Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any. Joana Raspall i Ignasi Blanch

10

Nena adormida Tu que en dolç bressol ets adormideta, que tens blanc llençol i fina robeta, no saps que hi havia un pobret Infant que llit no tenia ni coixinet blanc?

Dóna-li robeta, dóna-li coixí, fes-li a ta voreta lloc per a dormir.

Sa mareta és bella com un pom de flors i us darà una estrella per jugar tots dos.

11

El pessebre Ning-nang, ning-nang!

Les campanes de Nadal han despertat el pessebre.

Fan trip, trap, patrip, patrap, tres camells. Ningú no sap de quines dreceres vénen.

Xup, xup, xup...

Al tupí fumat i brut, la sopa bull tant, que vessa.

Tric, catroc, catric, catroc, els pastors van amb esclops i samarres ben calentes.

Be, be, be!, l’ovella no sap per què tot és suro i no pas herba.

12

Una dona està rentant i no fa pim, pam, pim, pam.

Té el picador sempre enlaire perquè el riu és un mirall i no vol trencar el cristall!

13

14

El camí que va a Betlem El camí que va a Betlem és tot ple de llum i joia.

Ha nascut l’infant Jesús, fill de Déu i d’una noia.

D’una noia que somriu i té els ulls com les estrelles.

Canten àngels i pastors les seves cançons més belles.

Tant els pobres com els rics s’agenollen a l’entrada i l’Infant els beneeix amb sa manteta rosada.

També vull agenollar-me i demanar-li al nounat que posi pau a la Terra i ens ompli el cor de bondat.

15

Cançó fins al cel La cançó de Nadal que jo sé pot cantar-se amb la boca tancada amb un ritme d’amor dreturer que del cor fins al cel fa volada.

Si l’escolta el Petit serà un cant infinit.

Quan ressona, s’encalmen els vents i s’aturen els llamps a mig aire i les feres estrenyen les dents impotents de fer mal al cantaire.

L’aprendreu als esguards dels infants, la mormola la deu d’aigua clara, la llegiu als estels radiants i a l’onada que el joc mai no para. És la flama tornada dolçor, és perfum que voleia i que parla...

16

Per Nadal, aprengueu la cançó cor endins, i proveu de cantar-la!

Si l’escolta el Petit serà un cant infinit!

17