Entrevista 4
Txaber Allué: «Volem consolidar una data periòdica dedicada a la gastronomia de Tarragona»
Castells 14
La diada de les colles campiones dels Nens del Vendrell viu una ‘tripleta màgica’ de la Colla Vella i els Verds
Opinió 21 Lluís Badia. El demà real a casa: «Pel que fa al futur del nostre complex químic, la cosa també hauria de ser emblemàtica»
En una resolució enviada a l’Ajuntament reclama que es posi remei a les filtracions d’aigua del carrer Ferrers que afecta les voltes i diversos edificis de la plaça dels Sedassos
L’edició d’enguany, celebrada novament al Parc Sant Jordi, ha aconseguit un 25% més de visitants respecte de l’anterior
El filial de la Real Sociedad, l’últim escull pel Nàstic en el camí de l’ascens Esports
Els bascos van superar el Mérida, empatant a zero després de la pròrroga i fent valer l’1-0 de l’anada 15 a 17
Festes l 9
La rua que emularà el Cós Blanc i que es farà aquest juny es denominarà ‘Salou, cors d’estiu’
Camp de Tarragona l 12
Marina Comes: «Hem d’aprendre del bon màrqueting que ha tingut Girona»
Patrimoni l Les filtracions d’aigua al carrer Ferrers afecten des de fa anys els números 26, 28, 32 i 34
La Síndica de Greuges ha comunicat a l’Ajuntament de Tarragona que les filtracions d’aigua estan afectant de manera «important» diversos edificis de la plaça dels Sedassos i les voltes del Circ Romà.
Per aquest motiu, adverteix al consistori que «prengui mesures» per posar solució a aquesta problemàtica, denunciada per un grup de propietaris i veïns de la plaça.
«La seva incidència, d’una banda, posa en risc la seguretat i la salubritat en l’ús privat que es fa d’aquests edificis i, d’altra banda, malmet un bé que forma part del patrimoni cultural de la humanitat», indica la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther GiménezSalinas, en la resolució signada el passat 20 de maig i que s’ha enviat a l’Ajuntament.
Les persones denunciants van enviar a la Síndica documentació sobre la situació que arrosseguen «des de fa molts anys, més de vint, i que s’ha agreujat en l’última
dècada», indica un dels veïns afectats, Joan Serramià. «I no ens afecta només a les nostres cases o els nostres locals, està afectant un bé molt preuat com són les voltes romanes», afegeix.
Tot plegat estaria produït per l’aigua pluvial que es filtra des del carrer Ferrers, urbanitzat l’any 1995, però amb mancances en el sistema de recollida d’aigües i clavegueram. Així s’ha fet constar al consistori en diversos informes tècnics. «Segons es pot constatar per aquests informes, tal com ja us vam recordar en la nostra sol·licitud de dades, no es tracta solament d’humitats, sinó d’autèntiques filtracions d’aigua viva que estan desfent el material constructiu de la volta», recalca la síndica en la resolució.
Recomanacions
En l’últim punt de la resolució, la Síndica de Greuges «recomana» a l’Ajuntament una sèrie de mesures per palliar aquesta situació. Comprovar l’afectació i l’estat de
conservació de les voltes (les que s’ubiquen dins dels habitatges i les de l’exterior), prendre mesures per a protegir-les segons el seu estat, verificar en quina mesura la urbanització del carrer Ferrers incideix en les filtracions, agilitar l’execució de les obres de manteniment del col·lector d’aigües o agilitar l’elaboració de l’estudi hidrològic de la Part Alta són les primeres recomanacions. També adverteix el consistori que ha d’inspeccionar els locals afectats i establir mecanismes amb els propietaris per solucionar el problema, estudiar mesures provisionals i determinar un calendari d’actuacions amb el compromís de complir-lo.
El consistori es defensa Aquest mitjà s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament per conèixer si està al cas d’aquesta problemàtica i si hi ha intencions de solucionar-la. «La millora del col·lector del carrer Ferrers s’inclou en el Pla de Millora d’EMATSA i, de fet, és una de
«La incidència de l’aigua malmet un bé patrimoni cultural de la humanitat», indica
les actuacions que es consideren prioritàries», indiquen fonts municipals. Per altra banda, i sobre les afectacions en el patrimoni romà, reconeixen que les filtracions «fa temps que repercuteixen en les voltes», però subratllen que «es va fent el seguiment» i que «en cap moment han suposat una afectació al patrimoni».
Els veïns, farts de les filtracions: «És qüestió de temps que passi una desgràcia»
Patrimoni l Diversos veïns conviuen amb les voltes romanes a l'interior de casa
Carlos Domènech Goñi
«Avui mateix hi ha hagut un despreniment d’elements decoratius. És qüestió de temps que passi una desgràcia».
Aquestes eren les paraules d’un dels veïns afectats per les filtracions d’aigua, Joan Serramià, reconegut joier de la ciutat i propietari d’una joieria al número 34 de la plaça dels Sedassos. La setmana passada, en declaracions a Diari Més, va explicar com viu una situació que «s’arrossega des de fa massa anys» i que «s’ha agreujat en l’última dècada».
Serramià recalca que «les voltes romanes no caune perquè els romans les construïen molt bé», però assegura que la resta d’elements constructius, d’època posterior, pateixen els efectes de les filtracions. «I estem parlant d’un element protegit per la UNESCO...», afegeix Serramià.
Els veïns, cansats d’esperar les solucions promeses per l’Ajuntament en diverses ocasions, van decidir posar al cas de la situació a la Síndica de Greuges de Catalunya. «Estem farts. Vam enviar una carta a l’alcalde i ni tan sols ens ha contestat. I les promeses que ens van fer, no les han complert», indica un altre dels propietaris afectats per la situació.
El mes de novembre de 2023, hi va haver una reunió entre la part afectada, el consistori i EMATSA. Es va acordar, entre altres, incloure el carrer Ferrers en el llistat de vies a arranjar, visitar les voltes en dies de pluja intensa o inspeccionar els col·lectors propers. Segons denuncien, res d’això s’ha arribat a executar i la situació continua igual. Amb la resolució de la Síndica, esperen que el consistori «es posi les piles» i arrangi la recollida d’aigües pluvials del carrer Ferrers.
Les filtracions d’aigua des del carrer Ferrers estan afectant les voltes del Circ romà a la plaça dels Sedassos. Tjerk van der Meulen
Els terrenys de l’actual dipòsit pertanyen a una fundació privada.
Serveis l Mentrestant, el consistori prorroga el contracte d’arrendament de l’actual espai per 7.695,60 euros mensuals
Oriol Castro
L’Ajuntament de Tarragona ultima el projecte del nou dipòsit de vehicles. El consistori té previst construir el nou espai en un terreny municipal del PP13, un polígon urbanitzat l’any 2005 i ubicat a tocar del barri de Campclar. La previsió és que el projecte del dipòsit s’entregui aquest mateix mes de juny. Tot i això,
la construcció i la posada a punt del nou recinte encara no té un calendari fixat. Mentrestant, el consistori ha prorrogat el contracte d’arrendament de l’actual espai que ocupa el dipòsit, a tocar del passeig Torroja. Els terrenys pertanyen a la Fundació Casa Sant Josep. L’Ajuntament va signar un nou contracte l’1 de gener d’enguany
per un import mensual de 7.695,60 euros, IVA inclòs. La vigència del contracte era per un període de 6 mesos, prorrogables excepcionalment a 4 mesos més. L’Intendent de la Guàrdia Urbana, Manuel Vázquez, va emetre un informe a l’abril demanant a l’equip de govern que el prorroguessin. «És necessari i ineludible prorrogar l’esmentat
Es continuarà utilitzant l’actual espai fins que no es construeixi el nou
contracte d’arrendament fins que estigui construït el nou dipòsit de vehicles municipal», va exposar l’Intendent. Fonts de la Urbana exposen que s’utilitzarà aquest espai fins que no pugui utilitzar el nou.
Centenars de vehicles
En la memòria del contracte, s’exposa que en els últims mesos han ingressat a l’actual dipòsit uns 200 vehicles que no han vingut a recollir els seus titulars i dels quals es troben en la tramitació dels corresponents expedients per abandonament, processos que suposen entre 2 i 6 mesos de tramitació. L’espai al Camí de l’Ermita de la Salut fa més de 20 anys que presta el servei. Però aviat s’acabarà perquè la propietària hi vol construir una residència.
Nova residència
El nou centre assistencial el promou l’empresa Vitalia, el tercer grup geriàtric més gran d’Espanya. La residència, que tindria capacitat per a 150 persones, s’ha projectat a la parcel·la on actualment es troba el dipòsit de vehicles municipal. Tal com ja va avançar el Diari Més, el projecte es troba sobre la taula del consistori des del passat estiu. Els diferents departaments van emetre informes al respecte i es va demanar que s’esmenessin algunes qüestions que eren desfavorables en l’àmbit urbanístic.
«Tarragona s’ha de sentir orgullosa de tenir una de les salses més icòniques de la cuina catalana»
Gastronomia l El president del comitè científic del primer Congrés d’Investigació Tècnicocultural del Romesco assenyala que «Tarragona té encara molt de recorregut per posar en valor la seva gastronomia»
John Bugarin
Quina és la tasca del comitè científic?
«Definir el contingut. És a dir, el que passarà durant aquest dia i mig de congrés en coordinació amb el Patronat de Turisme i l’Ajuntament de Tarragona».
Per on aniran els trets?
«Més enllà dels experts en romesco, també volem que vinguin pescadors, les àvies del Serrallo que cuinen amb romesco i també els cuiners dels restaurants de Tarragona que treballen amb aquesta salsa». Quin és l’objectiu d’aquest Congrés del Romesco?
«Plantejar una pregunta: què hem de fer amb el romesco per posar-lo en valor? Hem de mirar què van fer amb el pesto genovès o la pizza napolitana, que són projectes equivalents. També necessitem que la identitat gastronòmica tarragonina s’associï més al romesco i, específicament, al suquet de peix. No només a la salsa de calçots, que és del que parla tothom». Per tant, es vol reivindicar el romesco.
«Sí. De portes cap endins, Tarragona s’ha de sentir orgullosa de tenir una de les salses més icòniques de la cuina catalana. Als anys 60 hi havia una festa amb milers de persones gaudint del romesco. Què ens ha passat que ara fem
Continuïtat
«Si d’aquí a tres anys només s’ha fet un congrés, haurà estat un fracàs»
el Concurs de Mestres Romescaires i tenim allà quatre gats?
Després, de portes cap enfora, el repte és que es conegui que
el romesco és de Tarragona, perquè la gent no ho sap». Què es trobaran les persones que assisteixin a aquest primer congrés?
«Principalment, taules rodones i demostracions de casos d’èxit. Hem buscat nutricionistes, antropòlegs, arqueòlegs, historiadors... Professionals de diferents
àrees de coneixement, però que estiguin tocats per la gastronomia. També periodistes i crítics gastronòmics. Hem de deixar les bases del que s’hauria de fer des del punt de vista de la divulgació i difusió d’aquest producte de valor que tenim».
A quin públic està dirigit?
«El plantejament de l’Ajunta-
L’apunt
‘El Cocinero Fiel’, pioner a YouTube
Ara fa 18 anys, Txaber Allué va crear el seu canal de gastronomia a Youtube sota el nom de ‘El Cocinero Fiel’. «No existia ni el concepte de youtuber de cuina, vaig ser el primer», explica. Tot va començar com un hobbie, publicant vídeos de receptes de cuina, però es va acabar convertint en la seva feina.
ment és que vagi dirigit a professionals de la gastronomia i del turisme. Des del comitè científic, proposem que sigui més obert a tothom que tingui interès en el romesco i la gastronomia de la ciutat. Ja veurem en què queda». Comptareu amb vuit Estrelles Michelin de la província. Què aportaran?
«Els demanarem una pinzellada de quin paper juga el romesco a les seves cuines i com veuen el futur del romesco des de la visió de l’alta cuina.
D’altra banda, portarem professionals perquè ens facin demostracions de com es fa
el romesco amb diferents estils. No ens tanquem només al peix, sinó que també passarem pels arrossos o el conill». Que l’Ajuntament de Tarragona destini més de 100.000 euros a l’organització d’un congrés del romesco ha generat crítiques...
«El primer que ha de quedar clar és que aquests diners provenen dels fons europeus Next Generation. És a dir, que el Patronat de Turisme va demanar una ajuda per cobrir el 100% del pressupost i la Unió Europea, que podria haver agafat aquests quartos i donar-los a Múrcia, París o Sebastòpol, decideix deixar-los a Tarragona. Les polèmiques són ridícules».
Hi haurà una segona edició del Congrés del Romesco?
«Com a apassionats del romesco i de la gastronomia de la ciutat, volem que tingui continuïtat. Potser no és el segon Congrés del Romesco, sinó que el següent el podríem dedicar a la gamba vermella. Volem que es consolidi una data associada a la gastronomia de Tarragona». Creu que en els últims anys no s’ha fet prou per a la preservació i la promoció del romesco?
«Més que ser crític amb el que no s’ha fet, estic content que ja es comencin a fer coses. A Tarragona tenim encara molt de recorregut per posar en valor la nostra gastronomia». Aquest Congrés del Romesco és un gran primer pas. «Exacte. I una de les primeres coses que hem parlat amb l’Ajuntament és que això no pot ser un bolet. Si s’acaba la línia d’ajuts per fer el congrés, es pot continuar fent, però amb una part que sigui fira, que això et porta recursos. Si d’aquí a tres anys només hem fet un congrés, haurà estat un fracàs».
Societat l El Teatre Auditori Camp de Mart es va omplir de solidaritat i molta música amb una nova edició de la festa ‘Posa’t la Gorra!’
Tarragona va celebrar ahir, per segon any consecutiu, la festa més solidària. Centenars de persones van passar ahir pel Teatre Auditori Camp de Mart per participar en una nova edició del Posa’t la gorra!. Xavier Grasset i Anna Bertran, companys del programa La Selva del 3cat, van conduir aquest esdeveniment, impulsat per l’Associació de Familiars i Amics Oncològics de Catalunya (AFANOC) El cel gris i ennuvolat feia brillar encara més els somriures de tots els nens que van poder gaudir dels diferents
John Bugarin
tallers, així com dels espectacles musicals a càrrec del grup Els Atrapasomnis, la Bandarra Street Orkestra i la Banda Infantil de la Unió Musical de Tarragona. Per primer cop, va tenir lloc un gran sorteig solidari que va servir per recaptar fons per a mantenir la gratuïtat dels serveis que ofereix l’AFANOC gratuïtament. El moment central de la celebració va arribar la lectura del manifest per part d’una família de la ciutat vinculada a l’AFANOC des de l’any 2014, quan el seu fill gran, Francesc Xavier, va ser diagnos-
El manifest
Es van reivindicar les dificultats que pateixen els joves amb càncer
ticat amb càncer. El jove va reivindicar les dificultats amb les quals es troben els nois i noies de la seva edat que pateixen aquesta malaltia. A més, va remarcar la importància del seguiment a llarg termini de les possibles seqüeles que poden aparèixer arran d’un diagnòstic oncològic.
Societat l L’esdeveniment registra un total de 12.500 assistents, gairebé un 25% més que l’any passat
Miquel Llaberia
La fira Reus Viu el Vi tanca la 15a edició amb 12.500 visitants, que suposa un increment de gairebé un 25% més respecte a l’any anterior. Una fira marcada pels aprenentatges de l’any passat, ja que, per segon any consecutiu, l’esdeveniment va tenir lloc al Parc Sant Jordi. Es van prendre mesures per controlar l’aforament, de 5.000 persones, obligant a pagar entrada. L’objectiu darrere a aquest canvi era evitar les aglomeracions que es van patir en els moments de major afluència de l’any passat. «Vam aprendre de l’any passat i, per això, hem implementat aquest sistema que ha funcionat. El que
volíem era que la fira estigués plena, però que s’hi pogués estar a la vegada», va apuntar el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora. Després d’aquest èxit, el mateix Basora va assegurar que la intenció és continuar al Parc Sant Jordi. Una opinió positiva que van compartir alguns dels participants de la fira del vi reusenca. Entre ells, el Celler Cingles Blaus de Cornudella del Montsant, que van opinar que la nova distribució ajuda a fer que la gent no s’aglomeri tant a la plaça de l’alcalde Anton Borrell. «L’any passat en els moments més forts la part central quedava molt plena i gairebé no es podia caminar. Ara com que la zona del parc
infantil ha quedat lliure veus que la gent es reparteix més i la zona central també queda més lliure», van argumentar des del celler prioratí.
A la vegada, des del sector gastronòmic també es van mostrar contents amb l’edició d’enguany. Xavier Pàmies, propietari de l’ADN Sistaré,
L’apunt
El Plim s’apunta a l’hora del vermut
Com a novetat d’aquesta 15a edició, la marca de refresc reusenca Plim, que recentment va tornar a l’activitat, va estar present durant la Reus Viu el Vi d’enguany. Gràcies al seu estand dins de la Mostra del Vermut de Reus, els visitants i famílies que desitjaven fer el vermut amb una beguda sense alcohol ho van poder gaudir de la mà de la mítica marca de la ciutat.
que algú begui més del compte, però ha estat molt bé», va comentar Pàmies. Tot i que creu que encara hi ha aspectes a millorar, va defensar que la Mostra del Vermut és un bon al·licient: «Falta que es consolidi, però l’hora del vermut està francament bé. Avui diumenge al migdia hi havia poca gent i ha estat una estona molt agradable, he pres el vermut i parlat amb gent».
Els establiments valoren positivament les mesures de control d’enguany
La intenció és continuar organitzant la Reus Viu el Vi al Parc Sant Jordi
va afirmar que «aquest lloc és millor que a la plaça Llibertat». «Pel que fa a afluència de gent ha estat perfecte. L’empresa de seguretat ha sigut bastant estricta i hi ha hagut molts menys aldarulls. És obvi que en una fira del vi i amb jovent és difícil d’evitar
L’aforament, un mal menor Tot i que tothom sembla bastant convençut que el canvi de la plaça Llibertat pel Parc Sant Jordi va ser un encert, estar en un espai tancat té una conseqüència inevitable, un aforament limitat que, en aquest cas en concret, és de 5.000 persones. No obstant això, es tracta d’un mal menor per gaudir d’un espai adequat per la fira del vi i evitar les aglomeracions en els moments més àlgids que, tant en l’edició anterior com en aquesta, va ser la tarda de dissabte.
«Això és com quan vas a un concert, en el moment en què s’esgoten les entrades ja no pots entrar. A més, 5.000 persones són moltes persones i volíem evitar que hi hagués massa gent», va defensar el president de la Cambra de Comerç de Reus. Pel seu costat, el propietari de l’ADN Sistaré es va mostrar d’acord: «En un espai tancat amb un aforament limitat tampoc pots deixar que entri tothom o podria col·lapsar».
Sostenibilitat l L’esdeveniment pretén també conscienciar pel que fa a la mobilitat sostenible
Miquel Llaberia
La 9a Mostra de Vehicles
Elèctrics Velèctric va tancar el passat dissabte 7 de juny amb una valoració positiva per part de l’organització. Un esdeveniment que, a més, va compartir espai amb la Fira del Medi Ambient, també organitzada des de la regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Reus, que pretenia promoure hàbits pel que fa a mobilitat sostenible i conscienciar a la ciutadania en la preservació del medi ambient. Aquest fet demostra que el Velèctric ha evolucionat al llarg d’aquestes nou edicions i s’ha adaptat per complir amb un nou propòsit. «Quan vam començar fa nou anys el mercat automobilístic de cotxes elèctrics era de poc més de 7 o 8 cotxes. Hi havia molts dubtes al voltant de coses com l’autonomia o els punts de recàrrega i les marques necessitaven un espai on mostrar-se i expressar-se», apunta el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de
l’Ajuntament de Reus, Daniel Rubio.
No obstant això, la situació ha canviat radicalment i ha passat d’un escenari d’incer-
L’Associació Amics de Gaudí celebra un musical a la Prioral en honor
Cultura l L'acte tindrà lloc el dimarts 10 de juny a les 19 hores
Redacció
Demà dimarts 10 de juny tindrà lloc la Gran audició musical en honor a l’arquitecte reusenc Antoni Gaudí a partir de les 19 hores. Aquest esdeveniment és organitzat per l’Associació d’Amics de Gaudí Reus, serà d’entrada lliure i comptarà amb la Prioral de Sant Pere com escenari privilegiat. El concert anirà a càrrec de l’organista Josep-Enric Peris i del tenor Josep Maria Cardona. A més, durant el concert es col·locarà una bústia per poder recollir diners a favor de la campanya de mecenatge que impulsa
l’entitat amb l’objectiu de collocar una estàtua de Gaudí a Reus. Cal recordar que Gaudí va ser declarat el passat 14 d’abril com a venerable per part del Papa Francesc, acte amb el qual reconeixia les «virtuts heroiques» de l’arquitecte. Amb aquest decret es va iniciar el camí cap a la beatificació de l’arquitecte que va liderar la construcció de la Sagrada Família. Es tracta d’un procés impulsat des de l’Associació Pro Beatificació de Gaudí, fundada l’any 1992, que va arrencar formalment l’any 2000.
tesa i poca oferta de vehicles elèctrics a què cada vegada més gent es plantegi comprar un cotxe amb aquesta motorització. «El que volíem era
que la ciutadania de Reus es tragués les pors i ho ha fet. Segurament encara en queden, però cada vegada més famílies es plantegen comprar un
Efemèride l Es pot visitar al Palau Bofarull de forma gratuïta fins al 14 de juny
La Unió de Botiguers de Reus (UBR) va inaugurar, al Palau Bofarull, una exposició que repassa els 50 anys de vida de l’entitat comercial. Amb el títol Història d’una ciutat comercial. 50 anys de la Unió de Botiguers, la mostra s’ha preparat en col·laboració amb la Diputació de Tarragona. La presidenta de la UBR, Rosa Lucas, va expressar, en l’acte inaugural, que «si la Unió de Botiguers ha arribat fins aquí, això vol dir que, a Reus, continuem gaudint d’un comerç,
serveis i restauradors de proximitat amb força i caràcter». «Ens sentim molt orgullosos d’haver contribuït al llarg dels anys a fer-ho possible, així com del nostre paper reivindicatiu i determinant en moltes de les accions socials, econòmiques i urbanístiques que s’han anat succeint», va afegir. Per la seva banda, la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, va subratllar que la UBR és «un motor econòmic i, alhora, un exemple clar de la força del teixit associatiu de la ciutat i del país, perquè us heu implicat plenament en el des-
Es va mostrar un cotxe tèrmic convertit en vehicle elèctric
va reunir a la plaça Llibertat fins a una cinquantena de cotxes exposats. «Des de fa uns anys el sector ja ha aconseguit aquesta visibilitat dels cotxes elèctrics. Però, així i tot, quan parlem amb els expositors ens diuen que és necessari que Velèctric continuï, però està clar que ha de ser una altra cosa», opina Rubio. Per aquest motiu, en el marc del Velèctric s’ha treballat en els darrers anys perquè no la fira «no només parli de l’automoció, sinó també de l’energia». L’edició anterior va ser la primera fira a Espanya a ser subministrada per un motor d’hidrogen i, enguany, es va convidar un enginyer per parlar de la seva demostració de com convertir un cotxe amb motor tèrmic a un d’elèctric.
cotxe elèctric o, segons les necessitats, un híbrid», comenta el regidor. D’aquesta manera, el Velèctric va evolucionar fins a la sisena edició, en què
Per una altra banda, el Velèctric celebrarà els deu anys en la següent edició i el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat admet que ja hi està donant voltes: «Alguna cosa especial haurem de fer amb els deu anys. Tenim algunes idees, però encara no ho sabem. Quan arribes a la novena és impossible no pensar en la desena». Així i tot, assegura que Velèctric continuarà en la línia de conscienciar en l’àmbit de la mobilitat sostenible.
Noemí Llauradó i Rosa Lucas, durant l’acte d’inauguració. Cedida
Llauradó: «Sou un motor econòmic i un exemple de la força del teixit associatiu»
envolupament de Reus, sentne partícips i aportant-hi la vostra veu». L’exposició es pot visitar fins al 14 de juny, de dimarts a divendres, d’11 a 13 h. i de 17 a 20 h.
Urbanisme l És fruit d’un procés de debat entre Ajuntament, Generalitat, veïnat i comunitat educativa
Sergi Peralta Moreno
La transformació del barri del Carrilet ha fet un pas endavant definitiu amb la presentació d’una proposta consensuada, compartida i col·laborativa entre l’Ajuntament de Reus, la Generalitat de Catalunya i la comunitat veïnal i «ja només per això és un projecte millor», tal com va subratllar l’alcaldessa, Sandra Guaita. La futura estació d’autobusos serà semisoterrada, s’ubicarà sota l’emplaçament actual i s’allargarà cap a la plaça del Canal. A més, presentarà il·luminació i ventilació naturals, es maximitzarà la presència de vegetació per reduir l’efecte illa de calor i millorar el confort exterior, es connectarà amb l’actual parc de Mas Iglesias, s’utilitzaran materials sostenibles i s’hi instal·laran panells fotovoltaics. Serà «una estació d’autobusos com mereix Reus, adaptada als estàndards de qualitat, impacte acústic i mediambiental del segle XXI i com la que tenen les grans ciutats europees», va expressar la batllessa.
El juliol del 2024, l’equip de govern presentava l’avantprojecte de reordenació urbana i construcció de nous equipaments de la zona i, en paral·lel, donava el tret de sortida a un procés de participació ciutadana per rebre retroacció de la comunitat educativa, els veïns de l’entorn i els grups municipals, que van traslladar els seus suggeriments i inquietuds —en especial, sobre l’estació d’autobusos, que
es plantejava en origen al parc de Mas Iglesias—.
Respecte del dibuix original de l’estació, es mantenen els compromisos d’intermodalitat entre mitjans de transport —compatibilitat amb les futures parades del TramCamp i el baixador de Bellissens—, la proximitat amb el centre i la prolongació d’espais verds entre el parc de Mas Iglesias i l’entorn del Mercat del Carrilet. Així mateix, es garanteix la viabilitat de la iniciativa en haver estat treballada i aprovada per la Generalitat de Catalunya, que en serà la gestora. Els accessos rodats al nus de mobilitat seran per la plaça del Canal per redirigir eficientment els vehicles en qualsevol direcció. A més, es minimitzaran l’impacte visual i la contaminació acústica.
«L’escolta activa és implicació, generositat, participació, col·laboració i, sobretot, construir la ciutat entre tots», va destacar Guaita. Per la seva banda, el secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, Manel Nadal, va remarcar que «tot això és fruit d’un procés de participació, de debat, d’escolta, de moltes hores de treball per trobar una solució que ens sembla que millora la proposta inicial de manera substancial».
En aquests moments, s’està tancant la documentació tècnica i la modificació puntual de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana. L’executiu català treballarà en el projecte, amb la intenció de tenir-lo llest en un any. Ales-
Els accessos rodats a l’estació, per la plaça del Canal
Mobilitat l Els accessos rodats a la nova estació d'autobusos, que estarà semisoterrada, seran a través de la plaça del Canal per tal de poder redirigir millor els vehicles en qualsevol direcció, gràcies a la configuració de la rotonda. L'equipament tindrà il·luminació i ventilació naturals. L'objectiu és tenir una estació del segle XXI, al més sostenible possible i que estigui a l'altura de les capitals europees. En paral·lel, es preveu la prolongació d'espais verds entre el parc de Mas Iglesias i l'entorn immediat del Mercat del Carrilet. Sergi Peralta/Cedida
hores, preveu obrir una consulta pública i d’informació. Així mateix, la resta d’eixos d’actuació de la remodelació del barri romanen inalterats: el Mercat del Carrilet serà objecte d’una rehabilitació per garantir l’estabilitat estructural de l’edifici i aglutinar-hi,
a més dels usos comercials, activitat cultural i cívica per esdevenir un pol d’atracció; es pacificarà el trànsit i s’apostarà per la renaturalització. La transformació urbanística s’utilitzaria com a palanca per a la millora social i econòmica del sud de la ciutat, una àrea
que continuarà la seva evolució en els següents anys i que protagonitzarà un seguit d’intervencions, com la construcció d’una nova escola bressol municipal, de l’estació de Reus-Bellissens, de l’estació intermodal i de la promoció de 132 habitatges de protecció
L’apunt
Els veïns celebren que no afecti el parc
L’associació de veïns Parc Mas Iglesias està conforme amb el projecte. L’entitat posa en relleu «que la defensa del parc s’ha aconseguit amb la participació ciutadana». «Quan els ciutadans ens mobilitzem, col·laborem, recolzem, proposem, en definitiva, participem, es poden aconseguir modificar dinàmiques que semblaven difícils de canviar», afegeix. Amb tot, informa que «mantenim la intenció d’entrega de les signatures —volia convocar una consulta sobre la ubicació de l’equipament—». Després del seu registre, sol·licitarà el desistiment de la iniciativa ciutadana. «Enhorabona a tots els que han posat el seu granet d’arena en defensa del parc Mas Iglesias i a la força de la participació ciutadana!», tanca.
Es garanteixen la intermodalitat i la proximitat amb el centre de la ciutat
És una passa ferma en la transformació del barri del Carrilet i del sud de Reus
oficial; la rehabilitació de pisos al barri Fortuny; o la conversió del carrer d’Astorga en un eix cívic. Carrilet, Fortuny, Juroca, Montserrat i Parcel·les Casas també seran l’epicentre del projecte d’actuació integral que presentarà l’Ajuntament al Pla de Barris i Viles.
Societat l Les colles seran les protagonistes en aquesta desfilada que sortirà de l’avinguda Carles Buïgas
‘Salou, cors d’estiu’ és el nom que ha rebut la festa estival que emularà el concepte del Cós Blanc. El dia 28 de juny, a les 20 hores, una gran desfilada de colles locals sortirà de l’avinguda Carles Buïgas com a tret de sortida de la festivitat.
A partir d’aquí, la festa recorrerà el passeig Jaume I, un dels espais més emblemàtics del municipi, fins a arribar a la plaça de les Comunitats Autònomes, on tindrà lloc una gran festa final oberta a tothom. Com passa a la festa d’hivern, la rua estarà acompanyada de música i coreografia, això sí, no s’espera el llançament de confeti, un dels trets més diferencial del Cós Blanc. La ruta també varia respecte a la celebració del febrer.
La iniciativa d’aquesta
festivitat va sorgir durant el balanç de la celebració del Cós Blanc, quan l’alcalde,
Pere Granados, va traslladar aquesta possibilitat a les colles. Tot i això, ‘Salou, cors
L’Ajuntament de Salou descarta establir cap negociació amb manters
Societat l La Guàrdia Civil tampoc preveu cap taula de diàleg
ACN L’Ajuntament de Salou descarta establir cap negociació amb representants dels manters que venen productes falsificats, ja sigui a nivell polític o a través de membres de la Policia Local. En un comunicat, el consistori manifesta que «no hi ha res a negociar sobre una activitat que és manifestament il·legal i, per tant, no es preveu cap trobada ni tampoc la cessió d’instal·lacions municipals per a aquest tipus de reunions». «No hi ha res a negociar sobre una activitat que és manifestament il·legal», resa el comunicat.
Així mateix, l’Ajuntament reitera que «la venda ambulant il·legal no és un problema que es manifesti al terme municipal de Salou». El consistori apunta que aquesta activitat no existeix al municipi «gràcies a la tasca rigorosa i constant que, des de fa anys, duen a terme l’Ajuntament i la Policia Local de Salou, en coordinació amb altres cossos de seguretat». Per la seva banda, fonts de la Guàrdia Civil apunten a l’ACN que tampoc obriran cap via de diàleg o negociació amb el col·lectiu. Arran de la intervenció de
la Guàrdia Civil aquest dijous en dos espais de Salou on es guardaven productes falsificats, una trentena de manters van concentrar-se al passeig Miramar i van tallar el trànsit durant tot el matí. Després d’un procés de mediació ‘in situ’ amb la Policia Local de Salou i els Mossos d’Esquadra, van abandonar el lloc dels fets.
Des de la Guàrdia Civil indiquen que la investigació continua oberta per identificar els responsables així com per poder detectar més punts d’emmagatzematge. Durant la jornada del passat dijous no es van fer detencions.
d’estiu’ neix amb la voluntat de ser una nova cita al calendari festiu desvinculada dels
actes de la Festa Major del febrer. Des de l’Ajuntament apun-
El mateix cap de setmana també se celebrarà el primer ‘Proud of Salou’
ten que la nova festivitat vol servir per «donar la benvinguda a l’estiu» amb una «festa popular on el protagonisme recau en la força de la gent i en l’esperit festiu, acollidor i amable que caracteritza Salou». A més, remarquen que la celebració vol ser «molt més que una desfilada».
Això sí, encara no s’ha confirmat el nombre de colles que participarà. Durant la darrera edició del Cós Blanc van participar un total de 28 carrosses i més de 50.000 persones. Cal destacar que la nova iniciativa arriba a les portes del juliol, un moment en què el municipi multiplica exponencialment la seva població.
Cap de setmana d’estrenes Un dia després del ‘Cors d’estiu’, el diumenge 29 de juny, Salou celebrarà una nova festivitat. A les 22 hores, tindrà lloc el Proud of Salou (Salou, amb orgull), a la plaça de les Comunitats. L’acte central comptarà amb la participació del reconegut actor i imitador tarragoní Josep Ferré, A continuació, la festa continuarà amb la música en directe d’un DJ.
Societat l Salou va viure aquest dissabte l’11a Fira d’Entitats, un esdeveniment que va convertir el primer tram del Passeig Jaume I en un aparador de la riquesa cultural, social i humana del municipi. Un dels moments més destacats va ser l’activació del canó de Salou a
l’estand dels Gegants de Salou, un dels espais més concorreguts de la jornada. Tant aquesta entitat com el Cineclub Miramar, Alba Power, el Club Esportiu Costa Daurada Trail i l’Atlantis de Salou van participar per primer cop en aquest esdeveniment. Redacció/Cedida
Medi ambient l L’actuació s’ha ajornat després de confirmar la presència de nius de corriol camanegre
Redacció
El departament de Territori de la Generalitat de Catalunya ha decidit finalment pror rogar el termini per a dur a terme l’extracció de sorra de la platja de la Paella de Tor redembarra. L’acció estava prevista per avui, però l’Ajun tament torrenc va traslladar a la Fiscalia un informe tècnic en què s’advertia del greu risc per a aquesta espècie prote gida i del conjunt d’impactes negatius que l’actuació podia provocar al sistema litoral.
La decisió de Territori ar riba després d’una inspecció dels Agents Rurals en què han constatat la presència d’una parella de corriols camane gres, espècie protegida, que es veurien afectats per l’esmen tada extracció.
L’alcalde de Torredembar ra, Vale Pino, manifesta que «la pròrroga és una bona no tícia i confirma allò que ja ha
víem denunciat». No obstant això, l’alcalde considera que «no pot ser només un ajor nament tècnic. Ha de ser una
oportunitat per replantejar el projecte». Pino remarca que «és im prescindible que qualsevol
Societat Un espectacle de 400 drons va servir per concloure els tres dies d’intensa activitat
Redacció
La Fira de Cambrils ha tornat a demostrar la seva força com a pol d’atracció econòmica i social, amb un total de 43.725 visitants entre el dissabte 30 de maig i el diumenge 1 de juny. Aquest darrer va ser el dia de màxima afluència, amb 19.965 persones (el 46% del total), seguit pel diumen ge amb 16.633 (38%) i el di vendres, en jornada de tarda, amb 7.127 (16%). La recollida de dades es va fer des de qua tre punts de comptatge estra tègics, durant l’horari oficial d’obertura.
La regidora de Promoció Econòmica del consistori cambrilenc, Patricia de Mi quel, ha valorat molt positiva ment l’esdeveniment, desta cant «la capacitat d’atracció i dinamització» i el «compro mís col·lectiu per fer créixer la fira cada any». L’espectacle de cloenda amb 400 drons va
Imatge de l’ambient de la 66a Fira de Cambrils celebrada entre els mesos de maig i juny. Tjerk van der Meulen
Hi van participar 110 expositors de sectors com la maquinària, el comerç i el lleure
posar punt final a tres dies d’intensa activitat. L’àrea gas tronòmica amb 8 foodtrucks i 12 cervesers artesans locals, així com les firetes i els espec tacles familiars com les Gira
fes Gegants, van completar una oferta diversa que va ocu par més de 40.000 m² amb 110 expositors de sectors com la maquinària, energies renova bles, comerç i lleure.
L’Ajuntament agraeix la decisió, però demana replantejar el projecte
actuació que es faci sobre la nostra platja respongui a cri teris tècnics, respecti l’entorn natural i no comprometi els serveis de temporada ni la se guretat dels usuaris».
El transvasament
Els treballs preveuen el trans vasament de 14.692 metres cúbics de sorra cap a la platja d’Altafulla. L’operació compta amb un informe tècnic desfa vorable per part dels serveis tècnics del consistori torrenc i ha estat traslladat a totes les administracions implicades així com a la Fiscalia de Medi Ambient.
Un dels motius més greus que assenyalava l’informe és, precisament, l’impacte direc te sobre el corriol camanegre, una espècie protegida que actualment està nidificant al sistema dunar de la platja de la Paella. El passat dilluns el consistori alertava de la pre sència de nius amb cries, les quals necessitaran almenys dies setmanes més per asso lir autonomia. La maquinària pesant podria comportar la destrucció d’aquests nius. L’informe municipal també adverteix dels riscos de fer l’extracció en plena tempo rada de bany, ja que entra en conflicte directe amb el Pla d’Usos de la platja. L’actuació afectaria també activitats i instal·lacions a la platja com el lloguer d’embarcacions, guin guetes, tendals, canals nàu tics, instal·lacions esportives, sanitaris públics i torres de vigilància, que ja estan instal· lats o en procés d’instal·lació. L’any 2024, l’Ajuntament ja va emetre un informe tèc nic desfavorable al projecte presentat, proposant com a alternativa una actuació més eficient i sostenible basada en el dragatge de la part submer gida del litoral de llevant.
Cambrils presenta el programa Joves+18 per a un estiu ple d’activitats juvenils Redacció
Societat El pròxim diumenge hi haurà el Clvt Fest i un vermut musical al Parc del Pescador
El Departament de Joventut de Cambrils ha presentat l’edició d’estiu del programa Joves+18, adreçat a persones d’entre 18 i 35 anys. L’agenda recull activitats organitzades per entitats juvenils del mu nicipi entre els mesos de juny i agost, així com propostes pròpies del departament. La regidora de Joventut del con sistori cambrilenc, Natàlia Pleguezuelos, ha remarcat el compromís de l’Ajuntament amb les entitats i la seva vo luntat de donar visibilitat a la seva tasca per afavorir la participació. El programa es va iniciar el darrer dissabte, 7 de juny, amb la fira Expo Makers, a l’Ateneu Juvenil, a càrrec de l’entitat Narobot, centrada en tecnologia, dis seny i món maker. Durant tot el dia hi va haver tallers d’im pressió 3D i espais de troba
da. També hi van participar els Jugadors de WarGames Cambrils, que oferiran tallers de pintura, competicions d’speed paint, demostraci ons i tornejos. El 15 de juny hi haurà doble proposta: el Clvt Fest, organitzat per Cultívate al barri de l’Estació, i un ver mut musical del Festival Prò leg al Parc del Pescador. El programa continua a la plat ja del Regueral amb la festa techno Sensoria (21 de juny), promoguda per la Colla Jove, i la Revetlla Jove de Sant Pere (28 de juny), organitzada amb entitats com AEGGM i Mo lla’ls. L’agost acollirà la nova edició del Festival Pròleg, que s’amplia a dos dies, el 21 i 22, amb concerts i activitats per a totes les edats. El progra ma, en format digital, permet actualitzar la informació i in clou totes les activitats de les entitats juvenils en una sola agenda col·laborativa.
Cultura l Enguany hi han assistit més de 9.000 espectadors i s’han programat 78 projeccions durant una setmana
El crític de cinema Àlex Gorina va rebre el darrer dissabte el premi Montserrat Carulla a la gala de cloenda del FIC-CAT, el Festival Internacional de Cinema en Català a Roda de Berà. En el seu discurs, Gorina va recordar les figures que li van fer confiança als inicis, alhora que va reivindicar l’ensenyament de les humanitats a les escoles per afrontar els extremismes. «Ensenyar humanitats és ensenyar i aprendre a pensar», va afirmar. La gala va donar a conèixer el palmarès, on entre altres, es
va premiar El negre té nom de Fèlix Colomer com a millor documental i Esmorza amb mi d’Iván Morales com a millor llargmetratge. El FIC-CAT ha tancat la dissetena edició després de 78 projeccions en una setmana.
La tria de Gorina per rebre aquest premi Montserrat Carulla l’ha justificada la Cris Gambín, codirectora del festival; l’ha assenyalat com un «referent» en el periodisme per haver apostat per parlar de cinema en català tant a la televisió com a la ràdio. «Creiem que aquesta bona salut que té el cinema català és
gràcies als mitjans de comunicació i en concret, a l’Àlex Gorina», va afirmar.
Palmarès repartit
El Teatre Casino Municipal de Roda de Berà va tornar a lluir la catifa vermella per descobrir els premiats de la 17a edició del FIC-CAT. El premi a millor documental se’l va endur El negre té nom de Fèlix Colomer, mentre que el de millor llargmetratge va ser per a Esmorza amb mi d’Iván Morales. El guardó a millor curtmetratge se’l va endur De sucre de Clàudia Cedó, el de millor videoclip per a la cançó
Forès gaudeix de la 15a edició del ‘Poesia i Música’ amb
Cultura l Enguany ha rendit homenatge al poeta Joan Margarit
Redacció
Un miler de persones van gaudir el darrer dissabte de la 15a edició del festival Poesia i Música a Forès, a la Conca de Barberà, que enguany ha homenatjat el poeta Joan Margarit. L’acte va incloure la inauguració d’una plaça i una biblioteca amb el seu nom. L’alcalde, Julià Plaza, va destacar la relació del poeta amb el poble, on creava part de la seva obra. El seu fill, Carles Margarit, va agraïr el record i l’estima rebuda, tot afirmant que «el seu record sempre serà etern».
Durant tota la jornada festiva i cultural, van actuar artistes com Los Manolos, Cris Juanico, Ju, Carles Margarit i Joan Rotger. També es van recitar poemes propis i d’altres autors, amb veus com les d’Enric Casasses, Anna Maria Román i Judit Queralt, que van captivar el públic amb les
Imatge de la fideuada popular celebrada dissabte a Forès.
S’ha inaugurat una plaça en honor del poeta Joan Margarit i una biblioteca
seves interpretacions. La tradicional fideuada popular, celebrada a la carpa de la zona poliesportiva, va tornar a ser
L’organització del festival tanca l’edició «amb bones sensacions»
de Ferran Palau Plora aquí de Pablo Maestres i el premi a millor producció de les
comarques tarragonines va anar a parar a Swim for ELA d’Ester Borrull. Xènia Cardiel i Irina Fernández es van emportar el concurs jove amb Sense ceba. Van completar el palmarès dues mencions especials per al llargmetratge Mares d’Ariadna Seuba i el curtmetratge Ballant amb la
mort de Carlota Massó. Amb tot, l’organització del festival va tancar la dissetena edició del festival amb «bones sensacions» després de rebre més de 9.000 espectadors a Roda de Berà i més de 20.000 reproduccions a la plataforma 3cat, una xifra més alta que en anteriors ocasions.
un espai de convivència i germanor entre veïns, assistents i artistes.
Un any més, Forès s’ha reafirmat com a epicentre cultural de la Conca de Barberà, en un paisatge únic obert a la cultura, en una jornada carregada de sensibilitat, emoció i homenatge a un dels poetes més estimats del país.
Entrevista l La creadora de contingut i fotògrafa tarragonina especialitzada en viatges analitza el moment turístic de la demarcació del Camp de Tarragona i destaca alguns dels racons més especials de la regió
Álvaro Rodríguez
Com va començar a crear contingut de viatges?
«Va ser fa nou anys. Vaig començar per afició, m’encanta la fotografia i els viatges i l’any 2016 vaig decidir penjar una foto cada dia dels llocs on havia estat. Poder compartir això amb la gent em va agradar molt, però llavors ni tan sols existia la paraula influencer. Així, sense cap objectiu concret tot va anar creixent molt i l’algoritme va detectar el meu perfil com quelcom important. Llavors vaig decidir explorar aquesta aventura i em vaig prendre un any sabàtic a la feina d’advocada per dedicar-me plenament».
Com va ser aquest pas?
«Al principi les empreses em convidaven a allotjar-me a un hotel o fer un viatge. En un moment donat, vaig haver de posar-me un preu, perquè no té cap sentit estar tota la vida acceptant invitacions sense cobrar res. D’alguna manera el meu creixement va estar lligat al naixement del màrqueting d’influencers. Ara, gràcies a déu, el sector està desenvolupat i les empreses saben el valor de la teva feina i com els hi ajudes per arribar als seus clients».
Diu que no li agrada l’etiqueta ‘influencer’.
«No és que no m’agradi, però crec que és un terme pejoratiu. S’ha denigrat molt aquesta paraula perquè, com a tots els sectors, hi ha gent que és professional i gent que no. Hi ha influencers que fan parlar molt i la part negativa d’aquesta feina es veu molt. En el meu cas, jo no comparteixo la meva vida, em dedico a fer contingut d’una temàtica molt específica, llavors la meva feina té poc a veure als que es dediquen a penjar fotos del seu dia a dia».
Ha descobert algun racó amb la campanya de ‘l’Altra Costa Daurada’?
«Sempre que vinc a Tarragona, descobreixo coses. En aquest cas ens hem centrat
Descobriment
«Des de fora, la gent té una imatge molt petita de Tarragona, però està canviant»
Connexions
«Ens hem de saber vendre com a propers a Barcelona, que és una marca internacional»
molt a la gastronomia, que és una part que no havia explorat tant. Normalment, quan soc aquí menjo amb la meva família o amics. En aquesta ocasió hem fet una ruta que m’ha deixat al·lucinada. Sabia que teníem molts restaurants potents, però m’he trobat amb xefs molt creatius i grans defensors del producte local. Després la part més natural la coneixia més, però no em deixa d’encantar. També et destacaria que he redescobert Reus, la tenia una mica abandonada i m’ha encantat el llegat de Gaudí i el modernisme. Tinc moltes ganes de començar a compartir-ho tot, a la gent li agradarà molt».
Podria destacar un moment de la ruta?
«Se’m fa molt difícil escollir només un. Com a lloc màgic, passar una nit a l’hostatgeria de Poblet. El moment de dormir allà, amb aquest halo que tenen els monestirs, és espectacular. És un ambient molt romàtic, la vegetació menjant-se les parets, sentir els ocells i amb les vinyes al costat... després despertar i poder accedir als cants que fan els monjos. És un lloc icònic a la història de Catalunya i poder passar una nit allà és una mostra del que pot ser l’hostaleria, una experiència que va molt més enllà d’un allotjament».
Quina imatge es té de Tarragona des de fora?
«Tristament, et diré que la gent coneix molt poc. La imatge coneguda són les platges de Salou i PortAventura, poc més. La visió està canviant, però hi ha molt camí a fer. Quan vaig fer una secció sobre la demarcació a Zapeando molta gent em va escriure, perquè no sabien res. Tothom se sorprèn molt, Tarragona és una gran desconeguda. A l’estranger he d’explicar que això està ‘a una hora de Barcelona’, perquè és molt difícil que sàpiguen on estem». Pot ser que ens hàgim venut malament?
«Crec que és una qüestió que va amb el caràcter. Girona com a demarcació ha tingut un molt bon màrqueting, en això s’assemblen molt als francesos, que sempre s’han sabut vendre molt bé i explicar que són els millors. Nosaltres no som així, tampoc diré que som el contrari, però ens allunyem molt d’aquest ca-
L’apunt
Una ruta per l’altra Costa Daurada
De la mà de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona i Repsol, Marina Comes publicarà una serie de continguts a les seves xarxes socials descobrint alguns dels racons més especials i desconeguts de l’interior de la demarcació de Tarragona. També es podran veure tots els restaurants amb Sol Repsol del territori.
ràcter gironí d’enlluernar-ho tot i saber-nos vendre. Hem estat molts anys que ni tan sols ens ho creiem. La mateixa gent de Tarragona ciutat s’ha mogut molt poc per la província, ensenyes a algú les cales de l’Ametlla o el Far del Fangar del Delta i no saben on és. A banda d’això, crec que
hem d’aprendre una mica de màrqueting i saber que tenim un producte molt ‘vendible’». I com ens podem vendre? «Una cosa que hem de pensar és que Barcelona és una marca mundialment reconeguda. Hem de trobar la manera de beneficiar-nos d’aquesta proximitat que tenim amb la capital. Som un complement boníssim per un viatge a Barcelona. Hem d’aconseguir crear aquest pont amb els turistes i fer excursions d’un dia cap avall, tenim productes per fer-ho: les ruïnes romanes, el Priorat, el Delta o Cambrils com a ‘milla d’or’ gastronòmica. Podem establir un molt bon pla de tres dies a una hora de Barcelona, això als americans, els encanta».
No s’ha construït bé la marca Costa Daurada?
«Reitero que els gironins ho han fet molt bé amb la Costa Brava i aquí no. Diré una cosa que potser no és políticament correcta, però les divisions no ens han ajudat gens. Costa Daurada, Terres de l’Ebre, Priorat, Tarragona, Reus... Maregem als turistes amb molts noms i no pensem que la gent no els ubica. Crec que el més fàcil és fer servir el nom de Tarragona, que és el de la província i deixar-nos de batalletes. Hem d’anar tots a una i vendre la qualitat que tenim».
Quin producte gastronòmic de la demarcació destacaries?
«Crec que ens caracteritza molt el romesco. M’ha sorprès molt viatjant com aquest és un producte està a cartes de països com Dubai. El romesco ha passat moltes fronteres i és molt característic d’aquí. Tot i això, no podem reduir la gastronomia tarragonina a això. Crec que aquesta és una de les claus del futur turístic de la demarcació, tenim moltíssim a ensenyar».
I un pla a Tarragona?
«Anar a tocar ferro, fer tot el passeig de la platja del Miracle, Fortí de la Reina i arribar a l’Arrabassada. Caminar al costat del mar és com vitamina»
Municipal l Ho ha afirmat Salvador Illa en una conferència, que recalca que l’equipament guanyarà 13.000 m2
Redacció / ACN
Les obres per reformar l’Hospital del Vendrell costaran 45 milions d’euros i començaran «ben aviat», segons va anunciar el president de la Generalitat, Salvador Illa, aquest dissabte en una conferència a Coma-ruga. L’actuació permetrà guanyar 13.000 metres quadrats i s’emmarca dins d’una aposta per reforçar els serveis sanitaris a la vegueria del Penedès. Illa va subratllar que la reforma del centre vendrellenc se suma a les actuacions ja en marxa als hospitals d’Igualada, Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes. «Es tracta de generar prosperitat amb la voluntat de disminuir desigualtats i fer arribar les oportunitats a tots els racons del país», va afirmar. El president va fer aquestes declaracions durant la conferència Catalunya lidera. Un model econòmic de prosperitat compartida, on va reivindicar el Penedès com un territori d’oportunitats, trencant amb la idea que sigui una
«zona de pas o de serveis» per a altres regions. Illa va exposar alguns dels projectes prioritaris per al desenvolupament de la vegueria dins el Pla
Empresa La companyia química destaca per les seves polítiques de conciliació i promoció
Redacció
Covestro ha estat inclosa un any més en el rànquing de Forbes de les 100 millors empreses per treballar a Espanya, un reconeixement que obté per quarta vegada consecutiva gràcies a la valoració positiva dels seus propis empleats.
La prestigiosa revista ha destacat la companyia per les seves polítiques de retribució salarial equitativa, la promoció interna dels treballadors i les iniciatives orientades a fomentar la conciliació amb
la vida familiar. També s’han tingut en compte les mesures centrades en la salut i el benestar físic i emocional dels empleats, així com el compromís mediambiental de l’empresa.
El rànquing, elaborat per la consultora Sigma Dos, ha rebut aquest any més de 2.000 candidatures d’empreses participants, de les quals només 100 han estat seleccionades. Covestro, un dels principals fabricants mundials de materials polimèrics d’alta qualitat, compta a Espanya amb quatre centres de producció
Catalunya Lidera, entre els quals hi ha el nou hospital del Vendrell, però també el Centre d’Innovació del Vehicle
Autònom i Connectat (Idiada
2), la futura dessalinitzadora del Foix a Cubelles i el parc agroalimentari Agroparc Penedès.
En el cas de l’Agroparc, Illa
que donen feina a més de 500 persones, distribuïts entre Tarragona, Barcelona (Zona Franca), Parets del Vallès i Santa Margarida i Els Monjos. El centre de Tarragona es
dedica a la producció de MDI, precursor necessari per produir escumes de poliuretà, i també disposa d’una planta de producció de clor i sosa càustica.
Es crearan dues noves línies de bus cap a Barcelona des de Calafell i el Vendrell
va remarcar que es tracta d’una inversió de 190 milions d’euros en 258 hectàrees, amb la previsió de crear 1.100 llocs de treball. D’Idiada 2, va destacar que s’ha classificat com a projecte estratègic de país, fet que li dona prioritat administrativa per adaptar el planejament urbanístic. Aquesta iniciativa va lligada a una nova terminal ferroviària al Penedès, de la qual ja s’han adjudicat els estudis d’impacte ambiental. Sobre les infraestructures hídriques, Illa va destacar la necessitat de garantir l’autonomia hídrica del territori per no dependre exclusivament de les precipitacions. Va posar com a exemple la dessalinitzadora del Foix, finançada per l’Estat, i la futura comunitat de regants del Penedès,
que serà pionera en l’ús d’aigua freàtica i regenerada. El president també va refermar el compromís del seu Govern amb la política d’habitatge, recordant que Catalunya preveu construir 50.000 habitatges protegits abans del 2030 i que ja s’han cedit 60 solars als municipis del Penedès, on es construiran 1.732 habitatges. En aquest context, va criticar el rebuig del PP als acords en matèria d’habitatge en la Conferència de Presidents i va defensar que «l’habitatge és un dret essencial i bàsic, no un negoci».
Rodalies i noves línies de bus Illa també va reconèixer les mancances del servei de Rodalies a la vegueria del Penedès i va assegurar que treballaran per millorar-lo amb nous trens i inversions en la infraestructura. Com a part d’aquest reforç de la mobilitat, Salvador Illa va anunciar la creació de dues noves línies de bus cap a Barcelona que començaran a funcionar abans del proper curs escolar. La primera connectarà El Vendrell i l’Arboç amb la capital catalana, mentre que la segona enllaçarà Calafell, Segur de Calafell, Cunit i Cubelles amb Barcelona. A més, es doblarà l’oferta d’algunes línies ja existents que cobreixen l’àrea. Segons Illa, aquestes millores permetran reduir el temps de desplaçament i facilitar la connexió entre el Penedès i l’àrea metropolitana de manera més eficient.
Les diades castelleres són esplèndides quan totes les colles poden descarregar els seus objectius. A l’actuació de les campiones del Concurs tothom va marxar amb la sensació que la feina està ben feta i que el camí que ve per davant, promet. Nens, Joves, Vella i Verds van completar tots els seus castells en una actuació que d’inici semblava que li faltava ritme, però es va liquidar en poc més de dues hores.
Els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls van fer exactament la mateixa actuació des del primer a l’últim castell, un fet excepcional que no s’havia vist les darreres temporades. L’únic que van invertir és l’ordre dels bàsics de nou. Els Verds van sortir de 3de9f, un castell que ja havien ensenyat enguany i que, tot i tenir un cert neguit, van descarregar amb solvència. El repte més important arribava a la segona ronda amb el 4de9f, que només havien carregat per les Fires de Maig. Solucionats els problemes que van mostrar aquell dia, els Verds van fer un pas endavant completant-lo abans de decidir si s’apostava per la gamma extra a la tercera ronda. El 5de9f està assajat i preparat per sortir a plaça, però necessita tenir el màxim d’efectius possibles i el cap de colla no va voler arriscar. Així, van tancar amb un altre 5de8 perfecte que ho deixa tot preparat per a
Castells l La Joves va repetir els castells de la Selva i els Nens van fer el seu primer 3de8 de l’any
un pròxim assalt a la gamma extra. La rúbrica va ser el pilar de 6, que no feien des del mes de març a la Diada de Primavera. La Diada dels Quatre Fuets de Berga i el Pla de la Seu de Tarragona són els dos pròxims reptes per als Castellers de Vilafranca. Si per als Verds el repte era el 4de9f, per a la Colla Vella l’estrena era el 3de9f i el van voler encarar de sortida. A la Diada del Museu Casteller el van desmuntar després d’algun dubte al tronc, però al Vendrell es van esvair per completar-lo per primera vegada aquesta temporada. A la segona ronda un castell al qual li tenen confiança total, el 4de9f, que ja han fet enguany tres vegades. I per tancar un 5de8 que apunta a 5de9f per a la diada de Sant Joan el 24 de juny. A la tanda de pilars també van estrenar el de 6, que necessita rodatge per anar pujant pisos durant les pròximes setmanes i poder tancar les actuacions
amb un espadat superior. D’aquesta manera, els rosats superaven l’actuació que havien fet la temporada passada en aquesta mateixa diada i queden pendents de tornar a ensenyar castells de nou a Tarragona el pròxim cap de setmana abans de la festa major.
També la Colla Joves Xiquets de Valls va fer un salt important d’un any a l’altre. Si el 2024 tot just podia completar un castell de vuit, enguany va descarregar tres castells de gamma alta de vuit, repetint l’actuació que ja havia ensenyat fa una setmana a la Selva del Camp. El 2de8f de sortida no va mostrar cap dificultat i dona garanties per pensar en pujar-li un pis més, mentre a la segona ronda van tornar a descarregar un excel·lent 4de8p. Cap casteller pateix tot i la seva complexitat i tal com passa amb l’estructura de dos, la colla hauria de somniar en pujar-li un pis en el futur a mig o llarg termini. El 3de8 de la tercera ronda era el pas previ per reviure un brillant Pde7f, una estructura que torna a ser insígnia de la colla. Dissabte vi-
Diada consolidada
Les quatre colles van assolir les seves millors actuacions de l’any
nent, a la diada del local que es farà a la plaça del Pati arriba el repte del castell de nou pels vermells. Els Nens del Vendrell van tornar a ser ambiciosos des del primer moment. Si la setmana passada van haver de desmuntar el 3de8 dues vegades a La Bisbal del Penedès, aquest cap de setmana a casa es convertia en el castell de sortida per descarregar-lo de la millor manera. Màxim objectiu de la seva actuació assolit per tornar a descarregar a la segona ronda el 4de8. Segons paraules del cap de colla el millor que han fet enguany dels cinc que han descarregat. El 2de7 de la tercera ronda va completar la clàssica de vuit que els dona impuls de cara a les pròximes diades on ha de repetir al màxim aquests tres castells abans de pensar en objectius superiors.
El Vendrell | Diada colles campiones
C. Vilafranca: 3/9f, 4/9f, 5/8, P/6
Colla Vella: 3/9f, 4/9f, 5/8, P/6 Joves Valls: 2/8f, 4/8p, 3/8, P/7f Nens Vendrell: 3/8, 4/8, 2/7
Barcelona | Aniversari C. Barcelona
C. Barcelona: 3/8, 2/7, 4/8
C. Sabadell: 3/8, 4/8, 7/7
Xiquets Tarragona: 5/7, 4/8, 4/7a
L’Hospitalet de Llobregat | Diada Montserrat Petit
C. Vilafranca: 3/9f, 5/8, 2/8f, P/6
Minyons Terrassa: 3/9f, 5/8, 2/8f, P/6c
C. Caldes: 3/7, 4/6a, 4/6
Jove Hospitalet: 3/6, 2/6, 3/6a
Vila-seca | Diada aniversari bateig X. Vila-seca
CC Sant Pere i Sant Pau: 3/8, 4/8, 4/7a
Jove Tarragona: 2/7, 4/8, 5/7
X. Vila-seca: 2/6, id5/6, 5/6, 4/6a
X. Serrallo: 4/6, 4/6a, 3/6ps Resultats
Futbol l El filial basc va superar al Mérida a les semifinals igualant l’eliminatòria i beneficiant-se de la seva posició a la classificació
Arnau Montreal Quesada
La Real Sociedad B serà l’últim rival en el camí del Nàstic a Segona Divisió. El conjunt basc va eliminar ahir al Mérida tot i perdre per 0-1 a Zubieta contra els extremenys. El 0-1 va igualar el resultat aconseguit pel filial basc a l’estadi del Mérida i, amb la igualtat en l’eliminatòria després de la pròrroga, la Real Sociedad B va passar a la final en ser el tercer classificat.
El filial basc ja s’ha enfrontat al Nàstic a la lliga regular. En el partit d’anada, el Nàstic va guanyar per 2-1 després de remuntar un 0-1 al minut 3 amb una actuació magistral d’Antoñín. A la segona volta, el conjunt grana va empatar a un gol gràcies a una genialitat de David Concha, amb l’ajuda de l’errada de Fraga, i també va patir el talent de Mikel Goti, qui va marcar un golàs des de la frontal de l’àrea.
Aquest duel, però, es trobarà amb dos entrenadors nous a la banqueta. Luis César dirigirà al conjunt grana per primer cop contra un equip filial i també s’estrenarà Iosu Rivas. Qui va ser el segon entrenador del filial basc du-
L’apunt
El partit de tornada a Zubieta
El Nàstic acabarà el playoff a la ciutat esportiva de la Real Sociedad B. El camp de Zubieta serà l’escenari i no l’esperat Reale Arena qui acollirà el Real Sociedad B-Nàstic. El camp del primer equip basc no podrà estar en condicions per al partit en tant que el dissabte 21 de juny i el dimarts 24 acollirà dos concerts del cantant Bruce Springsteen. D’aquesta manera,
rant tot el curs va entrar ara fa cinc partits per substituir a l’exgrana Sergio Francisco, que va promocionar al primer equip i, ara mateix, es concentra en el projecte de la Real Sociedad B en Primera Divisió.
Primer a casa
El Nàstic, com a cinquè classificat, tornarà a comptar amb el desavantatge per la posició. La Real Sociedad B va tancar el curs en tercera posició, així que el segon duel serà al seu camp, Zubieta, i, en cas d’empat, serà el filial basc qui pugi a Segona.
Així mateix, el primer partit serà aquest cap de setmana amb una data encara per confirmar per part de la Federació. De fet, en les pròximes hores s’hauria de saber amb precisió els horaris tant de l’anada al Nou Estadi Costa Daurada com el de la tornada a Zubieta, on es decidirà l’eliminatòria sigui tocant el cel amb l’ascens o l’infern.
El Nàstic ha empatat i ha guanyat en els dos partits disputats contra el Sanse
el duel serà a Zubieta, un camp reduit que, amb un màxim de 3.000 espectadors, no permetrà una Marea Grana com Múrcia. De fet, el Mérida va jugar la semifinal ahir amb el limit de 350 aficionats. Aquests es van ubicar a unes graderies de ciment, en un promontori, al darrere d’una de les porteries. A més, la Real Sociedad B no va arribar a un acord amb el Mérida i va posar les entrades per 30 euros, enfront els 15 euros contra el Real Murcia.
Futbol l Després de les semifinals, només queden quatre equips vius en el camí a l’ascens a Segona Divisió De fet, només seran dos equips del Grup 2. Tots els representants del grup del Nàstic han eliminat a les seves contraparts del grup
1, el que vol dir, si més no, que la igualada part alta de la classificació en la qual tots els classificats han pogut arribar a la primera posició en algun punt de la temporada, va ser una lliga més difícil que la del grup 1, que va quedar-se sense represen-
tants. La Real Sociedad B i la Ponferradina van aprofitar la regla del desempat com a millor classificats a la fase regular per arribar a la final, mentre que el Nàstic i l’Andorra van superar els seus rivals. Ara només en poden quedar dos. AMQ
Camí a Segona
El Nàstic va arribar a la final amb una victòria èpica patint fins al final amb un 0-1 que va trencar malediccions i va esvair fantasmes a molts nastiquers. Va ser una victòria de les d’abans, les mateixes que recordava el meu pare que van portar a l’equip a Primera Divisió. El pla de Luis César va quedar establert des del primer quart d’hora. El Nàstic volia un partit llarg i controlat. Volien treure de polleguera a una grada de l’estadi Enrique Roca que esperava a un Real Murcia valent, però se’l va trobar resguardat al darrere. Els grana volien dominar aquesta calma i, al segon temps, aprofitar alguna ocasió per donar un cop letal per acabar aguantant en bloc baix. Era un pla arriscat, perquè si sortia malament, no només havies perdut l’eliminatòria, sinó que ho hauries fet mostrant la mínima ambició en un partit que havies de guanyar. Però va sortir bé. Va sortir a la perfecció. Luis César va encertar gràcies al gol de Pablo i una capacitat de patir increïble. Ara, se l’ha de donar el mèrit que correspon. El conjunt grana va establir el guió ben aviat. Malgrat la intenció del Murcia de ser més ofensiu amb un onze amb dos davanters, la realitat és que va jugar igual que al Nou Estadi. Els de Fran Fernández esperaven en bloc baix a un Nàstic que no tenia pressa per avançat. D’altra banda, els tarragonins es van trobar amb dificultats per avançar cap a la porteria contrària contra la potent defensa murciana. A més, un partit més, Víctor Narro, l’estrella grana, se’l veia incòmode per la dreta, sense poder mostrar el seu potencial. En el primer temps, el Murcia va trobar bastants aproximacions, però amb definicions dolentes, mentre que el Nàstic no va rematar a porteria. Al segon temps, totes les peces van encaixar de cop. El Real Murcia va sortir amb la intenció d’estirar-se en el camp i buscar el gol. Això era el que esperava la seva afició, una que, poc a poc, s’impacientava amb els seus jugadors mentre que la Marea Grana, un miler de nastiquers, es van fer notar en múltiples ocasions en un camp amb 31.000 persones. Tot va començar amb Marc Montalvo. El de Riudoms, endarrerit entre l’eix de la defensa, va ser l’encarregat d’engegar una jugada perfecta. Amb una genialitat, va driblar la seva marca per iniciar el contraatac. Roberto Torres va allargar la jugada amb un cop d’esperó cap a Migue Leal i el lateral va donar la pilota al crack. Víctor Narro, incòmode a la dreta, es va treure del barret una centrada
Futbol l El Nàstic va aconseguir una victòria èpica eliminant el Real Murcia al seu estadi
cap al segon pal deixant vençut a Cadete. La defensa murciana, la millor de la categoria –segons les estadístiques– va establir cinc homes dins de l’àrea. Cap ni un va estar atent a l’entrada de Pablo Fernández al segon pal. L’asturià, killer total, va rematar a boca de canó per deixar a terra a Gazzaniga i posar el 0-1. El pla estava en marxa i ja s’havia aconseguit el gol. De fet, gràcies a una centrada de Narro per la dreta.
Patir fins al final Amb el 0-1 al minut 60’, era el moment de patir. El Real Murcia va haver d’assumir el paper protagonista per buscar la remuntada i el Nàstic va haver d’estar preparat per aturar les escomeses. Podria no haver estat així, el conjunt grana va tenir dos contraatacs per matar l’encontre. Però en primera instància, Pablo i Narro no van trobar porteria i Marc Fernández tampoc en la segona.
El Murcia atacava cada vegada de forma més desesperada, però es van trobar a un sòlid Enric Pujol i a un millorat Unai Dufur. Els dos van mostrar caràcter per aguantar
Com les d’abans
Els grana van recuperar una essència no vista enguany: saber patir
les escomeses, amb el suport de tot l’equip. De fet, Gorostidi va ficar una cama providencial per evitar una rematada a boca de canó i Dani Rebollo va aparèixer en les jugades clau per evitar cap gol. De fet, va estar valent i decidit en les sortides, sobretot a l’hora de refusar el perill en els darrers córners.
El pas dels minuts va ofegar el Real Murcia. Aquesta és la pressió que s’esperava i el motiu de per què és el pitjor local. Amb el marcador en contra, l’afició va començar a perdre la paciència i, els jugadors, l’encert. Això sí, el Nàstic va saber patir fins al final. Fins que l’àrbitre va xiular. Llavors, va ser una explosió d’eufòria a la graderia dels nastiquers grana i també sobre la gespa. El Nàstic està, un any després, de nou a un pas d’assolir el somni de l’ascens de la categoria.
És una realitat que en el partit al Nou Estadi al Nàstic li va faltar atreviment. Aquell partit els grana havien d’haver fet un pas endavant. Però, amb l’eliminatòria igualada, Luis César va tenir el pla preparat per
Les frases
«Per ascendir s’ha de patir, s’han de fer les coses bé i tenir sort»
«El pròxim rival serà difícil perquè, com a cinquens, significa que serà un equip que ha sigut millor que nosaltres durant 10 mesos»
«Hem defensat bé i amb maduresa» — Luis César
al segon partit. Arriscat o no, l’important va ser que va sortir bé. Cap nastiquer recordarà que va marxar al descans agafant-se dels pèls, sinó dels bots merescuts d’eufòria del final del partit amb una merescuda i treballada victòria. Ara, només falta una pedra en el camí. Dues setmanes més per assolir
el somni del principi de temporada, un somni que semblava llunyà ara fa un mes, però que el Nàstic s’ha sabut sobreposar. Aquest cap de setmana es tornarà al Nou Estadi per encetar una nova eliminatòria. Esperem que el pla torni a sortir bé i, a poder ser, amb més facilitats i menys patiments.
El Parc Francolí de Tarragona es va omplir de grana per animar l’equip a distància
Un miler de nastiquers que van animar com més de 30.000 persones a l’Enrique Roca
Hoquei Patins l Els roig-i-negres van perdre divendres a la pròrroga contra el Liceo i queden eliminats
Arnau Montreal Quesada
El Reus Deportiu Virginias va tancar divendres la temporada més il·lusionant dels últims temps amb el final més cruel possible. El conjunt de Jordi Garcia va quedar eliminat del playoff de l’OK Lliga a la Bombonera i a la pròrroga, després que el Deportivo Liceo empatés un partit dominat pels reusencs en els últims quatre segons. Amb aquesta ensopegada, el conjunt gallec va posar el 0-3 al global i va donar per acabada la temporada per al Reus.
Els de Jordi Garcia arribaven amb la consigna de guanyar el primer partit a l’eliminatòria per iniciar la remuntada, però van haver de remar. En un minut i mig Bruno Saavedra va frenar l’emoció de la Bombonera amb un gol matiner. Amb tot, la reacció va ser ràpida i Martí Casas va igualar el marcador als cinc minuts de partit. La primera part encara va donar per més sorpreses. Casas va veure una blava que, malgrat que Ferruccio no va superar
Moisés Vásquez, baixa sensible per al CV SPiSP
Voleibol l El central Moisés Vásquez no continuarà la pròxima temporada al CV Sant Pere i Sant Pau. Aquesta és una baixa important per a l'equip de Vlado Stevovski que deixarà de comptar amb una de les seves dues torres. Vásquez, juntament amb García-Torres, formava una parella de dues torres que es va situar com una de les parelles més eficients a nivell de bloqueig. El veneçolà va aterrar la temporada passada com un reforç de luxe i el seu rendiment va ser elevat. AMQ/Cedida
Càndid Ballart en la falta directa, el Liceo sí que va aprofitar la superioritat numèrica per marcar l’1-2. La història es va repetir a la inversa. Saavedra va veure una blava i Martí Casas va errar la falta directa. Amb tot, amb la superioritat,
El conjunt roig-inegre va ser empatat a l’últim segon i va caure a la pròrroga
Lliga. Juanjo Viña
el golejador reusenc no va fallar per posar el 2-2 a la represa.
A la segona part la dominància reusenca es va fer més gran i Joan Salvat va posar per primera vegada al Reus per davant en el marcador.
El capità va posar el 4-2 a deu minuts per al final. Quan semblava que el partit estava controlat, Arnau Xaus va posar el 4-3 en una falta directa. La tensió s’incrementava i el Reus va tenir una oportunitat d’or. A quinze segons del
final, Martí Casas va tenir la porteria buida per aconseguir marcar, però Carballeira el va atrapar i va iniciar un contracop que Dava Torres va completar amb el 4-4 a quatre segons per al final. Els fantasmes del primer partit van tornar a aparèixer. Llavors, el Reus també va ser empatat als últims segons i va acabar perdent a la tanda de penals. En el segon partit, els reusencs no van competir i van caure per 4-0. Ara, de nou a l’abisme i moralment afectats, els roig-i-negres no van poder aguantar la pròrroga i Nil Cervera va marcar el 4-5 final per amargar el curs del Reus Deporitu. EN tota la temporada, els roig-i-negres van guanyar bé tots els partits contra els gallecs, però van ser superats amb relativa facilitat en el play-off de l’OK Lliga.
Temporada amb il·lusió El final amarg no taca una temporada il·lusionant per al Reus Deportiu. El conjunt de Jordi Garcia arribava al curs amb la pèrdua del crack com Sergi Aragonès i l’entrada dels reforços del planter roigi-negre. Guillem Jansà ja va ser jugador del primer equip de ple dret i d’altres com Carles Casas es van incorporar en moments importants. L’equip va començar competint a la final de la Supercopa, lluitant a la Champions i a la Lliga amb bon nivell i coronant-se a la Copa del Rei amb un títol per a la història d’un Reus amb molt futur.
Hoquei Patins l Els blaugrana van neutralitzar els verds amb un 2-4
Arnau Montreal Quesada
Fins aquí ha arribat el primer any del Calafell de Guillem Cabestany. El conjunt verd va caure ahir per 2-4 contra el Barça en el tercer partit de les semifinals i queden eliminats del play-off de l’OK Lliga per tancar un any de transició i progressió amb el nou entrenador.
El conjunt blaugrana es va avançar aviat per sorprendre el Joan Ortoll. Xavi Barroso es va encarregar de colpejar amb el 0-1 i Marc Grau va silenciar el pavelló amb el 0-2 tot just abans del descans. El cop va ser dur, però l’esperit de remuntada dels verds va
tornar a la represa amb un gol matiner de Joaquín Olmos que va posar l’1-2 de l’espe-
rança. El Barça, però, no va desaprofitar la desena falta i Ignacio Alabart va posar l’1-3 a deu minuts per al final. Sergio Miras va tornar a aixecar a la seva afició anotant el penal del 2-3. El gol va donar ales a un Calafell que necessitava la victòria per continuar viu. Amb tot, ja sense porter i amb un Calafell bolcat a l’atac, Marc Grau va sentenciar el duel amb el 2-4 final. El CP Calafell posa punt final a l’eliminatòria amb el 0-3 global i també dona per acabada la primera temporada de Guillem Cabestany a les semifinals del play-off de l’OK Lliga contra el favorit.
Política l El PSOE creu que la manifestacó dels populars mostra el «fracàs» de Feijóo
El Partit Popular va reunir ahir a la plaça d’Espanya de Madrid milers de persones de la formació amb l’objectiu de pressionar per una convocatòria d’eleccions generals. De fet, aquest ha estat el missatge central dels que han intervingut a l’escenari, amb un Alberto Núñez Feijóo, president del PP, al capdavant reclamant a Pedro Sánchez que «deixi d’amagar-se i de mentir» i que es «rendeixi a la democràcia». «Convoqui eleccions ja. Perquè ningú el va votar per a fer això. Ni els seus. Faci-ho ja, si és tan demòcrata com diu», va sentenciar davant milers de militats i simpatitzants -50.000 segons la delegació del govern espanyol a Madrid i 100.000 segons el PP- que demanaven la dimissió del president d’Espanya.
A primera fila, la presidenta madrilenya i líder del PP regional, Isabel Díaz Ayuso, ha escoltat també com Feijóo avisava que no pretén anco-
rar-se més a la dreta. «Ningú em mourà de la centralitat», va dir, tot enviant alhora un missatge clar a Vox, que no va voler sumar-se a la concentra-
La CUP es renova amb un logotip amb més presència de l’estelada
Política l La CUP s’ha renovat i actualitzat. Després de culminar el procés ‘Garbí’, l’organització va presentar ahir a Capellades la nova imatge del partit, amb un logotip groc nou i més presència de l’estelada. El secretari general i coportaveu del Secretariat Nacional, Non Casadevall, ha erigit la CUP en «l’esquerra de debò i que no traeix», ha criticat l’esquerra «domesticada», i ha assegurat que té un projecte «clar». ACN/ACN
ció del PP i va criticar el partit per la iniciativa. «No ens equivocarem mai d’adversari. Mai. Els partits que s’entesten a fer més oposició a l’oposició que
al govern, cap d’ells ens desviarà del nostre objectiu: guanyar i governar decentment», va recalcar Feijóo. «L’Estat funcionarà, els espanyols res-
La Guàrdia Nacional dels EUA arriba a Los Angeles per aplacar les protestes contra batudes
Món l Trump desplegarà 300 agents a la zona per a evitar disturbis
EFE
Tropes de la Guàrdia Nacional dels Estats Units van començar a arribar a Los Angeles ahir al matí com a part dels 2.000 efectius que el president nord-americà, Donald Trump, va ordenar desplegar a la ciutat per aplacar les protestes contres batudes massives de migració, va informar el Comando Nord dels EUA. «El 79 Equip de Combat de la Brigada d’Infanteria ha desplegat aproximadament 300 soldats en tres ubicacions diferents a l’àrea metropolitana de Los Angeles. Estan a
càrrec de la seguretat i protecció de la propietat i el personal federal», va publicar el Comando Nord dels EUA. a X. Imatges de la cadena de televisió local KABC mostraven aquest matí membres desplegats a prop de l’Ajuntament de Los Angeles abans d’arribar a un edifici federal, mentre treien equipament dels seus vehicles. A més, també va captar tropes reunint-se al llarg del carrer Alameda, al centre de Los Angeles, i conduint a través de la localitat de Paramount, de majoria llatina i on hi va haver enfrontaments.
Feijóo: «Els espanyols reaccionaran i jo estaré a l’altura del país»
després s’hauran d’enfrontar a un poble que no els amnistiarà», ha manifestat el líder del PP, que ha finalitzat la seva intervenció amb un ‘visca la democràcia, visca la llibertat i visca Espanya’. L’himne d’Espanya i una fotografia de família de Feijóo -amb els presidents autonòmics del PP i els expresidents Aznar i Rajoy- va tancar l’acte polític.
Manera de fer
pondran i jo estaré a l’altura d’aquest gran país», ha avisat Feijóo, que ha insistit que el PSOE haurà de retre comptes davant la Justícia. «Abans o
Denunciats 15 camions a l’Eix Transversal
Mobilitat l Els Mossos d'Esquadra han denunciat 15 camions en un control a l'Eix Transversal per superar els 90 km/h de velocitat màxima permesa. El dispositiu a la C-25 es va dur a terme el divendres 6 de juny al matí i es va situar a l'altura de Calldetenes. El control de velocitat es va centrar exclusivament en els vehicles de més de 3,5 tones, ACN
El PSOE creu que la manifestació del PP d’ahir a Madrid ha estat «raquítica» i ha mostrat el «fracàs» de l’estratègia de Feijóo. En un comunicat, els socialistes van assegurar que la protesta ha «punxat» i han qualificat de «vergonyosos» els discursos. «Els espanyols no suporten més aquesta forma de fer política del PP, que en realitat és l’antipolítica i el mètode ultra», han dit. «La frustració personal mai és bona consellera per a una alternativa», han afegit. La protesta ha aplegat 50.000 persones, segons la delegació del govern espanyol a Madrid, xifra que el PSOE compara amb els 800.000 militants «que presumeix de tenir» el PP. «Feijóo s’ha endut una esmena a la totalitat a les seves formes i artificis», han sentenciat.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Roger, Moltes felicitats en el teu 12é aniversari. T’ho desitgem tots els qui t’estimem.
k Roda el món i torna el mot k
Un dels entreteniments que permet aquesta columna és contemplar el paisatge panoràmicament; és a dir, observar els mots que hem fet rodar (i els que no) i traçar un mapa detallat del conflicte que ens ocupa (i que tot fa pensar que ens ocuparà encara força temps, de manera que la secció té llarga vida per davant). Si la contemplació és atenta, segur que tard o d’hora ens cridarà l’atenció alguna absència. I la que acabo de Es tracta del substantiu llei. Eh que sembla impossible que entre els centenars de paraules que han desfilat per aquí no hi hagi aparegut un tòtem com aquest, un veritable símbol (acudits inevitables a banda)? Alerta, per això: en realitat sí que ha sortit, però només dos cops i de resquitllada. Concretament els dies de delegació i de lleialtat. Perquè en efecte aquests són dos derivats de llei, però és que resulta que en té, atenció, seixantatants més. Entre els quals algun que certament no hauria de faltar: el tràgic binomi legalitat/ il·legalitat, o el no menys dramàtic legítim/ il·legítim, o legislació i legislador, o legislatura... Mots que amb tota certesa han estat titulars de diari en algun moment i que per raons que fa de mal escatir van ser descartats per protagonitzar el Rodalmot de la setmana.
Però és que en realitat no caldria ni anar tan lluny, perquè llei mateix és un substantiu que els espanyols, sobretot quan es disfressen amb aquest vestit de l’emperador que els agrada tant de constitucionalistes, ens deuen haver engaltat milers de cops: s’ha de complir la llei, la llei diu això, les lleis no permeten allò altre... Si no tingués por de la feinada gairebé en faria una cerca a Google.
«Ei, col·legui, què passa?» Us imagineu dos jutges del tribunal suprem saludant-se d’aquesta manera? Home, calla, ara que hi penso, tractant-se de tribunals espanyols...
Però no. M’estimo més matar la columna confessant quin d’aquests seixanta derivats i escaig és el meu preferit, i per què. Es tracta de col·lega, anostrament directe del llatí collega, ‘company en una magistratura’, derivat de legare, ‘nomenar com a llegat o lloctinent’. I per què em fa gràcia?: doncs per aquesta mena de davallada als inferns, o segons com t’ho miris de retorn a casa, que és el fet que de ‘company de magistratura’, és a dir, d’alt o altíssim funcionari, hagi tornat, per via del castellà, a les clavegueres de la companyonia de carrer, de barriada. De Torete i Vaquilla. «Ei, col·legui, què passa?» Us imagineu dos jutges del tribunal suprem saludant-se d’aquesta manera? Home, calla, ara que hi penso, tractant-se de tribunals espanyols... doncs poder sí que ens els imaginem, oi?
Pau Vidal Filòleg i escriptor
k Editorial k
El Nàstic no guanyava fora de casa des de l’1 de febrer. Aquesta temporada, lluny del Nou Estadi només havia sumat 4 victòries. Mai un equip, en una tornada del play off, havia guanyat a domicili. Doncs bé, les estadístiques estan per trencar-les. Dissabte, davant de més de 30.000 espectadors, els grana van guanyar el partit més important de la temporada per 0 a 1 a l’Enrique Roca, davant d’un Real Murcia que no va poder amb els de Luis César. Després d’un final de temporada polèmic marcat per l’acomiadament de Dani Vidal, una decisió que poca gent va entendre, el Nàstic
tornarà a jugar una final de promoció d’ascens. I en van tres en els últims quatre anys. Si la tercera va a la vençuda ho dirà el temps. En dues setmanes, sabrem si Tarragona tornarà al futbol professional. La Real Sociedad B serà l’enemic a batre. I passi el que passi, serà el moment de reflexionar, avaluar la temporada i valorar si les decisions preses en els últims mesos han estat les encertades. Ara és temps per gaudir d’una nova eliminatòria decisiva. La ciutat està bolcada amb l’equip, i això ja és un bon símptoma. Tant de bo els Pablo, Antoñín, Narro i companyia tornin l’equip d’on no hauria d’haver marxat mai.
Salou s’acostuma a maquillar de manera exagerada i a vestir de gala, sovint amb un cert mal gust. I la majoria de gent es deixa seduir per aquesta ciutat cridanera i artificial. Per sort, de tard en tard, Salou es deixa veure al natural, és a dir, senzill, silenciós, en pau, intel·ligent, sensible i empàtic. Un indret que encisa amb una bellesa autèntica. La rauxa i el seny?
És el que va passar aquest dissabte 24 de maig, quan un centenar de persones van gaudir, en un moment o altre, d’un Bioblitz que es va fer, durant tot el dia, al Cap de Salou.
Hi van participar dones i homes, de totes les edats, de Salou, dels municipis del voltant i fins i tot una parella de Mataró que es va allotjar a un hotel perquè l’endemà anaven a la Festa dels Falciots al Parc Samà. Al mateix temps, com si fos una vida paral·lela, al passeig Jaume I, sonava música de discoteca a tot volum i la gent menjava i, sobretot, bevia en excés. Era el dia principal de la tretzena edició de Sabor Salou, pel qual han passat milers de persones. Qualitat versus quantitat?
Del Sabor Salou se n’ha parlat força. I del Bioblitz? Cal parlar de la festa per celebrar el Dia Internacional de la Diversitat Biològica i el Dia Mundial del Medi Ambient en el marc dels actes de la Festa dels Falciots al Parc Samà i de la Setmana de la Natura, coordinats per la Xarxa per a la Conservació de la Natura, que inclou cen-
tenars d’actes de coneixement del medi arreu del país. És una activitat de ciència ciutadana que es fa arreu del món i que consisteix en un període curt i intens de monitoratge biològic amb la intenció d’identificar totes les espècies vives en un espai delimitat. En aquesta ocasió, organitzada per l’Ajuntament de Salou amb la col·laboració de Limonium, es va fer al bosc gran, a l’interior, i a la punta del Cavall, a la costa. Dos enclavaments naturals que científics, naturalistes i participants van explorar, per primera vegada, per tal de catalogar la biodiversitat i la riquesa ecològica. Ara, les dades obtingudes s’analitzaran i seran valuoses en l’estratègia de recuperació del medi natural del cap de Salou i per fer un seguiment de la biodiversitat.
És una activitat de ciència ciutadana que es fa arreu del món i que consisteix en un període curt i intens de monitoratge biològic amb la intenció d’identificar totes les espècies vives en un espai delimitat
Enguany, els itineraris han tractat sobre fauna i flora: anellament d’ocells, micromamífers, amfibis i rèptils, papallones, el patrimoni socioecològic del municipi de Salou, hàbitats i vegetació de litoral, fauna submarina, flora, algues, aus marines, invertebrats i ratpenats. Teoria i pràctica, explicacions dels experts i ús de tots els sentits per part dels participants: veure, sentir, tocar i olorar la natura. Un dels esdeveniments que va causar més expectació va ser la troballa d’ous de sèpia i el naixement providencial d’una sèpia, petitíssima, de la mida de la punta d’un dit. Un agraïment al fet que el Bioblitz de Salou, gràcies a l’empresa Plàncton, va ser el primer de l’Estat que va incorporar l’inventari del fons marí? També es va veure, i en molts casos fotografiar, una serp verda que s’amagava en un forat d’una olivera, una sargantana cendrosa, un ratolí de bosc, un raspinell, Limonium gibertii acabat de florir, savina litoral, romaní, un pop, un estol de martinets rossos, uns cinquanta flamencs, peixos de molts colors, gavines o un mussol banyut. És necessari tenir cura d’aquest Salou al natural, de valor incalculable, que és pura vida i que, en lloc de seduir, enamora.
El nostre territori és fruit de debats importants pel que poden comportar pel nostre futur, així, podem veure la ingent quantitat d’articles d’opinió, declaracions, publicitats de tota mena, que el que posen a debat són temes que van des de la mateixa organització territorial, en l’àmbit metropolità, fins a qüestions més concretes, com l’arribada de determinats models de mobilitat com el tramvia, sense oblidar la ubicació de determinades infraestructures; és a dir, dia sí i dia també, podem veure els mitjans de comunicació, posicionaments diversos sobre el que ha de ser el nostre futur, en un interès compartit per buscar el millor, independentment de diferències puntuals al respecte. Encara més, el marc de discursos es fa repetitiu, especialment a l’hora de demanar implicacions a tots els nivells, buscant els compromisos socials, polítics i econòmics, a tots els nivells.
Malauradament, en aquest ‘debat d’idees’, poc es parla de qüestions més complexes, i també vitals, segurament en funció d’una manca de resposta conjunta o bé per una discrepància potencial al respecte, així poc es diu del nostre model turístic per als pròxims anys, vital en el nostre marc de creació de riquesa, ni tampoc s’aprofundeix respecte al nostre model portuari i, fins i tot, es “passa de puntetes” pel que comporta el complex químic, per cert, referència al Mediterrani a tots els nivells.
És a dir, ens limiten, amb tot el respecte, en relació amb l’aposta plausible per tots els implicats, però deixant de costat la pròpia gènesi del que ha de sustentar tot el que parlem, per tant, s’evidencia un debat que es porta del tema, una altra cosa és que també crec imprescindible discutir de les altres opcions que el faran possible; podem tenir una conclusió respecte al model territorial, una unanimitat pel que fa a determinades opcions logístiques, però crec fonamental, també, aprofundir en altres discussions, suposo menys agraïdes mediàticament, però que per si mateixes constitueixen la base fonamental de tot el que debatem.
Si anem per parts, podem veure que, malgrat posicionaments puntuals, el creixement de la nostra indústria turística està en ‘parada interessada’, en funció d’una oposició cap a un projecte rebutjat per una minoria, respectable, però minsa, que pot abocar-nos, més
k Tribuna k
Lluís Badia Advocat
aviat que tard, cap a una crisi d’un dels sectors vitals per casa nostra i també pel país. Ja sé que el posicionament de determinats poders, es veu condicionat per altres acords de govern que hipotequen el projecte, per convertir el nostre territori com primera opció turística europea, ara bé, també podem veure que, limitacions concretes, de caràcter partidista, tal com està succeint amb la mateixa ampliació de l’aeroport de la capital del país. Em sembla bé el posicionament d’uns i altres, legítims, una altra cosa és perquè no es debat del mateix i quines són les alternatives, no sigui que tot quedi en un marc ideològic.
Pel que fa al futur del nostre complex químic, la cosa també hauria de ser emblemàtica, no oblidem que som referència al Mediterrani, i el que hauria de ser fonamental és quines són les eines per consolidar un model d’èxit que no pot veure’s hipotecat per plantejaments sectorials o d’equilibri de poder a l’hora de buscar la seva consolidació de futur
En tot cas, veig vital parlar d’això de manera oberta i sense limitacions, no fer-ho és garantia, almenys, d’estancament, quan el resta de competidors avancen cap a ofertes que ens posicionaran en marcs de dubtes evidents a curt termini.
Pel que fa al futur del nostre complex químic, la cosa també hauria de ser emblemàtica, no oblidem que som referència al Mediterrani, i el que hauria de ser fonamental és quines són les eines per consolidar un model d’èxit que no pot veure’s hipotecat per plantejaments sectorials o d’equilibri de poder a l’hora de buscar la seva consolidació de futur; on queda el debat al respecte, amb connotacions de tota mena, en un apartat de crear riquesa, llocs de treball, ingressos fiscals i consolidació territorial, tal com ha quedat clar els darrers decennis.
Respecte al Port, la seva influència futura no es pot quedar en purs compromisos maquillats, la implicació port-ciutat, real des de l’evidència del ‘pont mòbil’ o la integració cultural a tots els efectes, és un debat sense discussió, una altra cosa és el propi model portuari, multi proposat o limitat a
determinat tipus de càrregues, el pes econòmic que representa i que moltes vegades donem per assentat, necessitarà, en funció d’una competència portuària abassegadora, donant-nos determinades respostes de caràcter logístic que no es poden continuar retardant, la urgència de la connexió ferroviària, o la pròpia aposta cap a mercats potencials en discussió, hauria de ser un compromís per assentar-nos com port de referència al Mediterrani; discussions puntuals com els creuers, amb opcions puntuals no haurien de ser fre per debatre el que suposa el repte portuari de futur, malgrat el cost polític que pugui suposar de manera puntual pel poder polític de torn. En definitiva, tornant a la meva primera reflexió, entenc que el nostre territori, és d’èxit, sense dubtes, una altra cosa és com aquesta bona dinàmica es consolida per un demà molt complicat; d’acord a discutir de tot, però també dels assumptes sense consens, no oblidem que els nostres pràcticament 500.000 veïns, el que voldran seran resultats que els garanteixin la seva viabilitat personal i el seu benestar, per tant, és fonamental platicar del desplegament del territori conjunt, però sense deixar res de costat, encara que això comporti discrepàncies aquí, o pugui posar en dubte interessos governamentals d’allà, el centre del debat hem de ser nosaltres, amb respecte pels que tenen interessos a vegades divergents, però que no ens passi com en el passat quan, per part de determinades opcions polítiques, es van oposar al ‘mini transvasament’ en un exercici d’ideològic partidista, per sobre d’interessos generals, malgrat que després s’apuntin a l’èxit sense cap problema; haurien d’evitar repetir errors com els referits per proposar una alternativa de futur majoritària, encara que amb opcions puntuals, aquest crec que és el repte objectiu, amb la necessitat de convertir-se en ‘projectes, pressupostos i terminis’ com fonament de la seva viabilitat; la urgència de passar de les paraules als fets, crec que també és cabdal i decisiu pel que som i volem ser.
k Tribuna k
L’Àrea Metropolitana, està morta, viva?
Com es troba actualment la situació de l’àrea metropolitana tarraconense? Està morta?
El rector de la Universitat Rovira i Virgili (20062014) Francesc Xavier Grau, va ser l’impulsor de la Regió del Coneixement/RdC, ara ja fa deu anys, creu que encara continua ser ne4cessari i veu factible recuperar el consens. En política de desenvolupament regional cal passar de la bona voluntats a l’obligació. També és cert que a l’hora de repartir fons europeus, Brussel·les, no té en compta Tarragona, sinó Catalunya. És Barcelona qui acaba decidint a què es destinen aquests recursos. Tot plegat ens porta a vicis com són el victimisme i el paternalisme. La RdC va començar a caminar amb el seu successor Josep Anton Ferré, es va crear la càtedra Universitat, la RdC a la tardor passada es va reactivar sota la direcció de l’enginyer Jordi Duch, També a la Diputació es va crear la àrea de treball i gestió, Projectes i RdC. Tot plegat va topar amb el calendari electoral tant al món universitari com la Parlament, va jugar en contra i el projecte va quedar arraconat.
Al desembre va haver una jornada al Hotel Olympus Palace de Salou per abordar els principals desafiaments i projectes del Camp de Tarragona junt agents polítics i econòmics del territori. Viñuales i Guaira busquen més els consens que les discrepàncies. Les claus del projecte de l’Àrea Metropolitana son: Depèn de tots, es té que donar seguretat a les empreses que inverteixen aquí, l’àmbit públic i privat deuen col·laborar, té que estar al servei de tot el territori.
El catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la URV, Agustí Segarra, manifesta que el nostre repte és recuperar inversió de qualitat per guanyar en eficiència. A més diu que «El Camp de Tarragona és un dels àmbits catalans que té potencial de generar valor afegit més important i s’ha de posar en valor el que tenim aquí: la qualitat de vida i la mobilitat futura. No s’ha de fer d’aquest territori una competència depredadora entre diferents municipis, sinó planificar en gran. Si les borses cotitzessin amb aquests paràmetres aquest territori estaria molt amunt. Hem d’imaginar el futur del nostre territori d’aquí 30 o 40 anys». Exacte, quin paper jugarem amb les forces de l’envelliment, de la sostenibilitat, de les noves tecnologies i digitalització, del canvi climàtic, ... Hem de jugar estratègicament perquè vingui un talent, diguem que es forma aquí, i que se’n va fóra.
El Camp de Tarragona es troba en una etapa de transformació i creixement que té que consolidar la seva posició com motor econòmic i social de tota la regió. El Corredor del Mediterrani, l’Aeroport de Reus, el Port de Tarragona, la URV, la forta tradició industrial i turística ens fa potents i som un territori fabulós, un diamant en brut. El factor humà està en mans dels alcaldes que manifesten que ara si, aquesta dècada va a se decisiva.
A vegades salta la desconfiança entre PSC, ERC i Junts. Es tracta de passar de les idees a la pràctica i això necessita d’acords de profunditat i de cessions, sempre amb la generositat dels protagonistes. Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Vilaseca, Valls, Constantí i la Canonja són els vuit municipis en una primera fase. Després es poden afegir 12 municipis més, situats al nord-est en una segona fase.
Hi ha qui deia que quan es passi de les paraules als fets, serà difícil evitar tensions i rivalitats. Els lideratges compartits són un oxímoron, però els lideratges diversos no. No es tenim que emmirallar amb l’àrea metropolitana de Barcelona, no. Hores d’ara, les incògnites sobre el seu funcionament, gestió, governança i finançament son temes a resoldre. La pregunta que en fems molts ciutadans és l’àrea metropolitana, està morta? Viva?
Josep Maria Buqueras Bach President executiu de la Fundació Trencadís
Cultura l El Concert de Primavera visibilitza els beneficis de la música en persones amb discapacitat
Un grup de persones residents de Villablanca van tancar aquest darrer dissabte, 7 de juny, la primera col·laboració amb el Conservatori de Música de Vila-seca amb el Concert de Primavera, celebrat en el marc de la Festa de les Famílies. Aquest concert posa punt final a la participació d’un grup d’usuàries amb discapacitat intel·lectual de Villablanca en activitats musicals que han dut a terme al Conservatori els darrers dijous de cada mes durant el curs 2024-2025. L’experiència ha permès mostrar el gaudi per la música d’aquest col·lectiu, visibilitzar-ne el talent i evidenciar els beneficis terapèutics de la música per a les persones amb discapacitat intel·lectual.
La col·laboració ha estat possible gràcies a la musicoterapeuta Mar Martori, docent de piano i de musicoteràpia
al Conservatori, especialista pel Conservatori del Liceu i màster en musicoteràpia per la Universitat Ramon Llull. La
seva trajectòria inclou experiències als Estats Units per fer observacions musicals, així com treball per a ajun-
La col·laboració ha estat possible gràcies a la musicoterapeuta Mar Martori
taments i escoles d’educació especial.
Pla d’activitats SOM-HI Aquesta iniciativa s’emmarca dins el pla d’activitats SOMHI, amb què Villablanca impulsa la participació dels seus usuaris a la comunitat a través de tallers a instituts, exposicions en centres cívics, participació en actes i projectes culturals i artístics. La connexió amb Martori i el Conservatori respon a aquesta estratègia de treball de Villablanca i ha tingut una valoració molt positiva, amb la voluntat expressa de repetir l’experiència
Mor als 76 anys el percussionista cubà José Luis Quintana Fuentes ‘Changuito’
Defunció l El percussionista cubà José Luis Quintana ‘Changuito’, pioner del songo i membre fundador de Los Van Van, ha mort als 76 anys a l’Havana. Guardonat amb tres Grammys, va deixar empremta en la música cubana i va formar generacions de músics a Cuba, Puerto Rico i als EUA. EFE
el curs vinent per part de les dues institucions implicades.
Àngels Ortega, directora assistencial de Villablanca, ha subratllat la importància de ser presents a la comunitat: «volem arribar a més llocs, conèixer més gent, perquè dignifica els nostres usuaris i enriqueix la nostra tasca; perquè estiguin motivats, desperts i alegres, i no només ells i elles, sinó també les seves famílies, tutores i professionals que les acompanyem».
La Festa de les Famílies també ha inclòs altres activitats artístiques, com la presentació de l’exposició del Premi de pintura Paco Aguilera, el taller Pinto la meva família, l’exhibició de ball d’Alma Flamenca i l’actuació de CoverH. Durant els parlaments, la gerent de Villablanca, Cori Rodríguez, i l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, van destacar el valor dels professionals. Joan Amigó, del Grup Pere Mata, va remarcar que es tracta d’una feina «humanista i vocacional».
El president de la Fundació Villablanca, Marcel Rosich, va posar en valor la tasca de la unitat de recerca especialitzada en discapacitat i autisme.
Necrològiques
Tarragona
Enrique Giner Rabasó.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori. Adelaida Papasseit Iborra.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís.
Antonio Masdeu Gracia ‘Cranqui’.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Reus
Natalia Pérez Ruiz.
Ha mort als 49 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori. Juan Martínez Asensio.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís.
ÀRIES
21/03 al 19/04
Avui prendràs la iniciativa et llançaràs a unes interessants aventures. El teu esperit de conquesta crema en desitjos de noves experiències.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Tindràs una gran necessitat de moviment que es farà palpable en l’alt grau d’excitabilitat en què et trobes. No corris riscos en esports avui.
22/11 al 21/12 SAGITARI
La teva expressió serà fàcil però això no significa que els altres t’entenguin. La gent et mirarà estranyada no entendrà les teves intencions.
10:30 +Bàsquet
20/04 al 20/05 TAURE
Et veuràs obligat a acatar els desitjos de la parella. Encara que al principi no t’agradi gens, a poc a poc aniràs comprovant que t’hi acomodaràs.
23/08 al 22/09 VERGE
Deixa les responsabilitats en un segon pla llança’t a experimentar les sensacions noves gratificants que la vida et presenta. Obre els ulls.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Et costarà molt arribar a comunicar-te bé amb la teva parella. Una espècie de solitud interior et portarà a la depressió. Temprança.
21/05 al 20/06 BESSONS
Serà fàcil entrar en conflicte amb un membre de la família que, per estimar-te a la seva manera, no estarà d’acord amb els teus plans.
23/09 al 22/10 BALANÇA
Et sentiràs més sensible que de costum a tot el que passi al teu voltant. Les accions i les paraules dels altres deixaran una profunda petjada en el teu cor.
20/01 al 18/02 AQUARI
Tingues avui més cura a l’hora d’encarar les relacions amb els altres. El que diguis el que facis serà severament mesurat per tots.
21/06 al 22/07 CRANC
Estaràs molt sentimental això t’impulsarà a realitzar accions amb gran càrrega romàntica. En parella és on viuràs experiències reconfortants.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Els teus modals i formes d’avui faran estralls si no controles a l’hora d’entaular una nova relació. Cuida amb la beguda menjar, la nit serà moguda.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Et trobaràs una mica mancat d’afecte. No culpis als altres dels fets. No és una jornada per a les associacions ni materials ni emocionals.
10.00 Efecte Mosaic. Matí
11:00 Destí 2030 (r)
11:30 Connecticat
12:30 Caminant per Catalunya
13:00 Aventurístic
13:30 Ciutadella
14:00 Notícies Migdia
14:30 Notícies esports
15:00 Notícies Mgdia (r)
15:30 Notícies esports (r)
16:00 Efecte mosaic. Tarda
17:30 Pica lletres
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Qüestió de fons (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies Vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies Vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies Vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies Vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
10.30 Connecticat
11.30 Com la nit el dia. Cabaret
12.00 Destí 2030 12.30 SPI+TV
13.00 Connecticat
14.00 Notícies 12
14.30 Com la nit el dia. Cabaret
15.00 Destí 2030
15.30 SPi+TV
16.00 Efecte Mosaic. Tarda
17.30 Pica Lletres
18.00 Va passar aquí. Catalunya
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 La tertúlia del Dorsal 12
21.00 Ciutadella
21.30 Aventurístic
22.00 Notícies 12
22.30 La tertúlia del Dorsal12
23.00 Ciutadella
23.30 Aventurístic
00.00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Grup de públic pagat per a aplaudir. Ho fa amb fer- mesa. 2. Dilatat. Menor tutelat. El més difícil de rosegar. 3. Triplicada per principis. Passis el rosari. Laics. 4. La més menuda. Un pacte sense cap ni peus. Maduresa a pagès. 5. Nota girada. Preparares pa sucat amb oli. Centre de control. 6. Investigació. Porter de palau. 7. Afectats de bues. Engendra. 8. Edicte municipal. Fotografia prèvia. Limitacions del taquígraf. 9. El millor número. A tocar. Interès excessiu. 10. Una del pentagra- ma. Crits de licantropia. Munti el seu piset. 11. Compleix la pena per redimir quelcom. Colpejat amb la maça. 12. Bassiot. Intimidació.
VERTICALS: 1. L’ull del bon metge. Bufetada. 2. Article en català. Cèl·lula amb vida pròpia. Conductor d’impulsos nerviosos. 3. Sense accent. Enderroc. Dins el dúplex. 4. La primera de canvi. Canto com un príncep encantat. Gairebé un quilo. 5. Creix a l’hort. Expulsada a la vida. 6. Article de segona mà. Aboco el setrill sobre la llesca. Dues per barba. 7. L’entrada de l’apartament. Faci efecte. El déu dels casolans. 8. Depuri, líquids. Gentussa. 9. El tercer home. Un gra massa. Es dirigeix cap al nord. 10. Cap de rap. Estar viu. S’ha de triplicar per obtenir 100 grams. 11. Cafè de pastissers. Molt escollit. 12. Fuetada. Rasura.
Màxima Mínima Estat del cel
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Guzmán Oliete, Cristina
Pin i Soler, 3 Telèfon 977 218 175 Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Conde Peidro, Lucia Escultor Rocamora, 1 Telèfon 977 757 301
SALOU:
Magriña Ferrando, Esteve
Punta del Cavall, 4 Telèfon 977 371 170
VILA-SECA:
Domingo Roigé, Silvia Avda Ramon Olçina, 40,42 Telèfon 977 376 521
CAMBRILS:
Diaz Martí, María Avinguda Diputació, 12 locals 1 i 2 Telèfon 977 364 510
VALLS:
Galimany Sole, Roman - Murillo Galimany, Adelina
Plaça Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597
EL VENDRELL: Fontestad Crespo, Jose Vicente C/ Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Al matí el cel estarà serè o poc ennuvolat, tret de la meitat sud del litoral i prelitoral i punts del sud de ponent on hi haurà intervals de núvols baixos, que deixaran el cel localment molt ennuvolat. A més, fins a mig matí també n’hi haurà a punts del nord-est. Independentment, a partir de migdia arribaran núvols alts a la meitat sud i oest del territori.
Temperatura
La temperatura mínima serà lleugerament més baixa. Per la seva banda, la temperatura màxima serà lleugerament més alta, sobretot a l’interior.
FINCA RÚSTICA
Aproximadamente
5.000 m2. Pozo propio, balsa 45.000l, avellanos y árboles frutales.
35.000€. tel: 669.725.471 Francisco
SANDRA. 33 AÑOS. HONESTA y honrada. Para cuidar mayores y hacer limpieza en general. Informes Antonio gerente don tresillo. Tel: 642.482.729
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
Todo tipo tapicerías. Toldos – cambio de lonas. Tel: 691.586.879
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.366.813
MASSATGES
SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087
MASAJE TERAPEÚTICO en camilla. Renueva, respira y libera tensión. Reus. Tel: 634.777.389
MASAJISTA ÁRABE.
La família materna de Jau me Gómez Travé és de Solivella. «De petit, quan acabaven les classes, ja me n’anava cap allà a passar l’es tiu, així que vaig acabar fent rela ció amb molta gent del poble, i me l’estimo molt», explica. Aquesta estima el va portar, l’any 2008, a fer un recull de premsa amb tots els articles sobre el poble publi cats als mitjans escrits, des del 1900 al 1950. «Va ser un sol vo lum perquè en aquella època no hi havia gaires notícies», recorda. Gairebé dues dècades després, el Jaume ha enllestit la resta de la col· lecció. Són tres volums més que abasten des del 1951 al 1993 (Un recull per a la història); del 1994 al 1997 (Sentiment de poble); i del 1998 al 2000 (Una mirada cap al futur). En conclusió, més de 1.500 pàgines, que l’autor ha trigat més de deu anys a escriure, que aple guen tots els fets succeïts al poble que van ser no
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Llibres Jaume Gómez ha recopilat i transcrit tots els articles publicats sobre el poble de la Conca de Barberà entre els anys 1951 i 2000
ticiables. Amb el valor afegit que Gómez ha transcrit totes les no tícies recopilades i les ha acom panyat de les fotografies que en el seu moment les van il·lustrar.
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Les fonts, expli ca l’autor, són totes les publicacions d’àmbit local, com ara Nova Conca, El Baluart, L’Espitllera o El Francolí, però també mitjans més generalistes com El Punt o El Pati
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
«En total, hi ha més de trenta cinc fonts consultades». La distribució per volums obe eix a criteris cronològics. Si el primer abasta quatre dècades que van marcar anys de construcció històrica al poble, el segon aplega el naixement de grups i entitats que alimentarien l’orgull de perti nença, mentre que el tercer recull el testimoni que han recollit les noves generacions de solivellencs. Quant al contingut de les in formacions recollides, l’autor explica que hi ha, sobretot, notí cies sobre la vida social, cultural
i associativa. Així i tot, els llibres també recullen tota informació relacionada amb l’activitat muni cipal, així com les notes sobre les defuncions, amb les esqueles cor responents.
Els textos, que es poden anar llegint de manera saltejada, es presenten seguint un ordre cro nològic de publicació. Amb ells, les fotografies recullen també el testimoni gràfic de fets i persones que a dia d’avui potser s’hi troba ran de petits o de joves, i que pot ser també recordaran familiars que ja no hi són.
«El meu desig és que hi trobeu relats i fotografies que us recordin temps i despertin emocions mig amagades», assegura l’autor en la Justificació que encapçala un dels volums.
Els tres llibres estan a la venda a la llibreria de Solivella i a la Capo na i l’Adserà de Tarragona.
Una dècada de treball
L’autor ha trigat deu anys i ha consultat més de trenta-cinc fonts escrites
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Una notícia d’actualitat és que l’Ajuntament de Torredembarra ha aturat i denunciat una extracció de sorra planejada per aquest estiu al·legant possibles impactes ambientals i falta de coordinació amb les autoritats locals. Som un país eminentment turístic on, cada cop més, cal anar reomplint platges amb sorra d’altres. L’erosió costanera -un peix que es mossega la cua- afecta tant l’ecosistema com els àmbits econòmic i social. Tot el litoral català està perdent desenes de milers de metres cúbics de sorra. Algunes platges de Barcelona en perden un metre cada any deixant la ciutat més desprotegida davant les tempestes sense aquesta barrera natural i amb menys espai pels turistes que ens alimenten. Un greu problema actual ja és, a causa de l’augment del nivell del mar unit a la sobre població del planeta i les demandes del nostre estil de vida, la manca d’aquest recurs a força indrets. Ha començat, per tant, l’anomenada guerra per la sorra tan necessària per produir formigó, vidre, etc. També imprescindible per a platges artificials i altres usos industrials. Segurament, en porta la teva pasta de dents. Els conflictes per la sorra i el seu tràfic il·legal van en augment, sobretot a països amb alta activitat de construcció, com l’Índia, la Xina, el Marroc o algunes zones del Carib i el sud-est asiàtic. A Europa, la desaparició de platges a Sardenya també s’ha relacionat amb màfies locals. Segons estimacions de les Nacions Unides, cada any es mouen milions de tones de sorra en un mercat negre que fan que aquest tràfic sigui avui un dels crims ambientals més lucratius després del de fusta o minerals. Si aquí no en prenem consciència i cuidem un dels nostres béns naturals més valuosos, trista ironia, estarem ensorrats.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
