NOTES PER A L'HISTÒRIA DE SANT MARTÍ DE PROVENSALS (1918)
26 auro invento-05-juny 2022
Document 21 (veure Apèndix)
Amb missatge anaven passant dies, fins que altre volta desembarcaren forçes dels aliats entre Mongat i lo Besós, lo dia 24 d’Agost de 1705, continuant quatre dies seguits i acampant del mar fins a Sant Andreu un nombre de 8.000 infants i 800 cavalls dels aliats, mentres anaven compareixent a carrera feta cavallers i ciutadans, eclesiastics i gent del poble que venien a prestar homenatge al Rei desitjat qui saltá a terra l’ultim. Lo lloc ocupat per les tropes era l’anomenat TORRE DEL FANG (14). Acte seguit se determiná el cercle de la ciutat que començá a principis de Setembre per la part de Ponent. Lo fort de Montjuic fou lo blanc dels esforços dels sitiadors, que l’atacaren de ferm lo dia 14, caient al peu dels seus murs aquell famós capdill Darmstad. La fortalesa s’entregá el dia 17, i des-de allavors pogué dir-se que la sort de la plaça estava decidida. Un bombeig continuat des-de el mar i des-de terra, obligá al Virrei Velasco a firmar la capitulació lo 9 d’Octubre, per a entregar la plaça lo 14. El 15 feien s’entrada les tropes aliades, mentres Velasco s’embarcava cuita-corrents. Desde aqueix instant Barcelona i amb ella Catalunya, quedava sots el domini de l’Arxiduc, qui feu sa solemne entrada lo dia 7 de novembre, celebrant-se festetjos sens oblidar les providencies per a organitzar lo nou govern. Poc fruiren els catalans de la ditxa conseguida; en 6 d’Abril de 1706 grossos grups de soldats enemics queien sobre Barcelona; eren los exercits d’Espanya castellana i de la França, que, guiats per Felip en persona, venien a recobrar lo perdut. Fortificaren la població, caseriu i masies de Santa Eularia; nostre terme era un superb camp atrinxerat devant per devant de Barcelona cap i casal de Catalunya; comensaren a l’atac en 6 d’Abril i anaren estrenyent sempre mes a la capital, n’obstant, després de grans lluites tingueren altra volta de retirar-se a Sant Andreu en la nit del dia 11 de Maig, perdent l’exercit filipenc un inmens botí de guerra, 10 peçes d’artilleria que estaven emplaçades entre el barri de Sant Eularia, la parroquia de Sant Marti i algunes en el Guinardó. Ademés, los sitiadors sofriren 8.000 morts i 4.000 els sitiats. Res devém esmentar ni comentar fins l’any 1708 en que lo dia 30 sortí de Mataró l’admirada i obsequiada Isabel Cristina de Brunswick, promesa per esposa al Rei Carles, arribant a Sant Andreu ont pernoctá per traslladar-se
l’endemá a Barcelona. Posada en marxa la Regina, lo dia 1 d’Agost, de Sant Andreu a Barcelona, a mes de mitg camí (i per tant dintre el territori de Sant Marti), ja fou si no rebuda, saludada per Corporacions, nobles, militars, eclesiastics i gent del poble en manifestació de respecte i alegria per la seva feliç arribada. Anaren seguint les coses entre dubtes, esperançes i desenganys per ambdues parts, durant l’any 1909 i en lo seu final gairebé podriem dir que la balança es decantava a favor de D. Carlos. L’any 1710 comença amb notable inacció i amb reviscolaments de pau. A principis de Maig, en Carles i sa muller determinaren sortir a fora a passar la primavera; per aquest objecte escolliren la torra de N’Ignasi Fontaner, a Horta. Alli lo aná a trobar un pagés catalá per a notificar-li lo desafío que Darmstad feia al generalissim Stahremberg donant-li l’hora en que s’havia de trobar al lloc de la platja anomenada “La Granota”. Stahremberg no hi acudí, i si en Darmstad que fou prés per D. Carles i enviat a Alemanya. Res mes trobém que fassi per nosaltres, fins a l’any 1713, en que, sitiada Barcelona per Felip, eix plantá ses
Durant la Guerra de la Independencia, Sant Marti fou teatre de moltes accions, en 2 de Setembre de 1808, en Milans del Bosch, amb sols 50 homes, obligá a l’enemic a abandonar les posicions que dintre el terrer de Provensals tenia preses i refugiar-se dintre la població tendes de campanya des-de el convent de Gracia cap a Sarriá i cap al Guinardó. Començát el siti en 21 d’Agost En Villarroel maná emplaçar una bateria al Canyet, començá a engegar de fort, mentres que el 22 lo quefe Josep Anton Marti (a) Ponton, sortí amb forçes a atacar la casa de La Granota que ja era ocupada per l’enemic i conseguí foragitar-lo. En lo primer dia de l’any 1714 hi hagué un viu foc entre Sant Marti i el Clot per protegir una entrada de queviures a la plaça, i aixis podrien anar citant fets d’aquest tant llarg com encarnitzat siti. Una fortissima bateria de morters que començava en lo Mas Guinardó i terminava prop de l’Esglesia vella de Sant Marti, fou colocada pels enginyers francesos: eixa bateria callá molt poc durant lo siti. En 1719, el Cardenal Alberoni, primer ministre de Felip V caigué en desgracia
