NOTES PER A L'HISTÒRIA DE SANT MARTÍ DE PROVENSALS (1918)
co”. La barriada millora notablement a partir de 1905. Ara es tracta de construir un passeig diagonal des-de la Sagrada Familia al Hospital de la Santa Creu. En 1698, allí tingué renom “la casa dels Enamorats” situada entre els carrers de Valencia, Marina, Mallorca i Lepanto, substituint-ne fins nostres dies lo “Cami dels Enamorats”. Restá trenta anys la barriada del Poblet incomunicada del centre de Sant Marti, fins que es feu passar lo carrer de Valencia en 1897. Iniciat en 10 de Febrer de 1886 los treballs per a obrir lo carrer de Mallorca, entre los de Dos de Maig i del Bogatell, se realitzaren en 18 d’Octubre de 1892. Quedá sense passar a despit d’obrir-hi un call lo tranvia d’Horta ara fá poc temps, que, amb motiu d’instala-s’hi les bodegues Maristany, l’obertura provisional feta en 1913 per los propietaris esdevé oberta en tota l’amplaria del carrer. Els carrers d’Aragó, Provença i Roselló continuen sens obrir i sols son los de Valencia i Mallorca els carrers que enllaçen en tota sa extensió amb la gran urbs. Aprop lo Poblet i part sobre la Sagrada Familia, hi ha el “barri d’En Peus”. Lo formen els carrers Berenguer, Coradino, Rosari i Torrent de Coll Portell. Es un aplec d’habitacions modestissimes, habitades per gent treballadora. Data sa fundació de les primeries del passat segle. FORT-PIO, nom devallat de la fortalesa avansada de la Ciudadela alsada en 1719 (1), quin derrocament otorgat en 21 d’Octubre de 1868 se realitzá del Desembre de 1868 al Febrer de 1869. Lo carrer de Marina, atravessant-lo a gran amplada, li dona molt esperit. Hi passa lo tramvia de Sant Andreu. En 1894, en 20 de Juliol, els veins del carrer de Marina, de la part que mirava a Barcelona, foren segregats de Sant Marti (2) per donar lloc a que l’Ajuntament de la capital hi construís la gran colectora de les aigues de les montanyes que debia contribuir a sanejar aquell terme. Lo GUINARDÓ, junt amb altre masia de nom LLIGALBÉ, ha figurat en l’Edat Mitjana a la part montanyosa de Sant Marti. Lo nom de Lligalbé lo porta un torrent qual linia es confón amb lo carrer de Lepanto i subsisteix fins al de Valen-
cia. La situació estrategica del Mas Guinardó, edificat en lo puig dit COGOLL i als repeus del puig de Mager, l’ha fet ocupar per los exercits assetjadors de Barcelona (3). Al mas Guinardó rebé als Concellers de la Ciutat, en 1652 l’Infant Joan d’Austria, al prestar-lo sotsmissió. També hi estava lo Duc d’Anjou en 12 de Maig de 1706 quan “se li eclipsá enterament lo sol, que durá cerca de mitja hora, quedant la oscuritat vehent-se brillar les estrelles en sentiment del cel de tants oprobis fets a Jesucrist”, deixant totes les provisions i municions que eren sens fi i 106 peces de bronce. La urbanització de la barriada dita Guinardó arrenca del 1896, (7 de Febrer) en quina data l’Ajuntament aprobá els seguents noms posats als carrers que anaren obrint-se entre aquells ginesterars i garrofers: Rambla Volart, Florit, Tres de Juliol, Iglesias, Cecilia, Feliu, Art, Estapé, Parc, St. Ildefons, Primavera, Villar, Maria, Garriga, Antic del Guinardó, i Plassa d’en Salvador Riera. En 19 de Febrer de 1897, darrers temps de l’existencia del municipi de Sant Marti, fou modificat lo precedent projecte d’urbanització del mas Guinardó, amb inclusió del veí mas Viladomat, a sol-licitud de D. Salvador Riera, urbanitzant amb dites masies altres parceles de terra colindants, propietat de Don Pere Borrás. En els seus environs s’hi troba la “Font del Quento” d’aigua tinguda per medicinal, i actualment l’Ajuntament de Barcelona ha adquirit un bon tros per a fer-hi un parc per quins travalls be trevallant. Comunica per varis carrers amb la Carretera d’Horta i sobre tot per la Torre dels Pardals i amb lo Camp de l’Arpa, per la torre-masía Viladomat. En 1913 s’uní amb a part alta de Gracia, ajuntant-se amb la Travesera de Dalt per una nova via dita de la Font Castellana. El Guinardó esdevé un bon lloc d’esbarjo per a la part alta de la barriada martinenca. S’hi han construit i s’hi construeixen moltes finques de recreu que faran dintre poc anys una urbs quelcom nodrida i delitosa. El Mas Guinardó es avui el lloc social de L’Agrupació Propietaris del Guinardó conservant de más només el nom. Sota el Guinardó, entre
21 auro invento-05-juny 2022
Document 16 (veure Apèndix)
