



Aquesta i altres possibilitats es podran desenvolupar a partir del nou Pla d’Ordenació Urbanística (POUM), que tindrà un procés participatiu transversal
Roger Freixa Traslladar el Complex Educatiu –l’antiga Laboral– al descampat que separa Campclar i Bonavista és una de les propostes de futur de l’Ajuntament de Tarragona.
Aquesta alternativa, que depen drà de la Generalitat, es podria desenvolupar a partir del nou Pla d’Ordenació Urbanística Muni cipal (POUM), l’avanç del qual es portarà al plenari la setmana vi nent, mentre que el pròxim mes de novembre ja començarà el pe ríode de procés participatiu, que pretén involucrar tots els veïns dels barris i agents econòmics, empresarials i industrials per tal de dur-lo a terme de la manera més transversal possible.
L’avanç és l’inici del proce diment per tal de tenir el nou POUM, l’aprovació definitiva del qual es calcula que serà el 2024. Tarragona, des de l’any passat, compta amb unes normes urba nístiques temporals, que tenen vigència fins al mateix 2024, des prés que es derogués el POUM de 2013. El futur pla, tal com expo sen des del consistori, té com a finalitat cohesionar la ciutat, omplir de vida el centre i ampliar la zona d’anella verda.
El document recollirà dife rents propostes per al creixe ment de Tarragona, una de les quals serà reservar la zona que separa Campclar i Bonavista, on actualment hi ha uns terrenys de gairebé 50 hectàrees, per do nar-li un ús d’equipament edu catiu públic amb zones verdes i prop de l’Anella Mediterrània. Concretament, l’equip de govern veu amb bons ulls oferir aquesta possibilitat a la Generalitat per què traslladi el Complex Educa tiu. «Estaria molt més integrat amb la trama urbana i seria ac
La ciutadania comptarà amb una web per informar-se i participar en la redacció del POUM
cessible a peu, en bici, en bus i en la futura línia tramviària, que hi connectaria. En definitiva, més ben integrat en la ciutat i el terri tori del Camp de Tarragona», va exposar el conseller de Territori i Mobilitat, Xavier Puig.
D’altra banda, el POUM reco llirà moltes més propostes, com la creació del barri al Pla Parci al-46, a la part de l’Horta Gran entre la T-11 i l’N-340; el PP-9, darrere dels barris de Parc Riu clar, l’Albada i la Floresta; o el Pla de Millora Urbana 21, al marge
En els pròxims mesos, s’organitzaran tallers amb tots els barris i sectors de la ciutat
dret del Francolí, que faria pos sible el trasllat de la Companyia Logística d’Hidrocarburs (CLH). Aquests sectors de creixement tenen la intenció de cohesionar el centre i Ponent, la qual cosa també es farà mitjançant la cre ació de carrils bici i l’ampliació de voreres i de zones verdes, així com la proposta d’ubicar l’esta ció de tren soterrada al sud de l’Horta Gran o el futur tramvia, el qual passarà per dins dels barris de Ponent i arribarà, a través de l’avinguda de Roma, a la plaça
Imperial Tàrraco, l’altra alterna tiva pel que fa a la futura estació de tren.
El POUM també contemplarà la unió del centre amb Sant Pere i Sant Pau amb el PP-5 o cosir Bo navista amb el barri de Buenos Aires amb el PP-6. Alhora, tam bé es mantenen els sectors de creixement PMU-14 (que ocupa els terrenys entre el Col·legi Sant Pau i l’A-7), el PMU-34 del Nàstic, els PMU13a i 13b i el polígon d’ac tuació de Parcel·les Iborra. «No més amb aquests sectors de crei xement s’aconseguiria un volum d’habitatge equivalent a tota la Vall de l’Arrabassada», va expli car Puig, qui calcula que, en l’es cenari més optimista, l’any 2050 Tarragona necessitarà 14.000
La inauguració del renovat car rer Canyelles de Tarragona ja té data: el 26 d’octubre. Dimecres vinent a la tarda, després de gairebé vuit mesos d’obres, es posarà punt final al procés de pacificació de la via, que con necta la plaça Corsini amb la Rambla Nova. D’aquesta mane ra, els vianants podran passejar aviat pel centre del carrer per primera vegada gràcies a la seva reconversió en plataforma úni ca, a banda de la instal·lació de
jardineres, que comptaran amb quinze espècies vegetals dife rents. La «peonització», tal com defineix el conseller de Territo ri, Xavier Puig, és un dels pri mers passos per a la creació de l’illa Corsini, que pretén priorit zar el ciutadà i descongestionar el centre de vehicles. Per acon seguir aquest objectiu, l’equip de govern també treballa en altres projectes de pacificació, com la del carrer d’Orosi o la de López Pelàez. Roger Freixa
habitatges per a un màxim de 36.000 ciutadans. Amb els sec tors de creixement, la construc ció d’habitatges en espais buits o l’ocupació de pisos, Tarragona podria fer front a aquesta xifra, segons assegura el conseller. Pel que fa a l’anella verda, guanyarà 370 hectàrees amb la protecció de diverses zones, com Terres Cavades, la Budellera o Mas d’en Sorder, entre altres.
El pròxim novembre comença rà el procés de participació de ciutadania del POUM, el qual durarà fins al març, amb la inten ció d’informar i implicar veïns, treballadors i diferents agents empresarials, socials, mediam
bientals i culturals de la ciutat en l’elaboració del POUM definitiu. Durant aquesta fase es posarà en marxa una web (www.tarragona. cat/poum) que centralitzarà tota la informació al respecte. El pro cés participatiu també comptarà amb tallers sectorials (de mobi litat, medi natural, desenvolupa ment econòmic, turisme, joven tut i altres) i tallers territorials als barris, a banda de recorreguts participatius per diferents espais de Tarragona.
D’aquesta manera, es podrà fer l’aprovació inicial, amb totes les valoracions i, posteriorment, s’organitzaran sessions de retorn per informar a la ciutadania so bre les propostes incorporades a l’aprovació inicial. Després, es calcula que el 2024, arribi l’apro vació del document definitiu.
L’avanç del POUM i el progra ma de participació ciutadana es votaran al ple extraordinari del pròxim dijous 27. Ahir, va tenir lloc la comissió informativa prè via, en la qual el PSC va decidir posicionar-se en contra, tal com va anunciar la consellera Begoña Floria: «Aquesta aprovació arri ba sense el necessari debat pre vi ni la consulta prèvia perquè la ciutadania hagués pogut fer aportacions al document. S’ha fet de forma estrictament legal, però sense cap mena de difusió i informació». A més a més, Floria considera que fer el procés parti cipatiu pocs mesos abans de les eleccions municipals no genera el context adequat «de tranquil litat i reflexió». Al seu torn, Puig va traslladar la seva incompren sió a la negativa socialista, ja que «el procés de participació és el que vindrà ara» i, tal com assegu ra, existeixen moltes possibilitats que es modifiqui «el dibuix».
Els treballs de restauració i mi llora dels sistemes de ribera al tram baix del riu Francolí, cor responent a un dels 18 projectes guanyadors dels pressupostos participatius, van començar ahir. El projecte té com a prin cipal objecte l’actuació de res tauració i millora de les actuals franges de bosc de ribera exis tents al marge esquerra del riu Francolí, des de la resclosa de Sant Salvador fins al pont de l’A7. Les primeres tasques ini
ciades ahir són les de desbros sament de la zona tot eliminant nuclis de canyar mitjançant l’extracció, per finalment crear un itinerari circular de natura i descobriment del riu Francolí, a través de la franja de la ribera a restaurar. Els treballs també aniran adreçats a recuperar el Camí vell dels horts del Fran colí, adequar l’accés i connexió entre el Parc ecohistòric del Pont del Diable i l’itinerari de natura a través del Camí del Riu.
La inversió en la parada és de 100 milions d’euros i hi treballen 2.900 treballadors de mitjana
GERARD MARTÍRepsol ha arribat a l’equador de la parada tècnica que va comen çar el 23 de setembre a la refi neria d’hidrocarburs de la Pobla de Mafumet (Tarragonès) amb l’objectiu de complir els termi nis i poder tornar al ritme habi tual de producció entre el 13 i el 14 de novembre. Una part de les unitats ja torna a estar en marxa però d’altres segueixen amb les tasques de manteniment i mi llores tecnològiques que han de permetre que la petroliera emeti 32.500 tones menys de CO2 anu alment.
La inversió en la parada és de 100 milions d’euros i hi treballen 2.900 persones de mitjana, amb puntes de fins a 3.700 treballa dors. Tot plegat suposa la parada més important de la història de la refineria, segons l’empresa.
El manteniment ha de permetre que la petroliera emeti 32.500 tones menys de CO2
CIUTAT Més de mig centenar de po nents, acadèmics, tècnics de l’àmbit social i activistes en l’àmbit de la diversitat partici paran activament en el I Con grés de Migració i Intercultu ralitat del Camp de Tarragona, que tindrà lloc al Palau Firal i de Congressos de Tarragona el divendres 28 i dissabte 29 d’octubre. Han confirmat la seva assistència una vintena de comunitats tarragonines amb arrels en diferents països, una
trentena d’entitats especialit zades en la lluita contra el racis me i la xenofòbia a Tarragona, desenes de tècnics de Serveis Socials municipals i de la Ge neralitat, diversos acadèmics de l’àmbit de l’antropologia i alguns càrrecs polítics electes d’arreu de l’Estat d’orígens di versos. Durant els dos dies de debats i intercanvi està previst que participin entitats socials i culturals amb arrels a països d’arreu del món.
En el quasi primer mes d’aturada s’han hagut de fer 22 atencions mèdiques a empleats «per pe tits incidents, com cops o torça des de turmell», va detallar ahir Sancho. Així, únicament han registrat un accident amb baixa d’un treballador d’una empresa subcontractada que feia tasques de neteja amb aigua a pressió. El director del complex va afegir que no s’ha registrat cap «inci dent rellevant» en matèria medi ambiental.
D’altra banda, Sancho va va lorar l’incident que van patir el 7 d’octubre passat, que va deri var en una punta d’emissions de benzè i que es va registrar a Constantí. L’episodi va fer que Acció Climàtica obrís un expe dient informatiu a la compa nyia. El director del complex va minimitzar els fets i va explicar que es va produir per «un petit porus en una línia de nafta», que va coincidir amb una acumula ció d’aigua als dipòsits d’aigües pluvials que estaven força plens
a causa de les pluges abundants que hi va haver el 23 de setembre. Tal com va dir, això va fer que en unir-se les dues substàncies hi hagués l’emissió de benzè. «Va ser un incident puntual aliè a la parada i que va quedar norma litzat en els dies següents», va assenyalar.
A més, va apuntar que «qual sevol pic de benzè que superi els 20 micrograms per metre cúbic» (µg/m3) s’ha de comunicar a la Generalitat. El del 7 d’octubre va arribar a superar els 200 µg/m3 «Que hagin emès un expedient és una pràctica habitual. El que fan és sol·licitar informació acla ridora de l’incident. De forma
El director del complex remarca que no s’ha produït cap incident rellevant
immediata, el dilluns següent, ja vam posar a disposició de la Ge neralitat un informe previ. Ara, donarem resposta a l’expedient d’informació complementari», va subratllar. Paral·lelament, la companyia també ha obert una investigació interna per deter minar les causes de l’incident i quines mesures poden prendre «perquè no es torni a repetir».
Finalment, va indicar que Repsol va «molt més enllà» de la legislació en aquesta matèria, que fixa un màxim de 5 µg/m3 de mitjana anual. Per als episodis o pics, no hi ha un llindar establert. «És una punta molt esporàdica que no pot tenir transcendència
ni en la seguretat, ni en la qua litat ambiental i ni molt menys en la salut de les persones», va concloure.
Entre les tasques que s’estan duent a terme durant aquests 53 dies de parada, hi ha la inspecció de totes les canonades, especi alment una de 20 quilòmetres de longitud. Per revisar-la a fons s’utilitza un aparell que calcula el gruix del tub al llarg del recor regut i avisa si hi ha alguna zona més deteriorada per tal de repa rar-la i evitar fuites. En paral·lel, a l’interior d’alguns equipaments s’introdueixen robots per fer tasques similars. L’operació més complexa és el buidatge de l’ano menada torre de buit, en la qual s’ha de fer un recobriment amb una capa de metall que protegeix de l’atac químic dels productes.
Durant aquestes jornades mensuals, professionals del sector es reuneixen per conèixer l’experiència d’algun empresari mentre tasten cervesa o vi
Emprenedors i altres professio nals relacionats amb el món de la tecnologia es reuneixen el tercer dimecres de cada mes al Pla de la Seu de Tarragona. L’empresa Startsud va crear el novembre de l’any passat la Tarraco Startup Community. Network & Beers, un cicle de trobades obertes i informals, que escapen dels for malismes de les reunions empre sarials convencionals, dedicada la comunitat startup de la Ca talunya sud. Ahir al vespre, una cinquantena de persones es va tornar a donar cita al restaurant Casa Balcells per prendre una cervesa o una copa de vi, mentre escoltaven el discurs de Sergio Ríos, CEO i cofundador d’Etec nic Group.
«No coneixíem aquesta inicia tiva, però quan ens van proposar de venir per parlar sobre la nos tra experiència, ens va semblar
MOBILITATuna bona idea», va assegurar Ríos. També va reconèixer que «aquestes trobades són molt po sitives per als emprenedors del territori», ja que poden conèixer les realitats d’altres empresaris i els pot ajudar amb els seus ne gocis.
«El nostre cas és una mica ex cepcional, perquè no som una startup com a tal», va comentar Ríos. Etecnic va néixer el 2010 com una empresa que oferia serveis professionals d’engi nyeria. El 2015, amb la voluntat de créixer i després de detectar que la mobilitat sostenible era un mercat molt interessant en aquella època, van obrir dues noves unitats de negoci. Per una banda, van començar a instal·lar carregadors, i per l’alta, crear un software que els pogués gestio nar. «Vam créixer de manera or gànica, sense grans inversions al principi», va confessar Ríos.
Per això, la intenció del CEO d’Etecnic durant el seu discurs era que els emprenedors allà presents «es preguntin quin camí agafaran, si volen començar amb una inversió externa de capital o créixer a través de la venda dels seus propis productes o serveis». Aquests tipus de missatges són els que buscaven des d’Startsud, que els ponents puguin trans metre per si poden servir d’ajuda a algun dels assistents. «Estem molt contents perquè això ser veix per fer comunitat i reforçar l’ecosistema, tant per les ponèn cies com per les relacions que es creen en aquestes trobades», va confessar Marc Arza, un dels fundadors d’Startsud Studio.
Continuar amb la iniciativa «Startsud va néixer com una venture builder, que té l’objec tiu de crear i accelerar empreses. Una de les coses que ens venia
de gust era ajudar l’ecosistema emprenedor de la regió i per això van crear aquestes trobades», va explicar Arza. Des d’Startsud aposten per unes reunions més informals: «A banda de venir
La rotonda de davant del bar ri d’Icomar va entrar ahir en funcionament després de set mesos de treballs. La finalitat és millorar l’entorn de la zona i la mobilitat, ja que servirà per accedir a Tarragona i a Icomar de forma més fluida alleuge rint les incidències de trànsit que generava la confluència de l’N-340A i l’N-340B. La rotonda millora també l’accés al Port i al Polígon Francolí, on s’ubicaran les futures instal·lacions de Bri comart, empresa encarregada de l’obra, que ha tingut un cost d’1.200.000 euros.
«Recosir i cohesionar Tarra gona per Ponent és una priori tat absoluta d’aquest equip de govern i el que veiem avui n’és una mostra efectiva i palpa ble», va exposar l’alcalde, Pau Ricomà, durant l’acte d’inaugu ració. Ricomà també va agrair la col·laboració de l’Associació de Veïns d’Icomar i, en concret, del seu president, Josep Bernat, i dels responsables de Bricomart. Al seu torn, el conseller de Ter
ritori i Mobilitat, Xavier Puig, va explicar que les obres també han servit per millorar totes les xarxes dels serveis municipals d’abastament, enllumenat, pluvials, reg i semaforització, a
banda de per projectar parades d’autobús de l’EMT més ben condicionades en tots dos sen tits de circulació. «Amb aquesta actuació i, especialment amb l’ampliació de les voreres, el car
ril bici i els passos de vianants, hem convertit una carretera en una avinguda on hi cap tothom: s’ha produït una urbanització de l’espai humanitzant-lo i fent-lo més segur», va afegir Puig.
per escoltar al ponent convidat, també ens apleguem per beure cervesa i xerrem sobre coses de la vida, no només de negocis».
«Això perquè diferents agents del sector es coneguin entre ells
i facin xarxa, que és important», va afegir. Arza assegura que d’aquestes trobades s’han creat aliances entre empreses i inver sors o proveïdors. El pròxim mes de novembre farà just un any des que es van començar a fer aques tes trobades «la voluntat és que aquesta iniciativa tingui conti nuïtat, no posem cap termini. A més, com més fas, més fàcil és que vingui gent nova».
L’Ajuntament de Tarragona ha començat aquesta setmana les tasques de millora de la senya lització horitzontal de zones escolars, així com passos de vianants i altres elements de seguretat viària en diferents in drets amb l’objectiu de millorar la mobilitat i la seguretat. En total, es pintaran 80 senyals de zona escolar, 100 passos de vi anants i 60 senyals viàries, com ara fletxes direccionals, cediu el pas i línies de detenció. Els
treballs de pintura contemplen actuacions a Tarragona centre, Torreforta, la Granja, Campclar i Bonavista. Les intervencions s’estan fent de 21 a 6 hores i poden produir algun tall pun tual de la circulació mentre es realitzen o s’asseca la pintura. «Els treballs responen a neces sitats detectades pels centres i validades pel personal tècnic del departament de Mobilitat», va comentar el conseller d’Edu cació, Manel Castaño.
L’Ajuntament va inaugurar ahir la infraestructura, que ajudarà a «cohesionar Tarragona per Ponent» GERARD MARTÍImatge de l’acte d’inauguració de la rotonda de davant d’Icomar, a l’N-340. SEGURETAT CEDIDA Imatge de les tasques realitzades al carrer de Rovira i Virgili. GERARD MARTÍ
«Ens apleguem per xerrar de manera distesa sobre coses de la vida, no només de negocis»
Sergio Ríos, CEO i cofundador d’Etecnic Group, va fer la ponència durant la trobada d’ahirImatge de la jornada que va organitzar ahir Startsud Studio al restaurant Casa Balcells.
Carles Pellicer, alcalde de Reus, va anunciar ahir la seva baixa al Partit Demòcrata (PDeCAT) com a mostra del seu desacord amb el pacte amb ARA Catalunya. Se gons el batlle, l’aliança «s’ha fet sense consultar a la militància i, per tant, no em representa». Per a Pellicer, l’acord s’ha fet «d’es quena a l’alcaldia més important que té PDeCAT arreu del país», durant els tres últims mandats municipals. Per ara, l’alcalde continua vinculat a Junts per Reus amb l’objectiu d’acabar el mandat amb l’esperança que no hi hagi problemes de convivèn cia amb Ara Reus, que també forma part del Govern reusenc. De cara a les eleccions munici pals del maig i a un futur pròxim, l’alcalde afirma que «no militaré en cap altre partit», però remarca que, per ara, continua vinculat a Junts per Reus, «una fórmula d’èxit, un espai transversal que té la finalitat de millorar la ciutat que m’estimo amb bogeria». Per la seva part, els quatre regidors que conformen el Govern i, fins ara, afiliats a PDeCAT, també s’han donat de baixa del partit, ja que «no ens sentim partícips ni interpel·lats pels acords adoptats per l’executiva nacional del nos tre partit».
Després del comunicat de la nova formació Ara Pacte Local
de dimecres, l’alcalde avançava a Diari Més que volia analitzar l’assumpte i, 24 hores després, va comunicar que no està conforme amb la nova aliança, però, sobre tot, no ho està amb com s’han fet les coses des del seu partit, que assegura que no ha tingut en compte la seva militància. De fet, l’alcalde declarava que Daniel Rubio, secretari general d’ARA Catalunya i amb qui comparteix govern, el va informar de la nova aliança el mateix dimarts, un dia abans de formalitzar el pacte. Per totes aquestes raons, Carles Pelli cer va estripar ahir el carnet, amb afectes immediats, del PDeCAT.
El batlle, que porta tres man dats al capdavant del Govern reusenc i, per tant, «és l’alcaldia més important del PDeCAT a Catalunya», no se sent vinculat amb la plataforma municipalis ta i lamenta que el nou projecte polític s’hagi configurat «sense comptar amb l’opinió d’alcaldes i sense generar debat ni teixir con sensos». Segons Pellicer, la nova aliança ha estat el fet decisiu que l’ha portat a trencar el carnet del PDeCAT, ja que «ja fa temps que no em sento identificat amb el partit i això ho ha agreujat». El tarannà del PDeCAT «no és un bon auguri pel futur de la plata forma», assenyala Pellicer.
L’alcalde de Reus també ha re iterat que no militarà en cap altre
partit i que vol continuar exer cint l’alcaldia «fins al darrer dia», fet que els regidors del mateix PDeCAT –Pep Cuerba, d’Esports, Montserrat Caelles, de Promoció de Ciutat, Hipòlit Montseny, de Via Pública, i Mariluz Caballero, d’Hisenda– comparteixen, «da vant de l’acord buit de contingut que ha negociat secretament el partit sobre la política municipal, deixant-nos de banda a nosaltres i a molts altres de la demarca ció». També es va donar de bai xa el cap de l’agrupació a Reus,
La jornada va congregar empreses i aturats per oferir oportunitats laborals
Anna GonzálezMés de 1.200 joves reusencs van visitar ahir la Fira de l’Ocupació Juvenil, organitzada per la Cam bra de Comerç de Reus, a l’Espai Llotja. Durant la jornada, els par ticipants van poder entregar els seus currículums a les empreses de la zona que busquen omplir vacants lliures i, a la vegada, do nar-se a conèixer. A banda, la 5a edició de la fira va oferir activi tats als inscrits per ajudar a mi llorar les seves capacitats en la recerca de feina.
Empreses com Decathlon i Axxa Assegurances, entre d’al tres, i la Guàrdia Urbana van
aportar ahir al matí tota la infor mació possible sobre les oportu nitats laborals que ofereixen. En el cas de Freshly Cosmetics, una de les startups més importants de la ciutat, el seu objectiu era donar a conèixer la seva marca i explicar el seu ambient laboral: «Per les necessitats específiques de les vacants actuals que tenim, som conscients que és compli cat trobar aquests perfils en una fira, però procurem informar so bre el nostre mecanisme i marca a persones amb les quals, en el nostre dia a dia, no hi tractem tant», explicava Pablo Garcia, del departament de talent de l’em
presa de productes de cosmètica natural saludable.
Els mateixos participants consideren que aquest tipus de fira és «una gran oportunitat per trobar feina, presentar-te i conèixer les empreses», com descrivia Núria Roman, una jove de 22 anys que ha acabat els seus estudis de Cuina i Empresa i es troba en la recerca d’un lloc de treball. «He trobat alguna em presa del meu sector i he pogut deixar el meu currículum», ex plicava Roman. Miguel Àngel González també és un jove, de 25 anys, que va acudir a la fira per deixar d’estar aturat i es
mostrava satisfet per haver-hi assistit, ja que «hi ha empreses que m’han semblat força inte ressants i que no coneixia abans de venir a la fira».
En el cas de July López, que va venir de Veneçuela ara fa tres
anys, la fira també és útil per tro bar feina i, a més, està «oberta a diferents tipus d’ofertes, perquè la desocupació que hi ha aquí és molt greu i necessito trobar feina». Ella compta amb estudis d’empresa que va cursar al seu
Jaume Vendrell, qui va llegir un comunicat en representació dels cinc on es detallava que «mante nim el compromís de continuar treballant amb tota la nostra energia i dedicació en les nostres responsabilitats a l’Ajuntament i col·laborant amb la nostra candi data a l’alcaldia, Teresa Pallarès, per aconseguir el millor resultat en les pròximes eleccions muni cipals». Així, els quatre regidors, el cap de l’agrupació i l’alcalde confirmen que el seu suport ani rà cap a la candidata de Junts.
Ara bé, pel que fa al futur polí tic dels regidors i si volen ser pre sents en la candidatura de Junts per Reus, s’haurà de veure més endavant. De fet, el grup d’exde mòcrates va informar que en els pròxims dies hi ha una trobada programada amb un centenar de col·laboradors de Junts, on exposaran el seu posicionament i «convidarem als presents a tre ballar amb nosaltres per l’èxit de la candidatura i que aquells que hagin mantingut l’afiliació al PDeCAT puguin prendre la deci sió que considerin coherent».
Per la seva part, ni Junts, amb Teresa Pallarès al capdavant, ni ARA Reus es van voler pronun ciar respecte als comunicats de Carles Pellicer i els quatre regi dors. Tampoc ho van voler fer des del Partit Demòcrata de Ca talunya.
país, però que a Catalunya no li serveixen en el currículum, però la jornada li va servir per poder-se presentar bé, i que «les empreses no només llegeixin el meu historial laboral en un pa per».
CULTURA El Festival de Moviment i Tea tre Gestual COS escalfa motors amb la realització del taller SomNiu Dansant, amb el core ògraf i ballarí Marc Jubete, i que va destinat a les escoles d’edu cació especial de Reus: el Cen tre d’Educació Especial Alba, l’Escola Nostra Senyora del Mar i l’Escola Font del Lleó. Ju bete, representant el col·lectiu SomNiu, i conjuntament amb ReusCultura i el COS, han inici at el projecte de dansa adaptada
NADAL
en el marc del festival i amb la intenció d’apropar la dansa a la ciutadania i utilitzar-la com a motor de cohesió, integració i benestar social. El Col·lectiu SomNiu es forma inicialment per una producció artística, amb el suport del Consorci del Teatre Fortuny, que s’estrenarà el dia 3 de juny. SomNiu també impulsa un projecte social que pretén apropar l’art a tots els racons del territori on sigui be neficiosa la seva interacció.
En els darrers dies, a instàncies de l’Agència de Promoció de Ciutat Reus Promoció, s’ha ini ciat la instal·lació del cablejat per a la col·locació de l’enllume nat i d’alguns dels motius deco ratius nadalencs escollits per a cada carrer. Enguany, amb la in corporació, per primer cop, del Raval de Sant Pere, seran 21 els carrers i places de la ciutat que participaran de l’enllumenat. El suport econòmic municipal per carrer és del 70% del cost total i
inclou la seva instal·lació, man teniment i lloguer. La iniciativa compta amb la col·laboració de la Cambra de Comerç, El Tomb i la Unió de Botiguers de Reus. A banda, Reus Promoció ha licitat la il·luminació de diferents es pais públics com són les places Mercadal, Prim i Llibertat, els arbres del Tomb de Ravals i els barris de la ciutat. L’enllumenat nadalenc de la ciutat estarà en cès del 25 de novembre al 8 de gener. Redacció
L’Audiència Nacional va rebutjar ahir les mesures cautelaríssimes plantejades per l’activista reu senc, Mohamed Said Badaoui, i Amarouch Azbir, el vilanoví que es troba en la mateixa situació, i no deixarà en suspens la seva expulsió de l’Estat, decretada pel Secretari d’Estat de Seguretat. Tots dos van ser detinguts di marts, tot i que ja feia setmanes que avisaven que l’Estat els volia expulsar. En el cas del reusenc Said Badaoui, se’l denuncia pels seus postulats «radicals a favor del gihadisme» i la seva tasca «adoctrinadora de menors a l’àrea de Tarragona». En dues resolucions, la sala contenciosa rebutja les cautelars perquè en la valoració dels interessos en conflicte considera que han de prevaldre els de caràcter general enfront de les circumstàncies personals dels recurrents.
L’informe de la policia des taca, a més, que l’actuació de Said Badaoui s’ha centrat espe cialment en els col·lectius més vulnerables, «prestant especial
atenció als menors, en concret als no acompanyats, principal ment d’origen marroquí, adoc trinant-los en el salafisme més radical aprofitant-se de la seva si tuació de vulnerabilitat». També apunta que té «vinculacions amb
individus radicals relacionats amb el terrorisme» i ha portat a terme pràctiques «de foment del victimisme i l’occidentalofòbia».
La resolució que rebutja sus pendre l’expulsió de Said Ba daoui subratlla que l’origen de
l’ordre de detenció és una de núncia de la Comissaria General d’Informació que revela el «radi calisme ideològic» del recurrent, amb «adoctrinament en la seva comunitat i difusió de postulats radicals progihadistes, sent un dels principals referents a Espa nya del salafisme més ortodox».
Per la seva part, el grup de suport a Badaoui va emetre un comunicat on descriu que la re solució de l’Audiència Nacional anteposa «la paraula infundada de les brigades d’Informació i Es trangeria de Tarragona, sense in tervenció de la Comissaria Gene ral d’Informació, la dels polítics progressistes i a la de les associ acions de defensa dels drets hu mans d’Espanya, coneixedores de les trajectòries dels detinguts des de fa anys». En el comunicat també assenyalen que, a causa de «que el paradigma de la radi calització està servint per legi timar l’agenda antidemocràtica de l’ultradreta, la població mu sulmana i migrant està sent uti litzada com a diana de polítiques racistes i antidemocràtiques».
Diput ació suma Fomentem l
est a lv i energèt ic i
economia circula r a ls municipis.
Definirà les actuacions necessàries per la seva implantació a Cambrils, Salou i Vila-seca
El departament de Territori de la Generalitat ha adjudicat el pro jecte constructiu del primer tram del tramvia del Camp de Tarra gona, entre Cambrils i Vila-seca a l’empresa Ayesa Ingeniería y Arquitectura, amb un termini de redacció de quinze mesos i un pressupost d’1,6 milions d’euros (amb IVA). La inversió prevista per a la implantació del tramvia entre Cambrils i Vila-seca, que inclou també un centre de con trol-cotxeres i material mòbil, és d’uns 150 milions.
El projecte definirà les actuaci ons necessàries per a la implan tació d’un sistema de tramvia, de 14,60 quilòmetres de longitud entre els tres municipis a partir dels estudis informatiu i d’im pacte ambiental aprovats pel De partament. Segons fonts de Ter ritori, amb el tramvia, s’assoleix un «doble objectiu: es recupera un mode de transport públic pel corredor de l’antiga xarxa de rodalies i s’elimina l’efecte bar rera de la infraestructura fora de servei mitjançant la integració urbana de la solució tramviària».
Segons el conseller de Territori, Juli Fernàndez, «el nou tramvia de Tarragona és un clar exem ple d’una de les línies troncals d’aquest Departament, que serà el foment del transport públic ferroviari».
Per al tramvia del Camp de Tarragona, s’ha optat per un tra çat independent de la xarxa fer
La inversió prevista per a la implantació d’aquest nou mitjà de transport és de 150 milions d’euros
roviària d’Adif en servei, com ha avalat també la Declaració d’Im pacte Ambiental, fet que permet adoptar l’ample estàndard eu ropeu i ofereix més possibilitats a Ferrocarrils a l’hora d’adquirir el material mòbil i gestionar el servei. Durant la redacció del projecte constructiu, s’analitzarà el sistema de captació d’energia,
Els Mossos investiguen l’apari ció del cadàver d’un home ahir al matí a la mitjana de l’auto pista AP-7 a l’altura de l’Aldea. Diversos conductors van avi sar els serveis d’emergències, quan faltaven quatre minuts per dos quarts de nou del matí, de la presència d’un cos al punt quilomètric 318,8, a l’altura del final del carril d’acceleració en sentit nord de l’autopista. Els primers indicis apunten que la víctima, de la qual encara es
desconeix la identitat, presen tava diverses fractures òssies compatibles amb una mort per atropellament. Segons ha expli cat el Servei Català de Trànsit, els investigadors tracten el cas, de moment, com un accident de trànsit si bé serà l’autòpsia la que haurà de determinar les causes de la mort. La troballa del cos i les tasques d’aixeca ment del cadàver van obligar a tallar la circulació d’un carril de l’AP-7 en sentit nord.
sobretot després que els ajun taments s’hagin decantat per prescindir de les catenàries. En paral·lel, s’està redactant l’estudi informatiu de la resta de la xarxa tramviària, que inclou la conne xió entre Reus i Tarragona i els ramals de penetracions urbanes, així com la connexió entre Vilaseca i Tarragona.
Segons de Generalitat, el 90% de la mobilitat al Camp de Tarra gona és interna i la quota modal global del transport públic és del 18% en l’àmbit central. L’objec tiu de la nova xarxa és fer créixer
La Joves té en cartera el 5d9f i la Vella, el 4d9fp
La diada de Santa Úrsula no és una diada més ni una diada qualsevol. És la gran diada per als Xiquets de Valls. El dia del gran duel entre la Vella i la Joves, que representa la culminació de la temporada i el màxim expo nent de la rivalitat castellera. És d’aquelles jornades on serveix poc tot el que has fet durant la temporada, perquè tant si ha anat molt bé, com si no, la sen sació és que les forces s’igualen amb les dues colles ensenyant el millor del seu repertori.
la quota modal del transport pú blic fins al 25% mitjançant l’es tabliment de serveis ràpids per a la mobilitat interurbana, acces sibles als centres i als barris de les ciutats i connectors dels pols estratègics d’activitat d’aquest àmbit, per a la mobilitat tant de residents com de visitants. La de manda estimada és de 9 milions de viatges anuals, un cop estigui plenament en servei la xarxa i tenint en compte els desenvolu paments previstos i l’aplicació de mesures de promoció del trans port públic i la mobilitat activa.
El Ple del Consell Comarcal ha aprovat la segona pròrroga del conveni de recollida de residus comarcal que executa l’empre sa comarcal EcoBP SL. D’aques ta manera, es dona continuïtat al servei de recollida de residus mentre s’acaba de redactar els plecs del projecte i es lici ta el nou servei de recollida.
Mentrestant, amb l’aprovació d’aquesta pròrroga es manté el servei de recollida, que finalit zarà en el termini mínim indis pensable en el que el Consell i els diversos ajuntaments recep tors del servei tinguin aprovat el nou sistema de recollida que
ha de substituir el que ofereix la societat comarcal. En qualsevol cas però, aquesta segona pròr roga no pot anar més enllà del 31 de desembre del 2023, data límit del mateix, i en que es dis soldrà la Societat Comarca. El Consell Comarcal deixa la porta oberta ha desvincular-se’n en qualsevol moment, en el cas que algun ajuntament receptor del servei tingui aprovat el nou sistema que ha de substituir el que oferia la societat comarcal abans del termini de finalit zació del conveni únic pactat, sense necessitat de fer-se càr rer de la pròrroga fins el 31 de desembre del 2023.
Aquest 2022, si algú hagués d’apostar podria pensar que la Joves arriba en un millor estat anímic després de la segona posició al Concurs de Castells, però seria un error pensar que la Vella no lluitarà per ser la mi llor i més tenint en compte que serà l’última gran actuació del seu cap de colla, Albert Mar tínez. Cadascuna d’elles té els seus estímuls i després de viure una Santa Úrsula de transició, torna l’essència de la plaça del Blat i dels castells a la capital de l’Alt Camp. Qui vulgui enten dre com es viu la rivalitat entre les dues colles, no es pot per dre l’actuació. Fins uns minuts abans de la diada no se sabrà qui obre l’actuació, un factor que no és menor, ja que la que comença marca el ritme. Les dues colles tenen bastant clars els objectius a falta dels detalls dels últims assajos però si surts primer, pots jugar amb la teva moral i posar pressió a l’altra colla. La Colla Joves Xiquets de Valls té com a gran objec tiu descarregar els castells que els han quedat pendents d ela temporada: 2 de 8 sense folre i 5 de 9 amb folre. Aquest últim el van estrenar a Sant Fèlix i el van repetir al Concurs, però
els falta descarregar-lo, un èxit que no aconsegueixen des del Concurs de l’any 2016. El 2 de 8 sense folre és una altra història perquè les darreres temporades pre pandèmia s’havia convertit en el seu castell bandera. En guany el van ensenyar per la Di ada i també al Concurs i ara els toca descarregar-lo, com han fet reiteradament a l’assaig. La lògica diu que el tercer castell seria el 4 de 9 sense folre que van descarregar a Tarragona de forma brillant, però la Joves també treballa un quart castell, el 3 de 9 sense folre. Si entra en el programa un dels tres an teriors no hi aniria. Difícil fer pronòstics en una diada com la de Santa Úrsula, on hi ha molts condicionants per decidir quin castell va a cada ronda. La Co lla Vella dels Xiquets de Valls tindria el programa més tancat perquè ha treballat tres castells intensament les darreres set manes: 2 de 8 sense folre, 4 de 9 amb folre i pilar i 3 de 9 sense folre. El primer el van descarre gar a la diada de Santa Tecla-el Primer Diumenge a Tarragona i a l’assaig també l’han com pletat amb certa facilitat. El castell amb pilar, que en la pre pandèmia era habitual en el seu repertori, els va quedar en intent també a Tarragona i vo len que els serveixi per ampliar la gamma de la temporada. El 3 de 9 sense folre, és aquella car ta que pot servir per marcar les diferències. Ja fa uns dies van descartar la possibilitat de por tar el 3 de 10 amb folre i mani lles com si havien treballat per al Concurs per centrar-se en aquest castell sense folre que van carregar per primera vega da per Santa Úrsula 2019. Tot plegat aniria rematat pel pilar de 8 amb folre i manilles.
Muchas felicidades para la princesa de la casa, por sus 5 añitos. Te queremos muchí simo, un besito enorme de tu familia que te adora.
L’Ajuntament d’Altafulla ha redissenyat el servei per a la mi llora de la recuperació dels resi dus i la recollida selectiva, una iniciativa que es duu a terme a la vila des de fa anys. Veient que la major part de la brossa estava barrejada, fet que supo sava una important despesa per l’elevat cost de gestió, des de la regidoria de Medi Ambient s’ha apostat per millorar el servei. A partir d’ara, el calendari de re collida es mantindrà de dilluns a dissabte però amb una recolli da diària de dues fraccions, que prioritza la recollida de matèria orgànica –cada dia– i la d’en
TORREDEMBARRAvasos –tres dies–. D’aquesta manera es donarà preferència als residus més abundants en pes i els més voluminosos. El nou servei s’ampliarà al carrer de Dalt, des de la cruïlla amb el carrer de l’Hostal, al corredor de l’Espinac, carrer de l’Hostal, camí de l’Oliverot (Bond Beach) i el carrer del Comunidó com près entre el camí de l’Oliverot i el passatge de la Barceloneta. Per tal de facilitar la recollida, l’Ajuntament lliurarà a tots els habitatges un cubell per recollir la matèria orgànica i un cubell de 40 litres per dipositar les al tres fraccions adequadament segons el calendari de recollida.
Ajuntament i Generalitat s’havien de reunir ahir a la tarda, però la trobada es va desconvocar
Prop d’un centenar de veïns con traris a la instal·lació del Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) es van concentrar, ahir a la tarda, davant de l’Ajuntament coincidint amb una reunió que el consistori havia de mantenir amb el Departament de Drets So cials de la Generalitat i l’empresa gestora INTRES. Però, finalment, aquesta trobada es va desconvo car. No obstant, els veïns van vo ler mantenir en peu la convoca tòria, segons va explicar a Diari Més, Raymi Morales, veïna dels
L’assemblea de persones afiliades de Junts per Torredem barra, ha proposat Xavier Suárez, actual regidor i portaveu a l’Ajuntament, com a candidat a l’alcaldia del municipi per a les pròximes eleccions municipals de 2023. El suport a la can didatura de Suárez, es va refermar en una reunió celebrada el darrer mes, i va ser unànime per part de tots els membres. Suárez, de 31 anys, és regidor a l’oposició de l’Ajuntament de Torredembarra des del mes de febrer passat.
CAMBRILS
Les primeres olives de la tem porada han entrat aquesta set mana al molí de la Cooperativa Agrícola de Cambrils i ja està tot a punt per presentar en societat el primer oli de la temporada, que del 28 d’octubre al 6 de novembre es podrà degustar com a aperitiu a 25 restaurants del municipi. L’alcalde de Cam brils, Oliver Klein; el regidor de Promoció Econòmica, Juan Carlos Romera, i el president de la Cooperativa Agrícola, Pau
Serra, van presentar ahir les novenes Jornades Gastronòmi ques de l’Oli Nou d’Oliva Verge Extra de Cambrils per posar en valor la qualitat d’aquest pro ducte estrella de la dieta medi terrània reconegut a nivell in ternacional. També es va donar a conèixer les noves postres de les jornades: un gelat de vainilla amb oli d’oliva verge extra ma cerat amb roses, que oferiran la majoria dels restaurants parti cipant. Redacció
Pallaresos. Morales va explicar que l’alcalde del municipi, Jordi Sans, va rebre als convocants de la concentració per fer-los arribar la posició del consistori però no van poder afegir cap de tall més, «perquè no s’havien res més». Amb tot, des de l’Ajunta ment sostenen que atorgaran la llicència d’obres i d’obertura si la companyia compleix amb la llei, ja que si no ho fan, incomplirien la normativa.
D’altra banda, els grups muni cipals d’Esquerra Republicana, En Comú Podem, Junts per Ca
Es farà del 29 al 31 d’octubre, de 17 a 24 hores
L’Ajuntament de Salou, a través de les regidories de Dinamit zació Econòmica, Serveis Cul turals, Infància i Joventut, va presentar ahir la programació per celebrar la nit més terrorí fica de l’any, Halloween. Aquest any, la campanya portarà el títol de Salouween i oferirà música, restauració, shows i animació, i zona infantil al passeig Jau me I, del 29 al 31 d’octubre, en horari de les 17 a les 24 hores. Durant el festival, actors de les escoles Moon Espai Creatiu i Ahura Teatre es convertiran en els personatges més terrorífics i actuaran durant el transcurs
de la festa, interactuant amb el públic assistent. L’alcalde Pere Granados va manifestar que «la celebració del Halloween farà de motor tractor, per tal que molts visitants vinguin al nos tre municipi i donin vida, en un moment en què és el final de la temporada d’estiu i l’inici de la temporada de tardor». A més, amb l’Associació Shopping Sa lou Comerciants i Empresaris, es farà de nou l’exitosa campa nya comercial Truc o tracte, als comerços, per als més petits. A partir del pròxim dimarts, els 64 establiments adherits repar tiran unes bosses reutilitzables per aquesta ocasió.
talunya i Pirates dels Pallaresos va fer públic un comunicat con junt a través de les xarxes socials on mostraven la seva posició en relació a la instal·lació al CRAE. «Volem expressar el nostre ma lestar envers la manera que ha tingut l’Ajuntament de gestionar la informació sobre la instal·lació del CRAE al poble», manifestava.
I afegien: «Nosaltres, no exlo em, marginem ni fomentem cap apartheid social amb els més fe bles de la societat. Creiem que és del tot necessari sumar i aportar solidaritat».
Les quatre formacions políti ques signants d’aquest manifest expressen que el poble pot apor tar a aquests joves el mateix que ofereix a aquells que hi residei xen com ara «instal·lacions edu catives, esportives i d’oci, amb un gran teixit social format per diverses associacions, entitats i comerços implicats en les tra dicions del poble». El manifest deixa constància que «el més im portant és vetllar per la qualitat d’aquest servei i dotar-lo de tot el necessari per al benestar dels nens i els joves».
L’objectiu és millorar la recollida selectivaJunts proposa Xavier Suárez com a alcaldable CEDIDA
El RallyRACC Catalunya-Costa Daurada dona el tret de sortida avui amb la primera gran etapa de quatre trams, però l’acció va començar ahir amb l’última posada a punt dels pilots, el Shakedown. Sébastien Ogier va ser el gran dominador d’una jornada passada per aigua.
Encara que els temps mar cats no tenen importància ja que només es tractava d’un assaig, és destacable citar que els francesos actuals Campions del Món, Sébastien Ogier-Ben jamin Veillas amb el Toyota GR Yaris Rally1 Hybrid, van ser els més ràpids en el tram de 4,21 quilòmetres al Coll de la Tei xeta. Els francesos van aturar el crono a 2’40,1”, la qual cosa indica la bona posada a punt amb què afrontaran aquesta penúltima prova del mundial tant ells com a Toyota, que vol guanyar el Mundial de fabri cants.
Tot i els bon resultat, Oiger no es vol confiar i va destacar que «demà no serà fàcil per a nosaltres. Tots els trams nous tenen molts llocs per a retallar, així que podria ser complicat després que hagin passat al guns cotxes. No tenim res a perdre aquest cap de setmana, així que hem d’intentar-ho». Després d’Ogier-Veillas van finalitzar la parella Takamoto Katsuta-Aaron Johnston amb el Toyota GR Yaris Rally1 Hy brid, amb una marca de 2’41,1”, i Pierre-Louis Loubet-Vincent Landais amb el Ford Puma Hy brid Rally1, amb un temps de 2’41”3 van completar el podi
el RallyRACC Catalunya-Costa Daurada.
del Shakedown i va evitar que Toyota aconseguís situar a tres dels seus vehicles entre els tres primers classificats. En quarta posició van acabar els actuals campions del món, els finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen amb el Toyo ta GR Yaris Rally1 Hybrid, que han aconseguit una marca de 2’41,5”.
Molt més lluny de les prime res posicions van quedar la res ta de pilots favorits a guanyar
No va ser el millor dels dies per als Hyundai. Ott Tänak, actual segon classificat del Mundial, es va quedar a més de dotze segons de diferència per sobre del primer classificat. En els seus tres intents sobre l’asfalt del Coll de la Teixeta, va assolir una millor marca de 2’52,9”.
D’altra banda, Dani Sordo va quedar encara mes enrere aturant el crono als 2’53,2”. Fi nalment, el campió de les dues anteriors edicions celebrades a Salou, Thierry Neuville, va quedar encara més enrere amb un temps de 2’53,3”.
Després de l’última jornada de proves amb el Shakedown, els pilots es van traslladar ahir a la tarda al passeig Jaume I de Salou per a la cerimònia inaugural del 57è RallyRACC Catalunya-Costa Daurada. Tots els vehicles es van estacionar al passeig de Salou
sota l’atenta mirada de tots els aficionats que es van aturar per veure de prop a les bèsties que a partir d’avui comencen a recór rer els trams pel Camp de Tarra gona. Una hora abans de la ce rimònia, els pilots i copilots van aprofitar per signar autògrafs i, posteriorment, van passar amb
els seus vehicles pel podi on va tenir lloc el tradicional «bateig» amb la senyera i la bandera d’Es panya. Els salouencs van poder viure el petit espectacle de ben a prop, però no serà l’últim. Demà, els vehicles tornaran a passar pel municipi en un tram cronome trat.
factor que més va desta
durant tot el primer dia del Shakedown
la plu
Durant tot el matí d’ahir,
precipitacions no es van aturar i això va significar que els equips haguessin de fer les seves apostes sobre quins pneumàtics fer servir. L’únic equip que va decidir en utilitzar el compost tou de Pirelli va ser Toyota i, precisament, els seus ve hicles van ser els que més es van adaptar a la pluja. D’altra banda, els pilots de Hyundai com Dani Sordo van decidir reservar aquests pneumàtics per a les etapes oficials. Per aquest motiu, van quedar per sota dels re sultats que van aconseguir pilots de la categoria inferi or WRC2. Redacció
L’esdeveniment serà demà a partir de les 11 h.
La Cursa Adaptada i Inclusiva torna a Tarragona en la seva segona edició. L’esdeveniment tindrà lloc demà a partir de les 11 hores al Parc Francolí. Elena
Rodríguez, cap de comunicació de la Fundació Onada, va des tacar que «l’objectiu principal és fomentar l’esport adaptat i sensibilitzar la ciutadania de Tarragona sobre les dificultats i la capacitat de superació de les persones amb discapacitat i la necessitat d’empatia social per no excloure cap persona de les activitats socials habituals, com ara l’esport». L’esdeveniment es
desenvoluparà en un recorregut en línia recta amb distàncies adaptades de 20, 40 i 60 metres i un recorregut no adaptat d’un km al voltant del parc. No hi ha temps màxim per acabar el re corregut i en qualsevol moment es podrà abandonar la cursa si així es desitja. La cursa és no competitiva i només hi podran participar persones inscrites prèviament. L’esdeveniment ha estat organitzat per la Fundació Onada juntament amb el Con sell Esportiu del Tarragonès, el Club Gimnàstic de Tarragona i l’Ajuntament a través de Tarra gona Esports.
FUTBOLEl duel del Nàstic de demà no és un partit qualsevol. L’enfrontament contra el Numan cia és la primera prova que haurà de superar Raül Agné per mantenir-se com a en trenador del club Gimnàstic.
La setmana no ha estat gens fàcil per a l’entorn grana. L’equip s’ha preparat durant la setmana amb la màxima confiança i es forç, però també amb el neguit de saber que un resultat que no sigui una victòria significaria canvis a la banqueta. Els juga dors han refermat el seu suport a l’entrenador, i demà hauran de guanyar a l’únic equip del grup 2 de Primera Federació invicte a domicili. De fet, els sorians no han perdut en els últims cinc partits.
L’equip entrenat per Diego Martínez destaca principalment en el seu aspecte defensiu. Els sorians són l’equip menys golejat del grup amb només tres dianes. El Nàstic ho va ser la darrera temporada, però enguany li han marcat quatre vegades més que al Numancia. Els de Diego Martí nez tenen jugadors de gran alça da en defensa com Gorka Pérez, Matej Simic i Fernando Román. Els tres centrals estan en rotació sense que l’equip perdi solidesa. De fet, Martínez ha passat de ju gar l’habitual 4-2-3-1 al 5-3-2 per
acumular més fiabilitat des del darrere.
La creu del Numancia és l’apartat golejador. Els sorians només han marcat 5 gols aques ta temporada i, un d’aquests, se’l va fer un jugador rival en pròpia porta. Els seus davanters de re ferència, Mario Barco i Rubén Mesa, encara no s’han estrenat amb la samarreta vermella, ni tan sols a pretemporada. Els sorians troben a faltar a Lupu. El davanter del Nàstic va jugar mitja temporada amb ells i va ser
el principal protagonista en l’as cens de l’equip marcant 9 dianes. Aquesta falta de gol és el que im pedeix que els sorians accedei xin al play-off. A domicili sumen tres empats a zero i una victòria contra l’Amorebieta aixecant un 1-0 en contra.
Agné només comptarà amb la baixa de Quintanilla a la defensa mentre que recupera a Nil al la teral esquerre. Demà només val guanyar. Una nova derrota o un empat significarà un canvi de ci cle a la banqueta grana.
Les noies del Reus Ganxets buscaran aquest cap de setmana un bitllet per a la següent fase de l’Europe Cup. El Ganxets és l’amfi trió del grup B del torneig europeu, així que les reusenques com petiran a casa contra el LZ Linz Froschberg austríac i el SH-ITB Budaörsi Sport Club d’Hongria per passar de ronda. Redacció
L’hoquei patins torna a reacti var-se després de dues setma nes des de l’últim partit de l’OK Lliga. La màxima competició nacional va aturar-se a la sisena jornada per la celebració dels World Skate Games, el Mundial de seleccions d’hoquei patins que se celebrarà del 24 d’octu bre al 14 de novembre a Argenti na. Aprofitant aquesta absència d’hoquei durant més d’un mes, la Federació Catalana d’Hoquei va aprofitar per disputar la Lliga Catalana 2022. A la competi ció hi participen un total de 12 equips enquadrats en 4 grups diferents, entre aquests el Reus
Deportiu i el CP Calafell. Tant els roig-i-negres com els verdi-blancs agraeixen que es re prenguin les competicions per què, tot i que es mantenen els entrenaments, la falta de tensió competitiva passa factura a tots els equips de cara a la represa de l’OK Lliga el 19 de novembre. El Reus Deportiu tindrà el seu pri mer partit demà a la pista del CH Girona, però ho farà amb baixes importants. Sergi Aragonès va ser convocat per la selecció espanyola, Checco Compagno també jugarà als World Skate Games amb la selecció italiana i Diego Rojas ho farà representant Xile. Pel que fa al CP Calafell,
Ferran López podrà comptar amb gran part de la plantilla i so bretot amb la seva estrella Martí Casas, que no va anar conovat amb Espanya. Els calafellencs jugaran el seu primer partit avui contra el Club Patí Vilafranca. Després d’aquesta primera jor nada de fase de grups, els equips
tarragonins clouran amb un últim partit el 4 d novembre. L’absència més rellevant de la Lliga Catalana és la retirada del FC Barcelona. Els blaugrana van decidir no participar en la com petició catalana perquè gran part del seu equip està convocat amb les seves eleccions.
Si el tècnic grana vol superar l’ultimàtum, el Nàstic haurà de vèncer l’equip menys golejat de la lligaLa defensa del Numancia destaca per la seva alçada amb jugadors com Gorka Pérez i Matej Simic. NUMANCIA
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar ahir des de Brussel·les que ha assolit un acord amb el president de la República Francesa, Emmanu el Macron, i el primer ministre de Portugal, Antonio Costa, per «substituir el projecte del Midcat per un de nou que s’anomenarà corredor d’energia verda entre la Península i França». Segons va explicar Sánchez, es crearà una canonada submarina d’hidro gen verd que unirà Barcelona i Marsella per connectar Espanya i Portugal al mercat energètic europeu. Mentre duri la transició energètica, va apuntar el mateix president espanyol, aquesta ca nonada podrà transportar gas. El president de l’Executiu es panyol ha fet aquestes manifes tacions abans de participar en el Consell Europeu i després de la reunió d’una hora que va man tenir amb el primer ministre de Portugal, Antonio Costa, i el pre sident de la República Francesa, Emmanuel Macron, inicialment pensada per intentar convèncer
Macron de les virtuts del Midcat.
Aquest anunci arriba «des prés de molts mesos de feina intensa entre els tres governs» i que permetrà, va dir, «accelerar el procés d’interconnexió» entre
Els pressupostos espanyols in clouran un increment de les prestacions per a desocupats. En primer lloc, reparen la reta llada del 2012, que va reduir la prestació contributiva del 60% al 50% de la base reguladora, un increment de 100 euros a l’ajut que arribarà als mil euros. De la mateixa manera, el sub sidi per a parats pujarà fins als 480 euros. Segons ha anunciat el secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez Rey, l’increment
de les prestacions beneficiarà dos milions de treballadors. El Ministeri de Treball també ha augmentat l’indicador públic de renda IPREM, referència per demanar ajuts, a 600 euros mensuals (+11%). En els pres supostos, les polítiques actives d’ocupació arribaran a la xifra més alta de la història amb més de 8.000 milions d’euros. El Servei Públic d’Ocupació Esta tal (SEPE) no rebrà aportacions de l’Estat. ACN
la Península i Europa. L’acord, segons Sánchez, és una «molt bona notícia» que es concretarà els dies 8 i 9 de desembre abans de la cimera Euromed d’Alacant. Precisament, els tres mandataris
es tornaran a reunir a Alacant el divendres 9 per definir tres qües tions fonamentals del projecte: «Els terminis per a la inversió, el repartiment de costos i el volum de recursos econòmics que cal drà implicar-hi».
Segons el president del govern espanyol, el nou projecte com pleix les tres premisses que s’ha vien fixat els actors com ara que «les interconnexions havien de ser coherents amb l’aposta per la transició ecològica; que la penín sula Ibèrica pogués donar res posta a la demanda de solidaritat en la provisió alternativa de gas, i que les interconnexions fossin duals», és a dir, «que no només fossin per fonts d’energia com l’hidrogen, el gas i renovables, sinó que s’impulsés les intercon nexions elèctriques».
Per la seva part, la vicepre sidenta tercera del govern es panyol i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va in formar de l’acord polític entre Espanya, França i Portugal al president de la Generalitat, Pere Aragonès.
El Departament d’Educació va presentar ahir als directors de centres la proposta de recoma nacions per aplicar la reducció d’una hora lectiva setmanal al professorat. La reducció es durà a terme a partir de l’1 de gener, i s’incorporaran 3.566 nous docents per cobrir les hores de reducció. La intenció és fer-ho amb la màxima «flexibilitat» possible, intentant no subs tituir els tutors ni els mestres especialistes, i fins i tot supe
rant el límit del 10% de docents amb mitja jornada en un mateix centre. D’aquesta manera es vol tenir el menor impacte pedagò gic possible. La directora gene ral de Professorat i Personal de Centres Públics, Dolors Collell, a més, va dir que la resta de negociacions amb els sindicats van al ritme previst. Finalment, Educació destinarà 175 milions a la contractació de docents, 2.000 professors de secundària i prop de 1.500 de primària. ACN
La primera ministra britàni ca, Liz Truss, va anunciar ahir, només sis setmanes després de ser nomenada, la seva dimissió com a líder del Partit Conserva dor. Truss deixarà la prefectura del Govern quan s’esculli el seu successor en una elecció inter na la setmana vinent. «Reconec que, atesa la situació, no puc complir el mandat per al qual vaig ser triada pel Partit Conser vador. He parlat amb sa majes tat el rei per dir-li que renuncio com a líder del Partit Conserva dor», va dir en un breu missatge a les portes de la seva residència al 10 de Downing Street. Truss va obrir la seva declaració amb una referència al «moment de gran inestabilitat econòmica i internacional» en què va arri bar al càrrec, que va assumir el 6 de setembre passat després de vèncer les primàries del seu partit. «Hem plantejat una visió per a economia de baixa fisca litat i alt creixement que apro fitaria les llibertats del Brexit»,
ECONOMIA
va considerar Truss, abans de reconèixer que en l’actual situ ació no podria complir els seus objectius .
Truss va explicar que ahir al matí es va reunir amb el pre sident del Comitè 1922 –que agrupa els diputats tories sense cartera–, Graham Brady, i tots dos van convenir que l’elecció interna per nomenar un succes sor se celebrés en els pròxims dies. Aquest comitè és l’òrgan responsable de presentar una moció de censura contra el lí der del partit si es compta amb almenys un 15% dels diputats.
En les últimes hores, el nom bre de diputats conservadors que demanaven la dimissió s’havia disparat, cosa que feia pràcticament insostenible la continuïtat al capdavant de l’Executiu. Truss es trobava a la corda fluixa des que el 23 de setembre passat, la presentació del seu pla fiscal, amb una baixa baixa d’impostos massiva, ha via sembrat el caos als mercats i despertat la desconfiança.
La Secretaria General d’Infraes tructures disposarà l’any vinent de 98,4 milions d’euros per atendre reduccions de peatges i bonificacions vigents a auto pistes. Així ho va assenyalar el secretari general d’Infraestruc tures i president de la Societat Estatal d’Infraestructures de Transport Terrestre (Seittsa), Francisco Javier Flores, en una compareixença al Congrés. Flores també va assenyalar que Seittsa, que integra des del
2018 les autopistes de peatge trencades, invertirà el 2023 uns 106 milions d’euros en obres per a la seva actualització i po sada a zero, obres d’adaptació de túnels i actuacions de mo dernització dels sistemes de cobrament de peatge. Flores va subratllar que l’increment de l’11% en el pressupost de con servació s’acumula al del 76% del pressupost del 2022 i pretén «mitigar el dèficit acumulat en legislatures passades». EFE
L’autora canadenca presenta l’edició en castellà del llibre ‘Fighting for Democracy: The True Story of Jim Higgins’
Janette Higgins, la filla del soldat alt que va salvar el nen Manuel Álvarez de morir arrossegat per l’aigua i el fang durant el brutal bombardeig de Cobera d’Ebre a finals de juliol de 1938, ha tor nat a les Terres de l’Ebre. Ho ha fet aquesta setmana, assegu ra, per homenatjar el seu pare i reivindicar la memòria de les brigades internacionals, apro fitant la presentació de l’edició en castellà del llibre Fighting for Democracy: The True Story of Jim Higgins. L’autora canadenca, que durant els últims cinc anys ha donat forma i contrastat els manuscrits que va deixar el seu pare sobre la guerra civil espa nyola, ha recorregut alguns dels escenaris on Higgins va viure cruents combats com a integrant de la XV Brigada i, del batalló Mackenzie-Papineau.
«Bàsicament volia estar aquí
per honorar la memòria del meu pare i de la gent d’Espanya», ha declarat Higgins des del Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre de Gandesa, en la presentació d’aquest dimarts de la versió en castellà del llibre del seu pare amb el títol traduït de Jim Hig gins. Luchando por la democra cia. Memorias de un activista
la gent del país. Recorda que va mantenir relacions amb diversos oficials i el seu mateix intèrpret.
Creu que el seu relat particular pot ajudar a conèixer millor els brigadistes i poder explicar «com un soldat d’un altre país viu la guerra i per què hi va venir». Al front va formar part d’una unitat de metralladores i va rebre ins trucció a Albacete. Té dubtes si va arribar a passar per Terol.
Àngels Badia Pagès. Ha mort a 65 anys. El funeral serà avui a les 18 h. al Tanatori.
Jordi Martín Lores. Ha mort a 53 anys. El funeral serà avui a les 17 h. al Tanatori.
Enrique Martí Camps. Ha mort a 84 anys.
Antoni Linyà Muñoz. Ha mort a 84 anys. El funeral serà avui a les 10.30 h. al Tanatori.
Carme Just Robusté. Ha mort a 95 anys. El funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori.
Antonio Tort Ventura. Ha mort a 67 anys. El funeral serà avui a les 18 h. al Tanatori.
Higgins al Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre de Gandesa.De fortes conviccions socialdemòcrates, va arribar a Espanya per combatre el feixisme
canadiense en la guerra civil española (Prensas de la Universi dad de Zaragoza).
De fortes conviccions social demòcrates, Higgins va arribar com a voluntari per combatre el feixisme. L’autora subratlla la proximitat del seu pare amb
El procés ple de «trencaclos ques» per confeccionar el llibre, però, li ha servit també per po der conèixer la pròpia vida del seu pare, aspectes que, assegura, «admira». «No sabíem res del seu passat. Teníem pistes q havia estat a la guerra civil espanyola, de la gran depressió. I li vam dir q ho escrivís», recorda. Era l’any 1977 i la família el va animar a redactar les seves memòries. El que no sabien és que Higgins ha via escrit ja una part molt impor
tant de les seves vivències quatre dècades enrere, l’any 1939, del mateix front i durant la retirada. L’anomenat soldat alt va acabar morint el 1982.
No va ser però, just fa ara cinc anys, el 2017, quan la filla va poder-lo llegir els manuscrits i copsar la seva dimensió de la història. Aleshores, va decidir bolcar-se a ordenar el relat, do cumentar-lo i contrastar-lo per
poder-lo fer públic.
Higgins va recórrer a acadè mics, historiadors i fonts do cumentals que la van ajudar, fins i tot, a descobrir aspectes totalment desconeguts del seu progenitor: fins al punt de saber que havia participat en operaci ons militars secretes. Vaig aca bar sabent que era membre de la intel·ligència», revela l’autora canadenca.
L’equip de govern de Tarragona proposa que el nou POUM que s’està elaborant prevegi el trasllat del Complex Educatiu a la zona de Ponent, entre Campclar i Bonavista. Seria en un espai que ara té ús residencial i que l’executiu local aposta perquè sigui d’equi pament educatiu amb zones verdes i lligat a l’Anella Mediterrà nia. Es tracta només d’una previsió que es pretén recollir a l’avanç del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i l’única forma de fer-ho és canviant d’usos els terrenys amb l’objectiu que aquest espai es pugui oferir a la Generalitat com a alternativa pel canvi d’ubicació de l’antiga Laboral. És una bona proposta, però a la que no li faltaran defensors ni detractors. A hores d’ara, encara costa imaginar la ciutat amb els barris connectats i amb una mobilitat sostenible com la que està dibuixant l’actual govern de la capital amb totes les mesures que ha fet públiques abans de començar el procés participatiu per la redacció del POUM. Davant d’aquest nou complex educatiu passaria el futur tren-tramvia, un projecte a anys vista i pel qual la ciutat haurà d’esperar a la segona fase, ja que començarà amb el tram entre Cambrils, Salou i Vila-seca. Però d’això tracta la política: de saber planificar a llarg termini tot i que els fruits de les decisions d’uns el recullin uns altres.
The Daily Star va encetar fa uns dies una campanya en la qual es debatia si aguantaria més temps Liz Truss com a primera ministra del Regne Unit o un enciam a podrir-se. Fins i tot, van començar una emissió en 24 hores a través de YouTube per mostrar l’enfrontament: a una banda, l’enciam amb rostre i, de l’altra, un retrat de la política. Finalment, ha guanyat l’horta lissa, que ahir a la tarda va fer el discurs triomfal després de la dimissió de Truss.
del Domund, que enguany té el lema següent: «Sereu els meus testimonis», inspirat en les paraules de Jesús ressuscitat als seus deixe bles, tal com trobem en el llibre dels Fets dels Apòstols (1,8). Què té d’estrany que, si he des cobert en Crist el secret contra el meu mal, ho anunciï als qui estimo, mentre ho faci sense imposicions ni ferir els sentiments de ningú?
Benvolgudes i benvolguts, us heu fixat que quan algú agafa una malaltia que té per un cas únic, es troba inesperadament amb una colla de persones que tenen o han tingut el mateix mal? Tothom fa les seves recomana cions: Tal metge em va posar bé, aquest me dicament fou com «posar oli en un llum»..., les aigües de tal indret... I resulta que ningú no creu trepitjar els drets de l’amic en reco manar el remei que l’ha guarit.
El Concili Vaticà II va promulgar el decret sobre llibertat religiosa i el va començar a aplicar al cap d’uns anys. No sempre n’hem fet un ús correcte i fàcilment ens n’hem anat pels extrems. En l’àmbit religiós, ens ha pres una mena de complex i ens sembla que qualsevol «to major» pot atemptar contra els drets d’altri.
Avui és el dia de les Missions, la Jornada
TRIBUNAEl papa Francesc, en el missatge per al Domund d’enguany, ens diu que l’Esperit Sant inspira «homes i dones senzills per a missions extraordinàries». L’Esperit «dona la paraula justa, en el moment precís i en la forma apropiada». I, tot seguit, ret home natge a aquells testimonis que van posar en marxa les diverses Obres Missionals Pontifí cies i a tots els qui viuen el fet que «l’Església és missionera per naturalesa». Com a Esglé sia diocesana, el Domund ens recorda l’obra missionera arreu del món i, especialment, la donació dels vint-i-set missioners i missio neres de la nostra arxidiòcesi que anuncien l’Evangeli en els llocs més insospitats. Però també, el Domund ens recorda que tot bate jat i batejada ha de ser missioner o missionera en el seu propi ambient.
En un article de fa uns anys, que comen
bajo las siglas Ferran Units per Salou (FUPS), y ganando todos los comicios a los que se presentó como líder de ese partido.
tava l’elecció del papa Joan Pau I recentment beatificat, hi vaig trobar la frase següent: «No he sentit mai de cap líder que digués “estimeu els vostres enemics...» i, tanmateix, esdevé una norma excel·lent per a una bona convi vència. Crist ens dona aquest manament fo namentat en el fet que Déu és Pare de tots i vol integrar-nos a la seva família. Anunciar, doncs, el missatge de Crist a una humanitat tarada d’individualisme, de discriminacions racials i d’odis de classe, és faltar-li al res pecte? Si tinc experiència que Crist guareix el meu egoisme i em dona una esperança que no m’ofereix ningú més, és normal que el recomani als qui pateixen la mateixa ma lura. Quan s’ha fet una veritable experiència d’Evangeli hom ja no pot restar encadenat. Es comunica espontàniament, es desitja que els qui estimem també hi participin.
El Domund ens pregunta fins a quin punt Jesús de Natzaret és llum per a nosaltres i, si ho és, per quina mena de complex no hem d’anunciar-lo, tot esdevenint els seus tes timonis? Ell mateix ens hi empeny. Ens diu: «Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a ple na llum» (Mt 10,27).
Ben vostre.
Redacció:
Freixa, Anna González , Anna Robert i Sergi Peralta.
Especials: Anna Ferran.
Tancament: Jordi Ribellas.
Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí.
Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos.
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font.
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
A poco más de medio año para que se cele bren las elecciones municipales vamos vien do como se producen los primeros movimi entos en el tablero político de Salou, y lo que era un secreto a voces se oficializa: Formació Units per Salou (FUPS) y el Partit Socialista de Catalunya (PSC) acuerdan presentar una candidatura unitaria. Sin entrar a cuestionar las estrategias que libremente pueden adop tar los partidos políticos, es evidente que la decisión adoptada arroja dos verdades.
La primera de ellas es que la actual FUPS no tiene nada que ver con aquel partido que fundó Esteve Ferran, el que fuera alcalde de Salou entre 1990 y el 2007. Ferran dejó Con vergència, el que había sido su partido de toda la vida, decepcionado por la posición de la formación nacionalista en el proceso de se gregación, creando una plataforma electoral,
Sin embargo Pere Granados, actual alcalde de Salou, jamás ha tenido el coraje de presen tarse en solitario bajo esas siglas (que perdi eron su naturaleza cuando en el año 2010 eliminó la referencia al fundador del Partido, Esteve Ferran y pasó a denominarse Forma ció Unitat per Salou) a unos comicios locales, sino que siempre lo ha hecho en coalición, bajo el paraguas de CiU y Junts, hasta que ha dado por agotado ese «matrimonio de con veniencia», decidiendo sustituirles por otras siglas en las que cobijarse, las del PSC.
Que cada cual extraiga sus propias con clusiones, yo tengo la mía, y es que nos en contramos ante un camaleón político, que representa a la perfección aquella frase de «el fin justifica los medios», un político ca paz de cambiar de color sin inmutarse, que ha sabido aprovecharse de las siglas de otros partidos para conseguir mantenerse en la al caldía, bajo la matraca de que es el candidato de un partido municipalista, pero que jamás se ha presentado en solitario a unas elec
ciones bajo las siglas del partido al que dice representar.
La segunda verdad es que el PSC busca desesperadamente marcar una chincheta en el mapa de la provincia de Tarragona para poder «presumir» de que ha conseguido la al caldía de Salou (está por ver), y curiosamente coincide con Granados en aquello de «el fin justifica los medios», pues no le ha temblado el pulso en crear una gestora que dirija ese «nuevo destino», sin importarle lo más míni mo las consecuencias de sus actos.
En esta ocasión, al igual que en la anterior, que cada cual extraiga sus propias conclusio nes, la mía es que el PSC dejó de ser alterna tiva real de gobierno en Salou hace mucho ti empo, y hoy prefieren diluirse en coaliciones electorales, perdiendo su identidad propia a costa de esa chincheta en el mapa.
Sé que muchos vecinos de Salou no ven con buenos ojos todo lo que está acontecien do, y a ellos me dirijo para decirles que en Sa lou no todos los partidos pensamos que «el fin justifica los medios». En política no todo vale, y quien así opine nos tiene a su entera disposición.
TRIBUNASovint sentim a parlar del fenomen anome nat el niño però també la niña. Recordem el que són. Per causes absolutament naturals (variacions cícliques en els anticiclons i de pressions del Pacífic) des de fa centenars i fins i tot milers d’anys, cada any, pels volts de Nadal i cap a les costes de Xile i el Perú, es produeix un escalfament de les aigües su perficials de l’oceà. Aquest fenomen fa segles que els pescadors de la zona el coneixen (els
hi disminueix moltíssim la pesca amb l’arri bada d’aigües càlides) i el van batejar amb la paraula Niño en honor al Niño Jesús, ja que és un fenomen recurrent durant Nadal. Tot i que es produeix cada any, normalment n’hi ha un de fort cada 7 o 8 anys aproximada ment i també cada 13 anys aproximadament. Quan s’acaba El Niño, simplement per feno men i nom contrari, arriba La Niña.
El refredament del Pacífic sud s’està acce lerant i, segons els pronòstics aquestes aigües fredes que són La Niña, arribarien al màxim durant els pròxims mesos.
Un estudi, realitzat el 2010, de l’estudiós
del clima valencià Vicent Altava i la corre lació ENSO (que és el fenomen del Niño i la Niña), se’n deriva que les sequeres arriben després dels episodis càlids a les aigües del Pacífic (el Niño) i les pluges i els freds amb el refredament de les aigües (la Niña).
Ara que anem cap a la Niña, els mapes estacionals a diversos mesos comencen a donar condicions de pluges superiors a les habituals al Mediterrani, també el nostre més occidental, mentre que a partir de gener, tin dríem un ambient més hivernal i amb tem peratures, segons els models d’anomalia del Centre Europeu de Predicció i Copernicus, publicat per Meteocat en la línia d’un gener normal és a dir amb el fred que toca.
Com us podeu imaginar, tot plegat són tendències generalistes i poc precises. Per tant, cal anar seguint les evolucions a curt.
AVUI Felicita als que es diuen: Úrsula, Hilarió, Gai i Celina.
21/03 al 20/04
Atenció avui ja que algú estarà pendent de tots els teus plans fu turs. No expliquis les teves coses a ningú i fa el teu treball en solitud.
21/04 al 21/05
Una màxima ac tivitat social et desgastarà física ment. Guarda’t un moment del dia per a posar en or dre els teus senti ments.
22/05 al 21/06
Si penses el tre ballar en conjunt o el començar una nova relació, sigui d’amistat o sen timental, pensat’ho dues vegades. Demana consell.
22/06 al 23/07
Amunt aquest ànim i no deixis que la melancolia d’avui perjudiqui el teu rendiment. Et sentiràs una mica sol a l’hora de les decisions.
INVERNAR EN TORRE VIEJA. 350€. Con factu ras. Pago por adelantado. martinjorg@hotmail.fr
REUS. LOCAL TRASTERGUARDAMOBLES. 75€. Fàcil aparcament. Tel. 666.140.989
TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879
TAROT DE MARIA. Coach emocional, desbloqueo fami liar. Tel: 633.670.797
24/07 al 23/08
Estaràs amb per sones afins a tu i això t’estimularà molt en el teu tre ball. Possibilitats de realitzar un vi atge meravellós en poc temps.
VERGE
24/08 al 23/09
Empra l’energia que tens i et sobra en una cosa cons tructiva, en cas contrari destrui ràs coses de molt de valor. L’atzar et beneficiarà.
BALANÇA
24/09 al 23/10
Sentiràs la ne cessitat d’avançar i crear coses no ves en companyia dels teus. Si cen tralitzes un objec tiu obtindràs bons resultats.
ESCORPÍ
24/10 al 22/11
Acudiran a tu persones que feia temps no veies o que no coneixes de res. Analitza tot el que et pro posin aguditza els sentits.
ALQUILO PARQUING. Avgda. Catalunya, 31. Tel: 639.966.559
CARPINTERO, EBANISTA Tel. 623.387.479
ELECTRICIDAD, FONTA NERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.
PINTOR PROFESIONAL. Ba rato. Tel. 667.471.534
SAGITARI
23/11 al 21/12
Els teus nervis i precipitació po dran portar-te a prendre decisi ons poc rendibles i a enfrontaments amb la família.
Vigila la dieta.
TARRAGONA:
CAPRICORN
22/12 al 20/01
La teva capacitat financera jun tament amb un nombre impor tant de nous con tactes interes sants per al teu treball.
AQUARI
21/01 al 19/02
Sorgiran viatges per motius de tre ball en els quals trobaràs bones propostes per a continuar avan çant en el camp professional
PEIXOS
20/02 al 20/03
Podran ficar-se en els teus plans persones que no són del teu grat. T’has de mantenir ferm en les teves idees i arribaràs a tot.
Font-Quer Pellicer, Maria. Avinguda Roma, 7–Carrer Enric d’Ossó, 4. Telèfon 977 220 603.
Magre Sánchez, Maria Zara. Rambla de Ponent, 10. Telèfon 977 874 069.
REUS: Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Font-Quer Pellicer, Raul. General Moragues, 107. Telèfon 977 313 046.
SALOU: Coret Herrera, Rosa i Miquel Enric. Sínies, 3. Telèfon 977 380 788.
Escobar Poblet, Francesc. Requet de Fèlix, 54. Telèfon 977 391 672.
CAMBRILS:
Gómez Sánchez, Sonia. País Basc, 18 baixos. Telèfon 977 369 912.
VALLS:
Granell Vivo, José Carlos. Santa Joaquina de Vedruna, 4. Telèfon 977 092 435.
EL VENDRELL: Mestres Català, Mª Carme. Prat de la Riba, 2. Telèfon 977 666 084.
PINTOR PROFESIONAL. Tel. 642.094.115
FACHADAS Y REFOR MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
MASAJISTA TERAPEÚTICA Dis creción. Tel: 671.715.779
CHICO PARA CHICO. MASAJE erótico. Tel: 613.361.001
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales, prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel. 692.780.087
MASAJES ERÓTICOS 24H. Madurita - Jovencita. Tarrago na Ciudad. Tel. 877.930.167 / 625.015.716
SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696
TARRAGONA. MARÍA. Madu rita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215
AMIGAS PECHUGONAS ARDIENTES. 20€. Reus. Tel. 658.065.024
MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228
CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12
CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062
RUSA. DISCRECIÓN. Reus. Tel. 604.390.445
VIUDA ESPAÑOLA 44a, ar diente Tel. 612.594.049 Reus.
ANA. ¡MADURITA PERFECTA! Tarragona. Tel: 602.033.898
CARMEN. DISCRECIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131
REUS CASA SUSANA. españo las. 25€. Tel: 977.32.15.68
RELAX SEGUR-TORREDEM BARRA. Particular, discre to. Horas concertades. Tel. 613.562.265
DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874
SEGUR. MEL JOVENCITA. Delgadita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696
ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866
TARRAGONA. MADURITA re lax, completo. Tel. 603.128.803
SINDY MORENITA, maduri ta, complaciente. Reus. Tel. 688.238.113
REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511
TERE MADURITA, relleni ta. Todo de todo. Reus. Tel. 602.807.631
REUS TRAVESTI. Joven, guapa, cariñosa, complacien te, potente, besucona. Tel. 624.392.077 -CITAS-
PISO RELAX REUS necesi ta señoritas de 40-50a. Tel. 645.469.898
REUS. 30€. Española madura 58a. Tel: 643.646.997
RAL. Sexo sin. Masajes. Jugue tes eróticos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024
MARINA BARBY TRANS. Reus Tel. 666.030.929
CALAFELL. YENNY. Joven cita picantona. Transgéne ro. Encantadora. Servicios completos. Discreción. Tel: 693.430.618
MADURITA PECHUGONA. Reina del griego. Tarragona. Tel: 643.136.495
REUS. TRAVESTI MASAJISTA JOVENCITA. Supernovedad!!! Completísima. Tel: 631.761.800
MADURITA. Griego, francés, viciosa. Tel. 631.826.173
SILVIA JOVENCITA. Cariñosa, viciosa, cachonda, besucona. Complaciente. Todos los Servi cios. 669.744.163
ANITA, SALIDAS ESCORT. ALTO standing, noches estre llas. 24 horas. Tel. 624.124.250
Alguna cosa es mou al voltant del riu Gaià. Ja fa un temps que l’as sociació Santa Teca té la mira da posada en aquesta conca, amb la voluntat de convertir-la en columna vertebral d’un pro grama d’activitats gastronòmi ques i culturals amb el segell local i d’avantguarda. La més immediata es farà aquest ma teix dissabte, 22 d’octubre, a Montferri. Aquest poble de l’Alt Camp acollirà la primera edició de Fermenta!, la primera fira que es farà a les comarques de Tarragona relacionada amb els aliments fermentats.
«Fermenta! neix de la ne cessitat d’omplir un espai de cultura gastronòmica relacio nada amb els probiòtics, cada cop més presents en les nostres vides, en un municipi on ja hi conviuen empreses dedicades als fermentats i al voltant del riu Gaià», explica Susanna Fernàn dez, una de les impulsores de la fira i membre de Santa Teca.
La fira es planteja com un gran aparador a l’aire lliure dels productes fermentats així com dels obradors, fàbriques i cellers que elaboren productes aprofi tant aquest procés. La fermen tació, expliquen els impulsors de la fira, és el procés químic pel qual alguns bacteris o llevats utilitzen nutrients d’un aliment per obtenir energia i transfor
mar aquest aliment en un altre de característiques i propietats diferents i que acostumen a ser beneficioses per la salut. Tot plegat es podrà veure, degustar, comprar i, fins i tot, elaborar du rant tot el dia a Montferri.
Així, des del matí, hi haurà parades amb les elaboracions i productes de la cerveseria Les Clandestines, la mel i l’hidromel d’Entre Flors, les diferents ela boracions de la fermentació de la poma de Serps sidra, els for matges de la Segalla i de Clua,
els vins dels cellers Tuets i Un Sol Cel, els caves del celler Vi ves Ambròs, la xocolata de Xo caynouse, els productes d’Her bivore i The ferment project, i la kombutxa de Kombucha La Valiente. També hi haurà tallers, com el taller familiar Aprendre a fer pizza amb farines tradici onals i massa mare (11 hores) o el taller per aprendre a fer kom butxa amb Kombucha la Valien te (13 hores). A la tarda, hi haurà dos xous culinaris per veure com fer xucrut i nukasuke. La gastronomia hi serà present amb el restaurant el Llèpol de
Vila-rodona, Fumats Dalma de Vilanova, la DrinkTruck de La Cantina Solar i la taverna El Cortijo de Tarragona.
Tot plegat, combinat amb di verses actuacions musicals: Car lota Flâneur, que presentarà el seu nou LP Uncertainty, el duet de Manlleu L’Hereu Escampa, Aquafonia, que fan música amb ampolles, i Ferran Palau, que oferirà un concert acústic a l’in terior del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat.
Totes les activitats progra mades són gratuïtes menys els tallers que, a més, tenen places limitades. El programa complet de Fermenta! es pot consultar a la pàgina web de l’Associació Santa Teca (www.santateca. cat).
El cel estarà molt ennuvolat o cobert en general de ma tinada. Al llarg del matí la nuvolositat tendirà a minvar i quedarà el cel mig ennuvolat per núvols alts i mitjans, amb nuvolositat més abundant al terç oest del país. Malgrat tot, al Pirineu i Prepirineu occidental el cel es mantindrà molt ennuvolat, localment cobert.
Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.
S’espera precipitació feble o localment moderada al Pi rineu i Prepirineu occidental fins a mitja tarda, si bé de matinada és quan podrà ser puntualment moderada. A la resta de la meitat oest del país és probable alguna precipitació feble i dispersa fins a primeres hores del matí, com també se n’espera, de feble i dispersa, durant la segona meitat del dia en aquesta mateixa zona. més, la precipitació anirà acompanyada de fang.