Número:
Avui amb el diari
Edició especial dedicada a la cura del Medi Ambient i a la importància de l’aigua
Opinió 21 Laia Estrada. Contra la segregació escolar, desconcertem l’educació!
Equipaments
Música 7
Antònia Font, Albert Pla i Ara Malikian actuaran al Festival d’estiu del Camp de Mart de Tarragona
Les obres acabaran al setembre i l’equipament podrà utilitzar-lo el centre en horari lectiu
L’empresa Nick Club Pàdel invertirà 800.000€ en les pistes i en una zona d’aparcament 4
P· Logistic Parks
Reus 10
P3 Logistic Parks adquireix els terrenys per fer el major projecte logístic previst a Catalunya
Puigdemont serà el candidat de Junts a la presidència de la Generalitat Eleccions 12-M
L’expresident ha reclamat quela candidatura vagi «més enllà» de les sigles de JxCat 18
A fons 2 i 3
Sergi Novo, gerent del Clúster TICSud, aposta per una marca tecnològica territorial
El Sindicat d’Habitatge ocupa tot un bloc de pisos propietat d’Adif ubicat a tocar del Serrallo
Tarragona 5
Entrevista El gerent del Clúster TICSud diu que Tarragona té a l’abast jugar a la Champions de les noves tecnologies si actua de manera coordinada
Oriol Aymí
Diu que ja tenim un 22@ al Camp de Tarragona?
«Jo li dic, mig en broma, el 977@.
Es nota l’aposta per la diplomàcia.
«En aquest territori patim massa per les batalletes de campanar, i al moment que escrius “Tarraco” i alguna cosa, tothom de Reus o altres llocs ho critica. El 977 com a prefix telefònic i la URV són gairebé les úniques coses neutrals que tothom acceptem com a propi. Per això li dic 977@, no sé si es quedarà algun dia o no».
El nom és boníssim!
«Tant el Clúster Tic, com les principals empreses, com la universitat, com poc a poc alguna administració de forma discreta, veuen que seria molt interessant impulsar una marca tecnològica territorial, el “Costa Daurada” de turisme però en tecnologia. Així superaríem aquesta barrera de les batalles, de rivalitats i de pretensions úniques d’alguns municipis».
Vol dir que val la pena l’esforç?
«Estem parlant del quart sector econòmic al Camp de Tarragona, d’un sector que està creixent a doble dígit a nivell de facturació i també d’incorporació de talent i és un sector transversal, perquè treballa per als altres sectors».
També és un sector extremament discret, gairebé desconegut.
«Jo crec que per la seva forma de ser. Els perfils tecnològics són més introvertits i segurament no tenen l’afany ni la necessitat de donar-se a conèixer. També s’ha de dir que és un sector que no contamina, i que no necessita de grans instal·lacions ni de grans equipaments. Tothom sap que existeix la indústria química
perquè la veus, l’olores i la pateixes o la disfrutes. I vas al sector turístic, i igual. I al sector agroalimentari, igual. En canvi, milers de persones passen per l’avinguda del comerç de Reus, i la majoria pensa que el Tecnoparc està tancat». I tanmateix és el cor del sector a Tarragona.
«Amb l’alcaldia de Pérez va haver-hi una estratègia molt clara d’aposta per les TIC. Es va veure que Reus, que era comercial però cada cop menys, un Reus que no és industrial i que no és marítim podria tenir un lideratge i es va crear aquest edifici. Després, l’alcaldia de Pellicer va agafar
Projecte de territori
tància de la que té la Diagonal de Barcelona de punta a punta».
I on podem crear un 22@?
«No fa falta fer un barri. El que fa falta és facilitar que hi hagi uns espais per allotjar empreses, i que aquestes empreses donin sortida al talent».
Quins espais?
«Amb el Tecnoparc ja ple, Reus haurà de plantejar-se si impulsa altres edificis. I Tarragona pot fer el mateix amb la Tabacalera, o el Port amb els seus Tinglados...i altres municipis tindran també les seves idees. Però també necessitem polítiques, com l’impuls d’aquesta marca territo-
«Està bé que Reus pugui liderar-ho, però si volem un projecte potent, hem de pensar en gran, en l’àrea metropolitana»
L’advertència
«Hem d’anar amb compte, perquè ja està passant a Girona: el millor talent el trobes a les 8.30 a l’AVE. I això no ens ha de passar»
aquesta infraestructura buida i la va omplir de contingut, amb empreses de talent. Ara això està al 100% d’ocupació i amb la nova alcaldessa, Sandra Guaita, amb tota aquesta base tant sòlida toca planificar on volem arribar d’aquí uns anys».
És aquest l’embrió del ‘seu’ 977@?
«Crec més en el conjunt de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona. Està bé que Reus pugui tenir aquest paper d’impuls, però si volem un projecte potent llavors hem de pensar en gran. Partint de les singularitats de cadascú i d’allò en el que cadascú és referent, anem a ser prou generosos i intel·ligents com per amplificar-ho amb allò que tenim a menys dis-
rial tecnològica perquè se’ns reconegui fora de les nostres fronteres».
Hem parlat molt de Reus.
Què ofereix Tarragona?
«En logística, té un port que va com una bala. En química, és la punta de llança tecnològica i industrial que hi ha pràcticament a Espanya, perquè tenen recursos per fer-ho, i ho fan ells mateixos. I la URV, la font de la creació de talent.
La resta de territori i també les Terres de l’Ebre també tenen la seva singularitat. Al final, és fer que tot allò que ja tenim cooperi i no competeixi». Però les empreses, al cap i a la fi, competeixen.
«En el moment que ajuntes gent d’un mateix sector, passen coses, perquè és necessiten. Tots són bons en
alguna cosa, però no en tot. Crear aquesta xarxa de coneixement en un sector com el tecnològic seria molt potent perquè, al final, tot es basa en les relacions personals i la confiança i el coneixement. Per exemple, quan alguna empresa rep un encàrrec d’un client que no pot complir al 100%, llavors mira al costat i veuen qui els pot ajudar». Amb la quantitat d’oferta arreu i la proximitat de Barcelona, per què veu tan clar que el Camp de Tarragona té tant camp per córrer?
«A ulls del món, això és Barcelona Sud. I més ho serà quan tinguem l’estació intermodal i connectem amb 30 minuts amb el centre de Barcelona. Barcelona ha aconseguit crear molts metres quadrats sense generar el talent necessari. Aquí hem fet el contrari: hem cuidat molt bé com generem talent amb la URV, i ara potser som al moment de crear aquests espais». Vol dir que aquests edificis s’omplirien?
«Fa cinquanta anys tu posaves unes fàbriques alemanyes i necessitaves milers de persones de tota Espanya que vinguessin a treballar. Ara és el contrari: si crees un “pool” de mil persones ben formades en un àmbit tecnològic, seran les empreses les que vindran».
Insisteixo: Barcelona és molt a prop.
«Hem d’anar amb compte, perquè ja està passant a Girona: el millor talent el trobes a les 8:30 a l’AVE. I això no ens ha de passar. No pot ser que el millor talent del Camp de Tarragona estigui a les 8:30 a l’andana de l’estació intermodal. Perquè això voldrà dir que viuen i dormen aquí, però generen riquesa i treballen allà. Compte».
Com s’hi pot fer front?
«En el moment que aquí hi hagi empreses amb projectes prou sòlids i potents com perquè una persona no trobi un incentiu en haver desplaçar-se cada dia a Barcelona. Calen empreses potents, pun-
teres i singulars». Ningú està fent aquesta feina ara mateix... «No existeix un portfolio territorial a disposició d’empreses tecnològiques i digitals, que vulguin créixer i venir aquí. Seria necessari. Hi ha iniciatives puntuals, però és cert que no hi ha aquesta coordinació territorial».
Oriol Aymí
Des del Camp de Tarragona es controlen els horaris i freqüències del sistema públic de transport ferroviari a Suïssa. També tenen denominació d’origen local tarragonina algunes de les aplicacions més reconegudes de la Generalitat de Catalunya o d’altres de gestió interna. I algunes de les marques de cotxe més prestigioses d’Europa incorporen algun software dissenyat ben a prop d’on es produeixen alguns dels millors vermuts del món. El sector tecnològic ha capgirat el vell paradigma pel qual Reus va poder ser als segles XVIII i XIX un referent del comerç internacional de l’aiguardent. Llavors la proximitat amb la matèria primera era la clau. «Avui la nostra matèria primera és el talent», assenyala Susana Prado, directora general d’Inetum a Catalunya. Fa tres anys va obrir delegació a Tarragona, a la Marina Tarraco, amb 8 empleats que anaven i venien de Barcelona. Avui són 120 treballadors, i una de les principals empreses TIC al territori. Prado manté una història paral·lela a Manuel Gutiérrez, vicepresident de T-Systems, que té 400 empleats a la seva delegació a Reus, una desena part dels 4.000 treballadors entre Espanya i Portugal. Ell és de Tarragona, va estudiar a l’ETSE de la URV i pilota la major empresa del Tecnoparc de Reus, mentre que ella té els seus orígens a la capital del Baix Camp, i també va estudiar a la URV. Prado diu que no hagués apostat pel Camp de Tarragona si hagués nascut en qualsevol altre lloc. «Tarragona no és visible amb les seves capacitats internacionalment i, si no coneixes un lloc, no hi penses», afegeix. Llavors, quina és la raó que els va portar a tots dos a la seva terra d’origen?
La universitat, afirmen, sense dubte, tots dos. La seixantena de perfils que cada any es graduen a les enginye-
Empreses
El sector tecnològic, a l’espera de nous espais per atraure empreses i major flexibilitat formativa per continuar creixent
Les frases
«Ho podríem haver fet sense l’Ajuntament, però ens ho van posar molt fàcil»
«En 10 km ho tenim tot, però falten edificis per empreses i bona mobilitat»
Manuel Gutiérrez
(Vicepresident de Solucions Tecnològiques de T-Systems)
ries, i que ja estan col·locats abans d’acabar el grau universitari. I no només estudiants d’ enginyeries. «Tenim filòlegs, psicòlegs, fins i tot un comitè d’ètica amb filòsofs», apunta Gutiérrez, que sosté que en el futur més immediat les humanitats jugaran un paper fonamental en les empreses tecnològiques.
Però allò que podia ser
Les frases
«El món és tan global que no hem de competir entre nosaltres»
«Les tecnològiques no creixem més ràpid perquè tenim una manca de talent»
Susana Prado (Directora general d’Inetum a Catalunya)
suficient fa uns anys, avui no ho és. “Estem fent ‘pressing’ a la universitat perquè ofereixin més formació, i estem fent ‘pressing’ per portar gent de fora cap aquí”, diu Gutiérrez. Com Prado, pot oferir sous per sobre de la mitjana catalana, però no troba prou personal. «Necessitem més flexibilitat de la URV, per exemple, a l’hora de poder duplicar places formatives en
alguns estudis en funció de la demanda», exemplifica Prado. Un dèficit similar succeeix amb els edificis com el Tecnoparc -avui ocupat al 100%-. El Camp de Tarragona és avui en un coll d’ampolla pel que fa a la captació d’empreses tecnològiques, precisament en un moment en què el sector demana a crits fer un salt qualitatiu. «Si generes un ecosistema gran, llavors ets capaç d’atrau-
Falta personal: el sector pressiona la URV per ampliar el nombre de places
re al territori grans inversions», explica Prado.
Com a factor que en lloc de sumar avui és una resta, tots dos identifiquen el dèficit de transport públic i la manca d’habitatge com a elements fonamentals. Els punts forts són encara més fàcils d’indicar. Quan va esclatar la guerra a Ucraïna, T-Systems va donar l’opció als seus prop de 2.000 empleats a Rússia de reubicar-se a l’estranger. Per proximitat, molts van triar països del nord d’Europa, però dels que van decidir-se per la península ibèrica, una tercera part van fer cap al Camp de Tarragona. «I un bon grapat ja s’han comprat una casa aquí», afegeix Gutiérrez.
Un centenar d’empreses
El sector tecnològic agrupat al Clúster TIC Catalunya Sud suma avui prop d’un centenar d’empreses, els empleats de les quals sumen 21.000, repartits per la geografia estatal. No resulta fàcil computar a un únic territori treballadors que no van mai a la seva seu, o que només hi són alguns dies a la setmana.
Esports La Salle Tarragona ha cedit part dels seus terrenys a l’empresa Nick Club Pàdel, que invertirà més de 800.000 euros
John BugarinEl barri de Sant Pere i Sant Pau acollirà un nou complex de pàdel, el qual s’ubicarà dins de les instal·lacions de La Salle Tarragona. Segons ha pogut saber Diari Més, el centre educatiu ha cedit part dels seus terrenys a l’empresa Nick Club Pàdel Barcelona, que invertirà més de 800.000 euros en la construcció de deu pistes de pàdel exteriors i un aparcament d’unes 70 places. De fet, les obres es van iniciar el passat 29 de febrer i la previsió és que estiguin enllestides al setembre, coincidint amb l’inici del curs escolar.
La firma que s’encarregarà de gestionar el futur equipament es defineix com el «club de pàdel premium de Barcelona». L’any 2019 van construir un complex de 4.800 metres quadrats amb vuit pistes panoràmiques al barri d’Horta. Ara, volen crear el Nick Club Pàdel Tarragona, replicant les instal·lacions que tenen a la Ciutat Comtal.
El projecte està emplaçat dins del centre de la Salle Tarragona. Concretament, en el camp de futbol que es troba davant l’edifici Montserrat —el pavelló de Primària—, a tocar de la zona boscosa. Segons es desprèn del projecte, aquest equipament es troba en desús. L’àmbit d’actuació és d’uns 7.000 metres quadrats, dins dels quals es preveu la construcció de deu pistes de pàdel exterior i un aparcament de 68 places.
Es podrà accedir a aquesta zona pel vial que connecta el complex educatiu amb el carrer Sant Pere i Sant Pau. El projecte també contempla l’adequació d’aquesta entrada. L’edifici de planta baixa on es troben actualment els vestidors per als jugadors de futbol del camp de sorra situat al costat de l’avinguda dels Països Catalans. Aquest immoble es reformarà i passarà a funcionar com a recepció i vestuaris per als usuaris del club de pàdel.
Un pla per ampliar usos Per poder dur a terme aquest projecte, La Salle Tarragona va presentar a l’Ajuntament de Tarragona un Pla especial urbanístic regular els usos a desplegar al centre escolar. També s’ha volgut definir la zonificació per garantir l’adequació dels usos a les necessitats actuals del projecte educatiu i de les seves necessitats
Es preveu també la creació d’un nou vial d’accés
La Salle Tarragona només disposa d’un únic accés pel carrer Marcel·lí Domingo. Dins del projecte, s’ha planejat la urbanització del vial que connecta el centre amb el carrer Sant Pere i Sant Pau. De moment, només és per a vianants. Així, els clients del club de pàdel utilitzaran aquesta entrada per accedir amb vehicle a les futures instal·lacions. Les famílies dels alumnes de La Salle també podran fer ús del pàrquing a l’hora de recollir els seus fills.
Es van començar les obres el passat febrer i es preveu que finalitzin al setembre
Els alumnes de La Salle podran fer ús de les pistes de pàdel en horari escolar
amb relació a les activitats complementàries. En aquest pla, s’exposa que l’ús principal i dominant és l’educatiu, mentre que es contempla el de residència col·lectiva com a complementari, així com l’esportiu. En aquest àmbit, s’incorpora el camp de futbol, les pistes de pàdel i els vestuaris annexes. Atès que aquests no tenen una funció estrictament associada a les activitats educatives, es despleguen com a ús secundari, amb horaris no necessàriament coincidents amb el lectiu i oberts a tota la ciutadania.
Això sí, l’alumnat de La Salle podrà gaudir d’aquestes instal·lacions dins la programació curricular d’educació física, tal com s’indica en la carta que ha fet arribar la direcció del centre a les famílies. En aquesta, també s’han explicat les actuacions que es duran a terme perquè hi hagi la mínima afectació al funcionament del col·legi. Així doncs, s’ha habilitat una nova entrada per l’avinguda dels Països Catalans i també noves zones de pàrquing temporals.
Societat L’edifici estava buit des del 2013 i ara hi viuran diverses famílies que es trobaven sense llar
Carlos Domènech Goñi
El Sindicat d’Habitatge de Tarragona va «alliberar» aquest dijous a la tarda un bloc de pisos propietat d’Adif, concretament el número 64 del carrer Pere Martell. Es tracta d’un edifici que es trobava buit des de feia una dècada, i que ara el sindicat ha ocupat perquè hi puguin viure famílies que es trobaven en situació d’emergència habitacional.
«Avui és un dia important pel sindicat i per Tarragona.
Aquest bloc ja es troba sota control popular», van indicar membres del sindicat al davant de l’edifici en qüestió. Fa setmanes que militants i simpatitzants van accedir al bloc amb l’objectiu d’habilitar-lo. L’edifici, propietat d’Adif, estava buit. Té vuit pi-
sos distribuïts en tres plantes i des del sindicat van explicar que «molta part ja és habitable». «Fa setmanes que estem
treballant en l’interior», van detallar. Ara per ara, hi viuran membres del sindicat i també tres famílies amb menors,
que es trobaven sense llar i que feia temps que formaven part de l’entitat. El portaveu del Sindicat,
L’edifici té vuit pisos i les persones que hi visquin tindran accés a aigua i llum
Joan Manel Burilo, explicava que han escollit aquest edifici perquè «es troba a prop del Serrallo, un barri que comença a patir la gentrificació i les conseqüències dels pisos turístics i l’augment del preu del lloguer». A més, indicava que el bloc «alliberat» compta amb aigua i llum.
Desnonaments als barris El Puntal, nom que han donat a l’edifici, «és el primer de molts blocs alliberats a Tarragona», van indicar des del Sindicat. L’organització va criticar la situació actual del lloguer a la ciutat, així com la
gentrificació i «l’expulsió» de la classe treballadora als afores, conseqüència dels pisos turístics. A més, els militants també van denunciar que a la ciutat «hi ha una mitjana de tres desnonaments al dia». De fet, aquest divendres es mobilitzaran a Sant Salvador per evitar el desnonament de l’Atika, una mare amb un menor a càrrec.
Aquest dilluns, el Sindicat d’Habitatge també es va manifestar a Bonavista per intentar evitar el desnonament de dues persones al carrer U número 3. Els Mossos d’Esquadra es van personar al lloc i van fer efectiu el llançament. «S’estan produint situacions molt greus als barris de Ponent, on hi ha les rendes més baixes i molts dels habitatges tenen problemes estructurals», reivindicava el sindicat, que al mateix temps reclamava «mesures» i criticava que «la classe política només demana més policia i més desnonaments».
En els pròxims dos mesos, el Sindicat d’Habitatge de Tarragona es mobilitzarà en almenys cinc desnonaments més, una xifra que podria arribar a la desena.
Helena Viñas
En els darrers dies, la inserció de noves tecnologies com la Intel·ligència Artificial en el context educatiu ha pres rellevància a la demarcació, com amb el projecte AI Skills Lab de la Universitat Rovira i Virgili. Ara bé, més enllà de les escoles i instituts, també cal una nova formulació de com fer ús d’aquestes tecnologies en l’àmbit privat i, així, evitar fer-ne un mal ús.
«El funcionament de les pantalles a escala cerebral és igual que una droga: s’introdueix en un ésser viu i modifica el seu sistema nerviós, podent generar addicció». Així va descriure l’impacte de les noves tecnologies Cristina Delgado, coordinadora de programes de prevenció de l’entitat Projecte Home, en el marc de la conferència educativa anual de la Fundació Pere Tarrés, dimarts a Tarragona. Delgado concreta que un dels factors d’origen de l’addició és el «benestar emocional» que les pantalles generen en la persona: «Si tens algun problema que et fa sentir malament o no saps gestionar, el
Salut digital
La conferència educativa anual de la Fundació Pere Tarrés va tractar l’abús de les pantalles entre infants i joves
dispositiu fa que te n’oblidis. El meu cervell aprèn que és millor està connectat que exposat a la realitat». A partir d’aquí, es poden desenvolupar diferents «senyals d’alarma» que denoten que aquella persona fa un abús excessiu de les tecnologies: «Aïllament de l’entorn social i familiar, baix rendiment aca-
dèmic, alteracions en la higiene i en l’alimentació, canvis en el cicle de la son, etc.», enumera Delgado.
Les famílies, element clau Dels 1.500 casos de diverses addiccions que l’entitat Projecte Home atén anualment, el 2,5% estan relacionats amb abús de les noves tecnologies.
Viñuales encapçala la difusió de les Ciutats Patrimoni al Nord d’Amèrica
Turisme El Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya (GCPHE) promociona des de dimecres la seva oferta turística a Canadà i Estats Units entre operadors turístics, agents de viatges i mitjans de comunicació dels dos països nord-americans. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, encapçala com a membre de la Comissió
Executiva la delegació del Grup durant la promoció que les quinze destinacions fan juntament amb Turespaña i Paradores.
Des de Canadà, Viñuales va destacar que la reunió amb el sector turístic de Toronto ha servit per convidar-los a «descobrir l’immens llegat de les quinze ciutats i recomanar-les com a destinacions
Conferència educativa sobre prevenció de l’addicció a les pantalles de la Fundació Pere Tarrés. F. Pere Tarrés
Delgado: «La família ha de poder seguir les normes, i donar un missatge coherent»
Delgado explica que «tenim molt clar que no podem treballar des de l’abstinència, sinó des de la reeducació per
fer un ús sa dels dispositius». Per aconseguir-ho, un dels elements claus és l’acompanyament familiar, generant espais lliures de pantalles a casa o posant límits. Amb tot, Delgado remarca que el més important és que «la família ha de poder seguir aquestes normes i donar un missatge coherent, ja que és un model
de referència».
De la mateixa manera, els centres educatius també han d’ajudar en aquest procés de reeducació. Respecte a això, Delgado expressa que «prohibir els mòbils a les aules no és una mesura preventiva, però és senyal que la gent s’està adonant que s’ha de començar a fer alguna cosa».
preferents en els pròxims mesos». «Tenim nuclis històrics monumentals, grans esdeveniments culturals i tradicions que omplen les nostres ciutats de vida en diferents èpoques de l’any. A més a més, som ciutats acollidores i obertes, on els visitants també poden gaudir del nostre patrimoni natural», va afegir el batlle. Redacció
Intercepten 50 quilos de peix per no complir la normativa a la Llotja
Policial L’operació ‘Alevins’ va inspeccionar també la Confraria
Redacció
En un operatiu que la Guàrdia Civil va dur a terme el passat dimecres, amb el suport de la Guàrdia Urbana al barri del Serrallo, els cossos policials van interceptar gairebé 50 quilograms per raons mida, en no complir la normativa
exigida per a la seva comercialització, o d’etiquetatge. L’operació, que va rebre el nom d’Alevins, nom que reben les cries recent nascudes dels peixos, va centrar-se en les dues sorties principals del barri mariner, coincidint amb l’arribada de les embarcacions al port. Posteriorment, els
agents van procedir a inspeccionar les instal·lacions de la Confraria. Durant l’operació, es va sotmetre a escrutini cada vehicle que transitava per la zona de control, des de cotxes fins a camions. Fins i tot alguns pescadors que portaven peix per a consum personal van ser sancionats per
La segona part del viatge farà escala a Chicago, amb un acte amb uns 80 professionals del sector. Aj. de Tarragona
no passar pel degut procés de comercialització a la llotja.
Seitons, sardina i rap Durant l’operatiu, els agents van procedir a la intervenció i decomís de 46 kg de peix (seitons, sardina i rap principalment) i es van realitzar 11 denúncies a la Llei de Pesca i Assumptes Marítims en matèria de talles reglamentàries i deficiències en l’etiquetatge. La normativa prohibeix pescar peixos de certs tamanys per tractar de no danyar l’ecosistema evitant la pesca de cries.
Cultura Hi haurà òpera, concerts, teatre, circ i cinema
Redacció
El Festival Camp de Mart oferirà aquest estiu un total de 20 espectacles, en el que serà un viatge a través de la cultura actual. S’ha programat una òpera, tres concerts simfònics, una obra de teatre, quatre espectacles de circ, onze concerts de música moderna i tres projeccions de cinema.
Els espectacles de gran format es donaran cita les nits de dissabte i diumenge al Teatre Auditori; els espectacles de circ, adreçats a tots els públics, ompliran l’agenda de les tardes dels divendres d’estiu; i el cinema, ho farà els divendres a la nit. Finalment, acabaran de completar l’agenda els concerts de petit format del Refugi Sonor, que acollirà per segon estiu consecutiu les nits de dijous l’Espai Bar, adjunt al Teatre Auditori del Camp de Mart.
Perspectiva de gènere
La consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, va destacar
que «com ja és habitual en les nostres programacions, la cartellera de l’estiu acull paritat d’artistes, creadors o intèrprets, mirant de construir una programació amb perspectiva de gènere, arribant a una quota del 54,72% de dones en les integrants de companyies i formacions convidades; i de les 20 propostes 9 estan liderades per
Una caminada descobrirà el recorregut i la història de la Mina de l’Arquebisbe
Història Està organitzada per EMATSA i la Biblioteca Hemeroteca Municipal
Redacció
L’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona i la Biblioteca Hemeroteca Municipal organitzen la sortida ‘Caminant sobre la Mina de l’Arquebisbe’ aquest dissabte al matí. Es tracta d’una proposta històrica i cultural per donar a conèixer diversos aspectes del món de l’aigua a la ciutat, en el marc del dia Mundial de l’Aigua que se celebra tot just avui.
La caminada realitza un recorregut per la Mina de l’Arquebisbe, una infraestructura hidràulica que abastia
la ciutat, i recorda la fita del 3 de desembre de 1798, quan es va posar en marxa i l’aigua va tornar a brollar de les fonts de Tarragona, algunes d’elles fetes construir expressament per a commemorar aquell esdeveniment. Els artífexs de la recuperació de la mina van ser els arquebisbes Joaquin de Santiyán i Francesc Armanyà. Es tracta d’un recorregut circular que s’inicia al Camp de Mart i que ressegueix els vestigis de la mina romana al voltant de Sant Pere i Sant Pau i la Part Alta. Les inscripcions poden fer-se a bhmt@ tarragona.cat.
espectacles 6 són de nova creació i 2 són estrenes, i la programació compta amb la participació de 3 companyies tarragonines. Ramos va destacar que «recolzem, donem suport i impulsem el talent local. Els festivals de Tarragona són l’espai per donar a aquest impuls a la gent de casa nostra».
Inici el 28 de juny
Els espectacles de circ tindran lloc els divendres a la tarda i el cinema a la nit
figures femenines».
En aquesta edició del festival es posaran a disposició de la ciutadania més de 16.000 butaques a la venda. Dels 20
El Festival donarà el tret de sortida el 28 de juny amb un espectacle inaugural de gran format de luxe, l’òpera de producció tarragonina La Traviata, de la companyia Amics de la Lírica de Tarragona. L’espectacle es representarà en dues funcions, una el divendres 28 i l’altra diumenge 29. Dissabte 15 de juny arribarà una de les nits més sonades de l’estiu amb Albert Pla and The Surprise Band. Dissabte 20 de juliol, dins de la seva gira mundial, Ara Malikian fa parada a Tarragona per oferir el concert homenatge a l’experiència de ser pare. El 27 de juliol serà el torn del ja anunciat concert d’Antònia Font dins la seva Gira per Teatres. Tancaran la programació musical artistes joves de primer nivell. Passaran pel Camp de Mart la cantant i trombonista Rita Payés, acompanyada d’Elisabeth Roma, Pol Batlle, Horacio Fumero i Juan Berbín. El 3 d’agost arriba una nova edició de la nit jove, amb un triple concert dels grups JazzWoman, Bajas Pasiones i Lia Kali.
El Port reunirà especialistes en gestió de l’aigua per abordar l’emergència climàtica
Economia Serà de l’11 d’abril al 5 de maig amb jornades tècniques, debats i exposicions
Redacció
Sota el lema ‘L’Aigua del futur’, de l’11 d’abril al 5 de maig tindran lloc al Port de Tarragona les Setmanes de l’Aigua. L’acte central seran les jornades tècniques els dies 25 i 26 d’abril. S’abordaran qüestions com la disponibilitat de l’aigua, la crisi climàtica o el binomi aigua i energia.
Començaran el dia 11 d’abril amb la inauguració d’una exposició de fotoperiodisme sobre diferents temàtiques internacionals relacionades amb aquest líquid essencial per a la vida. Dins la
programació de les Setmanes de l’Aigua, està previst celebrar quatre debats centrats en els aspectes més rellevants que afecten la gestió dels nostres rius: el Siurana, l’Ebre, el Francolí i el Gaià. També s’estrenarà un nou format divulgatiu anomenat Tik Talk, dirigit a les generacions més joves. Per altra banda, el 16 d’abril el president del Port, Saül Garreta, oferirà una conferència. La dansa, també estarà present en acabar la conferència inaugural de l’exposició de fotoperiodisme, el dia 11 d’abril i en finalitzar els debats dels dies 19 i 26 d’abril.
Societat L’acte de lliurament dels premis se celebrarà el 7 de juny, a les 19 hores, al Teatre Tarragona
Oriol Castro
«Ja no són uns premis de la fundació Mare Terra, són uns premis de la ciutat». Això va expressar Ángel Juárez, president de la fundació, en l’acte de presentació dels Premis Ones Mediterrània. Els guardons celebren enguany el seu 30è aniversari i ho faran amb una gala amb novetats el pròxim 7 de juny al Teatre Tarragona.
«Hem mantingut l’essència i la línia de qualitat dels premis perquè creiem que és la millor forma de celebrar l’efemèride», va apuntar Juárez. El president també va anunciar que la fundació editarà un llibre de recopilació de tots els premiats durant les tres dècades.
Els premiats d’enguany són les quatre colles castelleres de Tarragona, el projecte La Cirurgia a Turkana, el portaveu de Facua Rubén Sánchez, el Col·lectiu Ornitològic Tumbabuey, l’associació Women Actions Sustainability, la biòloga i escriptora Aina Erice, el periodista Javier Ruiz, l’espai immersiu del Castell de Lloret de Mar i l’artista Sa-
ray Muñoz.
Com a novetat, la trentena edició comptarà amb dos nous guardons. D’una banda, el premi Ones Economia Circular anirà pel president de l’Associació Internacional de Startups, Josu Gómez Barrutia. D’altra banda, el premi Ones Canvi Climàtic s’estre-
narà premiant el treball de l’associació Comunitat Energètica del polígon Agro-Reus. El premi Ones Sirusa encara està per definir.
L’acte de lliurament dels premis serà presentat per Paula Jansà i Juan Carlos Ruiz i inclourà la participació de Marlene Carbonell amb un
poema en dansa contemporània i l’actuació de Saray Muñoz amb diverses cançons de flamenc.
Uns guardons que compten amb la col·laboració de diferents entitats i empreses del territori. «Enguany també es celebren trenta anys de la gran riuada al Francolí, on
Les colles castelleres de la ciutat i el periodista Javier Ruiz, entre els premiats
la fundació també hi treballa sovint, i serà important també recordar-ho», va expressar Joan Basora, director de Desenvolupament Corporatiu i Sostenibilitat del Port de Tarragona.
Importància de la gent gran «Per segon any, es tornarà a posar a la gent gran al centre de les atencions», va exposar Jerusalen Torra, gerent del centre de dia ARC Serveis Assistencials Tarragona, entitat col·laboradora. La gent gran farà punts de llibre de forma manual i es regalaran als premiats durant la gal·la.
D’aquesta forma, activistes i representants polítics i socials de Tarragona es tornaran a trobar al juny per a continuar construint i homenatjant la consciència social i mediambiental. També, s’està treballant perquè es pugui homenatjar el 75è aniversari de Josep Maria Jujol.
Patrimoni L’Ajuntament de Tarragona va treure ahir a licitació el concurs per a optar a l’execució de les obres compreses en el projecte de millora en l’accés al Circ romà i l’enllumenat de les voltes. En aquest sentit, el consistori argumenta que es fa un pas endavant molt necessari per tal de poder adequar el monument en el seu estat més òptim. Les actuacions es centraran, d’una banda, en la millora de la rampa d’accés a la capçalera al Circ; adequant-ne el paviment i substituint les peces de marbre més malmeses, així com allargar un tram de la barana d’entrada al monument. L’altra part del projecte és la instal·lació d’un nou enllumenat tant a la rampa d’accés a la capçalera del circ, com a les voltes que donen sota el carrer Enrajolat. Diversos d’aquests espais es troben deteriorats i és necessari reparar-los. Aprofitant els treballs també s’inclou la renovació de les línies d’endolls, nous armaris i quadres elèctrics exteriors. El termini per a presentar propostes acabarà el 12 d’abril, l’obra té un cost aproximat de 200.000 euros i l’execució es preveu que es pugui dur a terme en 2 mesos. Redacció
Equipaments Els treballs del major projecte logístic en curs a Catalunya, d’11 hectàrees, haurien de concloure a mitjan 2025
Sergi Peralta Moreno
El compte enrere perquè emergeixi el major projecte logístic en curs a Catalunya ja s’ha activat. L’empresa P3 Logistic Parks, que adquirí un terreny de 175.000 metres quadrats al sector H12 Mas Sunyer, just davant de Jardiland, per construir una nau logística d’11 hectàrees —l’equivalent a quinze camps de futbol, assegura—, va donar ahir nous detalls sobre el projecte, junt amb recreacions virtuals del resultat esperat. Els treballs de construcció de la nau logística haurien de començar durant el segon trimestre del 2024 i la seva conclusió està prevista per a mitjan 2025. L’hangar comptarà amb un magatzem de fins a 107.846 metres quadrats (m2), un espai d’oficines de 3.400 m2 i una alçada d’11,30 metres. El recinte estarà equipat amb il·luminació led i es col·locarà una instal·lació fotovoltaica amb una potència d’1,11 MW. La companyia, especialitzada en l’adquisició, la gestió i la promoció de magatzems, subratlla el valor estratègic de l’enclavament, que té en la seva rodalia infraestructures com l’Aeroport de Reus, l’estació d’alta velocitat Camp de Tarragona i el Port de Tarragona, així com la futura
La nau comptarà amb una instal·lació fotovoltaica amb una potència d’1,11 MW
estació intermodal o les carreteres T-11, AP-7 i A-7. Javier Mérida, director general de
P3 a Espanya, subratlla que aquest projecte busca satisfer la demanda existent de sòl a Catalunya. «Amb aquest desenvolupament, refermem l’aposta pel mercat català i contribuïm a millorar els nivells baixos de disponibilitat de superfícies logístiques de gran format en localitzacions
treure el pas a espatlles
Setmana Santa Dimecres Sant, el pas penitencial sortirà sobre rodes
Marta GutiérrezLa Confraria dels Sants Just i Pastor de Reus va fer la presentació del setzè Opuscle de l’entitat, a càrrec de la presidenta del Círcol, Patrícia Terradelles, ahir al vespre a la sala Làmpada. L’any passat s’havia recuperat la tradició
de portar un pas penitencial a espatlles. Enguany, però, per Dimecres Sant, la confraria no el durà a espatlles, sinó que sortirà sobre rodes. Això no obstant, recuperarà la lectura de la Sentència de Pilat a la porta de la Prioral de Sant Pere. «No sortirem a espatlles perquè no volem ser
una molèstia igual que l’any passat, que vam encarar lents el recorregut i vam fer que es perllongués», assegura el confrare major, Marià Gil. Tot i que enguany no podran dur el pas a espatlles per Setmana Santa, «volem fer una sortida extraordinària», apunta Gil. Ho volen fer aquest any.
estratègiques per a la distribució regional i internacional multimodal», apunta.
Projectada per prestar serveis d’emmagatzematge i distribució, comptarà amb molls de càrrega i places d’aparcament. Així mateix, P3 destaca que el projecte disposarà de la certificació BREEAM Exce-
«eEncara no hi ha data, tenim pensat fer-ho passat l’estiu, però no volem que interfereixi amb les festes de la Mare de Déu de Misericòrdia, així que serà abans o després», tanca el confrare major. L’any 1995 es va produir la refundació de la confraria i, ahir, es va fer l’acte d’homenatge dels cofundadors. «L’any passat vam fer l’homenatge dels fundadors i aquest any ho fem dels cofundadors», va comentar Gil. Aquest acte l’emmarquen dins de la celebració dels setanta-cinc anys de trajectòria de la confraria.
llent, que garanteix la sostenibilitat de la nau.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, valora «molt positivament» el projecte de P3 a Mas Sunyer i destaca el treball de l’administració municipal per tal de facilitar la generació de nova activitat econòmica i ocupació. «La
Un milió de m2 a Espanya per al curs 2024-25
P3 va tancar el 2023 amb una cartera a Espanya de 28 actius logístics i una superfície bruta per a llogar de 833.000 m2, amb 190.000 m2 en construcció i més de 500.000 m2 planificats. L’objectiu és superar el milió de metres quadrats al país per al curs 202425, expandint-se per diverses comunitats.
plataforma logística passarà a ser la implantació empresarial més important pel que fa a espai ocupat a la ciutat i tindrà un impacte econòmic significatiu per a Reus i el seu entorn», expressa. «A més, aquesta operació consolida la ciutat com una zona d’alt valor per la seva activitat econòmica i ubicació estratègica, convertint-se cada vegada més en un mercat atractiu per a operadors nacionals i internacionals», afegeix. Cal recordar que l’Ajuntament té previst renovar l’enllumenat del sector.
Seguretat L’Ajuntament de Reus va publicar el passat dimarts la licitació del contracte per a la compra de dispositius de gravació personals que portaran els agents de la Guàrdia Urbana en servei. L’objectiu és garantir tant la seva seguretat com la transparència en les seves actuacions. Els agents podran disposar de 40 càmeres de gravació personal. El pressupost de licitació, que determina el límit màxim de despesa al qual es compromet l’Ajuntament, és el de 52.349,44 euros. Aquests dispositius ja estan implantats amb èxit en altres policies nacionals i internacionals com un recurs més de la dotació individual dels agents. L’objectiu és disposar de més garanties per a la seguretat pública. La nova tecnologia permet donar resposta objectiva a les queixes i possibles denúncies davant d’hipotètiques males praxis policials, percebre la transparència per part de la ciutadania i del propi cos de la Guàrdia Urbana, augmentar la confiança en la valoració del servei per part de la ciutadania i millorar la qualitat de les diligències de la Guàrdia Urbana en permetre que es puguin aportar imatges com a elements probatoris. El contracte contempla l’adquisició i subministrament dels dispositius de gravació personal i els seus accessoris, la implantació de l’aplicació de programari de gestió i el desenvolupament de funcionalitats necessàries per a l’ús al cos policial. Redacció
Sergi Peralta Moreno
La societat pública supramunicipal de serveis funeraris, FuneCamp, cada vegada és més a prop de posar-se en marxa. «Estem parlant de la tardor del 2024, si no hi ha cap entrebanc administratiu ni cap imprevist», assenyala la regidora responsable dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp, Montserrat Flores. L’Ajuntament de Reus va aprovar definitivament la setmana passada la memòria justificativa per a l’exercici de l’activitat econòmica i els plens de la resta de municipis implicats en el projecte —Salou, Vila-seca i Constantí— hauran de validar-la aviat. «Ara caldrà constituir l’empresa com a tal», afegeix l’edil. En aquest escenari, els consistoris hauran d’aprovar conjuntament acords de constitució per afinar la data i els detalls de la creació de la societat i assegurar-se que «aquell dia tot estigui a punt». En paral·lel, Reus treballarà en la transformació de Serveis Funeraris Reus i Baix Camp, actual divisió de Reus Serveis Municipals (RSM), en una empresa supramunicipal. «No neix de zero, sinó a partir de l’experiència, el saber fer i l’estructura de la divisió», recorda l’edil. «Això implica que l’estructura, els seus elements de treball, surtin de RSM i s’adscriguin a la nova empresa, de manera que el dia que l’engeguem efectiva-
«La dansa ofereix l’oportunitat de ser conscients de la mort i, a través d’ella, de la vida»
Setmana Santa L’expectació fou màxima: totes les cadires foren ocupades al Saló Noble del Palau Bofarull i, a la porta, es congregaren curiosos que esperaven pacientment la dalla; volien veure els vius i els morts: la Dansa de la Mort, recuperada per la Confraria de la Verònica, fou presentada ahir. Sortirà per Divendres Sant i ha estat apa-
drinada per la regidora Montserrat Flores. L’edil, responsable dels serveis funeraris, expressà que és «constructiu que es parli de la mort» i que «continua sent imprevisible i a qualsevol pot afectar en qualsevol moment». «La dansa oferirà l’oportunitat de ser conscients de la mort i, a través d’ella, de la vida que gaudim», tancà. SPM
La societat pública supramunicipal crearà ocupació i és «útil i necessària»
ment no només hi siguem els quatre ajuntaments, sinó que l’estructura de funcionament estarà formalment preparada i adscrita a la nova realitat», afegeix la regidora.
Flores assegura que les administracions involucrades en el projecte «creiem que serà una eina útil i neces-
sària per a la ciutadania» i apunta que un dels beneficis que aportarà serà la «creació d’ocupació», atès que caldrà «redimensionar lleugerament l’empresa» i «reforçar-la» per prestar el servei amb la màxima qualitat possible a totes les localitats involucrades. «Haurem de crear places noves per donar servei als altres municipis i disposar de més recursos materials», comenta.
Flores valora que els avantatges de què disposa la població reusenca avui dia amb
els serveis funeraris responen a termes de «qualitat, ètica i preu», en un entorn amb predomini de companyies privades. «Els altres tres ajuntaments tenen molt d’interès en què la seva ciutadania també en pugui gaudir i no volem demorar-ho més enllà dels tràmits que es necessitin», expressa l’edil.
«Que no notin cap canvi»
Un dels objectius i, alhora, dels principals reptes a complir amb l’entrada en vigor de FuneCamp serà que «aquells
que ja gaudeixen ara del funcionament d’una empresa pública de serveis funeraris, la ciutadania de Reus, no notin cap canvi d’un dia per l’altre». «Allò que ja existeix, continuarà existint i funcionant, però, a més, podrà donar servei als altres tres municipis», subratlla Flores.
La societat de serveis funeraris supramunicipal ja va haver de tornar a la casella de sortida després que un dels consistoris implicats no superés els processos previstos en els terminis estipulats. Això feu que la meta de posar en funcionament la societat a principis d’any no es pogués aconseguir. «Ens va fer perdre temps, havíem de començar el procediment, però el projecte ja estava fet; vam perdre temps, però no tant, i continuem treballant perquè estigui a punt el 2024», valora la regidora Flores.
Lideratge i transversalitat
A partir d’aquest moment, Reus tindrà una «doble tasca». D’una banda, la transformació d’una divisió pròpia, com és Serveis Funeraris Reus i Baix Camp, en l’embrió de FuneCamp. De l’altra, exercir «el lideratge que hem tingut des d’un primer moment». «Els passos següents els farem transversalment amb els tècnics dels quatre consistoris, però la trajectòria i el coneixement el té l’Ajuntament de Reus, la part central ja la tenim», tanca Flores.
Judicial Joves de l’Assemblea Antifeixista del Priorat es van concentrar a les portes dels Jutjats de Reus
ACN
El jutjat penal número 2 de Reus va jutjar ahir un jove acusat d’haver agredit presumptament un agent dels Mossos d’Esquadra durant una protesta en contra de la presentació del partit Renaixença Nacional Catalana a Cornudella de Montsant el gener del 2023. Segons la defensa, la fiscalia demana una pena d’un any i deu mesos de presó per haver «empès i amenaçat» un agent de l’autoritat. El cas d’aquest jove de 26 anys està relacionat amb un altre judici que va tenir lloc el passat mes de juliol pels mateixos fets. L’home, de 50 anys, va acabar sent absolt de tots els càrrecs. Durant el judici, una desena de persones convocades per l’Assemblea Antifeixista del Priorat es van manifestar a les portes dels Jutjats de Reus.
Segons l’escrit d’acusació, al qual va tenir accés l’Agència Catalana de Notícies, l’acusat estava en un estat «alterat» quan hauria «empès, insultat i amenaçat de mort» un agent dels Mossos d’Esquadra en el marc de la presentació d’un partit polític a Cornudella de Montant el passat 14 de gener del 2023. El document consultat per l’Agència Catalana de Notícies constata que els agents dels Mossos d’Esquadra van haver d’intervenir per garantir la seguretat en
Un grup de persones protestant contra el judici a un jove acusat d’agredir un Mosso durant una protesta antifeixista a Cornudella de Montsant. ACN
El cas està relacionat amb un judici que va tenir lloc al juliol pels mateixos fets
finalitzar l’acte, però també detalla que no es van produir lesions.
En la jornada d’ahir estaven citats a declarar al jutjat penal número 2 de Reus tres agents dels Mossos d’Esquadra, així com l’acusat de 26 anys. A més, l’home de 50 anys, que va ser acusat pels
CCC presenta al·legacions a l’aprovació del ROM de l’Ajuntament d’Alcover
Política L’alcalde apunta que «és completament constitucional»
Redacció
Convivencia Cívica Catalana (CCC) ha presentat una al·legació al nou Reglament Orgànic Municipal (ROM) que l’Ajuntament d’Alcover va aprovar a l’últim ple municipal. A partir d’aquí, des del consistori alcoverenc apun-
ten que es disposa de trenta dies per poder presentar allegacions. Convivencia Cívica Catalana apunta en un comunicat de premsa que «a l’article número sis de l’acord inicial per aprovar el Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament d’Alcover estableixen que l’administració munici-
pal utilitzarà exclusivament el català, excloent de manera directa al castellà, que s’utilitzarà només si el ciutadà ho requereix expressament». Des de l’entitat apunten que «si no es modifica l’article, Convivenca Cívica Catalana interposarà la corresponent demanda davant el Tribunal
mateixos delictes el juliol de l’any passat, també va declarar com a testimoni.
Per la seva banda, la portaveu de l’Assemblea Antifeixista del Priorat, Júlia Soler, va defensar, en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, que la jornada de protesta celebrada a Cornudella
Superior de Justícia de Catalunya».
Robert Figueras, alcalde d’Alcover, explica que des del consistori es respondrà a l’allegació presentada per Convivencia Cívica Catalana segons indiquin els serveis jurídics del consistori, però apunta que «el nostre reglament és idèntic al del 95% dels municipis de Catalunya i és completament constitucional». Figueras afegeix que aquest article «està exactament escrit igual que a l’estatut de Catalunya». i que, per tant, «va en línia de l’Estatut i de
de Montsant el gener del 2023 va ser «pacífica», amb «càntics i pancartes», però «sense violència». De fet, la portaveu de l’Assemblea Antifeixista del Priorat va lamentar que la ciutadania encara «no pugui manifestar-se lliurement, sense por de tornar a casa amb represàlies».
la Constitució espanyola». El batlle detalla que des de l’ens municipal «rebem instàncies en català, castellà. Si arriben en anglès, també farem l’esforç d’entendre-les perquè la nostra voluntat és voler entendre i atendre a tothom».
Convivencia Cívica Catalana també ha presentat una allegació al ROM a l’Ajuntament de Móra d’Ebre pels mateixos motius. Des de l’entitat apunten que l’objectiu «és que es reconegui el dret dels ciutadans que l’administració es dirigeixi a ells en castellà sense haver-ho de demanar».
Altafulla El carrer Llevant, a Baix a Mar, es tancarà a la circulació de vehicles durant la Setmana Santa a Altafulla amb l’objectiu de «conciliar el descans del veïnat i fomentar tant la dinamització comercial com l’estil de vida saludable». L’experiència positiva de l’estiu passat ha fet que es torni a repetir la conversió temporal del carrer en illa comercial i de vianants. El tancament a la circulació de vehicles es farà efectiva a partir del dissabte 23 de març fins el dilluns 1 d’abril, coincidint amb el període de vacances de Setmana Santa. Per tant, no s’hi podrà ni circular ni estacionar els vehicles entre les dates indicades. Des de l’Ajuntament d’Altafulla també recorden que els comerciants comptaran amb tres zones habilitades per a càrrega i descàrrega: una a la plaça dels Vents; una segona, en la intersecció entre els carrers Jovera i Llevant, i una tercera, en la intersecció dels carrers Llevant i del Prat. D’altra banda, cal recordar al veïnat que podrà accedir als seus habitatges per a càrrega i descàrrega amb un document acreditatiu de veïnatge. Aquesta identificació s’ha de tramitar a la Policia Local d’Altafulla, al carrer Marquès de Tamarit, 16, o bé, per correu electrònic a capplaltafulla@altafulla.cat Redacció
Eleccions Del 25 de març fins l’1 d’abril, ambdós inclosos, es podran consultar les llistes electorals i presentar reclamacions, si és el cas al Departament de Secretaria de l’Ajuntament de Cambrils. Es podrà fer presencialment o telefònicament trucant al número 977 794 573 en horari d’atenció al públic (de 8 a 14 h els dies laborables). Redacció
CONSCIENCIACIÓ
Avui se celebra el Dia Mundial de l’Aigua, que enguany promou la cultura de la pau mitjançant l’aigua
Anna FerranUna petita gota d’aigua que solca fonts, rius, llacs, mars i uneix territoris gràcies a un cicle que mai s’atura. Aquesta metàfora, que s’utilitza sovint per a demostrar com d’interconnectat està el món, pren en el dia d’avui especial rellevància. I és que som 22 de març, o el que és el mateix, el Dia Mundial de l’Aigua. Aquesta jornada de conscienciació planetària promou any rere any una reflexió profunda sobre la importància de la conservació i de la bona gestió del recurs natural més preuat que ens ofereix la natura: l’aigua.
En cada edició, el Dia Mundial de l’Aigua escull un lema i tota una temàtica sobre la qual treballar la seva acció. Enguany, el lema és Aigua per a la pau. I és que l’aigua, amb la seva capacitat d’unir territoris, té una gran capacitat de cohesió. Però, a la vegada, la seva necessitat imperiosa pot fer que, en situacions d’escassetat, els conflictes emergeixin. Per a evitar-ho i promoure una cultura de la pau i l’aigua, l’ONU ha decidit centrar la jornada que avui celebrem al paper de l’aigua com a font d’harmonia.
La vall d’un riu, nexe d’unió Les comarques tarragonines
som un bon exemple de la capacitat de cohesió que pot tenir l’aigua, concretament la del riu Ebre. Les Terres de l’Ebre són un territori amb una identitat pròpia forjada justament per un element comú, el pas de l’Ebre, que uneix des de les zones més altes i d’interior a les planes litorals.
Aquest, però, no és l’únic exemple d’unió territorial vinculat a l’Ebre. I és que totes les comarques tarragonines estem
integrades dins del gran territori que és la vall de l’Ebre, una vall que, des de temps immemorials, ha servit per a connectar persones i territoris amb tarannàs diversos, com són catalans, aragonesos, navarresos, bascs i cantàbrics. Però no només això, la vall de l’Ebre ha esdevingut la via natural per a connectar dos mars i dues formes d’entendre la vida, com són la mediterrània i la cantàbrica.
La capacitat d’unir territoris i crear sinergies ha donat com a resultat un grup de territoris pròspers i amb una actitud de superació envers el futur. I una mostra ben recent d’això la tenim en el Corredor de l’Hidrogen de l’Ebre, una iniciativa publicoprivada que vol promoure la
Dels 153 països que comparteixen rius, llacs o aqüífers, només 24 tenen acords de cooperació
creació d’un gran ecosistema basat en les tecnologies de producció i distribució de l’hidrogen verd unint quatre territoris –Catalunya, Aragó, Navarra i País Basc–vinculats pel pas d’aquest gran riu. Exemples com el del Corredor de l’Hidrogen de l’Ebre mostren com l’aigua té una capaci-
A l’esquerra, panoràmica del riu Ebre, un dels grans cohesionadors de les regions del nord de la Península. A sobre, canalla a prop d’una bassa, a les muntanyes de Tivissa. CEDIDES: PTDT / AJ. TIVISSA
tat única per a articular unions territorials basades en la cooperació mútua. Ara bé, el cas de l’Ebre com a eix vertebrador de diversos territoris no és un cas que es pugui extrapolar de manera generalitzada.
Detonant, arma i víctima Segons dades d’UN Water, l’agència de les Nacions Unides per a la promoció i protecció de l’aigua, més de 3.000 milions de persones de tot el món depenen d’aigües que travessa fronteres nacionals. No obstant això, dels 153 països que comparteixen rius, llacs i aqüífers amb els seus veïns, només 24 afirmen tenir acords de cooperació respecte a tots els recursos hídrics que comparteixen.
Aquesta manca d’acords formals pot desembocar, expliquen des de l’ONU, en una situ-
ació de conflicte, especialment si es viu un episodi d’escassetat d’aigua o de contaminació. En aquest cas, diríem que l’aigua és el detonant d’un conflicte.
Ara bé, l’aigua també pot ser utilitzada com a arma, tant per actors estatals com no estatals, en casos de conflictes armats, ja que se l’usa com a mitjà per a obtenir o mantenir el control
d’un territori o d’una població o com a mitjà amb el qual pressionar als grups adversaris. Així mateix, en una situació de conflicte, l’aigua també té, sovint, un rol de víctima quan els sistemes d’abastiment d’aigua o els treballadors de les empreses que ofereixen aquest servei són víctimes intencionals de la violència. En aquest sentit,
des de l’ONU recorden que «els atacs contra infraestructures civils, inclosos els sistemes d’abastiment d’aigua, suposen greus riscos per a la salut i infringeixen el dret internacional humanitari».
Ara bé, a totes aquestes situacions, cal sumar-hi un escenari nou, el de la pressió sobre l’aigua a causa del canvi climàtic; una pressió que podria generar conflictes també a Europa. I és que la Comissió Europea ja ha alertat que l‘escassetat d’aigua pot augmentar la «competició pels recursos hídrics» en tots els sectors, amb un «risc potencial» que hi hagi conflictes dins i entre els estats membre per l’aigua.
Cooperar per ser resilients «A mesura que augmenten els impactes del canvi climàtic, es fa més imperiosa la necessitat, dins dels estats i entre ells, d’unir-se per a protegir el nostre recurs més preuat», asseguren des d’UN Water. En aquesta línia, expliquen que «la cooperació en matèria d’aigua pot crear una resiliència fonamental davant dels fenòmens meteorològics extrems, que permeti a les poblacions adaptar-se a un clima canviant
i mitigar els seus efectes». Però no només això. I és que des de les Nacions Unides recorden que «la salut pública i la prosperitat, els sistemes alimentaris i energètics, la productivitat econòmica i la integritat ambiental depenen del bon funcionament i de la gestió equitativa del cicle de l’aigua». Per tant, tothom, des dels ecologistes més convençuts fins negacionistes del canvi climàtic, passant per aquells que tenen una actitud d’indiferència envers la conservació del medi ambient, pot trobar un motiu d’interès intrínsec per a preocupar-se per l’aigua i la seva gestió.
«La no discriminació i la igualtat a l’hora de garantir l’accés a l’aigua i al sanejament poden tenir un efecte en cascada positiu per al conjunt de la societat», constaten des d’aquest organisme internacional. I conclouen: «la cooperació pacífica al voltant de l’aigua pot desembocar en una cooperació pacífica en tota la resta de sectors. Per això, si treballem junts per a equilibrar els drets humans i les necessitats de tots, l’aigua pot ser una força estabilitzadora i un catalitzador del desenvolupament sostenible».
Manca d’aigua potable i segura
Segons l’OMS i UNICEF 2.200 milions de persones encara tenen manca d’aigua potable gestionada de forma segura, inclosos 115 milions de persones que beuen aigua superficial.
Escassetat d’aigua
Aproximadament la meitat de la població mundial pateix una greu escassetat d’aigua, com a mínim, durant una part de l’any. L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) preveu que la xifra augmenti a causa del canvi climàtic.
Aigua dolça aprofitable i disponible
Només el 0,5% de l’aigua és dolça, aprofitable i disponible el canvi climàtic la posa en perill. Segons l’OMM, en 20 anys, els dipòsits d’aigua continental –inclosos la humitat del sòl, la neu i el gel– han minvat a un ritme d’1 centímetre a l’any.
Aigua dolça, falta d’aliments i fam
Prop d’un 72% de l’aigua dolça que s’utilitza es destina a l’agricultura. És per això que la creixent escassetat d’aquest recurs, el canvi climàtic l’augment poblacional exerciran pressió sobre l’oferta d’aliments disponibles.
Desastres naturals i víctimes mortals
Els desastres relacionats amb l’aigua han predominat en la llista de desastres naturals que ha patit el planeta en els últims 50 anys i representen el 70% del total de morts relacionades amb aquesta mena de fenòmens, segons el Banc Mundial.
Inversió en aigua i beneficis
Invertir en gestió de l’aigua i del sanejament no només millora la salut i el medi ambient, sinó també l’economia. Per cada dolar que inverteix els Estats Units en matèria d’aigua, obté un rendiment de 4,3 dòlars.
Garantir el dret universal a l’aigua i al seu sanejament és una de les 17 fites marcades per l’ONU abans que acabi la dècada DADES
Garantir l’accés a l’aigua neta i al sanejament. Pot semblar que en ple segle XXI aquesta sigui una fita totalment assolida, però res més lluny de la realitat. La meitat de la població mundial té problemes d’accés al preuat i, sovint, escàs recurs que és l’aigua i una gran part de les persones que habitem aquest planeta ho fem en zones que pateixen un fort estrès hídric. Per això, al 2015, quan es van plantejar els Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’aigua neta i el seu sanejament ràpidament van ser inclosos com una de les fites que havíem d’assolir abans del 2030 per a aconseguir que la Terra fos un lloc més just i igualitari. Ens vam donar 15 anys i gairebé hem consumit dos terços del temps que ens vam marcar, però hem fet canvis substancials? Aconseguirem que l’accés universal a l’aigua neta i al sanejament siguin una realitat abans que s’acabi la dècada?
Des de l’aprovació dels ODS, les Nacions Unides, com a organisme impulsor, elabora regularment informes que analitzen al detall els avenços fets ja sigui en el conjunt dels objectius de desenvolupament sostenible o posant el focus en àmbits concrets. Ara bé, en el cas de l’aigua, el seu assoliment és tan crucial que té habilitat un web en el qual es pot consultar a temps real quin és el grau d’assoliment de l’objectiu 6 –que és el que fa referència a l’aigua i al sanejament–.
Accés, qualitat i gestió En total, s’han marcat onze indicadors que mostren la fotografia del punt en el qual ens trobem ara. Segons les dades de l’ONU, el 73% de la pobla-
en detall
Malta, Bèlgica i Espanya són, en aquest ordre, els tres països de la Unió Europea amb més estrès hídric. Així ho indica un estudi elaborat per la Sociedad de Fomento Agrícola Castellonense S.A. (Facsa) conjuntament amb la consultora d’assumptes públics Red2Red. Espanya té una capacitat per a embassar fins a 56.000 hectòmetres cúbics, amb un volum d’aigua embassada fins al passat dimarts, dia 19 de març del 57,8 %, segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic.
D’acord amb Facsa, l’Estat espanyol té una situació d’estrès hídric (la relació entre l’aigua dolça extreta i la disponibilitat del recurs) del 42%. «Espanya, malgrat ser un dels països amb més estrès hídric de la Unió Europea, presenta una creixent demanda d’aigua, sobretot, a causa de la transformació del cultiu de secà a regadiu», assegura el director general de Facsa, José Claramonte. A aquest augment de superfície de cultiu de regadiu, cal sumar-hi un increment de població, que encara agudit-
za més la situació. L’estudi posa en relleu que el nostre país veí, Portugal, també pateix una situació de sequera similar a la nostra, però l’índex d’estrès hídric només arriba al 12%, gràcies a l’aprovació de plans de contingència. Per això, per als autors de l’estudi, és «urgent» invertir en infraestructures per al cicle integral de l’aigua i renovar les existents per a fer-les més eficients. Així mateix, proposen impulsar solucions d’eficiència i sostenibilitat en l’agricultura per a optimitzar l’ús de l’aigua.
ció mundial té accés a aigua de boca segura. Pel que fa al sanejament, el 57% compta amb un sistema correctament gestionat, mentre que en el cas de la higiene, el 75% dels habitants del món disposen d’un equipament amb aigua i sabó a casa per a rentar-se les mans. Pel que fa a les aigües brutes domèstiques, el 58% del total mundial són tractades amb seguretat. I si posem el focus en la qualitat de l’aigua, el 60% dels volums d’aigua monitorada a escala global presenta una bona qualitat. En aquest indicador, però, cal tenir en compte que no es monitora tota l’aigua, de manera que es desconeix la qualitat d’aquella sobre la qual no se’n fa cap seguiment.
Aquests percentatges fan referència als aspectes més pràctics i bàsics de l’aigua que en són el seu accés, la seva qualitat i el seu tractament. Ara bé, hi ha aspectes vinculats a la gestió que també són claus. Un d’aquests aspectes és l’estrès hídric, que a escala planetària se situa en un 18%. En l’àmbit de la gestió, actualment hi ha una implementació del 54% de sistemes integrats de gestió dels recursos hídrics. Igualment important és la gestió transfronterera de l’aigua. En l’actualitat, el 58% de les aigües transfrontereres compta amb acords operatius basats en la cooperació. Un últim indicador a destacar és la relació de l’aigua amb els ecosistemes. Segons dades recopilades per l’ONU, el 21% de les conques està experimentant canvis ràpids en les zones que estan cobertes per aigües superficials.
La situació a Espanya Espanya presenta, en general, uns indicadors clarament més avançats en l’accés a l’aigua de boca (100% de la població), al sanejament (90%), al tractament de les aigües brutes (87%). En els àmbits de la gestió, la implementació de sistemes integrats és del 87%, mentre que els acords per a les aigües transfrontereres són del 100%.
A escala mundial, l’estrès hídric és del 18%, mentre que a Espanya la xifra s’eleva fins al 43%
L’aspecte on Espanya presenta unes dades preocupants és l’estrès hídric, amb un percentatge que s’enfila fins al 43% i que demostra que, malgrat trobar-nos en un país plenament desenvolupat, encara tenim feina a fer per a garantir a casa nostra el compliment del sisè Objectiu de Desenvolupament Sostenible.
Agbar impulsa una gestió dels recursos hídrics basada en l’economia circular per avançar en la resiliència dels municipis i contribuir en el seu desenvolupament econòmic i social
Redacció
El canvi climàtic es manifesta a través de l’aigua i altera el cicle natural d’aquest recurs. Les onades de calor, les inundacions, els episodis de sequera o l’augment del nivell del mar s’intensifiquen com a signes d’una crisi climàtica que ha esdevingut el repte més gran de la humanitat en el segle XXI.
Quan l’aigua escasseja o les persones hi tenen un accés desigual, augmenten les tensions entre comunitats i països. I és aquesta, precisament, la crida que llança Nacions Unides en el Dia Mundial de l’Aigua. Amb el lema Aigua per la pau, posa en relleu com la salut pública i la prosperitat de les societats, els sistemes alimentaris i energètics, la productivitat econòmica i la integritat ambiental depenen del bon funcionament i d’una gestió equitativa del cicle de l’aigua.
A Catalunya, ens trobem en una situació d’emergència a causa de la manca de pluges els tres darrers anys. Els embassaments de les conques internes es troben per sota del 15%, límit establert per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per activar l’estat d’emergència en què ens trobem immersos des de l’1 de febrer. Però aquesta sequera no és una crisi puntual. L’ACA estima que el dèficit hídric a la regió metropolitana de Barcelona per a l’any 2027 serà de 130 hectòmetres cúbics anuals.
Tancar el cercle del cicle de l’aigua per no dependre de la pluja
Conscients dels reptes que comporta la menor disponibilitat d’aigua per a les nostres ciutats i l’activitat econòmica, des d’Agbar apostem pels recursos hídrics alternatius, com l’aigua regenerada, per garantir el subministrament d’aigua en qualsevol circumstància. Es tracta de l’aigua procedent de la xarxa de sanejament que, un cop depurada, rep un tractament addicional perquè es pugui reutilitzar en diversos usos, seguint un model d’economia circular.
Estendre aquesta regeneració és la millor garantia per fer les nostres ciutats més resilients davant l’escassedat hídrica. Una solució que té un cost energètic fins a tres vegades inferior al de dessalinitzar l’aigua i
que genera una petjada de carboni de pràcticament la meitat que la de l’aigua dessalinitzada. De fet, Agbar és un referent internacional en la gestió sostenible dels recursos hídrics i un grup capdavanter en la regeneració d’aigua. Per exemple, el 2023 Aigües de Barcelona va regenerar 57,9 hectòmetres cúbics d’aigua residual depurada, xifra que equival a l’aigua que consumeixen durant un any al voltant d’un milió i mig de persones. Actualment, la companyia impulsa fins a 1.500 litres d’aigua per segon, des de l’Estació Regeneradora d’Aigua (ERA) de la depuradora del Baix Llobregat, aigües amunt del riu Llo-
bregat fins a un punt, situat a Molins de Rei, on s’afegeix al cabal del riu en condició d’aigua prepotable. Vuit quilòmetres curs avall, aquesta aigua arriba al punt de captació de l’estació potabilitzadora (ETAP) de Sant Joan Despí, i es torna a tractar i potabilitzar per enviar-la posteriorment a les llars metropolitanes. Ara, el repte és reproduir aquest model a la conca del Besòs i poder regenerar 60 hectòmetres cúbics d’aigua addicionals anualment, per deixar de dependre de l’aigua de la pluja i alliberar així recursos superficials per a altres territoris.
Així mateix, a la depuradora de Mataró s’ha posat en marxa una pla-
taforma experimental de reutilització de l’aigua, un projecte impulsat pel Consell Comarcal del Maresme i per l’ACA que està operat per CETAQUA, el centre tecnològic d’Agbar, en col·laboració amb SIMMAR. Aquesta iniciativa persegueix demostrar la viabilitat tècnica i econòmica de la regeneració de l’aigua tractada a la depuradora de Mataró.
L’aigua regenerada, la solució per frenar la intrusió d’aigua marina als aqüífers Una conseqüència tant de la manca de precipitacions com de l’escassetat d’aigua superficial és la necessitat d’incrementar la captació d’aigües
subterrànies fins a sotmetre-les a un règim de sobreexplotació. El mes de juny passat, l’ACA alertava que sis de les quinze masses d’aigua subterrànies litorals de Catalunya pateixen intrusió salina, i altres tres n’estan amenaçades. Els aqüífers són la base dels sistemes de proveïment urbà, i, per tant, l’increment de clorurs en aquestes masses d’aigua dolça pot tenir conseqüències irreversibles. L’aigua regenerada és també una solució per evitar la intrusió d’aigua marina.
En l’àmbit metropolità, per exemple, des dels anys 70 els nivells de l’aqüífer principal del delta del Llobregat han estat recurrentment per sota del nivell del mar, i això ha afavorit l’entrada d’aigua marina a l’aqüífer, principalment a través de la dàrsena del port que hi ha a la Zona Franca. Per revertir aquesta situació, entre el 2007 i el 2009 es va construir una línia de quinze pous, ubicats a uns 1.500 metres en paral·lel a la línia de costa, totalment equipats per poder injectar un màxim de 15.000 metres cúbics al dia d’aigua regenerada procedent del tractament avançat de l’ERA del Baix Llobregat, gestionada per Aigües de Barcelona. La injecció d’aigua actua com a barrera a l’entrada de l’aigua de mar i millora la qualitat de l’aigua de l’aqüífer en aquesta zona. Una solució testejada des de fa més d’una dècada, que s’ha mostrat eficaç i que haurà d’implantar-se a altres aqüífers costaners afectats per aquest mateix problema, com els de la Costa Brava, la Tordera, el Baix Camp, el Baix Ter o la Plana d’Alcanar.
De fet, actualment hi ha en marxa un projecte pilot de recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp, a Cambrils, liderat per Comaigua, empresa mixta comarcal en què participa Agbar. Es tracta del projecte LIFE REMAR, cofinançat amb els fons del programa LIFE de la Unió Europea i en el qual col·laboren, com a socis del projecte, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) i Mejoras Energéticas. La iniciativa proposa utilitzar una solució basada en la natura per a la recàrrega de l’aqüífer amb aigua tractada provinent de l’estació depuradora de Cambrils.
El Dia Mundial de l’Aigua és la perfecta ocasió per reflexionar sobre la importància d’aquest recurs vital i per reconèixer els reptes i oportunitats que se’ns presenten en la seva gestió. El debat sobre el futur del model hidràulic està sobre la taula, però abans de decidir cap a on anem, cal entendre d’on venim.
Fa 35 anys, la realitat del Camp de Tarragona i el delta de l’Ebre va canviar radicalment. Després d’un llarg període de sequera i sobreexplotació dels recursos naturals del Camp de Tarragona, i amb unes infraestructures de reg ineficients, un històric consens entre administracions públiques, sector agrícola i indústria va propiciar el naixement del Consorci d’Aigües de Tarragona.
La constitució del CAT s’emmarca en l’aprovació d’una llei que, entre altres qüestions, estableix que l’aigua captada es podrà distribuir exclusivament a municipis i indústries de la província de Tarragona. En paral·lel, es va impulsar el Pla d’Obres del Delta, un projecte de millora de la infraestructura hidràulica de
Joan Alginet President del Consorci d’Aigües de Tarragona
l’Ebre que va permetre modernitzar els canals, deixant enrere importants pèrdues d’aigua.
35 anys després, el Consorci ofereix unes xifres que demostren el seu compromís amb el recurs que gestiona. La constant inversió en innovació ens ha permès assolir una eficiència hidràulica del 99,3%. Això significa que pràcticament tota l’aigua que captem arriba als nostres municipis i indústries, garantint, d’aquesta manera, el ple desenvolupament del territori. Una fita assolida gràcies
ESTUDI
El Consorci d’Aigües de Tarragona commemora 35 anys com un dels màxims referents en el sector de la gestió hidràulica de l’Estat
a la clara aposta del CAT per la digitalització. D’un temps ençà hem emprès un camí per avançar cap a un model d’organització 4.0. Un projecte pioner i transformador en què hem invertit més de 20 milions d’euros. No és futur, és present. Entenem que la gestió de l’aigua és un desafiament complex que requereix un enfocament integral, incloent-hi l’equilibri territorial i la sostenibilitat energètica. Una manera de fer que no contempla solucions màgiques com la interconnexió de xarxes, com reiteradament he defensat personalment com a President del CAT en la mateixa línia que ho fa l’actual Govern de la Generalitat. Crec, doncs, que la solució rau en la reutilització, la dessalinització i la regeneració. En el Dia Mundial de l’Aigua, volem reivindicar la feina ben feta al Consorci. Creiem en la nostra capacitat d’innovar i adaptar-nos per garantir un futur sostenible per a tothom. Parlem d’aigua, valorem-la i cuidem-la, perquè sense ella, tot canvia.
El 30% de les aigües subterrànies tenen altes concentracions de nitrats
El 27% de les aigües superficials de les conques internes catalanes també presenten valors de risc per nitrats
Redacció
Un estudi elaborat per Ecologistas en Acción, a partir de dades del Ministeri de Transició Ecològica denuncia que més d’un terç de les aigües subterrànies de l’Es-
tat espanyol estan contaminades per nitrats i que un 11% de les superficials també presenta concentracions de nitrats superiors a les fiades per la norma de qualitat ambiental. En el cas de Catalunya, l’ONG indica que té les aigües
superficials més contaminades per nitrat del conjunt de l’Estat, ja que el 27% del total de l’aigua de les conques internes presenta índexs elevats de nitrats. Pel que fa a les aigües subterrànies catalanes, el 41% està afectada per aquest tipus
de contaminació, sent la sisena regió amb més presència del global espanyol.
Des d’Ecologistas en Acción alerten dels riscos que té per a la salut, especialment en el desenvolupament de càncer, i assenyalen la ramaderia intensiva i l’ús massiu de fertilitzants en l’agricultura com els principals causants. Així mateix, l’organització reclama que es facin més controls a l’aigua i que es redueixi el valor límit màxim de presència permesa de nitrats a l’aigua.
La Comissió remarca que cal «prendre accions» per «protegir els ciutadans»
ACN
La Comissió Europea ha presentat un pla per millorar la resiliència climàtica que demana als estats més cooperació amb les regions i els municipis per fer front a riscos derivats de la crisi climàtica, com són la sequera, els incendis o les inundacions. La proposta de Brussel·les remarca que cal «millorar la governança» davant aquests episodis perquè «quedin clares les responsabilitats» i garantir que els recursos arriben «on són més efectius». L’executiu comunitari ha fet aquesta proposta després de detectar que «persisteixen mancances en la planificació i implementació» de les mesures per millorar la resiliència climàtica.
El pla de la Comissió Euro-
pea remarca que cal «prendre accions» per fer front a «canvis inevitables», «protegir els ciutadans» i la «prosperitat». Entre les mesures per millorar la resiliència climàtica, l’executiu comunitari defensa millorar l’accés a dades per prendre decisions més informades i aposta per fer ús d’eines ja existents com Copernicus i Galileo. També demana als estats membre tenir en compte els riscos climàtics en les seves polítiques «estructurals». Per exemple, tenint en compte els riscos climàtics en els plans per protegir les infraestructures crítiques. Pel que fa al finançament, Brussel·les no planteja nous fons, però remarca la voluntat de garantir que la resiliència climàtica és una «part rellevant» de la despesa de la UE
Covestro treballa per reduir els gasos d’efecte hivernacle en 10 milions de tones mètriques
Redacció
La sostenibilitat és una qüestió crucial en l’actualitat, especialment en la indústria química, molt present a la regió de Tarragona. Així, cada vegada més empreses estan assumint el compromís de reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle i adoptar pràctiques més responsables. Un exemple destacat és Covestro, una empresa líder en el sector que ha establert unes fites clares per assolir la neutralitat climàtica.
Covestro ha publicat recentment els seus objectius de neutralitat climàtica que pretén aconseguir per complert el 2050. Amb anterioritat havia ja publicat els objectius per les emissions d’abast 1 i 2 (provinents per la producció pròpia i despesa energètica) i ara acaba de publicar els
objectius per a les emissions d’abast 3 i completar així la seva estratègia ambiental amb relació als gasos d’efecte hivernacle. A curt termini, és a dir per 2035, l’objectiu és ser neutral climàticament en les emissions d’abast 1 i 2 i reduir els gasos d’efecte hivernacle en 10 milions de tones mètriques, és a dir, una reducció del 30% en comparació amb el 2021. D’aquesta manera, Covestro fa un pas crucial cap a un futur més sostenible.
És important entendre que aquesta reducció d’emissions no és una tasca senzilla. Les emissions d’abast 3, que inclouen els gasos d’efecte hivernacle generats en les fases anteriors i posteriors de la producció, representen aproximadament el 80% de les emissions totals de Covestro. Això significa que la companyia ha de col·laborar amb tota la cadena
de subministrament per aconseguir aquests objectius. És aquí on rau la veritable importància de la sostenibilitat en la indústria química: la transformació de tota la cadena de valor per reduir les emissions i minimitzar l’impacte mediambiental.
Per assolir aquests objectius, Covestro s’ha centrat en quatre pilars clau a curt i mitjà termini. Aquests impliquen la implementació de diverses mesures, com ara la reducció d’emissions dels proveïdors, la utilització de matèries primeres alternatives, la inversió en projectes de fabricació més responsables i la millora dels processos logístics i d’extracció d’energia.
La companyia preveu realitzar inversions per valor de diversos centenars de milions d’euros en els pròxims deu anys per complir els seus propòsits, demostrant un compro-
mís a llarg termini amb la protecció del medi ambient. L’estratègia de Covestro centrada en la sostenibilitat no només té beneficis mediambientals, sinó també econòmics i socials, ja que la implementació d’aquestes mesures promou la innovació tecnològica i crea noves oportunitats de negoci.
L’estratègia de Covestro centrada en la sostenibilitat beneficia el medi ambient i promou la innovació
L’exemple de Covestro posa de manifest la importància de la soste-
nibilitat en la indústria química. Les empreses d’aquest sector tenen el deure de reduir el seu impacte mediambiental i contribuir a la construcció d’un futur més sostenible per a tots. Amb una visió clara i un compromís ferm, és possible transformar la indústria química cap a pràctiques més respectuoses amb el medi ambient i la societat en general.
Els experts defensen que cal combinar enfocaments i tenir una visió global
En un escenari de canvi climàtic com l’actual, amb sequeres que guanyaran en durada, magnitud i intensitat, trobar solucions a l’estrès hídric necessita un enfocament global del problema, ja que els enfocaments aïllats tenen un alt risc de fracàs. Una adequada planificació i gestió de l’aigua, la protecció dels rius i aqüífers, la reducció del consum i la conscienciació sobre l’ús de l’aigua com a recurs limitat són algunes de les claus per a preparar-nos millor davant de la sequera. Així ho explica Lucía De Stefano, professora d’Hidrogeologia de la Universitat Complutense de Madrid.
«No hi ha una solució senzilla per a afrontar la sequera, no hi ha una vareta màgica», assegura l’experta qui defensa que les mesures a adoptar passen per «combinar diversos enfocaments a la vegada», intentant tractar de minimitzar els efectes negatius. A parer seu, cal una visió global del problema perquè ni la tecnologia, ni els transvasaments, ni la dessalació per elles mateixes podran resoldre el problema, assenyala la professora, que també és la directora adjunta de l’Observatori de l’Aigua de la Fundación Botín.
En els últims 60 anys, l’Espanya peninsular ha viscut
tres períodes de sequera (19821984, 1991-1996 i 2005-2009), sent el 2005 l’any de menys precipitació de la sèrie analitzada per l’Aemet. Actualment, Catalunya es troba en fase d’emergència davant de la pitjor sequera registrada amb restriccions d’aigua que afecten el 80% de la població. Sobre les restriccions, De Stefano constata que les restriccions no es fan per «oprimir o castigar» a un sector, sinó que busquen estirar més i millor l’aigua que es té, perquè «no podem controlar el que plou».
Pel que fa a les solucions per a pal·liar l’estrès hídric, l’experta defensa per «millorar i reduir» les fuites d’aigua a les ciutats i pobles de la forma més eficient possible i aposta per «ajustar els usos de l’aigua a la seva disponibilitat en condicions de normalitat pluviomètrica, sense aprofitar al màxim els límits del sistema», perquè en moments d’estrès hídric, rius i aqüífers
En moments d’estrès hídric, els aqüífers responen pitjor perquè no són capaços de regenerar-se
sobreexplotats responen pitjor, ja que no són capaços de generar de forma natural els recursos i serveis que ofereixen. Un altre punt d’interès és la importància de diversificar les fonts d’aigua (dessalada, superficial, subterrània) i les interconnexions entre elles, una mesura que genera «resiliència», sobretot en pobles amb un únic punt d’abastiment.
Innovem amb tu, millorant la conservació dels aliments i dissenyant el packaging sostenible del futur aeqtonline.com
L’atrill
En les darreres dècades, la conscienciació social i en favor de la conservació del medi ambient s’ha vist àmpliament incrementada. És cert que hem millorat en aquest àmbit, però encara ens queda molta feina per fer.
I no parlo només de les administracions o de les grans empreses, perquè el medi ambient és una qüestió que ens afecta absolutament a tothom, no ja com a treballadors, pares, empresaris o legisladors, sinó com a individus. És per això que cadascú de nosaltres, en la mesura de les seves possibilitats i el seu àmbit d’actuació quotidià, hem de fer tot allò que ens sigui possible per ajudar el medi ambient i per conscienciar el nostre entorn que també ho faci. I és que, per insignificant que pugui semblar, la implicació individual en un assumpte global és més que necessària i important.
A la Pobla apostem per la preservació del medi ambient com un eix principal d’acció i ara som un municipi més sostenible
A la Pobla en som molt conscients d’aquesta situació i apostem per la preservació del medi ambient com un eix principal de l’acció municipal. Per això, avui som un municipi més sostenible, gràcies a diverses mesures instaurades en els darrers anys i destinades a afavorir la nostra relació individual i col·lectiva amb el medi ambient.
Estem renovant gradualment l’enllumenat públic amb bombetes de baix consum i millorant la xarxa de clavegueram i recollida d’aigües pluvials per aconseguir un sistema més eficient; hem instal·lat plaques solars al Complex Esportiu Municipal; hem implantat el sistema de recollida selectiva i n’hem fet campanyes per fomentar-ne l’ús; hem instal·lat una estació de càrrega de vehicles elèctrics. Aquests són només alguns dels exemples que guien el nostre futur com a poble mediambientalment conscient i responsable.
Però això no és suficient. L’acció de les administracions necessita la col·laboració de la ciutadania perquè, en definitiva, som les persones qui fem possibles els canvis. Des de l’Ajuntament de la Pobla volem convidar a tothom a contribuir en tot allò que estigui a la seva mà, perquè el medi ho és tot.
Joan Maria Sardà i Padrell Alcalde de la Pobla de Mafumet
El plàstic reciclat postconsum, l’aposta sostenible de Dow per a reduir emissions i residus
Les resines REVOLOOP™ inclouen fins a un 70% de plàstic reciclat postconsum
Anna FerranEl plàstic suposa un dels reptes més grans que tenim pel davant. Això és sabut per tothom. Però no tothom és conscient que el plàstic és també una gran oportunitat per a promoure la sostenibilitat. Malgrat que sembli una contradicció, el cert és que hi ha un tipus de plàstic que ja està jugant un rol clau en la lluita per a un futur més sostenible. Parlem del plàstic reciclat postconsum. Aquest material, que ha estat realitzat mitjançant plàstics prèviament utilitzats, dona resposta a algunes de les principals fites marcades. I és que el plàstic reciclat postconsum és un recurs valuós per
a reduir les emissions de carboni, minimitzar els residus i optimitzar l’ús dels recursos sostenibles.
La transcendència que pot arribar a tenir el plàstic reciclat postconsum és tal que la indústria del sector dels plàstics està experimentant una transformació fonamental per a fomentar la circularitat dels residus plàstics. En aquest context, Dow està treballant de la mà de partners recicladors mecànics, aportant el seu coneixement i innovació en ciència dels materials per a ajudar el sector a avançar en el camí cap a una producció més sostenible, així com la consecució dels seus objectius ambientals.
En la seva cerca per trobar solucions que facilitin l’aprofitament
de materials reciclats en noves aplicacions, Dow ha desenvolupat les resines REVOLOOP™, que estan formades per fins a un 70% de plàstic reciclat postconsum.
Una de les claus de REVOLOOP™ és que permetran incrementar l’ús de plàstic reciclat en noves aplicacions d’envasos d’alt valor que no requereixen contacte alimentari, com films retràctils per a agrupacions d’envasos, films estirables per al transport segur de mercaderies o envasos flexibles de productes per a la neteja de la llar, donant resposta a les creixents necessitats d’ús de plàstic reciclat del mercat i permetent complir amb la regulació de circularitat dels envasos que, per primer cop,
inclou l’obligació legal d’incorporar almenys un 35% de plàstic reciclat postconsum en tots els envasos plàstic per a mercats no alimentaris el 2030; un percentatge que haurà d’arribar fins al 65% a partir de 2040.
Certificació independent Cal destacar que les resines REVOLOOP™ han estat certificades per AENOR, l’empresa líder a Espanya en avaluació i certificació, d’acord amb la norma UNE-EN 15343 per a la traçabilitat i l’avaluació de la conformitat de plàstics i contingut en reciclats. AENOR ha verificat que la fabricació dels compostos de polietilè de Dow conté fins a un 70% de productes reciclats postconsum que, o bé ja han complert amb la seva funció, o bé ja no poden utilitzar-se per a
la finalitat per la qual es van produir. Cal destacar que la certificació segons l’estàndard EN per a contingut reciclat és un requisit del govern espanyol per a eximir el pagament de l’impost sobre el plàstic aplicable als envasos plàstics, eximint el pagament en proporció al pes del contingut reciclat.
La certificació es va concedir després d’una exhaustiva auditoria externa i independent per a garantir el control dels residus de plàstics entrants, la traçabilitat en els processos de producció de material reciclat i el percentatge de material reciclat de postconsum inclòs en els productes certificats compleixen amb els requisits establerts en la norma UNE-EN 15343. A més, també ha estat certificat per Recyclass i per ISCC+.
arbres hauran de
Un estudi de les universitats de Lleida i Saragossa detecta un mateix patró a quatre serralades europees
L’escalfament global eliminarà les limitacions de creixement dels arbres dels ecosistemes forestals de muntanya a les principals serralades europees: els Pirineus, els Alps, els Carpats i el Caucas. Seran més alts i podran desenvolupar-se en cotes més elevades. Així ho apunta una recerca de la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat de Saragossa (UNIZAR) publicada a la revista Communications Earth & Environment, del grup Nature. L’estudi revela un patró constant arreu del vell continent on s’evidencia un decreixement sobtat de l’alçària de l’arbrat a partir de certa cota,
punt coincident amb l’inici de les condicions desfavorables pel creixement vegetatiu.
Les dades de l’estudi es poden tenir en compte en la gestió forestal, ja que en l’augmentar la biomassa s’incrementar també el risc d’incendi d’aquestes àrees.
El professor de la UdL i investigador de la Joint Research Unit CTFC-Agrotecnico, Pere Joan Gelabert, explica que actualment, als Pirineus, a partir dels 1.500 metres d’altitud els arbres comencen a ser menys alts, fins que arriba un punt en el qual ja no se’n troben. Amb l’escalfament global, aquest punt on comencen les «limitacions», canviarà, assegura.
L’equip ha utilitzat les dades
del Global Ecosystem Dynamics Investigation (GEDI), una missió de la NASA per mesura l’alçària de l’arbrat a nivell global, per avaluar la futura distribució de la limitació del creixement en dos escenaris de canvi climàtic possibles, un més conservador i un altre més pessimista. En tots dos casos, els resultats fan preveure variacions en els límits arboris, és a dir, l’altitud màxima a la qual creixen els arbres. El llindar d’altitud pujarà de cota entre els anys 2080 i 2100.
Els resultats de la recerca prediuen que aquest significatiu desplaçament a l’alça del llindar augmentarà potencialment l’àrea sense limitacions de creixement dels arbres.
Concretament, les previsions més conservadores situen l’increment entre un 60% i un 65% i les més pessimistes, entre un 70% i un 100%. L’única zona fora de la tendència general serien la serralada dels Carpats, on el llindar estimat ja
Fins ara, a partir de determinades cotes ja no creixen arbres, però aquesta limitació desapareixerà
està força a prop de la línia dels arbres actual. En tres de les quatre serralades analitzades en l’estudi (Alps, Carpats i Muntanyes del Caucas), la disminució de l’alçada màxima dels arbres amb l’altitud es deu principalment a limitaci-
ons tèrmiques. Als Pirineus, en canvi, sembla estar més influenciada per les precipitacions donat que el clima mediterrani està caracteritzat per una marcada sequera estival. Tot i això, l’altitud encara és un «bon indicador» de la relació entre el clima i el desenvolupament de l’alçada dels arbres i es pot utilitzar globalment, segons les conclusions.
A banda de la tradicional apagada de llums de demà al vespre, enguany s’ha creat un banc d’hores d’activitats sostenibles per al planeta INICIATIVA DESTACADA
A. Ferran / EFE
Una hora a les fosques. Aquesta és la proposta que cada any, des de 2007, fa l’ONG WWF en el marc de la iniciativa l’Hora del Planeta. L’activitat, que és la principal reivindicació ecologista que aplega a més persones arreu del món, arriba a la 18a edició totalment consolidada i amb una doble proposta. Així doncs, enguany l’acció combinarà l’apagada dels llums simultània arreu del món amb la creació d’un «banc d’hores» dedicades a activitats positives per al medi ambient.
A hores d’ara, i encara en queda tota una jornada, ja
s’han entregat més de 174.000 hores per part d’unes 5.000 persones de més d’un centenar de països. A Espanya, ja s’hi han sumat un prop de mig miler d’ajuntaments, més d’un centenar d’empreses i un centenar més d’organitzacions. A les comarques tarragonines, són diversos els municipis que han confirmat la seva participació. A Tarragona, la capçalera del Circ i el tram de muralla de la Via de l’Imperi Romà quedaran a fosques. A Reus, serà el Campanar i el Gaudí Centre, que quedaran en la penombra entre dos quarts de 9 i dos quarts de 10. A Torredembarra, ho faran el Castell, la Torre de la Vila i l’Es-
DADES
glésia. En el cas de Mont-roig, s’apagaran les llums de l’Església Vella, la Casa de Cultura i el tram central del passeig Marítim de Miami. A Salou, el consistori apagarà la il·luminació de tots els edificis municipals, amb l’excepció de la comissaria de la Policia. I a l’Espluga de Francolí serà la plaça de la Vila, el Museu de la Vida Rural, les esglésies vella i nova, diversos carrers i la façana del Casal els que es fondran a negre. Tortosa, per la seva part, tancarà la il·luminació de l’ajuntament, el mercat i el mo-
Monuments com el Circ romà de Tarragona o el Campanar de Reus quedaran a fosques
nument de la plaça del Bimillenari. Altres municipis que hi prendran part són els Pallaresos, Bellmunt del Priorat, el Masroig, el Molar, Freginals, Porrera o Vespella de Gaià. Des de WWF recorden que «2023 ha estat l’any més càlid de la història d’ençà que es tenen registres, produint-se fenòmens meteorològics extrems com inundacions, onades de calor i incendis devastadors, cada vegada més freqüents. Protegir el nostre planeta és responsabilitat de tots».
La temperatura global suma nou mesos seguits de rècord i registra el febrer més càlid
La mitjana del febrer se situa 0,8 graus centígrads per sobre en comparació amb el mateix mes entre el 1991 i el 2020
ACN
El mes de febrer d’enguany ha estat el més càlid des que hi ha registres. Així ho indica aquest dijous el programa europeu Copernicus en una dada que manté la tendència d’assoliment de temperatures rècord, després que els registres apuntessin que el gener també havia estat el més càlid mai registrat. Segons Copernicus, la temperatura mitjana de la Terra s’ha situat en 13,5 graus centígrads al febrer, una xifra que es troba 0,8 graus centígrads per sobre de la mitjana registrada el mateix mes entre el 1991 i el 2020 i 0,12 graus centígrads per sobre del que fins ara era el febrer més càlid que s’havia registrat,
que correspon al del 2016.
Amb les dades del febrer, la Terra acumula ja nou mesos consecutius registrant rècord d’altes temperatures en el respectiu mes de l’any. És a dir, que tots els mesos entre juny del 2023 i el febrer del 2024 han estat els més càlids si es comparen amb els mateixos mesos d’anys anteriors.
L’informe apunta que la temperatura ha estat «excepcionalment alta» durant la primera meitat del mes de febrer, tot situant-se dos graus centígrads per sobre de la mitjana respecte als nivells preindustrials durant quatre
dies consecutius (del 8 a l’11 de febrer).
A Europa, la temperatura al febrer ha estat
3,3 graus per sobre respecte els últims 30 anys
En el cas d’Europa, la temperatura al febrer ha estat 3,3 graus centígrads per sobre de la mitjana d’aquest mateix mes entre el 1991 i el 2020 i ha estat especialment elevada al centre i l’est del continent. Fora d’Europa, les temperatures han estat per sobre de la mitjana al nord de Sibèria i en general a Sud-amèrica i l’Àfrica, entre d’altres.
Segons les dades de Copernicus, la temperatura global mitjana dels darrers 12 mesos és la més elevada des que hi ha registres i se situa 0,68 graus centígrads
per sobre de la mitjana registrada entre el 1991 i el 2020 i 1,56 graus centígrads per sobre de la mitjana registrada entre el 1850 i el 1900.
Rècord al mar i sequera
Les temperatures a la superfície del mar també han assolit un rècord aquest febrer. S’han situat en 21,06 graus centí-
grads, superant així la màxima registrada fins ara de 20,98 graus centígrads de l’agost del 2023. Per dies, la temperatura de la superfície del mar va arribar fins als 21,09 graus centígrads a finals de mes.
Pel que fa a les precipitacions, les dades de Copernicus apunten que aquest febrer ha estat més humit a Europa que
la mitjana, però remarquen que s’han registrat «condicions persistents més seques de la mitjana» a l’est i el sud d’Espanya. També s’han observat «condicions més seques de la mitjana» a la majoria de països mediterranis, part dels Balcans, Turquia i regions d’Islàndia i el nord d’Escandinàvia, així com a la Rússia occidental.
SERVEI RECOMANAT
Disposen de fèretres, urnes i altres elements ecològics, que no alteren el medi ambient
Redacció
L’Empresa Mixta de Serveis Fúnebres Municipals de Tarragona (EMSERFUMT) se suma a l’oferta de procediments totalment ecològics i respectuosos amb el medi ambient, en els seus serveis funeraris. El Tanatori Municipal de Tarragona afegeix, doncs, aquests procediments a la llista dels seus serveis habituals a les persones, entre els quals hi ha la gestió dels tràmits administratius, dels serveis d’enterrament i incineracions o el servei de suport psicològic.
EMSERFUMT aposta clarament per la sostenibilitat, reduint així l’empremta de carboni del sector
funerari. Per aconseguir-ho, disposa d’un ampli catàleg d’elements que compleixen amb totes les normatives mediambientals. En aquest sentit, actualment, ofereix uns models de fèretres elaborats amb processos de fabricació i aprofitament de residus adaptats a la legislació vigent en matèria mediambiental. Així doncs, les caixes són totalment ecològiques i fabricades amb components naturals. Entre els elements de què disposen, destaquen, per exemple, la seva estructura feta totalment de fusta, l’entapissat de cotó i el crucifix biodegradable. Aquests models de fèretres estan totalment homologats amb els respectius controls de qualitat i certificats segons la norma UNE
190001:13, així doncs, són totalment ecològics per incinerar sense cap problema.
Entre els diferents elements ecològics oferts al Tanatori Municipal de Tarragona hi destaquen també les urnes ecològiques, les quals estan elaborades amb argila, sorra o sal i, per tant, es poden enterrar sense alterar el medi ambient. També ecològics són els sudaris biodegradables de què disposen. Es tracta d’un producte impermeable i resistent que no conté clor ni compostos clorats, i que s’adapta a les normes vigents per a la cremació. A nivell de teixits, el Tanatori Municipal de Tarragona utilitza llençols 100% cotó per cobrir els difunts que no van vestits amb roba
pròpia per decisió de la família. D’altra banda, disposa de bosses de jute per al lliurament de les urnes ecològiques, un material que és una fibra natural utilitzada en aplicacions tèxtils. Així mateix, disposa també de bosses hermètiques destinades al trasllat de cadàvers, elaborades amb materials ecològics.
De cara al futur, EMSERFUMT ja treballa en noves accions encarades a la millora de les instal·lacions i el foment de la sostenibilitat. En aquest
sentit, Ivana Martínez, presidenta d’EMSERFUMT, destaca que «actualment, ens trobem a punt d’iniciar les obres de remodelació del tanatori, un projecte que preveu la installació de plaques solars. Això ens permetrà disposar de la nostra pròpia energia renovable. Tot plegat, doncs, demostra que el Tanatori Municipal de Tarragona està centrat en oferir un servei respectuós amb el medi ambient, alhora que, com sempre, cuida el tracte a les persones».
Política
La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, va dir ahir al Parlament que el reclús que la setmana passada va matar una cuinera de la presó de Mas d’Enric havia tingut una evolució «favorable» i res feia preveure que tingués una reacció com aquella. No obstant, a l’octubre va ser sancionat per donar un cop de puny a un altre intern i no va voler participar en intervencions psicosocials perquè no tenia incentius per progressar de grau, ja que no tenia xarxa familiar o social fora de la presó. La consellera no va concretar què va passar a la cuina en el moment dels fets, però va refermar la voluntat d’aplicar mesures perquè no es torni a produir un fet similar. La consellera va reiterar que no pensa dimitir enmig de la crisi.
Junts, Vox, Cs i el PPC han demanat la dimissió de la consellera de Justícia després que Ubasart hagués comparegut per donar explicacions
sobre la situació a les presons catalanes. El PSC també va demanar que s’assumeixi responsabilitats, encara que no van assenyalar directament
la consellera. Per la seva banda, la CUP i els comuns van assegurar que les protestes dels treballadors són «legítimes» però van advertir el Go-
vern que ha de vetllar perquè això no impliqui la vulneració de drets fonamentals de la població penitenciària. La majoria de grups par-
UGT alerta que les protestes seguiran «allà on calguin» si no dimiteixen
lamentaris de l’oposició van carregar durament contra la gestió del Departament i en alguns casos van demanar la dimissió de la consellera. És el cas de Junts, que es van queixar que Ubasart només hagués donat «excuses». També Vox va demanar la dimissió d’Ubasart. Tot i això, Joan Garriga va anar més enllà i va assenyalar la consellera com a «responsable política» de la mort de la cuinera de Mas d’Enric. Per la seva banda, el diputat del PP Alejandro Fernández va remarcar que «per suposat Ubasart no ha assassinat la cuinera ni és còmplice de res», però va apuntar que «sí que és responsable de nombroses negligències» i per això li va demanar la dimissió. El diputat de Cs Carlos Carrizosa també va demanar
a la consellera que abandonés el càrrec i va criticar que des del Departament no s’hagi assumit els errors.
Per part del PSC, Ferran Pedret no va demanar la dimissió ni d’Ubasart ni de Calderó, però sí que va remarcar que s’hauria d’assumir responsabilitats. El socialista va admetre que durant la intervenció d’Ubasart esperava «un gest d’impacte o una concessió per desactivar les crítiques» i confiava en algun tipus d’assumpció de responsabilitats per garantir la interlocució amb els sindicats.
Els treballadors de presons protesten al Parlament Prop d’un centenar de treballadors penitenciaris es va concentrar ahir a les portes del Parlament de Catalunya des de les vuit del matí. Els concentrats hi van arribar amb missatges com No podem més i exigeixen les dimissions de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó. Xavier Martínez, portaveu d’UGT presons, el sindicat majoritari, va dir en declaracions als mitjans que esperen que des de la conselleria «recapacitin» i va alertar que les protestes seguiran «allà on calguin» si no hi ha les dimissions que reclamen. Martínez va lamentar que 8 dies després de l’assassinat de la Núria, la cuinera morta a la presó de Mas d’Enric a mans d’un intern, ningú hagi dimitit ni hagi estat destituït.
Economia Aquestes operacions van augmentar un 11% respecte l’any anterior
Redacció
CaixaBank va concedir un total de 440 milions d’euros a les empreses de la província de Tarragona durant el 2023, que suposa un creixement de l’11% respecte el mateix període de l’any anterior. La xifra correspon a un total de 2.946 operacions. Aquest volum de crèdit, dirigit a petites, mitjanes i grans empreses de les comarques tarragonines, s’ha destinat, principalment, a injectar liquiditat i a finançar inversions per al creixement dels seus negocis.
L’entitat financera ofereix a les empreses, a més, diverses línies de finançament especialitzat, com el factoring, el confirming o el rènting, per garantir tant les necessitats de circulant de les empreses com les inversions a llarg termini.
El director territorial de CaixaBank a Catalunya, Josep Mª Gonzàlez, ha expressat «la confiança de l’entitat financera en el teixit empresarial tarragoní com un motor determinant en el creixement econòmic regional» i, referent a això, ha posat en valor «que
L’empresa bancària té cinc centres especialitzats per a empreses a Tarragona. Caixabank
L’entitat bancària va fer un total de 2.946 operacions durant l’any passat
el suport de CaixaBank al sector empresarial va més enllà de l’àmbit financer». «Per a nosaltres és fonamental es-
tar a prop dels empresaris en el seu dia a dia a través d’un assessorament d’alta qualitat i acompanyament», ha destacat.
Cinc centres CaixaBank posa a disposició de les empreses del Camp de Tarragona un total de cinc centres i oficines especialit-
zades per donar resposta, exclusivament, a les necessitats de les empreses.
En aquests espais de l’entitat bancària catalana hi treballen un ampli equip de professionals experts en la gestió integral de les empreses, per a intentar oferir una proposta de valor única i diferenciada a les empreses.
Front comú per convertir l’antic traçat del tren en un gran producte turístic
Turisme Cambrils, Mont-roig i l’Hospitalet de l’Infant es reuneixen per tractar el projecte
Redacció
Els Ajuntaments de Cambrils, Mont-roig del Camp i l’Hospitalet de l’Infant van dur a terme ahir una reunió de treball, a les oficines municipals de Miami Platja, per fer front comú en la reconversió de l’antic traçat de la via del tren en un producte turístic estratègic.
Durant la trobada es va acordar treballar conjuntament perquè aquest sigui un atractiu turístic dels tres nuclis i un espai de referència per als amants de l’esport i el
L’espai es proposa com a mercat també de degustació. Aj. de Camrbrils
L’Ajuntament ja disposa de l’estudi de reposicionament del Mercat de la Vila
Cambrils L’anàlisi tracta la distribució dels espais interiors per a futurs operadors
Redacció
La regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Cambrils ja disposa de l’estudi de reposicionament del Mercat de la Vila, encarregat a la consultora Uste. Aquest estudi ha contemplat tant l’anàlisi de l’àrea d’influència i entorn dels clients potencials, com la distribució dels espais interiors perquè s’adaptin el millor possible a la demanda dels nous operadors potencials i oferir un mixt comercial i de gastronomia atractiu .
L’anàlisi de l’estudi avala la proposta de posicionament com a mercat de venda de frescos i degustació gastronòmica.
Parades al voltant
En aquest context, es proposa situar unes parades al voltant de 20 m2, amb un únic operador comercial per cada categoria de productes.
És a dir, una fruiteria, una xarcuteria, una peixateria, una carnisseria i un forn de pa, i fins a tres operadors de restauració amb taulell i taules.
lleure. Coincideix que aquesta és la primera reunió a tres bandes, arran de la confirmació de la inversió per part d’Adif, el passat mes de febrer i després de la constitució dels nous ajuntaments el juny del 2023.
Inversió de 5.8 MEUR
Adif convertirà, els pròxims mesos, en una via per a ciclistes i vianants la línia ferroviària de la costa, en el tram que va de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant fins a Cambrils, passant pel terme municipal de Mont-roig del Camp i Mi-
Els batlles acorden treballar perquè sigui un espai esportiu de referència
ami Platja, amb una inversió de 5,8 milions d’euros. Els tres consistoris, s’han emplaçat a seguir trobant-se per desenvolupar el projecte d’aquest tram de 19,3 km,
La UAB està fent una recollida de fons per a la investigació. Cedida
Solidaritat Dos germans de la localitat de Cambrils pateixen aquesta afectació ultrarara
Redacció
Aquest diumenge el Parc del Pescador de Cambrils acollirà un vermut solidari que té com a objectiu recollir fons per a combatre la deficiència d’ADSL. Aquesta malaltia ultrarara la pateixen al voltant de 80 persones arreu del món i dues d’elles són dos germans de Cambrils, l’Anton i l’Andreu. La jornada benèfica l’organitza l’Associació per la Mutació Genètica ADSL (ANTIAN) i al llarg del matí, de les 11.30 a les 15 hores, es realitzaran activitats infantils,
espectacles musicals, es repartirà coca amb xocolata i es farà el sorteig d’una cistella. A banda del vermut solidari, també es pot accedir a un web (https://deficienciaadsl. heroes.help/campaigns/Chema) on, des de la UAB s’està fent una campanya de recollida de fons per dedicar-los a la investigació de la malaltia. En concret, l’objectiu, 2.000 euros, es vol dedicar a la mateixa UAB i Institut de recerca de la Vall d’Hebron, sota la direcció del Doctor Miquel Chillon, que treballa sobre la deficiència ADSL.
L’Oficina de Català de Vila-seca ofereix 4 cursos presencials de català i una nova edició del VxL
Formació L’Oficina de Català de Vila-seca ofereix cursos presencials de català de nivells Bàsic 1, 2 i 3 i Elemental 3 i una nova edició del Voluntariat per al Llengua. La inscripció als cursos serà el 2 d’abril, per als alumnes del CPNL del darrer any, i el 3 i 4 d’abril per a tothom. Es pot fer presencial als centres de normalització lingüística o en línia a través de la plataforma inscripcions.cpnl.cat D’altra banda, el programa Voluntariat per la Llengua consisteix a practicar català a través de la conversa. Es basa en la creació de parelles lingüístiques formades per una persona voluntària, que parla català fluidament, i una persona aprenent, que en té coneixements bàsics. Redacció
Serveis L’Ajuntament assegura que l’empresa va facturar la totalitat del servei els dies de serveis mínims per la vaga
ACN
El ple de l’Ajuntament de Torredembarra ha aprovat obrir un expedient sancionador a l’empresa Prezero per incompliments en el servei de la recollida d’escombraries. Segons el consistori, l’empresa va facturar la totalitat dels treballs els dies que hi havia serveis mínims per vaga de treballadors. A banda, l’Ajuntament ha valorat que la recollida dels residus que hi ha als voltants dels contenidors no es fa adequadament i tampoc es compleix amb la freqüència de neteja dels contenidors de qualsevol fracció acordada. Finalment, també es considera que hi ha hagut interrupcions en el servei per causes no imputables a l’Ajuntament. A l’obertura d’aquest expedient l’empresa hi podrà presentar al·legacions.
En concret, el consistori ha elaborat dos informes per l’actuació de Prezero. El primer
preveu obrir l’expedient per una infracció lleu per no recollir durant sis dies els residus del voltant dels contenidors;
Els treballadors del servei de la brossa tornaran a fer vaga la setmana que ve
Els treballadors del servei de la brossa de Torredembarra tornaran a la vaga, en aquesta ocasió del dijous 28 de març al dimarts 2 d’abril. Empleats i responsables de l’empresa Prezero -concessionària del servei- han mantingut una reunió de mediació a la seu del Departament de Treball a Tarragona aquest dijous però no han aconseguit arribar a un acord.
una infracció greu per no fer neteja interior dels contenidors, una altra de greu per no fer tota la neteja exterior de les
Aquest dimecres també es van trobar, en aquest cas amb l’Ajuntament de Torredembarra com a mitjancer,
Es qüestiona com es fa la recollida de residus al voltant dels contenidors
bateries de contenidors durant el mes de gener i una de molt greu per no haver prestat el servei durant els tres dies de vaga. A més, en aquestes jornades de vaga, la companyia hauria facturat tot el servei com si hi hagués hagut una situació de normalitat. «Demanem que es facturin només els serveis mínims que es van realitzar, reclamem la diferència», va explicar Raúl García, regidor de Residus i Neteja Viària.
Pel que fa al segon informe, s’ha redactat per una infracció greu per abocar residus especials a un contenidor d’envasos i per una de greu per no fer la neteja interior dels contenidors durant el febrer. Amb tot, Prezero té ara deu dies hàbils per respondre o presentar allegacions a l’expedient. Tot i que de moment en aquest expedient no hi ha una proposta de sancions, fonts municipals han apuntat que si l’expedient avança i es consolida n’hi podria haver. Si totes les infraccions s’acabessin aplicant, l’import que l’empresa hauria de pagar seria de 38.300 euros.
però tampoc va fructificar. Els motius de la vaga són acabar amb els «excessos» d’hores en el calendari laboral anual, fer una nova valoració de riscos laborals i que s’aturi la persecució sindical que denuncien que rep una companya. Al gener ja van fer tres dies d’aturada per aquests motius. Juan Humanes, delegat de personal de la CGT, ha apuntat a l’ACN que estan oberts a seguir tenint converses per «intentar desencallar» la situació i però no s’ha mostrat gaire optimista, ja que ha valorat que l’empresa està enrocada en la seva posició.
Futbol Els grana volen rescabalar-se del dolorós partit del Reina Sofía amb un triomf per lluitar pel liderat
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona continuarà la cursa pel lideratge aquest diumenge a les 20 h contra l’Unionistas de Salamanca en el que serà el partit de la revenja. Els grana necessiten els tres punts per continuar en la disputa de la part alta de la classificació, per trencar la dinàmica de dos partits consecutius a casa sense guanyar i també per rescabalar-se del fatídic duel contra els salmantins al Reina Sofía el mes de desembre.
L’Unionistas-Nàstic de la primera volta va ser el partit més dolent de la temporada. Llavors, els de Dani Ponz van encetar un mes d’alegries amb les victòries a la Copa del Rei mentre que Dani Vidal va tenir un duel castigat per la manca d’efectius. Sense Gorka Santamaría i Marc Fernández per lesió, entre d’altres, els grana només tenien a Pablo Fernández com a referència. Però l’asturià va haver de ser substituït per un fort cop al nas al minut 39. Els grana van haver de jugar sense davanter un partit que, en la primera mitja hora, ja s’havia posat 2-0 amb dues centrades laterals.
Aquest Nàstic ja no té res a
L’Unionistas acumula sis partits sense perdre de forma consecutiva a domicili
veure amb el del Reina Sofía, però la plantilla sent que té un compte pendent contra el conjunt de Dani Ponz. D’altra
banda, els salmantins també es troben en una dinàmica diferent. L’Unionistas manté el seu estil de joc directe i lluitador amb les centrades laterals com a protagonistes. En aquest mercat d’hivern ha sumat pólvora a l’atac amb l’experimentat Etxaniz, però en els darrers cinc partits ha viscut una inestabilitat en els
Nou Estadi acollirà les finals del torneig formatiu Costa Daurada Cup
Futbol La competició es disputarà des del diumenge fins al 28 de març
Redacció
El Gimnàstic de Tarragona i Costa Daurada Cup aniran de la mà en les properes edicions del reconegut torneig internacional de futbol que es disputa durant la Setmana Santa i a l’estiu. D’aquesta manera, el Nou Estadi Costa
Daurada serà l’escenari de les finals de la competició el dijous 28 de març. El torneig es porta a terme a instal·lacions de primera categoria com el Futbol Salou S.C, Riudoms, Vila-seca, Mont-Roig, entre d’altre. A més, l’entitat grana posa a disposició també la Ciutat Esportiva Gimnàstic
de Tarragona per acollir els emocionants partits de finals i classificació. Durant les properes edicions de Setmana Santa i Estiu, la Costa Daurada Cup comptarà amb la participació de més de 25 països i més de 350 equips, sumant en total més de 6.000 jugadores i jugadors que competiran
resultats amb només una victòria.
El punt feble dels de Dani Ponz en els darrers partits és que l’equip perd pistonada amb el pas dels minuts i se’ls escapen els punts a la segona part. Amb tot, malgrat de no sumar victòries, és un equip combatiu a domicili. L’Unionistas suma sis partits con-
en aquest escenari internacional. Entre els clubs confirmats hi ha noms de prestigi com el Paris Saint-Germain, el Bayern Múnich, l’Sporting Portugal, l’RCD Espanyol, el Girona, el Red Bull Salzburg, el Rosenborg, el BK Häcken, el Málaga CF i el Madrid CFF, assegurant un torneig d’alta competència i diversitat. Aquest esdeveniment no només és un punt de trobada per a joves talents del futbol, sinó també una oportunitat per generar trobades culturals, esportives i socials.
Pol Domingo:
«La plantilla està preparada per afrontar el tram final»
El rival
Unionistas Salamanca
Com arriba?
11è
PG 8 36 punts
PE 12 PP 8 GF 22 GC 23
Diumenge, 20 h
Nou Estadi Costa Daurada
FEFtv
secutius sense perdre fora de casa, concretament ha guanyat un i n’ha empatat cinc. A més, és una ratxa de mèrit tenint en compte els camps que ha visitat. L’Unionistas ha aconseguit esgarrapar punts a casa de la Ponferradina, la Cultural Leonesa i els tres punts contra el Barça Atlètic, equips de la part alta, així com els estadis del Tarazona, el Sestao River i el Lugo.
Pel que fa al Nàstic, l’equip recupera a Dani Vidal a la gespa després de dos partits de sanció i també serà Iker Recio a la banqueta, tot i que és dubte. Es mantenen les baixes d’Óscar Sanz i Marc Álvarez i s’espera un nou sacseig a l’onze inicial després dels primers 45 minuts grisos contra el Cornellà el darrer cap de setmana.
El lateral del Nàstic Pol Domingo va destacar que l’equip entra al tram final «preparat» perquè «tenim jugadors experimentats i més que pressió tenim il·lusió». De cara al duel contra l’Unionistas, Domingo va assenyalar que «recordem el partit de la primera volta i el volem solucionar amb una victòria amb la nostra gent» que també serveixi per superar «l’oportunitat perduda amb l’empat a Cornellà».
La prèvia
Música i festa al
Nou Estadi des de les 17.30 hores
El Nàstic de Tarragona organitza una nova prèvia de cara al duel de diumenge a les 20 h contra l’Unionistas de Salamanca. Amb la collaboració d’Events DJ’s Team, l’exterior del Nou Estadi Costa Daurada respirarà un ambient festiu amb tota mena de música a partir de les 17.30 h i també tallers de pintacares. A la mitja part, es duran a terme diferents sortejos.
Futbol El col·legiat d’Almeria Pablo Morales Moreno serà l’àrbitre encarregat de xiular el duel entre el Nàstic i l’Unionistas del diumenge a les 20 h. Aquesta no serà la primera vegada que l’andalús trepitja la gespa del Nou Estadi. Morales Moreno va xiular la jornada inaugural amb un Nàstic-Arenteiro que va acabar amb victòria grana per la mínima amb un gol de Nacho González al minut 3 de partit. Aquell duel és l’únic que ha dirigit del grup 1, perquè els 8 restants han estat al grup 2 amb cinc victòries locals i tres visitants. L’any passat es va encarregar de dirigir l’Eldense-Nàstic que va acabar en 2-1 amb un penal inclòs i el Nàstic-Cornellà, que va acabar amb victòria local. AMQ
Bàsquet El Torneig de Cambrils del TGN Bàsquet jugarà la seva edició més internacional del 23 al 27 de març al Palau Municipal d’Esports de Cambrils. Enguany l’esdeveniment comptarà amb la participació de vora 700 jugadors de 66 equips d’un total de 32 clubs de diferents països. Per la pista de la 19a edició hi passaran equips de Turquia (Spor Fabrikasi), Irlanda (UCD Marian, EANNA i Meteors), Alemanya (Chemnitz Niners) i el conegut Travel Team, que agrupa jugadors d’arreu del món. A més, el torneig comptarà amb equips de diverses comunitats autònomes espanyoles com el CB Ravelo de les Illes Canàries i l’AD Loyola de La Rioja. L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, va posar en valor la tasca del TGN
Bàsquet i assenyalava que «Cambrils és un municipi idoni per aquests esdeveniments». Redacció
Engega a Tarragona el 6è
HaBaWaBa
Waterpolo Més de 850 participants convertiran des de demà fins al dimarts la piscina Sylvia Fontana de Tarragona en l’epicentre del waterpolo d’Espanya amb la 6a edició del HaBaWaBa. Durant aquests dies es jugaran 220 partits d’un total de 56 equips d’arreu del país i d’Europa. El torneig comptarà amb la presència de Felipe Perrone. Redacció
Dards El Cossetans Club de Dards Tarragona i la Federació Catalana de Dards (FCD) han organitzat dues competicions a l’Espai Entitats Moll de Costa demà. Primer hi haurà una competició de dards punta d’acer oberta a tothom i, després, es disputarà la 6a prova del Rànquing FCD que serà classificatòria per al Mundial del Regne Unit. Redacció
Bàsquet Els de Jesús Muñiz volen trencar la ratxa de quatre derrotes consecutives aquest diumenge contra el Santfeliuenc
Arnau Montreal Quesada
L’OCA Global CB Salou de Jesús Muñiz encara els tres últims partits de la temporada amb l’objectiu de recuperar les bones sensacions que ha perdut en els darrers quatre partits. Els salouencs sumen quatre derrotes consecutives, una crisi de resultats que, tot i que no trontolla les aspiracions dels de la Costa Daurada, sí que preocupa per afrontar el repte del playoff
Amb dotze victòries i tres partits restants, els de Muñiz tenen a la seva mà la classificació per a la següent fase, però, primer, hauran de supe-
rar la mala dinàmica sorgida als últims quarts. Els darrers quatre partits dels salouencs han tingut una trajectòria similar. En el duel contra l’Alginet al Pavelló Municipal el darrer cap de setmana, els de Muñiz mantenien una còmoda victòria amb quinze punts d’avantatge al descans. Amb tot, el control del partit es va perdre progressivament a la represa amb un Alginet que, en plena lluita per la salvació, va pujar el nivell d’intensitat mentre que el Salou va perdre l’encert en el tir. Això es va traduir en un parcial d’11-26 en el darrer període que va acabar significant la derrota. Contra el Fibwi Palma, també a casa, la situació va ser més
Imatge del darrer derbi entre la Pobla i el Reus. Jose Maria Garcia
El Reus i la Pobla tenen dos duels contra la part baixa per trucar la porta al ‘play-off’ d’ascens
Futbol El Reus FC Reddis i la Pobla de Mafumet tenen aquest cap de setmana dos partits contra equips en posicions de descens. Els roig-i-negres van perdre la cinquena posició el diumenge contra el Badalona en un partit on es van merèixer més. El Castelldefels, l’últim classificat, pagarà els plats trencats d’un equip que vol
tornar al play-off. D’altra banda, la Pobla de Mafumet busca una victòria contra el Vilafranca per mantenir les sensacions. Per una part, volen trencar la ratxa de tres partits sense guanyar a casa i, de l’altra, sumar un triomf que els catapulti a la classificació. Actualment, es troben a sis punts del play-off i tenen un partit menys. Redacció
Amb 12 victòries i 3 partits restants, el Salou té a la seva mà el ‘play-off’
greu amb un 4-18 en un últim quart en el qual els locals van passar més de sis minuts sense anotar, fet que va aprofitar el Palma, també a la lluita per la salvació, per emportar-se la victòria.
Fora de casa el destí va ser més tràgic. Els salouencs van acabar perdent els duels contra l’Hospitalet i l’Horta Godella a l’últim segon. En aquest cas, els de Muñiz van dominar el parcial a l’últim quart amb 19-29 contra l’Hospitalet
Isaac Mayo en el partit contra el Fibwi Palma
i 16-19 contra el Godella, però van caure per detalls. El primer el va resoldre Sevillano amb un triple quan faltaven quatre segons i, en el segon, els tirs lliures i la bona defensa del conjunt valencià van rematar el duel.
Aquest diumenge, el CB Salou té una nova oportuni-
tat de segellar els objectius i recuperar el nivell que els ha portat a competir a la part alta aquesta temporada. Isaac Mayo, amb 23 punts, 9 rebots i 4 assistències en l’últim duel, es manté com el líder d’un equip que vol entrar al playoff d’ascens per la porta gran diumenge a les 18.15 h.
Més de 9.000 esportistes competiran en el torneig Mare Nostrum a Salou
Futbol Uns 464 equips jugaran el torneig del 28 al 31 de març
Redacció
El torneig de futbol base Mare Nostrum Cup Easter 2024 (MNC) torna en la seva 22a edició per la porta gran. Enguany, la competició se supera respecte la darrera temporada i bat un rècord de participació amb 464 equips d’arreu del món. Des del dijous 28 de març fins al diumenge 31 es jugaran partits de 10 categories masculines i 4 femenines a dinou punts del territori.
El CEO de MNC, Albert Viñas, va destacar que «més que la quantitat, la nostra prioritat sempre ha estat la qualitat del torneig, que és del territori. Estem orgullosos de la fidelitat demostrada pels clubs participants al llarg dels anys». L’alcalde de Salou, Pere Granados, va assenyalar que «aquest torneig s’integra en l’estratègia de turisme esportiu que pretén desestacio-
Els representants de les autoritats implicades a Salou. Aj. Salou
Pere Granados preveu que l’impacte econòmic podria superar els 9 MEUR
nalitzar la temporada. A més, va molt més enllà del que és estrictament la competició, perquè representa, també,
benestar, salut i valors com l’esforç i la companyonia». El batlle va estimar que l’esdeveniment pot tenir un impacte econòmic al domicili superior als 9 milions d’euros. El Complex Esportiu Futbol Salou acull el nucli principal de la competició, incloent-hi les finals i la cerimònia de cloenda del diumenge.
12-M L’expresident renuncia a concórrer a les europees i tornarà si pot ser investit
ACN
Carles Puigdemont estarà a la cursa de les eleccions del 12-M com «el candidat de la restitució». L’expresident va anunciar ahir que serà el cap de cartell de Junts als comicis amb l’objectiu de «fer possible la restitució de la presidència il·legalment destituïda pel 155». Ho va fer renunciant expressament a formar part de les llistes als comicis al Parlament Europeu del 9 de juny, i prometent que «deixarà definitivament l’exili» i tornarà a Catalunya si té una majoria per a ser investit, encara que els jutges «es neguin a complir la llei». En aquest context, va reclamar que la candidatura del 12 maig vagi «més enllà» de les sigles de Junts. L’expresident va justificar la decisió de presentar-se a les europees perquè «no podria explicar que, després de sis anys i mig defensant la presidència l’exili, ara que s’obre l’oportunitat de fer possible la restitució, defugís aquesta responsabilitat».
En aquest sentit, i «per no deixar dubtes al respecte» ni deixar marge a «especulacions interessades», Puigdemont també va anunciar que «renuncia» a formar part de la llista a les eleccions europees, com era el seu pla inicial, per «sumar els màxims esforços a l’objectiu principal».
Puigdemont diu que tornarà a Catalunya si té una majoria per ser investit
Aquest objectiu, ha continuat, és «culminar amb èxit el procés d’independència que vam engegar l’octubre del 2017».
Si bé va defensar que la seva aposta seria per una «llista unitària» com la de Junts pel Sí, Puigdemont va admetre
Antonia Gil Gómez
L’ENHORABONA!
Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos
les «resistències» d’ERC. Per això, va assegurar que la seva candidatura «ha d’anar més enllà» de Junts per Catalunya i «incorporar perfils i suports provinents d’altres sectors». Puigdemont també va afirmar que el seu «compromís» si és candidat a la investidura és «deixar definitivament l’exili per assistir al ple al Parlament». Va dir que llavors ja hauria d’estar en vigor la llei d’amnistia. No obstant això, va deixar clar que tornarà en-
cara que els jutges maniobrin en contra: «Assistiré al ple del Parlament». El seu advocat, Gonzalo Boye, va assegurar la seva passada que estava disposat a ser detingut per a assistir al debat d’investidura.
Proposarà un referèndum En la seva conferència, Carles Puigdemont va voler diferenciar la seva estratègia de negociació amb el PSOE de la que va seguir ERC. «No sé les vegades que s’ha reunit
Els productes amb etiqueta ecològica es disparen un 86,6% a Catalunya des de l’any 2016
Economia Els productes amb etiqueta ecològica han augmentat un 86,6% a Catalunya des del 2016, fins a 3.658. Així ho revelen els nous indicadors que el Govern va publicar ahir en relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, que detallen que la xifra de productes ecològics ha experimentat un
la taula de diàleg; sí que sé les vegades que s’ha reunit a Suïssa», va etzibar. I va fer un símil futbolístic: «No és el mateix reunir-se a la Moncloa, que és com jugar al Bernabeu amb l’àrbitre i el VAR a favor dels locals, que fer-ho a Suïssa amb mediació internacional, que és com jugar a Wembley amb àrbitres neutrals». Dit això, si és investit, el candidat de Junts es va comprometre a proposar a l’Estat un nou referèndum d’autodeterminació, «en un context políticament més favorable del que teníem el 2017 i amb aprenentatges adquirits». Però va advertir que si la via de la negociació «no dona fruits i s’allarga estèrilment», ell «no renunciarà a assolir la plena independència si aquesta és la voluntat dels catalans».
La «tria» el 12-M
Davant d’un «calendari electoral imprevist i sobtat», l’expresident va defensar que el 12-M caldrà fer una «tria» entre «els qui volen acabar la feina d’enfonsar la nació com una comunitat autònoma més» o «els qui volem acabar la feina perquè Catalunya sigui reconegut en el concert de nacions independents del món». El candidat de Junts va dir ser «conscient» del «desànim, desmobilització i pèrdua de confiança per una part de la població» perquè «vam deixar la feina a mitges». No obstant, va reclamar a l’independentisme que deixi de «flagel·lar-se» i «demostri el que ja hem demostrat que som capaços de fer». El lloc escollit, l’Ajuntament d’Elna, està carregat de simbolisme. El municipi del Rosselló no només és especial per l’exili republicà, sinó pel paper durant el referèndum de l’1-O. A Elna s’hi van amagar les paperetes i les urnes.
creixement constant des del 2010 i s’ha disparat respecte dels 1.960 del 2016. Les dades també destaquen que en els últims anys ha crescut l’accés a internet d’alta velocitat i el nombre de joves d’entre 20 i 22 anys que ha completat l’ESO, entre altres. Els indicadors inclouen dades de diferents àmbits i es poden consultar a l’Idescat. ACN
Empresa El Departament de Justícia dels Estats Units i els fiscals generals de 16 estats han denunciat a la reconeguda empresa tecnològica Apple per dur a terme pràctiques monopolistes amb els seus telèfons, els iPhone. Segons el govern nord-americà, Apple ha impedit de forma reiterada a altres empreses la possibilitat d’oferir aplicacions que competissin amb els seus productes, com per exemple el seu moneder digital. Aquestes pràctiques, tal com assenyala l’executiu nord-americà, haurien perjudicat els consumidors –obligats a pagar preus més alts pels seus telèfons intel·ligents– així com a les companyies que competien amb l’empresa tecnològica per oferir els seus serveis. «Cada pas que ha fet Apple ha reforçat la seva posició de monopoli en el sector dels telèfons intel·ligents», defensava el Departament de Justícia en la demanda. «Els consumidors no haurien de pagar preus més alts perquè les empreses violin les lleis antimonopoli», va apuntar en una roda de premsa el fiscal general dels Estats Units, Merrick Garland. «Si no se les combat, Així, Apple continuarà reforçant el seu monopoli dels telèfons intel·ligents», ha afegit. Per la seva banda, la multinacional ha defensat que aquestes pràctiques permeten que els iPhones sigui més segurs i apunten que la demanda «amenaça els principis» que diferencien Apple de la competència. ACN
Economia El dèficit de Catalunya el 2023 es va situar en l’1,31% respecte al PIB, fins als 3.616 milions, segons les dades d’execució pressupostària presentades ahir per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Es tracta de dues dècimes menys (-1,51%) que la dada del 2022, quan es va situar en els 3.842 milions. El conjunt de les co-
munitats van tancar amb un dèficit del 0,91% del PIB, fins als 13.254 milions, davant l’1,12% del 2022. Montero va confirmar que el dèficit del conjunt de les administracions públiques va tancar en els 53.556 milions, equivalent a un 3,66% del PIB, tal com va avançar dimecres el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. ACN
Judicial El text va rebre el suport de nou vocals del Consell, mentre que el president va votar en blanc
ACN
El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va aprovar ahir l’informe que considera inconstitucional la llei d’amnistia amb el suport de nou dels seus setze vocals. Segons va informar l’òrgan, van votar a favor del text, a més del ponent, Wenceslao Olea, els vocals José Antonio Ballestero, Nuria Díaz, Gerardo Martínez, Juan Martínez, Juan Manuel Fernández, Carmen Llombart, José María Macías i Ángeles Carmona.
La vocal Mar Cabrejas, ponent de l’altra proposta sotmesa a debat presentarà aquesta, més favorable a la llei, com a vot particular. A ella s’hi van sumar els vocals contraris al text d’Olea, dur amb la llei. Per la seva banda, el vocal Enrique Lucas i el
president del Consell, Vicente Guilarte, van votar en blanc. La votació va respondre a la petició sobre l’amnistia que
va plantejar el Senat, on el PP governa amb majoria absoluta. Els vocals tenien sobre la taula dues propostes. D’una
banda, la del conservador Wenceslao Olea, que considera que l’amnistia és «inconstitucional» i vulnera la separa-
~ BELLESA I SALUT ~CONSELLS
Redacció / AMIC
Si acostumes a usar assecador de cabell o eines de pentinat com a planxes o arrissadors, aquest article t’interessa. La calor és un dels principals enemics de la teva cabellera. Per això és fona-
mental el protector tèrmic. Què li passa als teus cabells quan li apliques calor? Sotmetre al teu cabell a altes temperatures de manera regular té diverses conseqüències, com la deshidratació, que el deixa sec, trencadís i propens a l’encrespament. També danya la
cutícula, la capa protectora del cabell, fent-lo més vulnerable al trencament i les puntes obertes. Així mateix, afecta la queratina, la proteïna que li dona força, afeblint-ho. A més, la calor accelera la pèrdua de color en cabells amb coloració. Com actua el protector tèr-
REUS
Guanya en bellesa, salut i benestar amb la teràpia d’optimització hormonal de Clínicas Doha
El procés d’envelliment és inevitable. Ara bé, com vivim aquests anys és a les nostres mans. Els desafiaments que els nostres cossos afronten a mesura que envellim, des de la pèrdua de libido fins a la fatiga, són senyals d’un desequilibri hormonal que pot ser optimitzat perquè tornis a ser la teva millor versió. La teràpia d’optimització hormonal amb hormones bioidèntiques de Clínicas Doha ofereix una solució revolucionària. Aquestes hormones, idèntiques a nivell mole-
cular a les que produeix el teu cos, es dissenyen per a restaurar el teu equilibri hormonal de manera segura i efectiva, promovent una millora significativa de la qualitat de vida.
L’informe diu que no es pot justificar el canvi de posició del PSOE sobre la llei
ció de poders, i de l’altra la de la progressista Mar Cabrejas, que creu que l’amnistia és «excepcional» però legal.
Reforç pel PP Com estava previst, el sector conservador, majoritari al CGPJ, va donar suport al text d’Olea. L’informe no és preceptiu, però reforçarà la posició del PP al Senat abans de rebutjar la llei d’amnistia a la cambra alta i retornar-la al Congrés, que l’aprovarà definitivament al maig. La ponència de Wenceslao Olea apunta que l’amnistia no està recollida al dret espanyol,
El
és «inconstitucional» i trenca el «principi d’igualtat» i la separació de poders. Critica també la seva tramitació i la justificació «arbitrària» que acompanya el projecte de llei, i assegura que sigui quin sigui el seu redactat és «imperatiu» que exclogui els delictes de terrorisme.
Les conclusions
Les conclusions que indica el text aprovat al ple del CGPJ alerten que actes «previs, simultanis i posteriors» a la presentació l’amnistia evidencien que la seva «única motivació i finalitat» és un acord entre forces polítiques i per atendre els seus «interessos particulars».
«En concret, el suport parlamentari al candidat a la presidència del govern i el benefici de l’amnistia als membres de formacions polítiques que han estat condemnats o investigats per fets que es van considerar delictius al seu moment i, gairebé en idèntiques circumstàncies, continuen sent-ho actualment», apunten. El text ho relaciona amb el canvi de les majories parlamentàries al Congrés dels Diputats.
mic? Crea una capa invisible en els cabells que repel·leix la calor, evitant que penetri en la fibra capil·lar i causi danys. A més, molts productes també contenen ingredients hidratants i nutritius que ajuden a reparar els cabells danyats i protegir-los dels agents externs. Aplica-ho de manera uniforme, sempre que vagis a utilitzar eines de calor: sobre el cabells humits, si utilitzaràs l’assecador, i sobre els cabells secs, si el que usaràs és un styler o un arrissador.
Editorial
Una pràctica habitual entre empreses del sector químic és que en els terrenys d’una determinada companyia s’hi puguin ubicar, també, altres d’externes per aprofitar sinergies. Es tracta d’aprofitar la producció de productes concrets que una fàbrica propera pot transformar. D’aquesta manera s’estalvien passos intermedis, problemes logístics o de transport de matèries. I en certa manera és el que està fent ja la Salle de Tarragona, que en pocs mesos disposarà a les seves instal·lacions d’un club de pàdel, amb 10 pistes i una zona d’aparcament. Segueix l’exemple del que ja va fer fa dos anys el Pare Manyanet de
Reus, tot i que en aquell cas, d’una manera més modesta. Ara a Tarragona, el centre disposarà de l’ús de les pistes per activitats lectives vinculades a l’educació física i, al mateix temps, podrà aconseguir rendiment per un espai que explotarà comercialment un tercer. D’aquesta manera, a més, el barri de Sant Pere i Sant Pau guanyarà equipament esportiu, tot i que privat, això sí. Com ja ha passat amb les Carmelites a Tarragona, que han gestionat un canvi d’usos per, en un futur, si cal, poder convertir l’espai en una residència assistencial. Sembla clar que els centres privats estan cercant sortides més enllà de l’àmbit estrictament educatiu.
Tribuna
Va ser anunciar la convocatòria d’eleccions i començar els atacs per terra, mar i aire. Objectiu a abatre: Salvador Illa i el PSC. Així, hores després de l’anunci electoral els dirigents independentistes ja «advertien» que Salvador Illa era «el delegat de la Moncloa». Repeteixen així la típica metodologia del vell pujolisme. És a dir, hi ha uns candidats «d’aquí, de casa» i n’hi ha d’altres que són «els de fora, els delegats» de no-se-què. I no li va anar malament aquesta estratègia al senyor Jordi Pujol. Recordo encara el lema d’una campanya de CiU que portava per títol: «a casa, Convergència i Unió». Està clar, no? A casa «nosaltres», no «els de fora». No li va anar malament inventar-se aquesta idea-força al senyor Pujol, no, però si li va anar malament a Catalunya. Sabeu com van definir al president Pasqual Maragall quan va arribar a la presidència de la Generalitat? Doncs com el «president delegat de la Moncloa». Res de nou, vaja, sota el sol.
I què han fet els portaveus del Vox-PP?
Doncs exactament el mateix... canviant els substantius. Així, si pels estrategs de l’independentisme el PSC és el partit «delegat de Madrid», pel tàndem de la dreta-extrema dreta son «la cara B de l’independentisme», els «titelles del senyor Puigdemont», els «blanquejadors dels golpistes», etc, etc. I així tot.
I això és el que hem de deixar enrere. Aquestes definicions espúries que pretenen distingir entre bons i mals catalans, o entre «els d’aquí» i «els d’allà». La política
Rosa Maria Ibarra Diputada del PSC per Tarragona
de blocs, la que insulta, la que divideix Catalunya, és a dir, la vella política, la mala política, la que es tradueix en dues Catalunyes que es donen l’esquena mútuament, camí segur de la decadència de tots.
Ara és l’hora, definitivament. De passar pàgina, de tornar-nos a unir entorn d’uns serveis públics d’excel·lència que beneficiïn als quasi 8 milions de catalans i catalanes, sense exclusions.
un cos de 250.000 funcionaris i amb més de 20.000 Mossos d’Esquadra, per posar només alguns exemples. Estem convençuts que amb aquest dispositiu polític es poden fer més coses i molt millors del que s’ha fet, més aviat del que no s’ha fet, durant aquests darrers 10 anys.
Sense acrituds, sense recriminacions, però recuperant consensos i, com recorda sempre Salvador Illa, parlant de «les coses del menjar», és a dir fent menys discursos abraonats teòrics sobre Catalunya i fer més per aconseguir que els catalans i catalanes visquin millor.
Estem convençuts que amb aquest dispositiu polític es poden fer més coses i molt millors del que s’ha fet, més aviat del que no s’ha fet, durant aquests darrers 10 anys
Que el PSC i Salvador Illa siguin el rivals a abatre per tots els nostres adversaris significa dues coses. Primera, que ocupem la centralitat política (no el centre, sinó la centralitat, el pal de paller -que dirien alguns- del progrés i la convivència del país). I, segona, tenim opcions més que reals de guanyar -com ja vam fer-ho el 2021- i també, ara sí, de governar.
La Generalitat disposa d’un pressupost superior als 42.000 milions d’euros, amb
I això és el que hem de decidir els catalans i catalanes a les urnes d’aquí a poques setmanes. Si vols tornar a tenir una Generalitat que tingui com a prioritat la qualitat dels serveis públics que depenen d’ella -que són molts-, i que resolgui els problemes reals que té el comú dels mortals a peu de carrer -per exemple, el de la sequera- la teva opció és el PSC de Salvador Illa.
En el cas de les comarques tarragonines hi ha un element addicional més: si vols que siguem presents -amb inversions concretes- als pressupostos de la Generalitat la teva opció és el PSC de Salvador Illa. I si algú/alguna té algun dubte que repassi els pressupostos dels darrers anys que han estat aprovats després de ser negociats amb el PSC i els que no. I el seu dubte s’esboirarà aviat...
Carta dominical
Benvolgudes i benvolguts, avui és Diumenge de Rams i ens disposem a fer costat a Jesús en la seva entrada a Jerusalem. Mentre esperem amb entusiasme agitar palmes i palmons per aclamar el Rei dels reis, llegirem l’episodi que introdueix l’estada del Mestre a la capital jueva de l’època.
Aquest mateix Diumenge, encara amb una certa exaltació, entrarem a l’església per celebrar l’eucaristia. Reunits en assemblea santa, escoltarem atentament el relat de la passió segons l’evangelista sant Marc. Notarem com comença el joc de paradoxes, un joc que ens acompanyarà durant tota aquesta Santa Setmana.
En efecte, sant Marc ens ofereix un relat sobri i auster que vol centrar-se en la profunda experiència de fe de Jesús, i ens el presenta extremadament humà i extremadament feble, i, també, per això, més proper a nosaltres. Així, l’entrada triomfal i joiosa es va convertint en un camí de serioses dificultats i d’oposició frontal contra el Mestre. Ja no es parla de les multituds que l’aclamen i el beneeixen, sinó de la cruesa de la seva passió, que ens introdueix en el misteri profund i intens d’aquests dies sants.
Seria enganyós pensar que els contrastos que hi trobarem són contradiccions. No és pas així. Haurem d’aprendre a deixar-nos desconcertar per un Déu que desmunta els nostres pensaments purament mundans i deixar-nos sorprendre per un món nou, capgirat, un món on Déu es revela a través de la paradoxa. Vegem-ho: Jesús, a Getsemaní, se sent abatut i angoixat; però és precisament aquí, que ell dona el seu sí definitiu al Pare, vencent les seves pors gràcies a una confiança que asserena i dona forces. Jesús ha de patir veient que els seus deixebles queden confosos i desorientats fins al punt de negar-lo i abandonar-lo; però, en canvi, és a ells que lliurarà el secret de la seva intimitat en el darrer sopar. Jesús ha d’escoltar les calúmnies i males interpretacions dels qui l’acusen falsament; però no fa servir la seva paraula per a defensar-se, sinó que la reserva per a revelar-nos el Regne. Jesús ha de suportar que el seu poble, a qui s’ha entregat amb cos i ànima guarint-lo de tota xacra, prefereix ara l’alliberament de l’assassí Barrabàs, i tanmateix és per reunir aquest poble, que s’entrega. Jesús, a la creu, ha de sentir com l’injurien, com els grans sacerdots i els mestres de la Llei li demanen senyals i prodigis, mentre ell, en la seva predicació, sempre ha ensenyat que l’autoritat de Déu consisteix a estimar i servir. Jesús experimenta l’abandó del Pare, a qui tothora s’havia abandonat, i no deixa de saber que l’amor autèntic se segella en l’absurd més punyent.
Haurem d’aprendre a deixar-nos desconcertar per un Déu que desmunta els nostres pensaments purament mundans i deixar-nos sorprendre per un món nou, capgirat, un món on Déu es revela a través de la paradoxa
Cada moviment, cada expressió, cada silenci de Jesús és una catequesi de vida que mai no acabem d’aprofundir ni abastar. Demanem, doncs, a Déu, en aquests dies de la passió del seu Fill, que ens vulgui revelar el secret dels petitons, perquè, com diu sant Pau: «Allò que sembla insensat en l’obra de Déu és més savi que la saviesa dels homes, i allò que sembla feble en l’obra de Déu és més fort que no pas els homes» (1Co 1,25).
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Tribuna
Tarragona és una ciutat que té unes festes populars que són reconegudes a nivell nacional i estatal per la seva història, excel·lència, espectacularitat i per implicar a una gran massa social. Tot i aquests reconeixements, que a tots ens enorgulleixen, no podem dir que tinguem unes festes completes si aquestes no inclouen a tota la ciutadania. I d’això us vull parlar en aquestes quatre línies.
Els carrers de Tarragona s’omplen de vida durant la celebració de les festes i a la ciutat en són unes quantes, però no tothom hi té accés ni les pot gaudir de la mateixa manera. Quan es fa algun esdeveniment a la via pública, com cercaviles, rues o cavalcades, no sempre es pensa en les persones amb mobilitat reduïda quan hi assisteixen com a espectadors. Aquest col·lectiu de persones, i les seves famílies, apel·len a la bona voluntat de la ciutadania perquè els permetin posar-se a primera fila, davant de tot, per gaudir de l’espectacle. Lamentablement, no sempre tenen la sort de trobar gent que els cedeixi el pas i això els suposa que s’han de veure relegades al darrere de tot i, evidentment, no veuen res de res.
Tots i totes estarem d’acord a dir que s’ha de donar resposta a aquesta discriminació i per això, en l’últim plenari vàrem presentar una moció (que es va aprovar per unanimitat) en la qual reclamàvem precisament que l’Ajuntament actués en aquest sentit. Per això, des d’ERC considerem que és necessari i obligatori que el consistori faci accessos preferents i reservi espais per a persones amb mobilitat reduïda a la via pública per a tots els actes massius que se celebrin als carrers. I és més, emplacem al mateix Ajuntament que faci arribar aquesta pràctica als organitzadors de les processons i d’altres esdeveniments perquè es facin seu aquest compromís amb aquest col·lectiu de ciutadans i ciutadanes. Tots tenim dret a viure i a gaudir la festa.
Els carrers de Tarragona s’omplen de vida durant la celebració de les festes i a la ciutat en són unes quantes, però no tothom hi té accés ni les pot gaudir de la mateixa manera
És cert que hi ha l’històric i reconegut ‘Festa per a tothom’, una iniciativa molt positiva i reivindicativa que ja ha aconseguit que hi hagi espais reservats a la via pública durant les festes de Santa Tecla, però estem convençuts que hem d’anar més enllà i assegurar, com a Ajuntament, que les persones amb mobilitat reduïda puguin viure i veure totes les festes, no només les de la patrona.
Tenim clar que aquest és només un primer pas i que el camí serà molt llarg perquè hi ha molts més col·lectius de persones amb altres necessitats que també demanen que les festes (o almenys alguns actes) es puguin adaptar per poder-les gaudir també. No serà fàcil però no abaixarem els braços, ans al contrari, els aixecarem més amunt que mai per reivindicar que tothom se senti part de les nostres festes.
El més important és que tots tinguem present la rellevància del que estem parlant i que això ens permeti avançar cap a una Tarragona més accessible, oberta i amable per a tothom. Volem que es posi el focus en enderrocar tant les barreres físiques com les psicosocials que impedeixen la igualtat d’oportunitats i per això continuarem treballant per aconseguir-ho. A Tarragona no volem que hi hagi públic o espectadors ni de primera ni de segona, volem ciutadans i ciutadanes que gaudeixin plenament de les festes, que també són seves.
Gemma Fusté Garcia Consellera d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona
TribunaContra la segregació escolar, desconcertem l’educació!
El Govern de la Generalitat fa temps que presumeix de reduir les ràtios al segon cicle d’educació infantil, el que fins fa uns anys es coneixia com a P3, P4 i P5. El mèrit, tinguem-ho clar, no és del Departament d’Educació sinó que s’explica per la baixada de natalitat. Però la trista realitat és que, lluny d’aprofitar aquesta davallada de la natalitat per a planificar una veritable reducció de ràtios, el Departament d’Educació, any rere any, decideix tancar línies de l’escola pública.
A més, la Generalitat en cap cas informa de manera clara i transparent del total d’escoles i línies que es perdran, sinó que el Departament d’Educació ho acorda amb els Ajuntaments a finals d’any a les respectives Taules Locals de Planificació i acostuma a fer-se públic poc abans que comenci el període de preinscripció per al curs vinent, perquè les associacions de famílies o els sindicats «fan saltar la llebre». Això és precisament el que va passar a Reus i al conjunt del Camp de Tarragona fa unes setmanes.
El passat febrer l’AMIPA de l’escola La Vitxeta denunciava el nou intent de tancament de la línia d’I3, que havien aconseguit aturar el curs passat tot i que molt probablement per la coincidència amb les eleccions municipals. Poc després el sindicat CGT, juntament amb aquesta mateixa associació de famílies, feia públic el tancament de 13 línies a I3 i 8 més a primer d’ESO només al Camp de Tarragona i, posteriorment, la USTEC també donava a conèixer en una roda de premsa davant la Conselleria que el total de línies afectades a tot Catalunya era d’una quarantena a infantil i prop de cinquanta a primer d’ESO.
Es parla molt de la importància de la llengua per definir una nació, i és veritat, però la llengua no sempre és l’únic element per definir-la, i de fet, a la URSS es va desenvolupar el concepte de nació basat en la idea de la comunitat d’idioma, però també de territori, vida econòmica i de psicologia (la cultura). Amb tot, cal remarcar que cadascun d’aquests trets valorats de forma aïllada no defineix una nació, i si en falta algun, la nació deixa de ser-ho; i no sempre significa que vàries nacions
Laia Estrada
Diputada de la CUP per Tarragona al Parlament de Catalunya
Per la seva banda, el Govern reduïa recentment a una trentena les línies que tancaran, però a principis de mes, responent a una pregunta del diputat de la CUP Carles Riera en sessió de control parlamentari, assegurava que fins al setembre no es podria saber amb certesa quantes línies acabarien perdent-se. Així, quan comencen les preinscripcions, l’escola pública surt amb menys grups, que al final poden ser més, mentre que l’escola concertada surt sempre amb totes les línies, i potser al final n’acaben tancant algunes.
Irònicament, el motiu del tancament, segons la consellera, és evitar la sobreoferta educativa, per tal de lluitar contra la segregació escolar, obviant que la principal causa de segregació en el món educatiu és precisament la mateixa escola concertada que es beneficia de la política de tancament de línies a l’escola pública.
Si es vol evitar la sobreoferta educativa i cal reduir grups, aquests han de ser de l’escola concertada (desconcertant línies amb aquesta) i, així, augmentar d’una vegada el percentatge de places públiques del nostre sistema educatiu, que no arriben al 70%
Això, de facto, és una promoció encoberta de la matriculació a l’escola concertada, doncs si es rebaixen les ràtios, però, alhora, es redueixen els grups de la pública la conseqüència és que s’acaba derivant alumnat a la concertada. La constatació més clara d’aquesta promoció es veu amb els casos de famílies que es queden sense plaça a les escoles públiques que han triat i a les quals se les acaba oferint una plaça a l’escola concertada.
parlin sempre i a tot arreu diversos idiomes ni que tot territori on es parli el mateix idioma formi necessàriament una sola nació. A tall d’exemples tenim Alemanya i Àustria (ambdós de parla alemanya sense ser una sola nació); Anglaterra i els EEUU (amb l’idioma anglès, però no sent una sola nació per separació en diversos territoris); Noruega i Dinamarca (amb la mateixa llengua però sense reunir els altres trets distintius); Geòrgia (amb el desenvolupament econòmic que acabà amb l’aïllament dels vells principats per fer un tot); valorar el tret psicològic
Si es vol evitar la sobreoferta educativa i cal reduir grups, aquests han de ser de l’escola concertada (desconcertant línies amb aquesta) i, així, augmentar d’una vegada el percentatge de places públiques del nostre sistema educatiu, que no arriben al 70% quan la majoria dels països europeus se situen per sobre del 90%. De fet, a països com Finlàndia o els Països Baixos, el percentatge de places públiques és del 97% i 99%, respectivament. Per tant, cal posar en el focus la necessitat de derogar d’una vegada el decret que regula els concerts educatius. Perquè aquest no només és el veritable origen de la segregació social sinó que a més perpetua les desigualtats, tal com demostren tots els estudis realitzats fins al moment. Si no hi ha la valentia per fer-ho, precisament en un moment en què cada cop més famílies aposten per l’escola pública, s’estarà perdent l’oportunitat d’avançar cap a un sistema únic d’educació pública i de qualitat, essencial per vetllar per la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.
Toni Yus Piazuelo
Tàrrega
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 100 paraules a: opinio@diarimes.com
i cultural (incloent la religió) amb Anglaterra, els EEUU i Irlanda parlant el mateix idioma, però formant 3 nacions diferents sobretot per la religió (catolicisme i protestantisme); Alemanya i els països Bàltics (amb vincles econòmics i veïnatge territorial però sense comunitat d’idioma); o la comunitat jueva de varis territoris però sense vincles econòmics, separats territorialment i sense el mateix idioma per considerar-se nació, etc. Així mateix, a casa nostra sembla que pels resultats electorals al País Valencià i les Illes Balears hi ha prou gent contrària a unificar els territoris de parla catalana; i que cal recordar que parlar una llengua no ho és tot per considerar integrada o bona gent a una persona (vist amb els atemptats de Barcelona). Però no obstant, el caràcter nacional no és un cop per sempre i, com tot fet històric, pot canviar segons les condicions de vida, té la seva història, el seu inici... i la seva fi, que es pot retardar (o impedir?) lluitant per preservar-la. Veurem.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Tothom que vegi a la professora d’anglès més petita del món ja la pot felicitar! Felicitats Mireia de part de tots els que t’estimen!
Lupe, hoy cumples 13 años ¡Muchas felicidades! Happy birthday! Besos, Blanca Carlota.
La nostra patateta creix i en fa 12! Segueix tan preciosa per dins com per fora. T’estimem Judith.
Hoy esta señorita cumple 13 años. ¡Muchas felicidades princesa! Disfruta de tu día y que nunca te falte tu sonrisa. ¡Te queremos mucho!
¡¡¡Yolanda, felicidades por tu brillante participación en la maratón de Barcelona y con esa cara de satisfacción!!! Eres una crack... besos de Milagros y Bernardo.
Hoy este hombrecito cumple 40 años. ¡Feliz cumpleaños guapetón! ¡Muchas felicidades y disfruta de tu día! ¡Te queremos muuuucho!
Un dels objectes exposats a la sala Sota de la subdelegació. Cedida Societat L’acte ha tingut com a eix central la figura de l’editor i poeta Carlos Barral
Redacció
La subdelegació del Govern a Tarragona va celebrar ahir el Dia Mundial de la Poesia amb un acte que ha tingut com a eix central la figura de l’editor i poeta Carlos Barral. El subdelegat del Govern, Santiago Castellà ha presidit un esdeveniment que també ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Calafell i Museu Casa Barral, que han cedit elements pertanyents a la vida i obra de l’autor per a fer una petita exposició al·lusiva. L’exposició es pot
Reus
Dolors Martí Miquel.
visitar fins al 4 d’abril a la sala Sota de la subdelegació del Govern a Tarragona en horari laboral de les 9 a les 17 hores. La celebració també ha comptat amb una taula rodona i un breu recital de poesia. Després ha tingut lloc una taula rodona amb la participació de Xavier Sabaté, polític i amic d’en Carlos Barral més Manel Gómez, tècnic de dinamització patrimonial de l’Ajuntament de Calafell i Juan Carlos Elijas, professor de literatura i poeta. Ha estat moderada per Manuel Rivera, editor i activista cultural.
Ha mort a 68 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h. al Tanatori. Rosita Rufà Veciana.
Ha mort a 89 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. al Tanatori.
Societat La Fundació Pere Badia de Torredembarra celebra el bicentenari amb un ampli programa d’activitats que es perllongarà fins a final de l’any. L’acte d’obertura va tenir lloc ahir i va comptar amb la participació del president de la Fundació i alcalde de la Torre, Eduard Rovira; la directora dels Serveis Territorials de Drets Socials a Tarragona, Mònica Alabart; el director de la Fundació Pere Badia, Carles Miracle, i l’arxiver i historiador Joaquim Nolla. La Fundació Pere Badia és una entitat sense ànim de lucre amb caràcter benefico-assistencial que actualment presta servei de Residència Assistida per a gent gran i de Centre de Dia del municipi. Després de l’acte de presentació del dimecres, el següent serà el 10 d’abril amb la signatura del conveni de cessió de fons documental de la Fundació a l’arxiu municipal. Redacció
¡Hace cuatro años que conocí el amor, felicidades Kira!
Exposicions
VINE AL MOLL DE LA CULTURA!
- Projecte OH! La Cúpula de la Sostenibilitat - Experiències immersives, artístiques i culturals. Refugi 1 Sala 3 – De l’1 de febrer fins al 30 d’abril.
- Exposició ‘Trobades amb l’etern Mastuset’. Tinglado 1 – Del 7 de març fins al 7 d’abril
- Exposició ‘Thorpeness i Stanwell’. Refugi 1 Sala 2 – Del 21 de març fins al 28 d’abril
- Exposició XXXI Col·lectiva Sindicat d’Iniciativa i Turisme de Tarragona. Refugi 1 Sala 1 – Del 20 de març fins al 28 d’abril
Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats
Agenda del Port del 21 al 27 de març de 2024
Agenda Segueix-nos!
Avui felicita als que es diuen:
Zacaries, Octavià, Deogràcies, Benvingut i Lea.
Espai patrocinat per:
ÀRIES
21/03 al 19/04
Avui pot ser que la lluna faci ressaltar més el teu mal humor enfront dels altres. Controla una mica més el teu geni serà un dia amb guanys.
LLEÓ
23/07 al 22/08
No temes pels teus assumptes econòmics en la jornada, estan protegits. Només es produiran alguns canvis materials. La teva intuïció et guiarà.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Serà una jornada bastant tranquilla si la vius sense donar-li major importància als problemes aliens. Viu amb intensitat el teu món interior.
TAURE
20/04 al 20/05
Notaràs una certa pesadesa al començament del dia, cosa que anirà desapareixent a mesura que et relacionis més amb els pròxims.
VERGE
23/08 al 22/09
El matí la passaràs sense cap problema amb els quals t’envolten, però en arribar la nit més d’un et portarà la contrària, cedeix una mica.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Hauràs de reforçar-te físicament ja que avui gastaràs molta de la teva energia. Al final del dia succeiran coses que compensaran tot més.
BESSONS
21/05 al 20/06
Bona jornada per a organitzar els teus papers els assumptes de la llar, últimament t’estaves deixant ara hauràs d’anar amb presses.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Et costarà bastant el concentrar-te en la teva labor, això no llevarà en res els suculents beneficis que podràs obtenir de les teves activitats.
AQUARI
20/01 al 18/02
No et quedis curt a l’hora d’expressar els teus sentiments envers els teus. El perdre et podria deprimir, mostra el teu costat afectuós.
CRANC
21/06 al 22/07
Encara que avui estaràs una mica dispers a última hora arribaràs a organitzar d’una manera sorprenent tot el necessari. Gaudeix del temps.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
L’excitabilitat que avui demostraràs serà font d’alguns conflictes. Per a alguns seràs centre d’atenció admiració, uns altres et criticaran.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Serà un dia molt interessant en el que a noves experiències es tracta. Un amor ja oblidat apareixerà de sobte això modificarà tots plans.
HORITZONTALS: 1. Capacitat singular sempre lligada a la creativitat. Sofre. 2. Érem feliços. Feu treballar els altres. 3. Riu europeu. Crit de gat. Cinta de cinema tallada. 4. Dones de Roma. Nen sense cor. 5. Enemic del ca. Diguem a mitges per la dreta. Quatre de les cinc vocals. 6. Gat decapi- tat. Relativa a l’óssa. Set a la qual li manca una. 7. Cua del gat. Nota que no comença. Cent. Dues de l’ull. Vocal. 8. Disciplina que fa cultura. Flor ver- mella. 9. Llevant l’herba. Nascut a Seül i invertit. 10. Excés de confiança. Metall valuós. Matrícula europea que torna. Un altre sofre. 11. Una afirma- ció. Humiliants. 12. Color morat i girat. Singular. Principi final de tots. VERTICALS: 1. Camp que ha vist ploure. Aigua que cau. 2. Mitja part. Conjunt de béns. 3. Ha cridat com un cavall. Escoltàveu. Un pal. 4. Girona antiga. Oest de Lleida. Estri tallat pel final. 5. Ve de lluny. Fi del món. 6. Final del tren. Iaios. Lletra semblant a la lluna. Sigla anglesa d’OVNI, al revés. 7. Posaran en condicions. 8. Diner popular. Indicació del nord.Vocals. Nota. 9. Nina sense cap ni peus. Fi al tacte. Mata de tiges blanques. 10. Mosca sense cap ni cua. Un zero. Fan elogis d’ells. 11. Estris. Una mica i sense límits. Extrems de tot. 12. Ortodoxos musulmans. Tres revolts seguits.
TARRAGONA:
Fullana Fiol, Bartomeu. Cristófor Colom, 1. Telèfon 977 214 517. Pujol Fite, Artur. Bloc Sant Joan (SPiSP).
Telèfon 977 200 413.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.
Telèfon 977 322 751.
Piqué, Joaquim - Piqué, Tania. Pl. Mercadal, 8. Telèfon 977 127 084.
SALOU:
Coret Herrera, Rosa i Miquel Enric. Sinies, 3. Telèfon 977 380 788.
VILA-SECA:
Mas Castelltort, Lourdes. Av. Verge de Montserrat, 24.
Telèfon 977 396 671.
CAMBRILS:
Borràs Cabacès, Blanca. Av. Diputació, 79. Telèfon 977 361 041.
VALLS:
Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23.
Telèfon 977 894 654.
EL VENDRELL:
Pelegrí Mateu, Maria Antonia. Margalló, 13.
Telèfon 977 009 688.
Solució: nivell mitjà
Anuncis classificats
VENDES
PÀRKING + TRASTER
Avgda. Andorra nº7 TARRAGONA. Tel. 636.564.323
PIS DÚPLEX EN VENDA A VALLS. 130m2, 3 habitacions. Gran menjador. Cuina independent. Bany y lavabo. Terrassa. Zona Pius Hospital. Preu. 54.000€. Tel. 607.903.361
LLOGUER
ESPAÑOLA 52, BUSCO HABITACIÓN tranquila para alquilar. Solo Mujeres. Tarragona ciudad. Solo Whatsapp 639.123.347
SALOU ES LLOGA HABITACIÓ C/ Tarragona 22, Edif. Élite. Nou i confortable. Tel. 649.831.644
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 8,5
M2 – 70 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
PROFESSIONALS
TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS.
Tel. 626.663.432 - Vicente. PINTOR ECONÓMICO. Tel: 642.094.115
REFORMES
FACHADAS Y REFOR-
MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
TERÀPIES
MASAJISTA Tarragona. Tel. 603.254.131
MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASATERAPEUTA.
Relax total. Particular. Tel: 663.195.232
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MASAJE ENTERO
CAMILLA. Privado. Tel: 604.390.445
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
VEN A RELAJARTE... Horas concertadas. Segur – Torredembarra. Tel: 678.086.847
MASAJES cita prèvia. Tel. 647.338.332
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
MAYCA CATALANA. Vive tus mejores masajes integrales. Disfrútalos!!. Llámame 692.780.087
ALTRES
ALQUILO HUERTOS en TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital.Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
Tel. 626.010.186
El
Màxima Mínima Estat del cel
Previsió pel Camp de Tarragona
Ambient assolellat en general, tot i que hi haurà algunes bandes de núvols alts i prims. A banda, creixeran algunes nuvolades durant la tarda al Pirineu, Prepirineu i altres punts de muntanya del quadrant nord-est.
Precipitacions
Durant la tarda, són probables alguns ruixats aïllats d’intensitat feble o localment moderada a punts del Pirineu. Puntualment podran anar acompanyats de tempesta. S’acumularan quantitats minses o localment poc abundants de precipitació. Solució dels mots encreuats
Festival Arbolí celebra aquest dissabte el Tukan Polen, una festa que
combina música,
poesia, dansa i natura, a més d’una sessió de memòria oral vinculada a la història local
La primavera es canta i es balla a Arbolí
El nom de la festa, Tukan Polen, és un joc sonor que vol fer referència a l’estrena de la primavera. Aquesta festa de periodicitat bianual, impulsada des de l’Associació Cultural La Devesa d’Arbolí, se celebrarà enguany aquest mateix dissabte, 23 de març, durant tot el dia en aquest poble del Baix Camp.
«Tot plegat va començar sent una petita festa en què organitzàvem algun concert i alguna cosa relacionada amb la poesia. Però amb el temps ho hem anat ampliant, i ara ja fem un programa força més extens», explica Ramon Oliver, president de La Devesa. Aquesta
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
entitat va sorgir l’any 2016 al mateix poble d’Arbolí, per iniciativa d’un grup de veïns que sentien la necessitat de tenir un punt de trobada, a més d’impulsar activitats culturals, socials i lúdiques en collaboració amb l’Ajuntament.
El Tukan Polen 2024 arrencarà a les 11 del matí de dissabte, amb un espectacle de dansa (Buits Corporals), a càrrec de la ballarina i coreògrafa Laia Cucó. A les 12 del migdia, la parada del tomb de Ca l’Arrel acollirà Mussara, un espectacle de petit format que s’estructura a través d’un diàleg entre música i paraules, amb Isabel Olesti i Adrià Grandia. Els ritmes tropicals i ballables arribaran
Manel de Falla, 12, baixos.
43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a.
43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat:
Contxi Joan
amb Plan B de Mama Calypso, que actuaran a les 13h a la plaça. Després del dinar popular, hi haurà una sessió de teatre amb l’espectacle Pas de pallassa. Un conte de Circ de la companyia de teatre Cia. Sifó a la Sala de Ball i, tot seguit, un concert a càrrec de la coral Cor Ciutat de Reus amb l’espectacle En Clau de Dona.
Aquest any, com a novetat, s’ha programat una activitat de memòria col·lectiva, que es farà després de dinar al Refugi d’Arbolí. Els organitzadors del festival han fet una crida perquè tothom que ho vulgui porti una fotografia i n’expliqui la història o el record que hi estan associats.
Per a més informació sobre els espectacles, així com els preus i opcions de forfets especials, es pot consultar la web de La Devesa (www.ladevesa.cat).
Laia Cucó, coreògrafa i ballarina. Cedida
Iniciativa local
La impulsora del festival és l’Associació La Devesa
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas [redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
La situació actual a Catalunya per obtenir el carnet de conduir s’ha convertit en un autèntic maldecap per a molts joves de casa nostra. Amb llistes d’espera que s’allarguen durant mesos i un sistema desbordat que no sembla poder satisfer la demanda creixent, els aspirants a conductors es troben en una carrera d’obstacles que posa a prova la seva paciència. Aquesta realitat, marcada per l’espera de dos a tres mesos només per presentar-se a l’examen pràctic, reflecteix un sistema que necessita una revisió profunda. Les autoescoles, desbordades per l’elevada demanda i limitades per la quantitat d’examinadors disponibles, lluiten per quadrar les pràctiques de conducció amb els seus alumnes.
Davant aquest panorama, no és sorprenent que molts joves optin per buscar alternatives més àgils i pràctiques, com és el cas d’examinar-se a ciutats com Conca. Aquesta «febre» no només es deu a la possibilitat de reduir significativament el temps d’espera, sinó també a l’oferta de cursos intensius que prometen preparar als alumnes en menys temps. Tot i que optar per alternatives com l’examen a Conca pot semblar una solució pràctica davant un sistema saturat i ineficaç, també és cert que aquesta tendència s’allunya del que significa esforçar-se per assolir els reptes que ens planteja a vida. Si bé l’actual escenari per obtenir el carnet és molt complicat ens cal també saber acompanyar els nostres joves a afrontar aquests reptes com una part essencial del seu procés de creixement i aprenentatge.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Distribució controlada:
Amb la col·laboració de:
