Esports 15 a 17
Les notes de la plantilla i tècnics d’una temporada a tocar de l’ascens del Nàstic de Tarragona
Opinió 20 Lluís Badia. El deute de tots: «No sé si encara tenim marge de solució o més aviat que tard»
Tarragona
Castells 14
Els Verds descarreguen el 5de9f al Pla de la Seu i la Joves de Valls converteix la Plaza Mayor de Madrid en plaça de 9
Els restauradors volen que es retardi el tancament dels espais al carrer per la celebració del Concurs de Focs i l’Ajuntament es reunirà avui per debatre la sol·licitud 4
Camp de Tarragona 11
La Baronia d’Escornalbou a pas de cabra
El festival Llamp de Santa Teca reivindica i promou els antics camins ramaders
Cultura
El Consorci del Patrimoni de Tarragona tindrà seu i personal propi
Ajuntament i Generalitat estudien com donar suport a la fundació Maco-Bama per recuperar la Font dels Lleons l 2 i 3
Diversos pobles del Priorat superen els 40° C i la calor extrema s’allargarà aquesta setmana Meteorologia
l 10
Tradició
Reus tanca la Festa Major amb la darrera Tronada dedicada al patró, Sant Pere
l 8
Patrimoni l La Generalitat està redactant els estudis jurídics i econòmics del futur ens, que es presentarà inicialment a l’estiu
Carlos Domènech Goñi
La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona treballen «intensament» per a presentar aquest estiu el primer esbós del futur Consorci de Tàrraco. La inclusió dels monuments privats, el nombre de persones que formaran part de la plantilla i l’espai on s’ubicarà la futura seu del consorci són alguns dels serrells que falten per polir. Així ho assegura en declaracions a Diari Més el conseller de Patrimoni de l’Ajuntament, Nacho García. «La Generalitat està redactant els estudis jurídics i econòmics del consorci. El nombre de persones de la plantilla és important a l’hora de valorar el pressupost», explica García. Per la seva banda, l’administració catalana es limita a dir que «estem treballant, amb totes les administracions implicades, en la configuració del consorci».
Definitivament, són la Generalitat i l’Ajuntament els que comencen a caminar de la mà, mentre esperen que l’Estat s’acabi decidint per aquesta aposta i amb la certesa que la Diputació ajudarà «des de fora». L’administració catalana i la tarragonina mantenen una comunicació «diària» per acabar de tancar temes cabdals com són el pressupost, la plantilla o el nombre de monuments que s’inclouran en el consorci. En aquests moments, ja s’està valorant el nombre de personal
tècnic municipal i de la Generalitat que es traspassarà al futur consorci. «Hi haurà una plantilla preparada per a la conservació i el manteniment dels monuments, evidentment», subratlla el conseller García.
El mateix reconeix que «no està clar» que tot el personal comenci a formar part del nou consorci. Aquest nombre, que també determinarà en gran part el pressupost, s’acabarà decidint un cop Generalitat i consistori tinguin clar quants monuments s’inclouran dins de l’ens, quines administracions i institucions en formaran part i com serà la seva gestió.
A tocar del milió d’euros anual?
El consorci de Mérida té, per aquest 2025, un pressupost que ronda els 8 milions d’euros, tal com s’indica en el projecte de pressupost i plans d’actuació publicat al seu portal oficial. La meitat d’aquest pressupost serà per al personal. A Tarragona, la xifra encara no s’ha concretat, però podria rondar inicialment el milió d’euros anual. Es tracta d’una quantitat bastant inferior en comparació a Mérida, però cinc vegades més gran
S’analitza quant personal municipal i de la Generalitat passarà al consorci
que la del conveni vigent de conservació i manteniment dels monuments de la ciutat, de 200.000 euros anuals. «Volem una base més sòlida», declara el conseller de Patrimoni.
Els monuments privats, clau En aquests moments s’està decidint quins monuments es gestionaran directament des del consorci i quins no. No hi ha dubte, per exemple, amb el Circ, l’Amfiteatre, el Teatre o el Fòrum, que són titularitat de l’Ajuntament o de la Generalitat. «Però hem de veure què passa amb l’Arquebisbat o amb altres privats, com la propietat de la finca de la Font dels Lleons», indica Nacho García.
Cal recordar que l’Arquebisbat, per exemple, és titular d’alguns trams de muralla, i ja va demanar entrar al consorci. El mateix passa amb altres ajuntaments com el de Constantí o Altafulla, on s’ubiquen Centcelles i la Vil·la dels Munts, respectivament. «Tothom hi haurà de ser d’una manera o una altra i estem buscant la fórmula», explica el conseller.
La seu del consorci Quan tot estigui definit serà el moment de buscar una seu. El conseller té clar que s’ubicarà en un edifici municipal, com podria ser l’Antiga Audiència. Abans, però, caldrà presentar l’esquelet del consorci i constituir-lo.
L’opció d’una fundació per museïtzar i obrir al públic la Font dels Lleons torna a estar sobre la taula
Patrimoni l La Generalitat afirma estar en converses amb la propietat de la finca, ubicada entre els carrers Eivissa i Pere Martell
Carlos Domènech Goñi
La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona estan disposats a col·laborar amb la propietat de la finca de la Font dels Lleons per poder museïtzar les restes i obrir-les al públic. Així ho explica el conseller de Patrimoni de l’Ajuntament, Nacho García, qui assegura que una fórmula que hi ha sobre la taula és «donar-li forma» a la fundació privada MacoBama, constituïda pel propietari de la finca, Joan Ramon Martorell, l’any 2023. Des de l’administració catalana es limiten a dir que «estem en converses amb la propietat». Un cop superat l’episodi
de les obres sense llicència, sembla que el serial de la Font dels Lleons continua amb bones notícies. La futura creació de consorci de Tàrraco ha tornat a traure a escena la gestió dels monuments que es troben en finques privades, com és el cas d’aquesta font enterrada entre els carrers Eivissa i Pere Martell. «La Generalitat i l’Ajuntament hauríem de col·laborar en aquesta fundació», declara García.
Abans, però, la propietat haurà de finalitzar les obres per tal d’assegurar els terrenys del pàrquing limítrof a la font, que s’estava desplaçant. Va ser per aquest motiu, assegura la propietat,
que es van iniciar unes obres «d’emergència» al solar de la Font dels Lleons. Les obres estan aturades des de fa més d’un any, a l’espera que la propietat entregui a l’administració el document de control arqueològic, que determina l’estat de les restes. La propietat va assegurar que l’entregaria i, segons el conseller, havia arribat a un acord amb la Generalitat sobre la zona on s’havia de fer aquesta intervenció.
Primer, acabar les obres «El primer que ha de passar és que s’acabin les obres que es van iniciar», subratlla el conseller de Patrimoni. Després, l’objectiu és trobar la
Imatge d’arxiu d’una visita a la Necròpolis de Tàrraco. Gerard Martí
La propietat podrà acabar les obres quan es resolgui el control arqueològic
fórmula de col·laboració amb la propietat, i tot apunta que la fundació seria la manera adient. La Fundació MocoBama, sense ànim de lucre, es va constituir a finals de l’any 2023. Segons les declaracions fetes en aquell
Laboral l Els sindicats denuncien la manca «crònica» de personal
John Bugarin
Els treballadors de l’Hospital Joan XXIII protestaran avui per exigir millors condicions laborals. Els sindicats han acordat mobilitzar-se avui, demà i dimecres per denunciar la «greu» situació que pateix el personal del centre, marcada per una «gestió deficient». A les 7.45 h, es concentraran a la zona de direcció, on s’escoltarà una gran xiulada, que es traslladarà a les portes de l’hospital a les 11 h. El delegat sindical d’FTPS i president de la Junta Personal del Joan XXIII, Ángel Chávez, destaca la «manca crònica de personal» com un dels grans assumptes a resoldre. En aquest sentit, no només assenyala a la direcció del centre, sinó també a l’Institut Català de la Salut. «Reclamem que es respectin els drets laborals i la flexibilitat per conciliar, així com la transparència i
Les mobilitzacions dels professionals seran avui, demà i divendres Imatge d’arxiu d’un grup d’infermers protestant a l’Hospital. ACN
la comunicació fluida amb els professionals», remarca. D’altra banda, alerta que la situació que pateix el personal
pot comportar «riscos greus en la qualitat assistencial», ja que els treballadors es troben «esgotats físicament i mentalment». La CSIF també van denunciar les «vulneracions continuades desl drets laborals». «La majoria dels professional acumulen 30 dies pendents de gaudir corresponents al 2024», apuntaven.
moment per Josep Ramon Martorell, qui la va constituir i propietari de la finca, un dels objectius de la fundació «és buscar la col·laboració públicoprivada per impulsar la museïtzació de les restes i obrir-les al públic».
Comerç l La Comissió de Seguiment de l’Ordenança de Terrasses es reunirà avui per debatre la sol·licitud
J. Bugarin/O. Castro
El sector de la restauració ha demanat ampliar l’horari de les terrasses pel Concurs Internacional de Focs Artificials. L’Associació d’Empresaris d’Hostaleria (AEH) de Tarragona Ciutat ha fet arribar aquesta petició al consistori, que està obert a estudiar la proposta. El president de l’entitat, Javier Escribano, explica que «no s’ha sol·licitat un temps concret» i assenyala que «hi ha reserves a les 11 de la nit i és complicat atendreles si no es modifica l’horari».
El passat mes d’abril, el ple municipal de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar definitivament la nova Ordenança de Terrasses i Extensions Comercials, tot i que no va entrar en vigor fins al 5 de juny. Un dels punts claus d’aquesta normativa ha estat la unificació dels horaris a tota la ciutat. De diumenge a dijous, han de tancar a mitjanit, mentre que els divendres i dissabtes poden mantenir-se oberts fins a la una de la matinada. El Concurs de Focs donarà el tret de sortida aquest dimecres 2 de juliol i s’allargarà fins al dissabte dia 5. A més, aquest dimarts hi haurà un espectacle de drons. Totes les exhibicions començaran a les 22.30 h i acabaran al voltant de les 23 h. Una hora
després, les terrasses hauran d’estar tancades, en el cas dels dies d’entre setmana. Els restauradors, però, confien que l’horari es pugui ampliar de forma temporal mentre duri el certamen.
Fonts municipals confirmen que el consistori «ha rebut la petició del sector» i que
La plataforma Som Part Alta reclama que el consistori rebutgi la petició
el govern municipal ha convocat de forma «extraordinària i urgent» la Comissió de Seguiment de l’Ordenança de Terrasses per debatre aquesta sollicitud. La reunió tindrà lloc aquest mateix dilluns, a les 12.30 hores. El portaveu municipal de JxCat, Jordi Sendra, s’ha mostrat a favor d’aquesta
proposta: «Hem parlat amb els restauradors i volem que, durant els dies del Concurs de Focs, que omplen la ciutat de visitants i d’activitat, s’ampliï una mica més l’horari de les terrasses de manera excepcional». «Creiem que és una manera de donar suport a l’economia local», apunta.
En canvi, el portaveu d’ECP, Jordi Collado, considera que és «una greu imprudència plantejar un canvi d’horaris quan fa menys d’un mes que l’ordenança està en vigor i encara arrossega múltiples problemes en la seva aplicació». A més, dubta que la comissió pugui fer excepcions, ja que «qui modifica l’ordenança ha de ser el ple». L’edil també critica que «tornar a posar per davant el dret al negoci en lloc del dret fonamental al descans del veïnat és una mala idea i una mostra de prioritats equivocades».
Oposició veïnal
La plataforma Som Part Alta també s’ha oposat frontalment a la possible ampliació horària. «Volen afavorir el comerç per davant de la salut pública dels ciutadans. No entenem que l’Ajuntament s’ho plantegi, després d’haver escoltat les queixes dels veïns fa pocs dies», expressa Alèxia Amat, una de les portaveus de l’entitat, que divendres va organitzar un debat sobre l’Ordenança de Terrasses. Hi van participar la consellera de Comerç, Montse Adan; representants dels grups de l’oposició i Joaquim Martí, advocat especialista en casos de soroll. Amat valora positivament l’acte, tot i que critica que Adan demanés «paciència» als veïns, els quals van poder mostrar el seu «malestar». «Fa almenys 16 anys que tenim paciència», remarca. Igualment, denuncia que, des de l’aplicació de la nova ordenança, «no s’ha vist cap compliment de la normativa». «Continua havent-hi terrasses sobresaturades, ocupant més espai del que toca, incomplint horari. Hem de prendre ansiolítics i calmants pel soroll, que no ens deixa dormir», afirma.
Nova jornada Accelera Pime sobre la IA
Empreses l Marco Antonio González, CEO & CTO MMI66-MAG Market Intelligence, participarà el 3 de juliol, a les 9.30 hores, a una sessió del cicle de jornades Accelera Pime, que organitza la Cambra de Tarragona en format virtual. El ponent presentarà casos reals de com apliquen les pimes la IA i Blockchain per assolir els seus objectius. Redacció
Societat l Els barris del Serrallo de Tarragona va viure un gran cap de setmana de festa i devoció cap al seu sant. El barri del Serrallo des de dijous va celebrar els actes de la seva Festa Major de Sant Pere, una de les celebracions més populars dels barris tarragonins. Ahir a la tarda la tradicional processó en
Els veïns de Sant Pere i Sant Pau celebren la festa del seu barri amb tota mena d’actes
Societat l El barri de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona ha celebrat aquest cap de setmana la seva festa amb tota mena d'actes per a tots els públics.
Després del pregó d’Andreu Muñoz i dels primers dies de festa, dissabte va ser el dia gran de la festa amb el correfoc petit en el qual van participar els grups infantils
del Ball de Diables, El Drac de Sant Roc, el Bou, la Víbria i el Griu. La nit va acabar amb la fira d’atraccions i el concert de Vergüenza Ajena. Ahir, la plaça de les Sardanes va acollir la segona Fira de Vinils. També es va fer un homenatge a Mauricio Castillo “Mauri” i José Pérez “Maño”, al Camp de Futbol municipal del barri. Redacció
honor al patró dels pescadors va recórrer els carrers del barri serrallenc, en un dels moments més emotius de la celebració amb els pescadors traient els sant descalços i de genolls, i va posar fi així als quatre dies de festa. Al migdia, es va celebrar la Missa de Sant Pere. A l'hora de dinar, el carrer de Sant Pere es va
omplir de gom a gom de gent que s'hi va apropar per a gaudir de la Pollada, organitzada pel restaurant el Taller. En la segona edició de l'esdeveniment, els assistents van poder gaudir de la gastronomia tradicional peruana i de diferents vins del territori. Redacció/Diari Més/Tjerk van der Meulen
Tradició l Dos joves despleguen una estelada al balcó de l’Ajuntament mentre s’entona ‘Els Segadors’
S. Peralta / M. Llaberia
El dia més esperat havia arribat. Sant Pere queia en diumenge. Juntament amb una calor emanada directament de l’avern, oferia una combinació que allunyava les ganes de gaudir de la Festa Major. Però ans al contrari, res ni ningú ho podia evitar: amb ventalls, para-sols i ulleres protectores, aigua i ombreta, centenars de reusencs ja havien presenciat la sessió matinal. L’astre rei, que brillava a màxima potència, va obligar a escurçar les actuacions de lluïment. Això no obstant, Marcos Massó, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus, va encendre la primera Tronada de la jornada; els elements festius van mostrar els seus millors balls; i els Xiquets van enfilar-se al balcó de l’Ajuntament.
Tocades les sis de la tarda, bèsties i danses van abando-
nar el Palau Municipal, on s’havien refugiat, per anar a prostrar-se davant l’efígie del Sant Patró. I una hora més tard, els Diables encapçalaren el Seguici. El carrer de Sant Pere Apòstol s’havia habilitat com a tram tranquil; un espai
en què la música seria suau i no hi hauria ni foc ni petards. Era una àrea destinada a les persones amb altes sensibilitats, perquè també puguin viure i estimar la Festa Major i, alhora, una ocasió per trencar mites. Els emissaris de l’avern
feien por, els nens els contemplaven espantats, però quan una va encaixar-hi mans, les cares es van transformar en pura joia. Escenes similars es repetiren amb l’arribada de la Víbria i el Drac, gentils i mansos. Fins que no giraren cap
Un dels moments més emotius fou el ball de l’Àliga davant del bust de Sant Pere
al Pallol, prou calor feia per a encendre més metxes.
Mentrestant, l’Àliga esperava, pacientment, el seu torn davant la Prioral. Deu minuts abans de les vuit, les seves plomes d’or s’alçaren i quedaren mirant, de fit a fit, la porta. D’allà sortí el bust de Sant Pere, resguardat sota el tàlem. I l’au li oferí, solemnement, el seu ball, batent les ales. La genuflexió final feu esclatar una ovació. I com que d’esclats va la Festa Major, l’Àliga, Sant Pere i les autoritats se sumaren a la Professó.
Tronada i sorpresa final Els elements del Seguici Festiu van anar ocupant els seus llocs a la plaça del Mercadal.
L’emoció era tal que, en arribar els Xiquets, el pilar caminant va anar massa de pressa i va caure. Tot i l’ensurt, la plaça sencera va irrompre en aplaudiments. Quan finalment van aparèixer l’Àliga i Sant Pere, ja estava tot llest per acomiadar la Festa Major.
L’alcaldessa, Sandra Guaita, va prendre les regnes per encendre la Tronada. Amb una explosió rere l’altra i amb els crits de joia i eufòria, Sant Pere 2025 va arribar al seu final amb una forta traca i els víctors d’una plaça on gairebé no cabia ningú més. Aleshores, quan semblava que tot havia acabat, hi va haver una darrera sorpresa. A una façana propera a la Casa Navàs es va estendre una llarga estelada amb «Reus» escrit, mentre al nord-est del Mercadal es deixava anar una gran bandera independentista sobre el públic. Paral·lelament, un parell de joves van accedir al balcó del Palau Municipal i van desplegar-hi el mateix símbol, a la vegada que es començava a entonar Els Segadors Mentre sonaven crits d’independència, personal de seguretat va expulsar els dos menors i va retirar la bandera, alhora que els crits d’alegria es convertien en protestes. En acabar el cant dels Segadors la situació es va normalitzar i agents de paisà de la Guàrdia Urbana van identificar qui havia estès les estelades tant a la plaça com al balcó consistorial.
Segons el contracte, les obres de l’estació es podrien allargar fins a inicis del 2026 Mobilitat
Redacció
Les obres de construcció de la nova estació de Reus Bellissens avancen segons el calendari previst i recentment, en aquest mes de juny, s’haurien ja enllestit els dos passos inferiors. Aquests uniran les andanes i el nou pas urbà de la ciutat i estaran connectats mitjançant escales i ascensors. També s’ha completat el nou pas inferior urbà de ciutat, finançat per l’Ajuntament de Reus i que, sota l’estació, connectarà el Campus Bellissens de la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb el carrer de Jaume Vidal i Alcover i l’estació d’autobusos, garantint així la integració urbana del ferrocarril i la intermodalitat. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, destaca que «avancem de la mà del govern de l’Estat
en un projecte estratègic de ciutat que donarà resposta a les demandes de mobilitat sostenible per connectar-nos
millor amb el territori». A més, apunta que aquest projecte és també «una peça clau de la transformació dels bar-
ris del sud de Reus». Per una altra banda, avancen en paral·lel els treballs de les fonamentacions per al su-
port de les andanes de la nova estació, amb una longitud de 220 metres i una amplada de 5 metres. Aquestes andanes comptaran amb marquesines per a resguard de viatgers d’uns 90 metres i s’hi sumarà la gran marquesina que cobrirà tot el complex de l’estació unificant tots els mòduls que conformaran l’estructura. Després s’impulsarà la construcció de les embocadures dels passos inferiors, es completaran les andanes, es renovaran els pals que sustenten la catenària al pas de l’estació i es desplegarà la llosa. A la vegada, gràcies a una
inversió total d’uns 10 milions d’euros i en el marc del pla Transformem Rodalies, la nova estació de Bellissens serà estratègica en l’àmbit de la mobilitat sostenible de proximitat a la província de Tarragona. La nova infraestructura reforçarà la multimodalitat de Reus, connectant-la amb Rodalies del Camp de Tarragona i els serveis regionals de Catalunya. D’aquesta manera s’atenen les demandes actuals i futures de la mobilitat de viatgers i es dona cobertura a una zona on s’ubiquen el Campus Universitari Bellissens, l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, el Tecnoparc i l’Institut Roseta Mauri, entre altres equipaments. L’estació s’ha configurat com a terminal moderna, integrada per mòduls arquitectònics diferenciats. A més, inclou una àrea d’accés per als vianants, connectant amb àrees urbanes reservades per a parada de vehicles, taxis i autobusos, i integrant espais per a nous models de mobilitat sostenible. Aquesta actuació compta amb finançament europeu a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
Meteorologia l El Priorat registra les màximes d’una onada que s’allargarà fins dimecres amb nits tòrrides
Álvaro Rodríguez
La primera onada de calor de l’estiu colpeja Catalunya i les comarques tarragonines han viscut aquest cap de setmana alguns dels registres més elevats del país. Els termòmetres es van enfilar especialment al Priorat, que és, junt amb la Ribera d’Ebre, la comarca catalana que ha passat un cap de setmana més calent. L’alerta activada per Protecció Civil podria allargar-se fins dimecres.
Concretament, les màximes temperatures de dissabte es van registrar a Torroja del Priorat i al pantà de Riba-roja (41,2 °C), al Masroig (41,1 °C) i al pantà de Siurana (40,8 °C).
Això sí, el rècord el va ostentar Vinebre amb 42,9 °C, la temperatura més alta que ha viscut Catalunya aquest 2025. El dissabte també va suposar el registre històric de temperatura més alta en un mes de juny a Espanya. Va ser a El Granado, a Huelva, amb 46 °C. Lluny de millorar, ahir les temperatures van enfilar-se fins a dos graus més en alguns punts de l’interior de la demarcació tarragonina, això sí, al litoral van descendir inicialment. Aquest petit descans costaner no va allargar-se massa, ja que a les 14 hores els termòmetres també havien pujat prop de dos graus.
Les temperatures superaven al migdia els 40 °C a alguns punts de l’interior i els 32 °C a la costa. A les 13.30 hores el pantà de Siurana marcava registres de 38,8 °C i Torroja del Priorat 38,6 °C. Això sí, la demarcació se situava, de mitjana, notablement per sota d’altres punts del país.
Calor nocturna
La demarcació de Tarragona també va marcar algun registre destacat de temperatures
Temperatures màximes de dissabte Alertes per calor aquest dimarts
mínimes, com els 26 °C de Belltall, a la Conca de Barberà. Això sí, la calor nocturna es va concentrar especialment a la
Costa Brava i al litoral central. El podi va estar encapçalat per Portbou, a l’Alt Empordà, amb uns excepcionals 30 °C
de mínima. No obstant això, les nits tòrrides, aquelles on els termòmetres no baixen dels 25
graus, podrien arribar durant els dies vinents a la costa tarragonina. Durant els darrers dies, Meteocat ha activat di-
Aquests dies les temperatures nocturnes i diürnes creixeran a la costa
versos avisos per calor nocturna, els quals han afectat només el terç nord del país. Aquest fet canviarà la nit de demà, quan entraran en perill moderat per altes temperatures durant la nit les comarques del Tarragonès i del Baix Penedès. Tot i que encara no hi ha concrecions, l’episodi es podria allargar i intensificar el dimecres.
Més calor a la costa Si bé les comarques interiors han estat, malauradament, les protagonistes d’aquest cap de setmana, el litoral tarragoní, junt amb la costa de Barcelona, podrien ser qui experimentin un major augment de temperatura durant aquest inici de setmana. El Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès es mantenen avui en alerta groga per altes temperatures, amb màximes que podran arribar fins als 34 °C els 36 °C. D’altra banda, les zones de l’interior podrien tenir cert descans, però durant la tarda, el Priorat tornarà a situar-se en el llindar de perill alt, amb termòmetres que podrien tornar a superar els 40 °C. La situació empitjorarà el dimarts, quan les comarques del Tarragonès, el Baix Camp i el Baix Penedès estaran en situació de perill alt entre les sis del matí i les sis de la tarda. A més, l’Alt Camp i la Conca de Barberà estan en alerta per perill moderat.
Cal destacar que aquests avisos es determinen segons les temperatures locals dels darrers deu anys. Així, Meteocat considera calor extrema quan aquesta supera el percentil 98, és a dir, el valor que deixa només per sobre el 2% de les temperatures màximes de la darrera dècada. En el cas de Tarragona, el llindar està als 34,2 °C, mentre que al Priorat se situa en 38,1 °C. Protecció Civil demana als ajuntaments que es prevegin llocs frescos o sales amb aire condicionat en cas que sigui necessari el seu ús i es tingui especial vigilància de les persones vulnerables.
Societat l L’esdeveniment va concentrar dissabte al Castell el gruix d’actes amb música, gastronomia i cultura
Ariadna Escoda / ACN
Un ramat de 150 cabres va acabar diumenge el recorregut pels pobles de la Baronia d’Escornalbou, una iniciativa que va culminar el festival Llamp de Santa Teca. La proposta de transtermitància posa al centre la gestió del patrimoni i reivindica els camins ramaders a través de tallers gratuïts sobre gastronomia i cultura. Segons Berna Ríos, membre de l’associació Santa Teca, l’aposta busca fer més partícips els pobles de la zona amb el festival i a la inversa. «Intentem que les coses que passen a l’entorn urbà es traslladin al rural, convertint els espais patrimonials en escenari d’aquestes activitats», ha afirmat. El Llamp tanca una edició amb canvi de format, on el gruix d’actes es va concentrar dissabte passat al Castell d’Escornalbou.
Com cada dia, el pastor Daniel Giraldo i els seus acompanyants van començar a munyir les seves cabres a les vuit del matí de diumenge. Una activitat oberta a la ciutadania, que es va poder veure de prop i alguns es van aventurar a intentar treure llet dels animals que formen part del ramat sota el guiatge del cabrer. De la seva llet -uns 45 litres diaris- n’elaboren formatge, iogurt i gelat. De fet, els tallers gratuïts per fer productes làctics són part dels atractius que han complementat el projecte de transtermitància
que s’ha escampat pels municipis que formen part de la Baronia d’Escornalbou dins la programació del festival Llamp.
D’aquesta manera, durant una setmana el ramat de 150 cabres murcianes-granadines ha fet parada als set pobles que històricament van ser jurisdicció senyorial del Castell Monestir d’Escornalbou. Qui ha volgut l’ha pogut
El recorregut va voler crear un diàleg amb el territori i fer visible el patrimoni
acompanyar en trajectes de menys de quinze quilòmetres on s’han reivindicat els antics camins ramaders de la zona. «Ha estat bastant emocionant veure la participació de la gent dels pobles petits, molta calor però la gent s’ha volgut apropar», ha relatat Giraldo. De l’experiència, el pastor en destaca les interaccions que ha propiciat entre els veïns i la recuperació dels
orígens. «Venim a proposar un espai de diàleg, aportem una metodologia que permet que la gent s’expressi sobre el territori i el paisatge», ha subratllat.
En aquesta mateixa línia, el projecte de transtermitància també ha incidit en la memòria oral a través d’un taller participatiu de paisatge de la mà de l’arquitecte Elias Casanovas. Així, s’han elaborat
diferents mapes de cada poble on els veïns, especialment els més veterans, han deixat constància dels camins ramaders i altres espais amb valor sentimental que a dia d’avui ja només queden en el record. Alhora, els participants també han pogut plasmar els seus anhels i neguits envers el paisatge rural que els envolta. Aquest treball forma part d’una tesi doctoral de la Universitat Politècnica de Catalunya, que un cop finalitzi, pretén compartir els resultats amb les administracions locals implicades per fomentar un diàleg entre ciutadania i institucions.
Canvi de format
La iniciativa va culminar el programa del festival Llamp, organitzat per l’associació Santa Teca, que va viure el punt àlgid el dissabte al castell d’Escornalbou amb concerts, tallers, propostes enogastronòmiques, lectura de poesia, intervencions artístiques, entre altres. Tot plegat, en una edició que ha apostat per un canvi de format que ha estat «ben rebut» per part del públic. Segons l’organització, enguany un miler de persones han avalat el gir del festival. Més enllà de concentrar el gruix de la programació en un sol dia, enguany també s’ha volgut apostar per una relació més estreta amb els pobles de la zona, fent-los partícips del festival d’una manera més directa.
Redacció
Salou es va vestir d’estrena aquest dissabte amb la celebració del primer Cors d’Estiu una nova proposta festiva que va convertir l’avinguda Carles Buïgas i el passeig Jaume I en un gran escenari de llum, música i color, traslladant l’esperit del Cós Blanc al mes de juny. La gran rua de lluïment va comptar amb la participació de set colles i dos establiments nocturns, que van desfilar amb les seves carrosses davant la mirada de milers de persones, moltes d’elles amb el ventall a la mà per combatre la calor.
La desfilada va arrencar pocs minuts abans de les 20.30 hores, amb gairebé 800 participants que, al ritme de la música i amb vestuaris variats i originals, van captivar un públic entregat. Al llarg del recorregut es van congregar unes 18.000 persones, entre residents i turistes, molts dels quals aprofitaven per immortalitzar el moment amb el mòbil.
Sense una temàtica concreta, cada colla va escollir lliurement les seves vestimentes
i decoracions, algunes de les comparses van apostar per reutilitzar les vestimentes de la festa hivernal. Les altes temperatures, que superaven els 30 graus, es van combatre amb l’escuma llançada des d’una de les carrosses, molt
Salou viu un cap de setmana d’estrenes amb la celebració del primer Proud of Salou
Tecnologia l El projecte unifica i analitza en temps real la informació recollida pels diferents sensors distribuïts arreu del municipi
Redacció
Salou ha fet un nou pas en el desplegament del projecte Salou Smart Turístic amb la recepció i posada en marxa de la Plataforma de Ciutat, l’eina tecnològica que centralitzarà la gestió dels serveis i recursos públics. Responsables de Red.es, de l’empresa adjudicatària SICE, i tècnics municipals, amb la participació del regidor de Transformació Digital, Eduardo Abenojar, es van reunir per validar els primers components del sistema, que permetran començar a integrar
i explotar les dades recollides pels sensors distribuïts arreu del municipi.
La Plataforma de Ciutat és el nucli tecnològic que unifica i analitza en temps real la informació generada pels dispositius i serveis. A través de quadres de comandament dinàmics, oferirà als gestors municipals una visió global i detallada de l’estat dels serveis públics, contribuint a una presa de decisions més àgil, eficient i basada en dades.
Aquest és el primer dels 16 components previstos dins el projecte, que compta amb un pressupost de gairebé 3 mi-
lions d’euros, finançats amb fons europeus Next Generation, i un període d’execució superior als 24 mesos.
L’alcalde de Salou, Pere Granados, subratlla que «aquest projecte reforça el lideratge de Salou com a destinació turística intel·ligent i sostenible». En la seva opinió, «la tecnologia ens permetrà millorar la qualitat dels serveis, avançar en sostenibilitat i garantir una millor qualitat de vida per a la nostra ciutadania i els visitants».
Per la seva banda, el regidor de Transformació Digital, Eduardo Abenojar, destaca
celebrada especialment pels més petits.
La rua va culminar a la plaça de les Comunitats Autònomes, on les carrosses van quedar estacionades i el públic va gaudir d’una animada vetllada. El cantant Markos va ser l’encarregat de posar-hi la nota musical amb l’estrena de la seva nova cançó Chill. Un dels moments més destacats de la nit va ser quan des de l’escenari es van llençar 2.000 pilotes inflables de platja i es van disparar canons de ser-
pentines, fent embogir una plaça plena de gom a gom. L’ambient festiu va continuar fins passada la mitjanit, amb música actual i molt ball, gràcies als DJ i ballarins que van dinamitzar la festa. Turistes i veïns es van sumar a aquesta nova proposta que neix amb vocació de convertir-se en un clàssic de l’estiu salouenc.
Proud of Salou Salou va tancar ahir un cap de setmana festiu i d’estrenes amb la inauguració del Proud of Salou, la primera celebració de l’Orgull al municipi. La festa va iniciar amb un pregó de l’imitador tarragoní Josep Ferré, qui també va oferir un espectacle amb la presència de cares conegudes de la pantalla petita.
Les reivindicacions per la diversitat també van tenir presència a diverses de les comparses que van desfilar al Cors d’estiu, que van aprofitar el Dia Internacional de l’Orgull LGBT per abillar-se amb vanos i altres elements amb els colors de l’arc de Sant Martí.
«Volem una actitud ferma i contundent davant els discursos d’odi», declarava l’alcalde, Pere Granados, durant un dels actes de la Setmana de l’Orgull. «Cal plantar cara als intents de retrocés que promouen determinats sectors de l’extrema dreta, que busquen sembrar divisió i fractura social, a Salou no farem ni un pas enrere», sentenciava.
que «la recepció de la Plataforma de Ciutat suposa un pas important en el desplegament del projecte Salou Smart Turístic. Després de
mesos de treball intens i coordinació, aquests avenços són una molt bona notícia per al municipi. En les properes setmanes continuarem amb la
implementació de la resta de mòduls per completar aquesta aposta per la innovació i la gestió intel·ligent dels recursos públics».
Cultura l La investigació atribueix l’autoria de les peces al mestre i escultor Carles Morató
Ariadna Escoda / ACN
Un estudi impulsat pel Taller Avall i l’investigador Lluís Ardèvol ha revelat que els gegants del barri d’Avall de Montbrió del Camp són en realitat les figures desaparegudes de l’antic seguici de Reus. La troballa s’ha fet arran de la restauració de les peces, que daten de meitats del segle XVIII. Alhora, la recerca n’ha identificat l’autor, l’escultor Carles Morató, a qui de retruc li atribueix la creació de les parelles Vitxet i Vitxeta, Moros i els Indis de Reus, així com del Gegant del Pi de Barcelona i el gegant de Torroella de Montgrí. El gerent del Taller Avall, Aleix Alvarez, ha afirmat que la descoberta és «molt important a escala nacional» per conèixer l’origen d’aquestes peces de la imatgeria festiva catalana.
La recerca va iniciar-se fa un any, durant la restauració dels gegants Pintxo i Pintxa del barri d’Avall de Montbrió del Camp. Les incongruèn-
cies en el relat sobre l’origen d’aquesta parella de peces festives va alimentar la curiositat del grup d’investigadors, que van estudiar diferents
línies de treball per esbrinar d’una banda qui era l’autor de les figures i de l’altra, d’on van sortir i com va acabar a la localitat.
Un dels primers elements que van cridar l’atenció als restauradors van ser els materials amb què la parella van ser construïts; la fusta de
Política l Enric Adell és el nou president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, en virtut del decret signat el passat divendres per la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó. Adell, qui també és vicepresident segon de la institu-
ció, substitueix en el càrrec Carlos Brull. Tant Brull com la diputada de Transició Ecològica, Carme Ferrer (tots dos d’ERC) van reu al seu càrrec com a diputats a la Diputació, tal com estava previst des d’inicis del present mandat. Redacció/Cedida
Van caure en desús quan es van crear els actuals gegants bicentenaris de Reus
pi roig. El fet que els gegants fossin articulats també els va ajudar a ubicar temporalment les peces en un període temporal concret, així com la policromia que presentava, amb restes de blanc de plom i una imprimació amb terres roges, fet que marcava que van ser construïts abans del 1800. L’estudi morfològic que s’ha elaborat també assenyala que tant el Pintxo com la Pintxa van ser concebuts com a «germans» d’altres parelles, com el conjunt de gegants de Toledo, el de Torroella de Montgrí, el Gegant del Pi de Barcelona i els gegants bicentenaris de Reus. Tots ells, segons els investigadors, són obra de la nissaga dels escultors Morató de Solsona, més concretament del mestre i escultor Carles Morató. En el
cas de la parella de Montbrió, Alvarez assenyala que van ser creats l’any 1756 i que inicialment van formar part de l’antic seguici de Reus. D’aquesta manera, la investigació indica que es tracta de les peces desaparegudes de l’antic seguici ganxet. Pel que fa a la Mulassa de Reus, els estudiosos continuen treballant per confirmar que també sigui obra de Morató, una premisa que esperen confirmar i que consideren «molt probable» donada la similitud de la peça amb la Tarasca de Toledo.
L’arribada, entre 1818 i 1820 En la mateixa línia, la investigació determina que aquests van caure en desús un cop es van crear els actuals gegants bicentenaris de Reus, a finals del segle XVIII. Amb aquest context, el barri d’Avall de Montbrió va quedar-se amb la parella de gegants que havien quedat en un segon terme a la capital del Baix Camp. Tot plegat, en un període que els historiadors estipulen que va ser entre el 1818 i el 1820, enmig d’un context de rivalitat entre la colla d’Avall i la colla del barri de la Closa. Així l’estudi, que ja ha estat inscrit al Registre de la Propietat Intellectual, afirma que el Pintxo i la Pintxa compliran 270 anys aquest 2026.
La descoberta s’ha donat a conèixer amb l’inici de la festa major de Sant Pere, on han sortit a ballar la dotzena de gegants que formen l’actual seguici festiu de Montbrió.
El Pla de la Seu de Tarragona mai havia vist un 5de9f davant la façana de la catedral i Madrid mai havia vist un castell de nou. En uns minuts de la tarda de dissabte, els Castellers de Vilafranca i la Colla Joves Xiquets de Valls van tornar a escriure una petita part de la història del fet casteller, fent de retruc un pas endavant en les seves respectives temporades. La diada al Pla de la Seu també va servir perquè els Xiquets de Tarragona sumessin un castell més al currículum de l’any 2025.
Feia molts dies que els Verds necessitaven treure a plaça la feina feta als assajos. No va poder ser ni al Vendrell ni a Berga, però finalment a Tarragona van poder ensenyar el castell de gamma extra que tenien treballat des de feia setmanes, el 5de9f. A Tarragona només l’havien fet al Concurs de Castells i, de fet, cap colla havia plantat aquesta estructura al Pla de la Seu fins el moment. Els Castellers de Vilafranca ho van fer a la segona ronda de la diada del Pla de la Seu després de descarregar inicialment el 3de9f, el sisè que completen aquesta temporada en sis poblacions diferents: Vilafranca, Barcelona, L’Hospitalet, El Vendrell, Berga i Tarragona. L’assalt al 5de9f no va ser fàcil perquè els vilafranquins van haver de muntar el peu dues vegades abans de tirar-lo amunt a la tercera. Un cop van prendre les mides bones, el castell es va descarregar amb confiança perquè senzillament va mostrar el tremolí d’una estructura on puja molta gent. Tant l’aleta com la sortida de la canalla van tenir molta calma i el 5de9f es va completar sense massa dificultats. A la tercera ronda van optar per un altre 4de9f, en aquest cas el tercer que descarreguen enguany. La rúbrica en forma de Pde7f es va quedar només en carregada, perquè després de la sortida de l’enxaneta el pilar es va plegar. Pot sembla anecdòtic, però també és significatiu que per primera vegada els Verds van estrenar la gamma extra amb el 5de9f, quan històricament ho havien fet amb el 2de9fm. Ara, descansen el pròxim cap de setmana per encarar quatre actuacions de compromís on han de tornar a ensenyar la gamma extra: Altafulla, Mataró, Sitges i Vilanova. Els Xiquets de Tarragona progressen adequadament, sense preses però a la vegada sense pauses. El cap de colla, Roger Peiró, té clar que aquesta temporada s’ha de començar gairebé des de zero renovant els troncs i donant confiança a la canalla i aquest és el seu camí per recuperar els grans castells. Després de consolidar els castells de set i gamma alta de set, han arribat quatre estrenes en 29 dies: 4de8 el 31 de maig a Cambrils, 2de7 el 15 de juny a Tarragona,
5de9f dels Castellers de Vilafranca a Tarragona i 3de9f de la Colla Joves Xiquets de Valls a Madrid. @sloz.vision / Roser Giner
Castells l El 5de9f dels Castellers de Vilafranca a Tarragona i el 3de9f de la Colla Joves a Madrid, grans protagonistes del cap de setmana
Tarragona | Diada del Pla de la Seu
C. Vilafranca: 3/9f, 5/9f, 4/9f, P/7f(c)
C. Sants: 4/8, 2/8f, 3/8
Xiquets Tarragona: 4/8, 3/8, 7/8
Madrid | Plazas Vivas
Joves Valls: 2/8f, 3/9f, 4/8, P/7f
CC Madrid: 3/6, 2/6, 4/6
Tarragona | Diada de Sant Pere
3de8 per Sant Joan i 7de8 al Pla de la Seu aquest 28 de juny. Tot plegat sense caigudes i conscients que la temporada s’allarga fins el novembre. Davant la catedral, van voler assegurar l’actuació sense riscos excessius a les dues primeres rondes, descarregant primer el 4de8 i el 3de8 i a la tercera ronda va fer el primer intent de 7de8 de la temporada, que va mostrar cert neguit i moviment però van poder completar. A partir d’ara serà igual d’important repetir els castells de vuit sense error com fer passos endavant amb noves estructures i és que per als Xiquets arriba també un mes de juliol on han d’agafar impuls per visualitzar amb optimisme el mes d’agost i, especialment, Sant Magí. La pròxima gran cita serà el dissabte 12 de juliol a la Diada de les Cul-
tures d’Altafulla.
Els Castellers de Sants no van voler estirar més el braç que la màniga i van renunciar al castell de nou, que havien estrenat dues setmanes enrere a Valls. A Tarragona van repetir una actuació que aquesta temporada han fet un parell de vegades a Barcelona amb el 2de8f com a castell més important, acompanyat dels bàsics de vuit, 3de8 i 4de8. Si el 5de9f dels Castellers de Vilafranca ha estat una de les grans notícies del cap de setmana, el castell de nou de la Colla Joves Xiquets de Valls a Madrid també ha estat un fet especialment rellevant. Fins el passat dissabte no s’havia superat el llistó del 3de8 a Madrid, que havien fet els Minyons de Terrassa l’any passat a Vallecas o la Colla Vella l’any 2010 a la Plaza de Oriente. La Joves va millorar tots els registres plantant d’inici el 2de8f, que els servia per mesurar forces i camises l’actuació a la Pla-
Plaza Mayor, de 9
Madrid és l’onzena població fora de Catalunya que veu un castell de 9
za Mayor. A la segona ronda van fer el 3de9f, amb un mínim treball a la descarregada, convertint Madrid en plaça de 9. Era el quart 3de9f de la Joves enguany, depsr´rs del tres que havia fet a Valls per la diada del Pati, Completes i Sant Joan. Amb l’entrada de Madrid, la llista de poblacions on s’han fet castells de nou fora de Catalunya s’amplia a 11: Perpinyà, Manacor, Palma, Hangzhou (Xina), Thane (Índia), Milà (Itàlia), Shanghai (Xina), Algemesí, Orio (Euskadi) i Andorra la Vella. Van tancar l’actuació amb el 4de8 i un altre Pde7f. En el retorn a casa, el calendari els portarà a l’actuació de Torredembarra en motiu del Quadre de Santa Rosalia el diumenge 13 de juliol.
X. Serrallo: 3/7, 5/7, 4/7
C. Terrassa: 4/7, 3/7, 2/6
CC Alt Maresme i La Selva Marítima: 3/6a, 3/7, 2/6
Cambrils | Diada de Sant Pere Tirallongues e Manresa: 3/7, 5/6, 4/6a
X. Cambrils: 4/6a, 5/6, 2/6
Torraires Montblanc: 3/6, 3/6a, 4/6
Sant Cugat | Festa Major
C. Sant Cugat: 9/7, 2/7, 4/8
Capgrossos Mataró: 4/8, 5/7, 7/7 Moixiganguers Igualada: 4/8, 5/7, 4/7a
Tarragona | Diada Sant Pere
CC Sant Pere i Sant Pau: 5/7, 7/7, 4/7a
C. Badalona: 3/6a, 3/7, 4/6
C. Altafulla: 4/6, 3/6, 2/6
Reus | Sant Pere
X. Reus: 3/8, 2/7, 5/7
Futbol l Avui 30 de juny més de la meitat de la plantilla acaba contracte i s’esperen poques renovacions
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic tanca avui una era i un projecte que van engegar fa dues temporades amb Dani Vidal al capdavant tot i que la darrera temporada la va acabar Luis César i toca fer un últim balanç avui 30 de juny amb el final dels contractes de la meitat de la plantilla. Aquest curs hi ha hagut molta descompensació en la plantilla, amb jugadors excel·lents que han destacat com a la seva millor temporada, d’altres de revulsius i amb un rendiment estable, però amb moltes decepcions.
Porteria
Alberto Varo va fer una passada enrere respecte a l’any passat. És una realitat que l’Àguila de la Canonja no comptava amb uns defensors com Nacho González i Pablo Trigueros, però tampoc va volar com abans. Se li van carregar gols com el primer del 2-1 contra l’Ourense que el va deixar a la banqueta. Des de llavors, va perdre la confiança de Dani Vidal i no la va recuperar amb Luis César. S’espera que el club li ofereixi la renovació. Dani Rebollo va esperar i va aprofitar la seva oportunitat per agafar la titularitat. Va mostrar valentia a l’hora de sortir de l’àrea petita en les pilotes aèries així com actuacions de mèrit com la del camp del Real Murcia, que ho va aturar tot. Això sí, en els mateixos play-off va mostrar la creu sent un dels protagonistes de l’1-3 contra la Real Sociedad B. Va millorar Alberto Varo, però tampoc va acabar de donar seguretat absoluta.
Defensa
La caixa dels trons. Enguany, la defensa ha sigut el punt
Dani Vidal
Luis César
Futbol l Dani Vidal va deixar el Nàstic amb un peu i mig al play-off i Luis César va arribar per assegurar un ascens que no va aconseguir
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic ha completat la temporada amb dos noms a la banqueta. Tots dos entrenadors es van quedar a mitges i cap va assolir l’objectiu de l’ascens de categoria, sent víctimes de la difícil d’explicar planificació esportiva: Vidal per no poder acabar el que va començar i Luis César per arribar a dues jornades per al final i no va assolir l’ascens. Després del pal contra el Málaga, Dani Vidal va agafar un equip reconstruït amb noves eines a l’atac i la rereguarda completament canviada. Des del principi
feble que ha fet dessagnar al Nàstic, només salvant-se els carrils.
del curs es van poder destacar els pros i contres de l’equip: millors en atac amb un joc atractiu per a l’aficionat, però pitjor en defensa, desesperant als nastiquers amb els errors individuals. A casa era un fortí, però dèbil a domicili. Amb aquesta dualitat, Dani Vidal es va allunyar de la primera posició –objectiu marcat pel club–. Quan les golejades a casa van acabar, va ser cessat. No va assolir l’ascens directe, però va deixar l’equip amb un peu i mig al playoff, fet que se’l deixa amb un aprovat just. Luis César va aterrar amb l’exigència
Pol Domingo va fer de nou una temporada amb bon rendiment i estable, però es
de l’ascens. Va acceptar el repte i va transformar l’estil vertical de l’equip a un més pausat i controlat. Només va aconseguir que funcionés al camp del Real Murcia, on va guanyar amb un xut a porta. Les dues eliminatòries de play-off les va engegar en contra: primer per falta d’ambició contra el Murcia i per mal plantejament contra la Real Sociedad B amb un 1-3 que va tacar les gestes assolides fora de casa. No va aprofitar el potencial de peces com Víctor Narro i Antoñín, però va descobrir a Enric Pujol. Sense ascens, un suspens.
va veure relegat a la banqueta a meitat de curs. Això sí, no van ser els seus errors el
que el van deixar fora, sinó el poder de la competència. L’últim duel contra el Sanse al play-off va complir amb excellència de central, mai se sabrà si ell hauria sigut la solució si hagués tingut més oportunitats. S’espera que sigui renovat. Migue Leal és dels millors jugadors de la temporada i això que va arribar a l’hivern. Creixent per la dreta i vertical, un jugador valuós que ja ha fitxat oficialment pel Racing de Ferrol.
A l’esquerra, Joan Oriol va mantenir l’hegemonia: El capità no va tenir ningú que el tossis, tot i que enguany no ha estat tant constant com el curs anterior. Això sí, ha afegit més gol. També acaba contracte. David Juncà ha sigut una de les decepcions del mercat d’hivern. Ha jugat poc i sense brillar ni millorar el que hi havia.
A l’eix de la defensa hi ha més problemes. Borja Granero també va ser un fitxatge fallit, però sobre ell va caure una mala sort immensa amb les lesions, que el no el van deixar jugar més que 5 partits. Gorka Pérez també ha patit de valent amb el tendó d’Aquilles. Les molèsties no el van deixar començar la temporada ni tampoc acabar-la. Quan va jugar, també va tenir errors que el van deixar com una de les decepcions del curs. Unai Dufur n’és la segona. Era el seu any per fer un pas endavant, però no va aprofitar-lo. La manca de solidesa el va convertir de primera opció a última, per després retornar amb Luis César. Un miratge de bons partits van acabar amb el protagonista de les desgràcies contra el Sanse i no va jugar l’últim partit. No s’espera que continuïn. Antonio Leal era el més estable dels defensors, però també el més castigat. Sem-
Marc Montalvo i Pablo Fernández són els dos millors jugadors del curs
blava va brillar més amb Sanz, però al final va ser el més descartat. Finalment, Enric Pujol és la gran sorpresa del curs. Va debutar en un play-off i va mostrar carácter i potencial pel curs vinent.
Mig del camp
Marc Montalvo i Óscar Sanz són el pal de paller de l’equip. El primer va anar de menys a més i va tancar el curs com el mariscal que l’equip necessita. El segon, era imprescindible i ha sigut el més sacrificat, havent d’adaptar-se com a central. Tenen contacte, però rebran ofertes.
Enguany ha sigut el de Gorostidi. És el jugador que més minuts ha jugat i és per la confiança que desprèn. Millor en les aportacions en atac. S’espera que se li ofereixi la renovació, faltarà veure la seva decisió. Finalment, Roberto Torres ha sigut la gran decepció. El reforç estrella d’hivern no va estar al nivell.
Extrems
Tant David Concha com Jaume Jardí han tingut un nivell irregular amb espurnes de màgia. Amb tot, el reusenc és qui més ha brillat com a revulsiu amb 6 gols i 9 assistències. S’espera que el primer rebi oferta de renovació. Víctor Narro ha sigut l’estrella absoluta amb permís de Pablo. Ha brillat i, tot i tenir contracte, segur que rep ofertes suculentes i perilla marxar, si continua Luis César.
Davanters
Any dels protagonistes. Marc Fernández i Álex Jiménez han fet el curs més fluix. El primer per un pas enrere en el nivell i el segon perquè no ha pogut explotar el seu talent.
Antoñín Cortés ha complert el que s’esperava. Venia a Tarragona per reconvertir-se a davanter i ha oferit 10 gols que avalen el seu talent. Finalment, Pablo Fernández ha fet el seu millor curs. Ja destacava abans i amb els 15 gols anirà a la categoria que li correspon, la Segona Divisió. S’ho ha guanyat.
SUSPESOS
David Juncà No va competir a Joan Oriol
Gorka Pérez Les lesions i els errors el condemnen
Unai Dufur No va establir-se a l’eix sense errors
Borja Granero No va poder jugar per les lesions
Roberto Torres Molt per sota del nivell esperat APROVATS
Alberto Varo Pas enrere del curs anterior
Antonio Leal El més estable i el més castigat
David Concha Irregular amb espurnes de màgia
Marc Fernández Va baixar el mostrat el curs passat
Álex Jiménez Alguna bona aparició. Pot créixer
Dani Rebollo De menys a més, però amb errors
NOTABLES
Pol Domingo Rendiment molt estable i eficient
Enric Pujol Sorpresa agradable i encara pot créixer
Joan Oriol Nou any sense rival i amb més gol
Migue Leal Potència superior per la banda
Ander Gorostidi Constant i eficient en atac
Óscar Sanz Polifacètic i pal de paller de l’equip
Jaume Jardí Irregular, però amb potent en atac
Antoñín Cortés Els deu gols l’avalen
EXCEL·LENTS
Marc Montalvo Imprescindible motor de l’equip
Víctor Narro El millor extrem de la categoria
Pablo Fernández Un davanter de categoria superior
Futbol l Els grana competiran contra valencians, aragonesos, andalusos, murcians i l’Ibiza i només repetirà amb el Tarazona
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona canvia els rivals de l’Atlàntic amb els del Mediterrani. El passat divendres la Real Federació Espanyola va anunciar oficialment el repartiment de grups de la Primera Federació i el resultat afecta en gran part un conjunt tarragoní que passarà de desplaçar-se cap al nord a fer-ho al sud.
Els tarragonins tornen al grup 2, on van ser originàriament en la creació de la categoria i s’enfrontarà contra els equips andalusos, valencians, murcians, aragonesos, catalans, dos equips madrilenys i l’UD Ibiza. De fet, el canvi és tan radical com que el conjunt grana només repetirà un rival respecte a la darrera temporada: el Tarazona. La resta d’equips, siguin descendits o ascendits, són inèdits per al Nàstic pel que fa a les últimes dues campanyes.
La RFEF va dividir el mapa d’est a oest i això farà que el Nàstic torni a l’estadi Enrique Roca del Real Murcia, l’únic
equip del grup 2 amb el qual s’ha enfrontat i va ser en el play-off. Lluny quedaran els partits d’hivern a Galícia i el País Basc, on el clima era el protagonista més enllà del futbol –com per exemple la derrota grana per 1-0 contra el Real Unión en un camp completament ple d’aigua–. Pel que fa a la climatologia, els grana tindran viatges més suaus a l’hivern, però més exigents a nivell de calor al principi i al final de la temporada.
Els quilòmetres
Pel que fa al quilometratge, el Nàstic de Tarragona tornarà a tenir desplaçaments més pròxims. Si l’any passat
Barça Atlètic, Tarazona i Andorra eren els més propers –aquests dos últims a tres hores per carretera–, enguany els grana sumen un rival català més amb l’Europa i el Sabadell, a banda de sumar el Villarreal B i Teruel al Tarazona. Els més llunyans seran a Andalusia, amb Algeciras i l’Atlético Saluqueño com els
L’equip grana es retrobarà amb el Real Murcia, un dels rivals del darrer play-off
més remots.
En total, el Nàstic farà 21.854 quilòmetres, tot un repte per al club a l’hora de calcular els desplaçaments. En aquests se sumen l’obligació d’agafar avió –o ferri– per anar a Ibiza i també la bona connectivitat amb els equips madrilenys i amb els de Sevilla.
Els rivals Cada grup ha estat repartit amb el mateix nombre de filials, equips descendits i ascendits. Pel que fa al Nàstic, dels que pugen de Segona Federació hi ha els històrics Sabadell i Europa, així com el Teruel –que ja va ser rival grana ara fa dues campanyes– i el Juventud Torremolinos. En el cas dels filials, els grana s’enfrontaran a pedreres potents
Fran Carbia torna a vestir de roig-i-negre com el primer fitxatge del Reus FC Reddis
Futbol l El club ha renovat Ramon Folch, Pol Fernández, Campanera, Casals i Aitor Serrano
El Nàstic presenta la campanya de socis: Fets de Ferro
El Nàstic va anunciar la campanya d’abonaments per al curs 25-26 sota l’eslògan «Fets de Ferro». Les renovacions i les noves altes es podran executar el pròxim dijous de manera online i el 15 presencialment. El carnet a Tribuna costarà 270 euros, a Preferent 180 euros, als Gols 135 euros i 70 euros a la grada d’animació. A cada carnet i hi ha hagut un augment del preu com un ajust per l’increment de l’IPC, segons ha destacat l’entitat. Els joves entre 9 i 25 anys podran aplicar una promoció per anar a Preferent o als Gols per 70 euros.
com l’Atlético de Madrid, el Sevilla i el Real Betis, a més, es retrobarà amb el Villarreal B. Finalment, els equips potents que baixen de Segona són el Cartagena i l’Eldense, que se sumen a la llista de candidats per l’ascens amb el Real Murcia, l’UD Ibiza i l’Hércués d’Alicante. Els grana es trobaran un grup molt igualat a la part alta, amb històrics i filials molt competents.
Arnau Montreal Quesada El primer fitxatge del Reus FC Reddis és un retorn molt esperat. Fran Carbia tornarà a lluir de roig-i-negre sis anys després i es converteix en el primer fitxatge del conjunt de Marc Carrasco de cara a l’estrena a Segona RFEF. El tarragoní de 32 anys arriba procedent del Linense de Segona Federació, on ha disputat les darreres dues temporades anotant 4 i 9 gols. Carbia forma part de la història del desaparegut CF Reus i va jugar un total de 167 partits, on va anotar 22 gols
que van ajudar a l’ascens de club roig-i-negre a la Segona Divisió. Després de marxar de la capital del Baix Camp, Carbia va jugar al Dinamo Tbilisi, a l’UD Ibiza, al Nàstic i al Badalona futur, abans de marxar al Linense, el seu últim equip. Ara, al Reus FC Reddis, Carbia es retrobarà amb companys amb els quals ja va compartir vestuari com és el cas de Ramon Folch. El migcampista és una de les renovacions confirmades, de la mà de Xavi Jaime, Pepo Campanera, Pol Fernández, Sergi Casals i Aitor Serrano.
Brasilia és el nou patrocinador principal del Reus Deportiu
Hoquei Patins l El Reus Deportiu i Cafès Brasilia van signar el darrer divendres un nou acord de patrocini que converteix a la marca de cafè reusenca en el patrocinador principal de l'equip de l'OK Lliga durant la pròxima temporada. L'aliança farà que el patrocini llueixi al pit de les samarretes del primer equip i també en el nom de l'equip, passant a anomenar-se Reus Deportiu Brasilia. Redacció/Reus Deportiu
Política l Les multinacionals estatunidenques estaran eximides de l’impost mínim del 15%: «No és una bona notícia»
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va lamentar ahir que el G-7 hagi acordat eximir les grans multinacionals dels Estats Units de pagar l’impost mínim del 15%. «No és una bona notícia», va admetre el president durant un discurs a la Cimera d’Acció Global Citizen Now, en el marc de la IV Conferència Internacional sobre el Finançament per al Desenvolupament. Sánchez va defensar la necessitat d’un sistema fis-
cal «més transparent i just» en què les grans corporacions contribueixin més. Durant el seu discurs el president va reafirmar el compromís d’Espanya d’arribar a destinar el 0,7% del PIB a l’ajuda per al desenvolupament i va demanar a la resta de països que facin el mateix. A més, també va defensar que els països en vies de desenvolupament tinguin veu quan es prengui decisions sobre el finançament internacional. Entre les mesures que Sánchez va plantejar per a un
S’accidenta i s’adorm al carril bici
Successos l Els Mossos van detenir a Jorba un home acusat de conduir sota els efectes de l'alcohol. En arribar al lloc, els agents van trobar el conductor dormint al carril bici, on havia intentat circular amb el vehicle. Redacció/Mossos
Espanya continuarà destinant el 0,7% del PIB a l’ajuda al desenvolupament
millor finançament al desenvolupament hi ha la reducció de la pressió del deute, que creu que podria solucionar-se si existissin clàusules de suspensió del deute en moments de crisi.
Sánchez va fer «una crida a l’acció» en un moment en què hi ha diversos conflictes ge-
Adopció d’animals
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
LA GATERA. Mishu és un gato de 3 años que nos han devuelto, porque la pareja se ha separado. Está triste en el refugio y tiene un poco de miedo. Quieres darle una segunda y definitiva oportunidad. Tel. 666 676 021 (solo whatsapp escrito)
Judicial l La defensa de l'exdirigent socialista volia que la citació s'emetés en directe Santos Cerdán declara avui al Tribunal Suprem com a investigat de la trama Koldo
ACN
opolítics al món i va afirmar que la reunió d’una cinquantena de caps d’estat i de líders internacionals a la cimera és «un motiu d’esperança».
L’acord polèmic
El G-7 va anunciar el dissabte un acord que eximeix les grans multinacionals dels Estats Units de pagar l’impost mínim del 15%. El grup del G-7 està format per les set principals economies del món: Alemanya, el Canadà, els Estats Units, França, Itàlia, el Japó i el Regne Unit, i té representació permanent de la Unió Europea. Aquest acord modifica el pacte global que el 2021 l’expresident dels EUA Joe Biden va tancar amb l’OCDE per imposar un impost mínim a les empreses que facturen més de 750 milions d’euros. Segons el comunicat del G-7, en lloc de l’impost mínim les multinacionals nord-americanes estarien subjectes a un «sistema juxtaposat». Això, segons diuen, facilitaria «un major progrés».
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Feliz cumpleaños por tus 12 años hijo! Que este año de vida te traiga mucha alegría, aventuras y sueños cumplidos. Estamos muy orgullosos de ti. Disfruta mucho de tu día. Te Queremos con locura guapo!!!
L’exsecretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, declara avui davant el Tribunal Suprem en qualitat d’investigat de la presumpta trama corrupta que gira al voltant de l’exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García. La implicació de Cerdán al cas es va fer pública amb un informe de l’UCO de la Guàrdia Civil que incorporava àudios on tots tres -un «triangle tòxic» per la Moncloa- parlaven de diners i dones. Dilluns passat, García i Ábalos ja van comparèixer
Mas continua
davant el jutge enmig d’una gran atenció mediàtica. La defensa de Cerdán, que va abandonar els càrrecs i l’escó deixant una enorme commoció al PSOE, és exercida per Benet Salellas, qui volia que la citació s’emetés en directe, opció que el jutge ha descartat.
La declaració de Cerdán davant el jutge Leopoldo Puente s’hauria d’haver celebrat la setmana passada, però la seva defensa va demanar ajornar-la fins al mes de juliol tot amenaçant d’acollir-se al dret a no declarar si no es feia així.
sent l’expresident de la Generalitat
Política l Artur Mas continua sent l'expresident de la Generalitat que gasta més recursos amb 41.877 euros el 2024, tot i que redueix despeses en 3.000 euros respecte al 2023. Així es desprèn de les dades del portal de Transparència de la Generalitat consultades per l'ACN. Qui ha utilitzat menys recursos és l'expresident de la Gene-
ralitat i president de Junts, Carles Puigdemont, a causa de la baixa mèdica de set mesos del responsable de la seva oficina, Josep Lluís Alay. Ha reduït despeses en 15.000 euros fins al mínim històric de 2.862 euros. José Montilla fa constar una despesa de 33.879 euros, poc menys que el 2023, per davant de Torra i Aragonès. ACN
k Editorial k
Una autèntica llàstima que la primera vegada que Montserrat treu el cap en aquest modest racó hagi de ser en tan funestes circumstàncies, amb la barraqueta en mans de borbons i de botiflers. Per sort, una cosa que l’enemic no ens pot prendre és l’etimologia, i creieu-me que la que ens ocupa val la pena.
Semblava que l’entrada en vigor de la nova ordenança de terrasses, el passat 5 de juny, posava fi a una llarga etapa en què predominava el descontrol. Ajuntament, el sector de l’hostaleria i els veïns directament afectats no acabaven de trobar una solució definitiva a l’ocupació d’un espai públic que, a més, repercuteix en l’àmbit de la convivència pel tipus d’activitats i, sobretot, pels horaris d’aquesta activitat. La realitat, però, és que veïns com els de la Part Alta mantenen les queixes per la sobreocupació de les terrasses, pel soroll i per l’incompliment d’horaris. No es pot generalitzar i segur que no és tot el sector el que incompleix la nova
normativa, però Tarragona ja en aquesta època comença a ser un punt de destinació turística multitudinari, i això no pot ser un element que distorsioni el compliment de l’ordenança que el plenari de la ciutat va aprovar l’abril passat –tot i el retard en la seva implantació. La possibilitat de negoci, lícita i normal, no pot ser excusa per a saltar-se la regulació existent perquè aleshores es produeixen situacions discordants. Les terrasses que ara demanen poder ampliar l’horari per la concurrència més gran de clients previst pel Concurs de Focs, potser acabaran pagant les conseqüències dels incompliments d’altres establiments que van decidir tirar pel dret.
k Tribuna k
SUna cosa que l’enemic no ens pot prendre és l’etimologia, i creieume que la que ens ocupa val la pena
D’entrada, la mare de la família no és pas abadia sinó, ves per on, abat, arribat fins a nosaltres en un periple de tres estacions: en llatí, sota la forma abbas, abbatis, pres del grec eclesiàstic abbâ, el qual, i alerta que ara ve la bona, el va agafar de l’arameu abba, que vol dir pare (per això quan diem “el pare abat” estem fent un ‘Vall d’Aran’, és a dir, una repetició del concepte). He dit la bona, però més aviat hauria hagut de dir l’extraordinària, perquè ben poques paraules tenim al diccionari procedents d’aquesta llengua tan rellevant per a la història de la humanitat. Per la resta, es tracta d’una família força escassa (cosa gens estranya, tenint en compte allò que designa, i ho deixarem aquí abans de caure en alguna facècia de gust dubtós), que, tanmateix, inclou dues peculiaritats dignes de remarcar. Es tracta dels dos derivats cultes (els altres, els diguem normals, són poquets i molt canònics: abadal, abadia, abadenc, abadessa i abadiat. Els dos primers, per cert, esdevinguts cognoms, gairebé sempre de llinatges de casa noble o poderosa, com els osonencs D’Abadal); el primer, abacial, crida l’atenció perquè, tal com acostuma a passar amb els cultes, no canvia el fonema de derivació (la D que hem vist en els altres cinc) sinó que conserva el de l’original (abbatis: quan en llatí la T precedia una I seguida d’una altra vocal sonava com C, per això les llengües llatines ho grafien o ho fan sonar així: de nationis, nació, de ratio, ració, i un llarguíssim etcètera perquè és un cas molt freqüent.
El segon derivat culte encara és més exòtic: abaciologi, un mot ben curiós que significa ‘llista d’abats d’un monestir’, format amb el matex sufix que martirologi i necrologi (i eucologi, i menologi, i episcopologi, i, encara que sembli un acudit, arxiepiscopologi, també, que sí, significa el que sembla: ‘llista d’arquebisbes d’una metròpoli’). Tant de bo aquestes llistes (no n’he vista mai cap) no siguin una mera encadenació de noms sinó que incorporin alguna mena d’apunt o indicació, per poder veure al costat del nom de l’abat actual algun epítet com ara el que he escrit al final de la primera frase d’aquesta columna.
I un altre dia ja parlarem d’abadesses, si cal.
Pau Vidal Filòleg i escriptor
uposo que el fàcil és comentar temes més populistes a prop de l’anècdota; ara bé, en algun moment també toca parlar d’altres conceptes que incideixen, més del que puguem sospitar, en el nostre futur més proper; ja sé que es fa difícil comprendre que l’Estat en si mateix, pugui fer ‘fallida’, però la realitat és que això ja ha passat, exemple de Grècia fa uns anys, on els més pobres van ser els grans damnificats per una situació fora de control, i on Europa va dir prou. Si anem al perquè es produeix el deute de la cosa pública, hem de veure el que passa en l’àmbit personal quan busquem mecanismes de viabilitat econòmica, en funció de préstecs que ens permetin arribar a final de mes, és a dir, en el cas dels Estats, el deute es produeix quan no s’és capaç d’equilibrar el que deu en funció d’unes decisions que prioritzen la despesa per sobre de l’estalvi.
Segurament des d’una visió manipulada es pot dir que la manera de gastar dels governs es fonamenta en la seva pròpia capacitat d’ingressar, però aquí entrarien moltes altres variables que, segurament, no es valoren quan es fan ‘discursos’ purament ideològics, allunyats de la realitat global en si mateixa. El fàcil no és ‘massacrar’ a impostos, sinó fer una política econòmica equilibrada i no fruit d’una aposta per la manipulació social com base per mantenir el poder, al cost que faci falta.
Actualment, sembla evident que, quan, per part d’altres països de referència a Europa, es parla de ‘contenció’ com tasca fonamental per l’ajust econòmic, a casa nostra estem per ‘l’endeutament desbocat’ com opció de gestió, que ens pot portar a exemples com
Lluís Badia Advocat
el de Grècia, quan el fre davant la realitat es fa més proper, per tant, l’opció de rècord de despesa repetida, necessita, de manera urgent, començar a parlar de «com es fa front a aquesta situació de ‘prefallida’». Podem apuntar-nos a la concepció de determinats analistes que ratifiquen que el deute públic és infinit i no cal pagar-se, ara bé, no estaria de més, també, repassar les conseqüències que poden produir-se si finalment «Europa diu ‘punt final’», com va passar a l’any 2008 a l’Estat Hel·lènic, on la desfeta va suposar la caiguda, encara més virulenta, d’una classe mitjana que era l’única que feia l’esforç per crear i estalviar. Si busquem els límits reals de la capacitat d’endeutar-se, poden ser molt variables i poden anar des de la mateixa limitació de la política fiscal, per la globalitat o, per una evidència moratòria que pugui unir les realitats vigents de referents com els tipus d’interès global; i el que és evident és que un país és la suma de moltes variables i que el seu creixement és fruit de moltes actuacions, no valorar tot això ens porta a un marc molt complicat. Ja sé que el que dic pot ser de difícil comprensió, o po-
den pensar que el que debatem pertany a la ‘macroeconomia’, però no oblidem que tot això incidirà en la nostra realitat, i és aquí on es fa vital analitzar amb objectivitat la concreció de l’entorn i els mateixos condicionants.
La inexistència repetida de pressupostos aprovats, és una evidència més cap a una manera de gestionar, on el debat partidista és qui dicta la realitat estructural del país
Recentment, amb la presa de possessió del nou president de l’Argentina, va ser referencial una declaració emblemàtica, «no hay más plata» que, segurament va quedar com un ‘estira-i-arronsa’ anecdòtic, però que crec que posa de manifest, independentment d’estar o no d’acord amb el seu lideratge polític, que tot té un límit i que no és vàlida ‘la despesa per la despesa’, sinó que arribat el moment, es fa vital buscar alternatives a l’empobriment de la gent, des de la gestió i no des de la pura ideologia. No sé si encara tenim marge de solució o més aviat que tard, ens podem veure abocats a un marc on les decisions a prendre no agradaran, el que estic convençut és que, en algun moment, s’hauran de fer esforços per ‘quadrar’, des del seny, uns números públics de tots que, en cap cas, són il·limitats. Per cert, la inexistència repetida de pressupostos aprovats, és una evidència més cap a una manera de gestionar, on el debat partidista és qui dicta la realitat estructural del país, i on les evidències d’incapacitat d’acords ens posicionen en una disbauxa financera que només és garantia de crisi econòmica sense control, en funció d’un marc de gestió fora de la lògica i a prop de la desqualificació mútua dels que haurien de ser la garantia de viabilitat, a tots els nivells.
k Tribuna k
Diu Mario Obrero en una entrevista que ha concedit al diari digital ElNacional.cat que és gràcies «[...] a la gent que porta dècades i segles des de la societat civil, els moviments, els instituts i el món acadèmic, fent possible poder viure en la llengua pròpia del país. No he fet res que no hagués fet abans qualsevol escriptor, editorial o entitat de la societat civil defensant l’ús del català, del gallec o de l’èuscar, com les escoles que s’obrien gratuïtament a la nit perquè els adults poguessin aprendre’l. Cal mesurar una mica on ha d’estar l’agraïment. Per a mi, els agraïts som nosaltres, els que ens acostem a una llengua i descobrim un nou món, unes noves possibilitats. Som nosaltres els que hem de celebrar aquesta oportunitat [...]». Doncs això és el què em proposo fer en aquesta crítica a l’últim llibre publicat per la Fe Ferré Ferraté amb La Banya Edicions el febrer del 2023. Perquè difondre la literatura que creen els autors poc coneguts o exalçats és vetllar per la seva supervivència com a autors i perquè la seva visió d’un determinat tema no quedi oblidat, que puguin ser recordats per generacions futures d’alguna manera quan ja no hi siguin i que la seva obra tingui el mateix dret a ser estudiada que la dels grans autors que ha creat la publicitat, el màrqueting i, conseqüentment, ha entronitzat el públic general. Perquè El cant d’una terra és un abans i un després en la seva obra poètica.
D’entrada, el títol té la voluntat d’enaltir un indret indeterminat que l’autora ens desvetllarà a mesura que ens endinsem com a lectors en el seu darrer llibre de poemes. Cadascun té una formalitat rítmica i mètrica exquisida tal com la terra a la qual va dirigit el llibre, la seva llar, el seu poble on continua arrelada malgrat que viu actualment a Barcelona, en definitiva, Cabacés, es mereix. No és fàcil escriure una oda, un cant, sense caure sovint en l’adulació o l’afalagament, encara que ens ho vulgui fer creure d’entrada: «[...] Què fàcil escriure un vers quan tot l’espai és un cant [...]». La seva expertesa poètica, avesada a llegir els clàssics catalans, sobretot de Maragall i Carner, però també de Costa i Llobera i Aribau, i a escriure certament des del cor, des del sentiment, però sobretot des de la transparència i la humilitat, fan d’aquest recull dedicat a la terra que l’ha vist créixer un cant perfectament bastit de mots
Aarón De Balaguer
escollits acuradament per no perdre l’elegància del metre, però sobretot l’essència del què vol transmetre com a poeta. És per això que, a través del paisatge que descriu en el llibre, mostra al lector que el llegeix que, en la natura hi podem trobar recer, abrigall, allunyats d’una civilització que talment és salvatge moltes vegades per l’ambient que s’hi respira a les grans ciutats. Que entorns com el de Cabacés, en tant que rodejats d’oliveres, d’arbres fruiters, d’horts, de vinyes poden mostrar-nos una calma, una serenitat difícil de sentir, de copsar en llocs sorollosos i massificats com podria ser ben bé la Barcelona que acull l’autora del llibre, per bé que de vegades estar incomunicats pot semblar-nos quelcom hostil i fer-nos sentir indefensos. És això perquè, al capdavall, sabem que certament podem ser el nostre pitjor enemic en determinats casos?
Cadascun té una formalitat rítmica i mètrica exquisida tal com la terra a la qual va dirigit el llibre, la seva llar, el seu poble on continua arrelada
La preservació de la natura, de l’entorn rural, és un dels temes dels quals parla en aquesta oda al seu poble d’origen i que es fa palès des de l’inici, per tal com els primers versos ja ho indiquen: «[...] Em calçaré de nou les botes gastades / pels camins, roquissars i dreceres. / M’agrada la pols a la sola enganxada / i l’olor d’haver estat plenes de terra [...]». Però no és d’això solament que tracta el llibre de poemes sinó també de la preservació dels oficis artesanals com ho és, per exemple, la fabricació d’oli que, malgrat que actualment el procés s’hagi modernitzat, en conserva bona part de l’essència. Per això, en un entorn com el de Cabacés, poble conegut per la
fabricació d’oli, l’autora ens l’apropa dedicant dues poesies d’aquest últim recull seu a aquest fet. El cant d’una terra, de Fe Ferré Ferraté, també és un cant a les tradicions mil·lenàries i ancestrals que tots coneixem i hem celebrat alguna vegada com la de Sant Joan, una festa que dóna títol a un dels poemes, però també a l’església del poble de Cabacés o als diferents camins rurals i monuments que hi podem trobar si hi passegem alguna vegada, i aquesta és una voluntat inherent en l’escriptura del llibre. Perquè vol aproximar aquesta terra promesa a tots aquells que els agradi la poesia i estiguin buscant un retir espiritual, encara que sigui per un petit instant, i s’hi sentin identificats en el paisatge idíl·lic al què hi dedica els 44 poemes que formen el llibre, la majoria breus però molt ben elaborats com l’oli que esmentàvem el paràgraf anterior i del qual ella mateixa n’és fabricant. Finalment, no sols hem de parlar, d’aquest nou llibre de la Fe, dels poemes que publica al recull, sinó també de les proses amb les quals els combina, ja que cada apartat dels cinc en els quals divideix El cant d’una terra s’inicia amb un petit escrit en prosa que vol ser reflexió ensems que divulgació històrica perquè és a través de la poesia que la memòria històrica d’un poble, d’una nació es preserva i la poesia sovint poua de fets històrics i socials d’un determinat lloc. Això és el què vol mostrar l’autora iniciant cadascun dels capítols del recull amb un petit escrit divulgatiu perquè la història del seu poble, entès com a localitat en aquest cas, sigui coneguda pels lectors que llegeixin el llibre i tinguin una mica més de coneixement per tal d’entendre el vertader missatge de cadascun dels versos que el formen.
Aquestes lliçons són les que es desprenen del recull que ens ofereix la Fe. Us animeu a endinsar-vos-hi i conèixer de més a prop l’autora i les seves arrels?
k Dels lectors
Intervisió: contraposició a Eurovisió?
El bloc occidental ha causat més agressions que cap altre a països sobirans sense prèvia provocació, i els organismes del bloc soviètic (el CAEM i Pacte de Varsòvia) nasqueren com a reacció a la creació del braç armat occidental de l’OTAN i el bloc econòmic de la UE (vassalles dels EUA) i no a l’inrevés, però sempre s’ha titllat a Rússia (abans URSS) de país agressor. Avui Rússia ha hagut de ‘reviure’ blocs alternatius com el ‘Grup de Shangai’ o l’OTSC (Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva), però més oberts i integradors que els organismes de l’era soviètica i amb nous actors en reacció a l’ampliació de l’OTAN cap a l’Est (contra allò pactat). També durant la Guerra Freda en la cultura va haver la contraposició a l’Eurovisió’ occidental amb ‘Intervisió’ com a festival internacional de la cançó celebrat entre els països de l’òrbita soviètica fins l’any 1980, i sent ‘reinventada’ avui per la mateixa Rússia en reacció als boicots. El primer certamen d’Intervisió es farà el 20 de setembre a Moscou com a plataforma d’intercanvi cultural, foment del diàleg i la confiança entre nacions, animant a totes les nacions a participar-hi, amb l’assistència (a priori), de l’Índia, la Xina, l’Aràbia Saudita, Colòmbia, Egipte, Emirats Àrabs, Sudàfrica, vàries repúbliques exsoviètiques, Cuba, Veneçuela (potser Corea del Nord), etc i fins i tot els EUA. Es veurà si Espanya envia representació, recordant que a l’era franquista ja hi va participar l’any 1968 amb la cantant catalana Salomé a Praga i la seva cançó ‘Pase lo que pase’ (quedant en tercera posició i traient profit el règim franquista del seu aperturisme cap a l’Europa de l’Est).
Veurem, però novament el multilateralisme ha vingut
per quedar-se..
Toni Yus Piazuelo Tarragona
España no lo merece
La situación política que vivimos es insostenible. El presidente del Gobierno ha perdido el respaldo tanto en el plano internacional como dentro de su propio partido. Su postura contraria a los principios defendidos en la cumbre de la OTAN en La Haya ha provocado el rechazo de varios líderes europeos y del americano. A nivel interno, varios de sus compañeros de partido han exigido su dimisión, mientras que su entorno más cercano —su mujer, su hermano y varios ministros— está salpicado por diversas polémicas. El presidente se encuentra políticamente acorralado, sin apoyo ni credibilidad suficiente para continuar al frente del Ejecutivo. No podemos aceptar con resignación esta deriva. España no lo merece.
Rita Ras Andreu Tarragona
Agraïment
Com a avi, vull agrair sincerament tot l’afecte, la dedicació, professionalitat i la paciència de tot l’equip d’educadores, que han ofert als nostres petits, durant els diferents cicles formatius. Veure com el meu nét, arriba a casa feliç, cantan cançons, explican noves experiencie parlant dels seus companys i en aquest cas, de la tutora (la Vero) no té preu. Saber que està en un lloc, on se l’escolta i acompanya amb tant d’amor i professionalitat, dóna una enorme tranquil·litat. Gràcies, per ser part d’aquesta etapa tan especial a les seves vides. Vostès hi han sembrat, no només coneixements, sinó també valors, confiança i afecte.
Per tot això i com a avi els ho agraeixo de cor. Amb afecte i respecte.
Carlos Antúnez Tarragona
La seva proposta «vol fugir dels estereotips, buscant el focus en l’educació i el suport» Guardons l Ha rebut una dotació de
Redacció
Evelyn Marques, estudiant de primer curs de Gràfica Publicitaria a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona és la guanyadora de la ‘Beca Olympus’ 2025. La beca té com a punt de partida el sopar solidari que anualment realitza l’Hotel Olympus Palace 4* de Salou i que enguany és en benefici de la Fundació Esport Solidari Internacional. D’entre els 16 projectes presentats per l’alumnat de projectes I de l’àrea de gràfica publicitària, el cartell de l’Evelyn Marques ha estat el seleccionat per unanimitat en primera posició per part del jurat. La guanyadora aconsegueix així una beca amb una dotació econòmica de 500 euros i una estada completa de cap de setmana per 2 per-
sones a l’Hotel Olympus Palace 4*. La proposta plantejada per l’Evelyn és «una imatge contemporània que vol fugir
de qualsevol mena d’estereotip i que cerca el focus en dos pilars basics: l’educació i l’esport» ha exposat l’alumna, de
19 anys i resident a Salou.
Entrega al rooftop SUMMIT La terrassa panoràmica de
Necrològiques
Reus
Ramon González Lorente.
Ha mort als 56 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori. Cambrils
Maria Rosa Bertran Gonzalez.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Santa Maria.
Mor Pedro Padilla, històric activista, als 66 anys
Defunció Pedro Padilla Zagalaz, històric activista d’Ecologistas en Acción de Ciudad Real, ha mort als 66 anys a Argamasilla de Alba (Castella - la Manxa). Referent en la defensa dels camins públics i de Las Lagunas de Ruidera, va fundar la revista Retama i va col·laborar a Ecologistas. També va ser director del centre cultural del seu poble natal. Agències
l’Hotel Olympus Palace 4* va acollir l’acte formal de l’entrega de la ‘Beca Olympus’. Els membres del jurat, l’equip de l’Hotel Olympus Palace 4* i els estudiants, acompanyats per amics, amigues i familiars es van donar cita per conèixer el veredicte final. A més de la guanyadora, també es va desvetllar que els cartells presentats per Catalina Olivari i Rachid Guerroumi -estudiants de gràfica publicitaria- han estat els finalistes de manera ex aequo. Tots dos aconsegueixen una estada de cap de setmana completa per 2 persones a l’Hotel Olympus Palace 4*.
Tanmateix l’hotel també ha volgut recompensar l’esforç de la resta d’alumnes obsequiant-los amb una jornada al SUMMIT per 2 persones amb un àpat inclòs durant l’estiu. El representant de la propietat de l’Hotel Olympus, Gil Cristià, va destacar durant la seva intervenció «l’agraïment als alumnes participants pels treballs realitzats i per la seva dedicació. Tanmateix també vull donar les gràcies a la direcció i al professorat de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona per la seva implicació i per la dedicació del jurat. Ens omple de satisfacció aquesta sinèrgia entre la Diputació de Tarragona i la Fundació Esport Solidari Internacional (ESI)», declarà. Des de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona es va posar èmfasi en que «aquest projecte ha estat tota una aventura, un procés carregat de moltíssimes emocions. Un repte que des del primer moment hem afrontat amb un entusiasme compartit», va subratllar Laura Casas, coordinadora de projectes I de l’àrea de Gràfica Publicitària de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona.
La presidenta de l’AEDT, Ana Ibars, pronunciant el seu discurs. AEDT
L’Associació d’Empresàries i Directives de Tarragona celebra el Sopar d’Estiu 2025
Gent l L’Associació d’Empresàries i Directives de Tarragona (AEDT) va celebrar el darrer divendres, 27 de juny, el tradicional Sopar d’Estiu, enguany dins dels actes del seu 10è aniversari. La Casa Joan Miret va acollir una vetllada plena de sorpreses, premis i emocions, amb gastronomia acurada i cocteleria creativa de RedLab.
La presidenta, Ana Ibars, va agrair el suport de sòcies i collaboradors, va fer balanç positiu del primer semestre i va anunciar noves accions pel lideratge femení al territori. L’AEDT s’ha consolidat com un referent d’integració i visibilitat de la dona al món empresarial, impulsant activitats i formacions de qualitat per al talent femení. Redacció
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Per tenir una jornada tranquil·la, no et fiquis en assumptes que no et van ni et vénen. A la llar hi trobaràs felicitat. Guanys que arribaran fàcilment.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Controla més el teu caràcter, ja que avui podries ferir sense voler els més propers. Relaxa la ment veuràs com la vida les coses et somriuen millor.
SAGITARI
22/11 al 21/12
L’èxit és a prop si no et deixes portar pel pessimisme. La feina en equip et donarà millors resultats. L’amor passarà a un segon pla.
20/04 al 20/05 TAURE
Bona comunicació amb les amistats. Faràs plans de descans en conjunt tot et resultarà agradable. Avui hi haurà conquestes fàcils.
23/08 al 22/09 VERGE
Actua amb força en tot allò que creguis beneficiós per a tu. La teva imatge personal brillarà al màxim i les conquestes seran fàcils.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Sentiràs la necessitat de fer canvis importants a la teva vida íntima. Els teus desitjos d’aventures creixeran hi haurà certa passió.
CANAL REUS TV
07:00 Notícies en xarxa
09:00 Efecte mosaic. Matí
10:30 Sant Pere 2025: tanda de lluïment diada castellera
14:00 Cirk
14:30 La porteria
15:30 Ciutadella
16:00 +Bàsquet
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Qüestió de fons (r)
19:30 180 Graus
20:00 Sant Pere 2025: les completes
21/05 al 20/06 BESSONS
Controla més la dieta i el descans, si no el teu sistema nerviós se’n ressentirà. La nit et portarà una sorpresa molt excitant.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Bona jornada per consolidar els teus sentiments amb la persona que més desitges. No et deixis portar per xerrameques mantén-te ferm. Cuida’t més.
20/01 al 18/02 AQUARI
No esperis que tothom et doni la raó avui, hauràs d’armar-te de més paciència diplomàcia per aconseguir els teus objectius. Viatges a la vista.
CRANC
21/06 al 22/07
Trobaràs ajuda a prop d’algú que t’aprecia molt. La sort està del teu costat, per això aprofita tot el que avui se’t posi a l’abast.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
La comunicació amb els més propers serà una mica difícil les teves propostes es retardaran. La nit promet molta diversió, vigila.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Augmentarà la teva personalitat, carsima i imatge davant dels altres, aprofita la situació per guanyar punts amb la persona que estimes.
10.00 Efecte Mosaic. Matí
10.30 Connecticat
11.30 Com la nit el dia.
12.00 Destí 2030
12.30 SPI+TV
13.00 Connecticat
14.00 Notícies 12
14.30 Com la nit el dia.
15.00 Destí 2030
15.30 SPi+TV
16.00 Efecte Mosaic. Tarda
17.30 Pica Lletres
18.00 Va passar aquí. Catalunya
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Finet Pel Mig
21:00 La tertúlia
21:30 Ciutadella
22:00 Notícies 12
22:30 Finet Pel Mig
23:00 La tertúlia
23:30 Ciutadella
00:00 Notícies 12
HORTIZONTALS: 1. Dit del braç cobert amb una mànega. Separa les habitacions les cases. 2. Crispats i embogits. Resistència. 3. Elaborar, al revés. Pregaria a Déu si fos útil. Sofre. 4. Trastos vells. Condiment, al revés. 5. Urani. Mirin el pes. Deixa constància d’un fet. 6. Poso un preu molt alt. Redimeix els pecats. 7. Nota musical. Omplir de pa la taula. Entrada de la casa. 8. Suburbi. Cap sense cabells. 9. Guarniment en una pàgina de llibre. Cabellera d’un cavall. Zero. 10. Peça dels escacs. Sempre són a terra. Adjectiu de bo. 11. Prenent. Plataforma. 12. El resultat d’un compte, d’una suma. Crit en el silenci de la nit.
VERTICALS: 1. Aparent més que real. Psicòtic. 2. Garbell gros. Omplo de papers la fotocopiadora. 3. És per servir a taula. El que ens ajuda davant l’enemic. 4. Extrems de tot. Es curava. Nota musical. 5. Presenta les mateixes propietats en totes direccions. Tros de fusta. 6. Quasi tot. Con- junt de trams lligats. Aixequen. 7. Condemnen. Camí a seguir. 8. Nets. Posis una xapa de metall. Cinquanta. 9. Indoeuropeu. Adquireix conei- xement. Es posa a taula. 10. Destaqui un fet. Treball prolongat. 11. Exis- teix. És ofensiu. Menyspreu. 12. Objecte de cuina. Esbalaït d’estupor.
TARRAGONA:
Vidal Vidal, Ana Maria
Josep Carner, núm. 3 Telèfon 977 290 101 Ciutat, Rosa M.Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Sanchez Hidalgo, Jose Cesar
Passeig Sunyer, 31 Telèfon 977 311 669
SALOU:
Magriña Ferrando, Esteve
Punta del Cavall, 4 Telèfon 977 371 170
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084
CAMBRILS:
Diaz Martí, María Avinguda Diputació, 12 Telèfon 977 364 510
VALLS:
Seró Martí, Rosa Mª Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 842
EL VENDRELL:
Fontestad Crespo, Jose Vicente
C/ Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel
A partir del final del matí i fins al vespre hi haurà ruixats seran d’intensitat entre feble i moderada, aniran acompanyats de tempesta i localment de calamarsa o pedra petita. Acumularan quantitats minses i puntualment poc abundants de precipitació. Malgrat això, és possible que siguin de forta intensitat i s’acumulin quantitats abundants de precipitació.
Temperatura La temperatura mínima i màxima seran més altes. Ambient molt càlid. Al litoral els 34-36 °C, i a la resta de l’interior els 37-39 °C.
SALIDAS. RELAJATE DULCEMENTE CONMIGO. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
MAYCA CATALANA. Un masaje, un placer, una relajación total!! Tel:
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83 MOTOR
PARTICULAR VENDE HYUNDAI GETS, año 2005. 300€. Tel. 607.718.824
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479
Todo tipo tapicerías. Toldos – cambio de lonas. Tel: 691.586.879
CHICO DEPORTISTA BUSCA AMISTAD con chica. Tel. 675.071.169
Exposicions El Centre Cultural Església Vella de Mont-roig del Camp acull una exposició de tapissos de Joan Miró i Josep Royo, visitable fins al 15 de setembre
El passat divendres es va inaugurar al Centre Cultural Església Vella de Mont-Roig del Camp l’exposició Joan Miró / Josep Royo. Tapissos, una mostra que aplega vuit obres fruit de l’encàrrec que la família Miró va fer a l’artista tèxtil Josep Royo l’any 1989. Miró i Royo havien col·laborat per primera vegada el 1969, després que Miró conegués el seu treball a la Sala Gaspar de Barcelona. En aquella època Josep Royo era un jove artista tèxtil que ja havia treballat amb figures destacades de l’avantguarda catalana, i Joan Miró es trobava explorant tècniques com l’escultura, la ce-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
ràmica i el tèxtil. Fruit d’aquella connexió artística van crear plegats El tapís de Tarragona, que actualment està exposat al Museu d’Art Modern de Tarragona.
El 1989, amb Miró ja mort, la família va encarregar a Royo una sèrie de tapissos inspirada en algunes obres gràfiques de l’artista, com ara Le lézard aux plumes d’or (El llangardaix de les plomes d’or, 1971), Miró à l’encre (Miró a la tinta, 1972) o una altra obra que havia format part de l’exposició Peintures, gouaches, dessins (Pintures, guaixos, dibuixos) celebrada a Zúric aquell mateix any. Un dels tapissos d’aquesta sèrie va ser donat al poble de Mont-
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
roig per la família de l’artista el 1993, coincidint amb el centenari del seu naixement. Aquesta peça s’exposa des d’aleshores de forma permanent al Centre Cultural Església Vella.
Ara, aquest mateix espai, acull una selecció d’aquells tapissos de Royo. Es tracta de vuit obres de gran format confeccionades entre el 89 i el 91 amb llana, cotó i jute. L’exposició, que ha sigut organitzada per la Fundació Mas Miró i l’Ajuntament de Mont-roig, ha estat dissenyada per l’escenògraf Ignasi Cristià. La disposició de les obres, al centre de la sala i sobre estructures metàl·liques, permet contemplar des de molt a prop no només la cara, sinó també el dors dels tapissos, mostrant així la manera com estan fets. L’exposició, que és gratuïta, es podrà visitar fins al 15 de setembre.
De gran format
S’hi mostren els tapissos que Royo va fer inspirant-se en l’obra de Miró
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
La meva darrera escapada ha estat a Anglaterra. Com sol passar, quan els meus pares m’hi enviaven a estudiar l’idioma universal, no m’agradava el seu clima ni la majoria de coses i, ara, n’adoro tant el clima com la immensa majoria de coses. A dues passes dels idíl·lics Cotswolds, s’hi alça Bristol de gran bellesa i extraordinària història que representa tot el bo i millor dels britànics sense la massificació d’altres ciutats. Avui m’interessa destacar els seus murals dels quals en fou precursor el famós i cotitzat Bansky (se suposa que originari d’aquelles ribes de l’Avon), gran exponent de l’Street Art contemporani. L’anomenat «art de carrer» és una expressió artística realitzada en parets o superfícies públiques, generalment de grans dimensions i a l’aire lliure, que combina creativitat, missatge social i impacte visual. A partir dels 80, artistes com Banksy, Fairey o Haring van popularitzar-lo com una forma de creació accessible i subversiva. Avui, aquests murals són reconeguts com art legítim amb festivals i projectes que els promouen. A banda de la qüestió estètica, m’agrada el concepte de poder fer un ús gratuït i a l’abast de tothom d’espais no protegits d’una ciutat (edificis, ponts, carrers). La qualitat i originalitat del resultat pot, alhora, donar-los un enorme valor afegit. En aquesta línia d’iniciatives, a Reus hi tenim experiències fantàstiques. Ara mateix, el projecte «Murals del Barri del Carme», que vol homenatjar la història d’aquest veïnat a través dels seus personatges més coneguts, ja ha inaugurat el primer, obra del reusenc Tom Roy, dedicat al «Pepitu de l’Arena». Novament, una excel·lent manera d’acostar l’art al ciutadà alhora que prestigiar i mantenir viva la memòria tant del barri com de la ciutat.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
