Dilluns 15 de setembre de 2025

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

Memòria històrica 11

Una placa recordarà Elisa Cardona, l’única dona afusellada pel franquisme al Camp de Tarragona

Hoquei 17

El Calafell venç el Barça (4-2) amb un brillant Carles Domènech i revalida el títol de campió de Lliga Catalana

Opinió 21 Lluís Badia. Democràcia amb dubtes: «Els grans temes de desacord exigiran trobades de consens més aviat que tard»

La Diada del Primer Diumenge permet viure vuit castells de gamma extra

Festa Major 5

El Drac encén la Part Alta pels seus 40 anys

Nou bèsties d’arreu de Catalunya van acompanyar el Drac de Sant Roc

Javier Sancho

«Tarragona representa el 25% de la producció química de tot l’Estat»

Més de 400 persones donen diners i cabells a Cambrils per l’alzheimer Societat

L’acte benèfic ‘Deixa’t prendre el pèl’ va comptar amb una cinquantena de professionals, que van tallar cabells i barbes 14

12 i 13

Tarragona l 6

La tarragonina Maria Mercè Martorell, nova presidenta del PP de la província Política 7

Castells l La Colla Vella fa la segona millor actuació de la seva temporada, la Jove de Tarragona torna a carregar el 4de9fa,  els Castellers de Vilafranca ensopeguen novament amb el castell de 10 i els Xiquets de Tarragona salven el 7de8

El 4de9 sense folre meravella en una Santa Tecla que deixa deures pendents

La diada de Santa Tecla – el Primer Diumenge va tenir castells de gamma extra, castells de nou i castells de vuit, estructures perfectes i d’altres especialment treballades, caigudes, intents desmuntats, pilars de mèrit i, en definitiva, va ser el fidel reflex de l’evolució d’aquesta temporada de les quatre colles participants. Queden encara dos mesos de temporada i tothom sap quins deures queden pendents i quin és el camí a seguir o reconduir.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls va sortir victoriosa de Tarragona en una diada amb quatre castells de gamma extra, que no va poder ser perfecta. Sortir de 5de9f i descarregar el castell amb solvència ja és un clàssic d’aquest 2025 que han fet set vegades, les últimes on han portat castells de gamma extra a plaça: Firagost, La Bisbal, El Catllar, l’Arboç, Sant Fèlix, Diada Nacional i Tarragona. Sumat al que van completar per Sant Joan, estan a només un del seu rècord històric en una temporada. La segona ronda va ser per quedar-se embadalit revisant una i altra vegada el vídeo del 4de9sf. Tot i que els va costar lligar-lo perquè van desmuntar dos peus, l’execució del castell va ser perfecta. Millor, fins i tot, que el de Sant Fèlix. Si és que pot ser. Per a ells va ser més complicat el repte el 4de9 amb folre i pilar, que havien estrenat quatre dies abans a la plaça del Blat i, tot i que va pujar millor, va trencar-se just després de deixar sol el pilar un cop carregat. Massa problemes a l’interior del folre van condicionar en excés la possible descarregada. El remat final va ser el Pde8fm, que també va mostrar algun problema en l’encaix amb el quart i just amb la sortida de l’enxaneta va caure. Era la segona millor actuació de la temporada per als rosats just després de la de Sant Fèlix a Vilafranca.

A la Colla Jove Xiquets de Tarragona la caiguda de Sant Fèlix els va deixar alguna baixa a les estructures que no els permetia, per exemple, repetir castells com el 3de10fm o el 2de9fm, de manera que els principals objectius estaven clars i no eren menors: descarregar el castell amb l’agulla i repetir el pilar. Ho van fer a mitges. D’entrada l’assegurança del 3de9f, descarregat per onzena vegada enguany i

que se saben de memòria. Era el pas previ per intentar a la segona ronda el 4de9fa, que ja havien carregat a finals d’agost al Catllar però no descarreguen des de 2018. El quatre ja va pujar amb problemes i va patir alguna rebregada que gairebé el tira a terra, però el van saber mantenir dret. Amb la sortida dels quarts, el pilar va patir un excessiu moviment i, finalment, amb la sortida de l’enxaneta es va trencar. A la tercera ronda la Jove va tornar a fer el 4de9f, novè de la temporada, amb els clàssics problemes previs de quadratura

que en l’execució del castell no es manifesten. Van rubricar la seva actuació amb l’excel·lència del Pde8fm, descarregat per cinquena vegada igualant els cinc que també van fer l’any 2017. Els Castellers de Vilafranca van arribar a Tarragona amb l’ambició que els caracteritza i més tenint en compte el regust amarg que els va deixar el 3de10fm per Sant Fèlix. La sortida de 5de9f era una assegurança en el seu currículum de temporada i el van tornar a descarregar sense cap dificultat. Però a la segona ronda, el programa es

El Primer Diumenge

L’actuació de la Colla Vella és la millor a Tarragona des del 2016

va torçar. El castell de 10 no va pujar tan bé com els intents desmuntats que van fer a Vilafranca del Penedès el 30 d’agost, el tronc va perdre les mides i just amb l’arribada de la canalla al pis de dosos, el castell va cedir. Una caiguda que va deixar lesionats i els va condicionar la resta de l’actuació. Amb canvis de peces van poder fer el

Carles Cortés

4de9 sense folre de la Colla Vella i 4de9 amb folre i agulla carregat de la Jove de Tarragona. Gerard Martí

8 gamma extra

Vella, Verds i Jove igualen el registre de la temporada passada

Dimarts 23, segona cita

La plaça de la Font acollirà les quatre colles de Tarragona

4de9f a la tercera ronda i el 9de8 a la quarta, castells descarregats novament amb solvència. Els Verds volien tancar la seva actuació amb un pilar de mèrit i van apostar pel Pde6, que també presentava un canvi en la quarta. Tot i treballar-lo un punt a la descarregada el pilar es va completar per deixar una petita alegria entre la parròquia vilafranquina.

Finalment, els Xiquets de Tarragona no van poder sortir de la zona de turbulències on estan instal·lats des de la diada de Sant Magí. Conscients que havien de fer un pas enrere per fer-ne dos endavant en les pròximes actuacions, van descarregar d’inici el 4de8, que ha mostrat molta seguretat durant tota la temporada. Però el 7de8 de la segona ronda ja va mostrar els primers dubtes. Tot i que l’estructura tenia garanties, la canalla no ho va veure prou clar i van fer un intent desmuntat. Posteriorment, a la tercera ronda, si que el van descarregar i semblava que la colla podria recuperar la confiança i reconduir la diada, però el 3de8 els va tornar a una cruel realitat quan el van haver de desmuntar dues vegades i marxar de plaça amb dos castells. Tres dies abans, el 3de8 ja els havia donat problemes a al Pla de la Seu durant la Diada Nacional quan van fer un intent desmuntat i un carregat i a la plaça de la Font se’ls va tornar a regirar.

La diada castellera de Santa Tecla – El Primer Diumenge deixa vuit castells de gamma extra i tres castells de nou a l’espera de la segona gran cita de les festes el pròxim dimarts 23 de setembre, on la Jove s’il·lusiona davant la possibilitat de tornar a provar el castell de 10 i els Xiquets tenen una nova oportunitat per redreçar la temporada. De la seva banda, la Colla Vella es tancarà a l’assaig per treballar de cara a les pròximes cites a Lleida (28 de setembre) i Reus (4 d’octubre) i els Castellers de Vila-

Resultats

Tarragona | Santa Tecla – El Primer Diumenge

Colla Vella: 5/9f, 4/9sf, 4/9fp(c), P/8fm(c)

Jove Tarragona: 3/9f, 4/9fa(c), 4/9f, P/8fm

C. Vilafranca: 5/9f, i3/10fm, 4/9f, 9/8, P/6

Xiquets Tarragona: 4/8, id7/8, 7/8, id3/8, id3/8

Altafulla | Festa Major petita

Joves Valls: 3/9f, 4/9f, 4/8p, P/7f

X. Reus: 3/8, 2/7, 4/8

Nens: 3/8, 4/8, 7/7

C. Altafulla: 2/6, 4/6a, 3/6a

franca agafaran forces diumenge vinent a la seva diada de Sant Miquel per encarar dues actuacions de compromís a Barcelona per La Mercè i Reus per la diada del Mercadal.

Celebració dels castellers de la Vella després de descarregar el 4de9sf a la plaça de la Font. Gerard Martí

5de9 amb folre dels Castellers de Vilafranca, 7de8 dels Xiquets de Tarragona i 5de9f de la Colla Vella. Gerard Martí

Cultura l El certamen independent ha arribat enguany a la seva catorzena edició i demana més implicacions de les institucions per continuar

El Festival La Terrasseta ja és adolescent

El Festival La Terrasseta va arribar aquest cap de setmana a la seva catorzena edició. El certamen feminista de música i art independent ja s’ha consolidat a les festes tarragonines i cada cop té un públic més fidel. «Som adolescents. Mantenim l’esperit de ser un festival petit que en certa forma dona el tret de sortida a Santa Tecla. Amb una programació de música independent i cultural que normalment no arriba a la ciutat», va explicar ahir Aida Bañeres, directora del certamen.

Durant els diferents dies de festival, hi han passat grups de música de tots els estils, arribant a un públic intergeneracional. «Són horaris on poden venir els petits i també els grans. Per això també fem els concerts a la tarda, perquè puguis venir amb la teva neboda o filla», va dir Bañeres. També hi va haver espai per les arts escèniques ahir a la tarda, amb

el Cabaret de Circ. El parc Saavedra es va omplir de famílies que van gaudir de les propostes de diferents artistes d’arreu de la península en un ambient distès de diumenge. Els grans reien de les ocurrències i ximpleries d’en José Luis, el presentador, mentre els petits, asseguts a primera fila, badaven amb les acrobàcies i coreografies. Cada cop ha anat creixent més, però l’organització, conformada al 100% per dones, té clar que és un festival petit «per convicció». «És una fórmula una mica complicada. Fa molt anys era gratuït, però ara hem hagut de fer entrades accessibles per la majoria de gent. El suport de les institucions públiques és molt important. S’ha d’ajustar perquè puguem continuar existint. No volem vincular-nos a haver de vendre alcohol per a poder-ho pagar», va concloure Bañeres. La Terrasseta fa les coses diferent. I per això és un festival únic a la ciutat.

La 35a edició de la inclusiva Festa per a Tothom reuneix prop de 300 participants

Societat l Per segon any consecutiu, va tenir lloc la cercavila amb gegants adaptats

El programa Festa per a Tothom ha celebrat enguany 35 edicions fidel al seu esperit fundacional: garantir que totes les persones, independentment de la seva capacitat o condició, puguin gaudir activament de les festes de Santa Tecla. El passat dissabte, el Balcó del Mediterrani va acollir la tradicional rebuda als participants d’una inciativa que, per segon any consecutiu, va comptar amb una cercavila festiva encapçalada per la geganta Frida. Prop de 300 persones es

van aplegar durant el matí en un ambient festiu, relaxat i familiar. La comitiva estava formada per la Frida, la Flora, els gegants del Sagrat Cor i el Barrufet de Constantí, animats per la jove Xaranga TomaNota. Tots van ser rebuts per part de les autoritats. Hi van intervenir la tinenta d’alcalde d’Igualtat, Serveis a la Ciutadania i Serveis Socials, Cecilia Mangini; el president de l’Autoritat Portuària, Santiago Castellà, i l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. També hi va participar el director del Complex Industri-

Els participants van ser rebuts per les autoritats al Balcó del Mediterrani

al de Dow Tarragona, Ignasi Cañagueral, qui va assegurar que «hem d’estar satisfets i orgullosos per haver aportat el nostre gra de sorra a un programa tan exitós».

Oriol Castro

El parc de Saavedra es va omplir ahir a la tarda per gaudir del Cabaret de Circ. Gerard Martí

Redacció

Imatge de la cercavila celebrada en la Festa per a Tothom. Cedida

La cercavila dels 40 anys de foc del Drac de Sant Roc llueix pels carrers de la Part Alta

Cultura l El primer diumenge de les festes de Santa Tecla va finalitzar ahir amb la cercavila de foc per commemorar el 40 aniversari del Drac de Sant Roc. Per a celebrar-ho, la colla tarragonina va convidar 9 dracs d'arreu de Catalunya. A banda del drac tarragoní, com a colles convidades hi van participar: el

Homenatge als

Teclers d’Honor amb Montse Teuler com a Perpetuadora

Societat l Una plaça de la Font plena de gom a gom va donar la benvinguda a les festes de Santa Tecla d'enguany amb l’acte de la Crida, protagonitzat per Montse Teuler. D’entre els Teclers d’Honor d’enguany, a títol pòstum, es va atorgar  el reconeixement al periodista Agustí Forné. Redacció/JCBorrachero

Drac del Morell, el Drac de la Geltrú, el Drac Quintifoc de Sant Quintí de Mediona, el Cabrot del Vendrell, la Virgília de Torredembarra, el Drac de Valls, el Drac del Vendrell, el Basilisc de Mataró i el Drac de Reus. La cercavila va començar a les 20 hores a la plaça de la Font i es va lluir pels principals carrers de

Tarragona s’omple de solidaritat per la Marató de Donació de Sang

Societat l Tarragona es va tornar a omplir de solidaritat per la Marató de Donació de Sang a Tarragona, organitzada com sempre pel Banc de Sang. Amb aquesta Marató s'espera poder omplir les reserves de sang que necessita Catalunya per fer front a la davallada d’un 20% del passat estiu. Redacció/Ajunt.

la Part Alta fins tornar al davant de l'Ajuntament, on el públic va gaudir d'una espectacular encesa final. Durant el recorregut, també es van fer grans enceses en espais com la plaça de les Cols o la plaça del Rei, on el públic va gaudir de valent observant l'espectacle o ballant sota les espurnes. Redacció/Gerard Martí

El consistori ha instal·lat tanques en el tram de la passarel·la més proper al carrer Manuel de Falla perquè s’han trencat unes fustes.

La passarel·la de fusta de la Tabacalera s’eliminarà i es col·locarà «un material més sòlid»

Urbanisme l S’està preparant el projecte per retirar l’estructura actual, que té «defectes de disseny»

John Bugarin

L’Ajuntament de Tarragona ha decidit eliminar la passarel· la de fusta de la Tabacalera davant el seu mal estat. De fet, la setmana passada, es va produir un forat en el tram més proper al carrer Manuel de Falla. «De moment, s’han instal·lat tanques per evitar si tuacions de perill de manera immediata», expliquen fonts

municipals. Aquesta mesura, però, és provisional, ja que la idea del consistori es acabar substituint tota l’estructura actual per «un altre material més sòlid», com podria ser grava o sorra. Els tècnics ja estan prepa rant la redacció del projecte per poder dur a terme les obres en els pròxims mesos. «Es vol eliminar el perill de la

passarel·la de punta a punta», indiquen des de l’Ajuntament, que explica que la tarima pre senta «defectes de disseny». Aquesta plataforma es va in augurar el maig del 2012, jun tament amb el jardí vertical de 3.200 metres quadrats que es va instal·lar a la façana de la Tabacalera que toca a l’avin guda Vidal i Barraquer. El projecte, que va costar

Els pescadors avancen dos mesos la veda, que durarà fins al 12 d’octubre

Economia l Reclamen ampliar la quota del Mediterrani a 180 dies

Les 22 embarcacions d’arros segament de la Confraria de Pescadors de Tarragona van començar el passat diven dres una veda pesquera que s’allargarà fins al 12 d’octu bre. Els mariners han optat per avançar dos mesos l’atu

rada biològica, prevista per al mes de novembre, per tal de complir amb la quota del Me diterrani occidental estatal de captures. El sector reclama una millor planificació a l’ini ci de l’any amb els topalls ja fixats dels dies que poden sor tir a pescar i, sobretot, anar a la mar tot l’any. Exigeixen 180

dies respecte als 130 actuals. «Demanem que ens deixin treballar, amb tres mesos de veda amb el peix que s’està pescant, crec que seria sufi cient», va afirmar el vicepre sident de la confraria, Jaume Sans. Així mateix, va assegu rar que el futur del sector està a la corda fluixa: «Quedem

3,3 milions d’euros, incloïa també la creació d’un espai verd lúdic per a la ciutadania. L’any 2020, el consistori va de cidir desmantellar lo pel seu «greu» estat de degradació, fet que suposava un risc per a la ciutadania per «insalubri tat, brutícia i perill de despre niments». Ara, ha arribat el torn d’una passarel·la que, des de fa temps, presenta defici

poques barques, érem 40 barques, ara som 22». Un dels motius per avançar l’aturada biològica és poder capturar la gamba vermella per Nadal i evitar que es repeteixi la si tuació de l’any passat quan se’ls va prohibir pescar ne. «Han de quedar se a Tarrago na sense agafar gamba? S’ha de quedar la gamba a la mar? Si no n’hi hagués cap, però de gamba n’hi ha», va dir. Sans va recordar que l’època nada lenca és quan van més car va aquest producte i va criticar que sinó el poden pescar, arri barà d’altres països.

L’Ajuntament va inaugurar-la l’any 2012, juntament amb el jardí vertical

ències. Hi ha diverses fustes que sobresurten i també hi ha alguns trams que enfonsats o que reboten quan camina la gent per sobre.

Actuacions passades

En els darrers anys, l’Ajunta ment ha hagut de dur a ter me diverses actuacions per arreglar l’estructura. L’any 2019, un camió dels Bombers

va passar per damunt de la passarel·la quan anava a ex tingir un incendi i va trencar una part de la plataforma, que va cedir amb el pes del vehi cle. La zona afectada va estar tancada durant quatre mesos fins que els operaris muni cipals van iniciar els treballs per reparar la. Es va produir un cas simi lar l’any 2022, quan una mà quina del servei de la neteja va passar també per aquesta passera i va destrossar diver ses fustes. En aquell moment, el consistori també va acor donar la zona per prohibir el pas de la ciutadania i, sis me sos després, es va rehabilitar aquest tram del passeig. És habitual veure persones —gran part d’elles amb gos sos— passejant pel jardí de la Tabacalera, que s’ha convertit en un espai de trobada i de descans. A més, aquest espai funciona com a entrada als diferents mòduls de l’antiga fàbrica, on es troben la Capsa de Música, les instal·lacions de Tarragona Impulsa o l’Arxiu i l’Hemeroteca municipals. En els pròxims anys, hi arri baran més equipaments. Per exemple, al magatzem 5, on es construirà el nou centre uni versitari d’Euses. S’hi espera que hi cursin 120 alumnes del grau de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. D’altra banda, el mòdul 6 es converti rà en la seu de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Per tant, s’incrementarà l’afluèn cia de gent en aquest espai i és necessari solucionar el mal estat de la passarel·la actual per evitar qualsevol possible accident en el futur.

Diari Més

Imatge de pescadors descarregant les seves captures. ACN

Dos detinguts per conducció negligent a la Rambla Ponent

Successos l La Guàrdia Urbana va denunciar un home de 24 anys per conducció negligent a la Rambla Ponent. Els fets van passar cap a les 0.15h, quan després de rebre l’alerta d’una ciutadana on avisava que hi havia vehicles conduint de forma negligent dues patrulles logotipades i una de paisà es van desplaçar fins al lloc per localitzar-los. Els agents van aturar un vehicle, el conductor del qual va quedar denunciat per conducció negligent, per tinença de substàncies estupefaents i per conduir un vehicle amb presència en l'organisme de drogues. En aquest mateix punt, es va denunciar el conductor d’una motocicleta, de 19 anys, per no tenir la ITV ni l’assegurança en vigor, per circular per la vorera i per conducció negligent. A banda, també va ser sancionat per no obeir les ordres dels agents. Redacció

Maria Mercè Martorell serà la nova presidenta provincial del PP

Política l Mario García deixa el càrrec per centrar-se en les municipals de Salou. El partit nega una crisi interna

Maria Mercè Martorell serà la nova presidenta provincial del Partit Popular a Tarragona. La tarragonina assumirà el càrrec després de la dimissió de Mario García, que va anunciar dissabte la seva renúncia per centrar-se en les pròximes eleccions municipals de Salou.  Així, el Comitè Executiu del PP aprovarà avui la renovació de la presidència i l’estructura a Tarragona. Rafael Luna acompanyarà Martorell com a secretari general a la província. «L’objectiu és revitalitzar l’estructura del partit per tenir tota l’organització preparada de cara a les properes

convocatòries electorals, així com continuar consolidant i ampliant el projecte polític del Partit Popular a Catalunya», exposa la formació en un comunicat.

«Raons poderoses» El president del PPC, Alejandro Fernández, va negar que «en absolut» el partit estigui passant per una crisi interna, malgrat que en només dos dies hagi presentat i anunciat la seva dimissió el president provincials del PP de Tarragona, però també el de Girona, Jaume Veray. Això suposa la meitat dels líders territorials de Catalunya. De fet, Fernández assegura que les «raons poderoses personals»

El Port acull una exposició de l’artista cambrilenca Nuri Mariné

Cultura l El Tinglado 1 del Moll de Costa de Port Tarragona estrena la seva temporada de tardor amb l’exposició El peix no cau del cel de l’artista cambrilenca Nuri Mariné. La mostra es va inaugurar el darrer dissabte i es podrà veure fins al diumenge 7 de desembre. En aquesta nova proposta, Nuri Mariné parteix del seu univers pictòric, on els

peixos i les referències marines en són protagonistes, per a presentar al públic la seva visió estètica del món, a la vegada que fa una crida a l’activisme social i polític, gràcies a obres que promouen el diàleg, la reflexió i la presa de consciència. «A El peix no cau del cel, Mariné manipula, de forma conscient, l’existència i l’absència amb l’objectiu de

no deixar-nos indiferents», assegura la comissària de la mostra, Cinta Mata Ballesté La comissària afegeix que «dins del joc atzarós del surrealisme, Mariné desperta formes i elements quotidians per a colpejar la nostra consciència i humanitat» i posa com a exemple el bombardeig de peixos suïcides. Redacció

Rafael Luna serà el secretari general dels populars a la província

que els han portat a deixar el càrrec han fet que el partit hagi decidit que ho anunciïn «de manera conjunta per a iniciar a cadascuna de les províncies una etapa nova». Malgrat això, cap dels dos expresidents feia referència a aquesta coincidència en els seus comunicats de dimissió. Fernández, lluny de retreure a Veray i García que deixin les presidències, va voler remarcar «la tasca que han fet i, el més important, que conti-

nuaran fent». «Deixen un càrrec -al partit- però continuen en els seus càrrecs institucionals al Parlament i als ajuntaments. Continuen treballant a ple rendiment», va sentenciar el tarragoní. Aquesta situació arriba després que Fernández critiqués en un llibre les polítiques de Génova

i expressés que se sent qüestionat per Feijóo. Cal destacar que el congrés dels populars catalans s’havia de celebrar durant la tardor de 2022, però es va ajornar sine die i encara no s’ha produït. El congrés estatal es va celebrar al juliol i va evidenciar les diferències entre els dos líders.

Redacció

Martorell té una dilatada experiència al consistori tarragoní. Gerard Martí

Vista de l’exposició ‘El peix no cau del cel’, de l’artista Nuri Mariné, al Tinglado 1 del Moll de Costa. Cedida

Reus prepara un ‘fam trip’ per a empreses per presentar les oportunitats d’inversió a la ciutat

Projecció Exterior l Es tracta d’un viatge de familiarització al territori adreçat, sobretot, al sector ‘retail’

Sergi Peralta Moreno

Reus disposa d’una estratègia de projecció exterior per posicionar-se com un pol d’atracció d’inversions, talent i turisme. Es tracta de l’establiment d’un relat per presentar-se de portes enfora que sigui compartit pel conjunt de la ciutat, ja que la captació de visitants i d’activitats econòmiques «repercuteix en el benestar de la ciutadania reusenca», expressa la regidora en cap de l’àrea de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó. En aquesta direcció, l’Ajuntament està treballant per organitzar un fam trip (viatge de familiarització) perquè les empreses puguin conèixer la capital del Baix Camp «i veure que és una oportunitat venir a invertir aquí».

L’edil detalla que la idea és que la missió comercial inversa vagi adreçada, sobretot, al sector retail, és a dir, de venda al detall, però tampoc es tanca la porta a altres àmbits com la restauració o els serveis. La voluntat és dur-la a terme a la tardor i estarà destinada, sobretot, a companyies catalanes i estatals, «però, evidentment, també estem oberts a

El carrer de Monterols és una de les actuals principals artèries comercials de Reus. Tjerk van der Meulen

«Serem proactius, no podem esperar que s’interessin per nosaltres»

escala internacional». «Hem d’anar buscant negocis que siguin tractors perquè s’ubiquin aquí», comenta Llauradó. «Hem de ser més proactius del que ja som, en-

La Setmana de la Mobilitat portarà talls de trànsit i activitats a Reus

Via Pública l La circulació del carrer Doctor Robert quedarà restringida

Redacció

L’Ajuntament de Reus ha preparat un ampli programa d’activitats de promoció de la mobilitat sostenible amb motiu de la Setmana Europea de la Mobilitat que se celebrarà entre els dies 16 i 22 de setembre. Una de les mesures més

rellevants serà el tall de trànsit per celebrar el Dia sense cotxes que es durà a terme al carrer del Doctor Robert, entre la plaça de Catalunya i el carrer de la Selva del Camp, el diumenge 21 de setembre. A més, en el marc del projecte d’Entorns Escolars Segurs, l’Ajuntament tallarà puntual-

ment la circulació de vehicles en tres centres educatius de la ciutat amb el triple objectiu de fer pedagogia, informar del projecte de pacificació del trànsit i recollir informació. Els talls seran entre les 8 i les 10 h i les 12 i 18 h el dimarts 16 de setembre a La Salle, el dimecres 17 de setembre a

cara podem anar més enllà», reflexiona. «No podem esperar que s’interessin per nosaltres, sinó que hem d’anar i dir-los ‘veniu, que quedareu captivats de la nostra ciutat

l’Escola Sant Josep i el dijous 18 de setembre a l’Escola General Prim. Altres accions seran la distribució de fullets informatius sobre l’ús adequat dels patinets elèctrics, la gratuïtat del servei de la Ganxeta o l’activitat de sensibilització ‘Bici sense edat’. Aquesta consistirà en passejades adaptades a gent gran o persones amb mobilitat reduïda amb un tricicle elèctric. L’activitat comptarà amb el suport de voluntaris del Casal de Joves i es desenvoluparà el dijous 18 de setembre amb dues sortides a les 16.30 i les 17.30 h.

aquestes inversions».  Així mateix, la regidora menciona que ja està «pràcticament a punt» un dossier de ciutat que expliqui aquest relat i que inclogui concrecions com la ubicació estratègica de Reus, les infraestructures i connexions, els seus referents culturals o els ajuts que facilita l’Ajuntament. El document estarà disponible en català, castellà, anglès i francès «i l’ha de poder tenir tot el sector econòmic de la nostra ciutat perquè, si els ve una empresa, els el puguin facilitar». A més, es treballa en un vídeo i, possiblement, es prepararà una pàgina web amb els detalls i les dades de contacte. Llauradó explica que, des de l’àrea que encapçala, «teníem un repte, que era com posicionar encara millor Reus de cara enfora per captar visitants i, alhora, inversions». L’estratègia de projecció exterior, dissenyada de forma transversal, neix amb la voluntat d’afavorir, també, els locals, ja que les inversions «generen llocs de treball, que aquests siguin estables i de qualitat, que la gent es pugui guanyar més bé la vida; beneficia el comerç, la restauració... És un cercle virtuós», conclou la regidora.

Naus logístiques

i voldreu instal·lar-vos aquí’», afegeix. En paral·lel, s’han mantingut converses amb el sector immobiliari «perquè ells també puguin explicar la ciutat a l’hora de captar

D’altra banda, Reus es prepara per acollir naus logístiques de grans dimensions. Si P3 Logistic Parks ja ha començat les obres d’urbanització davant de Jardiland, la Junta de Govern Local va aprovar el Pla Parcial Urbanístic del sector H-7 Bellissens Actual N-340, que permetrà alçar-ne una altra a prop de Vila-seca.

Presentació del programa de la Setmana Europea de la Mobilitat. Aj. Reus

El Superadrac torna a ballar pels carrers per Misericòrdia

Miquel Llaberia

Un cop més i amb motiu de la celebració de la Festa de la Mare de Déu de Misericòrdia el Superadrac de l’Associació Supera’t va tornar a ballar pels carrers del Tomb de Ravals de Reus ahir al matí. L’element festiu va sortir al voltant de les 10.30 hores des de l’Església de la Puríssima Sang i es va encaminar di-

recció centre. Aleshores, en arribar a la plaça Prim, en l’encreuament entre el raval de Santa Anna amb els carrers de Llovera i Monterols, es va trobar cara a cara amb la convidada d’enguany; la Tortuga del Vendrell. L’element de la capital del Baix Penedès va descendir des del carrer de Sant Joan i va ser rebut amb un ball conjunt entre totes dues bèsties sota la mirada

atenta i curiosa de la població que es congregava allí, atreta pel so de la música. A la vegada, mentre ballaven tots dos plegats, l’entremaliada tortuga es va dedicar a llençar bombolles i escopir aigua als presents, que reien i xisclaven sorpresos per la sobtada descàrrega. Fins i tot, algunes de les persones reunides entre el públic van acabar amb la camisa xopa, com va ser el cas

El Carrasclet i l’Indi esdevenen protagonistes del 12è Fan del Seguici

Festa l La plaça del Mercadal va acollir ahir a la tarda la festa on es reuneixen els aficionats més fanàtics del seguici festiu reusenc; el Fan del Seguici. Centenars de famílies es van reunir mentre els nens lluïen i ballaven les seves creacions que homenatjaven els grans elements del seguici com són els Gegants, el Drac o el Lleó, entre d'altres. El Ge-

gant Indi o el Carrasclet eren alguns dels més representats, amb gegants de dos metres d'alçada que els nens feien ballar. Alguns, fins i tot, es van emportar la seva pròpia orquestra, encara que només fos integrada per un músic tocant amb destresa el trombó. Ara bé, és ben sabut que el foc forma part de l'ADN reusenc i de les seves festes majors i,

La 24a Trobada de Gegants celebra els 300 anys de la Mulassa

Misericòrdia l La 24a Trobada de Gegants de Reus va tenir com a eix central la celebració dels 300 anys de la Mulassa. La protagonista va estar acompanyada durant l'acte per altres elements festius equins d'altres indrets i amb un representant de cada província. Per aquest motiu, entre els participants hi va haver la Somera de Reus, les mulasses de Salou i Verdú o el Cavall Alat de Vila-seca, entre altres. Redacció/Cedida

de l’exalcalde de Reus, Carles Pellicer. A continuació, els dos elements van sortir en cercavila pels carrers del centre de la capital del Baix Camp fins a

acabar finalment el seu recorregut a la plaça del Mercadal. Allí van donar per acabada la jornada matinal festiva i van prendre un descans just da-

vant de la façana de la casa consistorial reusenca, mentre alguns dels vianants s’aturaven per fer-se fotos i admirar els dos rèptils festius.

per aquest motiu, alguns van decidir aplicar-ho en les seves creacions amb bengales. La cercavila va començar des del Mercadal i va descendir pel carrer Major fins a la plaça de Sant Pere. Per allí van torçar pel carrer de les Peixateries i de l'Hospital i van remuntar pels carrers de la Presó, de Santa Anna i d'Aleus fins a tornar al Mercadal. MLB

Fotografia del Superadrac i la Tortuga del Vendrell ballant a la plaça Prim. Diari Més

Cultura l La Tortuga del Vendrell ha estat l’element festiu convidat d’enguany

Fotografia d’un basilisc ballant durant la celebració del Fan del Seguici. Diari Més

Daniel

Marcos: «No hem d’estigmatitzar els joves, ni els hem d’infantilitzar, sinó que

els hem de tenir en compte i inserir-los»

Entrevista l El regidor de Joventut analitza la primera meitat del mandat i assegura que els adolescents no només són el futur, sinó també «el present», i, per tant, se’ls ha d’escoltar per transformar la ciutat

Sergi Peralta Moreno

Com valora la primera meitat del mandat?

«Per donar-li la importància que mereix, volíem tenir una regidoria pròpia de Joventut. Abans, les competències estaven en una altra àrea. Hem de representar i escoltar els joves. Quan parlem de la joventut, a vegades ens enfoquem molt amb què són el futur, però nosaltres hem volgut subratllar que són el present perquè, al final, els joves viuen a la nostra ciutat, coneixen la realitat des de la seva perspectiva i experiència, i, per tant, hem de definir un model que els tingui en compte. Volíem que en tots els espais possibles tinguin veu, però, sobretot, que això es tradueixi en accions concretes. Hi hem treballat des del minut zero i estem molt contents».

Com valora el Pla Local de Joventut 2022-27?

«De les 71 mesures totals que recull el document, 51 ja estan fent-se. Estem en un grau de compliment molt important. Cada any estem dotant el pressupost de més recursos, i amb més persones, per poder desplegar més accions».

Què s’ha fet?

L’edil considera que, avui dia, els joves poden establir el seu projecte vital a Reus. Tjerk van der Meulen

Acompanyar

«Hem de descentralitzar els serveis i ser propers als joves»

«El Prototip[s], les festes joves, el Consell Municipal de Joves... Estem en un grau de desenvolupament superior al 71% del Pla Local de Joventut, i encara ens queden dos anys. Estem molt satisfets. Això comporta que l’equip estigui molt enfeinat, però,

Una rentadora provoca un  incendi en un habitatge al  carrer del

Canal de Reus

Successos l Els Bombers de la Generalitat van treballar ahir al migdia en un incendi al carrer del Canal. L'avís el van rebre a les 12.36 hores i es van desplaçar al lloc dels fets amb cinc dotacions terrestres. Quan van arribar, van poder comprovar que es tractava d'un foc que cremava amb mitjana intensitat en un habitatge. L'incendi s'ha-

via produït en un edifici de planta baixa més cinc pisos, i el va provocar una rentadora ubicada en una galeria exterior. Un cop apagades les flames, els Bombers van revisar i ventilar l'espai. Segons van informar, el foc no va tenir més afectacions més enllà de la rentadora. Ningú va resultar ferit i cap persona va haver de ser evacuada. MOB

alhora, conscienciat. Estem contents amb el full de ruta i això també ha estat gràcies a poder dotar de més recursos econòmics la regidoria, que és senyal de la importància que se li vol donar. L’any vinent començarem a avaluar el Pla Local de Joventut i, el 2027, la redacció del següent». Es volen habilitar més

punts de referència?

«En vam posar en marxa un de nou al sud. Per a nosaltres, era molt important descentralitzar el Casal de Joves a altres punts. Si parlem de buscar equipaments, mai és suficient, perquè ens agradaria estar als màxims barris possibles. Ho has de posar fàcil. Si avui tinc un problema,

L’apunt

El Planet Estiu obté un 9,2

Entre l’1 de juliol i l’1 d’agost, a Reus es van organitzar més de 100 activitats, com tallers i sortides, a través del programa Planet Estiu 2025, adreçat a joves entre els 12 i els 25 anys.

L’Ajuntament en fa una valoració «molt positiva». Els participants ho puntuen amb un 9,2 sobre 10 i el 95% afirma que tornaria a repetir.

no puc esperar a la setmana vinent. Com més immediata i propera sigui l’administració, més fàcil ho poses. Estem buscant noves centralitats. El nostre objectiu final és aconseguir un espai jove que sigui autogestionat per ells». On es podrien ampliar? «S’estan definint els usos que ha de tenir l’entorn del futur Mercat del Carrilet. Creiem que seria molt positiu que hi puguem tenir un espai jove. Ja hem traslladat la necessitat que alguna cosa ha de passar allà. Altres opcions són la transformació del sud, amb Mas Iglesias, l’Eix Astorga... Hem de descentralitzar ser-

veis, ser propers i accessibles i anar-nos expandint». El 2023 es va activar el Programa de Suport a l’Ocupació Juvenil. Quin balanç fa? «Estem molt contents. Gràcies al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, tenim dues professionals que presten un servei molt necessari. Quan parlem d’ocupació, no és una competència de Joventut, però sí que tenim l’objectiu de poder inserir. El 2024, vam inserir 94 joves que van venir a demanar informació. En total, se’n van atendre 148 entre els 16 i els 29 anys. Els joves tenen moltes dificultats per accedir al mercat laboral i la nostra feina és adreçar-nos a les regidories que en tenen la competència per veure com podem treballar l’oferta juvenil d’ocupació. Es tracta de fer de taca d’oli, d’anar conscienciant les diferents àrees». Els joves, avui dia, poden viure bé a Reus? «Sí, perquè creiem que els estem donant totes les eines possibles perquè puguin trobar una oportunitat i un projecte de vida a la ciutat. Sabem que tenim molts reptes, com l’accés a l’habitatge o la inserció laboral, però hi ha marge per possibilitar que els joves puguin trobar un espai a Reus. Encara queda molt de recorregut, però és la nostra responsabilitat cobrir aquestes necessitats que ens traslladen. Sovint, la societat respon cap als joves amb una mirada moralista o criminalitzadora, com si els seus problemes no fossin tan importants, i crec que ens equivoquem. Per això, el nostre objectiu és poder-los donar veu, fer projectes que impactin el seu dia a dia. No hem d’estigmatitzar els joves, no els hem d’infantilitzar, sinó que els hem de tenir en compte, acompanyar, escoltar i inserir».

L’Aeroport de Reus supera els  230.000 passatgers a l’agost,  un 12,6% més que l’any passat

Economia l L’Aeroport de Reus ha registrat durant aquest mes d’agost 232.747 passatgers, un 12,6% més en comparació amb el mateix període de l’any passat. En l’acumulat dels vuit mesos de l’any, l’aeroport ha aconseguit un total de 977.179 passatgers, un 12,4% més que en els mateixos mesos de 2024. El mes passat, l’aeroport va aconseguir un total de 2.148 operacions, una xifra un 12,9% major en relació amb els moviments d’aeronaus registrats en el mateix mes de 2024. Des de principi d'any, el total de moviments d’aeronaus és de 15.913, un 1,2% més respecte al 2024. Els aeroports del Grup Aena han tancat l'agost amb 38.994.561 passatgers. Redacció

Imatge de l’actuació dels Bombers al carrer del Canal. Ivan Compte

Una ‘llamborda del record’ manté viva la memòria d’Elisa Cardona a Duesaigües

Història l La jove, única dona afusellada pel franquisme al Camp de Tarragona, és recordada amb una placa davant de casa seva

Ariadna Escoda / ACN

La llista d’afusellats pel franquisme al Camp de Tarragona compta amb una única dona, Elisa Cardona Ollé, veïna de Duesaigües. Un nom que ni la família ni l’Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona volen que s’oblidi. Una ‘llamborda del record’ i una fotografia de Cardona il·lustren el cas davant la casa on va viure. Van acusar la jove de delatar uns capellans que dormien a l’hotel on treballava el 1936. Tres anys més tard, van anar a buscar-la a casa i no en va tornar mai més. «La tieta va ser un cap de turc, un senyal per a les altres dones perquè callessin», afirma una de les nebodes. Amb tot, reclamen l’obertura de la fossa comuna neutra de Tarragona per recuperar les seves restes i les d’altres afusellats.

L’Elisa Cardona tenia 21 anys quan van anar a buscar-la a Duesaigües per ser detinguda acusada de rebel-

lió. El nebot de l’amo de l’Hotel Nacional de Tarragona, on treballava, l’havia assenyalat com la persona que havia delatat els capellans que s’hoste-

javen a l’edifici durant la guerra civil espanyola. El febrer de 1939, tres anys més tard de l’assassinat dels clergues i dels amos de l’hotel, Cardona

La XIV Fira d’Indians recorda els 600 torrencs que van fer les Amèriques

Societat l Els carrers del nucli antic de Torredembarra s’han tenyit de blanc aquest cap de setmana amb la celebració de la XIV Fira d’Indians, que ha tornat a recrear l’ambient del segle XIX. La música, les vestimentes d’època i un mercat d’artesania han transportat veïns i visitants a un passat marcat per les llums i les ombres de

l’aventura americana. Més de 600 torrencs van marxar a les Amèriques, alguns van prosperar i altres van patir el fracàs o van ser vinculats al tràfic d’esclaus. L’edició d’enguany ha portat com a novetat la reedició d’El Veraniego, un diari indià de 1892 del qual només se’n van publicar tres números. L’associació cultural La Sínia n’ha recuperat

l’esperit amb entrevistes actuals i textos inspirats en aquells temps. A més, la fira ha incorporat el ‘racó cubà’, amb degustacions de plats del Carib, i un recital de relats indians amb xocolata i vi al Castell. La fira també ha ofert tallers familiars, visites guiades i cantades d’havaneres per retre homenatge a la petjada indiana. Ariadna Escoda

va ser arrestada i empresonada durant un permís de la feina. Just abans de ser afusellada a la muntanya de l’Oliva de Tarragona, Cardona va dema-

Amb 21 anys, fou detinguda i afusellada a la muntanya de l’Oliva l’any 1939

Reclamen exhumar la fossa comuna de Tarragona per trobarhi les restes de la jove

nar que entreguessin a una de les seves germanes petites l’abric que duia posat, perquè sabia que li faria servei. Ni l’abric ni l’avís que havia estat assassinada van arribar mai a Duesaigües.

Van passar mesos fins que la família es va assabentar de la mort d’Elisa; malgrat preguntar arreu, no van aconseguir saber-ne res. Mesos més tard, un veí va avisar-los d’una publicació al diari on constaven tots els noms dels afusellats el darrer mes, entre ells, el de l’Elisa. Cardona va

ser l’única dona del Camp de Tarragona que va ser assassinada pel règim franquista i enterrada a la fossa comuna neutra de Tarragona.

‘Llamborda del record’ Precisament per combatre l’oblit, diumenge es va collocar una ‘llamborda del record’ al carrer d’Enseula, on va viure l’Elisa Cardona Ollé, a Duesaigües. Es tracta d’una placa de 20 centímetres on s’hi llegeix el nom de la persona homenatjada, a més de la història que va marcar la seva vida.

A la façana de l’edifici també s’hi pot apreciar una fotografia de la jove, que presideix l’entrada. La iniciativa de l’Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona (AVRFT) compta amb el suport de l’Ajuntament de Duesaigües i vol dignificar, amb aquesta acció, la memòria de les 797 persones afusellades pel règim franquista al Camp de Tarragona.

En Blai confecciona unes

d’espart

sabates

a la XIV Fira d’Indians de Torredembarra. Ariadna Escoda / ACN

Montserrat i Pilar Camarasa, amb Montserrat Giné, mostren la ‘llamborda del record’. Ariadna Escoda / ACN

Javier Sancho: «La descarbonització no es podrà fer si no es modifica la xarxa elèctrica»

Entrevista l El director del complex industrial de Repsol a Tarragona ocupa, des del maig passat, la presidència de l’AEQT, la patronal del sector químic, per la qual reclama un marc regulador més clar i estable que l’actual

Javier Diaz / EFE

En quin moment està la indústria química de Tarragona?

«La indústria química de Tarragona està immersa en un procés de transformació profunda cap a un model circular i descarbonitzat i, alhora, menys ‘comodititzat’, o cosa que és el mateix, orientat a la fabricació de productes altament diferenciats de major valor afegit. Les 34 empreses que formem part de l’associació estem adaptant els nostres processos per a reduir emissions de carboni, millorar l’eficiència energètica i fomentar la innovació, amb l’objectiu de continuar sent competitius en un entorn global cada vegada més exigent. La indústria química de Tarragona és un dels principals motors econòmics del país. A Tarragona, la indústria química genera ocupació directa i indirecta per a més de 11.000 persones, i fins a 44.000 llocs de treball induïts. Representem el 25% de la producció química d’Espanya i el 50% de la producció catalana. La nostra activitat equival aproximadament al 1,5% del PIB nacional. També cal destacar que el clúster petroquímic de Tarragona és el més important de la conca mediterrània i un dels més rellevants del sud d’Europa. Per exemple, el sector químic representa més del 60% de les exportacions que passen pel Port de Tarragona. Totes aquestes dades demostren que som un sector clau per a l’economia i per a reforçar l’autonomia industrial del país.»

I com està el mercat actualment i a curt termini?

Actualment, el mercat de la química bàsica travessa un moment complex, principalment pel fort increment de les matèries primeres i dels costos energètics, especialment del gas i l’electricitat. Aquesta situació ha afectat de manera significativa a tots els sectors industrials intensius en energia, no sols a Espanya, sinó en tota Europa, com han asse-

nyalat tant l’informe Draghi com diverses comunicacions recents de la Comissió Europea, com el Clean Industrial Deal o l’Affordable Energy Action Plan. Des de 2015, la química bàsica a Espanya acumula una caiguda de 8 punts percentuals en la seva producció. S’espera que aquesta reducció es moderi i se situï entorn del 5% a la fi de 2025, si es confirma la tendència a la baixa en els preus de l’energia. És important subratllar que la química bàsica és un pilar essencial per a l’autonomia industrial del país. És present en múltiples cadenes de valor de sectors estratègics com la salut, l’alimentació, la construcció, l’automoció o la defensa. »

La indústria química és un dels motors de l’economia de la província de Tarragona. El seu pes a nivell econòmic i laboral es mantindrà a curt i mitjà termini o tem que pugui decréixer?

Sens dubte, la indústria química continuarà sent un dels principals motors econòmics de la província de Tarragona a curt i mitjà termini. És un sector amb alt valor afegit, que genera ocupació estable, ben remunerat i altament qualificat, i que contribueix de manera significativa a la riquesa del territori. A més, la química és part essencial de les solucions als grans reptes que afronta la nostra societat: des de la producció d’aliments fins al tractament i la reutilització de l’aigua, passant pel desenvolupament de combustibles baixos en carboni que possibilitin reduir de manera efectiva les emissions de carboni del sector del transport, i de materials per a energies renovables o per a fer més eficient el consum energètic, gràcies a productes més lleugers, resistents i sostenibles. Per tot això, estem convençuts que la indústria química no sols mantindrà el seu pes econòmic i laboral, sinó que ho reforçarà com a sector estratègic clau per al desenvolupament industrial i la transició energètica del país.»

Quines són les potencialitats i febleses de Tarragona com a pol químic?

«Tarragona és un dels pols químics més importants del sud d’Europa, i això es deu a diverses fortaleses clau. La principal és la concentració d’empreses del sector que treballen de forma integrada i col·laborativa, compartint infraestructures i generant sinergies que milloren l’eficiència i la competitivitat.

Aquest ecosistema industrial està molt consolidat i compta amb dècades d’experiència acumulada. També destaquem per la nostra ubicació estratègica: tenim un port en creixement, connexions per carretera i ferrocarril, i estem prop de mercats europeus importants. A més, l’entorn educatiu és molt favorable, amb una universitat i centres de formació professional que aporten talent tècnic al sector, així com centres de recerca i tecnologia de prestigi internacional. Entre els principals reptes, cal assenyalar l’alt cost de l’energia i la falta d’infraestructures elèctriques adequades per a afrontar el procés de descarbonització. Necessitem urgentment adaptar la xarxa elèctrica del territori. Per a 2030, la demanda elèctrica del clúster químic de Tarragona serà un 380% superior a

Necessitat de futur

nous projectes.»

Continua sent un pol d’atracció d’inversions?

«Sens dubte, Tarragona continua sent un pol d’atracció d’inversions, gràcies a la concentració industrial i a l’ecosistema consolidat que l’envolta. Continuem veient com s’aposta per projectes estratègics vinculats a la transició energètica, l’economia circular i la millora de l’eficiència industrial. Són àmbits clau per al futur i on el clúster químic de Tarragona té un gran potencial. Ara bé, per a mantenir i reforçar aquesta dinàmica inversora, és fonamental continuar treballant de manera coordinada entre les empreses, i comptar amb el compromís i el suport ferm de les administracions i de la societat. »

Quines són les noves inversions en marxa o pendents que destacaria?

«Actualment, hi ha diverses inversions en marxa dins del clúster químic de Tarragona que reflecteixen el compromís ferm del sector amb la sostenibilitat, la innovació i la descarbonització. Algunes d’elles han estat reconegudes com a projectes d’interès per a la Unió Europea, la qual cosa demostra la seva rellevància estratègica. En el cas de Repsol, destaquen dues iniciati-

«El clúster químic tindrà, el 2030, una demanda elèctrica un 380% superior a l’actual»

Motor econòmic

baixa en emissions. També cal destacar el pla de descarbonització que està impulsant Ercros en les seves plantes de Vila-seca, amb una bateria d’accions orientades a reduir significativament la seva petjada ambiental. A més, existeixen altres projectes en estudi per part de diferents companyies del Pol Petroquímic. Estem convençuts que el futur de la química a Tarragona és sostenible i descarbonitzat, però també ha de continuar sent competitiu per a atreure noves inversions i consolidar el seu paper estratègic.»

La Unió Europea és clara amb els objectius de descarbonització. Com l’afronta la indústria química de Tarragona?

«La descarbonització i la transició energètica són dues dels grans reptes que afronta la indústria química, i a Tarragona estem plenament compromesos amb aquest procés. Per això, hem definit un full de ruta ambiciós i realista per a

«El nostre sector té un alt valor afegit, amb ocupació estable, ben remunerada i altament qualificada»

l’actual, i per a 2050 s’estima un increment del 620%. És imprescindible comptar amb un subministrament elèctric competitiu, fiable, suficient i d’origen renovable. Un altre aspecte clau a millorar és l’agilitació dels tràmits administratius i disposar d’un marc regulador clar i estable, que doni seguretat a les inversions i faciliti la posada en marxa de

ves especialment rellevants: d’una banda, l’Ecoplanta, un projecte pioner que transformarà la fracció resto dels residus municipals, no reciclable, en combustible renovable i productes químics circulars i per un altre, la futura planta d’hidrogen renovable amb l’electrolitzador més gran de la península ibèrica, clau per a avançar cap a una indústria

avançar cap a una indústria més sostenible. Aquest pla es recolza, en primer lloc, en les millores d’eficiència energètica que portem dècades aplicant a través de la innovació tecnològica i l’optimització de processos. Gràcies a això, ja hem aconseguit una reducció significativa dels nostres consums energètics i de les emissions de CO2. A més, apostem per un enfocament tecnològic ampli. Encara que l’hidrogen verd jugarà un paper important, també considerem necessari posar èmfasi en el foment dels combustibles renovables, incorporar solucions complementàries com l’hidrogen baix en carboni, el desenvolupament de tecnologies pont, com la captura i emmagatzematge

Reptes de futur

«Cal un marc regulador que doni seguretat a les inversions i que faciliti els nous projectes»

Reduir emissions

«L’hidrogen verd serà important, però cal incorporar solucions complementàries»

Objectiu de l’AEQT

«La nostra missió és clara: continuar generant consensos entre indústria i entorn»

tecnologies que encara estan en fase de recerca. Per a això, col·laborem activament amb centres de coneixement i innovació del territori. Aquest procés implica una inversió molt rellevant. A nivell estatal, el sector estima que seran necessaris al voltant de 75.000 milions d’euros entre 2025 i 2050, la qual cosa representa uns 3.000 milions d’euros anuals. Però perquè aquesta transformació sigui possible, necessitem el suport de les administracions públiques, un marc regulador estable i el suport de la societat. » La indústria química és capital a Tarragona, però està estigmatitzada socialment?

CO de CO noves complint

«És cert que la indústria química, com qualsevol activitat humana, genera un impacte, i som plenament conscients d’això. Precisament per això treballem de manera constant per a minimitzar-ho, aplicant les millors tecnologies disponibles i complint amb

una normativa ambiental que està entre les més estrictes d’Europa. Quant a la percepció social, sabem que en alguns casos pot haver-hi una certa desconfiança, i per això considerem fonamental reforçar la transparència, la informació i el diàleg amb el nostre entorn. Estem compromesos amb la millora contínua, no sols des del punt de vista tècnic, sinó també social. Les empreses de l’AEQT compartim la preocupació per construir un territori millor i més sostenible. Estem a favor d’aquelles iniciatives que ajudin a avançar en aquest camí, sempre des d’una base científica, rigorosa i col·laborativa. La indústria química vol ser part de la solució i un aliat per al desenvolupament equilibrat del territori.»

Com a president de l’AEQT, quins són els reptes i les línies que s’ha marcat per als pròxims tres anys?

«Com a president de l’AEQT, els pròxims tres anys estaran marcats per l’impuls a la competitivitat i la descarbonització del sector. Aquest repte va de bracet de la transició energètica, que requereix una transformació profunda dels nostres processos productius, les nostres infraestructures i el nostre model energètic. Tot això ho abordarem dins del marc del Pla Estratègic de l’AEQT 2024-2028, que s’articula en cinc grans eixos: seguretat i medi ambient; descarbonització i economia circular; competitivitat i innovació; entorn i infraestructures; i comunicació i posicionament. La nostra missió és clara: continuar generant consensos entre indústria i entorn per a consolidar un model productiu més sostenible, competitiu i alineat amb els objectius climàtics. Volem que Tarragona continuï sent un referent industrial a nivell europeu, apostant per una indústria química circular, descarbonitzada i plenament integrada en el seu territori.»

La proposta servirà per facilitar els tràmits i agilitzar el control del cens. Ajuntament de Torredembarra

Els municipis de Tarragona provaran un nou control censal

Tecnologia l El nou sistema, proposat per la Diputació, calcula el padró en temps real amb geolocalització

Redacció

La Diputació de Tarragona ha anunciat una nova proposta per implementar un sistema que calculi, a temps real, el cens de tots els municipis tarragonins. La principal novetat d’aquesta iniciativa és la incorporació d’una eina de control per geolocalització, que permetrà la renovació dels sistemes de gestió d’informació dels ajuntaments.

Els nous sistemes, que es basaran en un visualitzador multiusuari i multiterritori, permetràn identificar utilitzant referències geogràfiques la quantitat de població empadronada a cada municipi. La intenció és eliminar mètodes obsolets, facilitant l’arribada d’informació de manera immediata als ajuntaments locals. Les entitats també podran intercanviar informació d’una forma més accessible i, a més, ordenar-la, simplificant la gestió

de dades i facilitant l’arribada de dades dels municipis tarragonins a l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Necessitat de renovació

La iniciativa de renovació digital, que planteja un pressupost inicial de 48.787 euros per modernitzar els sistemes de «cadascun dels municipis tarragonins», s’engloba en el marc del projecte «Transformació digital i modernització dels sistemes del padró municipal dels municipis de Tarragona». Una proposta que forma part d’un pla estatal de modernització, que va integrar-se a la Diputació de Tarragona i que, finalment, va aprovar-se el passat mes de gener amb un pressupost total de 893.515 euros a través del fons de la Unió Europea Next Generation.

El sistema de geolocalització proposat permetrà calcular la densitat poblacional al

El sistema de geolocalització permetrà calcular el cens al moment

moment, automatitzant els tràmits a través d’un programa intel·ligent (SITMUN-3) i millorant la verificació de dades simultàniament en diferents territoris. L’objectiu principal del projecte és proporcionar eines més precises de control del padró local a tots els municipis, aconseguint una digitalització i modernització completa de la gestió del territori.

Segons consta als informes de la Diputació de Tarragona sobre el projecte, primer es duran a terme proves als sistemes de la Diputació i, un cop valorat l’impacte de la nova eina, es durà a terme la instal·lació a la resta d’entitats municipals.

Cambrils torna a recaptar diners i cabells per l’alzheimer

Societat l ‘Deixa't prendre el pèl’ celebra la seva novena edició solidària

Redacció

L’acte benèfic Deixa’t prendre el pèl ha tornat a omplir Cambrils de cabells i barbes en la seva novena edició, celebrada aquest passat diumenge. Més de 50 professionals han ofert tallats de cabell i barba, estilització d’ungles i sessions de maquillatge a canvi de donatius per visibilitzar la malaltia i els casos de les famílies que la pateixen al territori.

Després d’una edició on es van recaptar prop de 18.000 euros, enguany l’esdeveniment ha estat marcat pel mal temps i per una assistència

Els

més baixa, tot i que més de 400 persones han accedit a les zones de donació i al serveis. «Cada tall de cabell, cada barba i cada massatge és esperança», afirmava l’organització. En total, 30 negocis de diferents zones d’Espanya han participat en la recollida de diners, que es donaran a l’Associació Familiars de l’Alzheimer Costa Daurada, encarregada d’oferir serveis de consulta i acompanyament a les famílies.

Conscienciar solidàriament A més dels serveis de perruqueria, els assistents han po-

Més de 400 persones han  accedit als serveis  de donació

Pastorets de l’Espluga

gut gaudir de diverses activitats com crossfit o passeigs en barca, també amb possibilitat d’aportar a la causa. La música en directe i les paradetes solidàries emfatitzat la importància d’una jornada que reivindica les afectacions de la greu malaltia, animant als assistents a mantenir-se actius com una de les recomanacions principals per prevenir l’alzheimer.

de Francolí inicien els assajos pel 50è aniversari de l’entitat

Cultura l La preparació s’ha iniciat fora del Casal, escenari al qual retornaran mig segle després

Redacció

Els Pastorets de l’Espluga de Francolí han començat, des del passat divendres, els assajos per una temporada d’actuacions especial. El 50è aniversari de l’entitat dels Pastorets coincidirà amb el 140è aniversari de la primera representació dels mítics personatges a la vila. Per aquest motiu, el grup Tratea Teatre i el Casal de l’Espluga han preparat la renovació escenogràfica més gran des de 1976, quan l’espectacle va passar al gran escenari del Casal, a més del retorn al mític espai.

A través d’una campanya de micromecenatge, que es manté oberta, l’entitat ha pogut iniciar la construcció dels primers elements escènics que substituiran els històrics decorats de paper. Els nous elements escenogràfics, dissenyats per l’artista esplugí Quico Estivil, es conservaran a la nau de Cal Caleta on, ara

La preparació dels Pastorets ha arrencat a Cal Caleta. Ajuntament de l’Espluga de Francolí

La nova escenografia es podrà renovar gràcies a un micromecenatge

mateix, es fan els assajos. El nou concepte visual pretén «trencar amb l’esquema tradicional dels Pastorets, però que hi retroba l’essència de

l’espectacle original». El text, el relat i el vestuari, però, no patiran canvis i mantindran els elements de la renovació implementada l’any 2010.

En total, més de 2.000 persones han passat pel recinte del Port de Cambrils i, tot i que s’espera una recaptació menor en comparació amb l’any passat, la iniciativa solidària ha tornat a demostrar la solidaritat del municipi.

Inclouran recordatoris i recomanacions.

Torredembarra instal·la cartells informatius a tots els parcs de socialització animal

Societat l L'Ajuntament de Torredembarra ha portat a terme la instal·lació de cartells informatius a tots els parcs de socialització animal del municipi. La nova iniciativa, impulsada per la Regidoria de Benestar Animal, demanava l'adquisició de cinc cartells (un per a cada espai i dos de reposició) que recordin les obligacions «bàsiques» dels usuaris, donant importància a la documentació necessària dels animals. A més, oferiran recomanacions per «millorar-ne l'ús i garantir una convivència cívica i responsable». Els nous cartells també inclouen un quadre on s'exposaran les analítiques periòdiques que es realitzin als parcs i altres informacions d'interès. Redacció

Ajuntament de Torredembarra

Més d’una trentena de negocis d’arreu de l’Estat han participat en la recaptació d’enguany. Javier Torrente

Salou acollirà el GastroArt & Wine amb 15 restaurants, 20 cellers i art

en directe a la

Torre Vella

Esdeveniment l Se celebrarà el 5 d’octubre i reforçarà l’aposta del municipi per la cultura i la gastronomia

Redacció

La Torre Vella de Salou acollirà el diumenge 5 d’octubre una cita singular que fusionarà cuina, vi i art en un escenari emblemàtic. Es tracta del GastroArt & Wine, una experiència gastronòmica i cultural que es va presentar el darrer divendres i que vol consolidar el municipi com a referent d’esdeveniments d’alt nivell. La proposta neix de la col·laboració entre la regidoria de Dinamització Econòmica de l’Ajuntament i l’Associació d’Hostaleria de Salou (AEH), amb la voluntat de posar en valor tant el talent gastronòmic local com la força creativa de l’art. A la presentació hi van assistir l’alcalde de Salou, Pere Granados, el regidor de Dinamització Econòmica, Hèctor Maiquez, el president de l’AEH Salou, Pep Moreno, i l’artista multidisciplinari David Callau, qui serà un dels protagonistes de la vetllada.

Granados va subratllar que

el GastroArt & Wine unirà «l’excel·lència gastronòmica, l’enologia de qualitat i la força de l’expressió artística», i va remarcar que el fet de

celebrar-lo a la Torre Vella reforça la voluntat de convertir aquest espai remodelat en el gran centre artístic, cultural i social de Salou. També va re-

ivindicar el paper dels restauradors, que «han aconseguit fer de Salou una referència gastronòmica a Catalunya i a l’Estat». A més, el batlle va

La música flamenca

i el tall de tonyina de Balfegó completaran la vetllada

assegurar que els assistents sortiran amb la sensació que «Salou és deliciós».

Viatge gastronòmic i artístic

El president de l’AEH, Pep Moreno, va detallar que a l’esdeveniment hi participaran 15 restauradors, que oferiran 6 aperitius de primer nivell, 22 degustacions i 2 postres, maridats amb vins, caves i vermuts d’una vintena de cellers del territori. Segons Moreno, serà «un viatge gastronòmic sense precedents on l’art i la gastronomia es fusionen», i recordà que «tothom que ha vingut a altres edicions s’ha quedat amb ganes de més».

La gran novetat d’aquesta edició, que es recupera després de tres anys, és la incorporació de l’exhibició en directe de David Callau,

artista multidisciplinari que presentarà l’espectacle A Dues Mans, creat exclusivament per a la vetllada. La seva proposta unirà les arts visuals amb la cuina de Pep Moreno, xef reconegut amb una Estrella Michelin. Una combinació que, segons Callau, serà «un delit per tots els sentits i sentiments». A més, els assistents podran visitar l’exposició Retaules, de Callau, instal·lada a la Torre Vella.

La música també tindrà un paper rellevant amb la companyia Baile Flamenco Duende, dirigida per la bailaora Mercedes Alcalà, i l’empresa Balfegó oferirà una exhibició del tradicional ronqueig, on es mostra com es talla una tonyina per obtenir-ne les millors peces.

Participació i col·laboracions La llista de restaurants participants inclou establiments de referència com Deliranto (amb una estrella Michelin), Cook & Travel, Lunattic, Rock & Grill, MRKT Gastrobar, Panorama Nikkei Bar, Thai Salou, Huma, Castillo de Javier, Amaranto, Infinitum, Mnudo, Restaurant Club Nàutic de Salou, La Ibense Salou i El Rinconcito de Manel. Tots ells mostraran la diversitat i qualitat de l’oferta gastronòmica del municipi.

Les entrades per a aquesta experiència gastronòmica i cultural ja han sortit a la venda i es poden adquirir a través de la plana web salou.koobin. cat/GastroArtandWine

del Cel’ a Salou

La Unitat de Música de l’Exèrcit oferirà aquest dimecres el concert ‘Música

Cultura l El Teatre Auditori de Salou (TAS) acollirà aquest dimecres, a les 19.30 h, el concert extraordinari Música del Cel, a càrrec de la Unitat de Música de la Inspecció General de l’Exèrcit, considerada una de les bandes simfòniques militars més prestigioses de l’Estat. El programa inclourà peces clàssiques, marxes, obres contemporà-

nies i adaptacions de grans compositors, combinant rigor i excel·lència artística. La cita arribarà com a preludi de la Festa al Cel Salou 2025, el festival aeri internacional que se celebrarà del 19 al 21 de setembre i que atraurà milers de visitants al municipi. Les entrades són gratuïtes, amb reserva prèvia a la plana web salou.koobin.cat Redacció

La Unitat de Música de la Inspecció General de l’Exèrcit compta amb un ampli repertori de peces clàssiques, marxes i adaptacions. Cedida

Acte de presentació del GastroArt & Wine, celebrat divendres a la Torre Vella. Ajuntament de Salou

Si en el primer partit del Nàstic es van sumar tres punts per créixer, després d’un duel gris, i en el segon només es va rescatar un punt, amb la fragilitat defensiva com una advertència, la derrota del dissabte envia un missatge més clar: hi ha molta feina per fer. El conjunt de Luis César va executar un partit per oblidar en el qual només va donar la cara quan hi havia nou jugadors sobre la pista.

Aquesta ha estat una derrota que assenyala desencerts i fa saltar alarmes. Per una banda, l’absència de Marc Montalvo i Cedric a l’onze es van fer evident a la segona part, perquè tots dos van ser els encarregats de reanimar l’equip. Sobretot destaca el cas de Montalvo, perquè ha sigut el millor jugador en les primeres jornades. Alhora, és una derrota que fa despertar fantasmes del passat. En tres partits, el Nàstic ha rebut sis dianes i es converteix en el conjunt més golejat de la categoria. Dissabte, un d’aquests va arribar per una errada flagrant de Morgado i el segon per una mancança a la banda esquerra.

L’any passat, el Nàstic va patir de valent per culpa de la fragilitat defensiva. Aquesta va arribar per una cadena d’errors individuals que, de moment, va mantenir Morgado amb una passada enrere que va acabar amb el 0-1. El veterà central va tenir un dia per oblidar, perquè també va acabar expulsat al segon temps.

Les errades individuals contribueixen a la fragilitat, però en els darrers dos partits el Nàstic té un nou punt feble important: la banda esquerra. Malgrat que no es vulgui reconèixer, el problema va fer acte de presència contra el Betis Deportivo i va tornar a aparèixer contra el Sanluqueño.

La lesió de David Juncà va ser un problema molt gran, i més sumat a un Moi Delgado que, malgrat que fa gairebé un mes que va arribar a l’equip, encara no està per jugar. Sergio Camus ha sigut l’encarregat de cobrir la posició a cama esquerra. El de Cantàbria va demostrar que té talent i que és un dels millors reforços quan va jugar a la seva posició, però a cama canviada pateix.

Contra el Betis Deportivo van ser Ian Forns i Sossu qui van aprofitar el punt feble per assolir dos gols i, el passat dissabte, la dinàmica es va repetir. En el segon, amb una passada en profunditat, Sola va guanyar l’esquena de Camus i, superant a Pau Martínez, va plantar-se sol contra Toni Fuidias. En aquest gol, el meta també va

L’extrem del Nàstic Pau Martínez durant l’encontre contra l’Atlético Sanluqueño al Nou Estadi. Nàstic

Futbol l El Nàstic va caure dissabte en un partit desastrós en defensa que va despertar fantasmes

Hi ha molta feina per fer

ser protagonista, perquè, tenint en compte la seva envergadura, podria haver fet més per tapar el tir. De fet, durant l’encontre, el porter no va donar seguretat, complicant-se la vida en algunes aturades fàcils, fet que suma més a la sensació de fragilitat defensiva que es vol evitar repetir enguany.

Ocasions

Malgrat el partit gris, el Nàstic va tenir ocasions de gol per evitar una desfeta. De fet, la primera del partit la va generar Juanda Fuentes i, Álex Jiménez, tot sol, va deixar escapar una bona oportunitat per a l’1-0. Minuts després, un altre cop Juanda Fuentes, un dels jugadors més actius en atac, va executar una jugada idèntica cap a Kaptoum, que també es va perdonar.

A la segona part l’equip va millorar. En gran part per l’entrada de Montalvo i Cedric. A més, després de l’error de Morgado en la segona expulsió, Mángel també va entrar per

aportar solidesa. Això, sumat a que el Sanluqueño va abaixar el ritme, es va traduir en una gran assistència d’Almpanis i l’1-2 de Cedric. Un gol que va endollar l’equip i que va

mostrar un dels pocs punts positius: la capacitat d’orgull per buscar la remuntada malgrat les circumstàncies desfavorables de jugar més de mitja hora amb dos menys.

L’esquerra

De la mateixa manera que contra el Betis, el perill va arribar per l’esquerra

El Juvenil A de Joan Oriol debuta amb empat contra el Huesca (2-2)

El Juvenil A va encetar la lliga amb un 2-2 al camp del Huesca. Joan Oriol va debutar a la banqueta en un duel on els grana van començar guanyant amb un gol d’Isaac Vidal i que Joan Ribes va acabar fent l’empat final. L’apunt

PRÒXIMA JORNADA

Betis Deportivo-At. Madrileño Algeciras-Sabadell Alcorcón-J.Torremolinos Europa-GIMNÀSTIC Tarazona-Marbella Eldense-Sevilla Atlético Cartagena-Hércules At. Sanluqueño-Teruel UD Ibiza-Antequera

Arnau Montreal Quesada

4 CP Calafell 2 Barça

Calafell. Martí Serra, Mabe, Biel Pujadas, Carles Domènech i Sergi Follguera. També van jugar Jepi Selva, Joan Pujalte, Jero Garcia i Quim Gabarró. Barça. Carles Grau, Ignacio Alabart, Ferran Font, Xavi Barroso i Marc Grau. També van jugar Pablo Álvarez, Sergi Llorca, Sergi Aragonès i Eloi Cervera. Gols. 1-0, Carles Domènech (18’); 1-1, Marc Grau (19’); 2-1, Jero Garcia (36’); 3-1, Carles Domènech (40’); 3-2, Ferran Font (48’) i 4-2, Carles Domènech (50’). Àrbitres. Oriol Pérez i Josep Oriol Escobar. Incidències. Final de la Lliga Catalana disputat al pavelló Onze de Setembre de Lleida.

El Calafell bat el Barça i revalida el títol de campió de Lliga Catalana

Hoquei Patins l Els verds van treballar la final i van controlar i castigar les virtuts i defectes del conjunt blaugrana

Arnau Montreal Quesada

El Calafell és el campió de la Lliga Catalana. El conjunt de Guillem Cabestany va revalidar el títol superant el totpoderós Barça en un partit treballat en el qual Carles Domènech va trencar la balança amb tres gols.

El que es va trobar el Calafell en els primers minuts va ser un conjunt blaugrana molt ordenat al darrere, però amb escletxes que habilitaven petites transicions. En fase ofensiva, el Calafell tenia poc per fer. La tanca de zona que havia posat el Barça complicava les jugades, així que els verd-i-blancs van apostar pel seu talent amb els tirs des de fora de l’àrea. En fase defensiva, el porter Martí Serra sostenia l’equip amb molt d’ofici.

El pas dels minuts donava més exigència a un Barça que volia avançar-se en el marcador. Aquesta petita desesperació va encetar una sèrie de

el trofeu de campió de la

tres tirs exteriors que Martí Serra va aturar sense problemes. Cap jugador blaugrana

recollia els rebots, un error que el Calafell va aprofitar per fer un forat. En el tercer tir

Catalana de Patinatge

aturat, els de Cabestany van iniciar un contraatac que va enxampar la defensa del Bar-

Un total de 1.100 corredors participen en  la 45a Peonada Popular de Santa Tecla

ça fora de posició. Carles Domènech, tot sol, no va fallar per marcar l’1-0.

Carles Domènech va ser l’MVP de la final després de marcar un hat-trick

Quedaven vuit minuts pel descans, prou temps per a una nova estampida blaugrana. El Barça va pujar la intensitat i es va trobar l’empat en la jugada més inesperada. A l’hora de posar la pilota en joc en un bullying, Marc Grau va recollir la pilota dins de l’àrea igualar el marcador.

Control i genialitat

L’inici del segon temps els dos equips van abaixar el ritme considerablement. Tots dos equips allargaven al màxim les seves possessions i les ocasions de gol eren escasses. El partit no es va activar fins a una genialitat. Jero Garcia es va posar el Calafell a l’esquena i es va recórrer tota la pista, de porteria a porteria, entrant entre tres defensors del Barça per marcar el 2-1. El partit es va trencar. Els verds ho van aprofitar per ficar el dit a la ferida. Domènech va aparèixer per marcar el 3-1 amb un tir fort des de l’exterior.

Els blaugrana van intensificar el partit i el Barça va marcar el 3-2 a falta de dos minuts. Aquests es van fer eterns, Martí Serra ho va aturar tot i, sense porter, Domènech va sentenciar amb el 4-2 que va servir per revalidar el títol de campions de Lliga Catalana.

Poliesportiu l La 45a edició de la Peonada Popular de Santa Tecla es va celebrar ahir amb èxit a Tarragona. Un total de 1.100 persones van participar en un esdeveniment que aplegava caminants i corredors per igual. El tret de sortida i l'arribada va ser al pàrquing superior del Parc Central. Redacció/Ajuntament de Tarragona

La plantilla del Calafell aixecant

Lliga Catalana. Federació

76 CB Salou 81 Bisbal Bàsquet

CB Salou. Brehima Traoré (18), David Cuéllar (11), Emilio Martínez (7), Adrián del Cerro (16) i Antonio Morales (12). També van jugar Edgar Moure (0), Eddy Sims (0) i Pol Saló (12). Bisbal Bàsquet. Carrasco (5), Mikhailov (18), Okeke (16), Golson (3) i Cledjo (16). També van jugar Sala (0), Renane (12), Valera (3), Sabater (0), Bernat Álvarez (4), Vila (0) i Torrent (4). Parcials. 19-26, 24-14, 15-23 i 18-18. Àrbitres. Miguel Ángel Soto, Alberto Lázaro. Incidències. Partit de Copa Espanya disputat al pavelló Municipal de Salou.

L’OCA Global CB Salou cau amb honor contra el Bisbal Bàsquet a la Copa Espanya

El partit l Els salouencs van mostrar un bàsquet compacte malgrat la poca rotació

Arnau Montreal Quesada

L’OCA Global CB Salou va caure amb honor contra el Bisbal Bàsquet en el primer partit de Copa Espanya. En tres dies, el conjunt de Jesús Muñiz va mostrar una millora important respecte al duel contra el Mataró, malgrat conservar els problemes d’una curta rotació per manca d’efectius.

Els de Muñiz van sortir més ordenats. Emilio Martínez comandava l’equip i es va encarregar de posar el 7-4 inicial. Amb tot, el Bisbal no es va fer enrere i, sent poderós en el rebot, va capgirar el marcador abans que un triple de Cuéllar posés el 12-12. Les individualitats de Cledjo, amb un alley-oop i un triple de Renane van valdre als gironins per agafar el primer avantatge del partit. A més, aquest es va agreujar amb el pitjor final de període possible: pèrdua i triple de Valera per al 19-26. El Salou va sortir amb la idea de retallar distàncies amb tirs exteriors. Dit i fet, els locals van guanyar bona circulació de pilota amb el suport del debutant Pol Saló i es van posar a provar amb els triples. Els dos primers no van entrar, però el tercer de

del

Emilio Martínez va destacar repartint joc a uns encertats

Saló i Del Cerro

el

Traoré va encendre la metxa. El festival d’encerts local sumat als desencerts del Bisbal va deixar el 43-40 al descans.

Amb només 8 homes disponibles, la gestió dels minuts de cada jugador era clau.

La igualtat es va mantenir fins que Mikhailov i Torrent van posar el 58-63 al final del

El Reus FC Reddis suma la primera derrota del curs contra el Castellón B

Futbol l Els de Marc Carrasco van pagar els errors amb gols

Redacció

El Reus FC Reddis va patir el passat dissabte el primer correctiu del curs després de perdre al camp del Castellón B per 3-1. El conjunt de Marc Carrasco es van sentir incòmodes durant el partit i van acabar pagant errors des de

ben aviat. El primer va arribar des de la porteria. Parra va errar en la sortida de la pilota regalant l’esfèric a Carlos Segura. El punta orellut no va perdonar i va posar un 1-0 que va ser un cop d’efecte en el partit. El Reus va sentir el cop i va perdre iniciativa, donant facilitats a un Castellón B que

estava còmode esperant el seu moment des del darrere. La represa va enxampar els roig-i-negres desconnectats. El Castellón B només li van fer falta uns segons per aprofitar un desajust defensiu reusenc per marcar el 2-0. Aquesta vegada la diana va tenir efecte rebot i el Reus va

El CB Tarragona ensopega contra el Mollerussa (66-94) i queda eliminat de la Lliga Catalana

Bàsquet l L'Ibersol CB Tarragona va quedar eliminat de la Lliga Catalana el passat dissabte després de perdre per 66-94 contra el Mollerussa. L'equip de Toni Larramona va tenir un debut amarg al pavelló del Serrallo en un partit en el qual els blaus van anar a remolc des del primer quart. El Mollerussa, gràcies a una bona circula-

ció de pilota i joc en transició van agafar impuls amb el 1723 al final del primer període. La diferència es va engrandir en el segon, marxant al descans amb un 33-50. L'encert visitant i la debilitat defensiva dels blaus van sentenciar en el tercer amb un 48-75 que el CBT només va poder maquillar amb un 66-94 en el darrer. Redacció

El TGN Bàsquet de Supercopa catalana s’estrena amb derrota contra el Tordera (43-82)

tercer quart. El Salou no es va rendir. Martínez va dirigir l’orquestra i, poc a poc, amb accions de qualitat amb Del Cerro i Saló, quedar-se a un punt de la remuntada. Amb aquest 76-77 agònic va morir el partit, perquè amb un error final salouenc el Bisbal va posar el 76-81.

mostrar orgull. Cinc minuts després del 2-0, Dani Homet va atrapar una passada filtrada de Casals per retallar distàncies. El gol tornava a ficar al Reus en el partit, però els roig-i-negres no van poder fer més que tenir un control estèril, sense generar perill al porter rival. El Castellón B va acceptar el seu paper i va esperar a un nou desajust per matar l’encontre. Aquest va arribar en el tram final i, amb una transició ràpida, Carlos Segura va sentenciar amb el 3-1 que es va agreujar amb l’expulsió de Marc Grau.

Bàsquet l El TGN Bàsquet de Supercopa catalana es va estrenar ahir a la categoria amb una derrota dolorosa contra el CEEB Tordera (43-82). El conjunt que entrena Sergio Lou s'enfrontava a un rival que el curs passat havia competit a la Lliga Femenina 2, mentre que les tarragonines estan formades per jugadores molt joves —la ma-

joria en el seu primer o segon any de categoria sènior— . La diferència sobre la pista es va veure ràpid. El Tordera va fer mal a la defensa local per posar un 10-31 al final del primer període. Era un parcial abismal difícil de remuntar, però les tarragonines no van abaixar els braços i van evitar una sagnia superior en els parcials posteriors. Redacció

El jugador

CB Salou Pol Saló durant

seu primer partit amb l’equip. Jonay González

El jugador del CBT Dani Stefanuto executant un tir. Guillo Dehon/CBT

Els jugadors del Reus defensant a l’atacant del rival Miguelón. Castellón

La Vuelta queda sense

final per les protestes propalestines

Societat l La policia va carregar a Madrid després que milers de manifestants bloquegessin el recorregut previst

Agències

L’última etapa de la Vuelta a Espanya, prevista per aquest diumenge a la tarda a Madrid, va quedar suspesa a 43 quilòmetres de la meta després que manifestants propalestins bloquegessin el recorregut en diversos punts del centre de la ciutat.

Tot i que milers de persones van sortir al carrer amb banderes palestines en una protesta pacífica contra la guerra a Gaza i la presència de l’equip Israel-Premier

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Ian, Unai. Moltes Feliçitats en el vostre aniversari mès especial. 18 Anys!!.  Petonàs del Iaios Tiets.

Tech, un sector va desbordar el dispositiu policial, format per uns 1.500 agents. Es van produir càrregues i llançament de tanques i objectes urbans, que van forçar la decisió de cancel·lar la cursa després de 57 quilòmetres. La Delegació del Govern va xifrar l’assistència en més de 100.000 persones i va informar de 22 agents ferits i dues detencions.

El conflicte va traslladar-se de seguida a la política. El president Pedro Sánchez, hores abans en un míting a Màlaga,

Moltes Felicitats Marc avui fas 11 anys!!! Que passis un bon dia, aquest dia tant especial per tu!!!! FELICITATS!!!!!

El govern defensa els manifestants, mentre l’oposició i Israel el responsabilitzen

havia mostrat «respecte i admiració» pels manifestants i va insistir que Espanya és «exemple en la defensa dels drets humans». Potseriorment, les seves paraules van provocar la reacció del PP i de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, així com de l’alcalde, José Luis Martí-

Aquest noi tant eixerit el dia 15 fa 18 anys. Felicitats de tota la família . L’Àvia

El govern farà retirar 53.000 pisos turístics irregulars de les plataformes digitals

nez-Almeida, que el van responsabilitzar del caos i van parlar de «ridícul internacional». Vox va acusar Sánchez de «voler violència per mantenir-se en el poder».

Un final sense precedents Les protestes s’havien intensificat al llarg de la competició, amb episodis d’aturades, insults i agressions contra el conjunt israelià. La cancellació definitiva de Madrid va tenir repercussió internacional immediata i ha tornat a tensar les relacions entre Espanya i Israel. El ministre d’Exteriors israelià, Gideon Saar, va culpar Sánchez d’«incitar» les mobilitzacions i el va acusar d’haver provocat la suspensió de la cursa. Des de l’Executiu van defensar que l’acció ha traslladat un missatge de solidaritat i de rebuig a la «masacre» de Gaza. Per a Comuns o Podem, la imatge de la Vuelta aturada va confirmar que «no pot haver-hi normalitat mentre continuï el genocidi».

Toc d’atenció de la UE a Rússia pels seus drons

Món l L’alt representant d’Afers Exteriors de la Unió Europea, Kaja Kallas, ha qualificat «d’escalada imprudent» el dron rus que Romania va interceptar aquest dissabte al seu espai aeri. «La violació de l’espai aeri romanès per part de drons russos és una altra violació inacceptable de la sobirania d’un estat membre de la UE», ha afegit. ACN

Regulació l La mesura busca incorporar els habitatges il·legals al parc de lloguer residencial

Agències

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar diumenge a Màlaga que a partir d’avui, dilluns, el Ministeri d’Habitatge obligarà les plataformes digitals a retirar 53.876 pisos turístics amb irregularitats. L’objectiu és que aquests immobles passin al mercat de lloguer residencial «per a la gent jove i famílies d’aquest país», va remarcar. Segons dades de l’INE, Espanya comptava al maig amb 381.873 habitatges d’aquest tipus, un 1,4% més

que el novembre passat. El registre únic d’allotjaments temporals, en marxa des de l’1 de gener, ha rebut 336.497 sol·licituds, de les quals més de 53.000 han estat revocades per incompliments de la normativa vigent. Andalusia, Canàries, Catalunya i la Comunitat Valenciana concentren la major part de casos invalidats, mentre que a Madrid un de cada tres pisos turístics sol·licitats ha estat rebutjat. L’empresa Airbnb ha assegurat que col·labora amb el ministeri i que retirarà els anuncis il·legals.

Urtasun assegura que tornaran a negociar la reducció de la jornada laboral

Política l El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va deixar clar ahir en una atenció als mitjans que des de Sumar «no pararan» fins a aprovar la reducció de la jornada laboral al Congrés dels Diputats «pels dos milions de catalans i dotze milions d’espanyols» que se’n beneficiarien, i que ho faran «el més ràpid possible». Urtasun va

criticar els partits que hi han votat en contra, qualificant la seva decisió de «greu error» que «les desconnecta de la realitat» i destacant que és «un debat guanyat al carrer». Tot i el rebuig inicial de Junts, el ministre va obrir la porta a reprendre les negociacions amb el partit i «seure amb qui faci falta» per aprovar aquesta mesura. ACN

Pedro Sánchez, diumenge en la seva intervenció a Màlaga. EFE

Manifestants propalestins bloquegen el recorregut de l’última etapa de la Vuelta a Madrid. EFE/Rodrigo Jiménez

k Tribuna k

Sra Guaita, sea coherente y demuestre su ‘escolta activa’

La alcaldesa de Reus, en su artículo el 1 de septiembre, presenta las zonas de bajas emisiones (ZBE) como una gran oportunidad para el comercio de Reus. Recurre al torpe recurso, pobretón y cansino de acusar de ultraderecha quien discrepa. Aunque no lo sea. La implantación de las ZBE es una directiva europea, no una exigencia; en Francia se han anulado. Al principio de este mandato municipal, manifesté que Reus no merece un gobierno que miente. Los hechos nos dan la razón. La agenda ‘woke’ que hace sumisos a miembros del gobierno municipal con poco talento, ha provocado la implantación de ZBE que ningún ciudadano ha votado. El gobierno no aporta datos actualizados sobre el impacto en el comercio. Reconoce en el proyecto que ni siquiera tiene los «de la última campaña de Navidad». Además, el compromiso de mejorar el transporte público paralelamente a la implantación de las ZBE tampoco se cumple.

Si usted vende la idea de hacer de Reus una ciudad respirable y que llame a poder caminar, pregunto: ¿Acaso no se puede caminar por el centro? Es más le digo: si quiere una ciudad respirable, empiece por limpiarla. En su campaña electoral repetía incansablemente que la limpiaría.

El pleno de julio pasado aprobó el proyecto de ordenanza de limpieza. Voté en contra. Su gobierno y los que la aprobaron, piden que sean los comerciantes quienes limpien aceras. Y no se puede estar en misa y repicando. Si está con los comerciantes de Reus, no les ponga trabas y escúcheles, respételes, como al resto de los ciudadanos. Aunque puedan discrepar legítimamente.

Tienen derecho.

Pide a los comerciantes que se adapten, pero, ¿por qué se tienen que adaptar a algo que nadie ha votado y que saben que les va a perjudicar?

Su gobierno autoritario está triturando el futuro de los comercios de Reus.

Si las pruebas demuestran que en Reus no hay contaminación, ¿por qué imponer una regulación tan estricta?

En el último pleno, se montó un rifirrafe entre Junts y el gobierno, que acabó con el abandono de Junts del salón de plenos. El gobierno les reprochó ser responsables del plano de las ZBE. ¡Pero usted lo ha hecho suyo sin modificarlo!

El plan ciudad 2023-2027, que elaboró el anterior gobierno de Junts establece que Reus debe ser ciudad de 15 minutos, y el gobierno municipal lo oculta a los ciudadanos, al tiempo que va imponiendo ese proyecto mediante peatonalizaciones y otras medidas. Este modelo, también Smart Cities, limita la libertad de las personas bajo el pretexto de modernidad. Personas influyentes muy cerca del gobierno impulsan este objetivo.

El tripartito de Reus, PSC, ERC y ARA Reus, solo cosecha ruina: subidas de tributos, del agua, inseguridad, falta de vivienda, no resuelve la limpieza de la ciudad, no soluciona el cierre de la residencia del Icass, ZBE, fracaso del mapa escolar, “Carrilet”etc. Desencanto. Cada vez más ciudadanos se distancian de los partidos que oKupan el ayuntamiento.

Señora alcaldesa, sea coherente. Si tan segura está de sus aciertos y de responder a las expectativas de los ciudadanos de Reus, pregúnteles en referéndum. Si está segura de su gestión y del apoyo ciudadano, no tema. Anímese y salga triunfante de esa consulta.

EFutur industrial

l president de l’AEQT, Javier Sancho, que també és director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, explica  els reptes que han d’assumir les empreses del sector. Pel que fa a la seva situació global, l’increment de preu de les matèries primeres i   dels costos energètics són factors que  frenen el creixement de la indústria química. Però al llarg de l’entrevista es destil·la la voluntat de les empreses d’afrontar la descarbonització i la reducció d’emissions com a elements essencials que han de garantir el futur industrial dels polígons tarragonins. Noves tecnologies, noves aplicacions industrials, millores tècniques i

innovació permanent són eines que la química implanta per arribar al que demanda Europa per aquest tipus d’indústria. Ara bé, també deixa clar el president de l’AEQT que només amb la voluntat de les empreses no n’hi ha prou. Cal una infraestructura d’abastament d’aigua i electricitat que permeti els importants creixements de consum previstos i, també, un marc regulador i administratiu que faci més senzilla l’arribada d’inversions i la implantació de nous projectes industrials. Una indústria menys contaminant, més eficient i completament consolidada és un futur econòmic que Tarragona no es pot permetre obviar.

k Tribuna k

Jubilación anticipada en la química y el refino: una deuda pendiente

Esta semana el colectivo de trabajadores de los sectores de la química y el refino, que emplea a más de 200.000 personas y representa alrededor del 13,5% del PIB industrial español, vivirá un momento histórico con la llegada al Congreso de los Diputados de una reivindicación impulsada desde hace tres años por el Sindicato de Trabajadores: la jubilación anticipada de estos profesionales por el desgaste que su trabajo diario provoca en su salud y los riesgos que ello implica a este nivel y también el de la seguridad. No es un secreto para nadie que haya pasado por un turno de noche, que haya trabajado entre ruidos continuos, vibraciones, calor extremo o atmósferas cargadas de sustancias inflamables y tóxicas que afrontar estas circunstancias en el día a día provoca un gran impacto sobre la salud. Y toda la sociedad debería ser consciente de ello. Décadas en este entorno dejan huella, por mucho que se cumplan las normas de seguridad. No hablamos de percepciones subjetivas, hablamos de datos de siniestralidad, de enfermedades profesionales y de esperanza de vida laboral recortada.

Los sectores de la química y el refino son estratégicos y aportan riqueza y estabilidad, pero también exigen a quienes los sostienen un precio demasiado alto en términos de salud y calidad de vida. Por eso la jubilación anticipada mediante la figura del coeficiente reductor no es un privilegio, es una medida de justicia. Una herramienta que

vital para el país.

Jordi Margalef Secretario de Comunicación del Sindicato de Trabajadores

la propia ley contempla para aquellos trabajos que reúnen características de penosidad, toxicidad y peligrosidad imposibles de eliminar. Y es exactamente ahí donde encajan la química y el refino. Otros colectivos ya lo tienen reconocido, porque la sociedad entiende que no se puede exigir a un bombero o a un minero que prolongue su carrera hasta los 67 años. El caso de quienes operan nuestras refinerías y plantas químicas es igual de claro. Esta reivindicación viene de lejos. Forma parte de la memoria de varias generaciones de trabajadores que han soportado las mismas condiciones y que muchas veces se retiraron tarde, pagando con su salud esa espera. Lo que cambia hoy es que ya existe un procedimiento legal para reconocer el coeficiente, con criterios objetivos y un camino definido. Es el momento de saldar esta deuda con quienes han dedicado su vida a una industria tan

Es ahí donde, en 2022, el Sindicato de Trabajadores inició una campaña de concienciación dirigida a la sociedad y, muy especialmente, las instituciones y los partidos políticos para preparar el terreno para lo que vamos a vivir en los próximos meses: que el Congreso de los Diputados valore la Proposición No de Ley que ahora arranca su periplo parlamentario. Esperamos que los partidos políticos se enfoquen en los argumentos de esta propuesta y no en sus tacticismos.

Los sectores de la química y el refino son estratégicos y aportan riqueza y estabilidad, pero también exigen a quienes los sostienen un precio demasiado alto en términos de salud y calidad de vida

Lo que está en juego no son solo derechos laborales, sino la dignidad de quienes durante décadas han garantizado energía, combustibles y materiales imprescindibles para el funcionamiento de la sociedad. A estas alturas, quienes tengan la responsabilidad de decidir no deberían dar la espalda a una evidencia tan contundente. La industria química y del refino seguirá siendo un pilar de la economía española, pero sus trabajadores merecen que se les reconozca que han llegado hasta aquí a costa de un esfuerzo que no se puede prolongar indefinidamente. Anticipar la jubilación en este sector no es un regalo, es prevenir, proteger y reconocer. Y hacerlo ahora es la única manera de hacer justicia.

Julio Pardo Rodríguez Solano Concejal no adscrito a ningún partido del Ayuntamiento de Reus

k Dels lectors

Sobre la estelada del campanario de Prades

El pasado viernes el Diari Més publicaba una crónica titulada: “Prades recull 700 signatures contra la retirada de l’estelada del campanar”, así mismo en el mes de julio se publicaron varias crónicas en las que se hacían eco de la polémica surgida a partir de la decisión del Arzobispado de Tarragona de ordenar la retirada de la estelada que ondeaba en el campanario de la histórica iglesia parroquial de Santa María ( iniciada en el s. XII), desde el año 2012. En dichas crónicas se mencionaba la entidad que yo presido (Coordinadora de la Resistencia Cívica) y mi propio nombre, como responsables de haber enviado al Arzobispado un requerimiento, para su retirada. Y así fue, el pasado 17 de julio, a petición de varios miembros de nuestra entidad que residen temporalmente en Prades y profesan la religión católica, enviamos una argumentada y respetuosa carta que firmaba yo mismo, para que el Arzobispado, si estimaba pertinentes y razonables nuestros argumentos, diera instrucciones para su retirada. Cosa que diez días después se produjo, no sin la pública y aireada oposición del colectivo “ Prades per la Indepèndencia”. Por razones de espacio daré solo unas pinceladas de las razones expuestas:

1. La bandera estelada que lleva trece años ondeando en dicho campanario (Prades), no es una bandera oficial y es símbolo exclusivo del secesionismo catalán. (...). Los templos católicos (católico = universal) son espacios sagrados que pertenecen a toda la comunidad cristiana, independientemente de sus ideas políticas o preferencias ideológicas. La colocación de símbolos político-nacionalistas en un lugar de culto es interpretado por muchas personas como una identificación de la Iglesia catalana con un sector de la población (la nacionalista) pudiéndose sentir el resto excluidos, lo cual contradice su vocación de comunión, acogida y unidad.

2. Entendemos que con la presencia de dicha bandera, además de vulnerarse la exigible neutralidad, puede generar división entre los feligreses, y se puede estar alejando de determinadas iglesias a personas que buscan un espacio de oración y comunión libre de ideologías e inclinaciones partidistas. (…). En los campanarios como ha venido ocurriendo desde hace casi nueve siglos en la iglesia de Prades, deben lucir solo las campanas. Pues, reiteramos,

nada justifica ahí su presencia, salvo que se considere que esta parroquia es también la sede de la ANC, Junts o ERC, devolviendo al templo su misión exclusivamente espiritual y universal.

3. ¿Cuál ha sido el balance de tantos años de sumisión eclesial al nacionalismo y de desprecio por tanto a los fieles que no comulgan con dicha ideología ? Cataluña ocupa actualmente y con diferencia en España, el ultimo lugar en el porcentaje de personas que dicen profesar la fe católica. Allí donde más arraiga el nacionalismo, más descristianizacion se ha producido. Pues, se convierte el nacionalismo en una nueva religión. Por cierto la iglesia de Prades fue devastada y convertida en almacén agrícola en 1936 por el Front Popular. Cada cual puede poner en el balcón de su casa la bandera que le de gana, pero el Ayuntamiento de Prades ( que incumple la Ley de Banderas), según la legislación vigente debería mantener una escrupulosa neutralidad institucional, lo que implica no permitir la colocación de símbolos partidistas o símbolos no oficiales (como la estelada) en espacios públicos o edificios oficiales.

Por este asunto, en redes sociales, se nos ha tildado de “entitat feixista que hauría d’estar prohiblida” o de “Una excrecència ...enquistada a Tarragona” . Nuestra entidad tiene como propósito básico, tanto en nuestra actividad cívica como jurídica, defender la Constitución ( fundamento de ciudadanía e igualdad de derechos de todos ante la ley), la pluralidad de Cataluña, el cumplimiento de la Ley y de las sentencias judiciales ( en eso consiste la democracia) cosa que no siempre ocurre en Cataluña, y la defensa de la neutralidad en los edificios y espacios públicos que son de todos, Salvador Caamaño Morado

presidente de la Coordinadora de la Resistencia Cívil Tarragona

Exposició de Joan Baptista Plana

S’ha obert a la Galeria d’Art La Catedral una exposició d’homenatge a l’insigne pintor tarragoní Joan Baptista Plana, inaugurada per la consellera de Cultura senyora Sandra Ramos destacant la figura emblemàtica de l’artista i posant èmfasi en el valor històric i emocional de les obres exposades.

L’exposició permanent d’obres de Plana propietat de l’Ajuntament ubicada a la Casa Canals, va estar clausurada de la nit al dia per a encabir-hi Mèdol-Centre d’Art Contemporani de Tarragona.

Els quadres retirats de la vista sembla que estan ‘guardats’ en un magatzem municipal, és a dir, apartats de la ciutadania i desposseïts de la deguda dignitat que una col·lecció així mereix. La conselleria de Cultura argumenta que no disposa de cap espai expositiu adequat per a totes les peces, que romanen, això sí, degudament inventariades i ‘en perfecte estat de conservació’. Resulta com a mínim lamentable que l’Ajuntament no tingui la voluntat política de procurar a aquestes obres un emplaçament digne en una ubicació adequada a fi de rescatar-les de l’oblit a què aniran caient amb el pas del temps. No té cap sentit que Tarragona tingui un carrer dedicat al pintor Joan Baptista Plana, amb tanta importància que se li dona al personatge en ocasions com l’acte esmentat, i que l’Ajuntament mantingui la seva col·lecció arraconada i negada al públic. Joan Aragonès Tarragona

Parla català, t’entenen igualment

Fa uns quants anys que el català és en retirada en els espais socials de joves i no tan joves, és visible, notori i fàcil de detectar quan vas pel carrer.

Fa uns dies, passejant per un carrer cèntric vaig cursar-me en una senyora coneguda, que treballa en un organisme públic, dirigint-se a una altra persona en castellà o també vaig escoltar un cap que es dirigeix a l’operari en castellà o fins i tot pitjor, vaig presenciar quan un senyor que pel color de la pell es dirigeix a una noia en castellà i la noia li respon en català.

Ara podeu obrir els ulls i adonar-vos que amb aquest comportament esteu situantvos a l’altra part com a persones incapaces d’entendre i estimar el vostre idioma. Si us plau, parleu en català, us entenen igualment. Cal recordar que, la llengua catalana és l’emblema de la nostra història, tradicions, memòries i costums que han passat de generació en generació. La manera com parlaven els nostres avis, les expressions, els poemes, les cançons i les dites populars constitueixen un arxiu viu de la nostra cultura. La riquesa expressiva que els nostres avantpassats ens han deixat frases, refranys i formes d’expressar-se que molts de nosaltres no trobem en altres llengües.

La manera de parlar d’ells reflectia el seu tarannà de veure el món, de viure i de sentir, que és una valuosa herència cultural. I tot això en alguns moments que ho van

defensar amb molts sacrificis i moltes penúries. Sense cap mena de dubte, aquesta tàctica d’actuar va facilitar que el català es consolidés com a símbol de dignitat i de cohesió, i que els col·lectius de nouvinguts es sentissin acollits però també responsables de mantenir viu el català. Una altra etapa transcendental pel català, son els anys vuitanta, que va ser una època de lluita i reivindicació lingüística, en aquest període, el català es va veure com una eina central per a la cohesió social i nacional. Un exemple el trobem en alguns municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, que van ser referents en la lluita per una escola en català, mostra que la defensa de la llengua es va fer amb força i amb un fort sentiment de pertinença col·lectiva, amb una forta implicació del col·lectiu de mestres.

Aquesta estratègia per protegir el català no va ser paternalista ni condescendent amb els col·lectius nouvinguts. És a dir, no es va adoptar un discurs o una actitud de superioritat o d’imposició, sinó de defensa. Es va fer des d’un respecte i una integració real, sense menysprear ni marginar aquells que, tot just arribaven o que tenien altres llengües de base.

Una de les moltes formes d’aixoplugar la llengua catalana no és només mantenint-la de forma passiva i esperant que no desaparegui, sinó comprometent-se a utilitzar-la activament. Parlarla, transmetre-la, usar-la en la vida quotidiana, a casa, a l’escola, a la feina i en la societat en general; és la millor manera de resistir qualsevol amenaça de desaparició i mantenir viu el nostre signe identitari.

Però la millor manera de defensar el català és defensantlo, i la millor defensa és un bon atac. Defensar el català vol dir protegir-lo i potenciar-lo. Un bon atac significa utilitzar-lo amb seguretat i amb orgull, perquè quan el parlem, el fem viu i visible. És a dir, parlar-lo, que és l’arma més poderosa per a la seva supervivència i normalització.

Com va dir Pompeu Fabra, i els nostres avantpassats així ho van fer “treballeu, i treballeu cada dia, perquè el conreu d’una llengua no es pot abandonar mai”. La frase “Parla català, t’entenen igualment” és una invitació a utilitzar la llengua catalana, demostrant que no hi ha cap inconvenient per comunicarse en català.

Ramon Ber Sabaté Tortosa

k Tribuna k

Democràcia amb dubtes

La capacitat, per part de la societat, de viure en democràcia, entesa com la millor fórmula de totes les simplicitats que perviuen en aquesta, per inundar-nos cada dia amb milers d’opinions, imatges, vídeos, posicionaments, més o menys creïbles, etc., és un fet que hem assumit i forma part del nostre dia a dia, que ens permet arribar a tot això de manera, més o menys, lliure, però amb facilitats garantides per part d’aquells que volen que els seus plantejaments arribin a la gent.

Molt s’ha parlat del que esmento, amb visions de tota mena, via control, prohibicions, persecucions, traves mecàniques, etc., per tant, la seva influència està fora de dubte, una altra cosa és si l’acceptació de la mateixa realitat es pot lligar a la presa de decisions al respecte, des d’una visió lliure i oberta, o des d’un interès que se’ns pot vendre en funció de cada moment concret.

Sembla lògic, a més, que tota aquesta ‘campanya mediàtica’ busca objectius ben concrets en funció de qui llença els missatges de torn, per tant, no oblidem, a l’hora d’analitzar el problema i les potencials solucions mínimes, valorar tots els condicionants, no sigui que el que busquin ens limiti la nostra pròpia llibertat d’elecció, en funció de teories, més o menys acceptables, dels que han d’intervenir.

L’evidència del fet que estem davant un conflicte ampli on la ideologia i la moral, jugant en funció d’objectius, més o menys lícits, ens aboca a un marc de suposada contenció que també es fa difícil de definir, si realment es vol ser equànime per sobre de posicionaments partidistes econòmics o de creença individual. No tinc cap dubte que la democràcia és la fórmula de convivència, en principi la menys dolenta, però aquest principi es veu assetjat cada dia per evidències de tot ordre, que poden posar en dubte la seva pròpia vigència, en funció d’un fracàs absolut per aquells que haurien de ser garantia plena de la seva aplicació a qualsevol preu.

Seria vital ser conscients que la pervivència només serà possible en funció de consensos, que avui podem veure lluny, però que seran vitals si realment volem continuar vivint en llibertat

Estem en un moment emblemàtic de la nostra història, amb un món cada cop més confús, i on sobreviuen models de tots els colors, aquells que s’apunten a les autocràcies noves, als de referència ideològica única, i fins i tot, als que prioritzen el concepte religiós, per no oblidar als que busquen un ‘mix’ per fer creure a les seves societats que són el que evidentment no són.

És hipotètic quina és la vida que li queda al nostre model, amb tots els seus defectes i amb actuacions, no precisament modèliques, dels líders puntuals, però crec que seria vital ser conscients que la pervivència només serà possible en funció de consensos, que avui podem veure lluny, però que seran vitals si realment volem continuar vivint en llibertat.

Fins i tot, els grans temes de desacord, exigiran trobades de consens, més aviat que tard, si realment volem que les majories reals siguin les que dictin el nostre futur, o bé volem acceptar que les minories responsables siguin les que marquin el nostre retrat puntual.

És lògic que el que dic sigui polèmic, però no trobar aquests punts d’entesa ens col·locarà en un espai simplificat, on ens quedarem amb les minories-majories, oblidant-nos de tota la resta, els ‘grans equilibradors’ i sobretot els frens que garanteixen l’entesa mínima.

No sé si els dubtes que existeixen tenen respostes, del que sí que estic segur és que és vital avançar cap a marc mínim d’entesa per sobre de l’interès puntual i polític, encaminat exclusivament a buscar el poder a qualsevol preu i per damunt del que faci falta.

Lluís Badia Advocat

Necrològiques

Tarragona

Antonio Luna Sánchez.

Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.

Daniel Solé Boix.

Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.

Antonia Tiscar Ballesteros.

Ha mort als 68 anys.

Reus

Estanislao Marrasé Figueras.

Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.

Maria Maymoñé Suñé.

Ha mort als 94 anys.

Miquel Grau Figueras.

Ha mort als 60 anys.

La Bisbal acull els educadors amb murals i tecnologia

Formació l Mestres descobreixen el patrimoni local amb realitat augmentada

Redacció

A principis del mes de setembre, l’Ajuntament de la Bisbal del Penedès va donar la benvinguda al personal docent de la llar d’infants l’Oreneta, l’escola Ull de Vent i l’Institut Coster de la Torre amb una proposta singular: recórrer la ruta dels murals del municipi. L’activitat, organitzada per la Regidoria d’Ensenyament amb la col·laboració de Suite of Art i GraffTech Fest, va permetre al professorat descobrir què s’amaga darrere de cada obra gràcies a la realitat augmentada. L’alcaldessa Agnès Ferré, el regidor d’Ensenyament Daniel Caballero i la consellera comarcal d’Ensenyament, Núria Güell, van encapçalar l’acte. Els murals, convertits en un veritable emblema del municipi, reflecteixen aspectes profundament

Aquests evoquen la tradició vitivinícola,  el teixit associatiu  i la història local

Ajuntament de la Bisbal del Penedès

arrelats a la identitat bisbalenca: la tradició vitivinícola, el teixit associatiu, les celebracions populars, les tradicions i la història local. El tret distintiu és la incorporació de la realitat augmentada, que enriqueix l’experiència i desperta l’interès dels més joves, familiaritzats amb les eines digitals. Per als docents, l’activitat va ser una manera de conèixer i valorar aquest patrimoni cultural i tecnològic.

El Rotary Tarragona, motor de la primera mostra solidària de microteatre. Club Rotary Tarragona

El Rotary Tarragona combina cultura i solidaritat amb el festival TarraTea

Microteatre l El Club Rotary Tarragona ha impulsat aquest cap de setmana la Primera Mostra Solidària de Microteatre, TarraTea, dins els actes de Santa Tecla 2025. Dissabte 13 i diumenge 14 de setembre, quatre companyies amateurs del territori —Amanida Teatre,

Escena 6, Dones de Mar Teatre i Ves Per On Teatre— van oferir peces breus en escenaris singulars de la ciutat. Amb un preu únic de 10 euros, els beneficis es destinen íntegrament a la Fundació Mamapop, que recolza la recerca contra el càncer de mama. Redacció

Els docents dels centres educatius, durant la ruta dels murals.

Avui felicita als que es diuen: Dolors, Nicomedes i Caterina

L’horòscop

21/03 al 19/04 ÀRIES

La teva capacitat de comandament els teus dots creatius es veuran avui molt potenciats. Aprofita el temps ja que la sort està del teu costat.

LLEÓ

23/07 al 22/08

És una jornada on la teva fermesa convicció podran fer front als problemes que apareixeran en el teu cercle pròxim.

Cuida més la dieta el descans.

SAGITARI

22/11 al 21/12

En el teu cercle

d’amistats hi haurà avui certes enveges o gelosies que podràs evitar no fent-los cas. La teva imatge serà molt atractiva.

TV local

20/04 al 20/05 TAURE

T’arribaran beneficis econòmics en tot el que emprenguis avui. La teva imatge personal atraurà la gent seràs centre d’atenció en el que facis.

VERGE

23/08 al 22/09

T’arribaran notíci-

es de lluny que alteraran el teu estat d’ànim. La relació amb els pròxims serà molt positiva tindràs el suport de tothom.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

No et deixis pressionar per la melangia o la peresa. Avui és un dia per avançar en tot amb un mínim d’esforç. La passió és molt a prop.

10:30 Opfest backline

11:00 Aventurístic

11:30 Moving

12:00 Efecte mosaic. Matí

13:30 (Re)poblem

14:00 Notícies migdia

14:30 Qüestió de fons (r)

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Aixeca i pica

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Aixeca i pica

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Cercle central

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Cercle central (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Cercle central (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Cercle central (r)

El temps

21/05 al 20/06 BESSONS

La teva relació amb els íntims i amb la família serà una mica difícil. Cuida els teus rampells o et guanyaràs enemics gratuïts difícils. Viatges feliços.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Es resoldran ràpidament assumptes que venen de darrere. No acceleris el pas deixa que tot vagi al seu ritme. En l’amor tingues més paciència.

20/01 al 18/02 AQUARI

Busca llocs tranquils. Els teus nervis estaran a flor de pell una mala resposta originaria un conflicte. La nit et depara una situació excitant.

21/06 al 22/07 CRANC

Contactaràs amb persones molt divertides que et faran passar unes estones inoblidables. Aquestes t’aportaran sorpreses beneficis.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Vells assumptes laborals o socials es solucionaran avui d’una manera molt senzilla. No et compliquis la vida retorçant-ho tot, tingues paciència.

19/02 al 20/03 PEIXOS

T’arribaran notícies juntament amb una sorpresa. Serà una jornada molt activa tant en l’àmbit social com en l’íntim. La nit es promet molt ardent.

12

10:30 Clipping

11:00 SPi+TV

11:30 Va passar aquí Catalunya

12:00 Aventurístic

12:30 Va passar aquí Catalunya

13:00 SPi+TV

13:30 Clipping

14:00 Notícies 12

14:30 Clipping

15:00 SPi+TV

15:30 Va passar aquí Catalunya

16:00 Notícies 12

16:30 Efecte Mosaic Estiu

18:00 Notícies 12. Edició migdia. (r)

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 180º

20:00 Notícies 12

20:30 La Tertúlia del Dorsal12

21:15 Gaudeix la Festa

21:30 Moving

22:00 Notícies12

22:30 La Tertúlia del Dorsal12

23:15 Gaudeix la festa

23:30 Moving

00:00 Notícies 12

Sudoku

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Ardent. La mare de Crist. 2. El més buscat en un desert. Drama musical religiós. 3. No valen res. Una grega invertida. 4. Drogar a mitges. Dona noble. Utilitzo. 5. Mesures angleses. Roba gruixuda. 6. Una de mil. Final de pàgina. Tira a terra amb violència. 7. Tema sense límits. Enmig de totes. Flor espinosa. Argent. 8. Semblant a Neró. Cara tallada. Entrada d’aire. 9. Violador. 10. Nascut a Àccium. Principi d’utopia. Un de tants. Part del cos humà. 11. És rar i sense límit.Viuen amb nosaltres. 12. Quasi tocant el cos. Després d’avui girat. Victòria! VERTICALS: 1. Posarà oli i pebre a un menjar. 2. Tallarà l’herba. Comprar i vendre. 3. Llargària d’un vaixell. Club monàrquic de cotxes. Centre de força. 4. Primer número de quatre dígits. Comença demà. Restableix el to normal. 5. Cap d’os. Ocurrència. Unes sense vocals. Negació girada. 6. Subscrigué. 7. Quasi un oceà que puja. Lloar sense principis. Mitja taca. 8. Fet per dormir-hi. Infusió girada. 9. Assistenta tècnica sanitària. Gens transparents. Mitja nena. 10. Flor espinosa tallada. Ella sola. Serp verinosa. 11. Posarà els colors de l’iris. Expressions que demanen confirmació. 12. Aquesta cosa. Engoleix per baix. Cinc romans en dues fileres.

Màxima Mínima

Previsió pel Camp de Tarragona

Farmàcies

TARRAGONA:

Mas Cavallé, Silvia Merceria, 22 Telèfon 977 238 622

Llopart Catala, GloriaSierra Llopart, Jordi

Bl. S.Simó, D Telèfon 977 200 015

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Sans Porta, Pau Llovera, 47 Telèfon 977 341 943

SALOU:

Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343

VILA-SECA:

Magriña, EsteveMagriña, Xenia Avinguda Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671

CAMBRILS:

Colom Canadell, Angels Pl. de la Concórdia, s/n. Telèfon 977 794 751

VALLS:

Granell Vivo, José Carlos Avinguda del Fornàs, 16 Telèfon 977 092 435

EL VENDRELL:

Gas Aixendri, Carlos Jesus C/ Narcís Monturiol, 16-18 Telèfon 877 063 819

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Estat del cel

Durant el matí estarà entre mig i molt ennuvolat per estrats baixos a la meitat sud del litoral i prelitoral, així com a la Catalunya Central. A la resta estarà serè o poc ennuvolat. Tendirà a quedar entre mig i molt ennuvolat al llarg de la tarda, i altres punts del prelitoral. A la resta, durant la tarda estarà serè o poc ennuvolat, tret del litoral i prelitoral sud on hi haurà intervals de núvols baixos.

Temperatura

La temperatura mínima es mantindrà sense canvis. La temperatura màxima pujarà lleugerament en general.

MASAJES PARA hombres, mujeres, parejas. Tel. 634.690.215

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano y ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

PÀRQUINGS

VENC PARQUING Av. Catalunya. Tel: 639.534.413 (WhatsApp)

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PINTOR PARA COMUNIDADES. ECONÓMICO. Tel: 641.959.053

REUS. MASAJE ENTERO. Tel: 604.390.445

AMISTAT

HOMBRE 70a, 1’70m alto y delgado, desea conocer mujer edad similar para relación. Tel. 638.281.805

SEÑORA 74a educada, buena presencia, sin cargas. Deseo conocer a señor para amistad o relación con los mismos requisitos. Tel. 687.281.317

MASSATGES

SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

MANOS EXPERTAS. Suaves. Relájate!!! Reus. Tel. 618.037.511

MARI MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161

MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977.21.26.12

MELISSA. MASAJES. REUS. Para relajarte y liberar tensiones... Tel: 624.682.856

les

cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

Afins a dinou escultures que tenen una dona com a protagonista. Entre totes aquestes figures que es poden contemplar en l’espai urbà de la ciutat, n’hi ha que estan dedicades a dones rellevants, i d’altres que recorden el paper de la dona en la societat. Totes, però, han despertat l’interès i la creativitat del col·lectiu Reusenques de Lletres, que en complicitat amb la Galeria d’art Anquins estan a punt d’estrenar l’exposició Escultures de dones: amb mirada de Reusenques de Lletres

La mostra, que s’inaugurarà el pròxim divendres 19 de setembre a les 19 h, aplega tres vessants artístics amb un tret comú: l’autoria femenina. D’una banda, s’hi mostraran les aquarel·les de Teresa Llorach, que ha treballat en les escultures femenines de Reus per mostrar-les través de la seva mirada artística. Aquests dibuixos establei-

Exposicions El 19 de setembre la galeria Anquins de Reus inaugura ‘Escultures de dones: amb mirada de Reusenques de Lletres’

Tot el que expliquen les dones de la ciutat de Reus

xen un diàleg amb els textos que han escrit les dones que formen part del col·lectiu Reusenques de Lletres, que també s’exposaran a la galeria. I, finalment, també s’hi mostraran les dues escultures preparatòries que l’escultora reusenca Mercè Bessó va realitzar com a treball previ a les estàtues d’Anna i l’Annisera, situades respectivament a la plaça del Víctor

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

i a la Boca de la Mina.

Aquest projecte, expliquen les seves impulsores, va arrencar l’abril de 2024, quan les Reusenques de Lletres van començar a publicar a Reus Digital una sèrie d’articles que volien fer valdre tot aquest patrimoni escultòric dedicat a la figura femenina –excloent-hi, de manera intencionada, peces com les icones religioses. Els textos es publicaven acompanyats de les il·lustracions de la Teresa. Va ser com a part d’aquest projecte que l’escriptora Carme Simó va contactar amb Pepa

Quinteiro, directora de l’Anquins, per fer un text sobre l’escultura dedicada a la seva mare, la també galerista Pepita Giner. Fruit d’aquella trobada, Quinteiro va decidir oferir l’espai per donar a conèixer el que ella mateixa descriu com «una proposta que uneix artistes, escriptores, memòria i ciutat, amb la voluntat de visibilitzar i reconèixer la figura de la dona en l’espai públic». La inauguració comptarà amb la participació de les Reusenques de Lletres, que oferiran la lectura d’una selecció dels textos al·lusius a les escultures amb l’acompanyament de la ballarina Aïda Pitarch. També s’hi presentarà el catàleg de l’exposició, que té un pròleg d’Isabel Martínez i que inclou les aquarel·les, els textos i un mapa per fer el recorregut per les estàtues femenines de Reus.

A la mostra també hi participen la dibuixant Teresa Llorach i l’escultora Mercè Bessó Més artistes

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

k Tijuana

Melodia de pa

Durant molts anys vaig viure a prop de la fàbrica de dolços Virginias i recordo l’olor tan llaminera que feia quan hi passaves per davant. És un perfum que mai no podré oblidar i que, més de tres dècades després, encara puc flairar només tancant els ulls. La nostra memòria olfactiva és una habilitat del cervell que ens fa lligar aromes amb moments viscuts de manera que ens traslladen, automàticament, al pretèrit tan proper com llunyà. Això passa perquè les olors activen directament el nostre sistema límbic que constitueix la part del cervell relacionada amb les emocions i les remembrances igual que ho fa la música. Es tracta de la forma de memòria més primària, poderosa i resistent. Olor d’infantesa, olor de vacances, olor de Nadal. Refuso parlar de les que m’evoquen situacions tristes o aspres. Ara tinc la fortuna de viure a poca distància de l’obrador del Forn Sistaré, artesans reusencs des de fa més de cent anys, i poder-me embriagar, sovint, d’una altre essència deliciosa. Els hereus d’aquella primera massa mare s’autodefineixen com a apassionats pel pa i dono fe que són uns bojos enamorats d’un ofici gairebé tan antic com l’home, dels pocs que en queden al nostre país. Les cues dels dissabtes al seu establiment de davant el Mercat Central de Reus em tornen l’esperança perquè demostren que encara hi ha gent fidel a l’art flequer. Han rebut premis pel seu exquisit pa de pagès català i d’altres, tanmateix, és la fragància d’un aliment essencial fet amb respecte a la manera tradicional, com defensen, allò que roman en la memòria dels que n’assaborim el resultat. És la melodia olfactiva d’un pa amorosit i reverenciat allò que associo a la felicitat.

Marta Magrinyà

Escriptora entre altres coses

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Cristina Serret Alonso

Les estàtues ‘Anna’, de Mercè Bessó Carreras, i ‘Bust de Pepita Giner’, d’Artur Aldomà Puig, dibuixades per Teresa Llorach. Cedides