Entrevista 12 i 13
Francesc Roca: «Al Camp de Tarragona tenim una formació professional molt adaptada a l’empresa»
Esports 16 i 17
Pablo Fernández i Enric Pujol, el jugador necessari i la nota positiva de l’empat del Nàstic contra el Real Murcia
20 Lluís Badia. Paraules i publicitat: «És necessari vendre il·lusió, però aquest anhel no pot quedar-se en un pur compromís verbal»
Tarragona
L’alcalde tarragoní, Rubén Viñuales, reclama la seva entrada a l’òrgan de preservació que s’ha de crear, però l’ens supramunicipal considera que no hi ha encaix jurídic per a fer-ho
2
La tradicional Caminada Reus-Prades-Reus va reunir aquest diumenge centenars de participants Societat 10
Sis emprenedors s’interessen per locals de l’antic barri de Santa Teresa Reus
Han accedit a la fase d’assessorament, dins del tercer programa de dinamització Reus Espais Vius l 7
Tarragona
Carlos Vargas «Sembla que qualsevol pot educar perquè tot és a la xarxa»
6
Política l Per la seva banda, Rubén Viñuales defensa que no hi ha d’haver cap problema perquè l’ens supramunicipal hi sigui
Oriol Castro
Nou obstacle per a la creació del consorci del patrimoni. L’Ajuntament i la Diputació de Tarragona divergeixen en el paper que hauria de o pot jugar l’òrgan supramunicipal en el futur consorci. D’una banda, l’alcalde Rubén Viñuales exposa, en declaracions al Diari Més, que creu que n’hauria de formar part «perquè una de les finalitats de la Diputació és vetllar per la conservació del patrimoni de la província».
Ara bé, des de la Diputació, aquesta entrada al consorci es veu complicada. «Històricament, ens ha sigut difícil entrar a consorcis per qüestions jurídiques», indiquen fonts de l’òrgan supramunicipal. Si bé la institució presidida per Noemí Llauradó allarga la mà a col·laborar en la conservació del conjunt patrimonial de Tàrraco, l’encaix jurídic es veu com un gran escull. Uns impediments que no comparteix Viñuales, que confia a desencallar-los. «El que s’està treballant, de manera coordinada amb la Generalitat, és en un format jurídic per tal de donar aquest continent al consorci», defensa el batlle. Fonts de la Diputació diuen que encara no han rebut una proposta formal al respecte i conclouen que, un cop la rebin, l’estudiaran. Una proposta que s’estima
Viñuales: «Una de les finalitats de la Diputació és vetllar pel patrimoni»
que pot arribar aviat. Viñuales ha expressat en diverses ocasions recentment que la confecció del consorci està avançant «a bon ritme» i que espera poder anunciar novetats abans d’acabar l’any. Una de les absències a tractar també gira entorn el paper que hi ha de jugar l’Arquebisbat.
Societat l La demarcació manté les xifres de l'any passat
Quinze persones han mort a les carreteres tarragonines fins aquest maig. La demarcació ha registrat les mateixes xifres que l’any passat. A tot Catalunya, 59 persones han mort en 55 accidents mortals a la xarxa viària interurbana
de Catalunya i gairebé la meitat eren de col·lectius vulnerables, segons informa el Servei Català de Trànsit (SCT). Tot i que la sinistralitat s’ha contingut al maig, el balanç és de nou víctimes mortals més que el mateix període de l’any passat. Tanmateix, la reducció és del 14,5% res-
pecte al 2019, quan van morir 69 persones en 66 accidents. Segons Trànsit, aquests cinc primers mesos de l’any hi ha hagut menys accidents amb víctimes --3.176 respecte als 3.217 de l’any passat-- i menys víctimes --4.589 per 4.628--, però ha crescut el nombre de ferits greus. Fins al maig n’hi
L’Església és la propietària d’una gran part dels elements de Tàrraco considerats patrimoni universal per l’Unesco. Per aquest motiu, l’arquebisbe Joan Planellas ha defensat que l’arxidiòcesi també hauria de formar part del consorci i ha reclamat els últims mesos un major ajut de
ha hagut 294, set més que un any enrere.
Més homes que dones
El mes de maig s’ha tancat amb set víctimes mortals, la meitat que el mateix mes de l’any anterior. Per això, el repunt de la mortalitat s’ha d’atribuir a l’elevada sinistralitat que es va registrar al març, amb disset víctimes mortals, i a l’abril, amb tretze persones mortes a les carreteres. De les 59 víctimes mortals a les carreteres des de principi d’any, 48 eren homes i onze, dones.
l’Administració per a invertir i conservar aquest patrimoni. De moment, en la confecció del consorci pel patrimoni de Tàrraco, només es preveu que hi formin part administracions públiques.
Amb tot, encara no s’ha fet pública la dotació pressupostària d’aquest pacte entre les
administracions. La gran reclamació del consistori gira entorn els diners, ja que, com l’Arquebisbat, s’ha hagut de fer càrrec de grans rehabilitacions i reformes de monuments amb recursos propis.
Anar sumant
El gran repte de l’Ajuntament de Tarragona és anar sumant i convencent administracions públiques perquè participin del consorci. I una de les més importants és el Ministeri de Cultura. Des del passat gener, quan es va presentar el nou projecte del MNAT, el ministre Ernest Urtasun i Rubén Viñuales no s’han tornat a reunir. Urtasun va expressar públicament que estudiaria la proposta. Però la situació no és fàcil, ja que el govern estatal no disposa d’uns nous pressupostos aprovats. Així, el marge de maniobra del Ministeri de Cultura és limitat. A més, també necessitaria el vistiplau del Ministeri d’Hisenda. La situació és semblant al govern de Salvador Illa, que sense comptes aprovats busca la fórmula per a crear el consorci.
Quan l’equador del mandat ja s’ha complert, Viñuales treballa per poder enllestir un pacte de futur per a la millora de la conservació del patrimoni tarragoní.
Equipaments l Dos d’aquests es troben a la Part Baixa, un altre a la Part Alta i el darrer al barri de la Floresta
L’Ajuntament de Tarragona impulsarà un pla per millorar els locals municipals de la ciutat. De moment, té previst arranjar-ne quatre: dos a la Part Baixa, un a la Part Alta i el darrer a Ponent. «Els tècnics han valorat que són els que es troben en pitjor estat», explica el conseller d’Urbanisme, Nacho García Latorre. L’edil recorda que alguns d’aquests equipaments estan cedits a entitats veïnals, però estan inutilitzables donat el nul manteniment que hi ha hagut en els últims anys.
El tercer tinent d’alcalde assegura que l’arranjament d’aquests locals ha estat «una prioritat» per al govern municipal i recorda que en els pressupostos del 2024 es va reservar una partida de
300.000 euros per a aquest fi. Gran part d’aquests diners es destinaran a la reparació de la seu de l’Associació de Veïns
(AV) del barri del Port, situada en els baixos del número 9 del carrer Reial. Fa més de tres anys, l’entitat va haver
d’abandonar aquest espai perquè presentava problemes estructurals.
L’equipament es troba en
El consistori ha prioritzat la seu de l’Associació de Veïns del barri del Port
mal estat degut a les humitats generades pels baixants del celobert, que han provocat afectacions a les bigues de fusta. García Latorre explica que més enllà de reparar les instal·lacions, també «es canviarà una mica la distribució perquè sigui més útil». L’edil explica que el projecte ja està enllestit i s’ha enviat a contractació per a la seva licitació.
De fet, la intenció del govern municipal és «simultaniejar les obres amb la rehabilitació de l’edifici del carrer Santiyán». «La idea és que ambdós projectes estiguin finalitzats abans d’acabar
l’any», diu el conseller d’Urbanisme, qui remarca que «la Part Baixa recuperarà dos equipaments a la vegada». Realment, la idea és que en siguin tres. L’Ajuntament està redactant el projecte per a arranjar l’antic local dels Xiquets del Serrallo, ubicat al carrer Nou de Santa Tecla, també municipal. La cessió d’aquest espai es farà a través d’un concurs públic obert a totes les entitats de la ciutat, tal com marca l’ordenança reguladora per a l’ús de locals municipals aprovada el mandat passat.
Filtracions a la Floresta
El consistori també està redactant el projecte per rehabilitar un local de la Part Alta. Concretament, el que està situat al Portal de Sant Antoni i toca «façana amb façana amb la Muralla romana», que l’Ajuntament va cedir a l’AV de la Part Alta: «No el podem tenir en l’estat en el que es troba», indica l’edil. Finalment, el govern preveu arranjar el local de l’AV de la Floresta: «En aquest cas, no hi ha deficiències estructurals, sinó que s’haurà de solucionar un problema de filtracions».
Una calor intensa i inesperada, a parts iguals, ha colpejat la ciutat de Tarragona aquest cap de setmana. Això no ha suposat un impediment per a les centenars de persones que s’han acostat aquests darrers tres dies a la plaça Corsini per gaudir d’una nova edició de la Fira del Vi de la DO Tarragona. Ahir, va ser l’últim dia d’aquest popular esdeveniment, una de les cites més consolidades al calendari enogastronòmic de la ciutat. Ningú es va voler perdre aquesta festa que va començar a l’hora del vermut, amenitzada per l’artista Luis Tello amb el seu concert de versions de grans clàssics.
Alguns, per evitar les hores punta de calor, s’esperaven fins a la tarda per gaudir dels millors vins quilòmetre zero. Amb la sortida del carilló del Mercat Central i el tradicional Amparito Roca de les sis de la tarda, les paradetes tornaven a obrir les seves portes. Al principi, només estaven els més assedegats de vi, però, amb el pas dels minuts, cada cop s’hi sumava més gent. Fins i tot, un lloro —sobre l’espatlla del seu amo— va assistir a la festa. «Hem begut massa?», es preguntaven entre alguns assistents que no donaven crèdit a la presència de l’animal. Catorze cellers de les comarques tarragonines van oferir una variada gamma de productes pensada per a tots els gustos. La calor obligava a tenir cubells amb gel per mantenir frescos aquells vins que ho requerien.
El Celler Mas del Botó, de l’Alforja, ha participat en la Fira del Vi «gairebé des del principi». Així ho assegurava ahir un dels seus propietaris, Josep Maria Llauradó, qui explicava que aquesta cita serveix per a «donar a conèixer el nostre producte i reivindicar la DO Tarragona a la província, una denominació d’origen que compleix 80 anys i que tothom hauria de valorar». D’altra banda, destacava que «Tarragona és una ciutat que cuida bé aquest tipus de fires». En
aquesta edició, el Celler Mas del Botó ha apostat per oferir un vi de criança i un de dolç. «No hem portat ni blanc ni rosat, que potser són els més apetitosos per la climatologia, però hem tingut una molt bona resposta amb aquests que són més exclusius», explicava Llauradó, qui agraïa la curiositat de la gent que preguntava pels seus productes. Molts venien amb parella i altres, amb família. En el cas d’en David de la Torre, ho
Varietat de vins
Catorze cellers de la demarcació van oferir els seus productes a Corsini
feia amb el seu amic David Miralles. Ja van acostar-se divendres a la plaça Corsini, que estava «petada de gent», i ahir van repetir. Tots dos són més de «vi negre, però també ens agrada tastar-ne d’altres». «N’hi ha hagut que ens han sorprès força, perquè no són els típics», asseguraven. Com ells, molts tarragonins es prenien una copa (o vàries) per aguantar millor una tarda de xafogor.
Constitueixen una nova associació anomenada 6 de març per Juan Gabriel Rodrigo Knafo
Societat l A Tarragona s'ha consituït una nova associació anomenada 6 de març per Juan Gabriel Rodrigo Knafo. La família ha decidir instituir-se legalment després d'estar 49 anys inclosos en diferents institucions. La família de Knafo, mort en una manifestació a finals de la dictadura franquista, ha demanat exhumar el cos per
esclarir les causes de la seva mort. Anualment, es fa un homenatge. L'any vinent, es compliran 50 anys de la mort. El relat oficial defensa que el noi va morir en caure des d'un edifici del carrer Unió mentre saltava entre terrats per escapar dels agents. La família no s'ho creu i continua lluitant per esclarir els fets ocorreguts. Redacció
Tarragona analitza i planteja mesures per fer front al sensellarisme
Societat l Tarragona va celebrar dijous la primera jornada de Sensellarisme Ocult, un concepte que engloba aquelles situacions on es disposa d’habitatge, però aquest és inadequat o insegur. La Càtedra Unesco d’Habitatge de la URV va presentar el projecte Liquid Housing, el qual té com a objectiu apropar-se a aquesta problemàtica. L’any
passat, es va dur a terme un estudi en el qual van participar 263 persones i 41 comunitats de veïns dels diferents barris de la ciutat. L’estudi ha conclòs que l’obtenció de dades fiables és el principal repte del sensellarisme ocult, i que la col·laboració i treball multidisciplinar entre les institucions és la clau pel seu abordatge. Redacció
Redacció
Prop de 6.000 persones han participat aquest cap de setmana en el Tetafest, el festival feminista de Tarragona organitzat per la conselleria d’Igualtat, Polítiques Feministes i LGTBI+ de l’Ajuntament de Tarragona i la promotora Abril Producciones. Aquest esdeveniment s’ha convertit en un referent de l’impuls de la igualtat de gènere, la sororitat en la indústria musical i en la societat. Aquesta quarta edició ha superat expectatives i s’ha consolidat com un espai de resistència, celebració i visibilització de les veus de dones que busquen trencar barreres i oferir un espai segur i lliure de violència.
La consellera d’Igualtat, Polítiques Feministes i LGTBI+, Cecilia Mangini, ha
García es van exhaurir
fet una valoració molt positivament: «Des del primer moment hem apostat molt fort pel festival Teta i enguany s’ha demostrat que és un esdeveniment més que consolidat que s’ha convertit en un
referent tant dins com fora de la ciutat i en el panorama musical». «Enguany, hem fet un salt oferint dues grans caps de cartell acompanyades d’altres veus molt destacades i amb més activitats gratuïtes i
Mangini: «Enguany hem fet un salt oferint dues grans caps de cartell»
obertes a tota la ciutadania», apuntava. De fet, les entrades pels concerts de Rosario, Elena García i Roserona de dissabte es van exhaurir.
Per la seva part, la directora artística, Mari Martínez, ha volgut agrair especialment «a totes les persones que amb la seva participació han contribuït al fet que aquesta edició hagi estat un èxit, en especial al públic assistent que, amb el seu caliu i entusiasme, ha demostrat que consumeix cultura, que recolza les dones i el seu paper transformador en l’art i en la societat, i que contribueix a una societat més justa i igualitària».
Entrevista l El cap de la secció de desenvolupament docent a la UNESCO alerta de la situació dels professors globalment i analitza la relació entre l’educació i la política, així com els seus reptes de futur
Oriol Castro
Denuncia un retrocés social sobre la percepció de la feina de professor. Com hem arribat fins aquí?
«Per un cantó, crec que ha de veure amb l’estatus de la professió. És una feina que ara es veu com una segona opció de carrera per a molts estudiants, que potser no tenen aquesta vocació. I també té relació amb la remuneració. En el 50% dels països del món, es paga menys als docents que a altres professionals amb les mateixes qualificacions. I això també fa emigrar els docents de la professió».
Sembla que ara tothom s’atreveix a opinar sobre la feina d’un professor.
«Es deu al canvi i la transformació digital. És a dir, la idea que qualsevol pot educar perquè tots els continguts estan a la xarxa i són accessibles. I existeix aquesta falsa creença que ja no és necessari un docent».
Quan ho és més que mai?
«Sí, això és el que defensem des de la Unesco. El rol del docent és insubstituïble. Justament ara amb la proliferació d’informació falsa. El paper del docent és ensenyar a pensar a l’alumnat. Són competències també relacionals, sobre com convivim i interactuem amb el món. Aquestes
Política
«La durada mitjana al càrrec d’un ministre d’educació és de dos anys. No avancem»
coses no les pots aprendre a internet. S’aprenen estant amb els altres». En aquest sentit, quin ha
de ser el paper de la IA a les aules?
«Molta gent la veu com la panacea de l’educació. Jo ho veig com una eina. Fa anys hi havia por als ordinadors a l’aula. I al segle XV a la impremta. Actualment, si ens mantenim ferms en el propòsit que creiem que ha de tenir l’educació i la utilitzem per això, no hi ha
cap problema».
En quins casos seria positiu utilitzar-la?
«Per a fer un pla de classes, per a desenvolupar un currículum. El problema és si la utilitzem reiteradament per fer els treballs clau en l’educació, com corregir exàmens». Per què?
«Perquè llavors perdem les
L’apunt
Tarragona, el nou punt de referència
La URV va acollir aquesta setmana per primer cop el congrés WFATE, que tracta sobre pràctiques educatives relacionades amb la formació del professorat a nivell global. «Hi ha problemes comuns sigui quin sigui el país. L’intercanvi de pràctiques és molt ric i ens ajuda», expressa Carlos Vargas.
competències dels professors per a contextualitzar la seva classe en base al coneixement dels seus alumnes. Sobre qui són, quines necessitats tenen, d’on venen, etc. Això no t’ho pot donar cap ordinador».
Formació d’identitats
Davant aquest escenari, quin és l’estat de salut de l’educació a nivell global?
«L’educació avui en dia està pensada com una fàbrica de certificats. Evidentment, el paper de la qualificació, de capacitar per a una feina, és molt important en l’educació.
Però oblidem que el propòsit de l’educació no és només això. Em sembla molt més important la socialització, la subjectivació. La formació d’identitats. Quan algú pensa en quin grau estudiarà, el primer pensament és sobre la feina que podrà tenir». Vostè també reclama una major inclusió del professorat en la presa de decisions. Com s’articula això? «És senzill. En educació, qualsevol canvi que es faci afecta al professorat. Si modifiques el currículum, l’avaluació, els horaris. Tot. No només per les seves condicions de treball, sinó perquè també tenen molt a aportar. I seguim assistint a reformes educatives que es fan sense els professors, i que per això no tenen èxit». S’escolta més altres sectors implicats, com els pares i mares?
«Pot ser. S’obeeix més a criteris polítics. Uns companys meus de l’Unesco van fer un estudi i van concloure que la durada mitjana en el càrrec d’un ministre d’Educació a tot el món és de dos anys. Si cada dos anys canvia la visió i es vol reinventar l’educació, no avancem». Com ha de ser llavors la relació entre l’educació i la política?
«L’Estat ha de dirigir els processos i els ha de liderar. L’educació és eminentment política. Però l’ha d’obrir a un col·lectiu com el professorat que el pugui sostenir, més enllà dels canvis polítics que hi pugui haver. Els docents són el nostre cable a terra, qui dona les claus de les realitats que es viuen a les aules. L’educació sempre s’intenta adaptar als canvis, però el ritme és molt lent. I ara amb els canvis tecnològics encara més. Per això el debat sobre l’educació és una qüestió social».
Empresa l L’antic barri de Santa Teresa, epicentre de la iniciativa, clou la campanya de dinamització
Sergi Peralta Moreno
L’antic barri de Santa Teresa va celebrar dissabte la festa de cloenda de la campanya de dinamització Carrers d’ahir, espais d’avui, la primera passa de la tercera edició del projecte Reus Espais Vius. L’acte va consistir en la inauguració d’una exposició de memòria històrica i va presenciar l’esperat retorn dels antics gegants d’aquests carrers, que van evocar l’esperit de les festes populars d’antuvi. A partir d’ara, l’Ajuntament de Reus se centrarà a difondre entre la comunitat emprenedora i el teixit empresarial les particularitats del programa de revitalització comercial, tot i que, a hores, d’ara, més de mitja dotzena de persones ja han entrat en la fase d’assessorament «i alguns ja van molt avançats per veure si troben un local que s’adigui a les seves condicions», explica el regidor d’Empresa i Ocupació, Òscar Subirats.
L’edil detalla que la primera part de la tercera convocatòria del Reus Espais Vius se centrava a posar el focus en la zona per donar-la a conèixer. La intervenció, que actua
El projecte se centra en la zona entre el carrer de Sant Joan i l’av. de Prat de la Riba
entre l’avinguda de Prat de la Riba i el carrer de Sant Joan, compta amb una dotació econòmica de 279.000 euros per ajudar a l’establiment de noves activitats econòmiques
en els locals buits. Segons dades municipals, 71 baixos dels 133 identificats estan disponibles. Els ajuts es concediran a propostes que requereixin una inversió mínima de 4.000
euros i cobriran un 50% del total, amb un topall de 20.000 euros. Subirats assenyala que és una iniciativa «que té una durada llarga perquè es necessita una feina prèvia d’as-
sessorament», però ja espera que, en un o dos anys, es pugui treballar «en un altre lloc» per a una futura quarta fase.
L’entorn va ser elegit per al projecte per tenir «memòria històrica i identitat de barri, que creiem que és un valor afegit per als nous emprenedors que s’hi instal·lin» i, a l’hora, per la seva proximitat amb el centre, explica Subirats. De fet, l’exposició, que es podrà visitar fins al 14 de juny al carrer de Santa Teresa, 3, ofereix un recorregut fotogràfic i testimonial a partir d’entrevistes a veïns i botiguers.
L’edil d’Empresa i Ocupació remarca que un concepte molt repetit era la «cadira al carrer», símbol de la «cohesió veïnal» i consistent en baixar una cadira de casa per prendre la fresca i reunir-se amb els amics i coneguts o presenciar qualsevol acte. La mostra també posa de manifest tres figures reconegudes que van viure al barri: l’escultor Modest Gené, el polític Julià Nougués i el revolucionari i ministre Joan Garcia Oliver. «A Santa Teresa existeix una memòria històrica i cohesió veïnal que ajuden que el negoci, al final, quedi integrat en un espai molt més acollidor», expressa Subirats. El regidor recorda que es busca que els emprenedors tinguin un compromís amb el triple impacte —social, mediambiental i econòmic—. «Així generem no només el reviscolament d’una trama urbana, aconseguint més negocis, sinó que, a més, fem que aquests siguin més resilients i conscients davant dels moments de crisis inesperades que estem vivint», expressa.
Les famílies, concentrades davant del centre educatiu per fer paleses les seves reclamacions. ACN
Educació l La plataforma recull signatures per reclamar més places públiques d’I3
ACN / Redacció
Una desena de famíles van passar la nit de divendres a dissabte a l’Escola La Vitxeta per reclamar més places escolars públiques d’I3 a la
ciutat Es tracta del centre on demanen que es recuperi la línia que es va perdre el curs passat i que asseguren que permetria acollir els infants que, en aquests moments, no tenen plaça pública a la Zona
El Centre Catòlic fa l’últim pas abans de començar les obres
Cultura l El contracte ha sortit a licitació per un valor de 2,6 milions d'euros
Miquel Llaberia
Les obres de rehabilitació del Centre Catòlic surten finalment a licitació amb un valor del contracte de 2.609.490,20 euros. L’esperada reforma del Centre Catòlic com a centre d’arts escèniques inicia d’aquesta manera un dels seus darrers tràmits administratius abans d’esdevenir una realitat. El projecte, redactat per la Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada pels equips d’arquitectura Soffito, NUA i Sandra Álvarez, pretén rehabilitar l’edi-
fici per dotar-lo d’identitat i coherència, a més de resoldre les patologies detectades prèviament amb la voluntat de salvaguardar els valors històric, simbòlic i arquitectònic de l’immoble en qüestió. Està previst que l’execució de les obres tingui una durada total de 14 mesos.
Segons el que recull el projecte de reforma, l’indret es veurà definit per sis elements clau; l’obertura d’un atriu vertical i de terrats, l’apropiació de l’exterior, la posada al dia del teatre, la incorporació de
D. Durant 24 hores, les famílies van organitzar activitats i es van plantar per denunciar «la inacció institucional» i reclamar solucions «reals i urgents». De cara a aquesta setmana, tenen previst portar
les seves reivindicacions al Parlament. Segons afirmen, la causa ja compta amb un miler de signatures de suport. La plataforma també denuncia «bloqueig del govern local» en no obtenir «cap
Els afectats portaran les seves reivindicacions al Parlament dijous
resposta clara i efectiva» després de les reunions amb l’Ajuntament i lamenta una suposada «falta de transparència» al voltant d’aquesta qüestió. Amb tot, les famílies demanen que no se’ls obligui a acceptar una plaça a una escola concertada i defensen la recuperació d’una línia de La Vitxeta, si bé asseguren que no estarien tancades a obtenir una alternativa a la seva zona educativa.
A banda de la intervenció al Parlament per part dels portaveus dijous vinent, els afectats tenen previstes noves mobilitzacions a la resta de centres pròxims. Avui, a les 16.30 hores, ho faran a la porta de l’Escola Rubió i Ors.
Fa poc més d’una setmana, més d’un centenar de persones ja es van concentrar a la plaça del Mercadal per reclamar més places públiques d’I3 a la ciutat. Tot plegat prové del fet que una vintena de famílies es van quedar sense plaça a la zona educativa D de la nova zonificació escolar en la preinscripció per al curs 2025-26. «A la nostra zona educativa hi ha una manca d’oferta educativa, com a resultat d’una zonificació escolar molt poc estudiada», va criticar Albert Badia, un dels portaveus de les famílies.
Recreació digital de com serà el Centre Catòlic reformat. Ajuntament de Reus
noves sales i la reserva d’espais per a l’Església. La planta baixa de l’edifici estarà dividida per l’atri vertical que coronarà la globalitat de l’edifici, un element que permetrà re-
lacionar els diferents espais. La primera planta estarà conformada per les dependències relacionades amb el desenvolupament artístic amb sales polivalents i d’assaig i camerinos. També hi haurà la biblioteca. El segon pis serà de caràcter administratiu i disposarà de despatxos, oficines i la part reservada a l’Arquebisbat de Tarragona.
L’AN desestima el recurs contra l’expulsió de Badaoui
Societat l La Sala del Contenciós Administratiu de la Secció Quarta de l'Audiència Nacional (AN) ha desestimat el recurs contra l'expulsió de l'activista Mohamed Said Badaoui, acusat de radicalisme l'any 2022. Tres anys després, l'AN assenyala que qui era portaveu de la comunitat islàmica de Reus desenvolupava "activitats" que "posaven en risc greu la seguretat nacional o l'ordre públic". Considera que aquestes "posen de manifest l'existència d'un risc per a la seguretat" i per això en defensa l'expulsió. Per la seva banda, l’advocat de l’activista, Benet Salellas, demanava l’anul·lació i la revocació de l’expulsió del seu client, posició que ha estat desestimada. D’aquesta manera, l’AN defensa que l’expulsió es fonamenta «essencialment pel radicalisme de l’actor» i al «risc significatiu i concret que suposa per la seguretat nacional». Per tant, descarta que es tracti «de fets o aspectes relacionats amb la defensa i reivindicació dels drets de la comunitat musulmana», tal com proposava Salellas. Badaoui feia 30 anys que vivia a Catalunya i tenia l’autorització de residència permanent des del 2004. ACN
la divulgadora
Defunció l Carme Bigorra Trill, referent cultural, compromesa amb la memòria i una de les impulsores de la recuperació de la figura del Peret Ganxet, va morir la setmana passada. Llicenciada en Història, Bigorra era membre del Consell Permanent de la Confraria La Verònica i va estar al capdavant de l'Associació Cultural Recull d'Estudis Històrics, des d'on va promoure la publicació de llibres sobre la història de la ciutat. Juntament amb Maria Josep Salvadó, va guionitzar un seguit de contes il·lustrats i divulgatius amb en Peret Ganxet com a protagonista. Redacció
Esport l Centenars de persones es van reunir ahir al carrer Doctor Ferran per prendre la sortida per la XXVIII Caminada Reus-Prades-Reus. Una prova esportiva no competitiva que animava als participants a dur a terme un llarg recorregut fins a la població fins a la població propera de Prades. Els partici-
pants van prendre la sortida a les 7 h davant de les piscines municipals per dirigir-se cap al coll de la Batalla, ascendir cap a la Font del Roure i arribar fins a Prades, per després tornar per Vilaplana, l'Aleixar i la Boca de la Mina i arribar al punt de sortida. Per un altre costat, alguns participants van fer «La Curta», un
Cultura l El passat dijous 29 de maig es va celebrar el primer col·loqui del cicle organitzat conjuntament entre l'associació Som Heura i el Consorci del Teatre Fortuny per posar sobre la taula la necessitat de parlar del càncer des d'una mirada humana i quotidiana, per fugir dels tòpics de lluita o heroïcitat. L'espai que va acollir l'acte va ser
el vestíbul del Teatre Fortuny, aprofitant la representació de l'obra Dones de ràdio i va comptar amb la participació de l’autora, Cristina Clemente. A més, també s’hi van sumar l’actriu Àngels Gonyalons i Maria Castelló, que va aportar el seu testimoni com a persona que ha viscut un procés oncològic. Durant la conversa es va fer
Alumnes de l’Institut Josep
Tapiró realitzen accions de sensibilització sobre el tabac
Salut l Alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Josep Tapiró de Reus van dur a terme el passat divendres 30 de maig diverses activitats a l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR) amb l'objectiu de sensibilitzar a la població sobre els perjudicis que té el tabac sobre la salut de les persones. Aquesta acció es va dur a terme amb motiu de la
Setmana sense fum i el Dia
Mundial sense Tabac. Entre les accions, es van canviar cigarretes per caramels i van instal·lar una taula informativa i un arbre de cartó on podien penjar missatges per animar a la gent a deixar de fumar. També van omplir ampolles amb les burilles que es llencen a l'exterior del recinte. Redacció
èmfasi en la capacitat transformadora de la cultura en la responsabilitat i la necessitat d’escenificar vivències complexes com els processos oncològics. A més, aquest esdeveniment va donar el tret de sortida a un nou cicle de col·loquis sobre el càncer, la cultura i la societat que es desenvoluparà en els pròxims mesos. Redacció
traçat que només pujava la Mussara. D'aquesta manera, a partir del migdia els primers participants van començar a aparèixer després de l'important recorregut de més de 50 quilòmetres. Per sort, tot i la temperatura gairebé estiuenca, els participants es van poder refrescar a les piscines municipals. Redacció/TvdM
Imatges de la jornada d’aquest diumenge a la Fira de Cambrils. Tjerk van der Meulen
Societat l L’esdeveniment ha comptat amb un ampli programa d’activitats paral·leles durant tot el cap de setmana
Redacció
Cambrils ha finalitzat amb èxit la 66a edició de la Fira Multisectorial. Enguany el recinte firal va ser de més de 40.000 metres quadrats i va comptar amb la participació de 110 expositors de sectors com l’automoció i motocicle tes, la maquinària agrícola, la jardineria, el comerç i els ser
veis, les energies renovables, la salut i el lleure, entre altres. Com en edicions anteriors, l’exposició comercial es va completar amb tres espais més: la Fira de Firetes instal· lada des d’ahir a l’avinguda de l’Esport i l’avinguda Charles Darwin; el tradicional Mercat d’Artesania que omplirà els carrers del Barri Antic a par tir d’aquesta tarda, i la segona edició de la Fira d’Artesans
Cervesers i Foodtrucks a la plaça del Setge. A més, la fira ha comptat amb una àmplia programació d’activitats, com una cercavila musical, una actuació del Mag Santos, tastos de cerveses, animació a càrrec de La Piccola Orquetra de Traüt Espectacles, l’obra de teatre itinerant Les Girafes Gegants l’espectacle Always Drinking Marching Band a la plaça del Setge, tallers infan
tils de l’Associació d’Artesania Origen de Cambrils a l’avingu da Mil·lenari, l’exhibició caste llera dels Xiquets de Cambrils i els Xiquets de Tarragona i una actuació itinerant dels timbalers Cop de cap. La no vetat més destacada va ser l’espectacle de 300 drons que va servir ahir de clausura. Les màquines es van enlairar per dibuixar dotze imatges relaci onades amb l’esdeveniment.
Un espectacle amb 300 drons va servir diumenge com a cloenda de la fira
L’alcalde de Cambrils de fensa que la fira cambrilenca és «un espai de celebració i de trobada comercial, social i lúdic, pensat per gaudir amb tota la família just abans que
comenci l’estiu».
El director del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM) Moisés Rodríguez, assegura que l’es deveniment «és un referent i que portat 66 edicions de mostra que s’ha cregut en el projecte».
Per la seva part, la regidora de Promoció Econòmica afir ma que la fira és «tradició i alhora modernitat».
Entrevista l El secretari de l’àrea de Formació Professional del Departament d’Educació de la Generalitat, nascut a Tarragona, analitza la rellevància de l’FP en l’actualitat i els seus reptes de futur
Álvaro Rodríguez
Aquest any hi ha més de 7.500 noves places. Es cobreix així la demanda actual?
«Aquestes places són un treball que no només s’ha fet des de la conselleria, sinó que s’ha fet des del territori. Què vol dir això? Que des dels serveis territorials s’ha tingut en compte diferents aspectes de l’oferta i la demanda. Al grau mitjà i el grau bàsic, això es tradueix en el fet que els alumnes tinguin la possibilitat de fer un cicle a prop d’on resideixen. En canvi, quan parlem de grau superior, d’alguna manera, l’oferta i la demanda té a veure amb sectors estratègics. En referència a això és com aquestes noves places s’han distribuït». Què s’ha reforçat al Camp de Tarragona?
«Bàsicament, torno a insistir, nosaltres aquí a Tarragona tenim sectors molt estratègics i aquí està l’increment. Un d’aquests són la descarbonització i l’hidrogen verd, on es preveuen inversions importants. Hi ha un altre que és tot el que fa referència a la salut i al benestar de les persones. I aquí també s’ha mirat que els joves tinguin un lloc per poder fer la formació al centre de treball. Un altre àmbit rellevant al Camp de Tarragona és tot el que fa referència a les tecnologies digitals avançades. El Camp de Tarragona també té el seu propi clúster. Un altre tema és el del turisme sostenible i el vinculat a l’esport. També en la gastronomia som un referent». També hi ha un reforç per donar sortida a l’abandonament escolar «Sí, també hi ha una ampliació de programes de formació inicial. Per mi hi ha una qüestió molt important que és, que per primera vegada a Catalunya, hem iniciat una nova via amb la formació professional
bàsica. Aquí hi ha un important increment. Hem de pensar que els joves entre 18 i 24 anys que estan aturats tenen una característica en comú: que no estan graduats d’ESO ni tenen una qualificació professional inicial. Els joves que facin la formació professional bàsica poden tenir aquestes dues titulacions. Tenim joves al sistema que per una qüestió preventiva creiem que pot ser un bon instrument la formació professional bàsica». Ha crescut l’interès dels joves per l’FP?
«Sí, sí, sí. Nosaltres hem fet una aposta com a Govern pel batxillerat general, creiem que pot obrir encara més les portes als joves. Aquesta modalitat et permet no focalitzar-te en una branca sinó en diferents. És una aposta que hem fet amb els diferents instituts, amb el repte de fer-ho créixer anys vinents. Hi ha un altre indicador que també val la pena tenir en compte, que hi ha joves que han optat pel batxillerat, han fet un grau universitari i després fan un cicle formatiu. Les dades ens diuen que els joves cada vegada pensen més en la formació professional, l’increment de l’interès en els darrers deu ha estat entre un 38 i un 40%. Al final hem d’anar conceptualment pensant que la formació contínua ha vingut per quedar-se».
L’FP es pot adaptar millor als canvis del món actual?
«La formació professional sempre ha tingut la capacitat d’adaptar-se als canvis que es produeixen en els diferents sectors. Diria que és una característica d’ahir i d’avui. Avui encara més. Nosaltres tenim la sort que tenim professors molt ben formats, amb ganes d’aprendre i conèixer. També tenim una important formació a l’empresa. Això fa que es creï un ecosistema on els docents també estan
en contacte amb el món empresarial. Aquest vincle entre empresa i centre educatiu és que fa de l’FP un model molt preparat per adaptar-se als canvis».
Pot Catalunya tenir un model de formació retribuïda com Alemanya?
«Nosaltres, cada vegada més, estem configurant un nou model d’FP català. Aquest any hem començat amb la dual intensiva. Aquest model no té només moltes més hores a l’empresa, sinó que els alumnes reben una remuneració en forma de beca o en forma de contracte. Avui tenim a un 9,6% d’alumnat en aquest model. Creiem l’objectiu és buscar la manera d’incrementar aquest percentatge. Pensem que és un objectiu viable perquè ho compartim amb els agents socials i amb els sectors econòmics. Fent això Catalunya s’aproparà a aquest model alemany, francès, on els joves que fan formació professional tenen algun un tipus de contracte». Quines opcions tenen un grau més alt d’inserció al Camp de Tarragona?
«Tenim sectors molt potents, com el químic, el manteniment o les energies renovables. El Camp de Tarragona té una formació professional molt adaptada a l’empresa. Tarragona té aquesta riquesa, ja que tenim concentrada una formació d’excel·lència en un lloc molt proper a la indústria». Tarragona ha de servir d’exemple a la resta del país?
«Catalunya és molt asimètrica. Què vol dir això? Que I hi ha diferents realitats. Jo crec la formació dual general estarà un temps per damunt de la intensiva, però poquet a poquet anirem aconseguint el que abans comentava, que sobretot els graus superiors vagin cap a la dual intensiva.
Formació pels reptes del futur
Roca destaca la necessitat d’enfocar la formació professional en els reptes del futur del país. Com a exemple, el secretari apunta que el pla de gestió de Rodalies, així com el futur tramvia del Camp de Tarragona, necessitaran professionals capacitats per donar resposta a una nova mobilitat catalana. Un altre exemple seria la descarbonització de la indústria, apostant per coneixements en l’hidrogen verd.
Canvis
«Hi ha molts joves que acaben un grau universitari i després decideixen fer una FP»
Referent
«La riquesa de Tarragona és tenir una bona formació molt a prop de la indústria»
Com ho podem fer això? Des de la corresponsabilitat, des dels territoris i sobretot identificar els sectors estratègics que estan generant ocupació de qualitat i que fan la riquesa d’aquest país. Hem d’interpretar quines són les necessitats del sector i quines són les necessitats dels nous perfils professionals». Quines oportunitats genera el trasllat de la laboral de Tarragona?
«Jo crec que la comissió bilateral entre l’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya donarà sentit al repte d’aquest trasllat i generarà un espai de coneixement i excel·lència. Hem de saber que l’important no és l’espai, sinó les persones que gene-
ren aquest coneixement. Jo crec que és una bona línia de treball i ara el que caldrà és que les persones que formen part d’aquesta comissió, que segur que ho faran, assoleixin aquest objectiu».
I què em diu del projecte eductiu a la Tabacalera?? «És una oportunitat que està molt vinculada a un sector estratègic. Crec que durant la conversa he parlat de turisme esportiu, també de turisme sostenible. Jo crec que en aquests espais hem de continuar treballant i apostant per una qüestió col·laborativa i complementària. Perquè, al final, quan treballem així, l’impacte en la ciutadania i en el sector econòmic és molt notable.».
Educació l La demarcació supera
Álvaro Rodríguez
Les modalitats de formació professional dual intensiva o d’alternança, on l’alumnat rep una retribució econòmica, guanyen pes a Tarragona. Durant aquest curs el percentatge d’aquestes modalitats s’ha situat en el 18,59%, bastant per sobre de la mitjana catalana (13,73%). En canvi, les modalitats generals tenen menys pes a Tarragona que a la resta del país. Cal destacar que les generals són encara un 70% de la formació professional a Catalunya, una balança que el departament d’Educació està disposat a equilibrar. Entre els sectors amb més volum de formació remunerada trobem, sobretot, tots aquells relacionats amb l’enginyeria. Concretament, el podi el conformen les indústries d’extracció (75%) l’energia i l’aigua (66%), la fabri-
supera la mitjana catalana
cació i mecànica (55%), l’electricitat (50%) i la química (47%). Per contra, les famílies amb menys pràctiques remunerades són la indústria pesquera, imatge i so, sanitat, activitats físiques i la imatge personal.
En el curs 2024/25 un total de 6.215 empreses han col·laborat amb models d’FP dual intensiva o d’alternança. La major part d’aquestes són microempreses (2110), seguides de petites empreses (1876) i mitjana empresa (1225).
Altres dades rellevants en aquest àmbit, recollides pel Consell General de Cambres, són que el 87,82% dels alumnes acceptaria una feina a la mateixa empresa on va fer la formació. D’altra banda, el 86,91% dels tutors d’empresa recomanarien la contractació de l’alumne i el 97,13% de les empreses estarien disposades a repetir l’experiència.
Societat l El fòrum d’administracions locals demana incloure aportacions per garantir un parc útil i viable pel territori
Joan Lizano
El fòrum d’administracions locals pel Parc natural de les Muntanyes de Prades ha demanat que s’incloguin les aportacions del territori en la versió final del projecte. L’agrupació, que continua defensant la creació del parc com una eina imprescindible per a la gestió i la millora del territori, remarca la necessitat de garantir que les explotacions agrícoles i ramaderes vegin més avantatges a formar part del parc que a quedar-ne fora.
En un comunicat, el fòrum ha expressat la seva «preocupació» davant de determinades veus que apunten que el
parc podria ser una «limitació per al desenvolupament socioeconòmic». Per contra, l’entitat defensa que representa un canvi de model per a un territori ja majoritàriament protegit, però sense una gestió efectiva. El parc, diuen, implicaria un segell de qualitat, una planificació a molts nivells i una dotació econòmica anual amb equip propi de gestió.
També han assegurat que la primera proposta «sembla ben encaminada», però cal millorar-la, corregint i incorporant les propostes fetes des del territori. En els documents actuals, apunten, ja s’hi reflecteix la importància del sector primari i el foment
La Diputació aprova un nou pla econòmic i
Política l La majoria del ple demana que hi hagi un únic magatzem de residus a Vandellòs
Redacció
El ple de la Diputació de Tarragona va aprovar el darrer divendres, 30 de maig, un pla econòmic i financer que permetrà adaptar el límit del creixement de la despesa de l’ens supramunicipal dins el límit establert pel govern espanyol. Aquest límit, l’any 2024, va ser d’un 2,6% i enguany la despesa està fixada en el 3,2%. La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha considerat que «és una paradoxa que una administració sense deute ni dèficit» com l’ens «s’hagi de limitar». La posada en marxa d’aquest pla no afecta els projectes previstos al pressupost i es limitarà a congelar una part del romanent de l’any passat, que va ascendir fins als 37,8 milions d’euros. Aquest mecanisme serà vigent enguany i el vi-
nent, el 2026.
D’altra banda, i entre altres punts de l’ordre del dia, el ple també va aprovar una proposta de declaració presentada pel grup de Junts relativa a la construcció del magatzem temporal de residus nuclears a Vandellòs I. El grup va demanar a la Subdirecció General d’Energia Nuclear del Ministeri per a la Transició Ecològica que es reconsideri la definició d’un únic emplaçament per als respectius magatzems de residus de les centrals de Vandellòs I i Vandellòs II. L’argument és la proximitat entre ells i amb l’objectiu de minimitzar l’afectació al territori i al municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. La proposta de declaració es va aprovar durant el ple, celebrat el darrer divendres, amb els suport de tots els grups a excepció de Vox.
Alerten de veus que presenten el parc com un obstacle per al desenvolupament
de l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura com a vies per revertir l’abandonament i la manca de relleu generacional. El fòrum assenyala que el procés s’ha desenvolupat amb normalitat i que el pla de participació ha permès que tothom expressés propostes. Fan una crida a continuar millorant el projecte per assolir el màxim consens i aconseguir un parc natural que sigui un revulsiu per als municipis de les Muntanyes de Prades.
L’apunt
Reclamen consens i una nova llei d’espais naturals
Diverses entitats pageses i forestals, com Revolta Pagesa, ELFOCAT, el Consorci Forestal o el Gremi d’Àrids, es van reunir divendres i van donar suport a la convocatòria de País Rural per reclamar un parc natural consensuat i amb partici-
pació territorial real. Alerten que el projecte pot generar problemes si es dissenya des de la distància i reclamen escoltar totes les parts implicades. També expressen preocupació per la burocràcia que pot dificultar la feina al camp i temen que alguns permisos siguin denegats. País Rural considera que la llei d’espais naturals està obsoleta i presentarà una proposta per modernitzar-la.
El municipi lidera el rànquing estatal en especialització turística relativa, amb un 77,2%. Ajuntament de
Societat l Així ho assegura el darrer ‘Atlas de Contribución Municipal del Turismo en España 2024’, elaborat per Exceltur
Redacció
Salou ha estat reconegut com el cinquè municipi més relle vant d’Espanya en matèria turística i de contribució soci al, segons l’últim Atlas de Contribución Municipal del Turismo en España 2024, elaborat per l’aliança empresarial Ex celtur. L’estudi ha analitzat un centenar de destinacions de l’estat i situa Salou entre els principals motors del sector, tant pel pes econòmic com per l’impacte sobre el territori i la ciutadania.
El municipi lidera el ràn quing estatal en especialit zació turística relativa, amb un 77,2%, una dada que re flecteix el grau d’implicació i dependència de Salou envers el turisme i que supera àm pliament la mitjana estatal. Aquest percentatge confirma el paper estratègic del muni cipi dins del sistema turístic espanyol.
Salou destaca especial ment pel seu model turístic territorial i pel volum de pla ces d’allotjament, amb un total de 66.659, així com pels
S’han valorat el model turístic, el volum de places d’allotjament i els llocs de treball
6.383 llocs de treball vinculats directament al sector turístic. Només és superat en el ràn quing per Madrid, Barcelona, Benidorm i San Bartolomé de Tirajana (Gran Canària).
Aquest posicionament reforça el lideratge de Salou com a capital turística del li toral català i com a destinació
referent en turisme familiar, sostenible i innovador. L’es tratègia de l’Ajuntament i el Patronat Municipal de Turis me es basa en la qualitat de l’oferta, la diversificació del producte, la millora contínua de l’espai públic, la promoció internacional i l’aposta per la desestacionalització.
A la demarcació de Tarra gona, altres municipis com Cambrils, La Pineda, Calafell, El Vendrell o l’Ametlla de Mar també apareixen en el llistat, fet que posa de manifest la fortalesa de la Costa Daurada dins del conjunt de l’Estat. L’alcalde de Salou i presi dent del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, ha valorat molt positivament el reconeixement obtingut per la ciutat. Segons ha ex pressat, «aquest rànquing consolida Salou com una destinació turística de pri mer nivell i referma el nostre compromís amb un model de desenvolupament intel·ligent, sostenible i centrat en les per sones i la societat».
activa l’horari d’estiu
Municipal l Salou ha ac tivat aquest darrer diumenge, 1 de juny, l’horari d’estiu de la Zona Blava, que estarà vi gent fins al 30 de setembre, amb l’objectiu de millorar la mobilitat, afavorir la rotació de vehicles i facilitar l’aparca ment a les zones més concor regudes del municipi. L’horari general s’aplica cada dia de la setmana, festius inclosos, de
10 a 14 h i de 17 a 21 h. Els pàr quings de Llevant Nord i Sud tindran un horari ampliat, de 10 a 00 h, també cada dia. A la zona del Cap Salou, s’aplicarà un horari especial entre el 15 de juny i el 15 de setembre de 10 a 21 h. Aquest àmbit inclou carrers com Bosc de la Mont serrada, Camí del Racó, De la Cella, De les Dunes, Farola, Torre Alta i Punta del Cavall.
Els residents amb el domicili fiscal del vehicle a Salou i que paguen l’impost de circula ció al municipi tenen dret a una hora gratuïta i un cost de només cinc cèntims per les hores següents. Aquest any, també s’han fet ampliacions i ajustos en zones com Brussel· les i Torrasa, Zona Nord i car rers transversals, i Pompeu Fabra. Redacció
Salou tindrà aquest estiu dues noves zones sense fum a la platja de Llevant Redacció
Medi Ambient l Es delimitaran al costat dels jocs infantils i els de cal·listènia
L’Ajuntament de Salou ampli arà aquest estiu els espais de platja lliures de fum a la platja de Llevant. Aquesta mesura, que s’emmarca dins les políti ques municipals de protecció del litoral i de foment d’hàbits saludables, dona continuïtat a la iniciativa iniciada l’estiu passat a la platja de Ponent.
A la platja de Ponent, l’es pai sense fum es manté en una superfície d’11.709 me tres quadrats, ubicada en torn de la base de salvament i socorrisme, la zona de cal· listènia i els jocs infantils. En aquest àmbit es prohibeix fumar i fer ús de dispositius que alliberin nicotina, com ara cigarrets electrònics i va pejadors, tant a la sorra com a l’aigua del mar. L’objectiu és preservar la salut de les persones, especialment dels infants i de les famílies, i ga
rantir un entorn net i segur per a la pràctica d’activitats a l’aire lliure.
La iniciativa s’estén tam bé aquest estiu a la platja de Llevant, que comptarà amb dues noves zones lliures de fum. D’una banda, es delimi tarà una àrea de 2.191 metres quadrats situada a la zona dels aparells de cal·listènia, i de l’altra, una segona àrea de 3.911 metres quadrats ubi cada davant de la guarderia municipal i els jocs infantils. Ambdues zones han estat escollides amb criteris de seguretat, salut i afluència familiar.
El projecte s’alinea amb la nova ordenança municipal de platges, aprovada recent ment, que estableix les bases per a una gestió responsable i cívica del litoral. L’Ajunta ment continuarà adoptant polítiques de salut pública, netedat i respecte al medi.
el
La temporada 2025 fa setmanes que ha arrencat, però el mes de juny tot s’accelera. Les grans diades s’apropen i les colles afinen les estructures per encarar de la millor manera nous reptes. Cadascú al seu ritme, perquè actualment la temporada ja no és homogènia i s’acaba dividint entre les colles que fan vacances el mes d’agost i les que no. Les primeres porten un mes d’avantatge en la seva preparació respecte les segones, però es compensa a final de temporada quan unes acaben a l’octubre i les altres allarguen les diades fins el novembre.
Abans d’aquest cap de setmana s’havien vist a plaça vuit castells de nou pisos. El 3de9f l’havien descarregat els Minyons de Terrassa en tres ocasions i els Castellers de Vilafranca dues més, mentre el 4de9f l’havien completat una vegada la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Minyons de Terrassa i l’havien carregat els Castellers de Vilafranca. Aquest cap de setmana la collita ha crescut. Dissabte a Valls, la Colla Vella va tornar a descarregar el 4de9f a la diada del Museu Casteller. Un castell treballat però mostra la confiança que li tenen històricament. Més que amb el 3de9f que, tot i tenir la sensació de menys bellugueig, es va decidir desmuntar per evitar riscos innecessaris. El 5de8 ja és un clàssic a aquestes alçades i enguany ha aparegut la novetat del 7de8, que no havien fet mai i enguany han descarregat tres vegades. Compte que no s’enlairi un pis més per afegir un cromo al seu àlbum. Fins el moment, només tenen els Verds. L’actuació a Valls va servir també perquè els Nens s’anotessin un al-
Castells l La Vella completa un altre 4de9f, però desmunta el 3de9f; els Capgrossos fan el seu primer castell de nou i la Jove i la Joves sumen quatre estrenes a La Selva
tre 4de8 i els Moixiganguers rodessin els bàsics de vuit.
Diumenge, a Mataró, els Capgrossos van estrenar el 3de9f i el van acompanyar del 2de8f i el 5de8 mostrant clarament el camí que els pot portar d’aquí un mes i mig cap a la gamma extra a la seva festa major de Les Santes.
Cambrils | 66a Fira
Multisectorial
X. Cambrils: 2/6, i3/7, 4/6
X. Tarragona: 5/7, 4/8, 3/7
Salubritat l Ha sortit a licitació el contracte de les obres per ampliar la depuradora de Falset
Redacció
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha anunciat una inversió global de 6,8 milions d’euros per millorar el sanejament de les aigües residuals a la comarca del Priorat, amb actuacions destacades als municipis de Falset i la Vilella Baixa.
A Falset, s’ha posat a licitació el contracte per dur a terme les obres d’ampliació i millora de la depuradora municipal. El pressupost és de 4,3 milions d’euros i el termini per presentar ofertes finalitza el 19 de juny. L’actual planta té una capacitat de tractament de 360 m³/dia, equivalent a una població de 2.500 habitants, i opera al 80% del seu rendiment. L’ampliació preveu la construcció d’una nova planta de tipus biològic amb aeració perllongada, capaç de tractar fins a 800 m³/dia, per a una població equivalent de 4.293 habitants. Els treballs es faran en una parcel·la pròxima a l’actual instal·lació, situada a 320 metres d’altitud i fora de zona inundable. A més del nou sistema de tractament, es preveu un procés de desnitrificació per millorar la qua-
litat de l’aigua tractada, amb bons resultats en l’eliminació de sòlids, matèria orgànica i nutrients. També es construiran un nou col·lector en alta, un sobreeixidor i un parc fotovoltaic per afavorir l’autoconsum energètic. Pel que fa a la Vilella Baixa, l’ACA ha formalitzat el contracte per iniciar les obres de la nova depuradora, amb una inversió de 2,5 milions d’euros. El projecte inclou una planta biològica amb fangs activats i quatre llits de rizomes, amb una capacitat de 95 m³/dia, així com una estació de bombament i 138 metres de col·lectors. Les obres tindran una durada de 12 mesos i cobriran les necessitats actuals i futures, tenint en compte l’increment estacional de població. L’aigua tractada s’abocarà al riu Montsant.
A Catalunya hi ha 568 depuradores i, d’aquestes, 19 garanteixen el sanejament del 86,5% del Priorat.
S’ha donat llum verda per iniciar els treballs de la depuradora de la Vilella Baixa
L’actuació amb més estrenes del cap de setmana la vam veure a La Selva del Camp, on la Joves vallenca va ensenyar tres castells nous i la Jove tarragonina un. Després de sortir de 3de8, els vermells van fer seguits el 2de8f, el 4de8p i el Pde7f, tres estructures que són marca de la casa i que les darreres temporades els han servit per atacar la gamma extra en forma de 2de9fm o Pde8fm. De la seva banda, els liles van repetir castells que ja han completat enguany com el 3de8, el 2de8f i el Pde6, però van sumar el seu primer 4de8a. Les dues colles ja estan preparades per l’assalt al castell de nou, que podria arribar el pròxim cap de setmana amb actuacions a les seves respectives poblacions.
Valls | Diada Museu Casteller C. Vella dels Xiquets de Valls: 4/9f, id3/9f, 5/8, 7/8
Moixiganguers d’Igualada: 3/8, 4/8, 7/7 Nens del Vendrell: 3/7, 4/8, 7/7
Mataró | XXIXè Aniversari Capgrossos
Capgrossos de Mataró: 2/8f, 3/9f, 5/8
Marrecs de Salt: 4/8, 2/8f, 3/8, P/6
X. Reus: 3/8, 5/7, 2/7
La Bisbal del Penedès | Xè Aniversari CC la Bisbal
C. Vila de Gràcia:
CC la Bisbal del Penedès: Jove de Sitges: Nens del Vendrell:
La Selva del Camp | Festa Major
C. Joves Xiquets de Valls: 3/8, 2/8f, 4/8p, P/7f
C. Jove Xiquets de Tarragona: 2/8f, 4/8a, 3/8, P/6
Futbol l El conjunt de Luis César només va brillar contra el Real Murcia quan el davanter Pablo Fernández va estar al terreny de joc
Pablo Fernández ha de ser titular. Aquest va ser una de les grans conclusions després de l’empat del Nàstic contra el Real Murcia del darrer dissabte. L’anomenat Far de Candás va revolucionar l’encontre al segon temps i va posar l’empat amb un golàs assistit per Jaume Jardí. Aquest resultat va ser agredolç. El Real Murcia, amb un plantejament de mínims, va assolir un gol i va aguantar el resultat per acabar signant la igualtat en el marcador que deixa l’eliminatòria per decidir a l’estadi Enrique Roca. Això sí, al Murcia li val amb repetir aquest resultat per passar a la següent ronda i el Nàstic ha de guanyar sigui com sigui. El duel va començar amb una revolució inesperada a l’onze. Figures habituals i necessàries com Marc Montalvo i el pitxitxi grana Pablo Fernández es van quedar a la banqueta en un moviment que el tècnic Luis César va definir com una «gestió de recursos» per tenir «una banqueta potent». La tensió era màxima i en el primer tram de partit es van definir els rols dels dos equips. El Nàstic dominava l’esfèric i intentava ser proactiu mentre que el Real Murcia es resguardava en un bloc baix i compacte, a l’espera de la seva oportunitat al contraatac. Així va ser durant tot l’encontre i va resultar que el pitjor enemic grana va ser ell mateix. El Nàstic es va ofegar amb la pilota sense alternatives per penetrar en el mur del Murcia. La sortida de la pilota es va col·lapsar en els centrals i, cada vegada que l’esfèric arribava a Antoñín o Víctor Narro, el conjunt visitant de seguida tenia dos homes preparats per no deixar inventar als grana. Després de l’aturada per a hidratar-se, el Murcia va fer un pas endavant en confiança i, amb el primer xut
entre els tres pals, va trobar un gol que va intentar defensar com un tresor durant tot el partit. Amb el resultat en contra i la pilota de nou en la seva teulada, al Nàstic li va costar generar. Tothom va trobar a faltar al referent de l’equip: Pablo Fernández. Per una banda, Antoñín el va trobar a faltar en la lluita amb Alberto González i Esteban Saveljich. Els dos centrals veterans, amb l’ajuda dels migcampistes resguardats en bloc baix Yriarte i Moha, no deixaven estar un davanter andalús que, al costat de Pablo, està més alliberat. D’altra banda, també es trobava a faltar des de la sortida de la pilota. L’asturià era la millor alternativa quan no hi ha manera de travessar el mig del camp. No només baixa totes les pilotades que l’arriben, sinó que també s’ofereix al mig del camp i a la banda per alliberar els seus companys.
Tot canvia al segon temps
Luis César va rectificar aviat i, a la represa, Pablo Fernández va entrar a escena. El vaixell del Nàstic, després d’un primer temps a la deriva, va trobar la llum del Far de Candás i, aviat, va mostrar de nou la seva personalitat més ofensiva. L’entrada de Marc Montalvo i la de Jaume Jardí van ser els darrers moviments que necessitava el Nàstic per engrandir-se.
Poc a poc, el Nàstic va sotmetre al Real Murcia en totes les àrees. De sobte, el segon classificat del grup 2 no va resultar un rival tan temible i això va quedar palès amb la connexió dels de sempre. Antoñín va enviar una centrada lateral a l’àrea i Pablo, entre dos homes, va obligar a actuar a Gazzaniga per aturar el seu cop de cap. L’asturià estava convençut que anava a aixecar l’encontre i així es va notar quan, en arribar la
El davanter Pablo Fernández celebrant el seu gol amb els seus companys. Joan Carles Borrachero/Nàstic
Escuders reivindicats
Marc Montalvo i Jaume Jardí van ser partícips de la reacció grana
pilota a Jaume Jardí, va demanar efusivament que se la retornés a la frontal. Quan la va rebre, no va dubtar en rematar a l’àrea per marcar un golàs
que va fer esclatar d’alegria i eufòria al Nou Estadi Costa Daurada. Finalment, es va haver de conformar-se amb l’empat, però amb la sensació que, si s’hagués vist una aposta més valenta com ja s’ha vist enguany aquesta temporada a casa, potser es podria haver donat una forta queixalada a un Real Murcia que signava l’empat des d’abans d’agafar l’autobús direcció Tarragona.
Tot es decidirà dissabte a Múrcia. El Nàstic no ha de fer res extraordinari per passar de ronda, només ha de guanyar un partit de futbol. Aquesta és tota una final en la qual el conjunt grana no pot guardar-se cap bala a la recambra. El Far de Candás va il·luminar el sender a recórrer, s’ha demostrat que el Real Murcia no és invulnerable, i ara només queda assaltar la Nueva Condomina.
Camí a Segona
Futbol l El jove central va passar de debutar jugant 20 minuts a ser titular en la semifinal d’un play-off d’ascens
El Nàstic de Tarragona ha trobat un central de futur... i present. En l’onze ple de canvis de Luis César va haver-hi una forta aposta que va sorprendre a tothom. El jove central Enric Pujol va passar de debutar jugant vint minuts en el darrer partit de lliga a fer el salt a l’onze titular en una semifinal de play-off d’ascens contra tot un Real Murcia. El de Gandesa va viure tot un curs exprés de pressió i la realitat és que va complir amb nota.
Fa quatre partits que l’eix de la defensa va variant a cada onze. El passat dissabte va ser el torn d’Enric Pujol i el central de Gandesa va aguantar el torcebraç. Al costat d’Unai Dufur, Pujol va mostrar solvència i serietat en tots els duels amb la sensació de veterania de la resta de companys d’aquesta demarcació. En el primer tram del partit, fins i tot, no va tenir por en apuntar-se a l’atac. D’ell va arribar
Nou
no va fallar i va mostrar la seva passió grana
Futbol l El Nàstic es va encomanar al Nou Estadi i aquest no va fallar. Un total de 13.897 ànimes es van aplegar a l'estadi per animar i acompanyar el seu equip en el primer duel del play-off. Els nastiquers van quedar-se glaçats amb el gol del Murcia, per aixecar-se amb els seus jugadors i esclatar d'alegria i eufòria amb el gol de Pablo Fernández. El partit va començar des de dues hores abans que xiulés l'àrbitre. Llavors, els voltants de l'estadi ja es van omplir d'aficionats que també van rebre com herois els seus jugadors. AMQ/Nàstic
la primera acció de l’encontre després d’intentar rematar una falta lateral per després deixar el tir a Roberto Torres. En el treball defensiu va complir malgrat no ser excessivament exigit. Això sí, va haver de sortir en la fotografia del gol murcià. Pujol, avançat amb la resta de la línia, es va veure superat amb un centre des del mig del camp a la seva esquena. Amb bones intencions, es va allargar al màxim per interceptar la pilota, però la seva estirada només va servir per acomodar l’esfèric a Flakus que, davant de Dufur, va deixar en safata el gol amb un cop d’esperó cap a Pedro Benito.
Amb tot, aquesta acció no va embrutir l’actuació del jove central, que va tenir temps per salvar la situació a la segona meitat. En
veure signes de dubte en cap moment del partit per a un jugador que, fa unes setmanes, només jugava amb el Juvenil A.
una nova transició del Real Murcia, Enric Pujol va
tenir l’esforç d’igualar la velocitat del davanter murcià i llençar-se a terra dins de l’àrea per treure-li la pilota de la bota sense cometre penal. En una nova acció, també va mostrar el seu caràcter a l’hora de guanyar duels i aguantar la pilota davant la pressió rival. De fet, no se’l va
Un somni fet realitat Fa una setmana, després de debutar vint minuts en el darrer partit de lliga contra l’Arenteiro, Enric Pujol va destacar davant dels mitjans que «participar en el play-off seria tot un somni». Dit i fet, aquest es va fer realitat el passat dissabte. Va ser una aposta de Luis César, tot i que el tècnic grana també va mostrar el mateix convenciment i va destacar en la roda de premsa postpartit que «veig els jugadors durant la setmana, veig el que m’ofereixen i els analitzo i em sento més segur amb uns que amb
altres. Així ho he fet amb Enric Pujol i estava convençut que era l’home que havia de jugar com a central». Aquesta aposta de donar-li l’oportunitat al central en un partit d’alta tensió va resultar amb un bon descobriment. Pujol, que va estar en dinàmica del primer equip durant tot el curs, es va guanyar el seu debut amb el seu nivell i, ara, amb aquesta titularitat, es presenta com un central amb molt de futur, perquè el Nàstic ja es va encarregar de renovar-lo fins al 2027 ara fa un mes. A més, també de present, obrint la porta a mantenir la titularitat. Tot i que l’escenari que espera el dissabte a l’estadi Enrique Roca es preveu menys hospitalari, Pujol ha mostrat que està preparat.
Pujol ha protagonitzat la quarta parella de centrals en els darrers quatre partits 1 1 1 0 0 2 1 0
Deportivo Liceo. Martí Serra, Arnau Xaus, César Carballeira, David Torres i Bruno Saavedra. També van jugar Nil Cervera, Jacobo Copa, Fabricio Ciocale i Franco Ferruccio. Reus Deportiu. Càndid Ballart, Maxi Oruste, Marc Julià, Martí Casas i Guillem Jansà. També van jugar Joan Salvat, Pol Martínez, Diego Rojas i Carles Casas. Gols. 1-0, Franco Ferruccio (11’); 2-0, Dava Torres (30’); 3-0, Jacobo Copa (40’) i 4-0, Arnau Xaus (46’) Àrbitres. Iván González González i Alberto Pérez Pérez. Incidències. Segon partit de semifinals de play-off disputat a Riazor.
Hoquei Patins l El conjunt de Jordi Garcia va completar un partit gris amb poques alternatives en atac
Arnau Montreal Quesada
Serà tot o res a la Bombonera
El Reus Deportiu Virginias va caure en el segon assalt de l’eliminatòria en un partit gris contra el Deportivo Liceo a Riazor. Els roig-i-negres no van estar encertats en atac contra un conjunt gallec que, poc a poc, va agafar confiança per segellar el segon triomf. Amb el 2-0, el Reus no pot tornar a fallar si vol passar a la final. El Reus tornava a la batalla després d’un dur cop el darrer divendres en el primer duel de l’eliminatòria. El conjunt de Jordi Garcia va viure un duel d’intercanvi de cops. Això sí, el Reus sempre colpejava primer, però el Liceo igualava l’encontre. Finalment, a vint segons del final i amb el Reus convençut d’assolir el primer assalt, Ferruccio va forçar una pròrroga mortal
que, finalment, va acabar a la tanda de penals. Allà, després de 20 llançaments, un solitari encert de Carballeira va donar el triomf al Liceo. En aquesta situació, dos dies després, començava el segon assalt amb més ànima i tensió que joc. Els dos equips acusaven l’esforç de tota una temporada i l’eliminatòria, però era el Liceo qui, poc a poc, prenia el control de l’encontre. Càndid Ballart va convertir-se en el protagonista i això van ser males notícies. Les possessions reusenques s’estiraven i s’alentien i cap acabava amb una definició. Els de Jordi Garcia no es trobaven, mentre que els gallecs guanyaven confiança. Tanta insistència dels locals van tenir els seus fruits. Franco Ferruccio va trencar l’estabilitat de l’empat amb
El jugador del Reus Marc Julià durant el duel d’ahir contra el Deportivo Liceo. Juanjo Viña/Reus Deportiu
un xut des de la frontal que va superar el mur de Ballart i Jordi Garcia va aturar el partit
Vòlei Platja l Les parelles Marina Balasch i Anna Grima i Manu Nieto i Eric Estalella es van proclamar campions a la platja de l'Arrabassada de Tarragona en la primera aturada del Campionat de Catalunya de Vòlei Platja. Balasch i Grima van ser les primeres en co-
ronar-se després de superar amb contundència a Laura Garcia i Elia Carpena. Tampoc va haver-hi igualtat en la final masculina. Manu Nieto i Eric Estalella van revalidar la corona de l'any passat imposant-se per la via ràpida a Rafa Muro i Sergio Gala. Redacció/Cedida
amb un temps mort. L’equip reusenc va guanyar en velocitat i Martí Casas i
Maxi Oruste van provar sort amb els primers tirs perillosos, però el marcador no es
El Liceo lidera l’eliminatòria amb un 2-0 i el Reus no pot tornar a fallar
mouria abans del descans. A la represa, el Liceo va posar una marxa més. En el guió, continuava sent el protagonista i Dava Torres va castigar la falta de contundènciadel conjunt reusenc. Torres va fabricar-se el gol des del seu propi camp i, després de superar a Jansà, va marcar el 0-2 amb un aixeca i pica que poc va poder fer Ballart. El gol va fer molt mal a un Reus que encara tenia dificultats per trobar-se en atac. De fet, amb el 2-0, els roig-inegres van fer un pas enrere contra un Liceo recarregat de confiança i energia. Jacobo Copa va acabar de transformar una derrota en un càstig rematant una passada des de darrere de la porteria reusenca. Aquest no va ser el dia del Reus Deportiu. Ni tan sols la pilota aturada de Martí Casas va donar una alegria, perquè el davanter va errar. Qui no ho va fer va ser Arnau Xaus. En la seva falta directa, Xaus va superar Ballart a la segona. El porter reusenc va mantenir l’estadística impecable aturant la falta directa, però no va poder fer res en el refús. Amb els dos triomfs del Liceo, l’eliminatòria passa a la Bombonera, on el Reus està obligat a guanyar tot si vol passar a la final.
Hoquei Patins l Els verds hauran de guanyar al Joan Ortoll
Redacció
El CP Calafell va ser escarmentat ahir en la visita al palau Blaugrana contra el Barça. El conjunt de Guillem Cabestany van tancar el duel amb un dolorós 9-1 que posa el 2-0 l’eliminatòria a favor del Barça. El duel va iniciar amb dificultats. Llorca va marcar el primer als tres minuts i Cervera es va inventar un gol des de darrere de la porteria per posar el 2-0. El Calafell va poder reaccionar al final de la primera amb bon gol des de fora de l’àrea de Mabe, però, a la següent jugada, Folguera va cometre un penal per donar-li al Barça el
jugador del
3-1, El segon temps va ser un monòleg blaugrana i la festa dels gols va arribar als últims
deu minuts amb un Calafell ja vençut. Ara, l’eliminatòria passa al Joan Otroll.
Política l Les dues parts continuen tancant acords en la negociació del tercer suplement de crèdit
ACN
El Govern de la Generalitat de Catalunya i els Comuns continuen avançant en les negociacions per arribar a un acord per a l’aprovació del tercer suplement de crèdit, de 469 milions d’euros, que ha de rebre el vistiplau dimecres al ple del Parlament. Les dues parts han acordat el compromís del Departament de Drets Socials de construir 3.500 noves places de residència, tal com va publicar La Vanguardia i va confirmar l’ACN. Així mateix, s’ha concertat iniciar l’estudi de diverses línies ferroviàries, com l’Orbital Ferroviària, que ha d’unir ciutats de la segona corona metropolitana, de Mataró a Vilanova i la Geltrú, sense passar per Barcelona; l’Eix Transversal Ferroviari, per unir Lleida i Girona, se-
gons va avançar El Periódico i van confirmar fonts a l’ACN; i continuar les obres de la primera fase del tramvia del
Josep-Lluís Serrano Pentinat és nomenat nou bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra
Religió l El passat dissabte 31 de maig al migdia el papa Lleó XIV va acceptar la renúncia de Joan-Enric Vives i Sicília com a bisbe d'Urgell i, per tant, Josep-Lluís Serrano Pentinat es va convertir automàticament en bisbe titular de la diòcesi. D'aquesta manera, i amb conformitat amb la tradició del Principat d'Andorra, Serrano va esde-
venir també copríncep d'Andorra. El nou bisbe d'Urgell forma part de la Conferència Episcopal Tarraconense i era bisbe coadjutor de la diòcesi d'Urgell des del 12 de juliol de 2024. L'arquebisbe Joan Planellas, va agrair els anys de dedicació i servei a la diòcesi a Vives i va desitjar «un bon ministeri apostòlic al bisbe Serrano». ACN / Redacció
Dos morts i gairebé 200 ferits durant la nit de la victòria del PSG a la Champions
Successos l Dues persones van perdre la vida i gairebé 200 van resultar ferides durant la nit de dissabte després de la victòria del PSG a la Champions, la primera en la seva història. Entre els ferits hi ha 22 membres de les forces de l'ordre franceses, entre els quals hi ha un policia que està en coma. A més, també es van declarar fins a
692 incendis, dels quals 264 van afectar vehicles, d'acord amb el balanç provisional de les autoritats franceses. Els morts serien un jove de 20 anys, que va morir en un accident de trànsit a París mentre conduïa una escúter, i un menor de 17 anys, que va ser apunyalat al pit i traslladat a l'hospital de Dax, on va acabar morint. EFE
Camp de Tarragona, així com aprovar definitivament l’estudi informatiu de la segona fase.
Pel que fa al compromís d’habilitar noves places per a l’atenció de persones grans o amb discapacitat, s’hi desti-
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
FELICIDADES RAMÓN!!!
Hoy nuestro chatarrilla cumple 7 añitos. Te quieren tus titos Rosana y Toni.
Josep, feliços 72! Com has gaudit a Cal Candi, gastronomia de nivell i un regalàs excepcional. Que passis un bon dilluns en breu esperem una paella teva.
sistema comarcal del trentramvia fins a Sallent i Súria, encarregar l’estudi informatiu per al sistema urbà de Girona i estudiar la connexió entre la Seu d’Urgell i Sant Julià de Lòria, a Andorra.
També van acordar continuar les obres de la primera fase del TramCamp
naran 2.000 milions d’euros, que seran finançats a compte del pressupost prorrogat de la Generalitat i amb fons de l’Institut Català de Finances. Entre altres projectes, inclou l’alçament de la primera residència pública de Sabadell, que hauria d’entrar en funcionament el 2026. En matèria de transport públic, el pacte també inclou licitar la redacció del projecte executiu del Tren Tram del Bages entre Manresa i Santpedor i plantejar en el marc del Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya el desenvolupament de tot el
Aquests acords se sumen als que ja es van fer públics dissabte entre el Govern i Comuns en el marc de les negociacions per al tercer suplement de crèdit. Les dues parts van tancar un acord en matèria d’habitatge, que, entre altres mesures, inclou la unificació de criteris de les diferents meses d’emergència de Catalunya abans del setembre, així com la posada en marxa d’un pla de xoc per «acabar amb la llista actual de 2.500 famílies» a través de la compra per tanteig i retracte i la construcció d’allotjament tipus A.
Pel que fa a la carpeta educativa, segons va avançar el diari Ara i va confirmar l’ACN, s’ha tancat un acord que estableix que es reforçarà en 209 dotacions docents i 352 dotacions de personal la cobertura de necessitats d’escola inclusiva. En total, es destinaran 22,7 milions el pròxim curs, dels quals 6,9 durant el 2025.
k Tribuna k
Ara fa dos anys més de 13.000 tarragonins i tarragonines van decidir amb el seu vot que el PSC governés la ciutat i que Rubén Viñuales fos el nou alcalde de Tarragona.
L’àmplia victòria socialista (superior a la que pronosticaven les enquestes) va demostrar que la ciutat demanava un canvi i un nou rumb. En efecte, la majoria volem una ciutat més moderna, més verda, més justa socialment, i que Tarragona aprofiti amb eficàcia les grans oportunitats que tenim per endavant. Els resultats electorals també van demostrar que els pactes de perdedors (és a dir, aquells que no tenen res en comú més enllà d’anar a la contra del que guanya les eleccions) no funcionen. I la que la ciutadania els rebutja electoralment quan té l’oportunitat d’expressar-se a les urnes.
Avui, dos anys després d’aquell lema “Il·lusionat amb Tarragona”, estem veient com els grans reptes tradicionals de la ciutat han deixat de ser històrics i ara són realitats tangibles. La plataforma del Miracle ja és història, tornant a la ciutat una platja més natural i menys artificial; la Tabacalera ja compta amb inversions reals com els primers estudis universitaris d’educació física a la ciutat; el pressupost pels col·lectors definitius a la Part Baixa per evitar les inundacions és un fet tangible i el Banc d’Espanya va obrint als ciutadans i ciutadanes les seves portes per poder dur a terme activitats culturals.
Tarragona torna a estar dempeus i en marxa, és evident.
També és de justícia dir que el govern de la Generalitat, liderat pel president Salvador Illa, està revertint el deute històric que tenia amb Tarragona: la Ciutat Residencial obrirà de nou dotant de nous equipaments públics la ciutat per Llevant. Les obres del nou Hospital Joan XXIII ja són una realitat i aviat veurem la Ciutat de la Justícia.
Com a diputada us puc assegurar que al Parlament es parla de Tarragona a cada sessió plenària. Això, feia molt de temps que no passava. Per fi, l’ajuntament, la Generalitat i el dinamisme de la societat tarragonina treballen conjuntament, de comú acord, i els resultats estan a la vista.
Aquesta ciutat i tots vosaltres us ho mereixeu. Som una ciutat patrimoni de la humanitat (no ho oblidem) amb una tradició ancestral de defensa de la llibertat i del progrés per a tothom.
Això vol dir que estigui tot solucionat o que no hi hagi coses a rectificar? En absolut. Sabem que hi ha problemes, per exemple, l’accés real dels joves a un habitatge digne, però també sabem que tenim uns potencials immillorables.
El primer, tornem a tenir un equip de Govern coherent, cohesionat, amb les idees clares i amb l’ambició política de fer-les arribar a bon pont.
Segon, tenim un alcalde amb lideratge. Repeteixo, amb lideratge, capaç de batallar on sigui i amb qui sigui per defensar els interessos de la nostra ciutat i de la seva gent. I això és molt important perquè sense lideratge, com el que demostra cada dia l’alcalde Viñuales, no hi ha acció política eficaç, i sense això no hi ha resultats.
Tercer, tenim un Govern de la Generalitat que creu en Tarragona, que inverteix en Tarragona i que està al nostre costat. I, molt important! que no decideix tancat en un despatx de Barcelona sinó que escolta al territori. I això també és fonamental...
Sumeu tot aquest bagatge polític a l’empenta increïble que tenim la gent de Tarragona i constatareu que els millors dies de Tarragona -una ciutat mil·lenària- estan per venir. Creieu-me, estan per venir...
Ivana Martínez Portaveu de l’Executiva de l’Agrupació del PSC Tarragona
oincideixen en l’edició d’avui entrevistes a dos experts en matèria d’ensenyament. L’expert de la UNESCO, Carlos Vargas, que va participar la passada setmana en un congrés a la URV de formació per a docents i Francesc Roca, responsable de l’àmbit de la Formació Professional al departament d’Educació de la Generalitat. Es tracta de dues visions molt qualificades de dos dels aspectes fonamentals de l’ensenyament. D’una banda, els professionals i la seva situació i de l’altra el model de formació professional, que ara ha experimentat un impuls notable des de les institucions com
a eina de futur. En els dos casos queda clar que la influència de la política és indestriable de la planificació de l’educació. Un dels laments de Vargas, precisament, és que massa sovint els models educatius depenen de ‘reinvents’ massa reiterats i que aquests se solen fer sense la intervenció dels docents. En aquest sentit, la visió de Roca és la d’algú que provés de l’exercici de la docència a la formació professional. Els canvis que ara es planifiquen han de ser dissenyats i gestionats per a garantir la seva extensió en el futur. El repte és que siguin prou encertats per no haver-los de qüestionar al cap de poc temps.
k Tribuna k
Un dels fets més evidents en la tasca política és poder arribar a la majoria de la gent en funció d’una tasca a fer i concretar, com un examen objectiu on demostrar que el que es diu i el que es compromet es compleix; malauradament, en els darrers temps, sembla que el realment important és la publicitació mediàtica, independentment de si el que s’informa és real i té fórmules objectives d’execució, especialment pel que fa al suport econòmic en cada cas.
Conseqüència del que dic és que, en el nostre dia a dia, ens podem veure envaïts per noves de tot ordre que, amb les quals el que ens ‘venen’ són projectes de futur, compromisos pel demà i, sobretot, ‘il·lusions’ que es volen implementar com opció d’estratègia electoral que a vegades es fa difícil d’entendre per una ciutadania descreguda i que veu tot el que es parla com un ‘marc electoral’ més, amb la qual se la vol implicar.
És evident que ‘la paraula’ és fonamental al debat partidista, una altra cosa és si aquesta fórmula que ha estat exitosa al llarg dels darrers temps, es valida de cara al futur, o la mateixa evidència de la nova societat la invalida o amortitza ràpidament, en tot cas el que sembla desitjable és que el seu ús, que a més «paguem entre tots», fos creïble i sobretot exigible.
En moltes ocasions i des d’un pragmatisme necessari he parlat de «projectes-pressupostos-terminis» a l’hora de parlar de compromisos per part dels poders de torn i, per tant, no estaria de més que es posessin de manifest determinats ‘idearis execu-
Lluís Badia Advocat
tius’ on s’exposessin els moments de l’execució i la fórmula financera de la seva posada en realitat, en conseqüència, crec que seria vital parlar de ‘promeses’ i també de ‘conclusions’ per fer-les realitat, com garantia de veracitat, optar per altres vies crec que és contraproduent, i el que ens porta és cap al camí del descrèdit i la potenciació d’opcions extremistes, que no sabem com sorgeixen, però que en raons com les que esmento, tenen el seu refugi electoral.
es puguin desqualificar, per tant, crec vital l’opció del realisme també per les ‘paraules’, encara que en moments puguin no agradar a una part de la societat, és evident que en moltes ocasions «el que toca no és agradable», per una gran part de la ciutadania, molt acostumada als drets i poc als deures, però no estaria de més ser conscients de tot això, si volen conquerir una credibilitat vital pel futur.
No tinc dubtes del fet que és necessari vendre il·lusió, però aquest anhel no pot quedar-se en un pur compromís verbal, sinó que s’ha de fer realitat
No tinc dubtes del fet que és necessari vendre il·lusió, però aquest anhel no pot quedar-se en un pur compromís verbal, sinó que s’ha de fer realitat; per altra banda, també seria aconsellable que els ‘palmeros’ periodistes, que n’hi ha més o menys camuflats, fossin solidaris amb el que dic com garantia personal pròpia i de credibilitat compartida. Seria poc aconsellable continuar transitant pel ‘maquillatge’ sense límits, quan l’evidència real va per un altre camí, per molt que es pugui dir el contrari, els múltiples canals informatius, als que tenim accés, no permeten l’engany, per molt que
Els pròxims mesos, on el debat electoral serà permanent, segurament rebrem informacions de tot ordre, amb un clar objectiu d’influència, i el fàcil serà l’opció per tot el que sigui acceptat de manera majoritària; deixant de costat els punts complicats; ara bé, apostar-ho tot a una manipulació d’il·lusió, em sembla molt arriscat per tots; i oblidar que la nostra societat és transversal i plena d’incoherències, també seria un greu error que no es podrà tancar en funció de missatges publicitats, més o menys atractius, en funció de les campanyes encertades o no.
En qualsevol cas crec que la comunicació, avui vital a qualsevol nivell, haurà de ser creïble i fonamental, però és que, a més, hauria de garantir conseqüències de tot ordre per aquells que opten per la manipulació, si fos el cas, només així es podria garantir unes ‘paraules’ amb aval de compromís pràctic, la resta només ens porta a la confusió dels mateixos missatges verbals.
k Tribuna k
Dos anys després de les eleccions: promeses buides i reptes ignorats
Han passat dos anys des que els veïns i veïnes de Cambrils van dipositar el seu vot a les urnes amb l’esperança d’un municipi més funcional, més just i amb una visió clara de futur. Des del grup de Junts-Compromís Municipal per Cambrils, hem exercit lideratge i accions que queden per l’actual equip quan hem estat al govern. Ara, actuarem com a oposició exercint una fiscalització responsable, crítica però constructiva, davant d’un govern municipal que, malauradament, desaprofitarà, novament, una oportunitat històrica per transformar Cambrils amb lideratge ferm, amb visió de futur i amb ímpetu.
Aquest mes de maig arribem a l’equador del mandat. I és el moment de fer balanç. Malauradament, el que veiem no és encoratjador: manca de projecte, novament improvisació i una paràlisi política preocupant. La majoria que ostenta el govern no s’ha traduirà en lideratge ni en accions transformadores. El que s’ha imposarà serà la gestió rutinària i l’autocomplaença, mentre els problemes estructurals del nostre municipi continuen enquistats.
Un dels moments clau serà la presentació del pressupost. I, des d’avui ja ho podem dir ben clar: serà un
k Dels lectors
Energia neta?
Havent vist el programa ahir (27 maig 2025), el programa a TV3, Nit de Ficció, “Els herois de Vandellòs I”.
Voldria comentar, que amb el gran perill de les Centrals Nuclears, el millor que es podria fer és invertir amb energies renovables i fer-les més eficients, perquè no succeeixi el gran apago del 28 d’abril de 2028. Que s’inverteixi el que s’hagi d’invertir en les Renovables. Perquè també. I els residus radioactius que s’ha de fer?
També trobo que la U.E. dir que les Centrals Nuclears són energia neta. Evidentment, és neta si no passa res, però i els residus? Això ja demostra que no és neta.
Jordi Figuerola Solà Reus
Enric Daza Micol
Grup municipal Junts – Compromís municipal de Cambrils
pressupost poc treballat, sense cap ambició ni valentia per encarar els grans reptes que arrossega Cambrils. No abordarà la manca de model econòmic sòlid ni la revitalització comercial del nucli antic. No encararà de manera seriosa les problemàtiques d’habitatge, ni tampoc la millora de l’accessibilitat als barris. Continuarà fent equilibris a curt termini sense cap visió de ciutat per als propers deu anys.
residencial.
Des de Junts-Compromís Municipal per Cambrils continuarem fent el que vam prometre: ser una oposició rigorosa, serena i valenta. Però també presentarem alternatives. Tenim l’experiència i la visió per fer-ho. Ja vam deixar projectes redactats com la reforma del Mercat Municipal, l’ordenació de la Rambla de Jaume I o la millora de carrers com el d’Orquídies. Si avui alguna cosa avança a Cambrils, és gràcies a les bases que vam deixar posades en l’anterior mandat.
Des de Junts-Compromís Municipal per Cambrils continuarem fent el que vam prometre: ser una oposició rigorosa, serena i valenta
Tampoc hi haurà respostes als dèficits històrics d’inversió en equipaments educatius, esportius i culturals. I és especialment greu que no es vulgui afrontar el problema estructural del manteniment urbà, que afecta la qualitat de vida i la imatge de Cambrils com a municipi turístic i
Gracias, personal del Joan XXIII
No es plato de buen gusto para nadie tener que pasar unos días ingresado en el hospital. Pero si los profesionales te dispensan un trato exquisito, la cosa se vuelve menos dolorosa. Una vez más, el personal del Hospital Joan XXIII me han vuelto a hacer creer en las buenas personas. Quiero agradecer a todo el personal de la tercera planta del Joan XXIII, por su gran atención y trato recibido durante mi ingreso hospitalario. Tampoco quiero olvidarme de los primeros días, que los pasé en la cuarta planta. Trato igualmente de diez, exquisito. Por último, y no menos
Els pròxims dos anys poden ser decisius. Encara hi som a temps d’invertir en les prioritats reals, de recuperar el temps perdut. Però això requerirà una sacsejada política i un canvi de rumb que, a dia d’avui, el govern actual no sembla disposat a emprendre. Cambrils mereix molt més que una gestió de tràmit. Mereix lideratge, projecte i compromís real amb la ciutadania. I nosaltres hi serem, preparats per assumir aquesta responsabilitat. I qui més s’ho mereix són els treballadors municipals als quals encara no se’ls solucionarà la seva problemàtica laboral.
importante, felicitar al equipo de cirugía del doctor Carlos Olona Casas, por su gran profesionalidad. Feliciano Moreno Un paciente agradecido
El terrat del Palau de Congressos
Repassant notícies, llegeixo que l’any 2023 ja es va aprovar un pressupost per redactar un projecte que donés vida a l’abandonada zona del terrat del Palau de Congressos. Sempre he sentit la idea d’ubicar-hi un parc infantil (molt necessari), acompanyat per jardí i mobiliari urbà. A causa del fort sol que cau arribant la primavera, suposo que hi posarien alguna pèrgola, per evitar insolacions. En fi, un projecte
k Tribuna k
Fa pocs dies vam presentar públicament una melmelada social, sostenible i 100% de Reus. Tres mil pots de melmelada de taronja amarga procedent dels mil quilos de taronges aprofitables dels cent setanta-quatre tarongers plantats als carrers de Reus que destinarem a finalitats socials i institucionals.
Tot un exemple d’economia circular i de la importància de practicar l’aprofitament alimentari, és a dir, de la necessitat d’acabar amb el malbaratament, en un món en què la població augmenta i els recursos, com els aliments, són finits.
Es tracta d’un projecte basat en els valors que fonamenten la nostra actuació municipal, ja que és transversal, comunitari, social, sostenible i local en el marc d’un projecte global.
És transversal per què neix del treball conjunt entre la Regidoria de Via Pública, l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials, a través del Centre Social El Roser, i la Fundació Espigoladors.
bonic i esperat. Estem a 2025 i no veig cap moviment. Continua brut de grafits, i amb l’abandó que ens tenen acostumats. Tant de bo estiguem equivocats i de sobte ens trobem en un projecte executat, i els nens puguin gaudir d’un espai per jugar, mentre els pares es relaxen a l’ombra.
A la plaça Corsini també esperen la pèrgola que pugui aplacar la insolació que es pateix a l’estiu, quan vols accedir al mercat. Són petites coses que el ciutadà es mereix.
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Podeu enviar les vostres cartes a: opinio@diarimes.com
És comunitari per què es tracta de melmelada elaborada en el marc del projecte ciutats comestibles que promou la comunitat Urban(eat)a, una nova forma de promoure l’aprofitament alimentari als pobles i ciutats d’arreu del territori a partir dels fruits de l’arbrat urbà que promou la Fundació Espigoladors. Per això, tot i que en aquesta ocasió les taronges les han collit les brigades municipals, en un futur està previst implicar la comunitat (usuaris/àries del Centre Social El Roser i d’entitats socials de la ciutat, alumnat dels centres educatius de la ciutat...) en la collida tant de les taronges com les olives o altres fruits dels arbrats de la ciutat. A més, aviat també farem al Centre Cívic Gregal un taller d’elaboració de melmelada per conscienciar la ciutadania sobre la necessitat de practicar l’aprofitament alimentari. És social per què bona part d’aquests pots de melmelada es distribueixen entre les persones amb necessitats alimentàries de la ciutat des del Centre Social El Roser a través del Programa de Gestió Alimentària de Reus. Un programa en què té un paper destacat el Taller Baix Camp, una entitat que té per objecte la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies. I, a més, tant al Centre Social El Roser com a l’obrador es im-perfect de la Fundació Espigoladors, on s’ha elaborat aquesta melmelada, són espais d’inserció sociolaboral per a persones en situació de risc d’exclusió social.
Es tracta d’un projecte basat en els valors que fonamenten la nostra actuació municipal, ja que és transversal, comunitari, social, sostenible i local en el marc d’un projecte global
És sostenible per què la collida de les taronges abans que caiguin a terra ha evitat que embrutin els carrers i se’ls ha donat una utilitat social i sostenible. S’ha aprofitat una fruita que, d’alta manera s’hauria malbaratat.
És local, per què es tracta d’un producte de quilòmetre zero, ja que es tracta d’aprofitar els fruits de l’arbrat del nostre municipi, i al mateix temps s’engloba en el marc d’una iniciativa que la Fundació Espigoladors promou arreu de Catalunya.
Per tot això, aquesta melmelada és molt especial i ens deixa molt bon gust de boca.
Anabel Martínez Serrano Regidora de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus
Reconeixement l L’alumnat ha treballat les avantguardes artístiques per desenvolupar una mirada crítica
L’Institut Jaume I de Salou ha estat un dels centres guardonats a la 47a edició dels Premis Baldiri Reixac, impulsats per la Fundació Carulla, que reconeixen els projectes educatius transformadors a través de la cultura, les arts i la llengua catalana. El centre ha estat distingit amb el Premi Baldiri Experiències pel projecte El joc de les primeres avantguardes ST-ART, una proposta creativa que posa l’art al centre de la pràctica educativa per abordar reptes pedagògics propis.
En aquesta edició, els Premis Baldiri 2024-2025 han reconegut la tasca de 28 centres educatius de parla catalana, entre els quals hi ha tres centres del Camp de Tarragona: a més de l’Institut Jaume I,
també han estat premiades l’Escola Pompeu Fabra de Reus i l’Escola Santa Caterina de Vinyols i els Arcs. Tots tres
han destacat pel seu compromís amb la llengua catalana i per impulsar iniciatives innovadores que fan de l’art un eix
de transformació educativa. L’Escola Pompeu Fabra ha estat una de les vuit seleccionades al Premi Baldiri Arts i
Necrològiques
Tarragona
Patrick Wymann.
Ha mort als 56 anys. El seu funeral serà avui a les 14 h al Tanatori.
Luis Manuel Vilariño Vidal.
Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h al Tanatori.
Reus
Rosa Bacardit Fabregas.
Ha mort als 77 anys.
Juan Tarragó Descarrega.
Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h al Tanatori.
En l’edició d’enguany s’han reconegut tres centres educatius del Camp de Tarragona
Llengua, dotat amb 3.500 euros, amb el projecte Pompeus a escena, una proposta de teatre en català adreçada a tot l’alumnat de primària. L’Escola Santa Caterina ha estat reconeguda amb el mateix premi que l’Institut Jaume I per la iniciativa Sota la Mussara – ARTIstes de proximitat El Premi Baldiri Experiències està dotat amb 600 euros per centre.
L’acte de lliurament dels premis ha tingut lloc aquest darrer diumenge, 1 de juny al Museu Terra de l’Espluga de Francolí, en el marc de la Festa de la llengua, la cultura
i l’educació, on tant alumnes, com professors i famílies han pogut participat en diverses activitats pedagògiques com tallers sobre sostenibilitat, paisatge i tècniques com la cianotípia o la pedra seca. Enguany s’han presentat un total de cent-seixanta projectes, dels quals cent trentasis procedeixen de Catalunya, vint del País Valencià, dos de les Illes Balears i també dos d’Andorra. En total, s’han repartit 44.000 euros entre les diferents categories: Arts i Llengua, Experiències i Escola Transformadora. Aquesta darrera ha estat atorgada a l’Escola Municipal d’Educació Especial Can Vila de Mollet del Vallès. La directora de la Fundació Carulla, Marta Esteve, ha volgut destacar que els projectes culturals tenen la capacitat «de generar vincles socials i afectius, ampliar mirades i activar canvis reals en la nostra societat», i ha subratllat la voluntat de la fundació de donar suport a les iniciatives educatives que, des de la creativitat i el compromís, fan de la llengua catalana un element de cohesió comunitària i transformació social.
Alf Clausen, músic i compositor, en una imatge d’arxiu. Cedida
Mor als 84 anys Alf Clausen, el compositor de la música de la sèrie animada ‘Els Simpsons’
Defunció l Alf Clausen, compositor de Els Simpson, la sèrie animada nord-americana, ha mort als 84 anys a Los Angeles després de lluitar una dècada contra la paràlisi cerebral. Va treballar a la sèrie des de la segona temporada fins al 2017, quan Fox el va acomiadar en el marc d’un pla de retallades. Clausen va crear més de 10.000
fragments musicals per a 550 capítols i va guanyar dos premis Emmy. També va compondre per a sèries com Alf, Moonlighting i Fame, i per a pel·lícules com Airplane II i Splash. En ser acomiadat, va denunciar discriminació per edat, però arribà a un acord judicial. Groening va destacar el seu talent com «l’arma secreta» de la sèrie. Agències
ÀRIES
21/03 al 19/04
Si et queden coses per resoldre avui és el dia. Llança’t amb força a l’obtenció dels teus drets i veuràs com de fàcil serà aconseguir-los.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Mantingues les distàncies amb la gent, no li facis el joc als altres concentra’t en els teus objectius o dispersaràs energies inútilment.
SAGITARI
22/11 al 21/12
El teu món emocional es trobarà bastant descontrolat i la teva gran sensibilitat patirà alguns cops baixos. No subestimis al contrari.
10:30 +Bàsquet
TAURE
20/04 al 20/05
Intenta refrenar-te en les teves accions. En la família trobaràs el refugi buscat. Nit moguda passional que la recordaràs per temps.
VERGE
23/08 al 22/09
Les persones que avui t’acompanyin t’ajudaran en tots els teus plans. Hauràs de mostrar-te enèrgic perquè compleixin els teus desitjos.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Assumptes d’índole familiar centralitzaran la teva atenció alteraran els teus plans. Actua amb cautela i no et deixis convèncer fàcilment.
21/05 al 20/06 BESSONS
L’amor et somriurà durant la jornada. Les situacions més difícils seran salvades sense problemes. L’atzar estarà del teu costat però no et passis.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Bon moment per a trobar sortida ràpida als problemes dubtes que et pesen a diari. No temis als enemics ni als obstacles encara que siguin grans.
20/01 al 18/02 AQUARI
El dia serà molt actiu però hauràs de prendre-ho amb molta paciència per a no caure en el mal humor. Amb paciència arribaràs a tot més.
21/06 al 22/07 CRANC
Mostra’t el més natural possible deixa’t portar per la improvisació, veuràs que això t’ajudarà molt per a aconseguir els objectius.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Molt bona jornada per a trobar un equilibri físic emocional tan necessitat per tu. No t’oblidis de les teves responsabilitats, però relaxa’t.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Estaràs molt sensible a les accions dels altres. Et sentiràs comprès només pels pròxims, això t’empenyerà cap a la solitud. Escalf.
TARRAGONA:
Rubio Sanromà, Clara La Unió, 17 Telèfon 977 233 521
Ciutat Montserrat, Rosa
Maria - Molero Ciutat, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 97 7543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Conde Peidro, Lucia Escultor Rocamora, 1 Telèfon 977 757 301
SALOU:
SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
11:00 Destí 2030 (r)
11:30 Connecticat
12:30 Caminant per Catalunya
13:00 Aventurístic
13:30 Ciutadella
14:00 Notícies Migdia
14:30 Notícies Esports
15:00 Notícies Migdia (r)
15:30 Notícies Esports (r)
16:00 Efecte mosaic. Tarda
17:30 Pica Lletres
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Qüestió de fons (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies Vespre
20:30 Cercle Central
21:00 Notícies Vespre (r)
21:30 Cercle Central (r)
22:00 Notícies Vespre (r)
22:30 Cercle Central (r)
23:00 Notícies Vespre (r)
23:30 Cercle Central (r) CANAL REUS TV
10.00 Efecte Mosaic. Matí
10.30 Connecticat
11.30 Com la nit el dia. Cabaret
12.00 Destí 2030
12.30 SPI+TV
13.00 Connecticat
14.00 Notícies 12
14.30 Com la nit el dia. Cabaret
15.00 Destí 2030
15.30 SPi+TV
16.00 Efecte Mosaic. Tarda
17.30 Pica Lletres
18.00 Va passar aquí. Catalunya
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 La tertúlia del Dorsal12
21.00 Ciutadella
21.30 Aventurístic
22.00 Notícies 12
22.30 La tertúlia del Dorsal12
23.00 Ciutadella
23.30 Aventurístic
00.00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Fas viciosa alguna persona, fer-li contreure un vici. Una visió política. 2. Dofí de l’Amazones. No deixar votar a una nació en una dictadura. 3. Resol un tema sense vocals. Mag. Pren un cafè. 4. Relativa a l’orella. Secreció patològica. 5. Faríem nius al bosc. Taula de l’altar capgi- rada. 6. Enmig del cel. Mulars. Afirmació. 7. Mitja cara. Un salt sense límits. Badia petita. Mig zero. 8. Teixit per a cortines, al revés. Condemno eterna- ment algú. 9. Paret prima de totxos. Rosada. Quasi sempre van amb els uis. 10. Tres romans. Posar un cargol. Una d’anís. 11. Sodi. Sola i molt desorde- nada. Només una mica. 12. Principi d’un acord. Despullada d’esquena. Ànec femella. Nou-cents romans.
VERTICALS: 1. Cria virons. Estri. 2. Demani. Renilla. 3. Relatiu a les pes- tanyes. Referit a les ovelles. 4.Via sense entrada. Nascut a Croàcia. Producte del galliner. 5. Vocal. Mamífers bòvids. Just tallat arran. 6. Paga mensual. Està. Sexualitat. 7. El diari Segre. Ciutat noruega. 8. Individu d’una secta islà- mica. M’emporto el diari. Cent. 9. Mig rica. El que fa el temps. Associació de pares. 10. Normal a la gran ciutat. Deixo ple d’aigua. 11. Germanetes de la mare. Níquel. Dos-cents. 12. Planeta ascendent. Malaltia per fongs. Mil.
28º 18º
Previsió pel Camp de
Coret Herrera, Rosa Sinies, 3 Telèfon 977 380 788
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217
CAMBRILS:
Barcelona Marti, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466
VALLS:
Climent Pons, Lourdes
Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763
EL VENDRELL: Pelegrí, Maria Antonia Margalló, 13. Telèfon 977 009 688
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Fins a migdia cel mig o molt ennuvolat en general, amb el pas de nuvolades d’oest a es. A partir llavors la nuvolositat minvarà progressivament i les nuvolades es restringiran al Pirineu i Prepirineu, si bé al final de la tarda també n’arribaran d’altres a punts del terç oest. Independentment, creuaran bandes de núvols alts al llarg de tot el dia.
Temperatura
La temperatura mínima serà semblant, o lleugerament més elevada, tret de punts del litoral i prelitoral nord on baixarà lleugerament. Per la seva banda, la temperatura màxima serà moderadament més baixa en general
SANDRA. 33 AÑOS. HONESTA y honrada. Para cuidar mayores y hacer limpieza en general. Informes Antonio gerente don tresillo. Tel: 642.482.729
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
TAPICERO
Todo tipo tapicerías. Toldos – cambio de lonas. Tel: 691.586.879
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.366.813
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087
MASAJE TERAPEÚTICO en camilla. Renueva, respira y libera tensión. Reus. Tel: 634.777.389
MASAJISTA
Curtmetratges Ja s’han obert les inscripcions per participar al FilmsCunit, el Festival Jove de Curtmetratges de Cunit, que enguany se celebrarà el 28 de juny
El curt 1976, d’Ivan Loma, es va endur el Premi al Millor Curtmetratge del FilmsCunit 2024, el Festival Jove de Curtmetratges de Cunit que es va celebrar per primera vegada l’any passat. Amb el seu treball, inspirat en els clàssics actuals de terror, Loma va demostrar que hi ha una pedrera de cineastes amb ganes de fer sentir la seva veu i prou talent perquè aquesta sigui escoltada.
Aquesta és, precisament, la raó de ser del FilmsCunit: descobrir i donar veu als talents joves de la comarca del Baix Penedès i, per extensió, de la resta de Catalunya. D’aquí que les bases del certamen estipulen que s’hi poden presentar autores i autors d’edats compreses entre els 15 i els 25 anys. Enguany, el Festival Jove de Curtmetratges de Cunit se celebrarà el 28 de juny, i el període d’inscripcions és obert fins dimarts 10 de juny. Poden optar a la selecció tots els curtmetratges produïts després de l’1 de gener del 2019, d’una durada màxima de 10 minuts, enregistrats en català, castellà o ambdues llengües, i que siguin de producció catalana. El festival l’organitza l’Ajuntament de Cunit i compta amb el suport de les productores locals Mirasud Pro i SG Audiovisuals. Entre el jurat hi serà Alejandro Matus, de l’estudi de so i postproducció Moonlight de Barcelona, on es realitza la postproducció d’alguns films de Netflix i altres plataformes de renom, amb treballs com La casa de papel o
NTamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
El mestre que va prometre el mar «Avui dia els joves ho tenen molt difícil per mostrar el seu treball. Amb aquest festival els oferim una doble finestra. D’una banda, la del públic, i de l’altra, la dels professionals que conformen el nostre jurat», explica Laureano Clavero, director del FilmsCunit Aquest certamen va arrencar l’any passat a partir de l’èxit del Taller de realització cinematogràfica de Cunit que s’imparteix a través de l’Espai Jove de l’Ajuntament. «Arran del taller hem descobert grans talents molt joves. Amb el festival pretenem fer el mateix, però a gran escala, sobretot a nivell comarcal», afir-
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
o parem de rebre notícies al mòbil. Sabem que no són aleatòries sinó fruit de les nostres recerques i de la quantitat de dades que les empreses tecnològiques, per una via o altra, acumulen sobre cadascú. Hi ha una informació que ja m’ha arribat un parell de cops i, atès que la trobo interessant, hi dedicaré aquest article. La IA, a través dels milions de perfils personals que atresora, ha identificat diverses paraules que, a parer seu, delaten el nivell d’intel·ligència d’un individu. És a dir, mots que les persones amb un quocient intel·lectual baix solen emprar més sovint o, fins i tot, de manera repetitiva a mode de crossa -les “muletilles” de qualsevol mena ja es consideren un problema-. Gent del Camp, penseu-s’hi abans de dir: obvi, cosa, sempre i jo. Pronunciar massa sovint el terme “obvi” sembla ser un mecanisme de defensa per evitar explicacions complexes (inseguretat), fer servir el vocable “cosa” per a tot implica manca de precisió i claredat mental (simplicitat), abusar del “sempre” indica rigidesa comunicativa o pensament absolut (estretor de mires) i dur-se a la boca el “jo” constantment revela un narcisisme curt d’enteniment (egosurfisme). La IA també atribueix poc discerniment a les persones que propinen insults a dojo (projecció de frustracions pròpies) però aquí hi discrepo si parlem, per exemple, dels argentins o si pensem en els renecs que els catalans fem anar amb tota naturalitat atès que formen part del nostre llenguatge. Possiblement, això respon a frustracions però, en aquest cas, no personals sinó col·lectives. Insultar o blasfemar com a fet cultural no és expressió d’una manca d’intel·ligència general sinó d’haver perdut, com a poble, la fe.
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
ma Clavero, que també és qui dirigeix aquest Taller. Enguany, a diferència de l’any passat, el festival s’articula amb dues seccions: una amb treballs independents i una amb curts realitzats per alumnes d’escoles de cinema.
Per a més informació i formalitzar les inscripcions es pot visitar la pàgina web del festival (cunit. cat/filmscunit).
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
