Petita història de l'Editorial Mediterrània

PETITA HISTÒRIA

de l ’

Editorial Mediterrània

Podríem mencionar molts dels primers llibres publicats, però els tres més significatius que van marcar un començament engrescador entre 1981 i 1982 van ser: una versió popular del ja esmentat Obres de museu de Pla i Dalí (180.000 exemplars en català i 100.000 en castellà); Yo Cugat, la biografia de Xavier Cugat (amb pròleg de Frank Sinatra i il·lustrat amb fotografies personals i els seus dibuixos, caricatures i pintures); i Tretze que canten, un llibre de creació pròpia sobre els artistes de la Nova Cançó, amb textos de Joan Ramon Mainat, fotografies de Colita i pròleg de Josep M. Espinàs.

Molt aviat, però, naixeria la que ha estat la col·lecció més emblemàtica de l’editorial al llarg dels anys i que s’ha convertit en una de les més estimades i populars del nostre país. Endevineu quina pot ser?

En el marc de l’exposició «400 obres de Dalí», que es va fer a Barcelona, Max Cahner, conseller de Cultura de la Generalitat, va demanar a Mediterrània d’editar una publicació per a infants sobre el pintor. Així va néixer el 1983 la Petita història de Dalí, el primer títol d’una col·lecció que es convertiria en la més extensa de llibres infantils en llengua catalana. S’encarregaren

les il·lustracions a Pilarín Bayés que, ella sola i al llarg de gairebé 40 anys, ha il·lustrat els més de 325 títols que avui conformen la col·lecció «Petites històries».

Davant l’èxit del primer llibre sobre Dalí, al poc temps se’n van publicar tres més sobre Joan Miró, Pablo Picasso i Antoni Gaudí. Són els títols que s’han reeditat més al llarg de la història de l’editorial: el quartet dels grans artistes! Originàriament escrits en català i traduïts a tretze idiomes —castellà, basc, gallec, anglès, francès, italià, alemany, neerlandès, rus, japonès, xinès, àrab i coreà—, ocupen un lloc privilegiat en les botigues dels museus i edificis culturals de casa nostra i se n’han venut més de tres milions.

Però no només s’han publicat Petites històries d’artistes: n’hi ha sobre escriptors, músics, arquitectes, polítics, pedagogs... N’hi ha d’edificis, de monestirs, d’institucions... N’hi ha de festes populars, de poblacions, de transports, de museus... i un llarg etcètera. Més d’una vegada s’ha sentit a dir: «Encara no tens la teva Petita història? No existeixes!». Són títols d’àmbit català, amb algunes excepcions. Es pot dir que la col·lecció fotografia el país de la mà de la gran ninotaire Pilarín Bayés.

La col·lecció «Petites històries» va rebre el premi Serra d’Or de Llibres Infantils i el guardó en l’àmbit de la cultura popular Memorial Francesc Candel.

L’any 1998 es va publicar l’Atles de Barcelona, en dos volums de més de 500 pàgines cadascun, amb la reproducció de 700 gravats d’entre els anys 1572 i 1900 de la col·lecció de Ramon Soley i amb la coberta dissenyada per Antoni Tàpies. En paraules del director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza: «Des de tots els punts de vista —documentació, cartografia, iconografia i disseny— aquest atles constitueix una referència obligatòria per a l’estudi de la capital catalana».

A part dels llibres d’artista, dins el catàleg de l’editorial destaquen monografies de grans figures de casa nostra: Dalí, Miró, Joan Abelló,

En els vint primers anys d’Editorial Mediterrània, es van publicar llibres amb unes característiques personalitzades. Edicions limitades, numerades, signades per l’autor, algunes de gran format: volums excepcionals. N’esmentem algunes de les més significatives i que són petites obres d’art. Per exemple, l’any 1985 es va publicar, en una edició limitada de 500 exemplars numerats, l’òpera íntegra Être Dieu, realitzada i gravada per Salvador Dalí. A partir del llibret de Vázquez Montalbán, amb música d’Igor Wakhévitch, es va enregistrar a París i mai s’havia donat a conèixer. L’edició porta una litografia d’un collage que va pintar Dalí i va titular Autoretrat, amb imatges de Marilyn Monroe i Mao Tse-tung.

El 1991 es va editar en facsímil un manuscrit autògraf de Salvador Dalí, titulat Les morts et moi.

El professor Joaquim Molas va escriure un comentari del text i Carles Fontserè va aportar fotografies que havia fet a Salvador Dalí. Se’n van imprimir 275 exemplars numerats i signats.

Rusiñol, Mompou, Romà Vallès, Joan Junyer i d’altres, així com catàlegs d’exposicions, que van ser una activitat continuada al llarg dels anys.

Però si un artista va tenir un vincle especial amb l’editorial va ser l’escultor Josep M. Subirachs, que va publicar pràcticament tota la seva obra a Mediterrània. Mantenia una gran amistat amb Eduard Fornés. Es van editar una dotzena de llibres monogràfics i catàlegs d’exposicions.

Destaquen els llibres relacionats amb la seva feina escultòrica a la Sagrada Família: llibres de gran format il·lustrats, guies didàctiques en diferents idiomes, monografies, etc. També làmines de gran format de detalls de la façana de la Passió i les litografies que en va dibuixar.

També llibres que incorporaven obra seva numerada i signada, com per exemple, el de Pilar Vélez Aproximació a l’obra gràfica de Subirachs, del 1993. Van ser 100 exemplars amb una litografia original signada per l’artista, amb la mateixa numeració del llibre. O Subirachs a la Sagrada Família, d’Imma Fontanals i Joan Iriarte (1998).

Se’n va fer un tiratge en diversos idiomes, i 100 exemplars-estoig portaven una litografia original de Subirachs.

Més recentment, s’ha publicat el llibre Subirachs a Barcelona, o les guies de la Façana de la Passió de la Sagrada Família, en diversos idiomes i amb textos de Judit Subirachs.

El propietari i director de l’editorial, Eduard Fornés, es volia jubilar, però no volia tancar l’editorial i que es perdés el llegat de 30 anys. L’any 2010 va trobar la família Ortiz, que podia continuar tirant endavant el projecte: una família relacionada amb el món editorial a qui li encaixava mantenir viva Mediterrània.

L’estiu del 2010 es va traspassar l’editorial i es mantingué una persona que permetia fer el relleu d’una etapa a l’altra, la Mònica Estruch. Es va fer el trasllat a una nova seu, al carrer Casp. A poc a poc es va anar construint un equip motivat i dinàmic, bàsicament femení, que va ressituar l’editorial a les llibreries, gràcies també a la bona tasca de la distribució, primer, de Midac Llibres i, després, de la Distribuïdora Altaïr a Catalunya, i altres distribuïdors a Espanya i Amèrica del Sud. Amb la voluntat de fer créixer i entrellaçar dos dels puntals de l’editorial, el de l’art i l’infantil, es va potenciar la publicació de llibres d’art pensats per a famílies: el focus es traslladava de l’infant en solitari a la vivència de l’art en família. Es van comprar drets d’alguns llibres estrangers per publicar-los en català i castellà, i es van fer algunes coedicions amb editorials estrangeres de prestigi: Modern Art Journal amb Tate Publishing, una monografia sobre el grafiter Banksy amb Hachette UK; L’art, quina marranada!, amb la francesa Palette, o Art amb pastís amb la belga Lannoo.

És d’aquesta època la col·lecció «Un mar d’històries», llibres infantils de no ficció amb tapa dura d’autors i il·lustradors excepcionals; i també per als més petits va néixer la col·lecció de llibres per acolorir «Pintem!», amb un clar component cultural. El llibre amb més èxit ha estat i és, sens dubte, Pintem! Gaudí.

Un altre focus de creixement de l’editorial va ser l’edició de llibres sobre Barcelona: guies per descobrir-la en família amb rutes i activitats per fer, guies temàtiques de la Sagrada Família i, cada any des del 2013, l’Agenda Barcelona, un altre dels emblemes de l’editorial, amb un acurat disseny de Neli Ferrer i il·lustracions magnífiques de Mar Cerdà, Albert Arrayás i Gemma Capdevila.

Al 2016, l’editorial va arribar a un acord, durant quatre anys, amb l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós per donar un nou impuls a la revista Dialogal. La revista, dedicada a temes de diversitat religiosa i espiritualitat, tenia ja una trajectòria de catorze anys. Amb un petit equip liderat per Clara Fons, va ser repensada i redissenyada, i va trobar un espai en el món de les revistes en català.

El 2018 i després de 18 anys a l’editorial, Mònica Estruch començava una nova etapa a la revista Cavall Fort.

300 PETITES HISTĂ’RIES @EditorialMediterrania @EditorialMediterrania www.editorialmediterrania.com

100/34/0/0

@EdMediterrania