CLH», va sentenciar.
Implantació de la neteja
«Hem d’apropar el tren a les persones i no les persones al tren»
Un altre dels temes principals de l’any serà la neteja i la implantació del nou contracte. «S’ha de notar a la via pública», va dir Viñuales, que confia en la millora que es viurà als carrers de la ciutat. Pel que fa als trens, Tarragona encara no ha rebut resposta de les al·legacions presentades a la Estació Intermodal projectada a Vilaseca. «Hem d’apropar el tren a les persones i no les persones al tren», va concloure Viñuales.
Urbanisme l Haurien informat a l’Arrabassada que la maquinària pesant arribarà després de festes
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona es va reunir ahir amb la direcció de l’Escola l’Arrabassada i l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) per informar sobre les mesures correctores adoptades pel consistori per reduir les molèsties que puguin ocasionar les obres d’urbanització de Parcel·les Iborra. El conseller d’Urbanisme, Nacho García Latorre, i els tècnics municipals van assegurar que l’afectació directa dels treballs sobre el centre educatiu serà només de tres setmanes.
Cal recordar que la intervenció projectada a l’entorn de l’Ermita de la Salut s’iniciarà justa tocar de l’escola amb la construcció d’un vial que connectarà aquell sector amb el carrer Mercè Rodoreda. Durant les darreres setmanes, els pares i mares del centre han denunciat que els treballs ocasionaran nivells molt elevats de soroll, vibracions i pols a dos metres del pati i les aules d’educació infantil.
Representants de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET) i dels Serveis Territorials d’Educació de la Generalitat de Catalunya també van estar presents en la reunió d’ahir, la qual va deixar insatisfetes les famílies de l’escola. «Ens van explicar les mesures correctives que
Es rebaixaran set metres de profunditat de roca calcària a pocs metres del centre escolar.
ha pres l’Ajuntament, però en cap moment ens han pogut assegurar que no perjudicarà la salut física i emocional dels nens», detalla el president de l’AFA, Sergi Albarrán.
Per a ells, el canvi de maquinària és insuficient, ja que la fresadora que llimarà els set metres de profunditat de roca calcària continua sent una màquina de gran tonatge que generarà soroll i vibracions.
Comuns registra preguntes al Parlament
El grup Comuns ha registrat una bateria de preguntes al Parlament de Catalunya per conèixer quina valoració fa el Govern de la
L’Estat atorga 1,7 MEUR per desenvolupar un fàrmac de l’ICIQ
Recerca l Està dirigit al càncer de còlon resistent
Redacció L’empresa biofarmacèutica Oniria Therapeutics, el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) s’han unit per impulsar el desenvolupament d’ONR-001, un nou fàrmac contra el càncer colorectal (CCR), i portar-lo
fins a les portes dels assajos clínics. ONR-001 és una teràpia innovadora desenvolupada per Oniria dirigida a tumors sòlids i hematològics agressius que no responen als tractaments actuals. Per això, s’ha constituït un consorci publicoprivat que rebrà 1.772.651 euros de fi-
nançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats del Govern d’Espanya i de la Unió Europea, a través del programa CPP 2024. Aquests fons es destinaran a desenvolupar tota la fase preclínica regulatòria d’ONR-001, que inclou la realització d’un nombre més gran d’experi-
Generalitat respecte a les afectacions que causaran les obres de Parcel·les Iborra sobre l’Escola l’Arrabassada. La formació progressista qüestiona si l’executiu té constància del calendari real de les obres i si considera que és compatible amb la protecció del dret a
l’educació i el benestar dels infants. També pregunten quines mesures té previst adoptar per garantir el compliment dels límits de soroll, vibracions i emissions de pols; i demanen si el Govern té previst impulsar la reprogramació de les fases amb més impacte.
ments per demostrar la seva eficàcia en càncer colorectal, el desenvolupament de l’estratègia de Química, Fabricació i Controls (CMC) i l’execució dels estudis preclínics regulatoris.
El factor diferencial d’ONR-001 respecte altres teràpies és que hiperactiva l’enzim TET2 fins a un nivell letal per a les cèl·lules tumorals persistents i actua com un taló d’Aquil·les que, en estudis preclínics ja realitzats, ha demostrat inhibir significativament la progressió del càncer de còlon.
Les famílies temen que s’allarguin més del que preveu el consistori
En aquest sentit, les famílies remarquen que les afectacions durarien tres setmanes, com preveu l’Ajuntament, «només en el millor dels casos». «Ho veiem complicat», diu Albarrán, qui apunta que «hi pot haver qualsevol problema que endarrereixi els treballs». Durant la trobada, els tècnics del consistori haurien informat que aquesta setmana s’iniciaran els treballs previs a la construcció del nou vial i no serà fins després de festes quan arribarà la maquinària pesant, just quan es reprenen les classes.
Assumir el sobrecost
El passat dissabte, l’AFA i l’Associació Administrativa de Cooperació Ermita de la Salut es van reunir amb la voluntat de trobar solucions consensuades. Els veïns entenen les reclamacions de les famílies —i viceversa—, però no volen assumir la sanció que comportaria endarrerir les obres fins a l’estiu com demanen els pares i mares dels alumnes. Segons fonts consultades, suposaria un sobrecost d’un 10% —la inversió prevista inicialment és de 3,9 MEUR—, el mateix que han hagut de pagar els propietaris pel canvi de maquinària. El portaveu d’ECP, Jordi Collado, va mediar en la trobada de dissabte entre ambdues parts: «Tenim clar que les obres no les ha de patir la canalla i que els costos d’endarreriment no poden recaure sobre els veïns. L’Ajuntament ha d’assumir el retard i el sobrecost que calgui per protegir els infants».
Turisme l De cara al 2026, es preveu que hi hagi 17 escales més que enguany i es passi de 126.000 a 155.000 passatgers
El Port de Tarragona ha tan cat la temporada de creuers 2025 amb un total de 62 es cales i 126.348 passatgers, un 8% menys respecte a l’any passat, quan se’n van regis trar 136.850. Tot i això, la cam panya d’enguany es confirma com la tercera millor de la sè rie històrica, només per dar rere dels rècords registrats el 2019 i 2024. Aquest dilluns, es va reunir la Taula Executiva de Creuers per a fer balanç de l’any i preparar la pròxima temporada.
El 2026 es preveu com un nou any de rècords, amb un important salt pel que fa a les escales, que creixeran fins a les 79. Pel que fa a la xifra de passatgers, s’estima que serà d’uns 155.000 al llarg dels 8 mesos que duri la temporada. L’augment de les escales pre vistes per al pròxim any res pon a l’aposta del segment de luxe per Tarragona, concre tament de la naviliera Viking Cruises, que passarà de tres escales a 17 i una previsió de
34.800 creueristes, suposant el 22% del total del 2026. Així mateix, MSC també incre mentarà les seves escales, de 25 a 32, si bé operarà amb un vaixell més petit.
Alt estànding
Els 126.348 passatgers que han passat per la terminal de creuers del Moll de Bale ars durant el 2025 han estat
La despesa mitjana per creuerista s’ha incrementat enguany un 21,7%
principalment de nacionali tat espanyola (31,67%), itali ana (14,07%), estatunidenca (11,94%), francesa (9,34%), alemanya (7,3%) i britànica
Guàrdia Urbana commemora el 168è aniversari de la seva fundació
Seguretat l El cos va celebrar l'efemèride amb un acte institucional al Teatre Tarragona i una exposició de mitjans a la Rambla Nova
sari de la incorporació de les dones al cos.
La Guàrdia Urbana de Tarra gona va commemorar ahir el seu 168è aniversari. Ho va fer amb un acte institucional al Teatre Tarragona que va reunir agents i els seus fami liars, autoritats, i represen tants d’altres cossos de segu retat entre d’altres. «Aquest 2025 ha estat intens, ple de canvis i reptes», va afirmar l’intendent del cos, Manel Vázquez, que va subratllar les principals fites de l’any. Entre aquestes destaquen l’augment d’efectius, amb 250 agents, així com el 50è aniver
També va recalcar la «con solidació amb èxit de la figu ra del referent de barri», i la posada en marxa de la Uni tat Policial de Reforç de Pro ximitat (UPRP), que «ha fet possible augmentar les hores de patrullatge a peu en tots els barris de la nostra ciutat». A més, va posar en valor la formació impartida per l’Ins titut de Seguretat Pública de Catalunya a la comissaria i el progrés en policia judicial i la col·laboració amb altres cos sos entre altres fites. Durant el seu discurs, l’intendent
(4,14%). Destaca el creixement dels creueristes d’origen ale many (+120%) i nord americà (+70,7%), que es caracteritzen per un poder adquisitiu més elevat i per ser usuaris de creuers d’alt estànding. Els mesos amb més arribades de vaixells van ser setembre i octubre, ambdós amb 12 es cales.
Més impacte econòmic
L’impacte econòmic dels creuers a la destinació tam bé s’ha consolidat. Així ho evidencien dues dades signi ficatives. D’una banda, l’aug ment de la despesa mitjana per creuerista que assoleix els 27,4 euros. Això suposa un in crement del 21,7% respecte al 2024, quan era de 22,5 euros, i una pujada del 55,6% si es compara amb el 2023, quan la despesa mitjana era de 17,6 euros. Així mateix, també cal destacar que aquesta despesa es concentra principalment en restauració (63,3 %) i com pres (53,1%).
La segona dada que mostra l’impacte econòmic a l’alça dels creuers a la destinació són les pernoctacions prèvi es a l’embarcament. El 44,8% dels passatgers de la resta de l’Estat espanyol (exclo ent els d’origen català) van fer nit a la destinació abans d’embarcar al creuer, mentre que, en el cas dels passatgers estrangers, aquest percentat ge s’enfila fins al 55,1%, cosa que comporta un augment de quatre punts percentuals respecte a l’any passat.
cartell de la cavalcada. Cedida
Els patges de la Cavalcada de Reis de SPiSP renovaran el seu vestuari per al
Societat l El cartell oficial es va presentar ahir al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau
Redacció
El Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau va acollir ahir la roda de premsa de presen tació de la Cavalcada de Reis de Sant Pere i Sant Pau 2026, una de les celebracions més esperades i arrelades al ca lendari festiu del barri tarra goní. Un dels moments més destacats ha estat la presen tació del projecte de renova ció del vestuari dels patges, un projecte subvencionat per la Diputació de Tarragona. Aquesta iniciativa aposta per actualitzar la imatge de la co mitiva reial tot respectant la
tradició, amb un disseny cui dat i coherent amb l’esperit de la festa. Des de l’organització, van agrair la implicació de totes les entitats, voluntaris i col· laboradors, així com el suport constant del teixit associatiu del barri, imprescindible per fer possible la cavalcada. Du rant l’acte, també es va pre sentar el cartell oficial de la Cavalcada de Reis 2026, així com les entitats i col·lectius que formen part de l’organit zació i que fan possible, any rere any, aquesta cita tan es pecial per a veïns i veïnes.
també va reconèixer «el com promís i la dedicació de tota la plantilla, formada per totes i cadascuna de les persones que treballen en la nostra comissaria», i va agrair la col· laboració amb altres cossos. Per la seva banda, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñua les, va posar en relleu el valor del servei públic que presta la Guàrdia Urbana. «Ser policia és pensar abans en els altres que en un mateix i entregar se sense pensar en les conse qüències personals». Segons l’alcalde, els agents són «he rois i heroïnes que no surten a les pel·lícules, però que avui
de l’acte institucional de
són en aquesta sala». Durant la cerimònia tam bé es van lliurar medalles per la trajectòria en el servei i el mèrit professional, així com
felicitacions per actuacions destacades. A més, es va retre homenatge a la recentment traspassada caporala Yolanda Hernández Curulla.
Paral·lelament, amb motiu de la celebració de l’aniversa ri es va organitzar una expo sició estàtica de mitjans a la Rambla Nova.
Fernando Sirvent Cinquena generació de mestres torroners de Casa Sirvent
El mestre torroner explica que el principal secret per tal d’oferir uns productes excel·lents és utilitzar ingredients de la màxima qualitat, com és l’ametlla marcona, i seguir un procés d’elaboració artesà
—Sumen més de 160 anys de tradició torronera a Tarragona. Què ha canviat i què es manté igual?
—Casa Sirvent som els mestres torroners més antics que hi ha a Catalunya, que se’n tinguin registres, mantenint la propietat en la mateixa família. Al llarg de gairebé dos segles, moltes coses han canviat, però no ho han fet pas els torrons tradicionals. Mantenim la fórmula original dels inicis de Casa Sirvent. Naturalment, amb el temps han sorgit una sèrie de torrons que no hi eren en aquella època, com els torrons de xocolata. Hem anat incorporant noves tendències, que tenen el seu èxit, però que mai arribaran a superar el torró tradicional.
—Quins són els torrons preferits pel públic tarragoní?
—El torró de Xixona continua sent el número 1. El de xocolata seria el segon i ha desbancat el torró d’Alacant, que és el tercer més demanat. Després, venen els de gemma cremada i els de massapà, amb totes les seves varietats. Un altre torró que està tenint cada cop més èxit és el torronico, una versió de l’antic guirlache que duu incorporades llavors d’ajonjolí, un tipus de sèsam.
—Parlava abans de les incorporacions que han fet al llarg del temps. Destaqui-me’n alguna.
—Destacaria el que anomenem torró de Tarragona. Es tracta d’un torró molt especial, que s’assembla al de Xixona, però té un punt abombonat, similar al praliné, Tothom qui el prova, repeteix l’any següent perquè els hi encanta. A aquest cal sumar-hi les múltiples versions del massapà, nata i nous, nata i nous amb xocolata i els torrons de xocolata, negra i amb llet, amb ametlla o amb Avellana de Reus.
—A tot això, cal sumar-hi la resta de delícies que es poden trobar als seus cinc establiments, situats a Rambla Vella 27 i 29, Portalet, 5, carrer Canyelles, 9, i Governador González cantonada amb la plaça Corsini.
—Tenim les tortes imperials, que són un torró d’Alacant prim, entre dues obleas. Després, s’hi poden trobar altres productes com les figuretes de
massapà, els pans de Cadis, en diferents formats, com el de mig quilo, el de quilo o un de molt gran de 5 quilos, que habitualment el tallem a la mida que vol el client. I no ens podem oblidar dels polvorons. Els tenim fins, granulats, amb xocolata, sense gluten i sense sucre.
—Tenen productes aptes per a persones amb intoleràncies?
—Tots els nostres torrons són sense gluten. A l’etiqueta indica clarament que són 100% naturals i sense gluten. Per a les persones que siguin intolerants al sucre, tenim tres varietats que no porten sucre afegit. Es tracta dels torrons de Xixona, Alacant i de xocolata. Qui se’l menja diu que gairebé no es nota la diferència. El gust és molt similar. Hem tret una bona fórmula
perable. Després utilitzem mel, que sempre és de taronger o de romaní, i sucre. Amb aquests tres ingredients fem el torró de Xixona i d’Alacant. En el cas del torró de gemma, aquest porta ametlla, rovell d’ou i sucre. Pel
«Tots els nostres torrons són 100% naturals i sense gluten. A més, en preparem sense sucre per a intolerants»
—Quins són els ingredients bàsics amb els quals fan els seus torrons?
—El primer i més important, és l’ametlla marcona. Ho recalco perquè la qualitat de l’ametlla marcona és insu-
—Quin és el procés d’elaboració del torró a l’obrador, un cop s’han triat les matèries primeres?
«Cal obrir el torrons envasats al buit entre 6 i 8 hores abans de menjar, perquè s’airegin i tinguin un millor gust»
que fa al massapà, el fem amb ametlla i sucre, i se li pot afegir també fruita confitada. A banda dels torrons, és important destacar que els pinyons ensucrats que preparem, estan fets amb pinyó de Castella, què és el més valorat arreu del món. Pels als nostres productes busquem sempre el millor entre el millor.
—Es fabrica a Xixona i per això té el segell de la D.O.P. Xixona. Primer adquirim l’ametlla marcona ja sense closca, la passem per un pelador per treure-li la pell i la torrem. El punt de torrat que li donem determina el color i el sabor del torró. Posteriorment, es barreja manualment l’ametlla, la mel i el sucre, aplicant-hi calor, perquè si no seria impossible. Quan ja està ben barrejat, el torró es col·loca dins de les caixes de fusta que tenen la mida per poder tallar les barres. Es deixa reposar perquè expulsi l’oli d’ametlla sobrer i quan té la textura idònia, es talla, s’envasa al buit i es comercialitza. També es porten a la botiga les caixes de fusta amb el torró sense tallar per tallar-ho in situ davant del client.
—Aleshores, no hi ha cap diferència entre l’envasat i el que es talla manualment?
—Només n’hi ha una. En l’envasar-lo,
li fem el buit i li traiem l’aire. Si mengem un tall de torró acabat de tallar a la botiga i un altre tall d’un que just s’ha acabat d’obrir de l’envàs, no notaríem exactament el mateix gust, perquè cal deixar que el torró s’airegi unes hores.
—Igual com passa amb els embotits i el pernil.
—Exacte. Si el torró s’ha de menjar a la nit, recomanem que l’envàs s’obri al matí. Aquesta recomanació no és només pel de Xixona, sinó per qualsevol torró, de fet. Cal deixar-lo unes 6 o 8 hores fora de l’envàs.
—Preparen lots de Nadal?
—Sí, els preparem al gust i pressupost de cada client. El client decideix els torrons, les begudes i com vol presentar-lo. Tenim algunes mostres fetes, que es poden veure a la Rambla Vella, 27.
—Per últim, fan enviaments a l’estranger?
—Sí, en fem a Espanya, a Europa i també n’enviem a llocs llunyans com Japó, els Estats Units o Austràlia.
Cultura l Un centenar d’artistes i professionals han participat en la dotzena edició del certamen
La dotzena edició del Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona s’ha clausurat amb èxit, consolidant el seu paper com una trobada clau de la fotografia contemporània a Catalunya i Espanya. Enguany, sota el lema AQUA, el festival ha situat al centre la importància i la fragilitat de l’aigua i del Mediterrani, explorant-ne les dimensions culturals, ecològiques i humanes a través d’una programació crítica i inspiradora que ha connectat àmpliament amb creadors i públics. En el marc de la nova etapa, l’SCAN reforça el creixement, la proximitat amb la ciutadania i la complicitat de les entitats i institucions que hi col·laboren. Enguany, més de 15.000 persones han visitat el festival.
Amb més de 35 activitats i la participació d’un centenar d’artistes i professionals, la 12a edició de l’SCAN ha omplert dos mesos d’intensa ac-
tivitat cultural i una resposta creixent del públic. «L’SCAN 2025 ha deixat palès que la ciutadania té ganes de fotografia», assenyala el director
del festival, Jesús Vilamajó. Tallers, rutes i presentacions participatives han registrat un bon nivell d’assistència i han confirmat l’interès crei-
Cultura l El xou transporta l'espectador al món dels insectes
La Tarraco Arena de Tarragona acollirà des de dijous i fins diumenge l’inici de la gira europea de l’espectacle ‘Ovo’ del Cirque du Soleil. Els assistents s’endinsaran en el món dels insectes de la mà de 53 artistes que es complementen amb música en directe. ‘Ovo’ —que significa ou en portuguès— està inspirat amb els colors i la natura del Brasil. Va estrenar-se el 2009 però en l’últim any s’ha renovat amb nous números. En les darreres dues setmanes la companyia canadenca ha es-
tat ultimant els preparatius i assajant a Tarragona, amb un ampli desplegament de mitjans format per un centenar de treballadors de 25 nacionalitats que s’aniran traslladant pel continent juntament amb tota l’escenografia en 21 camions.
Sis sessions
La companyia canadenca ja ho té tot a punt per a l’inici d’una gira que durarà més d’un any i que els portarà a Portugal, Anglaterra, França, Itàlia, Eslovènia o Romania, entre altres països. A Tarragona hi faran sis sessions en
quatre dies, amb doble funció dissabte i diumenge. Les darreres hores estan servint per afinar les acrobàcies i el muntatge. «És com un poble ambulant; cada setmana som en una ciutat o país diferent, així que sempre ho hem de dur tot a sobre», ha explicat Janie Mallet, publicista d’Ovo. Això els obliga no només a muntar l’escenari sinó a transportar tot el material i vestuari, complementat amb tot el que cal per tenir-ne cura. Per aquesta raó a cada ciutat contracten un centenar de persones per fer aquestes tasques. Mallet ha detallat que el desmuntat-
xent per la pràctica fotogràfica. Els tallers a la Biblioteca Pepita Ferrer i a Sant Salvador, en col·laboració amb l’associació BLOC 23; l’Espai Jove
Kesse i l’Escola D’Art de Tarragona i Tortosa; els Centres Cívics de Tarragona, la Biblioteca Pública i l’Espai El Pàrquing als Pallaresos, eviden-
Jesús Vilamajó: «Ha deixat palès que la ciutadania té ganes de fotografia»
cien la voluntat del festival d’arribar a nous perfils i generar espais d’aprenentatge accessibles i de qualitat. «Amb aquest impuls, l’SCAN reforça l’objectiu d’obrir la fotografia a persones que, gràcies al festival, tenen l’oportunitat d’expressar-se a través de la foto», afegeix Vilamajó.
Projectes clau
Diverses línies de treball iniciades en edicions anteriors s’han consolidat aquest 2025, com ara Photobooks SCAN, la mostra coorganitzada amb el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, es reafirma com un espai de referència del llibre fotogràfic contemporani. Un any més, la col·laboració amb Mèdol – Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona ha tingut una especial rellevància amb El cabal del riu, de Paula Artés i comissariada per Carolina Ciuti, visitable fins al 13 de gener de 2026. Així com BLOC, una publicació d’autor coproduïda amb el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, que segueix despertant interès. Enguany el projecte de Jonàs Forchini, Notes per a un aprenentatge del tèrbol, investiga paisatges submarins afectats per la contaminació i la regressió costanera a l’Ebre.
Imatge d’un assaig de l’espectacle a Tarragona. ACN
ge i carregament als camions el fan en tres hores. A banda, cada element de l’espectacle té la seva pròpia idiosincràsia. Així, a tall d’exemple, cinc
persones s’encarreguen diàriament de revisar tots els vestits que han estat fets a mida al Canadà per a cadascun dels artistes. «Els inspeccionen,
renten i fan les reparacions que calguin per tal que sempre llueixin perfectes. Per la bugada porten fins a sis rentadores.
Medi Ambient l Les aportacions han crescut cada mes entre un 40 i un 60% en comparació amb les dades de l’any anterior
Sergi Peralta Moreno
Les aportacions a les deixalleries de Reus s’han disparat aquest 2025. Si el 2024 es va tancar amb 49.499 entregues, en el present exercici ja se n’han registrat 71.061, amb dades fins al 13 d’octubre. L’auge coincideix amb la introducció de la bonificació del rebut de la brossa en funció dels residus que es portin a les deixalleries municipals, bé sigui en la versió mòbil o la fixa.
Cada mes del 2025 ha registrat increments entre el 40 i el 60% en comparació amb l’any passat. De fet, el període complet amb menor nombre total d’aportacions d’enguany, febrer, amb 6.638, ja hauria significat el mes amb més moviment del 2024.
El regidor en cap de l’àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, Daniel Rubio, destaca que l’ús de les deixalleries mòbils ha crescut «més d’un 75%» i les fixes, entre un 35 i un 36%, «gràcies a la campanya A Reus, qui més recicla, menys paga». «Veiem que funciona», valora. Per la seva banda, l’edil d’Hisenda, Manel Muñoz, recorda que la bonificació fiscal de la taxa de la brossa es va aplicar per «beneficiar a qui recicla i fa ús de la deixalleria».
Per a les ordenances fiscals
Les deixalleries mòbils s’apropen a diferents punts de la ciutat seguint un calendari preestablert. Gerard Martí
Aportacions mensuals a la deixalleria 10.000 9.000
Empresa l L'ens valora la coexistència entre grans i petites empreses
La Cambra de Comerç de Reus va dur a terme ahir l’esmorzar de Nadal amb els mitjans de comunicació per compartir el balanç de l’activitat de l’ens durant el 2025 i els reptes de futur. En la trobada, el president de la corpo-
ració, Mario Basora, va mostrar-se «una mica decebuts» perquè 78 projectes hagin quedat en espera en el repartiment dels Fons de Transició Nuclear i va demanar que les petites i mitjanes empreses, molt representatives en les comarques de l’àmbit de la Cambra, tinguessin un major
pes en les futures convocatòries. «Està bé que tinguem empreses al territori, però les petites empreses han estat en inferioritat; volem plantejar que s’aportin fons al pressupost del 2026 per als projectes en llista d’espera i, per a l’any següent, una discriminació positiva», va expressar. «Hem
de fer que convisquin els dos ecosistemes, l’empresa gran que arrossega nous projectes i l’impuls de les petites companyies del territori; la suma de moltes és la suma de moltes persones», va afegir. Basora va aprofitar per remarcar la bona rebuda que ha tingut l’Oficina de Transició Energètica Empresarial, la necessitat de potenciar les infraestructures o la progressiva reforma de la Llotja. «El que volem és convertir la Cambra en un actor imprescindible en la nova economia del Camp de Tarragona», va concloure.
El rebut de la brossa pot rebaixar-se fins a un 20% amb l’entrega d’objectes
del 2025, es va crear una nova bonificació de la taxa de recollida domiciliària de residus segons el nombre d’aportacions de deixalles que s’efectuïn a les deixalleries municipals. Amb un màxim de 20 euros, el contribuent veurà una rebaixa del rebut del 10% si completa entre quatre i sis aportacions. Si en du entre set i dotze, la factura baixarà un 15%. Per més de dotze entregues, el descompte serà d’un 20%. La seva aplicació està condicionada a la presentació del document d’identitat del ciutadà en el moment d’efectuar l’entrega dels objectes. Les deixalleries serveixen per aportar-hi restes, sobretot aquelles més sensibles amb el medi ambient, de gran volum o de difícil triatge, per tal de facilitar-ne el tractament més adequat. S’hi poden portar elements diversos com telèfons, mobles, roba, cosmètics, bombetes o electrodomèstics. A banda de les fixes, hi ha el servei mòbil, que visita diferents punts del municipi amb un calendari preestablert.
Política l L’entitat ha formalitzat la seva adhesió per impulsar la innovació i el desenvolupament de la regió
Redacció
El Clúster TIC Catalunya Sud ha formalitzat la seva incorporació a l’Associació per l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona (AMCT). És una aliança considerada «estratègica» que consolida «la tecnologia i la innovació com a eixos clau del desenvolupament». L’entrada de l’entitat permet integrar la visió del sector tecnològic regional en la planificació i el desplegament de polítiques metropolitanes per tal de generar activitat econòmica d’alt valor afegit i millorar la competitivitat de les empreses.
La incorporació també respon a la necessitat de donar una resposta coordinada als grans reptes de la societat i el territori, com la transformació del model productiu i la innovació empresarial, l’adopció de les tecnologies digitals avançades, la digitalització dels serveis públics, la transferència de coneixement i l’atracció i retenció de talent.
Amb aquest acord, ambdues parts reiteren el compromís de treballar conjuntament per construir un territori «més competitiu,
connectat i innovador, on la tecnologia es posi al servei del creixement econòmic, la sostenibilitat i el benestar de la ciutadania». La trobada
Cal Massó s’omple de música de nova creació
Cultura l Cal Massó va ser l'últim cap de setmana l'escenari de l'edició de tardor del Festival Contemporaneus, el certamen de música de nova creació. Durant tres dies, es va omplir de propostes culturals innovadores, protagonitzades per artistes com Joan MartíFrasquier, Joan Bagés o Hanatsu Miroir. El programa es va completar amb una xerrada-taller al Conservatori de Música de Reus, que va tenir lloc dijous, per oferir als almnes l'ocasió de descobrir i practicar la música contemporània. Redacció/Cedida
per oficialitzar l’adhesió va tenir lloc ahir al Foyer Marià Fortuny, a les instal·lacions de firaReus Events.
El president del Clúster TIC
Catalunya Sud, Pablo Mazón, va assenyalar que «aquesta aposta ens permet sumar esforços i alinear estratègies per projectar el Camp de Tarrago-
Muñoz: «Aquesta aliança accelera la transformació digital del territori»
na com un districte tecnològic propi, amb empreses competitives i capacitat d’atraure talent i inversió amb la tecnologia com a element vertebrador del futur del territori».
Per la seva banda, el president de l’Associació per l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona i alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, va manifestar que «la incorporació del Clúster TIC Catalunya Sud reforça de manera decisiva la vocació metropolitana del Camp de Tarragona». «Comptar amb el talent, l’expertesa i la capacitat d’innovació del sector tecnològic és imprescindible per avançar cap a un territori més competitiu i sostenible», va afegir.
A més, Muñoz va subratllar que l’acord «ens permet sumar mirades i establir una aliança estratègica que accelera la transformació digital del conjunt del territori». «Treballarem plegats perquè la tecnologia esdevingui un motor al servei del progrés econòmic, de la reducció de desigualtats i de la millora dels serveis públics», va tancar. El Clúster és una associació que agrupa més d’un centenar d’empreses i institucions i que té per objectiu reforçar la projecció i competitivitat del sector tecnològic al territori.
Societat l El Woody i la Winnie, acompanyats de voluntaris de la Fundació Port Aventura, van visitar ahir dilluns 15 de desembre l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus per portar regals als infants ingressats a l'Àrea de Pediatria. Un any més, la Fundació ha volgut col·laborar amb l'Hospital per acostar la màgia del Nadal als més petits. Redacció/Cedida
Festes l La ruta de Ses Majestats els Reis d’Orient començarà a les 18.30 hores al passeig de Sunyer
Miquel Llaberia
Ses Majestats els Reis d’Orient tornaran a visitar la ciutat de Reus el 5 de gener en una de les nits més màgiques de l’any, la Nit de Reis, i com és tradicional els carrers de la capital del Baix Camp acolliran la Cavalcada de Reis que, com a novetat, canvia de recorregut. L’arribada de Ses Majestats serà a partir de les 16.30 hores, amb la rebuda institucional de les autoritats municipals a la plaça Anton Borrel. Posteriorment, començarà la Cavalcada de Reis a les 18.30 hores des del passeig de Sunyer, descendint fins a la plaça del Nen de les Oques per girar cap a carrer de Sant Joan. Des d’allí recorreran gairebé tot el Tomb de Ravals, passant pels ravals de Jesús, Martí Folguera, Robuster, Sant Pere i Pallol per anar a parar al carrer de la Selva del Camp. D’aquesta manera, la cavalcada remuntarà pel carrer de l’Amargura fins a la plaça del Pintor Fortuny, des d’on els Reis baixaran pels carrers de Llovera i Monterols fins a la plaça del Mercadal. Aleshores, se’ls farà entrega de les Claus de la Ciutat, per a entrar en totes les cases de Reus per poder entregar els regals als nens i les nenes. Segons expliquen des de l’Ajuntament de Reus, el motiu darrere del canvi de re-
Recorregut de la Cavalcada de Reis 2026
corregut de la Cavalcada han estat les obres de reforma urbanística que s’han dut a terme enguany al carrer Ample i que han quedat aturades, entre la segona i tercera fase, per respectar la campanya de Nadal. «La disposició del recorregut de la Cavalcada resulta poc compatible en ter-
Els patges recolliran les cartes a la plaça de la Llibertat a partir del 30 de desembre
del Mercadal
mes de seguretat i dinàmica amb el disseny final del carrer Ample, atès al volum de persones que arrossega la cavalcada tant en termes de participants en la mateixa com pel mateix públic assistent», afirmen des del consistori a Diari Més.
A més, un cop més s’habi-
litarà un tram tranquil per a persones amb sensibilitats sensorials, que s’ubicarà al carrer de l’Amargura entre les travesseres de Salvador Espriu i carrer de Nolla. També s’ha reservat un espai per a persones amb mobilitat reduïda, que se situarà al raval del Pallol. El regidor de Cul-
tura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, ha volgut llençar un missatge de responsabilitat i «seny» a totes les persones per tal d’evitar els incidents i facilitar el pas de la comitiva de la Cavalcada, la qual enguany repartirà un total de 4 tones i mitja de caramels pels assistents.
A la vegada, cal recordar que la Cavalcada a Reus compta amb la col·laboració de diferents entitats com Bravium Teatre, Llops Teatre, els Amics del Cavall de les Comarques de Tarragona i l’Associació de Senegalesos. A més, també s’afegiran els personatges Gia i Sió, que acompanyen als infants de la ciutat amb els contes del Calendari d’Advent. Alhora, per fer possible l’esdeveniment també hi participaran diversos departaments municipals com són la Brigada Municipal, la Guàrdia Urbana o Protecció Civil, entre altres.
L’arribada dels patges
Per un altre costat, els patges de Ses Majestats els Reis d’Orient arribaran prèviament a Reus el dilluns 29 de desembre a les 18 hores, dia en què saludaran als ciutadans de la ciutat des del balcó de la Casa Rull. Des d’aquest punt començarà una cercavila pels carrers del centre que finalitzarà a la plaça del Mercadal. Seguidament, la plaça de la Llibertat esdevindrà l’espai de recollida de cartes dels nens i nenes a partir del dimarts 30 de desembre en horari de 17 a 20.30 hores, i divendres 2, dissabte 3 i diumenge 4 de gener de 10 a 20.30 hores. En aquest context, també s’han programat dues franges d’hora tranquil·la per a persones amb sensibilitat sensorial, que serà els dies 2, 3 i 4 de gener, de 10 a 11 hores i de 14.30 a 15.30 hores.
Societat l Els responsables de Gelats i Torrons Xixona van guanyar el premi a millor gelat artesanal amb el ‘Catalanet Ganxet’ en el marc del MIG 2025 Experience, celebrat l’1 i 2 de desembre a Itàlia
Miquel Llaberia
Com valoreu haver rebut el Premi a millor gelat artesanal d’Europa?
N.C: «Ha estat tota una sorpresa per nosaltres. Recordo que fa un parell d’anys que es va començar a parlar de fer una ruta sobre el gelat europeu amb criteris de sostenibilitat i nosaltres sempre hem estat molt al darrere de tot aquest tema i d’aplicar-ho a la botiga, sigui estalviant aigua o installant plaques solars per reduir l’impacte ambiental. Aleshores, ens vam assabentar que es volia fer aquesta ruta, el GelatOn The Road, i ens va semblar molt interessant per poder estar amb altres gelaters i aprendre d’ells».
Com va ser el procés de creació del Catalanet Ganxet, el gelat premiat?
A.A: «Teníem clar que havia de ser amb productes de proximitat. Aleshores, què millor que un gelat de vermut i avellana per representar la ciutat de Reus? A més, concretament vam posar torró d’avellana que també ens representa molt com a negoci, perquè també fem torrons. La veritat, va ser tot un procés en què van sortir diverses idees i al final la que més ens va agradar va ser aquesta, del vermut i el torró d’avellana. Al principi havíem pensat a fer que el vermut estigués dins, integrat
Territori
«Hem guanyat sent nosaltres, sent honestos. Som ametlles i avellanes»
en el gelat, però al final vam creure que no quedaria del tot bé».
N.C: «Cert, en un inici vam
pensar a fer un gelat de músic, però creiem que no acabava de tenir ganxo. També vam pensar que havia de ser un gelat que agradés als nens i sempre ens venia la xocolata al cap, però no és de proximitat. Aleshores, vam pensar en aquestes postres que es fan als restaurants que es diu el Catalanet, que és una bola de
«revertir el declivi» de la ciutat
Política l La portaveu de Junts per Reus i cap de l'oposició al consistori, Teresa Pallarès, va aprofitar la Trobada de Nadal del partit celebrada a El Círcol per fer una crida a teixir complicitats amb l'objectiu de "fer possible el canvi que la ciutat necessita". En opinió de la portaveu, amb "el govern del PSC, ERC I ARA els reusencs paguem més impostos i tenim una ciutat
més bruta, amb problemes de seguretat, mal gestionada i sense ningú que la lideri".
Per aquest motiu, va defensar que Junts són "els únics que podem liderar una nova etapa que és més necessària que mai". Una nova etapa en la qual també va posar èmfasi el president local del partit, Gerard Gort, que va apuntar que "tenim vocació de govern, som l'alternativa tant
a Reus com a Catalunya". Per aquest motiu, va demanar a la militància del partit i simpatitzants a defensar amb orgull el projecte proposat pels juntaires, com a única opció amb "solucions i propostes útils als problemes de la gent". "Junts té la voluntat, el projecte i l'equip per liderar el canvi que Reus necessita", van coincidir tant el president com la portaveu. Redacció
gelat de torró amb ratafia. A partir d’aquí, el vam evolucionar fins al Catalanet Ganxet». Us esperàveu guanyar?
A.A: «Em vaig quedar de pedra, no m’esperava guanyar. Recordo que a la Núria li deia que el que no volia fer era el ridícul, ja està! Hi havia un nivell increïble, amb equips que hi anaven fins a sis gelaters.
L’apunt
1a Festa del Gelat de Reus
El passat mes de maig es va celebrar la 1a Festa del Gelat de Reus, un esdeveniment emmarcat dins del projecte europeu GelatOn The Road. En aquest es van dur a terme diverses activitats, a més d’un concurs que va escollir a Gelats i Torrons Xixona com el millor gelater artesà després de més de 5.000 degustacions.
Alguns fins i tot semblava que portaven galons! Com si fossin militars. Potser m’esperava fer tercers...».
N.C: «Això ho diràs tu! Recordo que vam acabar i tenia molt de fred, així que em vaig posar l’anorac, com si anés de carrer i em vaig quedar d’espectadora, com si no anés amb mi la cosa. Aleshores, quan de cop i volta ens diuen que havíem guanyat jo em vaig quedar al·lucinant, perquè jo estava gairebé que ja me n’anava a casa meva! Vaig sortir a recollir el premi sense l’uniforme».
Per què creieu que vau gua-
Comuns insten a impulsar actes de sensibilització i divulgació sobre la repressió franquista
Política l El portaveu del grup parlamentari de Comuns, David Cid, i el diputat Andrés Garcia han presentat a la Mesa del Parlament una proposta de resolució sobre la dignificació de l'espai de repressió franquista entorn de l'Escola del Treball i la fàbrica Pich Aguilera. En concret, demanen instar el Govern a analitzar la possible existèn-
nyar? Si veieu que hi havia tant de nivell...
A.A: «Suposo que va ser una barreja de coses. El gelat és molt bo, està fet amb un torró que està acabat de fer i l’avellana està acabada de collir. El gelat és ciència i art, hi ha molta cosa darrere, tota una narrativa».
N.C: «Hem guanyat sent nosaltres, hem sigut honestos. Som ametlles i avellanes, som aquest territori. No faré coses que no conec, com un gelat de cactus. Molta gent ens pregunta per què no obrim més gelateries i ens expandim. No té sentit, perquè el que volem és fer el que fem i cada vegada millor. Deixar la mínima empremta ambiental i, a la vegada, deixar-nos la pell aquí, amb les nostres receptes, participant en la nostra ciutat. Que es noti que això és un local de Reus i si volen fer gelats, m’ho invento, a Girona, que els faci la gent de Girona i tal com els fan a Girona. Perquè si no totes les ciutats passem a ser iguals i no ho som. La globalització està bé, però té aquesta part fosca que no ens agrada». És curiós això de rebre un premi al millor gelat al desembre...
A.A: «També ho fan perquè els gelaters tenen més temps, perquè ja no es ven tant de gelat. Ara bé, nosaltres no tant perquè quan no fem gelats, estem fent torrons! Allí anaven tots molt tranquils, nosaltres no. Però el gelat unia els dos mons, així que ens representava molt bé». N.C: «Però el gelat cada vegada és un producte més atemporal, cada vegada es venen més gelats a l’hivern. Nosaltres sempre tenim torrons i gelats, tot i que en aquesta època hi ha més torrons que gelats i a l’estiu al revés, òbviament».
cia de la fossa i a coordinar-se amb els organismes competents «per garantir l'accés a la informació» i «assegurar la preservació i protecció de la zona mentre durin les tasques d'investigació». Així mateix, sol·liciten que s'impulsin «accions de divulgació i sensibilització, en col·laboració amb les entitats i experts locals, per fomentar el conei-
xement públic sobre els episodis de repressió franquista a la ciutat de Reus i el conjunt del país». La Direcció General de Memòria Democràtica ja es va comprometre divendres a contractar una prospecció per georadar per intentar localitzar la fossa de Pich Aguilera, després de rebre un informe per part de l'Arxiu Municipal que proposa dues ubicacions al carrer de Jacint Barrau. A partir de febrer, es contractarà la prospecció per detectar «anomalies i resistències del terreny, a veure si es dibuixa un pou». SPM
Línia de transport
220 kW Nova doble
Linia antiga per desmantelar
Subestació eléctrica
400 kW
Sostenibilitat l La línia, d’uns 200 quilòmetres, afectaria 19 municipis del Camp de Tarragona
Adam Díaz Garriga
El projecte de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) que connectarà Catalunya i Aragó s’ha tornat a reactivar per tercera vegada. Una proposta polèmica, que la plataforma
No a la MAT Aragó-Catalunya ha denunciat les noves accions de Red Eléctrica Española (REE), empresa pública impulsora de la línia, i ha anunciat noves mobilitzacions. L’entitat ha criticat en un comunicat que el projecte, que ha d’aportar 400 kV de potència, ha reaparegut «sota el paraigua de l’anomenat interès públic general», una condició que, segons la plataforma, permetrà a Red Elèctrica «accelerar l’expropiació i ocupació de sòl en benefici d’interessos privats» al llarg de més de 200 quilòmetres.
La plataforma defensa que aquest és el tercer intent
«d’imposar» el corredor energètic, després de les últimes publicacions sobre el projecte els anys 2012 i 2022. La MAT Aragó-Catalunya afectaria en total a 19 municipis del Camp de Tarragona, entre les comarques del Priorat, Baix Camp, Tarragonès i Alt Camp, i en l’encreuament de tota la línia, juntament amb els terrenys que travessarà per l’Aragó, Terra Alta i Ribera d’Ebre, a més d’una trentena de localitats. Els primers projectes proposats per Red Eléctrica no van portar-se a terme per les accions i mobilitzacions ciutadanes, fins i tot després que Forestalia, una empresa privada especialitzada en instal·lacions energètiques, tractés de renovar el projecte tres anys enrere. L’última proposta va ser aturada l’any passat, després que el Ministeri de Transició Ecològica
mostrés la seva disposició per arxivar el projecte. El Grup d’Estudi i Protecció d’Ecosistemes Catalans (GEPEC-EdC) va presentar al·legacions, juntament amb diversos municipis i entitats ecologistes durant l’última proposta, i han assegurat que «tornaran a sumar-se» per «demanar la retirada total del projecte MAT per evitar «més infraestructures que destrossin el territori».
Impacte directe Des de No a la MAT, lamenten que el nou projecte presentat per l’empresa energètica pública «té el mateix impacte» que els anteriors, i destaquen les afectacions del paisatge, ecosistemes i corredors ecològics com a principal motiu perjudicial per «aturar» la proposta, entre d’altres. També fan referència als possi-
mobilització a Reus
La situació denunciada per les entitats ecologistes tornarà a provocar mobilitzacions. Aquest cop, serà a Reus el dia 16 de gener, on es defensaran «els perjudicis» que pot comportar el traçat entre Escatrón, els Aubals i la Secuita, a més de la seva condició justificada com a «d’interès general» per executar expropiacions.
bles danys sobre conreus i els «riscos per a la salut de la població exposada de manera continuada» a camps elec-
El projecte es va arxivar per les seves característiques perjudicials
Les entitats denuncien que en el projecte es manté «el mateix»
tromagnètics d’alta tensió, a més d’una «clara» desvaloració del sòl, que ara seria expropiat pel Govern estatal per la seva condició «d’interès públic general». La «falta de consulta» a la ciutadania, tal com lamenten les plataformes mediambientalistes, també és una de les qüestions més criticades. Segons la plataforma, «el problema no és la capacitat
de la xarxa actual, sinó un model que produeix energia molt lluny d’on es consumeix. Mentre això sigui així, sempre voldran més MAT». Per aquest motiu, juntament amb l’anunci de les mobilitzacions, les entitats proposen nous models per a aportar proximitat al projecte sense crear una línia de més de 200 quilòmetres. Des de No a la MAT, justifiquen la «necessitat de la creació d’energies renovables» per tal d’aportar alternatives sostenibles al territori. «Disposem de sostres industrials, urbans i periurbans degradats que es podrien utilitzar per a projecte d’energies renovables», afirmaven des de la plataforma. Malgrat tot, No a la MAT ha fet una crida als municipis perquè «tornin» a defensar «models sostenibles», basats en la legislació catalana.
Meteorologia l Al Priorat i Baix Camp va recomanar-se evitar «desplaçaments imprescindibles»
ACN/Redacció
La jornada de pluges intenses prevista per Protecció Civil des del passat diumenge va tancar amb diversos avisos i recomanacions de precaució, però sense afectacions greus. Les comarques del Priorat i el Baix Camp van ser les úniques alterades per les restriccions, després que es demanés evitar «desplaçaments no imprescindibles» amb l’activació de la fase d’alerta del pla Inuncat.
Cap a les set de la tarda, el sotsdirector de programes, Sergio Delgado, va constatar la «reducció de la situació de risc», indicant que es va decidir eliminar la limitació de la mobilitat. Amb tot, Protecció Civil va continuar demanant precaució tant al sud del país com a l’Alt Empordà, especialment fora dels eixos principals.
Durant el migdia d’aquest dilluns, es va avisar del risc que tornessin a produir-se crescudes sobtades de rieres, barrancs i torrents amb pos-
sibilitat de desbordament i inundacions per la pluja prevista en aquestes comarques. Delgado va fer una crida a la calma de les famílies, dema-
nant que «no s’anessin a buscar infants a escoles ni persones grans a centres socials». Delgado ha explicat que hi ha hagut creixements «im-
El Govern licita l’IDIADA 2 i preveu enllestir-lo abans d’acabar la legislatura
Baix Penedès l La consellera d'Economia descarta definitivament la Logis Penedès i planteja una extensió superior a IDIADA 1
Redacció
La Generalitat ha ratificat aquest dilluns la seva aposta per IDIADA 2 com a «motor de desenvolupament econòmic i tecnològic del Penedès». Així ha confirmat la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, durant la seva participació en el Consell d’Alcaldes celebrat al Consell Comarcal del Baix Penedès, situant la proposta com un «projecte estratègic per al futur econòmic i industrial» de la zona.
Romero va anunciar la publicació de la licitació de la redacció del Pla Director
Urbanístic (PDU) d’IDIADA 2, que finalment ocuparà 405 hectàrees, una extensió superior a IDIADA 1. El centre s’enfocarà des del Govern en el desenvolupament del vehicle autònom amb l’objectiu de «consolidar Catalunya» com a «referent europeu» en innovació i mobilitat avançada. Durant la reunió, també va assegurar que la Logis Penedès quedarà descartada definitivament per part de la Generalitat, i centraran la seva aposta en IDIADA 2. A més, la consellera explicava que la intenció del Govern és acabar l’aprovació definitiva projec-
te del complex abans «de la fi d’aquesta mateixa legislatura», fins al 2028, per assegurar la seva funcionalitat en l’àmbit productiu. D’acord amb Romero, la intenció és «poder fer les inversions necessàries perquè aquest centre sigui una realitat».
Model d’èxit
Per la seva banda, el director general del Patrimoni, Jonatan Farreras, va detallar que el model de desenvolupament d’IDIADA 2 «replicarà l’èxit d’IDIADA 1». Farreras ha subratllat la «importància» d’un desenvolupament consensuat
portants» de rieres tant al sud com a l’Empordà, però ha subratllat que la tasca preventiva dels municipis des del matí ha evitat incidents. A la tarda,
Les pluges més abundants del país han estat a Falset, amb 209 litres
però, el sotsdirector indicava que no hi ha hagut incidències destacades i que les recollides d’escoles i de centres socials s’han pogut fer sense entrebancs.
Suspensió de classes
En el cas de la capital del Priorat, a Falset es van suspendre les classes «per precaució» i es va intensificar la revisió de camins que donaven accés als habitatges disseminats. Des de la matinada, fins a les 16.00h de la tarda, el municipi va superar els 209 litres d’aigua per metre quadrat, una de les acumulacions més importants del país.
Tot i que les pluges van caure ratxes fortes i acompanyades de vent, llamps i calamarsada, no hi va haver incidències destacades a Fal-
set ni als municipis de l’entorn. Com ha detallat l’alcalde de Falset, Carlos Brull, s’han atès acumulacions puntuals d’aigua, arrossegament de brossa i petites esllavissades en camins, únicament. Altres municipis que han patit les fortes pluges han estat Torroja del Priorat (136 litres), Margalef (90 litres), Ulldemolins (64,8 litres) i Prades (53,5 litres). En la resta del Camp de Tarragona, la pluja no ha estat tan intensa, sense superar la quota dels 50 litres per metre quadrat.
El batlle també va apuntar que els barrancs van «canalitzar» les acumulacions de pluja, i ha celebrat que serà un episodi «benvingut» a la comarca, una de les que més ha patit la darrera sequera. «Pateixes perquè es pugui assumir tota l’aigua i que no hi hagi desperfectes, però és bona perquè ha caigut espaiada, en moltes hores i permetrà refer els aqüífers i anirà molt bé per a la vinya i l’olivera», remarcava Brull. Tot i que no s’han registrat danys greus, des de la Generalitat s’advertia que la situació de risc es mantindrà i podria repetir-se, posant l’accent a les rieres, torrents i barrancs, on podrien donar-se crescudes. La previsió és que les pluges disminueixin a partir d’aquest dimarts, i continuïn essent intenses a l’extrem sud de Catalunya. La temperatura es mantindrà similar, tot i que s’espera un altre front abundant pròxim a divendres.
amb el territori i ha remarcat que el projecte ha de «contribuir a millorar indicadors» com el PIB per càpita i l’atur al Baix Penedès.
El president del Consell Comarcal del Baix Penedès, Ramon Ferré, també valorava «molt positivament» la reunió i ha destacat que «IDIADA 2
representa una oportunitat clau per al futur de la comarca, tant pel que fa a la creació d’ocupació de qualitat com a la consolidació del Penedès».
instal·la dos radars de velocitat que es provaran fins a inicis de 2026
Seguretat l La mesura preveu controlar infraccions en diferents barris residencials
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament d’Altafulla portarà a terme proves per captar infraccions amb dos radars fixos fins a inicis de 2026, quan es preveu que entrin en funcionament definitivament. La licitació restava pendent des del 2024, i s’ha desbloquejat com a part dels objectius d’enguany del consistori després de superar diverses condicions tècniques.
L’alcalde de la localitat, Jordi Molinera, assegurava que amb els radars Altafulla «es posa al dia amb els serveis d’altres municipis», i destacava també la gestió de la zona blava de Baix a Mar durant aquest estiu.
Als dos radars fixos, installats a l’encreuament amb el carrer de la Cadenera de la ronda d’Altafulla i al carrer Marquès de Tamarit (l’entrada amb Torredembarra)
l’acompanyarà un radar mòbil, que canviarà la localització «en funció de les necessitats del municipi».
«Dependrà del trànsit, per exemple, a l’estiu», indicava el batlle. Entre les mesures de seguretat, aquesta ha estat una de les més demanades a causa de diverses «situacions perilloses» denunciades per veïns en zones residencials, amb vehicles que no respectaven la velocitat màxima de 30 quilòmetres per hora. «Ja hem tingut diversos ensurts, i evitarem que es condueixi malament», ressaltava Molinera, que destacava la installació com «un evident procés concienciador».
Des del consistori expliquen que ara «es portarà a terme un període de recollida de dades», i s’avaluarà per iniciar l’any vinent amb els radars en complet funcionament per reduir la taxa d’in-
Agricultura l El municipi va donar a conèixer els vins i productes del territori amb una experiència immersiva i sensorial
Redacció
L’Ajuntament de Salou va organitzat aquest dilluns a Madrid un tast de vins del territori amb la participació d’una vintena de mitjans de comunicació, en una acció concebuda per «projectar la identitat vitivinícola de l’entorn de Salou» i posar en valor el que, segons el consistori, qualifiquen com la «riquesa agrícola, cultural i paisatgística de la zona»
La iniciativa va plantejar-se com una experiència «immersiva i sensorial», conduïda pel reconegut sommelier Santi Rivas, que va guiar els assistents al llarg d’un recorregut enològic pensat per «explicar el territori a través dels seus vins». L’objectiu era representar la identitat de Salou i, d’acord amb el pro-
Representants del tast durant la trobada. Ajuntament de Salou
grama, mostrar que «és molt més que una destinació de sol i platja i que el seu entorn immediat configura un mosaic de denominacions d’origen,
varietats autòctones i projectes singulars estretament vinculats al Mediterrani».
En aquest marc, va destacar-se el projecte de recupera-
Educació l La iniciativa pretén reforçar els vincles euromediterrànis
La Universitat Rovira i Virgili crea la nova Càtedra d’Estudis sobre el Marroc impulsada pel Consolat General del Regne del Marroc a Tarragona, i amb el suport de l’Autoritat Portuària de Tarragona y Kassid Formación per reforçar els vin-
cles euromediterranis. Una iniciativa que qualifiquen com «pionera a escala catalana i estatal» per «aprofundir en el coneixement, el diàleg i la cooperació entre Catalunya i el Regne del Marroc».
La Càtedra, adscrita al Departament d’Història i Història de l’Art, tindrà la voluntat d’es-
devenir un espai de recerca, formació i transferència de coneixement sobre el país africà. El projecte ha estat dirigit pel catedràtic d’Història de l’Art Jordi À. Carbonell Pallarès, indicant que respon a la «creixent necessitat d’establir ponts sòlids i estables entre ambdues ribes de la Mediter-
ció de varietats ancestrals desaparegudes, com el pàmpol girat o l’esquitxagós, desenvolupat amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) i la finca El Encín. L’alcalde de Salou, Pere Granados, va destacar que accions com aquesta «formen part d’una estratègia clara per a explicar Salou des del seu territori». A més, va ressaltar que «el vi és cultura, paisatge i economia local, i ens permet construir un relat alineat amb el model de destí que estem impulsant».
També es posava en relleu la plantació de 300 ceps de pàmpol girat al Pla de Maset l’any 2023, una actuació simbòlica que representava «el compromís del municipi amb la recuperació del patrimoni agrícola del territori».
rània».
La iniciativa s’enfocarà en realitzar projectes compartits sobre qüestions que afecten ambdós territoris; docència i formació, amb seminaris temàtics, tallers i programes de mobilitat i en «transferir coneixements» a través de l’organització de jornades, cicles i publicacions per «formar joves inverstigadors reforçant la cohesió social». La organització també estableix com a prioritat «donar visibilitat a la comunitat marroquina resident a Catalunya».
Corredor Mediterrani l La instal·lació permetrà mantenir els serveis de Rodalies
Redacció
El Consell de Ministres preveu autoritzar avui el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible a licitar, a través d’Adif, les obres de construcció del nou canviador d’ample de Vila-seca per un valor estimat de 25,13 milions d’euros (IVA no inclòs). Aquesta actuació suposa un pas significatiu en el desenvolupament del Corredor Mediterrani.
La nova instal·lació ferroviària desenvoluparà un paper fonamental en el futur esquema funcional d’explotació de la connexió del Corredor Mediterrani entre Barcelona, Tarragona i el País Valencià. Concretament, garantirà la continuïtat dels serveis de viatgers de la línia R16 de Rodalies fins a Tortosa amb la nova configuració prevista.
Actualment, s’estan duent a terme els treballs per adaptar el tram Castelló–Nus de Vila-seca a l’ample estàndard europeu, una actuació que també inclou la implantació d’aquest ample al ramal de Tortosa. D’acord amb el nou esquema d’explotació, el tram Castelló–Nus de Vila-seca disposarà exclusivament d’ample estàndard i, des d’aquest nus —estratègic per al servei ferroviari de viatgers i mercaderies a la província de Tarragona— fins a Sant Vicenç de Calders, està prevista la
La instal·lació permetrà mantenir l’R16 des de Tortosa sense afectacions
instal·lació del tercer carril per disposar d’ample mixt.
Mantenir el servei de les Terres de l’Ebre Amb la nova instal·lació que ara s’autoritza, els serveis ferroviaris de la línia R16 amb origen a Tortosa circularan en ample estàndard fins al Nus de Vila-seca, on canviaran
fases del Corredor Mediterrani. Adif
d’ample per prosseguir el seu recorregut en ample ibèric, mantenint el seu itinerari actual per la línia de la costa des de Tarragona fins a Barcelona via Sant Vicenç de Calders i
Infraestructures l
La plataforma Mercaderies per l’Interior ha presentat al·legacions al projecte d’Adif per evitar el soroll del pas del Corredor Mediterrani pel Tarragonès argumentant que la instal·lació de pantalles acústiques tindrà efectes «altament lesius» en matèries paisatgística, urbanística, ambiental, social i econòmi-
ca. L’ens estatal va publicar al BOE el seu pla per fer mitigar el soroll als grans eixos ferroviaris. L’entitat Tarragona Avança, dins la qual s’integra la plataforma, ha formalitzat el tràmit en el tram que afecta Vila-seca, Tarragona i Sant Vicenç de Calders. Han denunciat que la implantació de l’ample estàndard i les seves modificacions no tenen
els estudis ambientals que exigiria la normativa europea. Tampoc el pla contra el soroll s’hauria sotmès a avaluació d’impacte ambiental. En aquest sentit, constaten que les obres comportaran impactes ambientals i paisatgístics de forma «evident», i consideren la solució d’Adif com la «més agressiva i menys eficient». ACN
notable per als usuaris del ferrocarril associat al desenvolupament del Corredor Mediterrani.
Segons assenyalen des del Ministeri de Transports, «Aquesta infraestructura, a més de potenciar el transport de mercaderies en aquesta àrea tan estratègica, generarà avantatges per posicionar el ferrocarril com a mitjà de transport de referència per als ciutadans.»
Entre els principals treballs que inclou el projecte, destaquen la construcció del propi canviador d’ample, que se situarà en una zona on es disposarà d’espai suficient per assolir la longitud útil de via de 220 metres a cada costat del canviador. Per aconseguir-ho, s’executarà una nova plataforma ferroviària i la superestructura de via, i es disposaran dos aparells de via d’ample mixt a ambdues capçaleres per permetre l’accés als trens que procedeixin tant de l’ample estàndard com de l’ibèric.
El projecte del nou canviador d’ample inclou també el disseny d’una xarxa de drenatge associada a la plataforma amb capacitat suficient per evacuar les aigües que s’acumulin en aquesta zona, considerada com a inundable.
A més, s’electrificarà la via del canviador amb catenària de 3 kV i es col·locaran dos canviadors de fil a l’estació de Vilaseca, on també s’adequaran les dimensions de les vores d’andana.
Nadal l La nova Fireta de Nadal de Cambrils convertirà quatre places en espais de joc i aprenentatge per als infants durant els dies 27 i 30 de desembre i 2 i 4 de gener. La regidora d’Infància i Joventut, Natàlia Pleguezuelos, va presentar aquest dilluns la iniciativa quem explicant que neix «amb la voluntat d’oferir activitats creatives i lúdiques variades» familiars durant les vacances. A cadascuna de les places hi haurà cinc jocs nadalencs i un espai d’acollida amb un petit estand de benvinguda, on cada participant rebrà un bitllet amb el nom dels jocs. Cada cop que realitzi un joc, podrà marcar-lo al seu bitllet fins a completar-los tots. A més, es realitzarà un Bingo Musical de Nadales obert a totes les persones participants. L’objectiu, segons la regidora, és crear espais les famílies puguin viure gaudir d’un programa de propostes adaptades a diferents edats, combinant jocs, tallers manuals i música. Pleguezuelos també ha destacat la «mirada inclusiva» de les activitats, que seran totalment gratuïtes per a les famílies i es realitzaran cada dia en un lloc diferent. Redacció
Vilanova i la Geltrú.
D’aquesta manera, es garanteix el manteniment del servei que connecta les Terres de l’Ebre amb Barcelona, cosa que representa un benefici
L’actuació inclou la renovació de dos desviaments o canvis d’agulla, actualment d’ample ibèric, per altres d’ample mixt per garantir la continuïtat de les circulacions fins als ramals de la variant de Vandellòs, realitzant el canvi d’ample a estàndard per enllaçar amb aquesta variant.
Tres detinguts a Roda de Berà per tràfic de drogues
Policial l Els Mossos d’Esquadra van detindre durant la matinada del dilluns a tres homes com a presumptes autors d’un delicte contra la salut pública a Roda de Berà. La detenció s’ha produït a les 03.45 hores, quan els efectius policials aturaven un vehicle i després d’identificar els ocupants van procedir a l’escorcoll, localitzant 300 grams de marihuana sota un dels seients posteriors amagats. També van localitzat una cisalla, un tornavís i un tub de coure procedent. A un dels individus també se li van trobar 500 euros en bitllets. Shaila Cid
Societat l El sindicat critica l’aturada de l’increment salarial pactat des de 2024 i les «justificacions» de l’empresa química
Adam Díaz Garriga
El Sindicat de Treballadors (STR) va mobilitzar-se aquest dilluns a Vila-seca per denunciar la congelació de la pujada dels salaris per part de l’empresa química ERCROS, pactada des de l’any 2024 per millorar les condicions del personal. Mig centenar de persones han protestat als accessos de les instal·lacions per protestar sobre l’incompliment dels contractes acordats, que establien increments salarials del 3% anualment entre 2024 i 2026. A més, des del Sindicat critiquen que l’empresa «culpabilitza»
als treballadors de la seva situació econòmica negativa, una «justificació» per no portar a terme l’increment salarial. D’acord amb STR, la química argumenta l’ús de l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors, que regula la modificació substancial de les condicions de treball i només permet canvis unilaterals en matèries com el salari quan existeixen causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives reals, acreditades i proporcionals. L’entitat ha denunciat que aquestes causes no concorren a ERCROS, tal com demostren les dades
econòmiques comunicades per la pròpia companyia, que durant el 2024 va anunciar el pagament de 9,6 cèntims per acció i un desemborsament total de 8,7 milions d’euros per a l’accionariat.
Mobilitzacions històriques
El sindicat també ha ressaltat que durant 15 anys no s’han produït mobilitzacions a l’empresa, i destaquen «la forta unió dels treballadors al sector de la petroquímica». Manuel Buendía, representant de l’STR a ERCROS, assenyalava que «que aquesta sigui la primera mobilització en molts
El sindicat no descarta més mobilitzacions si la situació «persisteix»
anys a ERCROS Vila-seca demostra que la plantilla no protesta per caprici, sinó per-
què s’estan traspassant línies que afecten directament drets bàsics com el salari». Buendía ha reiterat que «això no és una negociació real, és una imposició que ha empès la plantilla a mobilitzar-se per primera vegada».
Segons ha pogut conèixer el Diari Més, l’entitat sindical ha
mantingut negociacions durant les últimes dues setmanes amb ERCROS. Un fet que, com indiquen des de STR, aporta «positivitat» a les protestes. Tot i això, han advertit que «no cediran a les negociacions» i podrien impulsar noves mobilitzacions si «persisteix» la situació.
l El davanter aragonès juga cada cop millor i és l’eix ofensiu dels grana
Marcos Baselga va ser un dels grans fitxatges del Club Gimnàstic aquest estiu. Un davanter experimentat a la categoria i portat a Tarragona per fer oblidar les recents grans figures d’atac i ser el general que comandi l’ofensiva dels grana. Després d’un inici de temporada irregular a causa de molèsties a l’isquiotibial dret, el punta ja ha recuperat la seva millor versió al verd. Així es va demostrar en el partit contra el Cartagena, on va firmar una jugada
personal d’alta qualitat i una definició de categoria. Si Baselga rutlla, el Nàstic funciona. Amb el davanter a l’onze titular, el conjunt grana només ha perdut un partit, l’1-2 contra l’Alcorcón. En els altres vuit partits que ha sigut titular, sis han acabat amb victòria i dos amb empat.
Més enllà del gol
També cal mencionar que les xifres golejadores encara no són excelses, ja que Baselga només ha registrat dos gols a la lliga. Però el seu joc va més enllà. El punta grana juga bé
d’esquenes i ajuda molt en la sortida de pilota des de darrere. En partits grisos on el joc associatiu no ha brillat, com en el partit a Vila-real, Baselga ha sigut un bon recurs per generar perill, netejar la sortida de pilota o aconseguir faltes en camp contrari. Fruit també de la seva qualitat i joc associatiu, va arribar la seva primera assistència en lliga davant el Sevilla Atlético.
Qui serà l’aliat?
L’afició grana confia en Baselga i Cristóbal Parralo també. L’aragonès ha encadenat cinc
Bàsquet l Les tarragonines es van encallar a l'últim quart
El TGN Bàsquet va perdre a casa contra el Boet Mataró en un partit molt igualat. El conjunt lila va perdre un nou partit a la Lliga Femenina 2 (és cuer amb un balanç d’1 victòria i 10 derrotes) perquè va tornar a cometre errors del
passat i, a més, el desencert el va trobar en el pitjor moment del matx. El tercer període va ser el més il·lusionant després d’una primera part disputada. El TGN Bàsquet va tornar a fer un mal inici de període, encaixant un desavantatge de 10 punts, però l’actuació de Brigitte li ha permès encarar
el tram final per davant (5149). Els últims deu minuts, però, no van ser allò que les locals esperaven (sobretot veient com havia acabat el tercer període). El TGN Bàsquet, però, va estar a punt de repetir allò que havia fet en el primer i tercer quarts i amb un triple de García León es va
titularitats consecutives i per ara l’únic dubte és qui l’acompanyarà a l’atac. Aquí, sembla que la batalla per la posició està servida entre Alex Jiménez i Cedric. El davanter nigerià no va jugar davant el Cartagena i només va sortir vuit minuts a Sevilla. En els últims quatre partits no ha sigut titular i sembla haver perdut la confiança del tècnic andalús. En canvi, Alex Jiménez ha sumat titularitats. El Nàstic aposta pel dinamisme i la pressió alta, on Jiménez encaixa millor.
posar a només un punt (5758, a 2:40 del final del matx). Però, a partir d’aquí, les locals no van poder tenir posicions clares de tir, el Boet va treure algunes faltes importants per anotar des de la línia de personal (tot i que tampoc va ser el seu dia en aquest apartat, 9,17). Quan el partit semblava perdut, el TGN Bàsquet va tenir una mínima oportunitat de remuntada. García León va anotar el 59-65. Les locals, però, no van poder ni llençar de tres i un tir lliure visitant a tres segons va tancar el partit a l’Anella.
Avui Junta General d’Accionistes
La Junta General d’Accionistes del Club Gimnàstic se celebrarà aquest vespre a la Sala Eutyches del Palau de Congressos de Tarragona. L’hora de la convocatòria és a les 19 hores i s’espera fer balanç del darrer any tant en el vessant esportiu com econòmic i social.
El Nàstic només ha perdut un partit quan Baselga ha sigut titular
Política l «Donarem el millor de nosaltres en aquesta segona part de la legislatura», diu el president espanyol
ACN
El president espanyol, Pedro Sánchez, va comparèixer aquest dilluns a la Moncloa per fer balanç polític del 2025 en un discurs en què va admetre «errors» en matèria de feminisme i va abordar els casos de corrupció, però va insistir que esgotarà la legislatura. Sánchez va reivindicar els avenços del seu govern en feminisme i va advertir que accepta «zero lliçons» de la dreta i la ultradreta. També en matèria de corrupció, en què, segons va dir— el PSOE i el seu executiu han actuat amb «total contundència i transparència». «Malgrat el soroll que vivim des del 2018... les campanyes d’assetjament personal, les mentides i el fang», va dir, «donarem el millor de nosaltres en aquesta segona part de la legislatura». El president espanyol va posar davant els fotògrafs portant l’informe de balanç polític del 2025, que porta per lema «complint», i va voler iniciar el seu discurs abordant les dues qüestions que planen sobre el moment polític: els casos d’assetjament dins del PSOE i el govern espanyol i la suposada corrupció que afecta els seus antics col·laboradors. Pel que fa a l’assetjament, va assegurar que el compromís del govern de coalició progressista i d’ell com a president amb el feminisme «és absolut». «Som la primera organització políti-
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant la roda de premsa de balanç de l’any. Javier Barbancho
ca que ha decidit afrontar el problema de l’assetjament i abusos amb transparència animant i protegint qualsevol denúncia», va dir.
«No té carnet» Va recordar que el masclisme i l’assetjament «no té carnet polític«, però «la contundència contra l’assetjament i l’abús sí que té unes sigles, que són les del PSOE». «Sempre
El Govern flexibilitza les restriccions d’accés al medi natural pel brot de pesta porcina
Societat l El Govern flexibilitza les restriccions d'accés al medi natural establertes pel brot de pesta porcina africana (PPA). A banda, el Centre d’Investigació en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) ha enviat al laboratori europeu la seqüenciació del virus de pesta porcina africana (PPA) amb el qual treballava per veure si coincideix amb
la del brot trobat en els porcs senglars. En roda de premsa, el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha detallat que els resultats desvelaran si l’origen és el laboratori català i ha dit que esperen rebre les conclusions aquesta setmana. Ordeig ha defensat que les conclusions de l’informe europeu són imprescindibles.
ACN
Junqueras i Sánchez es reuniran, mentre
Junts no en vol sentir a parlar
ha estat així, perquè sempre hem estat els progressistes els qui han obert camí essent els primers a actuar». «Ho vam fer amb la llei de l’avortament, la lluita contra la violència de gènere, la llei de paritat, la llei d’igualtat salarial i sortirà la llei d’abolició de la prostitució». «Hem comès errors, com tots, però tots els avenços en igualtat s’han aconseguit sota governs progressistes», va
concloure. Per la seva banda, la vicesecretària general de Regeneració Institucional del PP, Cuca Gamarra, va qualificar de «míting a la zona zero» la compareixença de balanç de l’any del president espanyol, Pedro Sánchez, que «està portant Espanya al precipici». Segons Gamarra, Espanya només pot «salvar-se» si el president convoca unes eleccions anticipades, perquè
ha «encobert i protegit» els suposats casos de corrupció i assetjament sexual.
«Encobridor» «És un encobridor de la corrupció i dels que s’abaixen la bragueta a la Moncloa per assetjar les dones del seu propi partit», va dir. Segons els populars, el balanç de l’any es pot resumir en tres conceptes: «corrupció, paràlisi i retrocés». El portaveu de Sumar i ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va advertir que la seva formació considera «insuficients» les explicacions sobre els casos de masclisme i suposada corrupció del president espanyol, Pedro Sánchez. Urtasun no va voler assenyalar cap ministre en concret. «No tinc cap indici que cap ministre estigui afectat per la corrupció, però és imprescindible rellançar l’executiu mitjançant una crisi de govern». Més enllà, el portaveu d’ERC, Isaac Albert, va assegurar que el líder del partit, Oriol Junqueras, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, han pactat durant el cap de setmana obrir una ronda de reunions del cap de l’executiu estatal amb la resta de partits «per explicar com pensa actuar a partir d’ara». Junts per Catalunya va anunciar no es reunirà amb Pedro Sánchez si el president del govern espanyol els convoca. «Vam dir que no negociaríem».
El Gremi d’Editors preveu tancar el 2025 amb unes vendes de 320 MEUR
Cultura l El Gremi d’Editors de Catalunya preveu que l’any 2025 el sector editorial es tanqui amb unes vendes de 320 milions d'euros i un creixement del 4%, una xifra aplicable a Catalunya i l'Estat, on les vendes es preveu que arribin a 1.500 milions i se situa en xifres rècord. ACN
k Tribuna k
Canvi climàtic: una emergència que ens interpeŀla a tots
Per fi reconeixem la magnitud del problema: el planeta truca a la porta i ja no podem fer veure que no sentim el timbre.
El passat 27 de novembre de 2025, el Central Hall de Londres va acollir la jornada National Energy Briefing, una trobada clau per entendre fins a quin punt la crisi climàtica ja és una emergència global. Deu experts britànics, procedents de diferents disciplines, van posar xifres i arguments a una realitat incontestable davant 150 parlamentaris del Regne Unit.
Les seves conclusions no deixen marge a la indiferència.
No hi ha “Planeta B”: la Terra és la nostra única casa. Els nivells naturals de diòxid de carboni, històricament entre 250 i 300 ppm, s’han disparat fins als 424 ppm, un augment exponencial sobretot en els darrers cinquanta anys. Superar els 2 °C de temperatura global significa entrar en una espiral d’inestabilitat ecològica i social que pot desembocar en un col·lapse de sistemes sencers.
El Regne Unit ja n’ha experimentat els efectes: la pluja s’ha intensificat un 10%, i aquest mateix estiu el termòmetre va arribar als 40 °C, amb conseqüències greus per als cultius. Som a un punt d’inflexió —com una cadira que s’inclina lentament fins que cau— més proper del que imaginem. El canvi és més ràpid del que preveien totes les projeccions científiques.
Davant aquesta realitat, s’imposa una gran transformació.
No tot són males notícies. Els costos de les energies renovables s’han reduït més d’un 50% en cinc anys
El canvi climàtic altera les inversions, la seguretat alimentària i la salut pública, amb risc de noves pandèmies i emergències sanitàries. Fins i tot la geopolítica canvia: el desgel accelerat de l’Àrtic i la possible alteració de la corrent del Golf (AMOC) poden transformar radicalment el clima del nord-oest europeu.
Tanmateix, no tot són males notícies. Els costos de les energies renovables s’han reduït més d’un 50% en cinc anys. El sol i el vent, fonts inesgotables i gratuïtes, ens ofereixen una via real cap a la independència energètica i la sostenibilitat. Un vehicle elèctric aprofita fins a un 66% de l’energia que consumeix, mentre que un cotxe de gasolina amb prou feines arriba al 25%. Les solucions tècniques existeixen; falta la voluntat política i cívica d’aplicar-les amb urgència. Per això, cal una gran crida als mitjans de comunicació i a cada ciutadà: informar, conscienciar i actuar. La crisi que afrontem és profunda i no admet més dilacions.
Ja no és temps de debat, sinó d’acció. La humanitat ha deixat de ser segura fins i tot al seu propi planeta.
Ck Editorial k
atalunya es troba davant d’un encreuament de decisions energètiques que definiran el seu futur industrial i mediambiental per a les pròximes dècades. La reactivació del projecte de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) entre Aragó i Catalunya, l’allargament de vida de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, i les dificultats del desplegament renovable dibuixen un escenari complex on els interessos econòmics, les necessitats industrials i la preservació del territori semblen entrar en una ruta d’inevitable col·lisió. Catalunya necessita un debat energètic honest que reconegui les limitacions reals del territori, els
costos ambientals de totes les opcions (també les renovables), i les necessitats industrials d’una economia que vol ser competitiva i sostenible alhora. La discussió sobre la MAT posa de manifest la dificultat de trobar consens en política energètica. La plataforma No a la MAT té raó quan assenyala que «el problema no és la capacitat de la xarxa actual, sinó un model que produeix energia molt lluny d’on es consumeix». Però aquesta crítica xoca amb la realitat industrial del Camp de Tarragona, que necessita un subministrament segur i abundant per mantenir la seva competitivitat i avançar en la descarbonització.
Cambrils, un mal govern, un gran poble: balanç i compromís per al 2026
Tanquem un any intens per a Cambrils, marcat per decisions de govern poc encertades, per la manca d’un rumb clar i per una gestió que sovint ha anat a remolc dels esdeveniments. Però també tanquem un any en què, des de Junts-Compromís per Cambrils, hem treballat sense descans per fer una oposició útil, exigent i propositiva. Una oposició que planta cara quan cal, però que també ofereix alternatives rigoroses i realistes per construir el Cambrils que volem.
Durant aquests mesos hem denunciat mancances greus en àmbits essencials:
– El deteriorament de l’espai públic i de la jardineria, amb palmeres centenàries perdudes per deixadesa i una Rambla Jaume I que ha esdevingut prova visible del declivi del manteniment municipal.
– La improvisació urbanística, com hem vist al projecte del Mercat de la ViLa, que ha perdut la visió inicial d’un espai gastronòmic per convertir-se en una proposta poc viable i sense consens amb restauradors ni antics paradistes.
– La inacció davant infraestructures clau, com el pavelló esportiu, on les goteres són la metàfora perfecta d’un govern que no resol problemes sinó que els deixa créixer.
– La defensa del territori, oposant-nos al projecte eòlic al Baix Camp i exigint un posicionament clar de l’Ajuntament, no només informes tècnics.
I cal recordar que equipaments
Enric Daza Micol
Portaveu de Junts-Compromís per Cambrils
com el carrer Orquídies, l’Avinguda Baix Camp o el mateix Mercat són projectes nostres, iniciats amb planificació i visió de futur. Avui, molts d’aquests impulsos han quedat encallats o desvirtuats.
El govern també ha aturat projectes ja subvencionats, com la pacificació del carrer Hospital i Pere III, justificant-ho amb un suposat ‘pla de barris’ que, a hores d’ara, és tan sols un anunci sense contingut ni calendari.
Hem fet sentir la nostra veu quan s’ha exclòs Cambrils d’espais de decisió o quan s’han pres decisions sense transparència.
Aquest any hem fet oposició, sí. Però sobretot hem fet Cambrils
A més, tampoc han estat capaços d’impulsar cap projecte de collita pròpia més enllà del relat del “deute zero”, mentre elements estratègics com el pàrquing a la rotonda del Rotary o el de la Font Coberta —actualment ocupat per les màquines d’Adif— continuen sense una proposta clara, sense direcció i sense un horitzó definit.
Hem presentat mocions, instàncies i propostes elaborades amb rigor, des de la regulació acústica pensada per conciliar activitat econòmica i
descans, fins a mesures per incentivar l’habitatge protegit amb bonificacions reals o l’increment de llicències de taxis per solucionar un problema de mobilitat a l’estiu. Hem fet sentir la nostra veu quan s’ha exclòs Cambrils d’espais de decisió o quan s’han pres decisions sense transparència. Aquest any hem fet oposició, sí. Però sobretot hem fet Cambrils. El 2026 ens portarà reptes importants: la necessitat d’un model clar de ciutat, la defensa de l’espai públic, la reactivació econòmica real i un govern que no sumi problemes sinó solucions entre elles les del personal de l’Ajuntament. I allà hi serem, com sempre, amb propostes, amb rigor i amb la determinació que ens caracteritza. En aquestes dates, vull desitjar-vos a tots i totes un Bon Nadal i una molt bona entrada d’any. Un temps per retrobar-nos, per gaudir de les persones que estimem i per mirar el futur amb esperança.
Des de Junts-Compromís per Cambrils, reafirmem el nostre compromís: continuarem treballant amb força, amb honestedat i amb una oposició ferma, perquè Cambrils mereix un govern a l’altura i un projecte de futur que posi les persones al centre.
Seguirem treballant per fer de Cambrils el poble que volem.
k Tribuna k
La última convocatòria ‘Singulars Institucionals’ del Departament de Recerca i Universitats ha finançat 14 centres d’alta qualitat amb 103 milions d’euros.
Tots ells són referents indiscutibles en els seus àmbits.
Però tots, sense excepció, es troben a menys de 50 km de Barcelona.
La pregunta que cal formular és clara: estem construint un sistema d’R+D cohesionat i resilient per a tot el país, o estem alimentant un model que concentra l’excel·lència i gairebé gran part dels recursos en un sol eix?
Els beneficiaris com l’ICFO, el BSC, l’IRB Barcelona, l’IREC, l’Hospital Sant Joan de Déu, entre d’altres, representen sense dubte projectes de alguns dels centres d’excel·lència de l’ecosistema de recerca a Catalunya.
La convocatòria es va definir com “competitiva i transformadora”... i ho és perquè estava subjecte a una avaluació per part d’experts... en veritat si serà transformadora o no, ho avaluarem més endavant, amb el temps.
Però si analitzem el mapa resultant, el patró és recurrent: la inversió es concentra en eixos ja consolidats, com el 22@, la Zona Universitària o la Ciutadella del Coneixement.
La territorialitat és la víctima invisibilitzada casi estigmatitzada. De fet, en cap moment les bases de la convocatòria van incloure un criteri explícit de descentralització o d’equilibri territorial: semblaria que és una convocatòria dissenyada només per a centres amb gran capacitat econòmica per cofinançar projectes que solen ser, sovint, centres de la Àrea Metropolitana de Barcelona.
No es valorava la capacitat d’un projecte per crear pols de coneixement a les comarques, ni per teixir xarxes entre territoris diferents. En la pràctica, això significa que els fons van a qui ja té més capacitat per captar-los, alimentant un cicle en què la proximitat física als nuclis de decisió i assessorament científic sembla jugar un paper determinant.
És el mateix efecte que veiem en moltes polítiques públiques d’R+D: es premia l’excel·lència individual dels centres, però no es dissenya un ecosistema que asseguri que aquesta excel·lència es distribueixi i es connecti amb el territori.
Hi ha una altra manera de fer que consisteix en un canvi paradigmàtic, passant del repartiment al disseny de
Sebastiano Alba Consultor mediambiental i BD de Limonium @smartmaking
sistema.
En el món de l’alta gestió empresarial, estudis recents destaquen un tipus de líder que, en lloc de limitar-se a concedir recursos, dissenya sistemes que permeten als seus equips brillar de manera autònoma i connectada.
Són CEOs com els de Amazon, Toyota o Danaher, que no delegen i s’allunyen, sinó que s’impliquen en com es fa la feina, assegurant que pràctiques, mètriques i connexions internes multipliquin l’impacte.
metropolitana hagués d’associar-se amb un d’una altra comarca per desenvolupar una línia d’actuació conjunta. O que es reservés un 30% dels fons per a infraestructures d’alta tecnologia situades fora de l’àrea de Barcelona, amb l’objectiu explícit de crear pols d’atracció de talent i indústria.
Aquest enfocament no restaria excel·lència als projectes; al contrari, enriquiria el sistema amb diversitat geogràfica, coneixement local i oportunitats de col·laboració que avui són excepcionals.
L’excel·lència no ha de ser sinònim de concentració.
Els 103 milions de la recerca: Excel·lència concentrada o oportunitat perduda per a un ecosistema científic a tot el territori?
Si traslladem aquesta lliçó a la política científica, la pregunta es torna urgent: estem dissenyant un sistema que permeti a tots els territoris (i a tots els centres amb potencial) contribuir i créixer? O només estem reforçant els que ja són forts?
Centres com l’IPHES, l’ICAC i l’ICIQ a Tarragona (centre Severo Ochoa en química), les unitats de LEITAT i EURECAT presents arreu del territori, les capacitats agro-tecnològiques de Lleida o les infraestructures de recerca marina a Girona no apareixen en aquesta llista de grans inversions. Tots tenen potencial per ser nodes d’especialització i atracció de talent, però no semblen trobar-se dins del radar de les grans convocatòries singulars.
Aquesta absència no és casual: respon a un model de política científica que entén la ‘excel·lència’ com un atribut gairebé exclusivament vinculat a la massa crítica i la visibilitat internacional immediata, deixant de banda conceptes com cohesió territorial, especialització intel·ligent o innovació en entorns no metropolitans i que, per aquest tret perifèric, no els permet tenir estalvis per poder cofinançar els projectes.
Imaginem per un moment que la mateixa convocatòria hagués inclòs un criteri obligatori de col·laboració interterritorial: que per accedir a part del finançament, un centre de l’àrea
Pagesia o foc: un clam pel futur dels nostres pobles de les Terres de l’Ebre k Tribuna k
Sempre que ha fet falta, Unió de Pagesos ha sortit al carrer a defensar els drets de la pagesia. Així ho hem fet, per exemple, aquest cap de setmana a Xerta i així ho farem totes les vegades i a tots els llocs on faci falta. Perquè la pagesia no és només un ofici, és una necessitat vital, tan per a les persones que ens hi dediquem com per a tota la població.
Ens hem manifestat amb l’eslògan Pagesia o foc, que crec que s’explica prou bé per si mateix. La pagesia és un element clau per al manteniment del mosaic agroforestal, i si la societat i les administracions no posen la nostra activitat al centre, el territori queda desendreçat, les terres de cultiu queden abandonades i els boscos desolats. I si tot això passa, el territori es converteix en un polvorí en cas d’incendi. És evident que no ho podem permetre.
Ningú qüestiona la qualitat dels grans centres de Barcelona, allò que es qüestiona és el model. Un model que, any rere any, dibuixa el mateix mapa: el de la ciutat que ho té tot.
La veritable pregunta, doncs, no és on invertim, sinó què volem construir.
En definitiva, ens enfrontem a un dilema: volem un sistema d’R+D que només brilli en un punt del mapa, o un que il·lumini tot el territori? Volem, en altres paraules, premiar la massa crítica ja consolidada, o dissenyar intencionadament un ecosistema que connecti capacitats, faci créixer pols d’innovació i retingui talent també a les comarques?
La consellera, la Honorable senyora Núria Montserrat, va dir que es tractava d’“ocupar un lloc de referència en la innovació europea”. Però una referència veritable no es construeix només des d’un sol lloc; es pot edificar a partir de la diversitat, la collaboració i la intel·ligència territorial.
És hora, doncs, de canviar el paradigma: de la lògica del repartiment a la del disseny sistèmic. D’un model que premia qui ja guanya, a un que inverteix en qui pot guanyar-nos-hi tots.
Més enllà de la crítica, el que proposo és un repte: que la propera convocatòria no només pregunti «qui ho fa millor», sinó «com ho fem arribar a tothom».
Perquè una política científica justa no és només la que finança l’excellència: és la que dissenya, intencionadament, un futur ampli i compartit, inclusiu i intel·ligentment distribuït.
Ja fa massa temps (l’estiu passat sense anar més lluny) que vivim cada temporada amb la por al cos per si se’ns mengen les flames. Precisament per aquest motiu, el 29 de novembre ens vam fer escoltar amb un acte al Mirador de l’Assut (Xerta), mentre a la nostra esquena les muntanyes cremades el juliol passat servien com a recordatori: ens cal un paisatge endreçat, i aquí les pageses i els pagesos hi tenim molt a dir i a fer.
Però a banda del foc literal, els nostre lema també és una crida a un foc simbòlic, però no pas per això menys intens. Si els governs no tenen en compte la pagesia, encendrem el foc de la lluita i sortirem al carrer fins que s’atenguin les nostres demandes. Fins que es pugui garantir el relleu generacional al nostre ofici i fer que la pagesia jove pugui accedir a la terra amb garanties i que la pagesia gran es pugui jubilar quan toca i amb unes pensions i condicions dignes. Per això, per exemple, no vam parar fins aconseguir que el govern reduís fins al 99% els impostos sobre transmissions patrimonials agràries. Sense els i les joves, no tindrem futur.
Si els governs no tenen en compte la pagesia, encendrem el foc de la lluita i sortirem al carrer
Tampoc pararem fins que els nostres productes es paguin als preus que toca i fins que la fiscalitat deixi d’ofegar les persones que es volen dedicar al camp. I tampoc ens aturarem fins que el Govern garanteixi el desplegament a les Terres de l’Ebre del Pla de control poblacional de la fauna cinegètica que, com el senglar, destrossa els nostres camps i fa emmalaltir els nostres ramats. Fins que s’entengui, en definitiva, que sense la nostra feina els pobles quedaran buits i la població no podrà omplir els plats.
Ja sabem que, quan s’encén un foc, mai es pot saber quin és el seu potencial. Però també sabem que la pagesia és una feina que treu vida de la terra i la reparteix. La tria, crec, és ben fàcil: pagesia o foc?
Núria Brull
Coordinadora territorial d’Unió de Pagesos a les Terres de l’Ebre
Necrològiques
Tarragona
Maria Dolores Domingo Valcarcel.
Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui a les 10:30 h a la Parròquia de Sant Salvador.
Roser Fortuny Pascual.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Reus
Hilaria Merino Montero.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 9.00 h al Tanatori.
Fredy Edilson Archila Angarita.
Ha mort als 53 anys. El seu funeral serà demà a les 10.00 h al Tanatori.
esqueles
977 21 11 54
Imatge de la reunió, l’última de l’any, del consell.
Societat l El Consell Consultiu Comarcal de la Gent Gran de la Conca de Barberà es va retrobar el passat 10 de desembre, última reunió d’aquest any 2025. En aquesta reunió es van presentar dos projectes per al 2026. Per una banda, la directora del Museu Comarcal de la Conca de Barberà, Serra Orpinell, va donar a conèixer
‘Caixa Museu’, que està a disposició de manera gratuïta per a totes les associacions de les persones grans de la comarca. Per una altra, Lourdes Charles, directora de l’Associació Som Sèniors de Barcelona, va presentar el projecte ‘Promoció del bon tracte a les persones grans’, que es va treballar en una dinàmica grupal. Redacció
Universitat l Actualment n’hi ha 18 repartits per la demarcació
Redacció
El Consell del Campus Extens de la URV es va reunir al Centre Cultural de Cambrils el passat 12 de desembre. El projecte, que implica a 17 municipis i comarques de la demarcació, compta amb la col·laboració dels ajuntaments o consells comarcals, que acullen les seus i posen espais públics a disposició de la Universitat per dur-hi a terme les activitats, sempre amb el suport econòmic de la Diputació de Tarragona.
A la reunió a Cambrils hi ha participat més d’una vintena de persones responsables del projecte a la URV a les diferents seus, a més dels tècnics que ho impulsen des de la universitat. La benvinguda l’ha donat l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, que ha presidit la trobada conjuntament amb el vicerector de Compromís Social i Sos-
tenibilitat, Jordi Diloli Fons, a més del vicerector de Política Científica i Projectes Interdisciplinaris, Urbano Lorenzo Seva.
Els municipis o comarques on es troba implantat el projecte són Salou, Cambrils, Amposta, La Sénia, Santa Coloma de Queralt, Valls, Móra d’Ebre, Torredembarra, La Pobla de Mafumet, Tortosa, Tarragona, Reus, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Conca de Barberà, Falset, El Vendrell i la Terra Alta.
Avui felicita als que es diuen:
Ananies, Albina i Adelaida
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Avui algú estarà pendent de tots els teus plans de futur. No expliquis les teves coses a ningú fes la teva feina en solitari. Magnetisme màxim a la nit.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Estaràs envoltat de persones afins això t’estimularà molt en la feina. Possibilitats de fer un viatge meravellós en poc temps. Arribaran diners.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Els nervis la precipitació et poden portar a prendre decisions poc rendibles a enfrontaments familiars. Vigila també la dieta d’avui.
10:30 180 Graus
20/04 al 20/05 TAURE
Una activitat social molt intensa et desgastarà físicament. Reserva’t un moment del dia per posar ordre als sentiments deixa volar la imaginació.
VERGE
23/08 al 22/09
Fes servir l’energia que tens et sobra en alguna cosa constructiva; si no, podries destruir coses de molt valor. Dedica temps a posar ordre.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Augmentarà la teva capacitat financera juntament amb un nombre important de nous contactes. Separa la diversió de les responsabilitats.
21/05 al 20/06 BESSONS
Si penses a treballar en equip o iniciar una nova relació, ja sigui d’amistat o sentimental, pensa-t’ho dues vegades demana consell abans d’actuar.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Sentiràs una necessitat d’avançar crear coses noves amb els teus. Si centres un objectiu, obtindràs bons resultats. Avui posa més cura al volant.
20/01 al 18/02 AQUARI
Sorgiran viatges per motius laborals en què trobaràs bones propostes per continuar avançant professionalment. Dia de sort sorpreses.
21/06 al 22/07 CRANC
Anima’t no deixis que la melangia d’avui perjudiqui el teu rendiment. Et sentiràs una mica sol a l’hora de prendre decisions, però tot anirà bé.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Estaràs amb persones que feia temps que no veies o que no coneixes de res. Analitza tot el que et proposin aguditza els sentits. Calma.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Persones que no són del teu grat poden ficar-se en els teus plans. Mantén-te ferm en les teves idees i ho aconseguiràs tot. Algú et desitja.
10:00 Efecte Mosaic
11:30 Cercle central (r)
12:00 Aixeca i pica
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 Ciutadella
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Teló de fons
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 +Bàsquet
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 +Bàsquet
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
El temps
10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r)
11:00 Notícies 12. Edició esports. (r)
11:30 Ciutadella
12:00 Zona escolar
12:30 La tertúlia del Dorsal12
13:00 Ciutadella
13:30 La Tertúlia del Dorsal12
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 La Tertúlia del Dorsal12
15:00 Ciutadella
15:30 Zona escolar
16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r)
16:30 Efecte Mosaic
18:00 + Bàsquet
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 Cuina amb caràcter. Oriol Grau
21:00 Carreteres secundàries
21:30 Ben sonat!
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Cuina amb caràcter. Oriol Grau
23:00 Carreteres secundàries
23:30 Ben sonat!
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Se sostenen a la superfície d’un líquid. Forat natural a la muntanya. 2. Envoltada totalment d’aigua. Saturació d’un líquid amb aire. 3. Les dues parts dels pantalons. Sorolls. 4. És maca, però sense extrems. Arbre de sucre. Dues del teatre. 5. Conjunt de carracs. Demanes a Déu. 6. Simbolitza el nitrogen. Regió de l’esquena. Criat a terra. 7. Tros de soca.Arbres de l’Amèrica tropical. Una de pa. 8. Primera de totes. Es defensa agressivament. Doni voltes. 9. Estic en un partit. Indiques una falta. 10. Final del fons. Cegueses. 11. El mig de la marca. Olla d’una sola nansa. Viu al costat. 12. Alguns les han vistes al bosc. Van ser un imperi. VERTICALS: 1. Posaré a dins de l’obertura. No sembla res. 2. Veient la qualitat d’una cosa. Antic poble precolombí. 3. Essència de l’olivera. Teles de burell. Cinc-centes. 4. Preus posats per l’Estat. Noti sense posar l’entrada. Dues d’obertes. 5. Una de dues. Transmès per la boca. No sobresurten. 6. Crema de la llet. Carregats d’alcohol. 7. Trenca el broc. Els trobem a tots els carrers. 8. Mar sense entrada. Filosofia resumida d’una empresa. Bes a la promesa. 9. Bastiments. Expressió forta amb la veu. Quasi mai. 10. Repeteix tot el que diem. Enclotava. 11. Infància. Cessa de moure’l. 12. Un objecte qualsevol. Et posessis a fer la digestió d’un bon àpat.
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Boronat Poderós, Jorge Reial, 23
Telèfon 977 240 672
Escoda Llop, Oriol Raval, 56
Telèfon 977 545 090
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Bru Serra, Josep Mª Riera Miró, 59
Telèfon 977 344 146
SALOU:
Coret Herrera, Rosa Sinies, 3 Telèfon 977 380 788
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084
CAMBRILS:
Teresa Esqué Englund Avda. Vidal i Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702
VALLS:
Rull Ferre, Grabiel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717
EL VENDRELL: Parra Trillas, Pere-Parra Ballesta, Maria Carmen Sant Xavier, 23 Telèfon 977 660 275
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Precipitacions
S’espera precipitació, localment en forma de xàfecs, a punts del litoral i prelitoral i de manera més dispersa a altres punts del territori. Al final del dia la probabilitat de precipitació minvarà sensiblement a l’interior i es mantindrà a punts del litoral i prelitoral. Seran d’intensitat entre feble i moderada i acumularan quantitats minses o poc abundants, localment abundants. En canvi, a punts del litoral i prelitoral la precipitació no es descarta que sigui d’intensitat forta i acumular quantitats extremadament abundants (més de 100 mm). La cota de neu voltarà els 1.700 metres.
REUS LOCAL GUARDAMOBLESEINES. 8 m2 – 95 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
ALQUILO PARQUING Plaça Imperial. 50€/mes. Tel: 689.848.125
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
CINTES DE VIDEO I
A
USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda
DONA RUSSA BUSCA TREBALL neteja, serveis domèstics, massatges, recepcionista atenció clients. Parlo idiomes: Català, Castellà, Anglès, Francès i Alemany. Tel: 609.117.204
DONA RUSSA ofereix serveis de neteges domèstiques al Tarragonès. Tel: 609.117.204
TAROT
LECTURA DE TAROT. Conecta contigo. Tarot consciente para aclarar emociones, decisiones y caminos. MORGANA Tel. 689.832.964
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
res, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual...
REUS. Tel. 698.788.062
RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
Puntual, com cada final d’any, ja és al quiosc
El Calendari de l’Ermità, una publicació que enguany celebra els 151 anys d’història mantenint-se fidel a la seva essència de publicació tradicional. Ho fa, com sempre, de la mà d’Edicions Morera, que un any més ha recopilat informació pràctica perquè el 2026 sigui un any productiu, lúdic i, essencialment, català. Així, el calendari incorpora seccions clàssiques com el Santoral català, revisat i actualitzat, Recomanacions per al conreu de l’hort i la plantació de flors i plantes aromàtiques, el Calendari de fruites i hortalisses de temporada, la Crònica Anual dels fets ocorreguts el darrer any i la Guia més completa de fires, mercats setmanals i festes majors. Així mateix, el lector també hi trobarà els Centenaris que se celebraran el 2026, com ara els 100 anys de l’obertura al públic del Parc Güell, de l’estre-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Publicacions Ja està disponible el Calendari de l’Ermità 2026, que inclou informacions pràctiques, cultura popular i tradicions
na de la gespa del Camp Nou, del primer vol sobre el Pol Nord o de la inauguració de la Ruta 66. Com també és tradició, el Calendari de l’Ermità ofereix una sèrie d’articles signats per reconeguts especialistes en diferents àmbits, que en l’edició 2026 tracten temes relacionats amb els animals. D’aquesta manera, el meteoròleg Tomàs Molina explica de quina manera els ani-
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
mals poden preveure el temps; la veterinària Imma Puigcorbé parla sobre el benestar dels animals a pagès; l’historiador Jordi Viader rememora l’època en què hi havia vaqueries i lleteries a ciutat, i el popularíssim senyor Marcel·lí Virgili recupera una pila de dites i expressions curioses i divertides sobre bèsties i animals. Finalment, l’historiador i arxiver dels caputxins fra Valentí Serra de Manresa parla de l’elaboració del formatge de pastor i les seves propietats nutricionals. A més, donant continuïtat a una
novetat que es va incorporar ara fa tres anys, els lectors podran accedir als articles també en format àudio, amb les veus originals dels seus autors, a través d’un codi QR que es troba a dins del calendari. Finalment, el calendari també incorpora dites populars vinculades als mesos de l’any, a càrrec del lingüista i paremiòleg Víctor Pàmies, enguany també dedicades als animals, així com dibuixos i gravats d’època, recuperats de la gran tradició il·lustrativa catalana.
L’edició d’aquest any ve acompanyada també d’un petit calendari en color i la reproducció d’antigues felicitacions de Nadal col·leccionables.
El Calendari de l’Ermità es ven a quioscs, llibreries i papereries de Catalunya, Andorra, Balears i la Catalunya Nord, i té un preu de 5.50 euros.
Textos bestials
Els articulistes han tractat temes relacionats amb els animals
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Festival de Nadal a l’escola. Com que encara que tota l’oficialitat s’entesti a negar-ho Catalunya està en fase de replegament nacional tradicionalista i a la recerca de l’arca perduda de l’Aliança, es representen uns Pastorets canònics, amb arcàngels i dimonis, els pertinents tocs reaccionaris i una glossa del matrimoni i les virtuts de la Mare de Déu. Fins i tot un xiquet molt motivat interpreta el mossèn que ha de casar Josep i Maria. Només falta que ens surti el Papa. Sí, d’acord que és un centre concertat vagament confessional, però venim d’on venim: de dofins, papallones de colors, de conceptes abstractes i valors universals molt políticament correctes i poc compromesos, que no es pot molestar ningú amb les teves creences. I avui, aquests nens es tornen a conjurar contra el Mal en un escenari. A mi els cops de pèndol salvatges d’aquest país no em deixen mai de sorprendre. Com a ateu practicant m’és bastant igual, i la regressió em sembla inclús simpàtica. Però tinc un pare al costat notòriament incòmode. Quan sent que l’objectiu de Satanàs és sabotejar la cristiana unió que ha de fruitar el Redemptor ja no sap com seure a la butaca. Pobre, deu ser una persona sensible i deu patir per l’adoctrinament ultramuntà a què sotmeten la seva descendència. Me l’he trobat alguna altra vegada: tots dos anem cap a casa per un carrer infestat de clots on els cotxes foten uns bots sensacionals que peten les suspensions. No ens l’han arreglat mai, però enguany l’Ajuntament ens hi ha posat uns llums de Nadal preciosos, a tots els fanals. Ho comentem. I no em sé estar de dir-li que no pateixi pels seus fills, que l’escola no els espatllarà pas per fer uns Pastorets. És el mateix maquillatge lumínic.
Miquel Bonet
Escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
