Camp de Tarragona 10
Crisi ferroviària 13
Vila-seca pot disputar finalment les espectaculars
curses de cavalls del Cós de Sant Antoni
El Govern anuncia el restabliment de les línies R13, R14 i RT1, però avui comença la vaga dels maquinistes
Opinió 20 Lluís Badia. Europa i la immigració: «No veig assumible plantejar ‘Europa’ com un camp de discussió ideològic»
El servei ja es donava als treballadors de carrer que havien d’actuar en connexions il·legals o talls de subministrament, però ara la seguretat s’ha ampliat a les oficines de l’empresa, on també temen que arribin les situacions de tensió amb afectats 2
Tarragona 4 i 5
Més de 3.000 persones omplen la CaixaBank Tarraco Arena en una gala plena de música, llum i emoció
Demografia
Reus ja supera els
L’increment
El Nàstic torna a perdre a casa i s’abona a la lluita per la permanència (0-1)
Seguretat l Els talls de subministrament o l’eliminació de connexions irregulars generen situacions de risc
John Bugarin
Les actuacions que realitza l’Empresa Municipal Mix ta d’Aigües de Tarragona (Ematsa) al carrer, com els talls de subministrament per impagaments o l’eliminació de connexions fraudulentes, poden generar moments de tensió. Per garantir la segu retat del seu personal i preve nir possibles conflictes amb usuaris, l’organisme compta rà amb escorta professional privada —sense armes— per protegir els treballadors.
Fonts d’Ematsa assenyalen que «es tracta d’un servei que ja s’havia contractat anterior ment», però «ha finalitzat la seva vigència». Per això, s’ha obert una nova licitació. En aquest cas, però, també s’ha inclòs el servei de vigilància estàtica a les oficines d’aten ció al públic, situades a la Muntanyeta, al barri de Sant Pere i Sant Pau.
«No s’han registrat agres sions físiques, però es pro dueixen situacions de risc puntualment», apunten des de l’empresa. Per això, indi quen, «es considera necessari aquests serveis com a mesura preventiva amb l’objectiu de vetllar i garantir la seguretat
Imatge d’arxiu d’un operari de l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona realitzant treballs a la xarxa d’abastament. Ematsa
El contracte, per 56.500 euros, inclou servei de vigilància a les oficines de SPiSP
del personal». Aquesta pro tecció està regulada per nor mativa i es realitza amb l’au torització i col·laboració del Departament d’Interior. En aquest sentit, l’empresa ad
La nova Muntanyeta de Bonavista obrirà portes el pròxim 17 de febrer
Equipaments l Les obres han durat 10 anys i s'han invertit 13 MEUR
Redacció
La nova Residència La Mun tanyeta es posarà en marxa el pròxim 17 de febrer al barri de Bonavista, amb el trasllat dels primers usuaris i usu àries procedents de l’antiga residència del camí de l’Oliva. El nou edifici està ubicat al
número 3 del camí de la Par tió, entre l’Escola Bonavista i el complex esportiu del barri, en un solar de 15.000 metres quadrats cedit per l’Ajunta ment de Tarragona, 5.000 dels quals són superfície construïda.
L’equipament ofereix un total de 60 places i triplica la
capacitat de l’antiga residèn cia. El nou equipament esde vindrà un servei social de pri mer nivell i de referència a tot Catalunya en l’atenció a per sones amb paràlisi cerebral i altres pluridiscapacitats de les comarques de Tarragona. La inversió total per a l’exe cució del projecte ha estat de
judicatària haurà d’estar ha bilitada per prestar aquesta cobertura i cada intervenció es comunicarà i es coordinarà amb els cossos de seguretat. El contracte, per un període
més de 13 milions d’euros, amb fons propis de la Fun dació La Muntanyeta de la Xarxa Santa Tecla Sanitària, Social i Docent, i amb la col· laboració d’administracions i particulars i l’aportació dels fons europeus Next Genera tion.
L’edifici es divideix en dos: una part es destina als mò duls residencials i una altra, als espais comunitaris. Amb dós àmbits comparteixen espais a la planta baixa: els destinats a les sales de terà pia, a l’àrea administrativa, a la logística i l’accés.
una durada diària prevista de cinc hores. Dos escortes acompanyaran els treballa dors d’Ematsa que surtin al carrer per realitzar tasques pròpies de l’activitat de l’em presa, com la suspensió del subministrament d’aigua potable a persones no vulne rables econòmicament per impagament, el tall de conne xions fraudulentes al servei d’aigua potable, la reconne xió de serveis suspesos o els treballs en zones que puguin comportar un risc d’agressió física per al personal. Des de l’empresa munici pal recorden que, en els ca sos de persones en situació de vulnerabilitat econòmica, existeixen mecanismes —en coordinació amb l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona— per garantir el subministrament d’aigua. Per una banda, poden aconseguir bonificacions sobre la tarifa i, per una altra, disposen d’«un Fons Social dotat de 150.000 euros ampliables en cas de necessitat».
de dos anys, té un pressupost base de licitació de 56.573,79 euros (IVA inclòs). Les actua cions per part de la concessi onària es duran a terme a par tir de les vuit del matí, amb
Els conflictes es desplacen L’experiència amb l’anterior contracte, ha demostrat que aquesta mesura ha estat «efi caç» a l’hora de dissuadir i minimitzar els incidents a la via pública. No obstant això, Ematsa ha detectat «un des plaçament de la conflictivi tat» cap a les oficines d’aten ció al públic. Especialment, els dies posteriors a les actu acions que es duen a terme al carrer. Amb el servei d’escorta i vigilància, l’objectiu és ga rantir que tots els treballa dors puguin dur a terme les seves tasques sense posar en risc la seva integritat.
Imatge de la nova terminal Guadalajara-Marchamalo. Port
Transport l La infraestructura PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, les obres de la qual es van recepcionar al novembre, té prevista la seva inauguració a mitjans d’any a l’espera de definir el seu model de gestió. Fonts del Port de Tarragona han informat que l’Autoritat Portuària està acabant de decidir el model de gestió de la terminal, que es donarà a conèixer enguany. L’objectiu és que aquesta doni resposta no només a les necessitats logístiques del Port, sinó també de tot el nord-est peninsular. El plec de condicions per a la gestió d’aquesta nova terminal inclou la possibilitat que el nou operador gestioni també la terminal de la Boella. EFE
Aparcament l L’aparcament municipal Bastos reobre per a les persones abonades aquest dilluns, després de diversos mesos d’obres d’adequació. Aquestes actuacions han permès millorar significativament les instal·lacions i garantir un servei més segur i còmode per als usuaris. L’aparcament compta amb un total de 198
places per als abonats, de les quals cinc estan reservades per a persones amb mobilitat reduïda i una plaça està destinada als serveis tècnics de l’EMT. Amb la reobertura, les persones abonades a l’aparcament podran tornar a utilitzar l’espai amb normalitat. L'accés per als no abonats encara està restringit i no té data d'obertura. Redacció
Municipal l Tant Junts com ECP reivindiquen els acords que van assolir amb el govern del PSC per reordenar el nucli antic
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona farà un pas endavant en la regulació de l’activitat comercial i econòmica de la Part Alta amb l’activació de 60.000 euros per a la redacció del Pla d’Usos. Aquesta partida està inclosa en el 13è modificatiu de crèdit del pressupost municipal del 2026, que passarà aquest dimecres per la comissió d’Hisenda.
Els veïns del nucli antic de la ciutat han denunciat, en repetides ocasions, el procés de «gentrificació» que ha patit
el barri aquests últims anys amb la desaparició continuada dels comerços de proximitat i la substitució progressiva dels habitatges residencials per pisos turístics. En aquest context, l’elaboració del Pla d’Usos es presenta com una eina clau per frenar aquesta dinàmica i establir criteris clars sobre quin tipus d’activitat es pot desenvolupar en cada espai del centre històric. L’objectiu principal serà garantir l’equilibri entre la presència dels turistes i les necessitats dels veïns. En la comissió d’aquest dimecres,
el govern municipal comptarà, com a mínim, amb el suport de Junts per Catalunya i En Comú Podem per elevar el modificatiu de crèdit al consell plenari. Ambdós partits reivindiquen que aquesta partida és fruit dels seus respectius acords pressupostaris amb l’executiu socialista.
Defensa dels pactes
En el capítol d’inversions dels comptes d’aquest 2026, hi ha 85.000 euros per a la redacció del Pla d’Usos de la Part Alta, la Part Baixa i el Serrallo, arran del pacte entre
El modificatiu de crèdit passarà per la comissió d’Hisenda d’aquest dimecres
el PSC i JxCat. Els juntaires asseguren que apunten que aquests diners es destinaran, finalment, per a la Part Baixa, mentre que els 60.000 euros del nou modificatiu de crèdit seran per a la Part Alta. «Ningú més que Junts ha batallat i aconseguit aquesta partida», remarca el portaveu del grup sobiranista, Jordi Sendra. «La Part Alta ha de ser un barri per viure-hi. Ha de conviure amb el turisme, però ha de protegir el veïnat i evitar l’expulsió residencial», afirma l’edil, qui apunta que el primer pas ha de ser l’elaboració d’una «diagnosi rigorosa de la realitat actual» del barri. Després d’obrir un «procés de participació amb el veïnat», Sendra insta a elaborar el Pla d’Usos «amb el departament d’Urbanisme i alineat amb el nou POUM». Des d’ECP, asseguren ja van pactar 40.000 euros amb el PSC en els pressupostos del 2024 per a elaborar el Pla d’Usos, tot i que el govern li va acabar donant un altre ús. Des de llavors, han continuat insistint en la necessitat de fer-lo. «Benvinguts tots els partits que s’hi han anat sumant, però cal aclarir que regular no és una qüestió d’essencialisme, sinó de recuperar el barri per a la gent que hi viu», remarca el portaveu de la formació morada, Jordi Collado. «La prioritat ha de ser clara: serveis perquè els veïns puguin viure-hi. Ja n’hi ha prou d’afavorir només el turisme», diu el conseller, qui critica que «el govern arriba arrossegant els peus i sense prou determinació».
A l’esquerra, l’actuació de la comparsa Som i Serem, guanyadora de la Disfressa d’Or 2026, inspirada en l’Índia. A la dreta, la segona classificada, Aerodance, amb la temàtica ‘Sortílega’. Gerard Martí
Ja és oficial. Ja és aquí la festa més esbojarrada de l’any. El Carnaval ha començat i ho ha fet de la forma més espectacular possible. Després del petit parèntesi de l’any passat, la gala de la Disfressa d’Or va tornar ahir a la Caixabank Tarraco Arena. Un lloc on la música, les llums i els crits es magnifiquen. Un espai on les emocions i els sentiments s’intensifiquen i es viuen a flor de pell. Més de 3.000 ànimes van inundar el recinte per passar una nit inoblidable, on la gran vencedora va ser la comparsa Som i Serem.
Amb una temàtica inspirada en la festa de l’Índia, van imposar-se en una edició que va comptar amb tretze competidors. Som i Serem va captivar el jurat amb la seva coreografia, que combinava els balls típics de l’Índia amb passos de breakdance. El ritme frenètic i l’energia desbordant dels ballarins, juntament amb l’estructura del Taj Mahal i cançons com Jai Jai Shivshankar o Mera Wala Dance, van permetre al públic fer un viatge cap a un altre continent sense moure’s de les seves cadires.
Cultura l Aerodance es va endur el segon premi d’un certamen que dona inici oficialment al Carnaval
També va ser una gran nit per a la comparsa Aerodance, que es va endur el segon premi amb la temàtica Sortílega En aquest cas, van fer una representació mística centrada en una bruixa acompanyada per gats negres. L’escenari es va transformar en un espai de rituals sagrats. La Disfressa d’Or va arrencar amb molta força. Els sèquits de la Reina Carnestoltes —Sinhus— i el Concubí —Urban Style— van ser els encarregats d’inaugurar la festa, que va ser conduïda per la cantant tarragonina Gemma Polo i Guillem Estadella, amb el seu humor irreverent. La comparsa Disc 45 va trencar el gel amb una actuació centrada en Posidó. El públic va endinsar-se a l’imperi del mar, però també va viatjar a Andròmeda amb Spectrum. Seguidament, Fotem-li Canya va fer una proposta més desenfadada amb Hércules. La comparsa Colours Fantasy va cridar l’atenció de la gent amb
Els seguicis de la Reina Carnestoltes i el Concubí van obrir la gala. Gerard Martí
Pesadilla antes de Navidad, portant ninots enormes de Jack Skellington i Sally a l’escenari. Golden Time també va captivar amb el seu show inspirat en la cultura xinesa, així com Magic Dansa amb els Avengers i una
gran estructura del guant de Thanos. Carmelites va apostar pels Jocs de la Fam, mentre que Artífex ho va fer per l’Imperi Azteca, la Ballaruga pels indis d’Amèrica i els Amics de la Part Alta es van convertir en Plantes
De gom a gom
Més de 3.000 ànimes van inundar el recinte per passar una nit inoblidable
carnívores. Platinum, guanyadora de l’edició passada, va tancar les actuacions amb la temàtica de Pirates del Carib
Un espai per a la crítica Entre tant de ball, llum i color; també hi va haver espai per a la sàtira i la ironia. Com no, va ser de la mà de la Colla la Bóta. La seva crítica subtil —o no tant— cap a PortAventura, que els havia obligat a canviar la seva temàtica original. Els membres de la comparsa es van vestir com personatges d’un show del Far West del parc temàtic i van recitar un discurs carregat de sarcasme. La seva actuació reivindicativa contra la «censura» es va guanyar l’ovació del públic.
Imatge de l’actuació de la comparsa Magic Dansa, amb la temàtica ‘Avengers’. Gerard Martí
Bastiment de la Bota 10h: plaça de la Font.
El Taller Valua ens porta a Tarragona
La Bota Tarraco Renovat MMXXVI, un monument efímer que enguany ens presenta la història emergint des de la pedra i elevant-se simbòlicament amb orgull, resistència i memòria col·lectiva.
Presentació del Ninot i la Ninota 12 h: plaça de la Font. pel Taller Valua, i els Sèquits de la Reina Carnestoltes i del seu Concubí, a càrrec de les comparses Sinhus i Urban Style, respectivament.
Entrada de la Reina Carnestoltes XLIII, el seu Concubí XXX i els Sèquits 18 h: plaça de la Disbauxa.
La Plaça de la Disbauxa segueix sent, un any més, el centre neuràlgic del Carnaval de la ciutat. El primer acte serà l’entrada a la ciutat de la Reina Carnestoltes i el seu Concubí, que es presentaran en plena essència.
Gala de la Reina Carnestoltes, el seu Concubí i els Sèquits 19.30 h: Teatre Tarragona. Després de la seva sortida espectacular al Mercat, en què haurem conegut la Reina Carnestoltes i el Concubí en tota la màxima esplendor, les comparses Sinhus i Urban Style ens oferiran un espectacle ple de ball, sàtira i algunes sorpreses. Hi haurà una segona sessió a les 21.30h.
La coca de llardons 9 h: carrer Canyelles.
La Colla la Bota ofereix la tradicional coca de llardons.
La Reina i el Concubí visiten les escoles de la ciutat
9 h
Acompanyats de la Xaranga Pujats de To i Bombastik Percussió.
Repartiment de botifarra d’ou 11 h: Mercat Central i Mercat de Torreforta.
El Gremi de Cansaladers i Xarcuters de les comarques de Tarragona i Mercats de Tarragona us oferiran aquest menjar tan típic del nostre Carnaval (fins a les 13 h i de 17.30h a 19.30, si no se n’exhaureixen abans les existències).
Presentació de les temàtiques del Carnaval 2026 19.30 h: plaça de la Disbauxa. Us heu preguntat mai quant de temps cal per confeccionar una disfressa? Quants dies assagen els comparsers i comparseres perquè surti tot perfecte a les rues? Per què trien aquella temàtica? Ens ho desvelaran tot en aquest acte de recent creació, que ja ha tingut una gran acollida. No patiu, però, que es guardaran algun secret per a les rues del cap de setmana. Preparem-nos per sentir i veure alguns dels secrets més ben guardats els darrers mesos.
Ball de Màscares 21 h: Casa Miret, Rambla Nova.
Originaris de la Cort francesa del segle xv, els balls de màscares són sinònim de misteri, glamur i clandestinitat. Un esdeveniment exclusiu i d’aforament limitat en què l’elegància, les màscares i la sensualitat confluiran en un local reconvertit en un senyorial i misteriós espai. Una festa presidida per la Reina Carnestoltes i el seu Concubí en què la disbauxa, el ball i les sorpreses estan assegurats. L’únic requisit imprescindible és vestir màscara i seguir un codi de vestimenta sinuós o de còctel. I si la teva disfressa és tan escandalosa que no hi caben butxaques, no pateixis, pots deixar el moneder a casa: nosaltres ens encarreguem del menjar, el riure i el beure!
Dissabte passat el Teatre Tarragona va acollir una nova funció de La jove Aïda, una reinterpretació de l’òpera de Verdi impulsada pel Gran Teatre del Liceu i la Fundació Òpera Catalunya amb l’objectiu explícit d’acostar el gènere operístic al públic infantil i juvenil. La proposta, concebuda com una òpera dins d’una altra òpera i vinculada a un projecte educatiu que ha implicat centenars d’alumnes, aposta per traduir els grans temes d’Aida a un llenguatge contemporani marcat per la realitat virtual, els videojocs i una estètica retrofuturista.
Ja abans de començar es feia evident aquest plantejament. A la sala sonava una versió digitalitzada de la dansa dels petits esclaus moros, de la partitura del mestre italià, mentre el públic —al voltant de dues-centes persones, en una sessió matinal força plena per al públic familiar— s’acomodava. Els set músics ocupaven l’escenari sense fossat, distribuïts als laterals, amb una gran pantalla al fons que seria present durant tota la funció. L’ensemble de l’Orquestra Simfònica del Vallès estava format per Andrea Beatrice Duca (violí), Joan Palet (violoncel), Marta Torres (flauta), Rubén Raimundo (clarinet), Jofre Baiget (trompa), Íñigo Dúcar (percussió) i Joan Espuny (piano). La dramatúrgia situa l’Aina, una jove desenvolupadora, dins d’una realitat virtual creada per ella mateixa. Progressivament assumeix el paper d’Aïda mentre intenta modificar el destí dels personatges de l’obra original, en un joc constant entre ficció i realitat que articula l’espectacle. Rosa Maria Abella va defensar el doble rol amb una veu agradable i expressiva, especialment en fragments, adaptats al català, com Celeste Aida —el qual canta Radamès en l’obra original— o Ritorna vincitor!. Al seu costat, Joan Garcia Gomà va construir un Ramon/ Amonasro proper i
Música l La producció del Liceu i Òpera Catalunya va portar dissabte ‘La jove Aïda’ al Teatre Tarragona amb tecnologia i vocació divulgativa
sovint còmic, amb referències fins i tot sindicals, clarament pensat per connectar amb el públic jove. Arnau Torres va oferir un Radamès vocalment força solvent però escènicament una mica rígid, mentre que Yasmin Forastiero va resoldre amb seguretat el paper d’Amneris. Cal esmentar que els ar-
Love of Lesbian actuarà a la CaixaBank Tarraco Arena el pròxim 12 de setembre
Música l La reconeguda banda d'indie Love of Lesbian actuarà el pròxim 12 de setembre a la CaixaBank Tarraco Arena. Serà en el marc de la gira La Hermandad Tour, amb la qual la banda barcelonina commemora un quart de segle de trajectòria. A partir de les 21 hores, Love of Lesbian començarà un show en el qual es podran escoltar els
seus grans èxits i també el seu darrer disc, Ejército de Salvación. Les entrades es van posar a la venda ahir a través del portal tickets.tarracoarena. com. Els barcelonins arriben a la ciutat per seguir demostrant per què són una de les referències del país en el pop alternatiu, en un concert que serà també l’avantsala de Santa Tecla. Redacció
tistes vocals van cantar i parlar durant l’obra amb microfonia, deixant el dubte de com sonarien les seves veus sense la tecnologia pel mig. La música va combinar fragments fàcilment recognoscibles de Verdi — tot i si no en saben el nom o el compositor— amb adaptacions i textures electròniques. Sense la tradicional batuta dirigint, va ser sovint el teclat qui va articular el conjunt. L’enfoc no va ser el de la grandiloqüència a la qual arriba en alguns moments
la partitura italiana, sinó el de buscar la proximitat amb l’espectador, especialment amb els arranjaments força accessibles i alguns passatges puntuals més dinàmics per fer notar —i acompanyar— la tensió a escena. Visualment, la tecnologia va ser central. Projeccions digitals d’imaginari egipci, colors canviants en els espais dels músics, blocs escènics que funcionaven com escales o pantalles i una narrativa clarament inspirada en el videojoc van sostenir
Implicació local
Més de 700 alumnes de primària han participat en el projecte educatiu
el relat. Un moment especialment eficaç va arribar quan Aida i Amneris van simular una lluita amb estètica de videojoc, a la Mortal Kombat, mentre cantaven la rivalitat amorosa. També va resultar enginyós el Radamès convertit en personatge no gaire jugable mentre l’Aina el convencia de no anar a la guerra.
Adaptació en català
El text, cantat en català i sovint rimat, va explicar l’argument amb claredat i llenguatge juvenil, amb referències a TikTok o al k-pop. Tot plegat reforçant el caràcter divulgatiu d’una producció que, sense renunciar al nucli dramàtic verdià —amor, honor, traïció i destí—, va buscar sobretot despertar la curiositat.
L’equip creatiu de la producció inclou Jordi Casanovas, Marian Márquez i OnionLab a la creació; Márquez també signa l’adaptació i composició musical; Casanovas assumeix direcció d’escena i dramatúrgia; OnionLab la direcció artística visual i el disseny escenogràfic digital; Dani Perpiñán la direcció musical; el vestuari és d’OnionLab amb TXU Studio i Joana Poulastrou, i la il·luminació de Laura Iturralde.
Cap al final, es va recuperar el to tràgic original amb el comiat dels amants i la mort compartida, abans que l’Aina tornés a la realitat amb un discurs sobre emocions i ficció. Els cantants van baixar pels passadissos per apropar l’espectacle al públic.
Els aplaudiments, amb bravos, van confirmar una recepció càlida. Sense substituir l’experiència operística tradicional, La jove Aïda va mostrar la voluntat d’acostar el gènere al públic jove amb llenguatge contemporani, en una proposta globalment molt ben resolta. I, per tornar a l’original, sempre val la pena escoltar les Aida de Solti (1961, Price-Vickers) i Muti (1974, CaballéDomingo), dues referències eternes.
L’Ajuntament obre la convocatòria de subvencions a entitats i federacions veïnals
Municipal l L'Ajuntament ja ha obert la convocatòria de subvencions per a associacions i federacions veïnals, que estarà disponible fins al 24 de febrer. La consellera de Relacions Ciutadanes, Sonia Orts, va destacar que «el pressupost d’aquesta subvenció ha augmentat 40.000 euros respecte al 2025». S’hi poden presentar
les entitats veïnals que vulguin realitzar i programar activitats i es cobrarà en un únic pagament. La subvenció es divideix en tres línies amb partides diferenciades: la primera, dedicada al manteniment del local social; la segona, per a projectes lúdics, esportius o culturals; i la tercera, per a projectes de suport i assessorament. Redacció
De 0 a 14 anys
De 15 a 64 anys De 65
Societat l És la primera vegada que s’arriba a la xifra segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística
S. Peralta / M. Llaberia
Reus ha superat els 110.000 habitants. És més, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) apunten que, a data 1 de gener del 2025, s’ha arribat als 111.000 habitants, un 1,5% més que el 2024, i que ja s’albira el següent miler. És la primera vegada en la revisió anual dels portals estadístics que s’assoleix la xifra de 110.000 ciutadans. Addicionalment, segons dades de l’Ajuntament, a principis de febrer hi havia 114.213 habitants, dels quals 3.154 estan en procés de revisió. El creixement de la població està vinculat amb la migració. El creixement natural és negatiu, ja que, el 2024, es van registrar 939 defuncions i només 826 naixements. D’altra banda, el saldo migratori és positiu, amb l’arribada de gent provinent d’altres punts de Catalunya, d’Espanya o de fora les fronteres estatals. L’any 2023, es van registrar més persones que marxaven a comunitats autònomes diferents que no pas les que arribaven. Això no obstant, el saldo de ciutadans de la resta
Fotografia d’arxiu de gent passejant pel carrer de Llovera. Tjerk van der Meulen
de Catalunya, de la Unió Europea i del món era positiu, dada que significa més entrades que sortides.
La barrera de les 100.000 persones es va superar l’any 2006, en ple clímax de la bom-
bolla immobiliària. La població va arribar als 107.770 individus el 2008 i va sumir-se en un descens prolongat que no va capgirar-se fins a la dècada del 2020. El rècord del 2008 no seria igualat o superat fins al 2023.
Per sexes, el 51,26% són dones, amb 57.212 individus. El 48,74% restant són homes. El grup d’edat de 65 anys o més ja representa vora un 20% del total de la ciutadania, mentre
89.179 habitants
És la poblacio que tenia la ciutat de Reus l’any 2000 La xifra
Muñoz: «És una ciutat ben ubicada, amb una bona oferta i que crea ocupació»
que els menors de 14 anys giren entorn el 15%.
Amb aquestes dades, Reus es consolida en la desena posició dels municipis més poblats de Catalunya, just per davant de Girona. A la província, només Tarragona compta amb més habitants (143.649). Les primeres posicions de la classificació les ocupen Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Terrassa.
El regidor de Serveis Generals, Hisenda i Bon Govern, Manel Muñoz, destaca que Reus «fa temps que s’ha consolidat com a ciutat de més de 100.000 habitants». Per a l’edil, hi ha «diversos factors» que expliquen el dinamisme demogràfic: «És una ciutat ben ubicada, amb una potent oferta cultural i de serveis i equipaments públics, que crea ocupació i que és referent en diferents sectors econòmics com el comerç, l’agroindústria i les empreses TIC».
A més, recorda que Reus «és la segona ciutat en ocupació TIC de Catalunya» i que la darrera data d’atur registrat a l’urbs, un 11,25%, és la més baixa des del 2007, en ple boom immobiliari, quan la taxa era del 9,98%. Així mateix, assenyala que s’està fent «una important aposta per captar i retenir talent, així com per esdevenir un pol d’atracció de noves activitats econòmiques del sud de Catalunya, però de forma sostenible i sense deixar ningú enrere».
Patrimoni l No concreten cap data, però esperen enllestir l’obra enguany
Miquel Llaberia
La torratxa de la Casa Navàs és cada vegada més a prop de ser una realitat, alhora que l’obra, d’alta complexitat i sense cap mena de precedent, continua fent passes tal com diu la dita: «A poc a poc i bona lletra». Actualment, la secció de la torratxa que arriba fins a l’altura del terrat de la casa estaria pràcticament enllestida, amb detalls encara a acabar. Pel que fa a la secció superior, tan sols estaria col·locada per ara l’estructura d’acer que subjectarà la torratxa en compliment de la normativa de seguretat vigent. La torratxa ha estat construïda sent el màxim fidel possible a l’original que va ser destruïda durant un bombardeig de la Guerra Civil l’any 1938, i pretén recuperar la detallada decoració a través de la pedra o els vitralls. Segons confirmen fonts de la Casa Navàs a Diari Més, la previsió és que l’obra pugui acabar enguany, tot i que no s’atreveixen a establir cap data concreta. Tal com va explicar en el seu moment Joan Tous, de Tous Arquitectes, el repte tècnic ha tingut com una de les principals dificultats l’adaptació del projecte a la norma-
tiva de seguretat, ja que una rèplica idèntica de la torratxa original no l’hauria complert. Per aquest motiu, es va haver d’incorporar una estructura d’acer inoxidable per donar més resistència. A més, la torratxa estava feta amb pedra de Vinaixa, que és la pedra utilitzada a tota la casa a excepció dels porxos, fets amb pedra de Montblanc que és més resistent. La pedra de Vinaixa és més tova i arenosa, fet que va obligar a cuidar detalls com la col·locació dels caragols de subjecció o de la base que sustenta l’estructura d’acer. A més, la base de l’estructura compta amb sis aspes per tal de repartir el pes. Un altre element a destacar és la gàrgola, on actualment ja hi ha especificat l’espai que ocuparà en un futur.
Context
La reconstrucció de la torratxa presentava diversos dubtes. Primer, la seva complexitat tècnica que s’ha anat demostrant amb el pas del temps. Tal com apuntaven els seus artífex: «Quantes reconstruccions de torratxes s’han fet a Catalunya en els últims anys? Cap». «Per sort hem hagut de corregir algunes coses durant l’obra, però en cap
S’ha col·locat una estructura d’acer per complir la normativa
Via Pública l El barri del Santuari de les Clarisses va viure ahir una jornada especial amb la festa d'inauguració de la nova àrea de jocs infantils al Parc del Ferrocarril amb un gran tren de fusta de 25 metres de llargada com a protagonista. Una jornada festiva que van viure més d'un centenar de persones entre famílies i els més petits
van poder gaudir amb activitats, coca de sucre i jugant en el nou espai amb la presència de les autoritats municipals. El president de l'Associació de Veïns del Santuari del Barri de les Clarisses, Ramón Palmerín, va valorar «molt positivament» el «gran Trenet»: «És una cosa que ajudarà a generar vida al barri. Renovar el parc ajuda a fer que molta
més gent vingui al barri». A més, el Trenet se suma com a símbol del barri a la Còrdia, la geganta de l'entitat veïnal presentada en societat fa pocs mesos i que no es va voler perdre l'oportunitat de ballar en l'acte d'ahir. «Creiem que des de l'Associació estem fent bona feina. El barri està creixent i està viu», va cloure Palmerín. M. Llaberia
operari treballant en els marcs es col·locaran els
moment ha calgut desmuntar res», va apuntar Xavier Nualart, arquitecte tècnic i cap d’obra de Constècnia, fet que demostra que els deures previs a l’inici de l’obra es van fer.
Per un altre costat, els responsables també buscaven la justificació darrera de reconstruir la torratxa i no mantenir l’aspecte de les últimes dècades. En primer lloc, Tous ho va justificar amb què la torratxa, ubicada en una cantonada, esdevé un punt molt important de les dues façanes de l’edifici: «Domènech i Muntaner volia singularitzar aquella cantonada». Per una altra banda, va argumentar que la manera en què va desaparèixer no va ser perquè «feia nosa i per desgast», sinó que va ser d’una manera «traumàtica».
Carnaval l La segona Cursa de Carnestoltes de la Crispeta bat rècord amb 450 participants i desenes de disfresses esbojarrades
Quatre-cents cinquanta corredors van formar part de la Cursa de Carnestoltes de la Crispeta, un esdeveniment esportiu i festiu que serveix per escalfar motors de cara a la disbauxa del següent cap de setmana. Dues icones de la lluita mexicana van sorprendre, figurant en la llista d’inscrits. Sin Cara i Octagón Jr van protagonitzar un veritable combat Iron Man, alternant els esprints amb el seu particular duel u contra u, però completament reglamentari, atès que no van abandonar el quadrilàter en
Sergi Peralta Moreno
cap moment i van ser seguits per un àrbitre i la seva inconfusible samarreta zebrada. Si bé impossible d’assegurar, ja que el rostre sota la màscara és un dels secrets més ben guardats del wrestling professional, la complexió física dels gladiadors deixava entreveure que eren figurants, que havien emprat les vestimentes com a disfressa. I és que el principal atractiu de la cursa no era el caràcter competitiu, sinó ans al contrari: la voluntat de passar-s’ho bé. Personal de Renfe, un Tiranosaure Rex i la seva criatura, el gos
Les anelles dels Jocs Olímpics van deixar-se veure coincidint amb l’arrencada de la seva edició d’hivern. Gerard Martí
Slinky de Toy Story, les anelles dels Jocs Olímpics, ampolles de Plim i uns karts RTV van completar un recorregut de cinc quilòmetres, al llarg del qual s’amagaven bosses de crispetes, de franc per als exploradors i cortesia de la casa. Evidentment, també hi hagué qui es prengué la prova com una oportunitat per testar les seves capacitats atlètiques i la seva equipació era la de runner, amb samarreta de tirants, pantalons curts i unes vambes. Els més ràpids de la jornada
Seguretat l L'Ajuntament assegura que el Carnaval «no perilla»
Miquel Llaberia
El sindicat de CSIF a l’Ajuntament de Reus continua insistint amb la falta d’agents de la Guàrdia Urbana per a cobrir el dispositiu de seguretat d’actes multitudinaris de la ciutat, alhora que garanteix el torn operatiu ordinari. Segons apunten, per la Cursa
La Fundació Reddis entrega els premis pels treballs de Batxillerat i FP
Joventut l La Fundació Privada Reddis va reconèixer el passat divendres 6 de febrer el talent i esforç d'estudiants de la comarca del Baix Camp amb els premis als millors Treballs de Recerca de Batxillerat i als millors Projectes de Fi de Cicle d'FP corresponents al curs acadèmic 2024-2025. Redacció/Cedida
de Carnestoltes d’ahir 8 de febrer el dispositiu es va cobrir, a banda de voluntaris, Protecció Civil i vigilants de seguretat, amb agents del torn operatiu, deixant la resta de la ciutat «amb una sola patrulla». «Si per la cursa estan fent això, per Carnaval serà pitjor. Fa dues setmanes ho vam
veure amb l’incendi de Cabo Norte o abans amb la manifestació per la zona de baixes emissions», lamenten.
Per la seva banda, fonts del consistori fan una crida a «la responsabilitat i a no alimentar intranquil·litat» i afirmen que els actes previstos per Carnestoltes «no perillen
Efemèride
L’esdeveniment va donar el tret de sortida al 10è aniversari de la Crispeta
foren Hugo Domínguez, en categoria masculina, amb un temps de 16:19, i Angelina Díaz, en la secció femenina, amb 21:39. Marc Arriaza, Marc Perelló, Carla Gallego i Berta Aguilar completaren els podis. La xifra de 450 participants va
com tampoc la seguretat ciutadana de la ciutat». «La seguretat a la ciutat sempre ha estat una prioritat de l’actual equip de govern i ha de ser vetllada pels agents del cos de la Guàrdia Urbana», afegeixen, alhora que recorden que en el pressupost de 2026 l’àrea de despesa de seguretat ciutadana augmenta de 16,1 a 17,2 milions d’euros. A més, des de desembre mantenen reunions setmanals amb els sindicats pel desenvolupament «d’aspectes pendents» de l’annex de la Guàrdia Urbana.
permetre trencar el rècord establert per la fita, amb 150 participants més que l’anterior edició. «La gent s’ha fet seva aquesta cursa i demostra que la Crispeta està aconseguint crear activitats que connecten amb la ciutadania i amb l’esperit festiu de la ciutat», assenyala Pol Clivillé, un dels organitzadors del certamen. I és que la Crispeta està enhorabona: la Cursa de Carnestoltes també marcava el tret de sortida del seu desè aniversari.
Fotografia d’arxiu d’un agent de la Guàrdia Urbana. Aj. Reus
La tradició del Cós de Sant Antoni es va tornar a viure aquest diumenge al Centre
Hípic de la Torre d’En Dolça, després de suspendre’s fa dues setmanes a causa de la meteorologia. Les tres curses esperades van aplegar centenars de visitants recuperant l’efemèride en una nova edició que va repartir 30.000 euros en guardons.
Enguany, els 19 cavalls pura sang anglesos provenien d’arreu de l’Estat i hípiques de la demarcació, tot i que durant les curses només hi van participar 17 a causa de dos abandonaments. La competició va celebrar tres grans premis, que van atorgar-se en poc més d’una hora amb curses molt dinàmiques. La primera competició de 1.700 metres arrencava a les 12.30 h amb una cursa veloç, on la pura sang Katalina va endur-se el Premi Torre d’En Dolça en una volta que va escalfar el matí.
L’augment de la distància amb el segon guardó, el Gran Premi Ajuntament de Vila-seca, va recordar l’exigència de les curses durant els 2.500 metres de recorregut. Un guardó que recordava quan l’any 1923, el consistori va recuperar i retornar el prestigi a les curses. Durant la jornada de diumenge, Mauro, de la quadra Mallow Gran Canaria, va ser el cavall guanyador.
Vila-seca l Les curses de cavalls retornen amb centenars d’assistents de diverses generacions
L’últim guardó, el premi Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca, va tancar de la millor manera la jornada, novament en la categoria 1.700 metres. El cavall Super Lover, de la quadra Carbial va ser el vencedor. La competició va ser dominada pel genet José Emilio Gómez, que va recollir els tres premis amb tres cavalls diferents.
Tradició
En les curses del Cós de Sant Antoni, declarades element festiu patrimonial d’interès nacional l’any 2010, una de les tradicions que s’han conservat han estat les apostes. Inaugurades a principis del segle XX, ara ajunten visitants de diverses generacions: «Ens encanta l’ambient de les curses, fa anys que venim» afirmava una parella que fa dues dècades que hi acu-
deix. Els visitants podien apostar a dos cavalls, confiant en l’atzar de la cursa. Fins i tot sense experiència s’hi podia participar. «Veníem des de petites i ara podem apostar», ex-
plicaven una colla d’amigues de Vilaseca que apostava per primer cop. Enguany, la tradició sortia reforçada amb un notable relleu generacional i amb una nova jornada d’història.
Incomplet
Van participar-hi disset cavalls dels dinou inicials per situacions tècniques
Celebració l Més de 55.000 persones participen en l’edició amb 28 carretel·les
Redacció
Salou ha viscut aquest cap de setmana una nova edició multitudinària del Cós Blanc, que dissabte al vespre va reu nir més de 55.000 persones al passeig Jaume I, convertit un any més en una gran sala de festa a l’aire lliure. Sense fred ni vent i amb la tradicional pluja de confeti biodegrada ble, la celebració va arrencar amb 30 torres equipades amb canons de confeti, llum, fum i pantalles LED que, du rant més de dues hores, van omplir el frontal marítim de música i ambient festiu. Les 28 carretel·les —27 colles i la carrossa institucional amb les Pubilles— van desfilar amb disfresses imaginatives davant d’una multitud que ja omplia el passeig abans de l’inici. Més de 7.000 persones van participar en la rua en una edició marcada pel bon ambient, la creativitat i la im
plicació de les colles. La festa va continuar diu menge amb la segona edició del Cós Blanc per a Mascotes, al Moll de l’Espigó, que va reu nir centenars de persones en un ambient familiar i solida ri. Uns 40 gossos disfressats van participar en la desfilada, amb la presència de protec tores i associacions del terri tori i l’assistència de l’alcalde, Pere Granados, i la regidora de Benestar Animal, Beatriz Morer. L’activitat, organitza da per l’Associació Slot Salou amb suport municipal, va permetre recaptar 1.310 euros per a entitats de protecció ani mal gràcies a les inscripcions solidàries, donacions i altres iniciatives. La jornada també va servir per fomentar l’adop ció responsable i reconèixer la tasca de les protectores, tan cant un cap de setmana que consolida el Cós Blanc com el gran referent de la Festa Ma jor d’Hivern de Salou.
Política l La consellera de Cultura visita la vila i es reuneix amb l’alcalde per tractar el Teatre Auditori, el Celler i el Centre de la Pesca
L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, es va reunir el darrer di vendres al migdia, 6 de febrer, amb la consellera de Cultura de la Generalitat, Sònia Her nàndez, en el marc d’una vi sita institucional al municipi per abordar diversos projec tes estratègics vinculats a la dinamització cultural i eco nòmica de la ciutat. A la tro bada també hi van participar el regidor de Cultura, Carlos Caballero, i el director general de Promoció Cultural, Xavier Fina, així com portaveus de l’equip de govern, responsa
bles tècnics municipals, el director dels Serveis Territo rials, Ricard Ibarra, i repre sentants de diferents àrees implicades. Durant la reunió es van posar sobre la taula iniciatives com el projecte del Teatre Auditori i Palau de Congressos, la restauració del Celler de Cambrils i el futur Centre d’Interpretació de la Pesca previst a la Confraria de Pescadors, considerats clau per reforçar l’oferta cultural i projectar el municipi en l’àm bit territorial. El batlle va insistir especial ment en la necessitat d’avan çar en el finançament del Te
atre Auditori, recordant que és un projecte alineat amb la prioritat de culminar equipa ments escènics que van que dar a mig construir arran de la crisi. Klein va defensar una visió de territori, tot subrat llant que l’equipament pot donar servei a tota la Costa Daurada, acollir espectacles i funcionar també com a Palau de Congressos, contribuint a potenciar la marca turística i empresarial del municipi. També en va destacar la ubi cació estratègica, a menys de 500 metres de la platja i el passeig marítim, així com el potencial per complementar
i
l’oferta cultural existent. La reunió es va desenvolupar en un clima constructiu i de col· laboració institucional, amb voluntat compartida de con
tinuar treballant conjunta ment per impulsar projectes que reforcin l’activitat cultu ral i econòmica de Cambrils i del seu entorn.
La trobada va reforçar la projecció cultural de Cam brils i la cooperació instituci onal, amb bones perspectives per al futur del municipi.
Propostes l El nou recinte oferirà activitats digitals sobre el desenvolupament del municipi al voltant de l’afluent
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Vila-rodona ha posat en marxa la creació d’un nou Museu interactiu del riu Gaià, després de publicar-se la seva licitació el passat 5 de febrer. L’espai serà compartit amb l’actual Museu de la Vila i ocuparà la primera planta de l’edifici, amb tres zones dedicades a la divulgació del desenvolupament del municipi al voltant de l’afluent que el travessa. La sala principal constarà d’una maqueta interactiva amb videomapatge i diferents pantalles, on s’explicarà el passat geològic, ecològic i humà de la
localitat.
Les altres sales es destinaran a la història i natura, en el cas de la segona, i en el naixement explícit de la vila i la seva evolució en els darrers anys. S’exposarà també el passat prehistòric del territori, amb la Cova Gran i el Menhir, així com els estris dels pobladors que l’habitaven antigament i el passat romà de la zona del Gaià, amb el Columbari com a «element d’importància». L’equipament audiovisual també aportarà una vista introductòria de les rutes locals.
També es pretén mostrar a través d’activitats en vídeo
el paper de les tècniques hidràuliques del món medieval i la transformació de l’espai agrari amb «les masies com a nou habitat». El projecte té un termini d’execució estimat de dos mesos, i preveu un pressupost total de 250.462 euros.
Repassar el passat
Les noves instal·lacions tindran un espai immersiu per explicar els orígens i l’evolució de la Cova Gran, diverses activitats en vídeo i pantalles d’última generació on s’exposarà l’argument històric de Vila-rodona. El projecte fa esment de la «necessitat»
Representants institucionals i d’entitats durant l’acte de presentació de la campanya 2026. Ajuntament Vendrell
El
Vendrell inicia la campanya d’un any marcat per grans esdeveniments
Agenda l Aquesta destaca aniversaris i efemèrides culturals i socials
Redacció
El Vendrell va donar divendres al vespre el tret de sortida a la campanya 2026
El Vendrell Grans Esdeveniments amb un acte celebrat a
la Sala dels Mosaics de l’edifici Tabaris de Coma-ruga. La iniciativa vol posar en valor un any especialment rellevant per al municipi, marcat per nombrosos aniversaris, commemoracions i efemèri-
L’espai va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local per la seva importància
als nous formats de divulgació».
des de caràcter cultural, social i esportiu. L’acte, que va començar amb la projecció d’un vídeo i la presentació de la imatge de la campanya, va reunir representants d’entitats que enguany cele-
de renovació de l’espai, que disposa d’equipaments «de fa trenta anys» i «no s’adequa
El municipi presenta candidatura a Capital de la Sardana i Ciutat Europea de l’Esport
bren aniversaris destacats, des dels 10 anys del Ball de Panderetes fins als 250 anys de l’Orgue del Vendrell, en un primer gest de projecció pública d’un calendari que es preveu intens i amb voluntat de dinamitzar l’activitat turística i cultural del municipi. En el torn de parlaments hi van intervenir la regidora de Turisme, Silvia Vaquero; el director de la Fundació Pau Casals, Jordi Pardo; representants d’entitats sardanistes, castelleres i culturals, així com membres del grup Lax’n’Busto, que enguany celebra el seu 40è aniversari. L’alcalde, Kenneth Martínez, va tancar l’acte destacant que aquestes celebracions «no són casualitats, sinó causalitats», fruit de la història, la identitat i el teixit associatiu de la vila. L’any 2026 inclourà, entre d’altres, candidatures com Ciutat Europea de l’Esport i Capital de la Sardana, diverses commemoracions.
L’espai del museu actual va ser adquirit per l’Ajuntament l’any 1935 i va tenir diversos usos al llarg del segle XX, com oficines de la Caixa Rural del sindicat rabassaire, una sala de teatre, cinema i ball o un cafè. Per la seva importàn-
cia, també ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Ara, les instal·lacions canviaran la forma atorgada als equipaments l’any 1997, per adaptar-la «a l’actualitat», amb el riu Gaià com a protagonista de la narrativa i temàtica del museu.
Imatge de l’antiga Cooperativa després dels
Municipal l L’antiga Cooperativa Agrícola de Roda de Berà ha estat enderrocada finalment per enretirar l’amiant i reconvertir l’espai. Després dels desperfectes que va patir l’immoble el mes d’octubre del 2023, el consistori va decidir transformar l’espai, aplicant mesures de seguretat retirant els materials perjudicials per a la
salut. El recinte es convertirà en un aparcament gratuït de més d’una vintena de places i compta amb un pressupost de més de 73.000 euros. L’enderroc es va portar a terme la setmana passada, després d’anunciar-se a finals del mes de gener, i ja s’han enretirat les restes de l’interior a falta de diversos murs i d’adaptar de l’espai per a vehicles. ADG
Mobilitat l El servei recupera les línies R13, R14 i RT1, però una avaria obliga a tallar l’R13 entre Valls i Salomó
Agències
El Camp de Tarragona ha viscut aquest cap de setmana un nou capítol del desgavell ferroviari, amb anuncis de restabliment que han durat hores, incidències sobrevingudes i un horitzó immediat de restriccions i vaga. Dissabte, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va anunciar el restabliment de les línies R13, R14 i RT1 de Rodalies, que connecten el Camp amb Lleida i que fins ara feien part del recorregut per carretera. Segons Paneque, la reobertura de l’R13 (Barcelona-Valls-Lleida) afavoreix 1.200 passatgers diaris, la de l’R14 (BarcelonaReus-Lleida) en dona servei a 2.400 i l’RT1 (Tarragona-La Plana-Picamoixons) a unes 450 persones. En total, va afirmar, es millora la mobilitat per a unes 4.000 persones després de setmanes d’obres que havien obligat els usuaris de l’R13 a fer en autobús el tram Sant Vicenç de CaldersVinaixa i els de l’R14 el tram Reus-Vinaixa, amb el mateix autocar que suplia l’RT1. Però diumenge al matí, l’avaria d’un tren de mercaderies va obligar a interrompre la circulació a l’R13 entre Valls i Salomó. La incidència es va produir cap a les 08.45 hores i Renfe va establir un servei alternatiu per carretera entre La Plana-Picamoixons i Salomó fins que el servei va quedar restablert a la tarda. Durant el matí també hi va haver retards d’uns 20 minuts de mitjana a l’R2 per limitacions de velocitat a la xarxa i demores d’uns 40 minuts de mitjana a l’R16. L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, va lamentar que «massa anuncis» no durin ni un dia i va reclamar solucions immediates per garantir un servei «digne, fiable i segur» a les comarques. A partir d’avui dilluns, el Document Setmanal de Limitacions Temporals de Velocitat
El tram Riba-roja d’Ebre-Reus es limita a 30 km/h mentre es mantenen els busos
El sector ferroviari inicia tres dies de vaga amb serveis mínims del 66%
(LTV) elaborat per Adif preveu restriccions en 191 quilòmetres de vies a Catalunya, 61 més que aquesta setmana, repartits en 183 trams. Adif atribueix l’augment de quilòmetres, en part, a la unificació d’incidències consecutives en una sola limitació que abasta més recorregut. El cas més contundent al sud és el de l’R15: els 72 quilòmetres
entre Riba-roja d’Ebre i Reus passen a una única restricció, amb un màxim de 30 km/h per l’estat de la via i les obres, mentre Renfe manté el transport de viatgers per carretera. Per demarcacions, Barcelona acumula 96 trams amb LTV i Tarragona 43. El secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, ha assegurat que el conjunt de la xarxa estarà «pràcticament» operatiu en dues setmanes i que a l’abril s’hauran eliminat totes les limitacions, que es volen retirar «progressivament». Tot i això, el recompte evidencia que algunes restriccions arrosseguen anys: n’hi ha catorze vigents com a mínim des de fa vuit anys i un tram a Raimat en mal estat des del 2005. L’administrador ferroviari assenyala que, tot i que el nombre de trams només puja
lleugerament, s’hi han afegit 29 segments nous: alguns perquè comencen obres de millora i d’altres perquè s’han fusionat afectacions gairebé consecutives. A l’R1 i RG1, per exemple, s’ha fixat una única LTV de 13,4 km entre Maçanet-Massanes i Blanes, on Renfe combina tren llançadora i bus complementari mentre Adif hi fa reparacions.
Tres dies de vaga
En paral·lel, el sector ferroviari afronta a partir d’avui tres dies de vaga (dilluns, dimarts i dimecres) tot i mantenir obertes les negociacions amb el Ministeri de Transports. Els sindicats reclamen més personal, més inversió i un «canvi estructural i real» en mesures de seguretat i manteniment després dels accidents mortals d’Adamuz i de Gelida i de dues setmanes de caos a Ro-
dalies. La convocatòria apel·la més de mil maquinistes a Catalunya i s’estén al conjunt del sector, incloent-hi Renfe, Adif i operadors com Iryo i Ouigo, a més d’empreses de mercaderies. Els representants dels treballadors denuncien deteriorament de la fiabilitat i la qualitat del servei, falta de recursos humans i materials, manca de planificació i externalització d’activitats essencials, i assenyalen que «mentre no hi hagi respostes concretes» la vaga es manté.
Serveis mínims al 66%
L’AP-7 recupera la circulació cap a Tarragona
Aquesta matinada de dilluns, a les tres, s’ha reobert completament l’AP-7 en sentit sud cap a Tarragona al pas per Martorell i Gelida, un cop finalitzats els treballs d’emergència al talús afectat pel temporal i l’accident ferroviari. La mesura permet retirar els desviaments de trànsit i normalitzar la mobilitat en un dels principals eixos viaris del país després de setmanes d’afectacions. Els treballs han restablert les condicions de seguretat i permeten recuperar la plena capacitat de circulació en aquest tram clau.
Els serveis mínims seran del 66% en hores punta a Rodalies i regionals i del 33% en hores vall. Les reunions amb Transports s’han fet amb Semaf, CCOO i UGT, fet que ha generat retrets de la CGT, que denuncia que «no s’asseu amb qui no li garanteix ni la foto ni el relat». El govern espanyol, amb el ministre Óscar Puente i responsables d’Adif i Renfe, manté converses fins a l’últim moment. Sobre la taula hi ha l’augment de plantilles, més inversions i possibles canvis als protocols de l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària. Els sindicats alerten que les limitacions temporals no poden eternitzar-se i assenyalen punts sensibles com els túnels del Garraf o el pont de Cubelles. També recorden que, després de l’accident de Gelida, en una jornada només 6 de 140 maquinistes es van presentar a treballar per falta de garanties, i que l’acord posterior inclou supervisions extraordinàries i la gratuïtat de Rodalies fins a la restitució total del sistema arreu del país. La crisi ferroviària també ha tingut derivades a la carretera. El Servei Català de Trànsit (SCT) ha confirmat que la matinada d’aquest dilluns, a les 3, es reobre completament el tram de l’AP-7 en sentit sud al pas per Martorell i Gelida, tancat arran de l’esfondrament del talús que va causar l’accident ferroviari mortal del 20 de gener. Durant el tall, el peatge de la C-32 s’ha alliberat i el trànsit s’hi ha doblat; en el cas dels camions, ha augmentat un 200%. A partir de la mitjanit de dilluns a dimarts, els conductors tornaran a pagar a la C-32 en sentit sud. A més, el director de l’SCT, Ramon Lamiel, ha destacat que la sinistralitat ha baixat al país les primeres setmanes a set víctimes mortals davant de les catorze de l’any passat.
Nàstic. Rebollo (P), Zoilo, Alcalá (Alba, 45’), Hugo Pérez, Oriol (Santos, 69’), Montalvo (Gelardo, 76’), O.Sanz, Juanda, Jaume Jardí, Cedric (Abdallah, 45’) i Álex Jiménez (Pau Martínez, 63’).
Villarreal B. Rubén (p), Lautaro, Ettiene (H. López, 68’), Arnau (Sierra, 45’), Cheikh, Ivan, Valou, José Gaitán, Macia, Albert i Nizar (Ayman, 68’).
Gols. 0-1, Gaitán (15’). Àrbitre Armando Ramos Andrés (aragonès). Va mostrar la targeta vermella al local Jaume Jardí i al visitant Gaitán. Incidències. Partit de la jornada 23 disputat al Nou Estadi Costa Daurada.
CLASSIFICACIÓ
Equip Pts J G E P GF GC
1.Sabadell 43 23 11 10 2 31 12
2.At.Madrileño 40 23 11 7 5 33 21
3.Eldense 40 23 10 10 3 27 20
4.Europa 37 23 9 10 4 31 24
5.Villareal B 33 23 8 9 6 28 20
6.Algeciras 33 22 9 6 7 26 21
7.Hércules 32 23 8 8 7 26 26
8.Antequera 31 22 8 7 7 28 25
9.Real Murcia 31 22 8 7 7 22 21
10.CD Teruel 30 22 8 6 8 16 19
11.UD Ibiza 29 23 7 8 8 24 23
12.Alcorcón 29 23 6 11 6 19 21
13.GIMNÀSTIC 29 23 8 5 10 26 30
14.Tarazona 29 23 7 8 8 19 23
15.FC Cartagena 28 22 7 7 8 20 24
16.J Torremolinos 27 22 6 9 7 26 28
17.Betis Deportivo 21 23 5 6 12 22 32
18.At.Sanluqueño 21 23 5 6 12 19 31
19.Sevilla At. 20 22 4 8 10 12 20
20.Marbella FC 18 22 4 6 12 12 26
RESULTATS
Jornada 24 Primera RFEF
Europa-Hércules 1-1
Tarazona-Sanluqueño 0-2
Antequera CF-Algeciras POS
At.Madrileño-Alcorcón 0-0
Eldense-CE Sabadell 2-1
Betis-UD Ibiza 3-2
Torremolinos-Teruel POS
Murcia-Marbella POS
GIMNÀSTIC-Villarreal B 0-1
Cartagena-Sevilla At. POS
PRÒXIMA JORNADA
At. Sanluqueño-At. Madrileño Villarreal B-Eldense
Europa-Tarazona
Algeciras-J. Torremolinos
GIMNÀSTIC-Betis Deportivo Sevilla Atlético-Teruel UD Ibiza-Sabadell FC Cartagena-Marbella Hércules-Antequera CF Alcorcón-Real Murcia
Futbol l El Nàstic va tornar a perdre a casa després de quedar-se molt aviat amb un home menys. La reacció a la segona part va ser insuficient
El partit del Club Gimnàstic contra el Villarreal B era un plebiscit per veure a què pot aspirar enguany l’equip. I queda clar que és a no complicar-se la salvació. Els grana es van quedar amb un home menys amb justícia, però ja anaven perdent. A la segona part, la reacció va ser molt estèril i Rebollo va salvar la golejada. Els canvis a l’onze i els nous fitxatges no milloren la versió d’un equip mediocre, insuls, al qual li costa molt generar ocasions i ben poc rebre’n. El descens mira el Nàstic. Per començar, Cristóbal Parralo va
fer diversos canvis a l’onze inicial. Oriol Subirats es va estrenar a l’onze, així com Zoilo i Alcalá. La baixa de Baselga va fer retornar a Cedric a la titularitat, mentre Abdallah esperava el debut a la banqueta. Jardí va tornar a l’esquerra. El partit va començar elèctric, amb un Nàstic intens. Els dos equips van sortir a pel gol i hi va haver oportunitats en els primers minuts per tothom. La més clara, una d’Álex Jiménez al minut 8 després d’una bona jugada individual de Montalvo i una centrada de Jardí. El filial groguet va ser intel·ligent
i va buscar adormir l’inici actiu dels grana. I la millor forma de fer-ho era amb un gol. Amb una transició ràpida el Villarreal B va muntar una jugada perfecta per José Gaitán, que se la va posar a la dreta i va ajustar un xut al pal llarg de Rebollo. Tot i un bon inici, la fragilitat defensiva tornava a condemnar a l’equip tarragoní. I va estar a punt de fer-ho altre cop al minut 17, després d’una pèrdua de pilota, quan Ettiene va tenir un mà a mà que va definir de forma infantil.
El problema a l’hora de generar ocasions de gol del Nàstic va tornar a mostrar-se davant el filial groguet. Zoilo pujava la seva línia i ajudava Jardí, però no arribaven bones boles a Jiménez o Cedric. El murcià es generava
ocasions amb la seva lluita, però les resolia malament. Si el matx pintava malament, al 35’ es va acabar de tòrcer. Una pilota dividida va acabar amb l’expulsió de Jaume Jardí. L’àrbitre, després de mirar el FVS, va considerar que el de Reus havia aixecat massa la cama. Aquest àrbitre ja va expulsar Kaptoum a la primera volta.
La defensa del Nàstic continuava fent aigües. I, amb un home menys, encara més. Ettiene tenia diverses oportunitats per fer el segon dels visitants. A falta d’idees en atac, els de Parralo buscaven el gol a la pilota aturada. Alcalá pujava a rematar i generava perill. Sense Jardí, el mig del camp havia de donar un pas endavant. Oscar Sanz se’n encarregava i buscava
Álex Jiménez va tornar a ser titular i a ser un dels jugadors més actius en atac. Gerard Martí
L’últim fitxatge del mercat d’hivern, Abdallah, es va estrenar amb l’equip. Nàstic
amb un gran xut des de fora de l’àrea. Rubén, que va firmar una gran primera part, va desfer tots els intents grana, mentre l’afició es desesperava. Jiménez ho buscava, lluitant contra tots els rivals. Però, altre cop, el problema dels grana és quan té la pilota als peus i el que li costa generar perill.
A la represa, Parralo va decidir moure l’equip. Alba i
Abdallah van entrar per un Alcalá superat i un Cedric insuls. A Rebollo se li acumulava la feina amb els atacs rivals i la falta de contundència dels seus centrals. Mentrestant, el jove atacant francès va debutar amb personalitat, demanant la pilota, superant rivals i combinant bé amb Subirats. Darrere, cada cop el Nàstic deixava més espais i el filial groguet ho aprofitava. En di-
verses ocasions van estar a punt de fer el segon. Al minut 63, els grana es van quedar sense cap punta de referència. Parralo va decidir treure del camp Álex Jiménez i que entrés Pau Martínez. Així, l’andalús buscava aprofitar els pocs espais que deixava la defensa rival amb atacants mòbils. Però no aconseguia el seu objectiu. Rebollo continuava salvant
Homenatge a Manuel López Pasca
L’afició grana va col·locar una rosa en homenatge a Manuel López Pasca, exconseller de l’Ajuntament de Tarragona que va morir aquesta setmana, i que fou un gran seguidor del Nàstic.
la desfeta, aturant un xut duríssim d’Albert. A Zoilo se li notava el poc rodatge competitiu. Pau Martínez no va entrar bé al camp i no gene-
rava perill a la defensa rival. Abdallah, sol en punta, anava perdut. La pilota estava més temps a camp tarragoní que no al valencià. Santos, que va
Jaume Jardí es va precipitar i va condemnar l’equip grana
A la segona meitat, va debutar Abdallah, que va provar-ho sense encert
tornar a sumar minuts, robava algunes pilotes a camp contrari i les entregava al francès, però aquest no les aprofitava. Al minut 75, Gaitán va tenir una ocasió claríssima de gol. De nou, Rebollo va treure una mà salvadora. El marcador era tot mèrit seu.
En atac, res no millorava amb el pas dels minuts. La única arma dels grana era posar pilotes a l’àrea, però no hi havia ningú per rematar. A les acaballes, alguns sectors del Nou Estadi van tornar a entomar els crits de ‘Directiva, dimissió’ i ‘Estem fins als ous!’. El Nàstic ho va intentar més amb cor que amb cap.
L’1x1
Jornada 23
0 Nàstic
1 Villarreal B
Va a tornar a ser el millor dels grana un partit més. Va salvar l’equip d’una golejada
Va intentar-ho de totes formes, però no va estar encertat en les accions importants
L’entrenador
Cristobal Parralo
En la seva estrena a l’onze titular, va ser molt voluntariós en els esforços
Després de l’expulsió, va fer un pas endavant ofensivament i va fregar el
Va haver de córrer molt cap enrere i corregir la posició amb els atacs rivals
L’entrenador andalús va acabar trist i frustrat el partit. Va fer diversos canvis a l’onze inicial, fent debutar Zoilo i donant galons a Subirats. Tot i això, l’equip no va respondre. Els canvis a la segona part no van canviar-ho.
Tot i la seva experiència, va patir massa contra els davanters groguets.
No va mostrar solidesa en gairebé cap acció no mostra millora.
Va sumar els primers minuts i no li va cremar la pilota, però li falta cap en alguns moments
Va sortir actiu des de la banqueta, recuperant pilotes a camp contrari
«Em costa d’entendre que expulsin un jugador per una acció així. No hi ha cap partit en què no passi alguna»
Plantilla l El tècnic va dir que a l’equip li va faltar «qualitat»
Oriol Castro Sanz
L’entrenador del Nàstic, Cristóbal Parralo, va sortir «fastidiat» a la roda de premsa després del partit. «Estic fastidiat per com ha anat el partit. A la primera acció que ells han arribat han marcat. Hem controlat i hem tingut oportunitats», va lamentar Parralo.
En aquest sentit, l’entrenador andalús va expressar que, un cop després de l’expulsió de Jaume Jardí, remuntar el partit va ser una missió difícil. «Ells s’han sentit amb
més confiança. S’ha fet molt difícil pressionar a un equip així i recuperar la pilota», va dir. Pel que fa a l’expulsió, Parralo va mostrar el seu desacord amb la decisió de l’àrbitre. «Em costa d’entendre que expulsin a un jugador per una acció així. No hi ha cap partit en què no passi alguna cosa. Sobretot a casa», va dir Parralo. «Era una pilota que anava a fora. Si després t’ho poses l’acció a càmera lenta... Jo he anat molts cops i he entregat la targeta blava i mai he obtingut alguna cosa. Mai», va denunciar l’entre-
nador. Més enllà, va trobar a faltar «qualitat» en certs moments dels partits. «Ens ha faltat desequil·libri», va dir Parralo.
De cara als pròxims partits, Parralo va mostrar la seva preocupació. «Teníem moltes il·lusions en aconseguir els tres punts contra el Villarreal. Ara ens hem de recuperar i pensar ja en el pròxim partit». Per últim, va expressar que «a l’afició no li podem demanar més». Parralo va explicar que Camus arrossega molèsties al pubis i Baselga musculars.
El del planter va debutar a l’onze en el pitjor partit possible. Tot això, s’hi va
Va tocar moltes pilotes, però no va generar el perill que s’esperava
Va tornar a jugar després de temps i va sortir força intens des de la banqueta
«Estic fastidiat per com ha anat el partit. A la primera ells han fet el gol»
Camus arrossega molèsties al púbic i Baselga problemes musculars
Reus FC Reddis. Pacheco, Alberto Benito (Casals, 73’), Pol Fernández, Andy Alarcón, Lluis Recasens, Marcel Céspedes (Pol F., 73’), Sandro Toscano, Xavi Jaime (Oscar, 82’) Fran Carbia (Vaz, 59’), Miquel Ustrell (Serrano, 59’) i Melo. UE Porreres. Victor Mendez, Alejandro, Jorge (Sastre, 70’), Bengochea (Bini,61’) De Tomas (Rodrigo, 61’), Villapalos, Keita, Recalde, Florit, Javi Cobo i Guize (Torregrossa, 75’). Gols. 1-0, Toscano (55’) 2.-0, Vaz (69’). Àrbitre. Carlos Albaladejo. Va mostrar la targeta groga als visitants Bengochea i Javi Cobo. Incidències . Partit de la jornada 22 disputat a l’Estadi Municipal.
Futbol
Oriol Castro Sanz
El Reus FC Reddis afrontava el partit a l’Estadi contra el Porreres amb l’exigència de tornar a guanyar i trencar la mala dinàmica dels últims partits. I així ho va fer, tot i que amb més patiment de l’esperat en un inici. Als roig-i-negres els va costar trobar el seu joc més associatiu i no va ser fins la segona part que van poder trencar la igualada.
Marc Carrasco va decidir revolucionar una mica l’onze inicial. Céspedes va sumar la primera titularitat tenint protagonisme pel carril esquerre. Ricardo Vaz va començar des de la banqueta. El partit era de mastegar-lo. El Reus controlava el partit amb la pilota i el Porreres es mantenia en bloc baix a l’espera de contraatacs o una oportunitat a pilota parada. Ustrell, sempre actiu, lluitava i s’emportava duels. Al minut 11 el Reus va reclamar un penal a Carbia, però l’àrbitre valencià no el va xiular, mentre l’Estadi, que va aplegar 1.605 espectadors, es començava a impacientar. La gespa no ajudava a practicar el millor futbol i el Porreres era molt pràctic en els seus atacs, mentre els roig-i-negres buscaven retrobar-se amb el seu joc més elèctric i ofensiu. Sobretot ho intentava per l’esquerra quan Xavi Jaime connectava amb Céspedes. Però els de Carrasco abusaven de les pilotes llargues a Ustrell, mentre el Porreres creixia i De Tomás intentava una xilena a l’àrea de Pacheco.
Benito va tocar poques pilotes a la primera part. Tot i així, les seves conduccions trencaven els defensors i generaven perill. Un rebuig a l’àrea el va recollir Toscano, que va tenir el gol amb un xut amb l’interior del peu. Si el Reus estava espès, fallant passades clares, l’àrbitre ho estava encara més i errava en moltes accions.
Els roig-i-negres es van retrobar amb la victòria després de tres partits sense guanyar. En imatge, Ricardo Vaz, un dels golejadors. Gerard Martí
CLASSIFICACIÓ
Equip Pts J G E P GF GC
1.Poblense 43 22 12 7 3 27 12
2.UESA 39 22 11 6 5 32 23
3.Atlético Bal. 39 22 11 6 5 35 27
4.REUS FCR 37 22 11 4 7 37 26
5.Barça Atlètic 36 22 10 6 6 44 26
6.Espanyol B 34 22 8 10 4 25 18
7.Alcoyano 31 22 7 10 5 17 16
8.Terrassa 31 22 7 10 5 27 28
9.UE Olot 30 22 7 9 6 20 19
10.SD Ibiza 30 22 8 6 8 21 24
11.Girona B 28 22 7 7 8 27 23
12.Valencia Mes. 27 22 6 9 7 29 33
13.Castellón B 27 22 7 6 9 38 50
14.Andratx 23 22 6 5 11 21 32
15.Atlètic Lleida 21 22 4 9 9 26 33
16.Barbastro 21 22 4 9 9 15 22
17.Porreres 17 22 3 8 11 12 25
18.Torrent 13 22 2 7 13 21 37
RESULTATS
Jornada 22, Segona RFEF
Espanyol B-Terrassa 1-1
SD Ibiza-Castellón B 3-1
At. Baleares-Valencia M. 1-0
Barça Atlètic-Barbastro 1-0 Andratx-Torrent 1-0
Poblense-Alcoyano 0-0
Atlètic Lleida-UE Olot 0-1
REUS FCR-Porreres 2-0
Sant Andreu-Girona B 2-1
PRÒXIMA JORNADA
Castellón B-Barça Atlètic
Valencia Mestalla-Poblense
Alcoyano-At.Baleares
Barbastro-REUS FCR
Porreres-Girona B
Sant Andreu-Andratx Torrent-SD Ibiza
UE Olot-Espanyol B
Terrassa-Atlètic Lleida
Marc Carrasco: «El punt diferencial del partit han sigut els canvis. L’han millorat»
Futbol l El tècnic va destacar la feina defensiva de l'equip i del porter Pacheco
Oriol Castro Sanz
El tècnic del Reus FC Reddis, Marc Carrasco, va valorar la victòria com un «partit típic de la categoria». «Son dels que recordo de la meva etapa a Segona B. No hem estat capaços d’interpretar bé on eren els espais. Ens havíem de fer forts a les àrees i créixer amb els canvis», va dir Carrasco. En aquest sentit, l’entrenador va assenyalar
Óscar Jiménez va debutar als minuts finals amb la samarreta del Reus
Així va arribar el descans, on molt probablement Carrasco va esbroncar els seus futbolistes. Tot i això, com és habitual, no va fer canvis a la mitja part. I la represa no va arrencar bé. De Tomás es va fabricar ell sol un mà a mà contra Pacheco, que el porter local va aturar de manera salvadora. Els minuts passaven i el partit continuava espès. Carrasco ja preparava canvis quan va arribar el primer gol. Carbia va rescatar una bola i el seu xut va tocar el pal. El rebuig el va recollir Toscano de cap i la pilota va entrar a la xarxa. Un gol necessari per desenrocar un partit que s’havia complicat i molt. Vaz i Serrano van entrar al verd i van pressionar com llops.
Com acostuma a passar, la diana va revolucionar el partit, que va trencar. Els espais creixien i els dos conjunts tenien ocasions al contraatac. I els dos homes de refresc ho van veure a la perfecció. Serrano va recuperar la bola a camp propi, va conduir-la amb calma i va veure la desmarcada de Vaz. El portuguès, amb sang freda, va ajustar el xut i va fer esclatar l’Estadi. El Porreres va fer un pas endavant insuficient i el Reus estava còmode defensant i esperant l’oportunitat. Oscar Jiménez va debutar en els últims minuts i els reusencs van tenir oportunitats per fer algun gol més.
El tècnic del Reus, Marc Carrasco. Gerard Martí
les substitucions com la clau del triomf roig-i-negre. «El punt diferencial han sigut ells. És el que desitja qualsevol tècnic quan fa l’alineació, que entrin i millorin el partit», va dir. A més, va destacar la feina defensiva del Porreres. Carrasco també va mencionar el debut d’Oscar. «Coneix la categoria. Li demano que s’integri el més aviat possible, que sigui un soldat més. Té bons registres i espero que ens ajudi amb gols», va destacar. A més, també va recordar que el Reus no deixava la porteria a zero des del partit amb l’Olot. «Hem d’estar feliços», va dir.
Reus Deportiu. Càndid Ballart (P), Joan Salvat, Marc Julià, Martí Casas i Diego Rojas. També van jugar Maxi Oruste, Carles Casas i Gullem Jansà. Rivas. Marc Castanyer (P), Verdu, Escolà, Artacho i Fernandez. També van jugar Sánchez, Llorente, Collado, Martin i Del Rio. Gols. 0-1, Martin (8’); 1-1, Rojas (12’); 1-2, Artacho (15’); 2-2 Oruste (30’) 3-2 Salvat (34’); 4-2 Oruste (35’); 4-3 Pos (38’) i 5-3 Rojas (39’) ; Àrbitres. Nicolas Morandeira i Lorenzo Bosch. Incidències. Partit de la jornada 17 del’OK Lliga disputat al Palau d’Esports de Reus.
Hoquei l Els roig-i-negres van guanyar després d’anar molts minuts perdent
Oriol Castro Sanz
El Reus Deportiu Brasilia va tornar a la Bombonera ahir després d’una gran nit europea.
La Bombonera és sempre sinònim d’un Reus intens i lluitador. I així va ser l’equip roig-i-negre en la primera part, tot i que no va traduir-se com volia al marcador en els primers instants del partit. De fet, el conjunt visitant va ser qui es va adelantar, mitjançant Sergio Martin. Tot i això, el Reus va reaccionar bé i amb cap, provocant un penal. Per desgràcia, Guillem Jansà no va poder igualar el marcador. Qui si ho va fer va ser el xilè Diego Rojas. Però la reacció dels de Jordi Garcia va ser insuficient, carregant-se de faltes. En les acaballes del primer temps, el Rivas es va tornar a adelantar amb una diana de Íñigo Artacho. Així tot, va arribar el descans a la Bombonera amb un Reus que buscava igualar el
Imatge d’arxiu d’un partit del Reus Deportiu. Juanjo Viña
Diego Rojas va ser el jugador més elèctric i incisiu del Reus Deportiu
partit però no ho aconseguia. A la represa, els roig-i-negres van continuar buscant
El CBT guanya a Mataró i manté la distància amb els
Bàsquet l El partit no es va decidir fins als minuts finals
Redacció
Victòria treballada de l’Ibersol CBT a la pista del Boet Mataró en un partit espès en el que els de Toni Larramona han hagut de suar fins al final. Els del Maresme, penúltims de la Tercera FEB, han plantat cara gràcies a l’encert des del triple i no ha estat fins als últims 2 minuts que els tarragonins han decantat el marcador al seu favor
El triomf permet al CBT seguir una setmana més en tercera posició i mantenir a dues victòries els immediats perse-
guidors per ocupar una de les 4 places que donen dret a disputar el play off d’ascens. Un triple d’Adri Duch en el primer atac era una bona targeta de presentació, però les pèrdues de pilota en els primers minuts donaven la iniciativa als locals (8-5, minut 4). Campeny repetia des dels 6,75 i assistia a Hall per empatar a 10. El Mataró insistia i obria un petit forat (18-14), però els tarragonins, amb Buscail i Senghor liderant l’atac, es feien forts a prop de la cistella per capgirar el marcador i tancar el primer quart amb un ajustat 21-24. En
el gol amb paciència i atacs llargs. Les conduccions de Rojas, sempre elèctric, feien mal, i Julià buscava fortuna des de mitjana distància. Marc Castañer, porter rival, va fer un bon partit. Per la seva banda, el Rivas, quan tenia la bola, buscava adormir el partit amb atacs llargs sense molt
perill. Joan Salvat tenia alguna oportunitat amb el seu xut, però passaven els minuts i el Reus no trobava el gol. Julià el buscava amb accions individuals, però la defensa del Rivas es mostrava sòlida. Tot i el control ofensiu dels locals, Càndid Ballart també va haver d’aparèixer en algunes ocasions per evitar el tercer gol dels visitants. A falta d’uns quinze minuts, Oruste també ho va provar però Castañer desfeia els intents dels roig-i-negres. Fins que va arribar la tromba ofensiva del Reus. Oruste va ser l’escollit d’igualar l’encontre i, després de dos blaves al Rivas, Salvat va fer el 3 a 2. El Reus va saber gestionar el marcador i a falta de quatre minuts Oruste va repetir i va fer el quart. Adrian Pos, a falta d’un minut, va posar nerviosa la parròquia de la Bombonera, però Rojas va fer la sentència. El pròxim partit de lliga tocarà visitar el Palau.
Imatge d’una acció del partit a
El triomf permet al CBT continuar en tercera posició a la classificació
el segon quart, Adrià Duch va marcar el camí amb triples en moments clau. El CBT gestionava bé la renda fins al 81-91 definitiu. Una victoria de molt valor.
El Club Patí Calafell empata a la pista del Braga i es classifica per a la Final Four (2-2)
Hoquei l L'aventura europea del Club Patí Calafell continua. El conjunt de Guillem Cabestany va anar dissabte a la pista del Braga amb l'objectiu de fer bo el resultat aconseguit a casa (1-0). Tot i això, als deu minuts de joc Tomas Santos va adelantar els portugesos, sempre un equip difícil a la seva pista. El Calafell va continuar amb el seu joc i
Aleix Marimon va igualar el marcador al minut 24. Santos, molt inspirat i l'home de referència dels portugesos, va tornar a veure porteria només un minut després. Als 31 minuts, Jero García va fer el segon gol del Calafell, que va gestionar bé els últims minuts i va aconseguir el bitllet per a la Final Four de la WSE Cup. OCS
L’equip tarragoní va treure l’orgull i va estar a punt de guanyar. Cedida
El CV Sant Pere i Sant Pau suma el primer punt de la lliga tot i perdre amb el Leganés
Voleibol l El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau va sumar aquest cap de setmana el primer punt de la temporada. Està sent un any difícil pels rojillos però davant l'afició cooperativista sempre dona un plus més. El partit davant el Leganés va ser dur i llarg, més de dos hores de jo. Els visitants van guanyar el primer set 22-25, però els lo-
cals es van refer i van guanyar els dos següents: 25-17 i 25-20. Per desgràcia, el quart set no va caure del cantó tarragoní i el Leganés va enviar el partit al tie-break, on va culminar la remuntada (23-25 i 11-15). Els rojillos van demostrar caràcter i orgull i van estar a punt d'emportar-se la victòria. Ara l'equip viatjarà a la pista del San Roque. OCS
Política l La CHA duplica representants, EU-Sumar manté el que tenia i Podem i el PAR es queden fora
Agències
El PP liderat per Jorge Azcón va guanyar ahir al vespre les eleccions a les Corts d’Aragó. Però la victòria per als populars ha tingut sabor agredolç, perquè ningú més té opcions d’aspirar a la presidència del govern autonòmic, però el PP ha guanyat perdent dos escons respecte de les anteriors eleccions. Amb el 90% de vots escrutats al tancament d’aquesta edició, Azcón aconseguia 26 diputats, dos menys dels que tenia, i un 33,9% de vots. Per darrere seu va quedar el PSOE de l’exministra Pilar Alegria, que va caure fins als 18 escons, 5 menys, i un 24,5% de paperetes. Vox, en canvi, duplicava els seus representants i n’obtenia 14 (17,8%). I la CHA és l’altre partit que doblava, aconseguint 6 diputats (9,6%). Aragón-Teruel Existe es quedava amb 2 (3,6%) escons i EU-Sumar (2,9%) manté l’únic que tenia. Amb aquests números, l’única opció de govern passa
per la suma de PP i Vox. Tot i que Azcón va avançar les eleccions amb la intenció de dependre menys de la ultradreta —que va abandonar el govern
Els desallotjats d’Andalusia tornen a les seves cases amb previsió d’una nova borrasca
Meteorologia l Un nou temporal impactarà els pròxims dies a part del sud de la península
Agències
El temps millorava aquest diumenge oferint una treva als veïns de diversos municipis d’Andalusia, que van poder tornar a les seves cases després de ser desallotjats.
La borrasca Marta abandona la península sota la previsió d’un nou temporal que impactarà a part del sud andalús (Granada i Jaén) i l’oest de Galícia els pròxims dies amb fortes i persistents pluges. Durant aquest cap de setmana, s’han mantingut en alerta taronja per vent quatre zones de la comunitat autònoma
i part de Múrcia, amb vents de fins a 90 quilòmetres per hora.
Fins ara, hi ha més d’11.000 persones desallotjades i risc de despreniments activats. La xifra d’emergències ha augmentat a 10.613, la majoria a Cadis, Sevilla i Jaén. Més de 500 efectius de la Unidad Militat de Emergencias (UME) continuen desplaçades al territori oferint ajuda. Durant aquest cap de setmana, també s’han vist casos dificultosos, com la caiguda d’un mur que va deixar 13 persones atrapades dins les seves
de coalició que tenien un any després de conformar-lo en la passada legislatura— i governar més còmodament, ara mateix no hi ha cap alternati-
va de govern autonòmic que un executiu dels populars condicionat —o formant-ne part— per un Vox amb el doble de força de la que tenia.
Imatge de la localitat d’Ubrique, a Cadis, durant els aigüats. EFE
Més d’11.000 persones continuen desallotjades a tota Andalusia
A l’esquerra, no només el PSOE perd suport i no aconsegueix superar les enquestes, sinó que la suma dels socialistes amb la resta de
Rufián i Delgado debatran el futur de l’esquerra
Política l El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, i el portaveu adjunt de Más Madrid, Emilio Delgado, reflexionaran el 18 de febrer a Madrid sobre els reptes de l’esquerra. L’acte, Disputar el present per guanyar el futur, arriba després que Rufián hagi plantejat un front comú d’esquerres, proposta que la direcció d’ERC descarta. Agències
El PP obté el 33,9% dels vots i el PSOE baixa al 24,5%, amb Vox pujant al 17,8%
diputats progressistes no aconseguiria ni aproximar-se als 34 que donen majoria absoluta a les Corts d’Aragó. A més, que els partits a l’esquerra del PSOE s’hagin presentat per separat en fins a tres candidatures (CHA, EU-Sumar i Podem-Aliança Verda) ha penalitzat l’acumulació de diputats totals i, tot i que la Chunta dobla escons, Podem es queda sense representació i EU-Sumar ha mantingut el seu per la mínima.
PP i PSOE perden escons Els dos grans partits surten d’aquestes eleccions amb menys escons a les Corts d’Aragó dels que tenien. Els populars d’Azcón n’han perdut 2, tot i haver avançat els comicis, i els socialistes d’Alegria se’n deixen fins a 5 pel camí, igualant el seu mínim històric de representació. A l’altre extrem, Vox —amb Alejandro Nolasco al capdavant— duplica els seus resultats i en guanya 7; i la CHA —liderada per Jorge Pueyo— també dobla escons i n’aconsegueix 3 més dels que tenia. Aragón-Teruel Existe també perden pes i es queden amb un diputat menys, i EUSumar ha pogut conservar el representant que tenia —Marta Abengochea.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Moltes felicitats al cap d’Esports més productiu de Tarragona. Continuarem gaudint de les teves decepcions del teu amor incondicional al Nàstic!
caravanes a un aparcament d’Isla-Cristina, Huelva. L’UME i autoritats van rescatar persones també a Chiclana de la Frontera, Palmar de Troya (Sevilla) i Canena.
Mà esquerra i amor
Sóc una senyora de Reus vinculada a la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Reus des de fa 60 anys, fa 38 anys que amb tot honor i orgull sóc cambrera del Sant Crist, sóc mare i vídua d’un sots calvari i mare també d’un clavari. Família llargament vinculada a la casa que estimem i respectem. En els últims dies i accions preses en relació als actes d’aquesta Setmana Santa reusenca, pot ser que el Senyor Arquebisbe tingui raó però igual que una mare amb 6 fills, com sóc jo, a la vida, s’ha de tenir molta mà esquerra i amor en tot allò que es fa. Vull manifestar que amb l’última decisió presa, no sols s’ha castigat a un petit grup de persones sinó a tots els reusencs i reusenques. Benvolgut Senyor Arquebisbe, Reus no es mereix aquest càstig. Per als qui tenen fe i pels qui viuen les nostres tradicions i esperen cada Divendres Sant veure passar el Sant Crist de la RCP Sang ja sigui per devoció, passió o tradició des de la plaça de la Sang a la Prioral de Sant Pere i amb retorn des de la Prioral de Sant Pere a la plaça de la Sang per fer la petició personal de les seves “tres gràcies”, les nostres Tres Gràcies de Reus, que cal recordar és un acte declarat Festa Patrimonial d’Interès Nacional de Catalunya. El Món està molt malament, com a mare li demano que recapaciti, nosaltres som els seus fills religiosos i com a bon pare té la responsabilitat de tenir cura dels seus fills. En cap moment cal buscar un enfrontament entre cristians ja que cada cop en som menys els qui creiem en l’Església i en la base del cristianisme.
Com a catòlica practicant crec que tot problema té
solució sovint cal deixar un marge de temps prudencial per arreglar-ho. Ara estem en el moment d’anar tots a una i tirar endavant la nostra setmana santa i vetllar pel benestar de tota una ciutat.
Ho deixo a les seves mans i de la mà del nostre estimat Sant Crist de la Sang.
Conchita Sans Domingo Reus
¿Dónde están los 700 millones?
Cuando en octubre hice un viaje a Málaga, me extrañó que la velocidad del AVE, no era ni mucho menos la que tenía antes. En otros viajes vi como marcaba los 299 km en muchos tramos.
Lo cierto es que ahora tarda media hora más en llegar, que al inicio. Ha ido reduciendo velocidad, por lo visto, debido al estado de las vías.
También me asusté un poco cuando empezó a vibrar y tuve que cerrar la tableta porque me mareaba y sujetar bien la botella de agua. Hice el comentario de la diferencia de este tren cuando se inauguró, cómo se deslizaba, con gran delicadeza, y en silencio.
Pensé que sería por el desgaste de las vías.
Ahora que el ministro Puente ha dicho que en mayo del año pasado se invirtieron 700 millones de euros en renovar el tramo afectado, me pregunto, si él tiene la certeza de que se haya renovado. Si lo ha comprobado. Y como no le extraña si ha recibido tantos mensajes de que el tren vibraba como si llevara piedras en las ruedas. Quizás no sería este tramo.
Ahora la intranquilidad se adueñará de los viajeros. Y aunque el viaje se haga más largo debido a la disminución de la velocidad ¿alguien cree que rebajarán los precios?
María Elisa Aragonés
Domènech Tarragona
Ek Editorial k
l creixement recent de Reus no és només una xifra estadística: és l’expressió viva d’una ciutat que, malgrat les sacsejades de la història, ha sabut reinventar-se sense perdre la seva ànima. Superar els 110.000 habitants —i acostar-se ja als 114.000— confirma una tendència que va més enllà del cicle econòmic actual i consolida Reus com una de les grans ciutats del país, avui en desena posició demogràfica a Catalunya. Reus va ser durant dècades, i encara ho era l’any 1900, la segona ciutat catalana en població, un fet que parla del seu pes històric, comercial i social. Aquella empenta, però,
no va resistir indemne els estralls de dictadures, guerres i crisis successives, que van frenar un dinamisme que semblava imparable. Tot i això, la ciutat no va perdre mai el seu esperit emprenedor, ni una certa noblesa cívica basada en el treball, el comerç i la iniciativa col·lectiva. La capital del Baix Camp també té ara mateix el repte de la seva integració dins la futura Àrea Metropolitana que s’està plantejant al Camp de Tarragona. Per població i capacitat econòmica, el seu paper serà determinant, sobretot, si aconsegueix una coordinació –i cooperació– efectiva amb Tarragona.
k Tribuna k
És evident que la Unió Europea té molts problemes sobra la taula de la negociació conjunta, però especialment el tema de la immigració constitueix un fet ple de polèmiques a l’hora de veure els posicionaments diversos, on la discussió és ben diferent depenent d’on parlem i de les conseqüències, de tota mena, que la mateixa representa per les nacions de cada estat.
Soc dels convençuts del fet que la nostra supervivència global, passa per la pervivència de la Unió Europea, on, malgrat les diferències en molts dels conflictes plantejats, continua sent un denominador comú el convenciment absolut de la seva existència, per tant, bo seria començar a tractar conjuntament els temes en ‘desacord’, si realment el que es vol és passar de les bones paraules a polítiques realistes subscrites globalment, encara que això comporti renuncies per part de qui toqui.
No veig assumible, encara que pugui ser una temptació per interessos de polítiques locals, plantejar ‘Europa’ com un camp de discussió ideològic, sinó que el que seria desitjable és buscar els punts d’acord en els posicionaments en temes que des de la guerra a Ucraïna, fins a la immigració, però sense oblidar l’endeutament i, sobretot, la necessitat imperiosa de renunciar a part de la sobirania d’Estat, sense oblidar la necessitat d’endegar mesures urgents d’adaptació del pes ‘funcional’ de la Unió Europea, per adaptar-ho a un període de limitacions de tot ordre.
Tornant al tema d’Europa - Immigració, no crec que ens puguem quedar en la discussió ‘problema - oportunitat’, segons el mirall d’anàlisis que es faci, crec imprescindible començar a parlar de
Lluís Badia Advocat
normatives europees al respecte, amb anàlisi en profunditat de costos, beneficis i, sobretot, de prioritats al respecte. Ja sé que els punts de fricció són innumerables i els posicionaments pel que fa a aquest tema, estan en permanent enfrontament, on tot queda en ‘discussió’, situació que el que vol es acontentar, en cada cas, a uns i altres en funció d’interessos electorals puntuals. Conceptes com l’entesa de l’idioma, la vocació d’integració o l’esforç exigible a l’hora de gaudir d’uns drets, cada cop més sota mínims, són variables a discutir, sense oblidar els ‘arguments ideològics’ que també tenen el seu pes. Sembla, per tant, que queda molt per fer i en qualsevol cas, el que és definitiu és que seguir en la línia d’enfrontament i desqualificació només té uns perjudicats, els mateixos immigrants. És cert que la polèmica té difícil reconducció, especialment si es renuncia a ‘parlar per part d’uns i altres’ i, sobretot, si no som capaços de dissenyar polítiques comunitàries que, d’entrada, haurien de tenir la base en el propi ‘reconeixement del problema’ i que el
No veig assumible, encara que pugui ser una temptació per interessos de polítiques locals, plantejar ‘Europa’ com un camp de discussió ideològic
repte no tindrà sortides naturals, si no solament fruit d’una vocació de ‘pacte’ que sembla aparcat per una dinàmica pública, on sembla que l’important és el curt termini per sobre de tot. No són acceptables posicionaments de ‘prevenció’ ni ‘acceptació sense límits’ dels nou vinguts, ja que aquestes opcions el que ens transporten és a una col·lectivitat en permanent conflicte, on tots tenen les seves raons i el que ens garanteixen és una convivència on sembla que és fonamental i garantia de futur, ens agradi o no, i on conceptes fonamentals queden aparcats sine die En qualsevol cas, a què esperem a fixar, almenys, els punts de desacord com principi de trobar sortides urgents, l’exemple recent a Badalona, és una mostra més, on l’enfrontament de conceptes es fa present, on cada part té la ‘seva raó’ i el que passa és que ni les mateixes institucions tenen respostes acurades, per molt que els missatges partidistes vulguin vendre ‘el seu producte’, en una cursa cap a la divisió social imparable, on res és fruit de la lògica de només fa uns mesos, i on els extremistes, com sempre, venen a ‘pescar’ fora dels suports electorals ‘captius’ de sempre i del seny dels que són plens de contradiccions. Esperem que la ‘necessitat absoluta’ per una Europa que vingui a donar alternatives, constitueixi el mal menor, que almenys ens permeti veure un punt d’esperança, cada cop més difícil.
k Tribuna k
Avui és un dia molt especial per a mi. Un dia molt especial per la ciutat. Un dia molt especial pels meus nens i nenes de Tarragona Ràdio (com jo els hi deia). Avui, la nostra ràdio compleix 40 anys. I no és poca cosa! Són 40 anys al costat de la ciutat, al costat dels tarragonins i tarragonines. Al costat de l’actualitat, de la gent, del dia a dia: del periodisme.
Com a tarragonina estic molt orgullosa del servei que Tarragona Ràdio presta a la nostra ciutat. Però, encara més emocionada em trobo, per haver format part d’aquesta gran família i haver presidit l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona durant vuit anys.
Avui just fa 40 anys de la primera emissió de Ràdio Fòrum des de la plaça d’En Rovellat a la Part Alta de Tarragona. La primera emissió de l’embrió del qual va néixer la ràdio de la ciutat, actualment al centre de Tarragona a l’avinguda de Roma, en uns estudis que vam canviar durant la meva etapa com a presidenta, precisament, coincidint amb el 16è aniversari de l’emissora.
Tarragona Ràdio ha estat testimoni durant aquestes quatre dècades dels canvis que ha experimentat la ciutat, canvis des del punt de vista social, cultural, econòmic o polític. La nostra ràdio ens ha explicat el dia a dia de la ciutat, no només els grans titulars que, lamentablement avui en dia, ens omplen els telèfons mòbils de pescaclics. Tarragona Ràdio ens ha apropat el batec de la ciutat sense voler ser protagonista, fugint del sensacionalisme, amb rigor, professionalitat i proximitat. La ràdio ha traslladat mitjançant
Maria Mercè Martorell Portaveu del Grup Municipal del PP a l’Ajuntament de Tarragona
les seves ones invisibles, una informació visible, real, entenedora i propera. La veu de Tarragona s’ha escoltat a la ràdio de la ciutat. Perquè Tarragona Ràdio és Tarragona, és la veu de Tarragona, aprofitant el nom del programa matinal. Una programació feta per persones per a les persones, amb tècnics, periodistes, locutors, administratius que treballen amb vocació de servei públic. També molt important són totes les noves generacions de professionals de la comunicació que “neixen” d’aquesta pedrera que és Tarragona Ràdio. Centenars de periodistes han crescut amb la ràdio de referència de la ciutat, així com centenars de collaboradors que han nodrit les ones de continguts fets des de la proximitat, amb l’esperit de servei a la comunitat i, sobretot, fets des de l’estima per la nostra Tarragona.
2000, quan el Conjunt Arqueològic de Tarraco va ser declarat Patrimoni Mundial. Hi ha hagut moltes més notícies, com la declaració dels Castells com a Patrimoni Immaterial, els Jocs Mediterranis, o altres no tan bones com les inundacions del Serrallo del 1994 o l’explosió en l’empresa química IQOXE.
Tarragona Ràdio ha estat testimoni durant aquestes quatre dècades dels canvis que ha experimentat la ciutat, canvis des del punt de vista social, cultural, econòmic o polític
El desenvolupament tecnològic que vivim des de fa dècades ha acompanyat la maduresa de l’emissora. Els grans reptes actuals són oportunitats que s’estan aprofitant per arribar a l’objectiu inicial: arribar a la ciutadania de la forma més propera i immediata possible. Amb tot, tota aquesta renovació que s’està portant a terme s’ha de realitzar sense perdre l’essència, allò que també és el més important. La pluralitat i la participació són pilars de la nostra democràcia, i una ràdio pública de referència és garantia d’una democràcia que funciona amb un bon estat de salut.
k Tribuna k
La immigració es l’acte d’arribar i establir-se en un país o regió diferent a la d’origen, generalment de forma temporal o permanent, amb motius econòmics, socials, polítics o familiars, contemplant-lo des de la perspectiva del país de destí, mentre que l’emigració és la sortida des del punt de vista del país d’origen. La immigració es refereix al moviment de persones d’un país a un altre amb la intenció d’establir-se permanentment en el nou. Aquest procés implica creuar fronteres internacionals i establir una nova vida en un país estranger.
El president Pedro Sánchez sempre ha defensat que el progrés d’Espanya deu molt als immigrants i insisteix en una cooperació reforçada basada en la confiança mútua, amb països d’origen per una migració ordenada. Sánchez manifesta que per Espanya “la immigració és riquesa, desenvolupament i prosperitat ... avui dia , el progrés i la bona situació econòmica de mi país deu molt als immigrants que han vingut a desenvolupar a Espanya el seu projecte de vida”.
El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo està a favor de deportar als immigrants irregulars que delinquint, les “persones que no venen a complir les lleis, no son benvingudes”. Moltes vegades es vincula la immigració il·legal amb la delinqüència i l’odi. A Barcelona, amb data del 1 de gener del 2025, el padró realitzat pel Departament d’Estadística i Difusió de Dates del Ajuntament, subratlla la xifra històrica dels 457.245 ciutadans amb nacionalitat estrangera, que representa el 26,4% del total dels veïns de la ciutat, 1.732.066.
La ràdio ens ha explicat tot el que ha passat durant aquestes quatre dècades. Notícies més bones, notícies més dolentes. Però sempre allà on passen les coses. Sens dubte, una de les notícies que més recordo i més m’emociona és la conversa que vaig tenir amb la ràdio aquell 30 de novembre del
Celebrar aquestes quatre dècades de Tarragona Ràdio és un reconeixement a tota la trajectòria de l’emissora, a totes les persones que formen part d’ella i que han passat per ella, i també és una celebració pel present i, sobretot, pel futur que tots els tarragonins i tarragonines viurem acompanyats sempre de Tarragona Ràdio. Els meus nens i nenes de la ràdio ja no són tan nens, com tampoc ho sóc jo. Però els nens i nenes de la ràdio representen una gran família, som una gran família, som una gran Tarragona.
Els homes i dones procedents d’altres països protagonitzen el creixement demogràfic. Després de la pandèmia, els moviment demogràfics han tornats la inèrcia anterior: els saldos migratoris positius amb l’estranger compensen el creixement vegetatiu negatiu marcat per una fecunditat que continua retrocedint. La taxa de natalitat espanyola és del 1,5, per tant ja no podem elegir si volem o no immigrants, ja que sense ells l’economia s’estancaria. Vull recordar que a Tarragona tenim el Consolat del Regne de Marroc que a més de la província de Tarragona, controla Lleida i les tres províncies d’Aragó, Zaragoza, Huesca i Teruel. Qué significa això? Que a les nostres comarques tenim molts marroquins treballant des de Cunit fins Alcanar. Sens dubte la major comunitat d’immigrants a Espanya és la marroquí, amb més de un milió de persones, seguida per les comunitats de Colòmbia, Veneçuela i Romania; mentre que en termes de concentració, Balears, Catalunya i Madrid són les comunitats autònomes amb major percentatge de població nascuda fora d’Espanya.
Els saldos migratoris positius amb l’estranger compensen el creixement vegetatiu negatiu
Les nacionalitats d’origen més freqüents son Marroc, Colòmbia i Equador. Un total de 181.581 estrangers residents a Espanya van adquirir la nacionalitat espanyola en 2022, segons la enquesta publicada per l’Institut Nacional d’Estadística. La xifra suposa un augment del 26,1% respecte l’any anterior. La nacionalitat d’origen més freqüent en 2022 va ser la marroquí amb 55.463 casos. En les següents posicions es situen nacionalitats de països sud-americans, de Centreamèrica i el Carib, que representen 8 de cada deu adquisicions. Destaquen Colòmbia (11.125) i Equador (10,845), seguits de Bolívia, República Dominicana i Veneçuela. Entre el resta de les nacionalitats destaca la pakistanesa, que amb 6.400 persones es situa en els deu primers llocs. El que està clar es que actualment necessitem població immigrant, perquè hi ha una sèrie de feines que difícilment les executem els espanyols. Aquest és la realitat. Diuen que ‘a donde fueres, haz lo que vieres’ i crec que això no es compleix, ja que els immigrants segueixen amb les seves costums.
Josep M. Buqueras Bach President executiu de la Fundació Trencadís
Solidari l Clínica Regeneric ha lliurat 1.100 euros a l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) de Tarragona, recaptats a través de la campanya solidària #LabiosRegeneric #LabiosSolidarios amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer.
El donatiu es va formalitzar amb la directora mèdica, Soledad Medina, i el director gerent, Roberto Aledo, davant la representant de l’entitat, Ana Vilallonga. L’aportació contribuirà a programes de recerca, prevenció i acompanyament. DM/Cedida
Moment de l’homenatge
Salou homenatja Pilar Navarro pel seu compromís i implicació amb la vida social del municipi
Distinció l El Casal de les Dones de Salou va acollir dijous un acte d’homenatge institucional a Pilar Navarro Cebolla, en una sala plena de gom a gom. Amics, familiars, representants associatius i membres del consistori van acompanyar l’homenatjada en un reconeixement presidit per l’alcalde, Pere Granados, amb la regidora de la Gent
Tarragona
Maria Alfonsa Nuñez Fernández.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.
Maria Dolors Vicens Virgili.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h al Tanatori.
Reus
Maria Dolores Español Ivern.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís.
Antonio Rodríguez Gajón.
Ha mort als 64 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Nulles
Francisco Solsona Llobet.
Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.
Gran, Júlia Gómez, i la presidenta del Casal de la Dona, Sílvia Rovira. Es va destacar la seva trajectòria personal i professional i la implicació amb la vida social de Salou. Els nets van llegir un poema emotiu i la Coral Enxarcia va oferir diverses peces musicals. Navarro va rebre un ram de flors i una rèplica del monument a Jaume I. Redacció
La model Cristina Pérez Galcenco, en una imatge d’arxiu. Cedida
Mor la model Cristina Pérez Galcenco als 21 anys, filla de l’exfutbolista Nacho Pérez
Obituari l La model Cristina Pérez Galcenco va morir la setmana passada als 21 anys per causes naturals al seu domicili de Caleta de Vélez, a la província de Màlaga. El cos va ser trobat dimarts, segons van confirmar fonts pròximes a la família. Era filla de l’exfutbolista del Sporting de Gijón Nacho Pérez i de Tatiana Galcenco.
Nascuda a Lanzarote i criada a Lugones, havia iniciat la seva trajectòria professional a la Pasarela Campoamor d’Oviedo amb només 14 anys. Posteriorment havia desfilat en cites com la MercedesBenz Fashion Week Madrid i en setmanes de la moda internacionals, a més de participar en diverses campanyes publicitàries. Agències
Avui felicita als que es diuen: Sabí, Nicèfor Apol·lònia
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Busca activitats relaxants perquè tens els nervis molt tensos. Separa bé diversió obligacions o perdràs punts davant dels altres.
LLEÓ
23/07 al 22/08
No et deixis portar per la tossuderia ni els rancors. Amb diplomàcia arribaràs a l’èxit. Aprofita el matí per resoldre assumptes materials.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Algú necessitarà la teva ajuda i comprensió; el que hi dediquis et serà retornat duplicat. Si viatges o condueixes, calma sense presses.
10:30 Ciutadella
20/04 al 20/05
Temes laborals et faran canviar plans. Consulta més amb la parella trobaràs solucions. Vigila la dieta i els excessos amb el menjar.
23/08 al 22/09 VERGE
Els temes del cor centraran la teva atenció. La parella es mostrarà més unida afectuosa. Excel·lent dia per avançar professionalment.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Sorgeix una molt bona oportunitat professional. No tinguis por, la teva capacitat et farà guanyar. Nit moguda si busques aventures.
21/05 al 20/06 BESSONS
Bon moment per demanar millores a la feina donar un gir a les relacions íntimes. Socialment la teva imatge brillarà molt rebràs molta tenció.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Controla una mica la teva actitud alegre: l’ambient serà fred pot no entendre’t. Treballar en solitari et donarà millors resultats. Confia en el teu potencial.
20/01 al 18/02 AQUARI
Jornada molt activa. Tant en l’amor com socialment aconseguiràs el que vulguis. La sort t’acompanya els plans sortiran rodons.
21/06 al 22/07
Moments intensos en la vida íntima; el teu magnetisme despertarà amor passió. Arriben diners satisfaccions en projectes esperats.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Posa més de la teva part per comunicar-te amb algú. Dia important en relacions. A la nit pot aparèixer una situació molt apassionada.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Assumptes familiars ocuparan temps però trobaràs solucions. La teva sensibilitat estarà a flor de pell per un fet inesperat que viuràs avui.
10.00 Efecte Mosaic
10.30 Recórrer
11:00 En primera persona 11:30 Impuls
12:00 Efecte mosaic. Matí
13:30 Hospital de proximitat
14:00 Notícies migdia
14:30 Qüestió de fons (r)
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aixeca pica
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10 Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
11:00 Aventurístic
11:30 SPi+TV
12:00 Recórrer 12:30 SPi+TV
13:00 Aventurístic
13:30 SPI+TV
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició Esports
15:00 Aventurístic
15:30 SPi+TV
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Notícies 12. Edició esports
21:00 Com ho veus?
21:30 La Tertúlia del Dorsal12
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports
23:00 Com ho veus?
23:30 La Tertúlia del Dorsal12
00:00 Notícies12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Així acabaven tots els faraons a Egipte. Posi un pal a les rodes. 2. Aplaudeixi un espectacle. Natural d’una vall del Pirineu. 3. Llanterna. Passarà la pilota al porter. Oxigen. 4. Imiti els costums dels àrabs. Tapa la cara de les anteriors. 5. Enmig de l’ala. Conjunt d’objectes sense triar. Producte de les abelles. 6. Poden ser elèctrics o de vapor. Pensa amb seny. 7. Tinc coneixement. Desfà un sòlid dins un líquid. Mitja dama. 8. Fa poms de fruites. Adonar-se d’alguna cosa. 9. Part final dels intestins. Estri de fuster. Límits del goig. 10. No admet més aliment. Senyal. Terme musical. 11. Subjectar un vaixell al port. Ho és del seu pare i la seva mare. 12. Còpia amb paper transparent. Àrea petita. VERTICALS: 1. No estan bé de salut. Ofensiva militar. 2. Perfum agradable o no. Li torna la vida després d’un xoc. 3. Eliminaré tots els mosquits. Escrit, ordre del papa. 4. Bismut girat. Anunci fet en un municipi. Crom girat. 5. Sortíssim al carrer. En aquest instant. 6. Sofre. Útil de tot servei. Venç un obstacle tot sol. 7. Fets incontrolables. Instrument. 8. Ciutadà que va enganyar el país. Pertanyent a les muses. Final de por. 9. Estrany. Au que embruta les ciutats. Convicció total amb algú. 10. Marxaven ara mateix. Pena bíblica. 11. Torna de viatge. Batuda. Planta picant. 12. Separa els uns dels altres. Mena de roca terrosa.
El temps 17º
TARRAGONA: Font-Quer Pellicer, Maria Avinguda Roma, 7 Telèfon 977 220 603
Palomar Silvestre, Maria Jose Disset, 8 Telèfon 977 488 522
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Sanchez Hidalgo, Jose
Cesar
Passeig Sunyer, 31 Telèfon 977 311 669
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors
Vía Roma, 17-19
Telèfon 977 382 761
VILA-SECA:
Domingo Roigé, Silvia Avda Ramon Olçina, 40,42
Telèfon 977 376 521
CAMBRILS:
Barcelona Marti, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466
VALLS:
Pérez Cerrada, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370
EL VENDRELL:
Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 60 Telèfon 977 660 333
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Cel entre mig i molt ennuvolat en general, amb estones de cel cobert, sobretot al matí a l’oest, i amb més clarianes al nordest. Amb tot, a partir del vespre tornarà a augmentar la nuvolositat per l’oest i s’estendrà a la resta durant la nit. Precipitacions
Al matí s’espera precipitació feble i dispersa a punts del terç oest, sobretot al terç sud, i n’és possible a altres punts de la meitat oest. A la tarda, és possible precipitació feble a l’extrem nord del Pirineu. Al final del dia tornarà a arribar precipitació a la meitat oest del país. La precipitació serà feble i deixarà quantitats acumulades entre minses i poc abundants.
ES VEN PIS de dos habitacions, bastant gran a Tarragona. Tel: 656.869.025
LOCALS
VENDO LOCAL CÉNTRICO en TARRAGONA 85 m2. Económico. Tel: 619.512.783
TERRENYS
ES VEN TROS DE TERRA 1ha i ½ a PALLARESOS. Tel: 656.869.025 Margarita
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
MONTAJE ANTENA COMUNITARIA DE TELEVISIÓN Tel: 614.041.375
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.53
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
ALTRES
VENDO PIANOLA PIANO STECK siglo XIX completamente restaurada. Ideal para Karaoke y Piano disc, con rollos y CD´s. Interesados: fgh@latecla.net Tel: 607.208.020
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215 Anuncis
Llibres Manel Camafort és l’autor de ‘Conflictes gremials i protesta popular a Tarragona a l’entorn del comerç i la producció de pa, peix i vi (1719-1808)’, publicat per Arola Editors
Manel Camafort Montoya, historiador, doctorand en història i professor de secundària, ha publicat un llibre en què analitza la corrupció del règim borbònic a la Tarragona del segle XVIII a partir dels conflictes pel comerç i el proveïment d’aliments bàsics. L’estudi se situa en el context posterior a la Guerra de Successió (1716) i al Decret de Nova Planta, un període que, segons l’autor, va suposar tot un conjunt de canvis administratius que portaran també a que el govern de Tarragona tingui una autoritat que s’implantarà de manera despòtica. La recerca se centra en el pa, el peix i el vi, tres productes essencials del mercat tarragoní. Camafort documenta com els gremis de forners, pescadors i pagesos van denunciar durant dècades pràctiques de fraus i abusos per part dels regidors borbònics que es van traduir en «un conjunt desmesurat d’impostos que es van implantar sobre la producció i comerç d’aquests productes». Segons l’historiador, aquesta pressió fiscal va generar una tensió constant entre els interessos dels gremis i els del govern municipal. Aquest sistema fiscal va tenir conseqüències directes sobre la població. L’autor assenyala que «l’augment del preu dels aliments va reduir el poder adquisitiu de les classes populars i va alimentar un malestar social persistent». Les queixes, documentades de manera gairebé ininterrom-
puda, van arribar tant a l’Ajuntament de Tarragona com a la Reial Audiència de Barcelona, evidenciant la dimensió del conflicte.
A mitjan segle XVIII les investigacions judicials van posar en evidència pràctiques de frau i abusos de poder per part dels regidors borbònics. Això va provocar un bloqueig de l’administració municipal entre 1753 i 1757 i, posteriorment, la creació de la figura del diputat del comú i gremis, concebuda com un mecanisme de mediació entre l’Ajuntament i els gremis. El llibre recupera també episodis poc coneguts,
com la revolta del Portal del Roser de 1765, que Camafort defineix com una mostra clara del cansament popular davant una fiscalitat injusta i una gestió opaca. Això no obstant, l’obra conclou que les reformes borbòniques de la segona meitat del segle XVIII no van posar fi als fraus ni als abusos institucionals: «A Tarragona hi ha una continuïtat del conflicte que s’estén gairebé tot el segle», afirma l’autor, que defensa que el cas tarragoní és un dels més ben documentats del país i obre la porta a futures recerques sobre la conflictivitat social i econòmica de la ciutat. «El que podem afirmar amb seguretat és que Tarragona va ser una de les ciutats més conflictives pel que fa al mer-
cat i al proveïment d’aliments, i que els fraus i abusos hi van ser especialment freqüents». Segons l’autor, amb nova documentació i un cop finalitzada la tesi doctoral, «aquesta recerca podria ampliar-se fins a plantejar que Tarragona va ser una de les ciutats més corruptes en la gestió del seu capital i dels seus diners». Això, conclou Camafort, obre noves perspectives per entendre la seva història social i econòmica i repensar la gestió municipal en el segle XVIII.
Un treball de premi
El seu estudi va guanyar la Beca d’Investigació Lucius Licinius Sura 2021
«Sant Blai gloriós, cura’m la gola i emporta’t la tos». Es tracta del prec que fem, tradicionalment, el dia dedicat al sant en qüestió, el tres de febrer, que a Reus acompanyem amb deliciosos «blaiets» igual que es mengen altres dolços ad hoc arreu del país. Mentre recitava l’esmentada petició dimarts passat, pensava en quanta saviesa acumulaven els meus ancestres que ja resaven al bon Sant Blai i anaven a beneir les galetes que duen el seu nom amb l’esperança que els ajudés a guarir-se dels mals típics de l’hivern. Tot just el dia abans celebràvem la Candelera, festa cristiana que celebra, segons la Bíblia, la purificació de Maria i la presentació de Jesús al Temple quaranta jorns després de Nadal, és a dir, el dos de febrer. Resulta que també hi tenim una màxima associada que no és una súplica sinó, tal vegada, un refrany predictiu dels que no solen fallar per la mateixa experiència humana acumulada durant generacions. «Si la candelera riu, el fred és viu. Si la Candelera plora, el fred és fora». El mateix dia, els grangers d’Estats Units i Canadà tenen un curiós mètode per predir la fi o no de l’hivern originat en la mateixa festivitat europea i avui arxiconegut gràcies a la pel·lícula de Harold Ramis titulada «Atrapat en el temps». Ho fan mitjançant una simpàtica marmota que converteixen en meteoròloga. Si pot veure’s la pròpia ombra quan la treuen de la seva hivernació (vol dir que fa sol), el fred és viu. Si no pot (perquè fa núvol), el fred és fora. Una mostra perfecta de sapiència popular i d’un imaginari agermanats que han desafiat la distància i el temps.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
