NOTES PER A L'HISTÒRIA DE SANT MARTÍ DE PROVENSALS (1918)
Document 8 (veure Apèndix)
La paraule Clot substitueix ara a la mes antiga Cros, significant fons o excavació i fa referencia a terres de conreu segurament situades a fondals Santa Eularia del Camp, existent, com en altre capitol diguerem, enfront de la porta de Barcelona (21) devia son cognom a trobar-se en lloc baix en el camp provincial (22). Aquesta capella explassada en lloc baix i gens sanitós, mai fou gran cosa. S’hi instalá una ordre de penitencia vulgarment coneguda per frares del sac; mes, suprimida en 1274 per el Concili Lugdunense, se transformaren en canonges de St. Agusti, fusionant-se amb Sta. Agna de Barcelona en 1293. Llavors s’abandoná aquell endret subjecte a febres palúdiques (23) puix els Banyols o estanys que li donaven nóm en el segle XI i han desaparescut amb el temps, lo feren malsá fins al segle XIII. La parroquia esdevé un centre d’activitat i de vida; un factor social necessari; alli s’hi trobava l’alberc, el sagrat refugi, la custodia de collites; alli acudien els que tractaven de comunicar-se amb un absent i els qui volien perpetuar la seva darrera voluntat. I per a que servís per a totes les necessitats socials, a falta de castell se la dotava de potent
cloquer, de matacans i espitlleres ont sopluix hi trobaven els veins en qualsevulga invasió. Aixis l’acció absorvent de la parroquia resta justificada com l’acció impulsiva del séu nóm fent oblidar el nom geografic de la localitat; res d’estrany doncs, que el terme de Provincials se convertís en St. Marti de Provincials i mes tard en Provensals.
V REINAT DE BERENGUER III – DESTRUCCIÓ DE L’ESGLESIA DE ST. MARTI? – UN DOCUMENT DE RAMON BERENGUER III – MIRADA RETROSPECTIVA EPOCA DE BERENGUER IV, DARRER DE NOSTRES COMPTES – DOS INSTRUMENTS HISTORICS NOTABLES – ESTACIONAMENT EN LA CREIXENSA DE SANT MARTI EN EL SEGLE XIII – CAUSES D’AITAL ESTACIONAMENT – CREIXEMENT DE SANT MARTI MERÇES AL CONTRACTE ENFITEUTIC – SOPLUIX A L’INDUSTRIA MANUFACTURERA BARCELONINA – ESTABLIMENT D’ELS “PRATS D’INDIANES” – MILLORA QUE HI REPORTEN – ALTRE INDUSTRIES – AGLOMERACIÓ DE GENT FORASTERA – FORMACIÓ DEL BARRIS – NOMBRE I NOM DELS MATEIXOS – ENLLASSAMENTS Sols dos documents referents a Sant Marti trobém durant els vint anys de regnat de Berenguer II (de 1076 a 1096). El primer d’ells ens diu que la familia de Vivas va disfrutant dels llargs béns que aquell havia deixat. En 1080 Ermengarda filla del citat Pere Vivas, doná al seu oncle Bonús Vivas per a durant la seva vida la casa que habitava amb tots llurs pertenencies i arreus de conreu aitambé altres cases i terres que disfrutava en la vila de Provincialis (document nº 28). En 1084 l’esglesia de St. Marti sofreix una notable modificació a causa sens dubte, de la falta de protecció de Pere Vivas. Ho confirma l’escriptura de l’ultim any esmentada en quina Raimond Azemar i Raimond Giribert donen per durant llur vida a son oncle Bonús Jovani la meitad de
13 auro invento-05-juny 2022
pertinents al cas que el llegidor podrá fruir en el document nº 27. Cal remarcar que l’esglesia de Sant Marti en 1052 tenia 22 pams de fatxada. Com veiem, el mar, Sant Andreu i les muralles barcelonines constituien els limits de Sant Marti; falta esbrinar el limit per la part sobirana o de la montanya, que el constituia el coll de la Celada (13) que per el puig de Mager (14) anava a buscar el santuari de Font-rubia, deixant mes avall el mas Lligalbé i el puig de Cogoll (15) que havém esmentat. Suposém que damunt de la Celada hi hagué la partida dita Moronta (16). Tirant vers el Torrent Fondo o Merdansar, l’alou dels lueus (17). Dessota la Celada, el Cros o Clot de la Mel, amb bons regadius, deguts al Rec Comtal i on hi existien importants molins (18). La paraule Clot substitueix ara a la mes antiga Cros, significant fons o excavació (19) i fa referencia a terres de conreu segurament situades a fondals. Junt al Clot i fins a la part del mar i arriban també al Rec Comtal estava la partida dita La Perella o el Perelló paraules similars (20); alli hi havia lo que s’anomenava Lliura. Al costat del Cros o Clot seguien els camps provincials, extenent-se fins el murs de Barcelona.
