Tarragona
afonsÀrea metropolitana 2 i 3
Entrevista a l’exrector de la URV, Francesc Xavier Grau: «A Àustria, cada regió decideix sobre els fons europeus. Aquí ho fa el departament d’Economia»
Els aiguats i unes quantes veritats: «Al centre, les persones, però sempre, veritat, democràcia i ànima»
L’Ajuntament licita un cens dels locals buits del centre que servirà de base per aplicar mesures que acabin amb l’increment d’establiments sense activitat 4
Cultura 14
Dansa, escultura i gastronomia són els primers tastos de ‘Terraplena’, creacions desenvolupades a Marmellar
Només el 19% dels reusencs estan exposats a nivells de sorolls massa alts
Les zones industrials i les vies de circulació de la ciutat són els espais que concentren una major contaminació acústica 9
Entrevista L’exrector de la Universitat Rovira i Virgili i impulsor de la Regió del Coneixement creu que aquell projecte nascut fa més d’una dècada continua sent necessari i veu factible recuperar el consens
Oriol Aymí
Potser una de les dificultats de la Regió del Coneixement és que no és fàcil d’entendre, ni d’explicar.
«Primer de tot és una regió, i això el que indica és un problema de governança. La Regió del Coneixement posa el focus en què cal introduir un espai de presa de decisions a nivell regional. Catalunya no té política regional, no té regions, i li caldrien.»
Però tenim les vegueries....
«No serveixen per a res. Quina decisió s’ha pres mai a nivell de vegueria?»
També les comarques...
«No tenen cartera política.»
I la Diputació...
«Té unes certes competències. Però no té competències polítiques, és a dir, no fa política. No té política de desenvolupament i no pot tenir-la perquè, de fet, no forma part de les seves competències. Podria fer-ho, però caldria una llei del parlament, que és el que falta.»
Potser aquest buit s’ha omplert històricament amb bones voluntats o lideratges personals.
«Una de les propostes que fa la Regió del Coneixement és dir que amb bones voluntats no n’hi ha prou. Tenim llargues experiències d’haver començat i fracassat.»
Per què creu que han fracassat?
«Perquè no tenien responsabilitat. Eren experiències que naixien de la bona voluntat i de l’entesa. Miri les converses a Salou, el Consorci del Camp, la Mesa Socioeconòmica....que tenia perfectament aquesta voluntat i que incorporava els agents socioeconòmics del Camp de Tarragona.. Però què passa, quina és la seva agenda?»
Digui...
«Fer anàlisis i fer propostes. Però no tenen la responsabilitat de tirar-les endavant. Qui té la responsabilitat és algun govern que pot fer-los-hi cas, o
no. A la segona vegada que no li fan cas, la mesa es dissol.
Això només té dos camins: l’un és que la Generalitat ben bé podria crear una conselleria de Regions. L’altre és que la pròpia regió s’autoorganitzi, i sempre necessitarà que una llei l’autoritzi.
«Aquesta precisament era la proposta de la Regió del Coneixement. I vam avançar molt, però hi va haver eleccions, van canviar els protagonistes i va haver-hi una interrupció. Però el camí marcat era fer una proposta de llei: cal passar de la bona voluntat a l’obligació.»
I aquest camí continua vigent?
«És necessari. Catalunya està subdesenvolupada a nivell de polítiques internes. I el terreny està prou adobat com per reprendre la discussió en qualsevol moment. Ara bé, hi ha resistències.»
Quines?
«Si un té competències, és que l’altre les deixa de tenir. Hi ha d’haver una assumpció de competències per part d’aquesta Regió, que ultrapassa el municipi i no arriba a la Generalitat. Hi ha d’haver una transferència d’algunes competències de la Generalitat cap a aquestes regions, a nivell de tota Catalunya. El que passa és que a Tarragona érem els primers que ho estàvem proposant, i vam proposar que es fes una prova pilot a la nostra regió. Però és igual, es pot fer tot alhora.»
Quins límits té aquesta regió?
«Érem conscients de les dificultat de dibuixar un mapa. Tenim una mapes amb línies comarcals, uns altres amb línies de vegueria, que no són útils. I ara fem una tercera línia. Per evitar que hi hagi algú que ens dibuixi el que s’ha de fer, la proposta va ser fer-ho de baix cap a dalt.»
És a dir, que qui vulgui, s’hi sumi i qui no, doncs no.
«Però sempre que tinguin capacitats suficients.»
L’exrector de la Rovira i Virgili
Quines són aquestes condicions?
«Senzilles: una mida social i econòmica suficient. Com a mínim mig milió de persones, i com a mínim quinze mil milions de PIB regional. I ha de tenir connectivitat, el mapa de regions ha de ser connec-
tat. Per ser concret, no podria ser que hi hagués una regió del Coneixement del Camp de Tarragona, perquè les Terres de l’Ebre no tindria la dimensió suficient i quedaria desconnectada.»
Això és diabòlicament complicat
«Si, però es pot avançar si la gent s’hi posa. I vam estar a punt, quan fèiem aquest mapa.»
I, tanmateix, no ens n’hem sortit
«Perquè has de crear tota una política regional catalana. Hi ha una cosa que ho mostra
L’apunt
«La nostra realitat ens perjudica»
A l’hora de repartir fons europeus, Brusel·les no té en compte Tarragona sinó Catalunya. És Barcelona qui acaba decidint a què es destinen aquests recursos. «La nostra realitat no ens deixa aprofitar les realitats regionals que existeixen i, a més això introdueix vicis: el victimisme i el paternalisme», diu l’exrector.
molt clarament: la realitat socioeconòmica de Catalunya, i no és aquesta una qüestió que tingui a veure amb l’ independentisme, fa que sigui un país a la meitat de la taula europea en població i encara més en PIB. Hi ha més països per sota que per damunt de Catalunya. I tots els països de mida comparable tenen regions. Suècia, en té set, Àustria, nou...Finlàndia, Irlanda o Dinamarca, també. I totes aquestes regions fan la política que fa Catalunya en relació a Europa. És a dir, que des del punt de vista del desenvolupament regional, Catalunya és un país centralista. Com és que quan es tracta d’aplicar els fons europeus de desenvolupament regional, quan entren a Àustria, cadascuna d’aquestes regions decideix per ella mateixa, i aquí només decideix el departament d’Economia?» Aquesta és una de les resistències que deia. «Aquesta és la mare dels ous. Hi ha d’haver una decisió interna que digui que la política de desenvolupament regional...escolti’m, faci-la vostè, que vostè sap el que li convé. No la política sanitària ni la d’educació.»
Però això és sortir completament del mapa provincial
Model diferent
«A Àustria, cada regió decideix sobre els fons europeus».
Realitats paral·leles
«La realitat metropolitana no és incompatible amb que existeixi una realitat regional».
«La principal excusa que es dona per no fer-ho és que Catalunya, com que és una comunitat autònoma d’Espanya, ja és una unitat estadística que s’empra a Europa que s’anomena NUTS 2, com ho són les regions que comentava abans. Però hi ha països més petits que Catalunya que organitzen aquesta política de desenvolupament regional a nivell de NUTS 3, per pura decisió del seu parlament. I si comparem dins a Espanya també ho és. La provincia de Tarragona té una dimensió major que algunes comunitats autònomes que sí que fan aquesta feina: Cantàbria, per exemple, té una mida de tres quartes parts que la de Tarragona, tant en PIB com en població, i té una oficina de desenvolupament regional que nosaltres no tenim.»
A ningú li deu haver semblat una prioritat...
«No, perquè costa. Perquè ja hi ha prous problemes, i com que aquí tampoc tenim prou cohesió, doncs ni hi ha oferta ni hi ha demanda. Aquest és el camí que estàvem a punt de completar, perquè hi havia prou consens a nivell regional com per anar a Barcelona i dir que volíem una llei per fer això.»
I què se n’ha de fer d’aquell capital polític?
«S’ha de reconstruir el consens, i crec que és factible, perquè no hi ha cap argument que sigui rebutjable. La realitat de la comparació amb Europa és sagnant.»
«De fet, allà on es pot veure la governança pròpia, com la mateixa URV, s’hi veu la virtut de fer les coses així.
«Tot el que ha fet la universitat d’implantació territorial ho ha fet perquè li ha sortit de dins, no li ha demanat ningú. I això és un problema.»
Per què?
«Perquè podria no haver-li sortit. Hem fet un centre tecnològic del vi a Falset, un de turisme a Vila-seca, un de química a Tarragona...i per què? Perquè ens ha semblat que havia de ser així, però no ha sorgit perquè hi hagi una regió que ens demani que es faci això, que seria allò lògic.»
D’alguna manera la univer sitat ha servit per suplir aquest dèficit de governan ça
«Però això és antinatural. Per tant, quan hi hagi una propos ta de regió, no pot fer-se con tra una universitat sinó amb la universitat. I si no, és que la regió no és prou potent.»
Avui, on sí que hi ha con sens, com a mínim al cen tre del Camp de Tarragona és al voltant de la creació d’una àrea metropolitana. «Estem parlant de dues funci ons diferents i de dos òrgans diferents, les dues necessàries. La configuració d’una àrea metropolitana es fa quan els paràmetres socioeconòmics d’un lloc fa que la població d’un lloc viu com si fos a una ciutat malgrat ser municipis diferents. Això no aplica a tota la regió, només a un tros.»
D’aquell procés en va sorgir una càtedra a la URV que encara està activa
Regió del Coneixement ja va plantejar-se una proposta de llei, i s’havia treballat amb els grups parlamentaris i el consens territorial. Es tractava de crear un nou organisme sota la gestió de la Diputació de Tarragona, tot i que el seu abast podria superar els límits provincials. Comptar amb el rol de l’ens provincial havia de facilitar l’entesa política. «Si ho haguéssim d’haver creat ex novo hauríem tingut un problema», reconeix Grau. Però el calendari electoral, tant al món universitari com al Parlament, va jugar en contra, i el projecte va quedar arraconat.
La comparació amb altres regions europees deixa el centralisme de Catalunya en evidència. Tampere, a Finlàndia, de dimensions molt similars en PIB i població a Tarragona. «Allí fan política regional pròpia, i aquí no», diu l’exrector. I, sense anar tant lluny, a La Rioja i a Cantàbria, també.
Però l’àrea metropolitana també vol fer la seva pròpia estratègia de promoció econòmica...
«I tant! Són competències de cada municipi. El municipi ha de fer la seva feina, i si treballa en una realitat metropolitana més àmplia, doncs ho ha de fer en l’àmbit metropolità. La realitat metropolitana no és incompatible amb que existeixi una realitat regional.»
Quina diagnosi li fa a la Regió del Coneixement?
«En el seu moment, la idea va penetrar suficientment per tirar-se endavant. En la ment d’interessats i de responsables segueix estant allí. La idea no ha mort, crec que es pot reprendre en el moment en què es donin les circumstàncies. Segurament serà després de que s’acabi el procés de l’àrea metropolitana.»
Qui ha d’agafar el testimoni?
«Estem parlant d’un problema de governança, d’una necessitat de prendre decisions, i qui pren decisions en una democràcia són els representants escollits legítimament.»
Però això no penalitza electoralment, els polítics miren, lògicament, la seva pròpia agenda... « No tenen aquesta responsabilitat, no hi ha cap llei que els hi atorgui.»
Assignatura pendent El projecte va topar amb el calendari electoral però les raons són plenament vigents
Oriol Aymí
«Ara les persones són diferents i cadascú ha de fer el seu procés», assenyala Francesc Xavier Grau. El mateix temps, segurament, que van necessitar els impulsors de la Regió del Coneixement per passar d’una proposta a plantejar convertir-la en llei. «Les propostes han de néixer dels responsables, i han d’estar convençuts», afegeix el també exsecretari d’Univer-
En primera persona
Oriol Aymí Periodista
sitats i Recerca (2018-2021), que veu l’actual procés de constitució de l’àrea metropolitana tarragonina no com un impediment sinó com un condicionant per reprendre un projecte, que va nàixer a la seva etapa com a rector de la URV (2006-2014) però que no va començar a caminar fins el mandat del seu successor, Josep Antón Ferré.
A la URV en va sorgir una càtedra –Universitat i Regió del Coneixement– que el propi
No anem bé
NGrau va dirigir i que recentment ha estat reactivada sota la direcció de l’enginyer Jordi Duch, asseguren fonts de la universitat. A la Diputació, una àrea de treball i gestió –Projectes Europeus i Regió del Coneixement– que continua en funcionament.
Deu anys després, Grau té ben present una idea capaç de transformar com un mitjó l’economia des de la Conca de Barberà fins al Delta de l’Ebre. En les darreres reunions de la
o cal ser gaire espavilat per veure que alguna cosa no acaba d’anar bé a Tarragona. Però no ara, històricament. Quan les matrícules dels cotxes distingien la província, hi havia a les comarques de l’Ebre qui deia que volia matricular-lo a Toledo perquè hi apareguessin les lletres TO en comptes de la T de Tarragona. Això és d’abans de la creació de la delegació de la Generalitat de les Terres de l’Ebre, que venia a corregir un dèficit històric.
La província de Tarragona està mal resolta. Mal endreçada. Però ni més, ni menys, que ho està el Camp de Tarragona. Cadascun dels intents fracas-
Encara que no hagi fructificat, Grau es mostra satisfet, sobretot d’haver ‘inoculat’ el virus de la transformació necessària no només als agents del territori sinó també al conjunt de la classe política catalana, majoritàriament barcelonina i aliena a una problemàtica que queda permanentment diluïda al cafè de les grans qüestions de país. «Quan recomençarem? No ho sé, segurament està influenciat per aquesta altra realitat que ocupa l’agenda en aquest moment», diu Grau, referint-se a la creació de l’àrea metropolitana tarragonina.
sats per crear alguna cosa mancomunada ho posa de manifest, i se subratllen amb orgull els “èxits” de comptar amb una universitat descentralitzada o uns acords com els que van permetre portar aigua de l’Ebre. I qui presum, diuen, fa fum. Francesc Xavier Grau planteja un camí que posa en valor els esforços del passat però que al mateix temps subratlla els errors. Passar de la bona voluntat a l’obligació és passar de l’adolescència a l’edat adulta, però el camí té un punt dèbil: depèn exclusivament de la implicació d’una classe política que, en realitat, no té cap mena d’obligació -ni de responsabilitat- de posar-s’ hi al capdavant.
Comerç El consistori encarrega un cens dels comerços buits de la ciutat, un problema que s’arrossega des de fa anys
Oriol Castro
Fer un registre dels locals buits a la ciutat, estudiar el centre comercial urbà, crear una estratègia per a captar emprenedors i companyies i aplicar recàrrecs fiscals als comerços buits que no es posin al mercat.
Aquest és un dels plans de l’Ajuntament de Tarragona per acabar amb un dels problemes que la ciutat arrossega des de fa diversos anys: el tancament de locals comercials. El consistori ha tret a licitació un contracte, per valor de 12.315 euros més IVA, per a trobar l’empresa que s’encarregarà d’aquestes tasques. «Davant la problemàtica que poden ocasionar els locals buits, ens volem avançar per buscar solucions per a dinamitzar i promoure l’activitat i alhora afavorir l’obertura de negocis a locals que ara mateix estan tancats», explica Montse Adan, consellera de Promoció Econòmica i Comerç.
«Amb aquest estudi volem conèixer la realitat de la ciutat en aquest camp, tenir un punt de partida basat en dades reals», afegeix Adan. En els últims cinc anys, la ciutat ha perdut uns 400 comerços. L’any 2017, Tarragona disposava de 1.865 establiments,
Tarragona ha perdut uns 400 locals comercials en cinc anys, segons el Cens d’establiments comercials de Catalunya. Gerard Martí
Raquel Pizarro:
«Aquests locals estan buits perquè la renda és molt alta»
mentre que el 2023 n’hi havia 1.489, segons el Cens d’establiments comercials de Catalu-
nya del Departament d’Empresa.
Trobar la fórmula
Una situació que, en els últims anys, s’ha intentat revertir des de l’executiu municipal amb diferents fòrmules. L’any 2019 l’Ajuntament va estudiar convertir els locals buits en
Municipal El consell plenari haurà també de ratificar la decisió
Oriol Castro
El Consell de Mercats de Tarragona va aprovar el passat dimecres que l’actual gerent de la companyia pública, Dani Milà, sigui alhora el gerent de l’Empresa de Desenvolupament Econòmic (EMDET). Ara, el darrer pas serà que
el consell plenari també aprovi la mesura. El pròxim ple municipal se celebrarà divendres vinent.
Segons va explicar l’Ajuntament fa dies, aquest nomenament es produeix després de comprovar que Milà ha demostrat un ampli coneixement del funcionament
del sector públic empresarial. També es considera que compta amb la suficient capacitat i idoneïtat per al seu nomenament provisional, que serà d’un any.
A més a més, s’ha tingut en compte a l’hora de prendre aquesta decisió que l’empresa de Mercats i l’EMDET
habitatges. «Volem un assessorament professional sobre el pla d’acció més adient que, a nivell jurídic, també ens indiqui quines mesures podem aplicar per reduir el nombre de locals tancats. També és molt important fixar mesures per evitar-ne més tancaments a futur», expressa Adan.
comparteixen la mateixa presidència—assumida per la primera tinent d’alcalde i consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adan— i, «tot i no tenir objectes ni negociats idèntics, sí que és cert que en són els més propers entre ells de l’organització».
EMDET es troba en un procés de transformació, ja que el departament d’Intervenció de l’Ajuntament està estudiant canviar l’ús social de l’empresa. EMDET podria passar a ser l’empresa energètica municipal.
Acabar l’abandonament De fet, el 2021 l’Ajuntament va expedientar una dotzena de locals comercials abandonats, que es van enfrontar a multes d’entre 300 i 3.000 euros. «Volem analitzar quines accions podem activar per garantir que aquests espais s’hagin de mantenir en bones condicions encara no disposin de cap activitat», diu Adan.
Tot i això, des de la Via T es dubta de les mesures. «Pot ser un començament, però no sé si és l’opció més eficaç. Aquests locals estan buits perquè la renda és molt alta. Als propietaris els hi és igual pagar més», exposa Raquel Pizarro, presidenta de l’associació. Pizarro reivindica que als estudis «es tingui en compte» el parer dels comerciants. «Hi ha massa burocràcia a l’hora d’obrir un local i això tira enrere molta gent. Són mesos d’espera», indica. Des de l’Ajuntament, expliquen que les mesures seran consensuades amb la Via T.
Una d’aquestes podria ser la creació d’una taxa per als establiments buits que no es posin al mercat. L’empresa contractada haurà d’estudiar la viabilitat legal de la mesura. «També cal analitzar que s’està fent a altres ciutats, perquè aquest no és un fenomen exclusiu de Tarragona, sinó que succeeix a moltes altres ciutats», indica la consellera. Una altra qüestió que preocupa el govern municipal és l’estat d’alguns locals, que «no es mantenen en condicions adequades de neteja i imatge per a la nostra ciutat».
Economia El govern municipal preveu vendre terrenys del PP-10 i immobles d’altres punts de la ciutat
John Bugarin
Part del pla inversor que ha previst el govern municipal per al 2025 depèn de la venda de patrimoni. L’any vinent, l’Ajuntament de Tarragona haurà de vendre diversos immobles de titularitat municipal per obtenir 2,3 milions d’euros que es destinaran al finançament de diferents partides previstes en el pressupost de l’any vinent. L’executiu socialista estima que podrà vendre un solar que està ubicat al número 11 del carrer Calderers per 242.402,28 euros, així com una finca industrial tassada per un import de 750.000 euros.
El consistori també posarà a la venda diversos terrenys del PP-10, entre la T-11 i l’Anella Mediterrània de Campclar, on es projecta un nou barri. Aquests solars han estat taxats per un total de 6,7 milions d’euros. Igualment, el govern té la intenció de vendre les 19 places d’aparcament i els quatre trasters del bloc ubicat al número 1 del carrer Ernest Lluch.
El consistori els va rebre, fa anys, en compensació per uns deutes que va contreure la promotora encarregada de construir l’edifici. Durant l’anterior mandat, ja es va intentar despatxar aquestes cotxeres, però no es va acabar
de concretar. Fa un any, l’Ajuntament va decidir regularitzar aquests aparcaments i trasters per treure’n rèdit econòmic mentre el consistori no es desprèn d’aquests immobles. Des de l’octubre del 2023, els veïns que volen fer-ne ús han de pagar. En aquell moment, van haver de signar un con-
Aquests diners serviran per a finançar tres partides del nou pressupost
tracte de cessió d’ús a precari que obliga a deixar lliures les cotxeres quan l’Ajuntament concreti la seva venda, la qual s’hauria de produir l’any vinent. Segons les estimacions del govern, es podrien obtenir uns 900.000 euros.
Finançar partides mitjançant l’alienació de patrimoni
és una pràctica habitual en les administracions públiques. Durant aquest 2024, el consistori tarragoní ha pagat projectes previstos en el pressupost d’enguany amb 5,7 milions d’euros obtinguts mitjançant la venda d’immobles municipals. Respecte als comptes del 2025, hi ha tres partides inclo-
L’apunt
El govern i Junts formalitzen el seu acord
El govern municipal i Junts per Catalunya van escenificar ahir el seu acord pels pressupostos del 2025. El portaveu de la formació sobiranista, Jordi Sendra, explicava que s’inclouran 43 propostes fetes pel seu grup, que suposaran 5,4 milions d’euros en inversions. «Estem satisfets de ser útils als nostres ciutadans», assenyalava. L’alcalde, Rubén Viñuales, lloava la «predisposició» de Junts. «Volen millorar la ciutat i, sens dubte, l’acord va en aquesta línia», assegurava el batlle tarragoní.
ses al capítol d’inversions que estan supeditades a la venda de patrimoni.
El repartiment dels 2,3 MEUR El pressupost de l’Ajuntament per al 2025 inclourà 17 milions d’euros en inversions. D’aquests diners, 2,3 sortiran de la venda de finques municipals. Un milió es destinarà al trasllat de la Biblioteca Pepita Ferrer al Mercat de Torreforta. D’altra banda, s’utilitzaran 900.000 euros per a la futura comissaria mixta de Battestini, que comptarà amb 100.000 euros més provinents de préstecs. Els 400.000 euros restants seran per a finançar l’adquisició d’habitatge per a lloguer social. La proposta de pressupost elaborada pel govern, la qual inclou propostes d’ECP i Junts, està pendent de ser aprovada en el ple del pròxim 15 de novembre.
Entrevista La periodista i activista hondurenya visita Tarragona per visibilitzar la situació que es viu al seu país natal, marcada pel narcotràfic i les bandes organitzades. Avui, Santamaria farà una conferència al centre del Comitè Solidari Óscar Romero Els mitjans com a defensors dels drets humans
Benvinguda a Tarragona. Aquesta setmana va presentar l’Agenda Llatinoamericana Mundial 2025 a Reus, ahir va parlar amb els alumnes de l’Institut Martí Franquès... Com s’està rebent el seu missatge tan lluny de casa?
«M’emporto una experiència molt positiva de Tarragona. La gent es mostra molt interessada a les xerrades i l’Agenda va generar moltes reaccions. La veritat és que estic molt agraïda a l’Ajuntament de Tarragona pel seu suport solidari amb el Comitè Óscar Romero pel seu acompanyament. Avui a les 18 hores donaré una conferència al local de l’entitat i també en tinc moltes ganes». Creu que la resta del món és conscient de la situació que viu Hondures?
«La majoria de persones no la coneix. Som un país que els queda molt llunyà. Per això és tan important compartir la realitat d’Hondures amb països europeus, que tenen un altre tipus de realitat més
avançada que la nostra. Per una banda, ens ajuda a visibilitzar la situació crítica que vivim, però també ens dona una oportunitat d’aprenentatge. Tarragona, per exemple, em sembla un lloc ordenat i segur, molt diferent de les ciutats hondurenyes on la presència policial és constant. L’experiència aquí em fa reflexionar sobre com es poden aconseguir millores socials i viure amb menys violència. Aquest intercanvi ens permet aprendre i inspirar-nos per fer canvis positius a casa nostra». I què pot aprendre Tarragona d’Hondures?
«Conèixer la nostra situació serveix per entendre que problemes com la corrupció no són llunyans; són un mal que afecta la qualitat de vida. La cooperació entre comunitats pot ajudar-nos a crear consciència i a defensar una vida més digna per a tothom. Si no lluitem contra la corrupció, es fa impossible millorar les condicions de vida, tant a Hondures com aquí». El lema de l’Agenda d’enguany és ‘No-violència i joventuts’. Portaran les
joventuts hondurenyes el canvi que tant desitgen? «És una situació complicada perquè la joventut d’avui
està molt influenciada per la tecnologia i, en alguns casos, tendeix a tancar-se en ella. La manca d’oportunitats labo-
rals, d’educació i de serveis fa que molts joves només vegin el futur fora del país, i molts opten per emigrar. No obstant això, intentem donar-los eines per valorar i defensar les riqueses naturals i culturals del país i guiar-los perquè lluitin contra el capitalisme, que genera violència mundial. Per això és important parlar amb el seu llenguatge, intentar entendre’ls i sobretot respectar els seus ritmes».
Imagino que la situació de terror que es viu a Hondures deu dificultar enormement la seva feina com a periodista.
«M’he plantejat deixar-ho moltes vegades, especialment després de rebre amenaces. De fet, vaig deixar la professió durant dos anys per dedicar-me a la família, ja no volia saber res més del periodisme, fins i tot vaig obrir un petit negoci per distanciar-me una mica. És molt dur. Són 125 els periodistes que han estat assassinats ja. Soc docent de periodisme a la universitat i els meus alumnes no volen fer les pràctiques perquè te-
L’apunt
Santamaria treballa a Radio Progreso, una emissora independent d’Hondures, fundada el 1956 pels jesuïtes, compromesa amb la defensa dels drets humans i la justícia social, motiu pel qual ha patit censura i amenaces. Forma part de l’Equipo de Reflexión, Investigación y Comunicación (ERIC).
Eines pel futur
«Hem de guiar als joves perquè lluitin contra el capitalisme, que genera violència»
nen por, diuen ‘jo aquest tema no el toco’. Com hem de formar nous professionals si no els podem treure al carrer? Com podem investigar si tenim por? Així i tot, em sento compromesa amb la veritat, i per sort ara treballo en una institució que ens dona protecció i ens permet continuar denunciant».
Ara mateix tot el món té la mirada posada als Estats Units, on Donald Trump acaba de ser elegit president per segona vegada. Com afectarà aquest resultat a Hondures?
«Ens preocupa molt. Som un país on hi ha molta migració cap als Estats Units, i tots sabem que amb Trump al poder les polítiques seran més restrictives i lluitar per defensar els drets dels migrants serà una feina encara més complicada. A més, els Estats Units tenen molta influència sobre nosaltres, fins i tot en temes com la corrupció o l’extradició de polítics implicats en narcotràfic. Aquesta dependència és crítica, i fa que sovint al nostre país no hi hagi justícia, sinó que esperen que aquesta arribi dels EUA».
Treball En els últims cinc anys, més de 21.000 persones han visitat l’esdeveniment en busca de feina
Una nova edició de la Fira de l’Ocupació de la Cambra de Tarragona se celebrarà el pròxim 14 de novembre. De 9.30 a 14 hores, el Recinte Firal acollirà l’esdeveniment, on una setantena d’empreses buscaran empleat per a més de 700 llocs de treball. «La Fira ha esdevingut la principal plataforma laboral del sud de Catalunya», va expressar Laura Roigé, presidenta de la Cambra, en l’acte de presentació de l’esdeveniment. Una fira que no ha parat de créixer els últims anys. Des del 2019, més de 21.000 persones hi han participat. «Són uns resultats excel·lents, que mostren que és un model d’èxit al territori», va afegir Roigé. El 65% de les companyies que han format part
de les fires han contractat a gent, cosa que suposa unes 250 contractacions de mitjana en les nou fires de gran
format que s’han celebrat en els últims anys. «Més del 90% de les empreses volen repetir l’experiència i la gran majoria
El Col·legi de Metges dona 6.000 euros per les afectacions de la DANA al País Valencià
Societat El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, a través de la Fundació de Protecció Social Antonius Musa, ha donat 6.000 euros a la Creu Roja de València per les afectacions i inundacions de la DANA a la Comunitat de València. Aquesta aportació, en línia amb els objectius fundacionals de l’entitat, contribuirà als esforços de rescat i assistència a les persones afectades.
El festival TGN Juga torna aquest cap de setmana
Oci L’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET) organitza aquest cap de setmana la tercera edició del Tarragona Juga, el festival de jocs de taula de la ciutat coorganitzat per l’associació Tarragona Juga. L’esdeveniment té l’objectiu de reivindicar el joc de taula com a oportunitat educativa. L’entrada al festival és lliure i gratuita. Redacció
Amb aquesta aportació, el col·legi i la seva fundació tenen la intenció de reafirmar el seu compromís amb els valors de solidaritat i ajuda mútua, no només en l’àmbit sanitari, sinó també amb la comunitat en general, especialment en moments de crisi. La Fundació de Protecció Social Antonius Musa, mitjançant la qual s’articulen
els Programes de Protecció Social del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, té com un dels seus principals objectius promoure l’exercici de la solidaritat i l’ajuda entre el col·lectiu dels metges. La finalitat principal és atendre i donar resposta, complementàriament al sistema públic, a les necessitats més bàsiques de protecció social d’aquests professionals. Redacció
ho fan», va exposar Roigé. Les empreses participants provenen de sectors diferents, tot i que darrerament el sector de
Una setantena d’empreses participaran a l’esdeveniment
la logística busca treballadors amb major mesura. «Som pioners. La Fira és la millor contribució a la dinamització de l’economia al territori», va concloure la presidenta.
Generar oportunitats L’esdeveniment compta amb la participació de l’Ajuntament, així com del Port, Asfaltos Españoles i l’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST). «La Fira és una gran plataforma per a generar oportunitats per gent que està a l’atur o vol buscar noves projeccions laborals», va indicar Montse Adan, con-
sellera de Promoció Econòmica. El servei municipal de Tarragona Impulsa disposarà d’un estand a la fira i oferirà assessorament als cercadors de treball.
«Celebrem que la Fira s’hagi pogut implementar tots aquests anys, que asseguren un èxit de participació», va assenyalar Joan M. Basora, director de Desenvolupament Corporatiu del Port. Les previsions per l’edició d’aquest mes és d’uns 2.000 participants. «Les anteriors edicions han fet que es consolidi com una porta d’entrada al món laboral», va explicar Francisco Claver, director general d’Asfaltos Españoles.
Més enllà del digital «Els portals web mai podran substituir fires presencials», va afegir Claver. Tot i l’augment de plataformes de cerca de treball digitals, la fira ha continuat creixent. «És curiós la situació d’atur que vivim quan hi ha molta demanda dintre del polígon químic a Tarragona», va apuntar Javier Almandoz, president de l’AEST. «La Fira és una gran forma de revertir-ho», va concloure Almandoz.
Cultura El film es projectarà el 4 de desembre al Teatre Tarragona
La guitarra flamenca de Yeray Cortés es projectarà el pròxim 4 de desembre a les 20 h al Teatre Tarragona, en una estrena exclusiva per a la província i com a projecció inaugural de la 24a edició del REC, el Festival de Cinema de Tarragona. Aquesta obertura del festival promet un inici únic: serà el primer contacte del públic tarragoní amb la nova faceta cinematogràfica d’un dels artistes més influents de la música contemporània espanyola, segons explica l’organització.
Quan C. Tangana va conèixer a Yeray Cortés va quedar completament fascinat amb el seu talent i intrigat per la seva història familiar. Yeray és una figura inusual dins del flamenc: respectat per l’ètnia gitana més tradicional i pels artistes avantguardistes de la nova onada de la qual forma part.
Decideixen emprendre un viatge junts per gravar un disc en el qual les cançons venen marcades per una gran pena, on el mateix procés artístic l’enfronta amb el seu passat i l’espitja a explorar un secret familiar a través del qual trac-
ta de redimir la relació amb els seus pares.
Cultura gitana
Al documental, C. Tangana aconsegueix retratar la cultura de la comunitat gitana que es mou entre la modernitat i la tradició. El punt de partida sorgeix de l’amistat entre
el director i Yerai Cortés. En el film es relata com a partir d’aquesta complicitat Yerai expressa la pena i la passió que inspiren la seva música i el procés creatiu del seu primer àlbum en solitari.
El film ja ha estat reconegut en l’àmbit cinematogràfic, sent seleccionat com a
pel·lícula inaugural de la secció New Directors de l’última edició del Festival de San Sebastián i guanyant el premi a Millor Documental Musical Nacional al Festival In-Edit. Les entrades i abonaments es podran adquirir a través de la pàgina web del Festival REC (www.festivalrec.com).
La Maria oferirà un concert benèfic avui a Tarragona
Cultura L’Ajuntament de Tarragona, juntament amb la cantant valenciana La Maria, han decidit destinar la recaptació íntegra de les entrades del seu concert programat per avui al Teatre Tarragona a ajudar als afectats per la DANA a València. La Maria acomiada la seva gira de l’Assumpció a Tarragona, un disc que inclou cançons inspirades en estructures del cant valencià i en motius de la música tradicional que La Maria converteix en una inconfusible i irresistible proposta. La cantant d’Oliva es va donar a conèixer el 2021 amb una versió viral que va compartir per xarxes de la tonada tradicional d’Alcàsser Arranquen vinyes. L’èxit d’aquell vídeo la va situar al radar del món musical tradicional valencià La cita serà a les 20 h. Les entrades valen 14 euros i es poden adquirir a través d’entrades. tarragona.cat Redacció
Societat Les zones industrials i les vies de circulació són les àrees amb major contaminació acústica
Sergi Peralta Moreno
Un 81% de la població de Reus està exposada a nivells de soroll globals —tenint en compte dia, tarda i nit— inferiors als 65 decibels ponderats (dBA). En altres paraules, un 81% de la ciutadania viu en un escenari considerat òptim pel que fa a l’exposició a sons externs. És la principal conclusió que s’extreu del mapa estratègic de soroll de l’aglomeració de Reus, una eina de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu analitzar l’exposició al soroll provinent de diferents fonts per disposar d’unes dades que permetin elaborar plans d’acció per millorar la qualitat acústica i l’habitabilitat de les urbs.
Les vies interurbanes, els polígons industrials i els espais situats al costat de grans infraestructures són els punts amb major incidència de soroll. A l’interior de la trama urbana, els ravals exteriors (les avingudes de Marià Fortuny, de l’Onze de Setembre, dels Països Catalans i de Sant Bernat Calvó) i el passeig de Prim registren els decibels ponderats més elevats. En grau més baix, destaca, també, l’alt volum als ravals interiors i a les principals vies d’enllaç cap als exteriors.
El regidor en cap de l’àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, Daniel Rubio, assenyala que les principals fonts de soroll són «el trànsit rodat i ferroviari». Subratlla que l’evolució els darrers anys ha estat «positiva, en tant que el percentatge de població exposada a cada rang de nivell sonor ha augmentat en els nivells baixos (per sota de 60 dBA de dia i de 50 dBA de nit) i intermedi (entre 60 i 65 dBA) i s’ha reduït ostensiblement per a nivells superiors». Rubio remarca que la majoria dels
Mapa estratègic del soroll de l’aglomeració de Reus
L’Ajuntament elaborarà plans d’acció per mitigar el soroll en alguns punts
trams de carrer amb nivells superiors als òptims, és a dir, a partir de 65 dBA, corresponen «als principals trams viaris del municipi, que suporten una alta capacitat de trànsit». Informa, a més, que s’ha incrementat l’exposició al soroll ferroviari en totes les franges, si bé «és competència estatal». Cal recordar que Adif ha proposat que es col·loquin pantalles acústiques en un mínim de sis àrees de la ciutat. Pel que fa al trànsit aeri, es considera que el 100% de la població no està afectada.
Sensibilitat acústica
Campanyes per controlar el soroll a la via pública de l’oci nocturn
El mapa estratègic del soroll també estableix que un 18,94% de la població està exposada a nivells de soroll superiors als 55 dBA a la nit (si bé només un 0,38% es troba en el rang entre 60 i 64 dBA). Les zones exposades coincideixen amb
alguns espais industrials, les vies de circulació principals, les entrades i sortides de la ciutat i, en comptades ocasions, en punts referents de l’oci nocturn. En aquest sentit, Rubio explica que mesures com la campanya de control de l’oci nocturn que porta a terme l’Ajuntament de Reus amb la Guàrdia Urbana «tenen efecte en el control del soroll a la via pública provocat per l’oci nocturn».
Tot i l’evolució «positiva» de les dades, hi ha entorns residencials i espais de sensibilitat acústica, com centres educatius o sanitaris, exposats a valors de soroll totals més alts que els recomanats. L’Institut Salvador Vilaseca, entaforat entre l’avinguda de Jaume I i el carrer de Misericòrdia, dues vies àmpliament utilitzades pel trànsit rodat, n’és un exemple. El regidor Rubio assenyala que es formularan «plans d’acció» a partir dels resultats del mapa estratègic i recorda que l’Ajuntament de Reus treballa «en la pacificació del trànsit amb tota una sèrie de mesures, com ara el foment de la mobilitat sostenible o les restriccions al trànsit, amb límits de velocitat i accés». De fet, l’any passat, es va tallar un tram del carrer de Misericòrdia durant un dia amb motiu del Dia Sense Cotxes i la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible, proposta que s’ha repetit enguany als ravals de Robuster i de Sant Pere.
D’acord amb la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica, les entitats locals i les administracions titulars d’infraestructures han d’elaborar mapes estratègics de soroll de les aglomeracions de més de 100.000 habitants, tots els grans eixos viaris on el trànsit sobrepassi els 3.000.000 de vehicles l’any, els grans eixos ferroviaris on el trànsit sobrepassi els 30.000 trens l’any i els aeroports i els ports.
Miquel Llaberia
Les dones al llarg de la història han hagut de trencar sostres de vidre per culpa d’una societat que les condemnava a una vida lligada a la voluntat dels homes. Algunes, valentes, van intentar sortir-se del guió com les protagonistes d’avui que, no tan sols van superar aquest sostre, sinó que directament van volar per sobre d’ell; les quatre primeres dones aviadores catalanes.
Carme Puyol, historiadora i arxivista, destaca que és molt important tenir en compte el context: «Colomer i Vives van viure el context de la Segona República amb la Constitució de 1931. El nou codi civil atorgava els mateixos drets tant a homes i dones».
La primera dona aviadora de Catalunya i tercera a l’Estat va ser Maria Josefa Colomer, més coneguda com a Pepa Colomer. Una dona nascuda en una família burgesa de Barcelona que, com explica Puyol, es va veure beneficiada de tenir un pare «molt lliberal». «Li va donar ales, mai més ben dit, i va anar a l’Aeròdrom del Prat perquè la seva filla es matriculés a l’escola». Per la seva banda, Dolors Vives, tot i ser cinc anys major que Colomer, va obtenir el títol posteriorment, sent la segona a Catalunya i la sisena a Espanya. «Novament, som davant d’un context familiar propici. Ella prové de Valls i el seu pare sempre li va dir que no tingués por de res», detalla la historiadora.
El moment més rellevant de les dues aviadores va ser la Guerra Civil en què van ser mobilitzades per la Generalitat. «Es van convertir en instructores dels joves aviadors. Vives s’enlairava cada dia per
Superació
Pepa Colomer, Dolors Vives, Cèlia Martí i Teresita Alberich van ser les quatre primeres dones aviadores a Catalunya
anar des de Figueres fins al Delta de l’Ebre per vigilar el vaixell de guerra Canarias. Colomer va dur a terme moltes missions. Tenien molt de prestigi i els companys les
- Workshop | Propostes de sostenibilitat per a un litoral al límit. Museu del Port – Dimecres 13 de novembre a les 09:00 h.
- VIII Med Hub Day. Tinglado 1 – Dijous 14 i divendres 15 de novembre.
- 14a edició cicle ‘El mar bressol de contes. Contes des del bressol’.
Museu del Port – Diumenge 17 de novembre a les 12:00 h
- Exposició Creu Roja: 150 anys d’humanitat a la ciutat de Tarragona Tinglado 1 – Mostra oberta fins el 8 de desembre.
admiraven», destaca.
Martí i Alberich
Per un altre costat, les altres dues protagonistes ho van tenir més complicat. En el con-
Colomer i Vives van gaudir del context propici per la dona de la Segona República
text de la postguerra als anys 50 la Constitució del 1931 havia estat suprimida i les dones tornaven a estar sota el domini de les decisions del pare o el marit. «Cèlia Martí i Teresita Alberich eren grans amigues i és una aventura que van iniciar juntes. Van viatjar, estudiar i treballar. Eren un perfil de dona absolutament trencador per aquella època», explica Carme Puyol. L’any 1956 Martí va aconseguir una beca per entrar a l’escola del Reial Aeroclub de Reus i va engrescar a Alberich perquè s’hi sumés. «Els pares van ser el primer mur a travessar perquè s’hi oposaven, però finalment van cedir», afirma Puyol. Però els reptes no van acabar aquí, ja que van haver de suportar les crítiques malintencionades de l’entorn. «Es pensaven que anàvem a fer qualsevol cosa menys aprendre a pilotar», comentava Alberich anys després.
Però no es van espantar en cap moment i tal com explica Puyol: «Arribaven a les classes pràctiques en el cotxe de la Cèlia, un Seat 850 Spider (descapotable) vermell i amb pantaló. Eren dones molt trencadores». Finalment, va arribar el dia de l’examen final que, en paraules d’Alberich: «Era un dia de boira i molta gent va venir a veure’ns, fins i tot el tinent coronel de la base militar. Era molta pressió per nosaltres i ens tremolaven les cames! Potser es pensaven que ens menjaríem la pista». «Elles van continuar volant, però per plaer. Mai van poder exercir com a pilot, per exemple, comercial. Però el més important és que van anar a contracorrent i ho van aconseguir enmig d’un context que els anava totalment en contra», reivindica Puyol.
La 3a InterJove vol ajudar als joves en situació vulnerable
Joventut La regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Reus, amb el suport d’entitats dedicades a l’economia social i solidària reusenques, durà a terme demà dissabte 9 de novembre la tercera edició de l’InterJove. L’objectiu és donar a conèixer les iniciatives del sector que acompanyen el jovent en situació de vulnerabilitat i generar un espai d’intercanvi entre entitats i joves de la ciutat. L’esdeveniment tindrà lloc a La Palma a partir de les 12 hores amb diferents activitats. El regidor de l’àrea de Joventut de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos, explica que la trobada té com a objectius «donar visibilitat als joves migrants sols que viuen al nostre municipi i reduir l’estigmatització que existeix cap aquest col·lectiu. Són joves amb noms i cognoms, amb històries personals molt dures, de superació i supervivència». Redacció
Torna la recollida solidària de sucs de petit format
Solidaritat La Confraria dels Sants Just i Pastor va iniciar el passat 6 de novembre la recollida solidària de sucs de petit format que s’allargarà fins al 20 de desembre. La recaptació, que es realitza per quart any consecutiu, és en benefici dels berenars dels nens i nenes organitzats per la Fundació Mossèn Frederic Bara i Cortiella. Redacció
Down presenta avui el calendari solidari 2025
Agenda del Port del 8 al 17 de novembre de 2024
Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats Segueix-nos!
Solidaritat L’entitat Down Tarragona, dedicada a ajudar a vetllar per les persones amb discapacitat intel·lectual presentarà avui 8 de novembre a la tarda el calendari solidari 2025. La presentació d’aquest nou calendari es durà a terme a l’Auditori-teatre, Sala Santa Llúcia, localitzat al raval de Robuster número 34, a partir de les 18 hores. Redacció
Cultura S’emetran peces com ‘Diari de la meva sextorsió’
Sergi Peralta Moreno
El Memorimage, el Festival Internacional de Cinema de Reus, ha arribat a l’equador de la seva edició número dinou. Va ser dimecres quan va aixecar el teló. Ho feu a través de l’estrena internacional d’Anita. La miliciana tenia nom, que descobrí la història darrere d’una de les imatges més icòniques de l’anarquisme ibèric i de la Guerra Civil
espanyola. Entre avui i demà, encara queden deu projeccions per apropar el cinema i les imatges d’arxiu a la població. Amb les seves sessions matinals, el MemoriJove busca fomentar el debat i la reflexió entre els adolescents. Avui, se’ls presentaran Diari de la meva sextorsió, de Patricia Franquesa, que aborda l’extrema vulnerabilitat del món digital a través d’un xantatge, i Billy, de Lawrence
Mobilitat L’Ajuntament ja està instal·lant les càmeres i senyalització als carrers
Miquel Llaberia
La zona de baixes emissions continua fent passes endavant per complir el seu propòsit d’entrar en funcionament aquest 2025 segons el calendari previst. Per aquest motiu, actualment l’Ajuntament de Reus ja està installant la senyalització i càmeres pertinents per a poder dur a terme aquesta mesura que prohibirà que els vehicles sense etiqueta puguin entrar a la ciutat. Per un altre costat, l’ordenança municipal que reguli aquesta mesura
encara no està preparada, tot i que no hauria de tardar. «Estem acabant de treballar amb l’ordenança i aviat veurà la llum», afirma la regidora de Seguretat i Convivència, Dolors Vázquez. La regidora comenta que també treballen plegats amb Tarragona, municipi que també té l’obligació d’implementar la zona de baixes emissions al tenir més de 50.000 habitants. «Hem de posar les coses fàcils a les persones, i volem que aquesta transició sigui progressiva i tan pacífica com sigui possible», clou Vázquez.
Côté-Collins, que busca contribuir a desestigmatitzar les malalties mentals a través de l’experiència d’un noi que pateix esquizofrènia i que, després de patir greus crisis, es troba actualment en fase de redempció.
La Secció Oficial emetrà, avui, Pepi Fandango, en què un supervivent de l’Holocaust viatja al sud d’Espanya per escriure el seu fandango en record dels nens que cantaven
flamenc al camp de concentració de Rivesaltes, i Frammenti di un percorso amoroso, on es repassen els tipus d’amor viscuts per la directo-
ra. Continuarà demà amb Le Mans 55, la investigació de la tragèdia més greu de la història de l’automobilisme. La cloenda serà dissabte a les 21
hores i inclourà l’entrega de premis i la projecció de Joies del CIMIR: Fortuny, un documental sobre la vida i obra del pintor Marià Fortuny.
Patrimoni Els treballs, que costaran 2,8 milions d’euros, permetran crear un nou espai ciutadà
ACN
Les obres de recuperació de la muralla medieval de Sant Francesc de Valls arrencaran a principis del 2025. L’Ajuntament ja ha aprovat el projecte executiu d’enderroc, consolidació, reinterpretació i urbanització per a licitar els treballs a finals d’any. Tot plegat, després d’aconseguir la totalitat del cost del projecte, un total de 2,8 milions d’euros, dels fons europeus, que permetrà actuar en els dos àmbits previstos del carrer Sant Francesc: un a l’entorn de la Font de Sant Sebastià i l’altre entre els números 102 i 116.
La intervenció busca recuperar els vestigis de les muralles del segle XIV, ocultes a l’interior dels edificis, i urbanitzar la zona per a crear un nou espai ciutadà i una nova porta d’entrada al centre històric. Les obres finalitzaran el 2026.
A principis de l’any vinent començarà l’enderroc d’una part dels edificis que actualment configuren el carrer Sant Francesc i que des de fa anys estan desocupats. A partir d’aquí es treballarà per a recuperar la muralla medie-
Es preveu que les obres de la muralla de Sant Francesc finalitzin l’any 2026
val, datada del segle XIV. Els arquitectes encarregats de redactar el projecte, l’Anna Ibarz, la Marta Milà i en Marc Torrellas, han detallat que «tot i que hi ha trams on sembla
Urbanisme El projecte ascendeix a gairebé 80.000 euros
Álvaro Rodríguez
L’Ajuntament de Valls va aprovar aquest setembre de manera definitiva el projecte d’urbanització de l’Ermita de Santa Magdalena, ubicat a la carretera de Picamoixons. Aquesta iniciativa vol donar recuperar per a la ciutadania
el solar que va deixar buit l’enderroc del temple i del cementiri adjacent.
L’espai, de 360 metres quadrats, acollirà un parc infantil, la decisió s’ha pres tenint en consideració que el barri de Santa Magdalena no consta de cap espai d’aquest tipus. A més, també es plantarà arbrat
i jardineria.
Les obres no contemplen l’enderroc del mur existent que va quedar després de l’enderroc de l’ermita seguint les indicacions del departament de Cultura de la Generalitat. De fet, durant els treballs es farà alguna petita consolidació de l’estructura posterior i
que ha desaparegut el mur, sí que hi ha una gran part bastant que encara es troba ben conservada».
Tot i això, han reconegut que «a l’hora de plantejar les actuacions, les hem dissenyat pensant en hipòtesis», ja que «no sabrem quines sorpreses ens trobarem fins que no comencem l’obra». En qualsevol cas, l’objectiu de la interven-
la que divideix l’espai en dues parts per tal de deixar-les en bones condicions.
El pressupost de les actuacions ascendeix als 78.343 euros amb IVA i les obres tindran un termini d’execució de tres mesos. El nou espai comptarà amb diversos jocs infantils com un tobogan o un joc d’equilibri, tot dins d’una zona tancada.
A més, l’espai quedarà completament aplanat i s’instal·laran diferents punts de l’enllumenat públic i un nou pas de vianants per poder accedir-hi.
ció és «un model que permeti anar recuperant els vestigis de les muralles, per crear un passeig perimetral i dotar el barri antic de petites placetes i espais per a la ciutadania», segons ha explicat l’arquitecta Marta Milà.
Un nou espai ciutadà En aquest sentit, l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, ha afegit que l’actuació està pensada «com a punt de trobada per als veïns». «L’objectiu no és només recuperar la muralla medieval, sinó que també que la zona es converteixi en un espai ciutadà, amable, ampli i obert», ha celebrat Farré. L’àmbit d’actuació màxim és de 1.100 metres quadrats, amb una longitud de 140 metres. Amb la voluntat d’evitar falsos històrics, s’evidenciaran quines són les muralles originals i quines parts s’han construït a posteriori.
A més, també es vol deixar constància de l’existència dels edificis actuals, mantenint les formes de les finestres i de les portes. «No volem que s’oblidi que aquí hi ha hagut habitatges», ha subratllat l’arquitecte Marc Torrellas.
Per això, Milà ha afirmat que amb el projecte executiu dissenyat, la ciutadania podrà entendre les diferents parts i fases de la muralla».
Així doncs, el projecte a la muralla de Sant Francesc de Valls és la segona gran actuació que afronta la ciutat en el procés de recuperació de les antigues muralles medievals. La primera va ser la realitzada l’any 2023 a la muralla de Sant Antoni, situada a tocar del Portal Nou, amb una inversió de 482.000 euros.
Medi ambient Les tres empreses van començar els treballs la setmana passada
Redacció
El Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cambrils va iniciar la setmana passada la campanya de poda de l’arbrat viari. Els treballs, que s’allargaran fins al mes de març, van a càrrec de la brigada i les tres empreses adjudicatàries del servei de manteniment de les zones verdes, els parcs públics i l’arbrat viari.
Els cartells de senyalització de prohibició d’aparcament de cada zona es collocaran amb un mínim de 48 hores d’antelació.
Les primeres podes de la zona centre-vila es van realitzar al Polígon Belianes i Avinguda de l’Esport; de la zona centre-port, als carrers Monestir Escala Dei, Girona, Terrassa, Riudecanyes, Ametlla de Mar, Manel de Falla, Riudecanyes, Terrassa, Girona, i
de la zona de Vilafortuny, als carrers de Castell Palautordera, Castell de Súria, Castell de Tona, Castell de Cardona i Castell de Prades.
La previsió per aquesta setmana és podar l’arbrat dels carrers Barcelona, Santa Joaquima de Vedruna, General Prim, Mont-roig i Montbrió al centre; Castell de Siurana, Castell de Suda, Castell de Forès i Castell d’Almansa a Vilafortuny, i les palmeres del Passeig Marítim a Ponent.
Durant els últims anys i seguint les directrius de l’Estàndard Europeu de Poda d’Arbres, els criteris de manteniment de l’arbrat viari que s’apliquen són respectuosos amb el desenvolupament natural de l’arbre, per tal de maximitzar els beneficis que aquests aporten a la ciutat, com la generació d’oxigen, l’absorció de contaminants i la regulació de temperatura.
Economia L’Ajuntament ha mantingut una reunió amb les empreses interessades
Redacció
L’Ajuntament de Cambrils s’ha reunit amb operadors interessats a obrir una parada al Mercat de la Vila, que actualment està tancat amb motiu de les obres de renovació i millora integral de l’equipament municipal. La trobada, que va tenir lloc a la Torre del Llimó, va comptar amb l’assistència d’una vintena de persones interessades.
El futur mercat oferirà una combinació de producte fresc i restauració, seguint l’anàlisi que va encarregar el consistori a la consultora Uste. Neus Cárdenas, regidora de Promoció Econòmica, defensa que el mercat «sigui un pol d’atracció pel turista, però sobretot que serveixi per donar servei a la gent del barri i del municipi perquè realment hi ha necessitat».
El regidor d’Obra Pública, Enric Daza, va ser present a la reunió per explicar la reconversió d’un projecte antic de mercat tradicional al disseny d’un espai gastronòmic en un edifici protegit d’alt valor patrimonial. Daza assegura que l’estratègia urbanística d’aquest espai és «crear una nova centralitat», la qual es va iniciar amb la connexió de les avingudes Vidal i Barraquer i Horta de Sant Maria i continuarà amb la conversió del tram final de l’Avinguda Baix Camp en una gran illa per a vianants i la plataforma única de Jacint Verdaguer. La trobada també va servir per donar tots els detalls de l’estudi diagnòstic que ha realitzat la consultora Uste. Aquest estudi ha contemplat tant l’anàlisi de l’àrea d’influència i entorn dels clients potencials, com la distribució
dels espais interiors perquè s’adaptin el millor possible a la demanda dels nous operadors potencials. La previsió és que les vuit parades de restauració i alimentació previstes surtin a licitació de cara a la primavera, amb els plecs que establiran
El nou equipament tindrà 4 parades de restauració i altres 4 de producte
els requisits, el reglament de funcionament, els preus i els cànons.
Coincidint amb l’arrencada de les obres, que s’allargaran fins al mes de juny de 2025, el passat 9 d’octubre també es va organitzar una reunió informativa pel veïnat i comerciants per explicar la reforma de l’edifici, l’aposta pels espais gastronòmics i el futur projecte del tram final de l’avinguda Baix Camp. A la trobada s’hi van convocar els membres dels Consells del Barri Antic, l’Eixample i la Parellada, i les entitats comercials i empresarials del municipi.
Cultura El Palau de la Diputació de Tarragona va acollir la presentació ‘el primer tast de Terraplena’, un projecte d’art contra el despoblament
Què passa amb un poble quan la vida deixa d’existir en ell? Com podem traslladar el seu record a la dansa, l’escultura o la gastronomia? Aquestes són algunes de les preguntes que intenta respondre Terraplena, la primera proposta artística de la iniciativa Pobles Mudats, impulsada per la Diputació de Tarragona. Terraplena és un projecte comissionat per Manuel Moranta on ha intentat tornar a la vida a Marmellar, un poble mil·lenari del Baix Penedès que ha quedat deshabitat. La presentació d’una part d’aquesta mostra va tenir lloc ahir al Palau de la Diputació de Tarragona amb alguns dels últims veïns i descendents de Marmellar com a part del públic.
L’obra de Moranta parteix de 1.500 paraules que van escriure 34 persones, intentant definir el que els transmetia aquest racó desert. D’aquest inventari, l’autor va reduir la mostra a
només 100 mots. Aquests han quedat plasmats en una peça escultòrica que serveix com a eix central de l’obra. Aquesta viatjarà pels diferents municipis que formen part de la iniciativa fins a arribar al Montmell, municipi al qual pertany el poble abandonat de Marmellar. Allà, l’escultura es quedarà fixa en record del que va ser aquesta població.
Aquestes paraules van ser transmeses també a una altra dotzena d’artistes, qui han hagut d’intentar plasmar l’essència de Marmellar en les seves disciplines. A la jornada d’ahir es van poder conèixer dues d’aquestes propostes.
Per una banda, la companyia de dansa tarragonina la Im.perfecta va representar una peça on l’expressió cultural d’una ballarina acompanyava la veu d’alguns d’aquests mots.
A banda, el pastisser Oriol Rossell de l’Obrador del Vendrell va presentar un primer tast del Rellotge de
Els sabors de Marmellar
El pastisser Oriol Rossell reflecteix el gust del poble amb diferents confitures
sabors, aquesta creació és una esfera solar on es representen els diferents gustos de Marmellar. El pastisser ha fet d’aquests sabors –entre els quals es troben l’oli d’oliva, les panses, la farigola o el romaní– diverses confitures que s’acompanyen amb un pa tradicional de llenya. Rossell ha inclòs en aquestes confitures el ‘gust del verí’, en referència a les obscures llegendes del poble.
Arqueologia, qualitat de l’aire, dones científiques i un scape room a la Canonja
Els actes comencen demà i s’allargaran fins al pròxim divendres, dia 15
La ciència serà la gran protagonista, els pròxims dies, a la Canonja. I és que coincidint amb la Setmana de la Ciència, s’han organitzat tot un seguit d’activitats per a divulgar-la i apropar-la al gran públic. La primera de les propostes arribarà demà. Es tracta del taller Arqueolab: Descobrim el jaciment del Barranc de la Boella, que tindrà lloc d’11.30 a 13.30 h al pati del Castell de Masricart. L’arqueòloga de l’IPHES, Andrea Alías, ajudarà els assistents a posar-se en la pell dels arqueòlegs al Barranc de la Boella i descobrir així el passat de la Canonja. La segona de les activitats programa-
des permetrà conèixer al detall l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona. El director de Territori de l’Institut Cerdà i coordinador de l’Observatori, Lluís Inglada i el Dr. Francesc Borrull, catedràtic de Química de la URV i director científic de l’Observatori explicaran el dilluns a les 19 h al Castell de Masricart, quina és la seva funció i com contribueix a la millora del medi ambient. La dona també ha tingut un paper molt important en la ciència i cal descobrir-lo. A través de la coordinadora de Lutravioleta i una divulgadora
S’ha organitzat un scape room al carrer de temàtica científica pel pròxim divendres, dia 15
científica, ens endinsaran en un viatge que posa llum a les històries oblidades de diverses científiques. Això serà dimarts 12 a les 19 h al Castell de Masricart. Els actes acabaran el divendres 15 amb un scape room al carrer que començarà a la Rambla 15 d’abril a les 17 h. Amb diferents enigmes, proves i pistes repartides per la Canonja, els participants duran una tauleta digital i un altaveu. Caldrà trobar la cura de la infecció i saber per què hi ha una invasió alienígena. Cal inscriure’s prèviament per grups de 4 a 6 persones, al Castell de Masricart.
Natura La línia d’ajuts es focalitzarà a les conques del Siurana, Riudecanyes i Montsant
L’Agència Catalana de l’Aigua, l’ACA, ha aprovat les bases de la pròxima convocatòria d’una línia d’ajuts per a palliar la sequera a les conques del Siurana, Riudecanyes i el Montsant, amb una dotació total de 6 milions d’euros.
Aquestes zones del país són les més afectades per la sequera que viu Catalunya des de finals de 2020 i, per aquest motiu, l’Agència ha aprovat en el seu darrer consell d’administració, les bases d’aquestes subvencions, que es publicaran Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya durant els dies vinents.
Utilitats de la inversió Aquests ajuts serviran per cobrir les despeses generades pel transport d’aigua en
camions cisterna i l’execució d’obres d’emergència, la construcció de pous o recuperació de captacions en desús,
Gastronomia Als bars i restaurants del poble s’oferiran degustacions tot el cap de setmana
Amb la campanya de l’oliva en marxa, els municipis del Camp de Tarragona comencen a organitzar les tradicionals festes de l’oli nou. Una de les primeres localitats a celebrar-la és Riudoms, que ho farà aquest diumenge al matí. L’esmorzar començarà a les 9 a les instal·lacions de la Cooperativa Agrícola. Els assistents podran degustar-hi pa torrat amanit amb oli nou riudomenc, llonganissa, cansalada, arengada, vi i mandarines. Els tiquets de l’esmor-
zar tenen un preu de 5 euros. Per arrodonir la festa, se celebrarà un concurs d’allioli, que premiarà al participant que aconsegueixi fer més quantitat en 15 minuts. Així mateix, hi haurà una exposició de dibuixos dels alumnes de les escoles riudomenques i la 15a trobada d’intercanvi de plaques. Així mateix, des d’avui i durant tot el cap de setmana els bars i restaurants del poble oferiran degustacions de l’oli nou. Des de la Cooperativa expliquen que la festa és una bona oportunitat no només
així com el lloguer, compra i reparació de l’equipament de tractament de l’aigua, equips electromecànics, quadres
elèctrics, equips de mesura de cabals, entre d’altres.
Dins d’aquesta línia de subvencions, també es preveuen
La Cooperativa té una botiga en línia on comercialitza els seus productes
per a tastar, sinó també per a comprar l’oli nou. Ara bé, recorden que tothom qui ho vulgui pot adquirir les ampolles i garrafes d’oli al seu web cooperativariudoms.cat
Com a màxim, cada municipi podrà disposar de 250.000 euros
ajuts per als pretractaments necessaris, com són la filtració, la decantació o la solució de gestió de l’energia; quan es capten aigües superficials i la protecció de les captacions superficials per a preservar la qualitat de l’aigua captada i la seva adequació ambiental; el lloguer de grups electrògens per al servei d’aigua en alta; el lloguer d’equips de potabilització de l’aigua; entre d’altres.
Avançament dels diners
Una de les principals novetats d’aquesta subvenció, donada la gravetat de la situació, és que permet avançar els di-
ners per al desenvolupament de les obres i s’ofereix flexibilització en cas que s’opti per una altra solució per garantir l’abastament.
En aquest sentit, a partir de la publicació de la resolució d’atorgament de les subvencions, queda autoritzat el pagament de bestretes fins al 100% de la subvenció concedida, prèvia sol·licitud dels ens beneficiaris.
Qui els pot demanar?
Podran acollir-se als ajuts les entitats locals i les agrupacions d’ens locals que pertanyen a les conques del Siurana, del Montsant i de Riudecanyes, o bé s’abasteixen principalment amb els recursos hídrics provinents d’aquestes conques, i que hagin de realitzar despeses objecte de subvenció, en els termes, les condicions i els requisits que estableixen aquestes bases.
Aquelles entitats locals que, tot i trobar-se en l’àmbit territorial esmentat, disposin de connexió a la xarxa d’abastament gestionada pel Consorci d’Aigües de Tarragona, no poden optar a aquesta línia de subvencions.
Festa Major La Trobada Gegantera, un scape room i teatre, principals propostes
Vilallonga del Camp despertarà avui els seus gegants i amb aquest acte donarà el tret de sortida a la seva Festa Major d’Hivern, dedicada a Sant Martí. El municipi ha programat una desena d’actes concentrats, gairebé en la seva totalitat, en aquest cap de setmana. Els Gegants són els protagonistes indiscutibles de la festivitat, no només pel tradicional despertar d’aquesta tarda, sinó també per la celebració de la Trobada Gegantera. La cita, que arriba enguany a la vuitena edició,
aplegarà un total de 12 colles vingudes de diversos punts de la geografia catalana. Un altre dels plats forts és l’scape room que es durà a terme demà a la tarda. La programació també inclou dos espectacles, un de familiar, a càrrec de la companyia Bitxicleta, i l’obra de teatre L’última pirueta, de La Corriola Teatre. Hi haurà una exposició de pintura i, com és tradició, dilluns, la missa en honor al patró. Les propostes acabaran el dia 16 amb la Nit del Terror; una vetllada cinematogràfica on es projectaran tres films d’aquest gènere.
Despertar dels gegants 19 h: plaça de l’Església. Celebració del 10è aniversari del gegant Alfons el Cast i de la creació de la Colla Gegantera. Entrega del ram de flors que lluirà la geganta Sança de Castella durant la Festa Major a càrrec de la família Flores Girona.
Crida a la Festa Tot seguit: plaça de l’Església. A càrrec de la Colla Gegantera i dels fundadors.
Exposició de pintura Tot seguit: Museu Arxiu Pere
Espectacle familiar: Màgia, Pallassos i Cançons 11.30 h: plaça de l’Església. A càrrec de la Cia. Bitxicleta.
Scape Room
De 16 a 19 h: pl. de l’Església. Un escape room molt complet que sorprendrà a tothom. Impacte visual amb plafons, atrezzo impressionant, tauletes digitals, música, efectes especials i reptes emocionants.
8a Trobada Gegantera -
A partir de les 9.30 h: plaça de la Creu
A partir de les 11.30 h, inici de la cercavila amb totes les colles participants. En acabar la cercavila, balls de lluïment a la plaça de la Creu.
Teatre: L’última pirueta 19 h: Sala de Cinema del Centre Recreatiu.
A càrrec de La Corriola Teatre. Una comèdia sovint irònics i satírica que ens convida a la reflexió sobre la posició precària del circ o de l’art en general, en la societat.
Missa Solemne 19 h: Església parroquial de Sant Martí
En honor al patró de Vilallonga, Sant Martí Bisbe. Oficiada per mossèn Joan Anton López i cantada pel Cor Parroquial.
Nit del terror 22 h: Sala de Cinema del Centre Recreatiu. La primera pel·lícula que es projectarà serà Terrifier 3. Es projectaran dues pel·lícules més, a escollir pel públic.
Propostes La programació es va ajornar per la DANA a València
L’Ajuntament de Salou ha reprogramat els esdeveniments de la Castanyada i el Salouween per aquest cap de setmana, després d’ajornar-los com a mostra de respecte pels tres dies de dol nacional per la tràgica situació viscuda a València. Aquest cap de setmana de celebracions oferirà una varietat d’activitats per a tota la família, des de festes infantils fins a desfilades temàtiques.
Aquesta tarda a les 17 hores tindrà lloc la Festa Salouween Infantil, on els més petits podran gaudir d’una tarda amb música, ball i diversió, incloent-hi una minidisco, tallers de maquillatge i una xocolatada.
A partir de les 19.30 hores arrancarà la Salouween Parade a la Masia Tous, una desfilada de zombis i monstres que recorrerà els carrers del municipi.
Imatge d’una persona disfressada durant el Salouween.
Els actes arrancaran aquesta tarda amb la Festa Salouween Infantil
El dissabte se celebrarà la Castanyada amb inflables, tallers de panellets i un picapica final.
Durant tot el cap de setmana es podrà visitar la Salouween Street, ubicada al passeig Jaume I i amb horari de dotze del migdia a dotze de la nit. L’espai comptarà amb música, restauració, espectacles i una zona infantil, oferint entreteniment constant i un ambient festiu per als dies més terrorífics de l’any.
Futbol Els grana no van passar de l’empat en els darrers duels contra els bascs a Primera Federació
El Nàstic reprèn la lliga aquest cap de setmana després d’una setmana d’aturada obligada per la DANA i ho farà contra el darrer filial que li queda per batre a la Primera Federació: el Bilbao Athletic. Els grana buscaran recuperar les bones sensacions a domicili emportant-se els tres punts de Lezama contra un filial basc que està negat a casa.
El Nàstic ha demostrat sistemàticament que els filials se’l donen bé. De fet, l’última victòria la van assolir contra l’Osasuna Promesas. Aquest dissabte, s’enfrontaran contra el que queda per marcar a la llista. L’última vegada que Bilbao Athletic i Nàstic es van trobar a la Primera Federació, els grana no van poder passar de l’empat a zero ni amb Raül Agné ni amb Iñaki Alonso a la banqueta. Aquest al·licient se sumarà a la necessitat de tornar a sumar a domicili, una tasca pendent aquesta temporada.
El conjunt entrenat per Jokin Aranbarri no es troba en el seu millor moment. El filial basc va recuperar la categoria el curs passat i encara s’està adaptant a la Primera Federació. De moment, els lleonets es troben en posicions de des-
El jugador de l’Athletic, Eneko Aguilar, ha marcat en els darrers 3 partits contra el Nàstic
cens i arriben al duel de dissabte després de perdre dos partits consecutius. El més recent va ser contra un Lugo
Els locals no guanyen un partit a casa des del primer duel de lliga a l’agost
ja recuperat, mentre que l’anterior, a Lezama, van caure sorprenentment contra l’Ourense, el cuer de la categoria.
Atletisme La cursa serà diumenge a l’Anella Mediterrània
Redacció
Prop de 600 corredors participaran aquest diumenge en el 41è Cros Nàstic Ciutat de Tarragona. En aquesta nova edició del Cros es repetirà la carrera popular de 5 km, on podran competir clubs i també independents. Paral-
lelament, també es disputarà la Lliga Comarcal de Cross en 15 categories diferents, des de Mini fins a cadet en masculí i femení; en aquest cas, la distància del recorregut variarà respectivament, des dels 200 m. als 2.500 m. Les primeres sortides seran a les 9.45 h amb la cursa de la categoria mini.
Tots els corredors rebran un gymsac amb productes dels patrocinadors. A més, hi ha més de 60 premis pels respectius guanyadors i tots els escolars que competiran en categoria mini rebran medalla. Des de l’organització apunten que un dels principals atractius de la cursa és
setembre. Amb tot, el Bilbao Athletic és un equip ple de talent i que té un estil definit marcat amb una pressió alta i un estil directe i contundent
El rival
Bilbao Athletic
Com arriba?
Dissabte, 16 h Lezama FEFtv 17è
PG 3 11 punts
PE 2 PP 6 GF 10 GC 13
L’àrbitre
Carlos Fernández Buergo dirigirà el partit
De fet, els bascs tenen un compte pendent al seu estadi. L’últim cop que van guanyar davant la seva afició va ser en la primera jornada de lliga contra l’Andorra. A més, en les darreres tres punxades a casa, els bascs no han aconseguit marcar, el que fa que Lezama no hagi celebrat un gol del seu equip des del 7 de
la zona. L’esdeveniment tindrà lloc a l’entorn de l’Anella Mediterrània en diferents circuits marcats per les pujades i les baixades. Els gairebé 600 inscrits ho faran de franc i també estaran representats el centres educatius del Tarragonès. A més, els corredors podran escanejar el codi QR dels dorsals per optar per unes entrades de cara al duel entre el Nàstic i l’Andorra. La cursa és organitzada pel Nàstic, amb la col·laboració de Tarragona Esports, la Diputació de Tarragona i el Consell Esportiu del Tarragonès.
Carlos Fernández Buergo serà l’àrbitre encarregat de dirigir el duel de dissabte contra el Bilbao Athletic. El col·legiat asturià està a la Primera Federació des de la formació de la categoria, però mai ha xiulat un partit del Nàstic. Aquesta temporada, Fernández Buergo ha dirigit quatre partits, assenyalant dos penals i amb un balanç de dues victòries visitants, un empat i un triomf local.
Eneko Aguilar, botxí grana El Bilbao Athletic va incorporar el darrer mercat d’estiu al botxí del Nàstic: Eneko Aguilar. El navarrès, fins ara a l’Osasuna Promesas, és un migcampista que també pot jugar a la rereguarda i que té bona arribada a porteria des de la segona línia. A més, és el botxí del Nàstic perquè ha marcat en els darrers tres partits que s’ha enfrontat amb el conjunt tarragoní. Aguilar va ser l’encarregat de marcar el gol de la victòria de l’Osasuna al Tajonar a la primera volta, i després va anotar la diana de l’empat en el Nou Estadi, privant de la victòria al Nàstic en dues ocasions. La temporada 22/23, va obrir la llauna i va fer una assistència en la derrota per 3-0 del conjunt grana al Tajonar. Aquesta temporada és un jugador habitual, així que els de Dani Vidal hauran de trobar una nova manera per aturar-lo.
Un ull posat al temps
El Nàstic tornarà a jugar a domicili després de guanyar al camp de l’SD Ibiza a la Copa del Rei. El conjunt grana només ha sumat una victòria enguany fora i ha patit tres derrotes lluny del Nou Estadi. En totes aquestes, la pluja va estar present. Els pronòstics apunten que dissabte la pluja tornarà a fer acte de presència a Bilbao perquè el Nàstic es vegi obligat a trencar aquesta particular maledicció.
Poliesportiu Es van lliurar un total de 27 guardons de diferents categories
L’Ajuntament de Reus va reconèixer ahir als seus millors esportistes de la temporada en un gran acte realitzat a l’Auditori de la Fira Reus. Els guardons van posar en valor la feina d’esportistes, persones i entitats vinculades a la ciutat que hagin destacat durant el curs esportiu. L’acte ha estat presidit per l’alcaldessa, Sandra Guaita, acompanyada pel regidor de Salut i Esports, Enrique Martín, va lliurar un total de 27 guardons dividits en set categories diferents. Els millors esportistes de la Ciutat de Reus van ser Sandra Rodríguez, del CN Reus Ploms i Vicenç Redondo del CE Alyan en la categoria màster; Xènia Ribé, de l’AS Cunit i Hugo Estébanez del Reus Monterols, en la categoria promoció i, finalment, la padelista número 1 del món Ari Sánchez i l’atleta olímpic Abdessamad Oukhelfen van ser els guanyadors de la modalitat absolut.
Joan Tornell i Silvia Roca van ser guardonats com a pioners per l’esport pel seu esforç en el món de les caminades de resistència i l’esport femení respectivament. D’altra banda, els premis Esport
Adaptat van ser per Àlex Villarejo, nedador paralímpic a París i pel Club Esportiu de Balls de Saló de Competició Wapachá Diversity. El premi d’Honor, atorgat a títol pòstum, va ser per a Josep Maria Folch, referent reusenc del motociclisme, Carme Saldaña, una de les fundadores del Club Esportiu Alba Reus, Enric Blesa, impulsor de l’esport per a persones amb discapacitat intel·lectual, Santi Juncosa, referent en el món del futbol local i Ferran Adell, referent de l’atletisme a Reus.
Pel que fa als millors clubs o seccions esportives de l’any, Chechu Rubio i Yulia Yavorska, del Club Esportiu de Balls de Salou Wapachá van ser els guardonats com a Esport Basem mentre que el Club Voleibol Reus i el Reus Deportiu B van guanyar la secció d’Esport Competició.
La gala va ser tot un èxit. A banda dels mencionats, també es van lliurar els premis als Valors de l’Esport i l’Esport adaptat.
Ari Sánchez i Abdessamad
Oukhelfen van ser els millors esportistes
Els diferents guanyadors dels premis amb Sandra Guaita, l’alcaldessa de Reus. Tjerk Van der Meulen
Poliesportiu Un centenar de gimnastes es reuniran al pavelló Sant Jordi
Redacció
Torredembarra acollirà aquest diumenge el Campionat de Catalunya Copa Base Individual de gimnàstica rítmica. Prop d’un centenar de gimnastes es reuniran al pavelló Municipal Sant Jordi per participar en la competi-
ció que aplega el millor talent català de categoria base. A més, en aquest torneig també estan en joc els bitllets classificatoris per al Nacional Copa Base Individual, que es disputarà a Pamplona del 10 al 15 de desembre, així que la jornada de diumenge promet alta intensitat. En total, Tor-
redembarra atorgarà el passi als primers cinc classificats de les respectives categories. La jornada donarà el tret de sortida a partir de les 10 hores amb l’actuació de la categoria infantil i està previst que a les 13.40 hores finalitzi la competició amb el lliurament de premis. El dissabte, més
de 500 gimnastes actuaran també al pavelló Municipal Sant Jordi per participar a la 2a Fase de Copa Catalana Conjunts Tardor N4-5-6-7 i a la 2a Fase Copa Catalana Tardor Individual N7. El Campionat de Catalunya Copa Base Individual està organitzat per la Federació Catalana de Gimnàstica i compta amb la col·laboració del Club Rítmica Torredembarra i el suport de la Conselleria d’Esports de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Torredembarra.
Dues parelles del Golf Costa Daurada es proclamen campiones del torneig Aerojump
Pàdel L’Escola Infantil de Competició de Pàdel del Golf Costa Daurada va celebrar com quatre dels seus jugadors es van proclamar campions en el torneig Aerojump celebrat al Club Tennis Reus Monterols. Els germans Enric i Alexis Madruga es van emportar el premi gros de la quarta categoria després de guanyar els seus sis duels. A
la final, un resultat de 9-5 contra la parella Balsells-Balsells ha certificat la primera posició. L’altra parella guanyadora va ser Biel Ferris i Pablo Vizcaíno, que han aconseguit aixecar el títol de Campions de tercera categoria després de guanyar la final per 9-4 als rivals que els havien batut a la fase de grups, la parella Ramírez-Casado. Redacció
Noia Freixenet. Blai Roca, Aleix Esteller, Antoni Salvadó, Xavi Aragonès i Iván Morales. També van jugar Xavi Costa, Martí Gabarró, Humberto Mendes i Pau Gabarró. Reus Deportiu. Càndid Ballart, Ferran Giménez, Joan Salvat, Marc Julià i Martí Casas. També van jugar Maxi Oruste, Diego Rojas, Guillem Jansà i Arnau Canal. Gols 1-0, Iván Morales (3’); 1-1, Joan Salvat (5’); 1-2, Diego Rojas (43’) i 2-2, Martí Gabarró (43’). Àrbitres. Iván González i Jordi Reverter. Van expulsar amb una vermella al delegat reusenc Raúl Marin i van ensenyar la blava al jugador del Noia Humberto Mendes. Incidències. Partit de la jornada 5 disputat al Pavelló Olímpic de l’Ateneu.
Hoquei Patins Els roig-i-negres es mantenen invictes en un partit mogut
El Reus Deportiu va mantenir la imbatibilitat al pavelló Olímpic de l’Ateneu en un partit d’alta tensió contra el Noia Freixenet que va acabar amb un empat a dos amb un conjunt reusenc desaprofitant una falta directa final.
Des que va engegar el cronòmetre l’encontre indicava
que no anava a ser gens tranquil. En qüestió de dos minuts, el Reus i el Noia ja s’havien intercanviat ocasions, però va ser el conjunt local qui va acabar per colpejar primer. Iván Morales va enviar un míssil des del centre del camp per sorprendre el porter reusenc Càndid Ballart i situar l’1-0 en el marcador. L’alegria local va durar poc, perquè Joan Salvat
es va encarregar d’empatar dos minuts després quan va rematar hàbilment una gran passada de Marc Julià.
La intensitat va créixer amb el pas dels minuts, i amb aquesta les faltes. Així mateix, el Noia va gaudir d’un penal per ampliar el marcador, però Ballart va ser l’heroi i el va aturar amb el coll. Abans d’acabar la primera part, Joan Salvat va tenir una gran ocasió per posar l’1-2, però el por-
Poliesportiu El Palau d’Esports acollirà la Lliga Nacional i la Lliga Iberdrola
Redacció
La segona ronda de la Lliga Nacional i la Lliga Iberdrola infantil de Karate se celebrarà per primera vegada a Catalunya, concretament, al Palau d’Esports Catalunya de Tarragona. Prop de 1.300 esportistes d’entre sis i tretze anys d’arreu de l’Estat espanyol s’aplegaran a l’Anella Mediterrània aquest cap de setmana per participar en els dos campionats de modalitat masculina i femenina.
«És un gran orgull ser la primera seu catalana en acollir aquest gran esdeveniment, és una gran oportunitat per veure en directe el millor karate de les categories participants», va destacar l’alcalde Rubén Viñuales. D’altra banda, el director de l’escola de Karate Sinhus Sport, Paco Fiori, un dels organitzadors de l’esdeveniment amb l’Ajuntament de Tarragona, va apun-
Mario Soler, Rubén Viñuales,
La competició arrenca dissabte a les 8:30 h i l’entrada serà lliure i gratuïta
tar que «esperem que tota Tarragona gaudeixi d’aquest gran esdeveniment, que ha tingut una gran acollida».
La competició arrancarà dissabte a les 8.30 hores amb la Lliga Nacional. Diumenge serà el torn per a la Lliga Iberdrola des de les 8.30 h fins a la primera hora de la tarda. A més dels 1.300 esportistes, el torneig també reunirà 250 tècnics i més de 2.500 familiars i acompanyants. L’entrada és lliure i gratuïta.
ter Blai Roca li va treure el remat de la línia, una jugada que el capità del Reus va protestar a l’àrbitre.
Finalment, la tensió va esclatar a la mitja parts amb una picabaralla en el túnel
Aquest és el tercer empat consecutiu del Reus Deportiu fora de casa a l’OK Lliga
de vestidors. El resultat va ser que els dos equips van reprendre el duel amb un home menys. El Reus, a causa d’una vermella al delegat Raúl Marín, i el Noia per una blava a Humberto Mendes.
La inferioritat de jugadors a la pista va relaxar el duel. Va haver-hi una calma tensa, sense gaires ocasions, fins que va tornar a esclatar a deu del final. Diego Rojas va marcar l’1-2 després d’una transició de Martí Casas, però el Noia va contestar a l’instant amb el 2-2 amb un gran cop d’estic de Martí Gabarró. El conjunt reusenc, però, va tenir el gol de la victòria amb una falta directa. Es va encarregar Martí Casas, però va badar i no va arribar a rematar perquè un defensor va arribar per tallar l’ocasió. La bola aturada segueix sent la gran tasca pendent d’un Reus que es manté invicte amb el tercer empat fora de casa.
Carta dominical
Benvolgudes i benvolguts, avui celebrem la Diada de l’Església Diocesana. És un bon moment per a fer memòria de tot el que s’ha fet a l’arxidiòcesi al llarg d’aquest any i, al mateix temps, ajudar a formar la nostra consciència de cara al finançament de l’Església. Des del Departament d’Economia de l’arxidiòcesi s’està fent un ingent esforç per a redreçar una situació d’inèrcia d’anys que ens ha fet pensar que anàvem sobradament folgats. També palpo un bon esforç de moltes parròquies per contenir la despesa i centrar-se en allò que és essencial. Intueixo també el redreçament que fan molts mossens en delegar la gestió dels béns i l’administració econòmica als laics i laiques per a poder-se dedicar més directament al seu ministeri. Però, en aquest punt, no em vull limitar a una llista d’agraïments, donat que tots treballem per al mateix amo. L’Església la formem tots. La diòcesi no és l’empresa del bisbe, encara que aquest en té l’última responsabilitat. No m’imagino els Apòstols fent programes, passant comptes i confeccionant pressupostos, sinó predicant la Paraula de Jesús i, en conseqüència, la comunicació de tota mena de béns. Ara bé, si segons els documents de l’Església, el bisbe té l’última responsabilitat, sí que té el deure de pensar i proveir les necessitats del conjunt, tot agraint també la col·laboració econòmica de tots.
AEditorial
hir l’Ajuntament de Tarragona va encarregar un cens dels comerços buits de la ciutat, així com l’elaboració d’una estratègia per a captar emprenedors. També s’ha plantejat pujar la fiscalitat als propietaris dels locals buits que no es posin a la venda. Tot plegat, amb l’objectiu de millorar la situació que viu el comerç de proximitat al nucli urbà. Tarragona s’ha convertit en una ciutat que depèn de les grans superfícies per a oferir una varietat comercial competitiva i atractiva de cara a ciutadans i visitants. Fa anys que els carrers del centre, històricament vinculats al teixit comercial de
qualitat i divers, compten amb desenes de locals buits. Un exemple ben clar és el del carrer Unió. Si fa unes setmanes es proposava que el Serrallo transformés els locals sense activitat en comerços d’artesania per a revitalitzar el barri, ara l’aposta és diagnosticar què està passant a la resta de la ciutat per a posar-hi remei. A la Part Alta, per exemple, els locals passen a mans de franquícies especialitzades en l’oferta per als turistes. El comerç de proximitat és l’ànima de les ciutats, i Tarragona ja fa anys que ha perdut vitalitat i empenta en aquest àmbit. Caldrà que la diagnosi es converteixi en mesures.
Ara se’n diu DANA, però tota la vida n’hem dit aiguats. La pluja és la matèria primera dels aiguats, i les coses són com són: ni la humanitat, ni el mateix Donald Trump -en el paper de gran xèrif del món-, podem decidir ni quan, ni com, ni on plourà.
Eduard Pujol i Bonell Portaveu de Junts per Catalunya al Senat
Una part important dels recursos de l’arxidiòcesi provenen dels diners dels contribuents que marquen la creueta a l’Església de la seva declaració de la renda
Si reculem en el temps, reconeixerem que el sistema d’economia que estava en voga ens havia malacostumat. En part, era l’Estat el qui, per compensar el fet de la desamortització del segle XIX, estava compromès en el manteniment de les parròquies. Per a complementar aquesta aportació, del tot insuficient, hi havia unes solucions que ara trobaríem discriminatòries, com les categories establertes en els enterraments, que ara ens farien vergonya. Fins i tot, en alguns llocs, els diners marcaven la durada del repic de campanes en els bateigs. I, encara, existia el sistema beneficial, en què una persona o família, acabava tenint un capellà al seu servei. Sortosament, les coses han canviat, però podrien ser millors. Una part important dels recursos de l’arxidiòcesi provenen dels diners dels contribuents que marquen la creueta a l’Església catòlica en la casella corresponent de la seva declaració de la renda anual. L’altra part dels diners es recullen de les aportacions directes dels fidels.
Les necessitats econòmiques de les persones dedicades a ple temps al servei de l’Església continuen, com continua l’activitat pastoral que comporta les consegüents despeses, i continua la costosa i feixuga càrrega del manteniment i reparació de temples, rectories i locals parroquials, i no sempre les comunitats locals tenen la capacitat suficient per a afrontar-les. Convé fer rendir molt millor aquells béns que no es destinen directament a activitats pastorals. Ens convé un canvi de mentalitat des de la globalitat diocesana i no tant des de la mirada solitària del propi campanar. Els qui estimem l’Església, perquè ens sabem Església, hem d’examinar-nos sobre la responsabilitat que tenim de solidaritat amb ella. Les lleis civils estableixen uns cànons obligatoris per a la bona marxa del país i de les poblacions. En canvi, l’Església viu i es mou per la voluntat i la generositat dels qui la formem i també dels qui valoren la seva labor.
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Així, si ja haguéssim trobat un enginy que ensenyés la pluja a ploure, ens podríem estalviar molts desastres. Penso en el ‘Glòria’ de l’octubre del 2019. Avui, la ‘Banya del Trabucador’ no seria de ‘quitaipón’ ni quedaria arrasada cada pocs mesos. I més al nord, a la Conca de Barberà, encara hi hauria dempeus el celler Rendé Masdeu -a l’Espluga de Francolí-, per posar un exemple que em va impressionar. Situat en una mena de ronda que voreja l’Espluga, aquest celler -que no era precisament petit-, va ser devorat pel Francolí, que tot i una aparença dòcil i amable, quan mossega, mossega. Dit això, el cas és que la DANA d’aquest octubre al País Valencià ens situa davant d’un desastre que ha estat provocat per la naturalesa, però alimentat -i de quina manera- per la mà humana.
Estem davant de dècades de negligència en la planificació urbanística, però no únicament això. Hi ha més coses. Aquesta vegada trobem irresponsabilitat i ineficàcia abans i des-
prés de la tromba d’aigua. I enmig del caos, cada decisió ha fet bona l’anterior. La conclusió, parlem clar, és que tot s’ha fet malament.
I això, per què ha passat? Fa mesos el catalanisme polític alerta que la política necessita ètica i veritat. Hi ha al·lèrgia a qui pensa diferent i l’estat viu còmode en les clavegueres. Es potinegen jutjats, normes i lleis, i la classe política no està pel que s’ha d’estar. Els debats són gasosos, falsos, infantils, tramposos, buits de res... Fa massa que els anomenats partits d’estat viuen pendents de res transcendent. I aleshores, clar, sense el fre del sentit comú, hi ha un dia que l’estat fa figa.
L’aigua ens ha deixat la lliçó davant dels nassos. Sentit d’estat i transcendència en cada decisió. Al centre, les persones, però sempre, veritat, democràcia i ànima
País Valencià han convertit la política en la festa major de la frivolitat i de l’i tu més’. Una cosa porta l’altra. La suma d’actituds infantils i capgirar la jerarquia de les prioritats, acaba convertint la cultura política en un absurd, on res acaba de ser del tot important. Si vius distret, si parles de nicieses en lloc de denunciar la falta d’infraestructures, si converteixes el canvi climàtic en la riota del debat públic, hi ha un dia que a sobre la taula del president no hi ha res important. Dit d’una altra manera, quan tot és relatiu, un dia no envies l’alerta que has d’enviar -encara que sàpigues que cauran 400 litres per metre quadrat.
A més, a València el PP va robar el que no està escrit i quan això passa, els límits del que està bé o malament es desdibuixen. Fa massa anys que al
L’aigua ens ha deixat la lliçó davant dels nassos. Sentit d’estat i transcendència en cada decisió. Al centre, les persones, però sempre, veritat, democràcia i ànima. Deixeu-vos de sermons i de profecies. Política? Clar que sí, més que mai. Però política autèntica, seriosa i útil. Sense veritat ni democràcia, la gestió sempre acabarà sent frívola, absurda i perillosa. Ara ja ho sabem: la lleugeresa i la mentida poden ser dolorosament perilloses. I mortals. Fugim-ne.
Tribuna
La besneboda d’Anton Dalmau Voltes sovint diu que al germà del seu avi li van tocar viure dues guerres. Realment només va viure la guerra del 1936, però va sofrir dues repressions, la del 1934 i la del 1939. Va néixer el 4 d’abril de 1912 a l’Argilaga i va ser batejat a la pica baptismal de l’església de Sant Roc. Era fill de David Dalmau i Carme Voltes. Els seus avis paterns i materns procedien de l’Argilaga, Vilarodona, el Catllar i el Pla de Cabra. Tots ells eren pagesos de professió.
El sis d’octubre del 1934 Lluís Companys va proclamar l’Estat Català. En aquests moments es van dur a terme moltes denúncies i detencions. Anton Dalmau va ser maltractar, detingut i empresonat al vaixell Manuel Arnús de Tarragona durant dos mesos. Tres homes de l’Argilaga hi van ser confinats. Les visites de familiars estaven restringides i les condicions de vida eren molt dolentes. Segons la causa 26907, el presoner va ser acusat de baixar amb un camió a Tarragona i participar de l’assalt a l’Ajuntament de la ciutat.
Amb l’esclat revolucionari de l’any 1936 es van dur a terme assassinats, requises i destruccions. Segons la Causa General de la Secuita, els principals sospitosos de destruir les esglésies de la Secuita, l’Argilaga i Vistabella van dur a terme requises i registres a diferents propietaris. Aquests també van formar un Comitè. Anton Dalmau va ser l’únic de tot el document en el qual es va afegir una nota atenuant en què deia «Exceptuando este que no formó parte del mismo» Durant la guerra es va allistar com a soldat a la 23a Brigada Mixta. Segons informe de l’Arxiu General de Depuracions, es va presentar a Castanet (Girona) i va ingressar al camp de concentració d’Horta el 12 de febrer de 1939. D’aquesta manera va ser lliurat a l’exèrcit franquista. Per Horta hi van passar més de 15.000 persones i les condicions també eren molt dures.
Per evitar la saturació del sistema penitenciari, es va decretar el dret de treball als presoners de guerra. Aquests homes van ser explotats en condicions d’esclavitud en els territoris alliberats. Van ser utilitzats com a mà d’obra i van ser adoctrinats ja que eren considerats desafectes al nou règim.
Es va intentar de dispersar-los i els van enviar a localitats que estaven lluny del seu lloc de residència. El 30 d’abril de 1939 va sortir el Batalló de Treballadors Núm. 168 cap a Oviedo. Era compost per 900 presoners i el seu objectiu era reconstruir i desenrunar aquesta ciutat.
Marc Dalmau
Historiador i arqueòleg
El dia 1 d’agost va ser entregat a la presó provincial de la capital asturiana. Va passar a disposició de l’Auditoria de Guerra de la 7a Regió Militar i acusat de rebel·lió militar.
El 6 de febrer de 1940 va ser entregat a la presó provincial de Tarragona. Va ser tancat a la torre de Pilats, habilitada com a presó. Curiosament va ser deixat en llibertat el 1941 però el comandant de la Guàrdia Civil del Morell va demanar que tornés a ser detingut. Segons les fonts documentals, després del ‘Alzamiento nacional’ va patrullar amb armes pel carrer i va prestar serveis de control a la carretera. Va ser acusat de participar en la crema de l’església de l’Argilaga i de ser soldat del ‘ejército rojo’.
lar que complia amb el precepte i anava a missa alguns dies.
L’alcalde pedani i onze persones de l’Argilaga van declarar que va contribuir a la guerra per coaccions. A més a més, es va presentar a l’exèrcit abans de la crida de la seva quinta. Ho va fer per aconseguir un lloc a la rereguarda i no anar al front. Abans del 1936 no figurava en cap partit polític. També es va dir que es va fer voluntari per salvar al seu pare, que era de dretes.
Segons la causa 26907, el presoner va ser acusat de baixar amb un camió a Tarragona i participar de l’assalt a l’Ajuntament de la ciutat
Al febrer de 1940 es va demanar informes i van comparèixer testimonis de «solvencia moral y política». El cap de Falange de la Secuita va acusar-lo de participar de la crema de l’església, de profanar imatges i vestir-se amb ornaments sagrats. L’Ajuntament de la Secuita va dir que va sortir del Cafè bastant begut i va profanar les imatges ballant amb elles. Va afegir que es va fer voluntari del ‘ejército rojo’ però quan tenia permís tenia més conversacions amb els elements de dreta que amb els seus. El capellà va ava-
El dia 1 d’agost de 1941 va ser conduït a la presó habilitada en el Convent de les Carmelites coneguda com ‘La Punxa’. El 13 d’octubre va ser portat a Consell de Guerra i va rebre la pena de 12 anys i un dia per auxili a la rebel·lió militar. El 12 d’abril de 1942 va declarar no haver format part de cap secta secreta ni maçònica i va ser assignat al servei de neteja. El 1943 va passar de la presó atenuada a gaudir de la llibertat condicional. El 1946 es va donar per extingida la condemna. No es va arribar a demostrar que hagués participat de forma directa i material en els fets del que va ser acusat. Va sortir de la presó als 31 anys. Hauríem de ser el mateix Anton Dalmau per saber el que va viure i va sentir. Va seguir treballant com a pagès i, diuen, que va passar molta gana. Devia viure amb l’estigma d’haver estat un represaliat. El règim franquista i l’Església van exercir un fort control sobre la imatge dels milicians. El silenci va ser la llei que va imperar en molts pobles. Va morir el 9 d’abril de 1980 i va ser enterrat al cementiri de l’Argilaga. Les inicials A.D.V. marquen el nínxol on descansen les seves restes. La seva vida no deixa indiferent a ningú.
Tribuna
Amb l’elecció de Donald Trump com a nou president electe dels Estats Units, s’han produït mostres de sorpresa i escàndol entre amics, companys i tertulians d’arreu, tot preocupats perquè la democràcia nord-americana funcioni, és a dir, els ciutadans exerceixin el seu dret a vot lliurement. Tots ells, semblen esparverats per l’elecció d’un tirà, nazi, populista, misògin, ousider, pro-israelià i antieuropeu, afirmen, com a president de la primera economia del ‘món lliure’.
Em perdonarà el lector l’abús de cometes i cursives però el món d’avui no en perdona ni una. Qualsevol frase, expressió, adjectiu, matís és clarament susceptible de rebre una enrabietada dosi de correcció política, moral, ètica..., I francament, aquesta mirada tant ‘nostra’, generalment occidental i europea en particular, d’alliçonar a qualsevol que plantegi una tesi discrepant, que proposi un debat plural o que exposi posicions contraposades, per evidenciar que el món no és negre ni blanc, sinó una suma de visions i vivències, amb històries particulars, em té esgotat.
No solament per veure com qualsevol conversa o debat queda opacat per fanàtics, de qualsevol dels bàndols possibles, incapaços d’entendre – òbviament, no compartir -, altres punts de vista que permetin construir un espai de reflexió compartida, sinó perquè s’ha abandonat de manera deliberada les bones pràctiques argumentals. Em refereixo, entre d’elles, a l’escolta, a l’anàlisi, a l’empatia, al desenvolupament en abstracte d’idees o pensaments i, especialment, a l’atenció. De fet, la manca d’atenció, però aquest tema donarà per un altre article.
Tot l’exposat fins ara em preocupa perquè aquesta desolació intel·lectual que travessa Europa té un fil conductor: la superioritat moral amb què molts europeus miren la resta del món. Una superioritat basada en una època que ja no és, perquè malgrat que no se’n sigui conscient, l’Europa exemplar i coherent no existeix. Ho escric amb pesar perquè em considero un europeista convençut, però el mal de molts europeus és creure que tenim el dret, no ja el deure, d’imposar, alliçonar i intervenir arreu perquè nosaltres – Europa – podem. Que aquest fals dret ens permet decidir sobre Gaza, els Estats Units, Rússia i un llarg etcètera, i alhora obviar els debats interns que només els europeus hauríem d’afrontar.
I vet aquí el problema, que bona part dels europeus viuen del record d’un món que ja no és i no tornarà, pensant en drets i serveis que no poden costejar-se, volent alhora condicionar i exigir coherència a la resta del món, per garantir una Unió i uns països fallits, que actuen de manera hipòcrita i interessada, quan els convé, com qualsevol actor polític faria.
És hora que Europa pagui la factura i maduri. Comença a ser hora que els europeus es despertin del vell somni d’haver doblegat – que no liderat – el món i d’haver viscut de les rendes i l’explotació del Nou món. Convé mirar-se al mirall i ser realistes, gravar-se a foc les paraules ‘sacrifici i esforç’, i abandonar tot absurd desig de potinejar i opinar d’un món que no ens ha demanat l’opinió.
Europa ha de tenir un rol geopolític clau al món? Sí, rotundament, però cal fer els deures i abandonar l’autocomplaença intel·lectual.
Marc Just Director General de Tamediaxa SA, empresa editora del Diari Més
Necrològiques
Tarragona
Antonia Sentis Castro.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a Sant Joan.
José Sánchez Montesinos.
Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.
Reus
Filomena Ros Saura.
Ha mort als 87 anys.
Carlos Rodríguez Sánchez.
Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
Gemma Fernández Morera.
Ha mort als 55 anys. El seu funeral serà avui a les 10:30 h al Tanatori.
Cambrils
Jordi Queralt Gil.
Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a Sant Pere.
Torredembarra
Simon Inarejos Lopez.
Ha mort als 91 anys.
Successos El periodista Òscar Moré va morir aquest dilluns als 50 anys, segons va avançar la cadèna de ràdio Ser Catalunya. Nascut a Figueres, els últims quatre anys havia estat al capdavant el programa ‘Llapis de Memòria’ i anteriorment havia dirigit l’espai ‘Espècies Protegides’ durant set temporades. A banda de treballar a Ser Catalunya i a Ràdio Girona, Òscar Moré va tenir una llarga experiència en mitjans de comunicació. Va treballar com a guionista a ‘El Club’ de TV3 i també va collaborar a La Xarxa, Betevé i a Catalunya Ràdio. Des de la cadena Ser expressaven el seu condol a les xarxes: «És una pèrdua devastadora per a tota la família de SER Catalunya, on l’Oscar Moré ha entregat gran part de la seva trajectòria professional i vital. Gràcies per tot Òscar, la teva ànima quedarà per sempre a la ràdio». ACN
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Muchas felicidades Carles, espero que hayas pasado tu día en grande y que lo celebres con tu gente este fin de semana. ¡Un abrazo!
Demà dia 9 és el seu aniversari. Moltes felicitats del teu germà que t’estima, feliç aniversari.
Esperem que passis un gran dia en el dia del teu aniversari. De part de tota la teva família que t’estimem molt!
Ariadna, demà faràs ¿? anys. Moltes felicitats de tots els que t’estimem. Feliç aniversari!!!
La Isabel i el Francesc demà farà 67 anys que es van casar i les seves filles nets els volem felicitar amb tot el nostre cor agrair-los l’amor que sempre ens han tingut. Moltes
Moltes felicitats Victor! Una abraçada molt gran de part de tota la família!
Avui felicita als que es diuen: Sever, Severià, Carpòfor, Victorià i Deodat.
patrocinat per:
21/03 al 19/04
Acusaràs una certa feblesa general que no et permetrà aconseguir tots els teus objectius en la jornada. El teu mal humor sortirà a flotació.
23/07 al 22/08 LLEÓ
La teva tranquil·litat es veurà alterada per alguns problemes d’índole financer que en un principi semblaran més greus del que són en realitat.
SAGITARI
22/11 al 21/12
No et despistis o perdràs bones oportunitats durant la jornada en tots els camps. Reforça el teu caràcter no et deixis menysprear.
TV local
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies
20/04 al 20/05
El dia es manifestarà bastant tranquil sense alteracions importants. És bon moment per a analitzar assumptes d’ordre sentimental.
23/08 al 22/09 VERGE
La teva intransigència d’avui et portarà a una forta alteració d’humor a un aïllament personal on no trauràs cap benefici. Intranquil·litat.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Aixeca l’ànim que les coses van millor del que penses. Controla la teva sensibilitat no et deixis danyar pels comentaris de desconeguts.
21/05 al 20/06 BESSONS
Cert dogmatisme aplicat en les teves decisions accions no serà bé vist pels altres t’implicarà discussions i embolics molt difícils de salvar.
23/09 al 22/10 BALANÇA
Hauràs de fer ús de les teves habilitats diplomàtiques per a arribar a convèncer als altres sortir-te amb la teva. L’orgull serà mal conseller.
20/01 al 18/02 AQUARI
La teva activitat vital augmentarà els teus desitjos creatius, tant en el terreny professional com en l’amorós, es veuran satisfets d’alegries.
21/06 al 22/07 CRANC
Es produiran canvis en la teva vida privada de molta importància per al teu futur, deixa el teu orgull de costat juntament amb les teves actituds.
23/10 al 21/11 ESCORPÍ
Apareixeran noves idees projectes que aportaran bons beneficis si mantens perseverança en l’acció. Envolta’t de gent que t’ajudi.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Els teus arravataments ja que no seran per a res positius ni rendibles. Pren-te les coses amb calma veuràs com els enemics t’ajudaran.
13.00 Saló de plens
13.30 In situ
14.00 Notícies 12
14:30 Aventurístic
15:00 Notícies (r)
15:30 Ben sonat!
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Anem de cap
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Anem de cap
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
23:00 Notícies resum (r)
23:30 Ben sonat!
El temps
14.30 Notícies 12. Esports
15.00 Saló de plens
15.30 In situ
16.00 Notícies 12
16.30 Efecte Mosaic. Tarda
18.00 Anem de Cap
18.30 Connecta 10Comarques. Resum
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Notícies 12. Esports
21.00 Aventurístic
21.30 SPiTV
22.00 Notícies 12
22.30 Notícies 12. Esports
23.00 Aventurístic
23.30 SPiTV
00.00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Accions de batre’s l’un contra l’altre dos adversaris. Porta de tornada la sang. 2. Cuc tubel·lari. Substàcia per untar. Una molècu- la de nitrogen. 3. Relatiu a les illes. Un amic davant de l’enemic comú. 4. Extrem d’una peça. Cursa amb dificultats capritxoses. Calci. 5. Nom de dona. Emetre per les ones. 6. Grega capgirada. Res mal fet. La part que fal- tava. 7. Va anar bé. Crit de dolor. 8. Cuca tallada. Esbatiment. Consonants. 9. Èquids molt rucs. Temps d’oratge. 10. Sofre. Cent. Noranta-nou. Pot ser de flors. Principi d’ordre. 11. Mesura el cabal d’un fluid. No acceptació que ve de l’est. 12. Demanaràs a Déu de genolls. Habitació important de la casa. VERTICALS: 1. Coneixements ocults dels jueus. Unir. 2. Femella amb el bec groc. Incrèduls. Allò que no tenen els anteriors. 3. Alfals. Sorolls que tornen. 4. Abrusar. Lletres. Ascensió recta per baix. 5. Azimut. Estimaràs. Tram lligat de troncs que puja pel riu. 6. Nascut a Konya. Ocell semblant a l’enganya- pastors. Vocal. 7. Límits de la son. Instruir per al treball. Dues amb gas. 8. Antic tabac d’Andorra. Referit a un òrgan femení. 9. Veratre. Descanses a la butaca. 10. Acetilè. Vocals. Explosiu terrorista. 11. Indica quantitat de matè- ria. Ja tenen casa. Article. 12. Pol Sud. Hora sense el primer quart.
Màxima Mínima Estat del cel
TARRAGONA:
Iáñez, Oliva Maria. Rovira i Virgili, 6. Telèfon 977 591 384 Plana Garcia, Virginia. Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Piqué; Joaquim, Tania. Plaça Mercadal, 8. Telèfon 977 127 084.
SALOU:
Coret; Rosa, M. Enric. Sinies, 3. Telèfon 977 380 788.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Silvia. Av. Ramon d’Olzina, 40. Telèfon 977 396 671.
CAMBRILS:
Suils, Lourdes. Moragas i Barret, 2. Telèfon 977 368 569.
VALLS:
Galimany, Roman. Plaça Portal Nou, 4. Telèfon 977 600 597.
EL VENDRELL:
Fontestad, Jose Vicente Sant Jordi, 1. Telèfon 977 177 319.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Al litoral i prelitoral hi haurà estrats baixos que deixaran el cel mig o molt ennuvolat i seran més trencats durant les hores centrals del dia. A la resta del país, el cel estarà poc ennuvolat per bandes de núvols alts fins al migdia i mig ennuvolat a partir de llavors, a causa del creixement d’algunes nuvolades i de l’arribada de bandes de núvols mitjans.
Precipitacions
Fins al matí s’esperen alguns ruixats a punts del litoral i prelitoral nord. Seran d’intensitat moderada o localment forta de matinada a punts de l’Empordà. En aquests sectors s’acumularan quantitats de precipitació minses o poc abundants.
PLAÇA LA FONT LOCAL VENDA 608.933.228
Cambrils. LLOGO PÀRQUING. Tel: 619.479.129
VENC PÀRQUING Av. Catalunya. Tel. 639.534.413 (Whats).
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PALETA ECONÓMICO. Tel. 623.246.480
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.338.165
SEÑOR EDUCADO, sin vicios, muy bien situado y jubilado BUSCA MUJER formal de 60 a 68 años. Sólo con fines de vivir en pareja, que le guste viajar. OFREZCO AYUDA. Tel: 699.905.878
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA MASSATGES. Teràpia i plaer assegurat. Tel. 692.780.087
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
MASAJISTA PROFESIONAL. Salidas. Tel: 641.511.721
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. Posibles salidas. Tel: 624.366.813
SENIOR CARLOS. MA-
Pot ser que, persones que no coneixen Nil Martorell, hagin ballat una de les seves composicions. Sobretot si són de Tarragona, perquè el 2023 aquest jove músic va publicar l’Amparito Roca (Nil Martorell Remix), que va sonar –i encara sona– a moltes festes de la ciutat, gràcies a la complicitat de nombrosos Djs que desfermaven l’eufòria del públic quan la punxen.
Però, més enllà d’aquest èxit, aquest jove productor musical tarragoní ha publicat diversos senzills que ja acumulen més de 16.000 oients mensuals a plataformes com Spotify, amb més de 1.000 oients a ciutats com Londres o París, i prop de 200.000 reproduccions a Spotify. El Nil, que és clarinetista i pianista de formació al Conservatori de la Diputació de Tarragona, explica que va descobrir l’EDM (Electronic Dance Music) gràcies al productor Alan Walker: «Em va fascinar, i, amb dotze anys, ja vaig començar a compondre, sabent que crear música era el que més m’agradava». Poc després descobriria el Progressive House per referents com Martin Garrix. «Arran de tot això vaig començar a investigar i aprendre sobre la producció musical», detalla. Ell mateix defineix el Progressive House com «un subgènere musical del House, que pertany a l’EDM, i que va sorgir als anys 90 al Regne Unit. Va anar evolucionant des d’un estil més minimalista fins a un de més eufòric i mainstream, enfocat a festivals de música electrònica».
El Nil va guanyar el concurs de remescles de la discogràfica Jupita (França) amb Highway Ride (Nil Martorell Remix) i va quedar segon classificat en el concurs de Backlit (Alemanya) amb For a Lifetime (Nil Martorell Remix) on es van
Música El tarragoní Nil Martorell, productor musical amb 16.000 oients mensuals a Spotify, publica aquest divendres un nou tema
presentar prop de 200 remescles de tot el món.
A més de música electrònica, també composa peces de música orquestral cinemàtica amb temes com Epic Legends, Far Lands i Eternal Spring, que van ser finalistes del premi de composició Xavier Gols els anys 2022, 2023 i 2024.
Cristina Serret Alonso
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Aquest curs, el Nil ha iniciat els seus estudis del Grau en Producció de
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Música i So per a la Indústria de l’Entreteniment a ENTI (adscrit a la UB), i segueix component i publicant noves cançons, set de les quals ja han estat signades per discogràfiques amb data de publicació a plataformes.
«No sé si la meva música és única… M’agrada pensar que és eufòrica i èpica, però també melancòlica i reconfortant. Procuro transmetre el que em surt del cor junt amb tots els meus coneixements musicals, mirant d’aconseguir la màxima qualitat. Cada dia intento millorar i encara n’he
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
d’aprendre molt», admet el jove. Aquest mateix divendres 8 de novembre Nil Martorell publica el seu primer cover: «És una versió de la famosa cançó Rewrite The Stars, de la pel·lícula The Greatest Showman, portada al meu terreny de Progressive House en col·laboració amb el productor WildGaves (Mèxic) i les magnífiques veus d’Aiden Somerville (Austràlia) i Toryn (Estats Units)». Aquesta i la resta de les seves composicions es poden escoltar a les principals plataformes, com Spotify o YouTube.
Marge de confiança
Els efectes de la DANA a la Comunitat Valenciana han provocat una emergència que ha afectat la vida de milers de nens i nenes. Save the Children i UNICEF han alertat aquest dies de la urgència de garantir l’accés a l’educació per als prop de 40.000 infants en edat escolar afectats. Proposen solucions com la matriculació temporal en escoles properes i la creació d’espais per assegurar la continuïtat educativa.
Més que una qüestió de logística, aquesta crida s’uneix a la preocupació de moltes entitats que veuen en aquesta crisi un risc per al dret fonamental a l’educació i la protecció infantil: és un crit d’alerta sobre com la nostra societat respon davant situacions que posen en risc la infància. L’educació és un dret però també una eina de protecció emocional i social. Les aules han de ser prioritzades no només com espais d’aprenentatge, sinó com refugis on els nens puguin recuperar la normalitat, relacionar- se amb els seus iguals i rebre altres serveis essencials. Com assenyala Andrés Conde, director de Save the Children, «assegurar la seva educació és fonamental, no només pel dret que representa, sinó perquè les escoles ofereixen un lloc segur enmig de la catàstrofe». A més, cal considerar el paper clau de la comunitat educativa, que ha d’estar equipada amb els recursos necessaris per donar suport psicològic i emocional als alumnes. La cooperació entre les administracions, els mestres i les famílies és essencial per reduir l’impacte emocional de la crisi. En aquesta línia, la solidaritat ciutadana també juga un paper important. Les accions conjuntes de voluntaris, associacions, empreses... que estem veient aquests dies per garantir que els nens tinguin accés a activitats educatives i lúdiques son encomiables i projecten la millor versió d’una societat resilient i lluitadora.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa.
Universitat Rovira i Virgili
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
