CATALUNYA-ESPANYA-MÓN
08/03/2022 diarimés
13
INTERNACIONAL
Ucraïna veu petits avenços després de tres intents fallits d’evacuar civils Les tropes russes han deixat més de 900 localitats ucraïneses sense electricitat, aigua ni calefacció EFE
El Govern ucraïnès va admetre ahir «petits avenços» en les negociacions amb Rússia per a obrir corredors humanitaris, després que els últims tres intents d’evacuar la població civil hagin acabat en fracàs per la persistència dels bombardejos russos. En el dotzè dia de la invasió, delegacions d’Ucraïna i Rússia van celebrar una tercera ronda de negociacions a Bielorússia, prop de la frontera amb Polònia, sobre aspectes polítics, militars i humanitaris, inclosos els fallits intents de treure a civils de localitats assetjades com Kíev, Mariúpol o Khàrkiv. Hi ha petits avenços en «la millora de la logística dels corredors humanitaris», va indicar al final de la trobada l’assessor de l’Oficina del president ucraïnès, Mykhailo Podolyak, mentre el cap negociador rus, Vladímir Medinski, va afirmar que Moscou espera que els corredors humanitaris comencin a funcionar avui. «Les nostres expectatives de les converses no s’han materialitzat, però esperem que la pròxima vegada aconseguim avançar de manera més significativa. Les converses continuaran», va dir el cap negociador rus, segons l’agència russa TASS. Per la seva banda, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va resumir les reclamacions de Rússia per
EFE
posar fi a la invasió: Ucraïna ha d’esmenar la seva Constitució per a renunciar al seu ingrés a «qualsevol bloc», reconèixer Crimea com a territori rus i acceptar oficialment la independència de les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk Més víctimes civils En les zones assetjades la població civil s’ha convertit en objectiu dels míssils i artilleria russos, que en els dotze dies de guerra han deixat ja més de 900 localitats ucraïneses sense aigua, electricitat i calefacció en ple hivern, segons apuntaven les autoritats del país. «Bàrbars del segle XXI. La Federació Russa ha destruït o danyat 202 escoles, 34 hospitals, més de 1.500 edificis residencials i més de 900 de les nostres localitats manquen totalment d’electricitat, aigua i calefacció», va escriure ahir en el seu compte de Twitter Mykhailo Podolyak, assessor de l’Oficina del president d’Ucraïna. Les autoritats ucraïneses van informar també que tretze persones van morir a causa d’un bombardeig rus sobre una antiga fleca a prop a la regió de Kíev i que almenys cinc civils i quatre militars van morir diumenge en un aeroport a l’oest d’Ucraïna per l’impacte de vuit míssils russos. Abans de la conclusió de les negociacions, ahir va tornar a
milions, més de la meitat d’ells a Polònia, segons l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Polònia ha rebut el 60% d’aquests refugiats, més d’un milió de persones. Hongria ha rebut 180.000 refugiats ucraïnesos, Eslovàquia 128.000, Moldàvia 82.000 i Romania 79.000, als quals cal sumar uns 53.000 que han fugit a Rússia, segons les estadístiques que actualitza ACNUR diàriament. Boicot al petroli rus Per la seva banda, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski apuntava ahir que cal incrementar encara més la pressió sobre Rússia i fer un boicot internacional a la compra de petroli i derivats del cru, quelcom de moment sense aparença de prendre forma. «Li pots dir embargament o un acte moral quan et negues a donar diners a terroristes», va indicar Zelenski en un nou video-
La UE acorda iniciar el procés per integrar, en el futur, Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia Refugiats ucraïnesos descansen al punt de recepció de tren de Przemysl, a Polònia.
fracassar l’últim intent d’evacuar a població civil de les regions ucraïneses de Kíev, Khàrkiv, Donetsk i Jersón. El Ministeri d’Exteriors d’Ucraïna va indicar en un comunicat que les Forces Armades de Rússia «continuen amb els bombardejos i atacs amb coets» a Kíev, Mariúpol (sud-est), Volnovaja (sud-est), Sumy (nordest), Mykolaiv (sud), Khàrkiv (aquest) i altres ciutats, pobles i llogarets». «Això impossibilita la sortida segura dels combois humanitaris que transporten ciu-
tadans ucraïnesos i estrangers, i el lliurament de medicaments i aliments», va agregar. És la tercera vegada consecutiva que les evacuacions previstes no han pogut dur-se a terme a causa de la violació de l’alto-el-foc temporal anunciat, de l’incompliment del qual es culpen les parts mútuament. Rússia afirmava per la seva part que va activar l’alto-el-foc i que va vigilar amb drons els corredors, però van ser sabotejats per «nacionalistes ucraïnesos».
En aquesta ocasió, a més, el pla rus incloïa sis rutes, algunes de les quals acabarien en ciutats russes com Rostov del Do i Bélgorod i territori de Bielorússia (Gómel i Gden), amb posterior transport aeri a Rússia. La viceprimera ministra ucraïnesa, Iryna Vereshchuk, va qualificar aquestes rutes d’«absurdes, cíniques i inacceptables». La crisi humanitària creada per la invasió d’Ucraïna augmenta dia a dia el nombre de refugiats, que superen ja els 1,73
missatge. Ucraïna demana a Occident que no compri més petroli a Rússia, amb els ingressos del qual finança en bona part el seu pressupost, a fi de no permetre que recorri a aquests diners per a finançar la invasió d’Ucraïna, però els Estats Units i actors com la Unió Europea (UE) encara no han pres una decisió. L’única bona notícia de la jornada per al govern ucraïnès va ser que la UE va acordar iniciar el procés per a què Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia es puguin convertir en membres, després de la petició que aquests països van fer a Brussel·les la setmana passada.
INTERNACIONAL ACN
Rússia aprova una llista de països ‘hostils’, entre els que es troben tots els de la UE També hi apareixen els Estats Units, el Japó i Canadà, entre d’altres EFE
El govern de Vladimir Putin ha redactat una llista de països «hostils». Tots els països de la Unió Europea, a més dels Estats Units, el Japó i Canadà, estan inclosos en aquesta llista, segons va informar ahir l’agència russa Interfax. La llista, a més d’estats, també inclou territoris estrangers que, segons Moscou, cometen accions hostils contra la Federació Russa, les empreses i els ciutadans de Rússia. Segons Interfax, l’ordre amb el llistat va ser signada ahir pel primer ministre rus, Mikhail Mishustin, i forma part del De-
cret del president de la Federació Russa dictat el 5 de març de 2022, és a dir, el passat dissabte, «Sobre el procediment temporal per a complir obligacions amb uns certs creditors estrangers». Segons aquest document, la llista inclou els 27 estats membres de la Unió Europea, els qui han aprovat fortes sancions contra Rússia després de la seva invasió d’Ucraïna el passat 24 de febrer. Això suposa que estiguin a la llista negra de Putin Alemanya, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Espanya, França, Irlanda, Letònia, Luxemburg, Països Baixos, Suècia, Bulgària, Eslovàquia,
Estònia, Grècia, Malta, Polònia, República Txeca, Àustria, Xipre, Eslovènia, Finlàndia, Hongria, Itàlia, Lituània, Portugal i Romania, atès que tots ells formen part de la Unió Europa. A més dels països ja citats, el govern rus també defineix com a països hostils altres com Austràlia, Albània, Andorra, Gran Bretanya (inclosa l’illa de Jersey i altres territoris d’ultramar que controla, com l’illa d’Anguilla, les Illes Verges Britàniques i Gibraltar), Islàndia i Liechtenstein. També estan en la relació Micronèsia, Mònaco, Nova Zelanda, Noruega, la República de Corea,
Imatge d’arxiu del president de Rússia, Vladimir Putin, en un discurs televisat.
San Marino, Macedònia del Nord, Singapur, Taiwan, Montenegro, Suïssa, el Japó i la mateixa
Ucraïna. No figuren a la llista de països hostils Corea del Nord, la Xina i
els països llatinoamericans com Cuba, Nicaragua i Veneçuela, entre d’altres.
