Els advocats creuen que la ciutat judicial projectada a Tarragona pot néixer petita
Reus 8
La renaturalització d’Aigüesverds es farà amb aigua de la depuradora que abastirà quatre basses artificials
Opinió 20 Josep Maria Buqueras Bach. Els Garreta, pare i fill: «Saül Garreta ha posat en evidència la seva gran capacitat de diàleg»»
Urbanisme Tarragona
25.000 llocs de treball en 20 anys
Tarragona 2
El Fòrum de la Colònia serà un parc obert
L’Ajuntament ha licitat el projecte, que té un pressupost de 3 milions d’euros
Projecció de l’estudi per crear un barri tecnològic
Miquel Barceló, ideòleg del 22@, considera que cal crear un districte amb activitats diversificades i evitar el model del Tecnoparc de Reus 4
Carrer Soler
Carrer Cervantes
Nova passarel·la i plataforma d’ombra
Parc infantil
Liciten els treballs de reforma del Fòrum de la Colònia, que serà un gran parc urbà
Urbanisme Un tram del carrer Soler serà només de vianants i hi haurà un nou accés al recinte pel carrer Cardenal Cervantes
Oriol Castro
L’Ajuntament de Tarragona ha licitat les obres de reforma del Fòrum de la Colònia. Els treballs transformaran el recinte patrimonial en un gran parc urbà amb l’objectiu de fer-lo «més assequible a la ciutadania». El projecte té un pressupost de tres milions d’euros i és finançat pels fons europeus Next Generation. «Generarem un nou espai a la ciutat que farà valdre alhora un espai verd i un transformat recinte monumental», va explicar Nacho García, conseller de Patrimoni. La durada prevista dels treballs és de vuit mesos. «Les obres satisfaran tant les necessitats i demandes de veïns i veïnes com la dignificació d’aquest espai tan important de Tàrraco», va afegir l’edil tarragoní. El projecte inicial es va redactar el 2020 i recentment s’ha actualitzat des d’una «perspectiva de gènere» i de «l’impacte al medi ambient». L’objectiu principal és reparar la construcció romana conservant-ne l’estètica i el valor històric, dotant-la d’una nova funcionalitat.
En aquest sentit, es planteja fer exclusivament de vianants el tram del carrer Soler que passa per sota del pont i crear un nou accés al recinte al carrer Cardenal Cervantes. Aquesta via passarà a ser d’ús de vianants preferentment, tirant a terra la tanca massissa que hi ha actualment. A més, es crearà una gran passarella elevada que connectarà el centre de la ciutat amb el carrer Gasòmetre amb una gran zona d’ombra.
«És un projecte de ciutat molt rellevant, que compta des del primer dia amb la complicitat del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya», va indicar García. Aquest grup va ser qui va gestionar la petició de la subvenció a través del pla
Imatge de la gran passarel·la al carrer Soler i de la plataforma d’ombra que substituirà l’actual pont que creua les dues parts del recinte. Ajuntament de Tarragona
El projecte té un cost de 3 milions d’euros i disposa d’una subvenció europea
El pont que creua el recinte es canviarà per una gran plataforma d’ombra
Impulsa Patrimonio del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.
Recuperar l’espai de museu
Des del punt de vista patrimonial, el projecte preveu la recuperació de tot l’espai museístic. D’aquesta forma, es faran treballs d’excavació,
A l’esquerra, imatge de com serà l’accés al recinte actualment existent i, a la dreta, imatge d’una part del recinte renderitzada. Ajuntament de
restauració i replanteig museogràfic i museològic. Per exemple, el temple Capitoli del recinte es vol posar en
valor amb l’excavació de la base i la recuperació dels paviments originals. També es desplaçaran restes originals
segons les interpretacions arqueològiques i històriques més recents. Els orígens del Fòrum de la Colònia a Tàrraco
se situen al voltant de l’any 30 aC. Les companyies es poden presentar al concurs públic fins al 2 de desembre.
Tarragona
El Síndic de Greuges constata la urgència i la «incertesa» del nou Fòrum Judicial
Serveis L’ens i el col·legi d’advocats creuen que l’espai proposat «pot quedar petit», a expenses de veure el projecte final
Oriol Castro
El Síndic de Greuges va visitar ahir Tarragona i va constatar la «urgència» i la «incertesa» que genera la construcció del Fòrum Judicial a la ciutat. L’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAC) va portar el retard de les obres a l’ens públic, que elaborarà un informe en les pròximes setmanes.
«Hem pogut copsar la necessitat urgentíssima de construir el Fòrum Judicial, una reivindicació de la ciutat des de fa molts anys», va expressar Jaume Saura, adjunt general a la síndica de greuges de Catalunya. Segons va explicar el Govern de la Generalitat, està previst que els treballs es licitin el març de l’any vinent. «Ho veiem amb incertesa perquè l’última informació que vam rebre del Departament de Justícia era que les obres havien de començar d’aquí a un any. No sabem si això és realista, tenint en compte que depèn d’uns pressupostos que encara no s’han aprovat al Parlament. Son previsions que no estan sustentades amb fets tangibles», va indicar Saura. Els membres de l’ens no
van voler avançar les recomanacions que traslladaran al Govern, però sí que van expressar un neguit per l’espai. «A cop d’ull, ens sembla que pot quedar petit. I seria una pena fer aquesta inversió perquè al cap de dos dies fos insuficient. Però, com no hem vist el projecte i no sabem què està previst, necessitem més informació», va advertir l’adjunt general.
Diversos calendaris
Fa unes setmanes, la consellera d’Economia, Alícia Romero, va anunciar que la inversió en el projecte s’hauria d’elevar dels 70 als 90 milions d’euros. «Hi ha hagut molts calendaris al llarg dels anys. Que es torni a modificar sense més informació ens sembla insuficient», va reblar Saura. Aquesta situació provoca que encara els jutjats de la ciutat estiguin dispersats en diferents espais, que sovint no requereixen els serveis i infraestructures adequades.
L’aprovació dels pressupostos al Parlament condiciona el projecte
«Això va en detriments dels professionals i de la ciutadania, que té una gran confusió sobre on ha d’anar cada cop que ha de fer una gestió judicial», va explicar Saura.
Víctimes i agressors junts
«Tenim espais on hi ha víctimes i agressors en el mateix lloc. Els advocats ens hem de posar enmig perquè no hi hagi incidents. També problemes amb els professionals que pateixen mobilitat reduïda. Són insuficients», va afirmar Estela Martín, degana de l’ICAC.
La degana va exposar que al projecte del Fòrum de la Justícia entra una ampliació dels jutjats a la ciutat. «Fa falta un jutjat penal, un social i un mercantil. Hi ha judicis que s’haurien de fer en sis mesos i s’estan assenyalant pel 2026», va exposar Martín. L’ICAC està esperant una data per a poder reunir-se amb el conseller de Justícia, Ramón Espadaler. «Hi ha una visió molt centralista dels serveis. Barcelona està molt ben dotada, però hi ha moltes ciutats, a part de Tarragona, que tenen unes necessitats peremptòries d’ampliacions o remodelacions», va concloure Martín.
A l’esquerra, imatge de l’aspecte del futur recinte i, a la dreta, representants del Síndic de Greuges i la presidenta de l’ICAC, Estela Martín, visitant el solar on es preveu construir el nou Fòrum Judicial, al Parc Francolí. ACN
Llum verda al districte tecnològic, un projecte que podria crear 25.000 llocs de feina directes a 20 anys vista
Innovació La Tabacalera serà el centre neuràlgic del futur barri, que podria arribar a les 30 hectàrees
John Bugarin
Tarragona tindrà el seu propi districte tecnològic. Els resultats de l’estudi de viabilitat elaborat per l’enginyer i economista Miquel Barceló ha refermat la voluntat del govern municipal de tirar endavant aquest ambiciós projecte. El que va ser un dels principals impulsors del barri 22@ de Barcelona ha conclòs en el seu informe que «és necessari i urgent dissenyar i implantar un districte innovador a la ciutat de Tarragona».
A partir d’ara, s’haurà de concretar un projecte que es desenvoluparà al llarg dels pròxims 20 anys. Barceló calcula que, a llarg termini, es podrien arribar a crear entre 20.000 i 25.000 llocs de treballs directes qualificats. D’aquests, se’n podrien derivar 40.000 més del sector ser-
veis. Durant els primers anys, es treballarà en l’impuls d’un hub tecnològic a la Tabacalera, que es convertirà en l’eix del futur districte tecnològic, el qual s’estendrà fins a l’altra banda del riu Francolí. Barceló explicava ahir, en la presentació del seu estudi, que ha dut a terme una seixantena d’entrevistes a una mostra prou representativa del que s’anomena «quàdruple hèlix» de la ciutat: administracions públiques, empreses, la societat civil i el coneixement. Respecte a aquest últim apartat, destacava que Tarragona té una base «molt potent» amb universitats, centres de recerca, l’Eurecat i els centres de formació professional; sobre la qual començar a construir.
Perspectiva metropolitana
Més enllà de les entrevistes,
L’apunt
Barceló: «No serà com el Tecnoparc de Reus, sinó una ciutat vibrant»
En el futur districte tecnològic de Tarragona «hi haurà activitat econòmica, però també activitat cultural». L’impulsor del 22@, Miquel Barceló assegurava que serà «un nou espai de centralitat. No serà només un lloc on treballaran les
l’impulsor del 22@ va analitzar dades estadístiques, així projectes que s’han elaborat a la ciutat en els darrers anys. «Hem fet una immersió a Tarragona amb un context metropolità», apuntava Barceló,
persones, sinó una ciutat vibrant on passen coses». En aquest sentit, apuntava que «no serà un parc tecnològic de Reus —Tecnoparc—, que està molt bé, però és un conjunt d’edificis amb oficines. És arribar a les sis de la tarda i sembla una ciutat deserta». Barceló deia que basar-se en aquest model seria «un error», ja que l’objectiu és «fer ciutat» i que «hi hagi vida tot el dia».
qui destacava que «el procés d’institucionalització progressiva» liderat vuit ajuntaments de la demarcació que estan impulsant la futura àrea metropolitana suposa una «gran oportunitat» per
Es reservarà un 40% de la superfície del nou barri per a construir habitatge
tat, com la Vall de l’Hidrogen. També és necessari que es faci el pas d’elaborar un projecte executiu i no quedi només en un esbós.
Paral·lel al POUM
L’estudi elaborat per Miquel Barceló conclou que és «necessari i urgent»
al desenvolupament d’aquest nou districte tecnològic. El canvi urbanístic anirà lligat a una estratègia econòmica, així com tecnològica i de coneixement. També implicarà una transformació social. Per poder aconseguir tot això, serà clau tenir «una bona governança», amb un organisme que reuneixi diferents agents com empreses, el govern municipal, universitats o centres d’experts. Segons les conclusions de l’estudi de Barceló, la manca de lideratge ha estat una de les principals raons per la qual no han triomfat grans iniciatives que s’havien d’impulsar a la ciu-
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, avançava que es treballarà de forma paral·lela per aprovar el futur Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i engegar el projecte del futur districte tecnològic durant el primer semestre del 2025. «El projecte de Barceló dibuixa un nou barri amb un gran potencial econòmic, social i cultural», assenyalava el batlle. Aquest podria tenir una dimensió de 30 hectàrees. El 40% de la superfície es destinaria a habitatge, un altre 40% a activitat econòmica i el 20% restant a l’espai públic, on també es crearien equipaments públics, elements claus per dinamitzar el barri. Per a Barceló és essencial «evitar la gentrificació», així que es reservarà terreny per a la creació d’habitatge públic. El pla d’implementació del districte tecnològic preveu que, a curt termini, durant el primer any, s’ha de posar en marxa el projecte i s’han de definir els objectius operatius i les accions. A llarg termini, a 4 anys vista, «cal assegurar el seu funcionament i desenvolupament regular per assolir el punt de no retorn». Els primers canvis es veuran en els magatzems de la Tabacalera. El mòdul 1 podria acollir un clúster d’indústries creatives i culturals, així com altres activitats juntament amb el magatzem 2. D’altra banda, s’ubicaria la seu central del districte amb espais de participació ciutadana com el Citilab, un laboratori per democratitzar la innovació social i tecnològica; i acolliria empreses digitals. Finalment, el mòdul 4 es convertiria en una residència per a estudiants i treballadors. Tanmateix, es preveu actuar en espais del Port de Tarragona, on es proposa installar oficines i un equipament residencial, així com en els centres cívics de Torreforta i de Sant Pere i Sant Pau, els quals es connectarien al futur espai Citilab per tal de crear una xarxa ciutadana.
Miquel Barceló va presentar el seu estudi de viabilitat del futur districte innovador acompanyat per l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. Joan Carles Borrachero
Esquerra proposa construir una vorera accessible entre l’avinguda
Andorra i Sescelades
Urbanisme També volen impulsar un conveni amb el Col·legi d’Administradors de Finques
Redacció
El grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona defensarà en el ple d’avui la construcció d’una vorera accessible i un vial de mobilitat sostenible que connecti l’avinguda d’Andorra i Catalunya, Països Catalans i el Campus de Sescelades. La formació presentarà aquesta moció per la necessitat de millorar la cohesió urbana entre barris i facilitar una mobilitat sostenible i segura en un espai molt concorregut per estudiants, treballadors i veïns. «L’Ajuntament ha d’as-
sumir la urbanització amb una bona vorera, un carril bici i il·luminació adequada», deia el portaveu adjunt d’ERC, Xavi Puig. Esquerra també presentarà una moció per a crear un conveni de col·laboració amb el Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona per millorar la gestió dels edificis en règim de propietat horitzontal que presenten vulnerabilitat social, econòmica i arquitectònica. Proposen la creació de la figura d’un administrador d’ofici que s’encarregui de la gestió d’aquestes comunitats amb menys recursos.
En Comú Podem reclama al govern municipal que recuperi la regidoria d’Habitatge
Política Proposen la creació d’una comissió que inclogui agents municipals i externs
Redacció
El grup municipal d’En Comú Podem presentarà avui en el ple una moció per a la creació d’una regidoria específica d’Habitatge. La proposta respon a la necessitat de coordinar les diferents polítiques d’habitatge que ara mateix es gestionen de forma dispersa des de diversos departaments municipals, com l’Institut Municipal de Serveis Socials i SMHAUSA. «La descoordinació actual crea competències innecessàries i dificulta la promoció d’habitatge accessible. Proposem
una estructura integrada que permeti planificar i executar polítiques d’habitatge de manera coherent i efectiva», va explicar el portaveu de la formació, Jordi Collado. La moció inclou mesures per a la creació d’una comissió d’habitatge amb participació d’agents municipals i externs, la rehabilitació del parc públic i privat, i accions per combatre l’especulació immobiliària. Segons ECP, el govern municipal s’ha mostrat predisposat a aprovar aquesta iniciativa, cosa que suposaria un avenç important en les polítiques d’habitatge.
L’Ajuntament torna a passar el rasclet i recupera 1,3 MEUR
Política Són diners de partides no executades que s’usaran per a comprar habitatge i pavimentar l’avinguda Andorra Es donarà d’alta una partida de 241.479,29 euros per a la pavimentació de l’avinguda Andorra. Gerard Martí
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona ha tornat a passar el rasclet a la recerca de partides econòmiques «adormides» d’anys anteriors que no s’han executat i ha recuperat uns 1,3 milions que es destinaran a inversions. No és el primer cop que ho fa, ja que, per als pressupostos d’aquest 2024 es van recuperar 4 milions que es van destinar a finançar diferents inversions. En aquell moment, es van rescatar els diners de fins a 130 partides que estaven «adormides».
A la primavera es va repetir la mateixa fórmula i es van reciclar 800.000 euros. Per al 2025, el govern i el grup d’En Comú Podem han pactat el «pla rasclet 3.0», a través del qual es reinvertiran gairebé 1,3 milions d’euros. Aquests diners serviran per costejar nou partides. Gairebé la meitat es destinarà a l’adquisició d’habitatge que es destinarà a lloguer social. Aquests 650.000 euros formen part dels 2 milions que es reservaran per a la compra directa de pisos de cara a l’any vinent.
També es donarà d’alta
una partida de 241.479,29 euros per a la pavimentació de l’avinguda Andorra i una altra de 108.938,11 per a fer una reparació a la Muralla, a la zona del Camp de Mart. D’altra banda, es farà una aportació de 140.000 euros a SMHAUSA i una de 35.000 euros al Patronat de Turisme. Igualment, es destinaran 52.600 euros al projecte Greenbelt’26.
Es preveu una donació de 40.000 euros als afectats per la DANA a diferents poblacions de la Comunitat Valenciana, així com una subvenció
S’incorporaran els diners amb un modificatiu de crèdit que s’aprovarà al ple
de 14.000 euros al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau. Així doncs, s’han donat de baixa 33 partides d’inversió i de corrent per valor d’1,3 milions d’euros. La més antiga és del 2018. Gran part dels diners —545.000 euros— surten de la partida que s’havia reservat enguany per al nou col·lector de la Part Baixa. Però no es treuen fons del projecte, sinó que hi ha un canvi de finançament, ja que l’Ajuntament ha rebut la subvenció que la Diputació de Tarragona havia de donar per a l’execució d’aquesta actuació.
També es recupera fins a l’últim euro dels diners que han sobrat dels projectes ja finalitzats. Per exemple, s’aprofitaran 93.000 euros que van sobrar de les obres de l’aparcament dissuasiu del passeig Torroja, 174 euros de la remodelació del carrer Canyelles o 1,72 euros de la urbanització dels carrers López Peláez i Josepa Massanés.
L’aprovació del ple L’Ajuntament incorporarà els 1,3 milions rescatats amb el «pla rasclet» mitjançant un modificatiu de crèdit que serà aprovat en el ple que se celebrarà avui al matí. El govern (PSC), Junts i ECP hi votaran a favor. També ho faran quan toqui debatre sobre els comptes municipals del 2025, que inclouen 17 milions d’euros en inversions. El pressupost preveu un increment del 2,95% en els ingressos corrents, fins a arribar als 193.834.779,20 euros. Les despeses totals sumen 211.107.230,20 euros, un 2,86% més que enguany.
La Disfressa d’Or es queda amb poc marge de maniobra
Societat Altres recintes amb gran capacitat a la ciutat estan reservats
La Disfressa d’Or de l’any vinent es queda amb poc marge de maniobra, ja que altres recintes de la ciutat, que han albergat abans l’esdeveniment, estan també reservats per Carnaval.
La Disfressa d’Or va començar a celebrar-se a l’envelat de la Plaça de la Font l’any 1999. Després, va passar a fer-se al Teatre Metropol. Actualment, el teatre està en obres i per tant no és una opció viable. El recinte de Jujol va quedar petit i l’esdeveniment es va passar al Refugi 1
del Moll de Costa. Una possible opció per l’any vinent, tot i que les dimensions són molt més austeres. Del Port es va passar a celebrar al Recinte Firal del Palau de Congressos, que també va acabar quedant petit i va donar pas a l’antiga plaça de braus. El Palau de Congressos podria ser una solució per a l’any vinent, tot i que l’aforament hauria de ser més reduït de l’habitual.
Una altra possibilitat podria ser l’Anella a Campclar, un dels recintes més grans de la ciutat. Tot i això, l’espai esportiu ja està reservat durant les dates de Carnaval pel
Campionat d’Espanya Absolut i les Copes del Rei i de la Reina de Tennis Taula.
Les comparses participants l’any vinent són: Som i Serem, Amics de la Part Alta, Spectrum, La Ballaruga, Nou Ritme, Platinum, Comparsa Carmelites, Fotem-li canya, Albada, Magic Dansa, Sinhus
Sport, Aerodance, Artífex i Golden Time.
L’edició passada per primer cop es va televisar en directe l’esdeveniment, a través de Tac 12. Totes les entrades a la Tarraco Arena es van exhaurir i la gala va generar un gran furor a les xarxes socials. Per a molts, després de dues
El secretari del Govern, Javier Villamayor, als ‘Sopars de l’Olla’
Societat El secretari del Govern de la Generalitat de Catalunya, Javier Villamayor, va participar ahir a la nit als Sopars de l’Olla. Ferran Milà i Clara Brull van ser els encarregats d’obrir debat amb Villamayor, que va tractar la situació econòmica i social del territori, entre altres afers. Redacció/Cedida
dècades, va ser la millor Disfressa d’Or de la història. La Disfressa d’Or arribarà l’any vinent al seu 25è aniversari i s’espera una gran festa per a celebrar l’efemèride.
Les comparses es van reunir ahir durant dues hores i van traslladar l’acta de la reunió a l’Ajuntament.
El Port, present a Brussel·les en el 20è aniversari de FERRMED
Economia El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago J, Castellà, va participar dimecres en la conferència organitzada per FERRMED a Brussel·les amb motiu del seu 20è aniversari. La trobada amb el títol Com solucionar l’estancament de la quota del transport de mercaderies per ferrocarril a la UE: +FIRRST és la solució va reunir un nombrós públic format per representants polítics, empresarials i acadèmics. FERRMED impulsa la implementació d’un sistema per moure camions aïllats, semiremolcs, càrregues mòbils i contenidors (ILU) des de i cap a diferents destinacions en un sistema de transport ferrocarrilcarretera ràpid, flexible i integrat. Tot plegat, servirà per aconseguir el trasllat de trànsit per carretera al ferrocarril, una exigència de la Unió Europea per als pròxims anys. Redacció
Oriol Castro
La Disfressa d’Or es va començar a celebrar a la plaça de la Font i va passar per diferents espais. Gerard Martí
L’esdeveniment es va presentar ahir al matí al Fòrum. Cedida
El VII Fòrum Vinarium torna aquest cap de setmana amb vi, música i solidaritat
Actes La plaça del Fòrum acollirà aquest cap de setmana la 7a edició del Fòrum Vinarium. L’esdevenimen torna amb una oferta que inclou tastos de vins locals i internacionals, gastronomia i actuacions musicals.. A més, també hi haurà vessant solidària: els fons recaptats es destinaran al Centre Ocupacional SOLC, que
podrà adquirir nou mobiliari per millorar els seus espais. Les actuacions musicals aniran a càrrec del grup Les Rosses, dissabte, i de la TocaBemolls i El Último Vinilo el diumenge al llarg del matí. Per a aquesta edició, l’esdeveniment comptarà amb la participació de cellers locals i novetats com vins procedents de Jerez. Redacció
Més de 3.000 persones busquen feina a la Fira d’Ocupació
Laboral L’11a Fira d’Ocupació de la Cambra va tenir lloc ahir al Palau Firal
Redacció / ACN
L’11a edició de la Fira de l’Ocupació de la Cambra de Tarragona va reunir aquest dijous 3.200 persones que busquen feina o bé volen canviar-la. En aquesta ocasió, el certamen va aplegar una setantena d’empreses que necessitaven contractar més de 700 treballadors. «El Recinte Firal ha bullit d’activitat durant tot el matí amb un continu moviment de persones, de totes les edats i de diferents nivells de formació», va afirmar ahir el director de les Fires de l’Ocupació de la Cambra, Josep Oriol Fernández.
Les empreses participants van mostrar la seva «satisfacció» per l’organització d’un certamen que valoren com a «estratègic» per aconseguir els perfils professionals que precisen. Per altra banda, el
70 empreses van participar en la fira per tal de trobar perfils professionals Imatge de participants a la Fira d’Ocupació organitzada per la Cambra de Tarragona. Cedida
director de les Fires de l’Ocupació va manifestar que «ja estem treballant en les novetats per a la propera edició, el març de 2025, que oferirà un horari de matí i tarda, com és habitual a les fires que cele-
brem a la primera meitat de l’any». La Fira de l’Ocupació de la Cambra té el suport de l’Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ASESA, AEST, Generalitat i Ministeri de Treball, entre altres.
L’Ajuntament crearà quatre basses per afavorir la biodiversitat amb 1,1 MEUR
Medi ambient El projecte es beneficiarà de l’estació regeneradora d’aigua de l’EDAR que s’ha de posar en marxa el 2027
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus invertirà més d’1,1 milions d’euros per la creació d’un conjunt de quatre basses renaturalitzades a Aigüesverds. Concretament, l’estudi previ i redacció del projecte adjudicat a Casa dels Ocells SL disposava d’un import total de 52.591,68 euros i l’execució d’aquest ascendeix fins als 1.114.286,35 euros. Aquesta actuació s’engloba dins del paraigua del projecte RENATUReus impulsat per l’Ajuntament de Reus i finançat en un 95% pels fons europeus Next Generation i que disposa de 4,2 milions d’euros. L’objectiu és crear un espai que afavoreixi la biodiversitat i acosti la ciutadania a la natura. Aquestes basses tindran formes irregulars i diferents fondàries, sent la fondària màxima d’entre dos i dos metres i mig. «Pel govern municipal és com una obsessió convertir Reus en una ciutat verda i sostenible. No tan sols per lluitar contra el canvi climàtic dins de les nostres possibilitats, sinó també per la millora de la salut dels nostres ciutadans», defensa l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita.
Aquest espai s’alimentarà de l’aigua de la depuradora de Reus que s’impulsarà fins aquest indret gràcies a un riu artificial de flux lent que es renaturalitzarà. «Cal recordar que l’aigua de la depuradora és una aigua amb uns estàndards de qualitat que estan marcats per l’ACA», apunta el regidor de Medi ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Reus, Daniel Rubio. A més, el regidor també assenyala que aquest projecte es beneficiarà de l’estació regeneradora que està previst construir a l’EDAR per garantir aigua de reg a la Comunitat de Regants de Riudecanyes i que es preveu que es posi en marxa l’any 2027, ja que «ajudarà a
Imatge digital aèria de com seran les basses renaturalitzades del complex Aigüesverds. Ajuntament de Reus
Guaita: «Pel govern, convertir Reus en una ciutat verda, és com una obsessió»
S’habilitaran diversos punts d’observació com una torre que servirà de mirador
millorar la qualitat de l’aigua que tenim». «Són projectes completament diferents i no són interdependents, però es complementen», afegeix.
L’aigua seguirà un recorregut concret, arribant primer a una bassa d’emmagatzematge. A continuació, passarà a un circuit tancat en una sego-
Imatge digital de com serà la torre d’observació. Ajuntament de Reus
na i tercera bassa i, finalment, arribarà a la quarta bassa on hi haurà fangs i biofiltres que han de servir per millorar la qualitat de l’aigua. «Com va dir el redactor del projecte, d’aquí tindrem la millor aigua
de la ciutat de Reus», reivindica Rubio.
Biodiversitat
A la vegada, s’espera que les característiques d’aquesta quarta bassa permeti la pro-
liferació d’amfibis i que els ocells puguin construir els seus nius. El regidor també espera que aquests entorns afavoreixi l’aparició de plantes com nenúfars o lliris que «afavoriran la filtració de l’aigua i a la proliferació de la biodiversitat». Per a poder gaudir de la biodiversitat s’habilitaran diversos punts d’observació. En especial, es construirà una torre que farà les funcions de mirador. «No serà un espai d’estança, no hi haurà taules ni res semblant. Serà com un observatori on la gent podrà anar caminant o en bicicleta», explica Rubio. En aquest sentit, apunta que aquelles entitats o escoles que vulguin dur a terme alguna activitat en aquest nou espai ho podran fer.
L’apunt
Reus Respira
Fa unes setmanes l’Ajuntament de Reus va presentar el pla Reus Respira. Aquest pla té com a objectius principals la planificació, protecció i ampliació de l’arbrat a la ciutat. A més, també serveix com a paraigua de totes les actuacions i iniciatives municipals a favor de la sostenibilitat ambiental com és el projecte RENATUReus, al qual pertany les basses renaturalitzades. Actualment, s’espera que es redacti el Pla de la Infraestructura Verda-Blava i Biodiversitat que definirà les polítiques de renaturalització a la ciutat de Reus.
Política L’oposició considera que el pressupost i el pla d’inversions previstos per al 2025 no cobreixen les demandes de la ciutadania
Les «necessitats» de Reus, des de dos punts de vista
Fiscalitzar el govern és la feina de l’oposició. Pot estar d’acord o en desacord amb les propostes que impulsa l’executiu, evidentment. Miren la ciutat, però, amb diferents ulls. L’alcaldessa, Sandra Guaita, expressava en la presentació del pla d’inversions que es volia donar un impuls «a aquells serveis que necessita directament la ciutadania». Junts, CUP, PP, Vox i el regidor no adscrit José Ruiz opinen, en bloc, que el pressupost no reflecteix aquestes demandes. «Considerem que estem davant d’uns
pressupostos profundament ideològics i que estan allunyats de la realitat que vivim els veïns de Reus», manifesta el grup municipal de Vox. El partit apunta que s’haurien de dedicar «tots els nostres esforços» a millorar aspectes com la seguretat, l’habitatge o les polítiques socials. Per la seva banda, el PP troba a faltar «millores als barris» i propostes com recuperar la platja de vies d’Adif, vendre el CMQ o habilitar un nou accés al polígon Dyna. «Són uns pressupostos que no aporten res», certifica el regidor Sebastià Domènech.
L’equip de govern ha presentat aquesta setmana el pla d’inversions i el pressupost del 2025. Aj. Reus
Ruiz es pregunta si «ja estem comprant vots o fent campanya electoral» en plantejar un pla d’inversions dotat de menys diners respecte del 2024 i, en contrapartida, incrementar les subvencions. Així mateix, qüestiona que s’hagin complert les partides d’enguany. «Hi ha massa diners en joc que no està clar on van, hi votaré en contra», afirma.
La CUP dubta «moltíssim» que el govern local realment posi les persones al centre de les seves polítiques.
Prioritats
L’oposició troba a faltar propostes de caràcter social o «als barris»
«En realitat no està restituint cap dels serveis bàsics que va desmantellar el 2024», assevera la portaveu, Mònica Pàmies, en referència al fet que «no crea noves places de residències d’avis públiques ni restitueix el servei de la Illeta» També apun-
ta que el reforç de la plantilla, per exemple, a Benestar «no garanteix més cobertura social». Junts tampoc està conforme amb els comptes i hi votarà en contra perquè demostren «que el tripartit de Reus governa amb manca de responsabilitat, rigor i rumb», segons la portaveu adjunta del grup municipal, Mariluz Caballero, qui pensa que el pressupost reflecteix «un conjunt de mesures desorganitzades que no reflecteixen les necessitats dels reusencs».
Sergi Peralta Moreno
Demanen que s’investigui un presumpte «assetjament» contra la plantilla dels serveis funeraris
Laboral L’Ajuntament lamenta que s’estiguin emprant «informacions parcials i descontextualitzades»
Sergi Peralta Moreno
El regidor no adscrit José Ruiz demanarà oficialment al ple d’avui que es dugui a terme una «investigació» en el si dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp per estudiar un «presumpte maltractament i assetjament contra els treballadors». Ruiz va explicar que, segons ha pogut saber, en els últims mesos, la plantilla hauria patit «baixes per depressió, acomiadaments, persecucions per detectius privats, sancions repetitives i contractacions que dubtosament són lícites moralment i ètica». L’Ajuntament de Reus, per la seva banda, lamenta «la utilització que s’està fent d’informacions parcials, descontextualitzades i falsejades sobre casos particulars de persones treballadores dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp», una situació que pot causar perjudicis com «inquietar les persones usuàries dels serveis funeraris sense motiu».
Ruiz va afirmar que són «molts els indicis que ens porten a veure que alguna cosa està passant als serveis funeraris». El regidor va mencio-
L’observatori del comerç o les tarifes d’aparcament exprés, les mocions dels grups al ple
Política La CUP presentarà una moció en suport a la llei catalana Trans al Parlament
M. Llaberia/S. Peralta
Els grups a l’oposició del consistori reusenc presentaran diverses mocions en el ple ordinari d’avui divendres 15 de novembre. Entre aquestes mocions hi ha la de Junts per Reus, principal partit a l’oposició, que presentarà una moció per crear un Observatori del Comerç i la Restauració. Aquest organisme ha de servir per liderar el desenvolupament estratègic d’aquest sector. Per la seva banda, la CUP presentarà dues mocions de suport. En primer lloc,
en suport a la presentació i tramitació de la llei trans al Parlament de Catalunya, i per últim, en solidaritat amb el País Valencià. La portaveu del grup, Mònica Pàmies, ha assenyalat que en la segona moció volen que el consistori, entre altres coses, exposi el pla DUPROCIM de Reus i posi en funcionament simulacres de diferents tipologies. Per un altre costat, el regidor no adscrit, José Ruiz, defensarà implementar una tarifa exprés a la zona blava de Reus. Aquesta tindria un cost de 50 cèntims per estacionar mitja
nar el cas d’un acomiadament recent en què s’hauria emprat un detectiu privat per, presumptament, «perseguir» un treballador amb anys d’anti-
guitat que estava de baixa per depressió. «La persecució és sobretot a treballadors que fa 25 o 30 anys que treballen als serveis funeraris», va assegu-
rar. «Aportaré algunes proves perquè s’evidenciï el que està succeint», va afegir. «No podem permetre un presumpte maltractament i assetjament
Serà una moció que presentarà el regidor no adscrit José Ruiz al ple d’avui
contra els treballadors i, a més, si en som coneixedors i no fem res tenint capacitat d’actuar, ens converteix en còmplices del presumpte delicte», va rematar. Fonts municipals remarquen que qualsevol qüestió laboral «té els seus propis canals de resolució i, en cap cas, es pot vulnerar la confidencialitat de les persones afectades». La moció comptarà amb el suport del PP, atès que hi ha presentat una esmena mitjançant la qual es demana el «cessament immediat del gerent dels serveis funeraris» en cas que la investigació dictamini que s’ha comès el presumpte assetjament. També es demanarà «que els directius actuals es puguin retirar fins que es resolgui i es determini com s’està portant a terme la gestió dels serveis funeraris i el tracte amb cadascun dels treballadors».
Ruiz és agent d’assistència a una companyia d’assegurances que té per clients empreses del sector funerari. El regidor va assegurar que «no treballo per cap empresa privada del sector funerari» i que «no vinc a parlar en nom seu», sinó «com a regidor no adscrit que té coneixement d’unes presumptes accions que no són gens netes».
hora amb un límit de dos usos diaris, amb l’objectiu de facilitar aquestes petites estades.
Finalment, el grup municipal de Vox a Reus també presentarà dues mocions. La prime-
ra, referent a l’accident que va patir el gegant indi a finals del mes d’octubre i una segona
parlar sobre els habitatges de protecció oficial a la ciutat.
per
Ple municipal de l’Ajuntament de Reus celebrat el passat 18 d’octubre. Ajuntament de Reus
Fotografia d’arxiu de l’exterior del Tanatori Municipal, gestionat per Serveis Funeraris Reus i Baix Camp. Gerard Martí
Reus convocarà el 2025 els Pressupostos Participatius
Participació Ja s’han pogut executar tres dels projectes de l’anterior edició
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus convocarà una nova edició dels Pressupostos Participatius el 2025. Ja es va dir que l’eina s’activaria una vegada en el mandat, esponjant la periodicitat de les crides per facilitar la gestió per part de l’administració local i la participació de la ciutadania, i la data cada vegada és més a prop. «En algun moment de l’any, esperem no tardar gaire, redactarem les bases, les publicarem i iniciarem el procés de rebuda de propostes», detalla a Diari Més la regidora de Participació, Montserrat Flores.
L’edil explica que s’estan acabant de definir les bases, tot revisant «com han anat les convocatòries anteriors». Així mateix, comenta que «hem d’incrementar» el període de revisió tècnica prèvia, que s’encarrega d’avaluar la viabilitat de les propostes. La previsió és convocar la població a aportar suggeriments durant el 2025, per tenir els projectes guanyadors «en acabar l’any» i, el 2026, s’iniciaria la fase d’entrevistes amb els proposants per definir amb exactitud el plantejament. És una fase necessària per veure «com es coordina amb el que ja existeix, com es concreta, i que el resultat final sigui el que s’havien imaginat», assenyala Flores. La idea és que la dotació econòmica estigui «en la proporció de les darreres convocatòries».
De fet, la ciutadania sembla que té ganes de compartir la seva visió sobre el present i el futur de la ciutat. Durant l’audiència pública de presentació del pressupost, el pla d’inversions i les ordenances fiscals per al 2025, una assistent va consultar quan s’obriria el procés per presentar projectes als Pressupostos Participatius. «Que es fes la pregunta demostra que hi ha inquietud i ganes de Pressupostos Participatius, està assumit com una eina útil que la gent valora», expressa Flores. L’última edició es va convocar el 2022. Comptava amb una inversió d’un milió d’euros. Un total de divuit projectes van resultar guanyadors. Fins a la data, tres de les propostes ja s’han convertit en una realitat. La primera va ser la instal·lació d’una barana de protecció davant de l’Escola Prat de la Riba, a l’avinguda homònima, per separar la vorera del trànsit rodat i disminuir el risc que pot suposar la circulació a les entrades i sortides de classe. La idea va executar-se l’estiu del 2023. Els reusencs també van determinar, amb 31 adhesions, que era necessari regular la velocitat del trànsit al camí de Valls. Per això, s’hi va instal·lar un coixí berlinès a la calçada per reduir el ritme dels cotxes i, uns metres abans, es va col·locar un radar pedagògic per saber els quilòmetres per hora als quals van els conductors i informar-los que no
poden superar els 30 km/h. A banda de disminuir la velocitat dels vehicles, la proposta va permetre minvar la contaminació acústica i la inseguretat viària de l’entorn.
La tercera pota que ja és tangible és la instal·lació d’un mirall al pont del camí de la Carretera Vella de Salou, que connecta l’avinguda de Salou amb l’hospital, per millorar la visibilitat i reduir el risc de patir un accident. La regidora Flores afegeix que ja s’està treballant «en tots» els projectes sorgits dels
darrers Pressupostos Participatius i que s’ha efectuat una primera reunió amb tots els proposants. En alguns casos, s’han arribat a tenir dues o tres trobades. Alguns exemples que acabaran completant-se són habilitar lavabos públics a la ciutat i instal·lar taulers d’escacs als carrers.
Flores explica que la població els considera «una eina útil» i «valorada»
Amb l’última edició, s’instal·là una barana a l’av. Prat de la Riba. G. Martí
La FEAT i la CEPTA critiquen les restriccions per la DANA i demanen mesures «adequades a la realitat»
Economia
La Federació Empresarial d’Autotransport de Tarragona —FEAT— i la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona —CEPTA— critiquen les restriccions de mobilitat imposades pel Govern a causa de la DANA. Demanen mesures «proporcionals», perquè consideren que hi ha el risc que la gent no faci cas. El director de la FEAT, Josep Lluís Aymat, va assenyalar ahir al matí que necessiten «d’una banda, mesures que garanteixin la seguretat, i de l’altra que estiguin prou ajustades perquè les restriccions s’adeqüin en tot moment a la realitat». Els transportistes calculen pèrdues d’entre el 7% i el 10% de la facturació pels dos dies de temporal durant el mes de novembre que s’han decretat restriccions.
L’endemà de les restriccions per la gota freda que ha creuat pel sud de Catalunya, el sector empresarial i de transports va demanar reunir-se amb la Direcció General de Transports i Mobilitat, Trànsit i Protecció Civil. Creuen que les restriccions han estat «desproporcionades». El pre-
Asseguren que les darreres restriccions han sigut totalment «desproporcionades»
Aquest diumenge la Selva del Camp acull una nova
edició de la Fira de l’Oli Nou de l’Avellanera
Gastronomia Aquest diumenge 17 de novembre tindrà lloc la festa de l’oli nou 2024 a la cooperativa l’Avellanera, a la Selva del Camp. En aquest certamen es podrà gaudir i tastar l’oli nou 100% elaborat a la cooperativa així com altres productes, entre ells, la nova crema d’avellana, així com d’una jornada plena d’activitats.
La fira comptarà amb paradetes de productes de proximitat i música en directe amb Country Jungle’s i DJ Moixons.
Aquest any es podrà comptar com a novetat el Avellanut, un Nou Vermut amb avellana. Totes les activitats tindran lloc a la cooperativa ubicada a l’avinguda Fraternitat. Redacció
sident de la CEPTA, Xavier Rigau, va dir que en un escenari de canvi climàtic com l’actual, les accions «s’han de gestionar entre tots» i va emplaçar les administracions a
«trobar un equilibri». Rigau va reclamar que s’ha de «donar confiança a les empreses i a la ciutadania» davant d’un govern que vol «controlar-ho tot», afirmava Xavier Rigau.
Aymat va manifestar que no es poden fer «mesures tan restrictives de manera recurrent», ja que en els últims deu dies s’ha optat dues vegades pel confinament. «Patim el
risc que la gent no faci cas», avisaba. Per això, la FEAT demana «mecanismes i respostes molt més àgils» que siguin fruit duna «avaluació de la situació en temps real».
També van lamentar que Trànsit optés per tallar l’autopista AP-7, recordant que és «més segura que qualsevol altra via», assegurava Aymat. «Obligar a estar aturat o a agafar una carretera secundària no és correcte, l’autopista és una via essencial a Catalunya i la més segura» insistia. Explicaven que Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit, els trucava al matí per a posar-se a la seva disposició per a «millorar els protocols» i «minimitzar els impactes negatius» en els talls de mobilitat a causa dels temporals.
‘Un país preparat’ Aymat també assenyalava que Catalunya «no pot sostenir» una aturada cada cop que hi hagi un temporal, tenint en compte que aquests fenòmens meteorològics extrems seran cada cop més recurrents. «La ciutadania no enten com els polítics aprofiten els morts per treure rèdit polític», reclamava el president de la CEPTA. El màxim responsable de la federació de transportistes apuntava que Catalunya és «un país preparat per aquests tipus de situacions». «Ens han passat moltes coses en els darrers anys que han fet que ens preparessim. Hi ha hagut coses molt importants a la província que ens han fet reflexionar» destacava Riudeubas recordant l’accident de 1978 al càmping dels Alfacs.
Edicte
En compliment de l’article 85.4 del DL 1/2010 de 3 d’agost i de l’article 23 i 115.c) del Decret 305/06, RLU, s’amplia en 25 dies el termini d’exposició pública de l’expedient de la modificació puntual núm. 13 del POUM, aprovada inicialment per acord del Ple de l’Ajuntament de data 27.04.20, consistent en el canvi de qualificació de la clau SNU-IA a la clau SNU-R3 a l’àmbit del complex turístic – HOTELER “MAS GALLAU”
Durant el termini de 25 dies a comptar a partir de la darrera publicació d’aquest edicte en el tauler d’edictes municipal, Butlletí Oficial de la Província de Tarragona o diari es podran presentar al·legacions. L’expedient complet està a disposició dels interessats de dilluns a divendres de 08:30 a 14:00 h al Departament d’Urbanisme, pl. Ajuntament, 4.
Es poden consultar els documents de la modificació a la pàgina web municipal http://www.cambrils.cat/ca/serveis/urbanisme a la carpeta Informació pública. Cambrils, a 13 de novembre de 2024
Alfredo Clúa Baldellou Alcalde de Cambrils
Imatge de la darrera edició de la Fira de l’Oli Nou. @coop.avellanera
ACN
Xavier Rigau, director de la CEPTA, i Josep Lluis Aymat i Joaquim Riudeubas, respectivament, director i president de la FEAT. Arnau Martínez
Mont-roig vota avui l’aprovació definitiva del pla urbanístic per l’arribada de LOTTE Energy
Economia L’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha convocat un ple extraordinari per avui on s’espera que s’aprovi definitivament el Pla
Parcial Urbanístic del sector de Dinamització Econòmica els Comellarets. Aquests terrenys, al nord de l’autopista AP-7, es destinaran a la construcció del primer complex industrial a Tarragona per a
la fabricació de components de bateries recarregables de LOTTE Energy Materials. S’espera que les obres comencin durant el segon trimestre de l’any vinent, tot i que la posada en marxa no s’espera fins a 2027. El consistori ha declarat aquest projecte estratègic i s’espera que deixi 400 milions d’inversió. Álvaro Rodríguez
Diversos productes alimentaris a un supermercat. ACN
Puja l’IPC al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre en 6 dècimes al mes d’octubre
Economia L’índex de preus al consum, l’IPC, puja 6 dècimes al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre durant el mes d’octubre, segons les dades fetes públiques aquest dijous per l’Institut Nacional d’Estadística, l’INE. La variació anual es va situar a l’1,6% després que es desplomés fins a l’1% el mes de setembre. La pujada més sig-
Moment de la presentació dels dos vehicles que prestaran servei a les comarques tarragonines.
Una oficina bancaria mòbil arriba a 58 pobles de Tarragona
Món rural La segona fase del projecte desplegarà vehicles de CaixaBank i Caixa d’Enginyers a vuit comarques
Álvaro Rodríguez
La Generalitat de Catalunya, juntament amb Caixa Enginyers i CaixaBank, han desplegat la segona fase del projecte Banca Mòbil, una iniciativa per portar els serveis financers a les poblacions sense oficina bancària a través d’un vehicle. Aquesta segona ruta va iniciar ahir i arribarà a 58 municipis del Tarragona i 38 del Penedès. Concretament, els vehicles passaran per les comarques tarragonines de l’Alt Camp, el
Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Tarragonès, a més de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf.
Els vehicles compten amb una petita oficina i un caixer automàtic, de manera que es pugui efectuar qualsevol operació financera en ells. Juanjo Llopis, sotsdirector de Caixa Enginyers, afirma que «la iniciativa ajudarà al desenvolupament dels petits pobles i les seves empreses» davant de la «creixent problemàtica de l’exclusió financera».
Des de CaixaBank, el seu
LA CISTELLA JA TÉ
QUI LA GAUDEIXI
nificativa l’han marcat l’habitatge, l’aigua, l’electricitat, el gas i altres combustibles que han crescut 1,5 punts, amb un 5,3 interanual. Els transports van caure un 3,9% davant el descens del 5,2% del mes anterior. També van a l’alça els aliments, les begudes no alcohòliques i alcohòliques, així com el tabac, amb 1,5% i 4,5%, respectivament. ACN
L’ENHORABONA!
Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos
Un camió de cada entitat arribarà quinzenalment a cada un dels pobles
director d’Institucions a Tarragona, Eduard Gené, explica que aquest és un model que havien desplegat per altres parts de l’estat, de fet, apunta que és molt similar al que han posat a disposició dels afectats per la DANA a València de manera gratuïta.
Aquestes dues entitats
bancàries van ser les guanyadores del concurs presentat per la Generalitat. Totes dues complementaran les seves rutes per tal d’arribar cada quinze dies a cada un dels municipis de la llista.
La presentació de la iniciativa va comptar també amb la presència de Lucía López, delegada del Govern a Tarragona, qui va explicar que la iniciativa vol «arribar a tots els ciutadans de Catalunya». De fet, s’estima que aquest servei arribarà a un total de 47.623 persones a la demarcació.
Una altra de les particularitats d’aquest projecte és que serà sempre el mateix tècnic qui atendrà els ciutadans de cada municipi. Els responsables de les entitats bancàries afirmen que aquesta és una manera d’oferir «un servei humà i complet».
La Banca Mòbil oferirà un servei especialment a la gent gran d’aquests pobles, però també als petits empresaris del món rural que necessiten fer gestions bancàries.
Sandra Cabeza Asensio
Tjerk van der Meulen
Imatge virtual de la futura planta de LOTTE a Mont-roig. IDP
Els Mossos escorcollen la casa del presumpte assassí del Priorat
Successos La policia sospita que el detingut la va matar a mitjans de juliol de 2022
ACN
Els Mossos d’Esquadra van escorcollar des de primera hora del matí d’ahir la casa del presumpte autor de la mort violenta de la seva parella a la Morera de Montsant, al Priorat. La Unitat Central de Persones Desaparegudes i Policia Científica va buscar-hi vestigis i proves relacionades amb els fets. Segons va avançar la periodista Anna Punsí, la policia sospita que el detingut va matar la seva dona la nit del 20 al 21 de juliol de 2022, i després va enterrar el cos en una zona forestal propera. El sospitós va ser detingut dimarts passat a Barcelona després d’una investigació iniciada el 2022 quan la família va denunciar la desaparició de la dona. El jutjat va decretar presó provisional comunicada i sense fiança pel presumpte assassí. La investigació va començar el 12 d’agost del 2022, quan la família va denunciar la desaparició de la dona, de 44 anys, al municipi on residia, la Morera de Montsant.
La Unitat Central de Persones Desaparegudes de la Divisió d’Investigació Criminal de la policia catalana va assumir la investigació davant els indicis que apuntaven que es tractava d’una desaparició d’àmbit criminal.
Mercadona ajuda els seus treballadors afectats per la DANA amb 40 MEUR
Solidaritat
La cadena de supermercats Mercadona realitzarà una donació de 40 milions d’euros per a ajudar a tots els seus treballadors afectats per la DANA. L’objectiu és que aquestes persones «no hagin de començar a reconstruir la seva vida des de zero», segons un comunicat emès per l’empresa, i per a això s’han establert ajudes
per un valor fix per a cada casa i vehicle danyat.
En el cas del domicili habitual, l’import serà de 50.000 euros si la casa ha resultat totalment o parcialment destruïda, de 25.000 euros per a la pèrdua total o parcial del mobiliari i de 5.000 euros per a petits estris. 15.000 euros d’ajuda aniran destinats a la pèrdua del cotxe habitu-
al, 5.000 euros si tenien una moto de qualsevol mena i 500 euros per patinets i bicicletes. L’empresa ha assegurat que tots els empleats afectats rebran les ajudes el pròxim 21 de novembre i ha reiterat que la companyia al complet se suma al dolor que està «patint tota la societat valenciana a conseqüència de la DANA». Redacció
L’anàlisi de les dades telefòniques ha permès «desmuntar contradiccions»
L’anàlisi de les dades de telefonia mòbil han permès, segons els Mossos, trencar la coartada del detingut i «desmuntar contradiccions que s’han demostrat com a falses».
També segons la policia catalana, en el marc de la investigació han aflorat «indicis materials determinants» com ara pertinences de la dona que el detingut tenia en la seva pertinença mesos després de la desaparició de la víctima, tot i que, subratllen els Mossos d’Esquadra, «en un context de normalitat i habitualitat, la víctima no hauria abandonat mai».
Deu detinguts i 4.000
plantes de marihuana decomissades al Baix Camp i al Tarragonès
Successos Vigilància Duanera i la policia espanyola van fer registres a set municipis
ACN
Efectius del Servei de Vigilància Duanera de l’Agència Tributària a Catalunya i de la policia espanyola han detingut deu persones i decomissat 3.860 plantes de marihuana en una operació contra un grup organitzat que es dedicava al conreu indoor i a la distribució de la droga en set municipis del Baix Camp i el Tarragonès. Els agents van efectuar set entrades i escorcolls a Reus, Salou, Mont-roig del Camp, Alforja, Almoster, Alcover i Riudoms.
En total, van trobar prop de 4.000 plantes en avançat estat de creixement i floració, a més de dues pistoles i un revòlver Magnum calibre 357, nombrosos cartutxos d’aquestes, 7.200 euros en metàl·lic, criptomonedes, una furgoneta, sis equips informàtics i sis mòbils.
Els deu arrestats estan investigats pels suposats delictes de pertinença a grup criminal, cultiu i tràfic d’estupefaents, defraudació del fluid elèctric i blanqueig de capitals.
A mitjans de 2023, els investigadors van detectar un grup d’individus establerts al Camp de Tarragona que es dedicaven, suposadament, al conreu interior i tràfic de marihuana. Vigilància Duanera i la policia espanyola van coordinar-se i creuar els resultats de les investigacions, fet que va ajudar a determinar els set domicilis que albergarien importants plantacions de marihuana al seu interior i que, a més, podien ocultar importants sumes de diners procedents del seu tràfic. Segons Vigilància Duanera, el grup criminal també hauria comès un suposat delicte de blanqueig de capitals.
Jove a Vila-rodona
La nova anyada es donarà a conèixer aquest diumenge a la Festa del Vi
Agricultura El diumenge 17 de novembre tindrà lloc la vint-i-vuitena edició de la Festa del Vi Jove, és a dir, la presentació de la collita d’aquest 2024. L’acte tindrà lloc al centenari Celler Cooperatiu de Vila-rodona i començarà a les nou del matí. La festa començarà amb el tradicional esmorzar de veremador. A continuació, la
cooperativa comptarà amb tasts de vins joves i visites al Celler. Durant la jornada també es podrà gaudir de diversos actes d’animació, la setzena edició de la Trobada de Col·leccionistes de Plaques de Cava i una ruta de cotxes clàssics fins a Bràfim, la Secuita, Vallmoll, Valls, el Pla de Santa Maria i Mas del Plata. Redacció
Imatge del Celler la Cooperativa de Vila-rodona. La Ruta del Cister
El presumpte assassí mentre els Mossos escorcollaven el domicili. ACN
Cases destrossades al municipi de Picanya, situades al costat del barranc del Pollo. Agència EFE
Montblanc impulsarà la construcció de 46 habitatges de protecció oficial
Urbanisme Compten amb una subvenció d’1,2 MEUR i haurien d’estar enllestits el 2027
ACN
L’Ajuntament de Montblanc impulsarà la construcció de 46 habitatges de protecció oficial amb una subvenció d’1,2 milions d’euros de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Dins d’aquesta promoció, una vintena de pisos es destinaran a lloguer social, onze a col·lectius especials, onze més per a joves menors de 35 anys i quatre per a entitats socials. Fonts municipals han apuntat que la subvenció atorgada és l’import més elevat de tots els projectes pre-
sentats i ara es treballa per a trobar un soci col·laborador per a tirar endavant la construcció.
Els pisos s’ubicaran al carrer Joan Amades, en uns terrenys que cedirà el consistori i després serà una fundació privada qui executi l’obra i gestioni els lloguers. Les obres han d’estar acabades l’any 2027.
Els habitatges, dissenyats per l’estudi d’arquitectura UBBU, inclouen diferents tipologies: 24 tenen dues habitacions, 16 en tenen tres i finalment, n’hi haurà sis amb
Imatge virtual dels pisos de protecció oficial que s’impulsaran a Montblanc i que haurien d’estar enllestits el 2027. ACN
una única habitació. Onze d’aquests pisos seran per a joves de fins a 35 anys, 11 més
El retaule centenari de Santa Úrsula torna al Monestir de Santes Creus
Art L’obra renaixentista de Jaume Forner es presentarà dissabte
Redacció
El Reial Monestir de Santes Creus acollirà aquest dissabte l’acte de presentació del retaule de Santa Úrsula, obra de Jaume Forner datada al segle XVI, que la Generalitat de Catalunya ha adquirit per la Col·lecció Nacional.
El retaule de Santa Úrsula procedeix originàriament del Reial Monestir de Santes Creus, però al segle XVI va ser traslladat a la granja cistercenca de la Tallada, on va estar fins a finals del segle XX. El retorn d’aquesta obra renaixentista al seu espai original constitueix un important
acte de restitució patrimonial que la Generalitat de Catalunya ha fet de manera conjunta amb l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus.
Els propietaris del mas de la Tallada, al municipi de la Secuita, van posar a la venda el retaule, que va passar a formar part d’una col·lecció
per a col·lectius especials, i els 20 restants es destinaran a lloguer social. A més, quatre
privada fins que va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya.
Abans del retorn del retaule de Santa Úrsula al seu lloc original, la peça ha passat pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya per fer una neteja i fixació de tota l’estructura de l’obra. Entre altres intervencions s’ha fixat la capa pictòrica amb coles animals, s’ha eliminat el vernís engroguit i s’han sanejat les esquerdes. Santa Úrsula va obtenir gran culte i devoció a la Corona d’Aragó durant l’edat mitjana.
Uns peus en equilibri amb el servei
Molt més que un servei de pedicura terapèutica i reflexologia podal. Això és el que ofereix la terapeuta diplomada Silvia Gas. Un dels trets diferencials dels tractaments i serveis d’aquesta professional és que ofereix sempre atenció a domicili, sent una alternativa còmoda i pràctica, especialment per a les persones grans o per a persones amb mobilitat reduïda.
«La meva tieta és el meu referent. Ella feia 30 anys que es dedicava al servei de pedicura a domicili, però s’ha jubilat. Em va proposar cedir-me la seva cartera de clients, així que em vaig animar i he assumit el relleu generacional del seu servei, mantenint els seus clients i sumant-ne de nous», explica Silvia Gas.
Més enllà de les cures i el benestar que proporcionen els seus tractaments, el fet que aquesta professional visiti els seus pacients periòdica-
ment a casa permet fer un seguiment regular, sense que calguin desplaçaments a centres o consultes. I això és clau, comenta la professional, ja que sovint les persones que tenen dificultats per a sortir de casa acaben fent un seguiment irregular, cosa que acaba comprometent la salut.
Empatia i acompanyament «La meva feina és molt més que tenir cura dels peus dels meus pacients. Es tracta, sobretot, d’empatia», de-
habitatges dotacionals s’assignaran a entitats socials. Tots els lloguers es mantin-
dran per sota del preu de mercat, amb una tarifa màxima total de 555 euros.
talla la terapeuta. I afegeix: «Quan visito als pacients, els ofereixo un acompanyament, passo un temps amb ells, els escolto i així es crea un vincle, que per a ells és reconfortant i, per mi, molt enriquidor. El cert és
que és una estona que agraïm les dues parts».
Si vols lluir uns peus saludables i en equilibri, contacta amb Silvia Gas al telèfon 699 81 71 38 i agenda la teva cita.
Anna Ferran
El servei a domicili de Silvia Gas està especialment indicat per a persones amb mobilitat reduïda o persones grans. GERARD MARTÍ
Imatge del retaule de Santa Úrsula. Cedida
L’Andorra de Pablo Trigueros, el rival dels partits d’emocions fortes
Futbol Els últims duels al Nou Estadi contra els andorrans van acabar amb un dur 0-3 i una remuntada per 4-2
El Nàstic de Tarragona encetarà el Tourmalet grana aquest diumenge contra l’Andorra al Nou Estadi Costa Daurada. L’encontre promet ser d’alta intensitat, no només perquè l’equip de Gerard Piqué arriba en tercera posició i amb una victòria sota el braç, sinó perquè, en la història recent, els duels entre tarragonins i pirinencs han sigut d’emocions fortes.
La més recent va ser durant la pretemporada de l’any passat. Els andorrans es van emportar el trofeu Ciutat de Tarragona després de remuntar un gol del llavors debutant Jaume Jardí en qüestió de cinc minuts al final del partit. Amb tot, a la lliga va arribar una derrota més dura. El 26 de gener de 2022, l’Andorra d’Eder Sarabria va passar per sobre del Nàstic de Raül Agné endossant un 0-3 a la primera mitja hora de partit. El protagonista d’aquell duel no va ser altre que l’ara segon capità grana, Marc Fernández. El tigre de Corbera va marcar el primer gol de penal i, al final de la temporada, va celebrar l’ascens a la Segona Divisió. Aquesta serà a primera vegada que es trobarà al seu exequip en lliga, així que serà un
Al
Marc Fernández
s’enfrontarà per primera vegada a lliga contra el seu exequip
partit especial per al davanter.
L’altre partit que s’ha quedat en la memòria dels nasti-
L’exgrana Pablo Trigueros ha perdut el seu lloc a l’onze titular en els darrers partits
quers va ser la victòria per 4-2 la temporada 20-21. Els grana perdien per 0-2, però en els
Reus Deportiu se li torna a escapar la victòria a l’últim minut (1-1)
Hoquei Patins Els roig-i-negres van sumar un punt contra el Vilafranca
Redacció
Al Reus Deportiu se li torna a escapar la primera victòria a domicili a l’últim segon. El conjunt roig-i-negre es va conformar ahir amb un punt després que el Vilafranca empatés en la darrera jugada del partit. Els de Jordi Garcia es
mantenen invictes, però segueixen sense sumar de tres a domicili.
El duel es va mantenir igualat durant la primera meitat.
Ni el Vilafranca ni el Reus Deportiu van aconseguir trencar l’empat a zero en les seves ocasions. El Vilafranca, que va ascendir a l’OK Lliga
la darrera temporada, es va defensar amb tot i l’únic que va pujar durant la primera meitat va ser el marcador de faltes del conjunt local.
L’acció va ocórrer a l’inici del segon temps. El jugador local Roger Monserrat va veure la targeta blava i el Reus Deportiu va tenir la seva ac-
darrers vint minuts de partit, amb un home menys, van remuntar amb el 4-2 amb un doblet de Brugui en un duel que va propulsar els grana per competir per l’ascens a Segona Divisió en un any de transició entre Segona B i Primera Federació.
L’Andorra de Ferran Costa
ció de falta directa. Enguany, les jugades a bola aturada eren una tasca pendent per als roig-i-negres. En aquest cas, Martí Casas no va fallar i, després d’aguantar el tir, va enganyar el porter rival per marcar per l’esquerra. Amb el gol a favor, el conjunt reusenc es veia còmode, però no va matar el partit. En els darrers minuts, el Vilafranca, a la desesperada i ja sense porter, va aconseguir la seva ocasió sobre la botzina. Finalment, en una jugada plena de rebots, van colar la pilota dins i van frustrar la victòria al Reus.
també promet màxima dificultat. El conjunt andorrà arriba tercer i després de sumar una victòria que trencava una sequera de quatre partits.
El rival
FC Andorra
Com arriba?
3r
PG 5 20 punts
PE 5 PP 2 GF 10 GC 7
Diumenge, 17.30 h
Nou Estadi Costa Daurada Esport 3 i FEFtv
L’apunt
Juan Vizcaíno torna al Nàstic com a nou assistent tècnic
Juan Vizcaíno Morcillo, tal com avançava el Diari Més, s’incorpora com a nou assistent tècnic del primer equip del Gimnàstic de Tarragona. Ho fa en qualitat d’assistent, reforçant i ampliant l’equip tècnic encapçalat per Dani Vidal. El tècnic, nascut l’any 1966 a La Pobla de Mafumet, s’uneix per primer cop al cos tècnic del Nàstic en la sessió preparatòria d’avui al matí a partir de les 10:30 h.
L’Andorra és, a nivell de plantilla, un dels equips cridats per lluitar per a la primera posició. Enguany s’ha reforçat de valent amb jugadors de talent com Lautaro de León, el veloç pitxitxi de l’equip amb 3 gols i passat al Celta Fortuna i Luismi Redondo, l’extrem que l’any passat va anotar 13 dianes amb l’Antequera. A més, conserva jugadors de prestigi a Segona Divisió com Manu Nieto i el grec Christos Almpanis. El cervell de l’equip és Álvaro Peña, també amb tres gols. En defensa, s’han reforçat amb César Morgado i l’exgrana Pablo Trigueros, tot i que aquest no gaudeix del protagonisme que tenia a Tarragona. A nivell de joc, l’equip de Ferran Costa és fidel als seus principis i li agrada ser protagonista amb la pilota. A més, enguany ha sumat jugadors diferencials en les accions individuals.
Primer retorn Pablo Trigueros és el primer exgrana que tornarà al Nou Estadi. El defensa ja ho va fer com a espectador en la victòria del Nàstic contra l’Osasuna Promesas. Diumenge, però, tornarà sobre la gespa, si Ferran Costa ho permet. El d’Herreruela de Oropesa va ser el central titular amb Nacho l’any passat, però a l’Andorra no té el mateix protagonisme. Trigueros ha perdut la titularitat en els darrers quatre partits, jugant només un minut en el darrer contra el Barakaldo.
Arnau Montreal Quesada
L’exgrana Pablo Trigueros celebrant un gol amb l’extrem de l’Andorra, Luismi Redondo. Andorra
Els jugadors del Reus Deportiu durant un partit. Reus Deportiu
Millorar el tir exterior i el rebot, deures del CBT per a sumar el primer triomf
Bàsquet Els de Borja Comenge visiten demà la UE Mataró per convertir les bones sensacions en resultats
L’Ibersol CB Tarragona afronta demà un duel d’urgències a la pista de la UE Mataró. Els blaus necessiten trencar la barrera de la primera victòria per espantar els fantasmes d’un inici de temporada similar al de l’anterior temporada. Per aconseguir-ho, els cebetistes treballen per millorar els deures pendents en aquests darrers duels: el tir exterior i el rebot.
Els de Borja Comenge no han tingut un inici de lliga fàcil. Les lesions de Josep Fermí Cera i David Fernández van deixar l’equip amb Álvaro Fernández Mena com únic base del primer equip disponible. A més, Boe Nguidjol també arrossegava unes molèsties que no li han permès
jugar a ple nivell. Tant Fermí com Nguidjol ja van començar a recuperar les bones sensacions durant el partit del darrer cap de setmana contra el Palmer. Amb tot, qui encara no ha pogut tornar és el capità David Fernández. El de la Selva del Camp es va fracturar un dit durant la primera jornada de lliga i es manté com a dubte de cara al duel d’aquest cap de setmana. En el partit contra el Palmer Bàsquet es va veure una versió millorada del conjunt cebetista. Els blaus van plantar cara al líder de la categoria, però va acabar caient per la falta de tir exterior, les pilotes perdudes i el rebot. Concretament, els cebetistes només van encertar cinc de vint-i-dos triples, amb un AJ Plitzuweit poc inspirat amb només un encert en tres tirs.
El tècnic
i la
El Miró Ganxets Costa Daurada afrontarà el repte de l’Europe Cup aquest cap de setmana
Tennis Taula El Miró Ganxets Costa Daurada enceta avui el seu camí a l’Europe Cup aquest cap de setmana. El conjunt reusenc viatja a Burgos, seu de la primera jornada, per enfrontar-se contra el Politechnika Rzeszow de Polònia, el Fenerbahçe Sports de Turquia i el Tennistavolo Norbello d’Itàlia. El primer duel serà avui contra l’equip polonès i tancaran la participació en el grup B diumenge contra el conjunt italià. L’equip de la capital del Baix Camp juga l’Europa Cup després de renunciar a la seva plaça a la Champions League per motius econòmics. Les aspiracions de les reusenques és arribar el més lluny possible a la competició Europea. Redacció
Els blaus necessiten sumar anotadors que acompanyin a AJ Plitzuweit
El capità David Fernández es manté com a dubte de cara al duel de demà
L’escorta nord-americà és un dels baluards del conjunt tarragoní. Amb 16,2 punts de mitjana per partit, és el jugador més anotador de l’equip. Això fa que, quan no té el seu dia, els de Borja Comenge es ressenten. Per aquest motiu, és una tasca pendent de l’equip millorar en el tir exterior per ajudar en la puntuació tant a l’americà com a
Ousmane N’dour, que suma 11,4 punts de mitjana amb el seu domini sota la cistella. Pel que fa a les pilotes perdudes, en el darrer partit els blaus van pecar amb un total de 20 errors enfront dels 10 del Palmer, uns errors que van ser un llastre en el tram final del partit, de la mateixa manera que en el rebot. El tècnic cebetista, Borja Comenge, va destacar que aquesta setmana «hem incidit sobre les coses que surten bé i també hem donat importància en les quals que van estar pitjor, com el rebot».
Preparats per a sumar Aquesta setmana també ha sigut estranya per al conjunt cebetista. Les alertes meteorològiques van afectar en les regularitats dels entrenaments, però que no la feina a completar. Comenge va destacar que «hem donat recursos als jugadors perquè estiguin actius. Continuem el procés de mantenir la salut al màxim possible dels jugadors». Els blaus estan preparats per batre el Mataró i trencar la barrera de la primera victòria que permetrà transformar les bones sensacions amb resultats.
El CV Sant Pere i Sant Pau enceta una setmana crucial de tres partits consecutius
Voleibol Demà, els d’Stevovski reben el CV Palma i, dimecres, jugaran a casa contra l’Almeria
Arnau Montreal Quesada
El CV Sant Pere i Sant Pau afronta una setmana important per a les seves aspiracions a la Superlliga 1. Els cooperativistes tenen tres partits en una setmana, els dos primers de forma consecutiva al Pavelló de Sant Pere i Sant Pau. L’objectiu dels homes dirigits per Vlado Stevovski és sumar aquesta primera victòria que posi a l’equip en la pugna per la permanència. El conjunt cooperativista no ha tingut l’inici de temporada més fàcil amb l’absència de jugadors importants. Ara, amb els dos fitxatges cubans Dayan Torres i Denys González agafant rodatge per aprendre el mètode Stevovski, busquen sumar la primera victòria a casa. El duel de demà a les 20.30 h és crucial. Els rojillos reben la visita del CV Palma, l’únic equip, amb els tarragonins, que encara
El jugador del SPiSP Julián Garcia Torres preparant un remat. CV SPiSP
El CV Palma és l’únic equip, amb el CV SPiSP, que encara no ha sumat cap triomf
no ha sumat cap victòria. Els cooperativistes tenen clar que, amb el pavelló ple, poden trencar la barrera del primer triomf a la categoria. El pròxim dimecres a les 19 h, el CV Sant Pere i Sant Pau recupera
el partit ajornat per la DANA i s’enfrontarà a l’Unicaja Almería, equip que, actualment, és sisè a la classificació. Des de l’entitat cooperativista volen que el pavelló vibri en els dos duels, per aquest motiu, han preparat una promoció en la qual, amb l’entrada del partit contra el CV Palma de dissabte també serà vàlida per al duel intersetmanal.
Per tancar la setmana intensa de partits, els tarragonins visitaran la pista de la UPV Leleman Conqueridor, actual quart classificat i un dels equips cridats a lluitar a la part alta de la classificació. El conjunt rojillo necessita una victòria de confiança. Contra l’Arenal Emevé, es van quedar a un pas de sumar aquest primer triomf, però van acabar caient en el cinquè i definitiu set. Dissabte, contra el CV Palma, enceta un repte en tres actes per engegar el camí de la victòria.
Arnau Montreal Quesada
El cebetista David Kristensen, durant el darrer duel a casa. Guilo Dehon
Manel Redondo
jugadora Paulina Vega. Gerard Martí
L’Aula Magna de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona es va vestir ahir de gala per celebrar els Reconeixements Esportius del Camp de Tarragona 2024. El departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya ha recuperat uns guardons que es van repartir per darrera vegada el 2016. Ahir, els premis van tornar a posar en valor el talent del Camp de Tarragona, exposant els seus referents de l’esport en una gala vibrant i emocionant. El conseller d’Esports, Berni Álvarez, va destacar que aquesta gala «reivindica el paper dels referents que l’esport necessita». Tant els premiats com els candidats presents, són el talent «quilòmetre zero» que mou l’esport de la demarcació.
Premiats, familiars i autoritats es van aplegar de nou en una jornada de nervis i il·lusió que va engegar de la mà de la periodista Paula Jansà. Després d’un vídeo i una actuació musical protagonitzada per Jofre Bardagí, la gala va començar amb Bito Fuster, assessora del departament d’Esports i Lucía López, delegada territorial del Govern a Tarragona, preparades per repartir els premis. L’emoció es va fer palesa amb l’entrega del guardó de Forjador, una figura impulora de l’esport al territori, a una de les fundadores del Club Esportiu Alba de Reus, Carme Saldaña. El premi va ser a títol pòstum, i tota la sala es va aixecar per a retre una gran ovació. D’altra banda, Josep Lluís Anglés, també va rebre el seu guardó com a forjador. Els premiats van traslladar la seva il·lusió tot i no poder assistir a la gala. La vallenca Andrea Fuentes, guanyadora d’una plata olímpica dirigint la selecció dels Estats Units de natació artística, no va poder assistir a la gala i l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, va recollir el premi. Fuentes va rebre el guardó de Millor Direcció Esportiva, que també va guanyar Josep Seguer.
El nedador paralímpic Álex Villarejo es va emportar el reconeixement a l’Esport Adaptat i l’Associació Bàsquet Vendrell Orange Stars i Inclusion Dance del Consell Esportiu del Baix Camp van rebre el guardó d’Esport Inclusiu i van tancar la primera part de la cerimònia. Amb el conseller d’Esports de la Generalitat Berni Álvarez i el rector de la URV Josep Pallarès a l’escenari, va encetar la segona part de l’esdeveniment amb els guardons que premiaven els millors esportistes. La tiradora morellenca Mar Molné i el judoka canongí David Garcia Torné van ser escollits com els Millors Esportistes d’Elit. Tots dos van participar en els Jocs Olímpics de París. La patina-
Poliesportiu El departament d’Esports de la Generalitat va recuperar ahir l’acte repartint 33 guardons
La
nit per a reconèixer els esportistes
‘quilòmetre zero’ de Tarragona
dora Carla Plana va pujar per partida doble a l’escenari, com a millor Esportista Promoció i com a Millor Secció amb el patinatge del Club Gimnàstic. Pel que fa a clubs, el CV Sant Pere i Sant Pau i el Club Tennis Taula Ganxets de Reus van ser reconeguts com a Millor Equip Masculí i Femení. Finalment, el CV Reus es
Els premiats
Mar Molné i David Garcia van ser els Millors Esportistes Elit
va emportar el del millor club. Els referents de l’esport tarragoní van tornar ahir als focus per a reconèixer una tasca forjada en el dia a dia que inspira milers de persones. Els Reconeixements d’enguany han tornat a brillar i s’espera que continuïn inspirant en els pròxims anys.
Arnau Montreal Quesada
Tots els premiats de l’Acte de Reconeixements Esportius del Camp de Tarragona 2024 a l’escenari amb les autoritats del territori. Tjerk der Meulen
A l’esquerra, la patinadora Carla Plana, a la dreta, la tiradora olímpica Mar Molné i, a baix, els membres de l’Inclusion Dance Consell Esportiu del Baix Camp. Tjerk van der Meulen
Borrell proposa suspendre el diàleg polític amb Israel
Unió Europea L’alt representant per a la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, proposarà als ministres d’Exteriors de la UE que se suspengui el diàleg polític entre els 27 i Israel pels atacs del país hebreu a Gaza. Així ho ha confirmat aquest dijous en una roda de premsa el seu portaveu, Peter Stano, després que el mateix Borrell anunciés fa un mes que es plantejava una possible revisió de l’acord d’associació entre la UE i Israel en el marc del Consell d’Exteriors que se celebrarà el pròxim 18 de novembre. La iniciativa del dirigent socialista respon a la petició que van impulsar Espanya i Irlanda, els quals van demanar una revisió de l’acord d’associació amb Israel per violacions dels drets humans per part de Tel-Aviv. La proposta de Borrell necessita la unanimitat de tots els estats membres per a ser aprovada. ACN
El món s’encamina cap a un clima «extrem»
Canvi climàtic Els governs s’han estancat en la lluita contra l’escalfament global i el món s’encamina a un clima «extrem» a finals de segle, segons els pronòstics de l’últim informe científic del Climate Action Tracker. Aquest grup d’investigadors ha alertat que les previsions d’augment de temperatura no han millorat en els últims tres anys i apunten a un increment de 2,7° l’any 2100. És a dir, per sobre del límit de 2° que els governs es van comprometre a no sobrepassar en els Acords de París del 2015 seguint les indicacions científiques. Climate Action Tracker alerta que la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca empitjorarà els pronòstics. Un dels pocs aspectes positius que destaquen són les polítiques i el consegüent progrés de les energies renovables, juntament amb l’ús dels vehicles elèctrics. ACN
Màlaga supera la DANA sense cap víctima mortal
Meteorologia La pluja va provocar desallotjaments i danys materials
EFE
Andalusia va superar la incidència de la DANA en la comunitat sense víctimes mortals, si bé encara amb milers de persones fora de les seves llars després dels desallotjaments preventius. La jornada d’ahir va servir per avaluar danys, netejar fang i observar les aportacions d’aigua a alguns rius per si hi havia risc de desbordament, principalment en el Guadiaro i Guadalhorce a Màlaga.
La província malaguenya, epicentre d’aquesta segona DANA, va acabar poc abans
de les 8.00 hores amb l’avís vermell. No obstant això, més de 3.000 desallotjats no tornaran encara a les seves llars per prevenció.
Màlaga va recuperar la normalitat després de les intenses pluges després que es desactivés l’avís vermell, encara que menys que qualsevol altre dia laborable pel fet que les classes van continuar suspeses aquest dijous en els centres educatius de tota la província.
L’alcalde de Màlaga, Francisco de la Torre, va ressaltar ahir la necessitat de completar el projecte de canalització
del riu Campanetes i de construir una infraestructura per a regular el cabal del riu Gran després de les inundacions registrades en la capital.
La petita localitat malaguenya de Benamargosa, d’uns 1.500 habitants, treballa per a sacsejar-se el fang que plena els seus carrers després de les
Brussel·les imposa una multa de 800 milions a Meta per abús en els espais publicitaris
Unió Europea La Comissió Europea ha imposat una multa de gairebé 800 milions d’euros a Meta per abús de posició dominant en espais publicitaris i per imposar condicions comercials «injustes» als seus competidors. En un comunicat emès aquest dijous, l’executiu comunitari detalla que la multinacional nord-americana vincula directament el seu
servei d’anuncis classificats en línia, Facebook Marketplace, a la xarxa social, generant un avantatge que els competidors «no poden contrarestar». «Això vol dir que tots els usuaris de Facebook automàticament tenen accés i estan regularment exposats a Facebook Marketplace independentment de si ho desitgen o no», indica la Comissió. Al mateix temps, Brussel-
les denuncia que Meta imposa condicions comercials «injustes» a altres proveïdors d’anuncis que intenten guanyar visibilitat en les plataformes controlades per Meta, en particular Facebook i Instagram. «Això permet a l’empresa fer servir dates relacionades amb els anuncis generats per altres anunciats per al benefici de Facebook Marketplace», indica. ACN
inundacions que aquest dimecres la van situar en l’epicentre de la DANA a Màlaga, les pitjors que es recorden al poble en l’últim segle.
El pas de la DANA per la província malaguenya va ocasionar «greus danys» a explotacions agrícoles i ramaderes, principalment en la Axarquía
i la Vall del Guadalhorce, on les pluges i el desbordament de rius «han devastat cultius i sistemes de reg», segons ha denunciat l’organització agrària Asaja. S’han vist afectats des de cultius de cítrics a plantacions d’alvocats, cols, enciams i nombroses infraestructures.
Activitats
- VIII Med Hub Day. Tinglado 1 – Divendres 15 de novembre.
- Un mar de peixos: El Menja-brossa!
Museu del Port – Dissabte 16 de novembre a les 17:00 h.
- 14a edició cicle ‘El mar bressol de contes. Contes des del bressol’.
Museu del Port – Diumenge 17 de novembre a les 12:00 h
Exposicions
- Exposició Creu Roja: 150 anys d’humanitat a la ciutat de Tarragona. Tinglado 1 – Mostra oberta fins el 8 de desembre.
Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats
Agenda del Port del 15 al 21 de novembre de 2024
Veïns netejant els carrers de Benamargosa, epicentre de la DANA. EFE/Jorge Zapata
Carta dominical
La correcció ve del Senyor
Benvolgudes i benvolguts, el cristià és aquell que amb cor dòcil i amatent fa camí emmotllant-se progressivament als valors i a l’estil de viure proclamat a l’Evangeli de Jesús. Estem a les portes de l’any jubilar que, si a Déu plau, començarem a les properes festes de Nadal. En aquest camí de preparació m’ha semblat oportú dedicar algunes Cartes Dominicals a parlar-vos de la correcció fraternal. Pot ser una bona manera d’anar modelant la nostra vida a l’estil de Jesús, el Senyor, per a viure amb un cor obert al perdó i amb una ànima totalment esperançada en ell.
Hem de dir, abans de tot, que —segons la Sagrada Escriptura—, «la correcció ve del Senyor». Hem de començar, per tant, deixant-nos corregir per Déu mateix. Tan sols si s’accepta la correcció del Senyor, hom serà capaç d’obrar amb justícia i amor i, també, d’imitar la forma d’actuar de Déu en les nostres relacions amb els altres.
CEditorial
Els diners i els pobles
inquanta-vuit municipis del Camp de Tarragona i el Baix Penedès podran gaudir d’un servei quinzenal d’oficina bancària mòbil. Es tracta de petits municipis en els quals ja no hi ha presència de cap entitat financera que ofereixi els seus serveis presencialment i coincideix, també, en el fet que es tracta de pobles amb una piràmide de població molt envellida. El servei no surt gratis, en realitat, donat que es tracta d’una concessió atorgada per la Generalitat, en aquest cas, a Caixa d’Enginyers i CaixaBank. És una manera, però, d’evitar el despoblament que de manera inexorable, s’està produint a molts
municipis, sobretot, de l’interior de Tarragona. Els diners, poder-ne disposar físicament, és una necessitat que exemplifica la bretxa tecnològica que han de patir la gent gran, que disposa d’accés a eines de comunicació com internet o telèfons intelligents, però que no els saben interpretar en el seu dia a dia. Que sigui un servei quinzenal ni tan sols sembla un problema, perquè en aquests municipis també estan desapareixent aquells petits comerços on poder gastar els diners que trauran dels caixers. Almenys els usuaris podran tenir una atenció personalitzada, que, tinguis l’edat que tinguis, sempre és d’agrair.
Els Garreta, pare i fill
LHem de començar deixant-nos corregir per Déu mateix. Tan sols si s’accepta la correcció del Senyor, hom serà capaç d’obrar amb justícia i amor
«Fill meu, no refusis la correcció del Senyor», afirma el llibre dels Proverbis (3,11). A l’Antic Testament, moltíssimes vegades el poble «no escolta la crida», perquè «no es deixa corregir», «no confia en el Senyor» (So 3,2). Els profetes clamen contra aquesta manera d’obrar del poble i, tot anhelant la seva renovació espiritual, posen en boca de Déu mateix el clam per aquest allunyament, en no acceptar la correcció: «Jo m’havia dit: “Almenys Jerusalem em respectarà; es deixarà corregir, i no destruiré els seus habitatges ni la castigaré, tal com havia decidit.” Però, així que es lleven, es desencaminen i posen en pràctica tots els seus mals propòsits» (So 3,7). És coneguda la paràbola del profeta Osees que dibuixa amb el seu casament amb una dona de mala vida, de la qual té tres fills, els quals assenyalen el progressiu allunyament de Déu per part del poble d’Israel. L’afirmació clau és: «No hi ha veritat ni amor, no hi ha coneixement de Déu» (Os 4,1), perquè no hi ha fidelitat a l’Aliança. El coneixement de Déu equival a complir els manaments. Però en aquest poble «no hi ha coneixement de Déu» perquè no hi ha el mínim de misericòrdia i de fidelitat que facin el terreny fèrtil d’on pugui brollar el compliment de l’Aliança. No sols no hi ha misericòrdia, sinó que manca un mínim de context ètic que pugui estar en sintonia amb el coneixement, i en el qual s’hi pogués arrelar. «El que jo vull és amor i no sacrificis, coneixement de Déu i no holocaustos», afirma el Senyor en boca del profeta (Os 6,6). D’aquí que s’indiqui també que Déu obra amb severitat perquè vol corregir i redreçar la situació: «Déu els va provar amb foc per escrutar els seus cors. I a nosaltres, tampoc no ens vol castigar. Quan el Senyor assota els qui s’acosten a ell, ho fa per corregir-los» (Jdt 8,27). El mateix llibre dels Macabeus indica que les «calamitats» i les «persecucions han servit per a corregir el nostre poble, no pas per a destruir-lo» (2Ma 6,12), i això perquè «nostre Senyor, que és el Déu viu, està irritat momentàniament contra nosaltres, […] vol corregir-nos i educar-nos, però es tornarà a reconciliar amb nosaltres, els seus servents» (2Ma 7,33). Amb un to més suau, el llibre de la Saviesa indica que la «simple correcció» del Senyor és «inspirada per l’amor» (Sv 11,9), i que «després de corregir-los amb moderació, Déu els donarà una felicitat immensa, perquè els ha posat a prova i els ha trobat dignes d’ell» (Sv 3,5).
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
’any 1980 vaig publicar el meu primer llibre Arquitectura de Tarragona, siglos XIX y XX que vam coeditar amb la llibreria Guardias, que estava a la rambla Nova 48. L’alcalde Josep Maria Recasens (1979-1989) va presidir la presentació del llibre a la mateixa llibreria. Recordaré tota la vida una frase que va dir: «... la importància de les imatges fotogràfiques d’aquest tipus de llibres és que ens permeten visualitzar edificis que al llarg del temps per l’especulació immobiliària i la poca sensibilitat dels seus propietaris desapareixen...». Quanta raó tenia Recasens, ja que a hores d’ara el patrimoni arquitectònic de Tarragona no pot inventariar les Cases Güell/‘la dinamita’ i Marsol, el Teatre Tarragona, els cines Moderno i Femina/Mobles La Fàbrica, la fàbrica Solano, la perfumeria Micó, bodegas ‘De Muller’, la clínica Dr. Aldecoa, el Teatre Principal i la Villa Morera/Mas Vallvé.
L’arquitecte Josep Maria Garreta Cusidó/JMGC (Tarragona 1941) també va participar, ja que em va escriure el pròleg del llibre, que comença així: «Cuando vi aparecer en la prensa local los primeros trabajos de Buqueras Bach sobre arquitectura local, tuve una gran satisfacción pues pensé que en nuestra comunidad se había producido un hecho cultural insólito: alguien se preocupaba por nuestra arquitectura local contemporània y dedicaba muchas horas de trabajo y esfuerzos a la misma». Al pròleg també escrivia sobre el llibre Arquitectura de Barcelona, de Hernández Cros, Mora i Pouplana, de l’aparició de «fortes individualitats» com les del reusenc Gaudí o del tarraconense Jujol que «elevaron la
Maria Buqueras Bach President executiu de la Fundació Trencadís
arquitectura catalana al primer plano internacional», del GATEPAC, de la Bauhaus alemana, del grup R i de Coderch, dels models de Palladio o Brunelleschi i per descomptat de l’edifici del ‘govern civil’ de De la Sota. Garreta acabava escrivint: «Por esto debemos encoraginar a Josep M. Buqueras i Bach para que continúe en la tarea, que a pesar del tiempo que ha dedicado a la misma solamente consideramos iniciada, al propio tiempo que deseamos que esta inciativa halle el merecido eco en nuestros conciudadanos».
Des del punt de vista personal ha posat en evidència la seva gran capacitat de diàleg. Saül Garreta considera que «el Port ha de ser sempre un actor important de l’Àrea Metropolitana»
Ara Santiago Castellà agafarà el relleu de Garreta i seguirà la trajectòria professional que han marcat els presidents executius del Port: des de la democràcia que han estat: Josep Munné 1985/1987, Antoni Pujol 1987-1995,Josep Maria Maceira 1995-1996, Lluís Badía 1996-2004, Josep Anton Burgasé 2004-2011, Josep Andreu 2011-2018, Josep Maria Cruset 2018-2022 i Saül Garreta 2022-2024. De Castellà ja en parlarem, però estic segur que ho farà força bé, E conec des dels anys 80, li desitjo tot l’encert del món i que de la seva personalitat humanística, universitària i política ens gaudirem tota la ciutadania, Així sigui.
L’arquitecte Saül Garreta, fill de JMGC, ha estat gairebé dos anys liderant l’Autoritat portuària, S’ha escrit que se’n va el ‘president de la descarbonització’. El seu curt i eficaç pas el podríem definir amb els deu punts següents: 1. Ha marcat les bases per aconseguir un aire més mediambiental; 2. Grans inversions de futur: 412 milions d’euros pels pròxims quatre anys; 3. Compromís amb la sostenibilitat; 4. Increment de tones de les mercaderies; 5. Ha orientat l’activitat a la transició ecològica; 6. Increment dels viatgers dels creuers; 7 Ha dinamitzat l’APPORT; 8. Ha col·laborat per definir el full de ruta del pla de CheMed; 9. El Port es manté en el cinquè lloc de l’Estat i 10. Vol que Tarragona sigui la seu de la Vall de l’Hidrogen. Des del punt de vista personal ha posat en evidència la seva gran capacitat de diàleg. Saül Garreta considera que «el Port ha de ser sempre un actor important de l’Àrea Metropolitana». Per tot plegat, moltes gràcies.
Tribuna
Josep
Tribuna
El triomf de Trump, expressió de la crisi social i política de l’imperialisme yanky
Les enquestes preveien un empat tècnic i que podia trigar-se dies a conèixer-se el resultat, però la victòria de Donald Trump ha acabat sent més ràpida i contundent. Va guanyar a Carolina del Nord i va capgirar les enquestes a Geòrgia, Pensilvània i Wisconsin, estats en els quals havia perdut davant Biden en 2020. Ha guanyat amb el vot popular i s’emportaria la majoria del Senat i la Cambra de Representants.
Ha tornat a guanyar la presidència dels EUA Trump. És un ultradretà, racista fanàtic, xenòfob, misogin condemnat per abús sexual, amb idees obertament feixistoides. Aquest triomf l’estan festejant els i les ultradretanes de món com Meloni, Le Pen, Bolsonaro o Milei.
La pregunta de milions de persones és: com ha pogut tornar a guanyar semblant personatge ultradretà feixistoide? Per la mateixa raó que van guanyar en altres latituds Meloni, Bolsonaro o Milei. I per causes semblants per les quals havia guanyat en el 2016. Pel cansament de milions de persones del poble treballador i de la joventut que equivocadament donen un vot castigo els governs capitalistes dels seus països que baixen el nivell de vida de les masses per a beneficiar a les grans multinacionals i oligarques del món.
En el cas dels EUA expressa l’odi de milions al govern capitalista-imperialista de Biden-Harris, que han perdut 15 milions de vots en comparació amb les eleccions del 2020. Més que guanyar Trump ha perdut Kamala Harris i el Partit Demòcrata governant. Harris no ha pogut superar la crisi del Partit Demòcrata que va haver de reemplaçar amb dificultats la candidatura de Biden per Harris. Harris no ha pogut mai dissimular o amagar que el seu govern ha continuat baixant el nivell de vida de la classe treballadora i dels sectors populars. No ha pogut amagar que ella mateixa ha perseguit els migrants. No ha pogut amagar que ella i Biden encapçalen un govern que dona suport al genocidi a Gaza i que secunden financerament i militarment a Israel i la seva massacre criminal sobre el poble palestí i del Líban.
Per això milers de simpatitzants de la causa palestina anaven als seus actes a repudiar-la. Per tot això no va tenir el suport d’amplis sectors progressistes ni de la joventut per la seva repugnant posició en favor del genocidi a Gaza. Ni la comunitat negra, ni els llatins han donat suport a massivament el seu lideratge. Fins a Roger Waters i la lluitadora ambientalista Greta Thunberg
Miguel Sorans
Membre de la direcció d’Esquerra Socialista (Argentina) i de la Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors (UIT-QI).
van rebutjar el suport tant a Harris com a Trump.
Trump va tenir el vot tradicional ultraconservador, racista i de dreta estatunidenca, de les comunitats evangèliques, de les i els anti dret a l’avortament i a les dones i dissidències. També va tenir el vot de càstig equivocat de membres de la classe treballadora, fonamentalment blanca, afectats per la crisi social com va quedar demostrat en l’abandonat “cinturó de l’òxid” enclavat a Michigan, Pensilvània i Wisconsin. Però també va aconseguir sumar una franja de vots de la comunitat negra, musulmana i llatina per l’odi al govern de Biden-Harris, i per les mentides de Trump de “que ho canviarem tot” o “acabarem amb les guerres”. Malgrat que és un agent de les multinacionals i també fa costat a Israel i al genocidi a Gaza, Palestina i a Orient Mitjà i en el seu primer mandat va traslladar l’ambaixada nord-americana a Jerusalem.
Trump va tenir el vot tradicional ultraconservador, racista i de dreta estatunidenca, de les comunitats evangèliques, de les i els anti dret a l’avortament i a les dones i dissidències
Ezequiel Peressini, revista Correspondencia Internacional N° 53, agost 2024). La perspectiva del nou govern de l’ultradretà Donald Trump no portarà millores per al poble treballador i la joventut estatunidenca ni les immigrants. Menys que menys tindrà res a favor dels pobles palestí i de Mitjà Orient, ucraïnès o els pobles explotats del món. Trump seguirà la política d’explotació i de gendarme mundial i genocida de l’imperialisme yanky. Lògicament agreujades per les seves facetes fascistizants i repressives, que no podem minimitzar i hem d’enfrontar.
Tribuna
MacArthur, comissions i responsabilitat
Aviat farà un any que la nova fornada política sorgida de les darreres eleccions municipals, l’estiu del 2023, va prendre les regnes de l’unicorn de moda tarragoní: l’Àrea Metropolitana. Una majoria d’alcaldes, no tots, van assumir com a propi el repte de debatre, proposar i construir una proposta política i tècnica que configurés una alternativa plural de governança metropolitana per a la primera corona del Camp.
Spin doctors i entesos diuen que ‘dato mata relato’ i, per tant, fins ara l’estratègia local ha pivotat excessivament sobre el relat davant l’absència clamorosa de dades i accions concretes. I a l’obsessió pel control del relat de les diferents administracions, convé també sumar-hi una altra estratègia ben coneguda pels amants de la dilació: les comissions.
El retorn de Trump a la presidència és una nova expressió de la crisi i de la decadència social i política que viu des de fa temps el sistema capitalista— imperialista i que té la seva pròpia expressió als EUA El vell “somni americà” va esclatar fa temps i es va aprofundir des de la crisi econòmica del 2008. “A juliol del 2023, més de 37 milions de persones, l’11,5% de la població, viuen en la pobresa i 6,6 milions (el 4%) viuen sense ocupació. (…). La desigualtat creix i el 10% dels quals més guanyen acapara gairebé la meitat de tots els ingressos i el 50 % inferior obté només el 13 %. El somni americà de l’abundància i prosperitat, com a sustentació ideològica de l’imperialisme ianqui, només és record d’un passat incert, donant lloc a una creixent apatia i descontentament amb els dos partits burgesos tradicionals, el Demòcrata i el Republicà, dels Estats Units. El 48% dels estatunidencs qualifiquen de dolenta a la situació econòmica que viuen i set de cada deu estatunidencs (69%) creuen que l’economia està “empitjorant” i el 77% està insatisfet, frustrat o enfadat” (nota “Estats Units: entre la crisi política i les urnes”,
Des de la UIT-QI continuarem cridant a la classe treballadora, a la joventut, a les dones, a les dissidències i als sectors populars dels EUA a continuar lluitant per les seves reivindicacions, com va succeir amb les vagues triomfants dels portuaris i de la Boeing, i a enfrontar des del 20 de gener de 2025, quan assumeixi, al govern de l’ultradretà de Trump. La crisi social i política continuarà oberta als EUA. Des de Socialist Core, organització simpatitzant de la UIT-QI als EUA vàrem fer una crida al vot crític a les candidatures alternatives, com el cas de Jill Stein, Cornel West i altres candidats independents com Claudia De la Creu, del Partit Socialisme i Alliberament. Assenyalant que “aquest vot crític pot ajudar a enfortir el pol de les i els lluitadors, els qui es van expressar en les creixents vagues, en el suport a Palestina i la lluita de la comunitat negra contra el racisme i la violència policial, de cara als desafiaments que enfrontarem després de les eleccions. Guanyi qui guanyi, la greu crisi socioambiental i l’enorme desigualtat, així com el mateix desenvolupament de les lluites populars, plantegen el desafiament de la construcció d’un partit d’esquerra i de la classe treballadora on conflueixi la nova avantguarda sindical, juvenil, antiracista i antifeixista, ambientalista i feminista” (vegeu Declaració “Estados Unidos: Por un voto de protesta contra los genocidas del partido republicano y el partido demócrata”).
Des de la UIT-QI ratifiquem i secundem tots els passos que es puguin donar en aquest camí de construcció d’una alternativa política unitària de l’esquerra i les i els lluitadors dels EUA independent del partit demòcrata que no és més que un vehicle per a les derrotes dels treballadors i els pobles.
Els entesos diuen que ‘dato mata relato’ i fins ara l’estratègia local ha pivotat sobre el relat
Poques expressions fan més por a visionaris, idealistes i gent d’acció que quan una administració pública resol crear ‘comissions d’estudi’ o ‘grups de treball’. No és que aquestes persones, entenguis la societat civil del Camp de Tarragona, desconfiïn del treball en equip, sinó perquè l’essència mateixa d’aquests grups no és – de manera habitual – l’intercanvi d’opinions i l’assoliment d’un full ruta amb objectius concrets, i aconseguir la suficient dilació en la presa de decisions com per evitar actuar amb la fermesa necessària. En el cas de l’Àrea Metropolitana, mantenir equilibris per escoltar a tothom. I clar, la de comissions i grups de treball que s’acumulen amb el pas dels anys és clamorosa.
Llegia en un llibre d’A.L. Williams que el general MacArthur, reputat militar nord americà, estava acampat amb les tropes prop d’un riu que havien de creuar. MacArthur va avisar un enginyer i li va preguntar: «Quan tardarem en fer un pont sobre el riu ?». El soldat contestà: «Tres dies» i MacArthur reblà: «D’acord, que els dibuixants es posin a fer els plànols immediatament». Tres dies més tard, el general va cridar de nou a l’enginyer per preguntar-li sobre l’evolució del pont. «Senyor, el pont està acabat i pot creuar-lo amb les tropes, sempre i quan no hagi d’esperar a que els plànols estiguin acabats, perquè encara no ho estan.»
Serveixi aquesta anècdota històrica per entendre que és responsabilitat de qui governa, de qui lidera, adoptar quantes decisions siguin necessàries per tal que les idees i les visions esdevinguin realitat. Es dirà que calen plans, ho sé. Però el cert és que no són pocs els experts, externs i tècnics de societats municipals i supramunicipals, que han dibuixat i exposat els passos necessaris per avançar en la mancomunació de serveis o la fusió d’entitats públiques del Camp de Tarragona. El full de ruta és suficientment madur i conegut com per començar a caminar i evitar la burocratització d’un procés que, si un objectiu té és millorar l’eficiència dels serveis públics. Per entendre’ns, fer-ho fàcil.
Què creuen que faria MacArthur - amb el seu enginyer - si presidís la Diputació, Tarragona o Reus ?
Marc Just Director General de Tamediaxa SA, empresa editora del Diari Més
Necrològiques
Reus
Montse Cortes Gili.
Ha mort als 79 anys. El seu funeral
serà avui a les 9 h al Tanatori.
Torredembarra
Betty Vicuña Soto.
Ha mort als 69 anys. El seu funeral
serà avui a les 16 h al Tanatori.
El Fortuny s’omple de solidaritat: 621 persones donen sang i 44, plasma
Salut El teatre de Reus va rebre ahir a donants durant tot el dia
Les portes del Teatre Fortuny es van obrir ahir a partir de les 9 hores i fins a les 21 hores per a tots aquells interessats en donar sang o plasma. La Marató de Donació de Sang es va marcar com a objectiu les 600 donacions; 550 de sang i 50 de plasma, i s’han superat per una banda i per l’altre no. Enguany les donacions de sang van superar en un total de 100 persones respecte de l’any passat, amb un total de 621 donants de sang. Respecte del plasma, les expectatives eren de 50 donacions, però van quedar en 44. Les persones que van poder sang havien de tenir entre els 18 i els 70 anys i pesar més de 50 quilos.
Aquesta campanya pretenia augmentar les reserves de sang que han disminuït lleugerament de forma recent per culpa del temporal, ja que
Enguany, les donacions de sang s’han superat en 100 respecte l’any passat
algunes col·lectes van haver de ser suspeses. Aquest és el segon any consecutiu que es recuperen
L’Argilaga celebrarà un ‘Sopar de la Fam’
Solidaritat El pròxim dissabte 23 de novembre a les 20.30 h, se celebrarà a la parròquia de Sant Roc de l’Argilaga el ‘Sopar de la Fam’ a benefici de Mans Unides, a la Sala del Teatre del Casal del municipi. Aquest s’emmarca dins la campanya ‘24 Sopars de la Fam, un gran repte!’, a càrrec de l’organització Mans Unides. Redacció
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Cinco años cumple hoy esta preciosidad, sigue siempre igual, tu felicidad es la nuestra. Te queremos un mogollón Famke. Besitos.
les instal·lacions del Teatre Fortuny com a seu de la Marató després de la pandèmia. Aquest esdeveniment, organitzat pel Banc de Sang i Teixits de Tarragona i l’Ajuntament de Reus, va comptar amb la col·laboració de diverses entitats que van oferir productes per al refrigeri o algun detall pels donants.
Demà la Carlota, farà 12 anys!!!! Si la veieu, feliciteu-la. Per molts anys, guapa! De part de tota la família.
Deseo felicitar a mi cónyuge, Ramón Pazos.
esqueles
977 21 11 54
Redacció
Persones donant sang al Teatre Fortuny. Tjerk Van der Meulen
Avui felicita als que es diuen: Albert,
Espai patrocinat per:
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
Intenta relacionar-te el més possible ja que si ho fas aconseguiràs connectar amb persones d’allò més pintoresques que t’alegraran.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Enfrontaments amb el sexe oposat per disparitat de caràcters o per objectius distints aportaran conflictes en la família en l’ambient social.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Durant el dia controla més la teva imaginació, en cas contrari et veuràs embolicat en una història que més tard o més d’hora no entendràs.
TV local
20/04 al 20/05
Són possibles els viatges sorprenents canviant plans. Tot això t’ajudarà a trobar-te millor a descobrir moments nous.
23/08 al 22/09 VERGE
Jornada agradable en el que correspon a la teva relació amb la societat els seus jocs. Molt envoltat de gent continuaràs sent atracció de molts.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Fortes ganes d’aventures d’experimentar coses distintes portaran a córrer alguns riscos fins tot a associar-te amb persones dubtoses.
CANAL REUS TV
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies
14:30 Aventurístic
15:00 Notícies (r)
15:30 Ben sonat!
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Anem de cap
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Anem de cap
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
23:00 Notícies resum (r)
23:30 Ben sonat!
El temps
21/05 al 20/06
El teu estat anímic una miqueta alterat per nervis o ansietats de dies passats et tornaran una miqueta exaltat en la forma d’expressa’t.
23/09 al 22/10 BALANÇA
Forta activitat en la llar poca compensació emocional t’aportarà cert grau depressiu al qual hauràs de controlar. Aprofita alguna bona ratxa.
20/01 al 18/02 AQUARI
Des de primeres hores del dia compleix ordenadament amb tot el teu treball. Algú pròxim a tu espera que cometis algun petit error.
21/06 al 22/07
Es van esvaint les tensions problemes passats. La teva intel·ligència torna a funcionar de gom a gom et trobaràs en plena forma.
23/10 al 21/11 ESCORPÍ
Una mica de relax, unes sortides al camp, qualsevol activitat que et porti a oblidar-te de responsabilitats equilibrarà les teves ansietats.
19/02 al 20/03 PEIXOS
No esperis de la parella o de les persones que t’envolten un total assentiment a les coses que la teva penses. Si desitges amor espera.
13.00 Saló de plens
13.30 In situ
14.00 Notícies 12
14.30 Notícies 12. Esports
15.00 Saló de plens
15.30 In situ
16.00 Notícies 12
16.30 Efecte Mosaic. Tarda
18.00 Anem de Cap
18.30 Connecta 10Comarques. Resum
19.00 Notícies 12 19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Notícies 12. Esports
21.00 Com la nit el dia
21.30 SPiTV
22.00 Notícies 12
22.30 Notícies 12. Esports
23.00 Com la nit el dia
23.30 SPiTV
00.00 Notícies 12
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Conjunt de tècniques i mètodes amb els quals es maximitza o minimitza un índex de comportament per tal de fer el sistema tan funcional i eficaç com sigui possible. Lletra tallada. 2. Congost. Ruteni. Color clar. 3. No és meu, al revés. Tros de ferro més o menys llarg i ample, al revés. Article, al revés. 4. Líquids dins els menjars, al revés. Faci un salt. Quarta lletra. 5. Xifra cent. Vocal. Dues d’obertes. Una de feble. Riu de Rússia. 6. Cosa real. És oral sense vocals. 7. No hi veu gens. Indica un bilió. Pertanyent a la cara. 8. No ha estat mai editat. Límit d’un terreny. 9. Deu posats d’esquena. Una biga tallada pels extrems. Produït, al revés. Indica un bilió. 10. Tenen dos elements. Punxa. 11. Entrada del túnel. Marxa. Existeix. És el propietari. 12. Sense feina. Menja massa per la dreta. VERTICALS: 1. Confusió de les idees. Dues de la tarda. 2. Acció de pregar. Feu la segona llaurada per baix. Una de tantes. 3. Decoració de la pell. Unitat o secció d’un hospital, al revés. 4. Exclamació de dolor, al revés. Sofre.Vocal. Àpat del migdia. 5. Xifra mil. Vocal. Vella. Vocal. 6. Ase petit. Indica un bilió. Riu de Catalunya, al revés. 7. No és llarg. The End girat. Nombre parell. 8. Una de feble. Instrument per subjectar. Vocal. 9. Privada de la vista. Ciutat sagrada ascendent dels islamistes. Fet de blat. 10. Oxigen. Perceptible a l’oïda. Reialme d’un emperador, al revés. 11. Semblant al cavall, al revés. Crit de l’anterior. Suau. 12. Peça de roba femenina. Enmig del nas.
Bloc Sant Joan (Sant Pere i Sant Pau) Telèfon 977 200 413
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Piqué, Joaquim i Tania Plaça de Mercadal, 8 Telèfon 977 127 084.
SALOU:
Gonzalez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Telèfon 977 382 223.
VILA-SECA:
Escobar, Francesc Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977 391 672.
CAMBRILS:
Valls, C.B.
Rambla Jaume I, 15 Telèfon 977 369 003.
VALLS:
Rull Ferre, Gabriel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717.
EL VENDRELL:
Gas, Carlos Jesus Narcis Monturiol, 16 Telèfon 877 063 819.
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Cel entre mig i molt ennuvolat per intervals de núvols baixos a punts del terç sud, Ponent, depressió Central i Prepirineu, que a partir de migdia minvaran notablement i el cel quedarà poc o mig ennuvolat. A la resta del territori el cel mantindrà serè o poc ennuvolat per alguna banda de núvol alt.
Precipitacions Fins al vespre és possible algun plugim feble i minso a punts del terç sud.
Anuncis classificats
PÀRQUING
Cambrils. LLOGO PÀRQUING. Tel: 619.479.129
VENC PÀRQUING Av. Catalunya. Tel. 639.534.413 (Whats).
TREBALL
ES REQUEREIX UNA PERSONA PER FER D’ASSISTENT I NETEJA DE CASA A VALLS (URBANITZACIÓ). Molt responsable i organitzada. Preferiblement amb vehicle propi. De Dilluns a Divendres en horari de matí. 5 hores diàries. Possibilitat d’augmentar la jornada a 7 hores. Alta a la Seguretat Social. Interessades enviar CV per whatsapp al telèfon 655.174.189.
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PALETA ECONÓMICO. Tel. 623.246.480
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
MAYCA MASSATGES. Teràpia i plaer assegurat. Tel. 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
SENIOR CARLOS. MASAJES. Tel: 660.605.687
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
MASAJISTA ÁRABE
50e 1h. Buenos masajes... Salou. Posibles salidas. Tel: 624.366.813
MASAJES RELAX. Cuerpo - mente Tel: 641.492.358
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445
KATIA MASAJISTA. Tarragona. Tel. 612.225.299
MASAJES
Eugeni Leopold
Sudoku
Què és el poder? L’escriptor Joan Mitjons i l’il·lustrador Júlio Aliau s’han fet aquesta pregunta. Per esbrinar-ho, ho han demanat als nens i nenes d’una escola, que els han respost veritats com ara Quan algú mana molt; Els grans! o El poder és un rotllo A partir d’aquest material, els dos amics van començar a jugar amb les paraules i els dibuixos, i van acabar construint un àlbum, Contes poderosos, que parla del poder, sense parlar-ne.
«Fa tres anys, a l’editorial Piscina, un petit oceà, vam publicar Inventari de contes. Una de les històries d’aquell llibre ja parlava del poder. Contes poderosos és un ressò, un eco, de l’Inventari, que a més va ser un llibre que va rebre molt bones crítiques», explica l’editor Joan Rioné. En aquest nou projecte, Rioné va citar els dos autors del primer àlbum: Joan Mitjons i Júlio Aliau. «Han
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Llibres Aquest divendres a les 17.30 h es presenta a la Casa de la Festa de Tarragona l’àlbum il·lustrat ‘Contes poderosos’
Mitjons i Aliau retraten els que remenen les cireres
Cristina Serret Alonso
passat deu anys des de l’Inventari, així que aquest nou llibre és una bona excusa per veure com han evolucionat», bromeja l’editor. Aliau explica que, per a il·lustrar aquest volum, va decidir treballar a llapis, «recuperant la tècnica és nativa o tradicional, amb la qual vaig debutar amb Piscina». Les il·lustracions, detalla l’autor, juguen intenci-
onadament amb els tons rosa i bordeus «per allunyar-nos del vermell que tradicionalment s’associa a la violència o la ira que de vegades acompanyen el poder». Amb aquestes tonalitats, detalla Aliau, «volia oferir una visió més poètica, suavitzant-la perquè fos amable i agradable». Quant als textos, Mitjons –nom amb què Rioné signa els llibres que ell mateix escriu–, constata que el poder «és un concepte sobre el qual la canalla no acostuma a reflexionar, però, en canvi, el viuen, el pateixen i fins i tot el
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
reprodueixen contínuament». A més, subratlla, «és una cosa present i quotidiana, perquè fets com ara qui guanya les eleccions als Estats Units els afecten, i els afecten molt». A més, insisteix, «la literatura infantil està farcida de figures que tenen poder, perquè tradicionalment ha begut molt d’aquest concepte». Així i tot, assevera l’editor, el llibre «no té cap voluntat alliçonadora ni pedagògica», a la vegada que recorda que la manera d’entendre la literatura de l’editorial és «lúdica i artística». Rioné, Mitjons i Aliau presentaran Contes poderosos aquest mateix divendres, 15 de novembre, a les 17.30 h a la Casa de la Festa de Tarragona. Hi haurà lectura de contes, il·lustracions en directe i, avisen, la presència de persones poderoses: «hi seran tota mena d’autoritats, governants i manaires, des de l’alcalde de la ciutat a la presidenta de la Diputació, passant pel president de la Federació d’Associacions de veïns i veïnes de Tarragona, els presidents de les escales dels autors, el Rei Jaume I, Violant d’Hongria i, fins i tot, potser Napoleó».
Marge de confiança
De saturacions i solucions pendents
El recent augment d’usuaris a l’estació del Camp de Tarragona a causa de les obres a la xarxa de Renfe des de Sant Vicenç de Calders cap al sud, ha provocat que l’estació i els seus serveis n’estiguin patint les conseqüències. Fa anys que soc usuària habitual de l’alta velocitat i, com molta gent, confio en la comoditat i rapidesa que ofereix aquest servei, també en soc una ferma defensora. Fa anys també que utilitzo la targeta d’abonament per aparcar al pàrquing de l’estació del Camp de Tarragona, però davant l’afluència de més usuaris del normal, darrerament hi ha vegades en què el pàrquing s’omple. La llista d’espera pels abonaments es veu que és llarga. Les alternatives: el transport públic o privat o les llargues fileres de cotxes (mal)aparcats a banda i banda de la carretera. També em consta que moltes famílies s’han d’organitzar, sobretot, per acompanyar els seus joves a l’estació i recollir-los davant l’alt cost de l’aparcament.
Aquest desajustament evidencia un problema de capacitat de les infraestructures, però també posa en relleu una casuística que a l’estat espanyol només passa a Tarragona i a les ciutats de Segòvia i Guadalajara, on l’alta velocitat no entra a la ciutat. Si a aquest fet se li afegeix la dificultat per aparcar, l’experiència global es degrada. Considerar inversions per ampliar o millorar les opcions d’aparcament de l’estació, amb instal·lacions modernes i eficients, que s’adaptin a la realitat actual i les necessitats dels usuaris del territori hauria d’esdevenir prioritari.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Distribució controlada:
A l’esquerra, una de les il·lustracions del llibre. Al costat, Júlio Aliau i Joan Rioné, editor de ‘Piscina, un petit oceà’. Mireia González Roig