NOTES PER A L'HISTÒRIA DE SANT MARTÍ DE PROVENSALS (1918)
la Ciutadela, mes allunyat que aquesta de les Muralles del Portal Nou i dessota la carretera de Fransa. Abans hi havia en dit lloc la creu de St. Francisco y un convent de Minims. De forma rectangular, tenia 22 troneres en sos parapets i 14 voltes sobre lo terraplé. Fou una gran equivocació; puig com no tenia camí obert a la plassa y se trobava a distancia tal, que sos focs no el podien ajudar amb eficacia, se corria perill de que l’utilisés l’assetjador. Lo nom de Pio lo portá en atenció al Capitá General de Catalunya, Princep Pio, Marqués de Castel Rodrigo, en quin temps se construí. En 1760 se decretá son derrocament no portant-se a terme per negligencia a tremetre diners de Madrid. Fou derrocat lo 21 Octubre de 1868. (2) Any 1894 (20 Juliol) Es segregada de St. Marti y agregada a Barcelona, “la zona comprendia entre el actual limite del termino de dicha ciudad y el eje de las calles Diagonal y de Marina hasta encontrar esta ultima el paseo del Cementerio”. Actas Ajuntament de l’any citat. (3) Any 1714. La host borbónica sitúa una bateria al Guinardó, segons diu Mateu Bruguera amb referencia a les jornades 17 Abril i 3 de Maig 1714 (Sitio de Barcelona. VI pls. 596 i 644).
32 auro invento-05-juny 2022
AL CAPITOL VIII (1) LLIBRE DE ALGUNES COSES ASSENYALADES. Pag. 122. (2) Marti y Solá. BARCELONA Y SU PROVINCIA, entre altres autors. (3) De propietat lliure de tot cens. (4) Comes. Llibre de algunes assenyalades. Pag. 506. (5) Comes. LLIBRE DE ALGUNES ASSENYALADES. Pag. 506 i seguents i Antoni de Bofarull i Brucá “HISTORIA CRITICA CIVIL Y ECLESIASTICA DE CATALUNYA. Tomo XXIII pag 37 i seguents. Edició Biblioteca Clásica Catalana. (6) Ramon N. Comas. “Efemerides Catalanes” Veu de Catalunya 4 de Octubre 1895. Diu aixís; “Bé prou que el Concell Municipal de la ciutat havia dictat ordres severes per a que no entrés a la ciutat ningú procedent de les bandes empestades de Catalunya i fins havia castigat i escarmentat rigorosament als contraventors, com ho indica el fet d’haver condemnat a mort i fet executar a un fosser de St. Andreu de Palomar, que havia vingut a Barcelona després d’haver enterrat a victimes de la pestilencia; peró per a major seguretat sanitaria a Barcelona, en aquesta diada (4 Desembre 1563) va establir i muntar una guardia de dos comissaris cavallers, setze guardes i un cabo per a que vigilessin els tres unics portals pels quals se permetía l’entrada a Barcelona. (7) “GUERRA DE CATALUNYA”, por Francisco Manuel de Mels y terminada por Jaime Tio. [[[...falta pàgina...]]]
(22) En maig de 1882 devant forts augments del Govern en les quotes tributatives de consums i en la contribució industrial, sal i cédules, dimitiren los Ajuntaments de Sans, Sant Marti, Les Corts i altres, Lo Governador, emparat en la R. O. de 27 de Febrer de 1874, no acceptá les dimissions. (23) En Maig de 1894, Per R. O. se concedí als pobles de Gracia, Sant Marti de Provensals i Les Corts, los beneficis concedits per la referida llei de 26 de Juliol 1892 a Barcelona i a Madrid. (24) Lo Cementiri general de Barcelona, enclavat a Sant Marti, portá les primeres reclamacións, al no voler, la Ciutat, que es construissin cases massa aprop d’ell. En Abril de 1874, la construcció de l’escorxador de Barcelona, dintre Sant Marti, suscitá l’ocupació de la superficie que ocupava.
