Issuu on Google+

GLOSSARI d’Economia Social


Índex de paraules A Advocacy Androcentrisme Associacions Associacions civils Auditoria ambiental Auditoria Social Avaluació del impacte mediambiental Avaluació del impacte social B Banca ètica Béns de la personalitat C Capital social CET - Centre Especial de Treball Ciutadania empresarial Ciutadania proactiva Clàusula social Codi de conducta Comerç just Compra social Compra verda Compra / consum Ètic Compra / consum intel·ligent Compra / consum responsable Compra / consum solidari Consum ecològic Control ambiental Cooperativa D Desenvolupament sostenible Despesa social Deute extern Deute social Discapacitat Discriminació positiva Drets civils Drets econòmics, socials i culturals DESC Drets fonamentals Drets socials E Ecoeficiència Ecologia Ecologia social


Economia social Economia solidaria Economia submergida Economies alternatives Eficiència ecològica EMAS (veure Segells de qualitat) Empoderament Emprenedor Emprenedor social Empresa inserció Empresa social Equiparació d’oportunitats Equitat aplicada a la discapacitat Esperit empresarial responsable Estat de benestar Etiqueta social F Feminització de la pobresa Filantropia Fundació G GRI (Global Reporting Iniative) Grup d’interès (stakeholders) I Igualtat d’oportunitats entre homes i dones Índex de Desenvolupament Humà (IDH) Índex de Desenvolupament relatiu al Gènere (IDG) Índex de Potenciació de Gènere (IPG) Indicadors de gènere Institucions sense ànim de lucre Inversió socialment responsable Inversió solidària o a favor de la col·lectivitat Invisibilitat social ISO 9001 / ISO 14001 (veure Segells de qualitat) L LISMI Lobbying M Mainstreaming Màrqueting amb causa social Màrqueting social Mecenatge Memòria de sostenibilitat / Informe social / memòria social Mercat solidari Mercat tutelat Mesura compensatòria Microcrèdits


Mútua Mútua / Mutualitats de previsió social N Necessitats bàsiques radicals O Organització d’acció voluntària Organitzacions de base Organitzacions de la societat civil Organitzacions no governamentals (ONG's) OSHAS 18001 (veure Segells de qualitat) P Patrocini Prestacions socials Q Quart món R Responsabilitat social (RS) RSA (Responsabilitat social de les administracions) RSE (Responsabilitat social empresarial) RSO (Responsabilitat social de les organitzacions) S Segells de Qualitat Societats laborals SA 8000 (veure Segells de qualitat) Stakeholders (veure Grup d’interès) T Tercer sector Triple balanç / Triple compte de resultats V Voluntariat


A Advocacy Recolzament actiu d’una idea o causa, etc; especialment l’acte de discutir o demandar alguna cosa. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Androcentrisme Enfocament o perspectiva d’un estudi, treball o investigació que es basa en la perspectiva masculina únicament, però generalitzant els resultats a tota la població. Totes les àrees de coneixement ens han estat transmeses des de una perspectiva androcèntrica i recentment en els últims anys s’estan fent revisions més adequades. Així en Psicologia, les teories del desenvolupament evolutiu tenen un biaix quant es prioritzen les experiències dels homes i aquestes són generalitzades per la resta, sense tenir en compte les pautes de cria diferenciades i el context en el que es desenvolupen. A la Història, la Medicina, la Teoria de la Ciència succeeix el mateix. Les aportacions de les dones en aquests camps s’han amagat al llarg de la història, creant l’opinió que la cultura i el coneixement, és d’homes. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Associacions Per a la Unió Europea les organitzacions sense ànim de lucre desenvolupen un paper important en gairebé tots els camps de l’activitat social;"contribueixen a la creació de llocs de treball, fomenten una ciutadania activa i democràtica, aporten una àmplia gamma de serveis, desenvolupen un paper important en les activitats esportives, representant els interessos dels ciutadans davant les autoritats públiques i tenen una part important en la promoció i defensa els drets humans i en les polítiques de desenvolupament". Les associacions es defineixen en la comunicació com: "un grup de persones que es reuneixen amb una finalitat comú" i mantenen les següents característiques: • • • •

Un cert grau, encara que mínim, d’entitat formal o institucional. Sense ànim de lucre. Independència (lliures de gestionar-se en base a les seves pròpies normes i procediments) Desinteressades (no tant sols respecte al lucre sinó que qui les gestiona no ha de fer-ho amb la intenció d’obtenir un benefici personal) • Té activitat pública i, almenys en part, contribueixen al benestar públic. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Associacions civils Entitats sense ànim de lucre, les quals són definides com organitzacions que sorgeixen de la unió d’idees i esforços d’un grup de persones, tendents a complir una finalitat de bé comú. Les característiques d’ aquestes entitats són les següents: • •

Objecte de bé comú. Absència de finalitat lucrativa.


• • • •

Patrimoni propi. Capacitat per adquirir drets i contraure obligacions. Autorització estatal per a funcionar. Impossibilitat de subsistir únicament de les assignacions de l’ Estat.

Des de la perspectiva de "ús social", el terme associació civil es refereix a un grup molt divers d’organitzacions. És un conveni entre dos o més associats, mitjançant el qual aporten alguna cosa en comú generalment recursos, coneixements, esforços o treball, per realitzar un fi comú lícit preponderantment no econòmic. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Auditoria ambiental Les auditories ambientals són processos de verificació sistemàtics i documentats de revisió de les instal·lacions, processos, emmagatzemament, transport, seguretat i risc. Aquesta revisió serveix per identificar tots els impactes ambientals realitzats per una empresa de manera que les variacions als processos i a les pràctiques puguin ser millorats. Un cop iniciada una auditoria, l’empresa serà capaç de millorar la seva gestió mediambiental basada en els resultats de l’auditoria. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Auditoria social És un procés que permet a una organització avaluar el seu impacte sobre la societat i el seu comportament ètic en relació als seus objectius, per tal de millorar els seus resultats socials, ser més solidari i que totes les persones afectades se n’adonin d’aquesta activitat. Un aspecte important del procés és el diàleg amb el conjunt del grup o persones afectades per les activitats de l’empresa (treballadors, proveïdors, clients, comunitat local, accionistes, grups ecologistes, etc.). El principi fonamental de l’auditoria social consisteix en generar una millora permanent del resultat solidari de l’empresa, comptant amb el punt de vista de totes les persones afectades per la seva activitat, controlant tots els aspectes del resultat social i ambiental de l’empresa, comparant els resultats amb organitzacions semblants i amb les normes socials establertes, garantint un procés perllongat, establint controls externs realitzats per entitats independents i emetent informes periòdics sobre els resultats de l’auditoria que es posen a disposició de totes les persones afectades (inclosos els treballadors i veïns de l’empresa). ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Avaluació de l’impacte mediambiental Anàlisi de l’impacte d’un projecte o operació empresarial sobre el medi ambient. ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Tornar índex Avaluació de l’impacte social Anàlisi sistemàtic del impacte d’un projecte o operació empresarial sobre la situació social i cultural de les comunitats afectades. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex


B Banca ètica La banca ètica garanteix als seus dipositants i inversors que el seu diner només s’utilitzarà en aquelles activitats que siguin socialment acceptables d’acord amb uns criteris prèviament establerts. Sovint també es mira el tracte que les entitats bancàries donen als seus empleats i a les seves famílies. Els orígens de la finança ètica es remunten als anys vint a EEUU., quant l’església Metodista va decidir realitzar inversions a la borsa però evitant que els seus fons acabessin en mans del joc il·legal o les empreses de begudes alcohòliques. Tanmateix, la idea de la inversió socialment responsable fou difosa als anys seixanta. El Triodos Bank, creat el 1980 a Holanda -amb sucursals a Gran Bretanya i Bèlgica- és un dels principals bancs ètics europeus. El seu objectiu és que el diner "treballi per el canvi social, ambiental i cultural positiu". A Alemanya, impulsada pel moviment mediambiental, es va crear el 1988 la Oekobank, amb un volum d’activitats de més de 50 milions de dòlars. Altres exemples són la Banca Ètica Universale de Italia, la Alternative Bank Suisse (ABS) i el South Shore Bank de EEUU. Oikocredit Internacional és una societat cooperativa amb seu a Holanda, fundada el 1974, que dóna recolzament financer a organitzacions dels països en desenvolupament en forma de crèdits convencionals i de microcrèdits. Els projectes han d’estar orientats als grups menys afavorits, promoure la participació de la dona i recolzar-se bàsicament amb una organització cooperativista. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Béns de la personalitat Conjunt unitari de realitats materials i espirituals que pel seu intrínsec valor constitueixen l’àmbit sobre el que es desplega l’exercici i la protecció dels drets humans. Constitueixen l’objecte dels drets humans. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex

C Capital social Segons el Banc Mundial "(...) es refereix a les institucions, relacions, normes que conformen la qualitat i quantitat de les interaccions socials d’una societat. Nombrosos estudis demostren que la cohesió social és un factor crític per què les societats prosperin econòmicament i el desenvolupament sigui sostenible. El capital social no és només la suma de les institucions que configuren una societat, sinó que és així mateix la matèria que les manté juntes. Les xarxes socials poden augmentar la productivitat al reduir els costos associats al establir els negocis. El capital social facilita la coordinació i la cooperació. Una interpretació més àmplia del capital social pren en compte tant els aspectes positius com els negatius, de manera que inclou les associacions verticals i horitzontals entre persones, igual que el comportament entre i dins de les organitzacions, com per exemple les empreses. Aquest punt de vista reconeix que les relacions horitzontals són necessàries per donar un sentit d’identitat i un propòsit comú a les comunitats, però també insisteix en què sense formar relacions que


transcendeixin varies divisions socials (per exemple, religió, ètnia, estatus socioeconòmic), les relacions horitzontals poden convertir-se en una base per a la recerca d’interessos restringits, que prohibeixin l’accés a la informació i als recursos materials que d’altre manera poguessin ser de gran assistència per a la comunitat (per exemple, informació sobre vacants de treball, accés a crèdit). El punt de vista més ampli sobre el capital social inclou l’ambient social i polític que forma l’estructura social i permet el desenvolupament de mesures. Aquest anàlisi estén la importància del capital social fins a les relacions i estructures institucionals més formalitzades, per exemple el govern, el règim polític, l’aplicació del dret, el sistema judicial, i les llibertats civils i polítiques. Aquest punt de vista no tant sols pren en compte les virtuts i els vicis del capital social, i la importància de la formació de relacions dins i entre comunitats, sinó que també reconeix que la capacitat de diferents grups socials per actuar en el seu propi interès depèn majoritàriament del recolzament (o la mancança de suport) que rebin de l’estat i del sector privat. De la mateixa manera, l’estat depèn de l’estabilitat social del suport popular. En resum, el desenvolupament econòmic i social és pròsper quant els representants de l’estat, del sector empresarial i de la societat civil creïn aforaments a través dels quals poden identificar i aconseguir fins comuns. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex CET- Centre Especial de Treball Centre Especial de Treball (CET) és una de les formes que pot adoptar una empresa d’inserció. Un CET és una organització creada amb l’objectiu principal de realitzar un treball productiu, participant regularment en les operacions del mercat i amb la finalitat d’assegurar un lloc de treball remunerat i de prestar els serveis d’ajustament personal i social que requereixen els seus treballadors discapacitats, alhora que és un mitjà d’integració de persones amb discapacitat en el règim de treball ordinari. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Ciutadania empresarial És l’involucrament de les empreses, de manera activa i amb solucions pràctiques, organitzades i integrades per oferir solucions a les múltiples demandes que afloren en el seu entorn social i cultural. L’empresa que s’ha permès la quotidianitat de la vida col·lectiva i participa del teixit social en què està immersa, establint mínims ètics en la seva cadena de negoci i respecte la qualitat de vida dels seus treballadors, executius, directius, que posteriorment en l’exterior es transformen en consumidors, ciutadans, esportistes, etc... És aquella empresa que considera que la seva actuació en la societat ha de ser com un comportament de "ciutadania" amb drets i obligacions. Amb aquest fet el porta a involucrar-se en la societat assumint compromisos i responsabilitats. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Ciutadania proactiva La societat articulada que pren accions conjuntes i determinades en pro del benestar i millora de la condició humana; ja sigui com accions interpersonals (per exemple com a voluntari), o en la recerca del canvi de consciències, difusió d’informació i lobbying per aconseguir reformes legals, etc. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex


Clàusula social És una clàusula especial que queda inclosa en una part dels contractes d’obra adjudicats des d’un ajuntament, la qual cosa comporta que l’empresa adjudicatària del contracte reservi un determinat nombre de llocs de treball per ser ocupats per treballadors en risc d’exclusió social. La clàusula social es dirigeix de manera genèrica a persones en edat laboral i en situació d’atur, i de manera específica i prioritària a les persones que presenten més dificultats per accedir al mercat de treball, com són: aturats de llarga durada, joves que busquen la primera feina, treballadors/es amb baixa qualificació, persones que han participat en programes de Treball i Formació dels Centres municipals d’Ocupació. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Codi de conducta "Declaració formal dels valors, pràctiques comercials d’una empresa i, algunes vegades, dels seus proveïdors. Un codi nombra normes mínimes i el compromís de l’empresa de complir-les i d’exigir el seu compliment als seus contractistes, subcontractistes, proveïdors i concessionaris. Pot ser un document complex que requereixi el compliment de normes precises i hagi de preveure un mecanisme coercitiu complicat" (Comissió de les Comunitats Europees: "Llibre verd: Fomentar un marc europeu per a la responsabilitat social de les empreses", Brucel·les, 2001) ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Comerç just Entenem per comerç just a la xarxa comercial producció-distribució-consum orientada cap a un desenvolupament solidari i sostenible que afavoreixi principalment als productors i consumidors exclosos o en situació de desavantatge, impulsant millors condicions econòmiques, socials, polítiques, culturals, mediambientals i ètiques en aquest procés (preu just per als productors, educació per als consumidors, desenvolupament humà per tots i totes) El concepte va aparèixer primer en el context de la recerca de una major equitat en les relacions comercials Nord- Sud, però avui aquesta visió engloba les transaccions comercials Nord- Nord, Sud- Sud, i també les dimensions locals, regionals i nacionals. El Comerç Just està orientat a fer evolucionar les pràctiques i normes del comerç internacional cap a criteris de justícia i equitat amb el suport dels consumidors. A més a més busca reduir el nombre d’intermediaris innecessaris entre els productors i els consumidors i pagar els productes a un preu determinat i estable. Dins del moviment del comerç just existeixen diferents visions i estratègies que es manifesten, especialment respecte les relacions: 1) ..amb les grans distribuïdors, 2).. amb les grans empreses de producció i 3).. amb el mercat internacional. 1) Aliança dels segells de comerç just amb les grans distribuïdores. Estendre l’oferta dels productes justos i la seva influència en els grans mercats per comprometre a més gent. Alguns parlen de pretext per ampliar la gamma d’ofertes de les grans distribuïdores. 2) Les grans empreses estableixen els seus propis codis ètics per ser posteriorment monitoritzades pel moviment altermundista. 3) Dues visions: “regulació” del mercat internacional versus “transformació”. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex


Compra social Concepte que fa referència a la reserva que fan les administracions d’una part de la contractació pública a empreses d’inserció, centres especials de treball i entitats que tenen com a finalitat la inserció sociolaboral de persones amb risc d’exclusió social. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Compra verda És la discriminació positiva de selecció i adquisició de productes i serveis de la manera més eficaç de minimitzar els impactes ambientals negatius durant el cicle de vida de la indústria manufacturera, el transport, l’ús i el reciclatge o l’eliminació. Exemples de característiques ambientalment preferibles inclouen productes i serveis que conserven l’energia i l’aigua, reduir al mínim la generació de desfets i emissions de contaminants; productes fabricats a partir de materials reciclats, i que poden ser reutilitzats o reciclats; energia a partir de recursos renovables, com els biocombustibles, l’energia solar i l’eòlica; Vehicles de combustible alternatiu, i alternatives a la utilització de productes perillosos o de productes químics tòxics, materials radioactius i agents perillosos mediambientalment. Compra verda ajuda a: • Millorar la seguretat i la salut. • Reduir la contaminació, conservar els recursos naturals i l’energia. • Desenvolupar nous productes més ecològics. • Estimular nous mercats pels materials reciclats i la creació de llocs de treball. • Millorar el coneixement de l’administració ambiental. • Protegir la missió d‘investigació. • Proporcionar el possible estalvi de costos. • Complir amb les lleis i reglaments ambiental. ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Tornar índex Compra / consum ètic És un consum crític que es qüestiona les condicions socials i ecològiques en les que ha estat elaborat un producte o produït un servei. És una actitud diària que consisteix en escollir de manera meticulosa el que comprem basant-nos en dos criteris: com s’ha produït el producte o servei, i quin és el comportament de l’empresa productora o "servuctora". Implica ser crític, exigir informació o buscar-la, reduir, reutilitzar o reciclar en una major mesura i ser respectuós amb la societat, les persones i les cultures. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Compra / consum intel·ligent Parteix d’una visió individual de les necessitats del món, i essent conscients d’això actuar en funció de les alternatives de consum que més s’orienten a satisfer-les. El consum intel·ligent és paral·lel al consum responsable, essent les diferents motivacions individuals que han de marcar la nostra pauta d’actuació al escollir una, totes o una combinació del consum ecològic, ètic i solidari. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Compra / consum responsable El fenomen pel qual els consumidors i consumidores introdueixen criteris responsables en les seves compres, més enllà dels habituals com qualitat, servei i especialment preu. És a dir, procurar tenir en compte criteris ètics, morals, socials, ecològics i solidaris. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex


Compra / consum solidari El consum solidari tindria dos línies d’acció: el comerç just i la producció artesanal o local. És doncs un criteri essencialment d’origen geogràfic, on s’introdueixen criteris positius a un origen de països en desenvolupament o de l’entorn en el que vivim, però té també en compte les condicions sota les quals s’han produït els productes. No podem considerar en absolut responsable al boicot a productes d’un determinat origen, com alguns grups prediquen, contra productes catalans a Espanya o espanyols a Llatinoamèrica. Més aviat hauríem de positivar i prioritzar la compra de productes del seu entorn local o regional. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Consum ecològic El consum ecològic té en compte els criteris ambientals, en especial en productes d’alimentació (pesticides, origen llavors, equilibri amb l’entorn, aliments no transgènics, eco- etiquetes, etc.), i en general en tot allò relacionat amb la gestió dels recursos hídrics, les energies renovables, el transport sostenible i la gestió de residus i el reciclatge ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Control ambiental Es el mètode d’analitzar les conseqüències d’empreses, processos o productes en el medi ambient. La part central és la identificació i la integració de les corrents de les matèries i de l’energia en una balança ecològica. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Cooperativa Les cooperatives són un tipus d’empresa amb unes característiques pròpies, ja que es tracta d’una forma jurídica d’economia social, en la qual el funcionament democràtic i l’alt grau de participació dels socis és molt important, així com, la implicació de la pròpia cooperativa en la realitat social que l’envolta. La llei 18/2002 de Cooperatives, aprovada pel Parlament de Catalunya estableix la següent definició de cooperativa a l’article 1: “1. Les cooperatives són societats, amb plena autonomia i sota els principis de lliure adhesió i de baixa voluntària, amb capital variable i gestió democràtica, que associen persones físiques o jurídiques que tenen necessitats o interessos socioeconòmics comuns, amb el propòsit de millorar la situació econòmica i social de llurs components i de l’entorn comunitari, fent una activitat empresarial de base col·lectiva, en la qual el servei mutu i l’aportació pecuniària, de tots els membres, permeten complir una funció que tendeix a millorar les relacions humanes i a posar els interessos col·lectius per damunt de tota idea de benefici particular. 2. Els principis cooperatius formulats per l’Aliança Cooperativa Internacional s’han d’aplicar al funcionament i a l’organització de les cooperatives, s’han d’incorporar a les fonts de dret cooperatiu català, com a principis generals, i aporten un criteri interpretatiu d’aquesta llei. 3. Tota activitat econòmica o social pot ésser objecte d’una societat cooperativa.” Aquesta definició fa referència a alguns aspectes bàsics de la filosofia del cooperativisme, recollits als principis cooperatius regulats a nivell internacional, nacional i autonòmic, i que són els següents:


1. L’adhesió voluntària i oberta a tots els socis, de manera que es garanteix la llibertat d’entrada i sortida dels socis de les cooperatives (aquest fet implica que el capital de les cooperatives és variable) 2. La gestió democràtica, que assegura la participació de tots els socis en condicions d’igualtat en la presa de decisions amb independència del capital aportat: un home, un vot. 3. La participació econòmica dels socis, que determina que els beneficis es distribueixen en funció de l’activitat dels socis de la cooperativa, i no en funció del capital aportat. 4. L’educació, formació i informació, com a obligacions que la cooperativa té cap als seus socis o assalariats, així com el foment del cooperativisme. 5. L’interès per la comunitat, que implica apostar pel desenvolupament sostenible, la cohesió social i territorial a l’àmbit local, transmetent comportaments democràtics. Aquests principis són seguits per totes les cooperatives, i el seu funcionament a nivell social i econòmic està regulat en funció d’ells. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex

D Desenvolupament sostenible El desenvolupament sostenible fa referència l’ús de forma racional (amb lògica social en benefici de les grans majories) dels recursos naturals d’un lloc, cuidant que no siguin exhaurits (sobretot amb la lògica de la maximització dels guanys a curt termini) i les generacions futures puguin fer ús d’ells igual que hem fet nosaltres, és a dir, sense que les nostres pràctiques, fonamentalment econòmiques d’avui, alterin en el futur la vida a la Terra. El terme desenvolupament sostenible és una malaurada traducció de l’anglès. Més correctament s’hauria de dir desenvolupament continuable o desenvolupament perdurable, ja que el desenvolupament no es manté en el temps; més aviat, continua o pot continuar en el temps o manté o pot mantenir-se en el temps. La primera definició internacionalment reconeguda de desenvolupament sostenible o desenvolupament continuable es troba en el document conegut com “Informe Brundtland” (1987), fruit dels treballs de la Comissió de Medi Ambient i Desenvolupament de Nacions Unides, creada en Assemblea de les Nacions Unides el 1983. Aquesta definició s’assumeix en el Principi 3er de la “Declaració de Río” (1992): "Aquell desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures per atendre les seves pròpies necessitats". D’aquesta manera s’oficialitza un enfocament en el que es compatibilitzen els aspectes ambientals, amb els econòmics i socials, des d’una perspectiva solidària intergeneracional. Per tant, el concepte de desenvolupament sostenible o desenvolupament continuable, prové de la preocupació pel medi ambient, no respon a temes fonamentalment ambientals, sinó que tracta de superar la visió del medi ambient com un aspecte a part de l’activitat humana que s’ha de preservar. El medi ambient està implicat amb l’activitat humana i la millor manera de protegir-lo es tenir-lo en compte en totes les decisions que es prenguin sobre desenvolupament sostenible té una base ambiental, una econòmica i una social. L’aspecte social no s’introdueix com una concessió o


per una simple justícia humana, sinó per l’evidència del deteriorament ambiental està tant associat amb la opulència i els estils de vida dels països desenvolupats i les elits dels països en desenvolupament com la pobresa i la lluita per la supervivència de la humanitat marginada. La justificació del desenvolupament sostenible o desenvolupament continuable prové tant del fet de tenir uns recursos naturals limitats (nutrients en el sòl, aigua potable, etc.), susceptibles de esgotarse, com el fet de una creixent activitat econòmica sense cap altre criteri que el econòmic produeix, com ja s’ha constatat, problemes mediambientals tant a escala local como planetària greus, que poden en el futur tornar-se irreversibles. ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Tornar índex Despesa social Despeses en serveis socials com a percentatge de la despesa total. La despesa en serveis socials, nacionals comprèn despeses en salut, educació, vivenda, prestacions socials, seguretat social i activitats recreatives comunitàries. Aquestes categories comprenen també compensacions per pèrdua d’ingressos per malalts i discapacitats temporalment; pensions per gent gran, discapacitats permanents i aturats; assignacions familiars, per maternitat i per fills; i el cost dels serveis de benestar tals com l’atenció a gent gran, discapacitats i nens. També estan inclosos en aquesta categoria de manera no discriminada moltes despeses relacionades amb la defensa del medi ambient, com per exemple, disminució de la contaminació, provisionalment d’aigua, assumptes sanitaris i recollida de residus. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Deute extern Conjunt d’obligacions vençudes i no pagades. El deute extern dels països en desenvolupament pot ser de tres tipus: El que ha generat amb les institucions financeres internacionals, o deute multilateral; el deute davant entitats financeres privades d’altres països, o deute privat; i finalment, el deute davant altres estats,o deute bilateral. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Deute social Segons sociòlegs i economistes, aquest terme s’utilitza per defensar la quantitat de recursos, generalment un percentatge sobre el Producte Nacional Brut, que serien necessaris per eliminar la pobresa en un país. L’anterior porta a plantejar la següent qüestió: ¿què és la pobresa? En un sentit ampli, l’Organització de Nacions Unides (ONU) anomena línia de la pobresa a la quantitat de recursos que requereix una família per satisfer les seves necessitats bàsiques, que són l’alimentació, la vivenda, el vestir, l’educació i la salut. Així, el deute social seria la diferència entre el que ingressa una família pobre i el que necessita per sortir d’aquesta situació, i que hauria de ser aportat per la resta de la societat. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Discapacitat Tota restricció o absència (degut a un dèficit) de la capacitat de realitzar una activitat en la manera o dins del marge que es considera normal per un ésser humà. Les persones amb capacitat no formen un grup homogeni. Per exemple, les persones amb malalties o deficiències mentals, visuals, auditives o de la parla, les que tenen mobilitat restringida o les anomenades "deficiències mèdiques": totes aquestes s’enfronten a barreres diferents i que han de superar-se de maneres diverses.


El periodisme social prefereix dir "persona amb discapacitat". Es tracta de recuperar la dimensió humana: primer és una persona i desprès té un problema. Es recomana no estigmatitzar a la persona definint-la únicament per mitjà de les seves dificultats. Tipus de discapacitat (cognitiva, mental, motora, sensorial visual i sensorial auditiva) ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Discriminació positiva La discriminació positiva o acció afirmativa és el terme que es dóna a una acció que, a diferència de la discriminació negativa (o simplement discriminació), pretén establir polítiques que donen a un determinat grup social, ètnic, minoritari o que històricament hagi sofert discriminació a causa de injustícies socials, un tracte preferencial en l’ accés o distribució de certs recursos o serveis així com accés a determinats béns. Amb l’ objectiu de millorar la qualitat de vida de grups desfavorits, compensar-los pels perjudicis o la discriminació de la que varen ser víctimes en el passat. El terme acció afirmativa fa referència a aquelles actuacions positivament dirigides a reduir o, eliminar les pràctiques discriminatòries en contra de sectors històricament exclosos com les dones o alguns grups ètnics o racials. Es pretén doncs augmentar la representació d’aquests, a través d’un tractament preferencial per els mateixos i de mecanismes de selecció expressa i positivament encaminats a aquests propòsits. Així, es produeix una selecció “esbiaixada” basada, precisament, en els caràcters que motiven o, millor, que tradicionalment han motivat la discriminació. És a dir, que s’utilitzen instruments de discriminació inversa que es pretén operin com un mecanisme de compensació a favor de dits grups. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Drets civils Denominació que reben aquells drets fonamentals que fan referència a l’àmbit d’autonomia de les persones i dels grups socials, en relació a l’actuació dels òrgans de l’Estat. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Drets econòmics, socials i culturals. DESC La Conferència Mundial de Nacions Unides sobre Drets Humans realitzada a Viena, el 1993, va reafirmar el caràcter indivisible i interdependent dels drets humans. La declaració final d’aquesta conferència afirma que els drets econòmics, socials i culturals -que estan vinculats a qüestions com l’educació, la salut, l’habitatge, l’alimentació, el treball o l'ingrés- han de ser considerats al mateix nivell que els drets civils i polítics. Això implica desfer-se de la falsa dicotomia entre obligacions negatives (no fer), referent als drets civils i polítics, i les obligacions positives (fer) amb relació als drets econòmics, socials i culturals. Lluny d’afirmar que existeixen obligacions dels Estats que corresponen a una forma diferenciada d’una o una altra categoria de drets, existeixen, contràriament, obligacions comunes a tots els drets humans. Sense DESC adients, la llibertat de les persones es veu restringida, la seva seguretat resulta amenaçada i la seva exposició a l’explotació i a l’exclusió resulta més gran. La seva reivindicació interessa a tots, però especialment als membres més vulnerables de la societat, l’accés dels quals als mencionats recursos sol ser residual, quan menys inexistent. Per tant, una perspectiva basada en DESC no involucra la caritat o simplement el


desenvolupament econòmic, sinó un procés per a incentivar i empoderar a qui no gaudeix d’aquests drets per a que puguin exigir-los. Cadascú dels éssers humans, pel fet de ser humans, posseeix aquests drets. Alhora, un dret implica l’obligació per part del govern, i dels actors no estatals, com ara les empreses, de respectar-ho, promoure-ho, protegir-ho i complir-ho. Determinar el contingut central dels DESC és un procés que encara no conclou. És per això que es pretén una aproximació a la definició i caracterització dels DESC basada, entre d’altres coses, a la doctrina generada pel Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (CDESC), òrgan de supervisió del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC), mitjançant les següents Observacions Generals: • Dret a un habitatge adequat (Observació General 4 i Observació General 7) • Dret a l’educació (Observació General 11 i Observació General 13) • Dret a una alimentació adequada (Observació General 12) • Dret a la salut (Observació General 14) • Dret a l’aigua (Observació General 15) ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Drets fonamentals 1. S’utilitza indiferentment l’expressió drets humans, drets fonamentals i drets essencials. 2. Drets Humans reconeguts i garantits per un nomenament jurídic. 3. Aquells drets humans que són reconeguts a la Constitució d’un determinat Estat. 4. Aquells drets reconeguts a la Constitució d’un determinat Estat que té una especial protecció. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Drets socials 1. Expressió equivalent, segons un sector de la doctrina, a les expressions "Drets Econòmics, Socials i Culturals" "Drets de la segona generació". 2. Tipus de drets, englobats en els Drets de la Segona Generació, de naturalesa específicament social. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex

E Ecoeficiència És una paraula que sintetitza els conceptes d ‘Economia i Ecologia. Vol dir "aconseguir eficiència econòmica per eficiència ecològica". Ser ecoeficient significa produir més i millor per satisfer les necessitats humanes consumint menys recursos i energia, reduint els residus i creant major vàlua en béns i serveis. D’aquesta manera la productivitat i competitivitat seran promogudes, el desenvolupament social i econòmic seran estimulats i la balança ecològica serà preservada. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Ecologia Terme que prové del grec "oikos" que vol dir "llar". D’aquesta manera, seria "l’estudi de la llar de la raça humana". Aquesta definició va ser acollida el 1866 per el zoòleg alemany Ernest Haenckel. Avui en dia és una de les branques de la ciència que pretén comprendre les lleis de la interacció


entre els organismes vius. En poc més d’un segle el terme "ecologia" va ampliar les seves aplicacions científiques i va generar altres com "ecologia social", conservacionisme i ecologisme. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Ecologia social L’ecologia social està concebuda com una tasca d’investigació, en el ben entès que genera nous coneixements, perquè implica també l’acció i promoció des d’un compromís ètic amb la preservació de la vida. L’ecologia social manté que tant els sistemes ambientals com els humans no poden ser estudiats aïlladament uns dels altres, i que per això les pràctiques ambientals són també socials. Els grups humans estan en interacció contínua amb els seus entorns, i qualsevol tasca per atendre que sigui qualitat de vida com la protecció de la Naturalesa, exigeix d’aquests dos components. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Economia social El context econòmic social imperant està definit centralment per una economia mundial globalitzada que predetermina l‘escenari en el qual han de desenvolupar-se les economies regionals i, per això, ens situa en el marc on el sector de la anomenada Economia Social actua i lluita per generar les condicions de desenvolupament de les seves empreses solidàries i les produccions locals. La recerca d’alternatives al voltant del desenvolupament local i els models d’economia social sorgeix com a intents de reorganitzar l’activitat econòmica "des de baix". Això no suposa dissociar o deixar de pensar alternatives macroeconòmiques des del nivell nacional, però si que obliga a establir metodologies i instruments concrets nous per al desenvolupament dels territoris i les modalitats econòmiques cooperatives. Quant es desenvolupen les primeres experiències cooperatives, el que avui en dia es coneix com a empreses solidàries de l’Economia Social, s’intentava generar una actitud d’autodefensa davant el progrés dels sectors monopolitzats o privilegiats que pretenien apropiar-se de la riquesa i el fruit del treball de la societat. En aquest marc es desenvolupen múltiples experiències cooperatives, mutualistes i de caràcter solidari que varen donar contingència a les necessitats dels ciutadans davant el progrés del "mercat" i a les disposicions generalment contradictòries de l’Estat. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Economia solidària L’economia solidària o economia de solidaritat és una recerca teòrica i pràctica de formes alternatives de fer economia, basades en la solidaritat i el treball. El principi o fonament de l’economia de solidaritat és que la introducció de nivells creixents i qualitativament superiors de solidaritat en les activitats, organitzacions i institucions econòmiques, tant a nivell de les empreses com en els mercats i en les polítiques públiques, incrementa la eficiència micro i macroeconòmica, juntament amb generar un conjunt de beneficis socials i culturals que afavoreixin a tota la societat. L’economia de solidaritat predica un nou tipus de desenvolupament, alternatiu, integral, a escala humana, sostenible, amb èmfasi en l’àmbit local. Es un nou enfocament de concepte, a nivell de la teoria econòmica, referint-se als tipus econòmiques cooperatives, autogestionades i associatives. SS Joan Pau II va mostrar en el seu discurs davant la CEPAL (Comissió Econòmica per Amèrica Llatina), el 1986: "L’economia de la solidaritat és la gran esperança per Amèrica Llatina". ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex


Economia submergida Quant es realitza una activitat empresarial sense declarar-la a les autoritats competents i sense pagar impostos, s’està contribuint a l’economia subterrània o informal. En primer lloc, l’empresa no està inscrita en el registre mercantil. En segon lloc, no existeixen contractes laborals que estableixin cap tipus de relació entre l’empresa i el seus treballadors, no es paguen les quotes de seguretat social ni cap tipus d’impost. I, en tercer lloc, les transaccions de compra-venta no es declaren formalment, és a dir, no es fan factures i, per tant, tampoc es paga l’impost sobre el valor afegit. La creació de l’economia subterrània en determinats països manté a famílies i pobles sencers. Xifres conservadores estimen en uns nou bilions de dòlars el seu volum a escala mundial. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Economies alternatives Terme utilitzat per englobar una sèrie d’experiències o propostes que busquen, explícita o implícitament, trencar amb certes característiques inherents al sistema capitalista que es consideren indesitjables. Aquestes experiències o propostes posen l’accent en canviar alguns aspectes del procés econòmic vigent, plantejant altres formes de produir, distribuir, intercanviar i consumir i fins i tot de definir les necessitats. Per altre banda existeixen una sèrie de propostes que inclouen la qüestió arrel del procés d’intercanvi: proposant formes que a partir de la construcció de mercats regulats social i políticament, xarxes de comercialització (comerç just, mercat solidari), instruments monetaris i financers (monedes socials, etc.) amb regulacions específiques, desenvolupen una sociabilitat entre organitzacions i entre individus de superació de l’hedonisme competitiu que promou el sistema capitalista. Per últim hi han propostes arrel del procés de consum que treballen sobre aquest aspecte de l’economia per promoure un canvi del sistema de definició i priorització de necessitats (consum crític, responsable, solidari, pressupost participatiu). Altres, més globals, proposen superar la subordinació de la societat a la lògica de l’acumulació de capital privat i el seu control sobre les condicions humanes i naturals de la producció. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Eficiència ecològica La noció que mitjançant la millora del volum en que s’utilitzen els recursos és possible reduir el deteriorament mediambiental i els costos. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Empoderament L’expansió en la llibertat d’escollir i d’actuar, la qual cosa significa augmentar l’autoritat i el poder de l’individuu sobre els recursos i les decisions que afecten la seva vida. Els elements clau de l’empoderament són l’accés a la informació, la participació inclusiva, la responsabilitat lligada, també, a la transparència i la rendició de comptes i la capacitat d’organitzar-se. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex


Emprenedor Entrepreneur, és una paraula que prové del francès. Un dels significats d’aquesta paraula és "persona que dirigeix una empresa i que posa a treballar diferents factors de producció vistes a produir béns i oferir serveis". Els francesos donen també a aquesta paraula el nom de "patró". L’entrepreneur és per ells l’amo d’una unitat productiva, encara que sigui agricultor, artesà, comerciant o industrial. A Argentina també la paraula entrepreneur vol dir empresari, però no qualsevol empresari. "És un emprenedor (de nous negocis) imaginatiu amb un instint comercial molt desenvolupat i disposat a córrer riscos calculats." La gran majoria dels emprenedors estan al voltant dels 30 i 40 anys d’edat, amb una tendència a ampliar aquesta franja tant cap avall o cap amunt, sobretot per l’atur expulsió laboral de les empreses tant públiques com privades. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Emprenedor social Els emprenedors socials tenen dos atributs excel·lents: una idea innovadora que produeix un canvi social significatiu i una visió emprenedora a l’hora de realitzar els seus projectes. Aquests individus tenen la visió, la creativitat i la determinació tradicionalment associada als emprenedors de negocis. Els emprenedors socials estan compromesos a generar un canvi social sistemàtic en lloc d’estar motivats per l’esperit de lucre. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Empresa d’inserció Organitzacions socials que desenvolupen activitats productives amb funcionament empresarial, que tenen com a principal objectiu la inserció laboral de persones en situació d’exclusió (aturats de llarga durada, persones amb addiccions, persones privades de llibertat, etc.). Les característiques que defineixen una empresa d’inserció amb el seu objecte social, el tipus de col·lectiu amb el que treballa, i el compromís d‘acompanyament personalitzat (itinerari d’inserció) a les persones que atenen. Aquestes organitzacions són entitats sense ànim de lucre, donat que no hi ha repartiment dels beneficis entre les persones promotores, sinó que aquests es reinverteixen en l’objecte social de l’empresa. S’ha de diferenciar entre aquelles persones que promouen i faciliten la inserció laboral, i les persones destinatàries. De manera més detallada, la composició del capital humà d’una empresa d’inserció acostuma a incloure quatre grans grups: socis i patrons, directius, personal educatiu i personal d’inserció. Els socis i patrons pertanyen al col·lectiu fundador i creador de l’empresa d’inserció. No cobren, i la seva tasca consisteix en vetllar i definir estratègies globals que compleixin la finalitat social de l’organització. Els directius són els encarregats d’executar les tasques del dia a dia. La seva tasca és empresarial, responen a les estratègies marcades per socis i patrons i les procuren aplicar en el marc econòmic-laboral on es desenvolupa el treball de l’empresa d’inserció. En quant al personal educatiu, està format per els responsables de l’acompanyament a les persones ateses. S’encarreguen de la formació (laboral i social) del lloc de treball. Poden ser caps de magatzem, xofers...Vetllen per l’aprenentatge simultani de l’ofici i dels hàbits laborals. El personal d’inserció és qui rep el recurs de la inserció laboral per enfrontar-se a la pobresa, o dit d’una altre manera, són les persones que realitzen itineraris personals d’inserció laboral. Es comprometen tant a fer un treball (ofici) i aprendre’l, com a marcar-se uns objectius d’hàbits laborals (arribar puntuals, respectar als companys,...) ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex


Empresa social Organització amb gestió empresarial que genera productes i/o serveis destinats al mercat obert i amb això ofereix oportunitats d’inserció socio-laboral a grups socialment vulnerables. Té gestió democràtica i reinverteix els excedents per millorar les condicions de vida de la seva comunitat. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Equiparació d’oportunitats El procés mitjançant el qual el sistema general de la societat tal com el medi físic i cultural, la vivenda i el transport, els serveis socials i sanitaris, les oportunitats d’educació i treball, la vida cultural i social, incloent les instal·lacions esportives i d’esbarjo es fa accessible per a tots. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Equitat aplicada a la discapacitat Desenvolupament de l’afavoriment de l’Estat, cap a la inclusió de les persones amb discapacitat física, sensorial o mental. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Esperit empresarial responsable Concepte de les Nacions Unides que reconeix el paper de les empreses per aconseguir un desenvolupament sostenible i que les empreses puguin gestionar operacions de manera que es fomenti el creixement econòmic i s’augmenta la competitivitat al mateix temps que es garantitza la protecció del medi ambient i es promou la responsabilitat social. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Estat de benestar Forma d’Estat social de Dret en el que l’Estat intervé directament en les relacions econòmiques, tant per preveure una sèrie de serveis socials, bé en forma de diners, o bé en espècie, com per regular les activitats privades dels individus i empreses. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Etiqueta social Paraules i símbols d’un producte amb les que s’intenta influir en les decisions de compra dels consumidors garantint l’impacte social i ètic d’una operació empresarial en altres parts interessades. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex

F Feminització de la pobresa Fenomen que dóna nom a una situació generalitzada en la major part dels països i que visualitza a les dones com a col·lectiu que constitueix la majoria de la població pobre del Planeta. La pobresa i les polítiques d’ajust dels països impacten de manera directe en la participació de les dones en el mercat laboral i en el seu accés als recursos econòmics i socials que ofereix l’Estat de benestar,


promovent lleis i pràctiques administratives que limiten l’accés de les dones als recursos econòmics. Així doncs, les persones que viuen en el Quart Món (bosses de pobresa en els països desenvolupats) i els llocs d’exclusió social són prioritàriament dones. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex

Filantropia Accions denominades benèfiques, que inclouen principalment donacions en efectiu o en espècie, es produeixen generalment com a respostes a demandes de la societat. ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Tornar índex Fundació Les Fundacions són, segons s’estableix en l’Art. 2 de la llei 50/2002 de Fundacions, "...les organitzacions constituïdes sense ànim de lucre que, per voluntat dels seus creadors tenen afectat de manera contínua el seu patrimoni a la realització de fins d’interès general.", i estan emparades per l’Art. 34.1 de la Constitució Espanyola. Així doncs, les característiques fonamentals serien les següents: • Necessiten d’un patrimoni. • Han de perseguir fins d’interès general. • No estan formades per socis. • No tenen ànim de lucre. • Es regeixen per la Llei de Fundacions 50/2002 quant són de competència estatal, és a dir quant actuen en més d’una Comunitat Autònoma, o la Comunitat Autònoma no té legislació específica. En cas contrari es regiran per la legislació específica Autonòmica, com és el cas de la Comunitat de Catalunya. Respecte a aquestes característiques val la pena aclarir que no tenen ànim de lucre i que no es poden repartir els beneficis o excedents econòmics anuals, però si que poden: • Tenir excedents econòmics al finalitzar l’any. • Tenir contractats laborals a la Fundació. • Realitzar Activitats Econòmiques que poden generar excedents econòmics Lògicament, dits excedents hauran de reinvertir-se en el compliment dels fins de l’entitat. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex

G GRI (Global reporting iniative) El GRI fou constituït el 1997 com una iniciativa conjunta de l’organització no governamental dels Estats Units CERES (Coalition for Environmentally Responsable Economies) i el PNUMA (Programa de les Nacions Unides pel medi ambient), amb l’objectiu de fomentar la qualitat, el rigor i la utilitat de les memòries de sostenibilitat. Aquesta iniciativa ha gaudit de recolzament i compromís per part de representants d’empreses, organitzacions assessores no lucratives, auditories, societats d’inversió o sindicats, entre molts d’altres. Junts, tots aquests grups han treballat per a arribar a un consens entorn d’una guia unificada per a l’elaboració de memòries, amb la finalitat d’aconseguir la seva acceptació en tot el món. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex


Grup d’interès (stakeholders) Són aquelles persones, grups o entitats que poden afectar o són afectats per les activitats d’una empresa, per exemple els treballadors, els accionistes, associacions, sindicats, competidors, inversors, etc. i han de ser considerats com un element essencial en la planificació estratègica del negoci. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex

I Igualtat d’oportunitats entre homes i dones Fonamentat en el principi d’igualtat, es refereix a la necessitat de corregir les desigualtats que existeixen entre homes i dones a la societat. Constitueix la garantia que les dones i homes puguin participar en diferents esferes (econòmica, política, participació social, de presa de decisions) i activitats (educació, formació, treball) amb bases d’igualtat. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Índex de desenvolupament humà (IDH) Creat pel Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament, PNUD, és un índex per classificar i comparar el grau de desenvolupament dels països. Aquest índex té més contingut i dóna més informació que el tradicional indicador de “renda per càpita”, que no deixa de ser una mitjana simple que s’obté de dividir el valor nominal de la renda pel nombre d’habitants. Aquest indicador no diu res de la distribució de la renda. L’IDH incorpora a la renda per persona l’índex de mortalitat infantil i d’escolarització, i l’accés a aigua potable. L’índex pretén tenir en compte el grau de desenvolupament humà mitjançant indicadors representatius de tres dimensions igualment ponderades: la longevitat ,els coneixements i un nivell de vida digne. Les variables utilitzades per mostrar aquestes dimensions són: esperança de vida, alfabetització d’adults i anys d’escolarització i producte brut intern real per càpita. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Índex de desenvolupament relatiu al gènere (IDG) L’Índex de Desenvolupament relatiu al Gènere (IDG) utilitza les mateixes variables que l’Índex de Desenvolupament Humà, però introdueix un ajustament de l’avançament mitjà de cada país en matèria d’esperança de vida, nivell educatiu i ingrés en funció del grau de disparitat en l’avançament de dones i homes. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Índex de potenciació de gènere (IPG) L’Índex de Potenciació de Gènere (IPG) mesura si les dones estan en condicions de participar activament en la vida econòmica i política. L’índex es centra en la participació, mesurant les desigualtats de gènere en zones clau de l’economia i la política, i en la presa de decisions. D’aquesta manera difereix de l’IDG, un indicador de varietat de gènere en capacitats bàsiques. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex


Indicadors de gènere Variables d’anàlisi que descriuen la situació de les dones i homes a la societat. El coneixement de la realitat social, laboral, formativa, econòmica des d’una perspectiva de gènere, requereix la utilització d’aquests indicadors que faciliten la comparació entre la presència de les dones i homes i identifica diferències que poden alimentar estereotips. La seva utilització suposa una aproximació a la situació o presència de dones i homes, així com a la incidència de determinats factors que impliquen diferències de comportaments entre unes i altres. La disgregació de les dades per sexe és un indicador bàsic que dóna lloc a altres indicadors explicatius de la realitat. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex

Institucions sense ànim de lucre Una ISFL és una unitat que té una personalitat jurídica o social, creada amb la finalitat de produir béns i serveis, qui en el seu estatut prohibeix ser una font d’ingressos, de benefici o altre guany financer per les unitats que la van crear, que la controlen o que la financen. En la pràctica, les activitats productives d’una ISFL generen excedents o dèficit, però els excedents no poden ser adaptats per altres unitats institucionals. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex

Inversió socialment responsable Identifica i incorpora indicadors de naturalesa no financera en el procés d’avaluació i selecció de la inversió. Es denomina "inversió socialment responsable" (SRI, Socially Responsible Investment) a aquella que té com objectiu dirigir el capital cap a companyies les activitats de les quals generin rendibilitat i beneficis econòmics. Però al seu torn han d’assegurar i estimular la protecció del medi ambient, promovent el benestar social. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex

Inversió solidaria o a favor de la col·lectivitat Suport a una causa o activitat particular mitjançant una inversió per finançar-la. A diferència d’una donació aquest tipus d’inversió requereix la devolució mitjançant reembossament (en el cas dels préstecs) o de transacció (en el de les accions). ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex

Invisibilitat social L’índex pretén fer adonar del grau de desenvolupament humà mitjançant indicadors representatius de tres dimensions igualment ponderades: la longevitat, els coneixements i un nivell de vida digne. Les variables utilitzades per mostrar aquestes dimensions són: esperança de vida, alfabetització d’adults i anys d’escolaritat i producte brut intern real per càpita. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex


L LISMI LISMI és l’acrònim de la Llei 13/1982, d'Integració Social i Laboral de Minusvàlid, aprovada el 1982, que regula l’obligatorietat de reservar el 2% de la plantilla a treballadors discapacitats, tant en empreses públiques com privades de més de 50 treballadors. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Lobbying Grup de persones o entitats influents, que s’organitzen entre elles, per pressionar a favor de determinats interessos. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex

M Mainstreaming Una "política de mainstreaming" significa que s’han de tenir en compte les qüestions relatives a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones de manera transversal en totes les polítiques i accions, no abordar aquest tema únicament un enfocament d’accions directes i específiques a favor de la dona. Terme anglosaxó que s’utilitza per designar la integració de les polítiques específiques en matèria d’igualtat d’oportunitats en les polítiques generals, de tal manera que el principi d’igualtat es constitueixi en l’eix vertebrador de les mateixes. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Màrqueting amb causa social És una activitat de caràcter planificat i proactiu dut a terme per les empreses com a conseqüència d’una orientació cap a la responsabilitat social i de les seves polítiques de marketing. Persegueix un triple objectiu: el posicionament de la imatge de marca en el mercat, la satisfacció del consumidor i el benestar i desenvolupament de la societat. Consisteix en la promoció de valors o causes socials a fi d’aconseguir la fidelització dels clients i el compromís dels consumidors amb un determinat comportament d’interès social. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Màrqueting social "El Màrqueting és una disciplina que ja excedeix de l’àmbit comercial, donat que la seva metodologia, per detectar i satisfer necessitats de consum i ús de béns i serveis, també es útil per detectar i satisfer necessitats de tipus social, humanitàries i espirituals. El seu camp d’acció no es limita només a l’àmbit de les empreses, sinó que s’estén a associacions sense ànim de lucre, fundacions, entitats religioses i també a l’estat. Aquests nous camps d’acció comprenen el que els autors anomenen Màrqueting Social, que també inclouen les accions de tipus social i humanitàries que realitzen les empreses, per què el públic les associï a elles i a les seves marques amb una preocupació per tot el que sigui social, humanitari i ecològic.


La majoria dels autors utilitzen un concepte de Màrqueting social en aquest sentit, es a dir, l’aplicació dels principis del màrqueting les seves metodologies i tècniques, per influenciar a un determinat públic pel seu benefici i el de tota la societat, per què si tenim en compte que el concepte de Màrqueting es relaciona amb les necessitats humanes i que si aquestes necessitats estan relacionades amb tot allò social i s’han de satisfer amb la creació d’un producte social, estarem realitzant un procés de Màrqueting social". ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Mecenatge Recolzament, tant de privats com de particulars, amb permanència en el temps d’activitats obertes a la comunitat. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Memòria de sostenibilitat / Informe social / memòria social És el document que recull la informació bàsica sobre l’estat de l’empresa en tres àmbits: econòmic, social i ambiental. És la concreció documental del triple balanç empresarial. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Mercat solidari És un mercat en el que els seus participants (compradors, venedors, productors, usuaris, reguladors, legisladors, promotors, etc.) actuen amb una lògica que coordina la recerca d’avantatges econòmiques particulars en el marc de consideracions morals que limiten el camp de les accions acceptables, amb l’objectiu general de permetre el desenvolupament de les capacitats i iniciatives humanes, garantint a la vegada la reproducció de la vida de tots. El mercat, en quant a mecanisme de coordinació, opera amb dosis variables de cooperació a través de la llibertat de contractació i per tant de la competència. Acceptar el mercat implica certes avantatges i certs riscos, incloent si es tracta d’un mercat solidari proper al ideal. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Mercat tutelat El mercat tutelat consisteix a la reserva d’una part del mercat públic a determinats col·lectius que per les seves circumstàncies especials no tenen facilitat per accedir-hi. Per això, l’administració, ha de cedir una part del mercat a les entitats prestadores de serveis, que tinguin per objecte la integració de persones en situació o risc d’exclusió social (entre elles, les EI), és a dir, que part del volum de contractació de les Administracions Públiques quedi reservat a aquestes estructures empresarials, amb la finalitat de facilitar el compliment dels seus objectius. Per tant, el concepte de mercat tutelat ens introdueix de ple en l’àmbit del Text Refundat de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques aprovat per RD Legislatiu 2/2000, el 16 de juny el qual estableix en el seu article que els contractes de les Administracions Públiques s’ajustaran als principis de publicitat i concurrència, tret de les excepcions establertes per la present llei i, en tot cas, les de igualtat i no discriminació.” (Article 11 TRLCAP). El fet d’establir una reserva afavorint aquestes empreses d’inserció no implica competència deslleial ni tampoc un tracte desigual a altres tipus de empreses, donat que estem parlant d’una reserva mínima, que no suposa una vulneració dels principis i normativa establerts a la Llei de Contractes. La capacitat d’actuació de les empreses d’inserció és mínima, donat que mai es constituiran com a grans estructures empresarials, de tal manera que la resta de societats no poden sentir-se amenaçades per la participació de les EI en el mercat. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex


Mesura compensatòria És aplicada al context del medi ambient el terme representa una acció de caràcter ambiental/social promoguda per una empresa, per compensar un impacte ambiental possible de ser evitat i que estigui associat a la construcció de un determinat tipus de i. Les mesures compensatòries són negociades entre empresa, govern i comunitat, que exigeixin l’obtenció de llicència ambiental d’instal·lació. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Microcrèdits Crèdits de petit import; de vegades fins i tot de molt petit import. Són un instrument de finançament ètic molt important perquè permeten combatre l’exclusió social i financera i crear llocs de treball. L’objectiu del microcrèdits és ajudar a persones en situació de pobresa i marginació perquè puguin desenvolupar projectes ètics d'autoocupació que els permetin, amb el temps, obtenir una font regular d’ingressos. Els avals i les garanties exigides per les entitats financeres tradicionals acostumen a ser la principal barrera d’accés al crèdit per moltes persones. Es poden concedir sense cap aval o simplement amb avals de caràcter tècnic o personal i no patrimonial. Es dediquen a la inversió, projectes d'autoocupació i no al consum. La taxa d’impagats sol ser molt baixa, per diferents motius. Abans d’atorgar el crèdit i conjuntament amb l’avaluació ètica, es duen a terme estudis de viabilitat econòmica de l’activitat a finançar. Una vegada atorgat el crèdit hi ha un assessorament tècnic constant i un seguiment del projecte. A més l’acceptació del compromís quan es rep un microcrèdits acostuma a fer incrementar la confiança i l’autoestima de la persona. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Mútua Les mutualitats tenen el seu origen en els collegia tenuiorum (col·legis d’artesans) de l’època romana, els quals evolucionaren en el si dels gremis medievals. Amb tot, cal esperar fins al segle XVIII, durant la Il·lustració, per a trobar-ne l’antecedent més directe: les germandats. Les mutualitats o mútues es defineixen amb sis trets específics: • Són entitats asseguradores i prestadores de serveis, especialitzades en les persones. • Són entitats sense ànim de lucre, de manera que tots els beneficis obtinguts es destinen a fer possible la consecució de les seves finalitats socials, a l’ampliació de les prestacions, i no a la retribució de capitals. • Són associacions democràtiques, en les quals els assegurats, autèntics propietaris de l’entitat, participen responsablement en la presa de decisions. • Són entitats privades que formen part de l’anomenada economia social. • Són voluntàries, tant pel que fa a la constitució com a l’adscripció. • Són solidàries, perquè neixen de la voluntat col·lectiva -mútua- d’assegurar els riscs de la vida i d’oferir serveis socials. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Mútua / Mutualitats de previsió social Les Mutualitats de previsió socials són societats de persones que exerceixen una activitat asseguradora sense afany de lucre, complementària o alternativa de la Seguretat Social, sota els principis de protecció personal, solidaritat, gestió professional i organització democràtica.


Existeixen dos altres tipus d’entitats amb denominació mutual, però de diferent naturalesa que les Mutualitats de Previsió Social. Es tracta de les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals; i les Mútues Generals d’Assegurances. S’ indiquen a continuació les principals diferències respecte de les Mutualitats: –Mútues d’Accidents de treball: • Són organitzacions patronals que cobreixen exclusivament treballadors per compte aliè. • La seva cobertura es limita als accidents de treball i les malalties professionals. • Són part de l’estructura de la Seguretat Social de l’estat. –Mútues Generals d’Assegurances: • Cobreixen tot tipus de riscs (personals i patrimonials) i tot tipus de clients. • Fent part de l’economia social actuen al mercat de manera similar a les asseguradores mercantils. • La seva regulació i supervisió no correspon a la Generalitat de Catalunya, com és el cas de les Mutualitats de Previsió Social, sinó a la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones de l’administració de l’estat, igual que les asseguradores mercantils. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex

N Necessitats bàsiques radicals Conjunt unitari de necessitats humanes que sorgeixen de l’experiència social i històrica, que posseeixen una objectivitat i universalitat que permet afirmar el seu caràcter de generalitzables a través de la discussió racional i el consens, i alternativament, a través del dissentiment. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex

O Organització d’acció voluntària És una organització sense ànim de lucre, més o menys formalitzada i estable, que els seus objectius són la millora de la societat en els més diversos camps, i que el seu treball es desenvolupa (total o parcialment) mitjançant l’acció voluntària dels seus membres. Les persones voluntàries no actuen pel seu compte, de manera espontània sinó de manera organitzada, sumant-se a associacions o fundacions existents o creant altres de noves. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Organitzacions de base Amb aquest terme es fa referència a associacions dels sectors populars, que sorgeixen lligades al lloc geogràfic de residència dels seus integrants, normalment municipis o comarques. Això les diferència de les societats de foment i normalment es mantenen com organitzacions més informals, sense adquirir estatut legal, degut a les despeses que això suposa. Per altra banda, les


organitzacions de base solen comptar amb l’assistència tècnica d’Organitzacions No Governamentals. Poden tenir objectius concrets en relació amb la demanda de millores de la seva situació -com en el cas dels moviments de sense terra, que es mobilitzen en pro de obtenir terres- o portar a fi activitats més permanents com suport escolar, guarderies, menjadors infantils, olles populars, etc. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Organitzacions de la societat civil Es pot definir així com també sector no lucratiu, tercer sector, sector voluntari. Aquestes organitzacions, segons Salamon i Anheier, per considerar-se com a tals han de complir cinc criteris: estructurades, privades, autogovernades, que no distribueixin beneficis entre els seus membres i voluntàries. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Organitzacions no governamentals (ONG's) Les ONG's actuen oferint-se o com a intermediaris de serveis, o bé fent advocacy en temes mediambientals, drets humans, drets civils, drets de la dona, de minories, etcètera. En alguns casos han estat el sosteniment institucional d’importants moviments socials, como el dels drets humans que va jugar un paper central en la transició democràtica. En general, les ONG's apareixen reivindicant drets col·lectius, ja sigui davant l’estat, demanant transparència o procurant pel respecte dels drets humans o civils; o davant les empreses, denunciant pràctiques errònies en relació amb el medi ambient o discriminació laboral de minories. Aquestes demandes poden arribar a la Justícia o no, però en general són canalitzades a través dels mitjans de comunicació, els que juguen a un rol de gran importància per l’univers de les ONG's, donant visibilitat en l’espai públic. Encara que legalment apareixen registrades com associacions civils -o inclús fundacions- es distingeixen com un univers amb bastant claredat, per tant exerceixen pressió i presència en l’espai públic i s’identifiquen mútuament, expressant això en la confirmació de xarxes, fòrums i trobades de relativa importància i continuïtat. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex

P Patrocini (sponsorship) Es refereix al suport per part d’empreses a actes i espectacles puntuals a canvi d’un espai publicitari, d’aquesta manera s’estableix una aliança entre el nom de l’empresa amb valors de la societat. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex

Prestacions socials Les prestacions socials són transferències, en diners o en espècies, a les llars, que estan destinades a reduir la càrrega financera que representa per aquests la protecció contra una sèrie


de riscs i necessitats, i que s’efectuen per mitjà de règims organitzats de manera col·lectiva o, fora d’aquests règims, per unitats de les Administracions públiques; les prestacions socials engloben els imports pagats per les Administracions públiques a productors en el marc de la protecció de les llars individuals contra els riscs i necessitats socials. Les prestacions socials inclouen: •

Les prestacions socials altres que les transferències socials en espècie: • Les prestacions de seguretat social en efectiu. • Les prestacions socials de règims privats. • Les prestacions de seguretat social directe dels patrons. • Les prestacions d’assistència social en efectiu. • Les prestacions socials en espècie. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex

Q Quart món Així s’anomena al conjunt de la població mundial submergida en la pobresa extrema i la indigència. El nom va ser establert per el Moviment Internacional ATD Quart Món (creat per el Pare Joseph Wresinski en 1957), que va impulsar el 17 d’ octubre com a “Dia Mundial de Rebuig a la Misèria”. Aquesta data va ser oficialitzada per Nacions Unides arrel de la seva resolució 47/196, el 22 de desembre de 1992. Avui la ONG a favor dels més pobres està present a 25 països dels cinc continents i té estatut consultiu a la ONU, UNESCO i UNICEF. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex

R Responsabilitat social És una política d’empresa pel què l’organització incorpora estratègicament en els seus processos de creació de valor les perspectives dels agents que legítimament prenen part a l’interès de l’empresa (accionistes, treballadors, clients, ciutadans, proveïdors, finançadors, reguladors, agents socials, organitzacions socials...) i específicament un compromís amb la sostenibilitat global (ambiental, social, econòmica). ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex RSA (Responsabilitat social de les administracions) Pel que fa a la definició de Responsabilitat social de les administracions (RSA) no hi ha un consens clar, encara que ja s’apunten algunes línies amb les quals la majoria estan d’acord. Les administracions públiques tenen una doble funció respecte a la Responsabilitat social de les administracions (RSA), d’una banda, en tant que és creadora de normes i òrgan fiscalitzador, té la capacitat de potenciar la Responsabilitat Social en el teixit del país, i per una altra en tant que ella mateixa és una organització de caràcter empresarial. Així des del primer aspecte podem plantejar


quatre línies d’enfortiment de la responsabilitat social per part de les administracions, que serien les de: • Preceptor • Facilitador • Aliat • De recolzament o suport D’altra banda com a organització s’haurien d’integrar els principis de responsabilitat en els seus propis sistemes de gestió i en les relacions amb tercers, amb la finalitat de protegir, entre altres: • els drets dels consumidors • no permetre les agressions als drets humans • assolir la màxima observança d’estàndards laborals dignes i no discriminatoris • respectar el medi ambient • eradicar qualsevol tipus de corrupció així com qualsevol altre aspecte en el que s’identifiqui una desprotecció dels drets bàsics. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex RSE (Responsabilitat social empresarial) Integració voluntària per part de les empreses, de les preocupacions socials i mediambientals en les seves operacions comercials i en les relacions amb els seus interlocutors. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex RSO (Responsabilitat social de les organitzacions) La responsabilitat social estudia com treballen les organitzacions i promou maneres de fer que facilitin garantir la coherència entre els objectius socials, econòmics i mediambiental. Coherència amb els proveïdors (ells també haurien de ser responsables) i coherència vers els seus clients. També es parla de transparència en la gestió dels seus comptes des de dos vessants, en primer lloc, els stakeholders ocupen un paper central, amb la qual cosa es vol que la comptabilitat surti del seu àmbit tradicional i més privat de l’organització, constituït pels directius i els accionistes, per arribar als altres àmbits interns (personal) i a l’àmbit públic o extern (clients, proveïdors, comunitat local). En segon lloc es parla de facilitar informació, el que implica una rendició de comptes i, per tant, un contracte social implícit que va més enllà també del paper que tradicionalment la comptabilitat assigna als seus usuaris externs. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex

S Segells de qualitat (EMAS, ISO, OSHAS 18001, SA 8000) EMAS (Sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals): Sistema voluntari de gestió ambiental que permet a l’empresa avaluar, planificar i portar a terme un sistema de millora contínua. En aquest sistema de gestió cal portar a terme la Declaració Ambiental ( informar anualment als grups d’interès sobre les actuacions resultants del Sistema de Gestió Ambiental) ISO L'Organització Internacional per a l'Estandardització (la ISO) és una federació mundial de cossos de normes nacionals d'aproximadament 140 països. La ISO és una organització no


governamental establerta el 1947. La missió de ISO és promoure el desenvolupament de l’estandardització i de les activitats relacionades en el món, amb la idea que facilita el canvi internacional de béns i serveis, i la cooperació que es desenvolupa en les esferes de l’activitat intel·lectual, l’activitat científica, tecnològica i econòmica. ISO 9001: Aquesta Norma Internacional presenta els requisits per a un sistema de gestió de la qualitat, que pot ser utilitzat per una organització per a demostrar la seva capacitat de satisfer els requisits del client i per a l’avaluació d’aquesta capacitat per parts internes o externes. El disseny i la implementació d’un sistema de gestió de la qualitat d’una empresa estan influenciats pels objectius de la mateixa, els requisits del client, el producte i/o serveis i els processos. ISO 14001 (Sistema de gestió ambiental): Es tracta d’un sistema voluntari de gestió ambiental, que consta de diverses fases i certifica que l’empresa defineix una sèrie de principis ambientals de millora contínua que serviran de marc d’actuació vers el medi ambient. OSHAS 18001 (veure Segells de qualitat): La sèrie OHSAS 18000 (Occupational Health and Safety Assessment Series) estableix un model per a la Gestió de la Prevenció dels Riscos Laborals. Es tracta d’un sistema voluntari i proactiu de gestió de la seguretat i salut en els llocs de treball. SA 8000: Es tracta d’un sistema creat pel Social Accoutability International. Les principals característiques de la SA8000 són: la uniformitat, la integració global i la verificació, que permet a les empreses interessades puguin ser auditades i certificades sobre el compliment en matèria. És aplicable tant a petites com a grans empreses i es basa en la idea que tot lloc de treball ha de ser administrat de forma que es garanteixin els drets humans bàsics, i la implicació de la direcció de l’empresa a l’hora d’assumir els compromisos derivats de la gestió responsable. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Societats laborals Les societats anònimes o de responsabilitat limitada en les quals la majoria del capital social (50,01%) sigui propietat dels treballadors que presten en aquestes els seus serveis, retribuïts de manera personal i directa, i que la seva relació laboral sigui per temps indefinit, podran obtenir la qualificació de "Societat Laboral". Qualsevol persona física o jurídica pot ser sòcia d’una Societat Laboral, amb la limitació que cap persona física pot tenir més de la tercera part del capital social, amb l’excepció de les societats públiques participades per l’Estat, les comunitats autònomes o entitats locals, on la participació pot arribar al 50%. El mateix percentatge poden tenir les associacions o entitats sense ànim de lucre. El número mínim de socis és de tres. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex

T Tercer sector Si considerem que el govern i les administracions son el primer sector i el món empresarial el segon sector, el mon de les ONG és el tercer sector, o el sector de la solidaritat o de les entitats sense ànim de lucre.


També es pot definir com un conjunt d’organitzacions de societat civil de dret privat i sense ànim de lucre que realitza activitats en busca del bé comú. Com ja s’ha dit, integren el tercer sector institucions com les organitzacions no governamentals (ONG’s) i les organitzacions de la societat civil d’interès públic en general. Aquest univers comprèn un ventall heterogeni d’organitzacions, com: hospitals, universitats, clubs socials i esportius, organitzacions professionals, cooperadores escolars, societats de foment i organitzacions de drets humans, entre altres. Malgrat la seva diversitat aquestes entitats comparteixen trets comuns que fan possible considerar-les part d’un "sector" econòmic. Concretament, les Organitzacions Sense Ànim de Lucre tenen en comú els següents atributs: • Organitzades: Institucionalitzades en alguna mesura, presenten algun tipus de certificació legal o l’existència i permanència d’estructures organitzades, objectius, funcions i activitats. • Privades: Institucionalment separades del govern. Això no significa que no rebin aportacions del govern o que funcionaris estatals formin part dels seus directors. • Autogovernades: Habilitades per prendre les seves pròpies decisions i controlar les seves activitats. Han de tenir els seus procediments interns de govern i no estar dirigides per entitats externes, siguin aquestes governamentals o privades amb fins de lucre. • Sense distribució de beneficis: No han de distribuir entre els membres els beneficis generats. Poden acumular beneficis, però han de reinvertir-los en funció del compliment del objecte institucional. • Voluntàries: De pertinença o afiliació voluntària. Aquest criteri suposa que l’afiliació i pertinença en aquest tipus d’entitats no pot ser obligatòria. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex Triple balanç / Triple compte de resultats L’idea que el funcionament general d’una empresa hauria d’avaluar-se tenint en compte la seva contribució combinada a la prosperitat econòmica, la qualitat del medi ambient i l’impacte social. Es tracta de la superació de l’àmbit estrictament econòmic en la rendició de comptes, incorporant noves dimensions en altres àmbits que reflecteixin el compromís amb la societat i el desenvolupament sostenible. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex

V Voluntariat Convé tenir clar quatre conceptes fonamentals sobre el voluntariat: -- Voluntariat: El voluntariat, l’acció voluntària, és el resultat d’una lliure elecció, és una opció ètica, personal, gratuïta, que no espera retribució o recompensa. La paraula exacta no és desinterès, per què la persona voluntària té interès, molt interès i obté satisfacció en les seves motivacions personals. -- Solidaritat: Altruisme vol dir amor a l’altre, és el contrari d’egoisme. El voluntariat, l’acció voluntària només existeix quant repercuteix en els altres, quant el seu interès és col·lectiu, general, públic. El voluntariat és un mitjà per donar resposta a necessitats, problemes i interessos socials, i


no un fi en sí mateix per satisfer a les persones voluntàries. L’acció voluntària suposa un compromís solidari per millorar la vida col·lectiva. -- Acció: El voluntariat no és només un valor ètic, una actitud, sinó una pràctica concreta. El voluntariat es fa, és acció. Si es queda tan sols en un lleu esperit de bona persona, de bon ciutadà o ciutadana, acaba essent alguna cosa buida i sense sentit. Encara que també és cert que no és possible la pura acció sense "ànima”, sense valors. Però el que canvia el món, el que enfronta els problemes i les necessitats, és l’acció. -- Organització: El voluntariat, per ser alguna cosa molt important, no es pot tractar com una pràctica personal, individual, testimonial, íntima per què l’objectiu del voluntariat és millorar la realitat, transformar el món, i fer-ho eficaçment. Davant la improvisació i la espontaneïtat, el voluntariat requereix actuar organitzadament, unint forces. Per tant, l’acció voluntària ha de ser una acció organitzada, sistemàtica, sinèrgica, que requereixi d’organització, d’associacions o fundacions en les que s’hagi d’actuar. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Tornar índex


FONTS consultades:

Asociación Noticias Positivas. http://www.noticiaspositivas.net/

Banco Mundial. http://www.bancomundial.org/

Barcelona Activa http://www.barcelonanetactiva.com/

Comisión de la UE Libro Verde Responsabilidad social de las empresas: http://www.dowppa.com/LIBROVERDE.pdf

Compra social http://www.comprasocial.net/

Cristianisme i Justícia: Quadern 145. http://www.fespinal.com/espinal/llib/ct145.pdf ECLAC: Comisión Económica para América Latina y el Caribe - CEPAL/ ECLAC www.eclac.cl/publicaciones/xml/8/28418/Kangare_glosario.pdf EcoInstitut www.ecoinstitut.es Ètia Consultoría Estratégica / Xavier Agulló http://www.blogresponsable.com/

FETS: Finançament Ètic i Solidari http://www.fets.org

Glosario de Periodismo Social http://www.periodismosocial.org.ar

Guía de Estilo Periodístico para Informar sobre Discapacidad. http://www.rgs.gov.co/img_upload/7e2ae91df25ab11ab90322e0dd2bdb1d/GUIA_DE_ESTILO_PER IODISTICO.pdf

Instituto de Estudios Políticos para América Latina y África. http://www.iepala.es/

INICIACIÓN A LA CONTABILIDAD NACIONAL, Kangaré Glosario.


http://www.comunidadandina.org/estadisticas/curso_cuentasnacional/L%C3%A9xico%20CD.pdf#se arch=%22l%C3%A9xico%22

Glossari Observatori Vallès Oriental: http://www.pilevo.net/pag/glossari.php

Mendive, D. (1999): "Marketing Social", Buenos Aires, Argentina Mútua General de Catalunya http://www.mgc.es/ca/qs/qs_mutualitat

ODG. Observatori del Deute en la Globalització www.odg.cat

Observatori DESC. Drets econòmics, socials i culturals: http://www.descweb.org/ Palabras para la Igualdad. Biblioteca Básica Vecinal: http://www.nodo50.org/mujeresred/vocabulario.html Procura+. Sustainable Procurement Campaign: www.procuraplus.org RILESS: Red de Investigadores Latinoamericanos de Economia social y solidaria: http://www.riless.org SOC Generalitat de Catalunya Directori de proveïdors socials. http://www.gencat.cat/treball/ambits/genere/politiques/compra_social/directori/ Social Watch: www.socialwatch.org/es/ Observatori del Tercer Sector www.tercersector.net Voluntariado.Net http://www.voluntariado.net/ Wikipedia La enciclopedia libre http://es.wikipedia.org/ Roitter.M, González Bombal.I; Estudios sobre el Sector sin fines de lucro en la Argentina, Buenos Aires; Cedes/ Johns Hopkins University; 2000..


Glossari Economia Social