NOTES PER A L'HISTÒRIA DE SANT MARTÍ DE PROVENSALS (1918)
referencia a St. Andreu de Palomar aixis ens ho diuen. Una de les causes que expliquen la citada decadencia fou l’insalubritat del seu terrer, majorment la part baixa. El P. Villanueva (1) ens explica referent a aqueix extrém que les monges que habitaven al Monestir de Sta. Eularia de Mérida, com havém dit, situat aprop dels molins reials, en 1210 tingueren d’abandonar-lo per la mortalitat que esdevingué a causa del paludisme que s’aixecava dels estanyols de que estava infestat el terrer martinenc. Aixó no obstant, l’agricultura inicia el desenrotllo de la propietat rural i a mida que anaven trevallant-se les terres, els fangars i joncars anaven desapareixent, els predis anaren millorant i les propietats comensaren a augmentar de valor, subdividint-se, adquirint-se a cens, i amb el cost sol de l’edificació se ha anat fornint d’una manera tan gran i superba que hauria sigut impossible sense el contracte enfiteutic. L’industria manufacturera amb la natural tendencia de portar-la fora de Barcelona, també contribuí en gran manera a la formació del poble de St. Marti. La proximitat a la Ciutat Comtal i la baratura de queviures i la facilitat de terrenys per a edificar, foren aports per a llur impuls i St. Marti esdevingué un gros centre manufacturer. Els rams del blanqueig, estampats i tintoreria foren els mes distingits. A les darreries del segle XVIII començen a establir-se algunes fábriques titulant-les el poble prats d’indianes. Les aigues xuclades per tanta maquinaria contribuiren en benefici de la salut pública. A eixes industries s’hi agregan ben aviat llurs auxiliars per a la construcció, reparació de maquines, caldereria, fábriques de sabó, sosa, abons quimics, pulveritzacions, xarxes, filats, teixits, rellogeries, etc. St. Marti deixa d’esser agricola en sa major part per a convertir-se en industrial i no sense motiu se l’anomena la Manxester Catalana p’el gran bosc de xemeneies que amb les seves boires de negre fum acreditan l’activitat de les industries que aixopluga i es congratula d’esser a mitjans del segle XIX la població mes industrial d’Espanya, el verdader Obrador de Barcelona.
D’aquí que en Mars de 1882 se promogués una suscripció per erigir un monument a la industria. Cercant trevall s’hi acobla gent forastera de totes procedencies i molta d’estrangera, prescindint de les condicions de sanitat, que, sens dubte, eren les pitjor del plá de Barcelona, i fins els defraudadors de drets que tant abunden prop de les grans urbs, s’hi instalaren per la llur proximitat a Barcelona, contribuint tot al expandiment veinal, esdeveniint una població inmensa constituida per diferents agrupacions separades entre elles per grans espais, fent semblar no un poble de gran extensió com realment es, si no com un conjunt de pobles, tants quants son les barriades que el composen. Primer foren els barris de la Sagrera , Taulat i Montanya; mes tard se consigna un quart barri, lo Clot; en 1886, s-hi troben ja 19 barris. No es pas possible donar compte circunstancial de tots els centres d’urbanització mentres s’ha anat formant St. Marti. Lo poble ha designat alguns d’ells amb noms de poca durada, ja per sumar-se lo poblat a un de mes important, ja per prosperar altre segón nom. A l’aprobar-se lo projecte de noves urbanitzacions d’en Cerdá (1858) incloent a totes les barriades de St. Marti, ja algunes d’elles comensaven a ajuntar-se, com lo Clot i Camp de l’Arpa en la part alta, i la Llacuna i el Poble Nou en la baixa. Aixis el Clot, Poble Nou, Sagrera, Camp de l’Arpa, Fort Pio, La Llacuna, Pekin, La Granota, Camp de la Bota, Poblet, Guinardó, i altres de menys importancia foren i encara son per a molts, altres tantes localitats diferents i no com son en realitat parts d’un tot que formen totes el poble de St. Marti de Provensals. Avui encara que aqueixos poblats constitueixen una barrera a la continuitat de les grans vies modernes del projecte Cerdá, des-de el carrer de Les Corts Catalanes a la montanya; malgrat també a les urbanitzacions realitzades per l’Ajuntament de St. Marti i continuades per el de Barcelona modificant o ampliant lo projecte d’en Cerdá, fora de llei, aquests agrupaments han anat entrellassant-se fent-se en
15 auro invento-05-juny 2022
Document 10 (veure Apèndix)
