NOTES PER A L'HISTÒRIA DE SANT MARTÍ DE PROVENSALS (1918)
Document 11 (veure Apèndix)
algún bastant dificil de precissar els seus limits. D’ells en perlarém en el proxim capitol.
VI
16 auro invento-05-juny 2022
PART BAIXA DE SANT MARTI - TAULAT O POBLENOU – LO CANYET – DESAPARICIÓ DEL MATEIX – SINIES AL TAULAT – COMENS DEL CEMENTIRI GENERAL DE BARCELONA – CREIXEMENT DEL TAULAT – ICARIA – TAULAT CEDEIX SON NOM A POBLE NOU – AILLAMENT – SA UNIÓ AMB LO CLOT – ESPERIT D’AUTONOMIA – MITJANS PER APAIVAGAR-LA – OBSTINACIÓ DELS VEINS – QUESTIONS AMB BARCELONA – CARACTERISTICA DE LA BARRIADA – ACTIVITAT EN OBRIR CARRERS – AIGUES – TRANVIES – CAMI DE FERRO – CARRETERES – CEUS – LA LLACUNA – CEQUIA DE BORBÓ – FI DE L’ESTANY – FURTS DE TERRES – GOSADIA DE L’ESTAT – APERTURA DEL CARRER LA LLACUNA – LA GRANOTA – CAMP DE LA BOTA – PEKIN – SOMORROSTRO – FRANSA-XICA – C’AN POL – BARRI DE LA PLATA - CASES NOVES Havém deixat sentat que eren 19 els barris de que constava St. Marti en 1886, anys abans de l’agregació. Procurarém donar-ne una lleuguera ressenya traient-la d’una obra recentment publicada. (1) TAULAT o POBLE NOU son dos noms aplicats, durant lo segle XIX a la part baixa de Sant Marti, junt a Barcelona. En segles precedents hi existia lo Canyet, que es trobava en lo cami del portal de St. Daniel, inmediatament d’haver passat lo pont del Bogatell, dels Angels Vells, per existir allí lo monestir de dit nóm. Al Canyet solien cremar-se los heretges condemnats a mort per la Inquisició, i en el segle XVII hi enterravan. Poseriorment i fins el primer terç del segle XIX deixaven alli los animals morts aprés de tretes les pells acudinthi de nit los llops, atrets per la fetor d’aquelles carns. Lo lloc dit Taulat substituí i feu perdre lo nom de Canyet. Quedá vinculat en la segona meitat del segle XIX lo de Canyet a una fábrica de seus d’animals manada tancar en 1864. Existia lo Taulat al comensar lo segle XVII, i en lo XVIII hi abundaven les sinies. Per ésser solitari, en 1822 s’hi feu lo Cementiri General de Barcelona. Tot seguit començá a prosperar. Cases i mes cases s’ho edifican a partir del 1838, que van creixent amb les industries alli implantades i amb lo moviment comercial que hi aportá lo cami de ferro de Barcelona a Mataró en 1845, i la gran fábrica “MATERIAL PARA FERROCARRILES Y CONSTRUCCIONES”, naixent un PobleNou que inutilment alguns pretengueren bateijar amb l’estantis nom d’Icaria (2). La veu popular s'imposá i fins lo nom Taulat cedeix al de Poble Nou, unic denominant. Lo barri resulta aillat de St. Marti quin municipi en
1847 es preocupá d’ajuntar-lo amb lo Clot tractant d’aixamplar lo Torrent de la Guineu fins a 24 metres. Quatre anys aprés obris una carretera en direcció de la de St. Joan de Malta lo que seria un motivo para que jamás los vecinos de aquel Barrio pudieran segregarse de San Martin (3). L’esperit d’autonomia municipal germinava en 1851, es un fet en 1860 i 1863 cristallitsant en 1870 per un acord de l’Ajuntament de St. Marti favorable a la constitució del nou municipi, que revocá la Diputació en 18 d’Octubre de 1870. Quasi existia guerra electoral entre los del Poble Nou i del Clot. Per mitigar aquest divorci los regidors de St. Marti realitzaren continuats esforços. Aixis en 1863 la processó del Corpus, que sols arribava a la creu del terme, voltant fins al pont del Rec i d’alli girant cap a la Parroquia, la feren arribar fins al Taulat, retornant prop de mitja nit. Aitambé per acallar als del Poble Nou, construiren la nova casa de la vila, lo mes avall possible del Clot, encarant la fatxada al Taulat. Al construirel Clot mercat-cobert en 11 de Febrer de 1887, també se feu cobrir lo de la Unió al Poble Nou en 25 de Febrer de 1887, acabant-se tots dos en 1889. Quant en 23 de Juliol de 1886 s’acordá establir per St. Marti, aixó es, lo 11 de Novembre, una fira popular, consemblant a la de la Merçé, de Barcelona, se prengué identic acord per al Poble Nou en la diada de sa Festa Major, lo 12 de Setembre. Peró sempre los veins d’aquest se conceptuaban disgregats de St. Marti i encara s’els troba en 1895 datant los documents a nóm del Poble Nou o PUEBLO NUEVO, com si fós un municipi diferent. Barcelona lográ agregar-se el área del Cementiri del Poble Nou en 9 de Novembre de 1848, i en 1851 pretenia privar la construcció de cases prop de ses parets, delimitantse per la Junta de Sanitat lo lloc ont devien fer-se les noves construccions (10 de Juliol de 1852) origen dels actuals carrers. Des-de els primers anys de la seva formació s’ha caracteritzat la barriada per lo gran nombre de gent forastera. Se fa constar (4) amb referencia a l’any 1909 que son
