Page 1

335

PETITA HISTÒRIA

PETITES HISTÒRIES

@EditorialMediterrania @EditorialMediterrania www.editorialmediterrania.com

CMYK 100/34/0/0

@EdMediterrania

de la Festa

de la Sal de l’Escala


L’Alfolí i la Festa de la Sal Cada any, el tercer dissabte de setembre, l’Escala es vesteix de festa, però no amb els vestits més lluïts, sinó amb la roba de treball dels avantpassats, perquè la Festa de la Sal rememora els orígens pescadors i saladors del poble. Antigament, al port de l’Escala, ancoraven grans vaixells de cabotatge carregats de sal de les salines del delta de l’Ebre, Eivissa o Torrevella. Les barques dels pescadors transportaven la sal a la platja i després es guardava a l’Alfolí, el magatzem reial de la sal, des d’on es distribuïa a les fàbriques de salaó de peix i als pobles de l’interior de Catalunya.

La Festa de la Sal va néixer l’any 1997 per commemorar el tercer centenari de l’Alfolí de la Sal, amb una recreació de la vida quotidiana a la platja de l’antic port de l’Escala feta per la mateixa gent del poble. L’any 2015 la Generalitat la va declarar Patrimoni Festiu de Catalunya i actualment s’ha demanat una candidatura de Patrimoni Immaterial a la UNESCO. L’Alfolí, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, acull, des de 2018, el Museu i l’Arxiu Històric de l’Escala. Aquesta és la petita història de la Festa de la Sal que ens explicaran els seus protagonistes.


El barriler i la salaó de peix De bon matí l’Elisenda i el seu germà Martí ja frisen. És el primer any que participen en la Festa de la Sal. Els acompanyen els seus avis Tianet i Maximeta. —Posa’t la faldilla, Elisenda, i no et deixis el davantal! Vine Martí que et cordaré les espardenyes! —diu l’àvia. —Vull anar descalç! —crida en Martí. —A la platja et descalçaràs —diu l’avi—. Saps que abans hi havíem d’anar per força? Tot era molt diferent. Les espardenyes, si en podíem comprar, es guardaven per a quan feia fred i a la barca, esclops de fusta amb palla per estar més calents. Xino-xano van tots quatre cap a la platja on han començat els preparatius de la festa. La Mostra d’Oficis Mariners comença a les 5 de la tarda. L’avi Tianet es posa en un racó de la platja envoltat de barrils i explica:

On és el barril d’anxoves? Busca’l i a veure si el trobes!

—Veus, Martí, abans els barrils eren de fusta de castanyer i s’havien d’ajustar molt bé. Ara són de plàstic, però ja et dic jo que les anxoves eren més bones abans, com el vi de bota de roure... L’àvia Maximeta s’endú la neta a la pastera de les anxoves. —Ajuda’m a esganyar, Elisenda! Veus, has d’estirar el cap de l’anxova i ja et seguirà la tripa, després les posarem en els pots entre capes de sal i al final un raig de brou perquè no quedin seques. —I què és el brou? —diu la nena. —El brou o salmorra és aigua amb molta sal. Per saber quan era fet ho provàvem amb un ou de gallina. Si anava al fons, hi afegíem més sal; si surava, el brou ja era fet —explica l’àvia mentre va esganyant. En una altra pastera les dones fan les sardines passades pel brou i les posen en caixetes de fusta de pi.


El barriler i la salaó de peix De bon matí l’Elisenda i el seu germà Martí ja frisen. És el primer any que participen en la Festa de la Sal. Els acompanyen els seus avis Tianet i Maximeta. —Posa’t la faldilla, Elisenda, i no et deixis el davantal! Vine Martí que et cordaré les espardenyes! —diu l’àvia. —Vull anar descalç! —crida en Martí. —A la platja et descalçaràs —diu l’avi—. Saps que abans hi havíem d’anar per força? Tot era molt diferent. Les espardenyes, si en podíem comprar, es guardaven per a quan feia fred i a la barca, esclops de fusta amb palla per estar més calents. Xino-xano van tots quatre cap a la platja on han començat els preparatius de la festa. La Mostra d’Oficis Mariners comença a les 5 de la tarda. L’avi Tianet es posa en un racó de la platja envoltat de barrils i explica:

On és el barril d’anxoves? Busca’l i a veure si el trobes!

—Veus, Martí, abans els barrils eren de fusta de castanyer i s’havien d’ajustar molt bé. Ara són de plàstic, però ja et dic jo que les anxoves eren més bones abans, com el vi de bota de roure... L’àvia Maximeta s’endú la neta a la pastera de les anxoves. —Ajuda’m a esganyar, Elisenda! Veus, has d’estirar el cap de l’anxova i ja et seguirà la tripa, després les posarem en els pots entre capes de sal i al final un raig de brou perquè no quedin seques. —I què és el brou? —diu la nena. —El brou o salmorra és aigua amb molta sal. Per saber quan era fet ho provàvem amb un ou de gallina. Si anava al fons, hi afegíem més sal; si surava, el brou ja era fet —explica l’àvia mentre va esganyant. En una altra pastera les dones fan les sardines passades pel brou i les posen en caixetes de fusta de pi.


Mestre d’aixa i calafat, remendadores, jocs de la mainada, desmallar, encant del peix, peixateres

On és l’agulla de remallar xarxa? Busca-la i a veure si la trobes!

Al costat d’en Tianet, el mestre d’aixa i el calafat piquen la fusta d’una barca. L’avi recorda quan anava en mar: —Abans no hi havia motors i navegàvem a la vela i al rem. Les nits que no hi havia lluna les dones encenien fanalets a la platja perquè trobéssim l’entrada a port. Quan feia mal temps era molt perillós. —En Martí escolta amb els ulls ben badats. L’Elisenda se’n va a veure les remendadores que estan assegudes en una cadira baixa.

—Què feu? —pregunta encuriosida. —Remallem la xarxa. Repassem els forats de la malla que s’han fet malbé perquè torni a ser bona per pescar —diuen elles. L’Elisenda ho veu molt complicat i se’n va a jugar amb la mainada. La mestra els ensenya jocs que s’han perdut: a corda, a llerons, uns cargolets petits que es fan saltar i s’han d’agafar al vol... En Martí veu una barca que arriba carregada de peix: —Com es pescava abans? L’avi li explica: —Mira, noi, calàvem la xarxa dues vegades al dia: a l’alba de prima, just quan el sol s’ha post, i a l’alba de matinada, abans de sortir. Era quan s’agafaven

més sardines i anxoves perquè neden cap a la llum i quedaven emmallades a la xarxa. Tothom ajudava a desmallar, les dones i la mainada també. Au somhi que hi ha feina! Quan han acabat, es fa la subhasta. En Martí escolta l’home que fa l’encant del peix i para les orelles: —54, 53, 52, 51... Fins que sent: —Jo! És un salador que ha comprat a 51 pessetes tota la partida d’anxoves per a la fàbrica de salaó. Les peixateres compren el peix de roca per vendre’l a la menuda i criden: —Apa, noies, compreu peix barat que és de l’art!


Mestre d’aixa i calafat, remendadores, jocs de la mainada, desmallar, encant del peix, peixateres

On és l’agulla de remallar xarxa? Busca-la i a veure si la trobes!

Al costat d’en Tianet, el mestre d’aixa i el calafat piquen la fusta d’una barca. L’avi recorda quan anava en mar: —Abans no hi havia motors i navegàvem a la vela i al rem. Les nits que no hi havia lluna les dones encenien fanalets a la platja perquè trobéssim l’entrada a port. Quan feia mal temps era molt perillós. —En Martí escolta amb els ulls ben badats. L’Elisenda se’n va a veure les remendadores que estan assegudes en una cadira baixa.

—Què feu? —pregunta encuriosida. —Remallem la xarxa. Repassem els forats de la malla que s’han fet malbé perquè torni a ser bona per pescar —diuen elles. L’Elisenda ho veu molt complicat i se’n va a jugar amb la mainada. La mestra els ensenya jocs que s’han perdut: a corda, a llerons, uns cargolets petits que es fan saltar i s’han d’agafar al vol... En Martí veu una barca que arriba carregada de peix: —Com es pescava abans? L’avi li explica: —Mira, noi, calàvem la xarxa dues vegades al dia: a l’alba de prima, just quan el sol s’ha post, i a l’alba de matinada, abans de sortir. Era quan s’agafaven

més sardines i anxoves perquè neden cap a la llum i quedaven emmallades a la xarxa. Tothom ajudava a desmallar, les dones i la mainada també. Au somhi que hi ha feina! Quan han acabat, es fa la subhasta. En Martí escolta l’home que fa l’encant del peix i para les orelles: —54, 53, 52, 51... Fins que sent: —Jo! És un salador que ha comprat a 51 pessetes tota la partida d’anxoves per a la fàbrica de salaó. Les peixateres compren el peix de roca per vendre’l a la menuda i criden: —Apa, noies, compreu peix barat que és de l’art!


335

PETITA HISTÒRIA

PETITES HISTÒRIES

@EditorialMediterrania @EditorialMediterrania www.editorialmediterrania.com

CMYK 100/34/0/0

@EdMediterrania

de la Festa

de la Sal de l’Escala

Profile for Mediterrania

Petita història de la Festa de la Sal de l'Escala  

La Petita història de la festa de la Sal de l'Escala explica als més petits aquesta gran festa popular que es celebra cada mes de setembre a...

Petita història de la Festa de la Sal de l'Escala  

La Petita història de la festa de la Sal de l'Escala explica als més petits aquesta gran festa popular que es celebra cada mes de setembre a...

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded