Tarragona 4
La Xarxa Santa Tecla commemora amb la seva comunitat el 25è aniversari amb un acte al Port
Tarragona 3
Suspès el procés per escollir l’executiva de Junts perquè una candidatura s’hauria saltat la normativa dels comicis
Opinió 21 Montserrat Flores i Marina Berasategui. Transformació urbanística i participació ciutadana per al Reus del futur
Serveis públics
La reclamació col·lectiva pretén aconseguir millores en els seus drets laborals: «Ja n’hi ha prou de sortir a apagar focs sense cobertura ni seguretat social, ni prevenció de riscos laborals, ni materials ni vehicles dignes»
El Reus FC Reddis perd 0-2 contra la Real Sociedad després d’una gran primera part de Copa
El sedàs de la selecció deixa només dos candidats a la direcció del MNAT Tarragona l 2
Patrimoni l Deu persones s’han presentat al concurs públic per l’alt càrrec, però només dues han sigut admeses
Oriol Castro Sanz
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ultima el relleu de Mònica Borrell a la direcció. L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACPC) va obrir fa mesos el procés de selecció i aquesta setmana ha publicat el llistat definitiu d’admesos i exclosos. S’hi han presentat deu candidats, però només dos han sigut admesos. Per motius de confidencialitat, no s’han publicat els seus noms. La majoria de persones excloses ho han sigut per no acreditar la suficient experiència en llocs de responsabilitat en l’àmbit museístic. Segons les bases publicades, es demana una experiència d’un mínim de tres anys en aquestes funcions. Altres candidats no han sigut seleccionats per no acreditar els coneixements necessaris sobre museologia i sobre la temàtica del MNAT. Més enllà, un dels requisits d’aquesta primera fase és elaborar un projecte de futur del MNAT, on es recullin els «aspectes de funcionament i línies programàtiques» a impulsar en els anys vinents en el Museu d’acord amb els objectius de l’estratègia Museus 2030 Pla de Museus de Catalunya.
La retribució d’aquest alt
La retribució d’aquest alt càrrec serà de 65.233,96 euros anuals
càrrec serà de 65.233,96 euros anuals, en 14 pagues, amb una jornada laboral superior a la
normal. El concurs passarà ara a una segona fase, on es faran entrevistes als candidats admesos, que també hauran de defensar el projecte presentat. La Comissió de valoració estarà integrada per dos membres en representació de l’ACPC, dos membres representants del Departa-
Patrimoni l La Generalitat organitza una jornada especial
O.C.S.
La Generalitat de Catalunya organitza avui una jornada especial que girarà entorn de la gestió del patrimoni mundial de Tàrraco en l’any que es commemora el 25è aniversari de la declaració de la Unesco. L’esdeveniment busca expo-
sar què suposa formar part de la llista de patrimoni mundial de la UNESCO, reflexionar sobre què s’ha dut a terme i com ha repercutit aquesta inscripció durant aquests 25 anys. La jornada durarà de 9.30 a 16.30 hores i se celebrarà a la Sala del sarcòfag del Pretori. El gran moment arribarà a les 16
hores, ja que es presentarà el pla de gestió del Conjunt Arqueològic de Tàrraco, un document llargament esperat. La presentació anirà a càrrec de Maite Miró, cap del Servei del Patrimoni Arqueològic i Palenteològic; de Marina Miquel, subdirectora general del Patrimoni Arquitectònic,
ment de Cultura, i un membre representant relacionat amb l’àmbit específic del museu.
De cara al 2026 L’ACPC no té un termini determinat de resolució del concurs, però tot apunta al fet que el nou director es donarà a conèixer a inicis de l’any vi-
Arqueològic i Paleontològic; de Joaquim Borràs, director general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura; i de Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona.
Un document de planificació dels monuments que reclamava l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura i que es va iniciar l’any 2014. D’aquesta manera, la ciutat compleix amb els requisits de l’ens i entrega un full de ruta amb el qual compten un 30% de les ciutats patrimoni mundial d’Espanya.
nent. Aquesta nova persona serà la que dirigirà el MNAT en el procés de formació del Consorci de Tàrraco. En la primera fase de constitució, els serveis i personal vinculats al Museu d’Història de Tarragona (MHT) i al MNAT s’integraran al Consorci, amb un total de 52 treballadors municipals
L’apunt
Mònica Borrell és la directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya
Mònica Borrell, qui era fins enguany la directora del MNAT, ja treballa com la nova directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Borrell ha treballat durant vuit anys al museu tarragoní i ha acabat la seva etapa en un gran moment.
i 28 de la Generalitat, als quals s’afegiran 9 noves incorporacions, tal com es va explicar fa mesos.
Reobertura
A banda, aquest nou director estrenarà el nou projecte museogràfic, així com la rehabilitació integral de l’edifici, que permetrà la reobertura de l’espai. L’objectiu del MNAT és reobrir amb una nova exposició que esdevingui un «referent» de l’època romana de Catalunya. Una nova persona per estar al capdavant del futur del MNAT.
Política l La formació sobiranista ha detectat que una de les candidatures ha vulnerat la normativa que regia els comicis
Junts per Catalunya ha suspès les eleccions per escollir la nova executiva local del partit a la ciutat de Tarragona. La formació ha pres aquesta decisió després de detectar que una de les candidatures havia vulnerat les normes que regien els comicis que havien de començar ahir i finalitzar aquesta tarda. Arran d’aquesta irregularitat, la votació ha quedat paralitzada fins que es determini una nova data per a la seva celebració.
Els militants tarragonins van conèixer la decisió aquest
dimecres al matí, quan la Sindicatura Electoral de JxCat va emetre una resolució en la qual exposava que «s’han anat succeint diverses vulneracions d’aquestes normes per part d’una de les candidatures, que han estat comunicades i gestionades de manera individual». A més, ahir l’òrgan va rebre «una nova queixa que posa de relleu la realització reiterada de certes activitats restringides per la normativa vulnerada». Segons fonts del partit, un militant hauria rebut un missatge de Whatsapp per part del «sector crític» de Junts a
Tarragona demanant el seu vot per la candidatura «Junts per ser més» encapçalada per Josep Maria Llort. L’afectat hauria denunciat davant la Sindicatura Electoral l’ús del seu número de telèfon sense el seu consentiment.
Des de la llista de Llort reconeixen haver contactat amb militants del partit, ja que «no s’ha celebrat cap assemblea perquè els candidats puguem explicar els nostres programes electorals». «Creiem que era el més lògic», apunten. «Vam demanar el cens dels militants tarragonins a Barcelona», explica el mateix
Festes l La Rambla Nova de Tarragona ho té tot a punt per convertir-se a partir de demà en un dels epicentres més nadalencs de la ciutat. D’una banda, les tradicionals Fires de Nadal i d’Artesania organitzades per Mercats de Tarragona obriran les seves portes aquest dijous i divendres, respectivament, oferint als tarragonins una àmplia
oferta de productes de decoració nadalenca i artesans. Les dues fires, que sumen un total de 44 expositors, estan ubicades de manera consecutiva des del tram del Col·legi de les Teresianes de la Rambla Nova fins a l’alada del Teatre Metropol, creant així un eix comercial únic que tindrà activitat en conjunt des del 4 de desembre fins al 6 de ge-
ner. La Fira de Nadal obrirà del 4 al 24 de desembre, mentre que la Fira d’Artesania ho farà des del dia 5 de desembre a les 17.00h al 6 de gener. L’horari d’obertura general al públic dels dos mercats serà de 10:00 a 21:00 hores. D’altra banda, Mercats de Tarragona ha ubicat un paquet de regal vermell de grans dimensions. Redacció
Un militant hauria rebut un missatge de la llista de Llort demanant el seu vot
Llort, qui assegura que «vam demanar la cessió del local del partit a la ciutat i ens ho van
denegar». D’altra banda, assegura que persones partidàries a la seva candidatura també «han rebut trucades de l’altra llista i s’ha denunciat davant la Sindicatura».
«Desigualtat d’oportunitats» L’altra candidata a la presidència de l’executiva local,
Belén Riola, no ha volgut fer declaracions respecte a la suspensió de les eleccions i es manté a l’espera dels pròxims passos de la Sindicatura, que ha paralitzat el procés després d’estimar que aquesta irregularitat «ha generat desigualtat d’oportunitats de les llistes presentades».
Imatge de les fires de Nadal i Artesania de l’any passat. David Oliete
Salut l L’entitat va celebrar l’efemèride amb un acte que va repassar els seus orígens i els reptes de futur
La Xarxa Santa Tecla va celebrar ahir els seus 25 anys d’atenció sanitària i social integral a Tarragona en un acte commemoratiu al Tinglado 1 del Moll de Costa que va reunir professionals de totes les seves àrees, representants de les fundacions adherides i membres de la comunitat. Durant la jornada, conduïda pel periodista Esteve Giralt, els assistents van poder escoltar dues taules rodones sota el lema Som present, tenim passat i tenim futur, formades per diferents professionals de la Xarxa.
La primera, dedicada als seus orígens i a l’evolució del model integral, va reunir a Palmira Jolonch, Lourdes Gorg, Carmen Júarez i Eduard Roig. Els participants van recordar els inicis del projecte, anècdotes i moments clau, així com les primeres passes
per sumar l’àmbit social al sanitari. La segona conversa, dedicada al futur, va comptar amb Laura Fernández, Roger Burull, Lluís Adell, i Ana Flores. Durant aquesta, els ponents van analitzar reptes del futur com el paper de la tecnologia, la digitalització i la intel·ligència artificial en l’àmbit sanitari.
Tot seguit va ser el torn del director general de la Xarxa Santa Tecla, el Dr. Joan Maria Adserà, que va cloure els parlaments de l’acte amb un discurs que va combinar memòria històrica i projecció de futur. Adserà va recordar que tot i que la Xarxa es va constituir l’any 2000, l’Hospital Santa Tecla compta amb un llegat de més de 850 anys d’història. També va posar en valor la seva trajectòria docent, que va celebrar 50 anys durant el passat mes de novembre.
A més, va repassar moments decisius en la història
de l’entitat, com la creació del mapa sanitari català els anys 80 o el pla d’empresa de 1994 que va arrencar el seu procés de transformació. El director general va destacar també el creixement exponencial de l’organització, que va passar de tenir uns 700 professionals l’any 2000 a gairebé 4.000 el
dia d’avui, i una gestió de 44 equipaments. Així i tot, va subratllar, «els valors fundacionals de la Xarxa sempre han estat el respecte i la dignitat en la vida i també en la mort, i aquests continuen plenament vigents 25 anys després». Adserà va destacar diversos projectes en els quals
L’organització compta amb uns 4.000 professionals i 44 equipaments
treballa actualment l’organització, com la futura ampliació de l’Hospital del Vendrell o la nova residència de La Muntanyeta a Bonavista.
Atrevir-se a somiar «Gràcies a tots els somiadors que heu fet possible aquest viatge. Tots hem de tenir somnis i objectius ambiciosos i creure que tots som capaços d’aconseguir coses que a primera vista poden semblar molt difícils. Hem d’atrevir-nos a imaginar un futur millor. Més gran, més llarg», va concloure. La part final de l’acte va incloure un joc participatiu que va consistir en la construcció d’un puzle gegant amb forma de la Tau de
Les frases
«La mirada integral posa la persona al centre, però tenint en compte el seu entorn» — Roger Borrull. Director tècnic d’àmbit social
«Els valors de la Xarxa sempre han estat el respecte i la dignitat, en la vida i en la mort» — Joan Maria Adserà. Director General de la Xarxa Santa Tecla
la Xarxa Santa Tecla, amb peces representatives de les vuit entitats que la conformen. El brindis de celebració i l’actuació musical de The Stornells & Angie Rodríguez, amb la col·laboració de professionals de l’Hospital del Vendrell, van posar punt final a la nit.
Equipaments l L’antiga masia acull les oficines del SIS, així com altres serveis socials del barri
L’antiga masia de la Torreforta va reobrir ahir les seves portes, convertida en el nou Espai Familiar de Ponent, un equipament destinat a l’acompanyament i el suport socioeducatiu d’infants, adolescents i famílies. Així, ara l’edifici acull les oficines del Servei d’Intervenció Socioeducativa de Ponent, fins aleshores repartides entre el Centre Cívic de Torreforta i les escoles municipals.
«La reobertura de la Torreforta representa un pas ferm en el compromís de l’Ajuntament i de l’IMSST en la protecció i el benestar dels infants i adolescents, i per extensió, de les seves famílies. Quan parlem d’infància no parlem només d’una etapa vital, parlem de drets, de dignitat i d’oportunitats. Cada nen i nena
mereix créixer en un entorn segur per desenvolupar-se plenament», va assegurar l’alcalde de Tarragona, Rubén
Viñuales, durant l’acte d’obertura. També va posar en valor la recuperació de l’edifici històric, «un espai emblemàtic
per al barri i per a la ciutat, que torna a tenir vida al servei de la comunitat». «Volem que aquest edifici sigui un
La reobertura de l’edifici, en desús des del 2017, ha costat 265.182,39 euros
referent per a la infància i les famílies, una mostra clara de la nostra aposta per la igualtat d’oportunitats i la inclusió», va subratllar el batlle. A més del SIS, l’equipament també allotjarà serveis com el SOAF Servei d’Orientació i Atenció a Famílies), el SIFE (Servei d’Integració en Famílies Extenses), i el SEAIA (Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i Adolescència). «Aquest Espai Familiar és molt més que un servei, és un espai d’acompanyament a històries de vida», va remarcar la consellera de Serveis Socials, Cecilia Mangini. «La
posada en marxa d’aquest espai és un pas fonamental per assegurar el benestar dels menors i també per a donar eines a les famílies que afronten una situació de vida complexa. Creiem que aquest projecte contribuirà a generar oportunitats i a consolidar un model d’atenció més proper, preventiu i transformador», va afegir.
Un edifici amb història
La masia va ser construïda durant el segle XVII com a torre de defensa de la ciutat. Posteriorment, va tenir usos militars durant la Guerra del Francès, i es va fer servir com a refugi durant la Guerra Civil. L’edifici, que ja havia albergat la seu de l’IMSST entre 1993 i 2015 i posteriorment la del Patronat Municipal d’Esports fins al 2017, ha romàs en desús fins ara. Aquest consta d’una planta baixa i tres pisos superiors que combinen zones administratives, sales de treball, despatxos d’atenció i espais polivalents. També s’ha recuperat la zona exterior, que es destinarà a usos comunitaris. El pressupost destinat a l’obertura de l’immoble ha estat de 265.181,39 euros.
Marta Omella Blanco
Hi ha qui diu que els límits hi són per a trencar-los i qui els entén com una guia. Però per al Joan Pascual, aquests límits no són murs ni fronteres, sinó un espai familiar, un territori còmode on la línia fina entre les diferents disciplines artístiques s’esborrona fins a convertir-se en llenguatge propi. És en aquesta franja indefinida, explica el cofundador, on neix i creix Zona Zàlata. Enguany la companyia de teatre celebra 40 anys, però segons narra Pascual, la seva història es comença a escriure força abans. «Professionalment, fa 48 anys que hi som», apunta. Tècnicament, els primers passos es van fer a València, de manera «accidental». «Jo vaig baixar per fer escenografia, però al final vaig acabar fent teatre», recorda. Allà coneixeria també la Marta Grau, avui el segon pilar històric de la companyia. Així, relata, el projecte va viatjar de València a Tàrrega, i de Tàrrega a Tarragona, passant per un parèntesi de quatre anys entre Tarragona i Madrid, fins
l Cultura
La companyia de teatre tarragonina celebra 40 anys de treball escènic, formació i recerca
que finalment el grup es va consolidar aquí, on va acabar trobant aquest segell propi del qual tant s’enorgulleixen; la «poètica zalatera», com ells mateixos l’anomenen. Aquesta, detalla Pascual, viu en «una línia artística que transita entre disciplines»: teatre, dansa, acció plàstica, música i espai escènic en «di-
àleg constant». «Quan la gent veu un espectacle nostre, veu que és Zàlata», afirma. La corporalitat, la visualitat i la recerca permanent són els elements que defineixen aquesta identitat. El col·lectiu funciona amb una combinació poc habitual de professionalitat i autosuficiència. «Tenim músics, filòlegs, artistes.... Som
unes 14 persones molt implicades, i això ens dona una riquesa enorme», assegura. La música en directe és una altra obsessió que mantenen viva des de fa dècades «Per nosaltres o és un afegit; és part central de l’espectacle», afirma. La recerca, però, no és només artística. També és pedagògica. El director porta 32
anys al capdavant de l’Aula de Teatre de la URV, un espai on molts membres de la companyia també imparteixen formació. «Jo em reivindico com a mestre», diu. «L’aprenentatge escènic és també una eina de coneixement personal i comunitari», assenyala. Aquest compromís amb la investigació els ha portat a treballar
El grup ha treballat amb Tarraco Viva en reconstruccions de teatre clàssic
amb el festival Tarraco Viva, on han participat en projectes de reconstrucció del teatre clàssic. «Aquesta mirada cap al passat ens ajuda a entendre millor el present», apunta. La companyia va celebrar el seu 40è aniversari el novembre amb l’espectacle Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos amb textos de Rafael Albetrti i la direcció de Pascual. «Aquest integra tres elements que han marcat el trajecte del grup: la pròpia poètica, el surrealisme —coincidint amb el centenari del manifest d’André Breton— i la literatura d’Alberti i Lorca, transformada en diàleg al qual hem incorporat un fil conductor que és una crítica social de les nostres pròpies contradiccions com a humans», detalla el director. «Arribar als 40 anys vol dir que estem vius», riu. El futur pot ser incert, però la voluntat del grup és clara. «La nostra intenció és continuar creixent», assegura.
El manifest es va llegir a la Plaça de la Font de Tarragona. Joan
Societat l Amb motiu del Dia Munidal de les Persones amb Discapacitat, moltes entitats de la ciutat van fer una cercavila aquest dimecres des de la Rambla Nova fins a la plaça de la Font, acompanyats de les gegantes Flora i Frida. Diversos representants de l'Ajuntament de Tarragona i membres de les entitats van llegir un manifest. En la lectura, les entitats van reclamar major drets i inclusió social i van donar gràcies als professionals que els ajuden en el dia a dia. La jornada va acabar amb música i esmorzar. Redacció
equilibrar l’oferta i la distribució de les places. Ajuntament de Reus
Educació l Són dues de les propostes que s’han plantejat al Departament d’Educació per al curs 2026-27
Sergi Peralta Moreno
Les administracions públiques ja estan treballant en l’oferta educativa per al curs 2026-27. Segons ha pogut saber Diari Més i han confirmat fonts municipals, l’Ajuntament de Reus ha plantejat al Departament d’Educació i Formació Professional un seguit de propostes com el manteniment de la totalitat de les línies educatives, la reducció generalitzada de ràtios a I3 i una modificació de la zonificació escolar, amb la suma de l’Escola Pompeu Fabra a la zona D, a més d’accions com ampliar l’oferta de grups singulars, disposar de nous instituts-escola o esdevenir Zona de Governança Educativa.
El consistori proposa canviar l’Escola Pompeu Fabra de la zona A a la zona D per equilibrar la distribució i l’oferta de places. Per al vigent curs 2025-26, l’àrea A disposava de sis opcions públiques i dues concertades, mentre que l’àmbit D comptava amb tres centres públics —La Vitxeta, Pi del Burgar i Rubió i Ors— i dos concertats —Sant Josep i Sant Pau—. De fet, una vintena de famílies van exigir més places escolars públiques en aquest entorn, així com la reobertura de la línia d’I3 tancada a l’Escola La Vitxeta, després de no obtenir plaça en els centres sol·licitats. L’Ajuntament apunta que l’assumpte es va resoldre analitzant cas per cas amb els pares afectats,
Reus ha demanat esdevenir Zona de Governança Educativa
oferint alternatives com que els fills poguessin anar a centres pròxims a la seva llar encara que es trobessin en una altra zona educativa.
La nova zonificació escolar, que va ser aprovada a principis del 2025 i que va entrar en vigor en el present curs, divideix la ciutat en quatre grans blocs i busca lluitar contra la segregació escolar. Això no obstant, la regidora d’Educació i Ciutadania, Pilar López, va remarcar que els resultats s’anirien avaluant a través
L’apunt
Impulsar l’oferta singular per acabar amb la segregació
La regidoria d’Educació i Ciutadania està impulsant l’oferta singular —especialment en tres centres educatius de la ciutat, les escoles Pompeu Fabra, Rubió i Ors i Marià Fortuny— com una eina per promoure la diversitat i evitar la segre-
d’una comissió que permetria aplicar modificacions o rectificacions si es conside-
També es planteja que es mantinguin totes les línies i reduir les ràtios
classes, l’Ajuntament ha considerat oportú canviar l’àmbit de l’Escola Pompeu Fabra. En aquesta línia, l’Ajuntament recorda «l’aposta del govern municipal per l’escola pública i per combatre la segregació escolar», una «aposta compartida i consensuada amb la Generalitat de Catalunya» i una dinàmica que es continua treballant «per al pròxim curs». Reus també demana mantenir la globalitat de les línies educatives actives i ampliar a totes les zones la reducció de ràtios aconseguida per aquest curs en alguns punts, així com l’oferta de grups singulars. Tot i el descens de la natalitat, a Reus, la matrícula viva —arribada d’alumnes després de l’inici de les classes— és un fenomen creixent, de forma que les mesures plantejades permetrien distribuir millor els grups i lluitar contra la segregació. En aquest context, s’ha sol·licitat disposar d’una aula d’acollida intensiva més a la ciutat i recursos d’aula d’acollida a les escoles que reben més estudiants nouvinguts. A més, s’ha suggerit que hi hagi nous instituts-escola on s’integrin els estudis infantils, de primària i secundària, una estructura que facilita la trajectòria acadèmica i vivencial dels joves. Sobre aquest punt, hi hauria diferents possibilitats sobre la taula.
gació escolar. La iniciativa permet que grups de famílies puguin sol·licitar accedir conjuntament a un centre, sempre que pertanyi a la seva zona escolar i que la proposta sigui autoritzada pel Departament. L’oferta singular s’adreça especialment a escoles amb una alta concentració d’alumnat amb necessitats educatives específiques i busca afavorir una demanda més heterogènia.
rés oportú. Superat el primer any d’aquesta divisió a l’hora de regir la preinscripció a les
Governança educativa Addicionalment, l’Ajuntament de Reus ha demanat formalment a la conselleria d’Educació esdevenir Zona de Governança Educativa per implicar-se amb corresponsabilitat en la cogovernança educativa de Reus, essent conscient «que l’administració local és la primera a la qual recorre la ciutadania» i dels trets diferencials de la ciutat en matèria educativa. És una eina impulsada pel Govern que pretén millorar la gestió territorial i la coordinació entre agents educatius. Actualment, s’està duent una prova pilot en cinc zones de Catalunya.
Els centres cívics preparen activitats per Nadal
Societat l La regidoria de Relacions Ciutadanes organitza una completa programació d'activitats de Nadal per a tots els públics a través de la xarxa de centres cívics, casals municipals de la gent gran i la Federació d'Associacions de Veïns. Es duran a terme activitats com exposicions, ballades d'elements festius, tions, recollida de cartes, torronades i moltes altres iniciatives. A més, els dissabtes 13 i 20 de desembre al matí el Parc Mas Iglesias i la plaça de la Cultura de la Pau es convertiran en escenaris d'espectacles familiars d'animació nadalenca. Redacció
Cultura l Les Biblioteques Municipals de Reus impulsen enguany un programa d'activitats de Nadal amb el lema "Un Nadal per la pau". Aquesta iniciativa inclou activitats habituals de l'època nadalenca i propostes específiques dedicades a la reflexió i la sensibilització al voltant de la pau. L'objectiu d'aquesta iniciativa és posar de manifest la importància de vetllar pels valors de la diversitat i la justícia social. A més, tothom qui vulgui podrà aprofitar per adherir-se al manifest "Reus, ciutat lectora", redactat en el marc del Pla de Lectura de Reus. Redacció
L’Institut Sanitari Pere Virgili, o hauríem de dir Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud, comença una nova etapa en la celebració del seu 20è aniversari. Una efemèride que van voler celebrar gairebé omplint el Teatre Bartrina de dalt a baix ahir dimecres 3 de desembre al vespre i que va comptar amb la presència de diferents personalitats del territori pel que fa al sector de la medicina i la recerca sanitària. Precisament, parlar de “Catalunya Sud” no va ser un concepte triat a l’atzar, ja que si una cosa es va posar l’accent va ser en l’equilibri territorial i com la medicina, com tants altres camps, es poden i s’han d’impulsar des de tots els indrets del país. El president del Consell Social de l’IISPV, Ramon Gomis, va destacar la transferència de coneixement i la creació de talent com alguns dels principals aspectes que la institució havia impulsat en un territori molt “ampli” i “divers”. «Per nosaltres, ciència i territori són dos conceptes que formen part de la mateixa moneda. Han estat dues dècades que han transformat com entenem tots la recerca, la salut i la innovació, tant al Camp de Tarragona com a Terres de l’Ebre», va remarcar la consellera Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Núria Montserrat. Tots els conferenciants van assenyalar com l’institut havia nascut en el seu moment amb vocació de «servei públic» i que havia crescut «amb ambició i talent». «20 anys poden semblar, depèn de com, poca cosa. Però en 20 anys aquest institut ha passat de ser un projecte emergent i prometedor a convertir-se en un actor imprescindible del sistema de coneixement i recerca de Catalunya», va reconèixer la consellera. Per la seva banda, la batllessa de Reus, Sandra Guaita, va apuntar que es tractava d’una celebració molt «important», i no tan sols per «la il·lusió que em fa com a extreballadora de l’IISPV». «Cal posar en relleu què signifiquen els cen-
L’IISPV obre una etapa nova després de 20 anys
tres de recerca en els territoris. Quan tenim l’oportunitat des d’un territori de tenir centres de recerca potents com l’IISPV esdevenen dinàmiques de coneixement molt importants, que no tan sols tenen impacte en els currículums dels investigadors, sinó que tenen un impacte directe en la vida de la gent”.
«A través d’una estructura ubicada aquí a l’Hospital Sant Joan, el nostre objectiu era donar servei a les tres regions sanitàries», va apuntar
Fotografia del nou logotip presentat per l’IISPV durant l’acte
Territori
La consellera de Recerca va qualificar l’IISPV com a agent transformador
el director de l’IISPV, Joan Josep Vendrell. El director va llençar un dels conceptes més rellevants que definia la tasca dels últims anys de la institució, «equitat», necessària per a fer que les millores en recerca sanitària no sigui un privilegi tancat a un indret, sinó que s’estengui a tot el territori.
Via Pública l Els tècnics aniran identificats perquè la ciutadania els pugui traslladar qualsevol qüestió
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus ha posat en marxa un nou programari informàtic que permetrà als tècnics i inspectors de la regidoria de Via Pública fer un seguiment en temps real de les tasques que dur a terme el servei de neteja i recollida de residus de la ciutat. A través d’unes tauletes tàctils els inspectors poden localitzar el posicionament dels vehicles de la neteja, una eina que ha de servir per analitzar la feina de l’empresa adjudicatària i «guanyar en eficiència». El regidor de l’àrea, Daniel Marcos, destaca que aquesta novetat ha de servir per «fiscalitzar el servei de recollida de residus». «Volem poder detectar totes aquestes incidències que ens trasllada la ciutadania in situ, donar resposta i traslladar-ho de manera ràpida a l’empresa adjudicatària perquè prengui les mesures necessàries», afirma el regidor. Per tant, aquest nou sistema tecnològic ha de permetre
evitar l’aparició de «punts negres», verificar la correcta execució de les rutes i tenir dades més acurades del servei de neteja per poder esmenar
Coneixement l El 2026, impulsarà idees com una càtedra en alimentació, salut i sostenibilitat
El Hub Foodtech & Nutrition va celebrar ahir la seva jornada anual, una cita que va servir per analitzar com ha anat el 2025 i per presentar el pla de treball per al 2026. La feina s’ha centrat en tres eixos estratègics «que ens preocupen i ocupen», tal com va expressar l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. Es tracta del talent, la innovació i la internacionalització. L’any vinent, s’introduiran novetats com una càtedra en nutrició, salut i sostenibilitat,
de bracet amb la URV, la disposició d’un estand a la Fira Alimentària de Barcelona o la creació d’un observatori econòmic de l’ecosistema per recollir dades sobre l’estat del sector. També s’han impulsat projectes col·laboratius innovadors centrats en els reptes de l’alimentació saludable i la sostenibilitat, que estan en fase de cerca de finançament. Amb el talent, s’han dedicat esforços a l’actualització formativa dels professionals i a combatre el desconeixement de les opcions laborals. El 2026, s’engegaran microcre-
amb celeritat qualsevol situació. «És una manera d’oferir més transparència i informació i treballar punts de millora per oferir el millor servei a
la ciutat», afegeix. Marcos fa valdre que aquesta millora tecnològica se suma a la resta de canvis implementats durant el mandat com el desple-
La novetat pretén donar més agilitat a la resolució de les incidències
gament de diferents plans de neteja com el Pla Barri a Barri, entre d’altres.
Inspectors a peu de carrer Una altra novetat a tenir en compte és que els equips d’inspecció de la regidoria que treballen a peu de carrer aniran degudament identificats amb armilles fluorescents durant la realització de la seva tasca a la via pública. L’objectiu d’aquesta mesura és que els ciutadans els puguin reconèixer amb facilitat per a traslladar-los qualsevol petició. «Aniran amb una identificació pertinent del Departament perquè puguin ser més visibles i propers. Volem que la ciutadania pugui veure la feina que l’Ajuntament fa a peu de carrer i que els puguin traslladar qualsevol mena
de necessitat, suggeriment o queixa», subratlla Daniel Marcos.
D’aquesta manera, aquests dos canvis introduïts conjuntament permetran donar respostes àgils a qualsevol queixa produïda a peu de carrer. Els inspectors, degudament identificats, atendran les consultes i peticions ciutadanes o actuaran d’ofici davant de qualsevol situació irregular que vegin. Podran revisar l’execució en temps real i la posició dels vehicles del servei de recollida de la brossa i podran enviar un missatge ràpid amb fotografia inclosa en l’empresa a través de la tauleta tàctil. «Volem tenir aquesta proximitat amb la ciutadania. Fins ara totes les queixes que rebíem al Departament es traslladaven a l’equip tècnic que després anaven a verificar-ho. Ara serà més directe», afirma el regidor de Via Pública de l’Ajuntament de Reus.
Contacte
Tot i que la implementació d’aquestes novetats ha de permetre una resolució més àgil de qualsevol incidència, la ciutadania continua tenint a la seva disposició els canals habituals de l’Ajuntament per traslladar qualsevol dubte o suggeriment. El Departament de Via Pública atén trucades telefòniques de dilluns a divendres en horari de 9 a 14 hores al 977 01 00 22 i també posa a disposició de la ciutadania l’adreça electrònica info.viapublica@reus.cat.
dencials, amb continguts adaptats a les necessitats de les empreses, i s’organitzaran
dos speed datings per connectar estudiants d’FP i la universitat amb el sector. Guaita va
subratllar que el hub és «una peça fonamental per anar transformant la ciutat des de
diferents eixos». En l’actualitat, l’ecosistema està conformat per 77 empreses.
Memòria l La documentació abasta des del 1907 fins a l'actualitat i una part es digitalitzarà
Redacció
La regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, i el degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Reus, Sergi Guillén, van signar ahir el contracte de cessió del fons de l’entitat, coincidint amb la celebració del seu 180è aniversari. Els documents que s’hi conserven, de valor històric i institucional, són el reflex de la llarga activitat de l’entitat al llarg dels anys i mostren, també, la seva evolució i adaptació als canvis socials, econòmics
La ciutat
i tecnològics. El fons abasta des del 1907 fins a l’actualitat i està format íntegrament per textos en suport paper en un bon estat de conservació. S’hi poden trobar elements com els estatuts, actes de les reunions dels òrgans de govern i informació relativa a congressos i col·loquis. Una vegada ingressat, el conjunt serà classificat i ordenat, descrit i preservat degudament als dipòsits. Una part de la documentació, la que es consideri més representativa, serà digitalitzada amb la finalitat de fer-la més accessible.
Inclusió l Reus va commemorar ahir el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. L'acte institucional va tenir lloc a la Biblioteca Xavier Amorós. Va incloure parlaments, la lectura del manifest, a càrrec del Taller Baix Camp i la Fundació Pere Mata, i diverses accions de sensibilització i visibilització. El públic va poder gaudir del
ball Pas a 3, a càrrec d’Epilep; d’una activitat de lectura fàcil, amb la Fundació +Tu; i d’una mostra de materials didàctics de lectura en braille, de relleus i textures, de l’ONCE. La programació del Dia de les Persones amb Discapacitat s’allarga tot el mes amb activitats gratuïtes i obertes, com contacontes inclusius o dues exposicions. Redacció
Sostenibilitat l La jornada sobre transició energètica tindrà lloc demà a firaReus
Redacció
La primera edició d’Enerhub Reus, el congrés de la transició energètica, que tindrà lloc demà, 5 de desembre, a firaReus Events, arriba amb les més de 450 entrades totalment exhaurides. Promoguda per l’empresa municipal Reus Energia, amb el suport de col·laboradors públics i privats, la jornada vol posicionar-se com a nucli estratègic de transformació energètica i erigir-se en espai de trobada per al diàleg.
El programa d’Enerhub inclou ponències, taules rodones i tallers sobre temes com l’emmagatzematge energètic a gran escala, la descarbonització industrial, les comunitats energètiques i les noves alternatives a la producció solar. L’espai incorporarà també un espai de networking, pensat perquè empreses, experts i institucions puguin establir sinergies, compartir experiències i generar noves oportunitats de col·laboració.
El plat fort serà la conferència de José Elías, fundador d’Audax Renovables, una de les veus més inspiradores
S’hi debatran temes com l’emmagatzematge o la descarbonització
del sector i qui aportarà una visió sobre com la iniciativa empresarial i la tecnologia poden impulsar el futur de
l’energia.
El regidor en cap de l’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio, manifesta que «Enerhub neix amb la vocació d’anar més enllà d’un punt de trobada per al debat, la innovació i la col·laboració entre empreses, institucions, món acadèmic i ciutadania».
«Volem que sigui un espai on
la teoria es converteixi en acció», conclou l’edil. Aquesta tarda tindrà lloc la recepció oficial de les persones participants en el congrés a l’Ajuntament de Reus. Tot seguit, gaudiran d’una visita guiada per la Casa Navàs, un dels monuments històrics més emblemàtics de la ciutat de Reus.
Cultura l La redacció del nou informe actualitzarà l’estat de les instal·lacions, els pressupostos i la necessitat de materials
Adam Díaz Garriga
La Diputació de Tarragona ha aprovat l’atorgament d’una nova subvenció nominativa per a «redactar la segona fase del Teatre Auditori» a l’Ajuntament de Cambrils. Un anunci que ha de representar la reactivació del projecte, i que serà independent de l’última revisió prevista el desembre del 2024 per l’anterior equip de govern, que prometia «desencallar» la proposta. La subvenció aprovada per la Diputació el passat 24 de novembre aportarà més de 150.000 euros al consistori cambrilenc per tornar a revisar l’estat de les instal·lacions, després de gairebé 16 anys amb la primera fase completada (l’exterior) i sense avenços en les següents dues projectades.
La redacció del nou informe, asseguren, es portarà a terme per avaluar la necessitat de nous materials, la seva qualitat i per determinar els
canvis en el pressupost. Segons s’ha afirmat des del consistori, la primera subvenció per avaluar el projecte «no es va assignar» i encara resta
la distribució interior de les instal·lacions. «Queda determinar quant valdrà», especifiquen, però preveuen que serà més del pressupost contem-
Política l Jordi Albert reclama al Parlament aturar el projecte LUPUS i la línia de 30 quilòmetres que travessa el Baix Camp i el Tarragonès
Redacció
Esquerra Republicana ha reobert el xoc amb el Govern per aturar macroprojectes privats de MAT, coincidint amb l’oposició territorial al parc eòlic del Baix Camp. Aquest dimecres, al Parlament, el diputat Jordi Albert va exigir a la consellera Sílvia Paneque que freni projectes com el LUPUS o la línia que travessa Vinyols i els Arcs, Riudoms, Montroig, Cambrils, Vila-seca, la Canonja, Constantí i Reus. Va recordar que la infraestructura preveu 91 torres i sis aerogeneradors entre Mont-
brió i Riudecanyes, i va reclamar que el Govern compleixi l’acord d’investidura que fixa un model renovable distribuït, participat i de proximitat. El conflicte polític coincideix amb el creixement de les mobilitzacions contra el projecte, que dimarts va tancar el termini d’al·legacions. La plataforma Aturem els molins ha presentat 2.500 signatures i denuncia impactes i sobre espais agraris, així com deficiències en els estudis d’impacte i possibles afectacions a l’àliga cuabarrada. Ajuntaments com Mont-roig, Vinyols, Riudoms, Botarell i
Vila-seca ja s’hi han oposat, i Riudoms ha aportat informes jurídics i ambientals propis per reforçar el rebuig. Constantí, la CUP i el GEPECEdC també van registrar allegacions en l’última jornada. El projecte preveu sis aerogeneradors de 180 metres, una línia de 66 kV de 27,7 km i noves pistes per transportar components, fet que podria dividir finques i comprometre i l’agricultura. La plataforma acusa les promotores d’un frau de llei per fraccionar la tramitació en sis expedients independents. Les cooperatives de Montbrió, Riudeca-
plat en les últimes revisions, situat en 8 milions d’euros en la informació aportada per l’Ajuntament de Cambrils durant el desembre del 2024.
El consistori preveu en més de 150.000 € el cost per actualitzar el projecte del 2007
L’Ajuntament preveu la necessitat de nous materials pel mal estat del recinte
El passat mes de setembre, l’alcalde del municipi, Oliver Klein, avançava a ACN pistes sobre les pròximes actuacions: «No volem rebaixar-ne la qualitat, però buscarem uns productes més pràctics i una utilització més quotidiana», afirmava el batlle. Fins ara, s’hi han invertit 3 milions d’euros, tot i que Klein va concretar que amb «una inversió de 5 milions més podrien obrir-lo al públic». Ara, podria contemplar-se una inversió més gran a causa del mal estat del recinte. El con-
sistori ha destacat actuacions prioritàries com les cobertes, els envans o els lavabos, que «han estat vandalitzats» durant l’última dècada.
Què sabem?
L’Ajuntament de Cambrils va confirmar durant el desembre del 2024 algunes de les actuacions que es durien a terme al Teatre Auditori, malgrat que encara no s’han mobilitzat els treballs. D’acord amb el replantejament de les obres previst, el projecte s’havia de dur a terme en tres fases, per «permetre disposar al municipi d’un espai per programar de manera estable teatre, dansa, música i altres arts escèniques».
L’objectiu era habilitar la sala principal «el més aviat possible» i, posteriorment, continuar amb les altres sales, l’àrea de restauració «o el conservatori». A més, plantejava una capacitat de 342 espectadors, a més de la construcció de dos camerinos.
La proposta contempla 91 torres metàl·liques i un traçat de gairebé 30 quilòmetres. Mar Rovira / ACN
nyes, Riudoms i Cambrils han presentat al·legacions. Entitats i consistoris reclamen suspendre la tramitació pels «greus perjudici» que com-
portaria al territori i insisteixen que cal reprendre el diàleg amb la Generalitat. ERC recorda que l’acord d’investidura amb el PSC compromet
el Govern a un model renovable distribuït, participat i de proximitat, i exigeix que es rebutgin tots els projectes que en quedin al marge.
Equipaments l Les obres començaran a principis del 2026 i suposaran una inversió de més de 3,8 MEUR
La Junta de Govern Local del Morell va aprovar el novembre l’adjudicació de dues obres estratègiques que marcaran el futur immediat del municipi: la nova pista poliesportiva coberta i la transformació del Centre de Serveis per a la Gent Gran en una residència assistida de 24 hores. Es tracta de dos projectes llargament reivindicats per la ciutadania i que, segons l’alcalde, Eloi Calbet, donen resposta a necessitats socials i esportives de primer ordre. Totes dues actuacions sumen una inversió global de més de 3,8 milions d’euros i preveuen l’inici dels treballs a principis de 2026, un cop completats els tràmits de formalització. La nova pista poliesportiva coberta, adjudicada a Cons-
tècnia 3 SL per un import de poc més de 2,1 milions d’euros, tindrà un termini d’execució de deu mesos. Un cop
Un dels espais de recollida tancats. Aj. de Vandellòs l’Hospitalet de l’Infant
Vandellòs
obligarà a identificar-se als espais de recollida de residus
Seguretat l Els veïns hauran d'accedir als espais d'emergència amb una app o un clauer
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant controlarà les àrees d’emergència de recollida de residus a la zona costanera, principalment, a través d’identificacions digi-
tals. La mesura, que ha entrat en vigor a inicis d’aquesta setmana, obligarà als veïns que vulguin accedir als espais a registrar-se a l’app Civiwaste, o en cas que prefereixin o no puguin optar a un telèfon mòbil, podran demanar una «clau»
superats tots els processos tècnics del Consell Català de l’Esport, el projecte permetrà dotar el municipi d’un espai
La mesura espera controlar els abocaments a la zona costanera
física al consistori amb un xip.
El nou control, d’acord amb l’Ajuntament, controlarà inicialment les zones de Masriudoms i de la urbanització de Vanessa Park que romanen tancades per evitar usos indeguts, relacionats amb el llançament de residus irregular. Els espais, denominats «d’emergència», tenen la funció d’oferir una alternativa als veïns que no fan ús del servei habitual del Porta a Porta, o necessiten desfer-se de residus «en moments puntuals». «A través de càmeres podrem analitzar les situacions i el tipus de residus que es dipositen», explicava la regidora de Medi Ambient, Laura Olmo. Un dels motius han estat algunes infraccions per abocaments il·legals, una en concret que va finalitzar amb una sanció per part del consistori. D’acord amb l’edil, «no hi ha límit d’entrades» a la zona vigilada, però es pretén que l’ús «sigui correcte».
cobert, versàtil i adaptat a les necessitats de les entitats esportives, dels centres educatius i de diverses activitats
La futura pista coberta oferirà servei a entitats, escoles i activitats municipals
municipals. Entrenaments, competicions, propostes pedagògiques i actes de gran format hi trobaran cabuda en un recinte dissenyat per donar servei a centenars d’usuaris. La regidoria d’Esports, encapçalada per Mònica Casas, destaca que la nova instal·lació suposa un pas decisiu per disposar d’un equipament modern, funcional i de primer nivell.
Servei ampliat Paral·lelament, la Junta ha donat llum verda a l’adequació del Centre de Serveis per a la Gent Gran, que es convertirà
en una residència assistida de 24 hores. L’obra, adjudicada a Tomás Gracia Corporación SA per un import de poc més d’1,7 milions d’euros i un termini previst d’onze mesos, també s’iniciarà el gener de 2026.
La nova residència ampliarà l’oferta de serveis d’atenció a les persones grans del municipi, reforçant el model de proximitat i facilitant que moltes d’elles puguin continuar vivint al Morell amb les millors condicions possibles. La regidora de Benestar i Gent Gran, M. Jesús Valldosera, destaca que el projecte aposta per recursos dignes i adaptats a les necessitats reals d’un collectiu cada cop més ampli. Amb aquestes dues adjudicacions, el consistori consolida una etapa d’inversions de gran impacte social i esportiu. Segons l’alcalde, el 2026 serà un any clau per al municipi, amb l’inici d’obres que transformaran la xarxa d’equipaments i reforçaran els compromisos adquirits amb la ciutadania. «Aquests projectes representen una aposta decidida per millorar la qualitat de vida al Morell», conclou Calbet.
Societat l Reclamen que el Govern català millori les seves condicions i els doni d’alta a la Seguretat Social
John Bugarin
Una norantena de bombers voluntaris del Camp de Tar ragona i les Terres de l’Ebre han presentat una demanda col·lectiva contra la Generali tat de Catalunya per reclamar drets laborals. «Ja n’hi ha prou de sortir a apagar focs sense cobertura ni seguretat social, ni prevenció de riscos labo rals, ni materials ni vehicles dignes», manifestava ahir el president de Bombers Preca ris en Lluita, Daniel Sitjà, qui va fer una crida a «la solida ritat de la gent treballadora, organitzacions, col·lectius so cials i el conjunt de la ciutada nia» del país.
Ahir, una trentena d’efec tius de diferents parcs de la demarcació es van mobilitzar a tocar de l’Audiència Provin cial de Tarragona. «Defensem la gent, el territori i la terra; i fem la mateixa feina que la resta de bombers», remar cava Sitjà, qui assenyalava que «estem integrats sota el mateix comandament i se’ns
exigeixen les 600 hores míni mes que es controlen a través d’una aplicació en el nostre mòbil». En aquest sentit, considerava que s’ha deixat
Vila-seca aixeca un pessebre de sorra per «imaginar un món sense guerres»
Creativitat l L’obra col·lectiva s’inaugurarà dissabte i es podrà visitar fins al 6 de gener
El pessebre de sorra de Vila seca ultima aquests dies les figures que s’exposaran al parc del Pinar de Perruquet de la Pineda, en una edició de dicada a la pau per «imaginar un món sense guerres». Deu artistes d’Irlanda, Bèlgica, Pa ïsos Baixos, Txèquia i Catalu nya treballen amb 350 m³ de sorra en un espai de 400 m² per donar forma a unes escul tures que s’inauguraran dis sabte i es podran visitar fins al 6 de gener. La coordinadora del projecte, Núria Vallverdú,
explica que, davant les notí cies de conflictes i desastres, volen oferir «una mica d’espe rança» i retre homenatge a la gent que lluita per la pau. Els organitzadors confien repetir les xifres de l’any passat, quan el pessebre va atraure unes 300.000 persones. A la proposta s’hi afegirà la 2a edició del Nomad Festival de Nadal, que tindrà lloc del 6 al 8 de desembre i els dies 13 i 14, amb activitats infan tils, bingo musical, concerts, gastronomia i artesania. La regidora de Turisme, Lluïsa Clavé, destaca la bona acolli
enrere el voluntariat: «Ja és com anar a treballar». Això sí, creuen que l’esforç exigit pel Departament d’Interior no es recompensa com cal i són
tractats com «els bombers rider de l’administració, low cost».
En total, 87 bombers vo luntaris dels 300 que hi ha
aproximadament a la pro víncia s’han sumat a aquesta reclamació col·lectiva. El pas sat mes de novembre, fins a 110 bombers voluntaris dels
Bombers voluntaris de Lleida, Barcelona i Girona se sumen a la reclamació
parcs de Lleida ja van presen tar una demanda col·lectiva contra la Generalitat per denunciar que existeix una «professionalització i relació laboral encoberta». En les pròximes setmanes, també es farà a Barcelona i Girona. En total, es preveu que n’hi hagi 400 a tota Catalunya.
Millors condicions
El principal reclam del col· lectiu és que el Govern equi pari les seves condicions a la dels bombers de professió i els doni d’alta a la Seguretat Social. «Si, d’aquí a uns anys, tenim un càncer de pulmó, qui pagarà això? La contin gència comuna, després d’ha ver donat la vida pel servei?», preguntava Sitjà, qui exigia que «es respectin els nostres drets laborals, que avui enca ra no són reconeguts». «Prou d’uberització», declarava. Un bomber voluntari del parc de Batea, Jordi Morera, assegurava que «quan hi ha més afectacions d’incendis, un 50% dels efectius que hi treballen són bombers volun taris», els quals estan actius «els 365 dies de l’any» a l’es pera de ser cridats per fer un servei. «El que demanem és que se’ns reconegui que es tem treballant i no estem fent de voluntaris», afirmava.
construcció
da del format i posa en valor la creativitat dels escultors, que treballen amb total lliber
tat i aporten experiència en materials diversos. Vallverdú subratlla que enguany han
optat per figures «una mica hippies», inspirades en els moviments per la pau i la lli
dels anys 60, una temà tica que connecta amb l’actu al moment sociopolític.
Sostenibilitat l La Cambra ha mostrat el seu suport amb una jornada informativa sobre mètodes d’estalvi i eficiència
Adam Díaz Garriga
La Cambra de Comerç de Valls va acollir aquest dimecres una jornada per reforçar el suport a les empreses de la província interessades en l’estalvi energètic i en nous mètodes de finançament. Els punts clau i estratègics, que donaven nom a la reunió — Com podem recuperar inversions per generar valor econòmic a l’empresa a través dels CAEs —, van ser l’eficiència que han demostrat al mercat els Certificats d’Estalvi Energètics (CAEs) i la desinformació que existeix per part dels comerços. La sessió
també ha posat de manifest el paper estratègic que assumeix la Cambra de Valls com a punt de connexió directe entre les empreses i les Oficines de Transició Energètica del Camp de Tarragona. «Els CAEs permeten generar retorn econòmic directe a partir de mesures d’estalvi», indicava el responsable de l’Oficina de Transició Energètica Col·legial, Xavier Socias, assegurant que són «una via immediata per finançar projectes d’eficiència i reducció de consums». Els Certificats d’Estalvi permeten a les empreses recuperar diners de les
seves inversions en material sostenible o en accions d’estalvi energètic que es justifiquen a la Unió Europea i a la Generalitat. D’aquesta manera, els inversors guanyen CAEs, mentre les empreses obtenen benefici.
Suport
Les Oficines de Transició també han exposat el seu model de gestió i assessorament a les empreses del territori, centrant-se en la província de Tarragona, amb un acompanyament «gratuït, tècnic i imparcial», que ofereix fer informes de necessitat o avalu-
Previsions l Tarragona ciutat frega el 100% i l’interior supera el 85%
ACN
Les previsions d’ocupació turística per al pont de la Constitució superen el 80% a bona part del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. La Federació d’Associacions d’Empreses d’Hostaleria de Tarragona (AEHT) considera positives aquestes xifres, que mantenen la línia dels últims anys, i apunta al creixement de les reserves d’última hora condicionades pel temps. A l’interior, com la Terra Alta, el Priorat o la Conca de Barberà, el visitant català que busca natura, escapades romàntiques o enoturisme permetrà assolir el 85% d’ocupació, mentre que Tarragona ciutat preveu el ple total. A la capital, hotels i apartaments freguen el 100%, confirmant la desestacionalització del turisme urbà, mentre que a Valls i Reus la previsió és més moderada. A les zones cos-
Turistes catalans registrant-se en un hotel de Salou. ACN
Els establiments de restauració també esperen una afluència notable
taneres, el Camp i l’Ebre se situen al voltant del 80%, amb predomini del públic nacional, i al Baix Penedès el nivell
La jornada també ha informat sobre el servei de les Oficines de Transició locals
acions en diferents qüestions sobre estalvi energètic que necessitin els comerços de la zona.
Una col·laboració que el vicepresident de la Cambra de Comerç de Valls, Jordi Andreu, ha qualificat de «necessària» perquè «les empreses que tinguin una consulta» acudeixin a la Cambra de Valls per «canalitzar» les seves demandes amb un servei «pròxim i
fàcil». En la sessió, també va intervenir la tècnica de la OTE Cambra Reus, Ivette Moriën, indicant que les OTE tenen la missió de «facilitar decisions» i «convertir la transició energètica en una oportunitat de millora, no en un obstacle» a causa de processos administratius.
baixa al 50% per tancaments de temporada. L’AEHT assenyala que la neu a muntanya i l’oferta festiva arreu del país frenen les reserves anticipades, però confien que el bon temps les impulsarà. També preveuen una bona afluència als establiments de restauració, tant de visitants com de públic local.
2
Reus FC Reddis. Dani Parra, Benito (Pol Fernández, 59’), Pol Fernández, Recasens (Sardà, 84’), Alarcón, Casals, Xavi Jaime (Homet, 59’), Toscano, Ramon Folch, Ustrell (Serrano, 71’) i Ricardo Vaz (Carbia, 71’).
Real Sociedad. Marrero, Aihen, Jon Martín, Luken Beitia (Sadiq, 46’), Odriorzola (Guedes, 77’), Sergio Gómez (Elustondo, 46’), Marín, Zakharyan (Barrenetxea, 46’), Turrientes, Goti i Carrera (Gorrotxa, 64’).
Gols. 0-1, Goti (48’) i 0-2, Umaq Sadiq de penal (90’). Àrbitre Javier Martínez Munuera (valencià). Va mostrar la targeta groga als locals Ustrell i Pol Fernández, i als visitants Marín i Sadiq. Incidències. Partit de segona ronda de Copa del Rei a l’Estadi Municipal amb 4.188 espectadors
Mirandés 0 2 Sporting
CyD Leonesa 4 2 Andorra
Real Murcia 3 2 Cádiz
Talavera 2 1 Málaga
Eldense 2 1 Almería
Ourense 2 1 Girona FC
Reus FCR 0 2 Real Sociedad
Pontevedra 0 3 Eibar
Cieza 0 1 Levante
Quintanar 1 2 Elche
Torrent 1 4 Real Betis
Antoniano 1(3) 1(5) Villarreal
Futbol l Els roig-i-negres van plantar cara i van dominar el primer temps, però Barrenetxea i Sadiq van salvar el dia a la Real Sociedad al segon
Arnau Montreal Quesada
Fins aquí va arribar el somni del Reus FC Reddis a la Copa del Rei. Els roig-i-negres van caure amb honor, sense abaixar els braços en cap moment contra un equip de Primera Divisió. El Reus va ser més present i dominador al primer temps, però Barrenetxea i Sadiq van arreglar el dia per a la Real Sociedad a l’inici del segon temps. El Reus va sortir endollat. No hi podia haver més motivació després de la rebuda i un Estadi vestit de gala. En
la primera acció, els reusencs van assolir un córner que es va celebrar com un triomf. De fet, cada duel, i pilota dividida rebia l’escalf de l’afició.
Sergio Francisco no va sortir amb els titulars habituals. Només Sergio Gómez va estar a l’onze mentre que els Barrenetxea, Sadiq, Take Kubo esperaven a la banqueta. A Reus, però, no es pot guanyar de qualsevol manera i ho van aprendre ràpidament.
Els de Marc Carrasco van sortir sense por. La línia de cinc habitual va frenar a la
Real Sociedad en sec i Xavi Jaime, recuperat per a l’ocasió, va mantenir la ment freda per dirigir el mig del camp. La igualtat sobre la gespa es va mantenir, amb cap moviments perillosos a l’àrea. De fet, la Real Sociedad només en va tenir un amb un centre lateral que Dani Parra es va fer gegant per aturar el remat a boca de canó de Carrera. La Real Sociedad no podia, així que el Reus va acceptar la iniciativa de la millor manera. Els roig-i-negres van començar a créixer amb la màgia
de Ricardo Vaz. El 10, amb dues sotanes va completar la primera aproximació a l’àrea i va animar a l’estadi. Els de Carrasco no es van arronsar, van jugar amb calma, tocant, pressionant quan tocava i buscant l’escletxa entre línies. Bàsicament, jugant com ho fan sempre a la lliga. Benito va provar un centrexut que es va enverinar i gairebé es cola a la porteria de Marrero. La pilota va anar a córner i, allà, va tenir la més clara el Reus. Xavi Jaime la va posar al punt de penal i, del
El 10 del Reus, Ricardo Vaz, intentant rematar a porta entre dos centrals de la
no-res, va aparèixer Alarcón per posar la cama i rematar, però la pilota va sortir per sobre del travesser. Es va presentar un Reus reconeixible, que no va abaixar el cap i va jugar sense complexos i, d’aquesta manera, el partit va anar al descans amb el 0-0 inicial en el marcador.
Protagonistes
Ramon Folch
Guia
Umar Sadiq
Golejador i assistent
El Reus va ser més protagonista al primer temps, però li va costar generar
Barrene i Sadiq van inventar-se el primer gol i van canviar el partit per complet
Titulars al rescat Sergio Francisco ho va veure clar. Al descans, triple canvi per moure el seu equip. Els titulars van sortir al rescat i Sadiq, Barrenetxea i Elustondo van entrar en el terreny de joc. Dos d’ells van marcar la diferència en la primera jugada del partit.
Ander Barrenetxea va guanyar la banda esquerra per posar un centre al segon pal, Umar Sadiq va pentinar la pilota i Goti la va caçar a l’àrea petita per posar el 0-1 al marcador.
El gol va gelar l’Estadi Municipal per complet, però el Reus no va abaixar els braços. Ramon Folch liderava el seu equip al mig del camp. Amb calma i paciència, movia la pilota i, poc a poc, amb la comoditat de la possessió, el Reus va tornar a provar sort amb un tir de Vaz massa fluix des de la frontal.
Al Reus li costava generar, i més amb una Real Sociedad conservadora que va tancar la
Va ser un dels més destacats del Reus. Va posar calma i ment freda al mig del camp, gestionant la pilota i cometent pocs errors. Amb tot, en va fer un al final de la segona part amb una pèrdua i un penal que va suposar el 0-2, però que no va tacar el seu partit.
línia de cinc per deixar passar els minuts. De fet, Barrenetxea, que feia el que volia per l’esquerra, va exiliar-se al lateral dret.
En moments freds i sense
Va sortir a la segona part i va canviar el partit de la mà de Barrenetxea. La primera pilota que va tocar la va convertir en una assistència per a Goti i, després, va encertar en la pressió i va emportar-se el seu gol de penal al final de la segona part, tancant un partit més efectiu que brillant.
generar, feia falta valentia i allà va aparèixer Pol Fernández. El central va provar sort des de l’exterior de l’àrea. Un xut potent amb tot el cor que va anar directe cap al traves-
ser. El tir va aixecar a tot l’Estadi. Les energies van tornar de cop per a una afició i equip que no es volia rendir.
Amb més cor que cames i idees, el Reus va buscar l’empat, fins que va rebre un càstig immerescut. Folch va perdre una pilota i ell mateix va cometre un penal inocent a Sadiq a l’últim minut del partit. El mateix Sadiq va ser l’executor i, enganyant a Dani Parra, va marcar el 0-2 que va acabar el partit. Un minut després, l’àrbitre ho va certificar i va posar fi al somni del Reus a la Copa. Els reusencs es van acomiadar amb honor i l’afició els va recompensar amb una ovació final.
Futbol l L’Estadi Municipal es va omplir de gom a gom deu anys després per vibrar amb un gran partit
La ciutat de Reus va tornar a gaudir d’una gran nit de futbol, de màxim nivell, com feia anys que no veia. Una nit per tornar a l’Estadi Municipal després de molt temps, per celebrar la trajectòria de l’equip i per creure en un miracle. «Pensàvem que no es repetiria». Aquesta era la reflexió comuna entre l’afició reusenca ahir abans d’entrar a l’estadi ahir al vespre. El camp es va omplir de gom a gom després d’uns deu anys amb famílies, parelles i grups d’amics que van voler gaudir d’una nit històrica. «Això no té preu. Després de tot el que hem passat, no ens ho podíem imaginar», explicava el Juanma, acompanyat dels seus dos fills. «Nosaltres venim cada partit i és un goig veure com juga el Reus», afegia. «L’ambient és molt xulo», deien els menuts, tímids. La nit era gèlida, però l’emoció del partit redimia a tothom del fred. Per molta gent, que tornés un equip de Primera Divisió a la ciutat era motiu per tornar també a l’Estadi. «L’últim cop que vaig ser aquí va ser pel Reus-Atlètic de Madrid i ara aquest partit em feia molta il·lusió venir, sobretot amb un amic de la real», comentava l’Antonio. Era l’Alonso, que va viatjar des de Navarra per animar el seu equip. «Jo sempre intento anar allà on juguin i no m’ho vaig pensar dos cops quan vaig veure que jugaven a Reus. A més, em sembla molt bé que els equips grans juguin i recolzin on
els equips petits», expressava. Als diferents accessos a l’Estadi es venien les bufandes commemorati-
ves del partit. «Emporti’s un record. Només deu euros», cridaven els venedors. La Fan Zone es va omplir de
L’afició
Per molts, l’arribada d’un gran equip a la ciutat era motiu per anar al camp
música i era un dels llocs de tertúlia de l’afició roig-i-negra abans de l’encontre. «Avui la liarem», deien uns. «Ells no venen a passejar, voldran guanyar», deien uns altres. Més tranquil estava el Francesc amb la seva dona. «Veníem molt, fins que el club va desaparèixer. Allò ens va desanimar molt. Però ara veus que es van pujant categories i t’engresques. Segurament ens tornarem a fer socis», comentava.
L’afició, bolcada
La rebuda a l’autocar de l’equip de Marc Carrasco va ser la de les grans nits amb una afició bolcada i embogida amb l’equip. Moltíssima gent ja va entrar al camp més d’una hora abans de l’inici del partit i rebia aplaudidors per animar els seus. I un cop arrencat el matx així va ser. Les més de quatre mil persones van estar endollades a cada acció, celebrant cada recuperació de pilota i protestant cada jugada polèmica. I van gaudir i molt amb l’equip a la primera part i van estar a punt de cridar gol. A la segona part, el gol visitant va fer defallir momentàniament els càntics, però l’afició va continuar fidel amb l’equip. El Reus mereix que tota la ciutat hi torni.
Bàsquet l És el segon moviment de la setmana per assolir la salvació
Arnau Montreal Quesada
L’OCA Global CB Salou torna a sacsejar el mercat en busca de perfils de rendiment immediat per reforçar la plantilla. El primer en arribar va ser Álex Llorca i, ara, també sumen noves energies en el joc interior amb l’arribada de Danrad Knowles.
Knowles, pivot bahamià de 2,08 metres d’alçada, s’uneix al conjunt de Jesús Muñiz per ajudar en l’objectiu de la permanència. Knowles ja ha entrat en la dinàmica d’entrenaments amb la resta de companys i és un perfil de jugador que coneix bé la categoria. De fet, hi ha jugat amb el CB l’Hospitalet durant dues temporades, Iraugi i, aquest curs, amb el CB Zaragoza, amb qui es va enfrontar al Salou ara fa unes setmanes. El pivot no va quallar a l’equip aragonès, que compta
amb una plantilla molt llarga on no podia acumular els minuts que va tenir quan va brillar amb l’Hospitalet. De fet, en l’etapa a l’equip català va ser un corcoll també per al Salou i va tancar les dues temporades amb mitjanes de 9 i 9,6 punts en 20 minuts de mitjana.
Jesús Muñiz defineix el moviment com «una oportunitat de mercat». «És un jugador amb envergadura que corre bé el camp i té capacitat per regatejar i acabar per sobre de la cistella. És un perfil de rendiment immediat que ens pot ajudar des d’ara mateix», destacava el tècnic. Knowles coneix la Segona FEB, un factor que Muñiz considera important perquè «ens aportarà l’experiència que ens està faltant». Dissabte l’equip torna a la lliga contra el Bisbal i treballen perquè Knowles pugui debutar.
Futbol l Amb dos empats i una derrota, encara no han guanyat a filials, tot i que l’any passat era el resultat més comú
Els equips filials han estat des de l’inici de la Primera Federació sota el focus de la polèmica pel seu pressupost superior i capacitat de generar equips plens de talent, però per al Nàstic han sigut la víctima preferida. Això ha canviat aquesta temporada i, demà, el conjunt de Parralo buscarà la primera victòria al camp del Sevilla Atlético.
A la Primera Federació abunden els segons equips de
El CV Sant Pere i Sant Pau fa un pas endavant, però cau contra el València
Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau fa un pas endavant i competeix fins al final de cada set, però no és suficient per batre el Conqueridor de València. Els de Vlado Stevovski van caure per 0-3, però repetint el mateix marcador en cada set el mateix marcador: 21-25. La història, però, va ser ben diferent en cadascú. Els cooperativistes van
igualar el torcebraç del Conqueridor en el primer tram, però els errors propis van perjudicar. De fet, són el que va obrir una petita bretxa de dos punts que es va engrandir quan el València va sobrepassar els 20 punts. Els d'Stevovski van salvar un punt de set, però no van poder emportar-se el set. La història es va repetir en el segon quan el
Valencia va assolir un parcial de sis punts per remuntar i agafar un avantatge que es va mantenir fins al final. El tercer va estar molt més igualat. Cap dels dos equips es va escapar, però, amb el 21-22 en el marcador, el Valencia va sentenciar amb tres punts seguits. Dissabte, els tarragonins continuen la lliga jugant a la pista del Benidorm. AMQ
clubs de l’elit del futbol espanyol. L’any passat, els grana es van enfrontar als filials del Barça, Celta de Vigo, Athletic de Bilbao, Osasuna i Real Sociedad i van acabar l’any amb un balanç de 8 victòries. 2 empats i 2 derrotes, una d’aquestes, però, va ser la més cruel perquè va ser en el playoff d’ascens.
Llavors, el talent desenfrenat dels joves jugadors dels filials era controlat a la perfecció per un Nàstic sòlid i amb molt d’ofici, que sempre partia com a favorit per la seva resolució. De fet, a banda
del duel de la Real Sociedad, només el Bilbao Athletic va poder sobrepassar els grana tant a nivell de resultat com a nivell de joc.
Aquesta temporada, però, aquesta tendència s’ha revertit. Enguany el Nàstic encara no ha guanyat a cap rival d’aquest perfil. Fins ara ha sumat dos empats a domicili contra Betis Deportivo i Villarreal B i una derrota més que dolorosa al Nou Estadi per 0-3 contra l’Atlético Madrileño, l’actual líder. De fet, aquesta derrota va ser letal per a Luis César i va provo-
L’any passat el Nàstic va assolir un balanç de 8 victòries, 2 empats i 2 derrotes
car la seva destitució. Aquest divendres, els de Cristóbal Parralo s’enfrontaran al quart filial en discòrdia de la categoria, el Sevilla Atlético amb l’objectiu de recuperar aquesta essència.
Intensitat i dificultat
El Nàstic ha patit per aturar la qualitat dels filials aquesta temporada. El primer va ser el Betis Deportivo, actual cuer de la categoria que, a la segona jornada de lliga, encara estava en fase d’adaptació. Llavors, el Nàstic de Luis César es va posar per davant en dues ocasions confeccionades entre Jaume Jardí i Álex Jiménez, però el Betis va arribar a empatar les dues ocasions a base de talent amb la insistència d’Ian Forns i Kwane Sosu. Contra l’Altético Madrileño, el conjunt grana va ser inferior i l’encert dels de Fernando Torres a les àrees van culminar un partit que va ser tot un càstig per a l’equip i l’estadi. Finalment, fa dues setmanes els de Parralo es van enfrontar al Villarreal B en un duel en el qual van sortir vius per poc. El filial groguet va fer un exercici de potència assolint més de tres ocasions clares de gol al primer temps, però entre Dani Rebollo i el desencert en la finalització va salvar a un Nàstic que poc va poder fer en atac.
Aquests tres partits deixen un balanç de 2 gols a favor i 5 en contra i, divendres, contra el Sevilla Atlético, el Nàstic vol començar a capgirar aquesta dinàmica per recuperar la fortalesa de la temporada passada.
Crisi l Els Bombers s’incorporen a la desinfecció i s’amplia la vigilància fins als 20 km
Agències
Els Agents Rurals han elevat a cinquanta el nombre de porcs senglars trobats morts dins el radi d’afectació de la pesta porcina africana a l’entorn de Collserola, mentre el períme tre es manté estable i sense casos fora de la zona contro lada. Aquest dimecres s’ha ampliat la cerca d’exemplars morts a l’àrea de vigilància, dels sis als vint quilòmetres del punt on es van detectar els primers animals infectats. Aquest dijous s’hi incorpora ran cinc nous binomis canins de la Comunitat de Madrid, que elevaran a tretze els equips especialitzats. Paral· lelament, els Bombers s’han afegit a les tasques de desin fecció dels camins rurals de Cerdanyola i Sant Cugat per prevenir l’expansió del virus cap al Parc de Sant Llorenç
del Munt, amb barreres quí miques i físiques per reforçar la contenció.
Els dispositius continuen centrats a localitzar animals i mantenir los dins l’àrea deli mitada per la C 16, la C 58, l’AP
7 i la línia dels FGC, amb més de quatre cents efectius, po licies locals i Mossos mobilit zats. Segons Lluís Pallarès, les gàbies per iniciar les captures ja estan preparades, però cal el vistiplau de la Unió Euro
S’han instal·lat barreres químiques i físiques per evitar l’expansió del virus
pea per activar les. Els nou casos positius confirmats es mantenen dins del radi de sis quilòmetres, un fet que l’ins pector en cap, Josep Antoni Mur, considera un escenari positiu. A més, s’han registrat diversos atropellaments de senglars a les vies ferroviàries de l’entorn de Cerdanyola. En cada cas s’activa un protocol estricte per retirar l’animal, desinfectar el tram afectat i netejar els combois abans de tornar los a la circulació, mentre les autoritats insistei xen que la ciutadania respecti totes les restriccions d’accés a la zona afectada i evitar danys al sector porcí.
La fiscalia rebutja arxivar el ‘cas Montoro’ i assegura que la investigació no és ideològica
Tribunals l La fiscalia anticorrupció ha rebutjat ar xivar el ‘cas Montoro’ i nega que la investigació tingui un component ideològic. En un escrit al jutge de Tarragona, sosté que els correus inter vinguts no revelen fets polí tics, sinó «actuacions greus de corrupció» presumpta ment comeses des de Tarra gona. L’exministre d’Hisenda
Cristóbal Montoro i 27 per sones més estan investigats per delictes com suborn, frau, prevaricació, tràfic d’influ ències i negociacions prohi bides. El ministeri defensa que informes policials i de l’Agència Tributària apunten pagaments d’empreses gasís tiques al despatx Equip Eco nòmic previs a actuacions administratives. Agències
k Editorial k
La macrodemanda que acabaran presentant més de 400 bombers voluntaris de Catalunya contra el Departament d’Interior posa sobre la taula una qüestió incòmode però ineludible: fins a quin punt l’administració catalana està utilitzant la figura del voluntariat per cobrir necessitats estructurals amb treballadors precaris? Es tracta de bombers que han de superar processos de selecció equivalents a oposicions, complir un mínim de 600 hores anuals, estar disponibles les 24 hores del dia mitjançant aplicacions mòbils i realitzar formació professionalitzada. Si no compleixen aquests requisits, els revo-
quen el nomenament. Cobren 10 euros bruts l’hora per apagar incendis i no tenen cobertura de la Seguretat Social. Això és voluntariat o una relació laboral encoberta? El cas és especialment greu quan constatem que el 50% dels efectius mobilitzats en emergències recents a l’Ebre eren voluntaris. El voluntariat és una figura legítima i valuosa, però té uns límits clars que, segons tots els indicis, s’han sobrepassat amb escreix. Quan hi ha obligacions, controls, horaris mínims i sancions, ja no parlem de voluntariat sinó d’una relació laboral que requereix el reconeixement dels drets corresponents.
k Tribuna k
Dies enrere vam saber que s’han concedit, de manera provisional, 6 milions d’euros de fons europeus FEDER al projecte de transformació urbanística del Carrilet que des d’ERC Reus vam plantejar en mandats anteriors. Més enllà de la bona notícia, aquesta és la confirmació que l’aposta que Esquerra va fer en el seu dia per transformar el sud de la ciutat és necessària i que s’ha treballat amb ambició, rigor i mirada de futur.
Quan el 2019, des d’Esquerra, vam plantejar el projecte de transformació del Carrilet, ho vam fer amb una visió clara: relligar els barris, de nord a sud, a través d’un gran eix cívic i ciutadà que ens permeti recórrer la ciutat, de manera natural, des del carrer Ample fins a la futura estació d’autobusos. Creiem fermament que una ciutat cohesionada és també més justa. I per això volíem (i volem) que el sud esdevingui una nova centralitat urbana, viva, verda i amb equipaments i infraestructures de qualitat per a la ciutadania.
Aquesta visió estratègica va quedar recollida en el Pla d’Acció Municipal 2019-2023, on es establir com a objectiu la transformació urbanística de la zona tot actuant sobre espais de referència, com el Mercat del Carrilet, o a l’entorn de l’escultor Rocamora. Tot plegat, amb equipaments ja existents (com el CIMIR i la Biblioteca Pere Anguera), més infraestructures de futur com l’estació de trens de Bellissens i l’estació d’autobusos, per fer del sud del terme una gran portada d’entrada a la ciutat: atractiva, ben connectada,
Montserrat Flores i Marina
Berasategui
Regidores d’ERC Reus
moderna, amb serveis i espais d’estada.
I a ERC Reus entenem que no hi pot haver transformació urbanística sense participació ciutadana. Per això vam impulsar un procés participatiu ciutadà obert i exemplar, que va permetre parlar a les reusenques i als reusencs, per repensar i projectar, de manera col·lectiva, el futur del Carrilet. Tothom va poder explicar les seves necessitats i visions sobre la zona. Es van recollir més de 2.000 participants, i prop de 5.000 aportacions. Un èxit de participació que ens va permetre definir un projecte més compartit, més útil i més connectat amb les necessitats reals del veïnat per tal de donar-hi una resposta adequada. Aquell procés no només va servir per dissenyar un millor projecte urbanístic: va enfortir el teixit comunitari i va reforçar la idea que la ciutat es construeix amb les aportacions i les il·lusions de tothom. Aquesta mateixa
k Tribuna k
Quan la caritat s’asseu a taula: l’esperit del DiNadal
Hi ha gestos que, per la perseverança i la força moral que arrosseguen, acaben formant part indestriable de l’ADN d’una ciutat. El DiNadal, la nostra trobada solidària ja plenament consolidada, és un d’aquests pilars íntims que mantenen ferm i implicat el teixit cívic de la ciutat de Reus.
Per a les confraries que integren la nostra Agrupació, la Setmana Santa no és solament un temps de processons i viacrucis, és l’expressió viva d’una fe que només té sentit quan es tradueix en compromís i servei als altres. El missatge de la Passió, en la seva essència més pura, és una invitació a la compassió i també a l’esperança, i el DiNadal n’és la continuïtat natural quan el desembre fa del fred i la intempèrie la realitat més aspra.
manera de fer, basada en el diàleg, el consens i la corresponsabilitat, ha estat també clau per assolir acords tan rellevants com la nova ubicació definitiva de l’estació d’autobusos, fruit del treball amb el teixit associatiu del Mas Iglésias i de la ciutat.
L’aposta que Esquerra va fer en el seu dia per transformar el sud de la ciutat és necessària i s’ha treballat amb ambició, rigor i mirada de futur
Avui, amb la recepció provisional d’aquests fons europeus, fem un pas més en aquesta visió de ciutat compacta, verda, cohesionada i participativa que tenim a Esquerra. L’ambició i la responsabilitat que ens van guiar en el dibuix de la transformació del Carrilet i, per extensió, del sud de Reus, ens han portat al punt on som ara: a prop de començar a fer realitat una intervenció integral que millorarà la qualitat de vida de les reusenques i dels reusencs: millor accessibilitat, més zones verdes, intermodalitat en les comunicacions i el transport i equipaments per al gaudi de la comunitat.
Aquest és el segell d’ERC Reus: una manera de fer ciutat amb ambició, compromís i mirada de futur; una manera de fer que planteja projectes transformadors, i que els dibuixa i els desenvolupa amb la ciutadania per generar grans consensos. Continuarem treballant, doncs, per avançar cap a un Reus on tothom hi trobi el seu espai, on sigui fàcil moure’s, viure-hi bé i participar de la vida social i política.
El dia 13 de desembre la sobrietat serà el mirall de la dignitat. Quan ens asseurem a taula, gràcies a la generosa cessió de l’Espai Llotja per part de la Cambra de Comerç, serem plenament conscients que l’àpat no és cap celebració festiva sinó de conscienciació. El menú, un plat d’arròs bullit, ou ferrat, pa, aigua i fruita, és una opció pensada i volguda. Aquesta senzillesa no respon a cap necessitat econòmica, és un exercici pedagògic d’humilitat, un recordatori contundent que la pobresa és una realitat wwwcolpidora que afecta molts dels nostres veïns.
El DiNadal és un acte de sensibilització compartida, un esforç col·lectiu destinat a donar suport a aquelles entitats que treballen amb una dedicació incansable a millorar la vida de les persones i famílies en situació de vulnerabilitat
El DiNadal és un acte de sensibilització compartida, un esforç col·lectiu destinat a donar suport a aquelles entitats que treballen amb una dedicació incansable a millorar la vida de les persones i famílies en situació de vulnerabilitat. Una vegada més, les entitats beneficiàries seran la Casa de Misericòrdia i la Societat de Sant Vicenç de Paül, dues institucions fonamentals de la solidaritat reusenca, garants de dignitat, acolliment i acompanyament per a persones i famílies que, per circumstàncies adverses, han vist com la vida se’ls feia massa feixuga. La nostra collaboració és una manera d’ajudar-les a mantenir viva la seva tasca imprescindible.
El valor d’aquest dinar benèfic rau en la seva capacitat de transformar una contribució individual en una força cívica poderosa. No és tan sols una donació, és un acte d’adhesió a un ideal de societat més humana i fraterna. El tiquet solidari n’és la clau de volta, ja que cada tiquet és un esglaó més en la cadena de l’esperança, un suport directe en mans de qui sap convertir-lo en ajuda real, eficient i necessària.
El DiNadal és, en el fons, un mirall del nostre caràcter. Demostra que a Reus la solidaritat és un riu que brolla amb força, que rega el terreny de la caritat i que ens recorda que no podem restar indiferents al patiment aliè.
Jaume Piñol de la Mata President de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus
Tarragona
Josep Maria Adam Batalla.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a Sant Pau.
Patrocinio Peinado Gijon.
Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Àngel Calle Amor.
Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h a Sant Fructuós.
Reus
Vicenç Folch Miró.
Ha mort als 69 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
Rafael Capdevila Freixas.
Ha mort als 44 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.
Germán Pisa Borràs.
Ha mort als 50 anys. El seu funeral serà demà a les 11.30 h al Tanatori.
Valls
Francisca Güell Grimau.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Lledó.
Recerca l Un estudi de la URV vincula l’índex glucèmic amb el risc de demència
ACN
Un estudi del grup de recerca Nutrició i Salut Metabòlica (NuMeH) de la URV i del Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica (TecnATox), juntament amb l’IISPV, ha constatat el paper decisiu de la qualitat i quantitat dels carbohidrats en el desenvolupament d’Alzheimer i altres demències. Els investigadors van analitzar dades de més de 200.000 adults del Regne Unit sense diagnòstic previ i van avaluar l’índex i la càrrega glucèmica de la seva dieta. En un seguiment de 13,25 anys, 2.362 persones van desenvolupar demències, fet que va permetre determinar els nivells d’índex glucèmic a partir dels quals augmenta el risc. Tot i que l’edat continua essent un factor clau, els autors subrat-
llen que uns hàbits de vida saludables i una alimentació equilibrada contribueixen a reduir el deteriorament cognitiu. L’estudi, conjunt entre la URV, el centre TecnATox i l’IISPV, destaca que els carbohidrats, que representen el 55% de l’energia consumida, influeixen decisivament en el metabolisme de la glucosa i la insulina i, per tant, en el risc de malalties com l’Alzheimer. Les dades evidencien que les dietes amb un índex glucèmic baix s’associen a una reducció del 16% del risc, mentre que valors elevats l’incrementen un 14%.
Les dietes amb baix índex glucèmic redueixen un 16% el risc d’Alzheimer
Ángel
impulsen Dreams, un torró destinat a projectes solidaris
Suport l Torrons Vicens i la Fundació PortAventura han presentat el torró solidari Dreams, del qual una part de la recaptació finançarà estades a PortAventura Dreams Village per a nens i joves amb malalties greus i les seves famílies. El dolç, elaborat amb xocolata, avellanes i plàtan, es posarà a la venda a la botiga en línia i a més de 50 establi-
ments de l’empresa, amb un preu de 10,95 € i disponibilitat durant tot l’any. El president de Torrons Vicens, Ángel Velasco, ha destacat la importància de contribuir a un projecte que ja ha acollit més de 1.100 famílies, i Josep Andreu, president de la Fundació, ha agraït la col·laboració per donar més visibilitat a aquesta iniciativa. Redacció
Avui felicita als que es diuen:
Bàrbara, Bernat i Ada
21/03 al 19/04 ÀRIES
Interferències del sexe oposat en la teva vida privada alteraran el teu humor. No permetis que envaeixin el teu terreny o canviïn les teves idees.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Controla el teu orgull o hi haurà algú molt especial que ho passarà molt malament, potenciant-se els gelos les enveges. Utilitza la diplomàcia.
SAGITARI
22/11 al 21/12
S’aguditzarà la teva intel·ligència això et permetrà avançar molt en l’àrea laboral i, sobretot, descobrir els enemics secrets que t’obstaculitzen.
10:30 180 Graus
20/04 al 20/05 TAURE
La teva gran vitalitat els teus desitjos d’avançar es podran veure avui molt satisfets si les relacions que iniciïs les bases en la confiança mútua.
VERGE
23/08 al 22/09
Una vitalitat i una rapidesa de reflexos actuaran en tu, possibilitant-te experimentar noves sensacions i contactes en l’àmbit social laboral.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Hauràs de tractar assumptes secrets que al principi seran una mica complicats, però als quals donaràs una ràpida solució, obtenint beneficis.
21/05 al 20/06 BESSONS
No et fiïs de tot el que et prometin encara menys si aquestes promeses tenen a veure amb diners. Hi haurà canvis en allò material.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Intenta controlar les teves paraules; serà un dia on el que diguis o facis pot ferir amb molta facilitat la teva parella o amics. Controla més les teves actituds.
AQUARI
20/01 al 18/02
Una actitud liberal teva et farà obtenir bons resultats en totes les activitats, sobretot en la concreció de noves unions sentimentals.
21/06 al 22/07 CRANC
Millor que vagis fent una estricta selecció d’amistats o socis perquè a curt termini no et trobis amb sorpreses en els teus plans i il·lusions.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Canvis d’humor d’activitats proporcionaran una gran dinàmica vitalitat en la jornada. Estàs a prop de l’èxit, però tingues més paciència.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Durant tota la jornada, les teves activitats es veuran molt potenciades, acompanyades d’una gran força vital, però també del perill d’enganys.
10:00 Efecte Mosaic
11:30 La comarcal (r)
12:00 Recórrer
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 Caminant per Catalunya
13:30 La comarcal (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Aixeca i pica
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aventurístic
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
El temps
10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Teló de fons
11:30 Com la nit i el dia
12:30 Teló de fons
13:00 Com la nit i el dia
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14.30 Com la nit i el dia
15:30 Teló de fons
16:00 Notícies 12. Edició migdia 16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aventurístic
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre.
20.30 Saló de Plens
21.00 In situ
21.30 Com la nit i el dia. On tour
22:00 Notícies 12. Edició vespre.
22:30 Saló de Plens
23.00 In situ
23.30 Com la nit i el dia. On tour
00:00 Notícies 12. Edició vespre.
HORITZONTALS: 1. Decisió dictada pels àrbitres. Ones sense límit. 2. Blanc com la cera. Feies accessible una casa. 3. Imaginava. Bastiment de fusta. 4. Societat. Espai tancat en revolt continu. Fòsfor. 5. Indica un bilió. Porten a terme. Pronom. Pot ser de llauna o de fusta. 6. Aire que no acaba. Lletra que torna. Remou. 7. Relacionat amb la carn. Fet amb la veu. 8. Gens humida. Dono natjades. Cinquanta. 9. Anyell que ve de l’est. Panera plana de forma ovalada. Germana de la mare. 10. Olla de la cuina que va al foc. Anar mal vestit. 11. Indicació de l’hora des de l’est. Aprovar. 12. L’oficial turc de tots els encreuats. Eufemisme habitual. Nota musical que rebota. VERTICALS: 1. Relació d’elements. Color entre el bru i el negre. 2. Òpera italiana. Més gran del que sembla. 3. Úvea sense límit. Vestit de festa. Rata sense una part. 4. Ajudant del bisbe. Donar tombs des de baix. 5. Vénen accidentalment. Un col·legi informal vist per baix. 6. Comença a donar. Acaba l’anterior. Gossos. Interjecció. 7. Dues d’obertes. Lletra. Deixa el cabell tes. Dues de càrrec. 8. Cavitat d’una paret. Secciona pel mig 9. Està sense pares. Fada, goja sense límit. Nom àrab. 10. Habitacle d’aus. Intensitat, més alta en una fusió. 11. Feixista que no ho dissimula. Ministre jueu que puja. 12. Per on surt el sol. Secciona amb un ganivet. Nota.
TARRAGONA:
Fernández Cabré, Mª. Esther
Pere Martell, 5 Telèfon 977 219 704
Andreu Prats, Mª. Dolors
Deltebre Edf. Mont-roig
Telèfon 977 547 870
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Vidiella Caelles, Laura Antiquaris, 2 Telèfon 977 757 376
SALOU:
Coret Herrera, Rosa Sinies, 3 Telèfon 977 380 788
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434
CAMBRILS:
Teresa Esqué Englund Avda. Vidal Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702
VALLS:
Granell Vivo, José Carlos Avinguda del Fornàs, 16 Telèfon 977 092 435
EL VENDRELL:
Parra Trillas, Pere-Parra Ballesta, Maria Carmen Sant Xavier, 23 Telèfon 977 660 275
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel De matinada el cel estarà velat, i entre el matí i mitja tarda una banda de núvols deixarà el cel molt ennuvolat, sobretot a l’oest. Després s’obriran clarianes i quedarà mig ennuvolat, més clar al litoral. Al final del dia els núvols tornaran a augmentar ràpidament pel nord i l’oest, deixant el cel molt ennuvolat, sobretot al quadrant nord-oest.
Temperatura
Temperatura mínima semblant o lleugerament més alta a la meitat sud, i similar o lleugerament inferior a la meitat nord. Temperatura màxima lleugerament més baixa en general, tot i que a Ponent pujarà lleugerament.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186 TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS.
Tel:
KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza,
Art Aquest dijous a les 19 h Josep Poblet Ventura inaugura ‘Lux Domus’ al Celler de Vila-seca, un projecte amb recorregut internacional que reivindica la llum com a element constructiu
El Celler de Vila-seca acollirà, des d’aquest dijous, i fins dilluns 8 de desembre, l’exposició Lux Domus, un projecte de l’artista vila-secà Josep Poblet Ventura. Mitjançant projeccions de llum, l’artista aconsegueix recrear una arquitectura que remet a un claustre gòtic, però amb la singularitat que l’element constructiu és intangible: «Lux Domus busca el contrast entre l’arquitectura, que és una cosa molt física, i la llum, que és etèria».
Poblet aconsegueix aquest contrast gràcies a la instal·lació d’un conjunt de pilones equipades amb lents, que a la vegada estan in-
terconnectades entre elles i que generen l’efecte de corbar la llum. «Després, cadascuna de les pilones té un sistema mecànic pel qual s’obren i es tanquen cada tres minuts. Amb això aconsegueixo que, cada tres minuts, l’arquitectura desapareix i només quedi la llum, de manera que també canvia molt la perspectiva de la sala, en aquest cas, el Celler, que queda més il·luminat». El moment més bonic, explica el Josep, «és quan es tornen a tancar i els arcs tornen a aparèixer».
Aquest projecte va ser presentat amb gran èxit a LLUM BCN a primers de febrer de 2024, on va rebre més de 22.000 visitants. Després, va iniciar un re-
corregut internacional que el va portar a Ais de Provença i que ha continuat aquest 2025 a Vitòria i Praga. «He portat Lux Domus a llocs molt bonics i espectaculars, però de tots, el Celler de Vila-seca és, sens dubte, el millor», assegura Poblet, tot destacant elements com «la bellesa de l’edifici, la manera com la peça s’adapta a l’espai i el sostre fosc que, per al projecte, és perfecte».
Lux Domus es podrà visitar del 5 al 8 de desembre en horari de 10 a 14 h i de 17 a 20 h, amb entrada lliure. El paper de l’espectador, explica l’artista, és «travessar pel mig de la instal·lació, deambular-hi». Així i tot, l’equip tècnic del Celler ha disposat un conjunt de cadires al voltant dels elements de llum, així com una catifa amb coixins, perquè el públic pugui seure i contemplar el joc arquitectònic
tanta estona com vulgui. «Ho hem afegit perquè en altres llocs on he presentat Lux Domus he vist que es dona aquesta conducta, amb persones que s’asseuen o, fins i tot, s’estiren, perquè l’espai genera un clima de molta calma». A més, la instal·lació s’acompanya d’una música «que va molt alineada amb aquests valors».
Josep Poblet és dissenyador i treballa amb la llum, explorant les seves possibilitats com a element escultòric i espacial. Des del seu estudi a Vila-seca impulsa projectes que combinen art, tècnica i sensibilitat contemporània.
Arcs intangibles
Poblet construeix arquitectura amb un sistema de pilones equipades amb lents
Camí de ronda
Cal que el debat públic sigui seriós? En realitat, l’humor ha estat i és un mecanisme de relativització del poder que té efectes guaridors per a la població que hi és sotmesa, la qual cosa es pot veure de manera clara en els sistemes dictatorials. Un poble que, aparentment, es poc donat a la broma, com és el cas dels alemanys, va desenvolupar un humor polític notable en l’època nazi, i també a la República Democràtica. Tanmateix, com mostren els orígens del Carnaval, això, de fet, serveix per consolidar les estructures de dominació, tot permetent l’efusió momentània i innòcua del poble. De fet, l’humor fins i tot pot ser una expressió cruel de la dominació, a través de la humiliació dels sotmesos, els exclosos i els silenciats. L’humor, per si mateix, no és pas l’expressió d’una societat lliure. El tractament desenfadat de la realitat que s’ha fet habitual a casa nostra, en aquest sentit, és un fenomen paral·lel al tribuner enfadós i respon a la mateixa lògica de l’opinió superficial que domina el debat públic, cosa que, en realitat, serveix perquè res no canvïi, perquè, en el fons, no val la pena i més val riure-se’n que indignar-se’n. A més, en l’ecosistema mediàtic del Principat, això s’adiu també amb la superioritat moral tan estesa entre els que en formen part. En acabat, s’estén com una taca una frivolitat que es presenta com l’expressió d’una certa llibertat lleugera que, en el fons, no és altra cosa que un reforçament de les estructures de poder. En acabat, fomenta un menfotisme que desballesta la capacitat de la societat d’autogovernar-se, perquè també en el debat públic acabem essent més consumidors (d’entreteniment) que ciutadans.
Jordi
Jaria-Manzano Professor de Dret constitucional (URV)
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
