Número: 4.997
A fons 2 i 3
El gerent de Sirusa diu que unificar les empreses de gestió de residus seria el més eficient
Esports 25
El Nàstic i el Deportivo xocaran diumenge en un duel entre la millor defensa i el millor atac de la categoria
Opinió 29 Lourdes Camprubí i Reverté. Lluitem contra la pressió estètica: «Des del feminisme alcem la veu per lluitar contra aquesta opressió»
Economia
L’any passat va moure 33 milions de tones de mercaderies i ha assolit xifres de rècord en productes agroalimentaris 4
Tarragona 10
El CBT se suma a la commemoració del 8-M amb la disputa d’un partit amb exjugadores
Pàgines especials amb els actes previstos per commemorar el Dia Internacional de les Dones al Camp de Tarragona 19 a 24
Turisme 5
MSC vol atraure turistes de Madrid i que embarquin als seus creuers a Tarragona
Reus vol multiplicar per cinc l’aigua que recull de pous de «quilòmetre zero» del seu terme abans de 2025
Serveis 11
Urbanisme 6
Tarragona inaugura el carrer Orosi, on s’han soterrat les línies elèctriques
Entrevista El gerent de la Mancomunitat per a la Gestió Integral de Residus Urbans planteja unificar en un sol ens de titularitat pública Sirusa, Secomsa i totes les infraestructures de gestió de la brossa al Camp de Tarragona
Oriol Aymí
Vostè voldria una empresa pública de gestió de residus territorial. És a dir, unir en una sola empresa pública Sirusa i Secomsa.
«Sí. Que a totes les infraestructures de residus tant des de la fracció orgànica recollida selectivament fins als tractaments de la fracció resta i els seus rebutjos hi hagi una gestió unificada».
Una còpia a escala de l’AMB de Barcelona.
«La Sirusa d’allà és una altra empresa, també 100% pública, que és Tersa, i té tota una sèrie d’activitats: gestiona les deixalleries, i en fa la gestió de manera coordinada amb tota l’àrea metropolitana; també fa el mateix amb les plantes de voluminosos, o amb les minideixalleries, o amb les deixalleries mòbils. Quan tu pots realment organitzar una estructura que et permet tenir una visió de sector i de territori, ets molt més eficient que un ajuntament sol, per molt gran que sigui».
Per què?
«Perquè no generarà l’economia d’escala suficient, per tal que li surtin unes despeses raonables».
Ho veu claríssim. I com és que no ho hem fet encara?
«La dificultat més gran és la voluntat d’agregar-se, la voluntat realment de treballar plegats per un objectiu comú. I aquesta dificultat s’ha manifestat moltes vegades en temes de governança».
Falta acord en decidir qui ha de manar
«Exacte. El que sí està clar és una cosa: si nosaltres volguéssim mancomunar-nos tots els ajuntaments del
Objectius comuns
«La dificultat més gran és la voluntat d’agregar-se, la voluntat de treballar realment plegats per un objectiu comú»
Camp de Tarragona amb un organisme únic, això seria ingovernable. Si resulta que
aquesta governabilitat ha de venir a través dels consells comarcals, com és el nostre
Valents en la diferència
«Fent el mateix que hem fet no assolirem els objectius ambientals. Hem de fer coses diferents, ser disruptius, i ser valents»
acord-marc, o per altres ens.... jo crec que seria el més lògic. Crec que no hem de posar
més estructures. Al contrari, hauríem de simplificar-les». L’acord-marc...?
Armengol Grau (L’Hospitalet de Llobregat, 1958) deixarà el seu càrrec a la Mancomunitat per a la Gestió Integral de Residus Urbans de Gestió de Residus en les properes setmanes. És llicenciat en ciències químiques per la UB i MBA per Esade, ha treballat des de 1993 al sector dels residus i des de 2017 com a gerent a Sirusa. Per al seu successor té un missatge clar: «Té el repte de tenir aquesta visió de territori i de pensar que això ho fem avui així, però d’aquí a dos dies ho hem de fer d’una altra manera. Aquí no és qüestió de fer més Centres d’Assistència Primària ni de construir més quiròfans. Aquí del que es tracta és de fer medicina preventiva. I intentar imbuir el territori de la importància d’un canvi cultural per generar menys residus».
«Fa uns tres anys, ens vam emmirallar en un acord del Maresme i el Vallès Oriental, on passava una cosa similar. El Vallès Oriental tracta la matèria orgànica d’aquests dues comarques i Mataró té una planta de valorització energètica. Caram, semblava el Baix Camp i el Tarragonès! I a més a més, vam veure que la Conca de Barberà tenia un abocador que volia tancar, però per tancar-lo necessitava tenir clar que les seves fraccions rebuig haurien d’anar a algun lloc». Li podríem dir un pla territorial de residus perfectament.
«I és un exemple d’avantatges ambientals. Podem tancar un abocador si aconseguim que les fraccions que hi envia aquesta comarca es gestionin millor. A partir d’aquí, la cosa comença a créixer: veiem que a l’acord també hi ha de ser el Baix Penedès, perquè ja es tracten els seus residus al Baix Camp. Fixi’s: ja tenim també el Tarragonès, l’Alt
«A mesura que augmenti la recollida selectiva serem capaços d’arribar a més comarques»
Camp i la Conca de Barberà». Pràcticament tot el territori.
«La idea de l’acord-marc és que representa duplicar les persones a les que fins ara la mancomunitat donava servei i amb un valor afegit: tarifa única per tots els ajuntaments, i que aquests puguin anar a la planta que tinguin més a prop, limitant l’impacte ambiental».
Llavors els residus del Baix Penedès no anirien al Baix Camp.
«No, la majoria es quedarien al Tarragonès. I a la Mancomunitat també hi ha Reus i Cambrils. Els seus residus vindrien aquí, a Tarragona?
No, anirien a Botarell, per lògica».
I així la planta de Sirusa guanyaria capacitat.
«I podria captar més tones de residus del nord, perquè aquests productors grossos com són Reus i Cambrils anirien a la planta que tenen més a prop. I el propi acord ja parla de creixement, de que es vagin adherint més comarques a mesura que tinguéssim la capacitat. Però no estic parlant d’increments de la capacitat de tractament de residus, sinó de decrements de la generació. El que necessitem és que creixi la recollida selectiva perquè, si no creix, quedarem topats».
Però encara no hi som en aquest escenari....
«Tenim molt clar que el camí és aquest. L’acord marc, si va una mica endarrerit, és per les inversions que cal fer. Si tot va bé, sobre l’any 2029 estarà llest i tindrem les infraestructures fetes. Parallelament s’han de fer molts esforços per incrementar la recollida selectiva».
El que tenim ara són moltes autoritats governant cadascuna el seu territori, per separat.
«Si una comarca és competent en gestió de residus i vol donar servei als seus ajuntaments...ho ha de fer.
Però corre el risc de que quan apareix una planificació supracomarcal hi hagin decisions que s’han pres que no encaixin».
Alguna en particular?
«Per exemple, habitualment no s’ha utilitzat el principi de proximitat. Moltes vegades,
per por, es col·loquen plantes allunyades de la generació. I això, en el fons, acaba sent un problema. Hi ha plantes que estan molt lluny, i això provoca més desplaçaments de camions....i ho fa més car tot plegat. S’ha de tenir visió de territori però molt orientada a principis ambientals bàsics, que són de pur sentit comú».
El que planteja és una petita revolució
«El 2035 estem obligats a no portar a abocador més del 10% del que generem. Estem al 34%. Si pensem que fent allò que hem fet sempre ho aconseguirem, anem malament. Per tant, hem de fer coses diferents, ser disruptius, i ser valents en aquesta disrupció. Crec que nosaltres tenim un entorn que podríem ser un exemple de com fer les coses ben fetes. Tenim les ubicacions, no estem demanant de fer més plantes....l’únic que hem de fer és ser capaços d’aprofitar-ho tot millor però, per fer-ho, ens hem de seure i consensuar coses».
Per on començaria?
«El primer que necessitem és entendre la necessitat d’agregar-nos, veure els beneficis i la valentia per tirar-ho endavant. Perquè dic valentia? On està el Consell Comarcal del Barcelonès?».
Ha desaparegut.
«Per lògica. Una àrea metropolitana absorbiria els consells comarcals, perquè el primer que passaria és que tots els actius de residus dels consells comarcals passarien a l’àrea metropolitana, i la mancomunitat, també. La mancomunitat també desapareixeria. A certs consells comarcals, si els treus la responsabilitat dels residus, es queden amb poques funcions. I això també s’ha de tenir en compte».
Demana valentia a la classe política.
«Ho dic perquè veig la necessitat, i això potser és allò més fàcil i potser també allò més demagog. Jo faig l’anàlisi, el diagnòstic i proposo una teràpia. Si algú creu que aquest és el camí, el que ha de fer és crear l’arquitectura jurídico-administrativa que calgui per poder-ho tirar endavant».
Oriol Aymí
ACatalunya es recicla un 45,3%, que no és pas cap gran cosa si tenim en compte que Europa ens demana el 55% per l’any que ve. Però és que al Camp de Tarragona la xifra és encara més minsa, el 42,4%. A Tarragona i Reus és on la situació és més alarmant: un 37%, segons dades de la Mancomunitat. «A Dinamarca, a Holanda... És cultural, ho fan des de petits. Al final, tu pots comprar tecnologia, i nosaltres tenim la millor...però a ells els hi funciona» lamenta Grau, i apunta a una gran diferència: «allà si ho fas malament et claven una castanya que et deixen distret. Aquí és molt estrany que multem per aquestes coses». En canvi, a les comarques més despoblades el reciclatge funciona millor. La Conca de Barberà recicla un 80%, i el Priorat gairebé un 60%, en bona mesura per una recollida diferent als contenidors que sol haver-hi a les ciutats, i que inclou el porta a porta.
Propera pujada de preus «Fins ara no s’ha cobrat el preu real, i Europa ha dit que això s’ha acabat». Grau assegura que han passat a la història els anys de carregar al pressupost municipal una part del cost de la brossa, i explica que la recent transposició de directives comunitàries causarà en pocs anys un increment «important» de taxes. És l’aplicació de
La gestió de la brossa al Camp de Tarragona
El ‘tantsemenfotisme’ i la manca d’un model eficient de recollida a les ciutats posen el Camp de Tarragona com a exemple del que no s’ha de fer
Algunes dades
Brossa generada per habitant Camp de Tarragona 558 kg/any
Terres de l’Ebre 535 kg/any
Girona 591 kg/any
Lleida 418 kg/any
Barcelona 438 kg/any
Recollida selectiva respecte brossa generada
Conca de Barberà 77,24%
Priorat 58,92%
Alt Camp 43,58%
Baix Camp 43,30%
Tarragonès 39,01%
Dades de l’Agència de Residus de Catalunya corresponents a 2022 que no tenen en compte la runa
l’estereotip del nord-europeu protestant i el mediterrani caòtic. La qüestió cultural és el gran problema a resoldre a les ciutats del Camp de Tarragona . «No sé com s’hauria de fer»,
confessa Grau que, tanmateix, planteja una possibilitat: «Seria caríssim fer campanyes permanents al carrer... Però al final ens hem de preguntar si ens convé».
L’apunt
Secomsa no veu una fusió amb Sirusa
Sí a un comandament territorial únic que planifiqui i ordeni els fluxos dels residus, però que tant Sirusa, al Tarragonès, com Secomsa, al Baix Camp, continuin coexistint de manera independent. Aquesta és la posició que han detallat fonts de Secomsa a aquest mitjà. «Abans de crear una empresa tipus Tersa, s’hauria de desenvolupar el conveni marc de col·laboració entre els consells comarcals i la Mancomunitat, sota la coordinació de l’Agència de Residus de Catalunya», afegeixen aquestes mateixes fonts.
Economia La sequera i la guerra a Ucraïna provoca unes xifres rècord dels productes agroalimentaris
Oriol Castro
«Són xifres per treure pit». Això va expressar Saül Garreta, president del Port de Tarragona, en la presentació dels resultats de l’any passat. L’Autoritat Portuària ha augmentat un 9,9% el tràfic de mercaderies el 2023 respecte del 2022. La xifra total és de 33 milions de tones mogudes, situant-se com el port que més creix a Espanya en el darrer any.
El 63% de les tones transportades són de productes líquids, mentre que el 31% són sòlids. D’una banda, pel que fa als líquids, destaquen les gairebé 10 milions de tones de cru de petroli, «ja que enguany no hem tingut parada a Repsol», va apuntar Garreta. «Si això canvia, que acabarà passant, ara és el moment de preparar-nos», va alertar el president. En aquest sentit, va destacar «l’esforç ingent» que està fent la indústria petroquímica per impulsar la transformació energètica al territori, perquè «o la fem, o ens la faran».
De l’altra, pel que fa als sòlids a lloure, el 2023 va suposar un any de rècord històric, amb més de 10 milions de tones. Aquestes xifres s’expliquen per dues raons: la guerra a Ucraïna i la sequera. El país presidit per Zelenski protagonitza el 42% dels productes agroalimentaris. També destaca el paper de Bulgària i Romania, amb un 25% dels moviments. Unes xifres que es mantindran «estables els pròxims anys, segons va apuntar Ramón García, director general del Port.
«Els cereals que no es poden produir al territori han d’arribar d’alguna banda», va indicar García. En aquest sentit, el president va exposar que la situació «s’ha de
La xifra
64,5
Milions d’euros
Ingressos assolits a l’exercici del 2023, al voltant de 200.000 € menys que l’exercici anterior
«El Port és un aliat dels pagesos. Part del cereal és necessari per a les granges»
corregir», però que no es pot «demonitzar» els ports. A més, Garreta va afirmar que el Port «és un aliat» dels pagesos, ja que part d’aquest cereal «és necessari per a les pròpies granges dels ramaders». Els dirigents també van destacar l’augment de més del 20% del tràfic de fruites tropicals, però van apuntar que es necessita
Procedència dels productes agroalimentaris
Construir molins flotants
200 metres d’alçada i una plataforma com un camp de futbol. Així són els anomenats molins offshore, els aerogeneradors flotants. «Aquests molins no es poden construir a cap altre lloc que al Port», va assegurar el president de l’Autoritat Portuària, Saül Garreta. El Port de Tarragona fa mesos que negocia amb més d’una desena d’empreses del sector l’impuls de la indústria a la ciutat. «Ja tenim l’experiència. Ara, moltes inversions es posaran en funcionament alhora i podrem donar resposta a la demanda», va afirmar Garreta. Aquests nous aerogeneradors podrien generar entre 15 i 20 MW.
«més regularitat en el transport ferroviari perquè molts pagesos en volen exportar». «Som els principals importadors de kiwis de Nova Zelanda, però molts contenidors tornen buits. Hem d’intentar que tornin plens de pomes de Lleida o productes del territori», va indicar Garreta.
Ser exportador de vehicles Més enllà, davant aquestes dades, Garreta té un objectiu clar: «Tenim la maduresa suficient per a augmentar el tràfic de càrregues generals, que ara és només del 6%. Són xifres molt baixes». Per a revertir-ho, el president destaca dos sectors. En primera instància, la indústria automobilística, ja que el Port de Tarragona és un gran importador de cotxes asiàtics, sobretot de Corea. «Empreses del sector implementaran bases a Europa i ens hem de preparar per ser-hi aliats i donar resposta a les seves necessitats. No és el mateix ser exportador que importador», va remarcar Garreta.
En segona instància, el tràfic dels animals vius, ja que només Cartagena i Tarragona són els ports amb aquest tràfic a tot el país. Tot i això, a la ciutat manca «corregir una anomalia» i és que l’Autoritat Portuària no disposa d’un servei d’inspecció 24 hores. «Hi estem treballant i ja ho hem demanat a l’Administració. El subdelegat del Govern, Santiago Castellà, està liderant les negociacions», va exposar García.
40% més d’ingressos
Tots aquests moviments suposen uns ingressos totals de més de 64 milions d’euros, una xifra molt semblant a la del 2022. En l’última dècada, els ingressos han augmentat un 40%. El bon moment del Port de Tarragona s’exemplifica en el balanç EBITDA, un paràmetre que indica la salut d’una empresa, que se situa en els 34,9 milions d’euros, «el millor dels últims anys». Respecte a l’endeutament de la companyia, Garreta va explicar que «està controlat» i que es troba en els 36 milions d’euros. Les inversions del 2023 van suposar 16 milions d’euros. «El Port no estirarà mai més el braç que la màniga», va reblar el president.
Immobilitzen un vaixell per risc de contaminació
Medi Ambient La
Capitania Marítima de Tarragona va ordenar ahir immobilitzar un vaixell al Port de Tarragona per risc de contaminació. Durant una inspecció, duta a terme dins del Memoràndum de París per al control dels vaixells per l’Estat rector del port, es van detectar deficiències en els equips que s’han de portar a bord per garantir la seguretat i prevenir la contaminació. Un fet que vulnera la normativa relacionada amb la seguretat i la protecció marítimes. La Capitania va obrir un expedient sancionador, el va immobilitzar i va imposar una garantia de 70.000 euros, que hauran d’abonar-se a la caixa General de Dipòsits del Ministeri d’Hisenda. El vaixell, de bandera d’Indonèsia i anomenat Bull Flores, no podrà tornar a navegar fins que no aboni la garantia i resolgui les deficiències detectades en la inspecció. Redacció
Turisme La companyia estudia com atreure turistes de Madrid amb paquets de trasllat i estada de cap de setmana
ACN
L’empresa MSC vol potenciar Tarragona com a port d’embarcament de creueristes de països com Alemanya, Anglaterra o del nord d’Europa. El director general d’MSC Cruceros a Espanya, Fernando Pacheco, va explicar ahir que la companyia està treballant en paquets turístics que incloguin el viatge des del país d’origen en avió fins a l’aeroport de Barcelona i després el trasllat per carretera fins a Tarragona, on començarien el creuer per la Mediterrània. Una altra opció que estudien és atreure públic de Madrid i altres zones de l’Estat perquè facin servir el port tarragoní
com a origen i final del seu creuer, amb ofertes que podrien incloure el trasllat amb autocar o tren i una estada de cap de setmana a la ciutat. Pacheco, durant una conferència a la Cambra de Comerç, va exposar els plans de la naviliera per aquesta temporada. D’entrada faran dos escales més a Tarragona que l’any passat, fins a les 28. Això els permetrà arribar als 122.000 viatgers, per sobre els 83.800 del 2023. El vaixell d’enguany serà més gran que el que feia el recorregut l’estiu passat i superarà els 4.000 passatgers en cada visita. La ruta que farà l’embarcació serà Tarragona, Marsella, Livorno, Civitavecchia (Roma),
La companyia farà dos escales més a la ciutat que l’any 2023 i arribarà a les 28
Gènova i València. Alhora, el directiu va apuntar que als 83.800 passatgers que van portar a Tarragona el 2023 els van vendre 6.375 excursions. Les més demandades van ser la visita pel centre històric de la ciutat, PortAventura i la combinada de PortAventura més Ferrari Land. Pacheco va comentar que, en comparació amb altres destinacions, a Tarragona els visitants compren menys excursions, fet que va
Delegat de zona de Meisa, empresa participant en la parada de OPMS de Repsol
«En seguretat sempre hem d’optar al 10 i el factor humà és el més important»
Meisa és una de les empreses participants en els treballs de la parada de Repsol i un exemple clar del compromís amb la
Redacció
Gran part de l’àrea de química derivada del complex industrial de Repsol a Tarragona es troba des del passat 15 de gener en parada general programada. En total, més de 50 dies dedicats a revisions periòdiques, reparacions, substitucions d’equips, noves inversions... amb més de 2.300 persones dedicades en exclusiva i centenars de tasques programades i planificades al detall. Un repte majúscul que aquests dies encara ja la seva recta final. Un bon moment per a conèixer de prop alguns dels seus protagonistes. Meisa té un total de 220 persones treballant a la parada de Repsol.
Aquesta empresa de serveis realitza projectes de fabricació d’equips, enginyeria de muntatges, manteniments i grans reparacions, entre altres accions pròpies de parades com la que s’està fent en el complex industrial de Repsol. Garantir la seguretat en els treballs centra bona part del seu dia a dia a la parada.
—En l’àmbit de la seguretat, com us coordineu?
seguretat
Hem arribat a tenir fins a set tècnics de prevenció de riscos laborals. A més d’adequar-nos a la normativa, tenim format a gairebé el 90% de la plantilla com a recursos preventius.
—Quines accions concretes feu pel que fa a seguretat?
justificar per la «comoditat» del port.
Surt al pas de les crítiques Pacheco va sortir al pas de les crítiques al turisme de creuers. Sobre la massificació, va dir que en ciutats com Barcelona els creuers només representen el 7% dels turis-
tes, però que en canvi aporten un 14% dels impostos relacionats amb el turisme. Pel que fa a la sostenibilitat, va exposar diferents exemples en els quals treballa l’empresa, com ara un vaixell que ja ha aconseguit navegar quatre dies seguits sense generar emissions de CO2.
seguretat mitjançant vivències personals. CEDIDA «Tenim una responsable de seguretat a planta i hem arribat a tenir fins a set tècnics de prevenció de riscos laboral»
—Tenim una responsable de seguretat que és sempre a la parada i un equip de tècnics en obra.
—A les 7 del matí, parlem amb la gent sobre el que van a fer i a les 7.15 h, acudeixen als brífings organitzats per Repsol. Després anem per planta i fem unes xerrades personalitzades, a grups petits de dues o tres persones. L’objectiu és
fer-los veure tots els riscos que, quan estem immersos en el dia a dia, no som capaços d’apreciar com, per exemple, la necessitat de mantenir l’ordre i la neteja en la zona de treball.
—Per què dediqueu tants esforços a les xerrades de seguretat?
—En seguretat sempre hem d’optar al 10 i el factor humà és el més important. Hem de fer canviar la perspectiva dels nostres companys, no n’hi ha prou amb donar-los formació, per
això, dins de la companyia, nosaltres tenim algunes mesures d’acció per a fer-los veure diferents experiències. Per exemple, si un company ha tingut un accident greu, visita totes les nostres delegacions per a explicar en primera persona el que li ha passat i així conscienciar sobre la necessitat de seguir les normes de seguretat. També hem implantat en aquesta parada un sistema de premis entre els treballadors.
—Com rep la gent les consideracions que els feu?
—Nosaltres som sempre a planta i ho veuen com una cosa normal. El que fem és explicar per què cal actuar d’una forma o d’una altra i tractem d’explicar les nostres pròpies vivències. D’aquesta manera, a través de les vivències, ells podran treure conclusions i aprendre. Mai parlem amb caràcter agressiu o policial, sinó que intentem fer-los veure que un petit descuit, com apujar-se les ulleres un moment perquè s’han embafat, pot tenir greus conseqüències.
Urbanisme Els veïns i els comerciants celebren la transformació d’un dels eixos vertebradors del barri
John BugarinTarragona va viure ahir l’esperat acte d’inauguració del remodelat carrer Orosi. Més de tres anys han passat des que es va presentar el projecte de pacificació d’una de les vies més importants de la Part Baixa, la qual connecta l’estació de trens amb el centre de la ciutat. Ara, les obres ja han finalitzat i el carrer presenta una cara completament renovada. Més color, vegetació, espai per als vianants i, fins i tot, més llum natural. Aquesta remodelació, que ha aportat aire fresc a la zona, marca l’inici del procés de dignificació i revitalització que viurà el barri durant els pròxims anys. El full de ruta a seguir és el Pla Integral de la Part Baixa (PIPB), un projecte que es va presentar el passat
mes de febrer i que contempla més de 25 actuacions de millora en l’àmbit urbanístic, comercial, social i cultural.
«Amb la pacificació del carrer Orosi comencem la transformació d’un eix vertebrador, que ha de servir per cohesio-
nar i dignificar la Part Baixa», afirmava l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, qui va presidir la inauguració.
Graduats Socials El Col·legi de Graduats Socials de Tarragona va inicar ahir la 29a edició de les seves Jornades de Dret Laboral i de la Seguretat Social, una cita formativa amb la qual, de manera anual, aconsegueix aplegar més de 200 professionals arribats de diferents punts de l’Estat. Sota el títol Debat
sobre les més recents reformes laborals, aquestes jornades tenen la voluntat de ser un punt de trobada per als professionals del Dret Laboral i de la Seguretat Social que vulguin estar al dia de les darreres novetats laborals i conèixer la jurisprudència en aquesta matèria Redacció/Gerard Martí
d’«un carrer important per al barri i la ciutat». «És una de les entrades a Tarragona i connecta amb els carrers Unió i Apodaca, una de les artèries principals», assenyalava la representant veïnal.
Inversió de 600.000 euros
S’han soterrat les línies elèctriques aèries i s’ha renovat el clavegueream
«No ha estat fàcil, però a la vista està que ha valgut la pena», va assegurar el batlle. D’altra banda, per posar en valor la tasca duta a terme per l’anterior govern per posar en marxa el projecte, va dedicar unes paraules d’agraïment al conseller Xavi Puig (ERC), anterior responsable de l’àrea de Territori. També ho va fer la presidenta de l’associació de veïns (AV) del barri del Port, Mari Carmen Puig, qui apuntava que «veure canvis al barri il·lusiona».
Tant els residents com els comerciants de la zona han celebrat la transformació
La remodelació d’Orosi, que ha costat 559.911,27 euros, ha comptat amb una subvenció de la Diputació de Tarragona. La directora delegada del Pla d’Acció Municipal de l’ens provincial, Sílvia Puerto, va explicar ahir que «obres com aquesta serveixen per identificar amb claredat l’acció de la Diputació als municipis i el seu impacte en el benestar de la ciutadania».
El projecte, dissenyat per l’arquitecte Ramon Corbella, ha inclòs el soterrament de les línies elèctriques aèries i la renovació del clavegueram. A més, s’ha col·locat nou arbrat i jardineria al carrer Orosi, que ha passat a ser de plataforma única, creant un espai més segur i accessible per als vianants, que tindran prioritat. També s’han instal·lat bancs de formigó antivandàlics, noves papereres i un espai per aparcar bicicletes i patinets.
El ‘Programa de barris’ impulsarà la rehabilitació energètica d’edificis a sis barris tarragonins
Habitatge L’Ajuntament disposa de més de 8 MEUR dels fons europeus Next Generation
Redacció
Sis barris de la ciutat de Tarragona es beneficiaran de les subvencions destinades a la rehabilitació d’edificis d’habitatges amb criteris d’eficiència energètica, en el marc del Programa de Barris L’Ajuntament de Tarragona disposa de 8.179.512,12 euros dels fons europeus Next Generation per dur a terme aquestes actuacions.
Les subvencions d’Entorns Residencials de Rehabilitació Programada (ERRP) s’adrecen a comunitats de propietaris de sis barris escollits pel consistori, que ha considerat prioritaris per l’estat en què es troben els seus edificis. Aquests són l’Eixample, els Barris Marítims, Torreforta i Campclar, Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador i Bonavista. Els ajuts poden arribar a cobrir el 100% de l’actuació en
entorns vulnerables i el 80% en els que no ho siguin.
En cadascun dels barris se seleccionarà un edifici tipus per realitzar un estudi previ que permetrà identificar les mesures d’eficiència energètica amb l’impacte més elevat i, gràcies a la subvenció, amb el mínim cost possible pels propietaris. L’objectiu d’aquesta iniciativa és que els veïns i les veïnes puguin veure un cas real aplicat a un edifici del seu barri i que aquest edifici serveixi com a referent.
Ahir, el Servei Municipal d’Habitatge i Actuacions Urbanes va organitzar la Jornada d’impuls de la rehabilitació energètica d’edificis d’Entorns Residencials de Rehabilitació Programada (ERRP) a Tarragona, per a veïns, administradors de finques i col·legis professionals de tècnics de la construcció.
Societat Clients de l’establiment de Parc Central denuncien que han deixat sessions pendents i «no retornen els diners»
John Bugarin«Han tancat les seves portes sense avís previ. S’han quedat tots els diners i hem perdut vuit sessions valorades en 900 euros». Aquest és el testimoni d’un dels molts clients que s’han vist afectats pel tancament sobtat de l’establiment de Centros Único al Parc Central. Són desenes les persones que havien pagat els seus tractaments per avançat i, ara, temen que no podran acabar-los ni recuperar els seus diners. Alguns d’ells, els quals se senten «estafats», ja han optat per la via judicial.
Segons ha explicat un client a Diari Més, el centre de medicina estètica de Centros Único Tarragona li va fer arribar un missatge a través de Whatsapp. «Ens veiem en l’obligació d’informar a tots els nostres pacients el tancament imminent del centre ubicat al Parc Central, el pròxim 21 de febrer, amb desconeixement de quan es tornarà a obrir de nou», deia aquest. «El vam rebre 24 ho-
res abans de la seva clausura», indica l’afectat. A més, en aquest comunicat, que també es va penjar a la porta de l’establiment, s’informava que qui volgués realitzar els seus tractaments pendents, ho podrien fer en altres clíniques de la marca. «Vam trucar al telèfon d’atenció al client i ens van dir que no era així», apunta
ícia, pertany a una societat privada anomenada Centros Medicina Estética Melvan SL. «La responsabilitat de donar continuïtat als tractaments és exclusiva de la societat titular d’aquest establiment, amb qui s’han contractat els serveis», apunten des de la marca.
Sense rebre cap avís Alguns clients ni tan sols van rebre l’avís per part del propietari del negoci sobre el tancament. És el cas de Mireia Ibáñez, una altra de les afectades. «Em van recomanar que comprés un pack de depilació làser i vaig pagar 500 euros per sis sessions. El 12 de febrer va ser la primera i a la setmana següent em vaig assabentar que havien tancat». «No vaig rebre cap missatge, vam intentar contactar amb ells i altres centres propers, però no van respondre», diu. Ibáñez explica que també va patir el tancament dels centres Ideal, un mediàtic cas que va deixar milers de damnificats arreu de l’Estat.
Els tríptics formen part del projecte de renovació del museu. Aj. Tarragona
El tancament va ser sobtat i les solucions que van oferir als afectats no han servit
el client damnificat, qui assegura que Centros Único els ha informat que el centre de Parc Central, que funcionava sota la fórmula de franqu-
«A mi m’han deixat penjada amb uns tractaments de bellesa i làser que oscil·len els 1.000 euros» o «han tancat la clínica de Tarragona sense donar solucions i, el més important, sense retornar els diners» són algunes de les ressenyes que els clients han publicat de forma recent sobre l’establiment de Centros Único. Els afectats se senten desemparats i busquen, desesperadament, una solució.
Cultura El Museu d’Història de Tarragona ha estrenat aquesta setmana una nova imatge pels seus tríptics informatius. A més, els papers estan editats en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès. «Les novetats són molt destacades i responen a la necessitat d’actualitzar i fer més atractiu el contingut i la imatge dels nostres
recintes i monuments» segons va apuntar el conseller de Patrimoni de l’Ajuntament, Nacho García. Els tríptics, dels que se n’han imprès uns 500.000 exemplars, ja es poden obtenir en els diferents museus de manera física, tot i que es planteja que també es puguin consultar de manera digital pròximament. Redacció
Gastronomia Serà un local de més de 400 metres quadrats amb una proposta pionera
Redacció
El Centre d’Oci de les Gavarres a Tarragona comptarà amb el primer KOBA, un concepte de restauració totalment nou i el nom del qual sorgeix de les dos primeres síl·labes de les paraules Korean Barbaque. Aquest nou establiment s’obrirà gràcies a un acord aconseguit amb AdS Retail Real Estate, companyia seleccionada per OCINE per a la comercialització dels seus espais en aquest centre de lleure. Es tracta d’un local de més de 400 metres quadrats que arriba per a «completar la gran oferta gastronòmica que ofereix el Centre d’Oci de les Gavarres», va destacar Josep Mª López Carballo, CEO d’AdS Retail Real Estate. «Estem molt il·lusionats d’haver gestionat aquest contracte de lloguer d’aquest nou es-
tabliment, que estem segurs que tindrà molt d’èxit entre el públic», va afegir Josep Mª López Carballo. Shijie Ji, un dels principals propietaris d’aquest nou local, va explicar que esperen poder inaugurar el restaurant durant l’estiu d’aquest any. «Estem molt contents amb aquest projecte», va apuntar. «Les gestions amb AdS Retail Real Estate per a la tramitació del contracte de lloguer del local han estat molt fàcils i àgils», destaca l’empresari.
Concepte innovador
«Creiem que aquest concepte innovador de gastronomia encaixarà molt bé entre tots els públics, especialment entre la joventut», va assegurar Marc Gil Ventura, copropietari del negoci. «A tota la província de Tarragona no existeix un establimient igual», va concloure.
Cultura L’agrupació va participar en l’últim Carnaval de Cadis
Una xirigota és una comparsa de Carnaval que, mitjançant cançons humorístiques, fa allusió a conflictes locals i del dia a dia. Una de les agrupacions que ha portat aquesta tradició, típica a Cadis i les Illes Canàries, és La de las Chiri, la primera i única xirigota formada per només dones a Tarragona.
Inicialment anomenada
Chirigota femenina de Tarragona, va néixer l’any 2019, després de separar-se de la Chirigota d’homes de Tarragona. «Sentíem la necessitat d’abordar certs temes des
d’una perspectiva feminista, i en un grup amb homes era complicat», expressa Roser Maturana, una de les seves membres.
El grup final està format per dones d’entre 27 i 60 anys, amb diferents background professionals, però que han trobat en la xirigota un «espai per a desfogar-se». També fan altres activitats juntes, com calçotades o viatges; enguany, per exemple, van participar en el Carnaval de Cadis per primera vegada, on hi tornaran l’any que ve. Maturana explica que també tenen actuacions planificades per aquest 2024, a pobla-
cions com l’Arbolí o el Morell. «És la primera vegada que ens truquen», declara i expressa que «sembla que cada vegada ens coneix més gent».
L’infern arriba a la ciutat Dotze éssers provinents de l’infern, vestides amb robes negres i cabells roigs, arriben a Tarragona. La seva intenció? Executar l’extinció humana, al so d’una guitarra i un bombo.
Aquesta és la història que, sota el títol Hasta aquí hemos llegao, Las de la Chiri ha creat per aquest 2024, fruit del treball de tot un any. Així ho afirma Maturana, qui també és la
L’Ajuntament lliura els nous punts de llibre ‘Dones Tarragonines’
Cultura L’objectiu és reconèixer la trajectòria de les dones de la ciutat
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona va lliurar aquest dimecres els punts de llibre número 46, 47 i 48 de la col·lecció Dones Tarragonines a Maria Dolors Roigé, Hortènsia Grau i M’bamoussa Dembele. Aquests punts de llibre tenen la finalitat és reconèixer la destacada trajectòria i els valors socials de les dones de la ciutat.
Roigé compta amb àmplia trajectòria i reconeixement en el món de la pedagogia. Va estudiar a l’escola Saavedra i va ser educada amb el mètode Montessori. La seva primera experiència com a mestra va ser a Torreforta. Va fer estades a diferents països d’Europa per conèixer i aplicar mètodes actius al seu ensenyament.
Hortènsia Grau és una reconeguda mestra d’educació especial, pedagoga i antropòloga. Va formar part del
Imatge del reconeixement a Roigé, Grau i Dembele. Cedida
govern de la Generalitat del 2007 al 2010, sent la primera directora dels Serveis Territorials del Departament d’Interior i Relacions Institucionals i Participació que va impulsar polítiques de recuperació de la memòria històrica. M’bamoussa Dembele ha estat la tercera dona reconeguda. Va passar la seva
infantesa i joventut entre les ciutats de Koutiala i Bamako; i va venir a Catalunya quan es va casar amb el seu marit. Es manifesta en contra de la mutilació genital femenina i ha fundat l’associació Invisibles, una entitat sense ànim de lucre per bastir llaços entre cultures i ajudar a les dones que viuen en el seu continent.
Las de la Chiri està formada per 12 dones d’edats compreses entre 27 i 60 anys
compositora de les diferents parts que conformen una xirigota: presentació, pasodobles,
cuplés, estribillo i popurrí Maturana explica que el procés creatiu comença per escollir la història i el ‘tipus’, és a dir, el personatge que volen encarnar. «Hem anat de nàufragues, superheroïnes velles, etc. En aquesta ocasió, hem volgut ser éssers de l’infern». Les dotze membres de l’agrupació s’encarreguen de disse-
nyar les disfresses i comprar tots els materials. A continuació, els assajos comencen el setembre, en un local que els cedeixen.
Pel que fa a la part de creació de la lletra, Maturana destaca que, tot i que és la compositora principal, la resta de membres també aporten el seu granet de sorra.
Redacció
El Club Bàsquet Tarragona va acollir ahir al pavelló del Serrallo un partit amistós entre les exjugadores de l’entitat blava en el marc de la campanya de la Federació Catalana de Bàsquet (FCBQ) #DemanaCanvi. El club tarragoní, lligat amb força amb el bàsquet femení, va reunir ahir les dones que van obrir camí en el club i en el món del bàs-
quet en un partit amistós en el qual, més que el resultat, el més important va ser la unió sobre la pintura sota els mateixos valors.
La presidenta del CBT, Núria Grados, és una de les imatges de la campanya #DemanaCanvi de la FCBQ que es planteja com a repte arribar als diferents agents implicats en el món del bàsquet i fer-los partícips del potencial de l’esport per transformar cons-
ciències. Grados va destacar que «estem molt satisfets des del club de poder aportar el nostre granet de sorra en aquest dia reivindicatiu. És un autèntic luxe comptar amb aquestes jugadores que han sigut el passat del CBT. Estem convençuts que l’esport és una manera d’educar aquestes actituds combatives per avançar en aquesta lluita».
Les exjugadores que van
Imatge del partit amistós d’exjugadores del CBT d’ahir al pavelló del Serrallo. Gerard Martí
participar van ser Elvira Raya, María Mayor, Pepa Alabart, Judit Cabacés, Montse Borrell, María Rioné, Montse Tarifa, Lourdes Lorente
i Montse Vadillo en l’equip blau. En l’equip rosa van ser Esther Rovira, Roser Borrell, Laura Vilamajor, Yoli Santiago, Laura Martínez, Mónica
Vendrell, Vicky Ceperuelo i Laura Ferrario. Els dos equips van lluir equipacions blaves, liles i rosades, els colors que representen el CBT.
Societat El Sindicat de Treballadors va organitzar ahir un debat públic sobre el moment de les dones al món laboral. L’acte va comptar amb la presència de dones treballadores en sector diferents com els transports, la logística i el químic. Les participants van coincidir en què encara hi ha sectors masculinitzats.Redacció/G. Martí
Down Tarragona pregunta al ciutadà què en sap d’aquesta discapacitat
Societat El Dia mundial de la síndrome de Down se celebrarà el pròxim 21 de març amb un seguit d’activitats per tal de sensibilitzar i promoure la consciència de l’opinió pública sobre aquesta discapacitat. Una d’aquestes és la que protagonitzaran un grup de 10 joves del grup Escolta’m de persones autogestores de Down Tarrago-
na. La iniciativa tindrà lloc al centre comercial Parc Central de Tarragona, entre els dies 19 i 21 d’aquest mes, i en horari de tarda de 17.30 a 19.30 hores. Aquests joves han preparat un qüestionari que pretén conèixer què en saben els tarragonins de la síndrome de Down, i, a la vegada interessar-los pel que és, que comporta, i els problemes que
han d’afrontar en la nostra societat les persones que tenen aquesta discapacitat.
Algunes de les preguntes que formen el qüestionari són Una persona amb síndrome de Down pot ser independent?; Les persones amb síndrome de Down poden votar?; Avui en dia les persones amb síndrome de Down encara són discriminades?. Redacció
L’enquesta
Gastronomia La Denominació d’Origen Tarragona enceta un cicle de tastos guiats per a professionals del sector. Les proves, que s’estendran durant tot l’any, començaran el dia 13 a Vinoto Bodega, un establiment a Barcelona. L’objectiu dels tastos és apropar a professionals i consumidors el ventall de referències de la DO. Redacció
Marta Gutiérrez
L’empresa municipal Aigües de Reus ha connectat a la xarxa d’abastament tres nous pous situats al costat de l’autovia de Bellissens, després d’executar una inversió de 543.000 euros. Això ha permès eliminar els problemes de qualitat que tenia l’aigua per la presència de nitrats i fer-la apta per al consum. L’entrada en servei dels tres pous permet a la ciutat comptar amb una nova font de proveïment. Aquesta és la primera actuació d’un seguit de projectes que, fins al 2025, permetran multiplicar per cinc els cabals de les fonts de quilòmetre zero que existeixen actualment a la ciutat. La inversió va en la línia d’altres que Aigües de Reus ha dut a
terme en els darrers anys per millorar l’aprofitament dels recursos hídrics que són propis del municipi. «Ja fa molts anys que s’estan utilitzant diferents estratègies de millora del servei, de la captació i de la reutilització i un pas més que fem és amb aquests tres nous pous», va apuntar l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. En aquest sentit, el Pla de Sequera incorpora un seguit d’obres i projectes que tenen com a objectiu l’aprofitament de l’aigua de quilòmetre zero, amb què la ciutat passarà de tenir d’un 5% a un 19% d’aigua procedent de recursos propis, mentre que el 80% restant serà del Consorci d’Aigües de Tarragona. «Aigües de Reus i la ciutat ha guanyat una mica més d’aigua i la quantitat que pugui arribar en aquests tres
Recuperació de recurs ‘Km 0’
Recuperació pou Aleixar (enfundat)
Recuperació
Reducció nitrats pous Bellises (Nord, mig i sud) mitjançant intercanvi ionic
Reducció nitrats pous zona Agro-Reus En
Recuperació pous Aeroport (Nord, mig i sud)
Recuperació minat Barri Fortuny amb tractament d’osmosi
pous avui és una aigua de moltíssima qualitat», afegí Daniel Rubio, regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat. «Tenim una mica menys de dependència de l’aigua del Con-
sorci d’Aigües de Tarragona», assegurà Rubio.
Pous de Bellissens
La tramitació per implementar un sistema propi de po-
(2024)
tabilització i de les corresponents instal·lacions, ha estat «llarga i complexa», ja que, en estar situats just al límit del domini públic ferroviari, ha estat necessària l’autorit-
La ciutat passarà de tenir d’un 5% a un 19% d’aigua de recursos propis
S’invertiran prop de 5 milions d’euros abans del 2025 en el Pla Sequera de Reus
zació per part de l’empresa pública Adif. Pel que fa a la quantitat d’aigua que poden aportar a la xarxa aquests tres pous, estarà en funció de les circumstàncies hídriques i pluviomètriques, però, en tot cas, «el sistema està preparat per poder gestionar 120 m³/h», apuntà Rubio. A banda d’aquests tres pous, el consistori té previst recuperar-ne cinc més abans del 2025. Les noves fonts de proveïment previstes significaran, en l’escenari actual de sequera, una aportació de cabals a la xarxa d’abastament d’un màxim de 3.700 m³/dia. En total, l’Ajuntament haurà invertit prop de 5 milions d’euros abans del 2025 en el Pla de Sequera. D’aquests, 2.603.000 euros s’hauran destinat a la recuperació de pous d’aigua potable i 1.610.000 euros a pous d’aigua per a ús no potable.
Urbanisme Es considera que hi ha «un elevat risc d’ensorrament» de parts de la coberta
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament repararà la coberta de l’edifici del Cafè de Reus en detectar-hi «deficiències greus» que suposen «un elevat risc d’ensorrament de parts de la mateixa». Una inspecció de la construcció ha permès detectar que bona part de les petites bigues de fusta es troben en mal estat i presenten trencaments, podriments i marques d’atacs d’insectes xilòfags, com podrien ser els tèrmits i els corcs. «Tenint present que a la planta baixa es desenvolupa una activitat de pública concurrència, es considera que cal resoldre les patologies estructurals urgentment per motius lògics d’interès públic», conclou l’informe municipal. A més, s’apunta que caldria actuar «de manera urgent» als números 1 i 3 del carrer Metge Fortuny per garantir «l’estabilitat estructural dels edificis i la impermeabilitat de les cobertes, ja que pot tenir conseqüències greus, especialment de cara a l’ús de pública concurrència que es desenvolupa a la planta baixa, i també de cara a la via pública».
Les actuacions plantejades són la substitució de la coberta de l’immoble situat al número 3 del carrer del Metge Fortuny i repassar el sostre del número 1. Així mateix, es valorarà canviar les dues claraboies i refer part del badalot d’escala del número 3, que
També s’actuarà per garantir la seva estabilitat estructural i la impermeabilitat
presenta esquerdes i un estat de conservació «dolent». Es proposa enderrocar l’existent i reemplaçar-lo per un de menors dimensions, però que sigui estructuralment segur. El contracte d’obres ja és a contractació pública. El pressu-
post base de la licitació és de 64.131,40 euros (IVA inclòs) i el termini per dur a terme la intervenció serà d’un màxim de dos mesos. Les empreses tenen temps fins al 19 de març per presentar les ofertes.
Va ser en una inspecció periòdica habitual a l’immoble, al número 3, completada el 15 de novembre del 2023, que Brigades Municipals van comunicar que l’estat estructural i d’impermeabilització de l’edifici era «deficient».
Ame Soler presenta la seva exposició d’il·lustracions ‘Tres Voltes Rebel’
8M L’Ame Soler va presentar la seva exposició d’illustracions Tres Voltes Rebel dins els actes de commemoració del Dia Internacional de les Dones. La inauguració es va fer ahir a la sala Rentadors del Casal de les Dones a les 18.30 hores. Tot seguit, la mateixa Soler, autora de la portada del programa d’activitats pel 8M, va portar a cap
el taller de collage feminista. Aquest matí, tindrà lloc l’acte institucional amb la lectura de la declaració, a càrrec de Joves Referents d’Igualtat. Serà a les 10 hores al Saló de Plens de l’Ajuntament de Reus. Fins al dia 28 de març, estan programades diferents activitats en el marc del 8M. Alguns exemples són els tallers d’autodefensa feminista,
que tindran lloc els dies 12 i 19 de març a la sala polivalent de La Palma, a les 19 hores. La lectura serà també una de les protagonistes, amb la narració de contes igualitaris Contes a cau d’orella, a càrrec d’Alba Garcia Magaña, el dijous 28 de març a la biblioteca Pere Anguera, i el club de lectura feminista, el dia 15 de març a les 18.30 h. Redacció
En accedir als espais sota la coberta, es van constatar «deficiències greus en el sostre», amb l’amenaça d’ensorrament de parts d’aquest. Després d’una segona visita per part d’un arquitecte municipal, es va determinar que caldria comprovar l’estat de les bigues i l’estructura de l’immoble situat al número 1, així com revisar la coberta i actuar-hi per garantir l’estanquitat, després de trobar-hi humitats a les parets d’algu-
nes estances de la planta sota coberta. Per al número 3, es considerà que s’ha de rehabilitar o substituir la coberta i fer intervencions de caràcter estructural i d’impermeabilització, a més d’haver d’efectuar cales i substituir cairats —bigues petites—, trams de forjat malmesos, el badalot d’escala i les claraboies.
El Cafè de Reus data del 1885 i està catalogat com a Bé Urbanístic Protegit, compost de planta baixa i tres pisos.
Les dones són gairebé el 30% de les plantilles de les empreses
TIC
8M Les dones suposen gairebé una tercera part de la plantilla de les empreses de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) instal·lades als centres de Redessa. En concret, representen un 30% dels equips, una xifra que supera el 23% de la mitjana estatal de dones ocupades al sector TIC i que dobla el 15% de dones matriculades en estudis de l’àmbit tecnològic, segons el Sistema Integrat d’Informació Universitària del Ministeri d’Universitats. Per a l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, «en els últims anys s’han fet avenços importants i s’ha anat reduint progressivament la bretxa de gènere en un sector estratègic com aquest, però hem de continuar fomentant polítiques públiques d’igualtat i perspectiva de gènere». «Les dones no podem quedar fora d’aquesta revolució tecnològica», continua, tot afegint que «només si som capaços de fer visible el talent femení i crear referents, podrem fomentar les vocacions femenines en estudis de l’àmbit de la ciència i la tecnologia». En aquesta línia, Redessa impulsa cada any accions per a potenciar i fer visible el talent femení en el món de l’empresa, especialment en un camp estratègic per a la ciutat com és el tecnològic. El conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, recorda que «impulsem accions com la jornada anual Women in Tech o la taula rodona del Dia de la Dona i la Nena a la Ciència». Redacció
L’Expofira Km0 arrenca amb uns 600 cotxes exposats, descomptes i preus «competitius»
Automoció La setena edició d’Expofira Km0 va arrencar a firaReus Events amb uns 600 cotxes exposats. El gerent de Nikko Center, Anton Ferrater, va destacar que els preus són «molt competitius», que es poden trobar descomptes d’entre un 20 i un 40% i que el primer matí ja es van tancar vendes. SPM/Gerard
El comitè d’empresa de Reus Net «rebutja» la «congelació salarial»
Laboral Assegura que és la intenció de la direcció de l’empresa
Sergi Peralta Moreno
El comitè d’empresa de Reus Net, adjudicatària del servei de recollida de residus i neteja viària, rebutja la congelació salarial per als pròxims exercicis econòmics. Els representants sindicals es van reunir amb la direcció de la unió
temporal d’empreses (UTE) per constituir la taula de negociació sobre el següent conveni col·lectiu, atès que l’actual perd vigència a principis d’estiu. Segons afirmen des del comitè d’empresa, la direcció de la UTE va traslladar-los «que la gestió del contracte ha generat un esce-
EMPRESES
nari no desitjat d’importants pèrdues econòmiques» i que la revisió de preus i ampliació del servei «no ha fet més que agreujar la situació», motius pels quals «no es planteja cap mena d’augment salarial per als pròxims anys». «Des del comitè d’empresa rebutgem la congelació salarial i
plantegem un escenari en què l’Ajuntament i la direcció de Reus Net obrin espais que permetin abordar un procés responsable i d’acord amb el marc general de la negociació col·lectiva», expressen. Així mateix, recorden que estan en contra del contracte de la neteja «perquè el consideràvem lesiu per als interessos de la plantilla». «Davant d’aquesta situació, iniciarem accions per trencar el mur de la congelació salarial, que atribuïm a una licitació catastròfica per als interessos laborals de la plantilla», tanquen.
Volen promoure sinergies en àmbits com la seguretat, la indústria o l’audiovisual
Redacció
Inspectia (Inspectia.eu), empresa especialitzada en serveis i consultoria amb drons, anuncia amb gran satisfacció la seva recent incorporació al Clúster TIC Catalunya Sud. Aquest clúster és una associació empresarial sense ànim de lucre que agrupa a més de 90 empreses del sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) de les comarques del sud de Catalunya.
Inspectia aporta al clúster la seva àmplia experiència en l’àmbit de la inspecció tècnica i l’aplicació de drons per a la inspecció d’infraestructures, edificis i terrenys. L’empresa participa activament en el Grup de Treball de l’àrea d’interès de la generació de Bessons digitals i VR, on comparteix els seus coneixements i col·labora amb altres empreses per impulsar la innovació. L’empresa ha tingut la seva primera participació en l’Assemblea Gene-
ral de Socis del Clúster TIC Catalunya Sud, celebrada el passat 5 de març. En aquest esdeveniment, Inspectia va tenir l’oportunitat d’explicar el seu projecte i els serveis que ofereix. El responsable de serveis audiovisuals, Albert Torres, ha destacat en la seva presentació davant els socis, la importància de la col·laboració entre empreses del sector TIC: «La nostra participació al Clúster TIC Catalunya Sud ens permet generar noves sinergies» i va afegir que «els drons són
l’eina que permet aplicar noves tecnologies com IA, IoT i VR en diversos àmbits com la seguretat, la indústria i l’audiovisual». Inspectia forma part del Clúster TIC Catalunya Sud des de gener de 2024. Aquesta incorporació li ha permès reforçar la seva xarxa de contactes, compartir experiències i
coneixements amb altres empreses del sector, i estar al dia de les últimes tendències tecnològiques. Inspectia està convençuda que la seva participació en el clúster serà una gran oportunitat per seguir creixent i consolidant-se com a empresa líder en l’àmbit de la inspecció tècnica i la consultoria amb drons.
Economia La jornada, que ha reunit més de 200 persones, connecta empresaris amb inversors
Redacció
Més de dues-centes persones del món de l’emprenedoria i l’empresa s’han donat cita aquest dijous 7 de març a l’Auditori Diputació en el 7è Fòrum d’Inversió CAT SUD, per connectar projectes empresarials amb possibles in-
versors. Una trobada anual consolidada sota l’impuls de la Diputació de Tarragona, acollidora d’aquesta edició, els ajuntaments de Tarragona i Reus, l’Agència per a la competitivitat a l’empresa de la Generalitat de Catalunya (ACCIÓ) i la Universitat Rovira i Virgili.
En el transcurs de l’acte s’han presentat deu projectes empresarials innovadors de diferents sectors empresarials, com la restauració, l’esport, l’entreteniment, la tecnologia o la gestió de residus. Les empreses que han presentat les seves propostes a l’Auditori han estat Execu-
tive HR Talent, una aplicació de recursos humans 4.0; EO! Easy Ordering, per facilitar als restauradors i clients la gestió de comandes en línia; PlasticPeople basada en l’economia circular, transforma els plàstics usats en materials polivalents per a altres usos; Bekeep, monitorització d’en-
trenaments esportius d’alt rendiment; Approach, una tecnologia per posar en contacte persones afins; Blesbert disseny i tecnologia d’última generació per a la fabricació de rellotges de carboni aeroespacial, Grup B.Live, un simulador de ral·lis, per a l’entreteniment; Medishoes;
Aquesta edició ha rebut un total de 24 propostes de projectes innovadors
tecnologia precisa per a la moda del calçat; Localboss, una aplicació que permet als restauradors gestionar les ressenyes d’internet; i Cafide, marca ètica de productes per a mascotes.
La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha destacat el compromís de la Diputació amb aquesta iniciativa «que convida a l’optimisme perquè ens impulsa a seguir apostant per les bones idees, per la passió i per la valentia dels emprenedors i emprenedores que obren camí per un futur millor, prova d’aquest optimisme és que en l’edició d’enguany hem batut rècords amb 24 propostes de projectes de les quals se’n presentaran 10».
Contacte amb inversors
Els emprenedors també han tingut temps de posar-se en contacte directament amb els inversors per poder-los exposar de primera mà els detalls de cadascun dels projectes. Aquest és un dels moments clau del Fòrum d’Inversió Cat Sud, ja que compleix amb l’objectiu de facilitar el contacte entre els possibles inversors i els emprenedors, de manera que els seus projectes puguin obtenir el finançament desitjat. Per aquesta edició, s’ha comptat amb la col·laboració d’Economistes BAN, la Xarxa de Business Angels del Col·legi d’Economistes de Catalunya.
Cinc empreses del Priorat se sumen a la Carta de Turisme Sostenible
Turisme Ja són 11 les empreses de la Serra del Montsant acreditades
Redacció
A Catalunya hi ha més d’un centenar d’empreses adherides a la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) que impulsa algun dels espais naturals protegits gestionats per la Generalitat. El darrer grup en adherir-s’hi han estat
cinc empreses del Priorat. Ho han fet en el marc del Fòrum de Turisme Sostenible del Priorat, que es va celebrar dimecres a Poboleda. Amb aquesta darrera incorporació, ja són 11 les empreses de la comarca que s’han compromès amb aquesta acreditació impulsada des del Parc Natural
de la Serra de Montsant i obtinguda el 2016.
Entre aquestes noves adhesions hi ha dos allotjaments: Mas del Salín i el Càmpingalberg Tivissa; dues empreses d’enoturisme i oleoturisme: el Celler Burgos Porta de Poboleda i Priordei de Margalef; i també s’hi ha sumat l’equipa-
ment cultural de la Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei, amb qui el Parc Natural organitza actuacions conjuntes. Aquesta certificació reforça el compromís de les empreses amb els principis de sostenibilitat i constitueix un element clau per al desenvolupament d’un turisme conscient a la comarca.
Des del Parc Natural de la Serra de Montsant s’ha aprofitat per posar de manifest la contribució significativa que el desenvolupament de la CETS té sobre el desenvolupament del territori.
Economia El regidor d’Hisenda apunta que es sustenta sobre tres eixos: les persones, la ciutat i la dinamització econòmica
Redacció
El Govern de Cambrils va presentar ahir la proposta per als pressupostos de 2024 que portarà al Ple la setmana vinent per a la seva aprovació provisional. L’alcalde del municipi, Alfredo Clúa, destacava que «aquests són els pressupostos del canvi i l’estabilitat. Hem posat ordre a la maquinària municipal, hem escoltat molt als ciutadans, hem donat resposta a les seves demandes, governem amb proximitat, amb consciència, rigor, consens i pensant en el dinamisme econòmic, la cohesió social i la sostenibilitat».
Els Pressupostos municipals per al 2024 preveuen un increment en els seus ingressos i despeses, els quals suposen que, segons el consistori, «els comptes més alts de la història de Cambrils: 53.363.180 euros». El regidor d’Hisenda, Aleix Rom, apuntava que aquest increment de 5 milions són recursos addicionals que provenen de la revisió de les ordenances fiscals per al 2024, l’atorgament de diverses subvencions per part
de la Diputació de Tarragona, l’augment en la participació dels tributs de l’estat i de diverses línies que pertanyen a subvencions vinculades als Fons Next Generation, així com «l’aportació dels ciutadans davant dels quals ens comprometem a invertir amb rigor i transparència», explicava el regidor d’Hisenda.
Des del consistori apunten que els pressupostos se sustenten sobre tres eixos: les persones, la ciutat i la dinamització econòmica. El primer d’aquest té com a objectiu «garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats entre els ciutadans» amb les millores als centres cívics, l’ampliació de l’ajuda en salut a domicili i el
Cultura El Centru acull l’adaptació de la novel·la ‘El venedor de temps’
Redacció
La companyia de teatre Amelie Produccions presenta el seu últim espectacle: Un tipus Corrent. L’actuació tindrà lloc aquest dissabte 9 de març a les 19.30 h, a la Sala el Centru de Vila-seca. La proposta narra la història d’un tipus cor-
rent, apassionat per les formigues, que busca la manera de fer molts diners per poder dedicar tot el temps del món a la seva veritable passió. Una comèdia protagonitzada per l’actor tarragoní Josep Maria Piñol i acompanyat al piano per Natàlia Porté. Una comèdia amb tints tràgics i una
paràbola meravellosa sobre les perversions del nostre sistema econòmic. L’espectacle s’emmarca en la programació dels Amics del Teatre de Vilaseca. Les entrades es poden adquirir a la mateixa sala del Centru.
Amelie Produccions és una companyia professional
desplegament del programa Temps x Cures. El segon eix, la ciutat, contempla que els cambrilencs i cambrilenques puguin desenvolupar les dinàmiques socials i comercials «en el millor dels entorns possibles». Per aquest motiu, part dels comptes es destinaran a l’ampliació dels serveis de neteja, així com al reforç
creada el 2019 i actualment integrada per Josep M. Piñol i Anna Fortuny. Des dels seus inicis, apunten que s’ha caracteritzat pels espectacles de petit format, «apostant per la proximitat amb el públic». Amelie Produccions ha produït obres com Maria Rosa d’Àngel Guimerà, No estem sols, de creació col·lectiva, 7 de lletres, lectures dramatitzades, de creació col·lectiva, Guimerà: infant, llop i àngel, d’Encarna Laínez i l’espectacle Cecília, una versió lliure d’Aigües Encantades, de Joan Puig i Ferreter.
Segons el consistori, són «els comptes més alts de la història de Cambrils»
del manteniment de parcs i jardins i a l’agilització de les reparacions municipals. La tercera vèrtebra de la propos-
ta per als pressupostos d’enguany és la dinamització econòmica, la qual el consistori vol «protegir-la» diversificant i promovent noves activitats amb l’impuls del Polígon Belianes, el creixement de les partides de promoció econòmica «amb noves actuacions» i treballant conjuntament amb els sectors econòmics.
La companyia actuarà demà a la Sala el Centru. Cedida
El Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona ha inhabilitat a Riquelme durant un any
Cristina Cuadrat Gonzalez
Els veïns de la urbanització Mas de Gerembí del Catllar denuncien al que va ser el seu administrador de finques, Leandro Riquelme, per una estafa durant més de vuit anys.
Tot i que l’administrador ha pagat aproximadament 9.000 euros pels danys i perjudicis causats, deu més de 120.000 euros a la comunitat. A conseqüència dels fets, el Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona l’ha inhabilitat categoritzant les infraccions com a «greus i molt greus».
Aquest període s’allargarà un any pel fet que no existeix cap sentència judicial.
Per contextualitzar aquests fets, cal remuntar-se al 2013, quan es va celebrar l’última junta amb l’antic president, que va morir l’any 2015. Koldo Olalla, l’actual president, explica a Diari Més que, aleshores, amb la mort del president, caldria haver convocat una junta extraordinària. En el seu cas, però, no va ser fins
al 28 de juliol de 2017 que es va convocar una reunió de veïns extraoficial, «penjant un cartell a les bústies de correus». En aquella citació hi consta-
va un president «accidental» que, tal com apunta Olalla, «ningú havia votat, ja que no s’havia fet cap junta fins aleshores». D’aquella reunió cap
Sequera Apunten que «és una solució del segle passat»
ACN
La Intercol·legial de les Terres de l’Ebre considera «un error» tornar a plantejar la interconnexió de les xarxes Ter-Llobregat i la del minitransvasament de l’Ebre del Consorci d’Aigües de Tarragona. Els collegis exigeixen «polítiques de redistribució territorial», i acabar amb les grans concentracions demogràfiques en àrees metropolitanes i amb el despoblament a les zones rurals. L’aposta és desplaçar la indústria i la població cap a «les fonts d’abastament de recursos», com l’aigua i l’elec-
tricitat. «Reclamem l’equilibri territorial i apropar la feina i llocs de treball aquí», va dir Joan G. Talarn, degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona i representant de la Intercol·legial. El manifest el signen les demarcacions ebrenques dels col·legis d’arquitectes, arquitectes tècnics, infermers, advocats, treballadors socials, enginyers, professionals de l’activitat física i l’esport, metges i procuradors. «Des de les publicacions dels col·legis de Barcelona, recomanant la interconnexió, des d’aquí considerem que hem d’oferir
el nostre punt de vista i que no és la solució perquè n’hi ha de més viables i sostenibles», insisteix Talarn.
Els col·legiats ebrencs rebutgen la política de «desplaçar els recursos propis d’un territori», com l’Ebre cap a les grans àrees metropolitanes. Recorden que només el 0,5% de l’aigua del planeta és aigua dolça i accessible, fet pel qual alerten que «la solució» a la sequera i les mancances actuals «no està en la interconnexió de xarxes fluvials». Les «alternatives reals i sostenibles» que defensen passen per «reduir el malbaratament
dels veïns en va rebre l’acta i, segons Olalla, «això la invalida».
L’actual president explica que l’any 2019 Riquelme fal-
Va falsificar una acta per continuar operant a l’entitat bancària de la comunitat
sifica una acta per tal d’entregar-la a l’entitat bancària i continuar operant com a titular. Olalla explica que «a l’acta hi figuren com a assistents antics propietaris i veïns que, aleshores, ja havien mort, així com la firma falsificada de qui es va elegir com a presidenta». A més, també hi consta que Riquelme «sigui l’únic autoritzat per poder operar al compte bancari i a través de la banca electrònica».
Es constitueix una nova junta Els veïns van reclamar, en diverses ocasions i a través de diversos mètodes –correu certificat i entrega en mà–, una convocatòria per dur a terme una junta general de la comunitat. Però, segons Olalla, «amb l’excusa de la covid, mai la va arribar a convocar».
L’octubre de 2022, amb el 25% de les quotes de participació dels veïns, es va organitzar una nova assemblea on es va destituir a tots els càrrecs anteriors i es va crear una nova junta formada per cinc integrants. Amb l’acta firmada pels cinc membres representants, «vam poder accedir al compte bancari i, alhora, vam bloquejar i donar de baixa a Riquelme». Un cop la nova junta va tenir accés als comptes, Olalla explica que «vam veure que teníem embargaments de l’Agència Tributària i de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)».
Aleshores, des de la junta es va enviar un requeriment notarial per tal que Riquelme retornés els diners i indemnitzés als veïns, per les factures impagades i els recàrrecs pertinents. Riquelme va pagar aproximadament 9.000 euros per danys i perjudicis, «que és el que reclamàvem», apunta Olalla, afegint que «continuem demanant que ens retorni els més de 120.000 euros que ell ha pogut extreure durant tots aquests anys sense cap justificació». Actualment, els veïns han pactat tant amb l’Agència Tributària com amb l’ACA un calendari de pagaments i ja tenen «saldada la meitat del deute amb els nostres recursos». En l’actualitat, segons Olalla, després de la inhabilitació per part del Collegi, l’advocat dels veïns està preparant una querella, «perquè volem que tothom sàpiga que és un lladre».
Torre del Consorci d’Aigües de Tarragona a l’ETAP de l’Ampolla. ACN
d’aigua», amb la millora de les xarxes de distribució en baix dels municipis, on s’ha detectat pèrdues del 40% del recurs que es gestiona i, en segon
lloc, aprofitar l’aigua del mar, «una alternativa a tenir molt en compte». La Intercol·legial assenyala que Catalunya disposa d’uns 600 quilòmetres
de costa, i tot i que les dessaladores «tenen un cost elevat», avisen que «no tenir-les, encara pot resultar més car a la llarga».
Medi Ambient Vol potenciar la ramaderia i la gestió forestal
Marta Gutiérrez
La proposta agroforestal a l’espai natural de les Muntanyes de Prades preveu la creació d’un mosaic forestal en un espai de 319 hectàrees de bosc en vuit municipis (Mont-ral, Montblanc, Vilaplana, Cornudella de Montsant, Alcover, Capafonts, Alforja i la Riba) amb l’objectiu d’afavorir la diversitat de paisatges perquè siguin més resilients i serveixin com a tallafocs en cas d’incendi. El projecte Rumiar es va presentar al Palau Bofarull de la Diputació a Reus i preveu millorar zones forestals per preservar aquest espai de
La Fira de Cambrils 2024 obre el període d’inscripcions
Fira La Fira Multisectorial de Cambrils 2024 ja ha obert el període d’inscripcions per a expositors que vulguin reservar el seu lloc en aquest aparador comercial a l’aire lliure de més de 50.000 m2 que cada any visiten més de 43.000 persones. La 65a edició de l’esdeveniment se celebrarà del 31 de maig al 2 de juny i combinarà l’oferta comercial amb una àmplia programació d’activitats per a tota la família. L’objectiu principal de la fira és estimular la creació d’activitat econòmica i empresarial de la zona, a més d’aglutinar un seguit d’elements socioculturals al carrer pensats pel conjunt de la ciutadania. Les empreses i persones emprenedores interessades tenen temps fins el 14 d’abril per reservar un espai al recinte firal o optar per altres formes de participació, com el patrocini d’espais o l’organització d’activitats de dinamització. Redacció
valor paisatgístic dels grans incendis forestals i, alhora, explorar i potenciar diverses formes d’activitat econòmica a la zona a partir dels recursos que genera el bosc. El programa, coordinat per la Diputació de Tarragona amb la participació d’altres organitzacions, compta amb un pressupost de 2,1 milions d’euros, un 95% dels quals són finançats amb NextGeneration. «Estem convençuts que aquest és un projecte realment molt potent que ens ajudarà a potenciar el que és el paratge de les Muntanyes de Prades i fer-lo més resilient als incendis que hi pot haver
amb aquesta zona», afegí Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona. Rumiar preveu fer servir la silvopastura, és a dir, el pasturatge amb ramats de cabres per a la neteja del sotabosc, i també els treballs de gestió forestal amb professionals especialitzats i formats en aquest àmbit. Amb la pràctica de la silvopastura, l’objectiu és potenciar el sector ramader, una professió present en aquest terreny, amb la creació de nous productes agroalimentaris. «El que busca és que les persones que viuen de la pastura, els pastors de Prades, puguin encara tenir més
Es contractaran i formaran vuit persones que rebran formació específica
avantatges, més oportunitat, en la feina que fan», assegurà Llauradó. D’aquesta manera,
Troben una alteració que milloraria el tractament de l’esquizofrenia
Salut L’estudi el lidera l’IISPV i l’Hospital Universitari Institut Pere Mata
ACN
Un estudi ha demostrat que els pacients amb esquizofrènia i amb trastorn bipolar tenen alterades les cèl·lules oligodendròglies. L’alteració està en nivells d’expressió del gen del receptor de domini discoidina 1. Fins ara, les re-
cerques d’aquestes malalties s’han centrat en l’estudi de les neurones, més abundants al cervell, però aquesta troballa obre una nova via científica. L’estudi permetrà millorar el coneixement del desenvolupament de l’esquizofrènia i el trastorn bipolar, la causa i els tractaments. La recerca l’ha
María Isabel Marimon Castellví
L’ENHORABONA!
Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos
liderat Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM). Les cèl·lules oligodendròglies són el tercer tipus de cèl·lules més abundants del cervell. Tenen tres estadis de
es preveuen millorar les condicions dels pastors existents i atraure’n més. Pel que fa als treballs de gestió forestal de boscos, es requeriran nous perfils professionals. Segons el projecte, es contractaran i formaran vuit persones que rebran formació específica com a «per-
maduració, els oligodendròcits precursors, els oligodendròcits premielinizants i els oligodendròcits mielinizants. Els mielizants s’encarreguen de recobrir les neurones amb mielina, una capa composta de lípids que actua «com fa el plàstic amb els cables elèctrics» i que «permet que la informació es transmeti de manera més ràpida i eficaç en el nostre cervell», un «procés vital per al correcte funcionament de l’òrgan». En l’estudi s’han analitzat 1.721 mostres de teixit cerebral post mortem de persones
Agenda
Activitats
sones forestals». «Si un dels reptes que tenim és gestionar els boscos, fan falta persones amb una professió dignificada i aquesta és una molt bona oportunitat per fer-ho», apuntà Jordi Terrades, director gerent de BOSCAT. El projecte estarà enllestit el desembre del 2025.
amb esquizofrènia i trastorn bipolar, i sense cap malaltia psiquiàtrica. Les mostres les ha facilitat el psychENCODE, un depositari de teixits cerebrals post mortem dels Estats Units. En analitzar-les, els pacients amb esquizofrènia i trastorn bipolar presenten menys nivells d’expressió de DDR1 en oligodendròcits precursors i més nivells d’expressió de DDR1 en oligodendròcits premielinizants. Aquests resultats obren «una nova diana terapèutica» per al tractament de l’esquizofrènia i del trastorn bipolar.
VINE AL MOLL DE LA CULTURA!
- Xerrada ‘Els vins de la Tarraco mediterrània avui dia’ A càrrec de Montse Nadal. Museu del Port –Dissabte 9 de març, 18.30h
Exposicions
- Projecte OH! La Cúpula de la Sostenibilitat - Experiències immersives, artístiques i culturals. Refugi 1 Sala 3 – De l’1 de febrer fins al 30 d’abril.
- Exposició LO FRUIT. Tinglado 1 – Del 8 de febrer fins al 17 de març.
- Exposició ‘Geografia Josep Vallverdú. Vida i obra’. Refugi 1 Sala 1 – Del 15 de febrer al 17 de març.
- Exposició ‘Agents rurals: guardians del medi natural’. Refugi 1 Sala 2 – Del 16 de febrer fins al 17 de març.
- Exposició ‘Trobades amb l’etern Mastuset’. Tinglado 1 – Del 7 de març fins al 7 d’abril.
Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats
Agenda del Port del 7 al 13 de març de 2024
Segueix-nos!
8M El Govern destaca que Catalunya és capdavantera en la defensa dels drets sexuals i reproductius
Redacció
El delegat territorial del Govern a Tarragona, Àngel Xifré, ha reivindicat aquest dijous el «compromís absolut del Govern de Catalunya amb les polítiques feministes per protegir, garantir i ampliar els drets de les dones i les persones LGBTI+».
El delegat, la secretària de Feminismes del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, Montserrat Pineda, i la directora territorial d’Igualtat i Feminismes, Eva Ferran, han encapçalat l’acte institucional de commemoració del Dia Internacional de les Dones celebrat a Cal Maiam a Torredembarra, que ha comptat també amb la participació de la regidora d’Igualtat del municipi, Marga Rovira. L’acte institucional ha posat el focus en els drets sexuals i reproductius.
El delegat del Govern ha posat en valor la tasca duta a terme per la Conselleria d’Igualtat i Feminismes des
de la seva creació l’any 2021, «una conselleria que ha suposat un avenç decisiu en la lluita feminista i que ens permet
impulsar polítiques pioneres que posicionen Catalunya com a capdavantera en polítiques feministes». En aquest
El Govern destina 300.000 euros per a rehabilitar el Poble Vell de Corbera
Cultura L’executiu català ha afegit més de 47.000 euros per executar la primera fase dels treballs
ACN
El Govern va aprovar ahir incrementar en 47.393,98 euros la dotació econòmica destinada a les actuacions de consolidació i rehabilitació del Poble Vell de Corbera d’Ebre (Terra Alta). Amb aquesta inversió addicional, el pressupost de les obres s’enfila gairebé als 300.000 euros. Així, l’ampliació pressupostària permetrà executar la primera fase dels treballs que consisteixen a assegurar i restaurar les estructures i el paviment de l’emplaçament. En virtut de l’acord, el Consorci Memorial dels
Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) serà l’entitat que assumirà l’augment amb el seu pressupost. El projecte de consolidació i rehabilitació del Poble Vell de Corbera d’Ebre està pensat com un memorial que situa aquest monument i el reconeix com a element del patrimoni memorial de Catalunya, de «gran importància» per poder explicar els efectes de la Batalla de l’Ebre i de la Guerra Civil. Així, els objectius de les obres són assegurar i preservar l’indret, així com realçar i garantir que es pugui visitar en condicions de seguretat.
Els objectius de les obres de rehabilitació són assegurar i preservar l’indret
El Poble Vell de Corbera d’Ebre va quedar parcialment destruït per les bombes durant els combats de la Batalla de l’Ebre (entre el 25 de juliol de 1938 i el 16 de novembre de 1938). Durant tots aquells mesos, els bombardeigs i l’artilleria franquista van deixar un rastre de destrucció total. L’any 1993, el Poble Vell de Corbera d’Ebre va ser declarat
sentit, Àngel Xifré ha destacat la campanya ‘La meva regla, les meves regles’ dins el Pla d’Equitat Menstrual i Climate-
ri, que ha permès impulsar accions per combatre els tabús al voltant de la menstruació i garantir-ne l’equitat amb ac-
El delegat a destacat la campanya ‘La meva regla, les meves regles’
cions com la iniciada aquesta setmana amb el repartiment gratuït de kits menstruals reutilitzables a les farmàcies. «Catalunya és el primer país del món en desplegar una política universal i gratuïta com aquesta». Per la seva banda, la secretària de Feminismes, Montserrat Pineda, ha realitzat una ponència sobre L’estratègia de Drets Sexuals i Reproductius. Pineda ha afirmat que «tenim claríssim que els drets sexuals i reproductius són un element clau de la transformació feminista del país que empenyem en aliança les entitats i les institucions. I sabem que juntes som imparables.»
Taula rodona
L’acte institucional ha comptat també amb una taula rodona sobre Drets Sexuals i Reproductius i Climateri on s’han abordat temes com l’atenció a la salut sexual de persones amb diversitat funcional, l’ajuda mútua en el dol gestacional o perinatal, la sexualitat en la primera infància i l’atenció a la salut sexual i reproductiva a persones trans. Les entitats protagonistes de la taula rodona han estat la Fundació Villablanca, l’entitat Dol d’estels, la Cooperativa Cuentropia i ASSIR Baix Camp.
El COMEBE assumirà l’augment amb el seu pressupost. ACN
com a Bé Cultural d’Interès Nacional i, des d’aleshores, ha esdevingut l’espai «més emblemàtic i testimonial» de
la batalla de l’Ebre. Cada any, unes 20.000 persones visiten l’emplaçament. Actualment, el conjunt forma part de la
Xarxa d’Espais de Memòria i està vinculat al Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre.
Lluita continuada El Manifest Institucional posa en relleu la feina feta fins ara pels feminismes
Redacció
L’any 1977 les Nacions Unides van declarar oficialment el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona. Aquesta data ja s’ha convertit en un símbol per a les dones en els cinc continents, i s’aprofita per fer visibles totes les mancances i discriminacions que encara avui pateixen arreu del món.
En el marc d’aquesta jornada, els pobles i ciutats d’arreu del país organitzen trobades, activitats i manifestacions. Un dels punts culminants de les accions, però, és la lectura del Manifest Institucional, que cada any és redactat per la Generalitat de Catalunya perquè sigui pronunciat en veu alta, per part d’una dona o un col·lectiu d’aquestes, el mateix 8 de març en un acte obert al públic.
Enguany, el Manifest institucional arrenca recordant que el dret al propi cos és el dret més essencial de tots, i
que els drets sexuals i reproductius són drets humans i, per tant, han d’estar al centre de l’agenda política.
En aquest sentit, el Manifest declara que Catalunya és i continuarà sent capdavantera en la defensa dels drets
Els drets sexuals i reproductius han d’estar a l’agenda política
sexuals i reproductius, tot recordant moltes de les dificultats que, encara avui dia, es troben les dones a l’hora de viure amb llibertat la seva salut sexual i reproductiva, posant èmfasi en qüestions com les traves per tenir accés a mètodes d’interrupció voluntària de l’embaràs o a l’accés gratuït a l’anticoncepció de llarga durada. També es destaca el dret a gaudir de la sexualitat amb plena llibertat, sigui quina sigui l’orientació sexual o identitat de gènere, així com en la prevenció de les violències sexuals i en la necessitat d’establir relacions
sexoafectives basades en el respecte, la llibertat i el consentiment.
Ni un pas enrere
El Manifest institucional també vol ser una veu que reivindiqui tots els avenços assolits en aquests drets gràcies a la força dels feminismes, a la vegada que proclama que el país no farà ni un pas enrere davant les amenaces de l’extrema dreta i dels grups antigènere.
La Generalitat ha publicat aquest Manifest en català, però també en altres llengües presents a Catalunya, com l’anglès, l’àrab, el xinès, l’urdú o l’anglès entre altres.
Aquest any, el lema del 8M sobre el qual s’articula la campanya de la Generalitat és La meva regla, les meves regles, i posa l’èmfasi en la necessitat de tenir accés a l’educació menstrual com un dret que cal reclamar, reivindicant la salut sexual i reproductiva. En aquest sentit, el govern ha desplegat un Pla Integral d’equitat menstrual i climateri amb seguit d’accions per garantir una vivència lliure, digna i saludable de la menstruació i el climateri.
Programacions Les activitats s’allarguen durant uns dies, més enllà del 8M
Redacció
Com cada any, ciutats i pobles de la demarcació han dissenyat un programa d’activitats, més o menys extens, per commemorar el Dia Internacional de la Dona, 8M. A Tarragona, les accions impulsades per la conselleria d’Igualtat, Polítiques Feministes i LGTBI+ de l’Ajuntament s’han organitzat sota el lema A pas ferm. La programació d’enguany a Tarragona, formada per una vintena d’actes, se centra en accions amb una mirada feminista, antiracista i decolonial dins la cultura transformadora. Tot plegat, estructurat a través de propostes gratuïtes fins a completar aforament. Aquest mateix divendres, 8 de març, tindrà lloc la manifestació, la lectura del Manifest a les 13 h davant de l’Ajuntament de Tarragona i la lectura dramatitzada Realitats de les dones del món a l’Espai Jove Kesse, que es farà a les 20 h.
La programació continuarà després del Dia Internacional de les Dones amb altres activitats destacades, com ara la presentació, el 14 de març, del llibre Ruralisme, la lluita per una vida millor amb un debat posterior amb l’ambientòloga Annaïs Sastre. Al 8M tarragoní també s’aposta per l’humor i el teatre de protesta, amb ac-
tivitats com el monòleg feminista a càrrec de la periodista i humorista Ana Polo, que omplirà d’humor, ironia i crítica feminista la Casa Canals el pròxim 21 de març. Un altre dels actes destacats arribarà el 18 d’abril amb la presentació del llibre del Bloc Feminista, mentre que el dia 20 d’abril s’estrenarà a Tarragona la premiada obra de teatre No es país para negras al Teatret del Serrallo.
La programació es tancarà el 25 d’abril amb l’entrega de premis dels Relats de Dones i Còmics per la Igualtat.
Els actes a Reus
A Reus, les activitats organitzades en el marc del 8M han estat coordinades pel Casal de les Dones, un equipament municipal que depèn de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus, i és fruit del treball conjunt entre diferents regidories de l’Ajuntament de Reus, les entitats que formen part del Consell Municipal de Polítiques de Gènere i altres organitzacions de la ciutat.
Aquest divendres dia 8 el Saló de Plens de l’Ajuntament acollirà l’Acte institucional, que inclourà la lectura de la Declaració institucional. Enguany, aquesta lectura anirà a càrrec de Joves Referents d’Igualtat, per tal de destacar
la importància de la feina que fan a favor de la igualtat de gènere als centres educatius de la ciutat. La programació, però, s’allargarà fins al 28 de març, i inclourà tallers, debats i projeccions de pel·lícules. Així, per exemple, dimarts 12 de març la Sala polivalent de la Palma acollirà un Taller d’autodefensa feminista (que tindrà una segona sessió el 19 de març); mentre que l’endemà dimecres, la Sala Rentadors del Casal de les Dones serà la seu d’una Taula rodona sobre el paper de les dones en el lideratge de les empreses i l’emprenedoria. Les biblioteques, per la seva banda, també acolliran activitats, com ara el Club de lectura feminista, que es trobarà divendres 15 de març a la Biblioteca Central Xavier Amorós; la sessió de Jocs coeducadors en família, que es farà a la mateixa biblioteca el 19 de març, o la Narració de contes igualitaris Contes a cau d’orella, a càrrec d’Alba Garcia Magaña, que es farà dijous 28 de març a la Biblioteca Pere Anguera.
El 8M a Valls
A la capital de l’Alt Camp, la regidoria d’Igualtat i Feminismes de l’Ajuntament ha organitzat un extens programa d’actes amb la implicació de les regidories de Cultura, Ensenyament, Esports i Acció
Joves Referents d’Igualtat llegiran el Manifest del 8M a Reus
Al Vendrell es farà la presentació del mural ‘Les dones de Guimerà’
Cívica i Joventut, i entitats de la ciutat. La quinzena d’activitats va arrencar el passat 28 de febrer i s’allargaran fins al 16 de març, i han estat pensades amb un clar caràcter transversal, tot remarcant el compromís de les diferents àrees de l’Ajuntament amb la lluita feminista.
L’acte central del 8M consistirà en la lectura del Manifest institucional, al migdia, a la plaça del Blat, i anirà a càrrec de l’alumnat de secundària dels diferents centres educatius de Valls. El dissabte 9 començarà amb la Pedalada de la dona, una ruta de 45 km de carretera i 25 de muntanya. A les 11 hores, el Pati acollirà el taller Conèixer per respectar, a càrrec de la Tribu Juganera i, una hora després, als Arcs del Celler de Paborde s’hi farà l’espectacle Memòries oblidades, dirigit per Eva Vives. Ja a les 8 del vespre, al Teatre Principal hi haurà una
La companyia Evohé el 8 de març de l’any passat a Vila-seca. Cedida
sessió de literatura musicada amb el concert Dones de paraula. Uns dies més tard, dijous 14 de març, la Biblioteca Carles Cardó portarà a l’hora del conte l’espectacle Blauró
sobre gènere i identitat, a càrrec de Clara Algaba. La programació vallenca es clourà el dissabte 16 de març amb vàries sessions esportives al pavelló Xavi Tondo i Violpi-
ni: hi haurà step bàsic, dance line, zumba i body combat. Aquell dia, les persones participants podran deixar els nens i nenes d’edats entre 0 i 16 anys en un espai preparat i adaptat per als infants, fins que s’acabi l’activitat esporti-
va organitzada.
El Vendrell El lema La força del feminisme al Vendrell encapçala la programació del 8M dissenyada per l’Ajuntament de la capital del Baix Penedès. A més, co-
incidint amb l’efemèride, la Regidoria de Feminismes ha estrenat una nova imatge gràfica a les xarxes socials, amb la il·lustració d’una dona amb uns gira-sols a la mà, obra de Joaquim Sicart. L’acte institucional d’aquest divendres 8 de març es farà a les 12 h, a la cruïlla de l’avinguda Baix Penedès amb el camí de Mas d’en Gual. Allà es farà la presentació del mural Les dones de Guimerà, realitzat per Antidot Colors, i la lectura de la Declaració institucional, a càrrec de l’actriu Marina Vilardell. A les 18 h, el Teatre Àngel Guimerà collirà l’Acte de lliurament del 12è Premi Teresina Martorell, que enguany serà entregat a la vendrellenca Rosa Maria Marcé i Recasens, catedràtica de Química Analítica de la Facultat de Química de la URV. Dues hores més tard, a les vuit del vespre, el TAG acollirà la representació de l’obra La dona que va cridar tant que es va buidar, a càrrec de Maria Ten, de la companyia Les Fugitives (entrada gratuïta, amb reserva prèvia. Hi haurà servei de canguratge).
Els actes a Vila-seca A Vila-seca, la lectura del Ma-
nifest es farà el divendres dia 8 a la plaça d’Estudi. Les encarregades de llegir-lo seran les representants del Consell de Dones de Vila-seca. A continuació hi haurà l’actuació musical d’Isabel Vinardell i Isabelle Laudenbach. També hi haurà un esmorzar popular i l’activitat Les dones de la meva vida. A la tarda, concretament a les 18 h, a l’Espai Jove gaudiran d’una sessió de curtmetratges i els infants, a la Ludoteca, participaran en l’activitat La descoberta del color lila, adreçada a infants de 0 a 3 anys. Finalment, l’Associació de Dones de la Pineda i el Casal de la Dona organitzaran un dinar de dones el dissabte 9 de març. El Centre Cívic i Cultural de la Pineda tancarà els actes amb una sessió de curtmetratges.
Salou
Salou, per la seva banda, s’uneix a la commemoració del Dia Internacional de les Dones amb una sèrie d’activitats organitzades amb la col·laboració de diverses Regidories. El 8 de març, Dia Internacional de les Dones, començarà amb un taller de ioga a la plaça de la Pau a les
9.15 h, seguit d’una caminada a les 10.30 h des de la plaça davant del TAS. A les 12 h, el passadís del Teatre Auditori serà l’escenari de l’acte institucional i la lectura del Manifest i ja a la tarda, la plaça de la Pau acollirà una sessió de zumba oberta a tothom sense prèvia inscripció. L’endemà 9 de març a les 12 h, la plaça davant del TAS serà l’escenari d’un espectacle de ball amb la participació de diverses escoles i grups locals, com és el cas de Mònica Novillo, Moon Espai Creatiu, Ahura Teatro, Nou Estil i Escola de Dansa Escena de Salou. A les 17.30 h, actuaran els elements festius femenins del municipi i a les 19.30 h, el Teatre Auditori de Salou presentarà l’espectacle solidari de flamenc La taberna de l’acadèmia de ball Mònica Novillo (l’assistència és amb invitació i es demana portar oli o llet per Càritas Interparroquial, Eluzai i Creu Roja de Salou).
Cambrils
A Cambrils, el programa de les Jornades per la Igualtat de Gènere 2024 inclou una quinzena d’activitats que s’articulen al voltant de la
commemoració del Dia Internacional de la Dona. Les propostes són diverses i destinades a diferents públics, i inclouen xerrades, tallers, obres de teatre, conferències, club de lectura, cinema, exposició artística i espais de trobada. Com a novetat, enguany l’acte commemoratiu del 8M es traslladarà al Casal Municipal i inclourà una representació a càrrec de l’Aula de Teatre del Casal, adreçada a l’alumnat de secundària dels centres educatius del municipi. El programa també inclou activitats com els tallers Apoderament i món laboral i Revolució sexual
La Pobla de Mafumet
Les Jornades de la Dona i la Igualtat de la Pobla de Mafumet van començar el passat 4 de març, i s’allargaran fins al dia 16. Entre els actes destacats hi ha el concert Dones de paraula que es farà dissabte dia 9, la Caminada lila pels itineraris saludables de l’endemà diumenge 10 de març, la Masterclass Defensa personal. Recerca de l’autoprotecció de dilluns 11 o el Sopar de dones que se celebrarà el dissabte 16 de març.
Tres opcions Ja s’han començat a repartir copes menstruals, compreses de tela i calces menstruals
Redacció
El Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa la campanya La meva regla, les meves regles, que inclou entre altres accions la distribució gratuïta de productes menstruals reutilitzables i sostenibles a tothom qui menstruï, sense excepcions. L’objectiu, expliquen els impulsors, és garantir l’exercici dels drets sexuals i reproductius de la població catalana.
A la pràctica, l’acció s’ha estructurat a través de les farmàcies, que és el lloc on cal anar per demanar un dels tres productes que formen part de la campanya: la copa menstrual, les compreses de tela o les calces menstruals.
La copa és un recipient de silicona, reutilitzable, que
s’insereix a la vagina per recollir la sang menstrual. Les compreses de tela, per la seva banda, són peces de tela que
se subjecten a la roba interior amb un botó. Tenen diverses capes de cotó absorbent i, sovint, una capa impermeable
i transpirable per evitar que hi hagi fugues i tacar la roba interior. Finalment, les calces menstruals són de roba
Per aconseguir els productes n’hi ha prou d’adreçar-se a una farmàcia
interior amb diferents capes de tela absorbents i d’altres que són impermeables per recollir el fluix menstrual. De cada producte hi ha diversos models per afavorir l’adaptació al cos i satisfer les diverses necessitats.
Per aconseguir els productes, les usuàries hauran de començar per registrar-se a l’aplicació La Meva Salut, si és que encara no ho han fet. Després, n’hi ha prou d’entrar a l’app i, a la pàgina d’inici, cercar el botó de la campanya i obtenir el codi QR.
Amb aquest codi ja es pot anar a la farmàcia i aconse-
Sororitat femenina i un mètode únic al gimnàs Curves av. Marià Fortuny
Força, càrdio i estiraments. Aquesta és la fórmula que ha fet dels gimnasos femenins Curves una referència a tota Europa. A Reus, el centre Curves Avinguda Marià Fortuny ofereix el mètode Curves i tota l’experiència de la seva directora, Silvia Rueda. Amb prop de 25 anys de trajectòria en el món de la nutrició i l’esport, Silvia comparteix objectius amb totes aquelles dones que aposten per a divertir-se entrenant, en una activitat que és molt més que resultats. I és que l’entrenament dinàmic de Curves, més enllà de millores en l’agilitat i la força i la tonificació muscular, és sinònim d’esforç, comunitat i voluntat per a sentir-se millor dia a dia A. Ferran
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
guir gratuïtament una copa menstrual, unes calces menstruals o dues compreses reutilitzables.
Decidir lliurement
El fonament d’aquesta campanya impulsada pel Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya és la idea que totes les dones i persones menstruants han de poder decidir lliurement i amb la informació adequada com volen gestionar el seu cicle menstrual. Els impulsors expliquen que encara avui en dia hi ha una manca d’informació veraç sobre la menstruació i la menopausa, i es viuen situacions de discriminació i prejudicis al respecte, així com pobresa menstrual (dificultat d’accés als productes menstruals adequats). Tots aquests fets són vulneracions dels drets sexuals i reproductius que estan lligats a les desigualtats estructurals endèmiques que afecten les dones i les persones menstruants. Amb aquesta iniciativa, a més, es promou la sostenibilitat, ja que els productes menstruals reutilitzables contribueixen a la prevenció de residus.
L’educació menstrual també arriba als instituts
Campanya
Un total de 85.000 alumnes de 3r d’ESO de 1.120 instituts públics i concertats de Catalunya rebran sessions formatives sobre educació menstrual com a part del projecte La meva regla, les meves regles, impulsat per la Generalitat de Catalunya. Durant la formació, els alumnes podran conèixer el funcionament dels productes menstruals reutilitzables, així com aprofundir en qüestions com què és la menstruació o en els mites i tabús que l’envolten. A més, en el marc de la campanya es repartirà un estoig amb productes menstruals reutilitzables (una copa menstrual, unes calces menstruals i una compresa de tela) a noies i persones menstruants d’entre 14 i 15 anys. L’objectiu és que puguin escollir el producte amb què se sentin més còmodes o el que millor s’ajusti al seu cicle. Redacció
Reconeixement Les pioneres del Bloc Feminista de Tarragona rebran la Distinció Maria Antònia Ferrer
Redacció
La Unitat d’Igualtat de la URV ha organitzat, en el marc del 8M, Dia Internacional de la Dona, el programa Mes(+), que inclou tallers, xerrades, debats i exposicions de caràcter transversal i multidisciplinari. Es tracta d’una desena d’activitats que tindran continuïtat fins al 12 d’abril.
L’acte institucional es farà aquest mateix divendres 8 de març, a les 10:30 h, a la Sala de graus del campus Catalunya, amb el lliurament de la Distinció M. Antònia Ferrer i Bosch. En aquesta ocasió el reconeixement s’atorga a les fundadores i pioneres del Bloc Feminista de Tarragona dels anys 70, que van atrevir-se a obrir camins inexistents per organitzar la lluita contra la manca de drets que
patien les dones a la vegada que havien d’intentar passar desapercebudes per a la brigada político-social del règim
Programa 8M Hi haurà actes fins al dia 15
Redacció
Amb la voluntat de donar més visibilitat a la lluita feminista al municipi de la Canonja, la regidoria de Polítiques Feministes i LGTBI+, conjuntament amb l’associació feminista Mirada Violeta i el Col·lectiu de Dones de la Canonja, han organitzat un programa d’activitats per al 8M. Aquest mateix divendres
com aquestes per fer sentir la nostra veu, perquè els nostres drets siguin reconeguts i per abolir qualsevol tipus de discriminació», assegura Nereida González, regidora de Polítiques Feministes.
González és la primera regidora a l’Ajuntament de la Canonja que governa aquesta nova regidoria de Polítiques Feministes i LGTBI+, des del juny de 2023. «Des de l’Ajuntament ja es treballava en aquest àmbit però no s’havia creat encara la regidoria i vam considerar molt necessari posar-li un nom i dotar-la
franquista.
La programació també compta amb la presència de Marina Marroquí, experta en
violència masclista, que el 12 de març realitzarà el monòleg Eso no es amor a l’Aula Magna del Campus Catalunya.
econòmicament per poder organitzar activitats com la del 8M», explica. En aquest sentit, la regidora de Polítiques Feministes i LGTBI+ ha anunciat que
«seguirem en aquesta línia de conscienciar a la població i especialment als joves, als nens i nenes del nostre municipi perquè visquin en una igualtat total».
Hi haurà xerrades, cinema, teatre i debats de caràcter transversal
L’autora del llibre que té el mateix títol reflexiona sobre la frustració i la infelicitat que pot provocar el xoc entre els falsos mites de l’amor i la realitat, i que, en casos extrems, pot derivar en violència de gènere.
D’altra banda, l’11 d’abril la Sala de graus del campus Catalunya acollirà la projecció d’Hondarrak ¿Quién puede cuidar de un mundo en ruinas?, una producció candidata als premis Goya en l’apartat de Millor documental. La sessió comptarà amb la presència de la seva directora, Marta Gómez.
L’endemà, 12 d’abril, la professora de la URV Barbara Biglia impartirà el taller Teatre coeducatiu per a la sensibilització de les desigualtats de gènere: una eina d’intervenció i recerca, que es farà de 10 a 18 h a la Sala de juntes del mateix campus. El programa també inclou activitats del col·lectiu universitari gitano, d’Esports URV, Iubilo URV i el CRAI.
Que ningú es quedi enrere La Unitat d’Igualtat de la URV impulsa i aglutina les iniciatives de la comunitat universitària sota el lema Teixint aliances des de la interseccionalitat i la lluita contra la discriminació. Tal com explica Cilia Willem, directora de la Unitat d’Igualtat, aquest lema «anima a no deixar ningú enrere, a lluitar per la igualtat de totes les dones: les privilegiades i les menys privilegiades, les d’orígens o ètnies diferents, les dones amb diversitat funcional o amb cossos no-normatius, les LGBTIQ, les joves i les grans. També a la Universitat».
El programa complet es pot consultar al web de la Unitat d’Igualtat de la URV i a l’Agenda URV.
En clau femenina El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha organitzat una jornada de debat
Redacció
El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), en el marc del Dia Internacional de la Dona, ha organitzat la I Jornada de metgesses de la Catalunya Sud. La trobada es farà aquest mateix divendres, 8 de març, a partir de les 16 h, a la Sala Dr. Santiago Mallafré del COMT (Via de l’Imperi Romà, 11 bis, Tarragona).
Els impulsors de la iniciativa expliquen que aquesta jornada pretén donar visibilitat a les metgesses de la província de Tarragona mitjançant les seves experiències personals i professionals. És per això que metgesses dels àmbits assistencial, docent, de formació i de la gestió d’arreu del territori explicaran com han conciliat la seva vida personal amb la professional,
les dificultats que s’hi han trobat i com han hagut de buscar un difícil equilibri en les seves vides.
La trobada començarà amb
la Presentació de la jornada a càrrec de la Dra. Meritxell Arenas, vocal del COMT, i del
Dr. Sergi Boada, president del COMT. Tot seguit es farà la primera taula rodona amb el títol Metgesses directives i do-
Les ponents són d’àmbits com l’assistencial, el docent o la gestió
cents catedràtiques, en què es debatrà sobre qüestions com ara si hi ha sostre de vidre en el sistema sanitari i en les universitats, o com s’equilibra la carrera acadèmica i la vida personal. Aquesta taula de debat estarà moderada per la Dra. Carme Boqué, vicepresidenta del COMT, i tindrà com a ponents les doctores Teresa Auguet (HU JoanXXIII), Rosa Solà (HU Sant Joan de Reus), i Fàtima Sabench (degana de la Facultat de Medicina de la URV).
La segona taula rodona es farà a les 16.50 h i estarà vinculada a les Metgesses i la
formació continuada, la Docència i la recerca. La moderadora serà Anna Palau (vocal del COMT), i les ponents les doctores Meritxell Creixell (H. Pius de Valls), Lourdes Rofes (HU Sant Joan de Reus) i Vanessa Sánchez (Institut Pere Mata).
Mares, filles i cuidadores Després d’una pausa per al cafè, a les 17.50 h arrencarà la tercera i última taula de debat, amb el títol Les metgesses més enllà de la seva professió: mares, filles, cuidadores i pacients. El seu paper en la societat actual. Vivències i testimonis En aquesta ocasió les moderadores seran les doctores Tani Francesch (vocal del COMT) i Mireia Garcia-Villarrubia (vicepresidenta del COMT). Les ponents seran les doctores Rosa Ripollès (CAP El Temple de Tortosa), Núria Mancho (CAP L’Ametlla de Mar), Rosa Pérez (H. El Vendrell), Eugènia Miranda (H. Sant Pau i Santa Tecla) i M. José Sánchez (H. El Vendrell).
Després de les Conclusions i el debat, la trobada es clourà amb una actuació de cant líric de la Dra. Elena Taverna, del CAP de les Borges del Camp.
Futbol Els gallecs arriben líders, amb una ratxa de set victòries i marcant 21 gols en els darrers cinc partits
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic i el Deportivo s’enfrontaran diumenge a les 12 en un dels duels més esperats de la temporada al Nou Estadi. Serà un duel entre els dos equips més en forma de la categoria, entre el líder contra l’aspirant i entre el millor atac contra la millor defensa de la categoria. Des del dimecres que penja el cartell d’entrades exhaurides a can Nàstic i s’espera un duel amb més d’onze mil persones a les graderies. En definitiva, un ambient de final que no tindrà ni Dani Vidal i ni Imanol Idiakez a la banqueta per expulsió.
El Deportivo arriba a Tarragona en la cúspide del seu potencial d’aquesta temporada. Després d’acumular una ratxa de set victòries consecutives, els gallecs es troben, per primera vegada, líders de Primera Federació a un punt del Nàstic. Aquesta era la posició que s’esperava d’un equip amb el potencial més gran de la categoria a nivell de qualitat de la seva plantilla i de pressupost. El camí per aconseguir-ho no ha sigut fàcil per als gallecs, de fet, van arribar a dormir en posicions de descens a la primera volta, però gràcies a un 2024 gaire-
Lucas Pérez és l’home més perillós del Deportivo amb 9 gols i 16 assistències
bé perfecte han arribat a mostrar el seu poder. En els darrers cinc partits, els d’Imanol Idiakez han dominat amb mà de ferro anotant quatre o més gols per partit. Així mateix, sumen 21 dianes en cinc duels i, tot i que
en aquesta xifra han intervingut nou jugadors diferents, hi ha un protagonista que destaca sobre la resta: Lucas Pérez. Fa un any, el davanter de la Corunya estava jugant a Primera Divisió i va decidir tornar al seu club d’origen per posar el seu nom a la història. Des de llavors, el seu talent ha liderat l’equip i, enguany, acumula nou gols i setze assistències. Pérez està present en tots els atacs del Deportivo i està especialment encertat en
Futbol Va dirigir el primer partit i triomf de Vidal a la banqueta l’any passat
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic-Deportivo d’aquest diumenge a les 12 hores ja té establerts tots els protagonistes. L’àrbitre madrileny Manuel Ángel Pérez Hernández serà l’encarregat de dirigir el partit al Nou Estadi Costa Daurada. Aquest es-
tarà acompanyat per Sergio Rebollo Merino i Rubén Ortega Gil com a àrbitres assistents i Marc Oltra Sáez com a quart àrbitre. Aquesta serà la primera vegada que xiula al Nàstic enguany, però no la del Deportivo. Pérez Hernández va ser l’encarregat de dirigir el Cultural Leonesa-Depor-
tivo, duel que va acabar amb derrota del conjunt gallec per 1-0. Com a curiositat, aquest va ser l’últim partit que el Deportivo va perdre abans d’encetar una ratxa de set victòries consecutives. La darrera temporada, l’àrbitre madrileny també va estar present en la derrota del conjunt
els darrers cinc duels, en els quals ha marcat i ha assistit de manera consecutiva. Aquesta temporada el seu jugador revelació és David Mella. El jove jugador del planter corunyès s’ha fet un lloc a l’onze inicial gràcies a la seva velocitat explosiva i encert. D’aquesta manera, s’ha convertit en un punyal per la dreta especialment afilat en les transicions. Amb tot, gairebé tots els jugadors de l’atac mostren xifres a tenir
gallec contra el Castellón per 4-3 en la fase d’ascens a Segona Divisió. Pérez Hernández també porta bons records al Nàstic. El madrileny va xiular l’any passat el primer partit de Dani Vidal com a entrenador del primer equip del Nàstic. Llavors, el conjunt grana va aconseguir una victòria plàcida per 2-0 contra la Real Sociedad B i Manuel Ángel Pérez Hernández, fins i tot, va xiular un penal a favor del conjunt grana. Enguany, el Nàstic encara no ha tingut cap pena màxima a favor en tota la temporada.
El rival
Deportivo
Com arriba?
1r
PG 14 50 punts PE 8 PP 4 GF 45 GC 20
Diumenge, 12 h Nou Estadi Costa Daurada FEFtv i Esport 3
en compte. Iván Barbero, davanter titular i ex de l’Osasuna Promesas, acumula 6 gols. Els mateixos que Davo, habitualment suplent, i expert a salvar partits marcant el gol de la victòria com a revulsiu. A aquest talent se suma el de Yeremay i Hugo Rama. De cara el duel de diumenge, el Deportivo recupera qualitat al mig del camp amb Salva Sevilla i també a la defensa amb Pablo Martínez, l’autor de l’únic gol del duel contra el Nàstic a Riazor. De fet, Martínez i Pablo Vázquez, centrals habituals, sumen 7 gols aquesta temporada en jugades a pilota aturada. Els grana hauran de fer front a tot aquest potencial ofensiu en un duel sense Gorostidi i Jardí per sanció i amb el dubte d’Iker Recio, per lesió.
Roda de premsa
Óscar Sanz: «Coneixem les seves debilitats i sortirem a castigar-les»
El migcampista del Nàstic, Óscar Sanz va destacar que el duel de diumenge «serà un partit bonic i disputat. Coneixem les seves debilitats i sortirem a castigar-les». Sanz va assenyalar que el partit només «són tres punts», però va afegir que «l’ambient a la grada serà espectacular, jo no ho vivia des dels darrers play-offs quan era petit». Finalment, Sanz va assenyalar que «serà especial, però no decisiu».
Roda de premsa
Lucas Pérez: «Volem guanyar a Tarragona des que vam acabar el partit del Lugo»
El capità del Deportivo, Lucas Pérez, també va voler treure ferro al duel de diumenge: «és un partit més, si guanyes aquest i no els altres, dona igual el resultat o el gol average», deia. Amb tot va assenyalar que la plantilla arriba motivada: «Volem guanyar a Tarragona des que va acabar el partit contra el Lugo».
Hoquei Patins L’encert de Jepi Selva i Gerard Camps va ser determinant
El somni de la Copa del Rei del Calafell continua viu. El conjunt de Ferran López es va imposar al Noia en un duel igualat que va acabar decidint l’encert de Jepi Selva i Gerard Camps a la tanda de penals. El duel tenia doble ració d’intensitat i els de Ferran López van respondre a la
pressió començant a ple rendiment. Després d’uns primers minuts de transicions dels dos equips, els verds van prendre el control. El setge a la porteria del Noia va ser constant. La insistència va tenir premi amb un penal a favor. Sergi Miras va perdre el duel contra Blai Roca, qui va aturar-li el remat amb el guant esquerra. En un partit
d’aquesta intensitat els errors es paguen i del 0-1 el duel va anar al 1-0. En el següent atac del Noia, Jordi Bargalló va enviar un obús des de l’exterior que, tot i que Gerard Camps el va aturar, la inèrcia va enviar la bola al fons de les xarxes.
El pavelló Joan Ortoll, ple, es va posar al costat dels seus quan més els necessitaven i els de Ferran López van reaccionar. Amb el pas dels minuts, la intensitat dels amfitrions es va imposar. Els verds eren els amos i senyors
El Reus Deportiu afronta el clàssic a la Copa del Rei en el millor moment de la temporada
Hoquei Patins Els de Jordi Garcia juguen avui contra el Barça «convençuts» de les seves opcions
El Reus Deportiu enceta, aquesta tarda a les 19 hores al pavelló Joan Ortoll, el seu camí a la Copa del Rei. Els roig-i-negres comencen contra el rival més perillós i favorit per tornar a guanyar el torneig, el Barça, en el clàssic de l’hoquei català. L’any 2006, l’ara entrenador reusenc, Jordi Garcia, va marcar un gol històric que va donar el darrer títol de Copa als roig-i-negres contra, precisament, els blaugrana. Avui, el Reus Deportiu vol emular aquella fita per classificar-se a les semifinals de dissabte. El conjunt entrenat per Jordi Garcia arriba al torneig del KO en el millor moment de la temporada. El potencial de la plantilla ha començat a mostrar-se a la pista i el darrer cap de setmana va aconseguir una victòria aclaparadora contra el Hockey Rivas per 6-0. Jordi Gar-
Els roig-i-negres arriben al torneig després de vèncer per 6-0 al Rivas
cia va reconèixer el seu bon moment: «Arribem bé a nivell de sensacions, hem treballat molt aquest 2024 per aconseguir-ho. Sabem el que volem jugar i també estem en un bon moment físic. El partit contra
el Barça apunta a ser espectacular i bonic, d’aquests que fan afició», va assenyalar. Jugar contra el Barça, el vigent campió de la Copa i el líder indiscutible a l’OK Lliga, mai és una tasca senzilla. De fet, porta més de 50 partits consecutius sense perdre i Garcia el cataloga com «el millor Barça dels últims anys, per la seva solvència en les victòries». D’aquesta manera, el tècnic va indicar que la clau del partit és que «hem de tenir la mateixa contundència a les àrees que tenen ells. Hem de jugar un partit intel·ligent i evitar les transicions». A més, Jordi Garcia també va ser clar amb les aspiracions de l’equip a la Copa del Rei: «L’equip arriba convençut de les nostres opcions. Podem competir contra el Barça. La intenció no és només guanyar el partit d’avui contra el Barça, també volem guanyar la semifinal i la final».
Els calafellencs van dominar el Noia de principi a fi malgrat l’empat final
la porteria, amb l’ajuda del del rival, Xavi Costa, va acabar amb l’1-1. El domini local es va intensificar amb el gol i Miras va fer el doblet amb un remat potent des de l’exterior.
contra un Noia que només van poder defensar-se. A poc a poc, el Calafell va créixer en atac a través de les jugades d’Arnau Xaus i Joan Pascual. Finalment, el premi a la constància va arribar. Sergio Miras es va redimir i, des de darrere
A la segona part el partit va canviar quan el Noia va despertar. Els de l’Alt Penedès van assolir l’empat a través d’Esteller quan el Calafell estava inferioritat numèrica. En la igualtat, la bola aturada va manar. Xaus va fallar la desena falta, però va fer el 2-3 en el segon intent en una falta directa. Amb tot, Rovira va sorprendre amb un xut llunyà per posar un 3-3 a l’electrònic que es va mantenir fins al final del temps reglamentari. A la pròrroga, els dos equips es van respectar per evitar faltes, així que el duel va estar condemnat als penals. Allà, Jepi Selva, per partida doble i l’encert de Gerard Camps van donar al Calafell el bitllet a la semifinal.
El CBT, obligat a plantar cara al segon classificat i el CB Salou vol un triomf per curar les ferides
Bàsquet El CBT té demà una de les últimes cinc finals per assolir la permanència. Els blaus estan gairebé obligats a guanyar perquè es troben a dues victòries del play-out i a tres de la salvació. D’aquesta manera, necessiten un nou triomf al pavelló del Serrallo contra el segon millor equip de la categoria, el CB Cartagena. Els cebetistes
necessiten mostrar un equip cohesionat amb la integració dels darrers fitxatges Jahmal Jones i AJ Plitzuweit. D’altra banda, el CB Salou buscarà curar les ferides de les dues darreres derrotes amb un triomf a la pista de l’Hospitalet. A més, la victòria blava també serà clau pel CBT, perquè l’Hospitalet es troba en la lluita per la salvació. AMQ
Voleibol El CV Sant Pere i Sant Pau viurà demà una jornada intensa de voleibol al seu pavelló. Els equips masculí i femení de l’entitat cooperativista disputen dos partits clau per segellar la seva presència en el play-off d’ascens. L’equip entrenat per Vlado Stevovski rep la visita del Balafia Lleida a les 20 hores. Els rojillos estan en plena
forma i esperen, amb una nova victòria i la punxada del Xàtiva, el tercer classificat, certificar matemàticament la seva presència a la fase d’ascens. D’altra banda, les d’Eduardo Sánchez es troben en plena lluita per les tres primeres places d’ascens directe a Primera Nacional. Demà a les 16 hores, reben el Gavà per apropar-se a l’objectiu. AMQ
14 de març
Política PP i Vox carreguen contra la iniciativa i avisen que és «corrupta» i un «cop d’estat secessionista»
La llei d’amnistia va superar ahir el penúltim debat al Congrés abans d’anar cap al Senat. PSOE, ERC i Junts van segellar l’acord a la Comissió de Justícia de la cambra baixa, que es va reunir a les 11 del matí enmig d’un notable interès mediàtic. L’òrgan va aprovar la incorporació d’una esmena transaccional que, entre altres, estableix que queden exclosos de l’aplicació de la llei els actes que puguin ser qualificats de terrorisme segons la directiva europea.
Un gir que elimina del text les referències al Codi Penal espanyol per assegurar que l’amnistia inclou també els encausats del Tsunami Democràtic. Un cop superat el tràmit a comissió, la norma està llesta per votar-se de nou en ple el pròxim 14 de març.
L’aprovació a comissió va anar precedida d’un debat que va servir perquè el PP i Vox carreguessin contra la norma afirmant que és «una
llei corrupta» (PP) i suposa un «cop d’estat secessionista» (Vox). «Aquí no s’ha tancat res, per molt que ho reiteri una vegada i una altra
Suècia s’adhereix formalment a l’OTAN després del vistiplau definitiu
Internacional L’aliança alçarà dilluns la bandera del país a la seu a Brussel·les
ACN
Suècia ha esdevingut formalment aquest dijous el 32è aliat de l’OTAN, després que Hongria hagi enviat el protocol d’adhesió a Washington, pas necessari per completar tots els tràmits. Els països candidats es converteixen en aliats un cop arriben tots els protocols a Washington, per aquest motiu l’acció de Budapest ha conclòs el procés d’adhesió de Suècia a l’aliança, demanada arran de la guerra a Ucraïna. Finalment, el procés d’entrada de Suècia a l’OTAN ha durat 22 mesos
per les reticències de Turquia i Hongria, malgrat que inicialment es va plantejar com un procés accelerat a causa de la guerra.
Suècia se suma així a Finlàndia, que ja va entrar a formar part de l’OTAN fa 11 mesos. Ambdós països van demanar-ne l’adhesió el maig del 2022, només uns mesos després de l’inici de la invasió russa a Ucraïna. Estocolm i Hèlsinki feien així un pas que suposava un gir en la seva tradicional política de neutralitat en considerar que l’atac rus contra Ucraïna representava una amenaça.
el PSOE. Es torna al punt de partida», va alertar la diputada popular Cuca Gamarra. Pel PP, l’amnistia desprotegeix l’Estat perquè l’independen-
tisme «ho pugui tornar a fer, però des de la impunitat». Gamarra va afegir que la llei d’amnistia és «injusta, inconstitucional i immoral» i
El Parlament impulsa una Renda Bàsica Agrària per a petites explotacions
Política El ple aprova reclamar a l’Estat la modificació de la llei de la cadena alimentària
ACN
El Parlament va aprovar instar el Govern a presentar el 2024 l’estudi relacionat amb la creació d’un fons agrari que actuï com a Renda Bàsica Agrària per a petites explotacions. Es tracta d’una de les propostes de resolució d’ERC aprovades ahir al ple, en el marc del monogràfic sobre pagesia.
D’altra banda, el ple també va aprovar altres propostes de resolució que reclamen a l’Estat la modificació de la llei de la cadena alimentària. Esquerra, CUP, En Comú Po-
dem i PPC havien presentat textos en aquest sentit, i van rebre la llum verda de la cambra. També es va aprovar una proposta de Junts que insta l’Estat a concretar les accions necessàries per adequar la Política Agrària Comuna (PAC) de la UE a la realitat del primer sector.
El grup d’ERC també va presentat una proposta de resolució que va ser aprovada i que insta el govern espanyol a facilitar la descentralització de la Política Agrària Comuna transferint a la Generalitat la capacitat de modificació de tot el pla.
ma, va dir que permet complir el compromís de Sánchez en favor de la «desjudicialització» i d’obrir una nova etapa a Catalunya.
Pròxims passos
La llei passarà ara pel Senat, on el PP, que té majoria absoluta, vol torpedinar el procés
només busca perdonar els delictes més greus en democràcia: traïció a l’estat, terrorisme i corrupció.
«Política de veritat»
Per contra, el PSOE, Sumar i les forces nacionalistes i independentistes van aprofitar el debat en comissió per exposar les bondats de l’amnistia i defensar-ne la utilitat política i el rigor jurídic. Des de la bancada socialista, el diputat Francisco Aranda va explicar que les esmenes a les lleis són una pràctica «habitual» en l’elaboració de qualsevol llei, de manera que no s’entenen les queixes del PP, que va intentar suspendre la comissió en considerar que no havien tingut temps d’analitzar els canvis a l’amnistia que es van votar ahir. Pel que fa a la nor-
Un mes després del fiasco que va suposar el ‘no’ de Junts a la llei, PSOE, ERC i els de Puigdemont van escenificar a la Comissió de Justícia una entesa tancada la darrera setmana després de diverses modificacions al text de la iniciativa. Entre altres elements, l’acord implica un nou redactat en les exclusions a l’amnistia. S’hi podran acollir els investigats relacionats amb el procés per suposats delictes de terrorisme, entre ells noms vinculats a Tsunami Democràtic. El text inclou els delictes d’alta traïció adaptats als estàndards europeus i no al Codi Penal espanyol.
Després de la seva aprovació, la llei anirà de nou al Congrés. Després haurà d’anar al Senat, on el PP té majoria absoluta. Els populars ja han avisat que aprofitaran la cambra alta per provar de torpedinar la llei amb peticions de compareixences i allargant els terminis fins que la rebutgi al cap de dos mesos. Serà quan la llei pugui tornar al Congrés, previsiblement al maig, on quedaria definitivament aprovada i llesta per a ser publicada al BOE. Quan això passi, serà de pena aplicació i els jutges hauran d’adaptar les seves resolucions al que estableix.
El 70% dels morts per l’exèrcit israelià a Gaza són dones i menors d’edat, segons l’ONU
Món Dels prop de dos milions de desplaçats a la franja gairebé la meitat són dones i nenes
ACN
El 70% dels morts per l’ofensiva de l’exèrcit israelià a Gaza com a resposta a l’atac de Hamàs del 7 d’octubre són dones i menors d’edat, segons indica Amnistia Internacional a partir de dades de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA per les sigles en anglès). Les xifres es publiquen en el marc de la commemoració del 8-M, Dia Internacional de la Dona. L’ONG també afirma que dels prop de dos milions de desplaçats a la franja,
pràcticament la meitat són dones i nenes.
Les condicions de salubritat són, segons la mateixa font, especialment dures per a elles, que no tenen accés a productes higiènics o que no poden tenir cap intimitat quan van a uns banys que es troben en condicions deplorables. Una altra de les dades que destaca Amnistia Internacional és que quan va començar el conflicte hi havia unes 50.000 dones embarassades i sense accés a salut obstètrica. Des de l’inici dels atacs es calcula que han nascut uns 20.000 nens.
El Dia Internacional de les Dones continua sent una data remarcada al calendari i absolutament necessària per a mantenir les reivindicacions i les demandes que, malgrat ser la majoria repetitives any rere any, es mantenen vigents. La societat catalana pot treure pit de ser una de les més avançades en el reconeixement institucional dels drets de les dones, en molts àmbits, des del més íntim i personal, a altres més collectius, com els laborals o de paritat pública. I malgrat això, encara queda un llarg camí per recórrer. Estem lluny de poder assolir una igualtat real i consolidada entre gèneres i que aquesta no es-
devingui una qüestió de discrepància política. En aquest sentit, l’extrema dreta està fent forat en àmbits que han de començar a preocupar-nos. La recent enquesta del CEO assenyalava que s’està registrant un gir cap a posicions més conservadores per part del jovent masculí. Que els joves de 16 a 24 anys es mostrin cada vegada més bel·ligerants contra el feminisme i que assumeixin postulats com que la majoria de les denúncies per agressions de les dones són falses (un 0,0084% és el percentatge real), vol dir que potser a més de lluita per la igualtat, caldrà fer més esforç també en la lluita per la formació intel·lectual dels més joves.
Tribuna
Ja tenim protocols de prevenció d’assetjament laboral. I ara què?
AcEls dies previs al 8 de març, ja és habitual que molts mitjans de comunicació s’omplen d’articles, reportatges i converses sobre feminisme i els canvis socials que està generant. Darrerament, però, el que més veiem són reculls de dades que parlen més del rebuig que genera el feminisme, que no pas dels avenços socials que ha comportat. S’acumulen les enquestes que parlen de dones i nenes que s’han sentit violentades en les seves relacions de parella i es contraposen amb aquelles que afirmen que una part important del gènere masculí opina que el feminisme ha anat massa lluny.
Mentre es donen aquests debats, les administracions s’han posat les piles els darrers anys per intentar garantir que tothom tingui clares quines són les seves obligacions pel que fa al respecte dels drets de les dones i la llibertat sexual. S’han aprovat normatives pioneres i novedoses (RD 901/2020, Llei 17/2020 catalana, Llei de garantia de la Llibertat Sexual…) i s’han subscrit convenis internacionals que deixen clar que cal fer atenció als casos d’assetjament i agressions sexuals que es donen en tots els àmbits de la vida i dels quals, encara ho podem dir amb tota seguretat, les dones en son les víctimes majoritàries.
Així, la majoria d’empreses s’han afanyat durant la darrera dècada a elaborar
Joana Badia Rion Advocada de Col·lectiu Ronda
els ja famosos protocols de prevenció i abordatge de l’assetjament en l’àmbit laboral, sovint com una forma de culminar els plans d’igualtat que han d’aprovar les empreses de més de 50 persones treballadores de forma obligatòria. Per tant, podem dir que el nombre de protocols que s’ha aprovat en els darrers anys és una récord històric i, possiblement, un triomf dels poders públics que han aconseguit posar al centre del debat la lluita contra les violències masclistes i, concretament contra la violència sexual. Però, son realment útils aquests protocols? Ajuden a les treballadores a denunciar?
Podem dir que el nombre de protocols que s’ha aprovat en els darrers anys és una récord històric i, possiblement, un triomf dels poders públics que han aconseguit posar al centre del debat la lluita contra les violències masclistes i, concretament contra la violència sexual
El problema no és si un protocol està més ben fet o menys, la qüestió és com de disposades estan les persones responsa-
bles a aplicar-lo en cas que sigui necessari. Un protocol només és una eina per determinar d’una manera garantista i metòdica si s’ha produït o no un cas d’assetjament, però perquè aquest cas tingui una conseqüència real, cal que les persones amb capacitat de sancionar dins una empresa estiguin disposades a fer-ho, i aquí és on sovint falla la cadena de transmissió. Les dones saben que, com passa sovint al sistema judicial, el problema no seran les persones que apliquen el protocol, que en la majoria de casos tenen certa sensibilitat o, com a mínim, interès en fer bé la seva feina; el problema serà que quan efectivament es determini que s’ha produït una situació d’abús, hi haurà d’haver un/a cap de recursos humans, o un/a gerent que decideixi quina és la sanció aplicable i aquí és on tot comença a fallar. Per això, lluitar contra l’assetjament ha de ser també lluitar per espais de treball més horitzontals, i per condicions laborals més dignes, perquè la precarietat sempre és sinònim de falta de mesures de protecció, i perquè on hi ha precarietat hi ha abusos, de tot tipus.
Carta dominical
Benvolgudes i benvolguts, recordo una trobada de no fa gaire amb els responsables d’una parròquia. El mossèn havia estat absent un temps a causa d’una malaltia. Durant el diàleg, comentant aquest temps, un dels catequistes presents digué: «El fet d’estar sense mossèn ens va ajudar a créixer en la corresponsabilitat. La catequesi continuà endavant, Càritas, l’atenció als malalts, les celebracions de la Paraula, etcètera. Cada setmana ens reuníem per preparar les coses i prendre compromisos. Tanmateix, hem de reconèixer que mai com en aquest mig any vam adonar-nos de la missió pròpia, específica i insubstituïble del mossèn en una comunitat.» «I, quina heu descobert que és?», vaig dir-li. I em respongué: «La d’acompanyant i conductor del camí de la fe i la de possibilitar-nos l’experiència de la presència del Senyor, d’una manera especial en l’eucaristia i en el sagrament del perdó.»
Tota la comunitat té la missió de donar a conèixer Jesucrist, el Salvador. Tots tenim el deure d’ajudar-nos mútuament en el camí de la fe. Però els faltava la Paraula que fa sensible en la fe la presència del Senyor: «Això és el meu Cos», «Jo et perdono, véste’n en pau». Aquell catequista ho havia après en els llibres; però sabia també que l’experiència només té lloc quan el prevere, en nom de Jesucrist cap de l’Església, actua en nom d’ell. El ministeri apostòlic és indispensable en l’Església per voler de Jesucrist mateix. Ara bé, aquest ministeri no surt per generació espontània. Cal la crida que, com una llavor, Déu sembra en el cor del batejat. I cal també un clima de fe perquè aquesta llavor maduri.
La sembrada està feta, però hem de reconèixer que el clima de l’entorn no acostuma a ajudar. La mateixa societat, que amb el seu saber ens obre al món i ens apropa als esdeveniments més llunyans al mateix moment que succeeixen, ens posa barreres a les portes de nosaltres mateixos perquè puguem entrar-hi. I per sentir la crida de Déu i fer que vagi prenent cos, cal entrar dins la cambra del nostre interior. Ni Maria seria la Mare de Déu ni tindríem el testimoniatge dels sants i santes, si no haguessin estat educats en l’estima del silenci interior per descobrir els senyals de Déu en el seu camí.
La mateixa societat, que amb el seu saber ens obre al món i ens apropa als esdeveniments més llunyans al mateix moment que succeeixen, ens posa barreres a les portes de nosaltres mateixos perquè puguem entrar-hi
Per aquesta raó, en la proximitat del Dia del Seminari que celebrarem diumenge vinent, a les vigílies de sant Josep, insisteixo en l’estima del silenci interior. «Pare, envieu-nos pastors», afirma el lema d’enguany. Es tracta d’una pregària que tots, com a Església, adrecem a Déu. Per aquest motiu faig una crida, en primer lloc, a les comunitats cristianes de l’arxidiòcesi, perquè redoblin la seva pregària, prenent com a pròpies les paraules de Jesús: «Pregueu, […] a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats» (Lc 10,2). En segon lloc, m’adreço als joves cristians perquè des del silenci en el seu seguiment de Jesucrist, es preguntin sense por si el Mestre els crida pel camí del sacerdoci i tinguin generositat i valentia per dir amb decisió: «Sóc aquí.»
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Ales portes d’un nou 8M ens trobem, novament, havent de seguir reivindicant la igualtat i l’equitat. Com cada any es posen sobre la taula debats recurrents en molts àmbits de la nostra societat on encara hem d’avançar molt. Avui em voldria centrar en una d’aquestes lluites, que des de l’activisme feminista s’ha fet palès darrerament: la lluita contra la pressió estètica.
El cos sexuat (amb les seves característiques biològiques relacionades amb la reproducció) és evident que té una rellevància significativa en la vida de qualsevol persona, però alhora sobre ells s’exerceix un judici d’acceptació o desaprovació, segons les exigències estètiques en una determinada societat, cultura i context.
Les xarxes socials digitals han contribuït a amplificar aquest fenomen, sobretot pel que fa a les imatges retocades, les fotos filtrades i altres manipulacions que poden distorsionar la percepció de la realitat i afavorir uns estàndards irreals de bellesa. Tot això molt relacionat i influït pels interessos econòmics i comercials d’indústries molt poderoses que pretenen vendre’ns productes i tractaments per ajustar-nos a aquests cànons estètics de bellesa.
No disposem de referents estètics no normatius; persones grasses, amb diversitat funcional o intel·lectual, persones de la 3a edat, amb diversitat cultural o racialitzades, en un món molt divers i plural ens venen un ideal d’imatge molt uniforme (dona blanca, prima i guapa, cis, amb recursos econòmics destinats a cuidar-se...). On encaixa tot això amb l’acceptació de la diversitat?
Les infermeres som la principal força laboral de la sanitat i aquest 8M volem denunciar la discriminació i bretxa de gènere que patim.
La nostra professió ha estat històricament marcada per condicionants de gènere. L’acte de cuidar sempre s’ha vist com a propi de la natura femenina, sense valor productiu ni professionalisme. És per aquesta raó que a la nostra professió se li ha donat poc valor, reconeixement i prestigi.
Malgrat que la nostra formació i competències han crescut, els nostres drets laborals i salaris no ho han fet. Des de fa més de quinze anys patim la discriminació d’estar incloses en una classificació professional que no correspon a la nos-
Caterina Ródenas Secretaria Provincial de SATSE Tarragona
tra formació, mentre altres professions amb el mateix nivell de titulació estan en una categoria superior. No podem accedir a llocs de gestió, direcció o grups de recerca o docència. Exigim una nova classificació professional que reflecteixi la nostra formació i competències. Ser una professió majoritàriament femenina també influeix a l’hora d’ac-
cedir a la jubilació anticipada voluntària. La majoria de les professions que ho han aconseguit són majoritàriament masculines i relacionades amb la duresa purament física. Al contrari, la duresa psicològica o l’exposició a factors de risc als que estem exposades, no es tenen en compte.
Patim estereotips sexistes, dificultats per conciliar vida professional i personal i un major nombre d’agressions a la feina Estem fartes de la manca de suport institucional i de promeses polítiques que mai es compleixen. Ens mobilitzem el 8M per exigir els mateixos drets i oportunitats. Exigim un canvi estructural que reconegui i valori el nostre treball al sistema de salut i no ens aturarem fins a obtenir-ho.
Com podem contribuir a fer que una persona que no té un cos estèticament normatiu es pugui sentir bé i fins i tot es vegi atractiva física i sexualment?
Com tot plegat afecta l’autoestima de les persones que no “encaixen”? Ens venen que ens hem de cuidar per salut, que el menjar no ha de ser una fugida, ansiolítics per tapar les mancances que una persona pot tenir en l’àmbit emocional... tot fomentant trastorns de la conducta alimentària on aquesta PRESSIÓ ESTÈTICA pot ser el detonant.
Com podem contribuir a fer que una persona que no té un cos estèticament normatiu es pugui sentir bé i fins i tot es vegi atractiva física i sexualment?
Des del feminisme alcem la veu per lluitar contra aquesta opressió que patim moltes dones i fomentar la llibertat dels cossos, respectant a cadascuna tal com és i fent que no es maltracti la nostra autoestima.
Reclamem que a les dones no se’ns jutgi i valori per les nostres característiques físiques i que es prioritzin altres valors i qualitats, com es fa en el cas dels homes.
Treballem per la integració i per l’accepció d’una societat diversa i plural, alliberada d’aquesta pressió estètica a la qual les dones estem especialment sotmeses des de l’educació, els mitjans de comunicació, el màrqueting i la publicitat. Donem visibilitat a tot el conjunt de les dones i els seus cossos en la seva complexa totalitat i disparitat.
Perquè això no és més que el reflex de la societat en la qual indefectiblement volem viure i conviure, on prevalguin els valors de la tolerància i l’empatia, rica i plural, on tothom tingui cabuda i que no discrimini a ningú per la seva condició ni física ni de cap altre mena.
Lourdes Camprubí i Reverté Sexòloga i secretària de Feminismes de la secció local d’ERC-Reus
Campclar i el tros de pastís polític Fa uns dies que van matar a una persona sota de casa. Fa dos dies que algú, o alguns, va disparar una pistola de foc al mig de la rambla de Ponent de Campclar. Eren aproximadament les 12h. La mateixa hora que altres persones prenien alguna cosa en algun bar del voltant. La mateixa hora que altres caminaven tranquil·lament pel carrer. Quasi la mateixa hora que vam agafar el cotxe amb la nostra filla d’un any per inaugurar la casa d’uns amics. Just al sortir les llums dels equips mèdics, cossos de seguretat, ens enlluernaven la vista. No ha passat ni mig any d’aquell tiroteig dels blocs de colors... Ni un mes de les ganivetades a la cama a un altre algú. I un altre cop Campclar als titulars. I un altre cop les estadístiques i els números. I un altre cop el sensacionalisme i la fredor. Un altre cop el vídeo circulant d’una persona a terra, una persona agonitzant abans de morir. Altra vegada el politiqueo amarillista. Altra vegada la societat paralitzada. Altra cop...
I tornen a lluir els dits acusadors. Els que acusen la Generalitat. Els que acusen el consistori. Els que acusen
la immigració. Els que acusen... Els que ho fan per sumar adeptes, per sumar números, però aquests números si sumen, sumen vots, sumen euros... També sumen odi, divideixen, i alimenten la violència. És el peix que es menja la cua. I el que menys els importa a tots aquests que senyalen són Campclar, són el barri, són les seves persones... Per molt que es vesteixin de diferents colors, fins i tots els que fan pro d’un barri més segur. Fins i tots aquests recorden als grisos més escarransits. I que fer? Què fer davant de tota aquesta situació? Davant de tot aquest terrabastall d’emocions, fets, paraules, imatges... I com deixar de pensar?
Com deixar de pensar en la culpa? En el dit acusador? En la mort? En el perill? En aquest fracàs tan gran com a societat?
En com poder remar per a tirar endavant. En deixar enrere aquestes situacions. En buscar la pau. La convivència. En deixar enrere les etiquetes. En buscar l’educació, la cohesió de les persones. En buscar construir i no buscar tant de qui és la culpa. Afrontem-ho com a societat. Comencem. Jo no vull marxar del meu barri, soc adoptada de Campclar des de fa gairebé cinc anys. És un barri
multicultural, és un barri obrer, és un barri resilient, però també és un barri on queda molt per fer, és un barri eternament oblidat, sigui el color que sigui el partit, d’esquerres o dretes aquí només hi trepitgen en campanya. És un barri que clama, que demana estar viu. És un barri que necessita més. És un barri jove, viu, que necessita que pensem en els i les que venen darrere. Necessitem pensar en la meva filla, en ella. En totes les filles i fills que vindran. Necessitem tenir els nostres propis espais, cultura, oci, és un barri que necessita escoltar “aquí ho tenim” i no tant “he de baixar a Tarragona”. Unim-nos, busquem espais de diàleg, de treball, i no esperem als que manen o als que volen fer-ho perquè ens tornaran a fallar.
Necessitem aportar i no restar, necessitem Campclar. Necessitem ser titular sempre no quan interessa. Ho necessitem ara.
Núria Quintana i Sebas González Tarragona
Caso Koldo
Vemos que no acaban las trifulcas entre partidos políticos, ni tampoco el apropio de dinero público. Si esto ocurre en tiempos de COVID, deja a la persona
a nivel bajo cero del comportamiento humano. No se debe dar cuenta de lo mal que lo hace porque le deben faltar neuronas. También debe pensar que los demás somos idiotas y nadie se dará cuenta.
Lo peor de todo sería que no lo desterrasen del partido, una vez declarado culpable. Que cargue con el castigo que imponga la Ley y lo que más ansia el pueblo, es que se devuelva todo lo usurpado. Si está empleado en propiedades, se le embargan. Ha de quedar claro, que la gente perdona (¿?) sólo si se devuelve todo lo sustraído. La justicia va por otro camino. Pensar que el perdón se resuelve con la cárcel, es ilusorio. Han de devolver lo robado.
En la mente de todos están los diferentes atracos que hemos sufrido por algunos políticos y sus acólitos. Mientras hay ciudadanos pasando hambre, hay otros haciendo maldades.
¿Qué pensarán sus hijos, sobre este proceder de sus padres? ¿Quedarán traumatizados?
María Elisa Aragonés
TarragonaPodeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 100 paraules a: opinio@diarimes.com
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
¡Muchas felicidades abuelo!
Tus nietos te queremos mucho y siempre te vamos a dar la razón, porque la tienes y eres el mejor, gracias por tu sabiduría.
Gratulationes natalem tuum.
Morell L’acte va comptar amb diverses joves del panorama actual
Redacció
Més de 100 persones van assistir dimecres al Centre Cultural del Morell, amb motiu de la taula rodona Dones i pressió estètica, un dels actes centrals de la programació morellenca per al 8 de març. La periodista Elisenda Rovira va moderar una xerrada, en la qual van participar l’actriu i la cantant Alèxia Pascual i les creadores de contingut Cèlia Espanya i Nadine Romero. La taula rodona, dividida en tres blocs, va tocar temes com la pressió estètica en el món laboral, en l’àmbit
personal i també les cures davant aquesta pressió. Rovira començava preguntant si per assistir a l’acte havien sentit una pressió estètica i havien pensat com es vestirien i en la seva aparença física. «He trobat que si no m’arreglava faltava el respecte de la gent que vindria», començava responent Espanya. «Però després he pensat que venia a un lloc on no se’m jutjaria i he decidit venir així, que no és que vagi malament, però és com aniria a qualsevol lloc». Pascual destacava la importància de trencar amb els estereotips de bellesa impo-
sats per la societat, sobretot en l’àmbit de les arts escèniques: «La imatge de les persones és el que veiem, però ja n’hi ha prou. Deixem de mirar si és rossa, el que pesa, o qualsevol cosa superficial, és més important que mai entendre que hem de ser valorades pel nostre talent, idees i discurs,
Tarragona
Eugenio Millan Corralles. Ha mort a 65 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la parròquia de Sant Salvador.
més enllà de l’aparença». Per la seva banda, Romero va subratllar que no només és a la pantalla on es rep aquesta pressió, discriminació i violència: «Jo m’he arribat a preocupar perquè m’han dit que no podia ballar una coreografia perquè no estava prima, i això em va passar quan
era petita, ara rebo insults per les xarxes i m’és igual, de fet jo m’he fet viral perquè em mostro tal com soc, a qui no li agradi, adeu». Romero va afegir que «és fonamental crear espais tangibles, i també digitals, on les dones no hàgim de pensar en el nostre físic abans d’obrir la boca o actuar».
Representants i autoritats durant la presentació. Aj. Valls
recepció fins a les 22.30 h.
977 21 11 54
Cultura L’Ajuntament de Valls organitza, per segon any, l’espectacle musical La veu de la Terra que impulsa el Camp d’Aprenentatge Pau Casals del departament d’Educació de la Generalitat i que es representarà a diferents ciutats de Catalunya amb la participació d’alumnes de primària. L’espectacle té com a objectiu conscienci-
ar sobre la crisi climàtica que ens afecta, i serà representat per més de 300 alumnes al Centre Cultural Municipal de Valls. En concret, s’ha programat un primer concert el pròxim 7 d’abril amb la participació de les escoles de Valls La Candela, Eugeni d’Ors i Vedruna, Les Eres de Creixell i Arquitecte Jujol dels Pallaresos. Redacció
Avui felicita als que es diuen: Veremon Aurèlia.
Espai patrocinat per:
ÀRIES
21/03 al 19/04
Et trobaràs amb dubtes confús.
Tracta de no mirar cap enrere cerca noves maneres d’enfocar les teves relacions. Trobaràs total comprensió.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La intolerància d’algunes persones del teu entorn limitaran el teu actuar. No responguis amb la mateixa actitud o serà un dia conflictiu.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Intenta cuidar la dieta, estàs realitzant excessos que pagaràs car. Internament estaràs desitjós d’aventures, però has de dosar-ho tot.
TV local
13:30
TAURE
20/04 al 20/05
El dia es presenta amb esdeveniments que et trauran de la rutina t’alegraran. Fins tot la deessa de l’amor farà presència en la teva vida.
VERGE
23/08 al 22/09
No és una jornada per a fer moltes especulacions. Tant en l’amor com en les teves relacions familiars hauràs d’actuar amb fermesa.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Hi haurà canvis en l’econòmica el teu ull clínic sabrà treure partit de manera eficaç en assumptes financers. Moment per a fer canvis.
BESSONS
21/05 al 20/06
Pensaments del passat limitaran una jornada plena de bones oportunitats per a la teva persona. No permetis que la negativitat et deprimeixi.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Jornada on només serà en la intimitat on trobaràs un total equilibri compensació a les teves necessitats. La parella t’aportaran l’amor.
AQUARI
20/01 al 18/02
Avui la teva ment estarà més lúcida tindràs la capacitat necessària per a organitzar sense problemes els teus assumptes tot el que se’t plantegi.
CRANC
21/06 al 22/07
Jornada en la qual et sentiràs amb ganes de menjar-te al món, la teva vitalitat atractiu generarà moments passionals eròtics.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
No et fiquis en assumptes de tercers ni comentis les xafarderies que abunden al teu voltant. Domina el teu morb i per a no crear-te enemics.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Hauràs de posar-te més les piles per a arribar a totes les coses que avui et sortiran al pas. Energia no et faltarà però centra’t en poques o perdràs.
HORITZONTALS: 1. Imatges, especialment d’una persona, en una moneda, medalla. Traspàs a l’altra vida, a una altra dimensió vital. 2. Vers. Cops de vent impetuosos. 3. Pelant al zero. Ganxo quirúrgic. 4. Peix que es mos- sega la cua. Indiqui el camí. Quarts de tres. 5. Corda gruixuda d’espart. Monja. Elabores. 6. Ratlleu la roba. Estan contents. 7. Ramal inofensiu. Maquinant un complot. Obre el vals. 8. Viatge homèric. Ajudi. 9. Prefix ple de vida. El cafè preferit dels amants del whisky. 10. Posi les coses al seu lloc adequat. Cerimònia. 11. Està en plena forma. Declarem a comissaria. Tot terreny. 12. Els més golafres del conte. Passis per alt. VERTICALS: 1. Una equivocació molt humana. Fortifico dono força. 2. Do- na crèdit. Fugir per por d’anar a la deriva. Obre la gana. 3. Es faci respectar. Malmetre la ràdio amb un bany desinfectant. 4. El cap del govern. Petits arts de pesca. Fetes sense cap ni peus. 5. De foc. Més pròpies de les osses que de les ursulines. 6. Dretes i encarcarades. Ponts de trànsit regular. 7. Com més baix, més greu. Estàndard.Té una sortida força grollera. 8. Una que es va que- dar de pedra. Sucumbim als encants de Cupido. 9. En els fons, és ple de vida. Un clam exempt de veus dissonants. 10. Aliment de xenòfobs. Pudents. Cen- tral elèctrica. 11. Eliminen la quisca. El fi darrer de l’home. 12. Sotasignats d’antics ucasos imperials. Verificats, els passaports.
El temps 17º 8º
Màxima Mínima
Estat del cel
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Piqué De Celis, Maria Luisa. Ramón y Cajal, 37. Telèfon 977 212 286.
Plana Garcia, Virginia.
Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.
Telèfon 977 322 751.
Piqué, Joaquim - Piqué, Tania. Pl. Mercadal, 8.
Telèfon 977 127 084.
SALOU:
Arque Mule, Montserrat.
Passeig Miramar, 72. Telèfon 977 381 264.
VILA-SECA:
Escobar Poblet, Francesc.
Requet de Fèlix, 54.
Telèfon 977 391 672.
CAMBRILS:
Valls, Mireia. Rambla Jaume I, 15. Telèfon 977 369 003.
VALLS:
Fernandez-Delgado Salmasm, Amalio. Peixateria, 9. Telèfon 977 600 490.
EL VENDRELL:
Mestres Català, Mª Carme. Prat de la Riba, 2. Telèfon 977 666 084.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Durant el matí s’obriran clarianes transitòries de sud-oest a nord-est, sobretot a la meitat sud, tret del vessant sud del Pirineu i Prepirineu occidental on continuarà molt ennuvolat. A partir del final del matí la nuvolositat augmentarà d’oest a est, prelitoral sud i central, i el cel quedarà entre mig i molt ennuvolat a la meitat oest, i poc o mig ennuvolat a la resta.
Precipitacions
De matinada s’espera precipitació arreu. A partir de migdia arribaran ruixats dispersos a la meitat oest i a altres punts del prelitoral sud i central. Al final del dia minvaran. La precipitació serà d’intensitat entre feble i moderada.
Venda/Lloguer
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 8,5
M2 – 70 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
BAR-RESTAURANT EN ALQUILER. Totalmente acondicionado. Terraza y barbacoa. C/ Beethoven 2-4 Tarragona. Información 977 21.79.50
¡¡OPORTUNIDAD!!
VENDO PISO en TORREFORTA
3 habitaciones dobles, baño y aseo.
Cocina Office con galería independiente. Amplio balcón. Tercero sin ascensor.
Zona privada con parquing exterior.
PRECIO: 98.000€
Tel: 650.939.822
Mª José
ES TRASPASSA
PERRUQUERIA centre per jubilació. Tarragona. Tel. 691.136.570
LLOGO PÀRKING al VENDRELL per cotxe petit o moto. No importa mida. Tel. 661.021.773.
ES VEN TERRENY tocant Ctra. Reus-Riudoms. Tel: 680.449.657
BUSCO TRABAJO para limpieza o cuidado de personas mayores por horas. Tel: 640.866.248
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
FACHADAS Y REFOR-
MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MASAJISTA Tarragona. Tel. 603.254.131
MASAJE ENTERO CAMILLA. Privado. Tel: 604.390.445
MASATERAPEUTA. Relajante. Particular. Tel: 632.185.457
MASAJISTA. Horas concertadas. Segur – Torredembarra. Tel: 678.086.847
MASAJES CAMILLA. Particular. Tarragona. Tel. 643.965.578
INDIA. TERAPEUTA. Particular. Tel: 612.490.167
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MAYCA CATALANA. Vive tus mejores masajes integrales. Disfrútalos!!. Llámame 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
ALQUILO HUERTOS en TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085
Teatre Aquest vespre la companyia Antagonista presenta el seu espectacle ‘Los centros de Lorca’ al Teatre del Casal de Cambrils en el marc de les Jornades per a la Igualtat de Gènere
Aquest vespre la companyia Antagonista, formada per Dolors Quintana, Viviana de Salvador, Rosa Rovira, Alberto Esparza, Marta Antolín i Vicenç Cañón, portaran el pensament i l’ànima de Federico García Lorca al Teatre del Casal de Cambrils, amb un espectacle que conjuga música, poesia, i molta interpretació.
«Fa temps que el Vicenç i jo volíem treballar Lorca, però té una obra molt complexa, que demana molts personatges», explica la Marta. Ella és l’autora del text i codirectora de l’obra amb el mateix Vicenç Cañón. «Després de molts mesos d’estudi, investigació i lectures, vam pensar a fer un muntatge que, recollint textos de l’autor, estigués relacionat amb l’actualitat». Així va néixer Los Centros de Lorca, una peça que té com a fil argumental i excusa una trobada entre un grup d’antics companys de teatre que responen a la crida d’un ells. El que els passi, les seves històries i relacions, s’aniran intercalant amb l’obra lorquiana de manera natural perquè, tal com apunta la Marta, «Lorca mai no passa de moda».
En aquest sentit, la codirectora subratlla que Federico García Lorca «va ser un feminista i visionari avançat a la seva època, pel que fa al punt de vista de la dona, tractant qüestions que encara són actuals, com ara la solteria, l’estètica o la maternitat». És per això, explica la Marta, que els personatges de l’obra, que vi-
‘Los centros de Lorca’ es va estrenar al Teatre Tarragona. Cedida
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Cristina Serret Alonso
uen en l’actualitat, van teixint un vincle amb les històries de Lorca. Antagonista Teatre, companyia de teatre emergent de Tarragona, està integrada per sis persones amb una llarga trajectòria teatral. Es va fundar l’any 2020 per iniciativa d’Antolín i Cañón, i aquesta és la segona obra que presenten, després de La última, peça que van portar per teatres de Barcelona, Madrid i Sevilla entre altres. Los Centros de Lorca es va estrenar el passat mes de novembre al Teatre Tarragona i aquest mes de febrer ha passat per la Sala Santa Llúcia de Reus. La representació a Cambrils començarà a les 20.30 h, i les entrades tenen
Manel
977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r,
43201
977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat:
Contxi Joan
La companyia està formada per sis actors.
un preu de 10 euros. Es poden comprar de manera anticipada a la Llibreria Bellart i el Restaurant Acuamar de Cambrils, i també a taquilla una hora abans de l’inici de la representació.
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas [redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Lorca al 2024
El text enllaça l’obra de Lorca amb vivències de l’actualitat
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Aquesta setmana el Diari Més celebra el seu vintè aniversari. El passat mes de novembre vaig estrenar-me com columnista a l’edició dels divendres, aprofitant el canvi al nou format i model del diari. Inicialment no sabia com aniria, sobretot pel repte que suposa escriure una columna cada setmana, escollir bé el tema, no repetir-me, adaptar-me a un format força exigent, no semblar massa tècnica... Vaig anomenar a la meva secció Marge de confiança, potser per aquest motiu, i el procés i realment, ha estat un exercici de responsabilitat però també de disciplina per a mí, un procés que m’ha permès créixer. Uns mesos i unes quantes columnes després em sento molt agraïda per aquesta oportunitat, escriure setmanalment m’ha fet estar més atenta amb el món, tenir els ulls oberts davant la realitat que m’envolta. Ell compromís de compartir les meves reflexions i experiències no només m’ha desafiat a estar més al dia amb els esdeveniments globals i locals, sinó també a reflexionar sobre com aquests afecten la nostra comunitat i el món en general. La columna s’ha convertit en una finestra a través de la qual puc expressar inquietuds, mostrar allò que observo en els meus viatges sovintejats, anunciar alguna que altra novetat en el meu cap d’expertesa... Em sento, per acabar, immensament agraïda a totes aquelles persones que al llarg d’aquest temps m’heu dit que seguiu aquesta columna, i que poseu en relleu l’impacte i abast d’aquest diari. Així doncs, per molts anys al Diari Més i moltes gràcies per la confiança.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Distribució controlada:
Amb la col·laboració de:
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
