Dijous 13 d'octubre de 2022

El retard en el finançament ajorna el projecte del Fòrum de la Colònia

TARRAGONA

comunitat aragonesa

Festes

Pilar

aclaparador

El retard en el finançament demora el projecte del Fòrum de la Colònia

que

Roger Freixa

Tarragona espera des de fa més de nou mesos l’arribada dels fons que permetran rehabili tar el Fòrum de la Colònia. El novembre de 2021, el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme va comunicar que part dels fons eu ropeus Next Generation rebuts es destinarien al Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Es panya i que Tarragona en rebria tres milions d’euros, dos dels quals es destinarien al Fòrum de la Colònia. L’Estat va comunicar que el finançament arribaria en poques setmanes, però el con sistori, després de planificar les diferents parts del procés, en cara no compta amb els fons i veu com es redueix el marge de temps fins al 2025, la data fixada per al final del projecte. Aquesta circumstància obligarà Tarra gona a treballar a contrarellotge per poder complir els terminis establerts amb Europa.

«Quan ens van avisar que cap al desembre de l’any passat re bríem els diners, ens vam posar a planificar-ho tot, així que ho tenim tot preparat per comen çar les actuacions pertinents des de fa molts mesos», explica el conseller de Patrimoni Històric, Hermán Pinedo. La rehabilitació del Fòrum de la Colònia tindrà com a base el projecte elaborat el 2010, però amb diferents matisos per «adaptar-lo al segle XXI», tal

com apunta Pinedo. La idea, una vegada arribi el finançament, és encarregar diversos estudis que serveixin per actualitzar el projecte. «El de 2010 era menys ambiciós i ara volem adequar-lo per incloure qüestions de millora de sostenibilitat, de l’eficiència energètica, de la digitalització o d’urbanisme amb perspectiva de

gènere», exposa el conseller de Patrimoni.

Segons ell mateix exposa, abans d’estiu el Ministeri va in formar l’Ajuntament que els fons arribarien abans de juliol, però encara no ha arribat la subven ció, emmarcada en el Pla de Re cuperació, Transformació i Resi liència del govern central i, més

concretament, en el pla Impulsa Patrimoni, que compta amb 45 milions d’euros a repartir entre les quinze ciutats Patrimoni de la Humanitat. Precisament, la finalitat del programa no és no més dur a terme actuacions de rehabilitació i manteniment de monuments històrics i culturals, sinó també, tal com va manifes

EMSERFUMT organitza una jornada per visibilitzar el dol per la pèrdua d’un fill

una jornada al claustre de l’IMET

enviï la subvenció

encara haurà d’esperar. «El fi nançament ens arribarà de cop i volta un dia qualsevol i haurem de córrer», expressa Pinedo, qui espera que els diners arribin més aviat que tard per poder tirar el projecte endavant.

Millores en Patrimoni

Més enllà del retard en el pro jecte del Fòrum de la Colònia, el mateix Pinedo assegura que, durant aquest mandat, la ciutat ha millorat molt pel que fa a la conservació de patrimoni his tòric. «Moltes de les qüestions pendents l’any 2019 s’han solu cionat o estan en vies de soluci onar-se», afirma. Precisament, segons el conseller, «l’any 2019

Tarragona treballarà a contrarellotge per acabar el projecte abans de 2025

El Fòrum de la Colònia millorarà en aspectes d’eficiència energètica i inclusivitat

Redacció

L’Empresa Mixta de Serveis Fú nebres Municipals de Tarragona (EMSERFUMT) organitza demà, a les 18 hores, una jornada per donar visibilitat al dol gestaci onal, perinatal i neonatal amb motiu de la celebració, el 15 d’octubre, del Dia Mundial de la Conscienciació del Dol per aquesta pèrdua. De la mà de la delegació de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, EMSERFUMT durà a terme al claustre de l’Institut Municipal d’Educació de Tar ragona (IMET) l’acte, que co mençarà amb la intervenció de l’alcalde i president de l’empresa municipal, Pau Ricomà. Ricomà,

a continuació, donarà la paraula a Montse Domènech, psicòloga i membre de la junta rectora de la delegació territorial de Tarrago na del Col·legi Oficial de Psicolo gia de Catalunya (COPC).

La jornada està oberta a tot hom i comptarà amb la presèn cia de l’Associació a Contracor, entitat que dona visibilitat a les pèrdues gestacionals per irrup ció legal o voluntària de l’emba ràs. «L’objectiu de la jornada és ajudar a normalitzar el dol de les famílies que han perdut un fill o filla», explica Ricomà. Reivindi car la seva existència també és un dels motius d’aquesta jorna da, per la qual cosa, després de les presentacions, les persones

que participin en l’acte troba ran targetes on podran escriu re missatges adreçats als seus nens i les penjaran a un mural que serà record i testimoni de la seva existència. A un altre espai del claustre hi haurà cintes de colors per posar els noms dels infants. Es penjaran a un arbre de cartó per reivindicar-los i que mai caiguin en l’oblit.

També s’ha previst un espai perquè les mares o famílies que vulguin puguin parlar amb Bàr bara Mas, psicòloga especialit zada en dol perinatal i coordina dora del Grup de Treball de Dol Perinatal del COPC a Tarragona, que els donarà eines per afron tar aquesta dolorosa pèrdua.

Sovint el dol perinatal, ges tacional o neonatal és invisible, però és molt present entre els pares que han sofert la mort d’un fill. «Des del tanatori fa temps que intentem donar ei nes de suport a les famílies per afrontar el dol. Per això vam ini ciar una primera col·laboració amb la delegació de Tarragona del COPC per al desenvolupa ment de les accions de formació i atenció al dol en l’àmbit educa tiu, perquè el paper de l’escola no és només oferir continguts informatius i formatius, sinó també donar suport als alumnes en totes les seves dimensions, en especial al seu context fami liar», apunta Ricomà.

tar la ministra d’Indústria, Co merç i Turisme, Reyes Maroto, reforçar l’aposta per un turisme de qualitat, sostenible, digital i inclusiu i potenciar la posició del país com a líder turístic a nivell mundial.

Per començar a abordar totes aquestes qüestions a l’espai del Fòrum de la Colònia, Tarragona

BARRIS

ens va arribar un informe d’ICO MOS –Consejo Internacional de Monumentos y Sitios, orga nització associada a la Unesco–alertant del greu estat en què es trobaven diferents monuments de la ciutat». La mateixa Unesco és l’autoritat competent que pot retirar la condició de Patrimo ni Mundial de la Humanitat a aquells indrets que no conservin adequadament el seu patrimoni, però Pinedo indica que a Tarra gona «mai ha arribat a perillar el títol». Tot i els treballs realitzats durant els tres anys de l’actual mandat, alerta que encara queda molta feina a fer.

La Festa Intercultural de Sant Pere i Sant Pau comença demà

Reivindica la convivència de diferents cultures

Roger Freixa

La primera Festa Intercultural de Sant Pere i Sant Pau comen

ça demà amb un taller de cuina cristiana i musulmana i una jor nada de portes obertes del cen tre cultural islàmic, amb degus tació de te i pastes. El barri, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona, vol posar en va lor la convivència de diferents cultures. «Som un barri unit i cohesionat en el qual conviuen diverses religions, orientacions sexuals i nacionalitats. Tots te nim cabuda i, per aquest motiu, portem a terme aquest tipus d’accions», explica el president de l’Associació de Veïns de Sant

Pere i Sant Pau, Luis Trinidad. El programa de festes durarà tot el cap de setmana, amb diver ses activitats de ball, concerts, xerrades i jocs infantils. A més a més, es durà a terme la inau guració del carrer de Ricardo Corbacho, el pròxim diumenge, a les 12 hores, al bloc Sant An dreu. «Encara queden dos me sos i mig per acabar l’any, però després de l’èxit de la Festa Ma jor del passat juny i de descan sar una mica, tornem amb més activitats fins que acabi 2022», exposa amb entusiasme Trini dad en el marc del cinquantè aniversari del barri de Sant Pere i Sant Pau.

GERARD

L’Ajuntament rehabilitarà el Fòrum de la Colònia de Tarragona per millorar-lo en els àmbits de sostenibilitat i digitalització.

Adjudiquen la instal·lació del parc de ‘parkour’ al bosc de Mas Rosselló

L’Ajuntament ha adjudicat la instal·lació del parc d’Street Parkour a la zona del bosc de Mas Rosselló a l’empresa Mi croarquitectura S.L. El projecte compta amb una partida pres supostària de 39.345 euros, IVA inclòs, i té la finalitat de digni ficar el bosc amb la instal·lació d’un espai destinat a la pràc tica del parkour. El parkour és una activitat recreativa que promou l’exercici físic, ideal per realitzar a l’aire lliure a una zona arbrada i tranquil·la, com el bosc de Mas Rosselló. A més, es tracta d’una activi tat de moda entre la joventut en els darrers anys. La creació d’aquest espai requerirà la provisió i instal·lació a terra de diferents tipus d’elements específics per tal de poder dur a terme l’activitat, els quals es distribuiran en un rectangle de dimensions aproximades de 8 metres de llargada i 15 d’amplada. El termini d’exe cució previst és de dos mesos i, per tant, es preveu que les obres estiguin finalitzades al desembre d’aquest mateix any. Aquest és un dels projectes guanyadors dels pressupostos participatius de 2021.

La URV participa en la celebració del 20è aniversari de l’ICAC

L’Institut Català d’Arqueolo gia Clàssica celebra demà, a la seva seu a Tarragona, el seu 20è aniversari amb la partici pació del vicerector de Com promís Social i Sostenibilitat de la URV, Jordi Diloli, entre altres personalitats. L’acte tindrà una primera part amb dues presentacions acadèmi ques i altres dues commemo ratives. I a partir de les 13 ho res, hi haurà un petit aperitiu i una sessió de fotos.

Veïns del carrer de Bach duen a Fiscalia l’ampliació del pàrquing de Torroja

El document presentat demana que s’obri una investigació per «violació del medi ambient»

Un grup de veïns dels carrers de Johann Sebastian Bach i En ric Granados han sol·licitat a la Fiscalia de medi ambient que obri una investigació pel pro jecte d’ampliació del pàrquing del passeig de Torroja. Concre tament, «per violació del medi ambient», segons indica al do cument presentat. A més, exposa un possible incompliment de les normes de planejament urbanís tic vigents.

Els propietaris en qüestió cri tiquen la «desforestació d’una zona arbrada» i apunten que l’ampliació suposarà una agres sió a un espai natural. El do cument també posa en dubte l’existència d’un estudi de Mo bilitat Generada i de l’impacte ambiental i paisatgístic per tal de conèixer el volum de CO2 que

es generarà a partir de l’obertura del nou espai d’aparcament, que farà que el pàrquing del passeig de Torroja arribi a les 349 places.

El projecte, amb un pres supost de més de dos milions d’euros, va rebre fons europeus Next Generation, però els pro pietaris d’habitatges a la zona del barri dels Músics posen en dubte si compleix «l’estricte con trol mediambiental» que exigeix Europa. Alhora, consideren que «l’increment de noves previsions d’aparcament no resol la deman da, sinó tot el contrari: incre menta el nombre d’usuaris que pretenen apropar els vehicles al seu destí».

Veïns dels carrers de Bach i de Granados consideren que l’am pliació de l’aparcament augmen tarà el nivell de contaminació acústica i empitjorarà la qualitat

Imatge de l’aparcament municipal del passeig de Torroja de Tarragona.

de l’aire. A més, una altra de les preocupacions, tal com exposa el document, té relació amb els temporals: «El fort pendent del terreny, avui format per una zona arbrada sòlida, permet que, en cas de pluges torrencials, la plu ja sigui absorbida en bona part pel mateix terreny». L’expedient apunta que, d’aquesta manera, l’aigua pluvial «convertiria en una torrentada» la via.

D’altra banda, els veïns també traslladen la seva preocupació per la colònia actual de dotze

gats que viu a la zona i necessi taran un nou espai. Precisament, aquest és un dels punts que es va comentar en una reunió amb l’Ajuntament en la qual es van proposar dues modificacions al projecte, segons explica el pre sident de l’Associació de Veïns de l’Arrabassada i Músics, Josep Maria Bertran. «Uns veïns es van posar en contacte amb l’associa ció perquè ajudéssim a aturar el projecte o a aconseguir modifi cacions, una de les quals era que el carrer de Bach no fos un punt

tant d’entrada com de sortida de vehicles. Els vam acompanyar i, una vegada allà, vam veure que el tema pel qual van mostrar més preocupació era per la colònia de gats», relata Bertran, qui afegeix que, finalment, van aconseguir que s’aprovessin dues modifica cions: reubicar la colònia de gats i que Bach només fos via de sor tida. Alhora, el president de l’en titat veïnal considera el projecte «bastant correcte» perquè, entre altres aspectes, conserva «el mà xim de vegetació possible».

Roger Freixa

La Tabacalera i la Part Alta, entre les localitzacions preferides per rodar

El Campus Educatiu i el Banc d’Espanya també són uns dels espais més escollits per gravar pel·lícules i espots publicitaris

John Bugarin

Tarragona s’ha convertit en una de les ciutats preferides de les productores. La diversitat de lo calitzacions i les singularitats de cadascuna d’elles fan del muni cipi un lloc perfecte per enregis trar pel·lícules, sèries o espots publicitaris. Un dels darrers films que es van gravar a Tarragona, i també un dels més destacats, és Los renglones torcidos de Dios, que explica la història d’Alice, una investigadora privada que va ingressar a un hospital psi quiàtric simulant una paranoia per investigar la mort d’un intern en circumstàncies poc clares. La Tabacalera va ser l’espai escollit per convertir-se en aquest centre de salut mental, ambientat en els anys 70, i és un dels escenaris

principals de la pel·lícula, que es va estrenar el passat 6 d’octubre.

La Tabacalera, juntament amb la Part Alta, el Campus Educatiu i el Banc d’Espanya, són els llocs més requerits per fer gravacions.

En aquests dos últims espais, Netflix va rodar el 2021 la pel lícula espanyola Un hombre de acción, convertint el Campus Educatiu en un aeroport. Per una altra banda, aquest any s’han enregistrat diverses seqüències de la sèrie de televisió Bosé, un biopic sobre Miguel Bosé pro tagonitzat per l’actor Iván Sán chez, a la Part Alta de Tarragona. Que aquests espais siguin els preferits de les productores, no vol dir que no es facin rodatges en altres llocs de la ciutat. De fet, algunes escenes del llargmetrat

ge Nowhere de Netflix, dirigit per Albert Pintó i protagonitzat per Ana Castillo, s’han filmat al Port de Tarragona.

la Plaça de les Cols, el 2019.

La Diputació de Tarragona dona suport als centres privats d’educació especial

La Junta de Govern de la Di putació de Tarragona conce dirà ajuts per un valor total de 125.646,93 euros a sis centres privats d’educació especial de la demarcació. L’objectiu és que es puguin destinar a la realització d’activitats extraes colars i complementàries com ara tallers, sortides lúdiques i culturals, teràpia assistida amb gossos, jornades esporti ves o activitats creatives, entre altres. Els centres que rebran els ajuts son l’Associació de famílies de persones amb dis capacitat intel·lectual i desen volupament Montsià, el centre Verge del Mar de Reus, l’Escola Solc de Tarragona, el Centre d’Educació Especial Tilmar de Montblanc, la Fundació Este la de Tarragona i la Fundació Mercè Pla de Tortosa. Redacció

Torna el Programa ‘30 plus’ per facilitar la contractació dels majors de 30 anys

Diverses seqüències de la sèrie de televisió ‘Bosé’ s’han enregistrat a la Part Alta de la ciutat

Moltes empreses aposten també per la ciutat tarragonina a l’hora de gravar els seus espots publicitaris. Volvo ha sigut la darrera marca en fer-ho i el Cam pus Educatiu ha sigut l’escenari escollit. En aquest mateix espai es va fer el rodatge d’un anun ci de Coca Cola, fa dos anys. La companyia de begudes, a més, va gravar un altre espot publicitari a

Roba neta, amb bona olor i sempre a punt amb Lavanet

Aquesta bugaderia d’autoservei de Sant Pere i Sant Pau obre tots els dies de l’any amb un ampli horari

Fer la bugada és, sovint, un ve ritable maldecap. Les presses del dia a dia ens deixen poc temps per a fer-la i, quan arri ba l’època del canvi d’armari, la feina se’ns acumula. Si ens toca rentar mantes, cobrellits, far ciments nòrdics o altres peces

voluminoses, tenim un proble ma afegit. I és que les rentadores domèstiques no tenen suficient capacitat. Ara, si ets de Sant Pere i Sant Pau o dels voltants, tens una solució eficient a tocar de casa: Lavanet.

Aquest servei de bugaderia en format autoservei, situat al

carrer Violant d’Hongria, 30, disposa de rentadores i asseca dores de fins a 17 quilos, perquè puguis fer tota la teva bugada de manera senzilla i ràpida. I és que amb 30 minuts la tens llesta.

Lavanet compten amb ma quinària d’última generació i productes de neteja de qualitat

Aquell any, just abans de la pandèmia, es van comptabilit zar 121 produccions audiovisu als. Durant el 2020, l’activitat va baixar i només es van gravar 66, i el 2021 hi va haver una gran re cuperació arribant a les 101. En guany, de moment se n’han fet 61, d’entre les quals destaquen 15 programes de televisió, tres documentals, tres espots publi citaris, un llargmetratge de ficció i una sèrie de televisió.

Beneficis per a la ciutat

Des de Tarragona Film Office, el servei municipal d’atenció als rodatges i produccions audio visuals des del 2010, destaquen que l’herència romana de la ciu tat genera un gran interès per

produccions com documentals o programes d’història o art, «amb un bonic barri antic, bones plat ges i cales, localitzacions singu lars i un port important». També influeix la proximitat amb Bar celona, on es troba una forta in dústria audiovisual. No obstant això, reconeixen que «els localit zadors de cinema i publicitat es tan obrint mercat, mirant altres municipis on se’ls ofereixin les màximes facilitats».

L’elecció de Tarragona com a escenari de films i espots publi citaris, suposa un gran benefici per la ciutat: «Atraure producci ons audiovisuals contribueix en la difusió de la imatge de la ciutat i en incentivar la producció cul tural, generant un impacte eco nòmic directe i indirecte».

S’ha iniciat aquest octubre la setena edició del Programa 30 plus, que té com a objectiu facilitar la contractació de 45 persones per part de les em preses, subvencionant la seva contractació. Els participants rebran una formació relacio nada amb el lloc de treball a cobrir. Es prioritzaran els atu rats de llarga durada així com aquells majors de 45 anys. Els participants han de ser resi dents a Tarragona o al Tarra gonès i seran seleccionats a través del Servei Municipal d’Ocupació de l’Ajuntament.

Les persones contractades cursaran una formació míni ma de 20 hores i màxima de 100. Es subvencionaran con tractes a partir de 6 mesos i que siguin de mitja jornada com a mínim. Redacció

per a garantir que les peces sur ten com a noves. Un dels trets que els distingeix és la bona olor dels seus detergents i sua vitzants, que s’impregna en els teixits, perdurant en el temps i omplint els armaris de la ca racterística olor de roba neta. Cal destacar que netegen i de sinfecten les instal·lacions cada dia, per a garantir la màxima higiene.

La bugaderia obre tots els dies de l’any, de les 7 del matí i a dos quarts de 10 de la nit. Amb aquestes facilitats ja no tens ex cusa per a tenir la roba sempre neta, a punt i amb bona olor.

Anna Ferran

Tenen maquinària d’última generació i productes de qualitat.

CEDIDA

La Tabacalera es va convertir en un hospital psiquiàtric durant el rodatge de la pel·lícula ‘Los renglones torcidos de Dios’, del director Oriol Paulo.

TARRAGONA

El Port visita les fires logístiques més grans del continent europeu

Una part de l’equip de l’Auto ritat Portuària de Tarragona es va desplaçar la setmana passa da a dues de les fires més im portants que es celebren a Eu ropa durant el mes l’octubre, per crear sinergies i treballar amb les empreses més grans dels diferents sectors per co nèixer les últimes tendències. Van assistir a l’EPCA de Berlin, la trobada més rellevant del sector petroquímic, i a la Fruit Attraction de Madrid. Redacció

Obert el termini per participar al Mercat de Nadal de la Rambla

Ja està obert, fins al 3 de no vembre, el termini per pre sentar sol·licituds per parti cipar en el Mercat de Nadal. Enguany, se celebrarà del 25 de novembre al 23 de desem bre i estarà ubicat al tram de la Rambla Nova comprès entre el carrer Canyelles i el carrer Unió. La documentació i les bases de participació es poden consultar al Taulell d’anuncis de la pàgina web dels Mercats de Tarragona. Redacció

S’inicien els treballs del projecte de Comunalitat Urbana a Sant Salvador

Els veïns dels edificis d’Interblocs van mostrar la seva preocupació per la inseguretat i la brutícia

John Bugarin

«Els veïns ens han fet saber les seves preocupacions i nosaltres intentarem fer tot el que sigui possible per posar-hi remei», explica Cristina Rodríguez, inte grant de la Teulada, entitat que coordina el projecte de Comu nalitat Urbana que es va crear fa pocs mesos. És una iniciativa que va néixer per cobrir mancances i impulsar iniciatives d’economia social i que se centra en els barris de Sant Salvador Sant Pere i Sant Pau, el Serrallo i la Part Alta. La Teulada i l’Associació de Veïns de Sant Salvador, van organit zar una primera reunió amb els veïns i veïnes dels edificis d’In terblocs del barri, que van ex pressar les seves necessitats, així com les preocupacions sobre la inseguretat i la brutícia.

«Hem començat amb aquesta

zona perquè des de la mateixa associació de veïns van detectar que era una de les més necessi tades», comenta Rodríguez. Els tècnics de la Teulada, juntament amb tècnics de l’Ajuntament, es van reunir amb els veïns a la zona d’Interblocs, per fer una assemblea oberta en la qual tot hom va poder expressar les seves idees. «Nosaltres no volem tre pitjar la feina que ja fa el Consis tori per millorar les condicions del barri, el que volem és ajudar i reforçar el servei als veïns», acla reix Rodríguez.

Durant la reunió es van tre ballar tres fases diferents. Pri merament, els veïns van haver d’escriure en un paper què esta va passant i què hi havia al barri: «Això ens servia per fer una anà lisi de la situació». Després, es plantejava què es podia millorar

Els veïns dels edificis d’Interblocs de Sant Salvador es van reunir la setmana passada. Pròximament es faran reunions amb els veïns de Sant Pere i Sant Pau, el Serrallo i la Part Alta

i, finalment, els mateixos veïns havien de fer propostes per tro bar solucions, «sense perjudicar les altres coses que estan bé». Una de les idees que van sorgir durant aquesta trobada va ser la

implementació d’uns cursos de formació en mediació comuni tària. «Ens han fet saber que hi ha problemes de convivència als edificis i aquesta mesura podria facilitar la resolució de les des avinences que es puguin donar entre veïns», indica Rodríguez. Per una altra banda, també van fer arribar les seves queixes per la inseguretat i la brutícia: «La intenció és fer arribar els seus re

clams als responsables de l’Ajun tament, volem apropar-nos als veïns i ser un pont entre ells i el Consistori».

Aquesta primera trobada ha sigut un èxit entre els veïns d’In terblocs, que han votat a favor de fer-ne una al mes. «La intenció és programar reunions en altres zones de Sant Salvador, així com a Sant Pere i Sant Pau, el Serrallo i la Part Alta», conclou Rodríguez.

L’Harmonia del Carme demana que es pavimenti la plaça de la Patacada

L’associació de veïns també proposarà per als pressupostos participatius que es connecti l’espai amb el carrer de la Girada GERARD MARTÍ

Anna González

L’associació de veïns (AV) l’Har monia del Carme vol presentar, com a proposta per als pressu postos participatius del 2023, l’arranjament de la plaça de la Patacada i un pas que connecti aquest indret amb el carrer de la Girada. Els veïns fa anys que de manen que es pavimenti l’espai de la plaça perquè, actualment, la superfície és de terra i, quan plou, es converteix en fang. D’al tra banda, el pas és una actuació que ja fa uns anys es va incloure en el pla urbanístic, però el pro jecte mai s’ha arribat a posar en marxa. Ambdues propostes s’en dinsen en l’objectiu de l’associ ació de renovar el barri, ja que considera que, d’aquesta mane ra, millorarien les condicions de vida de la zona.

Amb el pas entre la plaça de la Patacada i el carrer de la Girada, l’entitat veïnal pretén enriquir l’ambient del carrer, perquè a hores d’ara està poc transitat i té poca activitat. De fet, Josep Mac hado, president de l’associació, assegura que «la gent no hi passa i, fins fa un temps, era perquè no hi havia un ambient agradable, però ara està molt millor i més tranquil». Aquesta connexió, que seria únicament per als vianants, passaria per l’accés a l’oficina de Consum del Consell Comarcal del Baix Camp, un espai que ac tualment és municipal i, per tant,

Josep Machado explica que fa anys que els veïns reclamen que s’arrangi la plaça.

Machado considera que el pas és necessari per donar vida al carrer de la Girada, que està «mort»

no comportaria cap expropiació a particulars. «Si aconseguim que s’obri, donaríem vida al carrer de la Girada, que ara està mort», destaca Machado.

La comunitat aragonesa torna a la Prioral per venerar la Verge del Pilar

Sergi Peralta Moreno

«Què és això?», es preguntava una reusenca passejant ahir al migdia pel nucli de la ciutat. No s’esperava veure una munió de gent fent cua a la porta del Cen tre de Lectura. Aquelles perso nes no portaven samarretes de màniga curta, tampoc dessua dores, i les excepcions es podien comptar amb els dits d’una mà. Anaven vestides d’etiqueta, però eren dos els elements que des tacaven: el cachirulo al coll i les cintes de la Verge del Pilar que penjaven del canell.

Tres anys havia hagut d’espe rar la comunitat aragonesa per retrobar-se amb la seva patrona.

Si els carrers mostraven una es tampa típica d’un dia festiu, la Prioral de Sant Pere estava en galanada de cap a peus. Ni una ànima cabia als bancs de la par ròquia quan les campanes van tocar les 11 hores, però les portes van continuar obertes. Tothom era convidat a unir-se a la missa.

El 3 d’agost de 1936, la basíli ca del Pilar de Saragossa va ser bombardejada. Dos projectils van arribar a penetrar en l’espai sagrat, però cap de les dues va esclatar. La població va atribuir el miracle a la Verge i, avui dia, els artefactes pengen en un pi lar pròxim a la capella. Els anys 2020 i 2021 van posar a prova la

Els veïns lamenten que la plaça de la Patacada es converteixi en un fangar quan plou

Com que l’Ajuntament mai no ha dut a terme el projecte, l’asso ciació ha pres la decisió de pre sentar-lo als pressupostos parti cipatius, tot i que l’entitat no ha

calculat el cost i, segons explica Machado, «no sé si entraria dins dels projectes grans, que tenen un límit de 150.000 euros».

La terra de la plaça

Respecte a la pavimentació de la plaça, el president de l’AV afirma que és quelcom necessari, ja que «la terra fa que la gent no hi passi perquè sempre hi ha fang quan

plou». Segons Machado, el de partament de Via Pública fa anys que ho contempla, «però encara no han fet res». «Fins i tot, m’han arribat a dir que el fang de la pla ça va bé per a les zones enjardi nades, però aquestes ja compten amb un sistema de reg», afegeix.

Segons detalla el portaveu, les jardineres i la part verda de la plaça quedarien igual en aquest projecte i només s’hauria de pa vimentar la zona de terra.

Encara que l’Harmonia del Carme tampoc sap el preu que podria costar l’arranjament de la plaça de la Patacada, el seu representant creu que es podria incloure dins dels projectes pe tits dels pressupostos participa tius. Ara bé, a hores d’ara, la seva inquietud recau en el desconei xement de si podran demanar ambdues accions de manera conjunta o si hauran de divi dir-les en grups abans de presen tar-les, per tal que encaixin amb el pressupost permès.

El que sí que té clar Machado és que tant si només prospera un dels projectes com si ho fan els dos, l’Harmonia del Carme s’es forçarà per a aconseguir els mà xims vots possibles dels veïns del barri perquè les seves propostes siguin les escollides entre les vuit que s’executaran. Enguany, l’Ajuntament de Reus destinarà un milió d’euros als pressupos tos participatius.

Els secrets del Cementiri es podran conèixer abans del dia de Tots Sants

Els Serveis Funeraris de Reus i Baix Camp organitzen en guany una nova edició del cicle de visites guiades noc turnes que portaran els curi osos per diferents espais del Cementiri General de Reus. El col·lectiu La Gata Borda, sota la direcció de l’actriu reusenca Ester Cort, serà l’encarregat d’acompanyar els interessats al llarg del recorregut. En l’iti nerari establert, destaquen algunes de les sepultures i ca pelles que sobresurten per la seva riquesa artística i per la seva transcendència en la his tòria contemporània de la ciu tat. L’activitat es durà a terme entre el 25 i el 27 d’octubre. Les visites seran gratuïtes i s’efec tuaren a les 20.15 hores, a les 21 h. i a les 21.45 h. Per tal de formar-hi part, caldrà reservar entrada, a partir del 18 d’octu bre a les 10 h., a través de la pà gina web www.sfreus.cat. En el moment de realitzar el tràmit, només es podran adquirir tres invitacions per persona, que caldrà presentar el dia de la visita impreses o al mòbil. En total, es preveu que visitin les instal·lacions del cementiri 450 persones durant els tres dies que es podran dur a terme les visites guiades. L’objectiu d’aquesta iniciativa és divulgar el patrimoni viu del cementiri, que durant els darrers anys ha aconseguit un major reconei xement gràcies a la rellevància de les obres artístiques que s’hi conserven i a les accions que s’han organitzat per tal de divulgar el seu valor. Redacció

L’aeroport registra al setembre 148.000 passatgers i s’apropa a xifres del 2019

resistència dels feligresos, però, un cop més, van superar la prova de foc. Ja no hi havia mascaretes, ni distància. Es va poder tornar a fer l’ofrena floral, van tornar a repartir-se petons i abraça des, es van tornar a encaixar

les mans amb desconeguts com a símbol de pau. «Pilar beneït, tron de glòria, tu a la victòria ens portaràs; tu a la victòria ens portaràs». L’Himne a la Verge del Pilar va cloure la cerimònia.

«Es nota que els aragonesos

són la comunitat més unida de tot Reus», deia en Javier, que es perava la seva dona a l’exterior de la Prioral. La seva apreciació va ser resposta amb una nova encaixada de mans. Era hora d’anar a gaudir de les jotas.

L’activitat de l’aeroport re cupera el ritme anterior a la pandèmia. Les instal·lacions van tancar el mes de setem bre registrant 148.341 passat gers, una xifra que representa el 92,4% respecte del mateix mes l’any 2019. Els viatgers internacionals, 147.537, su posen un 92,5% dels nivells prepandèmia, mentre que els estatals, 403, són el 77,5%. Du rant aquest setembre, es van efectuar 2.086 moviments, un 10% més que el 2019. El nombre de vols operats entre gener i setembre ja ha arribat als 15.584, un 8,9% més que els primers mesos de l’esmen tat any. Al setembre, els vols internacionals s’han recuperat en un 93,8%, amb 892 movi ments, i sumen des de princi pis d’any 5.131. ACN

GERARD MARTÍ

Les ‘jotas’ no podien faltar en una missa de la Verge del Pilar al pur estil aragonès.

URBANISME

Avui comença la segona fase de reforma del raval de Santa Anna

Els treballs produiran afectacions al trànsit

Redacció

El consistori inicia avui les obres de la segona fase de transfor mació en zona de vianants del raval de Santa Anna, que afecta el tram entre el carrer de Santa Anna i la plaça de Catalunya, així com el carrer de Salvador Espriu. Les actuacions, adjudi cades a l’empresa Garcia Riera SL per un import de 721.890,99 euros (IVA inclòs) preveuen la millora urbanística dels vials amb l’objectiu de potenciar la mobilitat sostenible i incloure serveis públics d’acord amb l’estratègia Reus Smart City.

Les obres tindran un termi ni d’execució de quatre mesos, encara que s’aturaran durant la campanya de Nadal. Actu alment, l’Ajuntament treballa amb l’adjudicatària, que es va comprometre a acabar cinc set manes abans del previst, la pla nificació del calendari definitiu.

Els treballs causaran afec tacions al trànsit. Per aquest motiu, el Servei de Mobilitat i Circulació de la Guàrdia Urbana

recomana, mentrestant, accedir a l’interior del tomb de ravals pels carrers del doctor Robert, de la Selva del Camp i de Santa Anna. Els vehicles que efectuen tasques de repartiment comer cial podran fer la descàrrega al carrer de Vallroquetes en el pe ríode entre les 7 h. i les 11 h.

En el primer tram de les obres, es permetrà l’accés de vehicles en els encreuaments entre el raval de Santa Anna i el carrer de Santa Anna, així com entre el raval i la plaça de Cata lunya. Aquesta etapa s’efectu arà al tros del raval que va des del carrer de Santa Anna fins al carrer de Vallroquetes. També afectarà el carrer de Salvador Espriu, des de l’accés al pàr quing fins al raval.

El projecte defineix les obres de reforma de la pavimentació, el drenatge, l’enjardinament i el mobiliari urbà i preveu el con trol d’accés restringit a través de la instal·lació d’una pilona automàtica amb identificació de lectura de matrícula.

El Reus Ocult tanca l’edició del 2022 amb més de 6.000 visites

La vuitena edició del Reus Ocult va cloure el diumenge amb més de 6.000 visites regis trades. Durant el passat cap de setmana, es van poder visitar 13 espais que són desconeguts per a la població general si no es fa un ús habitual dels seus serveis, nou dels quals eren de nova inclusió en el programa. És el cas dels masos Vil·la Maria i de Parsifal, de l’antiga fàbrica Baget i de la foneria Ginfer, en tre d’altres. L’associació Espais

FIRES

Ocults, organitzadora de l’ac tivitat, destaca que la majoria de visitants provenien de Reus, però que també es va trobar amb persones de municipis com Tarragona, Cambrils, Fal set o Barcelona. Aquesta edició del Reus Ocult estava marcada pel retorn a la normalitat, sense cita prèvia. L’associació remar ca que ja està treballant en la pròxima edició del Reus Ocult i buscant nous espais que pu guin ser d’interès. Redacció

La fira exproReus deixa bones sensacions en el seu retorn

La cinquantena edició d’expro Reus va tancar ahir les portes deixant bones sensacions, des prés de veure com l’afluència de públic era nombrosa durant els cinc dies en què s’ha celebrat la mostra. El sector de l’automo ció va ser el gran protagonista de la fira, que va comptar amb una quarantena de marques de motos i una xifra similar pel que fa als cotxes, en un espai de gai rebé 7.000 metres quadrats. La consellera delegada de REDES

SA, Teresa Pallarès, va constatar que hi havia «ganes de fira». «El fet que l’entrada hagi estat gra tuïta ha generat una gran aflu ència de visitants», va valorar. Pallarès també va remarcar que exproReus ha sabut adaptar-se al «context actual», motiu pel qual, en l’edició d’enguany, es va decidir fer una aposta per a les activitats relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació, un dels grans al·licients per als joves. Redacció

La URV construirà un estabulari per 1,5 MEUR al campus Bellissens

Sergi Peralta Moreno

La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha tret a licitació les obres de construcció d’un nou estabu lari per a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, que s’ubi carà a la planta 3 del Centre Tec nològic de Nutrició i Salut, situat al campus Bellissens. Aquest es pai permetrà criar i mantenir en condicions els animals que s’em prin per a la recerca en laborato ris, com és el cas dels rosegadors.

Les empreses interessades tenen temps fins al 20 d’octu bre per presentar les seves ofer tes. El pressupost de licitació és d’1.572.927,17 euros (IVA inclòs).

Les actuacions tenen un termini d’execució previst de deu mesos des del seu inici i una garantia de dos anys, que comencen a comp tar en el moment de l’acta positi va de recepció de les obres.

En el projecte presentat, la ins titució argumenta que l’equipa ment suposarà la unificació dels diferents serveis que actualment es troben distribuïts als campus i que compten amb «dotacions obsoletes i poc adequades en

PATRIMONI

molts casos per desenvolupar una recerca de qualitat amb ex perimentació animal».

L’estabulari disposarà d’una zona reservada per a rosegadors lliure de patògens considerats

Cues per visitar la Casa Navàs aprofitant el dia de festa

Nombroses persones van apro fitar que ahir era dia festiu per visitar alguns dels indrets més emblemàtics de la ciutat, llocs màgics que acostumen a ser passats per alt a conseqüència del tràfec de la rutina diària i que, per tant, acaben sent uns veïns desconeguts. Un dels es pais que més interès va suscitar va ser la cèntrica Casa Navàs. Unes interminables cues perfi laven el perenne paisatge dels porxos de la plaça del Mercadal

ESTABLIMENT RECOMANAT

durant el dia d’ahir. L’escena es va repetir a les 11 hores, al mig dia i a les 13 h., però també al llarg de la tarda. Tal era l’afany per descobrir les interioritats del recinte modernista que a les 12.30 h. ja s’havien esgotat gai rebé totes les entrades pel que restava de dimecres. Només quedaven uns pocs tiquets per a la sessió guiada de les 18 h., que anaven escolant-se a poc a poc com els grans d’un rellotge de sorra. Sergi Peralta

Una llar feta a mida, amb els dissenys de Ca&Sa Espais Interiors

La llar s’ha convertit en un tot. Hi passem més hores que mai i això ha evidenciat com és d’important que cada espai s’adapti totalment al nostre estil de vida. Ca&Sa Espais Interiors són especialistes en l’elaboració a mida de tota mena de mobiliari. Dormito ris, menjadors, sales, armaris encastats són només algunes de les creacions que fan de forma artesanal i 100% perso

nalitzada.

Aquest taller de fusteria reusenc és expert en el disseny i construcció de mobiliari de cuina. També destaquen pel seu treball en la col·locació de parquet i paviments de fusta per a l’exterior així com per la instal·lació de portes de fusta.

La qualitat dels materials i dels acabats defineix cada projec te de Ca&Sa Espais Interiors, cosa que els fa únics.

específics, que a hores d’ara no existeix a les instal·lacions de la URV i que garantirà un estat sanitari superior dels animals que es veuen exposats i afectats per les malalties pròpies de la

seva espècie. D’aquesta manera, s’obre la porta a realitzar estudis d’immunologia, de fàrmacs, de vacunes i d’infeccions víriques, entre altres aspectes.

La universitat considera que és «indiscutible» la necessitat de disposar de serveis científics i tècnics de qualitat per tal de poder desenvolupar adequada ment els projectes de recerca. «La dotació d’un servei modern i adaptat a les necessitats de rigor actuals que demana l’experi mentació animal bàsica i preclí nica ens permetrà dur a terme estudis en el teixit viu sense l’es très i el cost associat que suposa el trasllat a un altre centre», ex plica el document.

El projecte, cofinançat pel De partament de Recerca i Universi tats de la Generalitat, no només contempla els espais reservats per a l’estabulació d’animals, sinó també altres equipaments com dutxes, vestidors, sales d’ex perimentació, de comportament i de quarantena i, fins i tot, un quiròfan exclusiu per als ratolins i un altre per a les rates.

Els acabats i els materials destaquen en els seus projectes.

El centre disposarà d’un espai per a criar i mantenir animals durant la segona meitat del 2023

L’espai s’ubicarà al Centre Tecnològic de Nutrició i Salut.

GERARD MARTÍ

Es van esgotar gairebé totes les entrades per descobrir el recinte.

PATRIMONI

DE TARRAGONA

Salou inicia les obres d’urbanització a més de 40 carrers a finals de mes

L’Ajuntament i els sindicats policials de Salou acorden el reforç del cos

Sílvia Jiménez

Els treballs per urbanitzar i re novar més de quaranta carrers de Salou començaran a finals d’aquest mes. L’Ajuntament ha formalitzat el contracte amb les empreses Tecnología de Firmes S.A. i M.y J. Gruas S.A., adjudica tàries d’aquestes obres d’urba nització, que es faran simultàni ament a la zona de Ponent i a la de Llevant del municipi amb una inversió de prop de dos milions d’euros aproximadament. Està previst que els treballs, que co mençaran en un parell de setma nes, s’allarguin durant el primer semestre de l’any vinent.

A Ponent, es duran a terme tota mena d’actuacions per re novar una vintena de vies i vo reres que s’han degradat al llarg dels any. En aquest paquet, s’in clouen els carrers del nucli an tic, que –segons detalla l’estudi encarregat previ a les obres– tot i que es troben en general en bon estat, en alguns punts el pavi ment es troba aixecat o malmès per diferents causes. Per aquest motiu, es renovarà la pavimenta ció de la calçada.

El primer lot d’obres –adjudi cat a Tecnología de Firmes per 903.724 euros amb IVA– s’ha di vidit en quatre zones. Els carrers afectats pels treballs seran: el vial del Cavet, Guillem de Montcada, de l’Esglesia, Mestral, de Ponent, dels Pins, de Rafael Casanova,

Els treballs a la zona del nucli antic tenen un termini d’execució de vuit mesos, fins al juny

València, Carril, de l’Ametlla de mar, de l’Advocat Gallego, Car rilet, de l’Arquitecte Ubach de Milà i Berenguer de Palou, Terrer,

L’Ajuntament renovarà l’enllumenat del

Saragossa

Redacció

La Junta de Govern Local de Salou ha aprovat el nou projec te d’implantació d’il·luminació

LED RGB i WHITE del carrer Sa ragossa. El projecte contempla la instal·lació elèctrica de baixa tensió per a la renovació de l’en llumenat d’aquesta via per un de més modern, a base de tecnolo gIa led, amb possibilitat de co lors i el seu control, tram a tram.

Al carrer Saragossa hi ha una marquesina ornamental de fus ta on, actualment, hi ha instal lades lluminàries fluorescents, col·locades de manera transver sal en els pòrtics, situats cada 6,7 metres, aproximadament.

La instal·lació es realitzarà en aquesta marquesina ornamen tal, en tota la seva longitud.

L’alcalde de Salou, Pere Gra nados, ha explicat que «amb la nova il·luminació modernit zarem i dinamitzarem aquesta zona tan emblemàtica del mu nicipi i la farem més atractiva per als seus residents, turistes i persones que la visiten». Per la seva banda, el regidor de Ges tió del Territori i d’Habitatge, Marc Montagut, ha explicat que «el que pretenem és renovar aquesta instal·lació per una de més eficient i més actual, amb més possibilitats lumíniques». Així, se substituiran els fluores

Birmingham, Burguera, de JV. Foix, de Louise Braile i el carrer de Pujol Barberà.

En la zona de Ponent, els tre

balls tenen un termini d’execu ció de vuit mesos. Així, hauran d’estar acabats al mes de juny a tot tardar.

En la majoria de carrers es re novarà el paviment o es refaran voreres, segons els casos. Es ne tejaran les arrels dels escocells que les malmeten i, fins i tot, es traslladaran els arbres per poder

millorar l’accessibilitat de les vo reres. En el cas del carrer Guillem de Montcada, es planteja la reu bicació dels escocells de la vorera nord, que serà ampliada per mi llorar-ne l’accessibilitat mante nint una línia d’aparcaments.

D’altra banda, bona part dels escocells dels carrers que seran objecte d’obres es recobriran amb material de tipus cautxú se guint l’estètica de la via.

La zona de Llevant

El lot 2 de les obres –que corres pon amb més d’una vintena de carrers a Llevant– ha estat ad judicat a M.y J. Grua per 836.982 euros amb un termini d’execució de cinc mesos. En aquest cas, els carrers on es duran a terme els treballs són: l’autovia TarragonaSalou, Viladomat, Serafí Pitarra, Murillo, Mas de l’Esquerrer, Mo nestir de Santes Creus, Sant Ber nat Calvó, de les Garrigues, del Rescat, de l’Avenc, Abat Bonanat i carrer del País Basc. La darre ra zona contempla actuacions al carrer de la Cella, de la Torre Alta, de la Roca Peixera, dels Pins del Cintet, Punta del Cavall, Donzell Marí, de la Farola, Fa rallo, carretera de la Costa, Cala Crancs, Cala Font, del Fonoll i del Corral de Sauner.

A banda de la renovació de calçada i vorera, també es con templa el canvi del mobiliari urbà on es requereixi.

TRADICIÓ

L’Ajuntament de Salou i els sindicats de la Policia Local han signat un acord per co brir i reforçar el servei que contempla la convocatòria de les vacants que es produ eixin aquest any durant l’any vinent, i l’ampliació de la plan tilla en un agent més cada any durant els propers cinc anys.

En la signatura van participar l’alcalde, Pere Granados, el regidor de Serveis Generals, Jesús Barragán, el regidor de Seguretat Ciutadana, David González; i els representants sindicals de la Policia Local de Salou Francisco Morales, per Comissions Obreres (CCOO); Oliver Griñón, pel Sindicat de Policies Locals (SPL); i Ma nuel Vaquero, pel Sindicat de Policia Local de la UGT. Un altre aspecte que contempla l’acord és la compra de quatre nous vehicles –dos enguany i dos el 2023– per tal de refor çar la mobilitat i l’operativi tat del servei. L’alcalde Pere Granados va manifestar que «el nostre compromís, des de l’equip de Govern, és que els agents del cos de la Policia Local de Salou treballin amb les màximes garanties i les millors condicions, de cara a poder prestar els seus serveis a la ciutadania». Així mateix, va afegir que «la nostra aposta és millorar la qualitat del servei». Barragán, va valorar «la via de diàleg entre l’Ajuntament i els sindicats, que ha estat cent per cent satisfactòria i hem arribat al millor acord per a totes les parts».

cents existents per unes tires de led longitudinals, tant de color RGB (per fer el color o barre ja que es vulgui), com de color blanc 4000K. Cada tira de 6, 5 o 7 metres, aproximadament, serà controlada, individualment, de

manera que se li podrà donar un color i intensitat diferent a cadascuna. S’instal·larà un siste ma de control de la il·luminació amb unes escenes preprogra mades. La instal·lació es farà el primer trimestre de 2023.

Els treballs consistiran principalment en la renovació del paviment de les calçades i la millora de les voreres

DIARI MÉS

La vorera del carrer de Guillem de Montcada, la qual guanyarà espai i serà més accessible que ara.

Les actuacions previstes es faran de forma simultània a Llevant i Ponent

CEDIDA

L’Associació Cultural Aragonesa de Salou va celebrar ahir

Salou

AJ. SALOU

la via.

CAMP DE TARRAGONA

Castellvell del Camp instal·la 256 plaques fotovoltaiques a la pista poliesportiva

L’Ajuntament de Castellvell del Camp ha instal·lat un total de 256 plaques fotovoltaiques d’autoconsum a la pista poli esportiva. La instal·lació foto voltaica serà per un contracte d’ús compartit entre diversos edificis, de manera que els 100 Kw de potència de les plaques solars distribuiran energia als equipaments municipals que estan en un radi de 500 metres com l’escola, el CAP o el casal d’avis l’Era. Cadas cun d’aquests equipaments tindrà una quantitat de Kw assignada. El consistori també va instal·lar a principis d’any una planta fotovoltaica d’au toconsum a l’edifici de l’Ajun tament. D’aquesta manera, l’autoconsum suposa avui dia un 30% d’estalvi del que el consistori consumeix. Redacció

El comerç de Constantí presenta la campanya de tardor amb 600 euros en premis

La Unió de Botiguers i l’Ajun tament de Constantí han pre sentat una nova campanya per promocionar el comerç local amb el lema Compra a l’octu bre i el novembre serà un regal. Per cada compra realitzada d’un import igual o superior a 10 euros als comerços de la Unió de Botiguers –un total de 20 botigues–, s’omplirà una butlleta que donarà opció a participar en el sorteig de dife rents vals de compra a bescan viar en alguns dels comerços amb imports que oscil·laran entre 30, 20 i 10 euros. Només es podran omplir fins a un mà xim de 10 butlletes per perso na i botiga. En total, es repar tiran 600 euros en premis, i els vals de compra només tindran validesa durant el mes de no vembre. Redacció

SUCCESSOS

La Mostra de Vi i Gastronomia de Cambrils supera les expectatives

L’esdeveniment, que ha augmentat en durada, espai i cellers participants, ha comptat amb una gran afluència de visitants

Redacció

El parc del Pescador de Cambrils ha estat l’escenari, des del passat divendres fins ahir, de la 12a edi ció de la Mostra de Vi i Gastrono mia que té l’objectiu de promoci onar vins del territori maridats amb la gastronomia cambrilen ca. El certamen d’aquest any, que ha durat sis dies enlloc d’un cap de setmana, ha comptat amb la participació de 35 cellers d’arreu de la província amb representa ció de totes les DO tarragonines –deu més que en la darrera edi ció–, i una vintena de restaurants i productors cambrilencs –sis més que l’any passat–, que han ofert les degustacions gastronò miques.

«La mostra ha comptat amb una gran afluència de visitants,

Els Mossos detenen un veí de Tortosa per onze robatoris

Els Mossos d’Esquadra han de tingut un veí de Tortosa a qui atribueixen, presumptament, onze robatoris dels diners de l’interior de màquines de venda automàtica de menjar i begudes situades en establiments oberts a la via pública de la mateixa ciutat i de la veïna població de Roquetes. Agents de la policia local d’aquesta última pobla ció el van detenir inicialment el mateix dia quan el van sor prendre in fraganti robant una

màquina. Després de posar-lo a disposició dels Mossos, els in vestigadors del cos el van poder relacionar amb vuit casos simi lars a Tortosa i tres a Roquetes i el van arrestar a la mateixa comissaria. Es creu que l’home forçava els caixetins dels diners amb una eina fabricada espe cialment amb aquest propòsit. L’arrestat, de 33 anys amb di versos antecedents per delictes contra el patrimoni, va quedar en llibertat amb càrrecs. ACN

durant tots els dies, ha estat es pectacular», destacava ahir a Di ari Més la regidora de Turisme de l’Ajuntament de Cambrils, Yolanda Burgos. «Ens hem con vertit en un festival, el certamen té, cada vegada més, un alt grau d’acceptació i el feedback que rebem tant del públic com dels participants és molt bo», va afe gir Burgos.

A més de la gastronomia i el tast de vins, l’esdeveniment té un caire solidari. Al llarg d’aquests dies, a la zona de la barca hi ha hagut el Passeig de l’Art, amb re presentació de set artistes locals que han exposat les seves obres amb una iniciativa molt atractiva com és la subhasta de botes. «Al final de la jornada de dissabte, diumenge i d’ahir dimecres, en

ADOPCIÓ D’ANIMALS

LA GATERA.

Estos

acabar l’actuació musical de la pèrgola, es va subhastar una bota de vi entre les persones assistents. Tot els diners que es recullin, que creiem que supera ran els mil euros, es destinaran a l’Associació contra el càncer infantil Pels Valents», va destacar la regidora de Turisme.

D’altra banda, la mostra ha seguit lligant el món nàutic amb la gastronomia amb sortides per navegar, gaudir i tastar vins de la mà de Nàutic Parc, i també s’ha ampliat l’oferta lúdica amb més grups de música en direc te als tres escenaris disponibles (l’Acústic, La Pèrgola i l’Auditori). «Aquestes actuacions han anat a càrrec dels artistes i músics lo cals d’una gran qualitat», va as segurar Burgos.

L’edició

comptat amb la participació de 35 cellers d’arreu de la província.

Hi ha hagut representació de totes les DO tarragonines.

GERARD MARTÍ

DE TARRAGONA

El segellament dels pous del Castor, encallat en la tramitació estatal

Enagás assegura que es manté a l’espera de l’avaluació d’impacte ambiental per poder iniciar les obres

ACN

El segellament definitiu i aban donament dels pous del fracas sat magatzem de gas submarí Castor es manté encallat en el procediment de tramitació es tatal des de fa tres anys. Fonts de la companyia Enagás, que tenia previst iniciar les obres el mes de febrer passat i acabar-les aquest desembre, han explicat que l’execució dels treballs està condicionada a l’avaluació d’im pacte ambiental, que tramita el govern espanyol des de la prima vera de l’any passat. Els taps pro visionals que Enagás va instal·lar l’abril del 2016 tenien una vida útil d’uns quatre anys. El Minis teri per a la Transició Ecològica, que va anunciar el segellament definitiu com a pas previ al des mantellament, no ha respost les preguntes de l’ACN al respecte.

El consell de ministres va acor dar el 31 d’octubre de 2019 posar

fi a la hibernació del projecte Castor per segellar definitiva ment els pous, abandonar-los i, posteriorment, desmantellar les instal·lacions. Era l’anunci polític de la sentència definitiva del fra cassat magatzem submarí pro mogut per l’empresari Florenti no Pérez i que el govern espanyol va rescatar amb el pagament de 1.350 milions d’euros d’indem nització després que les injecci ons causessin més d’un miler de terratrèmols. Al mateix temps, l’abandonament dels pous per metia donar també solució a la necessitat de renovar els segells provisionals instal·lats l’abril de 2016 per garantir la seguretat i estanqueïtat dels pous, amb una vida útil màxima de quatre anys. Enagás, la companyia a qui el govern espanyol va encarregar el 2013 la hibernació i manteni ment de les instal·lacions, execu taria l’operació un cop presentés

la documentació necessària per a l’expedient d’autorització dels treballs, amb un cost estimat pròxim als 70 milions d’euros, en un termini màxim de sis mesos.

Des de fa tres anys, però, el projecte segueix enredat en la teranyina procedimental de l’ad ministració espanyola i amb un calendari incert. El cronograma inclòs al projecte presentat per Enagás el juliol de l’any passat preveia poder iniciar de forma efectiva les actuacions el mes de febrer d’aquest 2022 per aca bar-les uns nous mesos després. L’avaluació d’impacte ambiental, segons aquestes mateixes previ sions, s’hauria d’haver tramitat entre juny i setembre de 2021.

La pandèmia i la declaració de l’estat d’alarma, amb la paralitza ció dels temps administratius, va ser un dels principals pretextos que el govern espanyol va addu ir per justificar el retard. Així ho

Més de 1.500 persones assisteixen al Halloween del Parc Samà

Es podrà visitar tots els caps de setmana fins al pròxim 6 de novembre

CEDIDA

va posar sobre escrit el Ministe ri per a la Transició Ecològica el juny de 2021 en una resposta al senador de Compromís Carles Mulet. L’administració estatal, però, assegurava que els tràmits van arrencar finalment de forma oficial al BOE el 30 de juliol de 2020.

Reconeixia, coincidint amb les previsions d’Enagás, que l’avalu ació d’impacte ambiental estava ja en marxa la mateixa prima vera de 2021. Avisava, però, que un cop finalitzat aquest tràmit, la Direcció General de Política

Energètica i Mines havia de va lorar l’adequació dels treballs a la legislació ambiental i d’hidrocar burs vigent.

La publicació al BOE, a mitjan de desembre de l’any passat, de la sol·licitud d’ocupació tempo ral de terrenys de domini públic marítim-terrestre per als treballs d’Enagás feia pressuposar que el procediment podia avançar en els terminis previstos. Paral lelament, a principis d’aquell mateix mes, el Tribunal Suprem esvaïa qualsevol dubte sobre un eventual intent de tornar a posar

en marxa el projecte rebutjant el contenciós-administratiu pre sentat per la promotora Escal UGS en aquest sentit.

Però, lluny d’avançar, el pro jecte segueix encallat en el ma teix punt. Enagás manté que encara està a l’espera de la seva finalització i no descarta que el procediment es pugui allargar força en el temps. Un cop acon seguit el llum verd, preveu un pe ríode d’execució de nou mesos que també es pot veure condici onat per la disponibilitat de ser veis com vaixells especialitzats.

Gegants d’arreu del territori es troben a Alcover per la Festa Major

Redacció

El jardí històric del Parc Samà de Cambrils va inaugurar aquest dissabte passat la cele bració de Halloween amb una gran afluència de públic. Més de 1.500 persones van acudir a aquesta cita anual que aplega tant a grans com a petits i que s’allargarà fins al pròxim 6 de novembre.

Durant quatre setmanes, les famílies podran gaudir d’una decoració terrorífica en dife rents espais del parc. A les ja co negudes Celler dels esperits, La gruta de l’aranya del Taxodium, i la Cova dels insectes, se suma enguany L’espantaocells del la berint, una mena de passatge de terror natural a l’aire lliure, així com altres decorats situats per diferents llocs del jardí botànic.

Durant tots els caps de set mana, fins al dia 6 de novembre, el parc oferirà de manera gratu ïta tallers per als més petits com ara globoflèxia, dibuixos mà gics, manualitats amb carabas ses o tatuatges. Tant els dissab tes com els diumenges, hi haurà una sessió de matí, de les 11 a les

13 hores, i una altra de tarda, de les 16 a les 18 hores.

A més, aquest any els visi tants podran participar en un sorteig de tres passis anuals fa

miliars per a tot l’any 2023. Per a entrar en aquest sorteig, només cal compartir les fotografies a Instagram posant com a etique

Redacció

En el marc de la Festa Major d’Alcover, que es clourà el prò xim 17 d’octubre, ahir diverses colles geganteres de pobles i ciutats de la demarcació van participar en la 29a Trobada ge gantera. L’acte es va iniciar amb la plantada dels gegants al carrer de les Rodes i, tot seguit, va tenir lloc la cercavila pels carrers del poble amb els gegants, capgros sos i les dinou colles convidades fins arribar a la plaça nova.

La Festa Major alcoveren ca compta enguany amb més d’una trentena d’actes que com binen cultura popular i tradici onal amb espectacles familiars, de teatre i música per a tots els públics. Enguany, l’honor de ser el pregoner recaurà en el Club Esportiu Alcover amb motiu del centenari d’aquesta entitat. Com a novetat, els seus repre sentants seran els encarregats de portar la bandera de la vila al lluïment del seguici popular, el dissabte 15 d’octubre.

Els tradi cionals versots i el correfoc del Ball de Diables Bruixots d’Alco ver, els Diablons i el Falcó, i el

Al fons a l’esquerra, la plataforma Castor. En primer pla, un vaixell de vigilància.

El parc està decorat amb l’ambientació pròpia d’aquesta festa.

Ball de Dames i Vells es podran veure en quatres sessions i la música continuarà tenint un pes important durant tota la festa. El cap de setmana comp

tarà amb la música de Buhos, Itaca Band i Xiula, entre d’altres, i l’aposta teatral serà per a Una teràpia integral al Convent de les Arts aquest diumenge.

La cercavila de gegants es va cloure a la plaça Nova.

JORDI RIBELLAS

FESTA

Van participar-hi colles de Tarragona, Reus, l’Espluga o Calafell

La plantilla del Nàstic torna a poc a poc a la normalitat

Després de setmanes amb di verses afectacions, el Nàstic pot dir que té tots els jugadors dis ponibles de cara al partit de dis sabte contra la Real Sociedad B. Aquesta setmana tot pot passar i sempre és possible que apa regui una baixa d’última hora, però els principals absents, Lupu i Pol Domingo, van tor nar a somriure sobre la gespa el passat diumenge contra el Real Murcia. El lateral de la Pobla de Montornès no va tenir la millor

HOQUEI PATINS

de les estrenes aquesta tempo rada. A l’estiu es va perdre part de la pretemporada per una fascitis plantar i una lumbàlgia el va treure de les convocatòries els últims tres partits, però va tornar contra el Murcia. D’al tra banda, Lupu va trepitjar la gespa després de la greu lesió que va patir a l’estiu. Els dos jugadors encara han d’assolir el nivell físic desitjat, però és un primer pas perquè la plantilla torni a la normalitat. AMQ

El CP Calafell destrossa el Vilafranca i es col·loca segon

El CP Calafell de Ferran López ha començat de la millor ma nera aquesta OK Lliga i ahir va sumar una nova victòria que el col·loca segon a la classificació general, només per sota del Bar ça. Ahir el Pavelló Joan Ortoll va tornar a estar de celebració per què els verds van guanyar per 7-2 al CP Vilafranca en un duel que va estar sentenciat des de l’inici. Els de Ferran López van ser molt superiors al seu rival i van marxar al descans amb

5-0. Dos gols van ser d’Hum berto Mendes, un altre del pit xitxi Martí Casas, Jordi Ferrer va marcar el seu primer gol del partit i Oriol Palau va tancar la golejada al descans. A la segona part, el partit es va escalar i les targetes blaves van volar entre els dos equips, però el Calafell va saber tancar la victòria amb dos gols més, el segon de Ferrer i l’últim d’Arnau Xaus. Aquest duel era el corresponent a la se gona jornada. Redacció

El Reus FC Reddis, un projecte ambiciós construït des del planter

Arnau Montreal Quesada Pocs equips poden dir que as piren a pujar de categoria amb més del noranta per cent de la plantilla format a les categories inferiors de l’antic Reus Depor tiu. El Reus FC Reddis va néixer en l’assemblea d’aquest darrer estiu per convertir-se en la nova referència del futbol a la ciutat i tornar als temps de glòria amb l’equip en categories altes. En guany, de nou amb Marc Carras co als comandaments i amb una plantilla amb ADN roig-i-negre des de petits, busquen donar el cop sobre la taula a Primera Ca talana i sumar el seu tercer as cens consecutiu per disputar la Tercera RFEF.

El president del Reus FC Red dis, Xavi Roig, va destacar a Di ari Més que «aspirem a lluitar per les primeres posicions, però amb calma». El projecte té uns objectius ambiciosos, però Roig sap que el camí és llarg i dificul tós. «No és obligatori que pugem enguany. Com diu el nostre Cho lo Simeone, hem d’anar pas a pas i sense descentrar-nos». Aquest no és altre que Marc Carrasco, el tècnic que va ascendir a l’equip a Primera Catalana la darrera tem porada.

El tarragoní té clares les seves idees i l’objectiu, per a ell, no passa del rival d’aquesta setma na, el Sarrià. De moment, els dos partits que el Reus ha disputat en aquesta exigent categoria els ha

El Reus FC Reddis va començar la Primera Catalana guanyant l’AE Prat B i el Santboià

guanyat. El primer contra l’AE Prat B per 1-2 i el segon contra el Santboià per 0-1. Aquest diu menge, a les 12.00 hores, tindran la seva esperada estrena al Muni cipal de Reus contra el Sarrià. Els de Carrasco no han pogut jugar fins aquesta setmana al seu es tadi perquè, una vegada els Bar celona Dragons acabin les seves activitats, han d’adequar la gespa a les necessitats de l’equip així

La pissarra de Muñiz dona la primera victòria del Salou a LEB Plata

Barksdale va anotar a mig segon del final

Arnau Montreal Quesada

El CB Valls de Víctor Neila va guanyar ahir per la mínima a l’Esparraguera per 62-63. El conjunt de l’Alt Camp comple ta d’aquesta manera un inici de competició il·lusionant amb dues victòries i només una der rota. Els vallencs van començar el partit amb domini absolut. La diferència després del pri mer quart era de dotze punts i es va mantenir també en el se gon. En el tercer quart, el partit es va anar igualant progressi

vament. Els locals castigaven des de la línia de tres amb un encertat Raventós mentre que el Valls aguantava el partit com podia. A l’últim quart, el duel es va trencar a favor de l’Esparre guera. El conjunt local va acon seguir retallar la gran diferència de punts i el Valls va suar de valent per evitar la remuntada èpica local. Finalment, van sa ber aguantar i van guanyar el duel amb el finlandès Liukko com a jugador destacat. Redacció

El CB Salou va aconseguir ahir la primera victòria de la seva història a LEB Plata contra el Peñas Huesca, un equip descen dit de LEB Or i un dels favorits a pujar enguany. Aquest triomf es va treballar durant tot el par tit perquè el CB Salou va saber aguantar la potència local i va saber aprofitar els moments en què eren superiors. Tot i això, el partit es va guanyar en una jugada d’estratègia a mig segon pel final del partit. Jesús Muñiz va demanar temps mort i a la seva pissarra va dibuixar la ju gada que, amb velocitat i en cert en els bloquejos, donaria

una oportunitat. Amb tant poc temps de marge, només es po dria donar una passada i tirar i quan el partit es va reiniciar, la jugada es va donar a la perfecció i Barksdale va anotar amb un tir a la mitja volta. El Peñas Huesca no es podia creure que la jugada hagués entrat a temps, però els àrbitres ho van aconseguir i tot l’equip del CB Salou va saltar a la pista per abraçar-se i celebrar la primera victòria a Plata. L’equip tornava a tenir dificultats, enca ra són un equip nòmada que no poden entrenar al seu pavelló i molts jugadors arribaven amb dubtes físics o no arribaven, però tot i això van treure el par

que, fins ara, segons paraules de Carrasco, «han entrenat per tota la ciutat, on han pogut».

Per adaptar-se a l’exigència de la competició, el Reus FC Red dis va fer dotze fitxatges. El tret positiu per a Carrasco és que «20 dels 22 jugadors que tenim han passat per la base del Reus, ens uneix el passat roig-i-negre. Tinc uns nois formidables que han coincidit diverses vegades i tenen la voluntat de respectar el simbolisme que portem. El senti ment de pertinència és molt gran a la ciutat de Reus», va destacar Carrasco. El mateix entrenador va ser jugador del Reus Deportiu en dues etapes i també va entre

nar equips de la base i del juve nil. Ara, compleix un any més el somni de créixer amb l’equip de la ciutat, però sense aixecar molt la vista, perquè el seu objectiu sempre és «partit a partit».

El Reus FC Reddis, com a mar ca de club va néixer aquest estiu, però l’equip porta a l’ànima l’an tic Reus Deportiu i l’històric CF Reddis. Així ho va ressaltar Xavi Roig. El president espera amb moltes ganes que l’equip es posi de llarg davant l’afició. De mo ment, l’entitat aglutina al voltant de 250 socis, però espera que aquesta xifra continuï creixent. S’ha d’anar partit a partit, però aquest projecte apunta alt.

tit endavant. El Peñas Huesca va mostrar les seves intencions amb un primer quart guanyant per 23-19, però el Salou en va veure fort en el segon i va acon seguir un avantatge de 4 punts que van saber protegir fins al final del partit. A l’últim quart tot es va decidir i quan semblava

que el partit aniria a la pròrroga, va ocórrer la màgia. El jugador més destacat del duel va ser Olechnavicius amb 21 punts, però Barksdale va triomfar amb la cistella final. La LEB Plata no s’atura i aquest dissabte el CB Salou jugarà a domicili contra el Gran Canària.

L’equip ha guanyat els dos partits de Primera Catalana i, diumenge, s’estrenarà al Municipal de Reus

La plantilla del Reus FC Reddis després de la victòria de la darrera jornada contra el Santboià.

REUS FC REDDIS

Pol Domingo durant el duel contra el Real Murcia.

JONAY GONZÁLEZ

Justinas Olechnavicius va ser el jugador més destacat del duel.

Sánchez fa esperar el rei a la desfilada del 12-O i rep insults

EFE

El president del Govern, Pedro Sánchez, va arribar ahir uns segons més tard, en contra del que marca el protocol, que els reis d’Espanya a la desfilada de commemoració del Dia de la Hispanitat, a la plaça de Lima de Madrid, fet que va ser objecte d’esbroncades, insults i crits de dimissió per part dels assistents al desfilada de commemoració del Dia de la Hispanitat. També la ministra de Defensa, Margari ta Robles, va rebre xiulets mentre baixava a peu des del Ministeri fins a la zona on estaven instal lades les tribunes. Mentrestant, els centenars de persones que hi havia als laterals del passeig de la Castellana des de primera hora del matí, portant banderes i ban derins d’Espanya, van saludar amb crits i aplaudiments a Felip VI i la reina Letizia.

La desfilada d’aquest any ha tornat a uns nivells de participa ció similars als anys anteriors a la pandèmia amb més de 4.000 militars marxant pel passeig de la Castellana, a més de 150 vehi cles i 86 aeronaus. A la desfilada van assistir tots els ministres, excepte els titulars de Drets Soci als, Ione Belarra, en avançat estat de gestació; i el d’Universitats, Joan Subirats; tots dos d’Unidas Podemos. Del partit socialista, tampoc no van assistir la vice presidenta primera del Govern, Nadia Calviño; i els ministres de Transició Ecològica i Repte

ECONOMIA

A la desfilada van participar-hi més de 4.000 militars, més de 150 vehicles i 86 aeronaus

Demogràfic, Teresa Ribera; i la d’Indústria, Reyes Maroto. Entre els presidents autonòmics hi va haver les tradicionals absències de Pere Aragonès i Íñigo Urkullu, el lehendakari basc. A la tribuna d’autoritats, situada a l’alçada de l’estadi Santiago Bernabéu, tam

La plataforma contra la represa del gasoducte

Midcat es reactiva

Diuen que la infraestructura és innecessària

ACN

La plataforma contra el gaso ducte transfronterer Midcat s’ha reactivat a banda i banda dels Pirineus. Els ecologistes adverteixen que es mobilitza ran per impedir que la inter connexió sigui una realitat i lamenten les pressions del Par lament Europeu i dirigents com el president espanyol, Pedro Sánchez, o el canceller alemany Olaf Scholz per tirar endavant el projecte. Aquest dimecres, les entitats de la Catalunya del Nord i les de les comarques gironines han fet una roda de premsa per mostrar l’oposició a la canonada i han assegurat que

els arguments són «exactament els mateixos» que van acabar amb la retirada del projecte el 2020. «És innecessari, absurd i un atemptat climàtic», ha afir mat Philippe Assens.

La plataforma aplega enti tats, administracions i partits polítics que fa cinc anys es va oposar al projecte, que va que dar estancat el 2019 i va deixar de ser una infraestructura es tratègica per al Parlament Euro peu el 2020. Ara, els portaveus Philippe Assens, Eric Lebalier i Barbara Schmitt insten a refer mar l’oposició a la canonada i asseguren que els arguments són «exactament els mateixos».

bé hi eren presents la cúpula de Defensa, polítics, diplomàtics i representants de les altes institu cions de l’Estat.

La parada va començar amb un salt paracaigudista portant l’ensenya nacional i, després, l’hissat solemne de la bandera.

També es va retre homenatge a aquells que van donar la vida per Espanya, moment en què, com és tradicional, va començar la desfilada aèria, que va tancar la passada de la Patrulla Àguila

POLÍTICA

pintant el cel amb els colors de la bandera d’Espanya. A partir d’aquell moment, van desfi lar més de 4.000 efectius entre membres dels Exèrcits de Terra i de l’Aire i de l’Espai, l’Armada, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i el servei de vigilància marítima i duanera.

En acabar la desfilada, els reis d’Espanya van presidir la tradici onal recepció amb representants del món polític, econòmic, social i cultural al Palau Reial.

Baños demana anul·lar el judici per impedir-li parlar en català

L’exdiputat de la CUP: «És una acció política»

ACN

L’exdiputat de la CUP, Antonio Baños, preveu demanar l’anul lació del seu judici al Jutjat Penal 30 de Madrid per haver-li impe dit declarar en català. Així ho va confirmar en una entrevista a Catalunya Ràdio just l’endemà que el tribunal el condemnés a quatre mesos de presó per un delicte de desobediència per no respondre les preguntes de Vox en el judici del procés. L’exdipu tat va explicar que ho emmarca en una «acció política» per «de semmascarar i posar en contra dicció» la justícia. «No és un ju dici normal, com més s’allargui més clar queda el pecat original

de tot plegat», va explicar. A més, va remarcar que «no tenir un gran respecte a l’autoritat no pot ser un delicte». «Demostren que ells creuen que són una au toritat incontestable i que no tenir una actitud de submissió i de por reverencial ho conside ren un delicte», va afegir. D’altra banda, Baños es va referir al fet que la diputada de la CUP Eulàlia Reguant no hagi obtingut la mateixa pena pel mateix delicte –ha estat con demnada pel Suprem a pagar una multa de 13.500 euros–. Baños preveu engegar una campanya per reivindicar el dret a declarar en català.

Més de 2.000 persones es manifesten per la Hispanitat a Barcelona

Amb el lema ‘Més Espanya i més espanyol’

ACN

Unes 2.200 persones, segons la Guàrdia Urbana, es van ma nifestar ahir a Barcelona per celebrar el 12-O sota el lema Més Espanya i més espanyol. Convocats per Catalunya Suma, els líders de Vox, Cs i PP a Cata lunya van encapçalar la marxa darrere de la pancarta principal a l’encreuament de passeig de Gràcia amb Provença. La ma nifestació va recórrer el passeig fins a la plaça Catalunya, on es va llegir un manifest signat per una vintena d’entitats. El text va reivindicar la festivitat del 12-O i es va defensar la Constitució «com a marc legal de defensa

ECONOMIA

de la unitat de l’estat espanyol». «Els catalans som, per sobre de tot, espanyols. Volem ser un pilar d’Espanya sense oblidar el nostre passat», afirmava el text.El manifest no va estalviar crítiques cap al govern català i espanyol, i va denunciar «el menyspreu» del Govern català contra l’Estat i els seus sím bols. «Exigim que es respecti el que representa Espanya, l’him ne, les institucions, i l’idioma universal que és l’espanyol», afegia. No hi van faltar, com cada any, els grups de folklore llatinoamericans, molta músi ca i càntics a favor de la unitat d’Espanya.

L’FMI preveu que Espanya tancarà l’any amb un dèficit del

Serien cinc dècimes menys que en l’anterior

ACN

El Fons Monetari Internacional (FMI) preveu que l’Estat espa nyol tancarà el 2022 amb un dèficit públic del 4,9%, el que suposaria una rebaixa de cinc dècimes respecte a l’exercici anterior. Així, Espanya acu mularia dos anys consecutius reduint el seu dèficit públic, després que aquest es disparés fins al 10,3% arran de la pan dèmia. No obstant això, la xifra encara es mantindria per sobre el dèficit registrat abans de la crisi de la covid-19, del 2,6%.

De fet, l’FMI no preveu que l’Estat aconsegueixi retornar als nivells de dèficit previs a

l’esclat de la pandèmia fins més enllà del 2027. Segons l’informe de seguiment fiscal publicat aquest dimecres, la diferència entra despeses i ingressos de l’Estat no baixarà del 4,1% du rant els pròxims cinc anys.

A més, el dèficit públic es tatal es mantindria per sobre la mitjana de la zona euro, que aquest 2022 està previst que se situï en el 3,8%. Com en el cas espanyol, això suposa una mi llora substancial respecte a la crisi de la covid-19 però insu ficient per recuperar els nivells prepandèmia.

L’FMI apunta que aquest índex no baixarà del 2,5% en els pròxims cinc anys.

Centenars de persones van assistir amb banderes, des de primera hora, al passeig de la Castellana

EFE

En acabar l’acte militar al passeig de la Castellana, els reis van oferir la tradicional recepció.

SOCIETAT

Mobilització a Barcelona en la celebració del 12 d’octubre.

El col·lectiu Dol d’Estels visibilitza la mort gestacional i perinatal a Reus

Avui es projectarà el documental ‘Del dol a l’amor’ i dissabte hi haurà una enlairada de globus

Redacció El col·lectiu Dol d’Estels i Madres en Común format per famílies que han patit la mort d’un fill durant la gestació o prop del part, commemorarà el Dia Inter nacional per a la visibilització de la mort gestacional i perinatal a través de diferents actes a Reus.

Seran actes oberts no només a persones que hagin viscut una experiència similar, sinó a tothom, amb la finalitat de fer visible un dol tabú en la nostra societat. Els actes començaran aquesta tarda, a les 18 hores, al centre cívic Migjorn amb la pro jecció del documental Del dol a

l’amor on, posteriorment, hi par ticiparan els autors i les famílies protagonistes per a fer una taula rodona. Per a participar-hi es pot contactar amb @madresenco mun o escriure a través del cor reu doldestels@gmail.com.

La diada del record tindrà lloc aquest dissabte amb una enlaira

da de globus. L’esdeveniment ar rencarà a les 12 hores, als jardins del Mas Miarnau de Reus per a que les famílies puguin recordar als fills que no tenen amb ells. Es llegirà un breu manifest i, a con tinuació, s’enlairaran els globus. El mateix dissabte 15, a les 17 ho res, també al centre Cívic, tindrà

Mor Angela Lansbury, la popular senyora Fletcher a ‘S’ha escrit un crim’

Redacció

L’actriu britànica Angela Lans bury, protagonista de l’emble màtica sèrie S’ha escrit un crim i de pel·lícules com Gaslight o El retrat de Dorian Gray, va mo rir aquest dimarts als 96 anys d’edat a Los Ángeles (EUA). La seva defunció s’ha produït quan

faltaven cinc dies perquè en complís 97, tal i com va recordar la seva família en un comunicat difós per la revista People.

Lansbury es va convertir en una cara coneguda de la pantalla petita per interpretar a la novel lista Jessica Fletcher a S’ha escrit un crim, però també va estar

nominada en tres ocasions als Òscar per papers de repartiment a Gaslight (1944), El retrat de Do rian Gray (1945) i El missatger de la por (1962). Finalment, va aconseguir l’estatueta honorífi ca l’any 2013.

Durant 12 anys, va resoldre crims, assassinats i misteris

durant a la televisió encarnant al mític personatge de Jessica Fletcher. La senyora Fletcher residia en un petit poble fictici anomenat Cabot Cove (Nova Anglaterra, EUA) i era escriptora de novel·les tant de misteri com d’assassinats. La seva afició era resoldre crims. La sèrie es va

lloc un taller creatiu d’aquarel·les amb Sara Puig Alier en el qual les famílies que ho desitgin podran crear un bonic record a partir de l’ecografia del seu fill o filla.

Finalment, el pròxim dimecres 19, a les 18.30 h., se celebrarà la trobada mensual del mes d’oc tubre del Grup d’Ajuda Mútua (GAM) només per a famílies. Aquestes trobades tenen lloc els tercers dimecres de cada mes a les 18.30 h. a Reus i l’objectiu és que els pares puguin trobar un espai on compartir les seves ex periències. Dol d’Estels s’erigeix com un lloc de trobada d’acom panyament entre iguals per a les famílies.

DEFUNCIONS

Reus

Clara Llamas Pérez. Ha mort a 92 anys. El funeral serà avui a les 12 h. a la parròquia de Sant Pere.

Maria Teresa Boldú Cots. Ha mort a 79 anys. El funeral serà demà a les 12.30 h. al Tanatori. Núria Garreta Bultó. Ha mort a 92 anys. El funeral serà demà a les 17 h. al Tanatori. Valls

Miquel Roca Vidiella. Ha mort a 60 anys. El funeral serà avui a les 10 h. a la parròquia del Lledó.

Vila-rodona

Montse Peyré Simó. Ha mort a 73 anys. El funeral serà avui a les 12 h. a la parròquia de Santa Maria.

començar a emetre l’any 1984 a la CBS, fins al 1996: en total, 264 episodis repartits en 12 tempo rades, i quatre pel·lícules. Gràci es a aquesta sèrie, Lansbury va ser nominada als premis Emmy i als Globus d’Or.

Dinamisme als municipis abans de les pròximes eleccions

A pocs mesos per les eleccions municipals, els ajuntaments pré men l’accelerador per completar el màxim de projectes possibles, complir els compromisos electorals i per exprèmer els darrers pressupostos que podran aprovar abans de la contesa. El departa ment de Patrimoni de la ciutat de Tarragona espera rebre els fons estatals compromesos per tirar endavant un projecte important a la ciutat. A Salou, l’Ajuntament començarà a executar aviat obres a prop d’una cinquantena de carrers de Ponent i Llevant. A Reus, comencen avui les obres de la segona fase de remodelació del Raval de Santa Anna. Aquests són només alguns dels exemples més propers que avui recull Diari Més. Però el territori resta pla gat d’exemples de municipis on es reactivaran els projectes més visibles de cara a la ciutadania en el tram final del mandat. Però, aquesta no és només una oportunitat per als governants. Ho és, sobretot, per als electors, que no s’han de deixar enlluernar per les obres i les moltes activitats que es programaran per mantenir viu el dinamisme als municipis. La ciutadania té a les seves mans l’oportunitat de revisar totes les promeses de fa quatre anys que no s’han complert i d’exigir la seva execució, en comptes d’espe rar a què sigui la classe política la que filtri el seu propi balanç.

+ CONFIDENCIAL Tinc un dia normal

La consellera de Cultura de Tarragona, Inés Solé, i altres membres del seu grup municipal, la CUP, van treballar ahir tot i ser el Dia de la Hispani tat. Així ho va publicar Solé a xarxes socials: «El 12 d’octubre no tenim res a celebrar». De la mateixa manera que el David i el López de Plats bruts al capítol que es van negar a celebrar Na dal, la CUP, ahir, va tenir «un dia normal».

TRIBUNA

La unitat independentista s’ha acabat?

JOSEP MARIA BUQUERAS BACH

A les 17.14 hores del passat divendres, Junts comu nica que el 55,73% dels militants han decidit no continuar formant part del govern català, Han vo tat més del 80%, dels 6.465 militants. És a dir, més de 5.100 persones. Menys de 3.000 ciutadans han decidit que - amb paraules de Jordi Sánchez, ex president de l’Assemblea Nacional de Catalunya/ ANC i també, sigui dit de pas, excandidat a presidir la Generalitat –el «procés, definitivament s’ha tan cat». Manifestació que és la fotografia de la situa ció actual com es viu l’independentisme, des dels que estaven a la lluita i la recerca de l’Estat català, per un costat i que és aplaudida pels constitucio nalistes que viuen a Catalunya, sigui o no catalans, per un altre. Ara el govern sols té segurs 33 diputats dels 135. Recordem que el maig de 2021 Aragonès va rebre 74 vots. Algú pot pensar que durarà poc. Ningú a hores d’ara ho sap, de totes maneres el que està clar és que darrerament fa una política possi bilista. Que vull dir amb això? Resulta que dels més de set milions i mig d’habitants a Catalunya, sols uns 2.800 ciutadans catalans han decidit que després de més 40 anys de democràcia, el partit re publicà governi Catalunya en solitari. Ara faré una cronologia dels darrers sis dies Dimecres 5. Els afins de Turull pressionen per què no recolzi la sortida del Govern; ERC i Junts a un pas de la ruptura definitiva; Turull no ha revelat el seu vot; L’empresari Joan Matamala, després de 25 anys, deixa Junts ‘fart’ dels dirigents gironins; El conseller Giró demana decidir amb cintura; Seqüència en síntesi d’un acudit: el polític no sap resoldre el problema, consulta a les bases per què d’aquesta manera mai podran dir que el polític es va equivocar,però els polítics segueixen cobrant; molts catalans porten massa temps sols sentint, ara és l’hora de tornar a la raó.

Dijous, 6. Turull es mantindrà neutral a la con

TRIBUNA

sulta; Aragonès exigeix als seus socis «màxima lle ialtat» si continuen al govern; La participació una de les claus; Alcaldes i candidats de les municipals signen manifestos a favor de la continuïtat; Anemnos-en, ERC ens està fagocitant; Abandonar ens portarà a la irrellevància; El gran guanyador del cara o creu junquero serà el partit republicà; Els partits, a excepció del món convergent, saben fer política fora de Palau; La votació, sigui qui sigui el resultat, no acabarà amb la inestabilitat política; Junts posa en suspensió el Port i la Delegació del Govern a Tarragona; Madrid celebra la divisió in dependentista.

Divendres, 7. El fantasma de l’escissió s’obre pas en Junts amb la consulta sobre el Govern; Pot ha ver-hi fuites o una fractura; Possible llista de mili tants de Junts amb l’ANC; Junts es mobilitza; Laura Borràs pressiona dient que quedar-se al Govern de coalició amb ERC, pot provocar una escissió al seu partit.

Dissabte, 8. Junts qüestiona la legitimitat d’un Govern en solitari, que Sánchez avala i l’hi dona la mà; ERC governarà en solitari després del cop de porta; Ara tot el Govern pot estar en mans d’ERC; És el fi del relat de la legislatura del 52% indepen dentista; Ruptura, col·lapsa de la legislatura; És la condemna dels hereus de Convergència dintre de Junts; Les diferències entre ERC i Junts han dina mitat els acords de governs inicials; Laura Borràs: «Junts guanya i Aragonès perd»; Òmnium reclama una «estratègia conjunta» de l’independentisme; Jordi Turull afirma que «ho hi ha cap esvoranc» en Junts, i que «recosiran» l’independentisme; L’ANC insisteix a plantejar «independència o eleccions»; Els comuns s’ofereixen a ERC per posar en marxa Catalunya amb una majoria progressista; Alejan dro Fernández pronostica que Illa sortirà al rescat d’ERC; Vox demana eleccions; Un governa maleït ja des de 2010.

Diumenge, 9. ERC planeja un Govern en so litari, amb suport dels comuns i el vet al PSC; Els republicans a la recerca de perfils independents i de la societat civil; ERC: «Millor sols»; Junqueras prefereix prorrogar els pressupostos i exclou al PSC de qualsevol pacte, però vol mantenir la clau a Madrid; Els perdedors de Junts esperaran les mu nicipals: Convocar eleccions ara seria un disbarat;

Junts exigeix a Aragonès eleccions o que plantegi una qüestió de confiança; Feijóo critica a Sánchez que doni suport a l’independentisme pel seu aval a ERC; Aragonès última el nou Govern i rebutja al PSC; Aragonès pren el pols a un mandat monoco lor de durada incerta.

Dilluns, 10. Tarragona, oblidada en el nou Go vern; Aragonès fitxa consellers amb trajectòries en PSC, CDC i Podem; JxCat: Manca de «legitimitat política i democràtica»; Aragonès, en una piulada: «Un Govern de país, que representarà el 80% de la ciutadania»; Els pressupostos de 2023, estan a l’aire; A Tarragona, tindrà tot el poder a l’alcaldia de Tarragona, la delegació del Govern, la Diputa ció i el Port; Hi ha una nova casa gran?; La majo ria independentista, perilla?; ERC pesca en altres aigües; El diàleg entre ERC i PSC és bo en si ma teix, encara que no trobin la sortida. En resum, els hereus de Jordi Pujol, vint-i-tres anys president de la Generalitat, volen manar sempre i si no ho fan, estan descol·locats i no volen que els altres manin. Però vet aquí a on es troben ara, sense cap conse ller i algun sap a on van? Turull diu que ERC hau ria de propiciar el vot de confiança al parlament i comprovar el suport que té, quants diputats estan a favor, en contra o s’abstenen? Perfecte, però qui ha fet esclatar, provocar la situació actual ha sigut majoritàriament Junts. Ens han portat amb aquest desgavell en el qual estem els darrers mesos. La po lítica és la ciència i l’art de governar, que tracta de l’organització i de l’administració d’un estat en els seus afers interiors i exteriors. La política és l’art de fer possible el que si és possible fer i Junts s’enro ca en accions que ara ja no són possibles a curt o mitjà termini. S’ha de treballar amb una direcció, però s’ha de ser realista, no utòpic. No pots estar dins una gàbia o donar tombs a la sínia. Es trac ta d’avançar, la tossuderia val si de mica en mica avances, però si estàs quiet, per a què serveix con rear la caparrudesa? Part de la política catalana, en general, no pot presumir actualment del seny, que ens caracteritza històricament als catalans, perquè amb «l’embolica que fa fort» d’alguns polítics s’ha tirat pel pedregar «el nostre seny». Ara hem de donar els 100 dies confiança al nou govern, que tinguin molta saviesa en les seves decisions, que serem nosaltres, els ciutadans els beneficiats.

Quan les ciutats es pensen per a les persones

En els carrers i places de la ciutat hi fem tot tipus d’activitats, tant rutinàries com puntuals, i és quan en fem ús que pensem i reflexionem sobre el disseny de l’espai públic. Ens plantegem per què aquella plaça que es va inaugurar farà pocs anys no té cap element que faci ombra, o com és possible que hagin talat tots els arbres d’un carrer per fer-hi una intervenció per plantar-ne de nous; notem la calorada que fa sota les marquesines de vidre mentre esperem l’autobús; sentim contrari etat cada cop que una tanca ens entorpeix el pas en un creuament per facilitar el pas dels cotxes; no deixa de sorprendre’ns la gran quantitat de passos de vianants i carrers que no estan adap tats o no tenen amplada suficient per creuar-s’hi dues persones... En la quotidianitat tarragonina ens és fàcil reconèixer mancances dels barris on ens movem, i tenen a veure amb com s’ha pensat l’espai públic i la forma com l’utilitzem. Arrel de tenir experiències més o menys agradables en l’ús de l’espai públic, hem modificat i adaptat la nostra forma de moure’ns-hi, i en alguns casos hem dei

xat de fer-hi segons quines activitats, contribuint indirectament a una zonificació d’usos i activitats exclusives per a perfils de població concrets. Un exemple seria la creixent extensió de terrasses de bar d’alguns carrers i places, que fan que el veïnat no hi vulgui passejar en hores punta i que a poc a poc els comerços tanquin i s’instauri un monocul tiu de bars. Podem afirmar, doncs, que el model de ciutat promogut des de despatxos i administraci ons té conseqüències crucials amb el tipus de vida que s’hi desenvoluparà i que cal pensar-lo tenint en compte la totalitat i diversitat de la població. És més que evident que cadascú detecta problemàti ques i dificultats diferents en funció de les seves necessitats o rutines, i molt possiblement qui re dacti els plans o projectes per la ciutat no els tin gui tots en compte, sigui per manca de temps, per desconeixement de certes realitats, perquè es pri oritzin altres aspectes del projecte, o perquè s’ex clogui –deliberadament o no– a certs col·lectius d’aquell espai en què s’intervé. De tot plegat se n’ha teoritzat molt en l’àmbit de l’urbanisme, i és des de la interdisciplinarietat i el treball en xarxa que ha ressorgit la reivindicació del dret a la ciutat de totes les persones que hi viuen. Tant si l’anome nem urbanisme per a tothom, urbanisme feminis ta –sí, feminista perquè busca la igualtat a l’hora de fer servir l’espai públic, independentment de criteris com l’edat, la procedència o la classe– o urbanisme inclusiu, aquesta concepció de la ciutat parteix de la base de fer-la més amable des d’una

lògica comunitària i de justícia social, no abocada a lobbies ni capritxos capitalistes que mercantilit zin l’espai públic en benefici dels pocs de sempre. Com quan es deixa aterrar empreses de patinets sense disposar d’un pla de mobilitat real que l’ar ticuli i la reguli (a Tarragona en tenim un de 2012 que mai s’ha implementat); o quan aplaudim amb les orelles la contaminació que generen els creuers a canvi de gaudir del desembarcament massiu de turistes que durant unes hores faran entrebancar tothom que gosi apropar-se a passejar prop d’al gun dels monuments destacats de la ciuat. Des de la CUP apostem sense cap mena de dubte per un urbanisme feminista que tingui en compte el benestar de tothom, ja sigui dissenyant o repen sant els barris, fomentant polítiques d’habitatge o creant un pla d’equipaments públics. És qüestió de voluntat política escoltar i tenir en compte la diversitat en la ciutat abans de prendre decisions que tindran impactes en qui la viu. I és que si les eines de participació es dissenyen amb la intenció de fer una anàlisi exhaustiva de la complexitat que suposa la ciutat i no només per tal de validar idees que vénen predefinides des dels despatxos o per complir amb els mínims que exigeix la normativa, la ciutat podrà pensar-se des de i per a les perso nes que l’habitem. Ens agradaria pensar que la redacció del nou POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) posarà en marxa una nova manera de prendre decisions en urbanisme a Tarragona. Dei xarem passar l’oportunitat?

GEMMA VENDRELL

Membre de l’Assemblea Local de la CUP de Tarragona

SERVEIS

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

Canviaràs la teva tècnica de treball i d’actitud amb to tes les persones que t’envolten. Semblarà estrany però t’aportarà beneficis.

LLEÓ

24/07 al 23/08

Els teus naturals

dots creatius tin dran fàcil concre ció. No desespe ris si els altres no entenen les teves idees, el temps et donarà la raó.

TAURE

21/04 al 21/05

No et deixis por tar per les teves passions molt menys per la teva tossuderia. És necessari que es coltis els consells dels més pròxims.

BESSONS

22/05 al 21/06

Obtindràs en la jornada bons be neficis i el suport de molts. És en l’amor on has de ser més prudent i no canviar sense pensar.

CRANC

22/06 al 23/07

Cuidat en els menjars i en les diversions. No prenguis decisi ons importants deixa que les crí tiques les facin al tres persones.

Venda/Lloguer

POR JUBILACIÓN VEN

DO O TRASPASO BAR en Constantí 80m2. Amplia terraza. Terminal Loto Cata luña. Dos tragaperras. Eco nómico. Negocio rentable. Tel. 629.449.076

SE OFRECEN SERVICIOS DE MANTENIMIENTO, REFORMAS Y CONSTRUCCIÓN.

Presupuesto sin compromiso. Tel: 615.891.932

PROFESSIONALS

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTA NERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.

TAROT

TAROT DE MARIA. Coach emocional, desbloqueo fami liar. Tel: 633.670.797

VERGE

24/08 al 23/09

Et mostraràs va riable en els teus sentiments. És fà cil que potenciïs la gelosia en la teva parella. En el tre ball hi haurà for tes enveges.

BALANÇA

24/09 al 23/10

La teva vida fami liar t’exigirà una major dedicació. Tot el que facis serà àmpliament recompensat so bretot per part de la teva parella.

24/10 al 22/11 ESCORPÍ

Ves amb comp te amb la gelosia les enveges que es manifestaran en el teu entorn.

Tu mateix, sense adonar-te, els es tàs potenciant.

REUS. LOCAL TRASTERGUARDAMOBLES. 75€. Fàcil aparcament. Tel. 666.140.989

REFORMES

FACHADAS Y REFOR MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PINTOR ECONÓMICO PRO FESIONAL. Rapidez y lim pieza. Tel. 667.471.534

CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479

PINTOR PROFESIONAL. Tel. 642.094.115

AMISTAT

CHICA BUSCA PAREJA ES TABLE. Tel: 636.724.711

SEÑORA DESEA CONOCER CABALLERO DE 70-75A para amistad y posible rela ción estable. Tel. 657.480.763

SAGITARI

23/11 al 21/12

Durant la tarda no et fiïs massa del que et pro metin. Abans de prendre una de cisió consulta-ho.

Si condueixes tin gues més cura.

TARRAGONA:

CAPRICORN

22/12 al 20/01

No deixis que aquests vells i passats de moda pensaments que avui et sorgiran limitin els bons moments que viu ràs en la intimitat.

AQUARI

21/01 al 19/02

Apareixeran en frontaments en el teu cercle d’amis tats que seran resolts si adoptes una actitud ferma contra els incita dors.

Papaceit Sansa, Laura. Florenci Vives, 10. Telèfon 977 222 260.

No facis cas als rumors que es facin a la teva es quena. Continua tranquil en el

Garcia, M. Teresa-Plana, Virginia. Sant Benildo, 10 La Granja (Torreforta). Telèfon 977 549 790.

REUS:

Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Feliu llovera, Ernest. Ample, 38 baixos. Telèfon 977 314 062.

SALOU:

Arque Mule, Montserrat. Passeig Miramar, 72. Telèfon 977 381 264.

VILA-SECA:

Domingo Roige, Silvia. Av. Ramon d’Olzina, 40. Telèfon 977 395 086.

CAMBRILS:

Díaz Martí, Maria. Av. Diputació, 12. Telèfon 977 364 510.

VALLS:

Rull Ferré, Consol. De la Cort, 26. Telèfon 977 612 517.

EL VENDRELL:

Juste Diez de Pinos, Jose Luís. Les Flors, 74. Telèfon 977 664 422.

TELEVISIÓ LOCAL. Programació

CANAL REUS TV

11:30

MASSATGES RELAX

¡¡¡INOLVIDABLE MASAJE!!! Discretísima. Tel: 671.715.779

CHICO PARA CHICO. MASAJE erótico. Tel: 613.361.001

MASAJES REUS 30€. Para cualquier situación de estrés, dolencias, contracturas. Yo Julia diplomada en QUIROMASAJE. Lugar limpio e higiénico. Citas con antelación. Tel. 610.326.292

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales, prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel. 692.780.087

CONTACTES

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

REUS CASA SUSANA. españo las. 25€. Tel: 977.32.15.68

AMIGAS PECHUGONAS ARDIENTES. 20€. Reus. Tel. 658.065.024

SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

VIKI. MAÑA MADURITA. Todo si. REUS. Tel: 623.345.505

CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12

AMANTE PERFECTA. Discretísi ma. Tel: 671.715.779

CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062

RUSA. DISCRECIÓN. Reus. Tel. 604.390.445

DÚPLEX 2 AMIGUITAS RUSAS. Masaje 4 manos, ¡para disfrutar! Tel: 600.853.460

VIUDA ESPAÑOLA 44a, ardien te Tel. 612.594.049 Reus.

ANA. ¡MADURITA PERFECTA! Tarragona. Tel: 602.033.898

CARMEN. DISCRECIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131

TARRAGONA. MARÍA. Madu rita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215

PALOMA. REUS. Tel. 632.406.591

LEYRE, 29A. REUS. Tel 669.744.163

RELAX SEGUR-TORREDEMBA RRA. Particular, discreto. Horas concertades. Tel. 613.562.265 DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

REUS. MARITXELL. Atractiva ca talana madura. Tel: 602.393.335 MADURITA PECHUGONA. Reina del griego. Tarragona. Tel: 643.136.495

SEGUR. MEL JOVENCITA. Del gadita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866

REUS. 30€. Española madura 58a. Tel: 643.646.997

ANGÉLICA. MADURITA, aman te, cariñosa, viciosa, cachonda. Todos los Servicios. Salidas. 24h. Tel. 642.681.135

TRAVESTY MIRANDA. La tenta ción de Reus. Tel. 643.858.740

MADURITA. Griego, francés, viciosa. Tel. 631.826.173

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

TERE MADURITA, relleni ta. Todo de todo. Reus. Tel. 602.807.631

REUS TRAVESTI. Joven, guapa, cariñosa, complacien te, potente, besucona. Tel. 624.392.077 -CITAS-

TARRAGONA. CATALA NA MADURETA. Si tot. Tel: 604.260.384

CAROL. PECHUGONA. Tarra gona. Tel: 643.169.924

MARINA BARBY TRANS. Reus Tel. 666.030.929

PISO RELAX REUS necesi ta señoritas de 40-50a. Tel. 645.469.898

SANDRA MADURITA ESPA ÑOLA, complaciente. Reus. Tel. 643.027.432

TARRAGONA. MADURITA re lax, completo. Tel. 603.128.803

Cristina Serret serret@diarimes.com

Jeff Toussaint, hip notista professio nal de nacionali tat francesa, està especialitzat en hipnosi teatral i ha actuat en escenaris de tot Europa. A Es panya és molt conegut per la seva participa ció en el programa d’Antena 3 Hipnotízame.

—En què consisteix Nit d’hip notisme, l’espectacle que porta a la Canonja aquest dissabte?

—El públic podrà gaudir d’un espectacle que té tot el que no es pot veure a la televisió. És a dir, en què consisteix el procés d’in ducció a la hipnosi d’un grup de persones de la A a la Z. Hi ha qui pot pensar que tinc poders, que faig trucs o trampes, però a l’es pectacle es podrà veure que no hi ha res de tot això, sinó que, en realitat, la hipnosi no existeix. El que és real és la capacitat de comunicació i de suggestió que porta al procés d’autohipnosi.

—Vostè practica la hipnosi te atral. En què consisteix?

—La hipnosi es practica en molts camps, com en el coac hing, l’educació, l’espectacle…

En el meu cas juguem amb la imaginació, creant el que en po dríem dir estímuls al·lucinatius que fan que la persona tingui la percepció lleugerament altera da, però per bé.

—El principal temor de qui no s’ha sotmès mai a hipnosi és

SUDOKU

Nivell mitjà

perdre la voluntat, el control del que fa un mateix. —Això és un mite. Les perso nes no perden mai el control ni la consciència. Ningú explicarà els seus secrets ni farà res que no vulgui fer. A més, si algú vol baixar de l’escenari, ho pot fer en qualsevol moment. —Quines sensacions experi menta una persona hipnotit zada?

—Abans de començar pot sen tir temor, però quan comença la hipnosi, com que el ritme

Jeff Toussaint Hipnotista

«LA HIPNOSI ÉS COMUNICACIÓ I SUGGESTIÓ»

El

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

cardíac s’alenteix perquè se sol acompanyar d’una relaxació, la persona es calma. Durant la hipnosi, el voluntari abaixa el seu nivell d’inhibició, però no la seva capacitat de controlar. Seria com voler fer el que jo li demano, perquè no ho pot evi tar, però també perquè no es tracta de cap ordre adversa, com podria ser despullar-se o fer mal a algú altre. La persona es di verteix, s’ho passa bé. I després de la hipnosi, es trobarà que se li regularitza el son reparador: durant els trenta dies següents dormirà molt bé. A més, a les persones que durant el show han entrat en una hipnosi pro funda, els dono les eines perquè després ells mateixos reactivin aquell estat d’hipnosi i es repro gramin abans de dormir.

—El seu espectacle incorpora altres elements, com l’humor.

—Sí, i els voluntaris s’ho pas sen molt bé, perquè recreem situacions que no són ridícu les, a diferència de com es feia temps enrere, als anys 70 o 80. Per exemple, que fa molt de fred o molta calor, o que estan a la platja… coses que es veuen en pel·lícules divertides, però que no ofenen ni agredeixen, ni físi cament ni mental, als voluntaris. —I com és el seu treball men tal durant l’espectacle?

—Com en qualsevol altra pro fessió, al final és tan normal que no sento pressió. Això sí, estic molt pendent que els voluntaris no caiguin o es facin mal, i tam bé poso molta atenció a que el públic s’ho passi bé. De fet, jo se gueixo un guió, però més d’una vegada me l’he saltat o he hagut d’entrar entre bambolines per què tinc un atac de riure, de tan bé que ens ho passem.

Estat del cel

Al llarg del matí creuaran bandes de núvols alts d’oest a est del territori, si bé hi haurà intervals de núvols bai xos a l’oest del país, sobretot a Ponent, al prelitoral sud i al Prepirineu occidental. A partir de llavors els núvols alts es faran més abundants, alhora que n’arribaran de mitjans, i el cel quedarà entre mig i molt ennuvolat, so bretot a la meitat nord del territori. A més, a la tarda es formaran núvols d’evolució diürna i intervals de núvols baixos a punts de muntanya, sobretot al prelitoral i al quadrant nord-est.

Temperatura

Temperatura mínima similar o lleugerament més baixa. Temperatura màxima lleugerament superior.

EL TEMPS

Màxima Mínima

Jeff Toussaint durant un espectacle d’hipnosi col·lectiva.