NOTES PER A L'HISTÒRIA DE SANT MARTÍ DE PROVENSALS (1918)
Document 13 (veure Apèndix)
se en francés Butte llaman comunmente Bota a todo aquel terreno”. Al costat existeix l’edifici militar construit per lo general Zapatero vulgament titolat les QUATRE TORRES semblant-se als castells de fira amb que, el nens, juguen a soldats. PEKIN, s’ha dit modernament a un trocet de platja al N.NO. de Provensals o Poble Nou, amb la parroquia de Sta. Maria del Taulat, de quina ja parlarém mes avant.
VII
18 auro invento-05-juny 2022
LA SAGRERA – Antiguitat – Urbanitzacions – CASES D’EN BOADA – CASES D’EN RIERA – C’AN POL o FONDO DE SANT MARTI – TRAMVIES – ABARCAMANT – CAMP DE L’ARPA – SITUACIÓ – Urbanitzacions – Limits – Abarcaments – BARRI D’EN ROBACOLS – Hospital de Sant Pai i Santa Creu – Tramvies – EL PONT – CAMP D’EN RIERA – POBLET – Urbanitzacions – Fonts, parcs i torres – ONZE CASES – CASES D’EN BOADA – CLOT, CROS o CLOT DE LA MEL – Antigor – Esglesia – Creixement – Urbanitzacions
LA SAGRERA, paraula designativa de l’espai segrat de trenta passes entorn de les esglesies, ont quant s’hi depositva era inmune de la rapacitat de l’enemic, ha quedat com a nom popular a la vella parroquia de Sant Marti i al barri ont ells radica. Es el lloc mes antic del terme i sens dubte, lo mes aturat de creixement. La primera urbanització que de la Sagrera trobém apuntada data del 25 d’Agost de 1870 en que Joan B. de Ros urbanitza son camp a La Sagrera. En 1877 constituien La Sagrera 48 albercs titulats Cases d’en Boada. A 7 de Setembre de 1882 s’establiren llocs de venda en la plaça de Messades. En 29 Març s’aquest mateix any s’havia autoritzat a Jaume Urpi per fer “una calle transversal que enlace la de San Antonio con la inmediata que existe al otro lado de la del Pacifico”. Un carrer dit de les CASES D’EN RIERA s’aixamplá i [[[…falta pàgina...]]]
de la parroquia del Poble Nou, entre la mar (que avui n’estará allunyada uns 30 metres) i la muralla de l’estació de M.Z. i A. en la extensió que vá des-de les bateries del Poble Nou fins al gran edifici construit per la companyia M.Z. i A. per a allotjar als seus empleats, junt a la Riera d’Horta. Al costat esquerra d’aquesta i molt proper hi ha lo Camp de la Bota. Lo fundaren families xines vingudes a Barcelona, 1870, de les illes Filipines, parant barraques en els arenals de la mar. Dels primitius estadants no en queda cap. Ara lo poblan families pobres catalanes i gent expatriada, en nombre de set a vuitcentes persones, instalades en barracotes que mudan d’aspecte per son constant renovament exterior. Cases i carrers trassats fora de tota legalitat. L’esglesia, escoles i una vintena de cases mes son obrades de cals i rajoles. Tots els albercs están arreglats amb estores, persianes, launes velles, dustes, canyes, denotant tot plegat la miseria del veinat quina major part viu de la pesca tirant l’art. Formen lo barri un carrer dit de SANT SALVADOR, entre la paret de l’estació i les cases de Pekin, i altre d’ALBERÓ. L’Ajuntament actual se n’ha preocupat quelcom d’aquesta miserable barriada i la dotada d’electricitat i aigua, considerant-la ja com un ver suburbi barceloní, fins que un dia la mar venjativa per a lograr lo lloc que continuament li prenen, l’arrasi o malmeti com ja ha fet alguna volta. SOMORROSTRO; es altre tros de platja de la parroquia del Poble Nou, tocant casi a la secció maritima del Parc de Barcelona i sota mateix de les parets del Cementiri Vell. Lo forman un conjunt de barracotes, encara si hi cap, amb mes pessim estat que a Pekin, barraques que les onades besen continuament i que en dies de tempesta del mar, son batudes per les ones i algunes arrossegades a la mar deixant als seus pobrics moradors sens abric ni sostre. Hi viuen gent dedicada a tirar l’art, a recollir papers; expatriats en sa major part. FRANSA-XICA. Al cap del carrer Taulat, entre eix carrer i la via del cami de ferro M.Z. i A. hi han els grandiosos tallers de la “SOCIEDAD MATERIAL PARA FERROCARRILES Y CONSTRUCCIONES” coneguts ja de molt temps per “FARGA DE LA MARE DE DEU DEL REMEI”. Com es deixa endevinar, es considerable el nombre d’operaris ocupats en aitals tallers, habitant molts d’ells dintre el clos de la fábrica o en les cases colindants. Doncs, a aquest bloc de cases, el vulgo li doná el nom de FRANSA XICA, i als tallers, de C’AN GIRONA, pot ser per esser aquest acabalat el fundador o un dels mes ferms accionistes d’aquella societat. C’AN POL es una barriada de la Carretera de Mataró, relativament modernissima. La formen un conjunt de cases arredossades a la paret de la fábrica de productes quimics de Don Claudi Paul. Data de l’any 1891. En aquesta barriada hi té estació i cotxeres el Tramvia que vá a Badalona, Mongat i fa el servei a Barcelona, el tramvia que en altre lloc havém
