Divendres 11 de novembre de 2022

El 36% del Camp de Tarragona utilitza el català com a llengua principal

Roger Freixa

Tan sols el 36% d’habitants de l’àrea del Camp de Tarragona i el Baix Penedès parlen de ma nera habitual el català, segons dades del 2021 del Consorci per a la Normalització Lingüística de Tarragona (CNL). Tant des d’aquesta organització com des dels ajuntaments, la Generalitat o la Universitat Rovira i Virgili, entre altres entitats, duen a ter me tasques per fomentar l’ús de l’idioma. Tot i això, el percentat ge varia segons la zona, ja que al voltant del 70% dels petits co merços del centre de la ciutat de Tarragona prioritza el català com a llengua d’atenció al client.

«Al Camp de Tarragona i el Baix Penedès estem al mateix nivell d’ús efectiu del català que a l’Àrea Metropolitana de Barce lona, que és la zona on menys es parla de tot Catalunya», exposa la directora del CNL, Rosa Ibarz. Des del CNL de Tarragona, que abasta les comarques de l’Alt Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Tarragonès, pro mocionen la llengua a través de diverses iniciatives i cursos, dels quals el 50% són inicials i bàsics per tal que la gent nouvinguda el pugui aprendre. «Intentem facili tar el seu ús a la gent que ve de fora per tal de crear comunitat», apunta Ibarz.

El consorci col·labora amb di ferents administracions locals, el Servei d’Ocupació de Catalunya i el Departament de Salut, entre altres, per fomentar l’ús de l’idi oma. Algunes de les seves inici atives són ajudar metges arribats d’altres països a aprendre’l o ensenyar a botiguers estrangers instal·lats al territori a tenir una conversa en català amb els cli ents. Tot i això, de vegades són

els mateixos clients els quals te nen tendència a dirigir-se als co merciants en castellà. «No és cap secret que molta gent que s’ex pressa en català habitualment, a les botigues ho fa en castellà», explica la dinamitzadora de la Via T, Judith Sentís. Aquesta cir cumstància és més freqüent en tre els joves.

Des de la Via T, a través d’un conveni amb el CNL, ofereixen un servei de correcció de textos

en català als botiguers de la ciu tat, la majoria dels quals donen prioritat al català a l’hora d’aten dre els clients. «Molts dels nos tres associats són gent nascuda a Tarragona. A més, són propi etaris de petits comerços, no de franquícies que venen de fora, on la qüestió sí que pot ser dife rent», relata Sentís, qui calcula que al centre de la ciutat al vol tant del 70% dels negocis fan ús del català, tot i que el percentatge

pot variar en funció de la zona.

La presidenta dels paradistes del Mercat Central, Montserrat Bertran, coincideix en el 70% de Sentís a l’hora de calcular les parades en les quals es parla català. Destaca la retolació i l’eti quetació de productes com dues maneres de fomentar el seu ús. «De vegades ens hem trobat amb alguns turistes nacionals que venen amb el prejudici de què el parlem per despotisme i ens in crepen», manifesta Bertran.

El català al cine i als llibres

Al seu torn, el gerent dels Ocine de les Gavarres, Josep Eduard Príncep, lamenta la situació del

cinema en català: «Hi apostem sovint, però podem fer-ho fins a cert punt, ja que la realitat és tos suda i l’oferta la marquen els es pectadors». Alhora, subratlla la importància de generar produc tes propis en català i, en aquest sentit, posa en valor la rebuda que van tenir pel·lícules com Al carràs i Pa negre

Un cas diferent és el de la lite ratura, on cada vegada sorgeixen més editorials de llibres en cata là, tal com afirma Gertri Adserà, de la llibreria Adserà, a la Rambla Nova. «Es venen molts llibres en català per a infants i per a públic adult, però menys per a la gent jove, ja que els gèneres de més

èxit entre els adolescents, la fan tasia i la novel·la romàntica, no compten amb tantes traducci ons», posa de manifest Adserà.

Paper de les entitats públiques

Per la seva banda, José Antonio Moreno, comissionat de Política Lingüística de la URV, apunta que han percebut una baixada de l’ús social de la llengua entre els estudiants. Alhora, recorda que les dades del 2019 recollien que el 73,6% de la docència de la universitat, entre graus i màsters, es feia en català. Actualment, la URV està elaborant un nou Pla de política lingüística, en la línia del Pla d’enfortiment de la llen gua catalana al sistema universi tari impulsat per la Generalitat. A través de diverses propostes, pre tén conscienciar sobre la impor tància de promoure la llengua i la cultura.

Aquests són també els objec tius del Pla d’actuació pel català al Camp de Tarragona i el Baix Penedès, signat el passat estiu. Des de l’Ajuntament de Tarra gona ja s’estan duent a terme diferents accions en aquest sen tit, com organitzar sessions de sensibilització i de coneixement al personal que treballa de cara al públic, activitats per als alumnes o informar els comerços sobre els criteris lingüístics que cal te nir en compte a l’hora d’obrir un negoci, entre altres iniciatives.

«El foment de la llengua és una acció transversal entre totes les conselleries de l’Ajuntament per incrementar els nivells de conei xement col·lectiu de la llengua i facilitar al màxim el seu ús», in dica el regidor de Normalització Lingüística i president del con sell del CNL de Tarragona, Manel Castaño.

- Exposició Dona’m un pinzell i et capturo el moment’. Associació cultural FotoAmigo. Refugi 1 fins al 27 de novembre

- Exposició Eustaki Vallès. L’art de la supervivència. Tinglado 2 fins al 13 de novembre - Exposició ‘Espais ocults’ de Nèstor Raúl Blanco. Tinglado 1 fins diumenge 13 de novembre.

ACN

Una persona fulleja un llibre durant la darrera edició de la Setmana del Llibre en Català.

«Venem menys llibres en català als joves perquè els gèneres que agraden es tradueixen menys»

«Molta gent que s’expressa habitualment en català, a les botigues ho fa en castellà»

L’empresa MSC Creuers anuncia nous embarcaments durant l’estiu de 2023

MSC Cruceros, la tercera com panyia de creuers més gran del món, va anunciar ahir que el pròxim estiu comptarà, per segon any consecutiu, amb un vaixell amb embarcament a Tarragona, com a mostra del seu compromís amb la ciutat. Dins del pla estratègic de crei xement a ports espanyols que té MSC Cruceros, aquest 2022 ha estat el primer any en què la companyia ha comptat amb una temporada d’embarca ments a Tarragona. El Port de Tarragona es va unir així als sis ports d’embarcament confir mats a Espanya. L’any vinent es reafirmarà aquest compro mís, tant amb el Port com amb Tarragona, gràcies a les 24 no ves escales que realitzarà MSC Magnifica, ja que seran en to tal un 188% més d’escales que el 2022. Aquestes escales, amb un total de 74.000 passatgers, que també son estrangers de rivats de l’aeroport del Prat, contribuirà al comerç i al ne goci local. Aquest fet suposarà un impacte econòmic durant la temporada, ja que segons dades de CLIA, la despesa mit jana per creuerista i dia se si tua als 341 euros. Redacció

POLÍTICA

Eva Miguel encapçalarà la llista de la CUP en els pròxims comicis

Gemma Vendrell serà el número dos de la formació mentre que Inés Solé anirà de cinquena

Redacció Amb el lema Gent que lluita és el que cal, l’Assemblea local de la CUP a Tarragona va presentar ahir a la tarda, davant l’edifici de la Tabacalera, les cinc perso nes que encapçaralan la llista de la formació en els comicis del maig de l’any vinent. Eva Miguel, l’actual portaveu del Grup Muni cipal, encapçalarà la llista i la se guiran Gemma Vendrell, Vicent Collado, Joan Manuel Burillo i Inés Solé, regidora de Serveis Socials, Cultura i Festes. Segons la formació política, en l’elecció d’aquests cinc candidats s’ha tin gut en compte la representativi tat de gènere, la vinculació amb l’Assemblea Local i l’Esquerra Independentista i la continuïtat amb el projecte anterior.

L’elecció d’aquests cinc perfils respon a cada un dels eixos que

POLÍTICA

L’obra guanyadora del 25è Premi de narrativa curta per Internet Tinet, Les filles de la nit i altres contes, es presenta rà avui a les 19 h. L’obra, de Jor di Diu Rubio, inclou la menció especial de Caroline Mowatt i una selecció dels millors re lats que es van presentar als Premis Literaris Ciutat de Tar ragona 2021-2022. L’acte se celebrarà al vestíbul del Teatre Tarragona i comptarà amb Diu i Mowatt i els altres autors.

la formació cupaire vol priorit zar: l’habitatge, l’urbanisme, el medi ambient, els drets socials i la cultura. «Venim a batallar per a què l’habitatge sigui un dret i no pas una mercaderia al servei d’uns pocs», va assegurar Mi guel. «Perquè no es faci negoci de la misèria. Perquè tot i ser un dret fonamental, molts tarragonins i tarragonines no tenen garantit l’accés a un habitatge», va afegir. La cap de llista també va subrat llar la importància de teixir uni tat popular i de conquerir sobira nies, «de remar cap al bé comú, perquè que no guanyin a costa de la majoria els pocs de sempre». Per la seva part, la número dos, l’arquitecta Gemma Ven drell, va constatar que «la ciutat necessita créixer però en qualitat de vida, i això vol dir, entre altres, limitar el creixement urbanístic

de la ciutat, sobretot en els es pais naturals que encara conser vem, com la Budellera, l’Horta Gran o la Platja Llarga». A més, la formació vol establir un model mediambiental de ciutat en què

les persones i l’entorn en surtin beneficiades. Vicent Collado, tècnic de gestió forestal i número tres de la formació, creu que la ciutat no es pot veure com una oportunitat només urbanística i que cal recuperar les platges com a espais naturals. Seguidament, Joan Manel Burillo va expressar que «seguirem aquí perquè som necessaris. Tenim l’obligació de garantir una vida digna per a tot

El PP qualifica d’inadmissible el ‘decretàs’ sobre les concessions de les terrasses

Exigeixen una rectificació immediata i que hi puguin participar les associacions d’hostaleria

Redacció Amb motiu de la Comissió de l’Ordenança de Terrasses i Ex tensions Comercials a la Via Pública celebrada aquest di mecres 9 de novembre, el por taveu del grup municipal del Partit Popular de Tarragona, José Luis Martín, ha qualificat

d’«inadmissible» el decretàs sobre les concessions de les terrasses. «Després d’haver cri minalitzat al sector de la res tauració tarragonina durant la pandèmia i de no haver reunit a aquesta comissió durant gairebé dos anys, Ricomà ha anunciat un nou article amb el que deixa

al seu lliure arbitri, a cop de de cret d’alcaldia, la ubicació, els horaris i el règim sancionador de les terrasses», afirma l’edil. I afegeix: «Exigim que es permeti la participació de les associaci ons d’hostaleria a la comissió, com ja havíem demanat a l’ini ci de mandat». A més, Martín

assegura que l’alcalde «torna a donar l’esquena a un sector vital per l’economia tarragonina amb formes despòtiques. De què ser veix ara l’ordenança si pot ser modificada en qualsevol mo ment per decisió de l’alcalde?»

D’altra banda, el portaveu del grup municipal del PP a Tarrago

hom». «Hem de seguir avançant cap a «una sobirania energètica plena i construir una autosufici ència energètica que ens permeti recuperar un major control», va dir Burillo. Pel que fa a la cul tura, Inés Solé va remarcar que «hem vingut per posar en valor el paper de la cultura més enllà de l’exhibició, com una eina de transformació social i de desen volupament».

na, ha manifestat que l’equip de govern pretén vincular l’exten sió de les terrasses a l’aforament del local. És per aquest motiu que demanen «que aquesta me sura i altres que ha incorporat, com l’obligació de renovar es tructures i el mobiliari cada cinc anys, siguin acordades amb el sector».

Per últim, el portaveu es pre gunta «on es va incloure l’ex cepció de deixar les terrasses del carrer Cós del Bou, les úniques a les que han permès romandre després de la pandèmia, i no a altres que han obligat a retirar. Un altre cas de discrecionalitat que no podem acceptar».

La formació cupaire va presentar els candidats davant l’edifici de la Tabacalera, ahir a la tarda. L’habitatge, l’urbanisme, el medi ambient, els drets socials i la cultura seran els eixos prioritaris

‘Les filles de la nit i altres contes’, avui al Teatre Tarragona

«Per a fer front al canvi climàtic és cabdal com construïm el territori»

Un clima més càlid, menys pre cipitacions i més irregulars i episodis extrems més freqüents. «El Camp de Tarragona no tindrà cap aspecte diferencial respecte a altres regions mediterrànies, la qüestió és com fem front a la si tuació. Tenim un territori inten sament ocupat i urbanitzat, però, alhora, tenim capacitat d’adapta ció», comenta Enric Aguilar, in vestigador del grup C3 de la Uni versitat Rovira i Virgili, el Centre en Canvi Climàtic, el principal aspecte que s’està tractant a la COP27, la cimera del clima cele brada aquests dies a Egipte.

Aguilar considera que la transició energètica s’haurà d’acabar fent per raons econò miques: «Acabarà sent més barat que altres fonts d’energia». Fins ara, cataloga d’insuficients les actuacions realitzades per l’ad ministració pública per mitigar els efectes del canvi climàtic. «És evident que no anem prou de pressa», expressa. «La costa està totalment desnaturalitzada per les construccions i aquest estiu hem vist inundacions preocu pants, però l’evolució del clima a Tarragona és l’esperada per a tota la franja mediterrània», afe geix Aguilar en referència a epi sodis com els de Santa Tecla.

L’investigador demana a les entitats públiques «desenvolu par plans reals de transició ener gètica i posar-li fàcil al ciutadà». Considera essencial que les pro postes no generin «animadver sió» entre la població per tal de poder assolir els objectius. Com a aspecte positiu, destaca que, en els darrers anys, la ciutadania ha pres força consciència del pro blema climàtic. «Després del Cli mategate de 2009 hem aconse guit demostrar amb evidències que el tema va de debò», indica.

Alhora, assegura que «no som

HABITATGE

Reunió sobre ajuts als habitatges

L’Ajuntament es va reunir ahir amb les associacions veïnals dels barris al Pa lau d’Esports per informar sobre els pròxims ajuts de rehabilitació d’edificis, pels quals el consistori ha acon seguit 8 milions d’euros dels fons Next Generation.

Les subvencions s’adrecen a les comunitats de propi etats d’edificis d’entorns residencials de rehabilitació programada, zones consi derades com a prioritàries.

a temps de complir els acords de París». Pel que fa a la COP27, explica la rellevància dels petits estats. «M’agrada escoltar els representants d’aquests països, com Tuvalu i la resta de la Polinè sia, que són els més perjudicats pel canvi climàtic, però tenen poc impacte en el medi ambient i pocs recursos per adaptar-s’hi. Tenen veu pròpia, però després es prenen les decisions que es prenen», lamenta Aguilar.

Investigació climàtica

Des de la URV, diferents grups de recerca estudien el canvi climà tic i els seus efectes, els quals es coordinen a través de l’Institut Universitari de Recerca en Soste nibilitat, Canvi Climàtic i Trans ició Energètica (IU-RESCAT), organisme que la Generalitat va reconèixer el passat estiu. L’IURESCAT, format per 17 grups de

L’IU-RESCAT de la URV permet l’aplicació del coneixement al dret ambiental i la tecnologia

recerca i 90 investigadors, és un organisme transversal i multidis ciplinari que comparteix dades relacionades amb el clima per poder aplicar-les a diferents es pecialitats, com l’economia sos tenible, les ciències de la salut, el dret ambiental o les aplicacions tecnològiques, entre altres. «Ens apropem també a institucions públiques per afavorir la transfe rència de coneixement, posar-lo al servei de la ciutadania i desen volupar projectes nacionals i eu

ropeus», comenta Aguilar.

Un dels grups de recerca que forma part de l’IU-RESCAT és, precisament, el Centre en Canvi Climàtic C3, dirigit per Mano la Brunet. «Som un grup petit, però molt actiu», exposa Aguilar. L’equip de nou persones del C3 s’encarrega de generar bases de dades de qualitat i dur a terme anàlisis sobre el canvi climàtic. «També hem anat evolucionant en els darrers anys cap a l’oferta de serveis», relata Aguilar sobre el fet de compartir el coneixe ment i les dades per tal d’ajudar a desenvolupar projectes. La ges tió de les estructures ferroviàries italianes, la detecció d’informa ció periodística falsa o l’elabora ció de tesis doctorals són algunes de les aplicacions de les dades del C3, a banda de la divulgació i conscienciació sobre l’emergèn cia climàtica.

Treuen 200 àmfores de vins submergides fa un any en aigües del Port

La immersió es deu a una iniciativa vitivinícola

Redacció

Un total de 200 àmfores de vi es van retirar ahir a les aigües del Port de Tarragona, concreta ment davant del parc subaquà tic de la Societat d’Exploracions Submarines (SES). Alhora, es van submergir unes altres 100. Aquesta tercera immersió és part d’una iniciativa vitiviníco la que duu a terme l’empresa S’Àmfora, que determina que l’evolució dels vins sota l’ai gua en moviment i amb seus responsables determinen que l’evolució dels vins sota l’aigua en moviment i amb la pressió de la profunditat és molt més ràpida que al celler. Dos mesos en àmfora sota el mar equival dria a quatre mesos en ampolla a terra, segons l’empresa. Els vins submergits a l’Escullera del Port es troben a una profundi tat d’entre 18 i 23 metres i cada àmfora conté 0,75 litres de vi in fluïts per l’energia biodinàmica, energia de la lluna, les marees, les onades i els corrents que fan que el vi evolucioni de manera

positiva afectant el seu aroma i sabor.

Xavier Belda, mariner mer cant i un dels impulsors del projecte de S’Àmfora, va deta llar quines són les conclusions a què arriben després de tenir les àmfores submergides durant un any: «Els vins evolucionen i es refinen abans en àmfores sota el mar que en les convenci onals ampolles». D’altra banda, va afirmar que en degustacions informals com a prova per obte nir noves impressions i conclu sions de reconegudes persones en el món del vi, assenyalen que submergir el vi no només és un aspecte comercial, sinó un mè tode de guarda que canvia favo rablement les característiques i propietats dels mateixos vins. Aquest mateix projecte tam bé submergeixi olis i vermuts elaborats al territori. Belda va explicar que el projecte té tam bé un vincle amb el passat, un viatge a l’època on el vi era com un dret fonamental que ni tan sols es prohibia als esclaus.

Roger Freixa

«S’ha d’intentar que el canvi de model no generi animadversió al ciutadà»

Enric Aguilar, investigador del grup de recerca C3 de la URV, apunta que cal actuar més de pressa

GERARD MARTÍ

Imatge de l’equip d’investigadors del Centre en Canvi Climàtic C3 de la URV.

Les àmfores van ser submergides el 21 de novembre de 2021.

TARRAGONA

El curs científic de Mare Terra Fundació Mediterrània supera els 30 anys

El Curs Científic de Mare Ter ra Fundació Mediterrània, en col·laboració amb la URV, su pera els seus 30 anys batent un rècord de participació: més de 150 persones en una edició titulada El futur és ara i aquí, centrada en l’acció contra l’emergència climàtica. A més a més d’estudiants universita ris i de cicle superior, hi ha ha gut una alta assistència d’ex perts i persones adultes amb inquietuds i preocupació pel medi ambient. Segons Ángel Juárez, president de l’entitat, en la inauguració de la jorna da: «El canvi climàtic no és una ideologia, és una realitat i és la nostra responsabilitat. Nou milions de persones van morir per causes relacionades amb la contaminació». Tal com de ien les responsables de l’Àrea de Medi Ambient i Educació de la Fundació, Judith Salat i Patricia Salas: «El planeta so breviurà. Som nosaltres qui el necessitem i, tot i això, el mal tractem». En la inauguració, també van participar el primer tinent d’alcalde de l’Ajunta ment de Tarragona, Jordi For tuny, i el nou president del Port de Tarragona, Saül Garreta.

La zona de la Tabacalera disposa de 213 places de pàrquing dissuasiu

Redacció

Les 213 places d’aparcaments dissuasius a la zona de la Taba calera i el passeig de la Indepen dència van entrar en funciona ment ahir. Les obres d’adequació amplien a 135 el nombre de pla ces per a cotxes ja que l’antiga instal·lació comptava amb 64 places a les quals se li han sumat 71 més. A aquestes places s’hi su men places taronges del mateix passeig: 17 en cordó, 34 en bateria i 27 més a la zona de confluència amb el carrer Torres Jordi, de les quals 17 són de nova creació, de manera que sumades a les noves places de l’aparcament, fan un total de 88 places dissuasives de nova creació. Tota aquesta zona d’aparcament està connectada al centre amb la línia 22 de l’EMT.

La tarifa de l’aparcament és de zona taronja, a 1 euro al dia,

TGN Juga, el festival de jocs, arriba a la ciutat aquest cap de setmana

Es farà al Parc de la Ciutat i a l’IMET

Redacció

Aquest cap de setmana, la seu de l’Institut Municipal d’Educa ció de Tarragona (IMET) i el Parc de la Ciutat acolliran el TGN Juga, el festival de jocs de Tarra gona, que organitza l’associació Si vis pacem, para ludum amb

l’objectiu de reivindicar el joc de taula com a oportunitat educa tiva, forma de trobada i enriqui ment. Aquesta iniciativa, que compta amb la col·laboració de l’IMET, se celebrarà aquest dissabte i diumenge de 10 a 14 h. i també dissabte 12, de 16 a

i l’horari de regulació és de di lluns a dissabte, excepte festius, de 9 a 14 hores i de 16 a 20 hores.

Els treballs d’adequació, gestio nats per l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona per en càrreg de l’àrea de Mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona, han tingut una durada de tres mesos repartits en quatre fases.

En primer lloc, FECSA es va encarregar del soterrament de la línia elèctrica amb un cost de 15.734,55 euros i, tot seguit, es va procedir a l’enderrocament de les naus industrials, una opera tiva amb un cost de 50.261,68 euros. Seguidament, es van re alitzar els treballs d’adequació del terreny amb una inversió de 44.275,81 euros i, per acabar, es va dur a terme l’adequació de la pintura del passeig de la Inde pendència i de l’interior del pàr

quing Tabacalera amb una des pesa de 4.192,90 euros. En total, les obres del pàrquing dissuasiu han tingut un cost de 114.464,90 euros.

El president de l’Empresa Mu

ESPORT

20.30 h. Aquesta mostra de jocs de taula, que oferirà el ventall més ampli possible de formes de jugar a tots els públics, estarà dinamitzada per les associaci ons i comptarà amb una zona de joc lliure amb La Guingue ta i ABACUS. També hi haurà aportacions de les editorials i de l’Institut d’Antoni de Martí i Franquès, així com demostra cions de novetats, jocs de rol i jocs al carrer, entre altres. A més de l’Ajuntament, aquest festival compta amb la col·laboració del Club Diógenes Tarragona, l’Associació de Jugadors de Rol i Estratègia de Tarragona i Rol en Família, entre d’altres.

nicipal de Transports de Tarra gona, Jordi Fortuny, va destacar que «aquestes inversions formen part d’una estratègia de ciutat per assolir, a poc a poc, el repte d’una mobilitat més sostenible al nucli urbà», i afegeix que «l’ofer ta de pàrquings a un preu diari molt assequible, a les entrades de la ciutat, sumat a la interconnec tivitat amb la xarxa d’autobusos urbans de Tarragona, potencia

Un rocòdrom mòbil celebrarà els 50 anys del Centre Excursionista

S’instal·larà en diferents punts de la ciutat

Redacció

El Centre Excursionista de Tar ragona (CET), en col·laboració amb la conselleria de Comerç, posa en marxa una activitat de dinamització per celebrar els 50 anys de l’entitat. L’acció consis teix en portar als eixos comerci

als de la ciutat durant vuit dies, un rocòdrom mòbil de 5,5 me tres d’alçada amb quatre cares d’escalada. El rocòdrom inclou el material tècnic i personal expert per assessorar als nens i adults que hi vulguin pujar. Des d’avui i fins al pròxim 3 de

uns hàbits de mobilitat sosteni ble que redueixen el trànsit rodat urbà, i de retruc, es rebaixen les emissions de CO2, cosa ens be neficia tots i totes».

Per la seva banda, Xavier Puig, regidor de mobilitat, remarca que «un dels puntals de l’estra tègia de mobilitat de Tarragona, pels propers anys, és l’estratègia de la creació de moltes places de pàrquings dissuasius».

desembre es realitzarà aquesta acció per tal de dinamitzar les compres prèvies al Nadal, pre sentant un tiquet de compra re alitzada a qualsevol dels comer ços, de més de cinc euros.

El rocòdrom estarà avui al carrer Mallorca, davant de la TAP, de 17.30 a 20.30 h. i demà dia 12, al Parc de les Lletres, a la Vall de l’Arrabassada, de 10.30 a 13.30 hores. El pròxim diven dres, dia 18, estarà a la plaça An selm Clavé, de 17.30 h. 20.30 h. i el dissabte dia 19, al carrer Ca nyelles, de les 10.30 a les 13.30 h. La plaça del Mercat de Torrefor ta o la plaça dels Infants seran algunes de les altres ubicacions.

Les obres d’adequació de la zona taronja han tingut un cost total de 114.464,90 euros

TJERK

Els consellers Fortuny i Puig a l’aparcament dissuasori, ahir al matí. La tarifa

de l’aparcament

és

de zona

taronja, a 1 euro al dia, i de dilluns a dissabte

SOCIETAT

Reus, Salou, Vila-seca i Constantí gestionaran junts el servei funerari

Sergi Peralta Moreno

Els alcaldes de Reus, Salou, Vilaseca i Constantí van anunciar ahir la voluntat de crear una em presa supramunicipal pública de serveis funeraris, que s’encarre garà entre altres aspectes, de ges tionar espais com els cementiris i els tanatoris dels municipis par ticipants. El batlle de Salou, Pere Granados, va detallar que aquest projecte permetrà a les localitats del Tarragonès recuperar un servei que estava externalitzat, així com abaratir els costos i ofe rir un «millor preu» als usuaris dels quatre termes. «La prioritat de l’empresa supramunicipal no és maximitzar el benefici, sinó ajustar els costos i millorar el servei», va afegir l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura.

L’alcalde de Reus, Carles Pelli cer, qui va qualificar el moment de l’anunci d’«històric» i «sense precedents», va assenyalar que l’acord es fonamenta en tres pi lars: experiència –que aportarà la capital del Baix Camp, amb dèca des de gestió municipal dels ser veis funeraris–, unió d’esforços i servei públic. «Volem assegurar la qualitat del servei que s’ofereix a la ciutadania, i la millor manera de fer-ho és des de la proximitat i unint forces. Tothom hi guanya», va assegurar.

En aquests moments, encara resten «mesos al davant» per a la constitució de l’entitat supra

Flores va reconèixer que és «complicat» que la companyia es constitueixi el 2023

municipal, segons va detallar la regidora responsable de la divi sió de Serveis Funeraris de Reus Serveis Municipals, Montserrat Flores. En primer lloc, cal que

El projecte no està tancat, sinó que més municipis podrien adherir-s’hi en un futur

els governs de Salou, Vila-seca i Constantí acordin dedicar-se al servei funerari. A Reus, el pro jecte passarà pel ple aquest ma teix mes de novembre i, després,

MOBILITAT

s’entrarà en la fase d’estudi de l’expedient. «Veure-ho el 2023 serà complicat», va reconèixer la regidora.

En aquests moments, la capi tal del Baix Camp ja gestiona de manera municipal els serveis fu neraris. Amb tot, Pellicer va de tallar que la divisió desapareixe rà la divisió quan es formalitzi la creació de l’empresa mancomu

nal. «Volem compartir amb els altres ajuntaments la possibilitat d’oferir a la ciutadania el servei funerari directe, de qualitat, amb atenció i a un preu ajustat, per oferir un millor servei i més pro per», va concloure Flores.

Així mateix, va explicar que, en principi, es continuarà fent ús de les instal·lacions actuals dels ce mentiris i tanatoris de les quatre localitats, però va matisar que, en un futur, serà la nova compa nyia l’encarregada de prendre les decisions que permetin cobrir les seves necessitats.

Un projecte obert

El procés fins a la creació de la societat estarà conduït per una comissió compartida per les qua tre administracions, conformada per personal tècnic, encarregat d’elaborar els estudis previs, i per representants polítics.

Encara que el projecte inicial compta amb la inclusió de no més quatre poblacions, Pellicer va destacar que està «obert» a futures incorporacions. Amb aquest acord, Segura va valorar que els governs recuperen «l’es sència per la qual es creen els municipis». «Les raons d’existir dels ajuntaments eren tenir els carrers nets, prestar seguretat i encarregar-se de la gestió dels difunts», va comentar. «És un gran repte que serà el mirall de moltes ciutats», va concloure.

L’aeroport connectarà Reus amb París a partir de la primavera

Redacció

L’aeroport de Reus comptarà, a partir de la primavera del 2023, amb una nova ruta que con nectarà la capital del Baix Camp amb París dos dies a la setmana, els dimecres i els diumenges. Els primers vols estan previstos per al 26 de març, però els bitllets ja es troben a la venda. Es poden adquirir a través dels canals de Vueling, la companyia que ope rarà la línia aèria.

Amb aquesta nova ruta, es fa cilita l’accés i el flux de visitants procedents del principal mercat estratègic per a la Costa Daura da i les Terres de l’Ebre, com és el francès. Històricament, l’ae roport reusenc ja havia ofert connexions aèries amb França

a través de dues destinacions: Marsella, l’any 2013, i París, en tre 2008 i 2011.

La incorporació de la ruta que connectarà la Costa Daurada amb l’aeroport de París Orly és el resultat del treball conjunt de la Taula Estratègica de la in fraestructura aeroportuària de Reus, que compta amb l’impuls del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Aquest 2022, ja s’ofereixen un total de 23 trajectes amb destinacions a Anglaterra, Gal·les, Escòcia, Irlanda, Bèlgica, Països Baixos i Mallorca, així com la ciutat de Palma de Mallorca.

Malgrat el període d’incerte sa que està vivint en l’actualitat la societat, després de dos anys

marcats per les restriccions de mobilitat imposades per la pandèmia, a finals de setem bre, ja eren 811.412 els passat gers que havien passat per les instal·lacions de Reus. D’aques ta manera, es va assolir una re cuperació del 86% respecte del nombre d’usuaris registrats du rant els nou primers mesos del 2019, el darrer exercici abans de la irrupció de la covid.

En aquest context, la Tau la Estratègica de l’aeroport de Reus continua treballant per impulsar l’activitat de la infraes tructura, que resulta clau per a propiciar l’arribada del turisme internacional a la Costa Daura da i per a la dinamització econò mica de territori.

El

festival COS ensenya als alumnes a trobar la motivació i enfortir l’autoestima

El festival COS porta a dife rents escoles de la ciutat el projecte educatiu Art, cos i autoestima: estima’t, creat per Mònica Rincón i que se cele brarà els dimarts, dimecres i divendres fins a finals de mes. El taller, adreçat a alumnes de tercer i quart de Primària, par teix de la motivació d’aportar eines i nous coneixements als infants d’una manera original i creativa. L’objectiu és refor çar i prendre consciència de la importància de tenir una bona autoestima. «La motivació és clau», valora Rincón, que al hora explica que la iniciativa pretén «reforçar les seves ca pacitats i els seus talents, sem pre respectant el seu temps, el seu ritme, el seu procés de creació i transformació». «En aquest tastet parlem als in fants de la gran importància de crear una bona relació amb nosaltres», conclou. Les esco les participants seran Marià Fortuny, Pompeu Fabra, Mont sant, Eduard Toda i Güell, Teresa Miquel i Pàmies, Font del Lleó, Rosa Sensat, Nostra Senyora del Mar, Alba, Maria Rosa Molas, Prat de la Riba, Mowgli i Rubió i Ors. Redacció

La tercera edició del Ca nicròs de Reus, organitzat pel club USK-Team amb la col·laboració de la regidoria d’Esports, tindrà lloc el 20 de novembre a la urbanització Sant Joan i guiarà corredors i gossos per un recorregut de 7,3 quilòmetres que els portarà per Reus, Castellvell del Camp i Almoster. Les inscripcions per participar en la cursa ja estan obertes, a través de la pàgina web canicrosdereus. com. A banda de la cursa Ca nicròs, destinada a majors de 16 anys, enguany també tindrà lloc el Canicròs infantil per a infants d’entre 3 i 15 anys. Ad dicionalment, el mateix dia se celebrarà una passejada soli dària gratuïta, però que tam bé requereix registre previ. La passejada popular serà de cinc quilòmetres i la cursa infantil, d’entre 300 i 1.000 metres. «El canicròs aporta tant valors es portius com valors envers els animals. Aquesta unió de la passió per córrer de cada at leta i de gaudir de la natura en companyia dels seus animals fan d’aquest un esport únic», va valorar ahir el regidor d’Es ports, Pep Cuerba. Redacció

Ja han sortit a la venda els bitllets per als primers vols, el 26 de març

Els quatre consistoris acorden la creació d’una empresa supramunicipal que permetrà rebaixar preus i millorar l’atenció al dol AJUNTAMENT DE REUS

La regidora Flores i els quatre alcaldes, ahir després d’anunciar l’acord per crear la companyia.

El canicròs portarà corredors i gossos per Reus, Castellvell del Camp i Almoster

El Govern reserva una partida al pressupost per soterrar les torres del Pinar

El consistori, que hi destinarà 425.000 euros, està negociant amb la Generalitat perquè inclogui el projecte al pla de l'energia i el cofinanciï

Sergi Peralta Moreno

L’Ajuntament de Reus pre veu una partida econòmica de 425.000 euros, inclosa en l'expe dient dels pressupostos del 2023, per a cofinançar el soterrament de la línia d’alta tensió en el seu pas per l'avinguda de les Torres de la urbanització El Pinar. L'im port pressupostat correspon a la primera part d’una despesa plu rianual que demostra, segons la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, que des de l'administració es manté «ferm el compromís de tirar endavant aquest projecte», un compromís que es materia litza amb una partida que ha de permetre «caminar cap al soter rament definitiu de les torres».

En aquests moments, el go vern local està negociant amb la Generalitat de Catalunya perquè torni a incloure l'actuació al seu pla de l'energia i el canvi climà tic. «Estem en converses amb la

Generalitat per fer-ho possible i perquè ho incorpori al seu pres supost, que esperem que pugui aprovar aviat», assenyala Llau radó. D’aquesta manera, es po dria establir un conveni entre els ajuntaments de Reus i Castellvell del Camp –els dos afectats per les torres del Pinar– i la companyia Endesa per tal de dur a terme l'execució de les obres.

El soterrament de les línies d’alta tensió en el seu pas pel Pi nar és una reclamació històrica dels veïns, que fa més de 50 anys que conviuen amb les torres. L’actuació va arribar a ser inclosa en el pla d’energia i canvi climà tic de la Generalitat, però no va arribar a materialitzar-se. Per aquest motiu, s’està treballant perquè l’executiu actualitzi el document i incorpori la partida en els seus pressupostos.

El Parlament de Catalunya va acordar el passat mes de març

instar el Govern a donar suport als veïns en aquestes reclamaci ons i, en conseqüència, impulsar la negociació amb les adminis tracions i les operadores, amb l'objectiu de buscar opcions de finançament i solucions tècni ques per tal d'iniciar les obres al més aviat possible, de «forma urgent». Així mateix, va incidir en la necessitat de fixar abans d'acabar l'any un calendari per a l'execució de les actuacions.

Mesos de converses

L'Ajuntament ja ha mantingut en els darrers mesos converses amb Endesa i amb la Generalitat per resoldre satisfactòriament la demanda dels residents de la urbanització, un compromís compartit per les administra cions públiques implicades. La regidora d'Economia, Coneixe ment i Habitatge, Teresa Pallarès, reconeix que el soterrament de

MÉS BELLESA I SALUT

CONSELLS

Vuit trucs per a revertir els ‘bad hair days’ i el cabell electritzat

Redacció

Si ets de les que et rentes el ca bell a la nit, segur que en més d’una ocasió t’has aixecat amb uns cabells de veritable horror. Si tu també has cridat: «I jo amb aquests cabells!» i t’has plantejat posar-te gorra o barret per a dis

simular, estigues atenta perquè t’oferim els millors consells per a revertir els bad hair days i pre sumir de súper cabellera.

En primer lloc, dorm amb una funda de coixí de seda per a evitar friccions en el cabell. T’aixecaràs amb el cabell menys

embullat i més suau.

Quan et rentis el cabell és im portant que, després del xampú, apliquis un condicionador que doni lluentor, nodreixi i que pu gui tancar les cutícules, perquè el cabell quedi sedós i compacte.

Evita fer servir aigua massa

Imatge d'arxiu d'una de les torres d'alta tensió que tants maldecaps ha portat als veïns.

El Parlament va instar a fixar un calendari per a l'execució de les obres abans que acabi l'any

les línies d'alta tensió és «una prioritat». «Estem en coordina ció amb la Generalitat, a través de l'Institut Català de l'Energia, i amb Endesa per agilitzar aquest projecte i aconseguir finalment

«Estem en coordinació per aconseguir donar resposta a la demanda històrica dels veïns»

donar resposta a la demanda històrica dels veïns de la zona», afegeix Pallarès.

El fet que municipis com Roda de Barà i Creixell assolissin l'ob jectiu d'allunyar les torres d'alta

tensió dels nuclis residencials va fer que els veïns del Pinar es mostressin més ferms amb el compliment de la seva volun tat, ja que no oblidaven que els grups municipals havien votat a favor del soterrament en un ple. En el passat, es van arribar a for malitzar queixes i es van penjar pancartes al barri fent visibles les reclamacions i exigint una solu ció urgent al problema.

PROPOSTA

Radiance Sèrum Facial, hidratació en pot petit de la mà de la firma de cosmètica natural Arganour

Aconsegueix la màxima hidratació per a la teva pell amb el sèrum d’àcid hialurònic i centella asiàtica Radiance Sérum Facial d’Arganour. Aquesta firma francesa de cosmètica natural ha apostat per aquests dos ingredients que t’ajudaran a hidratar en profunditat la pell del teu rostre, a la vegada que prevens l’aparició d’arrugues i millores l’elasticitat i la fermesa de la pell. Aquest sèrum es pot incloure en la rutina diària i des de la firma aconsellen aplicar-lo després del netejador i abans de la crema. A l’hora de fer-ho, aplica unes gotes sobre els dits, escalfa’l i fes un massatge al rostre mitjançant petits moviments circulars de forma suau fins que s’hagi estès completa ment el producte.

calenta al rentar-te el cabell: la calor és enemiga del cabell i pot generar molt d’estrès, dei xant-lo fràgil, crespat i difícil de manejar.

Si tens el cabell arrissat, aplica un producte que pugui donar-li nova elasticitat al rínxol i pro tegir-lo de la humitat externa.

En cas de cabell fi i llis, empra un producte que li doni un nou volum perquè no es vegi tan ai xafat.

Utilitza aire tebi a l’hora d’ei xugar el cabell amb l’assecador.

Crema greix i fes múscul en només 30 minuts amb el tractament SculptSlim d’Splendor Center

T’imagines que poguessis tenir el resultat de fer 30.000 abdominals o 30.000 esquats en només 30 minuts? Sembla impossible, però ara és possible gràcies al tractament SculptSlim que ofereix Splendor Center. Aquest centre de bellesa, situat al carrer Gasòmetre de Tarragona, disposa de les darreres innovacions pel que fa a tractaments facials i corporals i entre aquestes en destaca SculptSlim. Per aconseguir els seus sorprenents i immediats resultats, els aparells de la firma EMSCULPT utilitzen camps electromagnètics enfocats d’alta densitat, que estimulen unes potents contraccions musculars. Yolanda Ramírez, la professional que regenta el centre, explica que el tractament és totalment indolor. Es col·loca l’aparell sobre el grup muscular que es vol treballar i gràcies a EMSCULPT s’aconsegueix flexionar els músculs 300 vegades la seva capacitat inherent. En fer exercici físic, s’utilitza només el 50% del grup muscular, però aquí es contrau el 100% de la musculatura, cosa que explica per què s’obtenen resultats visibles des de la primera sessió. És efectiu per a tothom, fins i tot en persones amb un índex de massa corporal superior a 30. No t’ho pensis i llueix un cos tonificat amb SculptSlim d’Splendor Center.

Oblida’t de l’aire calent, pre feriblement amb tecnologia iònica.

Empra productes amb in gredients delicats per al cuir cabellut que satisfacin les ne cessitats específiques del teu cabell.

Per últim, raspalla amb su avitat. El raspallat contribueix a augmentar l’electricitat es tàtica del cabell. Es recomana fer-ho poques vegades al dia i amb suavitat, fes servir pintes i raspalls naturals, de materials reciclats o fins i tot els dits.

La calor és l’enemiga del cabell, per tant, evita l’aigua i l’aire molt calents a l’hora de rentar i eixugar

DOP

Siurana

Redacció

El certamen s’inaugurarà aquest mateix divendres, 11 de novem bre, a les 19h, a la plaça de la Lli bertat, i s’allargarà fins a l’ende mà dissabte.

La Festa de l’Oli Nou. 25ena Fira de l’oli DOP Siurana aplegarà a la ciutat de Reus els productors més importants de la Denomina ció d’Origen, que presentaran de forma col·lectiva el seu oli nou. Així, durant els dos dies de dura da de la Fira, els visitants podran tastar i comprar una vintena de diferents olis nous, tots elabo rats i comercialitzats sota el se gell DOP Siurana. A més, totes les persones que adquireixin oli

EMPRESES

podran participar en el sorteig de més de 500 litres d’oli i acon seguir butlletes rasca-rasca amb premi assegurat.

Esmorzar i berenar Mentre duri la Fira, s’han orga nitzat una gran diversitat d’acti vitats lúdiques i gastronòmiques, entre les quals hi ha l’esmorzar degustació de dissabte el matí i, per als més petits, el tradicional berenar de pa amb oli i xocolata del divendres. L’embotit que es servirà a l’esmorzar està elabo rat per Casa Borrull. Enguany, es tracta de llangonissa elaborada amb la recepta tradicional de la casa, mentre que el berenar esta

Les persones que comprin oli durant la Fira podran participar en diversos sortejos

rà preparat pel Gremi de Formers de Reus i Comarca.

Reus és la primera Fira de Ca talunya on es presenta de forma

Grup Unió, des de 1942 al servei de l’agricultura i el món rural

L’entitat elabora oli, fruits secs i vins aplicant estrictes criteris de sostenibilitat

Redacció

El Grup Unió té més de vui tanta anys d’història. Amb seu a Reus, l’entitat va néixer l’any 1942 amb la voluntat d’agluti nar les cooperatives locals de la demarcació, treballant en els sectors de la fruita seca, l’oli verge extra i el vi.

Són més de 80 anys de vida, durant els quals Unió ha man tingut els seus principis funda cionals, que són estar al servei de l’agricultura i vetllar per la sostenibilitat de l’entorn rural. Una sostenibilitat entesa des de tres àmbits: d’una banda, la sostenibilitat econòmica, que permeti que totes les persones que treballen al camp puguin tenir un preu just pel seu tre ball, garantint el relleu genera cional. També la sostenibilitat mediambiental, fomentant l’agricultura responsable i el respecte amb l’entorn. I, final ment, la sostenibilitat social, impulsant l’activitat agrària en les poblacions petites, con tribuint d’aquesta manera a l’equilibri territorial.

En paral·lel, durant aquestes vuit dècades d’història, el Grup Unió ha fet un pas endavant en la manera de produir i transfor mar els seus productes, elevant l’exigència de la qualitat dels productes i dels controls que han de garantir aquesta quali tat.

La cooperativa reusenca aglutina prop de 20.000 famí lies d’agricultors de tot l’arc

mediterrani. En el cas de l’oli, treballen sobretot amb produc tors acollits sota les denomina cions d’origen DOP Siurana i DO Terra Alta.

El Grup Unió serà present a la Festa de l’Oli Nou. 25ena Fira de l’oli DOP Siurana, que se celebrarà els dies 11 i 12 de novembre a Reus, i on oferirà els olis que comercialitza amb els segells Olearum i Unió.

conjunta l’oli nou de la tempora da. El certamen està organitzat per Reus Promoció, el Consell Regulador de la DOP Siurana i la Unió Corporació Alimentària de Reus, i compta amb la col laboració de les associacions comercials, el Mercat Central i el Mercat del Carrilet, el Gremi de Forners, la delegació de Reus de

l’Associació d’Empresaris d’Hos taleria i el Grup de Motos Clàssi ques. En el cas dels mercats, fins al 12 de novembre les parades del Mercat Central i del Carrilet de Reus obsequiaran els seus cli ents amb butlletes per al sorteig de diferents premis d’oli Siurana, consistents en 5, 10, 15, 20 litres d’oli i un primer premi d’El Teu

Un agricultor del Grup Unió durant la collita de l’oliva.

CEDIDA

L’opinió dels clients sobre el seu pintxo

Els jardins del Mas Carandell es convertiran avui en una cuina

La Ganxet Pintxo «no passa de moda» ni amb la foscor de la tardor

Sergi Peralta Moreno

Trobar taula en una terrassa ahir al vespre al centre de Reus era pràcticament missió impossible. Grups d’amics, treballadors que havien acabat el torn, parelles que volien donar un tomb... Dos denominadors comuns es repe tien arreu on es mirés: la cervesa i el pintxo. La vintena edició de la Ganxet Pintxo està arribant a la seva recta final i, un cop més, ha provocat que la feina no pari a les cuines i els obradors.

«Déu n’hi do, no parem», va lorava el propietari de L’Absis, Josep Torres. La seva elecció de pintxo és el filet de porc, cuinat a baixa temperatura, acompanyat d’una salsa amb base d’avellana, ceba i tomàquet i presentat sobre un llit de puré de patata. Entre setmana, el nombre d’unitats sol·licitades supera el centenar, però la xifra es dispara el cap de setmana. «Dissabte vam acabar fent-ne gairebé 400», explica Torres. «És una iniciativa que no passa de moda», conclou. Lluís Quismondo havia arribat a L’Ab sis per prendre algun refrigeri, però es va trobar amb la sorpresa del pintxo. La conclusió va ser immillorable: «La salsa és com la feia la meva mare. M’ha recordat els meus temps d’infantesa».

A la plaça del Castell, una mi nihamburguesa trufada domina va les taules i la barra de Tàstum. «He vingut perquè el meu amic m’ho ha recomanat. I tant que val la pena», reconeixia Ricardo Martínez, qui també reclamà

que, a banda de la cervesa, hi hagi la possibilitat de prendre la tapa amb vi. Al mateix local, Ro mina López s’havia reunit amb el seu grup d’amigues. Elles ja sabi en a què anaven: volien el pintxo. «Hem vingut expressament i està molt bo. Això s’ha de fer any rere any i continuar», declara López. Les bugaderes havien de restar

immòbils a la plaça de les Basses malgrat la flaire que desprenia el caneló de porc ibèric amb bei xamel trufada i camagrocs, la cirereta del pastís del Racó de JP. «Vam decidir fer una cosa treba llada. No vull fer un pintxo fàcil. Vull que se sàpiga que al local tot ho fem manual i casolà», expli cava l’encarregada, Sílvia Prats.

A la terrassa, Azahara Sánchez havia vingut des de Móra d’Ebre després d’analitzar la llista de possibles opcions a degustar. «M’ha atret que és un caneló, simplement», reconeix. Sánchez

comenta que mai havia anat al Racó de JP, però assegura que, si acaba contenta amb el pintxo, hi tornarà per prendre unes copes.

Aquest és un dels principals valors de la iniciativa. Tal com assegura Daniel Singla, propieta ri de Singlot, la Ganxet Pintxo és «un triomf per mobilitzar Reus». «Un pintxo normalment et porta més feina que no pas beneficis, però et dona llum per la gent que no et coneix. Nosaltres sabem que, durant els dos mesos pos teriors a la Ganxet Pintxo, tenim més afluència de gent», detalla.

Lluís Quismondo

L’Absis

«No pensàvem en el Ganxet Pintxo, però la meva dona m’ho ha recordat. El filet de porc estava bé. La salsa és com la feia la meva mare. M’ha recordat els temps d’infantesa»

Ricardo Martínez

Tàstum

«He vingut recomanat per un amic i sí que val la pena. Si tallen la Ganxet Pintxo, malament. Va de conya. A més, és una excusa per sortir i vas a llocs on potser mai no hi havies entrat»

Els jardins del Mas Carandell esdevindran aquest matí, a les 10.50 hores, l’escenari d’un showcooking de cuina de qui lòmetre zero i amb productes ecològics. La sessió en viu anirà a càrrec dels alumnes de l’especialitat de cuina i serveis de restauració del curs d’au xiliar d’hoteleria, un dels pro grames de formació, inserció i transició al treball que s’im parteixen al centre. Aquesta activitat pretén sensibilitzar sobre l’alimentació conscient, saludable i sostenible, així com promoure el consum de productes de proximitat i eco lògics, conèixer els productes de temporada i millorar les competències de l’alumnat quant a la pràctica dels con ceptes i la comunicació en públic. Al llarg del curs, s’or ganitzaran tres demostracions culinàries més, que tindran lloc els dies 20 de gener, 10 de març i 18 d’abril. El regidor d’Empresa i Ocupació, Carles Prats, considera que es tracta d’una activitat «molt atracti va i completa», ja que permet «aplicar de forma pràctica tant competències tècniques com personals». Redacció

Romina López

Tàstum

«Hem vist el llistat i hem vingut expressament. Ens ha entrat per la vista. Ja sabíem a què veníem i ens ha agradat, està molt bo. Això s’ha de fer any rere any i continuar»

Azahara Sánchez

El Racó de JP

«No sabíem que existia aquest lloc. És una inicia tiva molt bona. Potser un altre dia surts a fer unes copes o a menjar i, com que ja coneixes el local, vens aquí expressament»

L’Ajuntament de Reus ha obert el termini per a la pre sentació de candidatures als II Premis de Medi Ambient Ciutat de Reus, que organitza conjuntament amb la Cambra de Comerç. Les empreses, com a manifestació del seu com promís amb els objectius de desenvolupament sostenible, poden presentar un màxim de dues bones pràctiques que hagin implantat en el període 2021-22 i que comportin re duir de forma activa l’impacte ambiental negatiu dels seus processos, productes o serveis. Les sol·licituds es poden fer de manera telemàtica a través de la web del consistori fins al 15 de novembre. Aquests premis pretenen reconèixer pública ment les millors pràctiques mediambientals per part de les empreses adherides al Pac te pel Medi Ambient de Reus. Els guardons tenen una dota ció econòmica de 2.000 euros per categoria –microempresa, petita empresa i mitjana i gran empresa– i el veredicte es farà públic abans de final d’any, en un esdeveniment coorganitzat pel consistori i la Cambra de Comerç. Redacció

Les terrasses del centre estaven plenes de gent que volia degustar els plats especials que havien preparat els restauradors.

OLÍVIA MOLET

OLÍVIA MOLET

Les empreses es poden presentar als II Premis de Medi Ambient fins al 15 de novembre

CAMP DE TARRAGONA

La Guàrdia Civil immobilitza

La Guàrdia Civil ha immobilit zat 35.000 llavors de marihua na en un dispositiu contra les Grow Shop’s. La Guàrdia Civil va inspeccionar el passat 9 de novembre un total de 19 esta bliments dedicats a la venda i cultiu de productes relacio nats amb el cànnabis per tota la província de Tarragona. Els coneguts Grow Shop’s són co merços que presten serveis d’assessorament, venda de llavors, il·luminació, ferti litzants, mesuradors de pH, equips de ventilació o armaris per al cultiu interior de plan tes de cànnabis. Les actuaci ons d’inspecció per part dels agents s’han desenvolupat a Tarragona, Reus, Vila-seca, Valls, Torredembarra, Salou, el Vendrell, Cambrils, Calafell, Amposta i Tortosa.

Troben una mandíbula d’homo sapiens de fa 15.000 anys a Vimbodí

ACN

L’última campanya de l’IPHES al jaciment Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet, ha finalitzat amb la tro balla d’una mandíbula d’homo sàpiens pertanyent a un individu d’entre quatre i cinc anys que va viure fa 15.000 anys. És el segon fòssil humà més antic aparegut a Catalunya i el primer trobat en aquest jaciment en dues dècades d’expedicions.

La peça data del paleolític su perior, una època de la qual s’han trobat poques restes humanes. Segons l’investigador Manuel Vaquero, la troballa és «excep cional» també a la península ibèrica, ja que coincideix amb canvis demogràfics produïts per esdeveniments «dramàtics» del clima. Ara, s’estudiarà la man díbula per saber-ne més detalls, com ara la dieta, l’estat físic o la genètica de l’individu.

Els Mossos d’Esquadra investi guen el propietari d’una explo tació ramadera d’Ulldecona que hauria alimentat dos gos sos amb xais morts que tenia a les seves instal·lacions. En una inspecció, els agents també han pogut observar que el re cinte dels animals estava molt brut, amb un gran nombre d’excrements i orins. Davant aquests fets, els policies van retirar els animals morts i van denunciar el responsable de l’explotació per diferents in compliments de la Llei 8/2003 de Sanitat Animal i del Decret legislatiu 2/2008 de Protec ció dels Animals. Les actes esmentades seran trameses al Departament d’Acció Cli màtica, Alimentació i Agenda Rural el qual és competent en aquests àmbits.

LA SELVA DEL CAMP

La hipòtesi amb la qual treba llen els investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) apunta que les restes òssies trobades al jaciment Molí del Salt pertanyen a un menor d’edat que va morir durant el paleolític superior.

La investigació que s’inicia a partir d’ara espera determinar altres aspectes, com és el cas de la dieta de l’individu, si patia al guna patologia i la genètica que el relacionava amb altres comu nitats. Per això, es faran estudis isotòpics i de desgast dentari. Se gons el director de l’IPHES-CER CA, Robert Sala i Ramos, l’anàlisi de l’ADN de les restes podria aju dar a entendre les relacions entre les poblacions d’homo sapiens a Catalunya en un moment en què es van viure canvis en les dinà miques demogràfiques. L’escal fament del clima és una de les causes que va provocar l’extinció

L’individu tenia dents de llet

La mandíbula està pràcti cament sencera, malgrat que es va trobar trencada en dos fragments. Conser va una part de la dentició, concretament dos molars decidus a cada costat. La presència de dents de llet fa pensar als investigadors que es tractaria d’un in fant d’entre quatre i cinc anys, però de moment, es desconeix si era un nen o una nena. La invetigació haurà de determinar-ho entre altres aspectes.

L’Avellanera celebra diumenge al matí la Festa de l’Oli Nou

Hi haurà esmorzar popular, música i parades amb productes de proximitat

Redacció

El Camp de Tarragona es troba immers en la campanya de l’oli va i la producció de l’oli nou. És per això que cooperatives d’ar reu estan organitzant degusta cions i esmorzars, on donar a conèixer el producte de la nova temporada. Aquest és el cas de la cooperativa l’Avellanera de la

Selva del Camp, que diumenge celebrarà la Festa de l’Oli Nou.

La cita es durà a terme des de les 9 del matí i fins a les 2 del migdia i consistirà en un esmor zar popular amb degustació de l’oli nou del raig. El preu dels tiquets és de 3 euros i es poden adquirir el mateix dia de la festa a les instal·lacions de la coopera

tiva selvatana.

Més enllà de la degustació de l’oli nou, la festa és una veritable celebració dels productes Km0 i de la cultura del territori. És per això que l’Avellanera ha pre parat un programa per aquesta Festa de l’Oli Nou que inclou l’actuació musical dels Jungle’s Country i diverses paradetes

amb productes de proximitat, de manera que els assistents a l’acte podran proveir-se de tota mena de productes elaborats a la Selva i municipis del voltant.

Amb segell DOP Siurana

La Festa de l’Oli Nou és una oportunitat excel·lent per a ferse amb les primeres ampolles i garrafes de l’oli d’aquesta tem porada. L’Avellanera comerci alitza el seu oli sota la marca Silvaurum. Es tracta d’un oli d’oliva verge extra que pertany a la DOP Siurana. Aquest segell garanteix la qualitat del produc te i dels processos, des del camp i fins a la taula.

i l’aparició de noves comunitats i que alhora, aporta singularitat a la troballa del jaciment de Vim bodí i Poblet, que «obre una nova perspectiva» a l’estudi d’aquesta època.

L’excepcionalitat d’aquest descobriment també s’explica per l’escassetat de restes huma nes d’aquesta època històrica, tal com ha destacat Sala i Ramos. Al Molí del Salt, són les primeres que es troben després de 23 anys

La peça data del paleolític superior, època de la qual s’han trobat poques restes

El jaciment on era és el del Molí de Salt, on l’IPHES ha fet l’última campanya

d’excavacions. De moment, són les segones restes més antigues de Catalunya d’un homo sapiens del paleolític superior, seguides d’una troballa de fa 20.000 anys d’un jaciment de Mollet. De cara a futures campanyes, els investi gadors no descarten trobar més restes del mateix infant o d’altres individus en aquest jaciment. En aquesta intervenció, també s’han trobat eines de pedra i ossos dels animals que menjaven les comu nitats de caçadors i recol·lectors de l’època. Des de l’inici de les excavacions, s’han trobat més de 50.000 restes arqueològiques, entre les quals destaca la col lecció de peces d’art moble del paleolític més important de Ca talunya. En aquest punt s’hi va trobar una placa d’esquist que es va interpretar com un mapa d’un campament de caçadors de fa més de 13.000 anys, únic al món.

Es el fòssil humà més antic aparegut a Catalunya i podria pertànyer a un individu d’entre quatre i cinc anys ACN

El director de l’IPHES, Robert Sala, mostrant la troballa, ahir.

35.000 llavors de marihuana a les ‘Grow shop’

Denuncien un home per alimentar els seus gossos amb animals morts

ACN

Habitatge

A FONS

La compra d’habitatge es dispara i experimenta xifres de rècord

Anna Ferran

El mercat de l’habitatge viu un moment de gran activitat. En els dos últims anys, el sector ha vist com les operacions de com pravenda s’han anat augmen tant. Les últimes dades oficials, referents a l’agost, indiquen que van signar 57.327 operacions al conjunt de l’Estat, cosa que su posa un creixement interanual del 14,9% i que converteix en el millor agost dels últims 15 anys. Aquest interès a l’alça per a ad quirir un habitatge també s’ha traduït en un augment de preus. Un estudi elaborat per Fotocasa indica que el passat octubre els preus van créixer un 7% respecte a 2021. Altres informes elaborats per portals immobiliaris com pi sos.com o Idealista corroboren aquest increment.

Davant d’aquestes dades hi ha qui es pregunta si ens trobem davant d’una nova bombolla im mobiliària. Els experts asseguren que el context actual és clara ment diferent del que es va viure

abans de la crisi de 2008 i expli quen els motius que ens han dut a aquesta hiperactivitat del mer cat de l’habitatge. L’interès inver sor, la manca d’oferta davant de la demanda creixent, l’augment de preus o els canvis en el lloguer són alguns dels motius

Torna la inversió

Un dels motius que ha impulsat el creixement és l’aposta pels productes immobiliaris a l’hora d’invertir. Aquesta tendència es porta observant des de la fina lització del primer confinament derivat de la pandèmia i dos anys després segueix. Des d’Ide alista, indiquen que el fet que el creixement de les operacions de compravenda de l’agost (+14,5%) fos superior al de les hipoteques (+10,5%), mostra l’interès dels inversors per utilitzar l’habitatge com un valor refugi davant de la inflació. I és que justament el període inflacionari que estem vivint enguany, a conseqüència de la guerra d’Ucraïna, ha re

forçat aquesta tendència que ja feia un any que es començava a observar.

Esquivar la pujada de preus A l’interès inversor, cal sumar-hi un altre factor: la pujada dels ti pus d’interès. La directora d’Es tudis de Fotocasa, María Matos, comenta que la tendència a l’alça dels tipus d’interès i dels preus del metre quadrat fa que per sones que tenien la intenció de comprar hagin accelerat la seva decisió amb la idea d’evitar que el preu de l’immoble s’encareixi i poder negociar un tipus d’inte rès de la hipoteca més baix. Amb tot, les pujades del tipus que està aplicant el Banc Central Euro peu, i que afecten les hipoteques que es regeixen per l’Euribor,

poden frenar aquest comporta ment. En aquest sentit, Matos adverteix que la inflació des bocada afectarà les butxaques de les llars i reduirà la capacitat d’estalvi, de manera que al final s’acabarà estabilitzant o reduint aquesta tendència.

Lloguers cars

Un altre dels motius que hi ha al darrere d’aquest increment de les compravendes són els llo guers. L’elevat preu dels arrenda ments en moltes ciutats fa que llogar suposi la mateixa despesa que pagar una quota hipotecària, motiu pel qual potencials lloga ters han decidit fer el salt i con vertir-se en propietaris. De fet, el 22% dels espanyols vol comprar un habitatge en els pròxims anys, una xifra que ha augmentat en el darrer any i mig. I és que al febrer de 2021 se situava en el 18%.

Aquest canvi de comportament s’està començant a veure entre els joves, que són, justament, un dels públics principals del mercat del lloguer. Així doncs, el 60% dels joves té previst com prar un habitatge en els pròxims cinc anys, un indicador que ha crescut 10 punts percentuals respecte a l’any passat; segons s’extreu de l’informe Los jóvenes y el mercado de la vivienda en 2022 de Fotocasa. Aquest mateix informe indica que el 43% pre fereix comprar perquè creu que llogar és llençar els diners.

SERVEI RECOMANAT

A. Ferran

Tenir seguretat, confiança, tranquil·litat, en definitiva, ga ranties que un procés arribarà a bon port és clau en molts as pectes. Però quan parlem d’un tràmit immobiliari, és vital. És

per això que Finques Pàmies treballa amb una metodologia que els permet assegurar l’èxit de les gestions immobiliàries: la venda en exclusiva.

Aquest mètode es diferencia pel treball exhaustiu que duen

a terme Joan i Ramon Pàmies a l’hora de promocionar l’im moble i cercar potencials com pradors. Aquesta dedicació, juntament amb un extens co neixement del mercat immobi liari, els permeten aconseguir amb èxit el seu objectiu i el dels seus clients: vendre l’immoble.

Finques Pàmies és una em presa familiar amb una llarga trajectòria al sector immo biliari. Estan centrats en les operacions de compravenda i ofereixen un acompanyament de principi a fi, per a solucionar tots els dubtes que li sorgeixen al client durant el procés.

El servei de venda en exclusiva de Finques Pàmies, garantia d’èxit

CEDIDA

HABITATGE

reflectida a la teva nova llar amb Salou Homes

L’essència del

Redacció

Exclusivitat, una àrea residen cial immillorable i tot a pocs passos de la platja i del centre de Salou. Aquestes són algunes de les prestacions que ofereix l’ex clusiu complex Salou Homes de la promotora Neinor Homes. Situat a la zona d’Emprius Sud, aquest conjunt residenci al de línies netes i càlides, amb clara inspiració mediterrània, consta amb 97 habitatges i 4 lo cals comercials, on es configura com una urbanització tancada de tres edificis en forma d’U. La zona central entre els tres blocs serà una zona comunitària que esdevindrà el cor de Salou Ho mes. En ella, inclourà una gran piscina, pista de pàdel, solàri um, zones verdes i zona de jocs infantils que faran les delícies dels seus residents, siguin grans o petits. Per arrodonir-ho, tam bé disposarà d’un ampli apar cament de bicicletes per poder traslladar-se al centre de la lo calitat o a la platja ràpidament i

de manera sostenible.

Un projecte per gaudir cada dia Els blocs consten de planta bai xa i tres alçades, amb pisos de 2 i 3 dormitoris. Tots ells tenen una àmplia terrassa i, en el cas dels habitatges de la planta baixa, tenen un agradable jardí privat. Salou Homes acull habitat ges moderns, funcionals i amb uns excel·lents acabats. Cada un d’ells ha estat estudiat amb gran detall amb l’objectiu d’obtenir unes distribucions pràctiques i atractives. Totes les estances, a excepció dels banys, són exte riors, i les zones de dia comp ten amb grans finestrals que amplien l’espai cap a l’exterior i connecten l’habitatge amb la terrassa, oferint una major sen sació d’amplitud i lluminositat.

A més, els habitatges de Salou Homes ofereixen una completa selecció de qualitats, entre les quals destaquen: cuines office equipades amb electrodomès tics bàsics, armaris de paret al

dormitori principal, així com instal·lació d’aire condicionat

- calefacció per conductes. Els materials i acabats han estat se leccionats per complir amb els màxims estàndards.

A tot això, cal sumar-hi que els compradors estaran acom panyats en tot moment amb el servei Neinor Experience, per

tal d’ajudar-los en tot el procés de compra.

Comunicacions

A l’hora d’escollir una nova llar, un dels aspectes fonamentals és que tingui unes bones co municacions. És per això que

Salou Homes es beneficia d’una diversa i moderna xarxa de mit jans de transport que connecten amb Tarragona i Reus i la resta de municipis de la demarcació, així com les principals infraes tructures del territori com l’ae roport de Reus. A més, també té a tocar les principals vies de comunicació que connecten Salou amb Barcelona i amb l’ae roport del Prat. A tot això, cal destacar que es troba a escassos 200 metres de la nova estació de ferrocarril Salou - PortAventura que entrarà en funcionament el 2023, any d’entrega de la pro moció.

Serveis

Cal sumar-hi que Salou Homes té a la vora tota una sèrie de serveis com centres educatius i sanitaris, zones esportives i de l’Ajuntament, comerços de pro ximitat i restauració que el fan el lloc ideal per a viure-hi. En aquest sentit, el complex forma part d’un espai urbanitzat des tinat tant a primera com segona residència, degut principalment a la seva proximitat amb la platja de Llevant i també al parc temà tic de Port Aventura.

Així mateix, s’integrarà amb el pulmó econòmic de Salou, que serà la nova àrea comercial, poliesportiva i hotelera d’Em prius Nord, que s’iniciarà pròxi mament.

La zona comunitària és el cor de Salou Homes i un dels principals atractius de la promoció.

CEDIDA

El showroom de GCD Vanguardia i Disseny, on les idees per la teva llar es fan realitat

Anna Ferran

Estàs pensant a fer una reforma, petita o gran, a casa? Vols fer un projecte decoratiu per a donar nous aires a la teva llar? Si la res posta és afirmativa, segur que estàs buscant inspiració per a materialitzar les teves idees, de mandes i necessitats en un nou espai. Has mirat webs, blogs, perfils a Instagram i potser, fins i tot, tens un o diversos taulers a Pinterest amb imatges de la teva casa somiada. Què et semblaria fer aquest mateix procés en un showroom de més de 800m2 al centre de Tarragona? Això i molt més és el que ofereix Grup GCD.

GCD Vanguardia i Disseny és un espai expositiu de més de 800 metres quadrats on pots trobar tota mena de materials i tendències per a qualsevol pro jecte constructiu o decoratiu que vulguis emprendre: cuines,

banys, paviments, revestiments, papereria, il·luminació, xeme neies, etc. Tenen la representa ció de la firma de cuines Santos, així com d’altres marques, que es poden trobar en exclusiva a la província en el seu espai.

Per a totes les butxaques La gran varietat de referències i firmes que es troben reunides en aquest showroom únic a la demarcació fa que tothom pu gui trobar opcions que encaixin amb els seus gustos i, sobretot, amb el seu pressupost. I és que el bon gust i les últimes pro postes en disseny i materials no estan pas restringides a uns pocs. Així doncs, només cal que et marquis un pressupost i l’equip de GCD Vanguardia i Disseny t’assessorarà fins a tro bar allò que encaixi amb les te ves preferències. Així de senzill és transformar els teus desitjos

en realitat.

Novetats al showroom

Temporada rere temporada, el showroom rep noves propostes, cosa que els permet estar sem pre al dia. I és que ja ha passat a la història allò d’haver d’anar a Barcelona per a tenir a l’abast les darreres creacions de les firmes més punteres. En aquest sentit, des de Grup GCD expliquen que la seva màxima és ajudar a la ciutadania oferint-los les mà ximes facilitats i comoditats a l’hora de dur a terme qualsevol reforma o millora a casa.

Tant és així, que acaben de reformar una zona del showro om per a incloure més propos tes centrades en l’àmbit de la decoració, donant resposta a les demandes i a les necessitats actuals dels tarragonins i tarra gonines. Aquest espai s’inaugu rarà oficialment el dimarts 20

Tenen un nou espai centrat en la decoració, que es presentarà en un acte obert a tothom el 20 de desembre

de desembre de 5 de la tarda a 8 del vespre, en un acte obert al públic on tothom podrà desco brir les propostes de GCD.

El nou espai està dedicat a la firma italiana de rajoles, pavi ments i revestiments Ragno, i també s’hi podran trobar pro ductes de diferents fabricants com per exemple, Kave Home,

Mapini, Sergio Luppi, Buto Bath, Fima Carlo Frattini, Khoi-noor, COSMIC, Pomd’or, Jung, així com diverses firmes d’il luminació.

Servei claus en mà A tot això, cal sumar-hi que el grup compta amb Gestió i Con sultora de Disseny, una empresa especialitzada en la realització de tota mena de projectes de reformes. Així doncs, si vols, després d’escollir els materials al showroom de GCD Vanguar dia i Disseny, pots confiar en ells perquè executin la reforma.

Gestió i Consultora de Dis

seny es caracteritza per oferir un servei claus en mà, en el qual el client no s’ha de preocupar de res. Un dels trets diferen cials d’aquest servei és el con trol exhaustiu dels temps i de les despeses del projecte, amb l’objectiu que l’obra no s’allar gui més del previst ni superi el pressupost màxim que se li vol destinar; aspectes determinants en qualsevol reforma. A tot això, cal sumar-hi que compten amb un equip de professionals alta ment qualificat i amb coneixe ment sobre els últims materials i tècniques constructives, per a oferir al client el millor servei.

Al showroom pots trobar-hi cuines, banys, paviments, il·luminació, objectes decoratius, etc.

HABITATGE

RAPEJUN, més de 85 anys oferint habitatges de qualitat a Tarragona

Redacció

Amb més de 85 anys de trajec tòria al sector immobiliari, RA PEJUN és una de les promotores patrimonialistes més destaca des de la ciutat de Tarragona i del conjunt de la demarcació. Actualment, la tercera generació encapçala el Consell d’Adminis tració i la gestió de la companyia rau en un equip molt professio nal i amb molta experiència de la mà del nou Director General, Jordi Bigorra. Els seus origens es remunten a l’any 1936, amb l’adquisió del primer edifici al carrer Unió de Tarragona, que va ser la primera passa d’un camí que els ha permès créixer com a empresa patrimonialista. L’esperit d’avançar va fer que als anys 80, apostessin també per la promoció immobiliària. D’ales hores ençà, aquests dos àmbits centren la seva activitat.

Immobles de lloguer

La gestió patrimonial a Tarrago na ciutat és el pilar fundacional de RAPEJUN. Any rere any in verteixen en l’adequació dels seus immobles per a oferir-los en lloguer. A hores d’ara, tenen una ocupació del 95%. La ma joria dels actius són habitatges però també gestionen el lloguer de locals comercials, oficines, aparcaments, trasters i espais coworking. «En els pròxims

anys continuarem dedicant es forços amb la mateixa filosofia d’invertir en els nostres edifi cis a la vegada que millorem la ciutat i l’abastim de producte en lloguer», explica Bigorra. En aquest sentit, estan rehabilitant l’edifici del carrer Reding per a destinar-lo íntegrament a l’acti vitat turística.

Promoció immobiliària La promoció immobiliària és l’altra activitat de RAPEJUN. Construeixen habitatges per a les famílies, aportant valor afegit, gràcies a la incorporació de nous estàndards de qualitat i d’eficiència mediambiental. Enguany, han entregat 52 ha bitatges del Residencial Sant Jordi a Terrassa, i estan en fase de construcció de dues noves promocions de 23 habitatges de l’Edifici Fira també a Terrassa i de 19 habitatges de l’Edifici Pro grés a Vilafranca del Penedès que entregaran a mitjan 2023.

Quan se li pregunta sobre els següents objectius, comenta que el principal és «finalitzar les fases restants de 9Centre a Tarragona amb 180 habitatges més i així finalitzar el que resta d’aquest complex residencial, i reinvertir en nous projectes in teressants a la demarcació o en altres ubicacions interessants per a continuar creixent».

Aquesta empresa familiar està centrada en la gestió patrimonial i la promoció immobiliària d’obra nova a Tarragona ciutat i a la província de Barcelona

A dalt, imatge virtual de la zona comunitària i de diversos dels edificis que conformen el complex residencial 9Centre de Tarragona, un dels grans projectes que està impulsant RAPEJUN a la ciutat. A sota, edifici del carrer Unió destinat a habitatges de lloguer; edifici de la Rambla Nova destinat al lloguer d’oficines; edifici del carrer Felip Pedrell, també d’habitatges de lloguer. A la dreta inferior, imatge del residencial Sant Jordi de Terrassa, l’última promoció entregada per RAPEJUN.

Estàs preparant la primera reunió de veïns postcovid? Finques Esteve

Martí

t’ajuda

Determinar tots els punts a tractar en l’ordre del dia és clau, ressalten des d’aquesta reconeguda agència tarragonina

Ferran

La recuperació de la normali tat postcovid ha tornat a mar car en l’agenda de molts pro pietaris una cita ineludible: la reunió de la comunitat de ve ïns. Després de dos anys sense poder-ne celebrar presencial ment, hi ha molts temes a de batre. Per això, des de Finques Esteve Martí aconsellen als propietaris i, en especial als presidents de les comunitats, a recopilar tots els aspectes que es vulguin tractar en aquesta primera reunió postpandèmia i comunicar-los a l’adminis trador per a incloure’ls en l’or dre del dia. Si no, alguns dels temes que sorgeixin durant la reunió s’haurien de posposar per a una nova cita.

Aquesta mena de consells evidencien que comptar amb

un administrador de finques expert i amb un profund co neixement de la normativa, com els professionals de Fin ques Esteve Martí és clau per a resoldre tota mena de dubtes.

Aquesta agència, amb més de 60 anys d’experiència, és una referència a Tarragona ciutat. L’experiència, un tracte rigo rós i personalitzat i un taran nà innovador els defineixen. Disposen d’un equip qualificat i amb molta experiència en el sector.

A més, Finques Esteve Martí s’encarrega també de la gestió de compravenda i llo guer d’immobles, oferint així un servei immobiliari global. I sempre amb la garantia de comptar amb professionals amb un profund coneixement del sector.

La costa i els pobles, les zones on més creix l’interès per a comprar

Un pis al centre. Aquesta ha es tat durant anys la principal peti ció dels potencials compradors d’habitatge. Ara bé, sembla que la tendència ha canviat. Fa dos anys i mig, quan va esclatar la pandèmia, es va viure una petita febre per les cases grans, als afo res o en zones rurals, amb espais exteriors. L’experiència del con finament i l’aparició del teletre ball van obrir les portes a noves localitzacions que fins al mo ment no eren tan demandades. No obstant això, la progressiva tornada a la normalitat va fer que aquesta mena de propietats tor nessin a perdre interès respecte als pisos cèntrics. Si bé aquesta mena d’immobles continuen sent els preferits pels potencials compradors, aquella febre que es va viure el 2020 encara es pot veure en l’actualitat. Així ho evidencia un estudi de Fotocasa Research, que indica que la pe rifèria de les ciutats, la costa i les zones rurals aglutinen el 61% de la demanda d’habitatge.

L’estudi ha combinat la zona

EMPRESA RECOMANADA

de residència actual dels poten cials compradors amb la zona on es busca el nou immoble i és aquí on es veu un creixement de l’in terès del 4% tant per les zones rurals com per les localitzacions

Patrán Costa Dorada, experts en obres públiques i pavimentacions

Innovació i obres públiques es donen de la mà a Patrán Costa Dorada. L’empresa té una dila tada experiència fent treballs d’obra pública, conservació de carreteres, urbanitzacions, pavimentacions, entre altres. Aquesta última és la seva es pecialització. Utilitzen la tèc nica dels regs asfàltics, cosa que els diferencia, ja que són poques les companyies que la realitzen. Els més de 30 anys

d’experiència asseguren un acabat correcte del procés.

Cal destacar que treballen amb tota mena de materi als, cosa que els permet ade quar-se a les necessitats que presenti el projecte. A més, realitzen condicionaments de terrenys, preparació de ba ses, paviments amb formigó, slurrys, pistes esportives, en tre altres. També fan transport i lloguer de maquinària.

pròximes a la costa i del 3% per les perifèries de les grans ciu tats. Per contra, els grans centres urbans perden en un 1% el seu interès davant dels potencials compradors.

PROPOSTES

«Les necessitats dels ciuta dans han canviat i ara volen millorar la seva qualitat de vida mitjançant la compra d’un habi tatge. Es busquen segones resi dències i cases amb llum natural, espais amplis i sortides a l’exte rior. Aquestes noves exigències estan relacionades amb la cerca de tranquil·litat i benestar», as seguren des de Fotocasa.

Viure en una zona rural

A les dades d’aquest estudi, cal sumar-hi les conclusions de l’Análisis sobre la España Vaci ada, també de Fotocasa, publi cat a principis d’octubre. En ell, s’assegura que un 15% dels espa nyols preveu anar a viure en una zona rural en els pròxims mesos, sigui perquè teletreballarà des d’allí (6%) o perquè canviarà el seu lloc de feina (9%). La po blació d’entre 35 a 54 anys és la més interessada en aquest canvi i són els catalans, junt amb els madrilenys, els que més aspiren a mudar-se a un poble, si bé els valencians són els que tenen més plans reals de fer-ho.

Versatilitat i color per a il·luminar qualsevol estança amb l’aplic May de Faro

May és una divertida col lecció d’aplics dissenyada per Faro Barcelona. La seva mida reduïda i la forma arrodonida permeten instal·lar-los en una gran diversitat d’espais com parets, sostres, passadissos, habitacions o banys. El cercle exterior està disponible en di versos colors, cosa que permet donar un toc diferent.

Colour Therapy, la nova proposta en catifes de The Rug Company

La firma de catifes The Rug Company ha fet una selecció de catifes de diferents crea dors que destaquen per l’ús de color sota el paraigüa de Colour Therapy. Es tracta de dissenys alegres, que aporten un toc de color a qualsevol es pai de la casa i sempre amb la qualitat d’un producte elabo rat artesanalment.

Anna Ferran

Un 15% dels espanyols assegura que se n’anirà a viure a una zona rural en els pròxims mesos

CEEDIDA

El teletreball i altres canvis laborals propicien el canvi.

Anna

HABITATGE

«Oferim un servei prèmium i de confiança, volem clients per a tota la vida»

Ferran

—Què defineix el seu servei com assessor immobiliari a Century 21 Inmovip?

—Oferim un servei prèmium. En el cas de les vendes, filtrem molt els potencials compra dors, perquè siguin reals i amb intencions veritables. Prepa rem un pla de màrqueting amb eines molt potents, estudiem el preu del mercat a la zona de l’habitatge en qüestió i lluitem per a defensar el preu del nostre client fins al final i tot amb l’ob jectiu de transmetre la màxima confiança dels meus serveis, del conjunt de l’agència Inmovip i de la xarxa Century 21.

—Quines eines utilitza?

—El pla de màrqueting inclou un servei de home staging per a mostrar el màxim potencial de l’immoble, tenint en compte

els petits detalls. Fem un repor tatge amb un fotògraf professio nal, cosa que ens assegura unes fotografies d’alta qualitat que atreuen els potencials compra dors. A més, utilitzem dron, en el cas que sigui una casa, per a ensenyar totes les perspectives de la propietat. A tot això, cal sumar-hi que sempre incloem una presentació de la zona. Per a nosaltres, és un aspecte molt important. El mateix propieta ri pot vendre les quatre parets que, al cap i a la fi, són una casa. Nosaltres defensem la zona, transmetem tot els serveis, ca racterístiques i potencial que té i que dins d’ella, l’habitatge en qüestió és únic.

—Es marca un temps límit per a efectuar la venda?

—En general, ens marquem un temps límit. Volem que els

clients vegin resultats des del principi. El mercat immobiliari reacciona molt ràpidament, així que si el preu és bo i comptem amb un reportatge fotogràfic que agradi als potencials com pradors, aquests vindran sols, perquè la nostra manera de presentar els immobles és total ment diferent de la resta.

—Treballa la zona de costa. Què està demanant ara el mer cat en aquests municipis?

—A Salou ara es busquen molt apartaments per a segones re sidències i també per a invertir com a lloguer turístic, a causa del boom de visitants que hi ha hagut aquest estiu. La zona pròxima a l’Ajuntament també és molt bona i es busca com a primera residència. Vila-seca està generant molt interès i cos ta trobar habitatges disponibles,

tant de lloguer com en venda. Si algú està pensant a posar en venda o lloguer a Vila-seca, ara és un moment molt bo. Es ven molt ràpid i les famílies estan molt interessades perquè es tracta d’una ubicació molt inte ressant, amb molt bons serveis i unes grans connexions. —Quina mena d’immobles conformen la seva cartera? —Com que pertanyem a Cen tury 21, podem oferir de tot. I és que el servei que oferim als compradors també és prèmium. Hem tingut casos de famílies que han venut una propietat i han confiat en nosaltres perquè

els hi busquem la nova. Primer mirem si tenim en cartera una opció que encaixi amb les se ves demandes i si no és així, la busquem. Oferim un seguiment i acompanyament total, nego ciem un preu adequat amb el propietari, fem tots els tràmits i burocràcia i gestionem tam bé el finançament, intentant aconseguir sempre la hipoteca i els interessos més còmodes. Volem clients per a tota la vida. No fem l’operació i ens oblidem d’ells. L’acompanyament és fins al final i un temps després de la compra, els truquem per a preguntar-los si estan contents

amb la casa. Això ens diferen cia, fidelitza els clients i fa que ens recomanin. Al cap i a la fi, donem una nova vida als nos tres clients.

—Quin valor afegit li aporta pertànyer a Century 21?

—No som una agència més, som la principal organització immobiliària del món, amb presència en 82 països, més de 9.700 agències i més 127.000 as sessors. Treballem amb exclusi vitat i donem garanties als cli ents. Agafem un producte, i en un temps concret, el defensem davant del mercat. En el meu cas, abans de començar el pro cés, estudio el mercat, quin és el valor real, què s’està oferint a la zona, els lloguers, increment de preus, etc. Amb tota aquesta in formació a la mà, fixem un preu i posem en marxa les nostres potents eines. A més, el fet de ser una xarxa global amb una presència molt consolidada a tota Europa, ens permet vendre a França, Itàlia, Alemanya, Por tugal, Rússia… Als compradors estrangers, els oferim la possibi litat de fer tours virtuals per als immobles. És una experiència immersiva que els permet co nèixer al detall l’habitatge sen se haver de venir in situ i això també amplia les possibilitats de venda. Tot això ens fa únics.

Anna

L’assessor Sergey Pavlov de Century 21 Inmovip gestiona la zona de costa i destaca pel seu servei en exclusiva, unes eines de promoció molt potents i un acompanyament fins al final de l’operació

Pavlov destaca que Century 21 té presència global, en 82 països.

Sergey Pavlov

Assessor immobiliari a Century 21 Inmovip

Més de cinquanta activitats per acostar la recerca al territori

de novembre

Redacció

Ja s’ha donat el tret de sorti da de la Setmana de la Ciència 2022, una de les cites anuals de divulgació científica més impor tant d’Europa, i que aquest any s’allargarà fins al 20 de novem bre.

Durant gairebé dues setma nes, diverses entitats i institu cions d’arreu del territori orga nitzen activitats per impulsar la ciència, fomentar-ne l’interès i apropar el coneixement a la ciutadania. La Universitat Ro vira i Virgili (URV) coordina les activitats a la demarcació, que ja han arrencat amb les rutes cien tífiques sobre la figura d’Antoni de Martí i Franquès, destinades a estudiants de centres de secun dària de tot el territori.

Conèixer un científic essencial L’activitat culminarà amb una ruta per al públic general que es farà dissabte 12 de novembre al matí, i per a la qual cal inscrip ció prèvia (comciencia@urv.cat). Durant la sortida es recorreran diversos espais i edificis de la Part Alta de Tarragona per do nar a conèixer qui va ser Antoni de Martí i Franquès i quines van ser les seves aportacions al camp de la ciència, algunes de les quals encara són vigents a dia d’avui.

Però Tarragona no és l’únic es cenari del programa d’activitats de la Setmana de la Ciència. El

Campus Extens de la Universitat fa possible que arribin també a altres punts del territori a través

de les diferents seus, ubicades al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Aprendre a identificar

els microplàstics, conèixer la funció de les llegendes, identifi car les reaccions químiques que es poden trobar a una cuina o descobrir els insectes com a font de proteïna sostenible són algu nes de les propostes de xerrades i tallers que es faran arreu de la demarcació.

També s’ha previst una nova edició del programa Fem Recer ca!, una activitat que permet a estudiants de secundària entrar als laboratoris i a les aules de la Universitat per participar en di versos tallers científics i conèi xer com és la recerca que s’hi fa. L’objectiu d’aquesta proposta

és que els participants prenguin consciència de la importància de la investigació científica i de les seves múltiples aplicacions en diferents camps del coneixe ment.

Els ‘Reptes experimenta’

Les propostes també inclouen dues activitats promogudes pel Repte Experimenta de la URV. La primera es farà el divendres 18 de novembre a les 18.15h. En aques ta proposta els i les joves de 6 a 12 anys aprendran a construir una font amb una ampolla de plàs tic, faran ballar llenties, inflaran un globus sense bufar o cons truiran una làmpada de lava. A través d’aquests quatre reptes, i aplicant el mètode científic descobriran què és la densitat i com funciona una reacció àcidbase. A més, experimentaran amb la pressió i la immiscibilitat dels líquids. La segona proposta s’adreça als joves d’entre els 12 i 15 anys, als quals es convidarà a resoldre un crim fictici tot apli cant el mètode científic. Es tracta d’El cas del laboratori flotant Les propostes de la Setmana de la Ciència es complementaran amb els tallers per a estudiants de 9 a 18 anys que es faran al campus Sescelades amb la col laboració de l’AEQT. S’ha progra mat un monogràfic sobre El reci clatge de polímers: com tanquem els cercles?, amb activitats dife renciades per primària i secun dària, amb l’objectiu de desenvo lupar consciència, coneixement i comprensió pública sobre els polímers i el seu reciclatge.

La Setmana de la Ciència a Tarragona compta també amb les activitats que organitzen instituts de recerca, centres tec nològics, museus i fundacions, que completen una programació conjunta.

Redacció

La Canonja s’adhereix, un any més, a la iniciativa de la Fun dació Catalana per a la Recerca i la Innovació, programant un seguit d’activitats relacionades amb el món de la ciència entre els dies 11 i 20 de novembre.

Un any més hi haurà els mo nòlegs de Big Van Ciència, que serviran per explicar de manera divertida alguns dels enigmes més grans del món científic. La cita serà dijous dia 17 de novem bre a les set del vespre al Castell de Masricart. D’altra banda, di marts dia 15 al matí l’Àrea Bàsica de Salut Bonavista-La Canonja oferirà el taller Autocura per mi

llorar el benestar personal

En l’àmbit de les activitats educatives, des de l’Ajuntament s’ha proposat a l’Escola La Ca nonja l’espectacle Experiència Quàntica, adreçat a alumnes de cicle mitjà, i que es farà en ho rari lectiu. A més, l’Institut Co llblanc acollirà l’exposició sobre recerca prehistòrica al Camp de Tarragona que de manera itine rant proposa l’IPHES en el seu vessant divulgatiu.

En paral·lel, l’Institut Cata là d’Investigació Química, que recentment ha renovat el seu conveni amb l’Ajuntament de la Canonja, oferirà una xerrada divulgativa, el dimecres 16 de

novembre a les set de la tarda al Castell de Masricart, amb el títol Ciència o ciència-ficció? Final ment, com a colofó, el dissabte 19 de novembre, s’ha organitzat una sortida al parc prehistòric de Capellades amb visita al jaci ment de l’Abric Romaní, amb la

col·laboració de l’IPHES i l’Ajun tament de Capellades (inscripci ons al Castell de Masricart).

Tot el programa d’activitats de la Setmana de la Ciència de la Canonja es pot consultar a la web de l’Ajuntament (www.la canonja.cat).

Fins al 20

es durà a terme un extens programa de propostes divulgatives adreçat a totes les edats

En el marc dels ‘Reptes experimenta’ es proposarà als joves que resolguin un crim fictici

La Ruta d’Antoni Martí i Franquès desgrana les aportacions a la ciència del científic tarragoní

URV

A

través del programa ‘Fem recerca!’, els

alumnes de secundària poden entrar als laboratoris i les aules de la URV.

CEDIDA

Imatge d’un monòleg de Big Van Ciència d’una edició anterior.

LA CANONJA

CAMP DE TARRAGONA

REACCIONS

Les Terres de l’Ebre lamenten la reducció de velocitat a l’AP-7

Reben amb indignació la limitació a 100 km/h

ACN

Les Terres de l’Ebre han rebut amb indignació la decisió de reduir la velocitat a 100 km/h al tram de l’autopista AP-7 entre l’Ampolla i Calafat (Baix Ebre). L’AP-7 és l’única via ràpida del territori, després que es limités la velocitat, es construïssin ro tondes a cada poble i es fixés doble línia contínua en tot el tram ebrenc de l’N-340. Alerten que sense inversió en aquesta secció, l’Ebre es convertirà en un coll d’ampolla del Corredor del Mediterrani i pot desanimar el bon moment industrial, per exemple, del polígon Catalunya Sud, a tocar de l’AP-7. Des de la plataforma veïnal Mai Més Pe atges adverteixen que la mesura amaga intencions per justificar una nova privatització de la via o la implantació de l’impost de la vinyeta. Els alcaldes de l’Am polla i l’Ametlla de Mar, els dos municipis del tram en què s’ha decidit reduir la velocitat de l’AP-7, han recordat al govern espanyol que aquesta no és la

solució per descongestionar el trànsit a la via. «La solució està a invertir en infraestruc tures, fer l’A-7 i si l’autovia ha sortit de les agendes actuals, que facin el tercer carril i que tinguin en compte que caldran barreres acústiques perquè cre ua diversos nuclis habitats”, ha defensat Jordi Gaseni alcalde de l’Ametlla de Mar. També ha afegit a les peticions que l’ac cés des de l’autopista a l’actual autovia, a l’Hospital de l’Infant, es pugui fer «de forma contínua i sense grans desplaçaments com ara». Les solucions són compartides també amb l’alcal de de l’Ampolla, Francesc Ara sa. Cal construir un tercer carril en el tram ebrenc de l’autopista o bé treure la pols al projecte de l’A-7, l’autovia que només es va construir fins a l’Hospi tal de l’Infant (Baix Camp). «El projecte de l’A-7 està endarrerit perquè no hi ha acord al territo ri sobre per on ha de passar, que és el problema que sempre hem tingut», ha assumit Arasa.

POLICIAL Decomissen més de 1.800 plantes de marihuana a l’interior d’habitatges

Redacció

La Policia Nacional ha inter vingut més de 1.800 plantes de marihuana en dues plantacions indoor que estaven amagades a habitatges del Vendrell (Tar ragona) i Cubelles (Barcelona). Ambdues plantacions es troba ven instal·lades en habitatges unifamiliars, degudament com partimentats amb un sistema d’envans estructurat, i on es podien observar diferents zones habilitades per al cultiu.

Tots els detinguts, de nacio nalitat búlgara i albanesa, serien els anomenats jardiners de la plantació, persones que ocupen l’última baula en l’organització criminal i els qui pràcticament no tenen contacte físic amb els responsables de l’organització per evitar ser detectats i dificul tar la tasca policial de les unitats operatives encarregades de dur a terme aquests dispositius contra les substàncies estupefaents.

Als registres practicats, a ban da de les plantes cannàbiques, es van intervenir els següents seixanta-cinc ventiladors, set

ze aires condicionats, set filtres de carbó, 16 expulsors d’aire, cent noranta-quatre focus amb balastre, una centrifugadora de cabdells, diverses estacions me

teorològiques per a control de temperatura, una descalcifica dora d’aigua, una màquina d’ozó, quatre humidificadors, així com productes de jardineria com bi

dons d’aigua i adob, llavors, fer tilitzants, etc.

La importància d’aquesta in tervenció d’aquests efectes és que després poden, òbviament, servir com una prova més de l’activitat delictiva.

Segons ha informat el cos, l’operatiu l’ha dut a terme la Bri gada Provincial de Policia Judici al de la Comissaria Provincial de Tarragona en col·laboració de les policies locals del Vendrell i de Cubelles.

Segons el cos de la Policia Nacional, «la cooperació entre els diferents operadors de segu retat és fonamental per culmi nar d’una manera satisfactòria les diferents investigacions que Policia Nacional duu a terme a Catalunya; i per tant, per prestar un millor servei al conjunt de la ciutadania».

Una de les plantacions ‘indoor’ era al Vendrell i la policia ha detingut diverses persones

G.CIVIL

Dos agents a l’interior d’una de les plantacions trobades.

Els arrestats són els anomenats ‘jardiners’, encarregats de tenir cura dels cultius

Salou remata el darrer tram del Camí de Ronda aquest mes

Redacció

L’Ajuntament de Salou comen çarà a fer les actuacions a l’últim tram del Camí de Ronda durant aquest mes. Entre els treballs previstos, es contempla l’ade quació d’uns accessos a la zona de la platja Llarga, la millora de l’accessibilitat, equipaments i senyalització des de la Punta del Cavall, fins la cala Crancs, l’ade quació del senderó des del Mo llet del Far, fins el Mirador del Far (Parc de les Ànimes), i també es millorarà i adequarà l’entorn de la Talaia i l’accés fins a la cala del Reguerot.

Les obres, adjudicades per un import de 790.000 euros, representen la culminació dels treballs d’adequació que realitza i finança l’Ajuntament, amb el desenvolupament del Projecte de recuperació mediambien tal del litoral del Cap de Salou i construcció del Camí de Ronda. Després d’aquestes, només faltaran dues petites actuaci ons per donar continuïtat al recorregut, que van a càrrec del Ministerio para la Transición Ecológica: la del pas per la Penya Tallada i la passarel·la de fusta que comunicarà la cala Morisca amb el Mollet del Far. Un cop el Ministeri hagi executat aquestes dues connexions, quedarà com pletament comunicat el traçat del Camí de Ronda, des de Cam brils fins al Racó de Salou, a tocar

EMPRESES

de la Pineda.

L’alcalde Pere Granados, ex plica que «ens trobem, ja, a la recta final per enllestir, defini tivament, el traçat del Camí de

La Caseta de la Maria celebra el seu 25è aniversari a Salou

Ronda i fer-lo totalment accessi ble a les persones, abans de l’inici de la propera temporada». Per a l’alcalde, el Cap Salou i el Camí de Ronda «tenen un gran valor mediambiental i turístic». Se gons ell, amb aquestes darreres actuacions, «farem realitat un projecte que té el doble objectiu de recuperar i preservar el pa trimoni natural i paisatgístic del

Cap Salou, i promocionar aquest espai com a producte turístic que ajudarà a desestacionalitzar i desconcentrar la nostra desti nació».

A la Punta del Cavall, es mi llorarà l’accessibilitat i el pas pel senderó que va des de la cala de la Vinya fins a l’arribada a Cases blanques, a Cala Crancs.

Des de la Cala Morisca fins

el Mollet del Far falta construir un petit tram amb passarel·la de fusta que ha d’executar el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. Per la seva banda, l’Ajuntament adequarà el senderó que hi ha des del Mollet del Far fins arri bar al Mirador del Far, a la zona del parc de les Ànimes. Aquest sender es tornarà a naturalitzar amb vegetació autòctona i s’hi instal·laran algunes llums solars. A més, es milloraran els accessos i equipaments, i es renovarà la vegetació per recuperar la mà quia litoral.

Obertura del Port esportiu

Segons fonts municipals, si bé el tram que transcorre per aquests terrenys portuaris estan habi litats i oberts al pas, «hi ha una actuació pendent que ha de con tractar el Ministeri, amb un pres supost de 500 mil euros, aprovat en els pressupostos de l’Estat». Es tracta de l’adequació del Camí de Ronda des del Mirador del Far fins el Racó de Salou, amb un projecte redactat per l’Ajunta ment, el projecte executiu.

Finalment, aquest hivern està prevista l’obertura del pas a les persones per dins del Port Espor tiu de Salou. D’aquesta manera es connectarà l’Espigó del Moll amb la platja de Ponent, on hi ha la Base Nàutica, segons ha infor mat l’Ajuntament de Salou.

Onze dones participen en el Programa de Suport a les dones en l’àmbit rural i urbà

Un total d’onze dones del municipi estan participant del Programa de suport a les dones en els àmbits rural i urbà poromogut pel SOC, en què participa l’Ajuntament de Constantí que s’allargarà fins al maig del 2023 i que té com a objectiu millorar l’ocupabili tat de les dones inscrites a la borsa de l’Oficina Municipal de Treball. El programa ofe reix oportunitats formatives i assessorament a aquestes do nes en diferents àmbits, com l’emprenedoria i l’economia social, activitats comercials en línia o suport a la dependèn cia, entre altres. El programa s’inicia amb una entrevista per analitzar els objectius i priori tats de cada dona, la formació i l’experiència, i així poder elaborar un pla de treball de manera conjunta. Una vegada establert el pla de treball s’ini cia la formació, que de caràcter obligatori conté tallers (que es poden impartir presencial ment o de manera telemàtica): taller de competències digi tals, per a millorar l’ús de les eines digitals; Sessió informa tiva sobre el mercat de treball; taller d’orientació laboral...

Detenen un home per ferir amb arma blanca un conegut a Cambrils

Els Mossos d’Esquadra van detener ahir a Cambrils un home de 55 anys per ferir amb una arma blanca un conegut. Segons han confirmat fonts policials, la víctima va ser traslladada amb una ferida sagnant i conscient a l’Hospi tal Joan XXIII. Els agents van rebre l’avís de l’agressió cap a tres quarts d’una del migdia. El presumpte agressor i la víc tima es coneixien. Els Mossos investiguen ara els fets.

Redacció

La Caseta de la Maria celebra aquest mes de novembre el seu 25è aniversari. L’establiment, ubicat al número 9 de la Via Augusta de Salou, és l’aparador d’un projecte que va impulsar la interiorista Pilar Carcaré l’any 1997 i que va més enllà d’una botiga de mobiliari, il·luminació, tèxtils i objectes de decoració. I és que La Caseta de la Maria és un estudi d’arquitectura i inte riorisme que compta amb un equip de professionals que as sessoren tots els projectes de re forma i d’obra nova d’habitatges o negocis.

L’obertura de La Caseta de

la Maria al municipi Salou fou una aposta «personal» de Pilar Carcaré, però sobretot un repte. Al llarg de 25 anys, ha aconse guit guanyar-se la confiança de la clientela de primera i segona residència no només de Salou i de tota la seva àrea d’influència, sinó d’arreu de Catalunya i d’al tres comunitats autònomes. «Ha estat una experiència personal i professional que m’ha fet créi xer amb el meu equip, la Neus i l’Ainhoa, amb qui comparteixo no només el treball, sinó també les meves emocions», explica Pi lar Carcaré. L’empresària i interi orista destaca també l’important suport amb què ha comptat al

llarg d’aquests 25 anys per part de la seva família, el seu marit i els seus dos fills.

L’equip de La Caseta de la Ma ria és responsable dels projectes d’interiorisme, paisatgisme, mo biliari i decoració d’una àmplia

cartera de clients per als quals Carcaré ha dissenyat espais amb personalitat, on es combinen l’estil i la comoditat amb un se gell inconfusible. Cascaré posa en valor els professionals que, durant 25 anys, l’han acompa

nyat i l’acompanyen en la seva aventura «i dels quals he après que sempre hi ha solucions i que, perquè un projecte surti bé i el resultat sigui un èxit, s’ha de donar tot, mai s’ha de llençar la tovallola».

Mor un intern del centre penitenciari de Mas Enric

Un intern de 19 anys de la pre só de Mas d’Enric va aparèixer mort a la seva cel·la dimecres. Es tractava d’un intern pre ventiu per robatori. Els serveis mèdics van confirmar la seva mort i s’ha obert una investi gació per esclarir els fets, però tot apunta que es va suïcidar. En el moment de la mort el pres es trobaria internat al mòdul de règim tancat per in complir la normativa interna del centre penitenciari.

Segons l’Ajuntament, aquest hivern s’obrirà el pas a les persones dins del Port Esportiu

Es milloraran els accesos a la platja Llarga, la Punta del Cavall o de la cala del Reguerot, entre altres actuacions OLÍVIA MOLET

Tram del Camí de Ronda de Salou que connect amb el far de la població.

RAFEL ROYES

L’empresària i interiorista Pilar Carcaré està al capdavant de La Caseta de la Maria.

CAMP DE TARRAGONA

Tot el traçat del Camí de les Terres del Gaià serà practicable a peu

S’habilitaran els 64 quilòmetres des de Santa Coloma de Queralt fins a la desembocadura del riu, a la platja de Tamarit

Redacció

El Camí de les Terres del Gaià serà transitable a peu en tot el traçat, que transcórre 64 quilò metres des de Santa Coloma de Queralt fins a la desembocadura del riu a la platja de Tamarit.

La Diputació de Tarragona, 22 ajuntaments i els Consells Co marcals de l’Alt Camp, Conca de Barberà, Baix Penedès i Tarrago nès, van fer ahir un pas endavant amb la signatura de la renovació del protocol de col·laboració per impulsar aquest projecte, que vol dignificar i preservar l’entorn del riu. L’avantprojecte estima que les actuacions tinguin un cost d’un milió d’euros i està previst que en els pròxims sis mesos es liciti la redacció del projecte exe cutiu. Els treballs, com les des brossades o obres de pas al riu, es podrien iniciar el 2024.

Consolidar la traça i fer-la apta per ser recorreguda a peu, millo

SOLIDARITAT

rar la regulació de l’ús públic o harmonitzar la senyalètica, són alguns dels objectius recollits en l’avantprojecte 2021-2022 del Camí de les Terres del Gaià. De l’avantprojecte, se n’han derivat diferents actuacions que es con cretaran en el projecte executiu, el qual estarà enllestit l’any 2023.

En concret, s’han previst tre balls, com ara desbrossades, obres de pas al riu, la consoli dació de la plataforma del camí –que necessita arranjaments en alguns trams–, o bé intervenci ons puntuals d’obra civil i bioen ginyeria en diversos espais com en els murs de pedra seca. Alho ra, també s’han contemplat acci ons de senyalització direccional i interpretativa o la regulació d’ús públic d’algunes àrees.

En l’acte de presentació de l’acord, el diputat delegat de Medi Ambient, Salut Pública i Territori, Josep Forasté, va ex

L’Associació de Voluntaris busca nous col·laboradors a la Torre

L’entitat celebra el 12è aniversari demà

Redacció

L’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torredem barra compleix dotze anys i vol compartir la seva celebració amb els veïns del municipi, al mateix temps que farà una crida per captar nous voluntaris. Per

TURISME

Cambrils participa

a la WTM London

El Patronat de Turisme de Cambrils encapçalat per la vicepresidenta i regidora de Turisme, Yolanda Burgos, ha participat a la World Tra vel Market London. Cam brils ha participat a Londres dins de l’estand de Catalu nya, i de la mà del Patronat de Turisme de la Diputació. És una de les accions que es desprenen del Conveni córner de col·laboració en tre Patronats de Turisme i associacions empresarials.

aquest motiu, demà, 12 de no vembre, de 10.30 a 13 h., l’entitat serà a la plaça de Mn. Joaquim Boronat. En aquest espai, mun tarà una carpa inflable i reparti rà coca i beguda a les persones que s’hi apropin. També hi hau rà música i l’actuació del grup de

plicar que actualment el 80% del recorregut de l’itinerari és transitable i que es faran actua cions per adequar-lo en el 20% restant. Alhora, va detallar que el camí es podrà fer sencer a peu, però que no tots els trams es po dran recórrer amb bicicleta per què hi ha zones amb ponts pen jants. «Volem donar un sentit de regulació i protecció de tot l’àm bit, des de Santa Coloma de Que ralt fins a la desembocadura», va assegurar el diputat. Forasté va dir que, més endavant es decidi rà si s’aglutina tot el territori sota una mateixa denominació, ja que és una demanada d’alguns dels alcaldes.

La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, va destacar que es tracta d’un projecte «engres cador» que des de l’ens supramu nicipal lideraran i impulsaran. «Dignificar el riu Gaià i posar-lo a l’abast de tota la ciutadania,

Imatge de família dels representants de tots els ajuntaments que participen en el projecte.

No tots els trams es podran fer en bicicleta perquè hi ha zones amb ponts penjants

també s’ha de posar una mirada sostenible amb una triple di mensió, la sostenibilitat ambien tal, amb la conservació d’aquest recurs, però també l’econòmi ca i social», va manifestar. En aquest sentit, va assenyalar que

les actuacions que es fan des de la Taula de Gaià contribueixen a millorar el riu i el seu entorn, les quals reverteixen en el territori tant pel que fa al turisme com en l’economia dels 22 municipis. Així mateix, els responsables de l’ens supramunicipal van desta car l’Albereda de Santes Creus –de la seva propietat– com un dels punts rellevants de l’itinerari. La institució ja hi treballa per rena turalitzar aquest indret i, així,

consolidar-lo com a espai natu ral i pedagògic de referència. En la trobada, també hi han partici pat els alcaldes de Querol, Jordi Pijoan, i el del Catllar, Joan Morlà, els quals han detallat les accions fetes en els seus municipis. A tall d’exemple, a Querol, s’han des brossat espais i s’ha habilitat un pont penjant sobre el riu mentre que s’han creat itineraris saluda bles, plantat arbres o habilitat un centre d’interpretació al Catllar.

batucada de l’Espai Jove, de 12 a 13 h.. Membres de les associaci ons de voluntaris de protecció civil de Creixell, Calafell, Altafu lla, Roda de Berà i Bellvei acom panyaran els de Torredembarra en aquesta celebració. Amb l’objectiu d’assegurar la con tinuïtat i renovar la plantilla, l’Associació busca nous volun taris, persones que vulguin de dicar part del seu temps d’una manera altruista, compromesa i solidària. Per ser-ho s’ha de superar un curs bàsic a l’Institut de Seguretat Pública de Catalu nya i cal ser nomenat voluntari de protecció civil per l’alcalde o alcaldessa corresponent.

GERARD MARTÍ

CEDIDA

La il·lusió de passar de ronda a la Copa del Rei depèn de las Gaunas

Arnau Montreal Quesada

La Copa del Rei és una competició que sempre té dues cares segons l’interès. En un primer moment, tant l’afició com la plantilla s’il lusiona per poder passar de ron da i acabar rebent un equip de primera categoria, a banda dels ingressos econòmics que suposa el mateix moment de classifi car-se. D’altra banda, mante nir-se vius en aquesta competi ció sempre acaba passant factura als equips que, com el Nàstic, busquen l’ascens de categoria. L’any passat li va passar a l’Atléti co Baleares, que va eliminar al Calahorra, Getafe i Celta fins que va ser eliminat pel Valencia. Mentrestant, els resultats a Pri mera Federació no van acompa nyar.

L’última vegada que el Nàstic es va enfrontar a un equip de Primera Divisió va ser l’any 2017. Els grana van superar al Numan cia i Rayo Vallecano en les dues primeres rondes i es va acabar caient contra l’Alavés, en aquell moment equip de Primera. Ales hores, la Copa encara era a doble partit, i no el format d’ara a partit únic. Des d’aquell any fins ara, el Nàstic ha perdut dues vegades a primera ronda i una vegada en segona. Enguany, el sorteig va creuar el Racing Rioja contra el Nàstic i els grana tornaran a las

Gaunas demà a les 18.00 hores.

El Racing Rioja de Logroño, que juga a Segona Federació, juga habitualment a l’estadi Mundial 82, però ara jugaran a l’estadi dels altres dos equips de la ciutat. Actualment, no pas sen pel seu millor moment. Es troben en posicions de play-out

amb dotze punts. L’últim par tit de lliga el van perdre per dos gols contra l’Arnedo. Els de la Rioja juguen amb un estil 4-4-2 on destaquen les seves bandes. El jove Saúl de la Fuente és el seu pitxitxi amb tres gols. Un dels ju gadors destacats de l’equip és el porter, Toño, que té experiència a Primera Divisió amb la Real Sociedad. Com ja s’ha demostrat en diverses ocasions, el format a un partit de la Copa del Rei dona oportunitats als equips d’inferior categoria en donar la sorpresa, així que el Nàstic no s’haurà de

refiar de l’estat actual d’un equip modest que té el somni d’avan çar el màxim possible a la Copa.

Raül Agné no és un tècnic que regali la competició. L’any pas sat el tècnic grana va presentar contra el Linares un onze titular amb poques rotacions de juga dors menys habituals. Aquest és el tercer partit consecutiu fora de casa i el Nàstic vol tancar aquesta petita etapa lluny del Nou Estadi amb una victòria que els permeti propulsar el bon estat de forma que es va aconseguir fa unes set manes.

FUTBOL

L’esperat Ronnie Gundo ja entrena amb el CB Salou al Pavelló Municipal

El pivot no arribava per problemes burocràtics

AMQ

El CB Salou comença a poc a poc a recuperar la normalitat.

Els de Jesús Muñiz van tornar aquesta setmana a entrenar al Pavelló Municipal d’Esports de Salou després de més d’un mes i també van poder celebrar l’arribada del seu darrer fitxat ge, Ronnie Gundo. El pivot de Kenya va ser anunciat a prin cipis de setembre, però la seva arribada s’ha anat endarrerint sistemàticament a causa de problemes burocràtics per po der entrar al país. El tècnic del CB Salou, Jesús Muñiz, va des tacar que «tenia ganes de poder

comptar amb ella la plantilla, busquem que ens donarà més poder en el rebot, a la defensa i en moments de contraatac». El jugador de 2,03 metres ha defensat en les últimes tempo rades la samarreta de la seva selecció i va ser millor rebota dor el torneig AfroBasket 2021. D’altra banda, Muñiz també es va referir al retorn al Milà i va assenyalar que «abans he felicitat l’equip per la fortalesa mental que han tingut. Hem entrenat a diverses hores, dife rents pavellons i sempre hem jugat fora de casa. Ara tornem a la rutina, i tot serà més senzill».

El III Canicròs i la passejada solidària arriben a Reus el 20 de novembre

aniversari d’existència a la ciutat. L’equip va néixer el 2017 com el primer club de patinatge en línia de la ciutat El seu objectiu era posar en relleu una nova modalitat a la ciutat del patinat

ge. El cap de setmana del 19 al 20 de novembre es realitzaran exhibicions, concursos, curses d’obstacles i diverses activitats totalment gratuï tes i obertes a tothom per celebrar el seu aniver sari per la porta gran. Redacció

El Canicròs i la passejada soli dària tornen a Reus en la seva tercera edició. L’esdeveniment tindrà lloc el 20 de novembre a la urbanització Sant Joan de Reus i l’acte ja ha obert les ins cripcions per a totes les perso nes que vulguin participar-hi. El Canicròs està dividit en tres modalitats: la cursa Canicròs a un cost de 18 euros, la pas sejada solidària i el Canicròs infantil. El Canicròs consta d’un circuit de 7,2 quilòmetres per rieres i camins dels termes municipals de Reus, Castell vell i Almoster. La passejada solidària serà de 5 quilòmetres i el Canicròs infantil tindrà un circuit d’entre 300 i 1000 me tres. L’esdeveniment està or ganitzat per l’USK-Team amb la col·laboració de l’Ajunta ment. Redacció

El Nàstic s’enfrontarà al Racing Rioja de Segona Federació a l’únic estadi on ha guanyat de visitant

Els jugadors del Nàstic celebrant el gol de la victòria de Josema contra l’SD Logroñés a Las Gaunas.

NÀSTIC

El Racing Rioja es troba en posicions de descens amb dotze punts i venen de perdre contra l’Arnedo

ROLLER

El Club Patí Rock Rollers Reus va complir el seu cinquè

El Club Patí Rock Rollers Reus compleix cinc anys sobre rodes

CEDIDA

JONAY

Ronnie Gundo en la seva presentació al Milà.

El CF Pobla de Mafumet d’Adolfo Baines no vol baixar del núvol i buscarà una nova victòria contra el Tona aquest diu menge a les 11.45 hores. El filial del Nàstic porta tres victòries consecutives, totes elles sense encaixar cap gol. Un triomf els consolidaria a la zona de play-off d’ascens. Redacció

La Pobla de Mafumet vol seguir l’escalada

FC VILAFRANCA

Arnau Montreal Quesada

Un any més, la ciutat de Tarra gona rebrà l’esdeveniment més important del món del futbol.

LaLiga Genuine torna a Tarra gona per celebrar la primera fase de la competició. Aquesta fita ve de la mà del Nàstic de Tarragona perquè, com l’ante rior edició, el Nou Estadi Costa Daurada rebrà als 44 equips que formen part de la competició per l’acte d’inauguració i la pri mera fase de partits de la lliga.

El lligam entre Tarragona, el Nàstic i LaLiga Genuine els uneix des del 2016, quan Álva ro Cano i Rubén Almazán van obrir les portes al projecte únic de la creació d’una competició per a les persones amb disca pacitat intel·lectual poguessin viure el futbol des de la gespa.

Un any després, la lliga va néixer amb 18 equips en la primera edi ció. Amb el pas dels anys, LaLiga Genuine ha anat apropant-se a Tarragona amb més equips. Els 18 primers s’han transformat als 44 membres actuals que desfila

ran aquesta tarda a la gespa del Nou Estadi Costa Daurada.

El FC Andorra i la Funda ción Real Madrid són els últims d’una llarga llista d’equips que han trencat les barreres per formar la millor lliga de futbol del món. Després de la presen tació amb la desfilada oficial, tots podran gaudir del futbol el cap de setmana al Complex Es portiu Salou Center on tindran

TARRAGONA

lloc tots els partits dels grups Companyonia, Esportivitat i Respecte.

A través dels cinc anys d’exis tència, i superant la pandèmia de la covid, LaLiga Genuine ha continuat apostant per generar emocions. Felicitat, esperança i nervis són algunes de les emoci ons que destaquen a la pràctica d’una lliga on el més important no és competir, sinó compartir.

Després de diversos mesos d’es pera de l’última edició que va cloure a Bilbao, l’emoció torna a Tarragona.

El president del Nàstic de Tarragona va veure néixer el

projecte i ahir, durant la pre sentació oficial del Nàstic Ge nuine, va destacar que «haver vist de prop aquest projecte és quelcom inexplicable. Ens om ple d’orgull i satisfacció a tots

els equips que formem part de la lliga i vull agrair a BASF el seu suport incondicional des del primer dia». Durant aques ta presentació també va ser la tiktoker i influencer amb milers de seguidors Caterina Moretti, més coneguda a les xarxes per La Cate, va ser entrevistada pel capità grana Rubén Almazán.

En aquesta conversa, La Cate va donar una lliçó mencionant «no soc només una Down, soc una comunicadora professional. El meu millor èxit és haver tingut una família que ha mirat més enllà de la meva diagnosi».

En aquesta nova edició de La Liga Genuine, ha presentat no vetats també de cara a la com petició. Enguany, s’han afegit dos trofeus més per al fair-play D’aquesta manera, cada grup tindrà el seu campió esportiu i el seu campió de fair-play. El Nàs tic va destacar en aquests aspec tes durant totes les temporades i en la darrera va ser subcampió, només per darrere de l’Athletic de Bilbao.

GERARD MARTÍ

ELS EQUIPS LOCALS

El Nàstic torna a LaLiga Genuine amb les il·lusions renovades com a gran amfitrió

Arnau Montreal Quesada

«És el millor equip de la histò ria del Nàstic».

Aquestes van ser les paraules del president grana, Josep Maria Andreu en el mo ment de la creació d’un equip que ha deixat la seva empremta no només en la història grana, sinó en el futbol.

L’equip grana va començar el trenta d’abril de 2016. El pro jecte arrencava amb més de cin quanta jugadors i tot just un any després van acollir la primera competició, la Champions Ge nuine, amb presència d’equips nacionals i internacionals. Aquesta petita espurna d’emo ció i il·lusió va créixer fins que

el Nàstic va propulsar la idea de la creació de LaLiga Genuine la temporada 2017/2018 amb 18 equips.

Amb el pas dels anys, tant l’equip Genuine com la lliga han crescut de la mà, amb el Nàstic com a pioner i Tarragona una de les seus principals. Rafel Ma grinyà ha estat al capdavant de l’equip des dels seus orígens, de la mateixa manera que els capi tans, Rubén Almazán i Álvaro Cano. De fet, ells van ser els que van motivar la creació de l’equip en un principi.

Aquesta temporada l’equip del Nàstic Genuine va comen çar els entrenaments el mes de setembre. L’equip té seixanta jugadors i més de vint volunta ris que entrenen cada dilluns.

El d’aquesta setmana era l’últim abans de l’inici de la lliga, i Ra fel Magrinyà, el coordinador de l’equip, va destacar que «els veig més emocionats del costum. Te nim molta il·lusió de tornar a ju gar, és una cosa que ens fa molt feliços, però també volem veure

els amics dels altres equips que vindran a Tarragona».

L’equip patrocinat per BASF no només comparteix els valors de fair-play de l’esport, sinó també els de la mateixa lliga de compartir abans que competir, visitar noves ciutats i relacio

Per

l’equip

Alva ro Cano, Daniel Ferrer, Arnau Pujol, Aaron Oya, David Car mona,

Els

La Fundació Fut bol Base Reus tor na un any més a LaLiga Genuine amb les piles car regades d’il·lusió per poder retro bar-se amb els companys de la darrera edició i amb els dos equips nous de la competició.

L’equip roig-i-negre va ser un dels divuit clubs que van formar part de la competició des de la primera temporada. Primer sota la bandera del CF Reus amb David Sangrà al capdavant i, posteriorment, amb el nom de la Fundació Futbol Base Reus, que va recuperar l’equip després de la desaparició del CF Reus. Ignasi Abelló és el coordinador

principal de l’equip des de fa un parell d’anys. Tot i això, l’equip no s’ha perdut mai cap edició i sempre han afrontat el repte amb moltes ganes tant a nivell esportiu com el social.

Aquesta temporada l’equip va començar els entrenaments la primera setmana de setembre amb vint-i-cinc jugadors, però amb la projecció de continuar creixent amb noves incorpora cions a poc a poc. Ignasi Abelló va destacar que «l’equip es troba molt més fort que abans de la pandèmia». Ell és el coordina dor principal i està acompanyat per Julián Tovias, Jordi Tobias i Jaume Abelló. Tots quatre for men el cos tècnic que acompa nyarà als seleccionats a la Fase Tarragona, la primera de la lliga.

A banda de LaLigaGenuine, la FFB Reus Genuine ha participat enguany a diferents amistosos contra el Villarreal i l’Espanyol, en el torneig Nostra Catalunya. També es preparen pel 20 de novembre en un partit contra la

Fundació Barça.

Els convocats de l’equip para la Fase Tarragona són Eloi Cor tés, Marc Bargalló, Raúl More no, Francisco Javier Díaz, Feli pe Ruiz, Sergi Aguilar, Rubén Matós, Anas Zine, José Antonio

del Rey, Juan Garrido, Ricard Andreu, Arcos Zeras, Daniel Sevilla, Antonio Porras, Moha med Riouaa i Guillem Monreal.

D’entre aquests jugadors, setze podran competir aquest cap de setmana a Salou. L’equip roig-

i-negre està molt il·lusionat per tornar a competir, però segons Abelló l’objectiu de l’equip con tinua centrant-se en el fet que «l’equip gaudeixi, s’ho passi bé tant jugant com coneixent gent i que siguin ells mateixos».

Els jugadors de l’equip Genuine de la Fundació Futbol Base Reus amb els membres del cos tècnic.

Tots els membres de l’equip del Nàstic Genuine durant l’últim entrenament d’aquest dilluns abans de l’inici de la Lliga Genuine.

nar-se amb amics d’altres clubs.

a la fase Tarragona, els convocats de

són Dídac Bosques, Gerard Bertran, Kevin Gutiérrez, Cyro Almazan,

Jose Antonio Mateu, Joan

Josep Gonzalez, Aaron Cortés, Raül Iglesias, Oriol Clavaguera, Javier Jose Sarabia i Arnau Pa lomas.

tècnics que acompanya ran l’equip són Rafel Magrinyà, Jordi Gornals, Daniel Barske i Sergi Bosques.

L’equip consta d’un total de 60 jugadors i més de 10 voluntaris que fa mesos que es preparen per a la fita

Arnau Montreal Quesada

FFB REUS

GERARD MARTÍ

Redacció

Enguany es compleixen cinc de l’inici de LaLiga Genuine i, un any més, BASF va reafirmar el seu compromís al costat del Nàstic Genuine. BASF va estar al costat d’aquesta aventura des del seu inici com a patrocinador principal. Fins i tot, va estar al costat de l’equip abans de la cre ació de LaLiga Genuine. L’apos ta pels valors de la diversitat i la inclusió van ser claus per a l’ini ci del projecte i aquesta llavor ha germinat en el projecte social més impactant del futbol pro fessional, travessant barreres i fronteres.

Durant la presentació d’ahir a PortAventura, Carlos Loren, res ponsable de Recursos Humans de BASF, va destacar que «una empresa només pot créixer si hi ha treball en equip, il·lusió, pas sió i esforç. Valors fonamentals per l’èxit personal, social i em presarial». Els valors del Nàstic Genuine i LaLiga Genuine han travessat fronteres per establir una competició a la qual cada any se li sumen més partici pants.

Durant la presentació també va parlar el president del Nàs

tic, Josep Maria Andreu, que va assenyalar la importància que ha tingut la formació de l’equip Genuine del Nàstic. «Durant la meva etapa en el Nàstic he vis cut dues etapes, també he vis cut algunes decepcions i molts moments exitosos, però el més important per a mi és haver vist la creació del millor equip de la història del Nàstic». Aquesta idea va sorgir precisament dels que ara són capitans de l’equip. Rubén Almazán i Álvaro Cano es trobaven jugant a futbol amb la samarreta del Nàstic. Ells eren seguidors de l’equip des de fa molts anys i aquest somni d’una tarda de futbol al Nou Estadi es va convertir en una realitat que va travessar fronteres i que va impactar en les vides de molta gent.

El porter del primer equip del

Nàstic, Manu García, també es va pronunciar. Ell és el padrí de l’equip Genuine i va mencionar que «invito a tothom a apro par-se tant als entrenaments com a aquesta primera fase de LaLiga Genuine per veure als jugadors del Nàstic. Ells són els protagonistes i els que ens ense nyen a gaudir de veritat de tots els moments. Jo cada vegada que he anat amb ells no he fet res, l’únic que faig és aprendre de tots».

L’invitat sorpresa d’ahir, Mauricio Pochettino, també va compartir els seus sentiments durant la jornada d’ahir. «Ha sigut una carícia a l’ànima. Hem d’agrair els valors que aquests jugadors ens transmeten dia a dia i com són, perquè som nos altres els que aprenem de vos altres».

GERARD MARTÍ

GERARD MARTÍ

La gran festa del futbol Genui ne dona el tret de sortida avui a la Fase Tarragona. Els més de 700 jugadors i membres del cos tècnic dels 44 equips que formen part de LaLiga Genui ne desfilaran a les 20.00 hores al Nou Estadi Costa Daurada. Començarà un cap de setmana ple d’emocions de la millor lliga del món. Els futbolistes són els protagonistes i ells viuran els partits i tots els valors de com panyonia i esportivitat, però res d’això seria possible sense la

la gran inauguració, i els partits seran el cap de setmana al Complex Esportiu de Salou. A la segona i tercera fase, els 44 clubs es dividiran en dos. A la segona fase alguns aniran a la Ciutat Esportiva Dani Jarque de Barcelona del 17 al 19 de febrer i d’altres a Lezama, Bilbao, del 24 al 26 de març. Finalment, a la tercera, alguns viatjaran a Vigo del 14 a 16 d’abril i d’altres del 12 al 14 de maig a Burgos. La gran cloenda tornarà a reunir a tots els equips a Villarreal del 9 a l’11 de juny.

ELS ALTRES PROTAGONISTES

col·laboració dels altres prota gonistes de l’esdeveniment: el Voluntariat Grana BASF.

Els gairebé 300 voluntaris van estar presents ahir al Centre de Convencions de PortAventu ra World durant la presentació oficial del Nàstic Genuine. Allà, Bito Fuster, coordinadora del Voluntariat Grana, va donar les darreres indicacions per a gau dir de la jornada amb una gran rebuda a tots els equips partici pants.

En aquesta ocasió, el Volunta riat Grana BASF ha rebut la col

laboració del Col·legi Sant Pau Apòstol, l’Institut Antoni Martí Franquès, el Col·legi Domini ques Tarragona, el Col·legi Mare Nostrum, La Salle Tarragona i Camp Joliu. Tots els joves gau diran d’un cap de setmana on carregaran una motxilla plena d’emocions en una experiència enriquidora d’esport, futbol, passió, companyonia i molts somriures.

La primera posada a punt dels voluntaris serà aquesta tarda al Nou Estadi Costa Daurada du rant l’estrena de LaLiga Genui

ne 2022/2023. Aquesta nova temporada torna a aterrar a Tar ragona tant com va passar l’any passat i el temple grana s’ompli rà d’emocions i il·lusió.

Quan arribin tots els equips al Nou Estadi, el Voluntariat Grana BASF els donarà el millor escalf donant-los la benvinguda i acompanyant-los a les seves respectives posicions a la gra deria. Durant el cap de setmana, també formaran part de les tas ques d’ajuda durant els partits oficials que es duran a terme al Complex Esportiu Salou Center.

Arnau Montreal Quesada

GERARD MARTÍ

LES IMATGES

El Nàstic Genuine es va presentar en un acte ple de sorpreses

El Nàstic Genuine es va presentar oficialment ahir al Centre de Convencions de PortAventura World en un acte ple de sorpreses. Els protagonistes absoluts van ser els membres de l’equip Genui ne. Ells van ser presentats i un a un van pujar a l’escenari mentre

que el primer equip del Nàstic els feia el passadís. A més, també va haver-hi temps per ballar la haka de LaLiga. Tan voluntaris com el primer equip i el president del Nàstic van ballar tots plegats. Rubén Almazán, un dels capitans de l’equip Genuine, va pujar a

l’escenari

l’equip.

per entrevistar a la convidada, l’influencer amb milers de seguidors Caterina Moretti, coneguda com La Cate. L’última sorpresa va ser l’aparició de Mauricio Pochettino, l’exentrenador del PSG que va tenir unes paraules d’agraïment per a

GERARD MARTÍ

Els transportistes demanen un acord per escrit per evitar l’aturada definitiva

Volen

Agències

La Plataforma Nacional en De fensa del Sector del Transport exigeix al govern espanyol que, per evitar l’aturada indefinida que ha convocat a partir de di lluns vinent, els seus anuncis de compromís es plasmin en un document signat, per tal que els transportistes sàpiguen que es compliran i en quin termini. El Ministeri de Transports, Mobili tat i Agenda Urbana es va com prometre ahir, en una reunió amb la direcció de la plataforma, a «reforçar» les inspeccions per garantir que aquests no treballin per sota dels costos, una de les principals reivindicacions. Ate nent la sol·licitud realitzada per carta fa uns dies per la platafor ma, el Ministeri els va traslladar ahir que «la inspecció ja està ac tuant per garantir el compliment

POLÍTICA

de la llei» que garanteix que els transportistes no treballin a pèrdues i que, «en les pròximes setmanes, s’aprovarà un pla d’inspecció 2023 per reforçar les actuacions». El pla inclourà, per primera vegada, una línia dactu ació específica per al control de preus, morositat i càrrega i des càrrega, dacord amb la normati va aprovada, segons el Ministeri. Això no obstant, la plataforma considera que, després de la reu nió a què va ser convocada «per via d’urgència», falta la resposta del Ministeri a si, finalment, està disposat que, abans de diumen ge a les dotze de la nit, hi hagi «un document amb uns com promisos seriosos i signats del més necessari i el més rellevant, per poder arribar a prendre una altra decisió diferent de la que ara mateix està presa». Tot el

que s’anunciï s’haurà de reco llir en un acord signat, que els transportistes després valoraran i consideraran si n’hi ha prou o no per desconvocar l’aturada, segons va assenyalar el president

de la plataforma, Manuel Her nández, a la sortida de la reunió al Ministeri.

Garantir el dret a treballar

La ministra de Transports, Ra quel Sánchez, va assegurar ahir, des de Palma de Mallorca, que en el cas que tiri endavant la vaga de camioners anunciada per la Pla taforma en Defensa del Trans port a partir del 14 de novembre,

Sánchez reformarà el delicte de sedició per un de desordres públics agreujats

El PSOE i Podem registraran avui aquesta proposta al Congrés dels Diputats

ACN

El president del govern espa nyol, Pedro Sánchez, va anunci ar ahir que les dues formacions que donen suport al seu govern, PSOE i Podem, registraran avui una proposta de reforma del delicte de sedició que suposa rà la seva substitució per nou

delicte un de delictes públics agreujats. En una entrevista a La Sexta, Sánchez va assegurar que el Codi Penal que resulta rà de la reforma serà «més o menys homologable al que te nen les democràcies europees», i «en conseqüència les penes per aquests delictes seran les que es

cataloguen a Codis Penals de de mocràcies a les quals ens volem assemblar».

«Ho farem avui mateix els dos grups parlamentaris que sustenten el govern presenta rem iniciativa legislativa per reformar el delicte de sedició i reemplaçar-lo per un delicte

més o menys homologable al que tenen altres democràcies», va dir el president espanyol, que va recordar el seu compromís és «modernitzar i homologar» el delicte de sedició «a les prin cipals democràcies europees». Sánches que va afirmar que grà cies a la gestió del seu govern la

el seu executiu garantirà que els transportistes que vulguin puguin exercir el seu dret a tre ballar amb total seguretat. Sán chez va recordar que no es tracta d’una vaga de treballadors, sinó una aturada patronal». «Estarem molt atents a que aquesta cadena de subministraments es garan teixi i que qui vulgui treballar ho pugui fer amb totes les condici ons de seguretat», va dir.

Brussel·les proposa reforçar els estàndards d’emissions dels vehicles

La Comissió Europea va pre sentar ahir una proposta per reforçar els estàndards d’emis sions dels vehicles i complir amb els objectius climàtics, així com millorar la qualitat de l’aire. El pla, batejat amb el nom Euro 7, també pretén simplificar la normativa actu al, fins ara dividida en els plans Euro 6 , per a cotxes i furgone tes, i Euro VI, per a autobusos i camions. Segons els càlculs de l’executiu comunitari, la po sada en marxa d’aquests nous requisits permetrà reduir en un 35% les emissions de turis mes i furgonetes i en un 56% les emissions de busos i cami ons respecte als plans actuals. A més, també es busca pro moure la competitivitat dels fabricants i mantenir els vehi cles a preus raonables. ACN

Riders i taxistes denuncien l’empresa Glovo per competència deslleial

majoria dels catalans veu ara el projecte d’Espanya com a pro jecte compartit, i va apuntar que després dels indults i el diàleg entre els dos governs, ara cal «seguir fent passos».

Segons el president del go vern espanyol, la iniciativa no és fruit de la pressió d’Esquerra Republicana (ERC) per a l’apro vació dels pressupostos, sinó del fet que ara es donen les condici ons per fer la reforma. En aquest sentit, va apuntar que al llarg de les últimes setmanes hi ha grups que han dit que estan disposats a reformar el delicte de sedició i transformar-lo a uns desordres públics agreujats.

Riders x Derechos, Taxi Project i Élite Project han denunciat Glovo a la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) per «competència deslleial» i per «actuar com un càrtel». D’una banda, els activistes denuncien que la plataforma de repartiment a domicili fixa les condicions comercials dels autònoms que treballen per l’empresa sense que ells puguin decidir sobre aspectes com els preus de cada carrera per repartiment. Per l’altra, també acusen Glovo d’exercir competència deslle ial respecte la resta d’empreses atès que, suposant que els seus treballadors són autònoms, la plataforma s’estalvia els cos tos de contractació o complir amb la llei de prevenció de ris cos laborals. ACN

conèixer els compromisos del govern espanyol i en quin termini es compliran

La Plataforma en Defensa del Sector del Transport iniciarà l’aturada el pròxim dilluns.

En les properes setmanes s’aprovarà un pla d’inspecció per reforçar les actuacions

Jordi Banacolocha rebrà el premi Butaca Honorífica Anna Lizaran 2022

Serà un reconeixement a la seva dilatada trajectòria artística i professional i al seu amor pel teatre

ACN

L’actor Jordi Banacolocha rebrà el premi Butaca Honorífic Anna Lizaran de Teatre de Catalunya 2022 en reconeixement de la seva dilatada trajectòria artística i professional i al seu amor pel teatre, en el marc dels Butaca. L’oragnització ha destacat tam

bé que en total s’han rebut 7654 votacions a les nominacions dels XXVIIl Premis Butaca de Teatre de Catalunya, realitzades entre el 6 d’octubre i fins el dia 7 de no vembre, per les 24 categories.

La gala serà el 14 de novembre al Pavelló d’esports de Premià de Mar en una edició en la qual

podrà assistir el públic que ho desitgi, comprant les entrades a www.espailamistat.cat.

La trajectòria de Banacolocha es remunta a la seva infància. Nascut l’estiu de 1944 a Sant An dreu de Palomar, va començar de ben petit a la secció artística del casal de Sant Andreu, sota

la direcció del seu pare, Joan. El 1975 va crear, al costat de un grup d’amics, el grup l’Ou Nou, intentant generar un teatre es table de barri, anomenat Teatre del Nord de la Ciutat (TNC), em mirallant-se amb el Lliure, però, malauradament el projecte aca ba fracassant dos anys més tard.

Són les seves intervencions a programes del Circuit Català de TVE com Quitxalla o La Cuca fera, el que li va donar l’oportu nitat de convertir-se en un actor professional amb una àmplia carrera artística durant la qual ha treballat amb directors com Ser gi Belbel, Adolfo Marsillach, Xa vier Albertí, Oriol Broggi, Magda Puyo o Pep Antón Gómez, fins el dia d’avui que segueix en actiu.

Per primer cop en aquests 28 anys d’existència, els premis Butaca han realitzat una petita enquesta entre els votants per conèixer millor el perfil dels seus seguidors i poder valorar les ve gades que assisteixen al teatre.

DEFUNCIONS

Reus

José Nieto Galiano. Ha mort a 74 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. al Tanatori Mémora.

Rosa Bosch Serrano. Ha mort a 70 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h. al Ta natori.

Felisa Cano Segura. Ha mort a 74 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. al Tanatori.

Antonia Hervas Moreno. Ha mort a 77 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. a la parrò quia de la Immaculada.

Torredembarra

Carme Mallafré Virgili. Ha mort a 99 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. al Tanatori.

Picamoixons

Maria Vilamajor Pujol. Ha mort a 93 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. a la parrò quia.

EFE

El mític periodista esportiu Al fonso Azuara ha mort aquest dimecres als 70 anys. La notí cia ha estat confirmada pel seu company, cap i amic José Ramón de la Morena. «Ha mort Alfonso Azuara, un exemple de periodis tes de raça i honestedat salvatge.

El meu agraïment per haver-me estimat i ensenyat tant», va publicar De la Morena al seu compte de Twitter. Però ell no ha estat l’únic que ha lamentat la mort del seu excompany, sinó que també ho ha fet José Damián González: «Tristesa enorme per la mort d’Alfonso Azuara, un

geni del periodisme i un oncle honest amb qui vaig compartir anys de ràdio a El Larguero amb Relaño, Manolete i aquell equip de José Ramón de la Morena i companyia».

José Ramón de la Morena va acompanyar el comentari amb una fotografia del 1995, el dia

que El Larguero va superar per primera vegada SuperGarcía, el programa de José María García. Conegut per no mossegar-se mai la llengua, a la seva última època, a Onda Cero, Azuara va protagonitzar una discussió històrica en directe amb Luis Aragonés. Azuara va començar

la seva carrera periodística a la redacció d’esports de RTVE. Allí va estar vint anys, i va convertir la narració dels partits de futbol en un art pel qual de seguida va ser conegut pels aficionats.

El retrocés de la llengua catalana

L’advertiment sobre el català, que està ferit de mort, ve de lluny. Des de fa anys, s’inclou el català entre les llengües que podrien desaparèixer. El Consorci de Normalització Lingüística calcula que només un 36% de la població que viu al Camp de Tarragona i al Baix Penedès l’utilitza com a llengua habitual per expressar-se i comunicar-se en el seu dia a dia. És una de les entitats que vetlla perquè la seva pervivència i, sobretot, per l’ús correcte de la llen gua. El seu retrocés és una realitat, i una mostra ben palpable és la que expliquen els representants del sector llibreter i de les sales de cinema. Els productes adreçats al públic jove no aposten pel català. I les escomeses que ha rebut la llengua en l’àmbit escolar no han fet altra cosa que fer retrocedir els passos que s’havien fet endavant els darrers anys. El comportament dels joves és decisiu a l’hora de mantenir el català, perquè la desaparició de la llengua està assegurada si no la parlen, tot i haver-la après. La lingüista Carme Junyent va dir que en la desaparició dels idiomes pesen sobretot els prejudicis, quan els que parlen una llengua creuen que el seu no serveix per trobar feina ni accedir a la modernitat. I és aquesta modernitat a la qual sembla no es pot accedir a través del català si no es vetlla perquè productes culturals, com la lite ratura de ficció o el cinema, utilitzin el català de forma habitual o en igualtat amb altres llengües.

+ CONFIDENCIAL

La Loteria de Nadal emociona de nou

TRIBUNA

Tarragona ha de decidir si vol creuers al Port

CREUERS TGN-VEÏNAT PEL DECREIXEMENT TURÍSTIC

La temporada de creuers de Tarragona s’aca ba avui. Amb l’últim vaixell que s’allunya, potser és un bon moment per reflexionar sobre el pla de turisme de masses que la Tau la Institucional de Creuers té pensat per a la ciutat de Tarragona per als pròxims anys. Sabem –ho vam dir a la moció que vam presentar el 16 de setembre– que l’objectiu d’aquesta organització publicoprivada és as solir la xifra dels 250.000 creueristes entre els pròxims 5-10 anys. A fi d’aconseguir-ho, s’ha anunciat que es construirà una nova ter minal de creuers al flamant Moll de Balears. També sabem, així ho diuen els estudis ci entífics, que el turisme de creuers és un dels més insostenibles i contaminants que exis teix. Un grapat de dades contrastades que no ens cansarem de repetir: el 24% de residus que hi ha al mar es poden atribuir als creuers; de fet, cada any 17 bilions de tones de residus són llançades al mar només per aquest tipus d’embarcacions; un creuer mitjà –com dels que ens han visitat aquesta temporada– con sumeix la mateixa energia que uns 12.000 cotxes i fa servir un fuel pesat que és 100 ve gades més tòxic que el dièsel d’automòbils i camions.

Les repercussions per a la salut de la gent que viu als barris propers al Port no s’ha pogut contrastar, perquè no hi ha ni prou sensors de contaminació ni cap estudi que treballi les dades. Sabem, perquè hi ha altres ciutats que ja ho han demostrat, que és una indústria que concentra beneficis i acapara costos: una

passada ràpida per les webs de creuers que paren a Tarragona ens ensenya que l’oferta turística ja està tancada dalt del vaixell. I que, pel que fa a els beneficis de l’hostaleria, són ben pocs: com que els creueristes tenen els àpats inclosos, en general deixen quatre xa vos a les ciutats que visiten. Això sí: els dies que hi ha hagut creuers a la ciutat ho hem no tat, sobretot a la Part Alta. A altres ciutats me diterrànies s’ha vist que és en va esperar una mena de pluja de milions dels creuers: si de cas, hi guanyaran aquelles botigues i comer ços que ofereixen un producte ràpid al creue rista. La degradació de la diversitat social és molt contundent als llocs per on passen els creueristes: serveis dedicats exclusivament al turisme, encariment de preus, fugida dels habitants cap a altres parts de la ciutat i, a la fi, mort del barri. És en aquest sentit que el turisme de creuers no és només insostenible, sinó també excloent, perquè imposa un ús de l’espai públic que destrueix tots els altres. Fa una colla de mesos un grup de persones, cridades per les xarxes, ens vam començar a trobar perquè compartíem la por que a Tar ragona s’hi consolidi el turisme de creuers i perquè compartíem, també, un amor per al gunes coses de la ciutat que aquesta forma de turisme amenaça en destruir. Així va néixer Stop Creuers TGN-Veïnat pel decreixement turístic. Des de llavors, ens hem format per saber-ne més, per poder explicar a la ciuta

dania de Tarragona quines són els desavan tatges d’aquest turisme, que la Taula Insti tucional de Creuers i el Port evidentment no ens expliquen. A la moció que vam presentar i que va ser rebutjada, hi proposàvem uns punts que ens semblen de 1r de democràcia: que l’Ajuntament informi de manera impar cial a tota la ciutadania dels avantatges i in convenients del turisme de creuers i, un cop informats, comenci un procés participatiu per tal de decidir, entre tots, si volem o no que arribin creuers a casa nostra. També de manàvem que s’instés al Port a proporcionar dades per poder valorar millor l’impacte dels creuers a la ciutat i que s’instal·lessin sensors per tal de mesurar l’impacte ambiental. Es querra Republicana de Catalunya va rebutjar la moció –sense arguments, perquè no va do nar cap dada contrastable– dient que, ara per ara, els creuers donen més beneficis que pro blemes a Tarragona. Bé, a Stop Creuers TGN això ens sembla que, si de cas, ho hauríem de decidir la gent a partir d’unes dades que es guarden zelosament perquè no puguem en tendre’n, com a ciutadans, l’abast real.

Ara que el futur està més en joc que mai, però que sembla que s’enfonsa cap a la catàs trofe ecològica, ens cal dependre d’un turis me obertament excloent i insostenible? Ara que ERC és a la Generalitat, a l’Ajuntament i al Port, de veritat que no poden obrir un dià leg amb la ciutadania? Qui decideixi el futur de la ciutat, com sempre, serà un grapat de multinacionals?

La ciutat es troba en una cruïlla entre un camí donat i un altre camí, molt més enriqui dor i audaç. Tarragona serà un bon lloc per visitar o bé un bon lloc per viure.

La tradicional campanya de la Loteria de Nadal arrenca amb la presentació de tres històries extraordinàries. El treballador d’un far i la d’una floristeria són dos dels protagonistes dels anuncis, que, com cada any, tornen a emocionar tothom. D’aquesta ma nera, els jugadors de la loteria tenen la possibilitat de plorar dues vegades. La primera, en veure l’anunci. La segona, en veure el sorteig.

CARTA DOMINICAL

Així com Crist..., així l’Església

JOAN PLANELLAS Arquebisbe de Tarragona

Benvolgudes i benvolguts, avui, per inicia tiva del papa Francesc, celebrem la Jornada Mundial dels Pobres, que arriba ja a la sise na edició. Com a lema, el missatge del Papa reprodueix el passatge de la segona Carta als Corintis, on amb l’afirmació «Crist es feu po bre per nosaltres» (cf. 2Co 8,9), l’Apòstol es dirigeix als primers cristians per a fonamen tar el compromís solidari amb els germans necessitats. Però també el passatge i la ma teixa Jornada, diu el Papa, esdevenen «una sana provocació per ajudar-nos a reflexionar sobre el nostre propi estil de vida», que no ha de ser altre que imitar el Crist.

A propòsit d’aquesta Jornada voldria refle xionar sobre aquest «estil de vida» proposat per Crist mateix. El Concili Vaticà II, en el passatge més important dedicat a l’Església i la pobresa, per tres vegades seguides afirma que «així com ha fet Crist», «així ha de fer l’Església» (LG 8). I, a més, en el decret sobre l’activitat missionera, el Concili tornarà amb

la mateixa argumentació, afirmant que qui farà avançar l’Església «pel camí de la pobre sa» serà la docilitat a l’Esperit de Crist mateix (cf. AG 5).

La pobresa evangèlica, més que una nor ma o una llei, és essencialment teologal, és un acte de fe, és l’exercici d’una dependència que transforma les relacions amb els ger mans, és un «camí» cap a Crist, un escoltar el seu Esperit, un participar en el seu misteri. El ressort positiu de l’esperit de pobresa, com tota vida cristiana autèntica, sempre va més enllà de la llei. Ho diu clarament un escrit del segle II, quan descriu el que són els cristians: «[Aquests] observen les lleis promulgades, però amb la seva vida van més enllà de les lleis […]. Són pobres, i n’enriqueixen molts. Els manca tot, però neden en l’abundància» (Carta a Diognet, V,10.13). L’esperit de pobre sa es troba sempre en relació amb la noció de la llibertat, que no és altra que la llibertat dels fills de Déu, donat que tant individualment com eclesialment, la pobresa evangèlica im plica un doble alliberament: per una banda

l’alliberament de l’obsessió per les riqueses –tant de les que es tenen com de les que no es tenen– i, en segon lloc, l’alliberament de l’esclavatge de la misèria que pot haver-hi al nostre voltant. Aquest és el veritable «poder» del «no poder» de la pobresa, la llibertat dels fills de Déu.

La invitació a seguir Jesús, que optà prefe rencialment pels pobres i desvalguts, implica per a tots els batejats una conversió constant a l’esperit de les benaurances evangèliques. Aquest és el gran treball que cal realitzar en la vida de la Església, esdevenint un testi moniatge clau per a l’anunci de l’Evangeli. A més, es tracta d’un do que sempre s’ha de demanar per mitjà de la pregària. Tan sols des d’aquesta òptica es podrà encarar adequada ment un dels grans reptes que té l’Església en els moments actuals, que és el de donar res posta, dins el marc de la fe, a la situació dels marginats de la terra, dels explotats del tercer i quart món; i, al mateix temps, farà creïble el testimoniatge cristià en la societat actual. Ben vostre.

L’esperit de pobresa es troba sempre en relació amb la noció de la llibertat

Voldria reflexionar sobre aquest «estil de vida» proposat per Crist mateix

STOP

Ens cal dependre d’un turisme obertament excloent i insostenible?

El turisme de creuers és un dels més insostenibles i contaminants

AVUI Felicita als que es diuen: Martí i Menna.

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

Intenta reflexio nar sobretot en el terreny dels sen timents. No per metis que per una mica d’estona de plaer et vegis lli gat per sempre.

TAURE

21/04 al 21/05

Durant tota la jor nada de treball procura compor tar-te tal qual el teu ets i no por tis els teus pro blemes als com panys.

BESSONS

22/05 al 21/06

Intenta prendre’t les coses com ve nen i amb mol ta calma. En cas contrari si t’ho prens tot a pit gastaràs inútil ment energies.

22/06 al 23/07 CRANC

Les diversions no només seran fà cils, també deixa ran en tu un bell record el conèi xer a algú molt especial. L’amor et somriu.

Venda/Lloguer

REUS LOCAL-TRASTERGUARDAMOBLES. 13m2 - 65€. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

REUS. ALQUILO HABITACIÓN. Tel: 630.618.862

LLOGO PARQUING a Marqués Montoliu,4. Tel: 648.222.550

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vi cente.

PINTOR PROFESIONAL. Barato. Tel. 667.471.534

TAROT

TAROT DE MARIA. Lectura car tas + Péndulo. Cita tel: 633.670.797

LLEÓ

24/07 al 23/08

Compte amb el teu dogmatisme i la tendència a la rigidesa en el pensament, sino t’enfrontaràs amb més d’una per sona.

24/08 al 23/09 VERGE

Parents molt pro pers et posaran obstacles als teus objectius i plans, el millor remei serà no entrar en disputa. Utilitza l’astúcia en tot.

BALANÇA

24/09 al 23/10

ESCORPÍ

24/10 al 22/11

Un cert grau de possessivitat per part teva perju dicarà bastant la relació sigui de parella o amb els parents. Nit molt ardent.

ENSENYAMENT

PROFESSORA IMPARTEIX CLASSES d’anglès, català i caste llà i fa traduccions. Tel. 622.317.707

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANISTA Tel. 623.387.479

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

CHICA BUSCA PAREJA ESTA BLE. Tel: 636.724.711

SAGITARI

23/11 al 21/12

Deixa que la teva intuïció t’orienti tant en les activi tats socials o de grup. No critiquis en les reunions d’avui per a no ser criticat, cautela.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

CAPRICORN

22/12 al 20/01

El costat romàntic es veurà molt més motivat, estaràs desitjós a ser aca ronat. Com més et lliuris als altres més recompenses veuràs.

AQUARI

21/01 al 19/02

Intenta per tots els mitjans cen trar-te en un ob jectiu i no perme tis que persones alienes et facin dispersar ener gies.

Sanz Sanz, Fermí. Rambla Nova, 55. Telèfon 977 221 430.

PEIXOS

20/02 al 20/03

Ningú més que tu coneix la situació per la qual estàs passant, no per metis que gent inexperta et mar qui els passos a donar.

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

BUSCO MUJER para relación estable. Tel: 685.368.608

Martí Bartolí, Raúl. Segarra, 19 (Torreforta). Telèfon 977 541 489.

REUS:

Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Conde Peidro, Lucía. Escultor Rocamora, 1. Telèfon 977 757 301.

SALOU:

González Sánchez, Ignacio. Ciutat de Reus, 3. Telèfon 977 382 223.

VILA-SECA:

Domingo Roige, Joan. Tarragona, 1. Telèfon 977 394 084.

CAMBRILS:

Besora Mallafré, Anna. Consolat de Mar, 60. Telèfon 977 360 270.

VALLS:

Miquel Alonso, Ángeles. Pl. del Pati, 9. Telèfon 977 600 606.

EL VENDRELL:

Rovira Ribas, Jaume. Prat de la Riba, 8. Telèfon 977 660 873.

TELEVISIÓ

MASSATGES RELAX

CHICO PARA CHICO. MASAJE erótico. Tel: 613.361.001

VERÓNICA. MASAJE ENTERO CAMILLA. Discreción. Reus. Tel: 611.324.259

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Final al gusto!! Tel: 692.780.087

MASAJES ERÓTICOS 24H. Madu rita - Jovencita. Tarragona Ciudad. Tel. 877.930.167 / 625.015.716

CONTACTES

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

RUSA. Discreción. Reus. Tel: 604.390.445

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

TERE MADURITA. Rellenita. Todo de todo. Reus. Tel: 602.807.631

SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gra tis. Tel: 610.208.696

MARROQUINA CARIÑOSA. Sola. Tel: 671.715.779

REUS. LETICIA MORENAZA, del gadita, besucona, multiorgásmica. Masaje. Tel: 631.794.126

TARRAGONA. MARÍA. Madu rita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215

NICOL. DISCRETO. Reus. Tel: 698.788.062

MADURA SEXY. Tarragona. Tel: 643.136.495

CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12

SANDRA MADURITA ESPA ÑOLA. Complaciente. Reus. Tel: 643.027.432

ANA. MADURITA PERFECTA!!! Tarragona. Tel: 602.033.898

CAROL. PECHUGONA. Tarragona. Tel: 643.169.924

NATALY. Rubia muy cariñosa. Tel: 671.287.276

SEGUR. MEL JOVENCITA. Delga dita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

CARMEN. DISCRECIÓN. Tar-rago na. Tel: 603.254.131

REUS CASA SUSANA. españolas. Tel: 977.32.15.68

MASAJES SEGUR-TORREDEM BARRA. Particular, discreto. Horas concertades. Tel. 613.562.265

ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866

ANITA , SALIDAS ESCORT. Alto standing, noches estrellas. 24 ho ras. Tel. 624.124.250.

SOLITA EN CASA. Gata en celo... Tel: 631.954.520 Reus

TÓMAME COMO QUIERAS... Francés sin. Tel: 618.014.486 REUS

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

REUS TRAVESTI activa, muy po tente, dotada y complaciente. Tel. 666.030.929

MIRIAM. FRANCÉS NATURAL. Sexo sin. Masajes. Juguetes eróti cos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024

PARA TU PLACER I VICIOS… 24h. Tarragona. Tel. 641.512.408

MADURITA. Griego, francés, vicio sa. Tel. 631.826.173

SILVIA JOVENCITA. Cariñosa, viciosa, cachonda, besucona. Complaciente. Todos los Servicios. Reus. 669.744.163

REUS. SESENTONA. Simpática, completísima, multiorgásmica, fetichista. Francés natural. Tel: 642.559.487

CALAFELL. YENNY. JOVENCI TA PICANTONA. Transgénero. Encantadora. Servicios completos. Discreción. Tel: 693.430.618

Posa molta aten ció als teus deures de parella, en cas contrari seràs se verament criticat. Viatges feliços amb un retroba ment especial.

Tots cinc van formar un equip per participar en el concurs d’elaboració de cervesa artesa na Moritz University, una com petició adreçada a estudiants de tot Catalunya. El certamen, que va arrencar l’hivern passat i ha culminat aquesta tardor, s’orga nitza en tres etapes. Primer, els joves reben una classe magistral a la microcerveseria de la Fà brica Moritz de Barcelona. Allà, entre altres qüestions aprenen a conèixer els diferents tipus de cervesa que existeixen, la colo ració, l’amargor o la manera de fer un tast. Tot seguit, es dema na a cada equip que desenvolupi una proposta de cervesa artesa na en un termini de deu dies. Al cap d’aquest temps, la fàbrica Moritz s’ocupa d’elaborar-la, sota la supervisió dels seus mes tres cervesers.

«Nosaltres vam presentar la cervesa Mapel, que té aquest nom inspirat la maple, que és la fulla d’auró representativa de

la bandera del Canadà», expli ca l’Alba Marco. La capitana de l’equip de la URV detalla que el seu grup va decidir elaborar una cervesa inspirada en la tardor, i que per aconseguir-ho van de cidir incorporar-hi el moniato.

«La Mapel està formada per tes maltes, la Viena, la Múnich i la malta xocolata, que és la que li aporta el color ataron jat. D’aquesta última en vam posar només un 3%, perquè si no, dominaria massa el gust de xocolata», afegeix. La presència

MAPEL, LA CERVESA ‘MORITZ’ DE LA URV

Un equip d’estudiants de la Rovira i Virgili han participat en la 2a edició de la competició d’elaboració de cervesa artesana “Moritz University”

La Mapel és una cervesa Vienna Lager suau, amb poca textura i fàcil de beure, inspirada en la tardor

del moniato es percep, assegura l’Alba, encara que de manera una mica subtil: «A nosaltres ens hauria agradat que es notés més. Els mestres artesans que van fer la cervesa a la Fàbrica Moritz ens van explicar que, en fermentar, els bacteris s’havien menjat el sucre, i per això li va faltar una mica d’aquella dol çor».

La tercera etapa del concurs va ser la presentació, degusta ció i valoració de les cerveses participants. La guanyadora va ser la Moritz Whipa, de la Uni versitat de Lleida (UdL). Tal com expliquen els seus elaboradors, es tracta d’una cervesa d’estil WHEAT IPA, de blat i amb notes de plàtan i fruita tropical. Pel fet d’haver guanyat la competició Moritz University, la Whipa s’ha convertit en la nova cervesa de temporada de Moritz.

Pel que fa a l’equip de la URV, el balanç de l’experiència és del tot positiu, tal com afirma l’Al ba: «Ens ha agradat molt, perquè des del primer dia t’acompa nyen en tot el procés. La classe magistral és molt entenedora i interessant i, per a nosaltres, que estem fent una Enginyeria on estudiem els processos en la indústria alimentària, veu re com funciona una empresa d’aquest tipus des de dins no és gens habitual».

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Estat del cel El cel es mantindrà molt ennuvolat o cobert al terç sud tot el dia. A la resta del territori estarà poc o mig ennuvolat, sobretot fins a migdia, amb estrats baixos de matinada a punts de l’interior i creixement d’al gunes nuvolades a la tarda al Pirineu i Prepirineu. A banda, hi haurà núvols baixos durant la matinada i a partir de la tarda al litoral i pre litoral nord, que a la nit s’estendran a la resta del litoral i prelitoral i a punts de la Catalunya Central.

Precipitacions

S’espera precipitació a l’extrem sud del país, així com a altres punts del terç sud de forma més aïllada a partir de migdia. Serà d’intensitat entre feble i moderada en general, tot i que és possible que sigui d’in tensitat forta a l’extrem sud.

Nivell mitjà

Nivell alt

SUDOKU

EL TEMPS

Cristina Serret serret@diarimes.com

La Mapel és una cervesa suau, d’un color entre taronja i marró, elabora da amb moniato. Ha estat creada per Alba Marco, Xènia Roviralta, Rubén Casino, Sandra Rodrí guez i Marc Barrera, cinc estu diants del grau en Enginyeria de Bioprocessos Alimentaris que ofereix l’Escola Tècnica Supe rior d’Enginyeria Química de la URV.

UNIVERSITAT

A l’esquerra, l’equip de la URV durant la cata. A sota, la cervesa que van idear.