NOTES PER A L'HISTÒRIA DE SANT MARTÍ DE PROVENSALS (1918)
els de la plassa i Exercit…” (7). Dues notetes, que no volen passar per alt, referents al setge de Barcelona en temps de Felip IV, trobém. Son eixes. Los “anals consulars” fixen mes l’emplaçament de les tropes assetjants expressant que “los caporals s’allotjaven a les torres que estaven dins lo cordó o trinxera que començava a la torra que destruiren al costat del riu i acababa a Sant Marti de Provensals”; i l’obra del Fabro detalla per peçes menudes la linia exterior amb tots els seus forts, dient que començava a Sant Marti, on estava alotjat S. A. i seguia per les montanyes properes (8). L’edifici ont estava allotjat lo Princep era la torra nomenada MAS GUINARDÓ, mes amunt del convent dels caputxins, “ont s’era traslladat (consignen els anals consulars) per fugir de la pesta que encara durava a Barce-
L’edifici ont estava allotat lo Princep era la torra nomenada MAS GUINARDÓ, mes amunt del convent dels caputxins lona, i es temia que augmentés amb lo gran concurs (9). En 1688 en questió d’allotjaments hi hagué noves topades; si no hi havia Olivares a la cort de Carles III hi havia altres favorits o prepotents que ajudaven o afavorien als Santa Coloma d’aquells temps; lo cobro de la palla “creciendo en cantidad al doble de lo que se acostumbraba” i exigint als pobles que paguessin als soldats indigná als paisans que esperaven l’ocasió per a demostrar son descontent. En 6 d’Abril, a Vilamajor del Vallés, de resultes d’una disputa entre un soldat i un paisá, van tocar-se les campanes, se presentaren 600 homes dels llocs vehins i la tropa hagué d’amargar-se. Aquella horb aná engroixint-se formant el respectable nombre de 4.000, venint vers Barcelona cridant “Visca el Rei i mori el mal govern”. El Virrei va prometre “perdón i alivio, pidiendo que se volvieran a sus casas “mes com res d’aixó venis l’orb retorná per Sant Marti vers Sant Andreu, ont se fortificá. Enviaren nous missatges al Virrei, aquest los enviá el Bisbe de Barcelona i en lo nomenat PONT DE SANT MARTI
(Pont de Sant Marti), se tingueren les conferencies (10). Los deu anys de colossal lluita que es coneixen en l’historia amb nom de “Guerra de Successió”, costaren al Principat (11) la pérdua de sa autonomia i motivaren en sa existencia un camvi com mai l’havia experimentat. Lo haber elegit Carles II a Felip V per a succeir-lo en el trono d’Espanya, fou la causa de tant terrible lluita. Felip V comprengué que el principat era un dels punts mes perillosos, i l’atangué en lo que les lleis prescribien; tant bon punt entrá a Barcelona mostrá que disentía amb lo Concell de Cent no permetent que es cobrissin en sa presencia (12) ni que es fes cerimonia de l’entrega de les claus de les muralles de Barcelona (13) i, prevenint-se, desterrá al princep de Darmstad. En les corts presidides per el rei, que comensaren en 12 d’Octubre de 1701 i terminaren en 14 de Gener de 1702, es posaren en pugna la sobirania reial i nacional, mes al fi se vingué a un acomodament. La GRAN ALIANÇA, que contra l’avassallador poder francés havien format Holanda, Austria i Anglaterra, havia llençat al mar ses esquadres; arribant l’anglesa, guiada per Darmstad, que n’era l’ánima, a les costes d’Andalusia com exploració. Felip V se trobava a Italia, i a Catalunya es posaven mes tirants les relacions antre el Virrei i el Concell Reial que estremaven l’esperit de la Cort, d’una part, i l’opinió del pais representat per lo Concell de Cent i la Generalitat, d’altra. A aital excitació s’hi ajuntava la que causaven les noves que anaven arribant de l’estranger, sobre els proposits del “aliats”, i mes que tot la de la proclamació a Viena, de l’arxiduc Carles per a Rei d’Espanya, amb lo nom de Carles III. A l’efecte, lo 27 de Maig de 1704 aparegué devant Barcelona, desembarcant al punt nomenat la Granota, una poderosa esquadra de 53 vaixells amb mantes balandres. Saltaren en terra uns 3.000 homes manats per lo princep de Darmstad, posant destacaments a Badalona, Sant Marti i Sant Andreu, ont acampá lo cos principal. De la ciutat sortiren prop de 2.000 soldats de cavalleria espanyola i italiana i aprop de la serra de la TORRA DELS PARDALS, tingueren un combat quin resultat fou que les tropes italianes i espanyoles hagueren de replegar-se a la ciutat. La població abraçá amb entusiasme el penó de l’Arxiduc Carles qui garantia les llibertats de la terra.
25 auro invento-05-juny 2022
Document 20 (veure Apèndix)
