Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA - 49
MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007
Estils de Vida ENTREVISTA A FRANCESC NOVELL, PERIODISTA I HUMORISTA
“Em sento defraudat per la política però mai he tingut força per abstenir-me” En Queco Novell és periodista però fa d’humorista. Amb el programa de sàtira política Minoria Absoluta a de Rac1 i cada setmana amb Polòniaa aconsegueix, junt amb l’equip de Toni Soler, riure’s de tots els polítics i altres personatges coneguts. No sap explicar com es prepara els personatges però més d’un cop ens ha fet dubtar si és ell qui parla realment. MÒNICA A VILLLANUEVA
Abans d’entrar a formar part del Minoria Absoluta presentaves l’informatiu migdia de TVE a Catalunya. Per què vas fer aquest canvi tan radical? Vaig fer el canvi perquè portava 13 anys fent informació política –comptant aquests tres que vaig estar presentant l’informaa tiu migdia– i tenia la sensació que ja coneixia tots els trucs de la informació política. Estava com “saturadet” del tipus d’informació que es feia, de com la fèiem i tot això. Em va coincidir aquest moment de desassossec, que vaig topar amb en Toni, amb qui ens coneixíem de feia temps. Em va ensenyar i explicar la idea de Set de Notíciess i després d’això, em va insinuar que havia pensat en mi però que no m’ho proposava perquè pensava que un periodista com jo no deixaria mai un lloc com el de Sant Cugat i li vaig dir: “Estàs molt equivocat. Si m’ho proposes, m’ho rumiaré durant 30 segons”. Ho va fer, m’ho vaig rumiar i vaig de dir que sí. A través dels programes, feu arribar l’actualitat i la informació. Et consideres més periodista o més humorista? Jo ara és evident que sóc un humorista, no? En canvi, no sento que hagi deixat de ser periodista perquè intentem explicar l’actualitat amb humor. Volem passar-ho bé nosaltres i que la gent ho passi bé mirantnos o escoltant-nos. Però, a la vegada, volem venir a explicar alguna cosa, a la nostra manera i és aquí on surt el periodista. A més a més, per poder explicar tot el que volem, és indispensable un bagatge i aquest el tenim. Maragall, Zapatero, Rajoy, Laporta... Tens alguna fal·lera especial pels presidents?
No. I alcaldes (riu u), perquè també hi havia el Clos i ja no el faig. M’estic preparant l’alcalde Hereu per a les eleccions municipals. Fal·lera pels presidents? És casualitat, no sé perquè. Sempre he anat a tirar pels presidents però Zapatero no era president quan el vaig començar a imitar. Va ser la voluntat dels electors. La realitat supera la ficció? Amb el tripartit han passat coses que ni els millors guionistes les haguessin pogut imaginar. A vegades sí. L’exemple més clar que hi ha és la presa de possessió del Clos. Nosaltres vam gravar un gag del Clos prenent possessió com a ministre. Aquest gag estava gravat abans del dia de la presa de possessió i quan el Clos es va equivocar i va prometre el càrrec com ministre de Justícia, enlloc d’Indústria, tots vam pensar: “Ara aquest tio ens acaba de matar el gag”. I, es clar, ens vam queii xar públicament: “Això no es fa! Vostè dediquis a fer política i nosaltres ens dedicarem a fer humor”. Que nos ens envaeixi competències. Sembla que amb el Govern d’Entesa el panorama polític està molt més tranquil. Avorrit o...? Com a humorista una mica. Com a ciutadà gens. Com a persona que es lleva cada matí i vol que hi hagin hospitals i escoles, no m’avorreix massa. Ara hi ha un govern que d’aquí quatre anys veurem com ho fa, però de moment sembla que fa coses i que no està sempre als diaris per altres motius. Us plategeu seguir els passos del Buenafuente, és a dir sortir de Catalunya i exportar el vostre humor? No. Això no vol dir que no ho fem, sinó que no ens ho plan-
“Per poder explicar tot el que volem, és indispensable un bagatge” “L’èxit del Polònia pot venir per aquesta revenja de la gent al dir: ‘Ara me’n fotré de tu‘“ tegem ara. Si ve algú i ens ho proposa, ens ho estudiarem. De fet, ja hem passat per allà, per Antena 3 amb Miré Usted d, fent això i no va funcionar massa bé. No va funcionar perquè vam ballar molt a la graella o potser no ho vam saber fer bé. Ara tenim més experiència i, a més fer un gag per Catalunya no és el mateix que fer un gag per tot Espanya. La situació política espanyola és de blanc o negre, no hi ha termes mig. O escoltes això, o escoltes això. Llegeixes aquest diari o llegeixes aquest. O votes aquest o votes aquest. És clar, això és molt difícil per col·locar-se i fer brometes en aquest panorama tan bipolaritzat. Aquí a Catalunya hi ha sis partits al Parlament i la situació ho permet. Entens la passivitat de la ciutadania per la política? Sí que l’entenc perquè jo crec que en general els polítics viuen dins d’una bombolla que no és real. T’estic parlant de la Champions Leaguee dels polítics, després hi ha el regidor de la ciutat petita o poble que el coneix tothom i que s’ho curra més o menys però fa coses. Jo vull dir la primera línia de la
Queco Novell, periodista i humorista, als seus 44 anys. / DAVID FERNÁNDEZ
política que està totalment desconnectada. I crec que part de l’èxit de Polònia a pot venir per aquesta revenja de la gent: “Ara me’n fotré de tu”. És també el teu cas? Home doncs a vegades m’he sentit defraudat sí. M’he sentit defraudat però quan arriben les eleccions mai he tingut força com per abstenir-me. Tens algun secret especial perquè els demés no descobreixin el teu llautó polític? Sentint-me, en algunes interr vencions que he fet al Minoria Absolutaa com a Queco, crec que es pot saber a qui no voto. Ara, difícilment, es podrà saber qui voto. El Minoriaa, si va bé, és també perquè hi ha un repartiment bastant equitatiu de regaa lets per tothom. Només una vegada vam ser descaradament subjectius i parcials, va ser durant la crisis del 11 de març. No demanàvem el vot per a ningú però ens vam posicionar molt obertament. Però va ser un moment de crisi extraordinari. Si no simpatitzes especialment amb les idees d’un polític, aleshores resulta més difícil treure una bona imitació? O potser és més fàcil? No depèn d’això. En alguns casos s’ha donat –no parlo per a mi– que algú hagi imitat a algun polític i que en algun
moment hagi pensat: “Òndia, ara em sap greu perquè aquest tio no és mala persona i em sap greu estar-me passant”. Però com que ens passem políticaa ment parlant, no ens passem mai perquè algú tingui una tara mental o física... L’única tara que caracteritzem és la del Xavi Trias de la manera com parla i ell mateix en fa broma, per tant, no passa res. Fins i tot ho hem parlat moltes vegades. El Toni Soler, el Manel Lucas i tu us podríeu considerar un tripartit? Bé, som tres però ens costa menys posar-nos d’acord que el que els hi costa en els polítics i demanem menys a canvi del que es demanen ells. Ens coneixem de fa molts anys, vint i pico. Som un tripartit però ben avingut. A vegades ens titllen –als catalans– de tenir poc sentit de l’humor... És que jo crec que no en tenim gaire. Ens preocupa més el que diran que el que fem. Ara em diràs que el Polòniaa va molt bé i se’n riu dels catalans, i no és així exactament. Se’n riu però sobretot dels polítics catalans i això que nosaltres a vegades ja intentem provocar una mica per veure si algú es desperta però no. Tot i així, ens sentim molt ben entesos a Catalunya, només cal veure la resposta extraordinària que tenim.