Carnaval 5
Un llibre de Jorge Pérez fa un recull històric dels judicis satírics del Rei Carnestoltes de Tarragona
Reus 9
El Gaudí Centre assoleix la xifra d’ de visitants
Opinió 20 Lluís Badia. Presumpció de culpabilitat: «Tot té un ‘dictat ideològic’ interessat, buscant redits polítics»
Carles Ruiz, president de Ferrocarrils de la Generalitat explica al Diari Més que el model illenc, que també és de gestió pública i de dimensions ajustades, és el que es va tenir en compte per planificar el del Camp de Tarragona
Festes 7
Aquest diumenge es va fer la Rua de Lluïment amb les quinze millors comparses de l’any anterior acompanyades per la de la Reina i la del Concubí
i 3
La Generalitat presenta al Vendrell el pla de protecció del litoral català Medi ambient l 12 1.000.000
Entrevista l El president de Ferrocarrils de la Generalitat explica com avança el projecte del TramCamp així com l’impacte que preveu que tingui al territori. També aborda una hipotètica absorció de Rodalies
Carles Ruiz fa un any i mig que és president de Ferrocarrils de la Generalitat i una de les grans carpetes que ha tingut sobre la taula és el TramCamp. «Tenim moltes ganes d’aterrar a Tarragona», expressa. El projecte va ser una adjudicació directa del Govern a Ferrocarrils. Per què a FGC i no a Renfe o a una empresa privada?
«Ferrocarrils és l’instrument del Govern. Nosaltres fins ara hem operat línies metropolitanes, vam fer també l’encàrrec de la Pobla i, lògicament, en un projecte de la importància que té aquest primer tramvia del Camp de Tarragona, el Govern va decidir que l’empresa, que ja era la seva operadora, tirés endavant aquest projecte».
Quin paper hi juga l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) del Camp de Tarragona en aquest projecte?
«Són coses diferents. Nosaltres som un operador, el que fem és aquells encàrrecs de mobilitat que se’ns fan per part del Govern o per part de l’Autoritat Metropolitana del Transport. Els tirem endavant com a operador. Una altra qüestió és la gestió del conjunt del sistema, que és la que controla el Govern i també a través de l’ATM».
Què ha d’esperar la ciutadania pel que fa al servei?
«Estem treballant en el primer element estructural de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. Tal com estarà configurat, generarà noves dinàmiques de mobilitat que ara no existeixen o que es fan d’una altra manera. La ciutadania ha de tenir un
Mobilitat
«La mobilitat privada ha arribat al seu límit. El futur passa pel transport públic»
sistema de transport públic a tota l’àrea metropolitana que vinculi elements tan impor-
tants com és Tarragona, l’aeroport de Reus, tota l’àrea de la zona turística de Cambrils, Vila-seca, Salou».
L’objectiu que es marquen és que la ciutadania canviï el cotxe privat pel tramvia?
«Hi ha un element que és molt clar: la mobilitat privada ha
arribat al seu límit. Ja no podem inventar més carreteres, més vials, no tenim capacitat. Les ciutats, i sobretot àrees denses, com pot ser la de Tarragona o la de Barcelona, no tenen capacitat per promoure més potència de mobilitat privada. Per tant, el futur clarament està en els sistemes de
mobilitat de transport públic.
Com es pot ser competitiu en un sistema de mobilitat de transport públic?
Lògicament, garantint una fiabilitat, garantint uns temps, arribant a molts punts que tinguin interès per a les persones, i això és precisament el
que s’està configurant amb el TramCamp».
Serà compatible amb l’autobús o serà la competència?
«Cada sistema de mobilitat és totalment diferent. No és igual la funció que fa un autobús, ni la funció que fa un tramvia, ni la funció que fa un tren de rodalies o un tren de proximitat. Cada un és diferent i són complementaris, això és l’important. El gran canvi que s’està produint en la mobilitat arreu és la interoperativitat. És a dir, que s’estan generant sistemes de transport molt diferents, complementaris, i amb operadors diferents. Per tant, no es pot demanar el mateix a un autobús que en un tramvia. Tots són necessaris, perquè cadascú cobreix etapes, arribades, punts molt diferents. El que és important és el sistema, i que hi hagi elements estructurals, com és el cas del tramvia, que tenen molta més capacitat que d’altres i que poden donar aquesta capacitat de mobilitat de persones molt més elevada a punts estratègics».
Zones turístiques
La fase 1 del TramCamp passarà per zones i municipis turístics. Quin impacte hi preveuen?
«Serà un servei inèdit al país. Un transport ràpid i de gran capacitat que travessarà tota la zona turística. Suposarà un potencial per a aquests municipis, que permetrà una vinculació més estreta entre el territori».
La previsió és que aquest tram estigui operatiu el 2028. Hi arribaran a temps?
«Sí, seguim els terminis de la nostra agenda. Estem ja iniciant les primeres obres per començar a treballar sobre el terreny. S’han comprat ja els tramvies, s’han adjudicat també els tallers, que seran una peça molt important de tot aquest engranatge. Per tant, nosaltres estem sobre l’agenda i estem fent bàsicament els passos necessaris perquè sigui una realitat el 2028».
A nivell de plantilla, poden assumir el projecte amb els
Longitud Parades Durada trajecte Freqüència mitjana Velocitat màxima Total passatgers
Camp de Tarragona
Tenerife
Camp Tarragona: Fase1
Plantilla
«Crearem una plantilla i una estructura de gestió nova dintre d’FGC»
treballadors que ja hi ha a l’empresa o s’hauran de reforçar? Planegen contractar gent del territori?
«El desenvolupament del projecte es farà aquí al territori, no pot ser d’una altra manera. Lògicament, és un projecte nou, és un servei nou que donem i, per tant, pràcticament és crear tota una plantilla, tota una estructura de gestió nova dintre de Ferrocarrils. De fet, hem publicat ja una plaça de direcció pel projecte per poder complementar totes les persones que estan treballant dintre de la casa per començar a fer-se càrrec ja del desenvolupament del projecte».
En l’àmbit de les tarifes, tenen alguna previsió? Serà un sistema integrat amb altres mitjans de transport?
«Sempre treballem amb els models integrats i, en aquest sentit, el sistema tarifari es determina amb el Departament i amb l’ATM. Aquesta finestreta encara no és oberta. Estem ara tot just començant amb les obres».
Relació amb el territori
Un cop estigui operatiu, FGC estarà amatent a les possibles modificacions o millores que proposin ajuntaments o veïns?
«Nosaltres, normalment,
Tarifes
«Sempre treballem amb tarifes integrades amb altres transports»
quan estem implantats en una zona tenim una relació molt estreta amb el territori. Ens agrada parlar directament amb els ajuntaments i amb els usuaris. Així ho fem amb el tren de la Pobla i a les línies metropolitanes. La manera de funcionar que tenim a Ferrocarrils és ser molt atents a les necessitats del territori. El sistema ferroviari és un sistema que no es pot anar canviant cada dos per tres, però sí que és veritat que per això es triga a planificar-lo i posar-lo en marxa, perquè hi ha hagut un debat molt important dintre del territori per afinar al màxim possible».
Quin calendari tenen previst per a la fase 2?
L’apunt
«Això ho marcarà el projecte que s’està acabant de realitzar per part del Departament. Aquest és el que marcarà l’agenda. És més complex que la primera fase i, per tant, també afecta més interlocutors i infraestructures».
Crisi de Rodalies
Davant de la crisi actual a Rodalies i el debat polític al país, com veu la demanda sobre que FGC en sigui l’operadora?
«Jo crec que la decisió que ha pres el Govern i que s’ha pactat és la més idònia. Veig bé crear una empresa nova que assumirà tot el traspàs i totes les línies que ja estan en funcionament a Rodalies. Ferrocarrils ens dediquem més als nous projectes, com el tren de l’aeroport o l’ampliació de la línia fins a Gràcia. Creixerem en un 50%. Són canvis importants i necessitem adaptar-nos».
Ferrocarrils gestiona les estacions d’esquí catalanes
S’acosta la fi de la temporada de neu. Quin balanç en fan?
«És un any excel·lent. Les estacions del nostre grup han tingut molta neu i el balanç és positiu. Però nosaltres anem més enllà. Estem treballant en un model nou, no d’estació d’esquí sinó d’estacions de muntanya que treballin tot l’any. Aquí serà molt important el tramvia del Camp de Tarragona com el futur tren de l’aeroport».
Per què?
«Perquè estem estudiant una integració dels serveis turístics de les nostres propostes. Crec que és un dels elements que ens dona un plus, més enllà de ser una operadora».
Tenerife
viatgers
l El mirall
Les característiques del servei a l’illa canària són molt semblants a les previstes al Camp de Tarragona
Qui ho diria. Poques connexions es poden establir entre el Camp de Tarragona i Tenerife. Però el tramvia en podrà ser una. El TramCamp que projecta Ferrocarrils de la Generalitat al nostre territori té com a màxima referència el de l’illa canària. «Hem estat comparant amb altres tramvies perquè és la primera vegada que posen en marxa un tren des de zero. Cal tenir en compte que cada servei té la seva dimensió i està adequat al lloc on està. Però el tramvia de Tenerife és el que s’aproparia més a nosaltres», indica Carles Ruiz
Per què? Doncs, per començar, perquè està gestionat per un operador públic: MetroTenerife, que depèn del Cabildo. També, per una qüestió de dimensions. El tramvia illenc compta amb dues línies, com les que tindrà el nostre. La principal, que connecta San Cristóbal
de la Laguna i Santa Cruz de Tenerife, té uns 12,5 quilòmetres. La primera fase del TramCamp connectarà 14 quilòmetres. En ambdós tramvies, el temps de trajecte complet d’una punta a l’altra és d’una mica més de 30 minuts. «Hem buscat una referència en doble sentit. Tant pel que fa al model de gestió com pel que fa a les dimensions. Aquest mirall no el trobem amb els de Granada, Saragossa o els de Barcelona», expressa el president d’FGC. De fet, representants de l’operadora pública catalana van viatjar a l’illa per veure in situ el servei.
Des del 2007
El tramvia de Tenerife es va inaugurar el 2007. En aquests anys de servei, ha transportat més de 240 milions de passatgers, ha realitzat prop de 2,5 milions de viatges comercials i ha recorregut 24 milions de quilòmetres. El servei funciona de dilluns a divendres de 6.00 a 24.00 h, i els caps de setmana i festius
El tramvia illenc també està gestionat per un operador públic
hi ha servei les 24 hores. En hora punta (7.00-15.00) la freqüència és de cada 5 minuts. El 40% dels viatges es fa per motius de mobilitat obligada, principalment treball o estudis. La línia 1 s’utilitza, sobretot, per a desplaçaments a casa (26 %), a la feina (24 %) i a centres educatius (18 %), mentre que la Línia 2 concentra la seva demanda en viatges a casa (40 %), feina (15 %) i estudis (10%), segons l’última memòria anual disponible de MetroTenerife. És l’únic sistema ferroviari a les Canàries. De cara al futur, es preveu ampliar la xarxa amb noves línies i extensions, incloent-hi una connexió prevista amb l’Aeroport de Tenerife Nord i una prolongació de la línia 2 fins al barri de La Gallega. Com dirien allí: Agüita!
Espai públic l L’Ajuntament ha licitat les obres per fer l’estructura, la qual es construirà des de Battestini
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona ha licitat la construcció d’una nova rampa per a millorar l’accessibilitat al Parc de la Ciutat. Aquesta estructura permetrà connectar la vorera de l’intercanviador de Battestini amb la zona de jocs infantils, superant el desnivell existent —d’uns quatre metres d’alçada aproximadament— amb un itinerari que estarà adaptat a la normativa vigent. Actualment, ja existeix una rampa integrada a les escales més properes al carrer Pere Martell, però aquesta no compleix amb els requisits que estableix el Codi d’accessibilitat de Catalunya. Segons els plecs tècnics, presenta un pendent del 10,57% al llarg de 21 metres sense replans intermedis. Té una amplada d’1,5 metres, però no compta amb baranes. A més, el seu estat i la seva configuració la fan poc segura i adequada per al pas de cadires de rodes i persones amb mobilitat reduïda.
El nou camí tindrà forma de ziga-zaga, amb trams rectes inferiors a nou metres de longitud i plataformes intermèdies. En aquest cas, el
La rampa actual està integrada a unes escales i no compleix amb els requisits que estableix el Codi d’accessibilitat de Catalunya. Cedida
Tindrà forma de ziga-zaga, amb una amplada de 2,2 metres i passamans
pendent màxim serà del 8%, mentre que l’amplada s’augmentarà fins als 2,2 metres, per sobre del mínim exigit. No hi haurà obstacles en tot el recorregut, que disposarà
Urbanisme l L'horari de treball serà de vuit del matí a set de la tarda
Redacció
Aquest dilluns comença reasfaltatge del carrer Tortosa. Està previst que les obres s’allarguin fins al 27 de febrer i es divideixin en tres trams. El primer serà entre la carretera N-340 i el carrer Priorat que necessita reconstrucció total del ferm i
millora de l’esplanada, degut al molt mal estat de conservació. El segon serà entre el carrer Priorat i el carrer Balaguer que necessita una rehabilitació estructural del ferm amb el sanejament de les zones en mal estat i una reposició de les zones sanejades; i amb un fresat de la capa de trànsit per a la seva
posterior reposició amb una nova capa de trànsit. El darrer tram es troba entre carrer Balaguer i carrer Penedès, on es faran dues reparacions puntuals del ferm de calçada. L’horari de treball serà de 8 del matí a 7 de la tarda. Pel que fa a les afectacions durant aquestes dues setmanes, els
en els diferents replans del recorregut, que no funcionarà només com un punt d’accés, sinó que serà també «un lloc per contemplar i gaudir del Parc de la Ciutat». El pressupost de la licitació ascendeix fins als 159.459,97 euros (IVA inclòs) i es preveu que el termini d’execució d’obres sigui de sis mesos.
de pavimentació tàctil als extrems per avisar les persones invidents. Tanmateix, es collocaran passamans a banda i banda, es reforçarà l’enllumenat amb l’ampliació de la línia més propera del parc i s’implementarà nova senyalització.
guals del tram 1 no podran accedir del 16 al 20 de febrer, i del 21 al 27 de febrer ho podran fer de 19 h a 8 h. Pel que fa als del tram 2, del 20 al 27 de febrer podran accedir de 19 h a 8 h. Respecte al Tram 3, si algun gual està davant de la zona a reparar tindrà les mateixes restriccions que els del tram 1. El carrer Priorat funcionarà com a cul-de-sal i amb doble direcció, i no s’hi podrà aparcar. Les obres s’emmarquen en el Pla d’asfaltatge 2025 de l’Ajuntament de Tarragona, pressupostat amb quasi 3 milions d’euros.
El projecte inclou també la instal·lació de nou mobiliari urbà amb cadires de formigó
Renovar la zona de jocs Més enllà de millorar l’accessibilitat, la intenció del consistori és renovar l’actual zona de jocs infantil, justament on desembocarà la nova rampa. Tal com va explicar el conseller d’Espais Públics, Guillermo García, a Diari Més fa poc més d’un any, la voluntat del govern municipal és adaptar aquesta àrea per fer-la «inclusiva» i apta per als nens i nens amb capacitats diverses. Aquesta intervenció, que es farà en una segona fase, suposaria la desaparició de l’antic skatepark i la cistella de bàsquet. Tot i que encara no hi ha cap consignació econòmica, es calcula que la inversió podria rondar entre els 250.000 i els 300.000 euros. Durant aquest mandat, ja s’han renovat i ampliat diferents parcs infantils de la ciutat, com el de les places Verdaguer, Josep Maria Salvadó i Urpí, i General Domènech Batet i Mestres. En tots els casos, s’ha volgut afavorir la inclusió i l’accessibilitat de les àrees de joc. Pel que fa al Parc de la Ciutat, també s’han dut a terme millores els darrers mesos. El passat estiu, es van substituir les 75 llumeneres existents per altres amb tecnologia LED i, a més, es van incorporar 60 nous punts de llum.
Entrevista l El component de la Colla La Bóta presenta un llibre fruit d’una feina d’arqueologia literària que recupera textos perduts d’aquest acte satíric del Carnaval tarragoní, del qual diferents entitats se n’han encarregat
Com sorgeix la idea del llibre?
«L’any passat la Colla la Bóta va fer 40 anys i pensàvem com ho podíem celebrar. Vaig pensar que estaria molt bé fer un judici que fos un homenatge als altres judicis que s’han fet. Aleshores li vaig comentar al Toni Garcia si podíem recopilar tots els textos del nostre judici, feina fàcil. Però el repte va ser recuperar els texts més antics».
Per què?
«El Josep Maria Pena va escriure els dos primers judicis, però quan es va cremar la seva casa també es van cremar els guions d’aquells judicis. Per sort, una de les actrius, la Rosa Rossell, va trobar guions mecanografiats i cartells i me’ls va donar. Arribem a l’any 2000 i d’aquí no tenim guió. El Paco assajava sense guió escrit. Però algú va fer un vídeo VHS. He hagut de transcriure tres judicis d’unes dues hores. Transcriure’ls jo a mà. Ha sigut un exercici d’arqueologia literària».
I quin ha sigut el teu objectiu?
«La meva obsessió era posar en valor aquests judicis i els artistes que abans que jo havien escrit el judici. Tot el que havia fet gent abans que jo, d’això qui se’n recorda? És una pena. El Josep Maria Pena va fer una feina molt xula, qui se’n recordarà?».
Els textos també deuen mostrar l’evolució del Carnestoltes i del context a la ciutat, oi?
«El meu objectiu no era fer una perspectiva del Carnestoltes de Tarragona, però ha esdevingut a això. L’estil era molt diferent abans, però crec que amb La Bóta hem tornat una mica a l’essència de què és el judici i com s’ha de fer. El 1984 i el 1985 és una obra de teatre breu on es jutja el rei amb uns testimonis satírics: un veí de Reus, una noia que parla fatal el català, un veí del Serrallo».
L’evolució de l’acte
I què va canviar després?
«Quan agafa l’acte la Sala Trono fa una lluita entre el bé i el mal, amb el diable i Déu, tot en vers i amb paraules malsonants. Era com un Ball de Dames i Vells però de Carnaval. Després arriba el Pere Estadella amb el Sindicat del Riure i fa una comèdia de l’art pels carrers de Tarragona. El Paco Madrid fa un espectacle de cabaret. I és amb l’Hèctor de la Salud que el Judici torna a ser el que era als anys 80». Per què és important l’estructura?
«Quan tu fas el judici jo penso que tens una estructura, tens un compromís amb la ciutadania. Cada ciutadà t’anirà a veure igualment i els farà gràcia, però si l’Ajuntament de Tarragona em diu que la Colla
Pérez ha repassat
Sàtira
«Allò que agrada del Judici és anar i veure a qui esbudellen enguany»
La Bóta fa el judici, jo crec que hem de fer el possible per fer un judici, no el que ens roti. com els primers que fem que el jutge sigui l’alcalde de debò, per exemple». Ara es fa més sàtira de la
política i l’actualitat social a la ciutat?
«Jo crec que sí, els judicis dels deu últims anys estan clarament molt més actuals. També més efímers, perquè si parles de l’actualitat d’aquí tres anys ja no tindrà sentit. Posem noms i cognoms. Ens hem fotut amb tècnics de l’Ajuntament, amb Repsol, amb personalitats de Tarragona, amb alcaldes, amb consellers. I això al final també
enganxa més. La ciutadania ho valora. És el que li dóna sentit al judici. El que és xulo precisament del judici és anar i dir a veure a qui esbudellen enguany».
Els anys que l’has escrit tu, com ho has abordat?
«Jo enviava un WhatsApp a qui participava o gent propera i els hi deia: d’aquí a dilluns envieu-me per privat tots els temes que us agradaria que tractéssim al judici. Jo agafa-
L’apunt
El Judici de la Reina Carnestoltes i el seu Concubí se celebrarà aquesta tarda com és habitual. A les 18:30 hores hi haurà el primer passi al Saló de Plens de l’Ajuntament. Després, a les 20 hores, a la plaça de la Disbauxa, la Corsini, es tornarà a interpretar. La Bóta representa un any més aquesta petita obra de teatre.
va tots els temes i llavors feia triar els personatges segons el temes. Quan t’acoten els límits és quan t’obligues a tu mateix a ser creatiu per veure què fas dins d’això. És més fàcil».
Com veus el futur del Judici a Tarragona?
«Penso que la clau és que es consolidarà si nosaltres, com a Colla la Bóta, aconseguim que hi hagi sempre relleu. Hi ha una cosa que hem aconseguit: un espai i un dia. El judici ja sabem que és el dilluns. El programa així també ja ho contempla. El Judici s’ha de fer. Que no ens torni a passar que hi hagi anys on no es feia. És un dels actrs més populars del Carnestoles. És un llegat i ho hem de reivindicar».
Societat l Una plataforma ciutadana considera que la mesura de l’Ajuntament és «abusiva» i no soluciona el problema
Una plataforma ciutadana demana la retirada del registre obligatori d’ADN dels gossos de Tarragona. L’Ajuntament va presentar la campanya fa pocs dies i un sector dels tarragonins ja s’ha mobilitzat contra una mesura que consideren «abusiva» a nivell de protecció de dades. L’impulsor, Emili Badia, està recollint
firmes mitjançant change.org per a aturar la campanya del consistori.
Segons exposen els crítics amb la iniciativa, abans d’implantar un sistema obligatori amb règim sancionador, l’Ajuntament podria haver reforçat «altres accions preventives i de convivència». Entre aquestes alternatives, esmenten l’increment de la vigilància als carrers amb per-
Gastronomia l El xef Josep Moreno va elaborar el plat per a 600 persones al Mercat
Redacció
Tarragona és aquests dies l’epicentre de la gastronomia estatal, ja que aquest vespre acull la gala dels Soles Guía Repsol 2026. Aquest cap de setmana, l’esdeveniment s’ha sumat al Carnestoltes i dissabte va omplir el Mercat Central de romesquet de peix. L’encarregat d’elaborar-lo va ser el cuiner Josep Moreno, del restaurant Deliranto de Salou, qui va preparar racions per a unes 600 persones. Durant la jornada, també es van sortejar les primeres cinc
experiències gastronòmiques a un restaurant Un Sol de tot Espanya i cinc entrades dobles per a la Gala d’avui al Palau de Congressos, entre tots els participants que durant aquests dies han comprat al mercat i s’han descarregat l’app de Guia Repsol.
«La Gala dels Soles 2026 no podia ser en un altre lloc que a Tarragona, Reus i Costa Daurada, com a cirereta a un any en què Catalunya ha estat Regió Mundial de la Gastronomia. Aquest és un territori que potencia el quilòmetre zero i on la restauració posa
sonal qualificat, campanyes d’educació cívica o un major control del compliment de la normativa ja existent. «Una proposta concreta seria que la Guàrdia Urbana realitzés controls per verificar que els gossos que circulen per la via pública estan correctament identificats amb microxip, sancionant qui incompleix aquesta obligació ja establerta per la normativa actual»,
indiquen. Amb tot, la finalitat de la mesura de l’Ajuntament és poder identificar quins animals han deixat deposicions a la via pública i així poder san-
cionar els propietaris, tal com van presentar fa pocs dies. La campanya informativa s’allargarà fins el 15 d’agost. A partir d’aleshores, els pro-
pietaris dels animals que no estiguin al registre podran ser sancionats amb 1.500 euros. El preu serà progressiu, de 35 euros fins als 45 euros.
en valor els productors de l’entornç, va destacar Cristina Lagé, directora general de
Turisme de la Generalitat de Catalunya. Aquest vespre arriba el mo-
ment final amb la Gala, que arrencarà a les 20 hores al Palau de Congressos, on es des-
cobriran els nous Soles que rebran diferents restaurants d’arreu d’Espanya.
Societat l El Carnaval tarragoní torna a brillar amb llum pròpia i amb propostes originals i atrevides
Oriol Castro Sanz
Des de força abans de les 18 hores, centenars de tarragonins ja s’aplegaven a l’avinguda Ramón y Cajal per agafar lloc. Petits i grans, famílies i gent gran. Molts, es portaven el seient de casa per reservar-se una tribuna a primera fila. I és que ningú es volia perdre la Rua de Lluïment. Les millors comparses de l’any passat van complir amb les expectatives i van brindar un gran espectacle de música i color pels carrers de la ciutat.
Puntuals, els altaveus van començar a sonar a les sis en punt. L’encarregada d’obrir la Rua va ser Colours Fantasy, inspirats en la pel·lícula Malson abans de Nadal. Amb un gran desplegament i molt bon ritme, la primera comparsa va posar a to la ciutat per tot el que esperava durant la tarda. Disc 45 va agafar el relleu i va portar el fons del mar a Tarragona. Crancs, cavallets de mar i pops van sortir de l’aigua i es van posar a ballar, vigilats des de la carrossa per Posidó. La Colla Ballaruga va apostar enguany per la deessa Freia i va comp-
tar amb molts membres petits, demostrant que hi ha relleu al Carnaval tarragoní. Mentrestant, el públic buscava espai per a treure el mòbil i aconseguir una bona fotografia. Platinum es va inspirar en la Perla Negra, portant el caràcter dels pirates amb uns barrets impressionants i interactuant molt amb els espec-
La Unió va deixar sortir les bèsties de ‘Jurassic Park’ i va fascinar els infants
tadors. La Reina i el Concubí s’ho miraven des del seu tro, esperant per sortir. La Unió va deixar sortir les bèsties de Jurassic Park i va fascinar els més petits. I els Amics de la Part Alta es van vestir de superherois.
Els tarragonins que van sortir a veure la Rua van ser agraïts i reconeixien l’esforç de les comparses, que hi han treballat durant mesos, amb aplaudiments quan acabaven les coreografies. El Carnaval va tornar a brillar un any més amb llum pròpia pels carrers de la ciutat.
Equipaments l El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha tret a licitació el contracte d’obres per adequar els espais
Sergi Peralta Moreno
El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica invertirà uns 5 milions d’euros per reformar els Jutjats de Reus. La intervenció actuarà als sistemes de ventilació i climatització i a la coberta, i permetrà adequar els espais de l’edifici per adaptar-se a la nova llei d’eficiència judicial, però, també, per preparar-se per a l’eventual arribada de noves unitats judicials.
Fonts del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica apunten que les obres que es duran a terme als jutjats responen a dues qüestions principals. D’una banda, preparar l’espai per a possibles «noves unitats judicials», arribin amb la convocatòria del 2026, el 2027 o davant qualsevol eventualitat. A més, permetran adequar l’entorn a la llei 1/2025 d’eficiència judicial, que cerca la racionalització del sistema i l’impuls de serveis comuns que donen assistència de manera transversal a les places judicials.
Una reivindicació històrica és la creació del segon jutjat social de Reus
El Govern de l’Estat va anunciar, a finals de gener, la creació de 500 noves places de jutge el 2026, 91 de les quals estaran destinades a Catalunya. L’esborrany del Ministeri de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts proposa l’obertura d’una nova plaça a la secció social del Tribunal d’Instància de Reus, una de-
cisió que resoldria una petició històrica de la ciutat. Fins al 26 de febrer, les comunitats autònomes tenen temps per enviar esmenes i ajustar la distribució definitiva de les unitats. «Tenim capacitat plena per assumir totes aquestes noves unitats judicials», va expressar el conseller de Jus-
Cultura l L'Ajuntament de Reus va iniciar fa un any pla d'actuació al Teatre Fortuny que ha acabat derivant en un tancament temporal de l'equipament per tal de garantir les condicions de seguretat. Arran de reunions del Consorci del Teatre Fortuny, on estan representats l'Ajuntament i la Diputació de Tarragona, es va arribar
a un moment en què es va creure convenient tancar, ja que es van detectar unes deficiències en matèria elèctrica i antiincendis. «No era un risc imminent per a ningú, però prioritzem la seguretat per sobre d'un benefici econòmic», justifica l'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. «Hem de ser conscients que al Teatre Fortuny entren 800 perso-
nes dins i mai passa res, però no fos cas que passés qualsevol cosa i allò no estigués perfecte. Prioritzem la seguretat dels reusencs, dels treballadors i del teatre», afegeix. Arran del tancament es van reubicar les actuacions previstes durant el mes de febrer en altres indrets de la ciutat o bé s'ha decidit posposar-ho per a més endavant. MLB
tícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, en una compareixença la setmana passada. «Es tracta d’una notícia excel·lent i un pas essencial per reparar el dèficit històric que acumula Catalunya en aquest àmbit i per descongestionar el servei públic de l’administració de justícia»,
havia celebrat dies enrere, tot subratllant que l’arribada de les unitats judicials «reduirà els terminis judicials i permetrà que els ciutadans tinguin accés a una justícia àgil, ràpida i eficaç».
En una visita institucional a Reus el febrer del 2025, Espadaler va reiterar que treba-
llarà «perquè una de les noves unitats judicials per incorporar al més aviat possible sigui el segon jutge social a la capital del Baix Camp». És una de les reivindicacions més reiterades del sector. De fet, segons la Memòria de l’Audiència Provincial de Tarragona de l’any 2024, el jutjat social de Reus està «sobresaturat», amb una càrrega de treball superior al «mòdul legalment previst» i que ha necessitat el reforç d’un Jutge d’Adscripció Territorial a l’espera de la implementació de la nova unitat. Així mateix, l’executiu central i Esquerra Republicana (ERC) van pactar la creació de 90 unitats judicials addicionals per al 2027. Entre les dues arribades, s’assolirà la xifra de 1.050 jutges a Catalunya, fet que permetrà acostar la ràtio de magistrats per habitants a la mitjana espanyola i europea. En paral·lel, 39 jutges de la darrera promoció de la Carrera Judicial tindran com a destí Catalunya, essent una plaça a la secció penal del Tribunal d’Instància de Reus. El contracte d’obres ha sortit a licitació per un pressupost base de 5,8 milions d’euros (IVA inclòs). El termini màxim d’execució serà de 21 mesos i la previsió és que l’actuació comenci a partir de juliol del 2026.
Turisme l Un grup de daneses van ser el visitant 1 milió de la història de l’equipament cultural
Miquel Llaberia
El Gaudí Centre va assolir el passat divendres 13 de febrer la fita històrica de rebre el visitant número 1 milió de la seva trajectòria que va iniciar amb l’obertura de l’espai el 25 de juny de 2007. Precisament, va ser amb la visita de tres joves d’origen danès. Aquesta xifra evidencia l’interès despertat pels visitants de la ciutat tant de l’equipament com del llegat de l’arquitecte reusenc al llarg dels anys. Concretament, ha cridat l’atenció als turistes de fora de l’Estat, ja que un 57% dels visitants del Gaudí Centre en aquests gairebé 20 anys han estat com la visitant 1 milió, públic internacional. A més, cal destacar que dins d’aquest 57%, un 37% provenien de Rússia i un altre 37% de França.
Pel que fa al públic català suma un 23% del total, del qual destaquen com a poblacions de procedència Barcelona, amb un 43% dels catalans, i Reus, amb un 26%. Finalment, el 20% del públic restant provenia de la resta de l’Estat, en què les comunitats autònomes més destacades són València, amb un 15%, Madrid, amb un 12%, i el País Basc, amb un 10%. Per un altre costat, de tots els visitants un 28% han estat per part de grups organitzats i un 9% per grups
escolars.
Ara bé, tal com apunten des de l’Ajuntament de Reus aquesta fotografia ha anat canviant al
Les dades del Gaudí Centre
llarg dels anys fins a l’arribada al visitant que sumava la setena xifra al comptador. A més, la tendència general va ser un augment continuat del percentatge de visitants internacionals, però no va ser fins a la dècada del 2010 que es va consolidar com el grup majoritari. A més, tot i que es mantingui el visitant rus com el més nombrós en la classificació de visitants internacionals, aquest va començar a disminuir progressivament a partir de l’any 2015, mentre que altres van començar a augmentar en presència com
1.000.000
DE VISITANTS DES DE L’OBERTURA DE L’ESPAI, EL 2007
Procedència dels visitants
57% 23% 20%
L’equipament es troba enmig de les obres de renovació de la sala immersiva
L’Hospital coordina dues donacions d’òrgans durant el procés d’eutanàsia
Salut l Un equip multidisciplinari de professionals de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, coordinat des del Servei de Medicina Intensiva del centre, va dur a terme durant l'últim any dues donacions d'òrgans en el marc de la presentació de l'ajuda per morir (PRAM). Es tracta de persones que havien sollicitat l'eutanàsia i havien ex-
pressat la voluntat de donar els seus òrgans. El procés es va iniciar amb la detecció dels possibles donants per part de professionals dels equips PADES i també de l'atenció primària, i tant la prestació de l'ajuda per morir com l'extracció dels òrgans es van dur a terme a l'hospital. En els dos casos, el procediment es va desenvolupar amb èxit i els
òrgans es van trasplantar a quatre pacients receptors. La directora del Servei de Medicina Intensiva de l'Hospital, Imma Vallverdú, afirma que «la coordinació del procés de donació durant el PRAM és diferent de la resta de processos de donació, ja que en aquest cas tenim l'oportunitat de conèixer el pacient i la seva família». Redacció
A la vegada, va posar l’accent en la contribució d’activitats que es fan al voltant del Gaudí Centre i com un element que ajuda a la desestacionalització del turisme.
Renovació del Gaudí Centre
Per una altra banda, les autoritats municipals van posar el focus també en la transformació que es troba immers l’equipament en l’actualitat. Precisament, el passat mes de gener van començar les obres de reforma de la tercera planta del Gaudí Centre, corresponent a la renovació de la sala immersiva. Un contracte d’obres adjudicat a l’empresa Wasabi Produccions SL amb una inversió de 540.809,95 euros i amb el projecte redactat per part de NAM ARQ Studio SL, amb la col·laboració de STOA.
Internacional Rússia Barcelona València
França Reus Madrid Catalunya Estat
Orígen majoritari
el visitant francès.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va destacar la fita d’assolir el milió de visitants com un fet molt rellevant: «Vol dir que Reus ha sabut explicar-se al món amb rigor, amb sensibilitat i amb una aposta clara per la cultura com a motor de projecció i de transformació». «L’obertura del Gaudí Centre va representar la creació de l’únic centre d’interpretació
dedicat a Gaudí, un projecte que va suposar un punt d’inflexió en la manera d’explicar el llegat de l’arquitecte», va afegir la batllessa. Per la seva banda, la regidora de Projecció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus, Noemí Llauradó, va qualificar la trajectòria del Gaudí Centre com una aposta estratègica per posicionar Reus com una «destinació cultural i turística de referència».
Aquesta actuació inclou una reforma completa de la sala que permetrà actualitzar els continguts i millorar l’experiència de visita amb propostes innovadores pel que fa a aspectes audiovisuals i narratius. Una actuació que pretén posar al dia l’equipament cultural. Mentre es duguin a terme els treballs l’equipament funcionarà parcialment i s’aplicarà un descompte en el preu de l’entrada. La previsió és que la inauguració d’aquesta sala sigui enguany, coincidint amb la celebració de l’Any Gaudí. A més, l’aposta de futur de l’equip de govern en el Gaudí Centre no es limita en aquesta transformació, ja que només és la primera fase d’una renovació que pretén englobar la totalitat de l’equipament. La suposarà l’actualització de la resta del muntatge expositiu del centre d’interpretació. D’aquesta manera, la previsió és que entre les dues fases s’inverteixin 3,6 milions d’euros.
Festa l La rua matinal va veure desfilar disfresses originals com el drac del Park Güell o eriçons que van poder interactuar amb el públic
Antoni Gaudí és, ja, un més de la família. El seu record i llegat no només és present en obres monumentals com la Sagrada Família. Commemorant els cent anys del seu traspàs, el seu nom es vincula a estàtues, patinatge, musicals. Tothom vol retre homenatge a un geni universal a través de la seva àrea d’expertesa. I el Carnaval no és menys. Entre el rosa dels flamencs i el gris metàl·lic dels guerrers medievals, una odissea de colors brillava a la rua matinal, enlluernant com el mar en ple estiu. El drac de trencadís del Park Güell s’havia personat a Reus i movia l’esquelet al ritme de Pingu. N’hi havia tants que anaven amb compte de no trepitjar-se la cua. O si passava, tampoc calia preocupar-se: tornaria a créixer.
Carnaval és una època en què les imatges més inesperades es converteixen en realitat. Maduixes i peres ballaven juntes a les Peixateries
Velles, i el Capità Americà fugia de Harry Potter. Provinents de l’estepa americana, quan els indis van arribar a SoldeNit, fent ressonar el seu crit de guerra, van ser rebuts per centenars i milers de cintes blaves, vermelles, roses, porpres. Lluny d’espantar-se, van assaborir cada instant. Havien estat rebuts com a herois. Tants foren els streamers que volaren pel cel que en Sub-Zero, de Mortal Kombat, quedà immobilitzat, però, a diferència de Mayu Iwatani, va anar amb compte de no ensopegar i, momificat, va continuar la seva marxa.
Una tropa de Beetlejuice, adorables eriçons i guacamais passejaren per la ciutat, acompanyats d’autèntics viatgers en el temps com vikings, faraons o bèsties del cretaci, encapçalades pels inconfusibles Tiranosaure Rex i Triceratops. Hi hagué espai per a la crítica social: unes girafes clamaven ser les úniques
Els indis van ser rebuts a les Peixateries Velles amb una pluja de confeti
amb permís per accedir a la ZBE. Qui ja no va poder sumar-se a la festa era una ampolla de Volkoff que, buida i solitària, romania al carrer del Vapor Vell, deshidratada per haver-ho donat tot la nit anterior. La seva vetlla, lluny de ser lúgubre, va acabar amb una pàtina de color, embolcallada per confeti ple de lluentor que la recordava com l’estrella que més havia brillat.
El passeig de Mata queda enfarinat amb papers de colors després d’una massiva Batalla del Confeti
van
Festa l Com si fos una coca amb molts, massa, toppings, el passeig de Mata va acabar la tarda enfarinat de mil i un colors. Com un circ romà d’antuvi, va ser l’escenari de la Batalla del Confeti, que recuperava escenari després d’un any d’absència. Les quadrigues anaven circulant i, com dos entrenadors Pokémon, el moment de creuar mirades determinava l’inici del combat; l’única diferència és que en compte de llançar foc o aigua, eren paperets ben petits que cobrien l’enemic. No tot fou guerra, i els més petits anaven ampliant la seva particular col·lecció amb una tendresa suprema.
Gastronomia l Ferran Adrià va visitar la capital del Baix Camp en la prèvia de la Gala dels Sols Repsol
Miquel Llaberia
Els Sols Repsol van omplir ahir el centre de Reus amb visitants amb ganes de fer el millor que es pot fer un migdia a Reus: un vermut. Com a acte previ a la Gala, que tindrà lloc avui a Tarragona, la plaça
del Mercadal es va omplir de gent que van poder gaudir d’un vermut cortesia de les diferents marques de vermut de la ciutat de Reus. Enmig d’un ambient festiu i amb un públic majoritàriament familiar, alguns vestits amb les disfresses de Carnaval,
SOCIETAT
els gots de vermut acompanyats d’olives van començar a omplir la plaça, tota una experiència gastronòmica de diumenge amenitzada amb un DJ i amb possibles premis pels visitants.
Alhora, el Museu del Vermut acollia una trobada amb
una degustació d’alt nivell, on el públic va gaudir de les exclusives banderetes cortesia dels xefs Ramon Freixa i les germanes Martina i Carlota Puigvert. Concretament, les germanes Puigvert van servir un centenar d’exemplars de la bautitzada com a «Bandereta
Social ‘Novament’ a Reus
El nou espai, ubicat al Centre Cívic Mas Abelló, permetrà reduir la llista d’espera i reforçar l’atenció comunitària a les persones amb problemes de salut mental
L’Associació Salut Mental Tosquelles inaugurarà el pròxim 16 de febrer el nou Club Social ‘Novament’ al Centre Cívic Mas Abelló de Reus, en règim de concert social. Aquesta obertura suposa un pas endavant en l’ampliació dels recursos de suport a la salut mental al territori i permetrà donar resposta a les persones que porten
més d’un any en llista d’espera per accedir a aquest servei. Amb aquest nou equipament, l’entitat passarà a comptar amb tres clubs socials operatius: dos a Reus i un a Cambrils. Els clubs socials són espais de referència per a la inclusió, la participació comunitària i la recuperació psicosocial, oferint activitats que fomenten les relacions socials, l’autonomia personal i el benestar emocional.
L’Ajuntament de Reus ha fet possible la posada en marxa del nou club mitjançant la cessió de l’espai del centre cívic en horari de matí, facilitant així el desenvolupament de totes les activitats previstes i reforçant la col·laboració entre l’administració local i el teixit associatiu.
El Museu del Vermut va acollir una trobada gastronòmica d’alt nivell
da, Ramón Freixa va elaborar la seva pròpia versió de la bandereta «Sol de Reus», que inclou musclo en escabetx, pop, oliva, bacallà, secallona, seitó en vinagre, tomàquet semisec i salsa de calçot.
Dalí», que es compon d’una oliva sevillana, piparra basca adobada, seitó del cantàbric en vinagre, pebrot, oliva negra sense os, ou de guatlla i taronja amarga. Finalment, la bandereta s’acompanyava amb un got de vermut negre i escuma de taronja. Per la seva ban-
Una jornada gastronòmica única que va comptar amb la presència dels germans Ferran i Albert Adrià, que posteriorment van donar un tomb pels carrers cèntrics de la ciutat per saludar i fer-se fotos amb els vianants. També van assistir les autoritats municipals i la directora de l’Agència Catalana de Turisme, a més de la directora de Guía Repsol, María Ritter. D’aquesta manera, Reus va celebrar una jornada gastronòmica a la seva manera tradicional, amb un vermut, per tal de donar la benvinguda a la Gala dels Sols 2026 que se celebrarà aquest vespre al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. En el marc d’aquest esdeveniment s’ha dut a terme la campanya «Ets un Sol», en què compradors de diversos establiments de la capital del Baix Camp han pogut optar a entrades per assistir a la gala dipositant butlletes en una urna ubicada al Gaudí Centre de Reus. En total s’han repartit 5 entrades dobles que es van sortejar el passat dissabte 14 de febrer.
L’Associació Salut Mental Tosquelles compta amb una trajectòria de 28 anys a la ciutat de Reus i treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental i de les seves famílies. L’entitat ofereix serveis d’atenció i suport psicològic a les famílies, serveis d’inclusió i participació comunitària i el Servei de Suport a l’Autonomia a la pròpia llar, tots ells acreditats per la Generalitat de Catalunya. Actualment, l’entitat es troba en procés de transformació en Fundació, amb l’objectiu de reforçar el seu compromís social i garantir la continuïtat i l’enfortiment dels seus projectes al servei de la comunitat.
Medi ambient l El full de ruta implicarà 91 municipis i vol garantir la sostenibilitat de la costa fins l’any 2100
Redacció / Agències
conselleria de Cultura de la Generalitat per excavar-les.
El litoral català en xifres El PPOL vol definir quin model de costa té Catalunya fins al 2100 i implicarà 91 municipis, 70 costaners i 21 d’interior, combinant una franja d’influència d’un quilòmetre terra endins —més en rius i llacunes— i 22 quilòmetres mar endins. El Govern alerta que un 70% del litoral és «molt vulnerable» al risc d’inundacions abans del 2060 i que dues de cada tres platges han perdut sorra en els últims 70 anys. Segons el treball de camp, entre 1956 i 2019 un 21% dels trams analitzats presenten regressions d’entre 20 centímetres i un metre anual, i un 3% han perdut més d’un metre per any; a l’Estartit, el nivell del mar s’ha elevat entre 10 i 11 centímetres des del 1990. La costa representa un 7% del territori i concentra més del 42% de la població, que a l’estiu pot arribar fins als 7 milions. També concentra prop del 75% de l’oferta turística i aporta fins al 14,5% del PIB català, mentre que l’economia blava va generar gairebé 5.000 milions de VAB el 2021 i va ocupar més de 103.000 persones.
L’executiu ha triat les Madrigueres com a model de protecció i preservació del litoral
Les zones humides restaurades ajuden a esmorteir temporals i inundacions
El Vendrell va ser ahir diumenge l’escenari de la presentació del futur Pla de protecció i ordenació del litoral (PPOL), el full de ruta que prepara el Govern de la Generalitat per afrontar els riscos del canvi climàtic a la costa catalana. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va visitar la restauració ecològica i ambiental de la zona humida de les Madrigueres, al barri marítim de Sant Salvador, una actuació finalitzada en les darreres setmanes. Des d’aquest punt, Paneque va subratllar que el PPOL neix per garantir una gestió integrada de la franja litoral: aigües territorials, platges i primera línia de costa terrestre, abordant usos i activitats, adaptació al canvi climàtic, regeneració d’ecosistemes i paisatges i millora de la governança. També va remarcar que, després de la intervenció, les Madrigueres actuen com a «tampó» davant fenòmens meteorològics i onatge, un benefici lligat a la protecció i a la seguretat. La restauració de les Madrigueres, d’unes trenta hectàrees, ha recuperat els valors naturals i paisatgístics d’un espai litoral que havia patit un procés de degradació per usos i transformacions acumulats. És l’únic espai del litoral penedesenc que no ha estat urbanitzat i una de les poques zones humides litorals que queden entre el delta de l’Ebre i el delta del Llobregat. Les obres han inclòs la formació de llacunes i l’increment de zones humides, la integració amb l’àmbit agrícola-forestal, la millora de l’espai litoral i la restauració del sistema dunar, així com la integració de l’ús públic amb l’entorn i els valors naturals. L’espai, en sòl públic i de titularitat de l’Ajuntament del Vendrell, connecta el nucli amb la desembocadura de la riera de la Bisbal i és hàbitat favorable per a aus migratòries. El Grup Ecologista del Vendrell i del Baix Penedès (GEVEN) hi ha
col·laborat amb un conveni de custòdia. Durant els treballs es van localitzar vestigis arqueològics que podrien cor-
respondre a una estructura portuària d’època romana; ara no són visibles i el govern local preveu treballar amb la
L’apunt
Més d’un milió d’euros per restaurar les Madrigueres
La restauració ecològica de les Madrigueres ha tingut un pressupost total d’1.034.423,42 euros, finançats a través dels fons europeus Next Generation dins del Mecanisme de Recuperació i Resiliència. L’actuació s’ha inscrit en l’estratègia catalana per reforçar la connectivitat ecològica, la resiliència dels ecosistemes litorals i la protecció davant els efectes del canvi climàtic.
Cap a la gestió integrada El Departament de Territori preveu aprovar definitivament el PPOL el primer semestre del 2028 i, aquest dilluns, el procés fa una nova passa amb l’obertura de la participació ciutadana i la publicació imminent del document d’objectius i propòsits generals a la web de Participa i al DOGC. El pla vol respondre a dos grans reptes: la pèrdua d’habitabilitat per erosions i inundacions recurrents i el «desgavell» d’administracions amb competències sobre el litoral, apostant per una governança compartida sense modificar el repartiment actual. La consellera Paneque va destacar com a clau la mirada integral dels usos i la coordinació, recordant el pes de l’economia blava. El document treballa amb dos escenaris climàtics, continuista i pessimista, i podrà establir limitacions d’usos en zones inundables, actualitzar el catàleg de platges o definir àrees de protecció especial.
Urbanisme l El projecte compta amb un pressupost de 161.772 euros i està previst que les obres s’allarguin tres mesos
J. Bugarin
L’Ajuntament dels Pallaresos ha tret a licitació les obres per arranjar el parc de la Font de la Mina. L’actuació se cen trarà principalment en la re modelació de la zona lúdica i d’esbarjo amb l’objectiu de millorar la seguretat i l’acces sibilitat d’aquest espai, així com el drenatge per a l’evacu ació de les aigües. El projecte compta amb un pressupost de 161.771,99 euros (IVA inclòs) i està previst que el termini d’execució dels treballs sigui de tres mesos.
El parc es troba delimitat pel carrer de la Cometa, el car rer de l’Arquitecte Jujol, l’avin guda de Catalunya i el recinte de l’Escola Sant Sebastià. Cre at a finals dels anys vuitanta, ja va ser objecte de diverses intervencions el 2010 i 2020, amb la renovació dels jocs in fantils, la incorporació de pa
viments de cautxú i la millora de les tanques perimetrals. Tot i això, el pas del temps i els problemes ocasionats pel sistema deficient de drenatge han fet necessària una nova actuació integral.
Evitar inundacions La zona central del parc, on es concentren els elements d’esbarjo, es troba en una cota inferior respecte als carrers que l’envolten, fet que provo ca inundacions recurrents en episodis de pluges inten ses. A més, alguns elements i mobiliari urbà presenten un avançat estat de degradació, mentre que la font d’aigua potable està fora de servei i la
Es retiraran els jocs infantils en mal estat i s’instal·laran nous equipaments
il·luminació és insuficient. Els jocs en mal estat, com l’elefant rocòdrom, es retira ran i s’instal·laran nous equi paments com una tirolina, un llit elàstic o una caseta. També es netejaran les pintades d’al gunes estructures que es man tindran. El projecte inclou també la renovació del pavi ment de l’accés principal, amb l’eliminació del graó actual per adaptar lo a la normativa vi gent. D’altra banda, es millora rà l’entrada de vehicles i s’anul· larà la rampa existent des de l’avinguda de Catalunya. Una de les actuacions des tacades serà la millora del sistema de drenatge. Se subs tituiran les reixes existents per una nova reixa lineal de grans dimensions a l’entrada princi pal, es construirà un pou a la cota més baixa del parc amb una reixa de drenatge per a la neteja dels sediments i es cre arà un desguàs per a la font
Serveis l El consistori planteja adaptar l'equipament per la «possible» construcció d'una tercera planta al recinte
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Salou engega el procés per instal·lar un as censor nou a la Biblioteca Mu nicipal per connectar les dues plantes de l’edifici. El projecte pretén modernitzar les instal· lacions de l’equipament, in augurat l’any 1990 i inclòs en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’ascensor es construiria dins la zona dels lavabos on es cre aria el forat per acollir l’equi pament, tenint en compte se gons el projecte, la possibilitat de «crear una tercera planta» en un futur.
El termini d’execució s’es tableix en quatre mesos, te nint en compte la necessitat d’instal·lacions elèctriques, i es completarà amb un pressu post total de gairebé 130.000 euros. La proposta havia d’en trar en funcionament, d’acord amb el projecte publicat pel consistori, entre el Nadal del 2024 i principis del 2025, però els endarreriments en l’ad judicació dels treballs han frenat el procés fins a la seva reactivació el passat mes de gener. Durant l’avaluació del projecte l’any 2024, es van fer les comprovacions a l’espai per comprovar la viabilitat
que connectarà amb el col· lector general.
Finalment, es renovarà l’en llumenat amb tecnologia LED, així com el cablejat elèctric i
el quadre elèctric. A més, es rebaixarà el terreny en diver sos punts i es delimitarà la zona de jocs amb taulons de fusta ecològica. Igualment, es
renovarà el mobiliari urbà i es rehabilitarà la font d’aigua po table per garantir la seguretat, la funcionalitat i la sostenibili tat de l’espai.
del projecte. La iniciativa està situada a l’informe com un «element de necessitat soci al», que durant més de tres dècades ha mancat al recinte.
Necessitat
L’equipament tindrà capacitat per vuit persones i s’adaptarà a dues parades, amb possibi litat d’una tercera. D’aquesta forma, l’entrada a l’equipa ment serà un cop s’accedeixi a l’interior de l’edifici, a través de l’accés i itinerari accessible, tot just entrant, a mà esquerra hi hauria el passadís d’accés als lavabos i a aquest espai que es crearia, que permetria
l’embarcament de l’ascensor, amb les mesures correspo nents segons els criteris d’ac cessibilitat.
Ara, el procés d’adjudicació
es troba en la segona convoca tòria, després que el consistori detectés defectes en la prime ra proposta de l’empresa sub contractista, RUGIFA GROUP
SL., fent referència a diverses «respostes dubtoses» durant el procés. Ara la convocatòria s’ha tornat a reactivar i s’espe ra la ressolució aviat.
Promoció l L’agenda reforça la innovació, el producte local i la coordinació entre administració i sector
Redacció
El calendari gastronòmic de Cambrils fa un salt endavant amb la modernització de les jornades més consolidades, la incorporació de propostes innovadores per seguir potenciant la seva capitalitat gastronòmica i la creació d’una taula de governança públicoprivada amb tots els actors implicats en la gastronomia. L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein; la regidora de Turisme i Promoció Econòmica, Patricia de Miguel; el president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Cambrils, Xavi Martí; el president de la Cooperativa Agrícola, Pau Serra, i el gerent de La Gastronòmica, Jaume Montanyà, van presentar el darrer divendres les cites més destacades d’un calendari gastronòmic municipal que no para de créixer i evolucionar.
Entre les novetats d’aquest 2026, hi ha el concurs internacional de cuina creativa Cambrils Galera Challenge Repsol, un tast popular a la Rambla Jaume I dins de les jornades de la carxofa, la Festa Marinera al Port per posar en valor la tradició i autenticitat de Cambrils, el primer congrés internacional de turisme gastronòmic IFOODTC, i dues trobades que donaran veu a persones relacionades amb el
món de l’horta, el mar i la Fira Multisectorial. El calendari complet es pot trobar a la plana en línia bocambrils.com Durant la presentació, que es va portar a terme al restaurant El Pòsit de Cambrils, l’alcalde va afirmar que Cambrils sempre ha estat capdavanter en l’organització de jornades
L’ecosistema BOCA connectarà tota la cadena gastronòmica del municipi
El Ple de la Bisbal delega els plans de sanejament
Gestió l Permetran diagnosticar l’estat del sistema de clavegueram
Redacció
El Ple extraordinari de la Bisbal del Penedès celebrat la setmana passada va aprovar per majoria absoluta delegar al Consell Comarcal del Baix Penedès la competència per redactar els Plans Integrals de Gestió dels Sistemes de
Sanejament (PIGSS) de l’aglomeració de la Riera de la Bisbal, uns documents destinats a planificar i millorar el funcionament del clavegueram municipal. Aquests plans permeten fer una diagnosi de l’estat dels sistemes de sanejament urbà, determinar les actuacions necessàries per
garantir-ne el bon rendiment i planificar inversions futures, amb l’objectiu de tractar adequadament les aigües residuals i preservar la qualitat del medi receptor. L’alcaldessa en funcions, Judith Vidal, va explicar que la delegació al Consell Comarcal facilitarà una gestió coordinada i eficient
gastronòmiques i ara continua innovant amb propostes que reforcen la seva identitat. A més, Oliver Klein va explicar que la nova taula de treball serà un punt de trobada per redefinir el futur de la gastronomia de la mà del sector i poder desenvolupar més bones polítiques públiques.
a escala comarcal. L’aglomeració de la Riera de la Bisbal inclou Albinyana, Banyeres del Penedès, Bellvei, la Bisbal del Penedès, Santa Oliva, el Vendrell i Llorenç del Penedès, i al municipi hi ha 21,8 quilòmetres de col·lector, un 6,9% del total. L’acord també preveu una despesa plurianual de 57.163 euros, amb 34.298 euros previstos per al 2026 i 22.865 euros per al 2027. La proposta municipal va tirar endavant amb els vots de Compromís amb la Bisbal, PSC, la Bisbal Decideix i ERCAM i dues abstencions al Ple.
del vi i la gastronomia, que agermanaran restaurants de Cambrils amb diferents cellers del territori, i la segona edició del Festival de Mar i Muntanya, que enguany coincidirà amb les vacances de Setmana Santa i el final de la temporada d’esquí. Patricia de Miguel també va explicar que enguany l’agricultura recuperarà protagonisme a la Fira Multisectorial i que se celebrarà una cloenda molt especial a càrrec de La Gastronòmica amb la participació de testimonis de les diferents èpoques de l’esdeveniment.
A continuació, el president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria i el president de la Cooperativa Agrícola van posar ambdós en valor la qualitat del producte de proximitat i el bon funcionament de les jornades. Finalment, el gerent de La Gastronòmica va explicar amb més detall el projecte BOCA Viva, que farà pujar a l’escenari protagonistes de diferents àmbits per compartir les seves vivències i fer comunitat al municipi. Amb aquest impuls, Cambrils referma el seu lideratge gastronòmic i projecta una imatge de municipi actiu, innovador i arrelat al territori, capaç de combinar tradició, qualitat i futur amb gran vocació de projecció exterior.
Per la seva banda, Patricia de Miguel va afirmar que el calendari busca mantenir la tradició i alhora introduir novetats per seguir liderant l’oferta gastronòmica i atraure nous visitants. En aquesta línia, la regidora va destacar algunes propostes del calendari, com les noves jornades
La taula de governança La nova taula de governança de la gastronomia servirà per prendre decisions sobre el futur del sector i estarà formada per l’alcalde, la regidora de Turisme i Promoció Econòmica, el Patronat de Turisme, el Departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, la Confraria de Pescadors, la Cooperativa Agrícola, l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria, l’Escola d’Hoteleria i Turisme i Verd Camp Fruits.
Prevenció l El 112 rep més de 1.100 avisos pel temporal de vent, amb ratxes que han superat els 150 km/h
Agències
Protecció Civil de la Generalitat manté l’alerta del pla Ventcat per la forta ventada que aquest dilluns pot afectar el litoral i prelitoral de Tarragona i Barcelona, amb ratxes de fins a 80 km/h. El Servei Meteorològic (SMC) va informar que ahir diumenge el vent va anar afluixant als dos extrems de Catalunya, però que de cara a aquest dilluns es reforçarà a una quinzena de comarques, especialment a l’Anoia, l’Alt Penedès i el Baix Penedès. Protecció Civil demana molta prudència en les activitats a l’aire lliure i en la mobilitat a les zones afectades pel vent. El telèfon d’emergències 112 ha rebut els darrers dies més de 1.100 avisos pel temporal de vent associat a la borrasca Oriana, amb ratxes que han superat els 150 km/h a les Terres de l’Ebre i a l’Alt Empordà. El Govern va continuar demanant ahir molta prudència en les rues de Carnestoltes i
les activitats esportives a l’exterior. Els organitzadors dels esdeveniments han de garantir les condicions de seguretat, tenint en compte l’afecta-
ció del vent en els recorreguts previstos, i posposar o anul·lar l’activitat si no es poden garantir amb seguretat.
Protecció Civil va desac-
tivar també ahir diumenge l’alerta per fort onatge, amb onades que, asseguraven, no superaran els 2,5 metres a la costa de l’Alt i el Baix Em-
El pla Ventcat continua activat amb ratxes previstes de fins a 80 km/h
pordà, però sí que es manté la prealerta per risc d’allaus, ja que es manté fort (4 sobre 5) a l’Aran i a la Franja Nord de la Pallaresa. A la resta de sectors, el perill d’allaus és marcat (3 sobre 5). Es demana extremar la precaució també amb el fort vent i el torb a les cotes altes del Pirineu.
Unes 1.110 trucades al 112 i 850 avisos als Bombers El telèfon d’emergències 112 ha rebut un total de 1.110 trucades pel temporal de vent que han generat 928 expedients. La gran majoria (80%) han estat per comunicar riscos estructurals, com ara branques o arbres caiguts, mobiliari urbà en mal estat i elements d’edificis inestables. Per comarques, les comunicacions s’han rebut majorità-
riament del Baix Ebre (18%), Barcelonès (16,9%), Baix Llobregat (12,4%) i Montsià (10,5%). Per la seva banda, els Bombers de la Generalitat han rebut fins a les 10 hores d’aquest diumenge uns 850 avisos relacionats amb el vent, especialment a la Metropolitana Sud (213), Terres de l’Ebre (192) i Tarragona (158).
En les darreres hores del cap de setmana, els Bombers van rebre un centenar d’avisos per la ventada, concentrats a la Regió d’Emergències de Girona (44), ja que la tramuntana va bufar amb força i ratxes superiors als 100 km/h al Ripollès, a l’Alt Empordà i a punts del Baix Empordà.
Aproximadament la meitat dels avisos rebuts remetien a arbres, branques i pals d’enllumenat i telefonia desplomats a sobre carrers, carreteres i, en alguns casos, edificacions. No hi ha, però, cap recinte habitat que hagi patit danys greus. La resta d’avisos va ser, majoritàriament, per danys a cobertes i plaques solars, danys a edificis i mobiliari urbà com ara fanals o senyals de trànsit fet malbé. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va informar que es van rebre una quinzena d’alertes pel temporal de vent, amb cinc pacients traslladats a diferents centres sanitaris, caps d’ells de gravetat.
A Cambrils, el monòlit Porta de Ponent ha caigut pels forts vents; la zona s’ha tancat amb tanques per seguretat, sense constància de danys.
Jugant de la manera com s’ha fet fins al minut 75 contra el Betis Deportivo, aquest Nàstic és carn de Segona Federació. No té més. Aquest Nàstic es dessagna poc a poc i la situació ja supera a jugadors i, veient les declaracions en roda de premsa, també a l’entrenador. L’equip no és matemàticament en descens, però veient el joc mostrat, hi està mentalment i gairebé futbolísticament. Només hi ha un únic fil d’esperança: la reacció que va permetre als grana empatar contra el Betis Deportivo i acabar amb l’orgull de buscar el 3-2. Només si es manté aquesta línia el Nàstic podrà lluitar. Però molt ha de canviar. Dos jugadors van reactivar un equip mort i van ser des de la banqueta: Keyliane Abdallah i el jugador de la Pobla Pol Cid. L’extrem francès fa poc més d’una setmana que és a Tarragona. Ni parla castellà o català i coneix ben bé la ciutat. Té 19 anys i és la seva experiència fora de Marsella. Però, amb tot, va ser dels únics jugadors que va sortir diumenge a menjar-se el partit, a destacar i a defensar l’escut. Pol Cid va debutar després de brillar a la Pobla de Mafumet. Es va presentar en societat a la Copa Catalunya i diumenge va tenir la seva oportunitat i no la va desaprofitar. Entre l’un i l’altre, el Nàstic va mossegar i va aconseguir l’empat.
En definitiva, poc hi ha a salvar d’un partit que va acabar retratant actuacions individuals com la de Moi Delgado, d’un Cedric que no està i ni se l’espera i de fitxatges que, de moment,
Futbol l El Nàstic suma un partit lamentable més i és rescatat pel coratge de Keyliane i Pol Cid
no milloren el que hi havia com Alcalá i Hugo Pérez. De fet, la situació acaba contagiant el talent que ja hi havia, amb uns Marc Montalvo i Óscar Sanz visiblement tocats i que no poden mostrar el nivell que ja han demostrat que tenen. L’equip ha de canviar la por pel coratge i l’orgull per un club que, si no hi ha un canvi radical, no hi haurà millora a l’horitzó.
Parralo dispara
El tècnic del Nàstic va tornar a carregar contra els jugadors en roda de premsa. «Feia temps que no dirigia un partit on el meu equip no fa tres passades» o «hem vist un equip sense personalitat, que no guanya ni un sol duel i que té molta por. Així és molt difícil», aquestes van ser algunes de les frases d’un entrenador visiblement desesperat com l’afició amb aquest Nàstic. De fet, va deixar veure quelcom més destacant que «al descans ens hem dit a la cara tot el que ens havíem de dir». Una frase que obre la porta a una fractura també dins de l’estructura.
El resultat és evident: un decreixement constant, un Nàstic que es dessagna a cada partit sense estil de joc, sense idees i que cada gol mata. El mateix tècnic ho
Batalla campal hores abans de l’inici del Nàstic-Betis que acaba amb cinc identificats
Successos l Segons la Guàrdia Urbana no hi ha constància de cap ferit
Redacció
Una hora i mitja abans de l’inici del Nàstic-Betis Deportivo es va produir una gran baralla a la Vall de l’Arrabassada. Concretament, aficionats dels dos equips van ser partícips d’una batussa de gran magnitud al Parc de les Lletres Catalanes que va provocar danys en el mobiliari urbà. Es van veure una lluita de bengales, cadires volant, cops de puny i puntades de peu que va obligar a l’actuació de la Guàrdia Urbana i
L’extrem del Nàstic Christos Almpanis durant el duel contra el Betis Deportivo. Nàstic/Joan Baseda
va definir: «no tot és córrer, també és saber jugar i tenir personalitat». Els moviments a l’onze indiquen de la desesperació del tècnic. Sorprèn primer l’aparició de Christos Almpanis i Sergio Santos, dos jugadors que, fa unes setmanes, estaven més fora que dins. Fins i tot Sergio Santos fa només uns dies que es deia que el mercat estranger continuava obert perquè marxés. Dissabte va
Esperança
L’entrega final de l’equip, promoguda per Keyliane i Cid, és el camí a seguir
ser titular i va quallar un bon paper. D’altra banda, Almpanis era un jugador que feia quatre partits que no era ni una opció i, ara, va ser escollit per suplir a Jaume Jardí. Mentrestant,
Mossos d’Esquadra. Quan els cossos policials van arribar, la baralla ja s’havia dispersat. Segons va informar la Guàrdia Urbana, l’altercat va acabar amb cinc persones identificades i no hi va haver cap persona ferida per ser atesa. En micròfons de Tarragona Ràdio, el president executiu del Nàstic Lluís Fàbregas va condemnar els actes violents i va apuntar que el club estarà al costat si els aficionats del Nàstic que van rebre les agressions denuncien. Imatge dels fets succeïts a la Vall de l’Arrabassada dissabte. Cedida
Keyliane i Pol Cid a la banqueta, havent demostrat que mereixen més. Ara, cal recordar la frase de Cristóbal Parralo en roda de premsa: «Qui no vulgui creure que es faci a un costat». Doncs si és així, cal que no li tremoli la mà al tècnic a l’hora de fer els onzes i s’ha d’apostar per als jugadors que vulguin morir amb aquest escut. Perquè només així es podrà competir.
Eldense-Alcorcón
Barbastro Cebollada, Yeray (Sanz, 77’), Mingotes, Bautista (Aarón Fernández, 70’), Caro (Rubis, 57’), Asare, Kun, Boudaoud, Barrera, Cardiel (Camara, 57’) i Alarcón. Reus FC Reddis . Pacheco, Benito (Estebe, 58’), Pol Fernández, Recasens, Alarcón, Raúl Melo, Marcel Céspedes (Casals, 85’), Sandro Toscano, Xavi Jaime (Óscar Jiménez, 88’), Fran Carbia (Pol Fernández, 58’) i Miquel Ustrell (Serrano, 58’). Gols. Sense gols. Àrbitre. Oihan Aberrieta Larraona. Va mostrar la targeta groga als visitants Carbia, Alarcón, Ricardo Vaz i va expulsar amb vermella directa a Lluís Recasens. També va amonestar els locals Caro, Yeray, Boudaoud, Alarcón i Fernández. Incidències Partit de la jornada 23 disputat al Municipal de Barbastro.
Futbol l Els roig-i-negres van jugar tota la segona meitat amb un home menys i van merèixer més
Arnau Montreal Quesada
El Reus FC Reddis es va quedar amb un punt després de la guerra contra el Barbastro. El duel va ser difícil de pair, però va acabar amb disbauxa. Els roig-i-negres van jugar tota la segona part amb un home menys, van tenir ocasions per guanyar i també polèmica d’un possible penal mentre que els aragonesos van veure com l’àrbitre els anul·lava un gol en els últims instants. Tot plegat, un punt que amarga, indigna i no satisfà al Reus.
El conjunt roig-i-negre arribava a un camp de batalla. El Barbastro és un equip difícil d’empassar, primer pel seu estil de joc directe i de xocs constants en els duels i, segon, perquè la gespa tampoc permet molt més. Tot i així, el Reus va sortir a mossegar. Miquel Ustrell la va provar en la primera acció amb una internada per l’esquerra que el meta Cebollada va aturar. Cinc minuts després, el Barbastro la va tornar forçant la intervenció de Pacheco.
Cada jugada d’estratègia del Barbastro era una guerra particular i el Reus estava preparat. Agafades, blocatges i molt de contacte en cada centre, però el Reus sortia viu i preparat. Després de sobreviure al setge, els de Carrasco van acabar la primera part mereixent més. I la va tenir de falta.
La pilota es va situar al vèrtex de l’àrea. Era una oportunitat perfecta per a una centrada, però amb Xavi Jaime el xut directe sempre és la millor opció. El de Torreforta no ho va dubtar i va enviar la pilota amb efecte directe al travesser.
A la represa, el partit va canviar en el to ben aviat. Lluís Recasens va arribar tard a un duel i l’àrbitre el va expulsar. El Reus es va quedar amb un home menys, però no va abai-
CLASSIFICACIÓ
Equip Pts J G E P GF GC
1.Poblense 44 23 12 8 3 29 14
2.Sant Andreu 42 23 12 6 5 35 23
3.Atlètic Balears 40 23 11 7 5 35 27
4.REUS FCR 38 23 11 5 7 37 26
5.Barça Atlètic* 36 22 4 0 3 13 13
6.Espanyol B 35 23 8 11 4 25 18
7.Alcoyano 32 23 7 11 5 17 16
8.Terrassa 32 23 7 11 5 27 28
9.Girona B 31 23 8 7 8 29 24
10.Olot 31 23 7 10 6 20 19
11.SD Ibiza 31 23 8 7 8 22 25
12.Valencia M. 28 23 6 10 7 31 35
13.Castellón B* 27 22 7 6 9 38 50
14.Andratx 23 23 6 5 12 21 35
15.Atlètic Lleida 22 23 4 10 9 26 33
16.Barbastro 22 23 4 10 9 15 22
17.Porreres 17 23 3 8 12 13 27
18.Torrent 14 23 2 8 13 22 38
RESULTATS
Jornada 23, Segona RFEF
Castellón B-Barça B Ajornat Valencia M.-Poblense 2-2
Sant Andreu-Andratx 3-0
Porreres-Girona B 1-2
Barbastro-REUS FCR 0-0
Torrent-SD Ibiza 1-1
Alcoyano-Atlètic Balears 0-0
Olot-Espanyol B 0-0
Terrassa-Atlètic Lleida 0-0
PRÒXIMA JORNADA
Barça Atlètic-Alcoyano
Poblense-Atlètic Balears
Atlètic Lleida-Barbastro
Andratx-Porreres
SD Ibiza-Sant Andreu
Girona B-Olot
Terrassa-Castellón B
Espanyol B-Torrent
REUS FCR-Valencia Mestalla
FC Reddis
Marc Carrasco: «Estic molt orgullós del treball de l’equip amb l’adversitat de l’expulsió»
Futbol l El tècnic va ser crític amb l'actuació arbitral assenyalant el penal no xiulat
Arnau Montreal Quesada
El tècnic del Reus FC Reddis, Marc Carrasco, va sortir orgullós amb el seu equip, però també visiblement molest per l’actuació arbitral després de l’empat aconseguit contra el Barbastro. «És difícil d’explicar tot el que ha passat en aquest partit», va explicar Marc Carrasco. Amb tot, va subratllar que «sento molt d’orgull del meu
Els roig-i-negres protesten un penal per mans clares del Barbastro
xar els braços. De fet, amb un home menys, el Reus tenia més perill. Serrano va revolucionar el partit i els roig-inegres van tenir dues clares. La primera, amb una centrada lateral que Pol Fernández va rematar sol per sobre de la porteria de Cebolleda.
El que no havia passat en tot el partit ho va fer en els darrers deu minuts. El Reus va tenir el seu escàndol particular. Córner al segon pal que Raúl Melo va agafar a l’àrea petita. Tot sol i amb la porteria enorme, va rematar amb força al ninot i Cebolleda la va aturar. La pilota estava morta a l’àrea petita i el defensor del Barbastro, Fernández, va saltar sobre l’esfèric com un soldat sobre una granada. El jugador va contenir la pilota amb el braç mentre que els jugadors del Reus no es creien com l’àrbitre no va assenyalar penal.
La bogeria va continuar a l’àrea del Reus quan el Barbastro va tenir la seva polèmica particular amb un gol anullat. Falta a la frontal de l’àrea que remata l’equip aragonès de manera directa. Kun salta per sobre la pilota i aquesta es cola al fons de la xarxa, però l’àrbitre va assenyalar fora de joc pel moviment del davanter. El conjunt local tampoc s’ho creia i va insistir més, però Pacheco va aturar-ho tot i el partit no va donar per a més.
El tècnic del Reus, Marc Carrasco. Gerard Martí
equip i com hem competit els 90 minuts. Encara més tenint en compte l’adversitat de l’expulsió i les condicions del terreny de joc». Carrasco va ser crític amb l’actuació arbitral i va indicar que «sento que l’àrbitre no ha satisfet cap equip». Després, va concretar destacant que «desconec la situació del gol del Barbastro, però hi ha un penal molt clar en l’àrea del Barbastro que no s’ha xiulat». Finalment, Carrasco va agrair la presència d’aficionats roig-i-negres i va apuntar que «són molt importants per a nosaltres en el dia a dia i lluitarem fins al final per ells».
OCA Global CB Salou. Danrad Knowles (13), Cuéllar (4), Llorca (11), Charles Knowles (24) i Emilio Martínez (16). També van jugar Mendes (0), Traoré (5), Moure (0), Renane (0), Okenchi (6) i Saló (0). CB Getafe. Abdulsalam (10), Henderson (12), Mulero (16), Parra
16-24, 21-26 i 19-20.
Bàsquet l Els madrilenys aixequen dues vegades un avantatge de 10 punts del Salou
A l’OCA Global CB Salou torna a veure com una victòria se li escapa d’entre les mans a l’últim quart. El conjunt salouenc va entrar fort en el primer i tercer quart liderat per un encertat Charles Knowles. En dues ocasions els locals van assolir 10 punts d’avantatge, però el poc encert en el rebot defensiu i els errors puntuals van donar regals en forma de tirs lliures que el Getafe va acceptar per remuntar l’encontre.
Els salouencs van entrar connectats al duel. Emilio Martínez va escalfar per la via ràpida amb un triple que, seguit per una esmaixada de Knowles posava el 16-6 i forçava el temps mort visitant. El Getafe va canviar a mig equip, però no podia aturar a un CB Salou molt sòlid en defensa que va tancar el primer quart amb un 23-12.
Els madrilenys van millo-
Charles Knowles va ser el millor jugador del CB Salou amb 24 punts Imatge d’Álex Llorca durant un partit d’aquest curs. Gerard Martí
rar en el segon quart i amb un triple van retallar distàncies. En la distància van trobar
El Miró Ganxets Costa Daurada es classifica per a semifinals de l’Europe Cup
Tennis Taula l Les ganxetes van superar l'STK Zagreb de Croàcia en els quarts de final
El Miró Ganxets Costa Daurada va fer història classificant-se a semifinals de l’Europe Cup. L’equip reusenc va aconseguir la fita per primera vegada després de batre el STK Zagreb de Croàcia a quarts de final. L’entitat presidida per Joan Carles Virgili va afrontar el duel amb l’equip titular format per Guo Ruichen, Olga Vorobeva i Andrea Todorovic. L’eliminatòria es va disputar primer dijous a Croàcia i, dissabte, en terres reusenques i tots dos partits van
acabar amb triomf ganxet. Dijous, les reusenques van acabar per la via ràpida: 0-3. Totes les jugadores van emportar-se el duel, Vorobeva i Todorovic van puntuar amb dos 1-3 i Guo Ruichen amb un 2-3.
El duel disputat dissabte a les instal·lacions de l’equip al carrer d’Evarist Fàbregas va ser més igualat. L0equip de Croàcia arribava decidit a obrar el miracle, però van caure per 3-2. Ruichen va posar el primer punt, però Xia Lian va vèncer a Vorobeva per igualar el duel a 1-1. Todorovic va tornar a donar avantatge, però,
l’escletxa en la defensa salouenca. Van repetir la mateixa jugada tres cops i Henderson va anotar tres triples consecutius per remuntar el duel. Amb tot, el Salou va mantenir el cap fred i Danrad Knowles va posar el 39-36 al descans.
A la represa, el Salou va agafar aire amb un triple de
Cuéllar i va ser llavors quan va començar el show de Charles Knowles. El jugador salouenc es va posar l’equip a l’esquena i, ell sol, va tornar a posar l’avantatge de deu punts anotant dotze consecutius de totes les maneres possibles. Va ser llavors quan els errors van castigar. Primer, una falta amb tècnica de Cuéllar van servir tres tirs lliures al Getafe i, posteriorment, una falta innecessària de Moure van concedir tres més. Tots van ser aprofitats i, amb un triple d’Ortiz, el Getafe va tornar a remuntar. El Salou era dèbil en el rebot defensiu i es va carregar de faltes personals que condicionaven la rotació. Amb tot, va arribar viu fins a l’últim moment. Els deu darrers segons dels partits van ser eterns. Cada jugada aturada amb temps mort i molta pissarra. El Salou va tenir opcions, però la moneda va sortir creu i va caure derrotat a l’últim segon.
Imatge d’un dels partits de l’eliminatòria. Cedida
El rival de semifinals de l’Europe Cup del conjunt reusenc serà el Linz d’Àustria
L’Ibersol CBT guanya amb contundència al Roser i amplia l’avantatge a la part alta (55-88)
Bàsquet l L'Ibersol CB Tarragona es consolida a la part alta de la classificació i amplia l'avantatge amb els seus perseguidors després de superar amb escreix el Roser (55-88). El conjunt de Toni Larramona va solucionar el partit al tercer període després d'obrir una escletxa de 20 punts de marge que només va fer que créixer. Els tar-
ragonins ja van començar dominant en el primer quart. La parella Buscail-Loras va ser difícil d'igualar per als locals, però aquests mantenien el torcebraç al descans. A la represa, el CBT va ser superior. L'encert en atac i en defensa dels tarragonins van obrir un abisme en el marcador que es va mantenir fins al final del partit. Redacció
El TGN Bàsquet millora i planta cara al Mataró, però
cau derrotat en el darrer quart (67-73)
Bàsquet l Al TGN Bàsquet se li ha escapat la victòria en el tram final després de signar una gran actuació coral contra la UE Mataró (67-73). Les tarragonines van millorar, però no va ser prou per aconseguir la segona victòria de la temporada. Les tarragonines van sortir amb empenta a l’enfrontament, conscients que davant, hi te-
nien un dels equips candidats a l’ascens de categoria, la UE Mataró. A destacar, sobretot, els bons minuts a pista de Marina Díaz, en dinàmica de l'equip de Super Copa, però que va ser decisiva disputant fins a 28 minuts més que profitosos. Les liles van arribar amb cinc punts d'avantatge al darrer quart, però el Mataró va remuntar. Redacció
Hoquei Patins l Cap de setmana complicat per al Reus Deportiu i el CP Calafell. Els dos equips van caure derrotats a la lliga contra el Barça i el Liceo respectivament. El conjunt reusenc arribava al palau Blaugrana esperonat per la ratxa aconseguida, però es trobava un Barça necessitat de punts. El duel va començar de la millor mane-
ra amb un gol de Maxi Oruste, però el Barça no va trigar en remuntar i completar un correctiu 7-2 final. D’altra banda, el CP Calafell arribava el duel motivat per la seva ratxa particular al Joan Ortoll. El duel va ser igualat amb un 1-1 inicial que no es va resoldre amb el 2-3 final per als gallecs fins als darrers minuts. Redacció
El CV Sant Pere i Sant Pau competeix amb caràcter, però no pot superar el San Roque (3-1)
de nou, Xia Lian va posar el 2-2. Finalment, Vorobeva va guanyar l’últim partit a l’èpica per posar el 3-2 final. El rival de les reusenques a semis serà el Linz d’Àustria.
Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau va marxar sense premi després de competir contra el San Roque (3-1). El conjunt tarragoní va començar el partit en bona dinàmica. Denys González des del servei i Julián García-Torres en el blocatge van liderar l'anotació cooperativista per tancar el primer set amb una ajustada victòria per 23-25. El San Roque va reaccionar al segon set i, malgrat un inici amb bones sensacions, la defensa local va aconseguir empatar el partit amb un 25-18. Aquest impuls va motivar els locals i va enfonsar als tarragonins que van veure com el partit s'escapava amb un 2513. En el quart i definitiu set, els locals van sentenciar amb un 25-22. Redacció
Salut l El sindicat reclama un conveni específic i afirma que el sistema català està «a punt d’implosionar»
Agències
Els metges catalans han iniciat avui dilluns una nova setmana de mobilitzacions amb una convocatòria pròpia de vaga a Catalunya que es repetirà divendres, impulsada pel sindicat Metges de Catalunya per reclamar un conveni específic i millores laborals davant la sobrecàrrega assistencial i l’esgotament professional. Paral·lelament, la convocatòria estatal impulsada per la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics (CESM) planteja aturades durant tota la setmana, fet que permet als facultatius catalans sumar-se a la protesta més enllà dels dos dies fixats pel sindicat català. El conflicte s’emmarca en la reforma de l’estatut marc dels professionals sanitaris, la norma bàsica que regula les relacions laborals del personal del sistema nacional de salut i que el Ministeri de Sanitat ha intentat actualitzar després de més de dues dècades. Tot i un acord signat
al gener amb diversos sindicats generalistes, les organitzacions consideren que les demandes no han estat prou representades i reclamen una
Feijóo obre la porta a pactar amb Vox, però demana «proporcionalitat» a Abascal
Política l El líder del PP assegura que és el govern de Sánchez qui «està inflant a Vox»
ACN
El president del PP espanyol, Alberto Núñez Feijóo, assegura que no marcarà «línies vermelles» per pactar amb Vox, però demana al partit de Santiago Abascal «responsabilitat i proporcionalitat». En una entrevista a El Mundo, Feijóo diu que manté el seu compromís de governar a Espanya «sense coalicions», però s’obre a acords «puntuals» amb «el tercer partit del país». A Extremadura i Aragó, Feijóo diu que ha de governar el PP i que s’ha de «facilitar el canvi sorgit de les urnes».
El popular també afirma que proposarà una llei sobre els requisits per «ostentar l’honor de ser espanyol». «A Espanya s’hi ve a treballar i a aportar, i s’hi entra legalment», assegura l’entrevista, on també diu que ell no serà «qui regali la nacionalitat espanyola ni qui doni permisos per a tothom». Segons Feijóo, el govern de Pedro Sánchez és el que està «inflant a Vox» amb mesures com la regularització d’immigrants. «Resulta que és Vox el que es nodreix del PSOE i nosaltres consolidem la nostra fortale-
negociació específica.
Metges de Catalunya insisteix que el Departament de Salut no pot desentendre’s del conflicte i reclama que la Ge-
neralitat aprofiti les competències pròpies per introduir millores laborals. Entre les principals reivindicacions hi ha la revisió de la jornada la-
Proposarà una llei sobre els requisits per «ostentar l’honor de ser espanyol»
boral, la reducció de la sobrecàrrega assistencial amb més contractacions, l’eliminació de les guàrdies de 24 hores i el reconeixement d’una clas-
El president Illa torna avui a les seves funcions
Política l El president de la Generalitat, Salvador Illa, torna avui a la feina, després de gairebé un mes convalescent de l’osteomielitis púbica causada pel bacteri que li van diagnosticar. Segons l’equip mèdic, «ha recuperat totalment la mobilitat, fet que pot permetre la seva incorporació progressiva presencial a les funcions de president». Agències
Demanen revisar la jornada laboral, reduir sobrecàrrega i eliminar guàrdies 24 h
sificació professional i retributiva diferenciada. També demanen que les hores de guàrdia computin per avançar la jubilació i més suport a les activitats de formació, docència i recerca. El sindicat ha advertit reiteradament que el sistema sanitari català està «a punt d’implosionar» si no es prenen mesures estructurals, assenyalant que la població ha crescut mentre en alguns àmbits, com l’atenció primària, el nombre de professionals s’ha reduït. Segons l’organització, la sobrecàrrega està afectant la qualitat assistencial i cal limitar el nombre de visites diàries per garantir una atenció adequada.
Serveis mínims
Malgrat la vaga, els serveis mínims garanteixen el funcionament dels serveis essencials. Es mantindran les urgències, les unitats de cures intensives i altres dispositius crítics com hemodiàlisi, neonatologia, parts, tractaments oncològics i les intervencions quirúrgiques inajornables. A l’atenció primària i continuada es preservarà l’assistència urgent amb percentatges mínims de plantilla, mentre que el transport sanitari assegurarà les urgències i tractaments imprescindibles.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
ORIOL, avui fas 18 anys. Moltes felicitats de part de tota la teva família que t’estima molt.
sa», afirma. Segons ell, Sánchez és un «president tòxic per al PSOE i la democràcia a Espanya. Hem de fer una esmena a la immensa majoria de les seves decisions».
k Tribuna k
La punta de l’iceberg: el caos al ferrocarril
El caos de RENFE i ADIF que estem patint aquests dies a Catalunya és senzillament injustificable en un país del món occidental al segle XXI. És la prova palpable de la nostra caiguda i de la fragilitat estructural del país.
Res del que passa és casualitat. És la conseqüència directa d’anys de desinversió i d’un descontrol absolut del servei per part de les empreses responsables. Tanmateix, el veritable responsable és l’Estat espanyol. No es tracta de descuit, sinó de voluntat política: no invertir a Catalunya. Així de clar. Un exemple paradigmàtic és el Corredor Mediterrani, que fa més de deu anys hauria d’estar plenament operatiu. Tant els empresaris valencians com els catalans l’han reclamat insistentment, però el resultat és zero. En canvi, s’han destinat milers de milions d’euros al Corredor Atlàntic, tot i que el seu pes industrial i agrari és molt inferior al del Mediterrani.
Això posa de relleu un problema estructural: el dèficit fiscal de Catalunya. El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible (MITMA) n’és un dels grans responsables: inverteix poc i executa menys de la meitat del pressupostat cada any, mentre es continuen abocant recursos cap a l’AVE i les rodalies de Madrid.
Els economistes i la pròpia Generalitat reconeixen que el dèficit fiscal se situa al voltant del 8% del PIB català, uns 24.000 milions d’euros anuals, sobre un PIB de 310.000 milions. Una xifra colossal que costa d’imaginar:
• Equival a la meitat del pressupost anual de la Generalitat.
• O, si volem fer-ho més gràfic, a vuit estadis del Barça nous de trinca, 330 hospitals comarcals o 1.500 km de línia d’AVE.
Fk Editorial k
a pocs dies es presentava la iniciativa municipal per elaborar un cens d’ADN dels gossos dels tarragonins. L’objectiu és identificar els propietaris que no recullin els excrements dels seus gossos al carrer. No ha tardat a sorgir un moviment ciutadà en contra de la mesura que acaba d’engegar una campanya de recollida digital de signatures. Se centren en la protecció de dades, però també retreuen al consistori no haver realitzat abans altres mesures per lluitar contra els excrements a la via pública. La veritat és que els diferents governs municipals dels últims anys han intentat combatre l’incivisme
de les caques de gos al carrer. Hi ha hagut campanyes de conscienciació, es feia vigilància amb agents de la urbana de paisà i, fins i tot, es van arribar a contractar detectius. I la conclusió sempre s’ha fet evident pels que circulen habitualment pels carrers de la ciutat: no s’ha aconseguit gairebé res pel que fa al compromís de respecte d’aquells ciutadans que han de controlar les seves mascotes. És evident que no són tots els propietaris, però si són suficients perquè esdevingui un problema que requereix mesures extraordinàries. El control de l’ADN ho és i si esdevé eficaç, serà gairebé pionera a ser-ho.
k Tribuna k
RLluís Badia Advocat
• En termes individuals, representa 3.000 € per ciutadà (és a dir, 12.000 € per família de quatre membres), una quantitat que suposa gairebé el 50% de la renda mitjana familiar catalana.
Tampoc és admissible que es presenti els catalans com a insolidaris. La realitat és la contrària
Aquest és el veritable iceberg sota la superfície: un espoli fiscal que no s’atura. Avui tenim un govern espanyol d’esquerres; demà pot ser-ne un de dretes, però el resultat serà el mateix: compromisos incomplerts i inversions ajornades. I és que cap govern espanyol vol afrontar el problema, perquè fer-ho significaria trencar l’equilibri econòmic intern del propi Estat.
No podem esperar més. El primer pas és exigir transparència i dades oficials sobre aquest dèficit, sense maquillatges ni manipulacions d’organismes com FEDEA o dels barons regionals que defensen un model injust.
Tampoc és admissible que es presenti els catalans com a insolidaris. La realitat és la contrària: Catalunya és un dels principals motors econòmics de l’Estat, però pateix greus mancances en sanitat, educació, habitatge, recerca i infraestructures. Si no es corregeix aquesta situació, Catalunya corre el risc de perdre el tren del segle XXI en un món cada cop més interconnectat.
Per responsabilitat envers els nostres fills i nets, no podem continuar així.
Time is over
ecentment, hem vist com es produeixen determinades decisions judicials que deixen sense arguments a aquells que, interessadament, han posat en ridícul un tema tan emblemàtic com és la ‘presumpció d’innocència’, és a dir, sembla que el que informativament interessa a vegades, masses, no té res a veure amb la realitat objectiva i les decisions judicials finals en cada cas. Repetidament, podem veure que el pes mediàtic decideix, en funció del seu particular interès, qui és culpable o innocent, sense perjudici i d’acord amb uns arguments que després resulten fora de context i esbiaixats, de manera intencionada.
Que fàcil i amb quin poc rigor es fan acusacions i es ‘dicten sentències mediàtiques’ en temes que, passats uns mesos, es veuen com fora de la realitat i allunyats del mínim criteri legal, a més, es pot veure com l’opció, ‘interessada’, dona ‘suposats arguments’ sense cap solidesa jurídica, i el que és més greu, en funció d’una manipulació evident.
Malauradament, l’espectacle al qual podem assistir, sembla que no té fre, i així, fins i tot, es permet el luxe de desacreditar, sense cap suport objectiu, personatges traspassats en un exercici d’irresponsabilitat absoluta.
Si aprofundim en el que esmento, a més, tot té un ‘dictat ideològic’ inte-
ressat, buscant redits polítics, especialment per opcions allunyades del que hauria de ser el mínim rigor, a l’hora de ‘desqualificar’ sense més suport que els ‘rumors’ entès com a referència de legalitat.
Segurament, el que poso de manifest, no té conseqüències directes pels que s’apunten a aquesta manera de fer, ‘actualitat interessada’, ja que un cop aclarit el tema, tot queda en l’oblit, i ni les suposades rectificacions comporten un mínim penediment, quedant com una excusa sense cap transcendència objectiva.
trasllada a un ‘marc de convivència’ on per part d’alguns, no solament se’ns vol controlar el que pensem, sinó que també vol fer-nos part del seu tarannà d’impotència a l’hora de deixar de parlar del que realment és important, per fixar el debat en el pur anecdotisme, on tot és qüestionable i si no ‘s’inventa’, per veure si així aconsegueixen beneplàcits que des del debat objectiu no són factibles.
La ‘presumpció de culpabilitat’ que se’ns ven com ‘nou periodisme’ o ‘llibertat sense límits’, ens col·loca en un marc de relativisme on tot és justificable, d’entrada, encara que després la mínima legalitat posa en evidència, però on el temps de discussió i polèmica val la pena a l’hora de trobar determinats reconeixements.
Tot té un ‘dictat ideològic’ interessat, buscant redits polítics, especialment per opcions allunyades del que hauria de ser el mínim rigor
Realment, ens podem acostumar a aquest marc de ‘calúmnia’, que sembla vol consolidar-se, i que es pot fer viral si no es fa el que toca, però en el món que vivim, a vegades podem pensar que res és real, i tot pot ser fruit de la manipulació, al més alt nivell, ens
Espero i desitjo que, en algun moment, se sigui conscient que la línia emprada, a la que s’apunten determinats mitjans de suposada credibilitat, no es consolidi com un espai d’intransigència compartida, on els límits de la raó se substitueixin per l’èxit puntual d’aquells que, en la seva incompetència, voldrien un espai polític, econòmic i social que mai tindrien en funció de la mínima lògica.
k Tribuna k
La pèrdua de referents fa que molts busquin respostes immediates. En aquest 2026, després d’anys de sacsejades econòmiques, crisis globals i canvis tecnològics vertiginosos que han transformat la manera com treballem, ens informem i ens relacionem, la societat arrossega un cansament profund. Aquest esgotament collectiu, comprensible i fins i tot legítim, s’ha convertit en el caldo de cultiu ideal per al populisme. Davant la por i la incertesa, apareix la temptació d’aferrar-se a discursos simples que prometen ordre i respostes immediates a problemes que, en realitat, són complexos i estructurals. El populisme no és una ideologia nova ni una innovació política del nostre temps; és una estratègia antiga que avui es disfressa de modernitat. Es presenta com a veu del ‘poble autèntic’ i ens ven una realitat simplificada fins a l’extrem: els problemes tenen solucions d’una sola frase, els conflictes tenen un únic culpable i la responsabilitat sempre recau en ‘l’altre’, ja sigui una minoria, una elit, una institució o un enemic extern. El perill d’aquest discurs no resideix només en el que afirma, sinó en el que va destruint silenciosament al seu pas: la capacitat de raonar amb matisos, de tolerar la discrepància i de conviure en societats diverses sense convertir la diferència en una amenaça.
Aquesta deriva no és teòrica ni llunyana. En els darrers anys, s’ha fet visible en diverses democràcies consolidades que durant dècades havien estat considerades exemples d’estabilitat institucional. Sistemes que semblaven sòlids han començat a mostrar esquerdes quan la polarització extrema ha substituït el debat públic pel conflicte permanent. El llenguatge populista ha aconseguit que milions de ciutadans dubtin de processos electorals legítims, posin en qüestió la independència de la justícia o percebin els mitjans de comunicació com a actors polítics enemics. Quan la política es transforma en un “nosaltres contra ells”, el diàleg es trenca i la societat es fragmenta en realitats paral·leles
Fede Adan Domènech
Catedràtic de Dret processal
que ja no comparteixen ni fets ni veritats bàsiques. Aquest mirall ens retorna una imatge inquietant: si no es cuiden les formes ni es respecten les regles, qualsevol sistema democràtic, per fort que sembli, pot començar a esquerdar-se des de dins.
El populisme actua, precisament, erosionant els pilars que ens protegeixen a tots. El primer pas acostuma a ser el desprestigi de les institucions que exerceixen de contrapès al poder, des de la justícia fins a la premsa lliure o els organismes independents. Aquestes institucions són presentades com a obstacles a la voluntat popular, com si la democràcia fos només la imposició de la majoria sense límits ni garanties. Però la democràcia no és un xec en blanc per a qui guanya unes eleccions; és un sistema de regles, equilibris i drets pensat perquè ningú, per molt suport que tingui en un moment determinat, pugui trepitjar les llibertats dels altres. Quan acceptem que un líder se salti les normes perquè «ens agrada el que diu» o perquè «ens representa», estem acceptant també que, demà, algú que no ens agradi pugui fer exactament el mateix contra nosaltres. Davant d’aquesta deriva, la resposta no pot ser la resignació ni l’esperança que el populisme s’esgoti tot sol. Cal reivindicar, amb convicció, la necessitat de lideratges democràtics sòlids i responsables. Necessitem figures polítiques capaces de dir la veritat encara que sigui in-
còmoda, de reconèixer límits i d’explicar amb honestedat que no tots els problemes tenen solucions ràpides ni indolores. El veritable lideratge democràtic no és el que crida més fort a les xarxes socials ni el que acumula likes amb promeses impossibles; és el que té la maduresa d’admetre la complexitat del món actual i la capacitat de construir consensos allà on altres només saben sembrar divisió. Governar en democràcia és, en essència, gestionar la complexitat amb responsabilitat i respectar els processos, entenent que les institucions són sempre més importants que les persones que les ocupen de manera temporal.
Necessitem figures polítiques capaces de dir la veritat encara que sigui incòmoda, de reconèixer límits i d’explicar amb honestedat que no tots els problemes tenen solucions ràpides ni indolores
Però aquesta responsabilitat no recau només en els líders polítics. També interpel·la els ciutadans, els mitjans de comunicació i el conjunt de la societat civil. Defensar la democràcia implica exigir rigor, contrastar informació i resistir la seducció de missatges que apel·len més a l’emoció que a la raó. Implica entendre que el desacord no és una amenaça, sinó una part essencial de la convivència democràtica.
En definitiva, l’antídot contra la seducció del populisme és una política de resultats, de respecte i de responsabilitat compartida. Defensar la democràcia avui vol dir exigir líders que no s’amaguin darrere d’eslògans buits, sinó que donin la cara amb dades, amb honestedat i amb un sentit del deure que vagi més enllà del pròxim titular. El gran repte del nostre temps és demostrar que la moderació no és debilitat, sinó fortalesa, i que la seriositat continua sent l’única eina capaç d’oferir una estabilitat real i duradora. Al capdavall, la llibertat no es protegeix amb murs ni amb atacs constants, sinó amb una política adulta que ens tracti com a ciutadans responsables i no com a simples espectadors d’un espectacle permanent de confrontació.
k Tribuna k
L’inici de les obres que han de culminar amb la retirada de les torres d’alta tensió que travessen la urbanització El Pinar i la reconversió de l’avinguda en un passeig verd, és sens dubte un pas històric. Ho és per l’envergadura del projecte, però també perquè és fruit d’una llarga reivindicació veïnal. Com a tal, exemplifica la complexitat de la tramitació administrativa, sovint massa lenta, i que, en conseqüència, genera incomprensió per part de la ciutadania. D’aquest pas històric, però també n’hem d’extreure conclusions molt positives, que n’hi ha.
D’una banda, la tenacitat, insistència i paciència dels veïns i veïnes de la urbanització, sense les quals aquest projecte no hauria estat possible. Fem un pas històric amb el qual donem resposta a una llarga reivindicació veïnal. I, per tant, és de rebut agraïr la paciència i la lluita de la ciutadania; una lluita compartida per transformar aquesta zona de la ciutat i a la qual acabarem de donar l’empenta definitiva aquest mandat.
D’una altra, la predisposició de les administracions (i en aquest sentit el govern que presideixo en fem bandera) a escoltar a la ciutadania per construir plegats una ciutat en positiu. El programa de proximitat i escolta activa “L’alcaldessa als barris” que hem posat en marxa aquesta setmana n’és una mostra més.
Una tercera conclusió positiva és la col·laboració institucional. L’actuació és fruit del conveni de col·laboració que vam signar el desembre de 2024 entre els ajuntaments de Reus i Castellvell, i Endesa. Però l’obra no podria ser una realitat sense la participació de la Generalitat. L’actuació té un pressupost de 3,5 milions d’euros, finançat amb una subvenció de 2,4 milions de l’Institut Català d’Energia. El cost restant es reparteix entre els ajuntaments: Reus n’assumeix el 79,5% i Castellvell del Camp el 20,5%. La previsió és que els treballs de retirada de les torres s’acabin el 2027. Durant tot el procés, el subministrament elèctric es mantindrà, és a dir, la línia aèria només es retirarà quan l’alternativa subterrània estigui plenament operativa.
Mentre les obres de soterrament de la línia d’alta tensió avancen a bon ritme, des de l’Ajuntament de Reus ja treballem en el projecte de reurbanització de l’espai
I, finalment, una darrera conclusió: la necessitat de planificar per avançar sense aturar-nos. Mentre les obres de soterrament de la línia d’alta tensió avancen a bon ritme, des de l’Ajuntament de Reus ja treballem en el projecte de reurbanització de l’espai. Un projecte compartit amb l’Ajuntament de Castellvell, i que ha de transformar l’avinguda de les Torres en un nou passeig verd, amb espais de mobilitat suau i integració paisatgística.
L’avinguda de les Torres lluirà una imatge molt més amable, verda i moderna. I avui és moment de celebrar el pas històric que acabem de fer amb l’inici de les obres. Unes obres fruit de l’escolta activa, de la col·laboració entre institucions, i d’una llarga reivindicació veïnal.
Cohesió l El programa Voluntariat per la Llengua suma noves parelles al municipi i amplia les activitats per practicar el català
Redacció
Una trentena de parelles lingüístiques de Cambrils conversaran en català una hora a la setmana durant els propers mesos en el marc d’una nova edició del programa Voluntariat per la Llengua. Dimecres passat, 11 de febrer, el Centre Cultural de Cambrils va acollir l’acte de presentació de les persones participants, amb la incorporació de 15 noves parelles que se sumen a les 16 que han decidit continuar les trobades després d’haver completat ja deu hores el trimestre anterior. Durant la
sessió, les persones participants van rebre indicacions sobre el funcionament del programa i material de suport per facilitar les converses, i també se’ls va agrair la implicació i el temps dedicat a aquesta iniciativa orientada a promoure l’ús social del català. Aquesta opció per practicar la llengua catalana fora de l’aula i afavorir la integració de nous parlants ha tingut una bona acceptació aquest trimestre al Servei Local de Català de Cambrils, que manté oberta la possibilitat d’incorporar nous voluntaris, tant en modalitat presencial
com virtual, a través del correu electrònic vxl.reus@cpnl cat o del telèfon 634 74 00 79. Més enllà de les trobades setmanals, el programa ofereix diverses activitats complementàries perquè l’alumnat i el voluntariat continuïn practicant el català en contextos socials diversos. Entre les propostes del Xalem per a aquest trimestre hi ha, entre altres iniciatives que s’aniran anunciant, una excursió amb el GATA al Llorito de Tarragona. També es mantenen les tertúlies Fem-la petar, que tenen lloc els dimecres de 18 a 20 hores a Vil·la Paquita, un
Quinze noves parelles se sumen a les setze que continuen del trimestre anterior
espai pensat per socialitzar i conversar en català entre iguals, així com el club de lec-
Necrològiques
Tarragona
Teresa Oró Fortes.
tura ‘Parlem de Llibres’, que se celebra els dijous de 19 a 20 hores a la Biblioteca Josep Salceda i Castells i està conduït per diverses voluntàries. D’aquesta manera, el Voluntariat per la Llengua amplia les possibilitats d’ús real del català i reforça la dimensió comunitària del projecte.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Mercedes Latorre Sancho.
Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la Parròquia de Sant Fructuós.
Antonia Macias Avila.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori.
Teresa Navarro Costa.
Ha mort als 101 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h a la Parròquia de Sant Fructuós.
Reus
Manel Compte Besó.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Crist Rei.
Carme Pellejà Piqué.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.
Vicent Escandell Ribas.
Ha mort als 71 anys.
El projecte consolida un espai valuós de trobada i cohesió, on el català esdevé eina de relació, confiança i convivència. Iniciatives com aquesta reforcen l’ús social de la llengua, faciliten l’aprenentatge i contribueixen a fer-la present en la vida quotidiana i reforcen la cohesió social.
Mor l’escriptor Cees Nooteboom als 92 anys
Obituari l L’escriptor neerlandès Cees Nooteboom, autor d’obres com La història següent i Desviació a Santiago, ha mort als 92 anys a Menorca, l’illa on residia sovint i que considerava clau en la seva trajectòria creativa. Viatger incansable, va construir una extensa obra literària amb novel·la, poesia i assaig, i molt reconeguda arreu d’Europa. Agències
Avui felicita als que es diuen:
Onèsim, Juliana Honest
21/03 al 19/04 ÀRIES
Avui no assumeixis més feina ni responsabilitats de les que estiguis segur que pots portar a terme. Els altres no t’ajudaran gaire et faltaran forces.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Ajunta forces no et desgastis en assumptes sense interès, ja que s’acosta una etapa de molta activitat. Precaució en viatges i modera comentaris.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Et sentiràs molt atractiu, cosa que t’omplirà d’orgull. Controla-ho o podries perdre el que has guanyat fins ara. Dedica’t més a la parella.
10:30 Ciutadella
20/04 al 20/05
Ves amb compte amb els nous coneguts, ja que podrien jugar-te una mala passada. El dia es presenta molt actiu amb sorpreses bones.
VERGE
23/08 al 22/09
Arribaran despeses imprevistes que alteraran fortament el pressupost. Els oblits les distraccions poden provocar altres pèrdues.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
La feina es complicarà les tasques avançaran més lentament que altres dies. Demana ajuda: avui els altres estaran receptius.
21/05 al 20/06 BESSONS
Es destacaran les teves qualitats professionals i la imatge que donaràs serà atractiva. Vigila les paraules i no et precipitis: analitza les decisions.
BALANÇA
23/09 al 22/10
L’activitat laboral professional serà molt alta. Tot que al principi sembli complicat, arribaràs a l’objectiu gairebé sense adonar-te’n. Sort en l’atzar.
20/01 al 18/02 AQUARI
Si vols viure moments plens de sorpreses, dedica més temps a les relacions i al cercle social. Atrauràs tothom tindràs èxits amorosos.
21/06 al 22/07
Augmentaran les activitats t’arribaran projectes nous interessants. Escolta els consells sense oblidar la intuïció. Dia amb sort en l’atzar.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
A partir d’avui s’intensificarà l’ambició, tant material com passional. No cal posar-te límits, però controla els excessos per no desgastar-te.
19/02 al 20/03 PEIXOS
No et deixis influir per persones pessimistes del teu entorn. Si analitzes bé la situació, trobaràs molts motius per ser feliç. L’amor et somriu avui.
10.00 Efecte Mosaic
11:00 En primera persona 11:30 Impuls
12:00 Efecte mosaic. Matí
13:30 Hospital de proximitat
14:00 Notícies migdia
14:30 Qüestió de fons (r)
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aixeca i pica
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aixeca i pica
18:30 Connecta 10 Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
El temps
10.30 Recórrer 11:00 Aventurístic 11:30 SPi+TV
12:00 Recórrer 12:30 SPi+TV
13:00 Aventurístic
13:30 SPI+TV
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició Esports
15:00 Aventurístic
15:30 SPi+TV
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Notícies 12. Edició esports
21:00 Com ho veus?
21:30 La Tertúlia del Dorsal12
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports
23:00 Com ho veus?
23:30 La Tertúlia del Dorsal12
00:00 Notícies12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Reps uns diners per una feina. Digerirà un dinar amb quatre plats i postres. 2. Bèstia de conte. Inflamació a les orelles. 3. Institut d’usos socials. Estimar algú. Nitrogen en breu. Extrem de la cama. 4. Creixen per la dreta per fer el pa. Descans, vacances. 5. Serveis de pilota. És mític, però sense cap. 6. Enmig del peu. Arabinosa amb glucosídics. Societat. 7. Primera i segona. Vel sense el mig. Augmenta. Una de sal. 8. Crema del cutis. Moviment de vida. 9. So fort i estrident. Vil i maligne. Lletra. 10. Estrany dins el seu gènere. Àrees de baixa pressió. 11. Tallar disminuint una peça de roba. És una mica sense extrems. Cent. 12. Una de sis. Lloc ple d’arbres. Sis romans en dos grups. VERTICALS: 1. Obra del poeta Homer. Existirà per baix. 2. Roba tacada. Residus del premsatge d’aliments. 3. Té casa, al revés. Remena la terra com un animaló. 4. Lletra girada. Curs d’una malaltia asimptomàtica. Mar sense entrada. 5. Final del tren. Pertanyen a una tribu afgana. Bolígraf girat. 6. Existim. Correcte, però girat. Buscar entre molts. 7. Pertanyent al tars. Groc verdós. 8. Responsable d’una famí- lia. Té edat de casar-se. Principi de Déu. 9. Centre d’un mall. Lladre. Escoltava. 10. País desconegut. Dono atenció. 11. Rim sense final. Número. Ésser concret. Xifra cinc. 12. Tres parts de l’amanida. Compromesos a aplaudir. Cent una.
TARRAGONA:
Bueno Senante, M.Carmen
Torres Jordi, 14 Telèfon 977 211 878
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Solanellas Juncosa, Nuria
Pintor Tapiró, 2 Telèfon 977 315 359
SALOU:
Coret Herrera, Rosa Sinies, 3 Telèfon 977 380 788
VILA-SECA: Escobar Poblet, Francesc
Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977391672
CAMBRILS:
Borràs Cabacès, Blanca Av. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041
VALLS:
Fernandez-Delgado Salinas, Amalio
Peixateria, 9 Telèfon 977 600 490
EL VENDRELL:
Mestres Català, Mª Carme Prat de la Riba, 2 Telèfon 977 666 084
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Cel entre poc i mig ennuvolat en general, si bé a partir del migdia s’obriran clarianes al terç sud del país. Per la seva banda, alguns punts del Pirineu occidental quedarà entre mig i molt ennuvolat.
Temperatura
La temperatura mínima serà similar o lleugerament més alta. En el cas de la màxima, serà similar en general, si bé al quadrant nord-est baixarà entre lleugerament i moderadament.
IMMOBILIÀRIA
ES VEN PIS de dos habitacions, bastant gran a Tarragona. Tel: 656.869.025
LOCALS
VENDO LOCAL CÉNTRICO en TARRAGONA. 85 m2. Económico. Tel: 619.512.783
TERRENYS
ES VEN TROS DE TERRA 1ha i ½ a PALLARESOS. Tel: 656.869.025
Margarita
PÀRQUINGS
VENDO PARQUING. Auto 3,90 x 2,35 metros. C/ Aigua Nova, Reus. 11.900€. tel: 606.983.222
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
MONTAJE ANTENA COMUNITARIA DE TELEVISIÓN Tel: 614.041.375
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
LECTURA de TAROT. Limpiezas energéticas a personas, casas o negocios. Corto envidias y mal de ojo. Tel: 689.832.964
ALTRES
HERBALIFE NUTRICIÓN. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
VENDO PIANOLA PIANO STECK siglo XIX completamente restaurada. Ideal para Karaoke y Piano disc, con rollos y CD´s. Interesados: fgh@latecla.net Tel: 607.208.020
El Casal de l’Espluga de Francolí es prepara per a acollir, els dies 20, 21 i 22 de març, la setena edició del Festival El vi fa sang, un esdeveniment que ha consolidat la seva singularitat combinant la novel·la criminal en català amb la gastronomia i els vins de la DO Conca de Barberà. Organitzat pel Casal de l’Espluga, el festival ha deixat enrere definitivament l’etiqueta de novel·la negra per adoptar la denominació més àmplia de novel·la criminal, que inclou tant la policíaca com la negra, reflectint millor els dos grans vessants del gènere.
El programa d’enguany ofereix més d’una vintena d’actes on es mariden presentacions literàries amb tastos de vins locals, rutes històriques criminalitzades i activitats educatives. Entre els autors convidats destaquen noms consolidats i emergents de la literatura criminal catalana. Jordi Dausà presentarà la seva novel·la El punt de ruptura, mentre que Dora Muñoz portarà Error de càlcul, i Salvador Casas, Petons de foc, autors d’editorials del gènere destacades com Delicte, Clandestina/Crims.cat i Voliana/Falciot Negre. Sebastià Bennasar també hi serà amb Malesànimies, i els lectors també podran trobar propostes de gran repercussió com El mal entès de Màrius Serra i La conversió de Habib de Jordi Sierra i Fabra.
Una de les trobades més esperades serà la conversa entre Anna Maria Villalonga i Jordi de Manuel sobre la seva trilogia Dunes blanques, mentre que Andreu Martín i
Joan Miquel Capell presentaran Tot anava bé fins ara, consolidant la cita com un punt de trobada imprescindible per a autors i lectors. Altres escriptors destacats convidats al
Literatura La setena edició del festival ‘El vi fa sang’ se celebrarà del 20 al 22 de març amb una vintena d’activitats que mariden literatura i vi
La novel·la criminal té una nova cita a l’Espluga de Francolí
festival són Jordi Cervera (Flota com una papallona), Cesc Cornet (Les ombres que ens acompanyen), Raquel Gámez Serrano (Alguns callen, altres maten), Lluís-Anton Baulenas (Ocellets i ocellots), Miquel Aguirre (Els plans del mister) i Susana Hernández (Secrets ofegats). En la clausura hi seran Joan Carles Libori amb Corda de cànem, Jordi Colonques amb Carnívora i Vicenç Villatoro amb Polonesa Les activitats
paral·leles inclouen tastos de vins al Celler Rendé Masdéu i al Celler Mas de la Creu, dinars literaris i vetllades amb música en directe, tot mantenint la filosofia del festival: maridar literatura criminal amb vins de qualitat. Una de les novetats d’enguanyl és la incorporació dels crims històrics de la Conca de Barberà. Diumenge, el periodista Jordi Roca Armengol conduirà una ruta històrica criminal pels carrers i places de l’Espluga, recordant episodis reals de la història local vinculats a delictes i misteris. A més, el Teatre del Casal acollirà la taula rodona teatralitzada Crims his-
tòrics a la Conca de Barberà, amb la participació d’Antoni Carreras, Valentí Masalles, Enriqueta Moix i Josep Maria Vallès, amb escenificacions a càrrec de Tratea Teatre i retransmissió en directe per L’Espluga FM Ràdio. La majoria d’activitats són d’accés lliure i gratuït fins a omplir aforament, excepte els sopars i dinars literaris, que requereixen reserva prèvia.
‘True crime’ comarcal
Enguany es parlarà de diversos crims reals esdevinguts a la comarca
La imminència de la Quaresma m’ha fet pensar en l’oportuna recent aprovació per part de l’Ajuntament de Cambrils d’una moció en suport de la malmesa pesca catalana, un sector bàsic en perill per culpa, entre altres coses, de normatives europees impossibles d’assumir per a qualsevol pesca no industrial. La nostra flota s’ha reduït a la meitat els darrers anys i això ens hauria de revoltar pels seus efectes tant econòmics com socials, culturals i de principis. Com deia, tot just som a les portes de la Quaresma un cop superat el Carnestoltes, (mot provinent del llatí «carns toldrem», privació de carn) una celebració d’origen pagà adoptada pel cristianisme on, com sabeu, es satiritza l’ordre establert amb jocs, balls i disfresses. Segons la mateixa tradició cristiana, aquest període de quaranta dies (resulta en set setmanes) que començarà demà passat, Dimecres de Cendra, cal fer penitència i abstinència evitant l’esmentada carn i substituint els àpats troppo pesanti per sopes, verdura i peix. Aquí ja poca broma perquè amb la teca no s’hi juga. Resa una frase popular que són «quaranta dies de menjar arengades i bocins de bacallà» i, durant el segle XIX, les hàbils peixateres van popularitzar, com a reclam publicitari, una estampa de la Vella Quaresma amb un bacallà a les mans del qual en penjaven set arengades (sardines assecades per raons òbvies de conservació quan, temps ençà, no gastàvem neveres), una per setmana. Per tant, mai millor moment per endrapar peix i del nostre, res més bo ni necessari, en honor als pescadors i la història propis on sardina, seitó, catacranc, arrossegall… hi han jugat un paper cabdal. Font de costums culinaris alhora que d’enginys i un imaginari únics que són les xarxes que sostenen el nostre món i identitat.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
