Mercaderies 27 2011-2012 by INS Joan Mercader

27 setembre’11 gener’12

2 COORDINACIÓ

Mercè Badal Jaume Sendiu Mónica Delgado

ÍNDEX EDITORIAL ACTIVICENTRIES NADALIES RECOMANAIES ARTIES GENTIES TEMAIES AULAIES REPORTERSIES DIRECCIOIES AMPAIES LLEUREIES

COL.LABORADORS

3 4 10 16 18 24 27 30 34 35 36 38

Aida Ulloa Anna Andrés Tarragó Anna Serrano Ariadna Campillo Carolina Tacsan Diana Garrido Emma Roda Gemma Tort Gerard Sanchez Idoia Costa Ihssam Yaagoubi Júlia Llena Júlia Valls Laura Corxet Laura Tapioles Mariona Villanueva Núria Margarit Pol Cantero Raimon Cuadras Sandra Pajares Tània Caballero PROFESSORS

Empar Bové Angel Paino Àngels Grado Anna Romeu Ester Llaudet Gemma Bas Ino Rivera José Sanchez Lidia Estany Lucia Godoy Mar Conill Marc Cucurella Maria Banyeres Marta Mercadé Natàlia Sabaté Octavio Rico PAS

Núria Pasques PORTADA

Roser Gras

EDITA

IES JOAN MERCADER c. Sant Vicenç, 27 Tel. 93 805 54 26 Fax. 93 805 57 79 http://www.xtec.es/centres/a8047364/ http://www.joanmercader.net

mercaderies@gmail.com MAQUETA I IMPRIMEIX

Gràfiques Cubí, S.L. c. Sant Joan de Déu, 22 08700 Igualada Tel. 93 803 34 52 grafiques@cubi-igualada.com

D.L.B.: 3278-99

editorial

TIC TAC, un rellotge espatllat… Maria Bañeres Farrero Professora de Tecnologia

Molt més important que aprendre tecnologia és aprendre amb la tecnologia. Ja fa uns quanta anys que només se sent parlar d’eines TIC, d’experiències TAC, TIC, TAC, TIC, TAC... Però tenim clar de què va tot això? Podem cercar-ho amb una eina TIC, Google, i ben aviat ens en donarà la definició, però, per si de cas, costa poc escriure-les aquí i així estalviem temps. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són un conjunt d’eines que es materialitzen en nombrosos dispositius i programes que van dels ordinadors personals als telèfons mòbils passant per Internet, facilitant la comunicació i l’accés a grans quantitats d’informació en format digital. Les tecnologies de l’aprenentatge i del coneixement (TAC) comporten una nova pedagogia de l’aprenentatge basada en la col·laboració i la construcció col·lectiva del coneixement. I això què vol dir? Molt senzill, es tracta de convertir la informació en coneixement eficaç, és a dir, passar de les TIC (informació) a les TAC (coneixement), TIC, TAC, TIC, TAC...

Tots coneixem tot tipus d’eines, que algú ens ha ensenyat a utilitzar malgrat no ser-ne expert. En algun moment la nostra mare ens ha deixat un ganivet i ens ha ensenyat a pelar una poma. El primer dia de ben segur que només ens en van quedar les llavors, però després d’una mica de pràctica sota els ulls curosos de la mare, a poc a poc, vàrem aconseguir menjar-nos una poma pelada d’un tamany òptim. I això que la mare no necessita saber-ne res, ni dels materials ni del procés de fabricació d’un ganivet, però sap ben bé com ensenyar-nos a fer-ne un bon ús i ens acompanya en el procés d’aprenentatge. Els ordinadors, els mòbils, les TIC en general, han entrat en la nostra vida a una velocitat d’infart, sense donarnos temps, quasi, a reaccionar. I hem de reconèixer que en bona part dels casos hem deixat a les mans d’aquests “joves” la tasca d’auto-ensenyar-se i d’autoaprendre com van i com funcionen... Mal fet! Totes les eines necessiten el seu mestratge, tant li fa si som analògics (la mare tampoc treballa en una fàbrica de ganivets). No cal ser un expert en TIC o en TAC per saber quan s’està utilitzant correctament i quan no, quan l’ús que se’n fa és positiu i quan no ho és.

Ara estem vivint una fase Facebook, una TIC més, quan abans havíem passat pels xats i el Messenger. Bona part dels pares i mares ho estan vivint com un menja-caps que esclavitza els seus fills i filles davant Vols dir que això no és una mica l’ordinador per xatejar, penjar complicat? Potser sí, potser, no. ruqueries i passar-se hores jugant. El problema, però, és més quina tecnologia mou les diferents Algú ha pensat a donar-li el tomb a generacions. Hem de reconèixer la truita? Quan no surten els deures, que “els grans” (professorat, pares quan no s’han anotat a l’agenda i mares) som analògics, mentre que els deures, o quan, simplement, “els joves” (alumnat, fills i filles), l’agenda s’ha perdut vés a saber deixem-nos d’històries, són ben on... Per què no ensenyem a bé digitals. Malgrat això nosaltres fer un bon ús del Facebook al hi tenim molt a dir perquè com nostres alumnes o als nostres fills utilitzaran “els joves” tots aquests i filles? Segur que en el moment recursos i eines digitals depèn del en què estan “fent” els deures davant de l’ordinador (altrament nostre ensenyament.

és impensable) tenen amb ells, connectats, tota la colla de la classe compartint “tonteries”, per què no compartir coses importants? Podem ensenyar-los que poden penjar un missatge al seu mur perquè algú els el passi, o simplement enviar un privat perquè ens el contestin. No estan tots reunits? Aleshores podem explicar-los que poden treballar cooperativament i fer els deures entre tots, resolent els dubtes en xarxa. Possiblement molts de nosaltres no sabem “exactament” com es fa això, però sí que podem donar-los

l’orientació i esperar allà fins que algú els proporcioni la resposta... Estarem ensenyant Facebook a uns usuaris experts! Cooperació, col·laboració, xarxa, no són experiències TAC? Comencem a passar de la informació al coneixement? TIC, TAC, TIC, TAC... No penseu ara que m’encanta el Facebook, és més allò de, si no pots amb l’enemic, fes-te’l amic, i així amb una mica d’imaginació, potser, TIC, TAC, TIC, TAC deixa de ser un rellotge espatllat.

activicentries

1r d’ESO TREBALLS D’AQUAREL·LA A PARTIR DE L’OBSERVACIÓ DIRECTA DE BODEGÓ

3r d’ESO CAMPIONAT D’ESPANYA D’ORIENTACIÓ DE CENTRES ESCOLARS Els dies 26 i 27 de novembre les ciutats de Terrassa i Sabadell van acollir els Campionats d’Espanya d’orientació de Centres Escolars. L’equip d’aquest Institut, format pels cinc alumnes de 3r. d’ESO Arnau Requena, Pau Arolas, Quim Solé, Luca Almiñana i Fidel Compte, sota la direcció del seu entrenador Roger Solé (ex alumne), va participar en aquesta competició, assolint uns magnífics resultats, podent presumir d’estar

el seu Institut a l’elit de l’esport de l’orientació. Per equips, l’Institut Joan Mercader es va classificar en 4ª posició, a tan sols 6 “miserables” punts del 3r. classificat, quedant-se, d’aquesta manera, fora del podi. Un excel·lent resultat, més si tenim en compte que tres membres de l’equip era la primera cursa en què participaven. A nivell individual cal destacar la molt bona classificació dels dos corredors ja més experimentats

en aquest esport: 1ª posició d’en Quim Solé i 3ª posició de l’Arnau Requena. No dubtem a qualificar aquestes actuacions com “immillorables”i animem a tots els alumnes perquè coneguin aquest esport, que tot i ser minoritari, any rere any es consolida i s’incrementa considerablement.

activicentries

L’ IES JOAN MERCADER CONTINUA AMB ELS INTERCANVIS Fa gairebé 8 anys que l’IES Joan Mercader duu a terme un intercanvi amb l’institut Geschwister Scholl de Sondershausen (Alemanya). El passat 21 de setembre van arribar 24 alumnes d’aquest institut i es van estar 8 dies entre nosaltres. La majoria d’ells ens havien acollit l’octubre del 2010, quan els alumnes del nostre institut van viatjar a aquest bonic poble de la Turíngia. El fet que la majoria d’ells ja es coneixien de l’any passat ha estat molt positiu, i l’adaptació ha estat encara més

ràpida. S’han retrobat companys d’intercanvi, però també amics. El primer dia, després de ser rebuts a l’IES i d’assistir a algunes classes, van fer tots plegats una gimcana per la nostra ciutat. Durant la seva estada també van tenir ocasió de visitar les caves Freixenet i de remullar-se a les platges de Sitges aprofitant el bon temps.També van passar un dia a Barcelona, van visitar el Museu Paperer de Capellades i van fer una caminada per Montserrat.

L’Ajuntament d’Igualada els va oferir una càlida recepció i van tenir l’oportunitat de saber més coses de la nostra ciutat i el seu entorn. I no hi podia faltar el tradicional sopar de tast a l´institut, on més de 100 persones, entre estudiants, professors i pares, vam gaudir d’una bonica vetllada. Ha estat, un cop més, una experiència inoblidable per a tots, que ens ha ofert la possibilitat de practicar en situacions reals les tres llengües estrangeres que

s’imparteixen al nostre centre: l’anglès, el francès i l’alemany. L’equip Comenius, responsable d’aquest intercanvi, vol agrair la participació de tothom, especialment de les famílies, sense el suport de les quals no hauria estat possible aquesta experiència. Un cop més, gràcies a tots.

Equip Comenius IES Joan Mercader

activicentries

ALUMNES DEL “COLLÈGE LAKANAL” DE FOIX A IGUALADA La setmana del 17 al 21 de gener l’institut va rebre un grup de 48 alumnes francesos de Foix que ens van visitar entusiasmats per visitar Igualada, Barcelona i practicar l’espanyol, i una mica el català. Els alumnes de l’IES que cursen l’optativa de francès han fet possible aquest intercanvi des del moment en què van acollir la idea amb il·lusió i ganes d’ampliar amistats i coneixements. Els professors de llengües estrangeres considerem que aquestes activitats són gratificants perquè permeten acostar els nostres alumnes tant a la pràctica d’una llengua com a la realitat quotidiana d’un jove d’una cultura veïna. Els moments que hem compartit junts ens han permès fer noves amistats i ensenyar-los també la ciutat, descobrir que la xocolata

desfeta és espessa, el pa amb tomàquet i que la millor manera de veure el Barça és en una penya fent pinya. Bé, tot té un final i el divendres 20, després d’un llarg comiat i no menys llàgrimes, els nostres visitants van acabar el seu viatge a Barcelona, que també els va encantar.

Batxillerat PILARÍN BAYÉS

Els alumnes de batxillerat de l’institut Joan Mercader van assistir a una conferència de la gran il.lustradora catalana de contes infantils Pilarín Bayés al Teatre Aurora. La Pilarín ens va presentar la seva sèrie per televisió “L’Illa del far” juntament amb la seva filla Marga aprofitant la celebració del Festival de Cinema Europeu per Merci à tous de votre collaboration!. Televisió a la ciutat d’Igualada. “L’ILLA DEL FAR” és un projecte ideat per Marga Sala Bayés, que compta amb il·lustracions de la seva mare, Pilarín Bayés. L’objectiu de la sèrie és crear un microclima que transmeti uns valors determinats per fer créixer les persones; que hi aportin un contingut extra a part dels lúdics com l’amistat, el respecte a la natura, el respecte als animals; presentat tot amb molta

sensibilitat. La sèrie, que neix en el si de l’editorial Claret, està destinada a nens i nenes en edat preescolar i consta de 13 episodis de 6 minuts. “L’ILLA DEL FAR” narra les aventures de la Dana, una nena de quatre anys que es passa el dia jugant i descobrint el seu petit món a l’illa on ha anat a parar després d’un naufragi. La seva casa és a l’interior de la Dromi, un far–robot que la protegeix. Un gos, el Micu, que l’ha salvada del naufragi, serà l’amic ideal dels seus jocs i descobriments. L’artista ens va captivar amb les seves vivències i la seva energia vital. En acabar ens vàrem fer una fotografia de grup. Ester Llaudet Serra

activicentries 1r d’ESO TALLER DE PREVENCIÓ DEL CONSUM DE TABAC I ALCOHOL

Els alumnes de 1ESO-B el dia 23 de novembre vam anar al CAP-Anoia, era un dimecres al matí. Ens van parlar dels efectes del consum de tabac i alcohol. Ens van explicar que fumar pot provocar malalties respiratòries, tenir les dents grogues, els pulmons negres, etc. Nosaltres no fumem, però quan ens fem grans volem imitar els joves i adults i alguns comencen a fumar per “imitació”. L’alcohol és una droga. Beure en excés perjudica greument la salut. L’alcohol és un depressor, després de consumir-ne pots sentir mareig, la visió es fa borrosa, pots caure i tenir una pèrdua del control emocional, no pots conduir... Aquestes són les conseqüències de consumir alcohol, i encara més... als cinc minuts de beure, l’alcohol passa a la sang i és difícil eliminar-lo, l’endemà es pateix la ressaca. A les dones, els afecta més que als homes. Al final del taller, ens van ensenyar a preparar begudes sense alcohol per oferir als amics en una festa.

Aida Ulloa 1ESO B

2n d’ESO “NARRACIONES DE AVENTURAS” Grandes viajes, islas deshabitadas, diarios personales, hechos fantasmagóricos, relatos fantásticos, criaturas sobrenaturales… Todo eso y mucho más en: “Narraciones de aventuras”, la optativa de segundo en la que nos acercamos a la literatura a través de fragmentos de textos literarios clásicos y las adaptaciones al cine. En las fotos podéis algunas de nuestras “creaciones” basadas en obras analizadas. “Lo que significa narraciones de aventuras para mí en una sola palabra sería “diversión”. Estudias historias de aventuras, terror, fantasía… Primero leemos fragmentos de la narración, hacemos actividades, miramos la película de algunas obras y por último hacemos un mural. De momento hemos visto tres películas: Robinson Crusoe (Daniel Defoe), Otra vuelta de tuerca (Henry Jamer) y Drácula (Bram Stoker). Eso sí, nos lo hemos pasado muy bien y esperamos que a todos os guste.” Ihssam Yaagoubi

6 8

activicentries

1r de batx SORTIDA AL CECI El dia 18 d’Octubre, els alumnes de 1r de Batxillerat A (modalitat artístic i tecnològic) van fer una sortida, el motiu principal de la qual era ajudar-nos a trobar el tema del nostre treball de recerca. Al Museu de Cal Granotes ens van explicar que aniríem a la Biblioteca d’Igualada, a l’Arxiu comarcal i al CECI. En aquests llocs, els nois i noies vam poder escoltar explicacions detallades de diferents temes, tant científics, com tecnològics i històrics, i també algun d’artístic. Cada un d’aquests temes podrien esdevenir una referència o una idea a partir de la qual realitzar el treball de recerca. Gràcies a aquesta sortida, els horitzons sobre els diferents tipus d’ informació que es pot trobar a Igualada són més amplis.

Gemma Tort

TEATRE: WAD RAS La companyia de Wad Ras va idear l’obra de teatre fa gairebé 20 anys. La idea era expressar, a través de la dansa de cinc noies, el que es pot sentir quan et prenen la llibertat. Per aconseguir que fos més real van

anar a visitar algunes presons de dones. Els va sorprendre la relació, el contracte, les baralles entre elles. Personalment, el que més em va impressionar de l’obra és que amb cinc noies i cinc “cajones”

(instrument de percussió amb forma de cub o caixa) es muntés tot el decorat. Per exemple, hi ha moments en què apilen els cubs i els fan servir de parets, de fonts, o d’escenari...

Laura Tapiolas 1ESO B

activicentries MINES ANTIPERSONES Tots sabem que en una guerra mor gent, el que no acostumem a tenir en compte és que hi ha molta gent que perd la vida després, en temps de pau, però a conseqüència d’una guerra. Estem parlant de les mines antipersones, aquelles que activa la pròpia víctima, que poden romandre adormides fins a 50 anys esperant que algun pobre despistat les trepitgi per accident. Això és el que vam aprendre els alumnes de batxillerat el passat 20 de desembre a la xerrada que ens van fer parlant d’aquests mortífers artefactes. Amb aquesta explicació vam poder aprendre els diferents tipus de bombes, alguns països on n’hi ha i a resultes que s’han col·locat, els danys que causen o altres dades que ens han sorprès més, com el fet que una mina té un cost de 2€ mentre que trobar-la per desactivar-la en pot costar més de 2.000€. També, que segons quines mines no cal enterrar-les, de manera que llançant-les des d’un avió es pot sembrar una zona immensa en pocs minuts. El gran perjudici d’aquests explosius, a part dels esmentats anteriorment, és que majoritàriament afecten

Anna Serrano 1r Batx B

a la població civil, ja que no distingeixen si el que ha activat la bomba ha estat un soldat, un pagès, una dona o un nen, creant doncs el pànic en la població i restringint la llibertat dels habitants de la zona minada. Desactivar mines no és difícil, n’hi ha prou amb treure’ls els percutors, el problema és localitzar-les i per això hi ha diferents mètodes. El més efectiu i ràpid és el dels gossos de rastreig, que són capaços d’ensumar les mines i indicarles a l’ensinistrador perquè les desactivi. Quan no es pot comptar amb aquest sistema s’ha de recórrer a mètodes més lents i laboriosos com pot ser anar punxant el terra amb un punxó cm a cm. Això i moltes coses més són les que ens van explicar i ens van fer reflexionar, ja que a ningú deixa indiferent saber la quantitat de gent que mor anys després d’una guerra o com de perilloses que són algunes zones habitades del planeta. A ningú deixa indiferent veure un dibuix fet per un nen petit on es veu una persona mutilada amb la frase “vaig sobreviure a la guerra, vull sobreviure a la pau”.

nadalies

Per nadal

mou-te

El passat 22 de desembre vam celebrar, a l’institut, una jornada ben especial. La comissió de festes, formada per molts molts alumnes i dues professores, vam voler celebrar un comiat abans de les vacances de Nadal. Com ferho? La tasca d’organitzar-nos va ser llarga i dura, però fructífera. Una bona colla d’alumnes van proposar activitats, tallers i concursos que ells mateixos organitzarien i se’n responsabilitzarien. Van ser moltíssimes, les propostes, i vam haver de destriar quines eren les més adequades: taller de fer nadales, jocs de taula, el joc del Password, l’arbre dels desitjos, pintar samarretes, taller de henna, concurs de cant, taller de construcció amb tetra briks, rockòdrom, pessebre vivent i l’esperat concurs Tú sí que vales. Així doncs, decidit el programa, vam distribuir-nos i vam omplir les aules de participants ansiosos per concursar, jugar i xalar! A les aules, l’ambient estava servit! El bullici de gent s’escampava per tot arreu. En el taller de nadales, els més petits, van poder gaudir del coneixement dels més grans a

l’hora de fer treballs manuals amb les cartolines! I quines nadales! Professionals! Els jocs de taula van consistir en una aula on s’hi podia jugar a pòquer i descobrir quin secret s’hi amaga, darrere d’aquest joc tan... interessant! El concurs de Password també va tenir el seu èxit. Es tractava d’endevinar paraules, posar a prova el vocabulari dels concursants, com fan en el conegut programa de televisió. D’altres van optar per pintar la seva samarreta. La veritat és que feien molt de goig! Els alumnes de 1r de Batxillerat que ho van organitzar són uns artistes! El taller de henna consistia en pintar-se a la mà el nom o un dibuix. Una feina molt minuciosa que els alumnes de 1r C van desenvolupar a la perfecció. El concurs de cant va tenir també molt d’èxit. Era una mena de Karaoke on els participants havien de mostrar les seves dots vocals i artístiques. No sabem si d’aquí en sortirà algú famós, però hi havia molt nivell!

nadalies

per lâ&#x20AC;&#x2122;institut !

1 82

nadalies

Per nadal

mou-te El pati de l’olivera es va omplir de desitjos d’alumnes i professors de cara al nou any. Va ser prou engrescador, perquè l’arbre va quedar ben ple de targetes amb desitjos de tota mena. De tota mena... En aquest espai, també n’hi havia que s’enfilaven per les parets... Eren els del rockòdrom! Va ser divertit aprendre la tècnica de l’Spiderman. El pessebre vivent va anar a càrrec d’alguns alumnes de 2n d’ESO. Es van disfressar molt adequadament i vam poder gaudir de l’espectacle durant una estona al pati de l’olivera. L’anècdota divertida és que van aparèixer dos alumnes disfressats de pare Noël, i, Josep, Maria i tota la seva comparsa, van començar a increpar-los i fentlos fora. Una bona representació d’un futur prometedor de la nostra tradició, sí senyor! La construcció d’un arbre de Nadal gegant a base de tetra birks, va anar a càrrec dels més petits, que durant les setmanes anteriors van anar recollint. Van ser tutoritzats per la seva professora i ajudats per alumnes de Batxillerat. Va quedar realment bonic, tant, que fins fa ben poc no l’hem desmuntat!

nadalies

per lâ&#x20AC;&#x2122;institut !

nadalies

Per nadal

mou-te Per últim, la sala d’actes va convertir-se en un plató del Tú sí que vales. Talment com en el popular programa de televisió, però potser amb una mica més de cridòria, els alumnes de 3r van actuar de presentadors i de jurat d’un bon nombre d’alumnes que van pujar a l’escenari a fer... de tot. Ens han dit que un tal Toni D. en va ser el guanyador, amb el seu número de breakdance, però que el jurat ho va tenir difícil, ja que tots els participants haurien pogut ser el número 1: ho van fer molt bé! A darrera hora, també va tenir lloc el concert de música tradicional a càrrec d’alumnes de música de diferents cursos de l’ESO (i d’algunes professores que es van aventurar a cantar). Va ser un èxit rotund. L’aula de música va quedar petita! Com a apunt final, durant la darrera setmana abans de vacances, vam organitzar un recapte d’aliments i joguines. Vam destinar tot el que vam recollir a Càritas, que ho va venir a recollir el mateix dijous de la festa. Des de l’organització, volem agrair MOLT sincerament tota la dedicació que hi han esmerçat els alumnes i professors que han volgut col·laborar perquè la festa de Nadal sigui una festa de tothom i per a tothom. Moltes gràcies i fins a la propera! Mou-te per l’institut!

nadalies

per l’institut ! MANDALES DE NADAL A L’AULA D’ACOLLIDA La tradició nadalenca a Catalunya ha estat un dels diversos temes treballats a l’aula d’acollida. Sobre aquest tema vàrem realitzar un mural sobre mandales de Nadal de diferents països. A la foto podeu veure el resultat de la nostra aportació nadalenca al centre. Enguany assistim alumnes de diferents continents i països: Xina (Àsia), Pakistan (Àsia). Equador

(Amèrica del Sud), República Dominicana (Amèrica Central), República de Guinea (Àfrica), Marroc (Àfrica) i Nigèria (Àfrica). Cadascú explica anècdotes, costums, menjars i experiències sobre el nostre país, les diferències entre el català i la nostra llengua, l’arribada a Catalunya, els amics, la família... i tot això en català perquè les nostres llengües són ben diferents!

recomanaies

FUNDACIÓ JOAN MIRÓ

Fins al 18 de març es pot veure a la Fundació Joan Miró de Barcelona una retrospectiva organitzada conjuntament per la pròpia Fundació i per la Tate Modern de Londres que sota el títol de “L’escala de l’evasió” agrupa més de 150 obres de l’artista. L’exposició posa de manifest que la seva tendència a l’aïllament contemplatiu anava acompanyada d’una resposta coherent enfront dels esdeveniments. Miró va viure uns temps turbulents i no va ser immune als seus efectes. Malgrat el seu instint per allunyar-se’n, admetia que “no hi ha cap torre d’ivori” i que “l’escala de l’evasió” ha d’estar ben arrelada en la realitat per conduir a la creativitat. Una altra manera d’interpretar aquesta “escala de l’evasió” seria com el propi fet creatiu, una forma d’expressió lliure de l’opressió que hi havia en plena dictadura a Espanya. L’art permetia un terreny de llibertat que estava fortament censurat en altres canals. La mostra examina aquells moments, al llarg de la dilatada trajectòria de Miró, que posen de manifest el compromís de l’artista amb el seu temps. Les primeres sales, on destaquen pintures com La masia (1921-1922) i Paisatge català (El caçador) (1923-1924), exploren els vincles amb la seva Catalunya natal, especialment amb Mont-

Repensar Miró cicle de conferències, taules rodones i workshops proposa noves mirades sobre l’obra de Joan Miró. Cicle de documentals realitzats els anys seixanta i setanta que completen aspectes de l’exposició Joan Miró. “L’escala de l’evasió. Films” són el testimoni d’un moment històric determinat, o del procés creatiu de l’artista.

Text extret del catàleg de l’exposició.

roig “on la seva família tenia una masia”, però també la inflexió que va suposar la seva estada a París i l’alliberament creatiu del surrealisme. A la secció central, el drama de la Guerra Civil espanyola es reflecteix en el nou llenguatge pictòric de l’artista, amb obres com Natura morta del sabatot (1937) i la sèrie de les Constel·lacions (19401941). L’última secció examina els darrers anys de la dictadura franquista, quan l’ambició de Miró de fer pintures monumentals de gran impacte contemplatiu “entre les quals el tríptic Blau I, II, III (1961)” es contraposa amb la seva consciència del poder trencador de mitjans pictòrics més violents,

com el que mostren les seves Teles cremades (1973). Paral·lelament a la mostra hi ha tot un seguit d’activitats complementàries: Itinerari per la Barcelona de Miró és un recorregut per diferents punts de Barcelona que tenen relació amb Miró. La casa natal, l’escola de Belles Arts de Llotja, la drogueria Dalmau Oliveres on va treballar uns anys o el Col·legi d’arquitectes on va fer l’acció “Miró otro” són alguns dels llocs que es podran veure en aquest recorregut. Barcelona va ser la ciutat on Miró es va formar com a artista i com a persona i sempre hi mantingué una estreta relació.

recomanaies LA MÚSICA I LES ESTACIONS

VIDEOJOCS

N’hi ha de mil estils diferents, escrita en totes les tonalitats possibles, alegre, trista, malenconiosa, de tots els països del món... La vida quotidiana és plena de música: en els anuncis, en el to del mòbil, a les bandes sonores de les “pel.lis”, a les botigues de roba, a les cançons dels bars, etc. Però tothom també té la seva pròpia música, la seva pròpia banda sonora que, depenent del moment emocional en què es troba cadascú és d’un estil, d’una època, o d’un “rotlle” determinat. La música es pot classificar de mil maneres. Els bons crítics ho fan amb rànquings, etiquetes, estrelletes... Jo faig servir el meu propi estil de classificació que no té pas a veure amb el que seria una valoració estilística, de ‘’qualitat’’ musical o interpretativa tot i que aquests ítems també són importants per a mi. Crec que cada estació de l’any té una música concreta. Per exemple, a la primavera, quan sento alguna música que per a mi és d’hivern, noto que està fora de context i em recorda certs moments que he viscut en aquesta estació. A continuació (sense fer cap mena de crítica musical), tot i que per a mi és complicat triar un o dos temes per estació, us en faig una breu mostra:

Us agraden els videojocs? Resoldre enigmes, trencaclosques, puzzles? Doncs aquí us en presento una sèrie: El profesor Layton y la caja de Pandora, El Profesor Layton y la villa misteriosa, El professor Layton y el futuro perdido, el profesor Layton y la llamada del espectro. Només començar el joc et sentiràs dins la pell del Professor Layton y del seu ajudant, Luke. Amb l’objectiu d’explorar els diferents escenaris a la recerca de reptes amb forma de trencaclosques. Des de l’inici del joc, el jugador troba nombrosos enigmes que poden aparèixer a qualsevol lloc, tocant un objecte o parlant amb un personatge. Alguns formen part de la trama inicial del joc d’altres, estan situats de forma arbitrària, encara que invariables, al llarg del tot el joc. En cada enigma, el jugador llegeix l’enunciat i intenta resoldre‘l fent servir la pantalla tàctil, ja sigui seleccionant diferents opcions, dibuixant, reescrivint la resposta o interactuant entre els objectes implicats. Com a mostra, us deixo un parell d’exemples:

Hivern

Tardor

Va néixer el 1977 a Fairfield (Connecticut). Va estudiar i mica en mica es va anar donant a conèixer fins que ha aconseguit un nombrós públic. Aquest tema segurament fa pensar en l’hivern pel so que transmet la guitarra acústica del principi i el tempo calmat. Aquest és un exemple que la música bonica i ben feta no ha de ser sempre complicada.

Ben Harper va néixer a Califòrnia al 1969. Toca la guitarra des de petit i ha fet de teloner en grups com Radiohead o Perl Jam. La seva música passa molt bé, és força tranquil·la i austera. Utilitza els instruments justos per crear una atmosfera especial. Aquesta cançó explica què pot ser un ‘sempre’ des de diferents punts de vista.

The Heart Of Life. John Mayer

Primavera

The model. Belle & Sebastian

Belle & Sebastian és un grup escocès d’Indie Pop que es va crear cap al 1996. Els seus temes són més instrumentats i rítmics que els “de tardor”, la qual cosa fa que resulti més primaveral.

Estiu

The Scientist. Coldplay

Coldplay és un grup format a Londres l’any 1997. Ha composat molts temes que han assolit un alt grau de popularitat. Aquesta cançó no sembla massa d’estiu però el primer cop que la vaig sentir encara feia calor i no puc evitar relacionar-la amb aquesta estació.

Forever. Ben Harper

Troba els valors de A, B, C y D tenint en compte les equacions mostrades a la pantalla.

D’aquests quatre dibuixos, n’hi ha un que no es pot dibuixar amb una sola línia. Quin és?

Towers. Bon Iver

Es tracta d’un cantautor que va començar la seva carrera l’any 1981 als Estats Units. El seu primer disc el va enregistrar a Wisconsin, en una petita cabana de fusta. La seva música, a base de teclat i guitarra és molt plana i procura una sensació de tranquil·litat a qui l’escolta. Les melodies que Bon Iver interpreta i el seu timbre de veu fa que Towers ens evoqui els colors i les olors de la tardor.

Idoia Costa Díez 4t d’ESO D

AMANECER

Ei , fans dels vampirs i els homes llop! Us vau perdre l’estrena de la primera part de la quarta pel·lícula de la saga?? No patiu perquè aquí ve un resum de la pel·lícula “Amanecer part 1” de la saga”Crepúsculo” basades en quatre llibres escrits per Stephenie Meyer. La pel·lícula comença amb el casament de la Bella i l’Eduard i la seva lluna de mel. Viatgen a una illa privada on inexplicablement la Bella es queda embarassada, ja que els vampirs no poden tenir fills.

Tornen a casa de l’Eduard, però menteixen a tothom i diuen que encara no tornaran. En Jakob, està enfadat amb la Bella perquè tria que visqui el fill que creix inexplicablement ràpid en lloc d’ella. Però no us diré res més per si la voleu veure en DVD.

Laia Corxet Solé 1 ESO

arties

1r de batx VOLUM Treballs de volum de 1r de batxillerat en diverses tĂ¨cniques additives (fang) i subtractives (porexpan).

arties 2n de batx ESTAMPATS Treballs de 2n de batxillerat en base a la creació d’una imatge i la seva seriació per tal d’aplicar-la en estampats.

arties

1r de batx DIBUIX ARTÍSTIC Treballs realitzats per alumnes de 1r de Batxillerat de la matèria de dibuix artístic en base a dibuix acadèmic de models de guix i de bodegons, emprant tècniques de sanguina, carbonet i pastel.

arties

2n de batx CARTELLS Treballs de 2n de batxillerat de creaci贸 de cartells a partir de diferents temes.

arties 4t d’ESO VISUAL I PLÀSTICA Treballs de la matèria de Visual i Plàstica de 4t d’ESO a partir d’apunts del natural i il·lustració.

ACRÍLICS

Pintura acrílica: Tècnica artística en base a pintura a l’aigua que ofereix la versatilitat de la tècnica a l’oli (transparències), sense els inconvenients d’assecatge la qual cosa permet una major agilitat en l’execució dels treballs.

16 24

genties

Entrevista a JOAN VALLS PIQUÉ Joan Valls Piqué ha estat professor de Llengua Castellana i Literatura d’aquest Institut des de la seva inauguració. Ha tingut molts grups de 3er. i 4t. d’ESO i totes les promocions de 2on. de Batxillerat, nivell del qual sempre ha estat tutor. Exalumne de l’Escola Pia d’Igualada, ciutat on va nèixer, es va llicenciar posteriorment en Filologia Romànica Hispànica per la Universitat de Barcelona, i en la primera promoció de Ciències de la Informació (Periodisme) per la Universitat Autònoma. Ha

exercit com a docent al col.legi de BUP i COU Abat Oliba, a l’Institut de FP de l’Escola d’Adoberia, a l’Escola Pia i a l’IES Joan Mercader. Com a periodista, al marge de col.laboracions en diferents mitjans de Catalunya, fou director, durant disset anys, del desaparegut Diari d’Igualada. És casat i pare de dues filles, la Júlia i la Masha, actuals alumnes d’aquest Institut. S’ha jubilat a partir de l’1 de setembre de 2011.

- Com és la vida d’un jubilat? I la d’un - Quant de temps vas dedicar a - Explica’ns alguna anècdota… - Què canviaries de l’educació? jubilat d’ensenyament? l‘ensenyament? - N’hi hauria tantes… A cada classe - Mare de Déu, em faltaría revista

- Doncs mireu, molt feliç, tal i com diu l’etimologia llatina de la paraula jubilació. I la d’un jubilat d’ensenyament no crec que sigui molt diferent. - Trobes a faltar l’Institut?

- Ara quedaria molt bé dient que sí, que el trobo a faltar molt. Però no seria veritat. Més que l’Institut el que em feia una mica de basarda és trobar a faltar les meves classes, el dia a dia amb els nois i noies. Però encara faig alguna classe amb adults i també, a Càritas, amb estrangers que porten poc temps a Igualada, una experiència molt interessant. Trobo a faltar de l’Institut, en tot cas, alguns companys o companyes que estimo, i també alguns o algunes alumnes, però ja miro de veure´ls sovint.

- Quan tenia 14 anys i feia 4t. de l’antic Batxillerat, als estius, ja donava classes particulars a nens i nenes un parell de’anys més petits que jo. Després, ja a partir dels 16 o 17 anys, em passava bona part de l’estiu fent classes particulars i també en grup de llatí. Però ja en una escola i amb contracte de treball, vaig començar l’any 1975 i fins ara.

se’n produeixen. I quan fas exàmens n’h i ha un pou de coses divertides. Ara en recordo una: a 2on. de Batxillerat, a Literatura Castellana i parlant de Calderón de la Barca, els havia explicat que era l’encarregat dels espectacles “palaciegos”, o sigui de palau. En un examen, un angelet m’explicava que era l’encarregat dels espectacles “para ciegos”, la qual cosa tindria, sens dubte, molt de mèrit…

- Com era l’ensenyament quan vas començar? I quan vas acabar?

- Ha canviat molt perquè també ha canviat molt la societat en la qual servim. A l’antic BUP, que començava als 14 anys, es podía treballar millor, perquè qui no estava interessat en l’estudi ja no s’hi matriculava i se n’anava a l’alternativa, que era la Formació Professional, uns estudis que, quan es començaven a prestigiar una mica, els van treure. Ara, amb això d’estar tots junts fins als 16, tot s’ha complicat.

- Sempre t’has dedicat al mateix?

- Sí, combinant-ho amb la meva altra gran passió, el periodisme. He estat molt afortunat per poder dedicar-me a allò que m’agradava i que lliurement havia escollit.

- Què te n’emportes?

- Una experiència extraordinària, vital i intel.lectual. Haver après moltes coses, perquè us sorprendrieu de saber com se n’aprenen de coses ensenyant. I l’amistat de molts exalumnes, centenars i centenars, els més grans dels quals ja tenen més de 50 anys. M’havia de jubilar abans de trobar-me a classe amb els seus néts…

- Ara que tens temps, fas allò que abans vas desitjar fer?

- Una mica sí, però encara és tot molt recent. De cara l’any nou, segurament com tothom, tinc grans projectes. Ja us els explicaré un altre dia.

Júlia Valls

SECRETARIA DE L’IES Hola a totes i tots, em dic Núria i des del passat mes d’abril treballo a la secretaria de l’institut. Segurament no m’heu vist massa ja que per Sant Joan vaig tenir un fill, el Roger, i he estat de baixa per maternitat fins a principis de desembre. Sóc nascuda als Pirineus, concretament a La Seu d’Urgell, i visc a Igualada des de fa tres anys. M’agrada força la ciutat i m’hi he sentit molt ben acollida. Per a mi és tot un plaer escoltar música i llegir un bon

per explicar-vos-ho! No hi entraré pas, però em fa molta gràcia que ara, quan ja m’he jubilat, se’m faci aquesta pregunta per primera vegada. S’hauria de començar per la Primària i hi ha molta feina a fer. El problema d’aquest país és que sempre es decideix tot des d’uns despatxos molt allunyats de l’aula…

llibre però sobretot el que més m’enriqueix és viatjar i gaudir de la varietat cultural que ens ofereixen els diferents indrets del món. Estic molt contenta de formar part d’aquest centre i resto a la vostra disposició per tot allò en què us pugui ajudar. Salutacions Núria

genties Entrevista a PERE VINYALS

LA PELÍCULA DE LA VIDA Ed. Casals

- Com és la vida d’un jubilat?

¿Cómo surgió el Universo? ¿Podemos imaginar el tamaño del Universo? ¿Qué fue exactamente lo que explotó? ¿Qué había antes de la explosión? Son solo algunas de las cuestiones con las que se abre al lector “La película de la vida”, un libro en el cual se abordan algunas de las viejas y nuevas preguntas (¿Quienes somos? ¿De donde venimos?...) que se ha venido planteando el hombre desde la más remota antigüedad. Preguntas que, pese a los evidentes progresos científicos y tecnológicos, siguen despertando en todos la curiosidad y el afán de conocernos mejor y conocer también más a fondo el mundo que nos rodea. Se trata de un libro sobre los orígenes, el cual se halla articulado en cuatro apartados, con un formato del tipo “¿Qué sé yo?” (preguntas y respuestas). Desde el origen del Universo, hasta el origen y la evolución del hombre, pasando por el origen de la vida y la evolución de los seres vivos. ¿Dónde surge la vida? ¿Cómo era la primitiva Tierra? ¿Cómo pudo surgir vida en la Tierra? ¿Y si hubiera muchos planetas similares a la Tierra?... Son algunas de las más de cien preguntas, con sus respectivas respuestas, que el lector/a encontrará a lo largo de este libro que aparecerá en marzo de 2012. Otras cuestiones abordan el amplio capítulo de la evolución biológica: ¿Qué sostiene Darwin en El origen de las especies? ¿Qué papel juega

- Majoritàriament tranquil·la. El que solc fer és anar a caminar o a córrer, tant per la ciutat com travessies per les diferents zones verdes de la comarca. També faig dues hores de voluntariat en un grup de parla, amb persones nouvingudes i que tot just comencen a aprendre el català. I com que ara tinc temps, he començat un curset d’anglès.

- Què canviaries de l’educació?

- Faria que el conjunt de professors fos més estable, no un anar i venir, de gent. Faria que en comptes de - Ara que tens temps, fas allò que tenir tantes assignatures, que de abans vas desitjar fer? vegades no serveixen per a res, - Temps, temps, el que és temps deixessin aprofundir més en el en si no és que en tingui tant temari. com voldria, ja que en tenir els - Explica’ns alguna anècdota... meus pares ja vellets, són molt - Bé, una vegada (...), ens va tocar dependents. I me n’haig de fer per sorteig, poder participar en càrrec. Però si en algun moment un concurs de TV3, “Dit i fet”, trobo temps, m’agradaria poder era un concurs que tractava anar a sud-amèrica i estudiar la de fer competir dos instituts de història contemporània. Catalunya. La veritat és que ho - Trobes a faltar l’institut? havia de fer el Pere Vives, però - El que més trobo a faltar, són no van voler, així que ho vam fer les persones, tot i que també les nosaltres. El nostre contrincant era classes. un institut molt important (...). - Quant temps vas dedicar a Vet aquí, que una de les proves l’ensenyament? que havíem de fer era, ficar tants - 37 anys, entre els quals vaig cotxets de compra com poguéssim estar a l’Adoberia, vaig participar dins del pati. Així que ja veus a en la inauguració del Milà, del mig Igualada, portant cotxets pel qual vaig ser director durant un Passeig Verdaguer, carrer Lleida, temps, i al Mercader. etc... Vàrem acabar amb una - Sempre t’has dedicat al mateix? quantitat de cotxets descomunal! - Després, d’acabar la mili, vaig - Per últim, què en penses de l ‘IES estar treballant en una empresa Joan Mercader, com a institut? 5 anys, després sí que ja vaig - Al principi, quan ens van traslladar començar a l’ensenyament. Vaig aquí, encara no ho havien construït, aprovar les oposicions i vaig però sí que estaven fets els plànols. guanyar la plaça. I quan els vaig fer una ullada, vaig - Com era l’ensenyament quan vas veure, i no cal saber molt del tema, començar? I quan vas acabar? que no seria un edifici precisament - Abans era, segons la meva opinió, pràctic. Com per exemple, en el cas millor. A cada institut hi havia un dels minusvàlids. El disseny era ambient de grup molt bo, tothom molt estètic, però poc funcional. Tot es coneixia, i de tant en tant es i això, van venir alumnes de disseny feien les reunions d’avaluació des de Alemanya només per poder fent un sopar, per exemple. Cada observar-lo. Una cosa que em va grup-classe, tenia un conjunt de fer molta gràcia, va ser quan es va professors, i quatre tutors. Això inaugurar, llavors era president Jordi permetia que les avaluacions Pujol i en veure’l va dir: “Qui ha fet fossin més fàcils de realitzar, i no aquest institut?”. Al cap de poc ja hi hagués tants problemes a l’hora vam poder començar a veure les de posar les notes. Llavors tot era errades que tenia l’estructura, com més estable. per exemple quan la biblioteca, En canvi ara, crec que tot està l’actual E-03, es va inundar per la massa controlat. (Hi havia anys pluja. que ni tan sols sabia el nom de tots els professor que hi havia). Carolina Tacsan i Júlia Llena

17 25

la selección natural en la evolución? ¿Cómo valora Karl Popper la selección natural? ¿Hacia dónde ha evolucionado el darwinismo?... Por supuesto, muchas de las respuestas que ofrecen los autores del libro son explicaciones hipotéticas, entre otras muchas posibles. No es raro, en efecto, que algunas de las preguntas que solemos hacernos sobre estos temas estén rodeadas de un halo de misterio que no está al alcance del método científico. Es la razón por la que algunas cuestiones, sin ignorar lo que puede decir la ciencia experimental acerca de ellas, se plantean más bien (y se tratan de responder) con un enfoque filosófico. El libro, en fin, puede ofrecer a los lectores, especialmente a quienes aun se hallan cursando los estudios de bachillerato, una lectura complementaria de materias curriculares como son la Biología, la Filosofía y las Ciencias para el mundo contemporáneo, y abrir las mentes de los estudiantes a esos amplios y apasionantes horizontes. Esa es, en definitiva, una de las intenciones prioritarias de los autores del libro.

Octavio Rico 12 de enero, 2012

26 22

genties

MARC CUCURELLA: ENTRE FOTOGRAMA I FOTOGRAMA El professor de l’institut Joan Mercader té una vessant amagada; és realitzador de documentals de caire antropològic on intenta barrejar la ciència amb l’art en format àudio-visual.

- D’on va sorgir la idea de fer documentals?

Jo vaig estudiar la carrera d’Història i posteriorment la d’Antropologia. Fa cosa de tres anys vaig realitzar un Màster sobre Antropologia Visual, on vaig aprendre a estudiar les societats a través de la fotografia i el vídeo. El treball final de Màster - I a l’hora d’entrevistar algú, quins era la realització d’un documental. criteris fas servir? Doncs hi ha dos criteris bàsics. El Així és com vaig començar. primer és que l’entrevistat ha de - De què anava el documental del saber d’allò que parla, ho ha d’haver viscut en primera persona per tal final del Màster? Érem un grup de persones que de transmetre una cosa real. Sinó vàrem decidir tractar el moment no seria científic, s’ha de basar al actual de crisi des d’un punt de vista màxim en la realitat. El segon criteri poc estudiat: les pre-jubilacions. és valorar la capacitat de discurs que Vàrem agafar dos homes que havien la persona té, o sigui, si té rotlle o patit un procés de regularització de no. Ja que una persona que sàpiga les seves empreses i que van estar moltes coses però no sigui capaç de “convidats” a agafar la jubilació explicar-les no serveix. abans d’hora. El documental volia fer èmfasi en l’estat anímic dels - I quan els dius que s’ha de gravar, dos: en un cas era positiu i en com reaccionen? l’altre, negatiu. La contraposició Bé, al principi entrevistes a unes dels dos donava joc per explicar la realitat que els envoltava.

deu o dotze persones per veure quina d’elles pot mostrar més interès, té una història interessant per explicar i, finalment, si dóna joc per a la càmera. Aquesta selecció sempre redueix el nombre d’entrevistats a dos o tres. Un cop triats els personatges, llavors es fan algunes entrevistes prèvies a l’enregistrament per tal que ells se sentin còmodes i agafin confiança. Un cop fet aquest pas, aleshores s’enregistra. Sempre fa vergonya parlar davant d’una càmera, però aquesta vergonya es pot minimitzar utilitzant aquestes tècniques.

ja que afegeixes el so, imatges, efectes... en definitiva, intentes muntar una petita obra artística a partir de la realitat científica. El documental sempre és la visió que el director té de la realitat. - I una vegada que el vídeo està fet?

Un cop ja està tot acabat llavors has de presentar el vídeo a algun ajuntament o entitat que t’hagi demanat aquell projecte. Per altra banda, he creat una pàgina al Facebook on es poden veure els meus treballs, o part d’ells. La pàgina és Justmyworld Docs i animo a tothom a donar-hi un cop d’ull i, si els agrada, fer-se - Hi ha gent que s’hi nega? Evidentment. Hi ha gent que no vol amic de justmyworld. La pàgina sortir en un documental i, per tant, es va renovant constantment amb és important tenir més contactes projectes nous. per si algun d’aquests falla. Tenir una bossa de gent de reserva és - Es pot combinar la feina de professor fonamental. i la creació de documentals? Oh, i tant. La creació de - Un cop ja està tot gravat, quins documentals és un hobbie i, com a tal, no és de dedicació absoluta. criteris tens per editar el vídeo? Bé, un cop les entrevistes ja estan Acostumo a treballar durant les fetes i tens una mitjana de vint hores vacances, dissabtes i festius en gravades, les has de cenyir al format general. Suposo que quan una cosa estàndard, que sol ser d’una mitja t’agrada no et sap greu dedicar-hi hora. Per tant, has de seleccionar les part del teu temps lliure. parts del discurs dels personatges que més t’interessin a tu. Segurament és - Moltes gràcies per tot. la part més creativa de tot el procés A tu.

- Com vas decidir seguir fent documentals?

Doncs a mi m’agrada molt estudiar les societats i m’agrada igualment tota la tècnica del vídeo i la fotografia, o sigui que un documental em permetia barreja les dues vessants. I, així vaig decidir explotar aquesta vessant de la ciència que es basa en un format artístic. - I sols fer els documentals tu sol o amb altra gent?

Normalment treballo sol, encara que a l’hora de fer entrevistes és fonamental ser, com a mínim dues persones, ja que una ha d’estar pendent de la càmera i l’altra, de l’entrevista. Un dels últims col·laboradors és justament un exalumne del Mercader que em va ajudar moltíssim, el Dan Ortínez.

Sandra Pajares 2n Btx A

temaies

27 23

DISSENY I CONSTRUCCIÓ D’UNA GUITARRA ELÈCTRICA

QUÈ S’AMAGA DARRERE ELS ESCONS?

Els objectius del meu treball eren dos: dissenyar i construir una guitarra elèctrica, la primera guitarra en la qual és possible intercanviar més d’un cos, amb totes les seves parts, elements i circuits; i comprovar fins a quin punt el so de la guitarra es veu o no afectat pel cos. Vaig decidir que construiria el nucli d’una guitarra, és a dir, el màstil i el circuit elèctric, amb una base de fusta per subjectar-lo. Aquest nucli s’encaixa amb dos cossos de guitarra mitjançant unes guies de plàstic, un sistema semblant a l’utilitzat per obrir i tancar calaixos. Els cossos, els vaig fer el més diferent possible per obtenir-ne resultats amb més contrast. L’un, el vaig fer de metacrilat, ajuntant-ne tres plaques amb visos. El vaig fer d’una forma clàssica. L’altre, el vaig fer d’una fusta de baixa densitat, molt més lleugera que el metacrilat. La forma del cos és semblant a una lletra V. El circuit elèctric consta d’una pastilla doble, un control de volum i un control de to, i un connector de jack. Per analitzar el so, vaig tenir en compte la intensitat i la duració del so, ja que en el timbre i l’altura no hi hauria hagut canvis. Vaig observar que en el cos de metacrilat, el so té més duració. En el cos de fusta, el so presenta més intensitat.

Després d’un llarg temps en busca d’un tema sobre el qual pogués fer un treball de recerca, vaig acabar decidint que el meu treball es titularia així, ja que amb aquesta pregunta retòrica a la portada volia fer referència al sistema electoral que tenim per assignar els escons als nostres Diputats del Congrés. Vaig acabar decidint aquest tema perquè gairebé des de sempre m’ha fascinat el món de les matemàtiques, i volia tractar sobre un tema actual del qual pogués treure les meves pròpies conclusions, i un dia, fullejant papers que contenien diferents propostes per al treball de recerca, vaig trobar aquest, i em va semblar que era el més indicat per a mi. Un cop decidit el tema, era el moment d’enfocar el treball. Jo vaig tenir seriosos problemes amb això, ja que depenent de com l’enfoqués em podria haver quedat un treball massa extens. Per això vaig haver d’acotar diferents apartats, com per exemple amb quins sistemes feria els càlculs. Pel que fa a tot el procediment per fer el treball, fent una mica de feina cada dia de forma ordenada i fent cas a les instruccions del tutor, no va ser gaire difícil acabar el treball. Són moltes hores les que t’hi has de dedicar, però si t’ho organitzes bé, no hi ha cap problema.

Com a conclusió, la guitarra presenta un so correcte i un bon funcionament. El disseny de la guitarra té avantatges estètics i pràctics, perquè és un model que permet encaixar-hi més d’un cos, es podria dir que tenim dues guitarres en una. Pel que fa les influències en el so, he conclòs que no són radicals, una guitarra elèctrica depèn molt més dels elements elèctrics. Tot i així, he observat que la forma del cos influeix en la intensitat del so i la densitat del cos influeix en la duració. Estic molt satisfeta del treball, he après molt i, a més, he obtingut una guitarra original i construïda per mi.

Núria Margarit

Possiblement la part que em va fer preocupar més és l’exposició oral. Tenia por d’espifiar-la, sóc una persona de poc parlar, i em vaig trobar que havia de dir molta cosa en tan sols vint minuts. També m’espantava la idea de tenir un jurat que fes unes preguntes molts rebuscades a les quals no sabria què respondre. Al final vaig pensar que havia de confiar en mi mateix, que era jo el que m’havia passat tanta estona escrivint aquells fulls, i que era pràcticament impossible que ells sabessin més coses sobre el tema. Crec que finalment em va sortir bé, i també cal dir que vaig tenir un jurat molt amable amb mi, així que tenir por no serveix per a res. Per acabar, m’agradaria dir que fer el treball de recerca a primera vista pot semblar que porta molts mals de caps, però després de tot, cal dir que és una bona experiència la d’haver fet un treball del qual et sents orgullós.

Gerard Sánchez Bruguera

REFLEXIÓ FILOSÒFICA SOBRE ELS LÍMITS QUE ENS IMPOSA EL LLENGUATGE Per començar,sabem que per raonar i explicar les coses, la “ciència” ho feia per mitjà de les paraules, però va arribar un moment que per mitjà de les paraules habituals no podíem explicar tot allò que ens envoltava, i va ser necessari un canvi de vocabulari. La nova ciència va adoptar com a vocabulari per explicar el que ens envolta, les matemàtiques. Per tant possiblement les matemàtiques

no podran explicar allò que ens envolta i canviarem de vocabulari per poder seguir explicant-ho. La Filosofia intenta explicar i raonar, per mitja d’un vocabulari creat per l’home per tant ens limita a la nostra condició humana, perquè si intentem explicar allò que va més enllà de la condició humana no podrem perquè ens hem autolimitat amb el nostre llenguatge. Per tant podem dir que la filosofia, per exemple, no podrà

explicar mai què hi ha més enllà de la mort, perquè això escapa de la nostra condició humana, i passa el mateix amb la ciència. El vocabulari que utilitzem per explicar les coses no ens permetrà saber mai la resposta d’aquesta i d’altres qüestions. El que vull dir com a conclusió és que els humans ens hem autolimitat a conèixer només fins a un punt i que si no podrem saber mai la veritat absoluta de

tot serà perquè nosaltres mateixos ens hauríem marcat els límits on podem arribar, que són els límits del nostre llenguatge.

Raimon Cuadras Cuerva

1r Batxillerat D

temaies

Les relacions de parella A tutoria els alumnes de 4t hem parlat de les relacions de parella i dels maltractaments. Al desembre, vam fer un taller organitzat per l’Associació de dones de la Conca d’Òdena i, al gener, vam tenir una xerrada per part del Grup d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra. A continuació us resumim el contingut d’aquestes sessions i us donem la nostra opinió sobre aquest tema. El taller de l’Associació de dones de la Conca d’Òdena, va tenir diferents parts. En primer lloc, vam parlar sobre tres tipus de relacions diferents: · La parella molt unida: la relació és el centre de la seva vida. No

surten ni amb els amics, tot ho fan junts, no tenen vida social fora de la parella. · La parella molt lliberal: no es veuen gaire; simplement queden per tenir relacions quan els convé. Després, cadascú a casa seva i a les seves coses. · La parella “ideal”: els dos fan coses junts, però també té cadascú la seva vida. Surten junts o separats, tenen amics i vida social. Aquests tipus de parella els vam exemplificar caminant per la classe. Passejàvem agafats de la mà còmodament (representant la parella ideal), agafats del braç entorpint-nos la marxa (representant la parella massa

opinions · Actualment, entre les parelles de la nostra edat n’hi ha moltes que funcionen molt bé, però també crec que la gent s’està tornant molt masclista. Hi ha molts nois que tenen les noies molt cohibides; no les deixen anar a la discoteca si no hi van ells, o no els deixen portar certa roba, o anar amb les seves amigues, i el pitjor és que elles ho veuen normal. No se s’adonen o no se’n volen adonar. C. C. · El tema de la violència de gènere el tenim present, ja que a les notícies sempre parlen de dones maltractades per la seva parella. Però no tenim en compte la violència psíquica, verbal, ambiental... una relació de parella no pot ser quelcom que et pressioni, que depenguis de l’altra persona, sinó que ha d’estar basada en el respecte per part dels dos. També és important tenir relació amb altra gent que t’estima, no estar sempre només amb la parella, ja que això t’aïlla de les persones del teu voltant. D. G. · Les parelles d’avui en dia en part sí que són molt modernes, però la violència es produeix perquè l’home tracta la dona com abans; i el que

s’hauria de canviar és la manera de veure a la dona, ja que ara és independent de l’home i pot portar una vida sola. A. K.

· Els nois i noies d’aquests temps són molt lliberals (tenen relacions molt aviat i canvien molt de parella) i no s’ho prenen seriosament. Potser els nostres pares no eren tan lliberals i això que passa actualment no els sembla bé. M. L. Y. · Aprofito aquest escrit per fer una crítica a tots els maltractaments i abusos sexuals del món. Capellans i pastors abusant de nens i nenes, dones i més dones agredides, violades i executades als països àrabs, notícies diàries d’abusos, violacions i assassinats en pisos de ciutats properes. Desitjaria un dia sencer sense cap maltractament. M. B.

· En el taller se’ns va dir que el primer tipus de relació amorosa, aquella en què la parella és u, és la més donada al maltractament de gènere. I jo em pregunto: per què? Que no és aquest amor ideal i meravellós el que vol tothom? És tant dolent que una persona depengui completament

unida) i ben separats (representant la parella molt lliberal). També vam llegir un exemple pràctic que relatava la història (inventada, però molt real) del David i la Sara, que tenen una relació en què ell la té molt controlada (li revisa el mòbil, li diu amb qui pot sortir, li critica la roba que es posa...); all final, en una festa, ell fins i tot li dóna una empenta. A continuació, vam contestar unes preguntes relacionades amb el cas del David i la Sara i vam parlar sobre les relacions de parella i els maltractaments. La noia del Grup d’atenció a la víctima dels mossos d’esquadra ens va parlar de la violència de

de l’altra, que visquin únicament per aquest amor i cap més? Són perilloses les relacions perfectes que veiem a les pel·lícules, als llibre i a la televisió? A. G. · Més d’un cop m’he trobar en aquesta situació. Podríem dir que encara m’hi trobo tant en primera persona com en segona. Al principi la gelosia ens causa gràcia i fem moltes tonteries per tal de no perdre a aquella persona, però el que no veiem és que ens condemnem a tenir una relació plena de frustració i, qui sap, a lo millor a una vida plena d’amargura. Quan vulguem acabar amb aquesta situació serà difícil, perquè sempre hi tornarem a caure i no escoltarem les altres persones. Però en molts dels casos som nosaltres que ens busquem aquestes situacions de maltractaments perquè no ens hem fet valorar, no hem posat límits i quan no hi ha això, llavors comencen els problemes i les lamentacions. És millor aturar la situació a temps. Algunes persones pensen que això és de lògica i que no necessitem xerrades com aquestes perquè pensen que sabran reaccionar davant una situació

gènere fent-nos observar que els casos que acaben en mort són només la punta de l’iceberg d’un problema molt gran que, com en un iceberg, en la majoria de casos està amagat. Els mossos pretenien fernos obrir els ulls sobre els senyals d’alarma en una relació (control excessiu, dir-nos la roba que ens hem de posar, aïllament, gelosia desmesurada, etc.) A continuació volem compartir algunes de les opinions que van sorgir arran d’aquestes sessions.

Alumnes 4t ESO

com aquesta, però fins que no se la trobin no canviaran de pensar. Llavors s’adonaran que no és tan fàcil com semblava. D. C. · Personalment crec que és bo de conscienciar els joves que si volen tenir una relació no hem de perdre ni els amics ni la nostra llibertat. També és cert que normalment, en xerrades sobre el tema de relacions i maltractaments, molts nois se senten menyspreats i es dóna la culpa només als homes. M. E. · La meva opinió sobre les relacions de parella és que els dos han de tenir prou confiança en l’altre, i tenir clar que cadascú és ell mateix i que ningú et pot dir amb qui vas, com vesteixes i controlar-te, perquè pot començar així però pot acabar amb violència física. M. G. · Des del punt de vista d’una adolescent, crec que les noies i els nois de la meva edat no som prou madurs ni ens coneixem el suficient com per estar amb una altra persona. Els adolescents tenim molta pressa per fer-nos adults, però jo crec que encara som nens, però no ho volem demostrar. J. Ll.

temaies

Sta. Coloma de Queralt UNA NOIA MORTA PER LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Parlant del tema de les relacions de parella i els maltractaments i degut al fet que va passar a Sta Coloma de Queralt el cap de setmana del 21 de gener (una noia de 33 anys mor en mans del seu marit), com a colomina que sóc he reflexionat molt sobre el tema. La parella en qüestió se’ls veia molt bé. Els recordo somrient, passejant amb els dos nens que tenien i, en cap moment, m’hauria passat pel cap, ni pel cap de ningú, que el noi fos capaç d’una cosa així. A vegades penses que coses com aquestes només poden passar amb famílies desestructurades, amb problemes econòmics, per gelosia quan hi ha una tercera persona, etc... i no és pas així, tal com s’ha pogut veure. Per tant, no hi ha un prototip de parella en què la dona és més probable que sigui maltractada. Sembla que un fet com aquest és difícil que passi si no hi ha hagut algun problema abans, i evidentment la gent que els coneixíem ho desconeixem. És ben cert que de portes enfora la gent aparenta una cosa i que cada casa és un món. Tothom sap el món que viu i si realment hi ha un problema en la parella (falta de respecte, autoritarisme,...) cal posar-hi remei i no fer com que no passa res. Et cases amb tota la il·lusió del món i esperes que la persona que tens al costat et faci feliç i....què et trobes! Has de conèixer molt bé la persona amb qui t’ajuntes i, si un cop junts, hi ha coses que no t’agraden, obre els ulls i talla el mal rotllo! Natàlia Sabaté Professora del departament de ciències

Una pel·lícula TE DOY MIS OJOS Icíar Bollaín

recomanacions

i els maltractaments Descriu de manera excel·lent la situació de violència de gènere que viu una parella, i els comportaments i la psicologia masclistes que hi ha darrera. És una pel·lícula dura i estremidora, però que val molt la pena. De fet, són molt recomanables totes les pel·lícules firmades per la directora Icíar Bollaín, que ofereix sempre una mirada original i femenina sobre la vida. Mar Conill Tutora 4t Eso

Una novel·la ESTRIPAR LA TERANYINA M. Carme Roca Gènere: Novel·la realista (juvenil)

Estripar la teranyina és una obra de lluita entre la passió i la raó, amb una bona càrrega psicològica. La protagonista és una intel·ligent noia de setze anys, la Berta, que s’enamora bojament de l’Abel, tres anys més gran que ella i alumne destacat d’una de les millors dibuixants de manga actuals. Al cap de poc d’iniciar la relació, la Berta percep sensacions contradictòries. Atreta pel seu físic, no entrava en els seus càlculs que l’Abel fos tan... possessiu? O està equivocada i és una falsa impressió? (Text de la contraportada) M’ha agradat, ja que és una història que passa de vegades i que no cau llunyana. És una història ben travada, que t’enganxa i que et ve de gust veure com s’acaba. Mariona Villanueva 4t eso B

És un tema que en la vida real també succeeix, i hi ha episodis que podrien acabar malament. Et fa veure la realitat, sense ficció. Diana Garrido 4t eso B

aulaies

2n de batx FONTS AL PATI Els alumnes tecnològics de segon de batxillerat han dedicat unes quantes sessions a un projecte de l’assignatura de tecnologia industrial: una font d’aigua. Tot repartint-se la feina i organitzantse van posar en marxa el projecte, i han anat combinant classes teòriques amb la instal·lació. Amb l’ajuda i consells d’en Bernat Costell i després de passar matins freds amb bufs i anoracs al pati, ja disposem de dues fonts més a l’IES.

No cal dir que la participació del grup ha estat molt bona i que l’ambient entre companys fa que qualsevol feina en equip sigui agradable i divertida tant per als alumnes com per als professors.

Anna Andrés Tarragó 2Batx. A

APADRINEM EL REC

El passat curs 2010-2011 els alumnes de 3rB (que actualment cursem quart) vam entrar en un projecte anomenat “Apadrinem un monument”, destinat a instituts i promogut des de l’Ajuntament d’Igualada i la Kaserna. D’altra banda, aquest projecte mai hauria estat possible de no ser per la nostra professora de Ciències Socials, Ascen, ni sense l’Esteve, els quals s’han encarregat de guiarnos a través de tot això.

En el nostre cas va acabar sent, després de les votacions, Apadrinem un barri. Aquest barri és el del Rec, probablement el barri amb més historia de la ciutat. Entre les activitats que hem fet cal destacar que la classe es va dividir en quatre grups, tots ells destinats a una feina diferent: el primer, a la creació d’un bloc sobre el projecte, el segon a la senyalització del barri i els dos últims a la gravació d’un documental.

Actualment, els cartells estan acabats però no penjats, el documental va ser reproduït a unes jornades dedicades a l’educació i al Saló de la infància que aquest any es va fer allà i va rebre el nom de Saló del Rec i pel que fa al bloc, el podeu visitar en aquesta adreça: http://elrecapadrinat.wordpress. com Per una altra part, es va redactar un fulletó d’informació sobre el Rec i vam fer nosaltres part de la visita

guiada que van rebre els nostres companys d’altres grups de tercer a final de curs amb motiu del treball de síntesi sobre Igualada. Actualment el projecte està en una pausa però es planeja que segueixi endavant portat ,aquest cop, pels alumnes de 4tC.

Ariadna Campillo Companys 4tC

aulaies

PARLEM DE CIÈNCIA

Facebook. Xarxa social. Si fem una enquesta a l’ institut no hi haurà alumne que no sàpiga que és i, fins i tot, molts pocs no en tindran. I si parlem del professorat? De ben segur que molts saben què és i fins i tot en tenen i els que no ho sàpiguen massa bé o no en tinguin segur que n’han sentit a parlar, però sobretot dels perills, oi? Sense voler obviar que el mal ús o l’abús de les xarxes socials és un tema que ens preocupa i ens ocupa, m’agradaria “donar-li la volta” i aprofitar que els joves pot ser no “miren” tots els dies el correu electrònic ni “entren” tots els dies al moodle, però sí es connecten tots els dies i fan una ullada al Facebook. Anys enrere havia fet un parell de blocs que em costava prou de

mantenir actualitzats i amb els que tenia problemes per “penjar” materials. La voluntat de ser “sostenible” i la crisi em van fer pensar que el correu electrònic podia ser una bona manera de comunicar-me amb l’alumnat. Però ja us he comentat que aquesta eina no sempre m’ha donat la resposta desitjada. Així que vaig pensar en utilitzar un canal de màxima audiència: el Facebook. Els joves que en són usuaris i bons coneixedors m’han ajudat a crear grups en els que hi ha privacitat de manera que no ho sabem tot de tots sinó que ens serveix de via de comunicació ràpida, efectiva i potent. Sempre hi ha algú connectat que pot fer d’encebador per fer arribar l’alerta a tot el grup. I està funcionant.

Està funcionant tan bé que m’ha permès donar resposta a una altra demanda. Algunes alumnes de batxillerat via correu electrònic m’havien fet arribar curiositats, inquietuds i reflexions, les ganes de saber més, d’experimentar, de compartir, de reflexionar al voltant de la ciència… El correu electrònic en aquest cas per aquest grup de joves no era un problema, i per mi tampoc (sabeu allò de “respondre a tots”?), però la idea que elles havien encetat em va semblar tan bona que lligant-la amb el desig de difondre ciència i de contribuir a fer que els joves millorin la seva competència científica hem decidit –parlo en plural perquè ha estat així- crear un nou grup al Facebook: PARLEM DE CIÈNCIA I ALTRES COSES.

Club de ciència de l’Institut Joan Mercader d’Igualada http://www.facebook.com/groups/161818253920105/

LA “PROGRESSORA” DE TECNO DE 4º A Este curso ha llegado una profesora de tecnología que nos ha propuesto hacer actividades de jardinería en el patio del instituto porque estaba muy sucio y abandonado y, además, porque así podríamos aprender algo diferente. Con ella hemos dado forma a los arbustos y hemos cortado el seto; hemos podado árboles y sacado las malas hierbas. También hemos recuperado el jardín de la sala de profesores porque hemos plantado flores e hierbas aromáticas. María es una profesora muy maja que nos ayuda en todo y que disfruta trabajando con nosotros. Nos ha gustado hacer de jardineros porque hemos trabajado en grupo y hemos aprendido a ayudarnos todos. También es pesado porque a veces hace frío y el equipo de trabajo no es muy confortable. Estaría bien que este experiencia se convirtiese en una optativa porque trabajar en grupo es gratificante.

El grup ha anat augmentant i en poques setmanes hem arribat als 40 membres i d’un grup virtual amb trobades a la xarxa ens hem constituït com a grup “real”: el club de ciències de l’Institut Joan Mercader, que es troba setmanalment per a fer recerca real sense deixar de banda les trobades virtuals. Us animem a participar-hi. De fet us estem esperant!!!

Àngels Grado

Prof. Ciències i altres coses

Alba Palomo, Anna Serrano, Ivette de la Torre, Judit Saugar, Pau Gallego i ... (fins a 40)

reportersies

Un tast de treball de camp LA MODA Hem preguntat a nens i nenes de i molt llarg, samarreta ajustada, l’I.E.S Joan Mercader com es vestien camises o dessuadores i sabates i han sortit aquestes conclusions: de marca. Els nens de primer d’ESO van normalment amb dessuadores de colors apagats i sempre amb caputxa, pantalons arrapats, vambes de carrer amb bota , el cabelll llarg, encara que alguns nens van amb xandall. Les nenes de primer d’ESO van amb dessuadores amb estampats molt originals, texans estripats, vambes de carrer, cabell llarg i deixat anar, samarretes amples.

Les nenes de tercer d’ESO van vestides amb els pantalons i samarretes ajustats, amb un cinturó, sabates o botes. Les nenes de quart d’ESO van amb pantalons i samarretes ajustats o roba molt còmoda.

Els nens de segon d’ESO van amb pantalons arrapats, samarretes de marca, dessuadores i vambes de marca. Les nenes de segon d’ESO van vestides amb el cabell deixat anar

Emma Roda 1 ESO C

MESURES CONTRA LA CRISI

Una dia com qualsevol altre, una senyora anà de compres a una botiga d’un dissenyador italià molt conegut a Barcelona. Llavors va veure unes sabates molt boniques de 10 cm de taló, i impulsada per l’instint femení, se les va emprovar. Tot anava bé, però en donar la volta per mirar-se, ensopegà amb ella mateixa i caigué al terra. La dependenta en veure-la inconscient trucà a una ambulància. Al cap d’uns 20 min, la dependenta, es cansà d’ esperar que aparegués l’ambulància o bé es despertés la dona, així que la deixà allà, al terra tal i com l’havia trobat, i se n’anà a atendre clients. Finalment al cap d’una hora aparegué una ambulància al davant de la porta, d’ella sortí un home vestit amb un sac de patates i un cordill de cinturó. Agafa una manta de dins de l’ambulància i entrà dins de la botiga. Agafà la dona i la ficà damunt la manta, però en ser un sol home i no poder-la carregar en braços, la portà arrossegant per tota la botiga fins al carrer, mentrestant la gent s’ho mirava com si res. llançà la dona a la part del darrere de l’ambulància, i quan es disposava a conduir, començà a sortir fum del motor. Ell aixecà el capó i veié que la cinta adhesiva que aguantava el tap de l’oli s’havia desenganxat, era normal després de tres anys

llargs... així que comprovà com estava l’oli de l’interior, en veure’l quasi buit, agafà la tassa del cafè i trucà a un dels edificis. Una senyora gran que havia acabat de fregir el peix li va donar una mica d’oli. Llavors va tirar-lo dins del pot de l’oli i va tancar el tap amb un xiclet que havia trobat al mig del carrer. Es va disposar a conduir, i en arrencar, les portes del darrere, que estaven tancades amb un cordill es van obrir; la dona va caure, en quedar-se-li enganxada la faldilla a la porta de l’ambulància, va ser arrossegada fins a la següent emergència. S’ha d’aprofitar el viatge.

Carolina Tacsan Vives 4rt eso B

direccioies Direcció PORTAL DE CENTRE A LA REVISTA

https://sites.google.com/a/xtec.cat/joanmercader/

Amb l’ objectiu de dinamitzar l’ús de les noves tecnologies i aprofitar la potencialitat de la WWW com a eina de divulgació i coordinació al nostre centre, aquest curs s’ha remodelat completament el nostre portal de centre. Les principals novetats són la migració del servei a Google Sites, el que ha permés la visualització dels calendaris “Agendes per cursos” i “Agenda d’activitats”, on alumnes, pares/mares i professors poden consultar esdeveniments, dates d’exàmens, etc. del curs actual; i enllaç a “Aula virtual” on s’ubiquen els cursos Moodle. Us animem a visitar els diversos apartats del portal, on podreu consultar les darreres informacions, normatives, qüestions AMPA i conèixer altres projectes que, actualment es duen a terme al nostre centre. Coordinació Informàtica

MERCA_ESPORT 2012 El pla català de l’esport a l’escola al Mercader El curs ha començat amb les sentides notícies de les “retallades”. També en la reunió inicial que es fa anualment al CAR de Sant Cugat, per a presentar les novetats al PCEE (Pla Català d’Esport a l’Escola) s’han comentat, però contràriament al que majoritàriament s’esperava, no el fan desaparèixer. Els nostres dirigents, hauran fet les valoracions oportunes i han decidit que les actuacions de promoció de l’esport als centres educatius es segueixin portant a la pràctica. De totes maneres queda retocat en algunes de les seves característiques de forma que segurament s’avindrà més al projecte polític i als condicionants actuals. Bé, podem resumir que des del govern es valora positivament el creixement en: la pràctica esportiva,

la seva diversitat d’oferta, la formació dels joves en l’àmbit esportiu (cursos CIATE), la coordinació entre centres i activitats extraescolars... des que es va iniciar el PCEE. Per tant, malgrat que la inversió econòmica serà inferior i que no s’incorporen enguany centres nous, el pla segueix endavant. Des de la coordinació del MERCA_ esport, estem satisfets de l’inici d’aquest curs. Tenim 45 alumnes llistats que estan disposats a col·laborar d’alguna manera, en el nostre Pla de l’Esport. Els tenim distribuïts en tres blocs: Dinamitzadors (batxillerat i 4t d’eso), col·laboradors (3r d’eso) i ajudants (2n d’eso) D’entrada el que s’està duent a terme des del conjunt d’alumnat és la distribució i control de material

esportiu a les hores de pati i l’organització de les Setmanes de PATI_Esport, petits tornejos de: bàsquet 3x3 (desembre) , de futbol 3x3 (febrer) i de voleibol (maig). També col·laboraran directament en l’organització i control de la Festa Esportiva, que com cada any està programada per a l’últim divendres abans de les vacances de Pasqua. Han estat i estaran presents en algunes activitats puntuals que promou l’AMPA a través de la seva coordinació d’extraescolars (Cursa Popular, Cross Comarcal, Campionat Comarcal d’atletisme). Volem que aquest alumnat amb inquietuds esportives i amb ànims per actuar per a la millora del funcionament i cohesió del nostre institut, en aquest àmbit,

tinguin una guia per a la seva formació. Ho fem a través de les reunions mensuals, el traspàs de informació en relació a cursos que es plantegen a nivell de ciutat i comarca, activitats organitzades des del Consell Esportiu de l’Anoia, promoció d’alumnes dinamitzadors escollits per a la seva formació específica CIATE a Tarragona... Res més que valorar aquesta desinteressada participació i animar a la resta de l’alumnat a col.laborar en aquesta o d’altres iniciatives que s’avinguin més als seus interessos, que puguin sorgir en el centre.

Lídia Estany Iborra Coordinació del PCEE

ampaies

ELS XTRA-SPORT DEL MERCADER

Benvinguts als extraescolars esportius del Mercader. Aquest curs 2011-2012 hem tornat a assolir una molt bona participació, tenint el rècord d’un total de 7 equips i aproximadament 60 jugadors/es. L’objectiu dels extraescolars és gaudir, passar-ho bé a través de l’esport. Aconseguir un bon ambient i grup de treball per poder aprendre tant com sigui possible. Els esports que des de l’AMPA s’ofereixen són els que, tal i com queda demostrat, tenen més acceptació entre l’alumnat. Per una banda, el futbol sala, tot un èxit al Mercader i on el curs anterior es va aconseguir quedar campions dels Jocs Escolars de l’Anoia en categoria Juvenil i subcampions en categoria Infantil. Per altra banda, el bàsquet, l’esport preferit entre les noies. L’activitat que ha tingut més creixement ha estat el futbol flag, esport gairebé desconegut per a tothom però que al Mercader s’està consolidant. S’ha passat d’un a dos equips i a poder competir a la Lliga Oficial de Futbol Flag en dues categories diferents (Sots 15 i Open). A més, juntament amb la col·laboració de l’AMPA, de l’equip directiu de l’Institut, del professorat d’Educació Física i dels alumnes dinamitzadors/es es vol apropar i integrar el nostre institut a l’esport Comarcal, amb la promoció i participació en activitats esportives puntuals. Enguany hem participat a la cursa popular, amb aproximadament 70 participants. Per aquests 2 propers trimestres, es programarà una sortida a un partit del FC Barcelona, una diada d’esquí el dia 17 de Febrer i alguna activitat lúdica com es va fer l’any passat en la sortida a Port Aventura. Us animem a tots a apuntar-vos a aquestes activitats esportives, veniu algun dia a provar-ho!! Pol Cantero Coordinador extraescolars esportius

FUTBOL SALA Infantil masculí “A” i “B” (1er i 2n eso) La majoria d’ells ja jugaven junts el curs passat, per això hi ha molt bon ambient de grup i ha estat fàcil l’adaptació d’aquells nous jugadors que acaben d’arribar a l’Institut. Entrenen amb molta alegria i energia. • Jugadors: Gerard Roca, Biel Carpi, Juan Carlos Medina, Guillem Aribau, Pau Santacana, Albert Valls, Aram Riba, Arnau Onieva, Oriol Ferrer, Martí Miquel, Guillem Torralbas, Nil Bonet, Daniel Dubala, Marcel Delgado i Carles Citoler. Entrenadors: Jordi Benítez i Sergi Carrero.

Cadet masculí (3er ESO) Després de quedar Subcampions de l’Anoia el curs passat els toca ser els petits de la categoria i competir contra equips d’una categoria superior (juvenil) degut a la manca d’inscripcions en categoria juvenil, tot i això, estan aconseguint molt bons resultats i de moment ocupen el quart lloc a la classificació. • Jugadors: Nel Pla, Jose Sestelo, Marçal Gené, Roger Ribera, Achraf Bouzidi, Manel Farreras, Grau Roig, Sergi Pascual. Entrenador: Sergi Carrero i Oriol Valls.

FUTBOL FLAG Categoria sots 15 (1er, 2n i 3er ESO) Per la majoria és el primer any que juguen a futbol flag. Competeixen a nivell federat d’àmbit Català, de tant en tant els toca desplaçar-se. Des de l’inici fins ara han progressat molt, fins al punt que es van quedar a un pas d’aconseguir arribar a la final de la Copa Catalana de Futbol Flag. Són un equip unit i amb moltes ganes, tenen una projecció ascendent. Al febrer inicien la lliga. • Jugadors: Pau Santacana, Guillem Aribau, Arnau Onieva, Carlos Cervera, Pau Tuca, Gerard Nadal, Núria Almacelles, Marc Moyes. Entrenador: Edu Lezama.

ampaies

BÀSQUET Cadet femení “A” (1er i 2n ESO) Es tracta d’un equip pràcticament nou, són les més petites de l’esport femení del Mercader i algunes d’elles s’inicien en la pràctica d’aquest esport. Els toca competir contra equips d’una i fins i tot de dues categories superiors. Les felicitem per el seu esforç i esperit lluitador. Estan motivades i entrenen amb molta il·lusió per seguir millorant. • Jugadores: Pilar Paradell, Agustina Pérez, Irena Rius, Aina Domènech, Paula Martínez i Lídia Parreño. Entrenador: Miquel Padrós. Cadet femení “B” (3er i 4rt ESO) Igual que el curs passat és l’equip més nombrós. Després de la millora tècnica i tàctica del darrer curs els toca ser les petites de la categoria on hauran d’esforçar-se encara més per seguir amb aquesta millora. Són un grup dins i fora la pista, fet que facilita molt la dinàmica d’equip. • Jugadores: Carola Rius, Mireia Camañes, Beatriz Carpintero, Meritxell Tapiolas, Eva Tapiolas, Iola Godó, Carla Cabrera, Gemma Lumbreras, Alba Biosca, Marta Marzà, Mariona Casares, Paula Garcia, Natalia Capera. Entrenador: David Rivera.

Categoria open (a partir de 4rt d’ESO) Es l’equip on hi juguen els més grans de l’Institut. Igual que l’altre equip de flag també estan federats a nivell Català. Participen a la Lliga OPEN, que és a partir de 4rt d’ESO, es poden trobar jugadors que ja no estan en edat escolar. Entrenen amb serietat i disciplina i són un exemple pels més petits d’aquest esport. Al febrer comencen la lliga. • Jugadors: Ovidi Arnedo, Ernest Biosca, David Ruiz, Albert Pulido, Bryan Alcalà, Oriol Gili i Javi Palomo. Entrenador: Javi Palomo.

lleureies

EL MANGA, UNA GRAN APORTACIÓ DE L’ART JAPONÈS El manga és d’origen japonès. Existeix fa uns cent anys i ha suposat una gran aportació de l’art japonès. El manga és avui un còmic internacional i per a totes les edats. La paraula japonesa manga, traduïda literalment, significa “gargots”. El manga ha esdevingut un gran negoci per a les empreses japoneses. Té un ampli repertori de temes, com la guerra, l’amor, la política, les empreses , la història ,… A nivell internacional cada vegada ha tingut més èxit. El llibre manga habitual té entre 9 i 11 capítols i els podem trobar a qualsevol lloc. Fins i tot es fan diferents trobades genèriques sobre el món del còmic, com el Saló del Còmic de Barcelona, obertes a tothom, i en les quals el manga té un gran paper. Gèneres

Sh¯ojo: Literalment “noia jove”. És aquell manga amb temàtica romàntica, dirigit a un públic femení adolescent. Aquest tipus de manga utilitza varis estils: Noies màgiques, en les quals el que més destaca és tenir en compte la perfecció o simetria de la cara i uns ulls normalment simpàtics i amb les emocions destacades en ells. Protagonistes romàntics: els ulls ja no estan tan destacats dins la figura, i el dibuix es concentra més en les gestualitats del cos. Dins dels complements i vestits es destaquen les arrugues en la roba que fan la figura més cenyida i elegant. També és important l’angle amb què dibuixem el personatge, ja que aquest canviarà depenent d’ell. A l’hora de posar en pràctica el que hem comentat, per aplicar-ho en format de còmic, són importants els marges, la planificació, l’esborrany, el resseguit amb tinta, la mida de les vinyetes, els marcs entre elles, les orles dins les quals parlen els personatges de la història. Sh¯onen: Literalment “noi”. És aquell manga destinat a un públic adolescent masculí. Es caracteritza per grans dosis d’acció i aventura deixant bastant de banda la part amorosa.

J¯osei: És un gènere principalment creat per dones i per a les dones. Tracta els temes des d’un punt de vista més adult. Yaoi: És una abreviatura de “sense clímax, sense resolució, sense sentit”. Són aquells la temàtica dels quals tracta l’ homosexualitat entre homes. Sh¯onen-ai: Literalment, “amor entre nois”. Estil semblant al yaoi però sense ser explícit sexualment. Utilitzat sovint en les parelles de les subtrames del Shôjo. Yuri: És aquell manga de temàtica homosexual femenina. A diferència del yaoi, pot incloure sovint relacions sexuals. Hentai: És el manga de temàtica pornogràfica en el qual les històries tan sols tenen finalitat sexual. Va dirigit majoritàriament a un públic masculí. L’estil del dibuix és molt exagerat, sobretot en personatges femenins. Segons l’article 175 del Codi Penal japonès, es prohibeix la publicació de material “moralment perjudicial”, la qual cosa, tal com s’interpreta actualment, exclou l’exposició de genitals, de manera que és freqüent veure una barra cobrint els genitals a les publicacions o bé que estiguin borrosos. Mecha: És aquell manga que tracta de robots gegants. Ecchi: Manga humorístic, amb contingut eròtic. Un exemple clar d’una escena “ecchi” seria quan hi ha una noia en roba interior o despullada i al davant un noi paralitzat al qual surt sang pel nas. Gore: Manga amb un contingut de terror i escenes de sang i fetge. Gekiga: Manga caracteritzat per ser molt realista, emocionalment fosc i sovint molt violent. És un subgènere del seinen ja que està destinat a adults.

La nouvelle manga: Combina el Seinen: Temàtica per a adults. Són còmic franco-belga amb el manga japonès. històries més madures.

Text: Júlia Valls

Il·lustracions: Tània Caballero Jiménez i Júlia Valls

lleureies

37 39

cuina Júlia Llena 4t ESO

TRUITA DE PATATA I CEBA Per a 4 persones Ingredients:

- 6 ous - 4 patates - 2 cebes - Oli - Sal

SOPA DE LLETRES

Es tallen les patates a trossos de la mateixa mida, i es fa el mateix amb la ceba. Es fregeixen amb un raig d’oli. Quan ja estan rosses, es treu de la paella i s’escorren perquè no tinguin tant oli. Es baten els sis ous dins d’un bol amb un polsim de sal. S’afegeixen les patates i les cebes a dins d’aquest bol i es barreja. Es posa una paella al foc i, quan estigui calenta s’hi afegeix la mescla dels ous amb les patates i les cebes. Quan estigui rossa del costat de baix se li dóna la volta i es fa per l’altra banda. I ja es podrà servir.

PASTÍS DE XOCOLATA I NOUS Ingredients:

- 3 ous - 150g de sucre - 1 sobre de llevat - 100g de xocolata negra - 80g de mantega - 100g de nous pelades - farina

Separem els rovells dels ous de les clares. Barregem els rovells amb el sucre. Posem un cassó al foc amb un rajolí d’aigua,la mantega i la xocolata fins que quedi desfeta. Agafem la xocolata desfeta i la barregem amb la farina, els ous i el sucre. Afegim a aquesta pasta les clares a punt de neu i les nous pelades. Al final hi posem el sobre de llevat. Preparem un motllo rodó de 22cm untat amb mantega i ho posem al forn. La temperatura del forn la posem a 250ºC directament durant 10 minuts i tot seguit cambiem a 180ºC 10 minuts més i ja estarà a punt.

Distribucions Orpinell

Tel. 93 803 05 96

Llibreria Blanc i Negre Record Sports

Tel. 93 804 44 92

Plast-Net Tel. 93 804 46 07

M.o.i.a.c. Mobles d’Oﬁcina Llibreria Aqualata

Mr Instal∙lacions Neteges Euronet

Tel. 658 844 983

Tel. 93 805 10 29

Mobles d’encàrrec Riera-Castellà

Aqua - Styl

Tel. 93 803 66 55

Tel. 619 600 755

Tel. 93 805 12 82

TAC

Tel. 93 801 74 38

Tel. 646 474 543 / 670 806 841

Gemmagumà-Centre d’estètica E.R.I Didàctic, S.L

Electrònica Peña

Tel. 977 52 55 15

Copi Olot

Tel. 93 801 74 46

Gràﬁques Cubí

Tel. 93 803 25 14

Tel. 93 409 26 59 info@erididactic.com

Grup COMM Technology, S.L Gibert i Gibert

Tel. 93 803 56 61

Tel. 972 26 86 65

Tel. 93 803 54 46

Tel. 93 803 34 52

graﬁques@cubi-igualada.com