CATALUNYA-ESPANYA-MÓN
30/03/2022 diarimés
9
GUERRA UCRAÏNA
El Govern reduirà beneficis a elèctriques a partir de preus de 67-70 euros/MWh El Govern aplicarà una reducció en els beneficis obtinguts per les elèctriques pels alts preus que obtenen en el mercat majorista per l’elevat preu del gas en les centrals que no l’usen quan renovin contractes o signin nous que superin el llindar dels 67-70 euros/megavat hora (MWh). La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha explicat aquesta mesura inclosa en el reial decret llei que va aprovar ahir el Consell de Ministres. Ribera va declarar que aquesta mesura estén la regla de reducció dels beneficis extraordinaris aconseguits per centrals de generació elèctrica que no consumeixen gas, però que sí que es beneficien dels alts preus que marquen en el mercat majorista els cicles combinats que utilitzen gas. Ribera va assenyalar que el que ara introdueix el Govern com una millora és que, en el moment de l’actualització o signatura de nous contractes, s’apliqui un llindar de preus establerts per a minorar els beneficis extraordinaris de les companyies elèctriques per l’alça del gas. EFE
Rússia anuncia la reducció de la seva activitat militar a Kíiv i Txernihiv
ACN
La limitació de la intervenció militar té l’objectiu d’incrementar la confiança entre els dos països EFE
Rússia va anunciar ahir la decisió de reduir «de manera cardinal» l’activitat militar a l’entorn de la capital ucraïnesa, Kíiv, i l’assetjada ciutat septentrional de Txernihiv després de les negociacions celebrades a Istanbul amb la delegació ucraïnesa. «A fi d’incrementar la confiança mútua i crear les condicions necessàries per a prosseguir les negociacions i aconseguir l’objectiu de signar un acord, el Ministeri de Defensa de Rússia va decidir reduir de manera cardinal l’activitat militar al voltant de les dues ciutats» per part de Rússia, va dir el viceministre de Defensa, Alexandr Fomin. Va indicar que Rússia fa aquest pas constatant les negociacions sobre «la neutralitat i l’estatus no nuclear», a més de la concessió a Ucraïna de «garanti-
es de seguretat», que han entrat «en un pla pràctic». Fomin va expressar la seva confiança en el fet que «a Kíiv es prenguin les corresponents decisions» per a prosseguir les negociacions. Per la seva part, el cap de la delegació russa, Vladímir Medinski, va al·ludir per primera vegada a la possibilitat d’un «tractat» entre Moscou i Kíiv després d’unes negociacions que va descriure com a «constructives», i va destacar la voluntat de Moscou de fer «dos passos per a la desescalada del conflicte», un de militar i un altre polític. «Després de la conversa substantiva d’avui hem acordat un arranjament, segons el qual la reunió dels caps d’Estat és possible simultàniament amb la iniciació del tractat», va dir, en referència a Putin i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski.
Un edifici destruït pels bombardejos a la ciutat de Txernihiv, al nord de Kíiv.
La proposta ucraïnesa inclou la renúncia de Kíiv al seu pròposit d’ingressar a l’OTAN Medinski va matisar que la signatura d’aquest tractat «no serà un assumpte senzill», ja que la reunió on es consumeixi haurà d’incloure també als «països garants de la pau i seguretat a
Ucraïna». El cap negociador rus va indicar que les propostes ucraïneses inclouen la renúncia de Kíiv a ingressar en l’OTAN i el compromís d’Ucraïna de neutralitat permanent, de ser un país lliure d’armes nuclears i no emplaçar cap mena d’armes de destrucció massiva ni tropes estrangeres. Les propostes ucraïneses, va afegir, contemplen la renúncia de
Kíiv a intentar recuperar per la via militar la península de Crimea i el port de Sebastopol, als quals, igual que als territoris de les regions de Donetk i Lugansk que no controlen les autoritats ucraïneses, no estendran les garanties internacionals de seguretat. Fomin va instar a Ucraïna a complir la Convenció de Ginebra pel que fa al tracte als presoners de guerra russos.
ECONOMIA
Un jutge britànic denega a l’emèrit recórrer la resolució sobre la immunitat El jutge Matthew Nicklin, del Tribunal Superior de Londres, va rebutjar ahir permetre que el rei emèrit, Joan Carles I, recorri la resolució que dictava que no té immunitat davant la demanda per presumpte assetjament, presentada a Anglaterra per la seva ex amant Corinna zu Sayn-Wittngstein. No obstant això, l’emèrit podrà demanar el permís per a recórrer aquest dictamen directament davant la Cort d’Apel·lació, la qual cosa els seus advocats van indicar que faran. En la seva demanda, Corinna zu Sayn-Wittngstein acusava a Joan Carles I d’haver-la sotmès a «assetjament» des de 2012, personalment o a través «d’agents» al seu servei. Aquestes accions, segons la demandant, «van amenaçar» la seva seguretat i la dels seus fills. Nicklin va reconèixer que, després d’abdicar el 2014, Joan Carles I «ha gaudit d’un cert estatus i privilegis recollits en el Reial decret 470/2014». Però el magistrat va regirar que l’emèrit «ja no és sobirà o cap d’Estat» ni tampoc forma part de la Casa Reial, encara que sigui membre de la família. EFE
ACN
Hisenda avançarà el descompte en carburant a les benzineres La quantitat a avançar es calcularà en funció del seu volum de vendes EFE
Les estacions de servei podran sol·licitar a l’Agència Tributària que els avanci l’import estimat que els suposarà aplicar, durant els pròxims tres mesos, el descompte de 15 cèntims per litre de carburant per a tots els seus clients amb càrrec a les arques de l’Estat. Així ho va detallar ahir la vicepresidenta tercera del Go-
vern, Teresa Ribera, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Ribera va precisar que la quantitat a avançar es calcularà en funció del volum de vendes declarat oficialment per les gasolineres en els mesos anteriors. L’objectiu és «facilitar liquiditat» a les estacions de servei per a aplicar la bonificació que pretén pal·liar l’encariment
dels combustibles, de la qual es beneficiaran tots els consumidors. El Govern espera que la Comissió Nacional de Mercats i Competència controli que les benzineres no s’aprofiten de les bonificacions per apujar el preu del carburant, després de constatar que hi ha estacions on els preus estan pujant abans que entri en vigor la mesura.
EDUCACIÓ
JOCS D’HIVERN
Els docents celebren el quart dia d’aturada contra Educació Reiteren que Cambray no es vàlid per negociar ACN
Milers de docents van tornar ahir al carrer en el quart dels cinc dies de vaga convocats aquest mes contra la política del Departament d’Educació. La nova jornada d’aturada se celebra després que aquest di-
Imatge de l’exterior d’una gasolinera de l’empresa Repsol.
lluns finalitzés la mediació amb la conselleria sense acords. Els sindicats acusen Educació de no voler revertir les retallades i el Departament assegura que hi té voluntat, però que no es pot fer tot de cop pel cost que comporta. A la jornada d’ahir s’hi
van sumar les treballadores del 0-3 que reclamen més recursos. Novament, les proclames demanant la dimissió del conseller d’Educació, Josep GonzàlezCambray, o el seu cessament van estar al centre de la protesta. Els sindicats van reiterar que el conseller ha demostrat que no és vàlid per a la negociació. Per això, van tornar a demanar al president Pere Aragonès que situï algú altre amb voluntat negociadora. En aquesta direcció les crítiques van dirigir-se directament a ERC, amb lemes com «ERC si això dura, us passarà factura».
Lambán rebutja signar l’acord tècnic per als Jocs d’hivern El president de l’Aragó, Javier Lambán, no signarà l’acord tècnic sobre el repartiment de les disciplines per als Jocs d’hivern 2030. En roda de premsa, va avançar que presentarà una proposta «més justa i equilibrada». De fet, Lambán va deixar clar que no anirà divendres a Madrid tal com l’ha citat el Comitè Olímpic Espanyol (COE) per firmar el repartiment que s’ha treballat a la comissió tècnica. «Si no canvien molt les
circumstàncies, no hi anirem», va dir. Tot i això, va garantir que continuarà lluitant «fins al final» perquè la candidatura «sigui una realitat amb probabilitats d’èxit». A més, va defensar que ara «ha arribat el moment de la política» i va demanar que s’abordi de manera simultània el debat sobre el nom de la candidatura. Lambán també va destacar que la proposta «no beneficiarà l’Aragó de manera descarada». ACN
