Dijous 5 de juny de 2025 by Diari Més

Tarragona

Avui amb el diari

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

Edició especial dedicada a la commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient

El trasllat de l’antiga

Reus 10

L’Ajuntament posa en marxa un nou servei per aparcar al Tecnoparc i poder connectar amb bus amb l’Aeroport

Laboral encarirà els pisos del nou barri on s’ubicarà

El cost del soterrament de les línies elèctriques que han de donar servei al Complex Educatiu es calcula en 7 milions d’euros i repercutirà directament en el desenvolupament urbanístic del nou barri projectat a la zona 2

Mobilitat

La Generalitat bonificarà el 60% dels abonaments dels Regionals

Trens Dignes valora la rebaixa però es queixa que els preus multiplicaran per tres els de Rodalies l 11

Infraestructures

Imatge de les pantalles que s’estan instal·lant

Veïns de Roda es queixen de les pantalles acústiques: «Ens treuen el sol»

Adif afirma que les obres s’allargaran fins després de l’estiu i l’Ajuntament es queixa de l’aparcament que ocupen l 13

Els Mossos multen 31 autobusos en un matí perquè els xòfers no complien el temps de descans

Seguretat 12

Les 250 terrasses de la ciutat hauran de tancar a partir d’avui a les 00h de dilluns a dijous

Tarragona 4

«Dissabte és una final i per pujar s’ha de superar la pressió, fer les coses bé i tenir sort» Esports 16 i 17

Entrevista a l’entrenador del Nàstic, Luis César

Familiars de l’ICASS volen crear una associació per tenir més força

Reus l 7

Tjerk van der Meulen

Opinió 20 José Antonio Moreno. Senzillament, bon dia: «El nostre compromís amb la llengua catalana (i amb els seus accents) va més enllà de les aules»

Soterrar les línies d’alta tensió dels terrenys on s’ubicarà la Laboral podria costar uns 7 MEUR

Urbanisme l Els promotors dels plans parcials que s’executin al voltant assumirien aquesta operació

John Bugarin

L’Ajuntament de Tarragona vol soterrar les línies d’alta tensió que passen pels terrenys on s’ubicarà en un futur el Complex Educatiu. El cost de la intervenció rondaria els set milions d’euros. Així es va esmentar durant la darrera reunió mantinguda entre el govern municipal i el grup d’En Comú Podem per parlar sobre el POUM, trobada en la que també va estar present l’equip redactor. Segons explica la formació morada, aquesta va ser la resposta que van rebre quan van preguntar quin seria l’import d’aquesta operació. L’executiu socialista no ha volgut confirmar ni desmentir aquesta xifra, ja que estan a l’espera de l’informe

econòmic del futur pla d’ordenació urbanística. El portaveu d’ECP, Jordi Collado, va qüestionar ahir el plantejament del PSC per al trasllat de l’antiga Laboral a un solar municipal entre Bonavista i Campclar: «La proposta actual genera més incerteses que seguretats». Més enllà de denunciar que «no s’està fent un projecte educatiu», sinó que s’està pensant en «interessos urbanístics i econòmics encoberts»; també va criticar que el govern tarragoní vulgui finançar el soterrament de les línies de tensió «a través de pressió urbanística dels plans parcials que envolten aquests terrenys». És a dir, fomentar la construcció d’edificis a banda i

banda de l’avinguda President Tarradellas —on es preveu que hi hagi un creixement urbanístic— i que els promotors de les obres assumeixin

l’eliminació de les torres i el cablejat en els terrenys on es construirà el nou complex educatiu. Aquesta despesa podria acabar repercutint en

L’apunt

ERC demanarà un «calendari clar» pel trasllat de la Laboral

El grup parlamentari d’Esquerra Republicana interpel·larà avui la consellera d’Educació de la Generalitat, Esther Niubó, en relació amb el trasllat del Complex Educatiu de Tarragona a Ponent. ERC demanarà que es mantingui «l’ambició del projecte original, sense rebaixes» i s’estableixi un calendari «clar» amb «compromisos concrets». També reclamarà que la planificació respongui a una visió urbanística de ciutat cohesionada i es treballi amb el Port per «aprofitar el valor estratègic dels terrenys alliberats».

ECP alerta que amb la proposta del PSC, el Complex Educatiu perdrà equipaments

el preu de venda dels habitatges que s’edifiquin a la zona.

Principals beneficiats Fonts municipals recorden que «tots els plans parcials tenen càrregues urbanístiques, com pot ser el soterrament de línies. És una qüestió que ja s’ha fet al PP-10, per exemple, sent un model d’èxit». Des d’En Comú Podem, però, defensen que haurien de ser la Generalitat i l’Autoritat Portuària els que financessin el cost de la intervenció.

Cal recordar que el trasllat de la Laboral a Ponent, que suposarà una inversió total d’uns 100 MEUR, és una operació a tres bandes que permetrà al Port quedar-se amb la finca on està actualment el Complex Educatiu de Tarragona. Allà, es preveu que s’ubiqui l’empresa Exolum —antiga CLH— per alliberar els terrenys que ocupen ara al polígon Francolí, on l’Ajuntament preveu crear el nou barri tecnològic. ECP lamenta que els principals beneficiats seran tant el Port com Exolum, que serà indemnitzat per marxar, i els promotors privats que vagin a construir en l’espai que quedi alliberat. D’altra banda, la formació morada alerta que, amb el plantejament actual del PSC, es perdran alguns dels equipaments que hi ha a l’antiga Laboral, com les instal·lacions esportives, la residència d’estudiants o la Barnahus. Per això, insten a dimensionar la superfície proposada pels socialistes per ampliar serveis i donar resposta també l’increment de places de formació professional previst fins al 2030. A més, proposen un nou model de complex educatiu amb carrers i zones verdes obertes a la ciutadania.

El trasllat de l’antiga Laboral a Ponent suposarà una inversió total que rondarà els 100 milions d’euros. Gerard Martí

El complex educatiu s’ubicarà entre Campclar i Bonavista. Google

Territori l El president del Port va trobar-se amb els alcaldes en la seva primera reunió pública sobre trens després del xoc per la Intermodal

Viñuales i Segura troben mediador ferroviari

El Port de Tarragona s’ha erigit en mediador entre els ajuntaments de Tarragona i Vila-seca per trobar solucions ferroviàries. El president, Santi Castellà, va reunir-se ahir amb l’alcalde tarragoní, Rubén Viñuales, i el vila-secà, Pere Segura, amb l’objectiu «d’avançar en l’estudi de les solucions tècniques sobre les grans infraestructures del territori». Es tracta de la primera reunió sobre trens entre Viñuales i Segura després del xoc de declaracions per la ubicació de la futura estació Intermodal. «La voluntat era acostar posicions», van manifestar fonts portuàries a Diari Més.

La sortida de les mercaderies del Port i el seu traçat pel territori, la potenciació de la Boella i el circuit ferroviari dels trens de passatgers a les comarques tarragonines van ser alguns dels temes que es van tractar en aquesta trobada, segons ha pogut

confirmar aquest mitjà. Cal recordar que pel Port és cabdal la connexió amb la línia interior i, recentment, el Ministeri de Transports va licitar l’estudi informatiu per a eliminar el pas de trens de mercaderies pels barris marítims de Tarragona. La sortida dels combois, doncs, haurà de ser pel sud, un fet que l’alcalde de Vila-seca ja va assegurar que era «inacceptable».

Ni l’Ajuntament de Tarragona ni el de Vila-seca van voler fer declaracions sobre la reunió, que tots dos asseguren que estava programada i era una trobada «tècnica». Després de la sortida de Segura i el seu equip dels grups de treball del Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana, decisió presa arran de les declaracions de Viñuales sobre la ubicació de la Intermodal, la política del consistori vila-secà ha estat de no posar més llenya al foc. Una decisió que també ha adoptat, ara, l’ajuntament tarra-

La sortida de mercaderies del Port pel sud va ser un dels temes de la reunió

goní. Silenci, respecte i acostar posicions per no fer més mal. És en aquest context quan el president del Port, Santi Castellà, s’ha erigit en mediador. No l’únic, perquè les batalles de campanar del Camp de Tarragona també han arribat a Barcelona i Madrid, però sí un dels més importants. La rellevància del Port de Tarragona al territori és prou evident, i tots dos municipis com-

parteixen amb ell interessos urbanístics, econòmics i socials. Tarragona i Vila-seca han d’arribar a enteses perquè el Port pugui potenciar-se a l’exterior. «El Port de Tarragona actua amb vocació de servei públic com a espai de trobada i de consens per a fer front comú davant dels grans reptes de futur de l’àmbit metropolità de Tarragona», va dir el l’Autoritat Portuària a ‘X’ amb una fotografia de la reunió. Dit d’altra manera: és conditio sine qua non pel bon futur de l’àrea metropolitana de Tarragona que el Port pugui desenvolupar-se. I en això, els trens hi juguen un paper cabdal.

El futur ferroviari del territori es decideix en trobades com aquesta, que sovint surten del focus mediàtic. Els alcaldes Viñuales i Segura van escoltar atentament Castellà, com dos germans que seuen davant el pare quan s’han barallat amb la intenció de fer les paus. La reunió, que va tenir lloc en dependències portuàries, va finalitzar amb desenes de plànols sobre la taula. El temps dirà si alguna de les solucions proposades pels tècnics va ser ben acollida per tots dos batlles, que vetllen pels interessos dels seus ciutadans, però que hauran de concordar també amb els interessos del Port.

Carlos Domènech Goñi

Pere Segura i Rubén Viñuales escolten atentament Santi Castellà durant la reunió. Port

L’ordenança de terrasses entra en vigor i afectarà 500 establiments

Hostaleria l Un equip de sis persones visitarà els locals per donar a conèixer la nova normativa

L’Ajuntament de Tarragona, des de l’àrea de Comerç, iniciarà aquest mes de juny la campanya informativa als restauradors amb terrasses de la ciutat i als locals amb extensions comercials per tal d’explicar la nova ordenança de Terrasses i Extensions Comercials a la Via Pública que entrarà demà en vigor després de la publicació oficial avui al DOGC. La nova normativa es va aprovar de forma definitiva al ple municipal del mes d’abril.

Per tal de poder dur a terme aquesta campanya, un equip format per 6 persones (5 informadors i una persona més que també coordinarà el grup) rebrà una formació específica els dies 10 i 11 de juny i, seguidament, el dia 16

de juny, començarà la campanya consistent en visitar establiment per establiment i explicar els punts més relle-

vants de la nova normativa i entregar un díptic editat expressament per aquesta campanya. El recompte mu-

Troben a Tarragona el cos sense vida d’una veïna de Torredembarra

Successos l La troballa va ser a la zona del parc Francolí

Shaila Cid

La Maria Ángeles, la veïna de Torredembarra desapareguda des del dimarts passat, ha estat localitzada aquest dimarts per la tarda sense vida a Tarragona. Una persona que passejava per la zona de l’skate park situta al parc

El Port celebra el dia mundial del Medi Ambient amb diferents tallers

Societat l Port Tarragona commemora els dies mundials del Medi Ambient i dels Oceans amb diverses activitats que combinen el vessant lúdic amb la conscienciació.

Dissabte, el Museu del Port oferirà ‘Les ales dels oceans’, un taller de reciclatge i reutilització de tèxtils dirigit a adults. Redacció/Port

Francolí va alertar als Mossos d’Esquadra cap a les 19.30 hores al fer la troballa. Segons confirmen les fonts policials, el cos de la dona de 61 anys estava recolzat sobre uns matolls sota el pont de l’autovia. Fins al lloc dels fets es van desplaçar diverses patrulles per tal de procedir a la seva

identificació i fer els tràmits judicials pertinents. La dona, en el moment de la troballa, anava indocumentada. Un cop confirmada la identitat, la policia autonòmica va comunicar la notícia a la família. Es desconeix com va arribar la dona de Torredembarra fins a Tarragona.

nicipal té registrats al voltant de 500 establiments, entre els 250 locals amb terrassa i els altres 250 amb extensions co-

La Maria Ángeles va desaparèixer el dimarts 27 de maig a Torredembarra i fins llavors la seva família i els Mossos d’Esquadra van difondre la seva imatge per demanar ajuda per tal de localitzar-la. Malauradament, el seu cos sense vida va ser localitzat ahir a la tarda. En aquests casos, els Mossos sempre demanen a qualsevol persona que pugui tenir informació sobre el seu parador que contacti amb el 112 o amb la comissaria més propera. La col·laboració ciutadana és clau en aquestes situacions.

S’activaran sis informadors que arribaran als diferents barris

mercials. La campanya tindrà una durada màxima dos mesos. Els informadors aniran a totes les zones de la ciutat.

Canvis als horaris

Cal recordar que un dels principals canvis que entraran en vigor amb la nova ordenança és l’horari que poden obrir les terrasses. Amb la nova regulació els horaris s’unifiquen per a tota la ciutat. Els dijous passen a tenir tractament de dia laborable. De diumenge a dijous els locals hauran de tancar a les 00.00 h i els divendres, dissabtes i vigílies de festius a les 1.00 h. En dates espe-

cials com Carnaval, Setmana Santa o Nadal, l’horari s’amplia a la 1.00 h. Mentre que, en període d’estiu, entre el 15 de maig i el 15 d’octubre, els horaris de divendres, dissabtes i vigílies de festiu s’amplien a les 1.30 h. Un altre element destacat del nou marc regulador és el règim sancionador que permetrà interposar sancions per infraccions lleus, greus i molt greus. Les multes aniran des dels 300 euros fins als 3.000 euros.

Comissió tècnica

La consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adan, va explicar ahir que «volem donar un marge inicial de temps als restauradors i comerciants amb terrassa o extensió comercial perquè coneguin bé la nova normativa».

Va afegir que «amb aquesta ordenança hem posat ordre en la normativa al respecte i treballem per la convivència entre la restauració i la ciutadania». Adan també va explicar que «aquesta és una ordenança viva i això ens permetrà convocar aquest mateix més la comissió tècnica i política».

Les Nits de Música al Claustre de la Catedral arriben enguany a la cinquena temporada

Cultura l Les Nits de Música al Claustre de la Catedral de Tarragona arriben enguany a la seva cinquena temporada. El dissabte 28 de juny, a les 21 hores, protagonitzarà el primer concert el Cor Jove de la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral i el violinista Sean Relian, acompanyat del pianista Jordi Pascual. El 4 de juliol, a les

20:30 hores, serà el torn del Cor de Cambra de Londres, Evoke Choir. El 12 de juliol, a les 21 hores, arribarà The Heeks, un quartet de jazz i blues. L'entrada/donatiu és de 10 euros per a cada concert. Per últim, el 19 de juliol, a les 21 hores, Claudi Arimany, amb flautes, virtuosisme i belcanto clourà el certamen. Arimany és un flautista de

fama internacional considerat hereu directe, quant a estil interpretatiu i concepte musical, de Jean-Pierre Rampal, de qui va ser alumne i company en múltiples concerts. Des dels anys vuitanta ha actuat com a solista convidat per les millors orquestres internacionals, a més de dedicar-se a l’estudi i la recuperació d’obres per a flauta i a l’activitat docent. Ha estat membre del tribunal del Concurs Internacional de Flauta J. P. Rampal i és el Director Artístic del Festival de Música Vila de Llívia. Redacció

Redacció

L’Ajuntament té registrats al voltant de 500 establiments i uns 250 són locals amb terrassa. Gerard Martí

Els Mossos van comunicar la seva desaparició. ACN

El ‘Posa’t la gorra’ arriba diumenge al Camp de Mart

Societat l El Camp de Mart torna a acollir la festa Posa’t la Gorra aquest diumenge. L’Associació de Familiars i Amics Oncològics de Catalunya (AFANOC), amb col·laboració de la conselleria de Salut Pública de l’Ajuntament, organitza aquesta campanya solidària que dona suport a infants i adolescents amb càncer i a les seves famílies. La jornada festiva i reivindicativa, té com a objectiu sensibilitzar la societat sobre el càncer infantil, reivindicant els drets dels infants i adolescents amb aquesta malaltia. Amb els fons recaptats durant la jornada, l’organització busca mantenir els serveis gratuïts que ofereix l’AFANOC, com a La Casa dels Xuklis, un allotjament temporal per a famílies. El periodista Xavier Grasset i l’actriu Anna Bertran seran els encarregats de dinamitzar l’acte, que s’allargarà d’11 a 14 hores. Redacció

Estefania García, nova presidenta de PIMEC Comerç

Empresa l García ho entoma «amb ganes, il·lusió i conscient dels reptes»

Redacció

Estefanía García va ser presentada ahir com a nova presidenta de Pimec Comerç Tarragona. L’organització empresarial va donar a conèixer també les línies estratègiques de la sectorial en aquest nou mandat, que passen per posar en valor el paper clau dels comerciants i les associacions com a motors socials i econòmics.

García va manifestar que entoma la presidència «amb ganes, il·lusió i conscient de quina és la situació actual del comerç de proximitat, ja que

tenim molts reptes, però també moltes oportunitats». En aquest sentit, va alertar que el sector s’ha debilitat en els darrers anys.

Amb aquest nou lideratge, l’entitat consolida la seva aposta pel talent femení a l’hora de representar i dinamitzar el comerç de proximitat del territori. En aquest sentit, García va expressar la seva voluntat de treballar «per un comerç més competitiu, posant en valor el paper clau dels comerciants i les associacions com a motors socials i econòmics».

Pel que fa als reptes del sector

a Tarragona, la nova presidenta va incidir en el fet que cal un «impuls indispensable en l’àmbit de la digitalització i en el foment del relleu generacional». L’empresària va posar el focus en la col·laboració publicoprivada, especialment en el treball amb l’administració pública en relació amb

els locals buits, tot destacant la necessitat de polítiques que promoguin la reocupació d’aquests espais i es reforci el teixit comercial local.

La presentació de la nova presidenta va comptar amb la participació de la presidenta de Pimec Comerç, Mònica

Gregori, qui va destacar que

cal treballar per «enfortir, dignificar i professionalitzar el comerç de proximitat» per assegurar el sector com a factur clau de benestar. També hi va ser present el president de Pimec Tarragona, Jordi Ciuraneta, qui va posar en valor el talent femení en el sector del comerç del territori.

Fotografia de família amb la nova presidenta, Estefania García, tercera per l’esquerra. Cedida

Al bell mig de la Via Augusta, s’ha establert el nou Làperty Hotel. Aquest establiment, inaugurat fa un mes, es troba en una casa senyorial d’estil modernista construïda l’any 1910. És obra de l’arquitecte Josep Maria Pujol de Barberà, autor d’edificis emblemàtics com el Mercat Central, la Casa Bofarull o l’Antic Escorxador de Tarragona.

Es tracta del primer hotel boutique que aterra a la ciutat. A diferència dels convencionals, aquest tipus d’establiments —que va néixer als anys vuitanta— es caracteritza per tenir poques habitacions i una ubicació privilegiada. També per oferir un ambient íntim als clients,

l Turisme

Làpety Hotel, un «oasi» enmig de Tarragona

Aquest hotel ‘boutique’ s’ha erigit en un edifici modernista del 1910 a la Via Augusta

així com un espai amb un estil únic. És el cas de Làpety Hotel, on s’aposta per «donar un tracte personalitzat i exclusiu» a les persones que s’hi allotgen, majoritàriament internacionals, tal com expliquen els impulsors d’aquest ambiciós projecte.

El director de Làpety Hotel, Carlos Riestra, compta amb un gran bagatge en el sector a pesar de la seva joventut. I és que ha passat per les principals cadenes hoteleres d’Europa. Ara, ha decidit emprendre una nova aventura a Tarragona, amb aquest «oasi»

La Fundació Menssana omple el

Seminari en la seva presentació

Societat l Oferirà teràpia psicològica gratuïta a joves sense recursos

tal que no tenen els mitjans per a pagar aquesta atenció.

Desenes de persones van assistir a la presentació en societat de la nova Fundació Menssana al Seminari. Aquesta entitat sense ànim de lucre oferirà teràpia psicològica a joves i adolescents amb problemes de salut men-

L’acte, emotiu, esperançador i amè, va posar l’accent en la necessitat d’escoltar de manera activa als joves i compartir les seves preocupacions, alhora que va deixar clar que la salut mental no és un tema que afecti de mane-

ra exclusiva als adolescents. De fet, un dels moments més emotius ho va protagonitzar la periodista Núria Solé amb el seu testimoniatge personal. També van ser moments especials els protagonitzats per Dolors de Cid, que va llegir amb molt d’art i acompanyada per la guitarra de Santia-

enmig de la ciutat, que suma un nou establiment hoteler en un «lloc idíl·lic» des d’on es pot apreciar la bellesa del mar Mediterrani.

Aquest disposa de cinc habitacions dobles amb terrassa privada i tres suites que «porten l’experiència a un altre

go Moore el poema If, escrit pel premi Nóbel de Literatura Rudyard Kipling, i la interpretació a càrrec del mateix Santiago Moore de la cançó de Joan Manuel Serrat Esos locos bajitos

La taula principal va estar ocupada pel prestigiós grup de persones i professionals de diversos àmbits que formen part del patronat de la Fundació Menssana: Josep Andreu, Javier Balañá de Eguia, Gerardo Meneses, Jaume Descarrega, Joan Enric Carreres, Núria Solé, Isabel Guinart i Cristina Triana, directora.

nivell». Totes han estat dissenyades per oferir el màxim confort i privacitat. Situat a pocs metres de la platja i també de casc antic de Tarragona, l’hotel ofereix un espai «tranquil i relaxant». Els clients poden gaudir d’un jardí de més de 1.400 metres quadrat amb

Compta amb vuit habitacions i un jardí de més de 1.400 m2 amb piscina

piscina dissenyat per la paisatgista Belén Mutlló, que ha volgut «recrear l’atmosfera que hauria acompanyat l’edifici en els seus orígens». En els darrers mesos, es va realitzar una reforma integral en l’interior de l’antiga casa senyorial, de la qual s’ha mantingut només la façana, un gran exemplar de l’època modernista. Làpety Hotel també ofereix experiències «úniques i enriquidores» als clients i pot albergar esdeveniments corporatius i socials gràcies al seu saló i el jardí, on no falta el toc verd de la vegetació.

John Bugarin

El nou Làpety Hotel, inaugurat fa un mes, compta amb cinc habitacions dobles i tres ‘suites’, un jardí de més de 1.400 metres quadrats i una piscina. Tjerk van der Meulen

Redacció

Instant de la presentació de la Fundació Menssana. Cedida

L’entorn de l’ICASS reprèn la recollida de signatures i treballa per constituir-se en associació

Drets Socials l Vol fer el pas per tenir més «força» i reclamar que s’executi el projecte de reforma

Sergi Peralta Moreno

Els últims usuaris de la Residència de Gent Gran de Reus, popularment coneguda com a ICASS, van abandonar l’edifici el juliol del 2024 amb el compromís governamental que la gestió del servei continuaria sent pública una vegada completades les obres de rehabilitació de l’immoble i que es garantiria el retorn dels usuaris. Famílies i treballadors van agrupar-se com a plataforma per vetllar per l’execució del projecte i que «recordin que estem aquí». En l’actualitat, treballen per constituir-se com a associació per tenir més força a l’hora de reclamar davant l’administració pública. En paral·lel, han reprès la recollida de signatures per exigir que es duguin a terme les reformes «que siguin necessàries i que tornin a obrir la residència 100% pública». Juntament amb les firmes captades l’any passat, ja sumen unes 12.000 adhesions.

El portaveu de les famílies, Tarsicio Ros, apunta que els compromisos del Govern són «paper mullat» perquè «no hi ha res, no fan res» i, quan han

El Departament de Drets Socials afirma que «el procés segueix el seu curs»

demanat informació per escrit, «no responen», de forma que se senten «enganyats». Amb l’assessorament d’un advocat, l’entorn de l’ICASS està completant els tràmits

per esdevenir una associació, una qüestió que requereix temps. «Una vegada ho siguem, tindrem una mica més de força per fer alguna reclamació més seriosa, oficial,

que consti», afirma Ros, qui afegeix que tenen la sensació que «ens han expulsat pràcticament de la residència», però «ara hi ha ocupes i no els diuen res». «Ells hi poden ser

i nosaltres no?», es pregunta. Per tot plegat, estan recollint de nou signatures, que volen presentar a la Generalitat. Fonts del Departament de Drets Socials expliquen a Diari Més que «el procés segueix el seu curs i mantenim l’estimació inicial que ja vam donar fa setmanes, que els treballs podrien durar uns quatre anys». L’executiu català destinarà 14 milions d’euros a la reforma integral de la Residència de Gent Gran de Reus, després de determinar que existien problemes estructurals importants que recomanaven el cessament de l’activitat a les instal·lacions. Els principals inconvenients detectats foren legionel·losi, risc d’incendi i risc estructural. A més, en ser un edifici vell, no complia la normativa d’accessibilitat ni la distribució d’espais pròpia d’una residència del segle XXI, segons va assegurar el Govern.

Tarsicio Ros denuncia que «aquí no han invertit ni un euro» des de fa anys i denuncia el greuge comparatiu amb la Residència de la Mercè de Tarragona. «Estem discriminats, mal administrats; no han tingut en consideració les persones que hi havia residents, ni els treballadors, ni les famílies», lamenta. «Intentarem per tots els mitjans fer alguna cosa», conclou el portaveu de les famílies.

La plataforma està pensant convocar una manifestació per commemorar l’aniversari del primer any des que «ens han fet fora». També habilitarà un WhatsApp o un correu electrònic perquè qualsevol interessat pugui sumar-se a la iniciativa.

Famílies i treballadors de la Residència de Gent Gran de Reus ja van recopilar signatures l’any passat. A la imatge, amb el plec, Tarsicio Ros. ACN

Els Premis Gaudí Gresol arriben a la seva majoria d’edat reconeixent la notorietat i l’excel·lència

Reconeixement l La gala d’entrega de les distincions tindrà lloc el dijous 12 de juny a firaReus Events

Sergi Peralta Moreno

Els Premis Gaudí Gresol arriben a la seva majoria d’edat. L’Auditori Antoni Gaudí de firaReus serà l’escenari, el dijous 12 de juny, a partir de les 19 hores, de la 18ena edició d’entrega d’uns guardons que reconeixen la notorietat i l’excel·lència de la trajectòria de deu personalitats i entitats. L’actriu Olalla Moreno, el xef Fran López, el dissenyador de moda Lorenzo Caprile i l’emprenedor i pioner tecnològic Andreu Veà són quatre dels noms que se sumaran a una llarga llista de distingits, que arribarà als 180. «Estan ben consolidats i s’han convertit en una cita anual no només per als socis de Gresol, sinó que és un acte obert a tothom», va remarcar el president de la Fundació Gresol, Emili Correig.

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va destacar que les distincions «posicionen la ciutat al mapa del tot el país» i que, a banda de mostrar el

«talent de les persones», tenen un vessant solidari amb el seu sopar benèfic, que, en aquesta ocasió, estarà destinat a l’Institut d’Investigació

Sanitària Pere Virgili (IISPV). El tiquet de l’àpat tindrà un cost de 75 euros i «pot participar-hi tothom», explicà el director general de la fundació,

Reus promou el benestar emocional a través dels seus entorns naturals

Salut l El projecte 'Camins Conscients' estableix set espais naturals de la ciutat per visitar i descansar

Miquel Llaberia

L’Ajuntament de Reus impulsa el projecte Camins Conscients amb l’objectiu de fomentar el benestar emocional i la salut mental de la ciutadania a través de la visita a espais naturals. Aquesta proposta crea una ruta que uneix, per ara, set indrets de la ciutat; el jardí de Mas Carandell, el Mas Miarnau, el parc Gandhi, la riera de l’Abeurada, el Mas Sabater, el Mas Vilanova i el passeig de la Boca de la Mina. «Volem que sigui una eina que, a través de la meditació i el mindfulness, vol connectar amb l’entorn natural on po-

der fer una pausa, respirar i reconnectar amb un mateix», apunta el regidor de Salut de l’Ajuntament de Reus, Enrique Martín.

A cadascun d’aquests espais hi haurà una senyalització específica on, a través d’un codi QR, s’accedirà a una pàgina web on es podrà escoltar un arxiu d’àudio amb guiatge. A més, està previst que es programin tallers guiats per professionals col·legiats per facilitar la iniciació a aquestes pràctiques de forma segura i adequada. Eva Llatser, presidenta de la delegació territorial del Col·legi Oficial de

Psicologia de Tarragona, destaca que aquesta iniciativa ha de servir perquè la ciutadania «posi més consciència en el seu dia a dia, aturi aquest ritme frenètic i puguem ser més conscients d’allò que vivim». Llatser explica que dedicant 20 minuts al dia per parar i descansar en un espai natural serem capaços de reduir els nivells de cortisol, coneguda com a hormona de l’estrès, en un 50%. «Moltes vegades quan parlem de salut mental ho fem en paràmetres de patologia, però la salut mental no és un tema patològic, és un tema quotidià i que requereix

Robert Moragues. El regidor d’Empresa, Ocupació i Formació, Òscar Subirats, va expressar que els premis parlen «de talent», un valor que «des

de l’Ajuntament el treballem, fomentem, acompanyem des de diferents programes de suport, accions, recursos d’assessorament i aliances amb

Els premiats

PortAventura World Lideratge empresarial

Andreu Veà Tecnologia

Ramon Espel Arquitectura

Grupo Meliá Medi Ambient

Andreu Rodríguez Innovació

Fran López Gastronomia

LaLiga Genuine Acció social

Olalla Moreno Televisió

Lorenzo Caprile Belles arts

Jordi Cervera Esport

El sopar solidari dels guardons serà, en aquesta ocasió, en benefici de l’IISPV

empreses». «El talent, junt amb l’esforç i el compromís, forma part del caràcter de Reus i és un dels valors que intentem promoure», va afegir.

una prevenció», afegeix. Per un altre costat, la representant del Col·legi Oficial de Psicologia de Tarragona remarca que «és molt impor-

tant el domini públic» a l’hora de generar espais verds. «Quan s’urbanitza una zona cal buscar espais on les persones puguin descansar, parar,

llegir o fer exercici físic. Les persones que vivim en ciutat ho tenim més complicat, i per això és important disposar d’aquests espais», valora.

L’edil Òscar Subirats; el president de Gresol, Emili Correig; l’alcaldessa, Sandra Guaita; i el director general de Gresol, Robert Moragues. TvdM

Dues persones visitant el codi QR del jardí de Mas Carandell. Diari Més

MOBILITAT SOSTENIBLE I SALUDABLE

Les claus de la ZBE a Reus

Menys contaminació i millor qualitat de l’aire: el perquè de les Zones de Baixes Emissions a les ciutats

Redacció

L’Ajuntament de Reus posa en marxa aquest any la Zona de Baixes Emissions (ZBE), una mesura d’obligat compliment per lluitar contra la contaminació de l’aire i els gasos amb efecte hivernacle i per protegir la salut de les persones, especialment dels col·lectius més vulnerables com persones grans, amb malalties cròniques, etc...

L’impacte de la contaminació contra la salut està avalat per incomptables estudis. Tota contaminació, per petita que sigui, causa efectes en les persones. Actuar contra la contaminació de l’aire és reduir la prevalença de malalties respiratòries i augmentar l’esperança de vida de la ciutadania. La implantació de la ZBE respon també a un mandat que han de complir totes les ciutats de més de 50.000 habitants. Municipis com Barcelona, Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Viladecans, Gavà, el Prat, Terrassa, Sabadell, Girona o Lleida ja han activat les seves ZBE i n’hi ha diversos que treballen per fer-ho com Mollet del Vallès, Granollers o Tarragona.

En el cas de Reus, l’aprovació definitiva de l’ordenança va ser 25 d’abril i el text recull les aportacions de la ciutadania en les diferents accions de participació realitzades: la consulta pública celebrada entre març i abril de 2024 i les sessions informatives i de debat amb col·lectius específics del maig de 2024.

Per tal d’afavorir l’adaptació per part de la ciutadania, la implantació de la ZBE de Reus serà progressiva, amb un període inicial de proves sense sancions. S’implantarà per fases, i en cada una s’aplicaran exempcions, moratòries i autoritzacions puntuals. Alhora, l’Ajuntament té en marxa un pla de mesures complementàries d’impuls de la mobilitat sostenible, amb mesures com el pla d’aparcament dissuasius, accions de pacificació del trànsit, projectes de vianalització, el desplegament de la xarxa de carrils bici, l’ampliació del servei de bicicleta compartida, i del bus a demanda, entre altres.

Campanya informativa

Amb el mateix objectiu de facilitar l’adaptació de la ciutadania a la ZBE, l’Ajuntament de Reus té en marxa una campanya informativa que inclou, entre altres accions, l’enviament d’un quadríptic als domicilis

de Reus, així com l’habilitació d’un telèfon i una adreça electrònica per atendre consultes. Són el 977010068 (disponible els dies laborables de 9:00 a 14:00h) i zbe@reus.cat.

A més s’han programat set sessions obertes als centres cívics entre maig i juny. D’aquestes en queden encara quatre: avui mateix, al Centre Cívic Ponent a les 19h; el 10 de juny, al del Carme a les 11h; l’11 de juny al Gregal, a les 19h, i el 18 de juny al Mas Abelló), també a les 19h. Tota la informació sobre la ZBE es pot trobar ampliada i actualitzada al portal de mobilitat de l’Ajuntament de Reus: https://mobilitat.reus.cat/zbe

Calendari

A partir de l’1 de desembre de 2025 s’iniciarà la regulació d’accés als vehicles més contaminants i l’aplicació de sancions en cas d’incompliment. Amb tot, fins al 30 de desembre de 2027, la regulació només afectarà els vehicles sense etiqueta ambiental de persones no residents a Reus o que no paguen l’impost de vehicles a la ciutat. No serà fins al 31 de desembre de 2027 que s’ampliarà als vehicles de residents a Reus i als que tinguin etiqueta B.

Desplegament en quatre fases:

-Fase 1. Fins al 30 de setembre de 2025: Període de proves. Es treballa en la posada en marxa del sistema tecnològic i anàlisi de dades facilitades pel sistema. No hi haurà ni afectacions ni sancions.

-Fase 2. De l’1 d’octubre al 30 de novembre de 2025: Inici de les restriccions d’accés i notificacions informatives. Sense afectació als vehicles amb etiquetes 0, ECO, C i B. Comunicació a títol informatiu als vehicles sense etiqueta més contaminats per incompliments de l’ordenança que accedeixin, circulin o estacionin a la ZBE. No se sancionarà cap vehicle.

A partir de l’1 de desembre de 2025 s’iniciarà la regulació d’accés als vehicles més contaminants

La ZBE està delimitada per les grans avingudes d’entrada a la ciutat i té un fàcil accés a peu

-Fase 3. De l’1 de desembre de 2025 al 30 de desembre de 2027: Aplicació de sancions en cas d’infracció. Sense afectació als vehicles amb etiquetes 0, ECO, C i B. Se sancionarà als vehicles sense distintiu per incompliments de l’ordenança que accedeixin, circulin o estacionin a

la ZBE. Estan exempts els vehicles sense etiqueta de residents a Reus i que paguin l’IVTM a Reus. Entre altres exempcions, també hi ha: Persones que disposin d’un d’aparcament en propietat, abonament o contracte de lloguer d’un aparcament dins la ZBE; Vehicles sense etiqueta que estacionin en aparcaments d’ús públic dins la ZBE. Els vehicles sense etiqueta poden accedir a la ZBE fins a 24 dies a l’any sense necessitat d’inscriure’s al Registre municipal de vehicles. -Fase 4. A partir del 31 de desembre de 2027: Ampliació de restriccions als vehicles amb etiqueta B. Sense afectació als vehicles amb etiquetes 0, ECO i C. Afectació als vehicles amb etiqueta B i sense distintiu (residents i no residents a Reus). Se sancionaran els incompliments de l’ordenança i s’apliquen exempcions con en la fase 3, però adaptades als cotxes amb etiqueta B.

Autoritzacions i exempcions

En casos excepcionals, alguns vehicles sense distintiu podran circular per la ZBE. Per exemple, els vehicles que transporten persones sotmeses a tractaments mèdics periòdics o els de conductors amb rendes baixes que no disposen d’etiqueta ambiental. De manera resumida, es preveuen les autoritzacions següents: Les exempcions seran per al transport de persones amb mobilitat reduïda o més d’un 33% de discapacitat; el transport de malalts o discapacitats; els serveis d’emergència i essencials o els vehicles amb matrícula estrangera que compleixin els requisits d’emissions de la ZBE.

Pel que fa a les autoritzacions temporals amb registre, seran per al transport de persones en tractament mèdic periòdic; servei o activitat singular o vehicle històric, a més del necessari per a professionals a punt de jubilar-se o persones amb rendes baixes. En el cas de les autoritzacions temporals sense registre, es destinaran a vehicles de fora de Reus que necessitin accés esporàdic a la ZBE i seran per un màxim de 24 dies l’any. També es destinaran a vehicles sense distintiu ambiental o sense etiqueta B de residents a Reus, només el 2028, durant un màxim 52 dies. Finalment també hi haurà autoritzacions als que estacionin en aparcaments d’ús públic o privat ubicats dins la ZBE, que no tindran limitació d’accessos.

Vehicles en moratòria

Els vehicles en moraròria seran aquells que estiguin en reposició, els que presten servei de transport públic i col·lectiu de persones (M1, M2 i M3) o els que realitzen transport de mercaderies (N1, N2 i N3), així com els que presten serveis municipals de llarga temporalitat.

Horaris i àmbit

La ZBE no està activa ni tota la setmana ni tot el dia. Les limitacions d’accés i circulació d’aplicació els dies laborables, de dilluns a divendres, en horari de 7.00 a 19.00h, el mateix horari que s’ha previst per a la ZBE de Tarragona. La ZBE de Reus està delimitada per les grans avingudes d’entrada a la ciutat; i té un fàcil accés a peu des del perímetre a qualsevol punt de l’interior. El control d’accés a les ZBE es fa mitjançant un sistema automàtic que comprova si el vehicle està autoritzat a accedir o no. Per tant, no cal portar l’etiqueta ambiental al vehicle.

Cartell indicador d’accés a la ZBE, amb les etiquetes dels vehicles als quals es permet circular: O, ECO, C i B. CEDIDA- AJ. REUS

‘Aparca i vola’, el nou servei per aparcar al Tecnoparc i agafar el bus cap a l’Aeroport

Mobilitat l El tiquet del pàrquing del Tecnoparc permetrà pujar a l’autobús de la línia 50

Redacció

L’Ajuntament de Reus presenta un nou producte per facilitar l’accés a l’Aeroport de Reus a través del transport públic de la ciutat. Anomenat ‘Aparca i vola’, aquest nou servei que ofereixen des de les empreses municipals de Reus Transport i Reus Mobilitat i Serveis consisteix a fer que els usuaris puguin aparcar el seu vehicle al pàrquing del Tecnoparc i després agafar la línia 50 d’autobús per anar fins a l’aeroport.

Concretament, cal aparcar el vehicle amb tarifa de rotació al pàrquing Tecnoparc i,

el mateix dia d’iniciar l’estada, el mateix tiquet permetrà l’accés gratuït de fins a 7 persones al bus que uneix el Tecnoparc amb l’Aeroport de Reus. El conductor del bus serà l’encarregat de comprovar la validesa del tiquet. El viatge de tornada s’haurà de fer en un termini màxim de 15 dies des de l’entrada al pàrquing del Tecnoparc.

La regidora de l’àrea d’Urbanisme i presidenta de l’empresa municipal Reus Transport, Marina Berasategui, destaca que el nou servei «és el resultat de combinar serveis de mobilitat munici-

pals amb la voluntat d’oferir una solució flexible que promou l’ús del transport públic entre els usuaris de l’Aeroport de Reus». A més, Berasategui afirma que enguany s’ha reforçat la L-50, fet que ajuda en l’estrena d’aquest nou servei. Des d’aquest any 2025, la línia 50 està disponible cada dia de l’any, des de les 7.25 fins a les 21.30 hores. D’aquesta manera, s’ofereix la mateixa freqüència de pas els caps de setmana i els dies laborables. Aquesta ampliació permet una cobertura de servei més gran durant els caps de setmana que beneficia especial-

La XI Reus-Alhama surt amb una cinquantena de ciclistes inscrits

Esport l La sortida serà avui a les set del matí a la plaça de la Llibertat

Miquel Llaberia

La XI marxa ciclista ReusAlhama surt avui dijous 5 de juny a les 7 hores des de la plaça de la Llibertat per dur a terme un recorregut de més de 400 quilòmetres. Aquesta marxa ciclista, que compta amb el suport de Reus Esport i Lleure, va ser organitzada

per primera vegada l’any 2013 per un grup de set persones, que ha crescut fins a la cinquantena. «Ens hem quedat en això, uns 50 perquè sumar més gent seria ja massa complexe», explica José María Aragonés, director de la marxa. «Unim Reus amb el meu poble d’origen, Alhama, a

Aragó, i ho farem en diverses etapes», explica Aragonés. Durant la cursa visitaran diferents municipis com Calatayud o Belchite i els participants, dividits en tres grups, comptaran amb cotxes de suport i un camió. «La previsió és arribar al nostre objectiu el dissabte 7 de juny. Alesho-

El Pallol estrena dues noves propostes gastronòmiques, una ostreria i una gelateria

Comerç l El centre comercial El Pallol obres dues noves propostes gastronòmiques; l'ostreria francesa O'stras Seafood Bar i la gelateria argentina artesanal Luciano Mancuso. L'O'stras Seafood Bar està ubicat a la planta baixa de l'indret, oferint un toc de distinció i portant l'elegància del mar amb sabor francès. S'hi podrà trobar xampany, vi francès

i ostres de la Bretanya, així com marisc, peix mediterrani i propostes especials pels més petits. Per una altra banda, la gelateria Luciano Mancuso estarà a peu de carrer oferint gelats artesans cremosos. Aquesta porta el nom del pastisser argentí amb obrador a Constantí que elabora els productes de la gelateria. Amb aquestes dues noves obertures El Pallol pretén

reforçar la seva aposta per una gastronomia de qualitat, apropant al públic de Reus i comarca una oferta singular, autèntica i feta amb passió. Des del centre comercial destaquen que ambdues marques comparteixen una mateixa filosofia; garantir una experiència culinària cosmopolita que convida a descobrir, tastar i gaudir, per viatjar a través del paladar. Redacció

El viatge de tornada s’haurà de fer en un termini màxim de quinze dies

ment els usuaris de l’Aeroport durant tota la temporada turística.

res tornarem en autobús a Reus», detalla el director. Per un altre costat, Aragonés comenta que l’esdeveniment ha cridat l’atenció de ciclistes de totes parts: «La meitat és gent de Reus o de la zona, però hem de tenir en compte que ve gent de fora. Hi ha participants de Bilbao, Andorra, Pamplona o Cadis». La Guàrdia Urbana de Reus ha dissenyat un dispositiu que a partir de les 7 hores que els acompanyarà fins a sortir del municipi per tal de garantir la seguretat dels participants i els usuaris de la via.

Per la seva banda, el regidor de l’àrea de Via Pública i president de Reus Mobilitat i Serveis, Daniel Marcos, remarca que «la xarxa municipal d’aparcaments de Reus ofereix preus molt competitius per aparcar tot el dia, en el cas del pàrquing Tecnoparc el màxim diari és de només 3

euros». Alhora, Marcos detalla que aquesta promoció no és vàlida per als abonaments de la xarxa municipal d’aparcament, només per als vehicles que accedeixin amb el tiquet de rotació. Els horaris de la L-50 es poden consultar a través de la pàgina web de Reus Transport.

La 4a Fira Epíleg tindrà lloc el 7 de juny i homenatjarà Maria Mercè Marçal

Cultura l El dissabte 7 de juny tindrà lloc la quarta edició de la Fira de llibres i idees radicals i de proximitat Epíleg. Aquesta homenatjarà a Maria Mercè Marçal, sent la primera dona homenatjada, i comportarà cartell amb Josep Llunas, reusenc de naixement. Xavi Millan, un dels organitzadors de la Fira, subratlla que era necessari corregir el greuge de reivin-

dicar el paper de la dona en la literatura: «Ens disposàvem a celebrar la quarta Fira Epíleg i només havíem homenatjat a escriptors homes. Malgrat que no hi havia cap efemèride concreta d’una dona escriptora, vam decidir trencar les nostres mateixes normes i, en lloc d’homenatjar un autor que commemorés un aniversari, vam decidir homenatjar a Maria Mercè Marçal». L’es-

deveniment tindrà lloc al passeig Sunyer, entre l’avinguda Prat de la Riba i la plaça Joan Rebull, i repetirà el nombre de parades. Com a nou participant hi haurà l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català que muntarà una caravana on trobar totes les revistes que es publiquen en català. La fira participa dins del Passaport Cultural del Pla Educatiu d’Entorn. Redacció

Fotografia d’una edició anterior de la Reus-Alhama. Cedida

Fotografia d’arxiu de l’Aeroport de Reus, que connecta amb el Tecnoparc amb la línia 50. ACN

Les bonificacions als abonaments dels trens Regionals s’ampliaran al 60%

Mobilitat l Paneque admet que hi havia un «greuge» amb els usuaris de Rodalies, que passaran a pagar una tarifa de 20 euros

ACN/Redacció

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha anunciat que les bonificacions dels trens Regionals s’ampliaran del 40% previst inicialment al 60% a partir de l’1 de juliol. En una resposta a ERC a la sessió de control Govern d’ahir al Parlament, Paneque va ademtre que hi havia «un greuge» entre els usuaris de Regionals i Rodalies amb les tarifes vigents a partir del mes que ve i va dir que s’aplicarà aquesta mesura en resposta a les queixes de les plataformes d’usuaris, en especial les del sud de Catalunya.

«Tots sabem que els usuaris del corredor del sud han patit especialment per les derivades de les obres del túnel de Roda de Berà», admetia Paneque». «Atenem aquesta demanda, és de justícia. Volem un model tarifari just i equitatiu, que s’adapti a la realitat territorial», va declarar. Cal recordar que els usuaris de Rodalies pagaran una tarifa plana de 20 euros.

La resposta de la consellera va arribar després d’una intervenció de la diputada d’ERC i exconsellera de Territori, Ester Capella, qui va apuntar que aquesta diferència suposava un «peatge territorial» pels usuaris «més

La mitjana distància i l’alta velocitat mantindran un 50% de bonificacions

allunyats de Barcelona». Paneque va especificar que les noves mesures suposaran un

ACN

33% de descompte en el preu del billet.

Bonificacions a alta velocitat Pel que fa als títols integrats a l’ATM de Barcelona, la consellera va reiterar que es continuarà aplicant la bonificació del 50% fins al 31 de desembre. Tot i que les aportacions

Les piscines del Priorat tindran un abonament compartit aquest estiu

Societat lAquest estiu, els i les joves del Priorat tindran l'oportunitat de gaudir novament del programa Piscines Joves, que oferirà quinz entrades gratuites a totes les piscines municipals de la comarca per als joves d'entre 12 i 30 anys que es treguin l’abonament de temporada del seu municipi.

Es tracta d’una Iniciativa

dels ajuntaments de la comarca i l’Oficina Jove del Consell Comarcal del Priorat amb l’objectiu fomentar espais de trobada i d’oci entre els joves dels diferents pobles de la comarca més enllà dels centres educatius, incentivant la interconnexió i la sinergia entre aquests. En aquest sentit, es pretén crear espais de trobada on puguin socialitzar i re-

forçar els seus vincles amb altres joves i amb la comunitat. Així mateix, també es volen promoure els valors de la convivència, la participació comunitària i l’activitat física entre els joves. Amb la participació de tots els ajuntaments del Priorat, el programa representa una aposta per oferir alternatives d’oci saludable a la joventut. Redacció

de les diferents administracions –locals, Generalitat i govern espanyol– canviaran, el descompte per a l’usuari continuarà sent equivalent a la meitat i no notarà cap diferència.

D’altra banda, els usuaris Avant –mitja distància d’alta velocitat– continuaran amb

les bonificacions del 50% fins a final d’any.

La consellera va recordar que la política de bonificacions al transport públic va ser una mesura «acotada» en el moment que va impulsar el govern espanyol per fer front a la crisi inflacionària derivada de la guerra d’Ucraïna.

El triple que Rodalies

Des de la plataforma Dignitat a les Vies es mostren «agraïts» davant la rebaixa anunciada, però apunten que «un viatge de Sant Vicenç de Calders a Barcelona costarà vint euros, però des de Torredembarra seran 63».

La plataforma indica que el nou preu seguirà multiplicant per tres el de Rodalies, mentre que el seu objectiu era situar-lo en quaranta euros, el doble que els usuaris de l’ambit metropolità. A més, recorden que el servei no ha tornat a funcionar correctament des de les obres del túnel de Roda de Berà.

En la seva intervenció, la diputada Ester Capella, també va demanar tornar a reunir «l’acord nacional pel transport públic» amb el govern espanyol per poder «obtenir un model de finançament del transport públic que no depengui només del Govern de Catalunya».

Imatge de la piscina municipal de Falset. Ajuntament de Falset

Imatge de l’estació de tren de Tarragona.

L’apunt

Els Mossos detecten un augment de les infraccions en el temps de conducció dels xòfers d’autobusos

Seguretat l El cos policial va realitzar a Salou un control específic d’aquests vehicles durant tot el dia d’ahir

Oriol Castro

Els Mossos d’Esquadra han detectat un augment de les infraccions en el temps de conducció i descans dels xòfers d’autobusos. El cos policial va realitzar ahir a Salou un control específic durant tot el dia d’aquesta mena de vehicles i el seu resultat va ser «excepcional». Es van registrar fins a 31 sancions per saltar-se els temps establerts per a conduir els autocars, unes xifres que la policia autonòmica no s’esperava.

«Concentrem moltes patrulles en un punt on podem fer una inspecció potent», explicava Josep València, sergent i cap del dispositiu. El dispositiu va durar fins a la tarda i es van inspeccionar 31 autocars. «Estem uns 25 minuts amb cada vehicle. La majoria de sancions són per superar el temps permès de conducció. Molts cops són 20 minuts, però els hem de multar. No podem jugar amb això», refermava València. La sensació dins del cos és que la falta de professionals fa que les empreses prefereixin pagar la denúncia abans que aturar el vehicle.

Més enllà, es van registrar dos deficiències en la contractació del servei, dues per no fer registres manuals al tacògraf, dues per no tenir visible

Els Mossos d’Esquadra van establir el dispositiu a Salou i en altres punts de les diferents províncies. Tjerk van der Meulen

La falta de conductors fa que les empreses prefereixin pagar la denúncia

el rètol de transport de menors i un selector inadequat. Amb tot, les infraccions van arribar a les 45, ja que alguns conductors van ser sancionats per diversos motius.

Les dades del control

43 Infraccions

Detectades pels Mossos d’Esquadra en el control d’autobusos realitzat aquest dimecres a

31 autobusos

El Faustina tornarà a fer d’Altafulla un gran escenari de microteatre

Cultura l L'esdeveniment se celebrarà aquest dissabte 7 de juny

Altafulla es prepara per acollir la quarta edició del Festival de Microteatre El Faustina, una proposta cultural que, any rere any, creix en originalitat i impacte. El dissabte 7 de juny, els carrers i racons més emblemàtics de la vila es con-

vertiran en escenaris insòlits i vibrants: el jardí del Castell, l’antic cementiri, el Fòrum i la Cripta oferiran un recorregut teatral únic per al gaudi dels espectadors. El festival s’iniciarà a les 18.00 hores a l’Era del Senyor, davant del Museu Etnogràfic, amb una inauguració festiva

plena de música i actuacions especials. Aquest any, els Castellers d’Altafulla seran els padrins de luxe d’un esdeveniment que busca emocionar, fer riure i sorprendre. Una de les principals novetats d’enguany és el Màgic Bar, un espai gastronòmic i lúdic situat també a l’Era del Senyor, que

31 deficiències en temps de conducció i descans.

2 deficiències en la contractació del servei.

2 per no fer registres manuals al tacògraf.

1 selector inadequat

2 no tenir visible rètol de transport de menors

obrirà portes a les 17 hores i romandrà obert fins al final de la jornada.

També hi haurà espai per al públic familiar gràcies a El Faustineta, fruit de la collaboració amb el Pleamar Vintage Market. Al matí, s’hi oferiran gratuïtament dues peces infantils per iniciar els més petits en el món del teatre de proximitat.

Pel que fa al circuit de microteatre, es podran veure obres com Romeo y Julieto, Ríes bajo la lluvia, Llavor de mostassa, Balumba i Se nos rompió

Els objectius de l’operatiu són diferents. Des de reduir els possibles accidents a enfortir la percepció de control, des dels conductors, empreses i usuaris. «Molts dels infants que parem en un control segur que després comentaran als seus pares el control que hem fet», deia València.

Revisió completa Quan s’aturaven els vehicles, els agents revisaven la documentació pertinent, tant del vehicle i l’empresa com del conductor, revisaven l’autobús, el tacògraf i feien tests de drogues i alcoholèmia. «Per a nosaltres és una prioritat. No és només aquest control, repartim la feina tot l’any. Estem parlant de vehicles on poden anar 55 nens alhora», expressava el sergent.

Els Mossos continuen fent pedagogia sobre l’ús del cinturó. «Jo he viscut tres accidents greus d’autocars. La diferència entre els ferits greus o mortals va ser el cinturó. Encara hi ha gent que no se’l fica», deia València. Tot i això, el sergent admet una millora en els últims anys. «Abans, pujaves a un bus i senties com tothom se’l cordava. Ara són un o dos. Els pares han fet molt treball de conscienciació amb els infants», concloïa València.

Donar-se a conèixer

A banda, ara, en inici de la temporada d’estiu, els agents aturen autobusos d’escoles de Saragossa, Madrid o altres comunitats autònomes. «En molts casos és el primer contacte que tenen amb els Mossos d’Esquadra i també és una oportunitat perquè ens coneguin», afirmava el sergent. «La reacció acostuma a ser positiva», afegia. El dispositiu es va fer simultàniament a altres punts del país.

Redacció

Imatge de la presentació de El Faustina. Ajuntament d’Altafulla

dia mundial del medi ambient

EL GREU PROBLEMA DELS PLÀSTICS

Els plàstics han segrestat la Terra i només els humans podem alliberar-la

D.Prats

El Dia Mundial del Medi Ambient se celebra cada any el 5 de juny coincidint amb la data en la qual, l’any 1972, va començar la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà celebrada a Estocolm on va néixer el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient. Dos anys més tard va començar a celebrar-se la jornada, que s’ha convertit en el principal vehicle de les Nacions Unides per a fomentar la sensibilització i l’acció a nivell mundial per a la protecció del nostre medi ambient.

Tant és així que el 5 de juny s’ha transformat en una data clau per a la sensibilització sobre les noves qüestions ambientals, com ara la contaminació de la mar o l’escalfament global, el consum sostenible i els delictes contra la natura.

Cada any el Dia Mundial del Medi Ambioent se centra en un tema nou, tot i que enguany, donava l’envergadura que ha pres el problema, s’ha tornat a centrar en el que ja va ser l’eix central de 2023: la contaminació per plàstics.

La realitat és tossuda i el cert és que els plàstics han segrestat la Terra i, gairebé també de forma literal, el dia a dia dels humans i també de molts animals. Tant és així que, lluny de reduir-se, la producció i l’ús creixent dels plàstics amenaça amb contaminar cada racó del planeta, especialment el mar, destinació final de gran part dels plàstics, on perjudiquen seriosament la salut dels ecosistemes aquàtics i la supervivència de les espècies que els habiten. Els podem trobar a la platja, a les roques, surant a l’aigua i, fins i tot, a les zones més profundes. Des de l’Àrtic fins a l’Antàrtida, a zones po-

blades i a illes deshabitades. Cada any, les mars i els oceans reben fins a 12 milions de tones d’escombraries.

La situació mundial és veritablement dramàtica, més encara si tenim en compte que la producció de plàstics supera els 500 milions de tones (un 900% més que el 1980). Aquestes quantitats i la fàcil dispersió i el lent procés de degradació que presenten, converteix el plàstic en l’enemic número u de mars i oceans. Usar-lo és un problema de consum, ja que la majoria prové dels envasos d’un sol ús.

El drama dels microplàstics Particularment perjudicials són els microplàstics, fragments inferiors a 5 mm que poden venir del trencament de trossos més grans o d’haver-se fabricat directament així, com és el cas de les microesferes que hi ha presents en produc-

tes d’higiene i neteja, com ara els exfoliants, les pastes de dents o els detergents. Es calcula que cada pot de 100 ml pot contenir entre 130.000 i 2,8 milions d’aquestes diminutes boles de plàstic que arriben a la mar a través dels desguassos, perquè la seva mida diminuta no queda atrapada als filtres de les depuradores. Estudis recents han observat que els animals marins ingereixen aquests microplàstics, cosa que els provoca bloquejos gastrointestinals i alteracions en els patrons d’alimentació i de reproducció. Però això no és tot: hi ha evidències que es transfereixen al llarg de la cadena alimentària i arriben fins als nostres plats. I encara n’hi ha més, perquè tant els microplàstics com els macroplàstics tenen uns

impactes econòmics i socials enormes. L’acumulació a les platges el sector turístic, que depèn de la bona salut del litoral i del medi marí, mentre que la neteja suposa enormes despeses de diners públics.

Responsabilitat de tots Reduir l’ús i l’impacte que els

Cada any els mars i els oceans reben una mitjana de més de 12 milions de tones de residus

L’ús dels plàstics és insostenible i és fruit de l’impacte de la cultura dels productes d’un únic ús

L’ús del plàstic és insostenible i és un clar exemple dels impactes de la cultura dels productes d’un sol ús. Per això cal anar a l’origen del problema i, en primer lloc, reduir la quantitat de plàstic que es posa en circulació i, tot seguit, apostar per la reutilització. Hi ha un moviment creixent de persones a tot el món que aposten per un estil de vida lliure de plàstics d’un sol ús i cal que aquesta aposta es converteixi en una veritable forma de vida arreu del planeta, reservant l’ús del plàstic només per aquells productes imprescindibles i creient de forma definitiva en la reutilització com a única sortida viable.

plàstics tenen sobre els ecosistemes és responsabilitat de tots i totes, tant de les administracions públiques com de la ciutadania. Els seus efectes, encara que ens puguin semblar imperceptibles, són demolidors, doncs s’estenen des de l’Àrtic fins a l’Antàrtida, i causen estralls en les espècies marines.

dia mundial del medi ambient

Els oceans, el destí final de gran part del plàstic del món... pels segles dels segles

D.P.

Els objectes de plàstic que llancem al cubell de la brossa, com ara plats, gots, ampolles o bosses, poden acabar en un abocador, ser incinerats o ser reciclats. No obstant això, a causa de l’acció del vent i la pluja, aquests residus també poden arribar al mar, fins i tot, quan els llencem a les escombraries. Poden acabar abandonats a causa de l’acció de les tempestes, del vent o de la pluja, o simplement perquè no s’han rebutjat correctament. D’aquesta manera poden arribar a rius o d’altres vies fluvials i, fins i tot, al sistema de clavegueram de zones urbanes. Una vegada allà, tret que s’extreguin amb anterioritat, la destinació final serà la mar. Avui dia només el 9 % de tot el plàstic que hem produït i consumit fins a l’actualitat a nivell mundial s’ha reciclat, el 12 % s’ha incinerat, i la gran majoria, el 79 %, ha acabat en abocadors o en el medi ambient. Els objectes de plàstic també poden arribar a la mar des d’abocadors, per l’aigua que hi flueix. A més, també trobem plàstics a la mar que procedeixen d’abocaments d’escombraries deliberats, d’abocaments accidentals des de vaixells, o dels efluents de les estacions depuradores i les plantes de tractament d’aigües residuals. El 80 % dels residus que trobem a la mar prové de terra, mentre que el 20 % restant de

l’activitat marítima.

Com que el plàstic és molt persistent i es dispersa fàcilment, podem trobar plàstics a cada racó del planeta. Una vegada els objectes de plàstic arriben a la mar la fauna marina els pot ingerir i acumular-los al seu interior, poden quedar-se en suspensió o surant a la superfície, poden enfonsar-se i romandre al fons marí o, fins i tot, poden quedar atrapats al gel de l’Àrtic. Ja s’han trobat

plàstics a les zones més profundes, a més de 10.000 metres de profunditat.

Una vegada els objectes de plàstic arriben al medi marí tarden entre dècades i centenars d’anys a degradar-se. El temps de degradació depèn del tipus de plàstic i de les condicions ambientals a les quals s’exposa (llum solar, oxigen, agents mecànics…). En el cas dels oceans, la radiació UV procedent de la llum solar és

l’agent principal que degrada el plàstic. L’acció de l’onatge accelera aquest procés i, com a resultat, els fragments més grans es van trencant en trossos més petits, generant microplàstics.

Entre un 21 % i 54 % de totes les partícules de microplàstics del món es troben al Mediterrani

És difícil calcular el temps que tarda a biodegradar-se el plàstic als oceans, però es considera que és molt

més lent que a terra. Una vegada el plàstic se soterra, passa a la columna d’aigua o queda cobert per matèria orgànica o inorgànica queda menys exposat a la llum solar i disminueixen les temperatures i l’oxigen, fets que en retarden la degradació.

Durant tot aquest temps fins

que es degraden, tots els objectes de plàstic que arriben a la mar poden causar danys greus a la fauna marina. Actualment, unes 700 espècies d’organismes marins es veuen afectats per aquest tipus de contaminació. Cada any, més d’un milió d’aus i més de 100.000 mamífers marins moren com a conseqüència de tots els plàstics que arriben a la mar. Els plàstics que trobem a la superfície són la punta d’iceberg, ja que representen menys del 15 % de tots els plàstics que hi ha a la mar. Actualment, s’han identificat cinc zones de concentració conegudes com ‘sopes’ de plàstics: una a l’Índic, dues a l’Atlàntic (Nord i Sud) i dues al Pacífic (Nord i Sud). Aquestes zones superficials tenen una elevada concentració de microplàstics. A les costes i al litoral, també es poden trobar altes concentracions de plàstics, especialment en zones amb alta població costanera, amb sistemes de gestió de residus inadequats, pesca intensiva o turisme elevat.

Al Mediterrani també trobem una gran quantitat de microplàstics, similar a les de les ‘sopes’. De fet, entre un 21 % i 54 % de totes les partícules de microplàstics del món es troben a la conca del Mediterrani. Cada dia continuen abandonant-se 30 milions de llaunes i d’ampolles de plàstic a Espanya, que passen a contaminar el nostre entorn terrestre, costaner i marí.

Unes 700 espècies marines es troben afectades pels plàstics que s’acumulen al mar, a més de les aus que se n’alimenten. CEDIDA

dia mundial del medi ambient

Catalunya no progressa bé en matèria climàtica i calen mesures concretes i urgents

ACN

El Futur és Ara, que aplega entitats, institucions científiques i representants polítics, ha denunciat que Catalunya no progressa adequadament en matèria climàtica i exigeix actuar urgentment. El 2023 i el 2024 van demanar accions concretes i ha lamentat que el gruix de les mesures per fer front a l’emergència climàtica «encara corren pels passadissos de la Generalitat esperant l’aprovació». Entre d’altres, han assegurat que mentre que el conjunt de la Unió Europea ha reduït les emissions de CO2 un 37% respecte del 1990, Catalunya està pràcticament en el mateix volum. A escala estatal, han dit que està «a la cua de la transició energètica justa i perdent el tren de la nova economia descarbonitzada».

En aquest sentit, les organitzacions han afirmat que hi ha només un 19,1% d’electricitat de fonts renovables el 2024, quan una dècada abans, i segons dades de Red Elèctrica, era del 21%.

A més, han assegurat que els instruments legals més destacats per fer front a l’emergència climàticai ecològica –Pressupostos de carboni, Pla territorial de les energies renovables o Agència de la Natura– segueixen pendents de tramitació o sense terminis d’aprovació. El Futur és Ara ha manifestat que l’apagada del 28 d’abril ha posat de manifest com la «manipulació» de la informació és un problema que fa anys que s’arrossega en la lluita contra el canvi climàtic i ha considerat que només es pot contrarestar amb «determinació política i fets». Per això, reclamen diligència i un full de ruta clar, amb objectius a 2030 i 2025 i alineats amb l’1,5 graus d’escalfament màxim planetari.

En concret, han exigit aprovar d’urgència els pressupostos de carboni previstos a la Llei del canvi climàtic de 2017. Un cop aprovats, han demanat impulsar un pacte social i pla d’inversions en mitigació 20262030, per tal de complir amb els objectius dels pressupostos fins al 2030. També ha demanat el monitoratge públic del compli-

ment dels pressupostos mitjançant un recompte d’emissions nacional i per municipis. Una segona reclamació és completar en un màxim de 12 mesos la tramitació del Pla territorial de les energies renovables (PLATER), incloent-hi les zones d’acceleració pels objectius energètics de 2030 i 2035 i una planificació de les infraestruc-

tures d’emmagatzematge i distribució associades per garantir l’estabilitat del sistema i dels preus. A més, volen que s’iniciï el diàleg social per prevenir i resoldre els conflictes territorials vinculats al desplegament de les ener-

Exigeixen aprovar d’urgència els pressupostos de carboni i el seu monitoratge públic

gies renovables i l’electrificació del país. Segons el seu parer, el PLATER ha d’incorporar mecanismes per garantir el foment de l’autoconsum compartit i les comunitats energètiques a tot arreu.

El Futur és Ara vol que la Generalitat obri de manera immediata el diàleg social per prevenir els conflictes territorials pel desplegament de les renovables. ACN

dia mundial del medi ambient

El Morell referma l’aposta per les renovables amb plaques solars a la llar d’infants

Invertits 50.000 euros en cofinançament amb el Pla ImpulsDipta

Redacció

L’Ajuntament del Morell referma el seu compromís amb la sostenibilitat i, en concret, amb l’energia solar, instal·lant plaques fotovoltaiques a la coberta de la Llar d’infants Dolça del Morell. Es tracta d’una inversió de 50.155,17 euros finançats, per un import d’uns 49.000 euros, des del Pla Impuls Dipta de la Diputació.

La instal·lació consta de 144 plaques fotovol taiques d’autoconsum, gairebé 320 m2, amb una potència de gairebé 70 kWp que genera ran uns 100.000 kWh/any. Tot plegat permetrà generar energia neta per al funcionament del centre educatiu, que en consumirà aproxima dament un 70% i, alhora, aprofitar l’excedent per a edificis municipals propers. Pel que fa a l’estalvi en les emissions de CO2 s’estima en poc més de 25 tones durant el primer any de funcionament.

El projecte s’emmarca dins del Programa de Transició Ecològica, i té com a objectiu reduir

el consum d’energia convencional, apostant per fonts renovables que minimitzin l’impacte ambiental. De fet, la instal·lació de la llar d’in fants se suma als 760 m2 de plaques solars que funcionen al pavelló municipal des del 2023.

La regidora de Medi Ambient i Ensenya ment, Èrika Moreno, subratlla que «aques ta inversió no només redueix els costos energètics i econòmics, sinó que situa el Morell com un referent en el camí cap a la transició ecològica». En la mateixa línia, l’alcalde del Morell, Eloi Calbet, manifesta el «compromís del nostre poble amb el medi ambient i amb la construcció d’un futur més sostenible per a les generacions vinents».

El Morell disposa d’una ordenança per a la promoció de les instal·lacions d’autoconsum amb energia fotovoltaica i aquelles persones que optin per instal·lar plaques d’energia solar per a l’autoconsum tindran una bonificació del 95% de l’impost d’obres per a fer els tre balls pertinents en la instal·lació, a més d’una bonificació del 50% de l’IBI durant tres anys.

~ CONTINGUT especial ~

Els parcs solars, eòlics i de bateries passen a ser d’interès públic ‘superior’

Catalunya fa una normativa pionera a l’Estat i vol agilitzar els tràmits descarbonització energètica

El Govern català ha apro vat aquesta setmana un decret llei per agilitzar les autoritzacions i la instal· lació de les plantes de produc ció solar, els parcs eòlics i els parcs de bateries que tramita la Generalitat. El Consell Execu tiu celebrat el dimarts ha donat llum verda a una norma que declara d’interès públic superi or els projectes de renovables i d’emmagatzematge energètic. D’aquesta manera, se’n podrà «accelerar» les tramitacions i el lliurament de permisos, alhora que «regular i incentivar» l’em magatzematge d’energia, que aporta «estabilitat i resiliència» al subministrament.

L’Executiu ha defensat que la nova norma «esvairà qualsevol dubte» i aportarà «garanties». Així mateix, ha assegurat que és la primera co munitat de l’Estat que legisla amb una normativa específica les instal·lacions de bateries. El Govern ha remarcat que les bateries «redueixen el risc d’apagada al sistema elèctric» i, en cas de caiguda de la xar xa, com va passar en l’apagada de fa poc més d’un mes, per meten continuar disposant d’electricitat i contribuir a la recuperació del subminis trament. Per aquest motiu, l’Executiu ha defensat que és «imprescindible» definir ne la tramitació urbanística i ener gètica per tal d’aclarir el marc normatiu i aportar «major» se guretat jurídica.

En concret, el decret llei aprovat introdueix per la via d’urgència mesures regula dores de les instal·lacions de bateries amb una potència superior als 500 kilowatts. També es modifica el decret llei 16/2019, de 26 de novem bre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’im puls de les renovables, a més de la normativa urbanística per incloure les en l’àmbit d’apli cació. De la mateixa manera, el decret pretén definir la trami tació urbanística i energètica d’aquestes instal·lacions per

donar un marc normatiu i de seguretat jurídica als ajunta ments i el desen volupament de nous projectes. Així, la regula ció vol esvair els dubtes sobre com s’han de tramitar aquestes instal· lacions i permetrà accelerar la seva implementaci ó, cosa que fins ara no passava. Pel que fa a la declaració d’in terès públic su perior, el Govern assegura que d’aquesta ma nera es vol facilitar la imple mentació de les renovables i es limiten els motius per plante jar «objeccions jurídiques» als projectes, de manera que s’evi taran part de les llargues trami tacions que ara han de superar els parcs eòlics i fotovoltàics. El sector feia temps que recla

La normativa vol «esvair dubtes» i aportar seguretat jurídica a les instal·lacions de bateries

El Govern vol reduir els tràmits i accelerar la instal·lació dels parcs solars i eòlics necessaris

mava retallar la burocràcia per tal de facilitar els nous parcs que necessita Catalunya, molt endarrerida en el procés de descar bonització ener gètica. A més, des de l’executiu s’ha explicat que es tracta d’un reconeixement que segueix el reglament euro peu per accelerar el desplegament d’energies reno vables.

Segons la Ge neralitat, actual ment a Catalunya hi ha 94 projectes d’emmagat zematge mitjançant bateries en tramitació, dels quals 87 són de bateries independents i 7 són projectes de bateries hibridats amb instal·lacions renovables. Els primers sumen 920 megawatts de potència i els segons fins a 22.

energia fotovoltaica

Vista de les cobertes de l’escola bressol, amb les noves plaques fotovoltaiques. AJ. EL MORELL

Redacció

La nova normativa farà més fàcil la tramitació de nous parcs solars. CEDIDA

dia mundial del medi ambient

recuperació d’espais d’interès

L’Albereda de Santes Creus es renaturalitza per mostrar-se tal com era

La Diputació de Tarragona impulsa un projecte mediambiental i pedagògic d’aquest espai d’alt valor natural

Redacció

Tornar als orígens: l’Albereda de Santes Creus, propietat de la Diputació de Tarragona, inicia una nova etapa, centrada en la renaturalització i l’impuls dels usos mediambientals i pedagògics d’aquest espai d’alt valor natural que anualment rep uns 10.000 visitants. Amb aquest objectiu, la Diputació de Tarragona iniciarà a la tardor els treballs del projecte d’adequació i millora de les edificacions i entorn de l’Albereda.

El projecte compta amb un pressupost d’1,6 milions d’euros i es preveu que durant el darrer trimestre del 2026 ja estigui enllestit.

Amb aquesta actuació –en una superfície aproximada de 2 hectàrees– es reordenaran els espais, els recorreguts i els accessos de l’Albereda, fent-los més naturals i reduint les zones de pas, amb la revegetació de l’espai natural i creant una aula de natura oberta per a tothom qui la visiti. La bassa existent es farà més gran i serà per a amfibis, i també s’habilitarà una passarel·la i un mirador fets de fusta, de cara el riu, i panells explicatius.

Alhora, es milloraran i reorientaran els usos dels edificis existents com a aules d’educació ambiental i espais d’observació del riu. El projecte inclou l’eliminació de les actuals taules de pedra i la desconstrucció de part dels marges de pedra existents per tal de naturalitzar l’àrea. La millora de l’accessibilitat, mitjançant rampes i vies adaptades, per a persones amb mobilitat reduïda és un altre dels aspectes destacats del projecte.

«Un patrimoni natural excepcional que cal preservar»

Segons la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, «l’Albereda de Santes Creus és un patrimoni natural excepcional de bosc de ribera, i és molt important preservar-la i posar-la a l’abast de la ciutadania en el seu estat natural originari, per tal de difondre’n el seu elevat valor mediambiental».

El projecte vol reordenar els accessos i els recorreguts, fent-los més naturals. DIPTA

El projecte reordenarà l’espai, creant recorreguts més naturals i respectuosos

La diputada de Transició Ecolò-

gica de la Diputació de Tarragona, Carme Ferrer, destaca la importàn cia del projecte, sobretot pel que fa referència a l’eliminació d’ele ments i instal·lacions obsoletes i al conjunt d’accions per posar en valor els trets singulars i caracte rístics que han fet de l’Albereda un lloc reconegut i protegit. Alhora, ressalta «el valor pa trimonial i natural de l’Albereda, punt neu ràlgic del riu Gaià», i el fet que el projecte pre tén «recuperar l’espai tal com era abans». El projecte de rena turalització de l’Albe reda de Santes Creus vol fomentar l’ús mediambiental i pedagògic de l’espai per part de tots els qui el visiten.

La presidenta de la

Espai Natural Protegit

’Albereda de Santes Creus és un espai natural protegit de 2 hectàrees en contacte amb el riu Gaià, que forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i de la Xarxa Natura 2000 de la Generalitat de Catalunya. L’indret, que és propietat de la Diputació de Tarragona des del 1957, destaca pel gran nombre d’arbres de ribera, com els àlbers (que han donat nom a la finca), així com per la ubicació al peu del monestir de Santes Creus.

Diputació, Noemí Llauradó, la diputada Carme Ferrer i l’alcalde d’Aiguamúrcia, Òscar Sendra, durant l’acte de presentació del projecte. DIPTA

Una passarel·la accessible permetrà endinsar-se enmig de la vegetació. DIPTA

dia mundial del medi ambient

PLA DE RENOVABLES

El Govern treballa en la ‘fase final’ del PLATER i el portarà als ajuntaments a

partir de l’estiu

La directora general d’Energia insisteix que l’eòlica marina és «clau» per garantir la neutralitat climàtica el 2050

ACN

El Govern està en la «fase final» de discussió interna del Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER), que ha de marcar els espais òptims a Catalunya per implantar parcs d’energia fotovoltaica i eòlica, i començarà a discutir-lo amb els municipis a partir de l’estiu. La nova directora general d’Energia, Marta Morera, ha detallat a la Comissió de Transició Ecològica que el document estarà enllestit a finals

d’any i garantirà una distribució territorial equitativa. «Les comarques amb més potencial no hauran d’arribar al 100% gràcies al fet que altres amb menys potencial sí que arribin al 100%». Morera ha assegurat que «queda molt contingent renovable per implantar» a Catalunya per assolir els objectius de neutralitat climàtica el 2050, però ha afegit que les quotes que assignarà el PLATER tindran en compte «aquelles comarques amb moltes instal·lacions fetes i amb molta potència instal·lada».

La directora general d’Ener-

gia ha recordat que el PLATER és una planificació recomanada per les directives europees, però que «no existeix enlloc» i ha detallat que la voluntat és fer un «treball tècnic tan ben plantejat que no hi hagi aportacions» a posteriori. Morera ha explicat que la planificació permetrà als municipis tenir «marge de decisió».

L’eòlica marina és «clau» D’altra banda, la titular d’Energia ha defensat que l’eòlica marina és «clau» per garantir la neutralitat climàtica el 2050 i ha subratllat la impor-

tància del PlemCat, el parc experimental d’investigació en energies marines a la badia de Roses. La directora general d’Energia ha assegurat que

la infraestructura marina pot aportar «molta més energia» que els molins terrestres i, per tant, pot ajudar a resoldre el problema d’on encabir el con-

tingent renovable: «Tot el que fem al mar no ho fem a terra», ha dit. També ha recordat que per descarbonitzar l’economia caldrà incrementar el consum elèctric del 25% actual al 75% el 2050, i l’energia eòlica -també la flotant- és «clau» per «donar l’energia necessària».

D’altra banda, Joan Ramon Morante, director de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya ha detallat que els responsables de la plataforma PlemCat ha «interactuat» amb una cinquantena d’empreses interessades a assajar els prototips d’energies marines en un sistema de condicions d’ús real. El projecte podria ajudar a construir un clúster industrial que podria «començar a moure de 350 milions d’euros cap amunt».

El parc d’eòlica marina se situaria a 25 quilòmetres de la costa amb una àrea de 7,8 quilòmetres i amb aerogeneradors de 260 metres d’altura, monitorat per «controlar els seus efectes», segons ha dit. Morante ha assegurat que la proposta s’ha adaptat per respectar la zona protegida de Natura 2000 i minimitzant l’impacte sobre les finques i propietats del voltant.

El Govern assegura que l’eòlica marina serà imprescindible. ARXIU

dia mundial del medi ambient

el problema dels plàstics

Una gestió avançada del drenatge urbà per evitar la contaminació per plàstics

El Dia Mundial del Medi Ambient d’enguany reprèn el tema del 2023: la contaminació per plàstics, la magnitud de la qual l’ha convertit en una de les emergències ambientals més grans de l’actualitat

Redacció

L’arrel del problema és molt simple i es troba, d’una banda, en l’ús massiu dels plàstics a les cadenes industrials —més de 400 milions de tones anuals— i, de l’altra, en la lenta degradació de la composició química dels materials amb què es fabriquen. Així, per exemple, una bossa de plàstic de les que fem servir al supermercat pot trigar 150 anys a degradar-se i una simple ampolla d’aigua, més de mil anys.

Aquest repte planetari té un lligam estret amb l’equilibri delicat del cicle de l’aigua, ja que s’estima que una mitjana d’11 milions de tones de plàstic s’aboquen any rere any als oceans: l’equivalent a abocar-hi un camió d’escombraries ple de plàstics cada minut, amb el pes de fins a 1.089 vegades la Torre Eiffel o 46 cops l’espai que ocupa l’illa de Manhattan.

De fet, els nostres mars i oceans ja contenen milions de tones de plàstic que, amb el temps, es desintegren en microplàstics (partícules de mida inferior a 5 mil·límetres), i aquests es descomponen encara més en nanoplàstics (partícules de mida inferior a 0,1 micròmetres). Aquestes fraccions de contaminants plàstics suposen una gran amenaça per a la vida en aquest planeta, des de les plantes i els animals fins als humans, ja que acaben entrant a les nostres cadenes alimentàries i, per tant, als nostres organismes. A més, els estudis afirmen que el mar Mediterrani representa la sisena zona de més acumulació de residus plàstics del món, amb una concentració de fins al 7 % dels microplàstics del planeta. I el panorama s’agreuja encara més si tenim en compte que al voltant d’un terç del conjunt de deixalles plàstiques acabarà en sòls o masses d’aigua dolça. La contaminació per plàstics s’estén per tots els racons del planeta i ha esdevingut un dels reptes mediambientals més urgents del nostre temps. És fonamental, doncs, un canvi en l’anomenada “economia del plàstic”, que ha d’evolucionar cap a un sistema que preservi el valor i els beneficis dels plàstics, eliminant-ne els residus i els problemes que generen.

Evitar que els plàstics arribin al medi natural Agbar fa temps que va posar el focus

en la reducció de l’impacte ambiental dels plàstics mitjançant diverses línies de treball. Una d’elles és evitar que arribin al medi natural a través de les xarxes de clavegueram. Això s’aconsegueix amb la instal·lació de xarxes de retenció de residus sòlids als sobreeixidors d’aigües residuals i pluvials, en el cas dels municipis que disposen de xarxes separatives. Aquests elements entren en funcionament en episodis de pluges torrencials i recullen els residus que arrosseguen els col·lectors de sanejament i, d’aquesta manera, eviten l’abocament al medi natural i que la seva acumulació en col·lectors i bombaments provoqui obstruccions i malmeti els equips. La funció principal d’aquest sis-

tema és protegir les lleres dels rius, les platges i la seva biodiversitat. Les xarxes retenen objectes de tota mena, però especialment bastonets per a les orelles, mascaretes, tovalloletes, compreses i altres deixalles que s’aboquen de manera indeguda per embornals, desaigües i vàters.

Tarragona, Sabadell o Rubí són algunes de les ciutats que han incorporat aquesta solució a les xarxes de clavegueram. A Tarragona, des del 2021 s’hi han instal·lat 32 malles que fins avui han recollit més de 37.300 quilos de residus, 18.500 només durant el 2024; 19 d’aquestes malles estan ubicades als sobreeixidors de la platja del Miracle i de l’Arrabassada, i 14 als sobreeixidors del parc fluvial

del riu Francolí i a Sant Salvador.

A Sabadell s’han instal·lat un total de 13 malles filtrants, 11 de les quals al riu Ripoll i 2 al riu Sec. En un episodi intens de pluja es poden extreure fins a 200 quilos de residus. De mitjana, des de la seva instal·lació l’any 2020, s’ha evitat que anualment arribin als rius 8.600 quilos de residus. Rubí també disposa d’aquest tipus de malles des del 2022. Concretament, se’n van instal·lar 10 a la sortida de la galeria del torrent de Ca n’Oriol. Des de llavors es retiren anualment de mitjana 4.000 quilos de residus. En tots els casos, les malles estan monitorades a través de càmeres per controlar quan és necessari procedir al seu buidatge.

Una solució que s’ha provat efectiva i que ha d’anar ampliant-se per evitar que aquests residus arribin al medi natural i malmetin la qualitat de les aigües, així com els seus ecosistemes i la seva biodiversitat.

L’eliminació dels microplàstics a les depuradores

Una altra línia de treball és l’eliminació dels micro i nanoplàstics en el procés de depuració de les aigües residuals. Les depuradores són un punt d’entrada important dels microplàstics al medi aquàtic, ja que en el procés de tractament no s’aconsegueix eliminar la totalitat d’aquests contaminants. Fibres tèxtils sintètiques, microperles cosmètiques i parts desintegrades de productes de consum que es llencen al vàter van a parar als sistemes de clavegueram procedents de fonts domèstiques i després a les depuradores.

Actualment, CETAQUA, el Centre Tecnològic de l’Aigua d’Agbar, participa en el projecte BMRex, finançat per la Comissió Europea, que té com a objectiu el desenvolupament d’un reactor biocatalític capaç de capturar i degradar contaminants en suspensió com els micro i nanoplàstics presents a les aigües residuals.

Sensibilització ciutadana Finalment, Agbar també considera que la sensibilització de la ciutadania és un altre vector en la lluita contra la presència de residus plàstics en el medi natural. Per aquest motiu, collabora amb esdeveniments esportius i culturals per tal de reduir-ne l’impacte ambiental a la vegada que es fomenta la hidratació sostenible. Amb la instal·lació de fonts d’aigua potable, la companyia ha contribuït a la descarbonització de proves esportives internacionals com l’Ironman Barcelona.

La companyia també ha instal·lat els punts d’avituallament de grans curses populars per evitar el malbaratament d’aigua i els plàstics d’un sol ús, com ara la Mitja Marató Costa Barcelona Maresme, la Trailwalker, l’Oncotrail, la Trirelay, la Mitja Marató de Puigcerdà, la Cursa de Badia, la Cursa Contra el Càncer al Vallès Oriental o la caminada solidària ‘Fem el camí al teu costat’, que se celebraa entre Manresa i Montserrat, entre d’altres.

Sistema de retenció de residus en un dels sobreeixidors de la xarxa de clavegueram a Tarragona, abans d’un episodi de pluges. AGBAR

El mateix sistema de retenció de residus de la xarxa de clavegueram a Tarragona, després d’un episodi de pluges intenses. AGBAR

dia mundial del medi ambient

El planeta experimenta el segon abril més càlid, superant els límits de l’Acord de París

ACN

El planeta va experimentar aquest 2025 el segon abril més càlid des que es tenen registres, superant novament els límits de l’Acord de París que estableixen un desviament màxim de les temperatures d’1,5 graus centígrads respecte al període preindustrial. Segons del servei climàtic Copernicus, la temperatura mitjana global el darrer mes d’abril va arribar als 14,96 graus, un valor que se situa 1,51 graus per sobre la temperatura mitjana estimada per als mesos d’abril durant l’època preindustrial (18501900). L’únic mes d’abril on les temperatures van ser superiors va ser el de l’any 2024, quan el planeta va arribar als 15,03 graus centígrads de mitjana. De fet, el servei climàtic Copernicus apunta que, dels últims 22 mesos, en 21 les temperatures van superar en almenys 1,5 graus la mitjana respecte a l’època preindustrial. Al mateix temps, indica que les temperatures durant els darrers 12 mesos -entre maig del 2024 i abril del 2025- han superat en

1,58 graus de mitjana els registres corresponents al període 1850-1900.

Al conjunt d’Europa, la temperatura mitjana durant el mes d’abril va ser de 9,38 graus, sent l’abril del 2025 el sisè més

càlid des que es tenen registres al Vell Continent. Els termòmetres van marcar xifres «predominantment més elevades» en la major part del territori, sent les regions de l’Europa de l’Est, l’oest de Rússia i Noruega les

que van registrar «les anomalies càlides més elevades».

Lluny d’Europa, les desviacions més destacades van ocórrer a la part est de Rússia i grans extensions de l’oest i del centre de l’Àsia, així com a

un gran nombre de zones del territori nord-americà, una part d’Austràlia i al llarg de la península Antàrtica i a l’oest de l’Antàrtida.

De la mateixa manera que a la superfície terrestre, la tem-

peratura del mar durant el darrer mes d’abril va situar-se en els 20,89 graus de mitjana, el segon valor més alt, només 0,15 graus per sota el rècord registrat l’abril de 2024.

En paral·lel, l’extensió de gel a l’oceà Àrtic va ser un 3% inferior a la mitjana, anotant el sisè valor més baix en un mes d’abril en els 47 anys que el servei Copernicus porta acumulant dades. Per altra banda, el gel detectat a l’oceà Antàrtic va ser un 10% inferior a la mitjana, una xifra que situa l’abril del 2025 com el desè abril amb la xifra més baixa des que es tenen registres.

Les pluges també es van reduir notablement en diverses parts del globus, sent el Regne Unit, l’Europa Central, el sud dels països escandinaus i l’Europa de l’Est les zones més afectades per aquest fenomen. La situació, però, contrasta amb el que va succeir a la major part del sud d’Europa -inclosos territoris com Catalunya-, on les precipitacions van ser superiors a la mitjana d’altres anys. En alguns punts com els Alps, pluges intenses van acabar derivant en inundacions i allaus. La temperatura mitjana global arriba als gairebé 15 graus centígrads, 1,5 graus per sobre del

Imatge del pantà de Siurana al 22%. Tot i l’increment de temperatures, algunes zones com Catalunya van registrar una elevada pluviometria. ACN

dia mundial del medi ambient

PLÀSTIC I ALIMENTACIÓ

Un estudi detecta additius vinculats al plàstic en vuit de cada deu aliments analitzats

L’anàlisi d’IDAEA-CSIC diu que els valors d’ingesta trobats són inferiors a les recomanacions de l’autoritat sanitària

Un estudi de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) ha detectat la presència d’additius associats al plàstic en el 85% dels 109 aliments que han analitzat. Publicat a la revista ‘Journal of Hazardous Materials’, l’estudi apunta que els plastificants alternatius als ftalats són els més freqüents i que, malgrat l’elevada exposició diària de les persones a aquests compostos, els valors mitjans d’ingesta trobats són inferiors a les recoma-

k Tribuna

Manuel GonzálezJaraba

Legal&Tax a

Arola & Hitsein

Abogados

nacions de l’autoritat sanitària europea. Ara bé, els autors sí consideren un escenari d’alta exposició per a lactants i infants petits. Els valors se superen en dos compostos, el ftalat DEHP i l’organofosforat EHDPP. L’estudi indica que s’han observat diferències significatives en funció del tipus d’envàs i, per tant, el material en contacte amb els aliments influeix en la presència de compostos. Per exemple, han trobat concentracions d’alguns plastificants com el citrat de tributil acetil en envasos de vidre, cosa que podria explicar-se per la capa de

Hidrogen verd i fiscalitat

Evernís polimèric present a les tapes d’aquests productes.

També han analitzat plats preparats per cuinar en envasos de polipropilè. Per determinar la transferència dels plastificants durant la cocció al forn o al microones, van fer assajos en condicions reals i van analitzar els aliments abans i després del cuinat. Els resultats mostren que els processos de cocció augmenten l’exposició als compostos fins a 50 vegades. Així, recomanen no escalfar el menjar en aquests envasos.

En total, s’han identificat 20 plastificants diferents, amb va-

n la cursa cap a una Europa més neta i menys dependent dels combustibles fòssils, l’hidrogen verd ha emergit com una de les grans apostes de la Unió Europea. L’any 2020 la Comissió Europea va presentar un document d’especial rellevància sobre la ‘Estratègia de la UE per a l’hidrogen’, que contenia les pautes per a la futura producció del denominat ‘hidrogen verd’, i poc després creava un instrument específic per al seu finançament: el Banc Europeu de l’Hidrogen.

Amb aquesta mena d’iniciatives es pretenia la posada en marxa d’un sistema de producció ‘net’ de l’hidrogen, pràcticament inexistent en la Unió, destinat a substituir l’utilitzat fins al moment, que té com a matèria primera de partida el gas natural,

riabilitat segons la categoria alimentària i la marca del producte.

Malgrat que es compleixen les legislacions vigents, els investigadors defensen que «caldria implementar legislacions més restrictives per a aquells compostos dels quals

Malgrat complir la legislació, els experts creuen que cal ser més restrictius amb alguns compostos

ja es coneixen efectes nocius a determinades dosis». Els resultats situen els nivells totals de plastificants en un valor mitjà de 61 nanograms per gram, tot i que arriben a assolir nivells de fins a 22 micrograms per gram. En el cas dels lactants, la

la qual cosa porta aparellat emissions molt importants de CO2. El nou sistema consisteix a produir l’hidrogen (un element que no es troba aïllat en la natura) a partir d’aigua, per electròlisi, separant-lo de l’oxigen i utilitzant per a això fonts d’energia renovables. Els projectes d’aquest tipus notificats pels Estats membres van ser inclosos, mitjançant el Reglament 2024/1041, en la prioritària, ‘Llista de projectes d’interès comú’ subvencionats per la UE, que en el cas d’Espanya comprèn instal·lacions de producció a Palos de la Frontera (Huelva), Sant Roque (Cádiz) i Gijón, operatives en els pròxims anys. Pel que fa a la fiscalitat, encara que l’hidrogen verd, com a tal, no es troba expressament citat en la vigent Directiva 2003/96 sobre productes energètics, si ho està en la proposta

ingesta mitjana diària total arriba als 2262 nanograms per quilogram de pes i als 1155 nanograms per quilogram en infants d’un a tres anys. En aquestes etapes la carn suposa una font important d’ingesta. La legislació de la UE no estableix un nivell màxim d’additius plàstics en aliments i regula els materials que pode entrar en contacte amb els aliments.

de modificació d’aquesta, que conté un tractament fiscal favorable per a l’energia d’origen renovable respecte a la fòssil. Per la seva banda, la normativa del Mecanisme d’Ajust en Frontera per Carboni o CBAM també inclou l’hidrogen entre els productes afectats a la importació, a fi d’obstaculitzar la seva entrada a la UE quan no sigui ‘verd’ i, per tant, generi gasos d’efecte d’hivernacle penalitzats per aquesta norma.

Es tracta sens dubte del combustible que està acaparant més atenció actualment, com el demostren els projectes que hem indicat o els congressos específics en matèria d’hidrogen, com el celebrat el mes passat febrer a Huelva (segona edició) o el que tindrà lloc a Madrid, els pròxims 18 i 19 de juny (Connecting Hydrogen Europe).

Redacció

Els processos de cocció amb envasos de plàstic augmenten l’exposició als compostos tòxics fins a 50 vegades. CEDIDA

dia mundial del medi ambient

RAMADERIA SOSTENIBLE

Desenvolupen un pla per potenciar la capacitat dels sòls agrícoles per capturar carboni

La iniciativa del Govern vol reduir en un 30% les emissions vinculades a la gestió de les dejeccions ramaderes

El departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, conjuntament amb departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, així com diversos organismes públics i privats catalans, executen actualment un projecte per potenciar la capacitat dels sòls agrícoles i forestals per capturar carboni. La iniciativa pretén millorar la qualitat dels sòls a Catalunya mitjançant pràctiques més sostenibles. El projecte s’ha batejat com

a Carboni al Sòl i busca millorar la qualitat dels sòls mitjançant la transferència de coneixement i el foment de pràctiques agronòmiques i forestals més sostenibles. A través de diverses actuacions es pretén reduir en un 30 per cent les emissions vinculades a la gestió de les dejeccions ramaderes i dels residus alimentaris, i incrementar en un 0,4 per cent anual el carboni orgànic als sòls agrícoles fins a l’any 2030. El projecte també vol fomentar el pagament per serveis ambientals, com ara la captura de carboni, que afavoreixin una gestió sos-

compromís mediambiental

tenible dels boscos i dels sistemes agrícoles i ramaders, i que alhora garanteixin la viabilitat econòmica i social de la Catalunya rural.

La iniciativa la promouen Agrotecnio, el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), el Centre de la Propietat Forestal (CPF), l’Oficina Catalana del

Borges verifica la reducció de la seva petjada de carboni

El grup Borges ha obtingut la verificació de la seva petjada de carboni dels anys 2017 a 2023 d’acord a l’estàndard internacional GHG (Greenhouse Gas Protocol), certificant una reducció del 24% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, respecte l’any inicial. Aquesta

dada posa de manifest l’eficàcia de les mesures preses per a la sostenibilitat i descarbonització, entre les que destaquen l’autoconsum amb plaques solars, l’ús de fonts d’energia renovables, la renovació de la flota de vehicles per opcions elèctriques, així com la millora en eficiència energètica en l’àmbit d’operacions. La companyia identifica també aquelles emissions

Climàtic (OCCC), l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

El projecte també vol fomentar el pagament per serveis ambientals a boscos i agricultura

El projecte inclou sis centres de recerca i compta amb 2,2 milions d’euros de finançament del Fons Climàtic, que es nodreix del 50% dels ingressos obtinguts amb

que han estat potencialment evitades. En total Borges ha comptabilitzat més de 13.000 tones de CO2e potencialment evitades l’any 2023 gràcies, per exemple, a l’ús de biomassa com alternativa als combustibles fòssils o al procés actual de gestió de residus. Borges va començar a treballar en el càlcul i reducció de les seves emissions al 2017, centrant els esforços en les emissions directes i les indirectes (abast 1 i 2), on la companyia té més capacitat directa de reducció. Actualment treballa en nous protocols per incloure les emissions d’abast 3, que impliquen a la seva cadena de valor.

l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i del 20 per cent de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.

Per articular tot el projecte, s’han creat sis grups de treball

que aborden diferents àrees relatives a la gestió dels sòls, amb un enfocament integral que implica tant l’Administració pública com els centres de recerca: gestió de la informació dels sòls, gestió agronòmica i fertilització, gestió forestal, producció de materials orgànics, restauració de sòls i modelització i certificació d’absorcions de carboni.

Redacció

L’empresa ha treballat sobretot en l’autoconsum i en la millora de l’eficiència. GRUP BORGES

Redacció

Canvi

El projecte vol millorar la capacitat del sòl per capturar carboni. ACN

dia mundial del medi ambient

VALORITZACIÓ DE RESIDUS

Aprendre de la natura per fer front al desafiament climàtic

La depuradora de Tarragona es transforma en una ecofactoria valoritzant els residus per a nous recursos

Redacció

La campanya del Dia Mundial del Medi Ambient d’enguany reprèn el tema de 2023, la contaminació per plàstics, una de les principals emergències ambientals de l’actualitat. La circularitat forma part del cicle natural de la vida i és el model amb el qual minimitzar l’impacte d’aquests materials en el nostre entorn.

Cada any, el món produeix més de 430 milions de tones de plàstic, dos terços de les quals acaben en els oceans i fins i tot arriben a la cadena alimentària humana. La premissa és clara: urgeix dissenyar estratègies intel·ligents basades en la circularitat, el respecte al medi ambient i la col·laboració global.

La circularitat dels recursos i la

preservació del medi ambient són línies mestres en el full de ruta d’Ematsa, el VIA2030. La companyia implementa solucions sostenibles que s’inspiren en la natura, amb resultats mesurables en termes de descarbonització, augment de l’energia verda o naturalització d’espais. En aquesta direcció destaca la transformació de la depuradora de Tarragona en una ecofactoria. Una planta que valoritza els seus residus per a nous recursos, com ara biofertilizants; redueix el consum energètic, fomentant l’ús d’energia verda com el biogàs i la fotovoltaica; i impulsa la renaturalització de les instal·lacions, preservant la biodiversitat local mitjançant accions com la reintroducció d’espècies en declivi o la reforestació de flora autòctona.

D’altra banda, la companyia pro-

mou la cultura de la conservació del medi ambient amb iniciatives com BiObserva Voluntariat, que consisteix en l’observació i registre d’espècies d’avifauna a les instal·lacions. La companyia d’aigües ha desplegat tots aquests sistemes per evitar l’abocament al medi de residus i minimitzar-ne l’impacte en els processos de depuració. Durant l’any 2024, ha recollit un total de 177,5 tones de residus a través de diferents siste-

mes de retenció situats als sobreeixidors de la xarxa de clavegueram i a l’entrada de les estacions de depuració d’aigües residuals. Aquesta xifra es desglossa en 116 tones de residus sòlids i 43 tones de sorres retirades a les estacions de depuració d’aigües residuals i 18,5 tones de residus retinguts a les xar-

La circularitat dels recursos i la preservació del medi són línies mestres en el full de ruta d’Ematsa ~ CONTINGUT ESPECIAL ~

xes dels sobreeixidors. Ematsa disposa de 32 xarxes instal·lades en sis punts de la xarxa de clavegueram. La gestió dels residus és clau però cal una tasca conjunta de sensibilització i responsabilitat ciutadana per tal de reduir-los, especialment, els plàstics i avançar cap a un futur més sostenible.

L’EDAR de Tarragona impulsa la producció d’energia verda i diverses iniciatives per preservar la biodiversitat local.

dia mundial del medi ambient

GESTIÓ DE RESIDUS

L’Agència de Residus vol tancar la meitat dels abocadors, com el de l’Espluga, abans de 2035

Clausurar les dotze plantes requerirà una inversió de 100 milions d’euros i obligarà a incrementar el reciclatge

El Pla d’Infraestructures de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) projecta el tancament d’una dotzena dels 25 abocadors actius actualment a Catalunya, amb l’objectiu de fer-ho abans de 2035 per complir amb els requeriments de la Unió Europea en aquesta matèria: cal passar del 31% actual a un 10% de residus enviats a abocador. Les plantes que es tancaran seran les de Lloret de Mar, Llagostera, Banyoles, Beuda, l’Espluga de Francolí, la Granadella, les

k Tribuna

German Renau

Martínez

Gerent de la Mancomunitat de Residus

Urbans

Borges Blanques, Cervera, Tàrrega, Balaguer, Berga i Bellver de Cerdanya.

La inversió necessària per tancar aquests abocadors és d’uns 100 milions d’euros, tot i que ara per ara el finançament no està garantit. El director de l’ARC, Albert Planell, ha detallat que els abocadors venen d’unes «polítiques de residus de fa 150 anys» que ja no tenen sentit actualment. Els canvis econòmics i socials del darrer segle, ha afegit, ha provocat que cada vegada vagi a l’abocador «més material que no hi hauria d’anar» perquè

són «recursos».

En aquest sentit, si els residus que van a l’abocador han de passar del 31% al 10% en la pròxima dècada, el reciclatge ha de passar del 40% al 65% en aquest mateix període. Planell ha dit que per aconseguir això també caldrà impulsar «canvis» en els processos productius per minimitzar la generació de residus.

Pel que fa a la tria dels abocadors a clausurar, el director de l’ARC ha comentat que es tracta de les instal·lacions que ja han arribat al seu límit i també les més petites. El pla

Posem fi a la contaminació per plàstic

Ens rodegen els plàstics. Residus de plàstics abandonats, grans i petits, arriben fins a qualsevol punt del planeta i hi provoquen un impacte ambiental. Podem trobar microplàstics arreu: al fons marí, als núvols, als estómacs dels animals i en el nostre organisme. I també podem trobar enormes illes de residus agrupats de la mida de França flotant a l’oceà Pacífic.

No obstant això, demonitzar l’ús del plàstic no és just ni coherent: és un material durador, versàtil i segur, i és difícil de substituir en sectors com salut, transports, electrònica o alimentació. Però sí que tenim recorregut

preveu que hi hagi altres abocadors que es mantinguin i on es puguin fer inversions d’ampliació i millora amb l’objectiu de «concentrar» l’activitat en menys espais i augmentar-ne l’eficiència. En aquesta categoria hi hauria els de Manresa, Orís, Pedret i Marzà, Mas de Barberans, Montoliu i Tremp. A banda de la gestió dels abocadors, el Pla inclou tot

un seguit d’ambicioses inversions que sumen un total de 1.680 milions d’euros. Entre les inversions destacades n’hi ha per a la construcció de noves plantes de reciclatge de la fracció orgànica a Girona i Sant Adrià de Besòs (225 MEUR) o per a la millora tècnica d’una dotzena de plantes existents (120 MEUR). L’objectiu és augmentar la capacitat de reci-

per desterrar-lo d’altres usos. Viure sense plàstics pot ser un repte massa utòpic, però fer-ho sense generar quilos i més quilos de residus cada dia, no ho és. Tan senzill com canviar els articles d’un sol ús per d’altres reutilitzables o bé d’un altre material, que segurament serà més fàcil de reciclar. I evitar productes monodosis, embalatges innecessaris, aprofitar els materials… i reduir, reutilitzar i reciclar, això ja ho sabem. La ciutadania té la capacitat d’escollir el que compra, però la indústria té la de triar els materials i el disseny del producte, i l’administració té la de regular-ho tot plegat. Ara cal que en totes aquestes decisi-

clatge del país, passant de les 450.000 tones anuals actuals a 850.000 tones en deu anys. En relació amb les incineradores, la inversió prevista al Pla és de 300 milions d’euros destinats a actuacions de millora a les plantes de Mataró, Girona i Tarragona per augmentar la capacitat de tractament de les 730.000 tones anuals a les 850.000 tones el 2035.

ons, els criteris que prevalguin siguin ambientals. A més, per una indústria sostenible, la circularitat i la proximitat són fonamentals. Els nostres aparells elèctrics i electrònics, a més de plàstic, contenen metalls, minerals, i tot de recursos naturals que s’estan esgotant —perquè se n’ha fet una extracció desorbitada durant dècades— i que no abunden al continent europeu. Reciclar aquests materials, que ja s’han extret de la natura i ja s’han transformat, no només redueix l’impacte ambiental, sinó que a més permet que Europa no hagi de dependre d’altres països com a font dels recursos. I, tal com està la situació global...

ACN

Abocador del Centre Comarcal de Tractament de Residus de la Conca, a l’Espluga de Francolí. ACN

dia mundial del medi ambient

La doble transició verda i digital relega a un segon pla els problemes mediambientals

Redacció

El Pacte Verd Europeu és un conjunt d’iniciatives polítiques destinades a garantir que la UE aconsegueixi la neutralitat climàtica el 2050. Davant aquest repte, els objectius paral·lels de les transicions ecològica i digital ocupen el centre de les prioritats de la Comissió Europea, però són compatibles entre si? Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya adverteix del risc d’agrupar totes dues transformacions, ja que els reptes mediambientals poden

veure’s relegats a un segon pla respecte a la innovació digital. El treball apunta el fet que la UE està utilitzant aquesta transició dual o bessona per obtenir «un avantatge competitiu en el mercat digital posant la governança mediambiental al servei d’un aspecte molt limitat de la sostenibilitat: la sostenibilitat del nou sector digital», afirma Zora Kovacic, investigadora Ramón y Cajal dels Estudis d’Economia i Empresa i del TURBA Lab de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, i primera autora de l’article de recerca

sobre aquest tema. La recerca, basada en una anàlisi de documents polítics d’alt nivell de la UE, mostra com la unió de les transicions ecològica i digital «converteix els problemes mediambientals en oportunitats de negoci susceptibles de ser explotades per les tecnologies digitals (com la IA, les macrodades i el ‘blockchain’), creant així nous mercats», al mateix temps que posa la governança mediambiental al servei del sector digital, amb la qual cosa ho allunya «de les qüestions mediambientals i promou la

de biodiversitat, la degradació del sòl, els canvis en els cicles geoquímics i l’esgotament i contaminació de l’aigua, per anomenar-ne alguns, s’estan deixant de banda per la transició dual perquè no són reptes digitals. En canvi, s’està donant prioritat a problemes que es poden resoldre amb tecnologies digitals», afirma la investigadora.

En vista d’això, els investigadors consideren que les promeses de solucions que siguin alhora ecològiques i digitals formen una «coalició inversemblant», ja que es basen en lògiques diferents. Segons l’equip de recerca, la doble transició és, per tant, un recurs discursiu per a polítiques difícils de governar i sovint controvertides. L’estudi també analitza els plans finançats pel fons NextGenerationEU. Els resultats mostren que el finançament de la UE se centra en plans prèviament establerts pels estats membres. «Utilitzen la doble etiqueta de transició com a mitjà per finançar projectes locals específics, ja sigui ajuntant les mesures ecològiques amb les necessitats locals o presentant-ho com a part de la transició ecològica». Segons

sostenibilitat del nou sector digital», assenyalen els autors. Kovacic explica que es tracta d’un cas clar de ‘lamp posting’, és a dir, de centrar-se

més en els problemes que es poden resoldre que en aquells que requereixen solucions urgents. «Reptes mediambientals importants com la pèrdua

El progrés ambiental poc sovint coincideix amb el progrés digital. CEDIDA

k Tribuna

Glòria Virgili Regidora de Medi Ambient i Gestió de Residus de la Canonja

dia mundial del medi ambient

La

Canonja treballa per un futur més eficient i responsable amb el medi ambient

El canvi cap a un sistema de recollida selectiva porta a porta a la Canonja és una decisió que, des del meu punt de vista, re presenta un pas fonamental cap a un futur més sostenible, eficient i responsable amb el medi ambient.

En primer lloc, el sistema porta a porta permet una gestió més efi cient dels residus, ja que facilita la separació en origen i evita la con taminació creuada. Actualment, amb la recollida en contenidors col· lectius, sovint es produeixen errors en la separació, i els residus mal gestionats acaben en abocadors o incineradores, amb el consegüent impacte mediambiental. Amb el sistema porta a porta, cada domicili disposa de dos cubells, un per orgànica i l’altre multi fracció, cosa que incentiva la responsabilitat individual i augmenta la qualitat dels materials reciclats. Això no només ajuda a assolir els objectius legals de reciclatge, sinó que també contribueix a reduir la quantitat de residus que acaben en abocadors, allargant la vida útil d’aquests espais i evitant la contaminació del sòl i les aigües.

A més, aquest sistema té un impacte econòmic positiu. La gestió de la fracció resta, que és la més cara de tractar, es redueix significa tivament amb la separació en origen. Això implica un estalvi per a l’Ajuntament i, en conseqüència, per als veïns i veïnes, que poden veure’s beneficiats amb tarifes més justes i serveis més eficients. La reducció de residus en contenidors col·lectius també millora la ne teja urbana, elimina males olors i disminueix la presència de plàstics i altres materials dispersats a les vies públiques, millorant la imatge del municipi.

Un altre aspecte fonamental és la comoditat per a la ciutadania. Rebre cubells específiques i un calendari de recollida clar fa que el procés sigui senzill i accessible per a tothom, incloent persones grans o amb mobilitat reduïda. La possibilitat de gestionar els resi dus a casa, sense haver de desplaçar se fins als contenidors, fomen ta la responsabilitat i la participació activa de la comunitat en la cura del medi ambient.

És cert que la implementació d’aquest sistema requereix una cam panya d’informació i sensibilització, així com un període d’adapta ció. Però els beneficis superen amb escreix els possibles inconveni ents. La col·laboració de la ciutadania és clau per a l’èxit, i amb una bona comunicació i suport, podem aconseguir que aquest canvi sigui un èxit rotund.

En definitiva, apostar pel sistema de recollida porta a porta a la Canonja és apostar per un municipi més net, més sostenible i més responsable.

Una conversa amb la IA ni ajuda ni compensa el medi ambient

Energia, aigua i milions d’usuaris diaris: el cost ocult de la tecnologia

Redacció

El fet de saludar el ChatGPT amb un ‘Hola, com estàs?’ i rebre una resposta amistosa ‘Hola! Molt bé, gràcies per preguntar.I tu? Com estàs? En què et puc ajudar avui?’ representa un consum energètic, –segons explica el mateix ChatGPT–, semblant a tenir una bombeta led de 10 watts encesa durant 72 segons. Tot i que pot semblar una despesa mínima, si aquest consum es multiplica pels 122 milions d’usuaris actius diaris que té de mitjana el ChatGPT arreu del món (sense comptar altres eines d’intel·ligència artificial disponibles), la despesa és immensa. «Cada paraula que m’envies contribueix una mica al consum energètic, encara que només sigui per dir ‘hola’, ‘adéu’ o ‘gràcies’», explica el mateix ChatGPT.

«El consum energètic d’una IA es reparteix en dos grans moments: l’entrenament del model i l’ús o explotació de l’eina», explica Antonio Pita, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya. «Si només xategem o em demanes text, soc relativament eficient; si em demanes imatges artístiques, gràfics que pesin molt o vídeos generats amb IA, això augmenta molt la

potència necessària», explica el ChatGPT quan se li demana sobre les peticions que gasten més energia. I adverteix: «Si algun cop tens accés a entrenar models des de zero (com els investigadors), entraràs en el terreny més energívor de tots».

«Els models són més eficients que abans, i ara una consulta simple de text a ChatGPT consumeix el mateix que una cerca a Google. Si es fan tasques més complicades, és diferent: la generació d’imatges o gràfics o les peticions complexes que impliquen molta contextualització, memòria o accés a eines externes consumeixen més», afirma Andreas Kaltenbrunner, investigador del grup Artificial Intelligence and Data for Society (AID4So) de la unitat de transformació digital, IA i tecnologia, en la mateixa línia que m’indica la IA.

Generar un vídeo és una de les tasques més costoses, consumeix més de 1.000 watts/minut

Així, i segons el ChatGPT, una de les tasques menys sostenibles és l’anàlisi de grans volums de dades (grans documents o bases de dades), «per exemple analitzar un text de 100 pàgines o més em pot suposar una despesa alta (20-50 watts-hora)». La segueixen la generació d’imatges amb models com DALL·E, Stable

Diffusion o Midjourney, perquè requereix càlculs molt intensos per crear píxels, amb un cost elevat (entre 10-100 watts-hora per cada imatge). La generació de vídeo amb models generatius (per exemple, Sora o Runway) és «una de les tasques més costoses ara mateix, amb un consum extremadament alt (més de 1.000 watts/minut)». Finalment, com confirmen els experts, l’entrenament de models de llenguatge extens (per exemple, entrenar un GPT nou, no solament ferlo servir) representa una despesa enorme, d’entre 1 i 10 gigawatts-hora, perquè implica setmanes amb supercomputadors amb milers de GPU. «L’aigua i l’energia són els dos recursos més esmentats pel que fa a l’impacte ambiental de la IA. Aquesta tecnologia fa servir aigua per refredar els servidors i evitar el sobreescalfament. Una manera de consumir menys aigua és col·locar els centres de dades en llocs freds», comenta Zora Kovacic, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. De fet, algunes empreses han començat a situar els servidors a Irlanda, Islàndia i Noruega, on el clima ajuda a reduir la despesa hidràulica.

TECNOLOGIA D’ALT CONSUM

Al consum elèctric dels servidors cal afegir-hi l’aigua que necessiten per a la seva refrigeració. CEDIDA

dia mundial del medi ambient

ENERGIA

MÉS BARATA

Les renovables donen un ‘avantatge energètic’ a la indústria respecte de la UE

L’Estat espanyol ha assolit un «avantatge energètic» respecte de la Unió Europea (UE) que ha afavorit la indústria. Així ho conclou un estudi sectorial presentat ara fa uns dies per part de CaixaBank Research, que assegura que l’augment del pes de les renovables en la generació elèctrica ha «impulsat» les manufactures.

El servei d’estudis del banc explica que els costos energètics de la indústria han passat de ser un 31% superiors als dels socis europeus el 2018 a situar-se un 26,6% per sota el 2024 gràcies al «fort augment» de la producció fotovoltaica i eòlica. Segons explica el treball, aquest fet ha estat «clau» per explicar la competitivitat del sector. CaixaBank Research també ha revisat una dècima a la baixa el creixement del PIB del 2025, fins al 2,4%, pels aranzels als EUA.

L’estudi detecta una «millora substancial» en els preus relatius de l’electricitat i el gas a Espanya, que ens uns anys han passat d’estar per sobre de

la mitjana europea a beneficiar-se de tarifes més baixes. A banda de l’augment del pes de les energies renovables, CaixaBank assegura que també hi ha contribuït la «menor exposició» al gas rus, que ha provocat

«menys disrupcions» a conseqüència de la guerra a Ucraïna.

El document remarca que els costos energètics són «claus» per a la producció manufacturera. En aquest sentit, explica que «els països nòrdics

i Espanya, amb tarifes elèctriques més competitives, destaquen de forma positiva, mentre que la producció industrial a Itàlia, Àustria i Alemanya se’n ressent pels alts costos elèctrics», conclou.

Tot i revisar el creixement econòmic del 2025 pels «importants desafiaments geopolítics» i el «gir proteccionista» als Estats Units, l’estudi ressalta que durant aquest exercici el sector dels serveis serà el que

mantindrà el «dinamisme», alhora que pronostica creixement en tots els altres sectors. Entre els que més ho faran hi ha les TIC, la indústria química farmacèutica –tot i que aquesta és «vulnerable» a possibles aranzels–, el turisme, el sector primari i la construcció.

El document també assenyala que les manufactures i el comerç majorista seran els sectors amb un creixement «mitjà» i les empreses del sector tèxtil, les papereres i el comerç al detall es trobaran entre les que enregistraran un creixement «dèbil».

De l’inici de l’any els autors de l’estudi han ressaltat la moderació de la inflació, el descens dels tipus d’interès i el preu del petroli «contingut». L’informe també celebra la «reactivació» de la demanda interna i assenyala que s’ha reduït el nombre de sectors amb «dificultats», que són un 34% (vs. 24% del mateix període de l’any passat).

CaixaBank Research també ha revisat una dècima a la baixa el creixement econòmic de l’Estat pel 2026, que ara situa en el 2%.

Plaques fotovoltaiques a la factoria de Seat. Les renovables han permès rebaixar la factura energètica de la indústria. ACN

dia mundial del medi ambient

CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

El 2024 no es van superar els límits dels principals contaminants

però l’ozó va ser elevat a l’estiu

Set estacions van superar el llindar d’informació de l’ozó troposfèric durant un total de setze hores

Durant l’any 2024 no va es va registrar cap superació dels valors límit legislats per la normativa europea per als principals contaminants, com el diòxid de nitrogen (NO2), les partícules PM10 i PM 2,5 el diòxid de sofre (SO2), el monòxid de carboni (CO) o el benzè. És el primer cop des de l’inici de les dades històriques que passa això, excloent els anys condicions per la pandèmia. Tot i aquests avenços, l’estiu del 2024 va tornar a registrar episodis puntuals de

k Tribuna

nivells d’ozó troposfèric (O3), especialment en zones com el Camp de Tarragona, la plana de Vic, el Penedès-Garraf i les Comarques Girones, segons l’informe anual del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

En total, es van produir 16 hores de superació del llindar d’informació horari (180 microg/m3) en set estacions, però no es va arribar al llindar d’alerta (240 microg/m3) en cap cas.

L’any passat, la Generalitat va activar en cinc ocasions avisos preventius per nivells elevats de partícules PM10: en

La totalitat del medi

Dtres casos, per intrusió de pols d’origen africà, i, en els altres dos casos, per una disminució de les condicions de dispersió i l’estancament de la contaminació atmosfèrica afavorides per la presència d’un anticicló.

El Departament ha considerat que els resultats del 2024 reflecteixen una tendència positiva de millora en la qualitat de l’aire i ha assegurat que això és fruit, entre d’altres, de l’impuls de mesures en la mobilitat i en les activitats econòmiques.

En aquest sentit, es continua treballant per reduir els nivells d’ozó, especialment mitjançant

es de fa anys, fins i tot dècades, conceptes com sostenibilitat, circularitat o protecció del medi ambient tenen cada cop més presència i pes específic en el sí de qualsevol iniciativa econòmica, administrativa o social. Tothom és conscient que cal cuidar l’entorn natural en el qual vivim, entre altres raons, perquè no en tenim cap altre com a alternativa. Només hi ha un planeta, i cal preservar-lo tant per a nosaltres com, sobretot, per a les generacions futures.

Al mateix temps, és evident que qualsevol activitat humana genera un impacte mediambiental. Cal, doncs, trobar un equilibri entre activitat i productivitat, d’una

accions coordinades per disminuir les emissions de precursors, com els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils. De fet, l’agost passat es va aprovar el Pla de Qualitat de l’Aire, horitzó 2027, que inclou mesures específiques per a la

És la primera vegada que es prenen dades en les quals no se supera el límit de cap contaminant

reducció d’aquest contaminant.

D’altra banda, l’any passat es va consolidar el programa de renovació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica per millorar la precisió i cobertura de les dades recollides. Aquest 2025 està

banda, i sostenibilitat i conscienciació social, d’una altra banda. Un equilibri que passa per la implantació i aplicació de mesures proteccionistes envers el medi ambient i, també, per l’educació social doncs, en definitiva, el medi ambient ens afecta a tots sense excepció.

És per això que, atès que tots hi tenim a veure en la conservació i protecció de l’entorn natural, també és lògic pensar que tothom pot fer la seva aportació al respecte, per petita que aquesta sigui. I és que, quan parlem del medi ambient, qualsevol gest és important.

A l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet en som plenament conscients i, per això, des de fa anys venim impulsant diferents mesures en aquesta línia. Entre

previst continuar fent la modernització de l’equipament i la instal·lació de l’equipament adquirit, a més de la renovació de les cabines de mesura. El 2024 es va aprovar la nova directiva europea sobre qualitat de l’aire, que estableix límits de contaminació més estrictes a aplicar el 2030 i la Generalitat ha asseverat que «s’alinea» amb aquests nous objectius.

altres exemples, avui som un municipi més sostenible gràcies a haver instal·lat enllumenat de baix consum, a la creació de noves zones verdes, a la implantació de la recollida selectiva i les seves campanyes de conscienciació social o a la instal·lació de plaques solars i punts de càrrega per a vehicles elèctrics, entre altres accions impulsades.

Amb tot, per moltes polítiques que apliquin les administracions i moltes mesures que activin les empreses, la col·laboració veïnal també és imprescindible. Per això, des de la Pobla convidem a tothom a aportar el seu gra de sorra per poder aconseguir junts el canvi. Perquè, recordem-ho, tots som medi.

Joan Maria Sardà i Padrell

Alcalde de la Pobla de Mafumet

Redacció

El polígon químic Nord en l’apagada del 28 d’abril. L’any 2024 no es va superar cap límit contaminant. GERARD MARTÍ

dia mundial del medi ambient

CONSUM ENERGÈTIC

Un estudi mostra que les cobertes vegetals redueixen en un 20% el consum energètic dels edificis

El projecte Big4Life constata que es millora l’aire i es redueix el microclima urbà

Redacció

Habilitar cobertes i façanes vegetals als edificis comporta, de mitjana, un estalvi energètic d’entre el 15% i el 20%, segons un estudi liderat per la Universitat de Lleida (UdL). Es tracta del projecte Big4Life, el qual conclou que aquest sistema constructiu redueix l’impacte de la radiació solar i la temperatura, especialment quan els pics de radiació solar són elevats. Així mateix, la infraestructura verda millora la qualitat de l’aire, redueix l’efecte de l’illa de calor i absorbeix diòxid de carboni. A més dels avantatges tèrmics, la construcció també funciona com un aïllament acústic i inclou sistemes de captació

d’aigua. De fet, els investigadors han dissenyat un càlcul específic per regar la vegetació amb la quantitat mínima d’aigua. «També permet controlar la quantitat d’aigua que es deriva cap a clavegueram. En futurs escenaris climàtics que es preveuen complicats, evitar el col·lapse del clavegueram públic és important», ha conclòs la project mànager de Big4life, Laura Herrera.

Pel que fa al tipus de vegetació, l’investigador principal del projecte, Gabriel Pérez, ha apuntat que s’utilitzen plantes de requeriments hídrics molt baixos, com el sèdum o el romaní. Tot i això, també es contemplen els jardins convencionals amb plantes arbustives i arbres. Els únics condicionants

són el manteniment del paisatge i el reforç de l’estructura de l’edifici en el cas d’un jardí gran.

Precisament, el manteniment d’aquests sistemes és un dels reptes d’aquesta construcció verda. Segons el l’investigador principal del projecte, Gabriel Pérez, «La nostra societat és conservadora. Les plantes són organismes vius i s’han de mantenir. Moltes vegades tendim a fer edificis i infraestructures amb el manteniment mínim». L’estudi preveu demostrar que el retorn d’aquest sistema és «molt més alt» que la inversió.

En relació amb les seves aplicacions, Pérez ha assenyalat que la infraestructura es pot aplicar tant en obra nova com

de rehabilitació. «Inclús en cobertes inclinades. No hi ha cap condicionant tècnic», ha dit. Concretament, el projecte ha analitzat la viabilitat del sistema en cinc edificis de Barcelona, un al Prat de Llobregat i dos a Lleida.

El projecte Big4life compta amb la participació de vuit entitats europees entre universitats, centres de recerca i empreses especialitzades de l’Estat, Itàlia, Països Baixos i Grècia com ho són el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat d’Estudis de Gènova (UNIGE), la Universitat Oberta Hel·lènica (HOU), TEB Verd SCCL, Verdtical Ecosistema, Solucions Eixverd i Sempergreen BV.

Una coberta vegetal que combina la vegetació i les instal·lacions. ACN

dia mundial del medi ambient

FORMACIÓ PROFEsSIONAL

T’apassiona el medi natural?

Forma’t a l’Institut d’Horticultura i Jardineria

Redacció

Vols dedicar-te al paisatgisme, la jardineria, el medi rural o natural, l’educació ambiental, la rehabilitació d’interiors, la salut ambiental o la prevenció de riscos?

L’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus ofereix cinc cicles de grau superior en horari de matí o tarda i cinc cicles de grau mitjà, fet que facilita la conciliació amb la feina. Els cicles de grau superior (CFGS) són: Gestió forestal i del medi natural; Paisatgisme i medi rural –al matí–, així com Educació i control ambiental; Prevenció de riscos professionals i Química i salut ambiental, a la tarda.

Per altra banda, els cicles de grau mitjà (CFGM) són els següents: Aprofitament i conservació del medi natural, Jardineria i floris-

teria, a més de Producció agroecològica. Com a novetat per al pròxim curs 20252026 s’incorporen també dos nous cicles de grau mitjà que responen a la forta demanada realitzada per part de les empreses del sector: Sanitat ambiental aplicada i Obres d’interior, decoració i rehabilitació Amb un índex d’inserció laboral molt alt i una estreta vinculació formativa amb nombroses empreses del territori, l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus realitza una aposta continuada per la qualitat i la innovació educativa. A més, els alumnes del centre compten amb la possibilitat de participar en programes Erasmus+ amb estades formatives en un país europeu, a més de prendre part en concursos i activitats que fomenten la seva creativitat i implicació.

~ CONTINGUT RECOMANAT ~

PLANIFICACIÓ MARINA

El primer mapa del fons marí català identifica 26 hàbitats, 4 d’interès comunitari

El document recull dades de la línia de la costa fins a 50 metres de profunditat

ACN

Catalunya té 26 hàbitats marins, quatre dels quals d’interès comunitari. Així ho recull el nou Mapa dels Hàbitats Marins, que recull informació sobre el tipus de fons des de la línia de la costa fins a 50 metres de profunditat i ha de servir per planificar i gestionar els usos i activitats que s’hi fan. S’han trobat principalment fons sedimentaris com fangs i fangs sorrencs, sorres i sorres fangoses i fons detrítics. Els d’interès comunitari són coves submarines submergides, estuaris i desembocadures deltaiques, fons marins rocosos i praderies de posidònia oceànica.

El mapa, que es pot consultar en línia a la web de l’Hipermapa de la Generalitat, recull informació sobre els hàbitats i el tipus de fons marí, i inclou el model d’elevacions del fons marí i la batimetria. De moment recull quins són aquests hàbitats i on es troben però no

s’ha avaluat el seu estat, feina que es podria fer en un futur. Els 26 hàbitats diferents trobats es distribueixen principalment en tres grans ambients que ocupen aproximadament el 93% de la superfície prospectada. Entre la Costra Brava nord i el Maresme predominen les sorres i sorres fangoses, entre Barcelona nord i el Delta de l’Ebre hi ha fons fangosos i fangs sorrencs. Aquestes diferències podrien explicar-se en part pels processos sedimentaris que depenen de la presència dels grans rius com l’Ebre, el Llobregat i el Besòs. El tercer ambient per odre d’importància a la costa catalana són els fons detrítics biogènics, que són una barreja de graves, còdols, sorres i restes d’equinoderms, algues calcàries i curculles, entre d’altres.

Entre els fons detrítics biogènics s’han detectat fons de grapissar o maërl, especialment extensos a la Costa Brava sud i sobretot al Maresme, on arriben a ocupar més del 20%

de la superfície total d’aquesta zona. Estan formats per algues calcàries i dona lloc a un ampli conjunt de nínxols ecològics que ofereix zones de refugi i alimentació per a una diversitat d’espècies de flora i fauna.

Pel que fa als d’interès comunitari, hi ha coves submarines submergides o semisubmergides, estuaris i desembocadures deltaiques, fons marins rocosos i concrecions biogèniques sublitorals, i praderies de posidònia oceànica. Entre aquests, destaquen els alguers de posidònia, que són considerats els ecosistemes més importants de la Mediterrània. Es tracta d’un hàbitat crucial que proporciona refugi a moltes espècies marines. N’hi ha a zones de la Costa Brava, com l’àrea marina del Parc Natural del Cap de Creus, però també se n’han trobat presències im-

Els hàbitats es distribueixen en 3 grans ambients que ocupen el 93% de la superfície submarina

portants al llarg de la costa de Tarragona. Ocupen un total de 4.582 hectàrees, un 2,4% de la superfície cartografiada. D’altra banda, s’ha trobat que els alguers de Posidonia oceànica es troben allunyat de les zones d’influència dels rius, mentre que els alguers de Cymodocea nodosa es localitzen en general en zones més fangoses i sovint on hi ha una certa afluència d’algun riu, amb una major aportació de fans o sorres fangoses, com a les badies del Delta de l’Ebre o davant de la costa dels aiguamolls de l’Empordà. Conjuntament amb altres alguers, ocupen 2.976 hectàrees, un 1,5%.

Pel que fa als fons rocosos, s’han detectat més sovint a la part nord de la costa catalana, tot i que representen un percentatge petit respecte al total de la zona analitzada.

El vaixell encarregat de prospectar el fons marí mitjançant diferents sensors d’adquisició de dades. ACN

dia mundial del medi ambient

els efectes en la vida marina

El 88% de les tortugues marines presenten microplàstic, segons un estudi del CRAM

Les restes més habituals que s’han trobat són el tipus làmina, seguit de fragments de plàstics i filaments

L’Àrea de Clínica i Rescat de la Fundació CRAM va atendre un total de 56 tortugues marines de l’espècie ‘Caretta caretta’ durant la temporada de 2024, de les quals s’han obtingut 42 mostres, entre femtes i contingut digestiu, i ha aparegut plàstic en el 88% de les mostres analitzades. Això permet obtenir informació sobre l’estat de contaminació al mar.

Les tortugues són una espècie de referència en el mesurament de la contaminació,

perquè tendeixen a ingerir residus plàstics o quedar entortolligades en ells a causa de la seva àmplia distribució i a la seva interacció amb diferents hàbitats marins. Em total s’ha analitzat un total de 37 mostres de femtes de tortuga marina en recuperació i en el 86% d’aquestes han aparegut restes de plàstic. La més habitual és el tipus làmina (42,2%), seguit de fragments plàstics (11,1%) i de filaments (8,9%).

També s’han obtingut mostres de sis necròpsies a tortugues marines fetes el 2024 i s’han trobat restes de plàstic en cinc

d’elles. L’acumulació de plàstics al tracte digestiu no va ser la causa directa de la mort d’aquests individus, però en diversos casos sí que va provocar enteritis severa, el que produeix dolor, anorèxia i compromet immunològicament l’animal, segons apunten els resultats de l’anàlisi. En un cas, els tecnics de la CRAM es van trobar grans quantitats de plàstic a l’estómac que, durant els més de tres mesos que l’animal va romandre al centre, no va expulsar a través de femta. Aquesta troballa suggereix que algunes

tortugues, tot i tenir plàstic en el seu tracte digestiu, no aconsegueixen eliminar-lo de forma natural, fet que pot agreujar notablement els seus problemes de salut. També s’han atès tres tortugues marines amb entor-

L’acumulació de plàstics pot no ser la causa directa de la seva mort però provoca enteritis severa

tolligaments en alguna de les seves aletes i en dos casos ha estat necessària l’amputació. També s’ha tractat una tortuga que presentava un ham que va poder ser extret mitjançant endoscòpia. Els especialistes de la Fundació CRAM apunten

que els elevats percentatges de restes de plàstic detectats a l’interior de les tortugues estudiades indiquen que el mar conté gran quantitat de residus d’aquest tipus i que això influeix no només en la vida marina, sinó també en la vida de tots els habitants del planeta, ja sigui pel consum directe de productes del mar com pel cicle biològic de l’aigua.

Redacció

Una tortuga alliberada pel CRAM després de ser tractada pels seus veterinaris. CRAM

dia mundial del medi ambient

recuperació d’espais naturals

Un esclat de biodiversitat fa renéixer la natura als Prats d’Albinyana

Els treballs de restauració d’aquest espai, que fa el Port de Tarragona, han evidenciat la capacitat de regeneració de la natura

Redacció

Ens trobem davant del fenomen d’extinció més gran que ha viscut el planeta Terra des de la desaparició dels dinosaures. Així ho assegura l’ONU. Un informe sobre biodiversitat elaborat per Nacions Unides el 2022 conclou que prop d’un milió d’espècies animals i vegetals estan en perill d’extinció, i que, en molts casos, aquesta s’acabarà produint en les pròximes dècades. La gravetat de la situació urgeix actuacions contundents i compromisos ferms per a protegir la biodiversitat i els ecosistemes. De fet, els punts 14 i 15 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 van justament en aquesta línia, fent una crida a l’acció per a aturar la degradació dels ecosistemes terrestres i marins i assegurar-ne la seva conservació. Aquí al territori són diversos els projectes que busquen protegir els espais naturals. Ara bé, n’hi ha un que destaca per la seva magnitud, impacte i ambició. Parlem de la restauració dels Prats d’Albinyana, que està duent a terme Port Tarragona. Els Prats d’Albinyana són la zona humida més gran que hi ha al litoral català entre els deltes de l’Ebre i del Llobregat. Es tracta d’un espai de prop de 38 hectàrees inclòs dins de la Xarxa Natura 2000, en uns terrenys propietat de l’Autoritat Portuària que es troben ubicats entre el nucli urbà de la Pineda, la futura Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) i el recinte portuari. L’objectiu és recuperar l’entorn de zona humida de litoral, creant un ecosistema que permeti la supervivència de les espècies existents i reintroduir espècies animals i vegetals característiques d’aquests espais.

Tres fases

Durant els primers mesos de la intervenció, s’han dut a terme els treballs previs, que han consistit en l’enderroc de les construccions encara presents dins del recinte, la retirada de deixalles i de runa i la identificació i marcatge de les zones a conser-

var i la retirada d’espècies animals presents en aquest espai. Actualment, s’estan fent els treballs d’excavació per a la construcció d’una llacuna de grans dimensions, que tindrà una illa de 27.000 m2 a l’interior, per a facilitar la nidificació d’aus protegint-les dels possibles

atacs de depredadors. Un cop es finalitzi la llacuna, previsiblement a la tardor, començarà el procés de revegetació. Quan tota la flora ja estigui plantada, es procedirà a la reintroducció de la fauna capturada així com d’altres noves espècies típiques d’aquests ecosistemes. Tot ple-

gat, suposarà una inversió de 2,3 milions d’euros.

Recuperació espontània En un primer moment, el projecte de la restauració dels Prats d’Albinyana preveia la plantació de 13.000 arbres i 45.000 plantes i arbustos, així com la

reintroducció de nombroses espècies naturals. Ara bé, la recuperació espontània que ha experimentat aquest espai després d’anys sense presència humana està comportant una revisió del projecte inicial, per a ajustar-lo a la realitat actual d’uns Prats d’Albinyana que han vist com la vida hi ha aflorat de nou.

A tall d’exemple, la cap de divisió de Medi Ambient i directora del projecte, Cristina Miret, explica que la previsió de compra de vegetació es reduirà entre un 50 i un 70% respecte a les previsions inicials gràcies a aquesta recuperació espontània. Ara bé, si hi ha una dada que exemplifica aquest procés de regeneració natural dels Prats d’Albinyana és la d’animals identificats i translocats durant els treballs, per a ser reintroduïts un cop finalitzin les obres. En poc més de mig any, s’han translocat a més de 700 exem-

plars, d’entre els quals en destaquen 18 espècies d’especial interès, detalla Miret. La clau per aconseguir aquesta xifra tan elevada de translocacions ha estat la formació i sensibilització de tot el personal implicat en els treballs. Tots els operaris de les empreses adjudicatàries han rebut formació sobre les principals espècies presents als Prats d’Albinyana i sobre com actuar cada vegada que s’ha localitzat algun exemplar.

Veritables sorpreses

Aquest procés d’identificació i translocació ha deixat escenes sorprenents. Així ho explica el consultor ambiental i fotògraf Ferran Aguilar, membre de l’equip que dirigeix el projecte de restauració. Una d’elles ha estat l’aparició de centenars d’escarabats blaus. Es tracta d’una espècie típica d’entorns humits que actualment cosa de trobar. Aguilar comenta que veure’n més de cinc es considera tot un èxit i als Prats d’Albinyana se’ls ha pogut comptar per desenes, que han tenyit d’un blau intens els prats d’aquest espai.

El projecte preveu identificar i desplaçar els animals per tal de ser reintroduïts després

També és destacable la presència de bívies tridàctiles, de dragons i altres tipus de rèptils. A més, s’han capturat una vuitantena d’anguiles, de les quals se n’han arribat a trobar exemplars de més de 45 centímetres, cosa que evidencia que actualment ja hi ha canals que connecten el mar amb l’interior d’aquest espai. Pel que fa als mamífers, s’ha trobat des d’una petita musaranya, que fa uns pocs mil·límetres de llarg, fins a una família de guineus que en comptades ocasions es deixen veure. Totes aquestes troballes exemplifiquen la capacitat de regeneració que té la natura si se li permet seguir el seu curs natural. La intervenció del Port Tarragona encara amplificarà aquest procés de regeneració convertint aquesta zona en un veritable refugi per a la biodiversitat.

L’absència d’activitat humana a la zona ha permès recuperar des d’aus a rèptils, passant per insectes i petits mamífers. CEDIDA-FERRAN AGUILAR

Els Prats d’Albinyana és la zona humida més important entre els deltes de l’Ebre i el Llobregat. CEDIDA-FERRAN AGUILAR

dia mundial del medi ambient

TREBALL INTERDISCIPLINARI

Treball conjunt i acció local, claus per lluitar pel clima des de les ciències socials

Investigadors de la UOC aporten coneixements en urbanisme, espais escolars, alimentació o salut planetària

Redacció

El 2023, les emissions mundials de diòxid de carboni procedents de combustibles fòssils van tornar a augmentar, fins a superar els 37.000 milions de tones de CO2. No obstant això, en diverses regions del món aquestes emissions van disminuir, segons dades del Global Carbon Budget. És el cas de la Unió Europea i els Estats Units, fet que demostra que és possible revertir la tendència. A més, una recerca publicada a la revista PNAS conclou que aquest descens de les emissions no és incompatible amb el creixement econòmic, sinó al contrari: el 30% de les regions del món aconsegueixen créixer econòmicament mentre redueixen els nivells de gasos nocius.

Reduir la dependència dels combustibles fòssils implica solucions que combinin diferents disciplines. No només cal fomentar les ciències naturals, l’enginyeria o l’arquitectura, sinó que també són necessàries les aportacions de l’educació, les ciències socials o les ciències jurídiques. Aquesta visió interdisciplinària resulta clau per afrontar la complexitat del canvi climàtic de manera efectiva i ajudar a canviar activitats o espais del nostre dia a dia.

«El reconeixement de la complexitat del canvi climàtic obliga els investigadors a recórrer a coneixements interdisciplinaris que combinen les ciències naturals amb les ciències socials i les humanitats», plantegen els autors d’un article publicat a la revista Climatic Change.

De la ciutat al món saludable

El 2024 es produïa una sentència històrica: el Tribunal Europeu de Drets Humans dictaminava que el canvi climàtic viola el dret al respecte de la vida privada i familiar. El cas va ser presentat per una associació de dones grans suïsses, preocupades per l’impacte de l’escalfament global en la seva salut. L’associació va al·legar

que el govern suís no prenia prou mesures davant d’aquest fenomen. «Solem atribuir als més grans un cert conservadorisme, però això fa temps que es discuteix», puntualitza Tomás Sánchez Criado, investigador Ramón y Cajal del grup Care and Preparedness in the Network Society (CareNet), adscrit a la unitat de recerca sobre cultura, creativitat, justícia social, pensament crític i humanitats, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). «Actualment, les persones d’edat més avançada són també les de la generació del 1968 i les lluites per l’emancipació corporal. Molta d’aquesta gent continua lluitant per obrir la possibilitat d’un futur en un moment infaust i complex, en què podem sentir certa paràlisi», afegeix l’investigador, que participa en el projecte ‘Ciutats que envelleixen: els futurs de l’urbanisme de l’edat avançada

al litoral espanyol’ (CIUDEN), finançat per la Fundació BBVA. Quines són les claus perquè una ciutat tingui una bona salut? Sánchez Criado recorda que a Espanya l’accessibilitat urbana està àmpliament desenvolupada i en transformació, però queda molt per fer. «Pensem en els carrers de ciment, formigó o granit, en aquests paviments segellats fets perquè les persones cegues o amb cadira de rodes hi puguin caminar de manera segura. Aquests mateixos paviments són ara el fonament de molts problemes, com l’efecte illa de calor, que vulnerabilitza i exposa aquests mateixos cossos als quals es volia restituir el dret a la ciutat», sosté. El seu projecte actual comprèn tallers conjunts amb activistes grans,

urbanistes, tècnics municipals i legisladors sobre com podem construir ciutats per envellir-hi bé dins dels límits del planeta. Aquesta transformació de l’entorn no és només una qüestió urbanística, sinó que forma part d’un canvi global més profund. Per a Cristina

Els carrers pavimentats per ser segurs ara generen problemes com l’efecte illa de calor

La crisi del clima s’ha definit com un drama humanitari i com una emergència en salut

O’Callaghan Gordo, professora dels Estudis de Ciències de la Salut, «el fet de traspassar els límits canvia l’entorn en què vivim: passem d’un planeta estable al qual ens hem adaptat a unes condicions que desconeixem».

«La crisi climàtica s’ha de-

finit com una crisi humanitària i com una emergència en salut», insisteix la professora de la UOC, que també és investigadora líder del Barcelona Interdisciplinary Research Group on Planetary Health (BITAL), adscrit a la unitat de recerca sobre salut, salut digital i benestar. O’Callaghan Gordo, experta en salut planetària, assenyala que el benestar de les persones també depèn de la sostenibilitat. Per intentar contenir l’augment de les temperatures, cada vegada és més comú que els espais urbans renaturalitzin determinades zones. És el cas de Barcelona, Gandia, Valladolid o Vitòria. Així va néixer el projecte europeu COOLSCHOOLS, coordinat per la UOC. Aquest projecte estudia els beneficis d’implemen-

tar solucions basades en la natura als patis escolars des d’àmbits del coneixement molt diferents, com ara l’ecologia, la salut, l’educació, la governança o l’equitat. El projecte engloba les ciutats de Barcelona, Brussel·les, París i Rotterdam. Aquestes iniciatives de respecte cap a la natura i l’entorn s’han de traslladar també a l’interior de les llars. L’impacte ambiental de l’alimentació, per exemple, és una qüestió que preocupa la població espanyola, tal com recull l’Estudio sobre el impacto ecológico de los hábitos alimentarios de la población española. Amb tot, hi ha barreres que dificulten el canvi, com ara el preu dels aliments saludables i sostenibles. La transició està en marxa no només en el sector de l’alimentació, sinó també en el de l’energia, l’urbanisme, el transport o la millora de la salut planetària.

La lluita contra el canvi climàtic també inclou canvis d’hàbits de consum i d’alimentació, apostant per productes de proximitat i per evitar el malbaratament, entre d’altres mesures. CEDIDA

dia

Les obres pel Corredor del Mediterrani a Roda de Berà s’allargaran fins després de l’estiu

Infraestructures l Veïns i l’Ajuntament denuncien que les pantalles acústiques «taparan el sol» al veïnat

D. Cabezas / Á. Rodríguez

Els treballs per ampliar el túnel ferroviari de Roda de Berà van finalitzar fa tres mesos, però el dia a dia dels veïns més propers a la infraestructura no ha canviat gaire. Si bé la circulació pel túnel s’ha reprès amb normalitat, Adif manté actives diverses actuacions al voltant de la via, com la construcció de pantalles acústiques i treballs de drenatge.

Precisament, per poder conviure amb el trànsit ferroviari, els treballs d’adequació restants s’està executant entre les 23 hores i les 4 de la matinada, segons explica Adif. Actualment, l’empresa treballa amb la previsió d’allargar aquestes tasques «fins després de l’estiu».

Aquest fet ha generat molèsties amb alguns veïns i veïnes consultats per aquest diari, arribant fins al punt d’enfrontar-se directament amb els operaris per «no poder dormir». De fet, l’arribada de la calor hauria agreujat les molèsties, ja que no poden tancar les finestres durant la nit.

Les queixes han estat posades en mà de l’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, qui també denúncia l’ocupació que estan generant aquestes obres a diversos punts del

municipi. Sense anar més lluny, assenyala que l’aparcament dissuasiu més gran d’aquesta zona està ocupat per maquinària i diversos elements antics retirats de la via. De fet, el consistori havia marcat el dia d’avui com a «límit» per retirar les ocupacions. «Estem a tocar de Sant

Els treballs ocuparan diversos aparcaments del municipi fins al mes d’octubre

Cambrils repararà avui el pont de fusta del barranc Verge del Camí

Infraestructures l La brigada municipal de l’Ajuntament de Cambrils repararà aquest dijous el pont de fusta de la desembocadura del barranc Verge del Camí, que connecta el passeig Marítim amb la zona verda de la Llosa. Aquesta passarel·la estarà tallada tant per vianants com per ciclistes avui a partir de les 7:30 hores i fins que fina-

litzin els treballs, previsiblement a primera hora de la tarda. L’actuació consistirà en la reparació dels taulons de fusta que s’aixequen i significarà una millora en la seguretat i l’accessibilitat de la infraestructura, molt concorreguda especialment durant l’època estival. La reparació del pont és una prioritat ja que està malmès i suposa un

risc pels usuaris. Les pluges persistents d’aquest hivern, la humitat i els temporals marins han creat les condicions perfectes perquè algunes peces de fusta s’aixequessin i això hi genera inestabilitat. L’objectiu és garantir la seguretat dels usuaris d’aquesta estructura que permet que el passeig Marítim passi per damunt del barranc. Redacció

Joan, activarem la zona blava i el municipi creix molt, es poden generar afectacions greus», apunta Virgili. Des d’Adif assenyalen que la data prevista per desocupar l’aparcament és a l’octubre.

Cal recordar que la data prevista per acabar les obres del Corredor del Mediterrani

a Sant Vicenç és el setembre, així que la posada en marxa de les mercaderies és encara una incògnita.

Pantalles acústiques

Més enllà d’això, aquestes obres ha generat un nou punt de conflicte, la instal·lació de les pantalles acústiques. Uns

cinc habitatges, que comparteixen jardí pràcticament amb la via, han vist com s’instal·len columnes de fins a sis metres d’alçada, on posteriorment es disposaran les pantalles.

«Ens deixaran sense sol ni llum a casa», lamenta Luis Riba, un dels afectats, qui afirma que l’estructura arriba fins al tercer pis. Preocupats per aquest fet, els veïns van presentar una instància a l’Ajuntament. L’alcalde va traslladar aquestes preocupacions a Adif, amb qui va intentar negociar «rebaixar un parell de metres l’alçada». Virgili afirma que els veïns van fins i tot firmar un document on «posaven l’impacte visual per davant de l’acústic». No obstant això, l’empresa n’hi hauria remès un informe on no accepten aquestes peticions.

L’alcalde explica que va poder veure el projecte d’aquestes pantalles abans d’iniciar l’obra, però aquestes no estaven referenciades amb els edificis. Per la seva part, els veïns afirmen no haver rebut «cap informació» prèvia als treballs.

Més enllà d’aquests habitatges concrets, l’alcalde assenyala «el gran impacte visual» que tenen aquestes pantalles. «Sabem que en quatre dies estaran plenes de grafitis, correm el risc d’acabar generant un gueto», assevera Virgili. D’altra banda, els veïns propers a les vies afirmen que «les pantalles redueixen el so, però no el bloquegen», de manera que han de seguir «convivint amb molèsties», però amb menys visibilitat.

Per aquests i altres problemes, diversos veïns s’estan unint en una plataforma per «fer soroll» i una recollida de firmes. Els afectats es plantegen arribar a «tallar carreteres».

Imatge de l’estructura per les pantalles que s’està instal·lant a tocar dels habitatges. Diari Més

La passarel·la de vianants ubicada al final del barranc Verge del Camí, a Cambrils. Ajuntament de Cambrils

El Museu Casteller de Valls amplia la seva oferta immersiva

Cultura l El projecte s’enriquirà amb una pinya que permetrà tenir sensacions de pressió, olfacte o tacte

Mar Rovira / ACN

El Museu Casteller de Catalunya estrena sis gamma extra en l’experiència immersiva ‘Enxaneta 360’. Amb ulleres de realitat virtual, els visitants podran reviure la diada històrica de Santa Úrsula de 2023 a la plaça del Blat de Valls. Fins ara, ja es podien visualitzar els dos 4 de 9 sense folre descarregats per les colles dels Xiquets de Valls, però a partir d’aquest mes de juny s’incorporen el 2de8 (c), el 5de9 amb folre i el pilar de 8 amb folre i manilles de la Colla Joves i el 2de8 (c), el 4de9 amb folre i pilar i també el pilar de 8 amb folre i manilles de la Colla Vella. L’Ajuntament de Valls té previst ampliar l’experiència amb una pinya immersiva de cara l’any vinent que permetrà tenir sensacions de pressió, olfacte o tacte. Amb l’estrena dels sis gamma extra s’ha completat la

segona fase del projecte que permetrà veure amb ulleres de realitat virtual la totalitat dels castells de l’actuació històrica de Santa Úrsula de 2023. Totes les construccions de les dues colles vallenques es van gravar en format estereoscòpic 3D, amb càmeres 360º col·locades en diversos punts de la plaça del Blat. Les imatges, d’entre 8K i 10K de resolució, ofereixen una experiència visual i sonora completa que permet reviure els castells als visitants com si estiguessin in situ. El regidor de Turisme de l’Ajuntament de Valls, Joan Ibarra, ha recordat que la primera fase del projecte només inclou un castell de cada una de les colles, fet que suposava veure els castells «com no els havíem vist mai». A partir d’ara, amb la diada completa de Santa Úrsula de 2023 es podran veure les construccions des de quatre punts: «L’actu-

Els visitants podran reviure la diada històrica de Santa Úrsula del 2023

durant aquella Santa Úrsula, fins i tot hi ha recreacions en 3D d’aquells castells. No és fàcil fer aquestes recreacions; fer-ho amb altres diades requeriria un projecte nou, una nova inversió», ha subratllat. Així mateix, ha reivindicat que el Museu Casteller està al Km 0 del món casteller: «És el museu casteller de tot Catalunya, però l’enclavament és a la plaça del Blat i volem recrear que la gent que el visita estigui al Blat veient una diada castellera».

Pressupost

La segona fase del projecte ha comptat amb un pressupost de 19.232 euros, dels quals el Departament de Cultura de la Generalitat n’ha finançat 11.732 euros en el marc de l’impuls de propostes culturals i artístiques que utilitzin tecnologies immersives. Segons Ibarra, la primera fase va tenir un cost similar a aquesta darrera i també va rebre finançament a través de la mateixa línia d’ajuts, creada el 2022 amb l’objectiu de donar suport cultural i fomentar la creació tant d’espais immersius arreu de Catalunya com d’experiències i continguts innovadors.

ació va ser molt significativa pels castells que hi va haver i tenim la sort de poder-los viure i reviure des del final de la plaça, des del davant de la pinya, des del balcó de l’Ajuntament i la visió més espectacular que és des del terrat», ha afirmat Ibarra.

A més, la immersió es completa amb el so real recollit a peu de plaça, que inclou les ordres dels caps de colla i el batec del públic. Tot plegat, ofereix una vivència «única» que situa l’espectador al cor de l’ambient casteller. Finalment, la nova versió de ‘l’Enxaneta 360’ està disponible en català, castellà, anglès i francès.

D’altra banda, el responsable de Turisme descarta, de moment, incloure altres castells de diades d’altres colles pel cost econòmic i per la dificultat tècnica de les gravacions. «Estem aprofitant al màxim el que es va gravar

La Comunalitat de Valls renova fins al 2033 el contracte de masoveria urbana

Equipaments l L’espai està ubicat als baixos del carrer de la Zeta, 2

Redacció

En concret, el Departament de Cultura va subvencionar l’audiovisual ‘La Força’ que es pot visionar a l’equipament i que és «un dels seus principals atractius». El muntatge permet sentir i viure l’emoció dels castells situant a l’espectador dins mateix d’una projecció en pantalla circular.

‘Pinya dels sentits’

En paral·lel, el regidor de Turisme ha anunciat que treballen per ampliar el projecte immersiu amb la creació de la pinya dels ‘sentits’ L’objectiu és que el visitant pugui experimentar com és formar part de la base dels castells. «Una persona hi podrà entrar i formar-hi part, podrà tenir sensacions de pressió, de tacte, d’olfacte, de sentir el que se sent dins d’una pinya i de veure el que es veu des de dins», ha detallat. El projecte està pendent de la resolució d’una subvenció que permetrà finançar-lo i es preveu que tingui un cost d’uns 30.000 euros.

La Comunalitat de Valls ha formalitzat un nou acord amb el Col·legi Oficial d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona per renovar el contracte de masoveria urbana de l’espai ubicat als baixos del carrer de la Zeta, 2. Aquest serà el quart contracte de masoveria que signa el programa de la Comunalitat, consolidant així el seu model de gestió d’espais a través de l’ús social i la corresponsabilitat comunitària.

El nou acord amplia el contracte de masoveria fins a l’any 2033, amb una vigència de cinc anys més, com a compensació per les obres que es duran a terme per adequar l’espai i fer realitat un nou projecte clau: la futura cuina comunitària, que començarà a veure la llum durant el darrer trimestre del 2025. Amb aquesta renovació, la Comunalitat reafirma el seu compromís amb la defensa dels béns comuns urbans, la recuperació d’espais infrautilitzats i la creació d’infraestructures.

Detinguts quatre homes per robatoris en vehicles a l’AP-7 a Torredembarra

Seguretat l Un ciutadà va veure un dels delictes i seguí els lladres mentre trucava a la policia

ACN

Els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Torredembarra van detenir aquest dilluns quatre homes per haver comès diversos robatoris en interior de vehicles a l’AP-7, després de rebre l’alerta d’un ciutadà que circulava per l’autopista. Cap a tres quarts de dues del migdia, un conductor va veure dos vehicles aturats a la zona d’emergència de l’AP-7 i com un home s’amagava, obria la porta d’un cotxe i s’emportava una motxilla, per després va marxar ràpidament en un altre ve-

hicle. El ciutadà va seguir-lo mentre informava telefònicament la policia local de la seva ubicació en temps real i els agents el van poder interceptar al municipi torrenc. En l’escorcoll, els policies van localitzar diverses motxilles i objectes de valor presumptament sostrets a terceres persones. Davant dels indicis, van avisar els Mossos d’Esquadra, que es van fer càrrec de les gestions i la detenció dels quatre individus. Segons les investigacions policials, els arrestats formarien part d’un grup organitzat dedicat als furts i robatoris.

Imatge de la Comunalitat de Valls a la masoveria urbana. Cedida

Rescaten quatre tortugues d’espècies en perill d’extinció a

la Selva del Camp

Policial l El SEPRONA investiga una persona per un suposat delicte contra la flora i la fauna

Redacció

La Guàrdia Civil, a través del servei de protecció de la naturalesa (SEPRONA), ha dut a terme una actuació a la Selva del Camp on ha rescatat quatre exemplars de tortuga que es trobaven en perill d’extinció. Es tracta de tres exemplars de tortuga mediterrània (testudo hermanni) i una tortuga mora (testudo graeca).

El succés es va desenvolupar durant una vigilància rutinària del medi natural, que va acabar amb una persona investigada per un delicte

contra la flora i fauna per la tinença d’espècies protegides. Després de comprovar la seva procedència il·legal i situació de risc, els animals van ser traslladats al CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya), situat a Masquefa (a la comarca de Noia, a Barcelona), on rebran les cures necessàries per a la seva recuperació i, si és possible, la seva futura reintroducció al medi natural.

La Guàrdia Civil va lliurar les diligències del cas al jutjat de guàrdia de Reus.

Relacionen la dieta durant l’embaràs amb problemes de conducta

Investigació l Un estudi de la URV revela que l’elevat consum d’hidrats de baixa qualitat provoca problemes psicològics

Els hidrats de carboni representen la principal font d’energia de la nostra dieta. Tot i això, la seva qualitat nutricional és diferent segons els aliments que els contenen: els aliments ensucrats, com els refrescos, les llaminadures oproductes processats, poden tenir efectes negatius sobre la salut, a curt i a llarg termini. Quan el consum d’aquests aliments és elevat, s’incrementa la càrrega glucèmica, una mesura dietètica de l’impacte del consum d’hidrats de carboni sobre els nivells de glucosa en sang. En el cas de les dones embarassades, crea un desequilibri en l’aportació de nutrients al fetus. El Grup de Recerca en Nutrició i Salut Mental de la URV ha estudiat la influència d’un consum elevat d’hidrats de carboni durant la gestació sobre l’aparició de problemes psicològics en la descendència.

Els resultats revelen que portar una dieta amb una alta

càrrega glucèmica durant el 1r trimestre de l’embaràs té un impacte perjudicial sobre el desenvolupament neurològic dels infants a l’edat de 4 anys, que es tradueix en un increment dels problemes de conducta. Concretament, els fills de les mares amb dietes de més càrrega glucèmica van resultar ser 2,4 vegades

més propensos a patir problemes d’ansietat, depressió i retraïment que els fills de les mares les quals van seguir una dieta amb baixa càrrega glucèmica durant l’embaràs.

Les dietes altes en glucèmia poden derivar als fills en ansietat i depressió

Pel que fa als comportaments agressius o problemes d’atenció, van ser 3,5 vegades més freqüents en els fills de les mares amb més càrrega glucèmica.

Les nenes, més vulnerables

Un altre dels resultats destacables de l’estudi és que, en el cas de les nenes, existeix una associació més forta entre l’alta càrrega glucèmica de la dieta durant l’embaràs i manifestacions de problemes de conducta. La relació s’explicaria per la modulació dels nivells de glucosa en sang, canvis als que les nenes són més vulnerables.

Alimentació recomanada

Els autors de l’article, liderat per la investigadora Victoria Arija, posen el focus de les recomanacions en la qualitat i quantitat dels hidrats de carboni. Recomanen el consum d’aliments amb baixa càrrega glucèmica, com ara aquells elaborats amb farines integrals, llegums o hortalisses. Aquests contenen hidrats de carboni complexos que el cos absorbeix lentament, acompanyats d’altres nutrients. Cal evitar el consum de refrescos o ultraprocessats, productes amb una alta càrrega glucèmica degut a les grans quantitats d’hidrats de carboni simples que contenen. És aquest metabolisme ràpid el que es relaciona amb un impacte negatiu.

Els infants de Salou posen en comú les seves prioritats al Consell d’Infància

l Salou va celebrar ahir una nova jornada del Consell d'Infància un òrgan consultiu format per alumnes dels diferents centres educatius. L’objectiu és apropar l’administració local als infants, posant en comú temes d’interès i establint línies de treball per tal de millorar aspectes de la societat. Redacció/Tjerk

Societat

van der Meulen

Redacció

Imatge de brioixeria industrial. Cedida

Un agent de la Guàrdia Civil amb una tortuga rescatada. Guàrdia Civil

Luis César: «Lluitem per fer realitat un ascens i que tothom a Tarragona sigui feliç»

Futbol l L’entrenador del Nàstic analitza al Diari Més els errors i encerts al partit disputat al Nou Estadi, la titularitat del juvenil Enric Pujol així com la final que es viurà aquest dissabte a l’estadi del Real Murcia, l’Enrique Roca, i el seu futur al club

Quantes vegades s’ha tornat a veure el duel del darrer dissabte?

«Un parell de cops de forma completa i, després, moltes vegades jugades concretes. Sobretot les que ens van fer mal i les que nosaltres no vam fer mal. El partit està molt desgranat».

Quines conclusions va extreure?

«Hi ha de tot, tant positives com negatives. El Nàstic del dissabte va fer millor partit que contra l’Arenteiro i contra un rival més potent. Si soc sincer, després de veure el partit en vídeo tinc unes sensacions més positives que en el terreny de joc. Quan acaba el partit sempre estic més pessimista, a nivell emocional s’està més alterat per la tensió acumulada».

Quins punts concrets s’han de millorar de cara al duel d’aquest dissabte a l’estadi Enrique Roca?

«L’atac, l’atac i l’atac. No em va agradar gens. No ens vam moure bé. No tenim interioritzades certs comportaments, col·locar-nos en el terreny de joc en funció on està la pilota. També hem de millorar en defensa. L’altre dia vam cometre errors més enllà del que va acabar en gol. Penso que, de fet, vam cometre algun més greu que no va ser castigat. Després d’analitzar-los amb les imatges hem après per solucionar-los».

Com va veure el rival? Va fer el Real Murcia el partit que esperava?

«Sí. El Murcia és un equip que té un joc molt establert i l’executa molt bé. Té un molt bon equip, amb bons jugadors i està ben dirigit. Ha arribat aquí amb aquestes armes i continuarà amb aquestes armes. És un equip molt vertical i que no s’entreté amb la pilota. Si no s’entreté amb la pilota és molt difícil pispar-se-la i

Enric Pujol

«Penso que la decisió covarda és no posar a Enric Pujol a l’onze per ser juvenil si és vàlid»

El Real Murcia

«No crec que el Murcia canviï molt el seu estil perquè no ho ha fet en tota la temporada»

fa que el partit sigui molt intens. És un equip molt intens i això es va veure». En quin punt està l’equip ara mateix a l’hora de millorar tots els detalls concrets que ha analitzat?

«Aquest dimecres l’equip està molt millor que el passat dimecres. Això és així perquè he comès més errors i també de diferents. Sempre dic que els futbolistes tenen dret a

confondre’s i errar, però que sempre sigui un de diferent. Si és el mateix vol dir que no s’aprèn. El futbol és un procés i hem après dels que vam fer en Segòvia, els que vam fer contra l’Arenteiro i també els que vam fer contra el Real Murcia».

En els tres partits que ha disputat l’equip amb vostè al càrrec, s’ha vist tres versions diferents de l’equip.

«Sí, perquè corregim el que va apareixent. Com sempre he dit, jo veig un club i puc imaginar-me coses, però és fins que no entres a la casa quan comences a saber que s’ha de reformar. Es veuen les coses que fallen i com es pot reformar la casa, sempre tenint en compte la quantitat d’entrenaments que tens. Durant aquestes setmanes hem treballat en aspectes d’atac i defensa, hem buscat patrons de joc que volem que es repeteixin».

Va ser una aposta valenta la d’introduir a l’onze al juvenil Enric Pujol. Com el va veure?

«No vaig ser ni valent ni atrevit. És molt més senzill que tot això. Jo si veig que un ju-

gador em transmet confiança en els entrenaments i em fa sentir segur, el poso a l’onze i ho faig per mi. Jo he vingut al Nàstic per ascendir i no per fer debutar jugadors del planter. Així que el que he de fer és posar les millors opcions a l’onze. No crec que sigui un acte de valentia ni vull posar-me la medalla. Penso que la decisió covarda és no posar a Enric Pujol per ser juvenil si és vàlid». S’ho va guanyar en els entrenaments?

«Durant la primera setmana el vaig observar i se’m va encendre una llum. A la segona setmana el vaig vigilar i se me’n van encendre dos. A la tercera, ja ho tenia molt clar. Tenia tan clar que anava a ju-

gar que va ser el primer jugador que li vaig comunicar que seria titular. Vaig dir-li que era titular el dijous, a dos dies del partit, perquè volia que metabolitzés el que significava debutar a casa en un play-off». Era la millor opció? «Sí. Tot ho faig de forma molt premeditada. Jo no invento res, si noto que Enric pot jugar amb aquest Nàstic, és el que sento. Era la millor opció en aquell dia i en aquell moment, com també vaig decidir que Ander Gorostidi i Óscar Sanz era la parella perfecta al mig del camp o que Joan Oriol havia de jugar en el lateral. Aquesta setmana és un altre dia i una altra hora, ja veurem el que sento». De cara al duel d’aquest dis-

Arnau Montreal Quesada

L’entrenador del Nàstic, Luis César, a la graderia del Nou Estadi Costa Daurada, aquest dimecres després de l’entrenament. Tjerk van der Meulen

«El que vaig dir de Pablo i Antoñín era en un context diferent. Ara som en una final» La davantera

sabte, espera un Real Murcia molt diferent del que es va veure al Nou Estadi?

«Jo he vist al Murcia i no sé si en termes d’alineació o de propostes de joc canviarà alguna cosa, però no crec que canviïn moltes coses. No veig un rival molt diferent perquè no ho ha fet mai durant tota la lliga. Jo sé que vaig a fer coses diferents respecte al partit de dissabte. Cada setmana hi ha un pla de partit establert sobre com atacar, com defensar i la pilota aturada, i el que puc dir que potser el vídeo que va veure el Murcia al Nou Estadi no els valdrà. Podem suposar, llavors, que el Real Murcia farà alguna cosa similar». En el postpartit va destacar que va guardar Pablo Fernández a la banqueta per gestionar recursos. Dissabte és el moment de cremar totes les naus d’inici?

«És una situació completament diferent. Llavors vaig dir això en un partit de 180 minuts amb anada i tornada. Ara estem en un context completament diferent, el que encarem dissabte és una final i actuarem amb el que sigui necessari».

És un partit en el qual regnarà qui millor aguanti la pressió d’entre els dos equips?

«És una final i qui s’equivoqui s’acomiada de la temporada. Hi haurà moltíssima pressió i s’ha de gestionar. Hi ha jugadors aquí al Nàstic que ja saben bé què significa això. Per pujar s’ha de superar aquesta pressió. Per pujar s’ha de fer les coses bé, s’ha de tenir sort i estar en el millor moment en el dia concret i l’hora concreta del partit».

Al Nàstic només li val una victòria fora de casa, una tasca pendent enguany. Sembla la prova del cotó fluix perfecta.

«Sí, però no hem de fer res extraordinari, només hem de guanyar un partit. Quan costa vèncer fora de casa sembla que s’ha de pujar l’Everest, però s’ha de marcar un gol més que el rival, no guanyar 0-3 o 0-4. Estem preparats».

Si el Real Murcia és el pitjor local dels equips del playoff és per aquesta pressió. S’ha de jugar amb aquest factor durant el partit?

Play-off a Segona Divisió

h 1 1 1 0 0 2 0 1

Aquest cap de setmana han de sortir quatre finalistes

Futbol l Aquest cap de setmana han de sorgir quatre finalistes per lluitar per a l’ascens. El Nàstic i el Mérida són els dos únics visitants que han de guanyar tant sí com no els seus partits per poder passar a la final. El conjunt d’Extremadura va caure a casa per 0-1, així

«L’escenari ideal seria que el resultat fos favorable des del principi per a generar més pressió. Això sí, no seria definitiu. L’altre dia el Murcia va marxar al descans amb un resultat ideal. Llavors, tenint present com vam jugar, no m’esperava l’1-0 en el marcador. Vaig haver de gestionar al descans perquè els jugadors van arribar tocats emocionalment. Els partits duren una hora i mitja i aquest pot durar-ne dos. De fet, el Nàstic l’any passat era equip de Se-

que la Real Sociedad B parteix com a favorita de ser un dels equips que s’enfrontarà a Nàstic o Murcia per a l’ascens. A l’altre quadre, tant l’Ibiza com la Ponferradina en tenen prou amb igualar l’eliminatòria, una tasca més àrdua per als eivissencs.AMQ

gona Divisió i dos minuts després va ser equip de Primera Federació. Si dos minuts són un món en el futbol imagina’t dues hores».

El Murcia ha patit sempre en els play-off quan juga en el seu estadi. «La veritat és que no gasto temps a l’hora de mirar resultats d’anys anteriors. Per molt que coincideixin formant un patró, no diuen res perquè cada play-off és de la seva època i dels seus jugadors. El que m’ocupa és el present i

treballar en el partit d’aquest dissabte».

En una entrevista a Tarragona Ràdio va destacar que no li agrada jugar finals. «No m’agrada perquè sempre vull tenir una bala o dos a la recambra, però no en queda una altra. Quan vaig venir aquí sabia que havia de jugar finals i estic preparat. Qui no juga finals és el campió i hem tingut 10 mesos per aconseguir-ho i no ho vam fer». El passat dimarts es van complir 19 anys de l’ascens

a Primera Divisió.

«Aquella vegada no vam jugar cap final, perquè ens quedaven dos partits més. Això sí, no m’agrada parlar del passat, aquell va ser un ascens amb unes circumstàncies concretes. Ara estem en unes altres. El destí és el mateix, perquè he vingut per ascendir, però s’han de jugar finals i la primera aquest dissabte».

Com es va sentir dissabte amb el Nou Estadi ple i amb la rebuda de l’afició?

«Vaig veure un ambient que no coneixia. Jo he estat amb el Nàstic a Primera i m’ha sorprès. Ha incrementat la massa social, hi ha una generació de gent jove molt implicada i això abans no existia. Dissabte va ser un boom total. Aquí, a Segona Divisió, hi havia 6.000 o 7.000 persones com a molt. Ara tenim un ambient de Primera Divisió a Primera Federació i això és tot un orgull». I un miler de persones acompanyaran l’equip a Múrcia.

«Això és fantàstic. L’afició del Nàstic sempre segueix el seu equip. Ara parlaré del passat i és una excepció, perquè no m’agrada gens. Recordo un partit del Nàstic en Segona Divisió contra el Lleida. Llavors, 6.000 persones de Tarragona estaven a Lleida i el camp es

va tenyir de grana com si fóssim l’equip local. L’afició del Nàstic continua sent igual de sorprenent». Què suposaria per vostè pujar de categoria amb el Nàstic?

«Seria fantàstic i meravellós per a tothom. Per als socis, per a l’afició, per a la ciutat, per al club, per al Consell d’Administració... És per això per què lluitem. Perquè tothom a Tarragona sigui feliç. I lluitarem per fer-ho realitat». Va signar per una temporada més. Li agradaria confeccionar un projecte amb més temps, ja sigui en Segona Divisió o en Primera Federació?

«Un entrenador sempre vol temps per construir. A vegades el tenim i d’altres no. Sempre volem ser constructors, però moltes vegades som bombers i el que ens toca és apagar els incendis que hi ha quan ens truquen. A cap entrenador li agrada ser bomber, si no vol ser un constructor. M’agradaria tenir temps per construir un projecte al meu gust. Vaig arribar al Nàstic perquè era un club que ja coneixia i perquè soc feliç aquí. Ara mateix, ja es veurà el que presenta el futur, només penso en el partit d’aquest dissabte».

L’entrenador del Nàstic, Luis César, a la banqueta del Nou Estadi Costa Daurada, ahir. Tjerk Van der Meulen

La Tarraco Health Race obre la convocatòria per triar la causa solidària de la seva quarta edició

Cursa l L’esdeveniment tindrà lloc el 30 de novembre i s’ha obert el període d’inscripcions dels corredors

La quarta edició de la Tarraco Health Race ja està en marxa. L’Ajuntament de Tarragona, el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) i la Fundació Antonius Musa han anunciat que la popular cursa solidària tindrà lloc el pròxim 30 de novembre. Coincidint amb l’anunci, s’han obert les inscripcions per participar-hi i també el procés per seleccionar l’entitat beneficiària de la recaptació íntegra de la cursa. Amb dos objectius principals —fomentar hàbits saludables a través de l’exercici físic i donar suport a una causa solidària—, la Tarraco Health Race, una cita ja consolidada al calendari esportiu de la ciutat, vol fer un pas més i aspira a arribar als 2.000 participants, millorant les xifres de l’any passat.

La cursa mantindrà els recorreguts habituals de 5 km i 10 km, així com la caminada popular pensada per a tota la ciutadania. Tot i que el recor-

regut encara no és definitiu, s’està treballant amb l’Ajuntament perquè sigui continuista respecte edicions anteriors, malgrat les obres en algunes

zones de la ciutat. Des d’ahir, les entitats sense ànim de lucre poden presentar la seva candidatura per optar a ser la causa benefici-

ària de la cursa. Es valoraran especialment els projectes locals vinculats a la salut amb impacte directe en el territori i orientats a col·lectius en situ-

El CV Sant Pere i Sant

Voleibol l L'equip femení del CV Sant Pere i Sant Pau van rebre el seu homenatge a l'Ajuntament de Tarragona després d'assolir l'ascens a Primera Na-

Pau rep el seu homenatge a l’Ajuntament

cional. L'alcalde Rubén Viñuales va presidir la recepció oficial que va tenir lloc a la sala d'actes del consistori. Durant l'esdeveniment es va reconèixer el mèrit

esportiu assolit i l'alcalde i el conseller d'Esports Mario Soler van lliurar un diploma de reconeixement a la capitana Judit Terrats. Redacció/Tjerk Van der Meulen

En les tres primeres edicions, la cursa ha recaptat més de 35.000 euros

través del lloc web oficial de la Tarraco Health Race.

El conseller d’Esports i Salut Pública, Mario Soler, ha destacat que «es tracta d’un esdeveniment de ciutat que fomenta l’activitat física i que té una gran part solidària: la recaptació íntegra es donarà a una entitat sense ànim de lucre. Animem a tothom a participar en aquesta cita esportiva ja consolidada a Tarragona».

El president del COMT, Sergi Boada, ha afegit que «volem consolidar la Tarraco Health Race com la cursa de referència en salut i solidaritat, promovent l’esport i la cohesió social al territori».

En les seves tres primeres edicions, l’esdeveniment ha sumat 4.219 participants i ha aconseguit recaptar més de 35.000 euros per a entitats com AFANOC, la Fundació Miquel Valls o Si jo puc, tu també #EPILEP.

Inscripcions obertes

ació de vulnerabilitat. El termini per presentar sol·licituds finalitza el 4 de juliol de 2025 i es poden fer a través del formulari que es pot trobar a

Les inscripcions per a la cursa de 5 o 10 km i la caminada popular ja estan disponibles a través del web oficial de la cursa. Des de l’organització s’ha marcat l’objectiu d’enguany d’arribar als 2.000 corredors, el que seria el rècord de participació.

Més de 30 equips es van reunir en la nova edició del torneig Vila de Salou

Judo l El torneig Vila de Salou va celebrar amb èxit una nova edició amb més de 30 equips el darrer cap de setmana. El pavelló Salou Centre va viure dues jornades intenses. Dissabte va tenir lloc el torneig en format per equips, oferint combats d'un bon nivell tècnic. Pel que fa al diumenge, 250 joves judokes d'arreu del territori van ser els protagonistes en una jornada festiva i formativa. Redacció/Cedida

Pep Santos Alasà

Els diferents representants de l’organització de la Tarraco Health Race durant la presentació de la cursa. Tjerk Van der Meulen

Sánchez proposa triplicar la inversió en habitatge

Política l El president espanyol ha enviat una carta als presidents autonòmics per tractar l’acord en la Conferència de Presidents

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha enviat una carta a tots els presidents autonòmics en què proposa aprofitar la Conferència de Presidents d’aquest divendres a Barcelona per impulsar un nou Acord Estatal per a l’Habitatge 2026-2030. Segons Sánchez, aquest pacte es podria aprovar abans de l’estiu sobre tres pilars bàsics. El primer és triplicar la inversió pública en habitatge per passar de 2.300 milions d’euros a 7.000 milions, dels quals 4.000 (el 60%) sortirien de les arques de l’Estat. El segon eix és vincular la nova inversió al compromís de mantenir de manera permanent la qualificació d’habitatge protegit. I el tercer crear un portal públic d’habitatge a l’abast de la ciutadania.

Per això Sánchez demana als presidents autonòmics que aprofitin la conferència per debatre de manera «serena i constructiva» les mesures perquè hi hagi «més finançament públic, menys especulació i més transparència» sobre l’habitatge. L’objectiu, segons el president espanyol, és tancar l’acord «abans de l’estiu». Perquè «els espanyols no ens elegeixen per generar crispació i portar el soroll partidista a les institucions», sinó «perquè dialoguem i resolguem els seus problemes». «El de

Sánchez: «Els espanyols no ens elegeixen per generar crispació»

l’habitatge és crucial, i hem d’estar a l’altura», sosté.

Més de 2.000 milions

Segons Sánchez, el nou acord ha de permetre canalitzar l’increment d’inversió en habitatge públic. Recorda que en el període 2022-2025 les administracions han gastat 2.300 milions d’euros a aquest capítol, però «la situació que viuen molts ciutadans

exigeix que fem un esforç més gran». Per això proposa arribar fins als 7.000 d’euros i apunta que l’Administració de l’Estat es farà càrrec del 60% del pressupost, 4.000 milions d’euros. Però «sempre que els governs autonòmics assumeixin més corresponsabilitat i aportin com a mínim 2.700 milions d’euros, un 40%».

En aquest sentit, els recorda que la política d’habitatge és una competència compartida, i les comunitats autònomes «mai han rebut tants recursos de l’Estat com ara». «És essencial que part d’aquests recursos es desti-

La plantilla de Freixenet avala el preacord de l’ERO i desconvoca la vaga

Empresa l L'assemblea de treballadors del grup Freixenet ha donat llum verda al preacord de l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) signat de matinada entre els representants sindicals i l'empresa. La plantilla, en vaga des de fa més d'una setmana, s'ha reunit aquest dimecres al matí a la seu central de la multinacional cavista, a Sant Sadurní d'Anoia (Alt Pe-

nedès), on ha expressat l'aval majoritari a les condicions pactades. Si bé la companyia en un inici plantejava 180 acomiadaments, finalment la xifra queda en 154 casos, dels quals una trentena accediran a un procés de prejubilació. Pel que fa a les indemnitzacions, s'ha pactat un import equivalent a 50 dies per any treballat, sense límit de mensualitats.

Després de més d’una hora d’assemblea al pati d’accés a les caves de Sant Sadurní i d’una votació unànime a favor del preacord, el president del comitè d’empresa s’ha expressat «molt satisfet» del resultat de les negociacions. Antonio Domínguez ha lamentat que finalment s’hagin d’executar diversos acomiadaments, però ha dit que estan «molt contents». ACN

El MNAC defensa que el conjunt mural de Sixena no ha sortit

«mai»

Cultura l El museu argumenta que fa més de 25 anys que cap part de les pintures ha viatjat

ACN

nin a construïr i rehabilitar més habitatge públic, en règim de propietat i lloguer». Sánchez vol que aquesta inversió en habitatge públic no acabi alimentant el mercat privat. Per això proposa que es vinculi «al compromís de blindar de forma indefinida la qualificació dels habitatges com a protecció pública». Recorda que en els últims 45 anys les administracions estatals van construir més de 2,4 milions d’habitatges protegits. «Desgraciadament, la totalitat d’aquests habitatges van ser desqualificats i es van acabar venent al mercat lliure a preus elevats», recorda.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha assegurat aquest dimecres que només s’han fet préstecs «puntuals» de petits fragments de les pintures de Sixena en un anys i en un context històric on la disciplina de la conservació preventiva «no tenia el desenvolupament actual». En un comunicat, el museu avisa que el conjunt pictòric «mai» ha sigut objecte d’una operació de transport «semblant o comparable» a la que es portaria a terme en el cas

de ser instal·lat a Sixena. En aquest sentit, l’equipament defensa que des de fa 28 anys cap fragment del conjunt museïtzat «ha viatjat i les pintures estan excloses de préstec».

El MNAC recorda que des de la seva instal·lació al Palau de Montjuïc l’any 1961, el conjunt de les pintures de la sala Capitular del Monestir de Santa Maria de Sixena «no ha sortit mai del museu». El 1987 les pintures es van portar a les reserves amb motiu de les obres de remodelació de l’edifici.

ACN

Foto de família dels presidents autonòmics amb Pedro Sánchez i el Rei. Mariona Puig/ACN

La sala on es troben les pintures murals. ACN

La Tarragona del futur

Em sembla malament que Junts per Tarragona hagi escollit no entrar al govern municipal per causes variades que per espai no vull comentar. Tot així, sempre cal agrair i en política més, el tarannà constructiu que molts partits polítics desenvolupen i que acaben amb una millora sustancial de la vida dels tarragonins i les tarragonines. De fet, a Tarragona, tenim un teixit associatiu perfectament cohesionat i inclusiu, que ens ha de fer sentir orgullosos però inconformistes. El que vull deixar constància, és que a Tarragona, com passa amb molts racons d’aquesta nació, necessita estabilitat política i això només ho permet un acord de ciutat polític el més ampli possible, una societat civil perfectament organitzada i una ciutadania adulta que quan vol i sense deixar ningú enrere, és capaç d’autosuperar-se cada dia.

La Tarragona del futur certament no s’entén sense la tasca de tots i cadascun dels alcaldes que han tingut el gran honor de ser la màxima autoritat municipal. Del primer al actual com també els equips de govern i els diferents consells plenaris. Sense mirar ideologies, tota la ciutat ha vist com ha anat creixent en espais públics, en dignitat, en drets humans i en altres àmbits. Sempre picant pedra, ajudant als altres pobles del món, amb tradicions pròpies i una manera de fer autònom sense tuteles exteriors. És hora agrair profundament la tasca del conjunt de la ciutadania de Tarragona, la qual , ens ha fet la vida més fàcil i digna.

Tribuna La Tarragona del futur certament no s’entén sense la tasca de tots i cadascun dels alcaldes que han tingut el gran honor de ser la màxima autoritat municipal

Aquests darrers dies he notat com a la ciutat li manca una perspectiva optimista de futur segurament a causa d’un distanciament general entre la ciutadania i les institucions que es troben al servei de la ciutat, per una incomprensió pacífica de certes decisions polítiques i per una percepció asintomática de que potser la ciutat hi ha moments que sembla anar cap endarrere. Malgrat això, el futur de Tarragona es meravellós, formar part d’aquest és un honor i treballar-hi per fer-ho possible és un privilegi. El futur de Tarragona no es decideix a Madrid o a Barcelona. Ni tan sols a Bèlgica o al Palau de la Generalitat. Tampoc a la Casa Blanca. Es decideix a Tarragona i ha de ser inclusiu.

Mireu, l’ajuntament té molts entrebancs econòmics i burocràtics per facilitar la vida a les persones de la ciutat. Però , tenim una sort que poques ciutats tenen. Tenim una ciutadania adulta i responsable, generosa i empàtica que és capaç d’aixecar-se del pessimisme, somriure a la vida i posar-hi seny, pit i collons a les dificultats. La cohesió entre els diferents partits polítics hauria de ser una realitat i no una esperança. És per això, que públicament, demano que aparquem les diferències ideològiques i busquem les semblances tot assumint que tots i totes ens uneix un amor per la nostra ciutat cada cop més gran, transformador i dinàmic.

Álvaro Solà Pérez

k Editorial k

Vida al carrer

Aquest dijous es comença a aplicar a la ciutat de Tarragona la nova ordenança de Terrasses i Extensions Comercials –un concepte que pot resultar una mica ambigu i que no deixa de ser allò que una botiga o establiment exposa al carrer–. De terrasses a Tarragona n’hi ha 250 de comptabilitzades i són el principal maldecap que el govern municipal ha hagut d’afrontar amb els propietaris dels establiments. De fet, no deixen de ser els elements que ocupen més espai viari i que, potencialment, poden generar més conflictes perquè no deixen de ser aglomeracions d’usuaris concentrats en espais delimitats i en convivència

amb l’espai ciutadà comú. L’ordenança es posa en marxa amb un ampli consens en el sector de la restauració i l’Ajuntament s’ha proposat fer una intensa campanya informativa per garantir la seva correcta aplicació. Aquesta, però, cal ser realistes, finalment només la podran garantir els inspectors que es contractaran per a fer-ne el seguiment i el control. Som una societat on la vida al carrer, i l’oci vinculat a la restauració, n’és un element indestriable. I mentre el civisme sigui el factor comú d’aquesta vida al carrer, major serà el nombre de gent que pugui gaudir-ne o estalviar-se’l –i no haver la de patir a la força.

k Tribuna k

Senzillament, bon dia

Aquests dies s’ha pogut visitar al CRAI del campus Catalunya de la URV l’exposició ‘L’aranès, l’occità de Catalunya’. La mostra permet copsar la vitalitat de la llengua pròpia de l’Aran en un context sociolingüístic de llums i ombres. D’una banda, aquest territori ha aconseguit preservar la singularitat lingüística, gràcies a les polítiques de protecció i al reconeixement de l’aranès com a llengua oficial de Catalunya, que n’ha enfortit l’ús a les institucions i a l’escola. De l’altra, si bé és cert que se n’ha incrementat el coneixement per part de la població (el 2018 el 83,3% dels 10.000 habitants l’entenia, i el 60% el sabia parlar), les xifres mostren que només una cinquena part el té com a llengua habitual. La recent enquesta d’usos lingüístics de la població de l’Idescat evidencia un paral·lelisme entre les dinàmiques de l’aranès i la llengua catalana: la majoria de la població de Catalunya entén el català (93,4%) i el sap parlar (80,4%), però només un 32,6% el fa servir com a llengua habitual (una mica més del 40% si hi sumem qui considera que té el català i el castellà com a llengües habituals).

En definitiva, alhora que s’han assolit els nivells més alts de competència lingüística, les dades dibuixen un retrocés en l’ús social. No sorprèn, per tant, que una de les prioritats del Govern hagi estat l’aprovació del Pacte Nacional per la Llengua, que pretén ampliar els espais d’ús del català i incrementar el nombre de nous parlants, garantint-ne la presència als serveis públics, augmentant la disponibilitat de recursos i cursos, i promovent-lo en tots els àmbits.

És evident que les universitats catalanes hi tenim un paper clau. En primer lloc, perquè ens correspon assumir i exercir la nostra responsabilitat social; en segon lloc, perquè a les nostres aules

José Antonio Moreno Comissionat de Política Lingüística i Publicacions de la URV

formem els futurs professionals de les empreses, institucions i centres educatius; i, finalment, perquè són espais on conviuen milers de persones, amb procedències i llengües diverses, que hi reprodueixen els comportaments lingüístics del dia a dia. A la URV no defugim aquesta corresponsabilitat. De fet, hem posat el català al centre, com evidencia el Pla de política lingüística 2023-2026, que en reforça l’ús normal i com a llengua pròpia. Així, entre d’altres actuacions, hem impulsat sengles plans específics per incrementar-ne l’ús a la docència i la recerca. El primer vol garantir que el català continuï sent la llengua vehicular i d’aprenentatge. El segon tracta d’impulsar-ne l’ús en l’àmbit de la recerca, on té dificultats per trobar espais i créixer, i de refermar-ne la presència a les activitats de divulgació.

accents) vagi més enllà de les aules i s’estengui a tot el sud de Catalunya, situat al bell mig de la catalanofonia — fent servir les paraules de Miquel Àngel Pradilla, el nostre sociolingüista de capçalera.

El nostre compromís amb la llengua catalana (i amb els seus accents) va més enllà de les aules i s’estén a tot el sud de Catalunya

D’altra banda, hem apostat per una política lingüística transversal que implica i apel·la tota la comunitat universitària: més de 20.000 persones, el doble de la població de l’Aran. En aquest sentit, cal sumar-hi un tret singular de la nostra universitat: l’arrelament territorial. Això fa que el nostre compromís amb la llengua catalana (i amb els seus

Ara bé, els plans i acords de tota mena només es podran traduir en un increment del nombre de parlants amb fermesa, promovent hàbits lingüístics favorables al català, ampliant el ventall de cursos i recursos per aprendre’l, i sobretot garantint-ne espais d’ús. En aquest sentit, a la URV, a més de vetllar pel compliment del marc legal i d’estimular-ne l’ús com a llengua de treball, hem desplegat un pla d’acollida lingüística i cultural adreçat als estudiants nouvinguts, i hem ampliat l’oferta de cursos de català del Servei Lingüístic i de Publicacions per garantir que tots els col·lectius puguin accedir-hi. Amb tot, no hem de perdre de vista que vivim en un entorn comunicatiu complex i que ens cal la complicitat de tothom, independentment dels vincles que ens lliguen a les llengües que duem a la motxilla. Per això, la campanya ‘Viu la URV en català’, a banda de donar a conèixer els nostres drets lingüístics, vol ser una invitació a compartir la llengua, a incorporar el català al repertori lingüístic per part de qui no el té com a llengua primera o inicial, a fer-lo servir en el dia a dia. És una crida a ser conscients que els nostres hàbits i les nostres actituds compten, i que el futur del català, la vitalitat i pervivència dins un paisatge humà i lingüístic cada cop més divers, és en bona part a les nostres mans. Perquè sovint tot plegat comença, senzillament, amb un «Bon dia».

Perquè crec que tot espanyol de bona fe estima la justícia i admira l’heroisme tant com jo, m’he decidit a redactar aquest escrit, just quan el mes de maig va estar ple de commemoracions pel final de la Segona Guerra Mundial, cosa que va fer possible que les forces armades de l’inhumà règim nazi es rendissin, ara fa 80 anys. Però hi ha aspectes que ens afecten directament als espanyols com és el fet que, també el 2025, el 20 de novembre que ve, es compliran 50 anys des que s’iniciés un procés de transició per a la recuperació de la democràcia i les llibertats al nostre país, perdudes durant el llarg interregne dictatorial que va seguir després del final de la Guerra Civil. O, ja més proper a la nostra terra, com és el cas de la progressiva instal·lació de stolpersteine a Reus, Tarragona i altres ciutats catalanes, aquelles llambordes que ens obliguen a abaixar la vista en signe de respecte a la memòria de les víctimes de les barbàries que intentem rememorar aquí. Certament, per a aquells que no hem viscut cap dels esdeveniments bèl·lics a què em refereixo, per ser ja llunyans en el temps, aquest any hi ha sens dubte una oportunitat atemporal de valorar-los amb la serenitat que l’edat ens concedeix a tots.

I és un gest que enquadro des d’aquesta perspectiva del que vull escriure per a l’amable lector d’aquest article. Ha estat en el transcurs d’unes setmanes prèvies que un ciutadà alemany, ja jubilat, que resideix a la demarcació consular de Baden-Württemberg que correspon al Consolat General en què treballo qui, en un discret i emotiu correu electrònic enviat des de Ditzingen, em va proposar fer arribar a un museu espanyol fotografies i objectes del seu pare que va ser un suboficial de la Legió Còndor que, com és sabut, el III Reich va enviar en ajuda de les forces de Franco per lluitar a la Guerra Civil espanyola. «No vull obrir cap ferida», vaig poder llegir en el missatge; «són fotos i efectes personals del meu pare que tenia 23 anys durant la seva esta-

k Tribuna k

Un gest encomiable…

Ricardo Mor Solá Cònsol General d’Espanya a Stuttgart

da a Espanya el 1937 fins a l’octubre del 1938»; «el temps que va passar a Espanya va haver de deixar una empremta emocional al meu pare –continuava el seu relat– ja que més tard no va seguir unit a la Wehrmacht alemanya sinó que va treballar per a l’empresa de fabricació d’aeronaus

Dornier sent destinat com a mecànic d’avions a Tunísia on va resultar ferit». Sens dubte, el seu desig quedava expressat amb sinceritat: que aquests objectes romanguin segurs en un lloc d’Espanya sense que desapareguin.

més les vivències rescatades del manuscrit recuperat, com «les trobades amb avions russos, la presència d’artilleria francesa i les famoses Brigades Internacionals; o la neu a Terol a l’hivern».

k Tribuna k

Gaza, deixada de la mà de Déu

LEn països d’homes lliures i valents com passa avui a Espanya i Alemanya, el rancor, aquest ressentiment tenaç que de vegades ens ennuvola la raó, la més supina de totes les ignoràncies humanes, ha de desaparèixer

La raó que no haguem fet justícia als soldats alemanys és, entenc, senzillament, perquè hem estat mal informats. Les seves històries personals van córrer paral·leles a les dels nostres compatriotes, també soldats, engolits pel terror d’una lluita fratricida de la qual encara ens fan mal els seus ressons, com passa amb els descendents d’aquells joves alemanys que, conscient o inconscientment van respondre, temeraris potser, a la crida per formar part d’una unitat especial el destí de la qual era Espanya. Recordant aquell viatge a allò desconegut, l’encara soldat Ludwig Müller escrivia més tard en un quadern: «Només quan vam desembarcar al port de Ferrol, després de viatjar en condicions frustrants en un vaixell carboner des del Mar del Nord, vam poder veure que descarregaven vehicles, motocicletes amb sidercars, armes i municions». Però són moltes

Els nostres llibres de text no han reconegut aquestes veritats, per bé que ara ja són més difícils de disputar. Gràcies a la tasca d’espais museístics com el Centre Documental de la Memòria Històrica, a Salamanca, tenim una ocasió única per interactuar amb la nostra història. Podem acceptar o repudiar la nostra herència històrica una vegada que ens facin una crida a fer-ho d’una manera o altra com a successors de la mateixa, però en països d’homes lliures i valents com passa avui a Espanya i Alemanya, el rancor, aquest ressentiment tenaç que de vegades ens ennuvola la raó, la més supina de totes les ignoràncies humanes, ha de desaparèixer.

Tots aquests records donats a Salamanca el 7 de maig passat, fotografies que no mostren escenes de violència, encara que sí equip militar i destrucció de què va ser testimoni el soldat Ludwig Müller a ciutats de tot Espanya i Catalunya com Fraga, Lleida, o de la nostra mateixa província tarragonina com la Sénia; un àlbum; dos birrets; una placa amb el símbol de la Legió Còndor; un certificat de bona conducta en ser donat de baixa de l’exèrcit alemany de 27 d’octubre de 1938; i un mapa de l’època, entre altres objectes… Tot això haurà de contribuir a conèixer amb serenitat altres aspectes de la nostra història, encara que sigui en forma de gra de sorra en una muntanya inexplorada, alhora que avui acceptem amb el nostre reconeixement aquest gest encomiable d’un ciutadà alemany que manté des d’una humanitat i una noblesa admirables el cognom del seu pare, Müller.

a culpa és de Déu. Del Déu de Moisès que li va prometre una terra, que i malgrat no tenir les suposades qualitats de rius de mel i fonts de vi, va resultar que ja estava ocupada per una gent, filisteus entre d’altres. La Bíblia, que conté un relat històric entre altres coses, ens explica que Samsó, després d’anar-se’n de putes a Gaza (Jutges, 16.1) es va dedicar a matar palestins fins a emportar-se les portes de la ciutat arrencades. Després li van tallar els cabells i va acabar fent caure el temple matant tots els que hi eren.

El poble jueu va tenir moments d’esplendor i d’altres d’esclavatge, que els va portar d’anada i tornada a Babilònia fins a assolir una certa estabilitat.

Va ser un jueu galileu qui va posar en marxa una nova manera de veure la vida, de pacificació i amor al pròxim, aparentment per ordre i comissió del mateix Déu que havia ordenat una terra de promissió. Alguna cosa devia tenir el discurs que, com a doctrina, ha arribat fins als nostres dies, recentment personificat en Robert F. Prevost, nou bisbe de Roma amb el nom de Lleó XIV.

Un temps després de la vida del natzarè, crucificat i mort per l’autoritat jueva, l’emperador romà Titus va dispersar el poble jueu i els hi va cremar el temple, en mala hora.

Els cristians van nomenar i continuen dient d’allò Terra Santa, i per consolidar-la van muntar cinc o sis croades a ferro i foc per acabar cedint-la a altres musulmans.

Els cristians van nomenar i continuen dient d’allò Terra Santa, i per consolidar-la van muntar cinc o sis croades a ferro i foc per acabar cedint-la a altres musulmans

En diverses ocasions el territori va ser objecte de disputes més o menys mortíferes. Però, heu sentit a parlar de la càrrega de la cavalleria australiana (!!!) amb baionetes a Beersheba? Algú pot explicar que feien uns australians el 1917 matant turcs i palestins (https:// en.wikipedia.org/wiki/Battle_of_Beersheba_(1917) per conquistar Gaza?

Això, entre altres coses, li va donar al Gral. Allenby autoritat per traçar fronteres amb tiralínies en uns territoris semidesèrtics, però que tenien petroli a sota.

Que al final de la II Guerra Mundial els supervivents de l’Holocaust jueu poguessin recrear un estat a costa de la gent que hi havia a Palestina, no és més que una altra fita de la història. Però aquest tros no tenia petroli a sota.

La història més recent l’hem pogut llegir als diaris i ens mostra l’evolució des de la bomba de l’Hotel King David de Jerusalem per l’Irgun el 1946 a les successives guerres Àrab-Israelianes del 1948, la crisi del canal de Suez el 1956, la guerra dels Sis Dies el 1967, la de Yom Kippur el 1973, la invasió del Líban el 1978 i més tard de bell nou als Alts del Golan el 1982, les dues Intifades el 1987 i el 2000, la guerra amb Hezbolah el 2006, les cinc guerres a Gaza (‘Plom fos’ el 2008, ‘Pilar de defensa’ el 2012, ‘Vora protectora’ el 2014, ‘Guardià de les muralles’ el 2021, ‘Espases de ferro’ el 2022) actualment en la seva forma més dramàtica.

Tot això fa difícil creure que tingui alguna solució. Es comptabilitzen victòries, però d’aquí fins que el tronat festival d’Eurovisió serveixi d’escenari per discutir diferències polítiques, només fa encara més amargues les victòries, si és que alguna victòria no té, en si mateixa amargors eternes. En català del carrer, allò sembla que no hi ha Déu que ho arregli. Ara per ara.

El soldat Ludwig Müller i els objectes donats a Salamanca. Cedides

Xavier Allué

Necrològiques

Tarragona

Juan Jose Esteruelas Romero.

Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Reus

Dolores Lucena Gómez.

Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.

Emilia Alamo Alamo.

Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.

Jaume Folch Bartolomé.

Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h al Tanatori.

Mor als 87 anys l’actriu

Loretta Swit

Defunció Loretta Swit, actriu de la mítica sèrie M*A*S*H, ha mort als 87 anys. Va interpretar Margaret ‘Hot Lips’ Houlihan i va guanyar dos Emmys. Companys l’han recordat com una artista compromesa amb els seu personatge. Va destacar per la seva tasca com a activista animalista i fundadora de SwitHeart Animal Alliance EFE

Redescobrint el raval de Santa Anna de Reus amb una visita guiada

Història l L’han gaudit alumnes del Centre de Normalització Lingüística

Redacció

El darrer diumenge, la ciutat de Reus va tornar a posar en valor el seu patrimoni històric amb una visita guiada al raval de Santa Anna, emmarcada dins del cicle Quedem que organitza Òmnium Baix Camp. Va comptar amb la participació, en especial, d’alumnes del Centre de Normalització Lingüística, tot i que l’activitat estava oberta a la ciutadania en general. La ruta, guiada pel reconegut historiador Jaume Massó, va permetre als assistents conèixer de prop la història de les muralles, les cases nobiliàries i l’evolució urbana d’aquest punt neuràlgic de la ciutat. Durant la visita, els participants van poder admirar vestigis arquitectònics que daten de l’època medieval i moderna, així com descobrir les històries i anècdotes que han fet de Reus una ciutat rica en pa-

Imatge de la visita guiada portada a terme el darrer diumenge. Òmnium

Va ser la darrera activitat del cicle ‘Quedem’, que ha organitzat Òmnium

trimoni. Jaume Massó va explicar com aquestes estructures estan lligades a la història i identitat reusenca, a través

d’un recorregut ple de sensibilitat i rigor històric. «Reus compta amb un patrimoni que cal conèixer i valorar per entendre millor la seva evolució com a ciutat», va assenyalar Massó. I també va afegir que «cal unir la història amb la ciutadania, perquè tothom pugui sentir-se part de la seva pròpia cultura».

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

Si actues precipitadament no obtindràs els èxits que avui podries guanyar. Pensa abans d’actuar consulta primer als qui t’envolten.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Hauràs de controlar un cert descoratjament que avui t’embargarà. Tant la parella com els amics t’ajudaran amb això. Hi haurà despeses no controlades.

22/11 al 21/12 SAGITARI

Tot el que avui emprenguis es resoldrà al teu favor amb el mínim esforç per part teva. No serà tan fàcil en l’amor, on hauràs de ser comprensiu.

TV local

20/04 al 20/05

Els bons moments amb la parella es poden limitar si actues tan dominant com sempre. Si dones una mica de llibertat, guanyaràs el suport de tots.

23/08 al 22/09 VERGE

Et convindria canviar de tàctica per a aconseguir els teus objectius. Les persones que avui t’envoltaran no estaran molt d’acord amb tu.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Els viatges i les activitats que avui emprenguis juntament amb amics o familiars t’aportaran molta felicitat. La parella es mostrarà afectuosa.

10:30 + Xarxa + sostenibilitat

11:00 180 Graus

11:30 La Comarcal (r)

12:00 Caminant per Catalunya

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 La Comarcal (r)

14:00 Notícies Migdia

14:30 Cirk

15:00 Notícies Migdia (r)

15:30 La Comarcal (r)

16:00 Efecte mosaic. Tarda

17:30 Pica Lletres

18:00 Impuls

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 La Comarcal (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies Vespre

20:30 Fot-li

21:00 Notícies Vespre (r)

21:30 Fot-li (r)

22:00 Notícies Vespre (r)

22:30 Dia Mundial del Medi

Ambient: documental plasticósfera

23:30 Fot-li (r)

El temps

21/05 al 20/06 BESSONS

No entris en discussions ni en assumptes de terceres persones; et guanyaràs enemics gratuïts molts problemes. Queda’t al marge.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Si et sents atabalat per l’ambient que t’envolta, cerca la sollució a través d’una sortida ràpida, passejos o viatges. Avui aquests detalls et faran feliç.

20/01 al 18/02 AQUARI

Controla avui els teus nervis. Si et deixes portar pels impulsos podries ferir a qui menys ho mereix. Calma i control són prioritaris.

21/06 al 22/07 CRANC

Empra més temps en els teus assumptes no et deixis portar per les paraules o idees de nous coneguts. Centra’t en els teu objectius.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

El teu ardor amorós serà difícil de calmar avui. No et precipitis en les teves exigències, sinó trobaràs menyspreu fredor. Calma’t.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Excel·lent jornada per a fer canvis en la teva llar o en el treball. Si et proposen un nou projecte, no el pensis dues vegades: avui pot ser el teu dia.

Sudoku

Mots encreuats

10.00 Notícies 12

10.30 + Bàsquet

11.00 Com la nit i el dia

12.00 Va passar aquí. Catalunya 12.30 + Bàsquet

13.00 Com la nit i el dia

14.00 Notícies 12

14.30 Com la nit i el dia

15.30 Va passar aquí. Catalunya

16.00 Efecte Mosaic. Tarda

17.30 Pica Lletres

18.00 + Bàsquet

18.30 Connecta 10Comarques

19.00 Notícies 12 19.30 180 graus

20.00 Notícies 12

20.30 Saló de Plens

21.00 In situ

21.30 Qui cuina avui!

22.00 Notícies 12

22.30 Saló de Plens

23.00 In situ

23.30 Qui cuina avui!

00.00 Notícies 12

HORITZONTALS: 1. Dit d’una varietat de pruna. Cercle numèric. 2. Gallina que porta els ous. Injecció rectal. 3. Expressions de lloança. Lletra. Sofre. 4. És quasi pur. Plec sense límits. Impost que no ens deixa viure. Lletra girada. 5.Al centre del riu. Nota.Aquest segon que passa. Gènere de formigues. 6.Tala sense límit. Negació girada. Sedàs espès. 7. Pinten minia- tures. Peça que encaixa en un forat. 8. Part d’un arbre. Ceretà sense peus. Consonant. 9. Xai girat. Gran extensió. Cosa que no comença mai. 10. Dent. Poc fins al tacte. 11. Mes que no acaba. Déus de la llar.Aixeca la veu. 12. Vas grec. Persona poc corrent. Serp que ve de tornada. VERTICALS: 1. Tocat amb força per una porra. Flegma. 2. Raça de gos. Agradables. 3. Vitamina triple. Llima trencada. Entrada de llum. Carboni. 4. Crida com un llop. Relatiu a la mar. 5. Faré una donació. Zero a un. Ferir a les ales. 6. Una de mil. Fons de l’iris. Oques. Ram tallat. 7. Vocals. Mira sense límits. Sense brutícia. Final de por. 8. Blanc gelat. Grata el cap. 9. Fa observar les lleis per interès polític. Grega girada. Dues d’un premi. 10. Lletra amb quatre pals. Relacionada amb l’amor. 11. Vores de la riera. Moral. Poemes girats. 12. Zero. Bosses girades. Gran botiga capgirada.

Màxima Mínima Estat del cel

Previsió pel Camp de Tarragona

TARRAGONA:

Salomo Tuset, Esther Canyelles, 6 Telèfon 977 232 722

Ciutat Montserrat, Rosa

Maria - Molero Ciutat, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països

Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

Lluis Gine, Agnes

Av. Maria Fortuny, 48 Telèfon 977 755 052

SALOU:

Calatayud Boquera, M. Dolors

Vía Roma, 17-19

Telèfon 977 382 761

VILA-SECA:

Domingo Roigé, Silvia Avda Ramon Olçina, 40,42

Telèfon 977 376 521

CAMBRILS:

Vidal Cañas, Nuria

Consolat de Mar, 70 Telèfon 977 792 712

VALLS:

Pérez Cerrada, Elena P. Vallvera, 13

Telèfon 977 609 370

EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique V.

Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 964

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Fins al final del matí el cel romandrà mig ennuvolat, sobretot a trams del litoral i del nord de la depressió Central. A partir de llavors la nuvolositat tendirà a minvar en general tot i que creixeran nuvolades al Pirineu, al Prepirineu i a punts del prelitoral que deixaran el cel entre mig i molt ennuvolat en aquests sectors.

Temperatura

La temperatura mínima serà lleugerament més alta a la zona de Ponent i litoral sud, i similar a la resta. La màxima serà lleugerament o moderadament més baixa a la meitat sud al litoral i semblant a la resta.

Anuncis classificats

TREBALL

SANDRA. 33 AÑOS. HONESTA y honrada. Para cuidar mayores y hacer limpieza en general. Informes Antonio gerente don tresillo. Tel: 642.482.729

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

TAPICERO

Todo tipo tapicerías. Toldos – cambio de lonas. Tel: 691.586.879

CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.366.813

MASSATGES

SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215

MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087

MASAJE TERAPEÚTICO en camilla. Renueva, respira y libera tensión. Reus. Tel: 634.777.389

MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. A domicilio también Tel: 643.459.569 SILVIA MASAJISTA. Reus. Tel: 603.255.934 ANA MASAJISTA francesa. 1 hora 50€. Salou. De 8 a 21hrs. Tel: 614.617.473

Borja de Riquer:

«Aquest llibre ens ha de reforçar l’autoestima com a catalans»

Entrevista L’historiador ha dirigit ‘La memòria dels catalans’ (Ed.62), un llibre que repassa els mites i símbols de Catalunya

Com sorgeix la idea d’escriure aquest llibre i quin buit ve a omplir dins de la historiografia catalana?

«Aquest llibre ha sigut un repte historiogràfic, però també ciutadà i empresarial. Historiogràfic perquè per als historiadors catalans era fonamental explicar la complexa construcció de la nostra identitat, tenint en compte que una nació sense estat, com és lògic, té una sèrie de problemes afegits que la fan molt més complexa. I això no s’ha d’explicar només entre els especialistes, també s’ha de divulgar entre la ciutadania i, per tant, havia de ser un llibre entenedor, rigorós, ben escrit, ben informat i comprensible per a tothom. Finalment, ha sigut un repte editorial, perquè hem reunit un grup de 136 autors especialitzats per escriure els més de 200 episodis».

La memòria pot ser selectiva i, de vegades, manipulada. Com gestiona el llibre les distorsions o omissions que de vegades van lligades a aquesta memòria nacional?

«Com tota societat moderna, el país és conflictiu, i això genera enfrontaments interns que creen memòries pròpies. A Catalu-

nya hi ha hagut carlins i liberals, monàrquics i republicans, catalanistes i espanyolistes, botiflers i austriacistes, patrons i obrers, amos i pagesos… Cadascú genera el seu discurs, els seus referents, la seva mitologia, i tot això s’ha de recollir perquè forma part de la catalanitat. Són tan catalans els uns com els altres. És a dir, com tota societat, no som d’una unanimitat absoluta. Hi ha referents que són assumits per bona part, però altres que són més de grup, però de grups que són també catalans i, per tant, no tenim per què amagar-los».

En el context actual, en què hi ha un debat constant i obert sobre identitat i independència, quin paper creieu que juga aquesta memòria?

Camí de ronda

Gaspar Cervantes

Fa uns anys, en el tram del carrer de Cervantes, a Tarragona, entre els carrers Colom i Lleida, hi havia un taller de reparació de vehicles que s’anomenava El Ingenioso Hidalgo. L’enginyós propietari devia pensar que el Cervantes del carrer era l’autor del Quixot i no pas del seu parent, el cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta, arquebisbe de Tarragona i fundador de la Universitat de la que va ser primer rector Joan Terés, al que em referia fa una setmana. Tan gran pot ser el desconeixement que tenim de nosaltres mateixos.

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

«La memòria és un referent que hem de tenir present, però no podem ser esclaus de la nostàlgia. Un tret específic de la societat catalana és la capacitat d’adaptar-se als canvis. Per exemple, durant el franquisme va arribar molta gent de fora de Catalunya i les condicions polítiques no permetien un arrelament al país, a la seva llengua, tradicions i cultura. Això s’ha d’abordar a partir de la mort del dictador, en la transi-

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

ció i cap endavant. Ara tal vegada ens trobem amb una situació similar. Tot i que les circumstàncies polítiques no són les mateixes, tenim una onada migratòria nova, molt massiva que, d’alguna manera, posa en qüestió, entre altres coses, l’ús del català com a llengua pròpia i majoritària del país. Davant d’això, la societat reacciona». La transmissió de referents és fonamental.

«Tot es transforma. Ara tenim uns referents que no són els mateixos dels nostres besavis. Tot ha anat canviant, i jo crec que en el futur passarà el mateix. Algunes coses del passat les utilitzarem i les transformarem, altres quedaran més amagades, i se’n crearan de noves. Tenim la capacitat per ferho».

Heu dedicat el llibre al reusenc Pere Anguera.

«A part de ser un gran amic meu, Pere Anguera va ser pioner a tractar aquestes qüestions, estava preocupat i en va escriure llibres,

com ara l’excel·lent El català al segle XIX: de llengua del poble a llengua nacional». Què us agradaria que el lector s’endugués després de llegir La memòria dels catalans? «D’una banda, un increment de l’autoestima. Sovint els catalans som pessimistes sobre el que hem estat, el que som i els referents que tenim. Penso que un llibre com aquest ens reforça l’autoestima. També ha de servir per entendre que la identitat és una cosa complexa i en construcció, que canvia, que es modifica i que s’adapta a les circumstàncies. No hem de viure esclaus del passat ni ser existencialistes en el sentit de creure que som una mena de gent predestinada pel fet de tenir determinats elements que han format el nostre caràcter ja des de lluny. Hem d’abordar els reptes de futur amb les mateixes armes que els nostres avis. És a dir, adaptant-nos a les circumstàncies per reeixir».

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Cervantes és una mostra clara de la vitalitat de la ciutat i del Camp en el segle XVI. La seu de Tarragona, primada de les Espanyes i capital eclesiàstica de Catalunya, és capaç d’atreure personatges de primera línia, com el mateix Cervantes, que va ser un dels oradors destacats en el concili de Trento i que havia tingut una carrera eclesiàstica destacada a Itàlia. La Universitat, fundada el 1572 i desapareguda, com la resta d’universitats catalanes després de la Guerra de Successió, en va ser el llegat més important.

La seu va situar-se al cantó de migjorn de la Rambla Vella, entre el convent dels fra menors i l’hospital. Avui ja no en queda res, però, en canvi encara hi resta l’església de Sant Agustí, originàriament dels jesuïtes, que van ser atrets a Tarragona pel cardenal Cervantes, d’acord amb l’esperit tridentí que representava plenament. De fet, la Rambla Vella, una via més aviat descuidada, és l’espai urbà més representatiu d’un Renaixement que tenim oblidat.

Jordi

Jaria-Manzano

Professor de Dret constitucional (URV)

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Cristina Serret Alonso

Borja de Riquer és catedràtic emèrit d’Història contemporània. Tjerk van der Meulen