NOTES PER A L'HISTÒRIA DE SANT MARTÍ DE PROVENSALS (1918)
Document 24 (veure Apèndix)
l’hora dels vots, fent casi bona la PATERNAL SOLICITUT I EL GRAN CIVISME dels regidors sanmartinencs.
NOTES AL CAPITOL I (1) En el privilegi RECOGNOVERUNT PRÓCERES de l’any 1283, al consignar els limits de territori o PLA DE BARCELONA, diu “anava de Montgat a Castelldefels i dels cims de les montanyes de Ça-evola o Cerola, Ça-gavarra i Montcada a sis llegües mar endins”. Diu, a l’ensems, los barcelonins no donarán delmes ni primicies de fruits ni de vinyes, del Coll de Cerola al mar. Al finir el segle XV eixos llocs demunt de quins Barcelona exercia jurisdicció i hi podia imposar drets, eren coneguts per “LLOCS FORANS”; St. Marti era un de’lls. (2) 21 de Juny de 1469. “lo dit jorn les dites Naus o la gent d’aquelles, trameteren dos bergantins la via de la Llacuna per levar un art de xávaga qui era entrar per pescar e foren armats cert llauts en a Ribera de Levant e meteren-se entre les naus e los bergantins e prengueren lo hu dels dits dos bergantins ab XVII homens”. (3) Per la relació d’aquests documents, i que al final de l’obra transcrivim, ens valém de l’obra “ORIGENES DEL PUEBLO DE SAN MARTIN DE PROVENSALS” por D. Francsico de Bofarull Sans.
AL CAPITOL II (1) Llibre dels feyts d’armes de Catalunya hon també s’hi escriuen alguns feyts ecclesiastichs, compost per Mossén Bernat Boades (edició Aguiló) p. 28 – El bes creu que la dessus dita ciutat (Girona) e en la de Barcelona nossenyor Sant Pau apóstol lexá bisbes qui les regissen en los afers eclesiastichs. (2) España Sagrada. Volum XXIX, pag. 39.
29 auro invento-05-juny 2022
d’anys mes tard, Barcelona torná a apretar (Novembre de 1891) i los representants dels pobles s’ajuntaren en assemblea defensiva (7 Desembre 1891). Empró, en 20 d’Abril de 1897, inseguint lo manat en l’article 10 de la Llei Municipal, aixó es, que les poblacións de mes de 100.000 ánimes podien aixamplar son territori fins a sis kilometres, lo Govern cregué justificada l’Agregació, majorment per realitzar-se la confusió dels seus limits, fins a l’extrem de no haver-hi “posibilidad dentro de Barcelona misma, de hacer la division exigida por las leyes para algunos ervicios entre el casco, el radio y extra-radio. Son los cascos mismos los que están en contacto inmediato.” El carrer de la Ciutat Nova (eixamplis de Barcelona), ja atravessava pobles diferents i alguns tenien “la acera de los números pares en un pueblo y la de los impares en otro. La administracion del Impuesto de Consumos lucha con dificultades insuperables” i el frau es en continuat creixement. Empró, com els pobles agregats, a camvi dels beneficis que anaven a rebrer, devien sofrir augments de tributació, s’els doná una temporada d’alivi, decretant que en els primers deu anys sols haguessen els arbitris usats en cada localitat i en los deu seguents se’ls augmentessen per décimes parts, fins a unificar-se amb les tasses establertes a Barcelona. Després, per lo que toca a la part civil, sols ens toca dir que per virtut d’aqueix decret de 20 d’Abril de 1897, quedá agregat Sant Marti al terme municipal de Barcelona, abolintse de fet el municipi martinenc, elegint-se dos regidors (els Srs. Arpi i Serrat) que representaren a nostra població dintre el territori barcelonés. D’allavores, la seva sort corre parelles amb la dels altres pobles agregats; poc té de particular, com no sia el tou de fábriques que hi radiquen i l’element obrer que hi cerca la vida. El municipi ha estat troçejat en part de districte 1er., 9º i 10º, molt abandonat per part del regidors elegits, que molts d’ells sols s’han recordat de Sant Marti a
