Issuu on Google+

Abril 2007 n. 93

Anàlisi mensual d’economia i empresa INFORME DE LA FUNDACIÓ FÒRUM AMBIENTAL

LES SECCIONS ECONOMIA

pàg. 3 a 12 >>

La informació imprescindible del món de les empreses. El cànon digital i el paper d’Internet en la comunicació, objectes d’anàlisi. Entrevista a Josep Francí, director general d’Ensenyaments Professionals, Artístics i Especialitzats.

EMPRESA

¼

El Medi Ambient factura 4.000 milions a Catalunya Un estudi de la Fundació Fòrum Ambiental evidencia un fort desenvolupament del sector.

El sector del Medi Ambient compta amb 1.300 empreses i dóna feina a 50.000 treballadors. DESTAQUEM

pàg. 13 a 22 >>

Oriol Amat analitza un nou cas d’èxit empresarial: Roca Sanitaris.

ANTONI OLIVELLA DIRECTOR GENERAL DE L’EMPRESA INDO

Futbol: 100 anys del Club Esportiu Europa. Daniel Ortiz: “Un aeroport no només serveix per volar”.

FINANCES

pàg. 23 a 26 >>

Entrevista a Adolf Todó, director general de Caixa Manresa. Iberia i Altadis, pròximes empreses ‘opades’. INTERNACIONAL

“No ens volem arriscar entrant a Llatinoamèrica”

pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores analitza la propietat privada a Xina. El mapa del món: els milionaris més rics del món. França es prepara per a les eleccions ESPECIAL

pàg. 35 a 42 >>

Conversem amb Enric Banda, director general de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. L’estat de la Recerca a Catalunya, a debat entre els agents del sector.

FORMACIÓ DIRECTIVA

RECTORA DE LA UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA Dissociar creixement econòmic de contaminació és un dels reptes de totes les economies. / AUDIOVISUAL LIBRARY CE

El sector del Medi Ambient ha viscut un “desenvolupament extraorr dinari” en els darrers deu anys. Així ho posa de relleu un estudi elaborat per la Fundació Fòrum Ambiental, que xifra en 4.000 milions el volum de facturació acumulat a Catalunya. En total, es calcula que hi operen prop de 1.300 empreses. El principal client del sector és l’Administració pública, que repre-

senta prop d’un 60% del total. Les administraciones municipals gestionen les principals partides a través dels residus municipals, la neteja i el sanejament urbà, és a dir, els negocis tradicionals del Medi Ambient. D’altra banda, s’observa un creixement del volum de vendes del 7,7% en el bienni 2004-2005. PÀGINES 3 I 4 >>

pàg. 43 a 48 >>

Miquel Bonet conversa amb Luis Hidalgo, director de Recursos Humans de Sage. L’actualitat de la Formació i els Recursos Humans, al detall.

ESTILS DE VIDA

IMMA TUBELLA

“Tots els rectors estem preocupats per saber què passarà amb Bolonya”

ESPECIAL: RECERCA I DESENVOLUPAMENT QUECO NOVELL LA DESPESA INTERNA DE L’ESTAT JA SUPERA ELS 10.000 MILIONS D’EUROS

PERIODISTA I HUMORISTA

Catalunya s’acosta a la UE en R+D La despesa de Catalunya en R+D representa un 1,35% respecte al seu PIB, clarament per sobre de l’1,13% de mitjana estatal, però encara lluny de l’objectiu del 2%. Els professionals del sector es mostren crítics sobre l’estat de la recerca a Catalunya i Espanya, però les xifres demostren un acostament objectiu als nivells assolits a la resta d’Europa.

pàg. 49 a 55 >>

Josep Puigmartí, la nova joia artística de Sitges. Restaurant La Venta: un balcó privilegiat per a Barcelona. Illes Balears: quatre destinacions en una... Façana del Parc Científic de Barcelona. / CEDIDA

PÀGINES 35-42 >>

“En Clos ens va matar el gag de la presa de possessió”


2- OPINIÓ / Sumari

ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL

DIRECTORI D’EMPRESES Aquaria..........................16 Alcatel ...........................17 Alcoa .............................17 Alstom...........................17 Airbus............................17 Bonser ...........................17 Bristol-Meyers...............17 Bufet Roca.....................16 Club Esportiu Europa.....14 Copisa............................16 Damm.............................16 Delphi.............................17 Dogi................................17 E.On .................................8 Endesa.............................8 Esade...............................9 Estampacions Sabadell..16 Gas Natural ..................17 Gerblé............................17 Guissona........................17 Grup Serhs.....................16 Henkel ...........................17 Iberia .............................17 Indo................................15 Jazztel .............................9 L’Aliança........................16 La Seda..........................16 La Sirena........................16 Maremagnum................16 Mercadona.....................16 Nestlé............................16 Oriola Advocats.............16 Ono ................................16 Papelmatic.....................16 Randstad .........................9 Renfe..............................17 Repsol............................16 Roca...............................13 Sage...............................47 Sanitas ..........................13 Sat Edoa ........................16 Seat................................17 Sony................................17 Telefonica......................17

EDITORIAL

AEROPORT: MOLT SOROLL PER RES? El passat 22 de març, l’IESE va viure un esdeveniment clau per als interessos de Catalunya, i concretament per a l’aeroport d’El Prat. Un miler de persones es van reunir per a reclamar, en una concentració sense precedents, una gestió més eficaç d’aquesta infraestructura bàsica. La concentració va ser especialment important per dos motius: el primer, l’elevada assistència que va registrar la convocatòria de l’escola de negocis, una iniciativa conjunta amb la Cambra de Comerç, la paa tronal Foment del Treball i la Fundació RACC. Però, en segon lloc i per sobre de tot, per l’enorme representativitat d’aquest miler

d’assistents, que –de forma mostra d’allò que diuen ‘la molt significativa– trans- punta de l’iceberg’. Tant cendia el món empresarial el Govern de la Generaligràcies a la viva presència tat com el de l’Estat estan de sectors de diferents caa obligats a analitzar amb pes de la societat. sang freda les xifres que Arribats a aquest punt, la s’amaguen sota la superfíí negociació sobre la gestió cie, i de les quals nosaltres de l’aeroport de Barcelo- només en fem una modesta tria: 1) Durant na ha entrat en un punt La concentració la temporada d’inflexió. d’hivern 2006, de l’IESE parla l’aeroport de La concent r a c i ó d e l per si sola i no es M a d r i d v a 22 de març amb pot passar per alt comptar parla per si 168 vols insola. Passar tercontinenper alt la seva petició seria tals. El de Barcelona, amb tan greu –i, alhora, tan poc cap ni un. 2) L’aeroport de intel·ligent– com ignorar Barcelona només mou un una manifestació multitu- 2,8% dels passatgers de la dinària al carrer. UE. 3) Barajas figura al 13è La concentració de l’IESE lloc del món, i El Prat cau no ha estat més que una fins al 34è. 4) El model de

gestió d’AENA causa pèrr dues a 33 dels 41 aeroports espanyols. El Govern de José Montilla havia fet bandera durant la campanya electoral de la seva capacitat de negociació amb un Govern estatal del mateix signe. Excel·lent, senyor Montilla: l’empresariat és al seu costat. Els partits amb els que governa en coalició li donen suport. Exactament igual que el món empresaa rial, l’associacionisme, i fins i tot els partits de l’oposició. Ara és el moment de demostrar-ho. Sobretot, molt honorable president, li preguem que no ens faci recordar aquella obra de Shakespeare que duia per títol ‘Molt soroll per res’.

ECONOMIA

FINANCES

ESPECIAL:

ESTILS DE VIDA

Entrevista al director general d’Ensenyaments Professionals, Artístics i Especialitzats, Josep Francí. pàgina 5

Entrevistem Adolf Todó, director general de Caixa Manresa. pàgina 23

RECERCA I DESENVOLUPAMENT

Queco Novell, el periodista que fa d’humorista polític. pàgina 49

L’aniversari del Tractat de Roma. Pàgina 30

Catalunya s’acosta a la Unió Europea en R+D. pàgines 35-42

INTERNACIONAL

FORMACIÓ DIRECTIVA

L’agenda internacional.

Parlem amb Imma Tubella, rectora de la UOC. pàgina 43

SUMARI

EMPRESA Conversem amb Antoni Olivella, director general d’Indo, empresa que viu una etapa de renovació. pàgina 15

pàgina 32-33

Josep Puigmartí, un artista singular que ha trobat la tranquil·litat a Sitges. pàgina 50 Descobrir les Illes Balears. pàgina 53

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Dtora. Editorial: Patricia Coll. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Operacions: Mònica Rodríguez. Rble. RRHH/Qualitat: Anna Martí. Rble. Màrqueting: Jana Robles. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Director d’Art: Hèctor Benedito. Dtor Corporatiu: Xavier Casares. Dtor Expansió: Carles Farrerons. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Dtor Relacions Institucionals: Francesc Pedrol. Rble. Sistemes: José Antonio Pons. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23. MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Consell editorial: H. Benedito, P. Coll, A. Masip, A. Vàzquez. Directora editorial: P. Coll. Redacció: J. Riera, A. Serra, M. Villanueva, M. Sort, B. Merino, E. Murgui. Coordinadora d’Internacional i Finances: Aurora Masip. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores, Oriol Amat, Paco Solé Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Glòria Vallès. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo, Pol Cucala.

ISSN 1579-086X

CONTROL OJD

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

membre de l’APPEC

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTSELSDRETSRESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.


Tema del mes / ECONOMIA - 3

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

Economia LES EXIGÈNCIES AMBIENTALS FOCALITZARAN, EN BONA MESURA, LES INVERSIONS EN R+D+I DE LA INDÚSTRIA CATALANA

El medi ambient, un sector amb futur a realitzat per la Fundació Fòrum Ambiental indica que el sector ha viscut un desenvolupament extraordinari en els darrers deu anys i es detecten nous factors que indiquen que arriba un canvi qualitatiu que pot empènyer, encara més, el seu creixement.

CARLES MENDIETA DIRECTOR DE FÒRUM AMBIENTAL

L’estudi sobre el sector econòmic del medi ambient que, periòdicament, edita la Fundació Fòrum Ambiental ens mostra que, malgrat haver alentit una mica el seu creixement, el sector mediambiental es manté per sobre de l’economia catalana. A més, existeixen senyals que indii quen que estem vivint una certa transformació qualitativa del sector, que el pot impulsar amb molta força els propers anys. Algunes dades rellevants són les gairebé 1.300 empreses que operen en aquest sector, amb una facturació total d’uns 4.000 milions d’euros i gairebé 50.000 treballadors directes. Val a dir, que més del 85% d’aquestes empreses compten amb capital nacional.

La facturació en el medi ambient Tot i aquestes dades positives, seguim observant

que el principal client del sector és l’Administració Pública, la que factura més del 60% de les empreses del sector i, en concret, l’Administració Muncipal que gestiona les principals partides del que podríem anomenar “negoci tradicional del medi ambient”: els residus municipals, la neteja i el sanejament urbà. Si analitzem el sector en el context macroeconòmic, observem que l’evolució de l’economia de l’Estat Espanyol en el període 2004-2005 ha estat caracteritzada per una fase exx pansiva amb creixements del PIB i de la població activa superiors al 3%, indicadors impulsats a l’alça pel dinamisme en la despesa de les empreses i de les famílies. A Catalunya, les tendències que s’apunten a l’estat Espanyol respecte del pes relaa tiu dels diferents sectors a l’economia no només coincideixen, sinó que ho fan a major intensitat, ja que al 2005 es van donar creixements negatius a l’agricultura del 2,6% i a la indústria del 0,1%. Igualment, com succeeix a l’estat Espanyol, els sectors productius que impulsen el creixement són la construcció i els serveis, el primer presenta un creixement sensiblement superior al

Les inversions associades al Pla d’Energia de Catalunya, fins al 2015, són de quasi 10.000 milions d’euros

Presentació de l’Estudi i directori del sector econòmic del medi ambient a Catalunya. /FUNDACIÓ FÒRUM AMBIENTAL

5% i els serveis un creixement per sobre del 4% al 2005 i superiors a la mitjana espanyola. D’altra banda, s’observa un creixement del volum de facturació valorat a preus de mercat del 7,71% pel bienni 20042005. És evident que part d’aquesta major facturació és degut a l’increment general de preus i no a la major activitat del sector, però és si considerem l’Índex de Preus Industrials (IPRI) en comptes de l’IPC, donat que pels dos biennis l’increment de preus industrials a Catalunya ha estat inferior a l’augment de preus al consum, amb un acumulat del 6%. D’aquesta manera, podem afirmar que seguim mantenint un sector molt potent i en constant creixement. Així mateix, si l’anàlisi el

referim a l’aportació del medi ambient al PIB de Catalunya en els sectors d’indústria i de serveis, podrem comprovar que la potencia del sector és de prop del 3%.

Un sector en evolució amb noves inversions Tenint en compte aquests creixements, tot indica que estem lluny d’haver arribat a un estancament en el sector, donat per nous factors que l’afecten i l’afectaran, encara més, en els propers anys. D’una banda, podem indicar el que ja es coneix com a “economia del canvi climàtic”, és a dir, totes aquelles activitats que persegueixen mitigar les causes i els efectes provocats pels excessos d’emissions de CO2, com ara les fortes inversions previstes en energies re-

novables, en nous combustibles d’origen vegetal, en millora de l’eficiència energètica o, inclús, l’economia derivada de les borses d’emissions de CO2. Malgrat que ens trobem amb dificultats per mesurar les inversions previstes, cal assenyalar que les inversions associades al Pla d’Energia de Catalunya fins al 2015, són de quasi 10.000 milions d’euros. En el camp de la gestió de l’aigua, en el que cada cop és més important garantirne el seu abastament, les inversions previstes en la seva millora , incloent-hi la dessalinitzadora del Baix Llobregat, i del sanejament, superen els 4.000 mii lions d’euros en el proper decenni. En la gestió dels ree sidus també estan previstes importants inversions, supee riors als 600 milions d’euros .

El principal client del sector és l’Administració Pública i, especialment, els ajuntaments Per altra banda, a totes aquestes inversions caldrà afegir les derivades de les inversions en R+D+I, en els nous models de gestió dels bens ambientals i en totes aquelles activitats dedicades a la conservaa ció del medi natural. Seria convenient també analitzar els canvis en els models industrials i de serr veis que generaran les exii gències ambientals, com ara els canvis en els processos de producció induss trial o la generació de productes ecològics, canvis que aniran sent cada cop més rellevants i que focaa litzaran, en bona mesura, gran part de les inversions en innovació, tal i com promou el 7è Programa Marc de la Comissió Europea.


4- ECONOMIA / Tema del mes

ABRIL 2007/ MÓN EMPRESARIAL

Què opinen els professionals del sector? IMMA MAYOL, TERCERA TINENT D’ALCALDE DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA I PRESIDENTA DE LA COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT

Coincideixo amb els resultats de l’estudi, en el sentit que el sector econòmic relacionat amb el medi ambient serà cada vegada més important i estratègic. En la mesura en què la societat dóna més importància als valors ambientals, aquests s’aniran traduint en costos monetaris i, també, en oportunitats de negoci. En aquest sentit, els aspectes tractats són visibles també a la ciutat de Barcelona: la incorporació de la recollida selectiva als sistemes tradicionals de neteja, la depu-

ració de les aigües residuals, la producció d’energia solar són exemples concrets que generen nous serveis i infraestructures. La meva opinió és que aquest mercat econòmic en l’àmbit ambiental tendirà a créixer i si, com crec que necessitem, som capaços de convertir el medi ambient en una prioritat. Caldrà preveure noves exigències en la prestació de serveis que marquen un camí de creixement potencial per a la investigació i la recerca. El futur segurament obrirà noves demandes en altres mercats i crec que les empreses catalanes han d’estar preparades per poder oferir els seus serveis a altres àrees.

LLORENÇ SERRANO, SECRETARI DE MEDI AMBIENT DE CCOO CATALUNYA

El que venim definint com a sector ambiental és, fonamentalment, proveïdor del sector públic pel que fa a la neteja, gestió de residus i tractament d’aigües. També serveix a empreses per tal de cobrir, amb serveis i equips, les necessitats derivades d’una major exigència ambiental de les administracions respecte d’aquelles. El seu dinamisme doncs, ve molt determinat per l’orientació de polítiques públiques. Dit això cal assenyalar que Catalunya ha optat per polítiques exigents,

per tant cares, que estan mal finançades i es basen en condicions de treball de poca qualitat. Cal un increment dels recursos per la via de les taxes o els recursos fiscals però no sembla que els poders públics estiguin molt decidits a fer-ho i això planteja incerteses sobre el manteniment d’aquestes polítiques i el futur del sector. CCOO reclama fa temps un Pacte per l’ambientalització dels Sectors Productius que hauria de fixar polítiques públiques per fer de la demanda social de més sostenibilitat una oportunitat per constituir un sector amb empreses competitives i ocupació de qualitat.

RAMÓN ROCA, PRESIDENT DE ROS ROCA S.A.

està en una fase de consolidació, s’està arribant a una situació en la que els creixements en la facturació de les empreses del sector estant sent menors si es comparen amb les dades històriques amb les quals es disposa, tal i com s’exposa a l’Estudi i directori del sector econòmic del medi ambient a Catalunya 20066 realitzat per la Fundació Fòrum Ambiental. Cal comentar que el fet que no existeixi una definició reconeguda o acceptada, sobre què és i quina tipologia d’empreses

La societat està cada vegada més sensibilitzada respecte als temes ambientals. Tant els anys ja acumulats de formació i sensibilització com, malauradament, alguns episodis extrems de degradació ambiental que hem patit, han ajudat a què la societat ja no estigui disposada a renunciar a l’idea de gaudir d’un medi ambient de qualitat. Per la seva banda, l’administració ha internalitzat aquesta demanda i ha incorporat la protecció de l’ambient com un dels eixos

d’actuació prioritaris. Per aquest motiu ha crescut la demanda de nous serveis ambientals i de nous productes ecològics, la resposta empresarial ha significat la creació del que anomenem sector econòmic del medi ambient. Pel nostre sector del medi ambient es donen una sèrie de factors per considerar optimistes les expectatives de futur però que dependrà de com pugui fer front a tres grans reptes: la capacitat de resposta tecnològica, la capacitat de satisfer la demanda interna i d’accedir als mercats exteriors i la capacitat per disminuir la dependència del sector públic.

PERE LLEONART, FUNDADOR GABINET D’ESTUDIS ECONÒMICS

El medi ambient genera noves activitats i amplia i transforma moltes de les actuals. Com per exemple la creació de noves infraestructures ambientals, que generen activitat als fabricants d’equips avançats amb un elevat component de R+D+i. També la gestió concessional d’aquestes noves infraestructures, la transformació de les activitats clàssiques -la creixent atenció al medi ambient està transformant el mon del reciclatge en un sector modern i estructurat

amb un gran potencial de creixement- i l’aparició de nous sectors ambientals relacionats amb les noves fonts d’energia conformen aquests canvis. En aquest sentit, també és important l’aparició de nous productes ecològics o de baix consum energètic. En tots els casos es tracta de noves oportunitats de negoci que ens permeten desenvolupar nous nínxols de mercat d’alta rendibilitat. Tot i el desenvolupament mediambiental de la societat catalana en relació a la resta d’Espanya, la presència d’empreses catalanes és poc rellevant en aquests sectors, ja que està reaccionant amb retard.

PERE TORRES, DIRECTOR TÈCNIC DE L’INSTITUT CERDÀ

conformen el sector ambiental per a tots els agents socials determina diferències (de vegades importants) en quina és la facturació total del sector. A més a més la dicotomia que es dóna respecte de les empreses, algunes molt grans (que estan esperan la possibilitat de comprar altres empreses del sector) i moltes de molt petites, fa que el centre de decisió de la majoria de grans empreses no es trobi a Catalunya, tot i que cal recordar que hi ha empreses catalanes punteres en tecnologia i coneixements ambientals de molta qualitat, cosa que dóna expectatives de futur al sector si aquestes actuen adequadament.

JOSÉ ENRIQUE VÁZQUEZ, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’ENGINYERIES I CONSULTORIES MEDIAMBIENTALS

Des d’ACECMA, opinem que la situació actual del sector aquí és preocupant. En el cas concret de la Llei 3/98 es van generar unes expectatives de treball que en la realitat no s’han produït. Així mateix, hi ha una certa desacceleració i una prudència en el món industrial. Per una altra banda, també és cert que s’estan generant noves oportunitats, vinculades a la gestió i valorització de residus, a la gestió de l’aigua i a la producció d’energies renovables.

FREDERIC XIMENO, DIRECTOR GENERAL DE POLÍTIQUES AMBIENTALS I SOSTENIBILITAT

En el cas de l’enginyeria energètica aplicada a les energies renovables i a la valorització de residus, amb empreses catalanes punteres, el creixement és destacat, tot i que en els altres casos pateix una lenta evolució. En molts casos les empreses catalanes en el sector mediambiental són PIMES o microPIMES, al ser empreses creades per tècnics i amb capacitat financera reduïda i per un alt grau d’especialització. En aquest sentit, la seva presència queda oculta, doncs són subcontratades per les grans corporacions del sector ambiental.

El recent i bon estudi sobre el sector econòmic ambiental a Catalunya, realitzat per la Fundació Fòrum Ambiental, em suscita cinc reflexions telegràfiques. Primera: El sector ja és un sector i convindria que així ho reflectissin les estadístiques oficials, amb tot el que se’n deriva. Segona: Hi dominen les empreses petites i mitjanes, de manera que s’insereix i reforça l’estructura empresarial pròpia del país. Tercera: El seu caràcter pioner li dóna

un potencial exportador superior als resultats actuals, que recomana més cooperació entre les empreses. Quarta: L’administració pública no deixarà mai de ser un gran client, però és bo que es tendeixi a una situació més equilibrada, gràcies a l’increment dels clients privats, ja que a Catalunya les demandes estan creixent i per tant, les oportunitats de negoci estan per arribar i podria haver-hi un creixement menys estancat. I última: El pes econòmic del medi ambient a Catalunya és força més gran que el que s’analitza a l’estudi, per tant, s’haurien de preveure més perspectives.

JORDI BRUNO, DIRECTOR D’ENVIROS SPAIN

L’estudi de Fòrum Ambiental indica que el volum de negoci al voltant de les infraestructures ambientals a Catalunya és important i particularment al voltant del cicle de l’aigua i en la gestió de residus. Però és un mercat passiu de poc valor afegit i a remolc de les inversions públiques i majorment copat per les grans constructores i enginyeries. Això fa que el pes de les empreses catalanes sigui relativament petit comparat amb el volum de negoci generat.

Els reptes de futur per a la indústria ambiental catalana haurien de passar per la innovació en serveis i productes i la internacionalització dels mercats. El mercat ambiental català és relativament petit, encara que punter en alguns temes i sobretot molt captiu. Els grans reptes en el mercat ambiental estan relacionats amb la mitigació i adaptació de Catalunya al canvi climàtic. Això passarà òbviament pel desenvolupament del mercat energètic i tota la inversió que s’haurà de fer per adaptar el deficitari balanç hídric de Catalunya a la major escassetat i irregularitat del règim pluvial.


A fons / ECONOMIA - 5

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

ENTREVISTA A JOSEP FRANCÍ, DIRECTOR GENERAL D’ENSENYAMENTS PROFESSIONALS, ARTÍSTICS I ESPECIALITZATS

“La FP és bàsica per a una economia que ha de basar-se en la producció” Josep Francí està al capdavant de la Direcció General d’Ensenyaments Professionals, Artístics i Especialitzats, organisme que s’encarrega d’impulsar i millorar la gestió d’aquest tipus d’oferta educativa.

“La Formació Professional es troba en una situació clarament ascendent”

REDACCIÓ

Quin balanç fa del primer any del Pacte Nacional per a l’Educació? Tal i com ha manifestat r e c e n t m e n t e l c o n s e l l er Ernest Maragall, cal fer-ne un balanç molt positiu. Podem dir que gairebé totes les mesures previstes s’han desplegat o s’han començat a desplegar en el marc de la Comissió de Seguiment del Pacte. El Departament d’Educació de la Generalitat ha invertit més de 110 milions d’euros per concretar les mesures acorr dades amb tots els agents de la comunitat educativa ara fa un any. Aquesta inversió correspon al 92% dels compromisos econòmics contrets en signar l’acord i aquest és, òbviament, un percentatge elevadíssim. Un dels principals compromisos del pacte és l’elaboració de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) per a finals del 2007. Com està evolucionant? Ja s’han iniciat els treballs per poder fer realitat aquest compromís del Pacte: l’elaboració de la Llei d’Educació de Catalunya. Han començat les tasques del grup de treball que dirigeix les funcions de prepaa ració de la Llei per tal de tenir-la elaborada per a la seva presentació al Parlament de Catalunya abans que acabi el 2007, tal com es manifesta en el Pacte. Quins reptes té el Departament d’Educació pel que fa a l’ensenyament d’idiomes? Estic convençut que tenim molts reptes en aquest àmbit, però crec que es poden resumir en dos grans capítols: l’impuls dels serveis per fer de Catalunya un país plurilingüe i l’aplicació d’un pla per a la millora del coneixement de l’anglès. Pel que fa al primer capítol, és necessari aconseguir que el coneixement de llengües estrangeres, no només l’anglès, no acabi significant un fre al desenvolupament social, cultural i econòmic del nostre país. Catalunya ha de poder ser, també en aquest aspecte, un país d’acollida, un país capaç d’incorporar la

“La majoria de les mesures previstes en el Pacte Nacional per a l’Educació signat l’any passat s’han desplegat o s’han començat a desplegar”

Francí destaca el paper de la FP per millorar la competitivitat de l’economia. / CEDIDA

riquesa d’altres cultures. I això vol dir, entre d’altres qüestions, una major capacitat d’introduir-nos en les llengües que són el vehicle d’aquestes cultures. Pel que fa al segon gran repte, el de la millora del coneixement de l’anglès, aquest és un mal endèmic del país, si se’m permet l’expressió, i el Departament d’Educació té molt clara la seva responsabilitat per contribuir a eradicar-lo. Ja s’han fet passos significatius en aquest sentit i s’està enllestint un pla de mesures que significarà un salt qualitatiu molt important per resoldre una qüestió que, per exemple, significa un llast destacable en el procés d’internacionalització de l’economia catalana. En quina situació es troba actualment la Formació Professional a Catalunya? Crec que es pot dir sense exagerar que es troba en una situació clarament ascendent. En els darrers anys s’han fet passos molt significatius tant pel que fa a l’extensió de l’oferta com pel que fa a la millora de la qualitat de la formació. I cal avançar,

encara molt més, cap a un model català de Formació Professional flexible i obert. Avui la FP és més flexible perquè han crescut el que se sol anomenar “passarel·les” entre el grau mitjà i el grau superior i entre aquest i els estudis universitaris i, d’altra banda, s’han aplicat mesures per fer possible l’accés de treballadors i treballadores a la Formació Professional: horaris adaptats, possibilitat d’impartir cicles en entorns laborals, matrícula per crèdits, Formació Professional a distància, procediments d’acreditació de competències professionals adquirides en l’experiència laboral... i algunes altres que han permès d’incorporar nous públics a la FP. El Departament d’Educació ha anunciat 143 nous cicles de Formació Professional per al curs vinent. Quins són els més destacats i quina ha estat la motivació per iniciar-los? Més que destacar-ne alguns, que amb tota seguretat seria una valoració massa parcial, he de remarcar que tant el 50% que són de nova implantació com l’altra meitat que resulta de la reconversió de

“Hem d’impulsar tota una sèrie de serveis per fer de Catalunya un país plurilingüe i aplicar un pla per a la millora del coneixement de l’anglès” cicles preexistents, responen a un procés de planificació molt acurat que reflecteix el compromís d’empreses i ajuntaments. La motivació per iniciar-los és molt clara: contribuir a l’extensió de la Formació Professional per tal de generar noves oportunitats per a les persones i una major capacitat d’adaptació a les necessitats de les empreses. Podria donar-nos algunes dades sobre el nombre d’alumnes de FP que fan pràctiques en empreses? En aquests moments, més de 35.000 empreses ofereixen llocs de pràctiques a més de 40.000 alumnes de Formació Professional, és a dir, a tothom que ha de fer-les per obtenir la titulació corresponent. En aquest sentit, per tant, no hi ha cap mena de tensió per disposar de places. L’èmfasi l’estem posant més en la millora gradual de la qualitat formativa d’aquestes pràctiques i per això hem signat convenis amb el Consell general de Cambres de Comerç de Catalunya

que ens han permès, en poc temps, avançar de forma molt substancial. Tots els objectius assolits ens han empès a signar dos convenis marc amb les cambres en tres anys, mentre que entre 1994 i 2004 només va ser vigent el conveni marc inicialment signat. Què aporta la FP per millorar la competitivitat de les nostres empreses? La Formació Professional aporta, i ha de fer-ho encara més, les persones qualificades imprescindibles per a una economia que ha de basar-se en la producció i els serveis de valor afegit. Per assolir aquest objectiu, compartit per totes les institucions i organitzacions que representen el món empresarial, cal disposar de persones qualificades en els nivells mitjans dels equips i les plantilles de les empreses, és a dir, titulats i titulades de Formació Professional, que és on el nostre país té el principal dèficit. Quin és el nivell d’inserció laboral dels titulats en cicles formatius? Les dades d’inserció laboral dels titulats en Formació Professional són molt bones. Una mitjana del 70% tenen feina abans de mig any, una quarta part continua estudiant i hi ha un 5% del que podríem anomenar atur tècnic. Són dades que mostren com la Formació Professional és, alhora, una excel·lent opci�� per accedir a una feina i per a la continuïtat en els estudis. I estem convençuts que aquestes xifres es mantindran quan el nombre de persones que obtinguin titulaa cions de Formació Professional creixi, atesa la gran mancança d’aquests perfils professionals que avui tenen les empreses. En quin estat de desenvolupament es troba l’Institut Català de les Qualificacions Professionals? Està funcionant a ple rendiment. L’Institut té com a funcions principals la definició i actualització permanent de les qualificacions professionals de Catalunya i la definició d’un procés d’acreditació de la competència professional.


6 - EMPRESA / Col·legis professionals

ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A ARTUR SAURÍ, DEGÀ DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA

BREUS COL·LEGIALS

“Augmenten els llicenciats però baixen els col·legiats” Artur Saurí és el nou degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya. I un dels objectius principals que s’ha marcat durant el seu mandat és vincular els professionals del sector de l’economia amb el Col·legi, mitjançant formació continuada i proporcionant-los tota mena de serveis. pugui passar. Hem tingut moltes relacions entre el Col·legi i els degans de totes les universitats de Catalunya per tractar aquesta repercussió. Els estudis han d’estar relacionats amb el que demanda la societat civil.

ARTUR ZANÓN

Quins objectius té per al mandat? Primer, aprofundir en el que s’està fent. En línia amb el lema de la nostra candidatura, aquest Col·legi defensa els professionals, els ha de proporcionar una formació continuada i ha de donar-los serveis de tota mena. Segon, la vinculació entre els professionals i el Col·legi: la carrera d’Economia és molt brillant, és de les més sol·licitades a les universitats, però els números d’associats els tenim estancats. Què vol dir? Que hi ha la sensació que augmenten els llicenciats, però baixen els col·legiats. Hem d’involucrar-los en el que fem, preguntar-los, que no siguin passius. Facilitar la participació, escoltar-los perquè facin seu el Col·legi. A les activitats que organitzem haurien de ser-hi. I això no ho fem ara. Com a tercera fita, la nova seu. A l’actual seu tenim limitades les activitats. Ara estem escrutant un nou local que ens permeti multiplicar per quatre la superfície. Aquestes millores ens permetrien fer més coses i impulsar un nou model de Col·legi i programar activitats que ara no podem fer. A la pràctica, què milloraria per als col·legiats? Podríem oferir més cursos, atendre millor les seccions i impulsaríem més activitats socials. Els cursos que organitzem ara, moltes vegades tenen limitacions per l’espai i hi ha col·legiats que no els poden fer. Amb quants col·legiats compteu actualment? 6.000. Bàsicament es divideixen en tres grups. Primer els professionals,

Artur Saurí, nou Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya. /CEDIDA

com ara auditors, assessors, fiscalitzadors... Segon, els integrants del món acadèmic, a la Universitat. I tercer, els que treballen a les empreses. Estan distribuïts d’una manera equitativa i això s’ha de mantenir. És un número baix, normal o elevat? No ho sé. A Catalunya hi ha una mica més de 40.000 llicenciats. Ho preguntava per si tenen algun tipus de problema amb l’intrusisme... No crec que aquest sigui el nostre problema. De tota manera, col·legiarse no és obligatori i ho continuarà sent en el futur. No ho pretenem. Només hi estan obligats els que tenen despatx, per exemple. No som un col·legi corporatiu i no ens preocupa l’intrusisme. Només volem complir la llei. Algunes professions tenen queixes sobre les condicions laborals dels professionals que acaben d’inserir-se al mercat laboral. És també el cas dels economistes? Te n i m o r i e n t a c i o n s econòmiques, sobre remuneracions aconsellables, però no hi interr venim.

L’equilibri que esmentava abans, es manté també per edats? O costa involucrar els més joves dins el Col·legi? Més o menys es manté. Hem d’aconseguir, però, que els llicenciats que surten de les facultats s’associïn. Tenim dos reptes. Primer que ho facin, perquè materialment és bo, pels avantatges que se’ls dóna. I, segon, un cop són a dins, mantenir-ne la fidelitat. És una tasca important. Com ho faran? Intentarem aprofitar les noves tecnologies. Molts no vénen perquè viuen fora de Barcelona. Moltes sessions o xerrades ja es fan per videoconferència. Hem d’avançar en aquest sentit, sense deixar les delegacions a Girona, Lleida i Tarragona. Quina relació tenen amb l’Administració de la Generalitat? Molt bona. Fem informes, mantenim col·laboracions... Pel que fa a l’àmbit educatiu, quines modificacions introduirien a les carreres econòmiques, aprofitant la reforma de Bolonya? Bolonya implicarà canvis molt substancials. Estem molt preocupats pel que

Això implica més pràctiques, més teoria? Quins canvis? Les carreres han d’adaptar-se a les demandes de les empreses i els professionals. La barreja de teoria i pràctica ha de ser l’adequada. Com a coneixedors de l’economia catalana, quin diagnòstic fan de la situació actual? No tenim res a dir perquè la situació actual és molt bona. La conjuntura és correcta. Ara, això no significa que no hi hagi aspectes estructurals que calgui modificar i canviar. Cal millorar la productivitat i la diversificació econòmica. A més, les empreses han d’augmentar la seva presència internacional. I quina és la seva postura pel que fa la mancança d’infraestructures? Estem entre les entitats signants que demanen un aeroport de primera. Amb el Prat, és imporr tant que la gestió la fem nosaltres. Això no vol dir que tindrem connexions a partir d’ara mateix. Ja sortiran més endavant! No es pot començar a l’inrevés: el més important és que la gestió es quedi a Catalunya. L’aeroport i el port són bàsics per l’exportació de mercaderies. I les rodalies ho són no només per facilitar la vida a la gent d’aquí, sinó perquè les empreses de fora es puguin instal·lar aquí i donin vida. Catalunya ha de recuperar-se de la seva situació d’inferioritat en què se l’ha tingut.

COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA JOSEP CARLES RIUS, NOU DEGÀ DEL COL·LEGI DE PERIODISTES

La junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya ha elegit nou degà després de la mort de Josep Maria Huertas, i ha escollit per unanimitat a Josep Carles Rius, fins ara vicedegà. Les primeres paraules de Rius han estat en record de Huertas, degà des de les eleccions celebrades el passat mes de maig. Josep Carles Rius, sotsdirector de La Vanguardiaa i professor de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha afirmat que centrarà la seva gestió en la defensa dels valors que representava Huertas.

CENSORS JURATS DE COMPTES DE CATALUNYA ELS AUDITORS RECLAMEN NORMES INTERNACIONALS DE COMPTABILITAT ADAPTADES A LES PIMES

Albert Folia, president del Col·legi./ CEDIDA

El conjunt de representants del sector auditor caa talà, espanyol i internacional que han participat a la jornada L’harmonització comptable internacional en l’àmbit de la pimee, organitzada per la patronal catalana Foment i el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, han manifestat la urgència de desenvolupar unes normes internacionals que s’adaptin a les necessitats reals de les pimes. El president del Col·legi, Albert Folia, ha reclamat “més col·laboració dels organismes oficials amb les empreses per desenvolupar la nova normativa”. TITULATS MERCANTILS I EMPRESARIALS DE GIRONA CONÈIXER EL NOU PLA GENERAL COMPTABLE

El Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Girona, juntament amb l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals (AEDAF) i el Col·legi de Censors Jurats de Comptes a Girona, ha organitzat un curs de formació sobre el Nou Pla General Comptable. El ponent del curs ha estat el professor titular d’Economia Financera i Comptabilitat de l’Escola d’Empresarials de la UB, José María Gay de Liébana Saludas, que s’ha centrat en el marc conceptual de la comptabilitat d’acord amb la Llei de reforma comptable, les normes de registre i valoració, l’anàlisi dels comptes anuals segons la reforma i les novetats rellevants en les definicions i relacions comptables.

Curs de formació sobre el Nou Pla General Comptable./ CEDIDA


II CONGRÉS CATALÀ DE COMPTABILITAT I DIRECCIÓ Amb la participació de:

Barcelona 24 i 25 de maig de 2007

IESE Business School (Av. Pearson, 21) Més informació i inscripcions: www.accid.org Tel.935421479 e-mail: congres@accid.org

- Hble. Sr. Antoni Castells (Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya) - Sr. José Ramón González (President de l’ICAC) - Sr. Rafael Villaseca (Conseller delegat de Gas Natural) - Sr. Joan Font (President de Bonpreu) - Sr. Antoni Durán-Sindreu (Director general de Durán-Sindreu Associats) - Sr. Marko Mrsnik (Economista de la Direcció General d’Assumptes Econòmics i Financers de la Comissió Europea) - Sr. Adam Pasternak (Director Controlling de Producció de SEAT) - Sr. Antoni Dávila (Professor de l’IESE)

Suports institucionals

Empreses i entitats patrocinadores

Empreses i entitats col.laboradores

Media Partner


SECCIÓN ABRIL 2007/ MÓN EMPRESARIAL

8- ECONOMIA / Perspectiva

Una mirada enrere... Març ha estat marcat a Catalunya per la trobada de 136 entitats de diferents àmbits per reivindicar un aeroport amb un tarannà clarament internacional. El repartiment de la nova T-Sud del Prat hauria de tenir en compte aquest paràmetre a l’hora de decidir a qui s’adjudica. 6 de març 1 de març Zapatero fa un gest pel Prat

El president visita l’aeroport i es compromet a adjudicar els espais de la nova terminal TSud a les aerolínies que apostin per convertir Barcelona en un “important centre de connexions internacionals”. Zapatero afirma que El Prat serà, com Madrid, un dels principals aeroports del Sud d’Europa. Es venen menys cotxes Les matriculacions baixen un 4,4% al febrer. Els fabricants ho atribueixen a la pujada del preu del diner, que encareix els préstecs al consum i perjudica especialment els océs per decidir quines aerolínies tenen drets de vol des de la T-Sud. Lleida tindrà aeroport

El conseller Joaquim Nadal confirma que l’aeroport d’Alguaire estarà operatiu el juliol de l’any que ve i que aquest abril es licitarà la primera fase de les obres, en la qual s’invertiran 54 milions i que consistirà en la construcció de la pista central.

Massa burocràcia Segons la Cambra de Comerç, dues de cada tres empreses gasten més de 6.000 euros l’any en gestories, inspeccions, taxes, impresos, etcètera i la resta s’arriba a gastar més de 30.000 euros. La Cambra denuncia que l’excés de burocràcia perjudica la competitivitat de la pime i reclama que el Pacte de Competitivitat apliqui realment el compromís adquirit per reduir i simplificar la càrr rega administrativa.

8 de març Amunt el preu del diner El BCE torna a apujar els tipus d’interès i els situa en un 3,75%, el preu més alt des de novembre de 2001. Jean Claude-Trichet, a més, augura més augments al llarg de l’any, ja que persisteixen els riscos inflacionistes. Es preveu que l’interès a la zona euro acabi 2007 en un 4,25% i que això freni el consum de les famílies que estan hipotecades ja que, de mitjana, hauran de pagar 1.500 euros més en interessos l’any. Anunci als 100 dies de Govern José Montilla celebra els primers dies de mandat anunciant una rebaixa en l’impost de successions. La previsió és que quedin alliberats de pagar l’impost els fills o cònjugues que heretin un pis d’un valor cadastral d’entre 500.000 i 600.000 euros. També quedaran exemptes les herències de pimes que se cedeixin entre familiars directes. Es mantenen les desigualtats El Dia Internacional de la Dona a Catalunya serveix per constatar que encara hi ha molta distància en el món laboral. La dona segueix ocupant majoritàriament feines del sector serveis –buscant jornades reduïdes perquè s’ha d’encarregar de les tasques domèstiques– i

això la condemna a sous més baixos i pitjors condicions. La jornada se celebra l’endemà que el Congrés aprovi la llei d’Igualtat i que el Govern posi en marxa un Programa per a la Igualtat d’Oportunitats en el Treball. La Generalitat pagarà fins a 8.000 euros a les empreses que facin plans d’igualtat i afavoreixin l’accés de dones al poder. Avui, els homes ocupen un 75% dels llocs de màxima responsabilitat a les empreses catalanes.

10 de març Els més emprenedors Catalunya és la segona regió de la UE en activitat emprenedora. Al voltant del 7% dels adults catalans van iniciar alguna activitat de creació d’empreses l’any passat, el nivell més alt després d’Irlanda i per sobre de la mitjana estatal (5,7%). El perfil de l’emprenedor català és un home de 40 anys, amb estudis superiors i una renda mitjana de 1.800 euros al mes i que deixa de ser assalariat per fer una activitat econòmica per compte propi.

11 de març Absentisme laboral Els treballadors espanyols falten a la feina un 4,1% dels dies que marca el seu contracte. L’absentisme laboral a Espanya està una dècima per sobre de la mitjana europea i es falta bàsicament per malalties, protestes i vagues. On hi ha més absentisme és a França (4,5%) i Alemanya (4,4%). Els punts on es perr den menys hores són Itàlia i Àustria (3%).

12 de març Premis a les dones emprenedores La Fundació Internacional de la Dona Emprenedora atorga els premis anuals a sis dones que han desenvolupat iniciatives empresarials remarcables, com Adelaida Ponti, que ha aconseguit el

premi a l’Empresa Familiar o Montserrat Boncompte, a la Iniciativa Empresarial. En l’acte es va lliurar també el premi a la Trajectòria Professional a les germanes Dolors i Francisca Reixach, del Restaurant Hispana.

13 de març Inflació més alta Tot i que els preus es mantenen invariables al febrer, la inflació interanual se situa en un 2,5% a Catalunya, una dècima més que al conjunt de l’Estat. L’efecte de les rebaixes ha servit encara per compensar l’encariment que s’ha notat en l’hostaleria i també en el transport. Les comarques més competitives Les comarques mes competitives Barcelonès Vallès Occidental Gironès Tarragonès Baix Llobregat Segrià Baix Camp Vallès Oriental Bages Alt penedès

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

tinuar intensificant el frau en un dels sectors en què hi ha més sospites, sobretot de cirr culació de diner negre.

19 de març El cava es recupera Al 2006, els empresaris del cava venen un total de 225 milions d’ampolles, un 1,12% més que l’any anterior. Destaca la recuperació que hi ha hagut en les vendes a la resta de l’Estat, que han pujat gairebé el 9% i que per tant superen la fase del boicot de 2004. En canvi, hi ha hagut un cert alentiment en les exportacions. Ha estat sobretot a Alemanya i per un problema puntual: el principal distribuïdor del país es va declarar en fallida i va deixar de subministrar cava català als clients.

22 de març

+1 -1 +3 -1 -1 -1 +1 -1 +1

més competitiva de Catalunya, seguida del Vallès Occidental, el Gironès, el Tarragonès i el Baix Llobregat. Així ho constata la radiografia que elabora la consultora Activa Prospect, basant-se en criteris com el desenvolupament tecnològic, les infrastructures, la qualificació de la mà d’obra o la cohesió demogràfica. En general, les comarques que més avancen són les que estan a prop de les capitals de província. L’Alta Ribagorça, la Terra Alta i el Priorat estan al capdavall de la taula.

15 de març Construcció: més inspeccions fiscals En un any, l’agència tributària ha augmentat un 90% les inspeccions administratives en l’àmbit de la construcció. En total, ha comprovat els comptes de 6.516 contribuents que acumulen un deute de 805 milions a Hisenda, un 35% més del que es va detectar l’any anterior. Dades que serviran de base per con-

Acte a favor del Prat 136 entitats de tots els àmbits i sectors es reuneixen a la seu d’IESE en un acte impulsat per aquesta institució juntament amb Foment del Treball, la Cambra de Barcelona i el RACC. Aquest acte d’unitat –sense precedents a Catalunya- serveix per reclamar al govern central que faci del Prat un aeroport de primera divisió. Per a això, hauria de permetre que Catalunya parr ticipés en la gestió del Prat i fomentar que hi haguessin més vols intercontinentals directes des de l’aeroport de Barcelona. L’objectiu és que la nova terminal T-Sud s’adjudiqui a aquelles aerolínies que tinguin plans de futur en aquesta direcció.

23 de març Es complica l’OPA a Endesa Acciona i Enel reconeixen que estan negociant presentar una oferta alternativa per quedar-se amb l’elèctrica i fer fracassar l’opció d’E.On. Vista la situació, la CNMV dóna a l’alemanya una altra oportunitat per apujar el preu ofert per acció d’Endesa, oportunitat que E.On aprofita per oferir 40 euros, 1,25 més que l’opció inicial. La CNMV remarca que, si Acciona i Enel volen fer una contraoferta, hauran d’esperar entre 5 i 6 mesos.


Perspectiva / ECONOMIA - 9

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

2 abril La renda, a la TDT A partir del 2 d’abril es pot confirmar l’esborrany de la declaració de renda 2006 i demanar hora per a una cita prèvia a les oficines de l’Agència Tributària, des d’aquest any també a través de la Televisió Digital Terrestre. A banda d’aquests dos serveis, des del març també es podia consultar a través de la TDT: petició de l’esborrany de la renda o dades fiscals, confirmació de l’esborrany només en els casos en què surti a retornar o en zero, i cerca del número cadastral d’un immoble.

9 abril Fòrum de Països Exportadors de Gas

Rússia

Qatar

Algèria

passat va batre una xifra rècord d’assistents: 3.500 persones.

19 d’abril Saló Internacional del Turisme Fins al 22 d’abril, empreses hoteleres, més de 1.500 expositors de 75 països i de totes les autonomies espanyoles es reuniran en el SITC 2007, a Fira de Barcelona. El saló és una referència internacional en turisme i enguany ha ampliat l’espai d’exposició fins omplir també el Palau 4. El país convidat és Argentina i l’autonomia el Principat d’Astúries. S’esperen més de 200.000 visitants.

Veneçuela

0

5

10

15

20

25

22 abril

NOMENAMENTS

Eleccions a França Se celebra la primera volta de les eleccions presidencials a França. La socialista Sègolene Royal, el demòcrata François Bayrou i el candidat de dretes Nicolas Sarkozy aspiren a entrar a l’Elisi. En cas de que fos necessari, el 6 de maig se celebraria una segona volta per decidir qui serà el successor de Jacques Chirac, qui acabarà el seu segon mandat el proper 17 de maig.

RANDSTAD

23 d’abril Dia Internacional del Llibre i dels Drets d’Autor Tot i que a Catalunya aquesta data es relaciona més amb la festa de Sant Jordi, des de 1995 l’UNESCO va decidir que seria el Dia Mundial del llibre i els Drets d’Autor, en conmemoració a la mort de Cervantes, Garcilaso de la Vega i Shakespeare. És una cita molt esperada per autors i llibreters, que centren una part important de les seves vendes en aquesta jornada.

30

25 d’abril Qatar serà el punt de trobada dels països exportadors de gas el proper 9 d’abril, data que representarà la creació d’una OPEP del gas, segons confirmava el ministre rus Vladimir Putin el mes passat. Aquesta nova organització integrarà les majors potències mundials de gas, com Iran, Veneçuela, Rússia, Qatar i Algèria. Aquesta nova situació neguiteja molt Europa, que rep una quarta part del seu subministrament de Rússia i un 10% d’Algèria, i veu com els preus del gas tendeixen a encarir-se de forma progressiva. Tampoc ha estat una iniciativa ben rebuda als Estats Units i Canadà, que tot i ser també productors de gas quedaran fora del nou càrtel.

16 d’abril Internet Global Congress 24 sessions de debat sobre la Innovació i el Coneixement a la Societat Digital. Tres jornades –fins al 19 d’abril- en què s’aportaran noves idees i exposarà cap a on evolucionen les noves tecnologies i com ens en podem aprofitar, tant a nivell particular com empresarial. L’edició de l’any

Energy Forum Tres dies d’exposició, trobades i intercanvis internacionals per presentar novetats i estratègies en l’àmbit de l’energia. A Barcelona, sota l’organització de l’European Energy Institute, es reuniran els referents d’arreu del món en matèries sobre el canvi climàtic, l’ús d’energies renovables i el futur del petroli.

Cristina Mallol, directora regional de Randstad Ha passat a formar part del comitè de direcció de l’empresa. De 37 anys, és llicenciada en psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i té un Màster en recursos humans per ESADE. Durant set anys ha estat district managerr de Randstad a Catalunya i per tant coneix molt bé el desenvolupament de la companyia en aquesta regió.

HOTEL REY JUAN CARLOS I Roberto Torregrosa, director de l’Hotel Rey Juan Carlos I És Diplomat en Turisme per l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT, adscrita a la UB, i compta amb un MBA per l’Escola d’Administració d’Empreses (EAE / UPC). La seva trajectòria en el món de la restauració és molt àmplia, començant a l’Hotel Palace i al Hilton de Barcelona, i més endavant com a director de l’Hotel Alimara, posicionat en el segment de les reunions de negocis. És també professor del Màster de Direcció d’Empreses Hoteleres del CETT.

ESADE Michael Jensen, a l’International Advisory Board d’ESADE El nordamericà Michael C. Jensen, professor de la Harvard Business School, s’ha incorporat a l’equip de l’International Advisory Board de l’Escola de Negocis ESADE, que es reuneix un cop l’any per exposar, des d’un punt de vista internacional, les necessitats formatives dels directius del futur. Jensen, de 62 anys, és considerat un dels pares de la teoria de l’agència, que diu que “tots els factors econòmics es mouen a la recerca de la maximització del seu propi interès” i estudia la creació de valors a partir de la combinació de la integritat, el respecte i la responsabilitat social de les empreses.

LES DADES DEL MES

20 abril Últim dia per l’impost de societats Acaba el termini per presentar la Declaració de l’Impost trimestral de Societats. Des de gener de 2007 s’ha incorporat una reforma d’aquest impost: la retenció o ingrés en compte passarà del 15% al 18%; la imposició en casos de cessió de drets d’imatge serà del 24%, en front del 20% anterior; el gravamen general es modifica i passa a ser del 32’5% i les entitats que tributaven al 45% ho faran al 37’5% aquest any. Per a les PIME s’han modificat també les bases imposables, que seran del 25%, 30% o 40% en funció del seu nivell d’ingressos. Finalment, desapareixen les Societats Patrimonials i les deduccions per reinversió de beneficis extraordinaris passaran del 20% al 12%.

30 d’abril

2 abril

17 d’abril

Cimera UE-EUA Washington serà la seu de la propera Cimera entre la Unió Europea i els Estats Units. Es debatran els temes pendents i s’intentarà reforçar la cooperació bilateral. És possible que totes les aerolínies europees que ho vulguin volin des de qualsevol aeroport comunitari a qualsevol ciutat dels Estats Units.

Sol·licitud de Devolució ràpida o esborrany de la declaració de renda 2006

Junta d’accionistes d’Ebro Puleva

16 abril

Declaració de l’impost de renda i societats

Consell Europeu de Ministres d’Agricultura de la UE

26 d’abril

20 abril

Junta d’Accionistes de Jazztel

L’actualitat econòmica estarà marcada per tres esdeveniments de caràcter internacional: el fòrum dels productors de gas, les eleccions a França i també la cimera entre els Estats Units i la Unió Europea.

... un pas endavant


ABRIL 2007/ MÓN EMPRESARIAL

10- ECONOMIA / A debat

Creu que estem assistint ara a la fi de “Les condicions financeres estan esgotant el seu límit raonable d’imaginació i d’acceptació per part dels clients finals” “Els ciutadans han hagut d’assumir pagar per un immoble el doble del que pagaven al 1991”

RESPON:

JOAN OLLÉ BERTRAN PRESIDENT DEL COL·LEGI D’AGENTS DE LA PROPIETA TAT IMMOBILIÀRIA

Efectivament, a un període de vuit anys d’increments, amb taxes mitjanes que han arribat a un 15% anual, podem qualificar-lo com de ‘boom immobiliari’. Aquest període, a més, ha anat precedit d’un altre, que va experimentar

una indèntica durada de vuit anys, durant el transcurs del qual els preus es van mantenir estables quant a valors comparables en funció del cost de la vida. És a dir, estem parlant de tot un cicle de setze anys al final del qual, en termes reals, els ciutadans han hagut d’assumir pagar per un immoble el doble de diners dels que pagaven per un pis al 1991. S’ha de destacar també el fet que les millors qualitats no s’hagin incrementat al mateix nivell en aquesta ‘ratio’.

Per què hi hem arribat? A dia d’avui, els ciutadans

han anat assumint aquest procés d’acceleració dels d’increments per tota una sè ri e d e c ir cu m stànc i es socioeconòmiques i financeres que han sigut favorables i han animat aquesta tendència. Aquestes condicions que s’han presentat s’han anat acumulant al llarg dels darrers anys i gràcies a això ha permès als ciutadans mantenir un equilibri pel que fa als nous preus que imposava el mercat i el seu poder per a fer-li’s front.

L’estabilitat del mig termini Tot i així, sembla que aquestes circumstàncies socioeconòmiques es mantindran, com a mínim, a curt i mig termini

amb el mateix o semblant vigor. No passarà el mateix, però, amb les citades condicions financeres. En aquest context, hem de remarcar que no només estan esgotant el seu límit raonable d’imaginació, sinó també el d’acceptació, per sentit comú, dels clients finals.

La porta al canvi En definitiva, la resposta a la pregunta: Ha arribat a la seva fi el boom immobiliari? és definitivament sí. S’ha de destacar que no només ja ha finalitzat el ‘boom immobiliari’ sinó que, de fet, comencem un nou cicle d’estabilitat mitja de preus dins el mercat residencial.

Mb!Dpnjttjô!ef!STF!e(Bfejqf!Dbubmvozb!vt!dpowjeb!b!mb

Kpsobeb!Mb!Sftqpotbcjmjebe!Tpdjbm!dpnp Pqpsuvojebe!Fnqsftbsjbm Ejwfoesft!31!e(bcsjm!3118 ef!:/11!b!25/11i KPTFQ!N«!MP[BOP Qspgfttps!j!jowftujhbeps!téojps!ef!m(Jotujuvu e(Joopwbdjô!Tpdjbm!e(FTBEF SBNÔO!KÂVSFHVJ Tvcdpnjtjôo!efm!Dpohsftp!ef!mpt!Ejqvubept!qbsb qspnpwfs!mb!Sftqpotbcjmjebe!Tpdjbm!ef!mbt!Fnqsftbt BOESFV!DSVBÒBT/ Ejsfdups!efm Qsphsbnb!VOPNBT!ef Gvoebdjôo!Qsfwfou Mft!fyqfsjéodjft!qsádujrvft!ef; LI!MMPSFEB BRVBSJB DPSQPSBDJÔ!DBUBMBOB!EF!SUW

MMPD!EF!DFMFCSBDJÔ;

JOTDSJQDJPOT

tfdsfubsjbAbfejqfdbubmvozb/dpn Ufm/!:4!534!95!24

BVEJUPSJ!UPSSF!NBGSF D0Nbsjob!o»27.29 Cbsdfmpob

Ftqfsfn!dpnqubs!bnc!mb!ufwb!qsftéodjb

fejqf


A debat / ECONOMIA - 11

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

l’anomenat ‘boom immobiliari? “El mercat no se’n ressentirà significativament als pròxims anys perquè compta amb importants suports a mig termini” “Una part important dels factors que han recolzat aquesta forta expansió comencen a esgotar-se”

RESPON:

JULIÁN CUBERO ECONOMISTA EN CAP D’ESPANYA I SECTORIAL DEL SERVEI D’ESTUDIS ECOMÒMICS DEL BBVA

El fenomen del‘boom immobiliari’ que es va iniciar a mitjans de la dècada dels noranta sembla arribar a la seva fi. En un primer nivell, això és degut a què una part important dels factors que han recolzat aquesta forta expansió dels

darrers anys comencen, per fi, a esgotar-se.

El principi del final Després d’un període de 10 anys de constant millora, les condicions financeres que fins ara es donaven han començat a deteriorar-se. Aquest és un fet que s’aprecia, per exemple, als indicadors d’accessibilitat de la vivenda. Tot i que la majoria dels canvis que s’han produït al terreny financer són permanents, els tipus van començar a pujar al 2005 i el recorregut a l’alça dels plaços es cada vegada més baix.

Un factor clau, la immigració D’altra banda, per a fer un

anàlisis dels factors que condicionen aquesta nova tendència s’han de mesurar molts condicionants. En primer lloc, el dinamisme demogràfic ha pressionat notablement la demanda residencial en l’última dècada, gràcies al procés d’emancipació del baby-boom, que sembla haver arribat a la seva fi, i als forts fluxos immigratoris que, per contra, no donen mostres d’esgotament. En segon lloc, cal destacar la posició d’Espanya com a país receptor de turistes i retirats estrangers. Aquest nou mercat continuarà generant una demanda afegida a l’actual. Amb tot, aquesta situació no implica que el mercat residencial se n’hagi de res-

sentir significativament als pròxims anys, ja que compta amb importants suports de mig termini. A l’estabilitat nominal dins l’àrea de l’euro s’afegeix la favorable evolució de l’economia, el principal factor de recolzament de la demanda residencial: principal factor de recolzament de la demanda residencial.

Desacceleració gradual És d’esperar que, després d’un període de transició cap a un nou equilibri derivat del nou escenari demogràfic i de les condicions financeres de l’àrea euro, el mercat continuï el procés de desacceleració graa dual i ordenat que s’observa des de finals de 2003.

A l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra impartim els nostres programes de formació contínua aplicant una metodologia innovadora, exigent i pràctica, dissenyada per professionals i per a professionals. 



MBA Màsters i postgraus Empresa Dret i Gestió Pública Comunicació i Llenguatge Cursos i seminaris Programes E-learning Executive Education Formació in-company 













Informa-te’n www.idec.upf.edu | info@idec.upf.edu Tel. 93 542 18 50 | Balmes 132, Barcelona


12- ECONOMIA / Tecnologia

ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL

EL CÀNON DIGITAL ÉS DISCRIMINATORI I VEXATORI PER ALS CIENTÍFICS

FERRAN AMAGO DEGÀ DEL COETTC I DEL COITT

Que no són autors els científics? Es tracta el científic com a una simple ‘copiadora pirata’

De vegades, tinc la impressió que els polítics del nostre país estan capficats en remuntarnos a un estat sense científics. Això sí, però, amb una cultura de quatre amics que guanyen els diners de la resta: m’estic referint al famós cànon digital que afavoreix els ‘autors’ i ‘editors’ envers dels científics. No entenc com pot ser que a un científic no se’l consideri

P U HERRERA PA SOCI DEL CERCLE PER AL CONEIXEMENT

un autor. Si investiga i aconsegueix una fórmula magistral per combatre el càncer o millorar l’aerodinàmica d’un avió o transmetre senyals de radiofreqüència mitjançant equipaments més coherents que afectin menys l’espectre radioelèctric el podem felicitar però quan gravi el seu estudi en un DVD per enviar a la casa de patents i registres, haurà de pagar a la SGAE el famós cànon digital. Però, no és la seva obra? Si li copien, algú li donarà el que val la seva obra?

Compensació milionària Estem veient com es recapten prop de 39 milions d’euros pels drets de reprografia com a compensació pel suposat dany de la còpia privada. Això vol dir que si el científic compra

un equip multifunció (d’aquells que, a més d’impressora, és fax, escàner i copiadora) pagarà al CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) el corresponent cànon. També, si et compres un mòbil amb mp3, hauràs de pagar si vols escoltar música que has comprat legalment. No és discriminatori? Les tecnologies de la informaa ció estan avançant a un ritme impensable fa uns anys. En canvi el cànon és fix, per què? L’obra d’un investigador, d’un enginyer no és tan valuosa com la d’un escriptor o d’un artista? Per acabar, una data significativa: Els beneficis de les empreses de les tecnologies de la informació no va al mateix ritme que el del propi cànon digital. Un equip multifunció és

ara molt més barat que fa cinc anys, i en canvi, el cànon es manté i, fins i tot, s’està dient que pot créixer. No és discriminatori? Als països emergents com l’Índia, Corea o la Xina, tothom va amb mòbil i tenen un índex de desenvolupament científic i de telecomunicacions que els permet haver posat el seu pols industrial de TIC en els primers llocs a nivell mundial. Volem tornar a llocs més endarrerits en aquesta matèria? Jo crec que si el ‘Gobierno’ fa un pas enrere, tots estarem condemnats a retrocedir. Si la justificació és que aquesta ‘festa’ la paguen les multinacionals, estan equivocats, ja que és l’usuari qui veu incrementat el cost. No ens equivoquem.

Empresa 2.0: Redefinició de l’estratègia de comunicació Internet està modificant la relació entre les empreses i els seus públics

Internet no és només un motor de desenvolupament social i econòmic, sinó també un factor de transformació de les empreses. A poc a poc, les noves tecnologies Web 2.0 (YouTube, blogs, wikis, podcast, etc.) estan modificant la manera com les entitats es comuniquen i interactuen amb els seus públics, ja siguin clients, proveïdors, empleats, accionistes o mitjans de comunicació.

L’únic que es pot dir és que és discriminatori i vexatori pels científics alhora que ridícul, ja que es tracta aquests grans autors i investigadors (que fan avançar la societat) com a una simple ‘copiadora pirata’. Aquest any, a la sessió plenària dels Presidents Autonòmics es va dir que totes les comunitats volien endegar un creixement dels recursos en R+D+i. Saben que vol dir això si s’incrementa o es manté el cànon?

Aquestes noves tecnologies socials permeten que el consumidor opini, comparteixi o valori qualsevol informació sobre un determinat producte, servei o notícia que hagi trobat a la Xarxa. És cert que encara no s’han llançat models de negoci viables basats en les noves tecnologies socials, però tot sembla indicar que la parr ticipació dels usuaris (clients, proveïdors, etc.) en els proces-

sos de comunicació externa i interna de les empreses serà un dels factors més rellevants d’aquests nous models. Les empreses han de tenir en compte que els consumidors estan assumint a una velocitat de vertigen aquestes noves eines de comunicació i inforr mació. En els últims mesos, els internautes han penjat més de 100 milions de vídeos a YouTube i uns 150 milions de fotos a la xarxa d’intercanvi de fotografies Flickr. A més, s’han creat més de 60 milions de blogs i s’han publicat prop d’1,5 milions d’articles a l’enciclopèdia Wikipedia. En aquest context, no sorprèn que la revista Time e hagi escollit els

ciutadans que participen a la Web 2.0 com a Persona de l’Any 2006 per transformar l’era de la informació. La irrupció d’aquestes noves tecnologies ha generat un alt grau d’interconnectivitat entre els consumidors, que els permet intercanviar tot tipus d’opinions. Per a l’empresa, la Web 2.0 ofereix nous canals per escoltar què diuen els clients i clients potencials sobre el seu producte i, si ho considera oportú, conversar directament amb ells. Alguns experts en comunicació social estan analitzant perquè la gent dedica tant de temps i de forma gratuïta a participar a la Web 2.0 i han arribat a la con-

clusió que una de les principals causes d’aquesta contribució massiva és voler formar part d’una comunitat d’intercanvi d’informació entre ciutadans sense filtres. En resum, aquestes eines socials obren possibilitats de comunicació molt interessants, ja que permeten desenvolupar estraa tègies de comunicació, més flexibles i menys jeràrquiques, entre les entitats i el seu públic objectiu. En aquest context de participació, les estratègies de comunicació empresarial seran, cada cop més, processos oberts i col·laboratius entre diversos col·lectius de consumidors, líders d’opinió, xarxes socials, etc.


Casos d’èxit / EMPRESA - 13

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

RADIADORS, SANITARIS I CERÀMICA

Roca: líder mundial en espais de bany Marca de prestigi ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

món en porcellana sanitària i fabricació de banyeres acríliques i de ferro fos, respectivaa ment. D’altra banda, s’ha posat en marxa un programa de recerr ca de les millors pràctiques a les diferents fàbriques de porr cellana sanitària del Grup amb la finalitat de compartir coneixements i generar així, una reflexió sobre els sistemes de treball més eficaços. El resultat és la creació d’un Departaa ment de Tecnologia, destinat a seguir perfeccionant el procés integral de desenvolupament i producció de nous productes, amb la missió de mantenir Roca al capdavant de la capacitat industrial i tecnològica.

Des de fa bastants anys, l’empresa es beneficia de ser coneguda per milions de famílies de molts països. La marr ca Roca és sinònim de qualitat, innovació i disseny. Roca compta amb els principals certificats de qualitat, com el ISO9001. A més, ha rebut el Premi Nacional de Qualitat i també el Premi Príncep Felip a l’Excel·lència Empresarial.

El Roca Design Center Fundada l’any 1917 pels germans Roca –Compañía Roca Radiadores, SA– es va dedicar inicialment a la producció de radiadors de ferro colat. Posteriorment, l’any 1936 va començar a fabricar porcellana sanitària, al 1954 aixetes i al 1980 ceràmica per a paviments i revestiments. Amb gairebé un segle d’història, Roca lidera a Espanya la majoria dels mercats on opera; i és un dels primers exportadors de l’Estat. A nivell mundial és líder en espais de banys i té més de 20.000 empleats. La seva central està a Barcelona i el 100% del seu capital està en mans nacionals.

Concentració En els darrers anys, la seva estratègia ha prioritzat la concentració i l’expansió comprant empreses. Aquesta política de concentració explica que l’any 2005 es vengués la divisió de calefacció i aire condicionat. D’aquesta manera, les dos divisions principals actuals són el bany (porcellaa na sanitària, banyeres, aixetes, mobiliari, hidromassatges i saunes) i la ceràmica per a paviments i revestiments.

Per tal d’estar a primera línia pel que fa a innovació i disseny, l’empresa va posar en marxa a Gavà, ara fa dos anys, el centre de disseny que compta amb més de 100 dissenyadors i col·labora amb els arquitectes i especialistes en disseny més prestigiosos del món. D’aquesta manera, pot oferir productes versàtils que s’adaptin als hàbits dels diferents mercats on opera. L’any 2002 va rebre el Premi Nacional de Disseny.

L’ecologia sempre present

Sense fronteres La vocació internacional és un altre dels punts forts de Roca. Ja al 1970 va iniciar les seves activitats a França i Portugal. I dotze anys més tard va començar a operar al Regne Unit, Alemanya i Itàlia. L’any 1994 va comprar una empresa argentina i així va començar a produir al continent americà. Poc després, l’any 1999 va comprar l’empresa suïssa Keramic Laufen, situada com la quarta a nivell mundial en producció de ceràmica sanitària. Aquesta expansió li va permetre augmentar el seu volum en un 50% i entrar en els països de l’Europa de l’Est, Brasil i els Estats Units. L’any pasat va adquirir el 50%

Exposició de les darreres tendències de Roca. /CEDIDA

endes totals (milions d’euros) Vendes a Espanya (milions d’euros)

2001

2002

2003

2004

2005

1594

1602

1564

1664

1669

748

782

793

847

812 Font: Roca

de l’empresa índia Parryware amb l’objectiu d’augmentar el seu pes en aquest país. Avui en dia, Roca es comercialitza a 88 països de quatre continents. I malgrat tanta disperr sitat, el grup intenta produir a prop d’on comercialitza, el que fa que actualment tingui més de 40 fàbriques distribuïdes per tot el món

Per sobre de tot: innovació El grup aposta clarament per la innovació. Des de fa un parell d’anys que el Grup Roca ha fet un pas endavant decisiu en l’aplicació de la tecnologia en les diverses etapes dels processos de producció. Actualment, el pla ambiciós d’obertura de noves fàbriques, i l’ampliació i millora de les existents, només es pot plantejar des de l’excel·lència innovadora. Busquen desenvolupar sistemes de treball precisos, que donin resposta a la immediatesa que imposa el mercat i al mateix temps mantinguin l’exigència de qualitat que ha situat el

Grup en líder en el negoci d’espais de bany. L’aposta per una inversió del 2% del volum de negoci en R+D+I ha permès mantenir l’autonomia màxima. Això s’expressa sobretot en el desenvolupament i el perfeccionament de solucions tecnològiques pròpies. La inversió en tecnologia capdavantera ha automatitzat processos fins a límits inimaginaa bles fins fa pocs anys. El millor exemple és la robotització del colat de vàters a les fàbriques del Grup a Espanya i Portugal, o la instal·lació a Wilhelmsburg (Àustria) del colat a pressió de peces de grans mides. Aquest tipus d’avenços han permès augmentar la productivitat, garantir una qualitat uniforme en totes les peces i millorar les condicions laborals dels trebaa lladors. Les noves plantes del Grup a Tosno (Rússia) i Suzhou (Xina) parteixen d’una exigència tecnològica de primer nivell que les situen com dos dels centres de producció més avançats del

Ja fa més de 50 anys que Roca va ser pionera en la reducció del consum d’aigua. Ho va aconseguir disminuint la capaa citat de les cisternes d’aigua dels vàters a través dels limitadors de consum, i introduint productes d’aixetes que controlessin el consum d’energia. L’afany per la preservació del medi ambient es troba present en el dia a dia de les plantes de producció, a partir de criteris de desenvolupament sostenibles i rigorosos. L’exigència del model de gestió aplicat pel Grup a tot el món permet, a més, superar àmpliament els requisits exigits per la legislaa ció vigent a cada país. En les seves fàbriques s’apliquen, per exemple, mesures com ara l’estalvi d’energia a partir de la transformació de la calor residual en electricitat o l’ús de materials reciclats en la fabricació de productes de fosa. És patrocinador exclusiu en el seu sector de l’Expo Saragossa 2008 i així difon els principis de sostenibilitat que proposa l’exposició internacional. L’any 2005 va rebre la certificació europea Ecolabel en reconeixement de la bona feina que el Grup segueix realitzant en el camp de la protecció del medi ambient. Un dels reptes de futur més rellevants del Grup, és consolidar la posició de líder mundial en espais de bany i augmentar la seva venda en països emerr gents com Xina, Brasil, Índia i Rússia, on ja hi està present.


14- EMPRESA / Empresa centenària

ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL

LA HISTÒRIA DEL FUTBOL CATALÀ NO SERIA LA MATEIXA SENSE L’EUROPA

100 anys amb esperit de superació Tot i que no passa pel seu millor moment esportiu, l’equip fundador de la lliga espanyola celebra el seu centenari i recorda la seva trajectòria com a equip emblemàtic de Barcelona. Una de les principals ambicions de la nova junta directiva és intentar convertir l’Europa en més que un club esportiu. EVA MURGUI

El Club esportiu Europa neix en una etapa de novetats, a principis del segle XX, a la vegada que moltes publicacions esportives de l’època i tres anys abans dels principals moviments obrers de Catalunya. La principal clau que ha marcat l’Europa des de la seva fundació és l’arrelament a Gràcia, que feia només deu anys que havia deixat de ser una Vila independent. Un sentiment encara arrelat a molts aficionats graciencs, per aquest motiu, a Gràcia l’Europa ha destacat com a equip representatiu pel seu compromís d’identitat amb el territori i també per ser l’equip que ha aconseguit sobreviure al llarg dels anys i ha assolit més fites esportives. A Barcelona, fins ben entrats els anys 30, l’Europa rivalitzava al mateix nivell que el Barcelona i l’Espanyol, disputant-se els títols de Catalunya.

Els primers anys de glòria Al 1907, dos modestos clubs (el Provençal i el Madrid de Barcelona) van decidir fusionar-se per poder assolit reptes més alts dins el futbol català. L’element identificatiu de l’equip és l’escapulari al seu equipament, estrenat a la primera temporada a Primera Divisió (1929). Es va incorporar a la samarreta perquè en aquella època era de moda que els nens vestissin amb un escaa pulari a la roba. Sens dubte, la dècada dels anys 20 va ser la més gran que ha viscut el club. L’equip de bàsquet CE Europa va disputar el primer partit oficial de bàsquet en la història d’Espanya i la primera gran fita futbolística va ser proclamar-se campió de la Copa Catalunya en imposarse al FC Barcelona (temporaa da 1922/1923). A més a més, al convertir-se en un dels equips més grans de l’Estat en aquella època, va tenir l’honor de fundar (junt amb 9 equips més) el primer campionat de lliga d’Espanya, la primera de totes les lligues que s’han disputat fins ara. L’Europa va militar tres temporades consecutives a Primera Divisió, assolint com a millor classificació la vuitena posició. En relació als altres esports, l’Europa ha assolit en

la seva història campionats i fites en modalitats com Atletisme i Boxa.

Les èpoques de crisi A partir de la dècada dels anys 30 i fins a principis dels 60, l’Europa viuria una època de dificultats que per poc no va costar la desaparició del club. La situació límit va portar a l’entitat a fusionar-se amb el Gràcia (equip ja inexistent). Els primers equips de tots dos conn junts van agafar el nom de FC Catalunya, però l’Europa com a tal no va desaparèixer, ja que l’equip amateur seguia competint amb el mateix nom, evitant així tallar els anys de vida i història de l’entitat. Després d’un període de bonança, als anys 60, on l’equip de futbol va jugar a la Segona Divisió, durant els 70 i 80 l’Europa va patir la seva pitjor davallada a nivell de categoria, ja que va jugar en categories regionals. Al final dels 80, el club va tornar a Tercera Divisió, on continua actualment. Tot i així, les penúries esportives, i com a conseqüència econòmiques, sempre han marcat la traa jectòria del club.

El Nou Sardenya L’Europa necessitava un estadi nou per la precària i degradada situació de l’antic camp de Sarr denya. L’equip va poder estrenar-lo al 1995, convertint-se en

Partit contra el Udinese a principis del 2007 / CE EUROPA

aquella època en un dels pocs estadis d’equips modestos que comptava amb gespa artificial. Actualment és un dels cinc estaa dis amb més capacitat i funcionalitat de la categoria. El Nou Sardenya significa el primer pas per treballar un futur basat en el futbol de base i que permeti una projecció a superiors categories.

Futur optimista Fa quatre anys que el club va haver d’assumir un deute molt important per un club del seu nivell (un total de 40 milions de pessetes), que ha marcat l’entitat durant aquest temps i ha afectat a la possibilitat d’invertir d’una manera prou forta en jugadors. Ara, un cop estabilitzada l’economia i amb

“La història dels dos principals esports del país no es pot escriure sense l’Europa” “El Nou Sardenya significa el primer pas per treballar un futur basat en el futbol de base” la gestió i generació dels recurr sos propis, el club espera poder tornar a ser l’equip temut que era a la Tercera Divisió dels anys 90. Després de 23 anys, el club va tornar a celebrar el seu procés electoral per escollir el nou

president. El 29è president de l’Europa és Guillaume de Bode, que fa un balanç molt positiu d’aquests cent anys. En la part triomfadora, l’equip ha esdevingut al llarg dels anys el tercer màxim representant del futbol català, escrivint pàgines d’or de la història del futbol (com ser fundador de la Primera Divisió) i del bàsquet (sent l’equip pioner d’aquest esport en tot l’Estat). “Podem dir amb orgull que la història dels dos principals esports del país no es pot escriure sense l’Europa”, afirma De Bode. El president assegura que les expectatives pels propers anys són molt positives i que s’està dotant al club de la modernitat i funcionalitat que li pertoca, multiplicant l’oferta esportiva, gestionant tres instal·lacions (dos camps de futbol i un pavelló poliesportiu) i amb un impuls comunicatiu intern i extern molt important. Des de fa uns anys l’Europa ha deixat de treballar com un club de barri i ha començat a fer-ho com una empresa, tot i no tractar-se d’una entitat comercial, sinó esportiva. Ara mateix l’entitat es troba en l’equador de l’aplicació i total adaptació interna a la nova realitat del club. En aquest sentit, De Bode assegura que una de les principals ambicions de la nova junta directiva és intentar convertir l’Europa en un club que vagi més enllà de l’aspecte esportiu.

ANECDOTARI 1918/1919 Un ascens històric: l’equip de futbol va pujar al Campionat de Primera B Anys 20 i 30 Cros, el millor jugador de tots els temps: icona del futbol català i llegenda de principis del segle XX 1930 Una gira europea maleïda: va ser un èxit esportivament però va acabar amb pèrdues econòmiques pel club. 1934/1935 L’ L Horta va deure un punt a la Federació: període marcat per la Guerra Civil i el franquisme. 1950/1951 Un empat i una victòria sota sospita: L’Europa va empatar amb el Tàrrega i l’Hernán Cortés va guanyar per 10 gols al Celta de Zaragoza, cosa que va permetre la permanència d’aquests dos equips a la lligueta. 19622 Europa – Langreo, una promoció ‘robada’ per l’estat: l’equip asturià va guanyar la promoció d’ascens per influència de la dictadura. 1965/1966 Un Europa - TTerrassa ... de 154 minuts! 19633 A Segona sense traca, però amb mocador: l’Europa no va poder celebrar el seu ascens a Segona amb petards perquè la dictadura ho va prohibir per la mort de Joan XXIII 1980/1981 Una medalla i un bombo! L’àrbitre va aturar el partir pel soroll del bombo i l’entrega de la medalla va ser “fictícia”. 1989/1990 Una temporada que recorda a l’actual Primer partit de l’Europa al camp del Barça a la Primera Divisió / CE EUROPA


Empresari del mes / EMPRESA - 15

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

ANTONI OLIVELLA, DIRECTOR GENERAL D’INDO

“No pot ser que la gent només faci servir unes ulleres per a tot!” Fa un mes que s’han traslladat de les antigues instal·lacions de l’Hospitalet a unes de més noves de Sant Cugat. Les formes, en aquest cas, caminen en paral·lel al contingut. Indo viu una etapa de renovació i aposta per la personalització. Confia en la seva experiència i el seu capital humà per aprofundir en la seva internacionalització. I ho fa amb optimisme i confiança. ARTUR ZANÓN

Indo va tancar l’exercici de 2006 amb un resultat d’explotació de 6,4 milions. Les vendes van arribar als 145 milions d’euros, un 2,7% més. Com avalua aquestes xifres? Demostren un creixement del negoci. El 2005 vam fer una operació extraordinària a Algèria. El 2006 no hem fet cap incorr poració empresarial. El que sí estem és canviant el model de negoci. Intentem donar als nostres productes més valor afegit. Intentem deixar de fer gammes baixes. Expliqui’s. Tenim marques d’ulleres de primer nivell. Carolina Herrera, Paco Rabanne, Purificación García, Guess, Chupa Chups, Tommy Hilfiger o Lacoste, entre altres. També hem incorr porat Massimo Dutti, d’Inditex, Tous o Loewe. I això ens va perr metre, per exemple, multiplicar per set el resultat d’explotació. El 2006, a més, també va destaa car per l’alta aposta en investigació i en desenvolupament. Hi vam destinar un 3%. Innovem perquè volem personalitzar els nostres productes. Què implica la personalització en una empresa com la seva? És com fer un vestit a mida. Hem creat i patentat un aparell que té dues càmeres. Es mouen per captar el moviment del cap, després el digitalitza i crea un mapa visual. [S’aixeca i porta dos petits mapes, de la mesura d’un carnet d’identitat. Un d’ells és seu. S’hi dibuixa el camp visual. Amb diferents colors es mostra quina és la freqüència amb què es mira a cada punt.] Això ens permet crear productes personalitzats. Aquesta és la nostra principal diferenciació respecte a la competència. Productes com aquests ens permeten treure el cap i marcar el pas respecte a d’altres empreses. A la pràctica, què vol dir? Per a cada circumstància, oi que ens posem una roba diferent? Doncs aquí igual. Esport, cultura, a casa, a la feina... Con-

“Hem de fer una tasca pedagògica per donar a conèixer possibilitats noves”

rècord de màquines làser per cada 100.000 habitants. Però les ulleres continuaran sent necessàries. Quan passem dels 40 o 45 anys, en necessitem per a la vista cansada. I si ens operem, obligatòriament en necessitarem de Sol.

“Ara som la dotzena empresa al món. I en poc temps volem situar-nos a la novena posició”

Vostès acaben de complir 70 anys. Què donen set dècades d’experiència? Primer, en aquesta etapa nosaltres apostem per productes de valor afegit. Segon, volem una presència internacional, global. Tercer, competitivitat per crear un marge de beneficis per a l’empresa. Quart, bona organització; tenim una gestió per deparr taments i per processos que donen una visió més moderna a l’empresa, amb bons resultats. I cinquè, aposta per l’equip humà. Les persones, la innovació són les eines per donar un valor assegurat a la companyia.

“Ens hem associat amb els nostres competidors per fer accions conjuntes” Antoni Olivella, en un moment de l’entrevista. / ARTUR ZANÓN

duint, a l’ordinador, a l’oficina... No pot ser que la gent només tingui unes ulleres per a tot! Hem de donar solucions diferents per a cada moment. Volem transmetre un altre concepte a usuaris i als òptics. No només subministren ulleres. Subministren solucions. Com ha canviat el client els darrers anys? Està més informat i sap què vol. Hem de fer ara una tasca pedaa gògica per donar a conèixer possibilitats noves. És letal per als ulls que quan anem a esquiar no ens posem ulleres de Sol que ens protegeixin lateralment! Què ha canviat? Hi ha una part de clients que vol valor afegit. Una marca. D’altres que es guien pel preu. Hi ha una gamma per a cada qual. Per sort, n’hi ha més dels primers. La vista és salut i la gent està disposada a gastar-se en salut. Per als propers anys, com pensen continuar creixent? Recorreran al finançament extern o volen millorar només amb els beneficis de cada any? Creiem que amb un creixe-

ment vegetatiu ens podem quedar amb increments del 4% o del 5%. Ens cal continuar el que hem anat fent. I anar guanyant presència internacional. No crec que ens faci falta recórrer al finançament extern. Ara el negoci internacional ja suposa el 29,6%. A quins països estan més presents? Som a set països. Amb Espanya, vuit. Fora d’aquí, tenim més presència a França, Alemanya, els Estats Units i a Itàlia. Quins són els plans internacionals? Ara som la dotzena empresa al món. En poc temps volem situar-nos a la novena posició. Això, amb una xifra de negoci de 170-180 milions d’euros. Ara, on volem anar? Tenim clar que als mercats amb risc, no. No a Llatinoamericà, on hi ha un alt risc pel canvi de moneda i problemes legals. I sí als nous països de la Unió Europea, que es preveu que creixin. També volem una plataforma a l’Extrem Orient. Quina és la relació que

tenen amb els competidors? Molt bona. Ens hem associat per fer accions conjuntes. Per exemple, vam investigar que dues terceres parts dels fracassos escolars es deuen a problemes de visió. I a França, aquí no ho hem fet nosaltres, van estudiar que entre 700.000 i un milió de conductors són un perill públic perquè no porten ulleres o les tenen mal graduades, fet pel qual alguns d’ells poden suposar un perill públic. I dins el mercat espanyol? Som líders. Subministrem gairebé el 85% del que necessiten les òptiques a Espanya. Fabriquem i comercialitzem lents oftàlmiques, muntures i ulleres de Sol, però també tota mena de béns d’equipament per a òptiques i oftalmòlegs. Potser una de les amenaces són les operacions per eliminar la miopia. Ho veuen com un punt en contra? Va ser una amenaça l’any 1997. Des de llavors fins el 2002, perquè hi havia molt mercat, és a dir, massa gent que estava esperant per operar-se. Espanya va batre el

MOLT PERSONAL Quants tipus d’ulleres té? Quatre o cinc.

diferents

Hi ha algun país que li agradaria visitar? En pocs dies marxo a Istambul. Tinc molta il·lusió. La veritat és que per la feina he anat a molts llocs. Però el que tinc previst de fer algun dia és passar 20 dies al Nepal i fer algun 6.000. Sempre que puc faig exercici. Tres o quatre vegades a la setmana. Què no veu bé de la política actual? Hi ha massa crispació. No és bo per un negoci. És poc operatiu perquè es perden les forces en discussions innecessàries. Quina música li agrada escoltar? Música pop. Sóc encara molt jove...


SECCIÓN ABRIL 2007/ MÓN EMPRESARIAL

16- EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIU Aquaria Referència mundial L’empresa de Sabadell s’ha encarregat de la instal·lació de la piscina en què s’han disputat els mundials de natació de Melbourne. Es tracta d’una piscina flotant que s’ha fixat sobre una pista de tennis. Aquaria està en expansió internacional i l’activitat va creixent a bon ritme. Tant que enguany es planteja fins i tot començar a cotitzar en borsa. El grup va facturar 546 milions al 2006, un augment del 35%.

La catalana es vendrà a la Gran Bretanya i també a Irlanda, gràà cies a un acord amb el grup Anheuser-Busch. Les ampolles que s’exportin cap allà es continuaran produint i embotellant a la fàbrica que té Damm al Prat. Amb l’entrada a un mercat amb un gran potencial, Damm segueix la línia d’aposta pel mercat internacional, que li està donant més marge de maa niobra i beneficis. L’any passat, Damm va guanyar 74,3 milions, un 30% més que al 2005.

Estampacions Sabadell Compra una planta a Catalana d’Iniciatives

Txèquia

incentius, la productivitat per treballador ha millorat un 12%.

Messer Inversió al Morell Finalment, la multinacional química ha decidit ubicar en aquesta localitat la fàbrica nova de fraccionament d’aire, després de dos anys de litigi amb l’Ajuntament de Vila-Seca sobre l’atorgament de llicències. Messer ha invertit 40 milions en aquesta nova fàbrica, que té 25.000 m2 i permetrà augmentar el subministrament d’aire a la petroquímica de Tarragona.

Més inversions La societat de capital risc i inversió va destinar l’any passat 34 milions a impulsar projectes, la quantitat més elevada dels seus 21 anys d’història. Els beneficis conjunts aconseguits per la societat van ser de 2,5 milions, dels quals 2,3 els reparr tirà entre els accionistes.

Copisa Inversió en renovables La constructora catalana inverr tirà 67 milions en construir un parc solar a Ciudad Real. Seran tres camps de producció d’energia i estarà a punt a finals d’aquest any, quan produirà l’equivalent a una central hidroelèctrica mitjana. La producció d’energia renovable complementa una de les principals activitats de Copisa, que és el muntatge i instal·lació de centrals hidroelèctriques. Copisa va facturar l’any passat més de 700 milions, un 10% més que al 2005.

L’empresa catalana ja és present a la zona des de fa 9 anys i amb aquesta adquisició de la txeca Autoparcs preveu multiplicar per quatre la capacitat productiva al centre d’Europa. Des de Txèquia, Estampacions Sabadell podrà subministrar bàsicament al seu client preferencial, Audi, però també a altres clients de la regió. El grup -ubicat a Palau Solità i Plegamans- està especialitzat en estampació metàl·lica, soldadura i ensamblatge a l’automòbil. L’any passat va facturar 160 milions.

Guissona Més vendes La Corporació Alimentària va guanyar 29 milions al 2006, un 6% més que l’any anterior. La divisió que aporta més bons resultats és la d’alimentació, a través dels supermercats bonÀrea. N’ha obert 20 de nous els últims 12 mesos.

Nestlé Inversió a Viladrau

La cadena de supermercats obrirà 10 establiments més aquest any, fins arribar als 135. Mercadona va guanyar 242 milions al 2006, un 32% més que l’any anterior. D’aquests beneficis, n’ha repartit 167 entre els treballadadors, com a prima per objectius. Mercadona té 8.100 empleats i assegura que, gràcies a aquests

El despatx ha establert acords de cooperació amb bufets de l’Argentina i de Mèxic, bàsicament per oferir avantatges als clients en la compra venda d’immobles. Oriola tindrà contractes d’exclusivitat per vendre immobles de l’Argentina i Mèxic des de Catalunya amb un tracte jurídic, fiscal i exclusiu de venda per als seus clients.

de l’empresa Balaguer Recuperaciones de Plásticos Barcelona (RPB), per 2,6 milions d’euros. Es tracta d’una empresa de reciclatge de plàstics PET que té una facturació anual pròxima als 1,8 milions. .

Repsol Investigació a Tarragona La petrolera ha inaugurat una planta dedicada a la investigació al complex químic del Morell, al Tarragonès. Hi ha invertit 3,5 milions i ha de servir per desenvolupar la producció d’una forma esglaonada.

Més facturació

La Seda ha pagat 2,6 milions amb una operació que li perr met controlar així tot el cicle de producció d’aquest plàstic, que és el seu producte est r a t è g i c . L’ e m p r e s a v o l potenciar també l’expansió de RPB i instal·lar així una nova planta de reciclatge al sud de França.

Grup Serhs Més benefici

El grup suís invertirà 6 milions a la planta embotelladora d’aigües que té a Viladrau per millorar la producció de la marca Viladrau, que representa més de la meitat de les vendes que fa Nestlé a Catalunya i té un 11% de la quota de mercat d’aigües embotellades. Nestlé creix a un ritme superior al 10% a Espanya.

Ono Impulsa la tenologia a Mataró

Més centres a Catalunya

Convenis internacionals

Bufet Roca

Mercadona Damm Es ven al Regne Unit

Oriola Advocats

La companyia Ono col·laborarà amb la Fundació Tecnocampus Mataró per crear i explotar el Centre de Competència de Serveis de Telecomunicacions per a Ciutats, al futur parc tecnològic de la ciutat. El nou centre es dedicarà a l’estudi, recerca i experimentació de nous serr veis de telecomunicacions, segons un pla conjunt que es dissenyarà any a any. y

El despatx d’advocats va ingressar 32 milions al 2006, un 20% més que l’any anterior i els millors resultats dels 10 anys d’història de l’empresa. Roca continua el procés d’internacionalització i acaba d’inaugurar una oficina a Xangai.

El grup turístic català va guanyar prop de 7 milions al 2006, un 40% més que l’any anterior. El grup ha inaugurat un nou centre de procés de dades, en el qual ha invertit més d’1 milió d’euros. També està en fase de construcció d’un nou hotel familiar a Arnes.

Sat Edoa Cireres amb glamour

La Sirena L’empresa agrícola amb seu a Sucs, al Segrià, ha començat a vendre la cirera més cara del món, que costa entre 60 i 100 euros per quilo i s’ha batejat amb el nom de Cherries Glamour. Es tracta de la cirera més primerenca del mercat i que serà l’única que es podrà trobar els mesos de març i abril a tot el món. És una cirera de luxe que es ven als magatzems Harrods de Londres, on s’ha arribat a pagar a 133 euros el quilo.

La Seda Compra estratègica La firma catalana ha comprat el 60% de les accions

Benefici a l’alça

La cadena de botigues de congelats ha guanyat 2,8 milions al 2006, amb una facturació de 155 milions, un augment del 3%. La Sirena té 24 botigues noves, 11 a Catalunya, 3 a Castelló i 10 a Madrid.


Panorama / EMPRESA - 17

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

EL MES NEGATIU T Telefonica

Airbus

Bon balanç inversor

Pla de reestructuració

El grup de telecomunicacions ha invertit 342 milions a Catalunya al llarg de 2006, un 14% més que l’any anterior. Els diners s’han destinat a desplegar la banda ampla, tant fixa com mòbil. Tot i això, el president de l’empresa a Catalunya, Kim Faura, denuncia les “grans dificultats” per desplegar noves antenes de mòbil a Catalunya.

El fabricant europeu d’avions eliminarà 10.000 llocs de treball al món, 400 dels quals a les seus espanyoles que té, a Cadis, Illescas i Puerto Real, on hi ha 3.000 empleats. França serà el país més afectat per aquesta rebaixa, ja que 4.300 treballadors d’Airbus quedaran sense feina. A Alemanya, se suprimiran 3.700 llocs de treball i al Regne Unit 1.600. L’objectiu és reduir costos per poder superar la crisi provocada per la fabricaa ció amb retards del nou model A-380.

Delphi Insolvència i tancament

Alstom Temen pel futur

Thrombotargets Fàrmac avalat El grup biotecnològic català ha obtingut el reconeixement de les autoritats nord-americanes per al nou fàrmac TT-103MH, una proteïna que afavoreix la coagulació de la sang i que serà d’especial utilitat per als malalts hemofílics o amb tractaments anticoagulants, ja que permetrà reduir molt el temps de sagnat quan es tingui una ferida. La catalana preveu començar a vendre aquest fàrmac en un termini de tres anys.

Vueling Plans internacionals L’aerolínia de vols barats obrirà el mes que ve una base d’operacions a París, a l’aeroport Charles de Gaulle, per afavorir els desplaçaments de negocis des de la capital francesa a Barcelona i Madrid. Hi instal·larà tres avions per cobrir noves rutes. Vueling insisteix en la seva aposta per l’aeroport de Barcelona i utilitzarà aquesta línia estratègica com a argument per aconseguir també drets de vol per la T-Sud.

pleats. Ja hi ha un acord amb els sindicats per les indemnitzacions. Brystol Mayers està especialitzada en la elaboració de fàrmacs per oncologia, dolor i malalties infeccioses. Al·lega que a Catalunya hi fabricava medicaments que ja estaven en la fase final de la vida útil i dels quals havia perdut l’exclusivitat. Per tant, amb l’estesa dels genèrics, qualsevol laboratori els pot fabricar sense tenir una llicència. Brystol Mayers mantindrà oficines a Sant Just Desvern i la seu central a Madrid.

Els sindicats denuncien que la multinacional francesa fabricant de trens està incomplint els compromisos que va contreure amb el Govern català. Alstom va firmar un protocol després d’aconseguir el concurs per fer 50 combois del metro de Barcelona en el qual es comprometia a crear un centre d’I+D a Santa Perpètua. Els treballadors diuen que no s’està fent la recerca que s’havia anunn ciat i que el nombre d’investigadors és inferior al que s’havia pactat. Temen que s’estigui afavorint les fàbriques franceses del grup, concentrant-hi l’enginyeria i el disseny, i que això pugui posar en perill els 500 llocs de treball que té Alstom aquí.

Bristol-Myers Tanca a Catalunya La farmacèutica tancarà els dos centres productius que té a Catalunya, a Gavà i a Esplugues, i acomiadarà els 84 em-

La multinacional nord-americana que fabrica components per cotxes ha presentat la declaració de fallida, al·legant que té unes pèrdues de 150 milions i que no pot continuar l’activitat a Cadis. Delphi tancarà abans de l’estiu i farà fora 1.600 persones a la fàbrica de Puerto Real. Els sindicats no volen negociar si no és sobre la base d’una continuïtat en la producció però l’empresa diu que no hi ha cap altra alternativa al tancament.

Dogi

Gas Natural Edifici malalt Més de 150 empleats de les ofifi cines han patit una afecció causada suposadament per un excés d’electricitat estàtica en la nova seu de l’empresa, situada a la Barceloneta. La malaltia, lleu, provoca una pèrdua de greix a les cames i no ha causat cap baixa. Tot i això, Gas Natural ha hagut de tancar les oficines durant tres dies per tal de prendre mesures com la instal·lació d’humidificadors per neutralitzar els camps magnètics. També ha contractat massatgistes per tal que puguin ajudar al mateix centre de treball als afectats a recuperar el teixit adipós el més aviat possii ble. Es calcula que un 30% dels edificis de Barcelona pateixen l’anomenada síndrome de l’edifici malalt, sobretot per deficiències en les instal·lacions de ventilació i aires acondicionats.

N.Cots Tancament definitiu La fàbrica de farines de Celrà, a La Selva, tancarà aquest abril després de 75 anys d’activitat i a causa de la competència d’altres grans indústries catalaa nes de la farina, com Villafranquina i La Meta.

Pèrdues i retallada

Renfe Danys que no es paguen

La tèxtil del Masnou acomiadarà abans de l’estiu 60 treballadors, un 12% de la plantilla actual. L’empresa del Maresme va perdre 15,6 milions al 2006, per culpa de l’encariment de l’energia i de les primeres matèries. Enguany, però, preveu recuperar els bensficis gràcies en part al creixement de la filial xinesa que té el grup.

expedient de regulació per acomiadar 210 dels 300 empleats que té. La firma ha decidit tancar el centre productiu que té a Abrera després que el seu prinn cipal client, Seat, decidís canviar de sobte de proveïdor. SAS al·lega que enguany perdria més de 2 milions d’euros si no tanqués la fàbrica i diu que no li queda més remei que cessar l’activitat. Els sindicats, però, acusen l’empresa de no donar informació prou veraç, de no buscar alternatives i de no acompanyar l’expedient d’un pla social que aporti alternatives al personal.

La Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme xifra en 13,5 milions les pèrdues causades a les empreses de Mataró pel mal funcionament de les rodalies els mesos de gener i febrer. Pimec calcula que un retard de 10 minuts de les 400.000 persones que usen el servei de rodalies a l’àrea metropolitana té un impacte econòmic d’1,36 milions pel teixit empresarial català.

SAS Tancament directe La multinacional de components de cotxes ha presentat un

Seat Retallades que no s’acaben Sindicats i direcció tornen a negociar un nou pla de reducció de costos, que passa per rebaixar la plantilla en 1.500 persones. El comitè d’empresa no vol que es condicioni el repartiment de nous models a les fàbriques catalanes amb la reducció de plantilla i demana un compromís ferm del grup Volkswaguen per impulsar els models de Seat i fer-ne campanyes efectives comercials per tot Europa..

Sony Producció paralitzada Part de la fàbrica de Viladecavalls estarà inactiva durant tres setmanes i no reprendrà l’activitat fins després de Sett mana Santa per poder reduir els stocks de televisors de pann talla plana. 230 treballadors han tingut tres setmanes de vacann ces forçades. Els sindicats temen que hi pugui haver més problemes en un futur.


ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL

18- EMPRESA / Màrqueting i Comunicació

LLUÍS COMERMA, RESPONSABLE DE COMUNICACIÓ I MÀRQUETING A NESTLÉ ESPANYA

“Sense bons productes no hi ha clients fidels per això calen marques responsables” Lluís Comerma és responsable de comunicació i màrqueting a Nestlé Espanya. Segons ell, no hi ha secrets per gestionar el gran nombre de marques que té l’empresa, sinó que la clau està en conèixer i satisfer les necessitats dels consumidors.

UN APARTAT MÉS QUE PERSONAL Lluís Comerma és enginyer tècnic i diplomat per Esade. Porta més de deu anys a Nestlé. Abans va treballar en empreses com Hoechst Ibérica o la Fundació BCD i també té experiència en agències de publicitat. Dedica un 60% del seu temps a la feina i un 40% a la família.

Nestlé funciona des del punt de vista de la comunicació i el màrqueting, diferent al que és habitual en grans empreses. Com ho fan i amb quins resultats?

Quin va ser el darrer somni que va tenir? Professionalment, treballar de publicitari a una empresa com Nestlé.

complexitat de marques i a la seva condició de generalista. Per això, disposem d’una direcció de comunicació que integra totes les funcions d’aquesta disciplina i que dóna servei, juntament amb les empreses de comunicació amb les quals treballem, als diferents grups de màrqueting de la companyia.

Quins són els principals graons de la seva escala de valors? Pau, amor, justícia, igualtat, llibertat, honestedat...

Quin és el secret que els permet gestionar un important nombre de marques i fer que la majoria siguin líders? No hi ha secrets. La clau està en conèixer i satisfer les necessitats dels consumidor amb productes de qualitat, saludables i fàcils de preparar. I també en comptar amb els millors professionals per construir i mantenir el valor de cada una de les marques mitjançant la comunicació. En general, diria que la comunicació publicitària de Nestlé és molt creativa? La creativitat va lligada a l’efectivitat. En aquest sentit, sí, la nostra comunicació és força creativa. El màrqueting és un departament o una filosofia d’empresa? El màrqueting, com la innovació o la creativitat, és una actitud que impregna qualsevol activitat de l’empresa. Quins mitjans creu que seran més importants i/o rendibles com a suports publicitaris en un futur proper? Avui ja no es pot parlar de mitjans de la mateixa manera que ho hem fet fins ara. Un espot es pot veure a la televisió, a Internet o a través d’un telèfon mòbil. El mitjà audiovisual –imatge i so en moviment– seguirà sent el mitjà més

Una persona, un lloc i un llibre, perquè no li calgui res més. La meva dona, la casa on visc, el que encara he de llegir. Què hem de fer respecte al canvi climàtic? Assumir-lo. Una vegada assumit, ja trobarem solucions per afrontar-lo. On creu que es treballa més, a l’agència o a l’anunciant? A l’agència, però d’una forma més desordenada. En Lluís Comerma és resposable de tot el màrqueting del Grup Nestlé. /CEDIDA

important, r però canviaran radicalment els formats. L’espot, tal com és ara, desapareixerà. Creu que Internet es pot utilitzar per millorar la imatge de marca? Naturalment. Internet és ja un poderós mitjà de comunicació amb el qual hem de comptar per mantenir i defensar la imatge de les nostres marques. A què hauran de destinar més recursos les empreses, a fabricar i vendre bons productes o bé a produir i fidelitzar clients? Sense bons productes, no hi ha clients fidels. El que hem de seguir fent les empreses d’alimentació és oferir al consumidor productes de qualitat, saborosos, saludables i fàcils de preparar sota el paraigües

de marques fortes i socialment responsables. Què pensa de les operacions de màrqueting social? El màrqueting social és, moltes vegaa des, una tàctica comercial. A Nestlé som fidels a uns principis corporatius empresarials que inspiren la nostra activitat arreu del món i que recullen el nostre compromís amb la societat, amb les perr sones i amb el medi ambient. Quins són els aspectes imprescindibles que demana a una agència que vulgui col·laborar amb les seves marques? Creativitat eficaç, proactivitat, transparència i visió integral de la comunicació. JOSÉ LUIS TRUJILLO KEIRETSU COMUNICACIÓN

Està apuntat al gimnàs, o l’utilitza? No. Li sembla correcta l’opció de fer pisos de 30 m2 a preu raonable? Com a opció, sí. Quina música porta al seu mòbil? Cap. M’horroritzen les músiques als mòbils. Tres adjectius que el defineixin. Detallista, pragmàtic, tastaolletes Si a la feina funcionés el carnet per punts, perquè en trauria més? Per la deshonestedat. Una frase que li agradi utilitzar. TTal faràs, tal trobaràs.


Cambres de comerç i agrupacions empresarials / EMPRESA - 19

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

ENTREVISTA ALS PRESIDENTS DE LES CAMBRES DE COMERÇ DE CATALUNYA

“Volem ser partíceps de la gestió del nostre aeroport” La societat civil i l’empresariat català es mostren consensuats en el canvi de gestió de l’aeroport del Prat per millorar-ne la seva competitivitat, i en seguir molt de prop tot el que succeeixi en el futur d’aquesta infraestructura clau pel desenvolupament econòmic i el prestigi de Catalunya. EVA MURGUI

Tant Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, com Joan Rosell, president de la patronal Foment del Treball, han expressat el consens absolut mostrat per la societat civil catalana per defensar que Barcelona tingui un aeroport de “primera divisió”, en l’acte acadèmic que es va celebrar el passat 22 de

març a l’IESE. Valls ha assegurat que “perdre la batalla de la col·lectivitat significa perdre tota competitivitat”. Altres presidents de Cambres de Catalunya i organitzacions empresarials com CECOT i PIMEC, van ser de les 136 entitats catalanes que van participar a l’acte i també van mostrar la seva preocupació pel futur del Prat i la seva gestió centralitzada actual.

MIQUEL VALLS, PRESIDENT DE LA CAMBRA MARCEL·LÍ MORERA, PRESIDENT DE LA DE COMERÇ, INDÚSTRIA I NAVEGACIÓ DE CAMBRA DE COMERÇ, INDÚSTRIA I NAVEGACIÓ BARCELONA DE VALLS l’assistència massiva de tanta gent important que cada dia fa Catalunya. Esperem que seguint aquesta línia assenyada, serena i tranquil·la que tenim els catalans, ens serveixi per aconseguim l’aeroport que necessitem. José Montilla ens rebrà pròximament per obrir una comissió de seguiment del cas de l’aeroport, amb el lema Una ambició global, una infraestructura clau per l’economia cataalaana i espanyola.”

que la societat civil es mogui, si no ens perderem. Aquest acte significa un toc d’atenció als polítics. En general, l’acte ha estat molt positiu i esperem que no sigui la última iniciativa. Ens hem de moure per intentar resoldre problemes que afecten a tots el catalans. A les Cambres de la zona de Tarragona ja han sortit idees per concretar alguns aspectes en el nostre territori.”

ANTONI ABAD, PRESIDENT DE CECOT

JOSEP GONZÁLEZ, PRESIDENT DE PIMEC

“Col·lectivament recuperem essències com a societat civil, ens mostrem compromesos amb Catalunya perquè tiri endavant amb les màximes potencialitats. Cal destacar que hem estat moltes les entitats que hem participat en l’acte acadèmic del 22 de març i que compartim la idea que l’aeroport és essencial per a la nostra competitivitat. El canvi de gestió és inexorable i des de la proximitat, des de la eficiència i el bon managamentt hem de defensar les qualitats d’aquest aeroport. CECOT ha de continuar estant al costat per seguir aquest tema de ben a prop.”

“S’ha quedat palès que l’aeroport de Barcelona ha de canviar el seu model de gestió. És l’únic aeroport amb bona qualitat que té gestió centralitzada. Si tenim una gestió compartida, amb un aeroport com el que tindrem en un futur proper, els possibles dubtes que sorgeixen ara (si serà una hub b o no, per exemple), vindran resolts per sí mateixos. PIMEC és un dels agents socials a Catalunya i volem jugar un paper important a l’hora de compartir la gestió del nostre aeroport, si finalment ho aconseguim. De moment, caldrà concretitzar postures i reunir-nos més sovint.”

JOAN PUIG, PRESIDENT DE LA CAMBRA DE XAVIER RIBERA, PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ, INDÚSTRIA I NAVEGACIÓ DE SANT COMERÇ, INDÚSTRIA I NAVEGACIÓ DE PALAMÓS FELIU DE GUÍXOLS “Creiem que per tenir un país modern i competitiu hem de seguir les línies que s’han marcat en l’acte del 22 de març, és a dir, el mercat ha de ser lliure, per tant, amb aquesta visió hem de millorar el nostre país. No podem ser competitius sinó tenim infraestructures competitives. Anem per bon camí si el govern central ens cedeix les competències que realment necessitem per gestionar com cal l’aeroport. Aquesta mobilització, que deixa de banda als polítics, ens motiva i ens dóna protagonisme per actuar als més afectats, la societat civil.”

rrerament estava molt desmotivada, i l’acte ha servit per incitar-nos a tots, per tornar a prendre força. Pel que fa a les cambres, apostem molt fort per l’aeroport, és bàsic pel desenvolupament de Catalunya. Tenim un problema d’enteniment i d’encaix en l’estat espanyol, però no només a nivell polític, sinó també econòmic, en la forma d’entendre el país i de com gestionar-lo i això s’ha vist palès en el tema de l’aeroport. Hem de jugar un paper molt decisiu a l’hora de fer-nos entendre per millorar les relacions amb el govern central.”

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS CAMBRA DE COMERÇ DE GIRONA LA CAMBRA DE COMERÇ DE GIRONA DEMANA QUE NO S’APLIQUI EL CÀNON DIGITAL

aris i autònoms hagin de pagar indiscriminadament aquest cànon malgrat no facin cap ús del continguts amb drets d’autor, com poden ser baixar música o vídeos. A més, suposa un nou fre a la innovació i a la modernització tecnològica de les empreses, sobretot per les de petita dimensió i els autònoms, condició que reuneix una gran majoria de les empreses gironines. FERRMED LA CAMBRA DE TERRASSA S’ADHEREIX AL PROJECTE DE FERRMED

El Ple de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa ha acordat, en el marc de la sessió plenària del passat dilluns 26 de març, adherir-se a la associació empresarial FERRMED. FERRMED és una associació empresarial que té com a objectiu la millora de la xarxa ferroviària a Europa i l’aplicació d’uns estàndards específics. El projecte presentat per Joan Amorós, Secretari General de FERRMED, el passat 13 de març a la comissió d’Infrastructures, Urbanisme i Transport de la Cambra, va ser valorat de forma molt positiva pel màxim òrgan de govern de la institució. La iniciativa empresarial contempla la creació del Gran Eix ferroviari de mercaderies Escandinàvia-Rin-Rhône-Mediterrani.

PIMEC I CAIXA CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE PIMEC I CAIXA PENEDÈS

Caixa Penedès ha signat un conveni de col·laboració amb la Confederació patronal de la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya (PIMEC). El president de PIMEC, Josep González, i el director general de Caixa Penedès, Ricard Pagès, han estat els encarregats de rubricar l’acord. L’acord, inicialment vigent per a un any, estableix el patrocini de Caixa Penedès d’aquelles jornades i trobades empresarials que organitzi la PIMEC en qualsevol de les seves seus. Per la seva part, PIMEC posarà en coneixement dels seus associats l’existència d’aquest acord que els permetrà gaudir de diverr sos productes i serveis de Caixa Penedès.


ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL

20- EMPRESA / Decàleg

EL DECÀLEG DEL MES

COMPETITIVITAT

COMPTABILITAT

CONCILICACIÓ

FORMACIÓ

NOVES TECNOLOGIES

GINA OPDEBEECK

ANSELM CONSTANS

DR. JORDI TOUS P PALLARÈS

SÍLV L IA BOU MIRÓ

CARLOS BLAN L CO

DIRECTORA GENERAL D’UNIQ ’UNIQU UE

PROFESSOR ASSOCIAT UPF

DEP DE PARTAMENT DE PSICOLO PSICOLOG GIA UNIVERSITAT

PSICOTERAPEUTA, FORMADORA I CONSUL-

DIRECTOR GENERAL DE GR GRUP UP ITNET

I MEMBRE JUNTA ACCID

ROVIRA I VIRGILI

TORA. DIRECTORA D’ARTTRAINING S.L.

Temporalitat vs. feina fixa

Existeixen indicis que està canviant la concepció de la temporalitat L’ocupació temporal ha tingut tradicionalment a Espanya una consideració inferior a l’ocupació fixa o indefinida. Hi han contribuït raons legislatives, econòmiques i socioculturals. No obstant, això no hauria de ser una norma. De fet algunes de les economies més desenvolupades d’Europa s’han beneficiat en els últims anys d’una concepció cada vegada més oberta de la temporalitat, que satisfà per igual a les empreses i els empleats. Aquest és l’exemple de països com Holanda o Bèlgica, on la temporalitat en l’ocupació no només no suposa un desprestigi sinó que és una opció molt atractiva per a nombrosos candidats. Encara que la flexibilitat i l’especialització del mercat de treball temporal a Espanya són encara incipients, existeixen indicis que la situació està canviant i els treballadors espanyols més qualificats són receptius a les excel·lents condicions ofertes per a aquest tipus de treballs.

El nou PGC: Fer compatible La importància Supervivents s’obre el meló família i feina de la formació .com

El nou Pla representa un salt qualitatiu de gran abast Per fi l’ICAC ha publicat l’esborrany del nou Pla General de Comptabilitat (NPGC), una peça clau perquè les nombrosíssimes entitats a qui serà aplicable puguin engegar la posada a punt. En analitzar-lo convé recordar uns quants fets: es tracta d’un esborrany que pot modificarse; es refereix als comptes anuals individuals; recull els paràmetres esmentats al Projecte de Llei per poder presentar balanç o compte de pèrdues i guanys abreujats, amb totes les implicacions; i, finalment, resta oberta la norr mativa sobre comptes simplificats i que el Projecte de Llei preveia eliminar. Sembla que ha prosperat una esmena parlamentària per la qual continuarien existint amb un contingut nou. El tema afecta a les entitats més petites, que han de saber si se’ls aplicarà la normativa simplificada o la referent al balanç abreujat. El NPGC representa un salt qualitatiu de gran abast amb relació amb el PGC existent.

Es necessita un canvi a fons en la manera de veure el treball

Les empreses contribueixen al desenvolupament de la persona

La crisi va fer que molts empresaris haguessin d’utilitzar l’enginy

Les darreries del segle passat i l’inici d’aquest s’han caracteritzat per la incorporació plena de la dona al mercat de treball. El procés de socialització ens havia portat a un context on les funcions o responsabilitats a dins i a fora de la llar estaven en compartiments estancs que s’han associat al gènere. Actualment s’estan configurant unes noves estructures familiars on els dos membres de la parella treballen i, a banda, tenen fills i/o pares al seu càrrec. Compaginar els rols de pare, mare, empleat, fill..., de manera eficient i coherent porta a moltes situaa cions d’ambigüitat o conflicte de rols. Per això, són moltes les iniciatives que busquen conciliar els diferents rols. Però la necessitat de conciliar va més enllà de fer actuacions globals o d’estudiar a fons les diferents situacions familiars particulars. Es necessita un canvi a fons de la manera de veure el treball i el seu significat social.

El llenguatge empresarial incorr pora les competències personals, aquelles que ens permetran ser capaços de treballar en equip, de liderar grups de persones i arribar a objectius, mantenir l’autocontrol emocional, desenvolupar capacitats per a una comunicació serena i que faciliti els consensos i un bon nombre de capacitats que permetin adaptar-se al treball en les noves organitzacions laborals. Amb aquesta formació les empreses contribueixen al desenvolupament global de les persones al mateix temps que es beneficien de comptar amb professionals altament qualificats tant en les competències tècniques com en les personals. Per poder realitzar aquestes intervencions formatives cal el compromís i l’acceptació de la pròpia formació. Només a partir de les necessitats dels treballadors podem parlar de motivació. Per això cal que tinguin informació clara del què se’ls demana en els seus llocs de treball i que reflexionin sobre les seves mancances.

La crisi d’Internet va fer que molts empresaris haguessin d’utilitzar al màxim el seu enginy per poder sobreviure i mantenir actius els seus negocis, sobretot en el període 2002-2003. D’entre les empreses que van rebre inversió de fons de capital de risc i no estan vinculades a operadores i grups mediàtics, podem destacar Antevenio, que ha sortit a borsa recentment, Acens, Adlink, Arsys, Idealista, MachinePoint, etc... Pel que fa a les companyies amb origen a Catalunya, podem destacar a Grup Intercom, eDreams, que ha estat venut al fons americà TA per 156 milions d’euros, i Atrapalo.com, amb una facturació de 101 milions d’euros el 2006. Però aquestes no són les úniques, també hi ha altres iniciatives d’emprenedors sense finançament que tenen un gran èxit, com Atraczion, Barrabes.com, Ferca, ItNet, Marqueze, Publispain, Scubascore.com i Vlex.com.


Decàleg / EMPRESA - 21

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

EL DECÀLEG DEL MES

NETWORKING

COMUNICACIÓ

INTERNET

TOMY PELLUZ

FRANCISCO GIMÉNEZ PLANO

VICENÇ GASULLA

NEUS SALA I BUCHACA

DIEGO FDEZ. DE VELASCO

DIRECTOR DE COMUNICACIÓ I PREMSA DE

DIRECTOR GENERAL D’AUGERE &

DIRECTOR FUN FUND DACIÓ BARCELONA DIGITAL

VICEPRESIDENT ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE

ASSOCIAT DE GARRI ARRIG GUES ME MED DIO

NEURONA - GRUPO INTERCOM

ASOCIADOS I D’AUGERE FOUNDATION

I DE L’IGC

ASESORES FISCALES (AEDAF)

AMBIENTE

El potencial dels contactes

Confiança

Les TIC a debat La reforma de Replantejar el a Barcelona les succesions mercat de C02

Neurona és la major xarxa de contactes professionals La nostra xarxa social té un valor que solem obviar, a pesar que moltes vegades aquestes relacions determinen l’èxit professional. Quan tenim la necessitat d’obrir alguna porta, a l’iniciar un nou negoci o un nou projecte, acostumem a utilitzar els nostres contactes. Aquí entra en joc Neurona, una comunitat sustentada en una idea sòlida i de provada eficàcia: els teus contactes no s’esgoten en el primer cercle de coneguts, els contactes dels teus contactes també poden ser-te útils. Comunicar-te amb un potencial soci o client a través d’un conegut és molt més efectiu que ferho de forma directa. Sovint, el Networking es converteix en prioritari. Neurona, un projecte del Grup Intercom, és la major xarxa de contactes professionals en castellà: 800.000 professionals presents en més 50 sectors productius i que tenen l’oportunitat de trobar col·laboradors o inspiraa ció en les més de 100 comunitats professionals.

Estem minant la possibilitat d’establir relacions fermes

La ciutat acollirà l’Internet Global Congress 2007

En aquella ocasió vaig creure que havia de cedir. Vaig considerar que no era el moment de fer-li entendre quin era el meu criteri. I no és perquè el temps em donés la raó, sinó perquè em va quedar una espina claa vada, la llavor de la revenja, que quan vaig poder vaig fer que brollés. I va arribar la meva oportunitat. Aquesta vegada vaig ser jo qui va imposar el seu criteri. I així entrem en un joc de comunicació dèbil, en el qual, no només arribar a consensos es fa difícil i la cooperació gairebé impossible, sinó que anem deixant els amarratges que ens havien lligat com a partners. Amb això, estem minant la possibilitat d’establir aliances que ens permetin construir relacions a llarg termini, des de l’honestedat i transparència. I amb això, ens conformem amb passar de puntetes per no fer soroll i gairebé a les fosques, ensopegant i trencant la més valuosa peça sobre la qual es va construir la nostra relació, la confiança.

Del 16 al 19 d’abril Barcelona serà l’epicentre del debat sobre l’ús i els avenços de les tecnologies digitals. La ciutat acollirà l’Internet Global Congress 2007 (www.igcweb.net), el congrés més important a l’Estat espanyol per al coneixement i la formació en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), al qual està previst que assisteixin més de 2.500 experts de tot el món. Un esdeveniment que no seria possible sense la complicitat entre les administracions i les empreses, junts amb un objectiu comú: treballar perquè les tecnologies digitals siguin el motor econòmic del país. Per això l’IGC se centrarà en fomentar l’interès de les empreses per incorporar les TIC i difondre i promoure el seu ús en la societat civil. Som conscients que les TIC són imprescindibles per a la competitivitat, i per això cal potenciar el coneixement sobre els seus avantatges i accelerar-ne la formació com la via que ha de facilitar el canvi.

IMPOSTOS

La reforma ha de ser coherent amb el sistema tributari global Sembla que les línies de la reforma de l’Impost de Successions i Donacions a Catalunya seguiran la tendència del Projecte 2005. Tot i així, el nou text contempla millores substancials en les reduccions aplicaa bles en base al parentesc i per l’habitatge habitual. La reforma no pot esperar i s’ha de fer coherentment amb el sistema tributari global. No es tracta només de realitzar comparacions entre territoris respecte a l’impost, ja que les modificacions de Successions afecten també a la tributació de futures alteracions patrimonials; en conseqüència, també incidirà en l’Impost de la Renda, en el que les Comunitats no tenen capacitat norr mativa en la determinació de la seva base imposable. El Govern haurà d’optar entre situar als contribuents residents a Catalunya en condicions comparables al de les Comunitats del seu entorn o bé optar per mantenir una major coherència amb el sistema global.

POLÍTICA ENERGÈTICA

Ha estat un mercat dominat per decisions de caire polític El periode de prova del mercat de comerç de drets d’emissió de CO2 ha entrat en el seu darrer any. Ha estat un mercat extremadament volàtil i amb una liquidesa amb un creixement molt important (300% entre 2005 i 2006) a mesura que es va afiançant i hi participen més agents. Ara bé, fins ara ha estat un mercat dominat per les decissions de caire polític, enlloc dels seus fonaments propis, com el diferencial de preu entre el gas i el carbó, la climatologia o el creixement econòmic. Això ha estat així donada la necessitat de vendre políticament l’existència d’aquesta eina per al compliment dels compromisos del Protocol de Kioto, deixant als Estats Membres la potestat per decidir les quantitats de drets assignats gratuïtament als diferents sectors afectats. Aquest factor i el fet que hi hagués relativament poca informació sobre les emissions dels participants ha conduït a una caiguda en picat del preu dels drets amb venciment al 2007.


22- ECONOMIA / Anàlisi

ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL

L’AUTOGESTIÓ DE L’AEROPORT DE BARCELONA

Els empresaris diuen prou! Amb el títol de L’aeroport de Barcelona, una ambició globall, el dijous 22 de març va tenir lloc a l’IESE un acte multitudinari i sense precedents de la societat civil catalana en favor d’aquesta infraestructura. L’adhesió de més de 150 entitats de primer nivell i la participació de tres ponents d’excepció: Germà Bel (Catedr. UB), Andreu Mas-Colell (Catedr. UPF) i Pedro Nueno (IESE), va atorgar un simbolisme molt especial a la trobada.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR D’ESADE

Que el centralisme, el monopoli, l’opacitat i la ineficiència han estat les característiques tradicionals del sistema públic espanyol, no és cap secret. No obstant, tot té un límit. La globalització ha convertit els aeroports en elements estratègics vitals per al desenvolupament econòmic, i, en aquest sentit, l’actuació d’AENA, organisme anacrònic i nefast, pesa com una llosa sobre l’economia catalana. “Un aeroport no només serr veix per volar, sinó també per construir ponts cap al futur”, afirmava gràficament el professor Germà Bel, el mateix 22 de març a la ràdio. I és que, efectivament, en una època on la mobilitat i la connectivitat han esdevingut fenòmens quotidians de la nostra societat en xarxa, els aeroports representen els autèntics nodes que justifiquen la presència (o l’absència…) de les ciutats i els països en el mapa del món. En paraules del professor MasColell: “hi ha grans ciutats al món que no tenen port, però no n’hi ha cap que no tingui un gran aeroport”.

Com s’explica que la inversió pública al Prat sigui proporr cional al trànsit de passatgers, mentre que la inversió a Barajas és quatre vegades superior al seu trànsit? En realitat, aquesta enorme desproporció entre la quantitat de recursos invertits en una i altra infraestructura, ha estat una constant des de fa una pila d’anys… I representa una autèntica barbaritat voler-la justificar apel·lant als criteris de “solidaritat”, i oblidant-se completament de l’eficiència en l’ús dels recursos, i de la importantíssima funció dinamitzadora dels aeroports sobre l’economia i el territori. El model de gestió d’AENA és tan obsolet que ja no existeix enlloc més del món, exceptuant Romania, la Xina… o països amb un sol aeroport, com ara Finlàndia! Per això el professor Mas-Colell va voler subratllar el caràcter “noble i just” d’aquesta reivindicació, ja que, en el fons, l’únic que es persegueix és “el dret a competir en igualtat de condicions”. En definitiva, resulta urgent substituir els quatre principis històrics d’AENA exactament pels seus oposats: des-

El món econòmic català ja no accepta que la decisió pugui prendre’s a Madrid exclusivament

“Un aeroport no només serveix per volar, sinó per construir ponts cap al futur”

Auditori de l’IESE el passat 22 de març. /DAVID FERNÁNDEZ

centralització, competència, transparència i eficiència. No és un caprici, sinó, pura i simplement, una necessitat de supervivència. La solució, naturalment, requereix aplicar amb convicció el principi de subsidiarietatt , és a dir: que l’aeroport de Barcelona es gestioni des de Barcelona, i no pas a 600 km de distància, perquè, novament en paraules del mateix professor Andreu Mas-Colell:

“davant de les dificultats del mercat, ens convé tenir el timó de la nau”. Qui gosaria negar o, simplement, posar en dubte, unes afirmacions tan sensates i evidents? Sens dubte, alguna cosa imporr tant deu estar començant a canviar quan, l’endemà mateix de “la manifestació de les corr bates”, com algú la va batejar, La Vanguardiaa oferia titulars com: “La societat civil traça el futur d’El Prat” o, més contun-

dent encara, “el món econòmic català ja no accepta que la decisió pugui prendre’s ni exclusiva ni fonamentalment a Madrid”. Finalment, cal dir que l’absència de polítics va ser un gran encert dels organitzadors. Ja era hora que la societat civil organitzada fes sentir la seva veu sense tuteles, ni imposicions externes! Cal sostreure la defensa de l’aeroport de l’esbojarrada lluita partidista de cada dia. Les infraestructures són massa imporr tants com per deixar-les tan sols en mans dels polítics… Ens hi juguem el futur!

LES XIFRES DE L’AEROPORT DEL PRAT

ELS 10 QUE CREIXEN MÉS

EL MES DE FEBRER DE 2007

VARIACIÓ ANUAL EN PERCENTATGE EL MES DE FEBRER DE 2007

2.157.145 passatgers

1

Pekín

18.3

6

+11,1% respecte al febrer del 2006

Yakarta

2

Dubai

16.2

7

Estambul

10.1

3

Shanghai

12.9

8

Bangkok

9.8

10.4

7.638.779 quilos de càrrega

4

Cantón

11.3

9

Hong Kong

9.1

+14% respecte al febrer del 2006

5

Barcelona

10.5

10

Denver

9.1

Font: Airports Council International


Entrevista / FINANCES - 23

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

Finances ADOLF TODÓ, DIRECTOR GENERAL DE CAIXA MANRESA

“La globalització té més coses positives que negatives” Adolf Todó és director general de Caixa Manresa i organitzae les jornades d’economia que aquest any s’encaren a l’educació com a factor de competitivitat en aquest entorn global i de constant canvis.

“En qualitat educativa, estem lluny dels Estats més avançats d’Europa”

M.VILLANUEVA

L’educació com a factor de competitivitat. Les jornades d’economia se centren en aquest aspecte cabdal pel nostre creixement. L’educació, massa sovint la gran oblidada pels responsables? Oblidada, segurament que no, però és evident que és una assignatura pendent, i en aquesta Jornada, com sempre, volem promoure un debat obert i valent, i que vol ser de llarg abast: que vagi més enllà del debat tacticista de curt termini. És clar que els països amb més alts nivells de competitivitat i productivitat, com per exemple Finlàndia, són aquells que també excel·leixen en el seu sistema educatiu. En quin nivell creu que estem a Catalunya pel que fa a educació? En què creu que anem coixos? Jo no sóc un expert en educació, però l’informe Pisa 2003 de l’Ocde sobre qualitat del nostre sistema educatiu és preocupant. Estem, lluny dels Estats més avançats d’Europa en qualitat educativa, i en la Jornada ens volem preguntar, entre altres coses, si es tracta bàsicament d’un problema de pocs recurr sos econòmics destinats a l’educació, o si en canvi és un problema més estructural que requereix un canvi de model en profunditat; o també sobre quins valors s’ha de fonamentar al model educatiu. I segons vostè, quins valors creu que s’haurien de fonamentar al model educatiu? Si volem una societat innovadora i emprenedora, doncs això no s’improvisa i per tant em sembla que aquests són valors que s’han de transmetre des de l’escola. Valors com el gust per la feina ben feta, el sentit de la competitivitat sempre respectant les regles de joc –per descomptat que no s’hi val tot–, el gust per prendre

“El nostre objectiu no és la dimensió sinó l’eficiència en la gestió“

Adolf Todó a la Rambla Catalunya./ MIGUEL ÁNGEL CHAZO

riscos, l’inconformisme, les ganes d’aprendre, el gust pel canvi... Aleshores, es pot dir que estem en crisis? Jo crec que aquests valors no estan prou fomentats i per això, al final, sentim dir coses com que els joves estan acomodats, que són molt conserr vadors, que no volen prendre riscos i això no és un problema genètic. No hi ha res casual i per això hem de treballar en aquest sentit. Es parla molt del divorci que hi ha entre universitat, empresa i societat. Hi veu solucions? Una vegada, un rector d’una universitat molt important va dir que “no hi ha divorci, sinó que no s’han casat mai”. Hi ha un distanciament, un desconeixement, l’empresa té a vegades necessitats de recerca que dins la seva estructura no ho pot desenvolupar i desconeix coses que pot fer la universitat, que té capacitats però no sap qui necessita aquestes capacitats. Cal un apropament, un festeig... Confia en què arribarà algun dia? Jo crec que sí però el que passa és que no és un procés fàcil perquè també el sistema

de gestió universitari tampoc té segurament els incentius més adequats com perquè hi hagi aquesta aproximació però és evident que aquesta aproximació ha de ser per part de les universitats i per part de les empreses. Les jornades d’economia s’han convertit ja en un referent per tot el sector financer i empresarial. Tenen algun repte per satisfer encara? Per descomptat, el repte és fer-ho cada cop millor i aportar elements de reflexió sobre els temes cabdals des del punt de vista estratègic per al nostre país. Enguany, Caixa Manresa també inaugurarà les obres de Sant Benet de Bages, complex de turisme, lleure i oci. Què representa per Caixa Manresa haver pogut tirar endavant aquest projecte? Sant Benet és la història d’una ambició compartida entre Caixa Manresa, el nostre entorn més proper i el conjunt de Catalunya, per tal de tirar endavant una aposta de projecció internacional. Sant Benet demostra que des d’una entitat no necessàriament gran es poden dur a terme projectes innovadors amb esperit d’excel·lència.

Els beneficis de Caixa Manresa van augmentar un 11% al 2006, acostant-se als 40 milions d’euros. Quines expectatives tenen per aquest any? Esperem que l’any 2007 els nostres beneficis augmentin al voltant d’un 10%, i també volem continuar sent una de les caixes més eficients d’aquest país. L’any 2006 la nostra eficiència operativa ha estat la millor de tota la nostra història i esperem continuar en aquesta línia. El nostre objectiu no és la dimensió sinó la solvència i l’eficiència en la gestió, que ens han de permetre afrontar el futur amb confiança i continuar sent una de les caixes més solidàries d’aquest país. Estan notant el fre ja en el sector immobiliari? Tenen menys demanda d’hipoteques? Com ho compensen? Sí, el sector immobiliari està desaccelerant el seu creixement, i el conjunt del sector mostra un cert refredament en la demanda d’hipoteques. Des de ja fa temps, caixa Manresa està fent una aposta tant en productes com en serveis per a les Pimes. Això ajuda a diversificar el nostre negoci i a compensar la moderació del negoci immobiliari. Per altra banda, nosaltres continuem sent uns grans experts en gestió de l’estalvi, com ho demostren els molts reconeixements que els nostres fons d’inversió han rebut al llarg de molts anys i la seva excel·lent posició en els rànquings de rendibilitat.

XII JORNADA D’ECONOMIA CAIXA MANRESA La qualitat del sistema educatiu és fonamental per a al competitivitat d’un país. No obstant, estem lluny dels estats més avançats d’Europa. La Jornada d’Economia de Caixa Manresa vol entrar a fons en aquesta qüestió. Es tracta només d’un problema de falta de recursos econòmics destinats a aquest camp? O, en canvi, és un problema més de fons, i el que cal és fer un canvi de model? Sobre quins valors s’ha de fonamentar la política educativa? En la XII Jornada d’Economia, experts de primera línia internacional miraran de donar respostes a aquestes preguntes. Entre d’altres, hi participaran: Andreas Schleicher. Cap de la Divisió d’Anàlisi i Indicadors i director d’Educació de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Ernest Maragall i Mira. Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Marita Aho. Consellera sènior de la Confederació d’Indústries de Finlàndia. Jordi Pujol. Expresident de la Generalitat de Catalunya. Pilar del Castillo. Diputada al Parlament Europeu. Antoni Castells. Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. Marc Puig. President executiu de Puig Beauty & Fashion Group SL. Les jornades se centraran en la visió dels experts sobre els reptes del sistema educatiu davant el nou paradigma global i també analitzaran el sistema educatiu des de la perspectiva empresarial.

Més informació: Quan? Dilluns 16 d’abril a partir de les 9h On? Centre Operatiu de Caixa Manresa. www.jornada-economia.com


ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL

24- FINANCES / Anàlisi de valors

VALORS DEL MES

27 de febrer 27 de març

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

-0,09%

+1,92%

-1,36%

+2,12%

+1,67%

4.156,73 4.153

1.756,27 1.789,93

17.604,13 17.365

6.715,44 6.858

1,314 1,336

5690 5615 5540

La crisi de firmes dedicades a hipoteques d’alt risc als Estats Units va causar les pèrdues més fortes de l’any a tots els mercats. Va ser una sotregada puntual que al final les borses han anat superant.

ÍBEX

CAC

5765

MARÇ D’ENSURT

DOW JONES

14780

12625

14600

12530

14420

12435

14240

12340

5465

14060

12245

5390

13880

12150

5315

13700

12055

FEBRER

FEBRER

MARÇ

FEBRER

MARÇ

ELS NO RESIDENTS CONTROLEN MÉS DE LA MEITAT DEL CAPITAL

La borsa és dels estrangers Més de la meitat del capital que s’inverteix al mercat continu de la borsa espanyola té procedència estrangera, bàsicament de fons nord-americans. Els particulars cada vegada canalitzen més les inversions a través d’agències de valors.

Els fons d’inversió nordamericans són els més actius a la borsa espanyola

INVERSORS A LA BORSA ESPANYOLA

10.7% 64.4%

6.5%

La inversió directa per part de particulars ha anat a la baixa els últims anys

No residents Entitats financeres Inversors particulars Inversió col·lectiva i gestores 10,7%

Menys presència de particulars

A. MASIP

La borsa espanyola està en mans dels no residents. Mouen pràcticament 6 de cada 10 euros que hi ha invertits al mercat continu espanyol i hi accedeixen sobretot a través de grans fons d’inversió nordamericans que es canalitzen per la via de la borsa britànica. De fet, els experts internacionals han aprofitat el moment dolç que ha viscut l’Ibex 35 i la borsa espanyola en general per aconseguir fortes revaloritzacions. Han destacat

els fons d’inversió estrangers que estan especialitzats en el sector immobiliari, que estan molt més desenvolupats que els que llancen entitats espanyoles, i que, per tant, han pogut obtenir un considerable benefici gràcies a l’auge de les empreses constructores i immobiliàries que cotitzen. Tot i aquesta forta presència estrangera, el capital invertit ha anat a la baixa i s’ha reduït 5 punts els últims tres anys, segons les últimes dades del Ministeri de Comerç i Afers Exteriors.

També ha anat a la baixa la inversió directa per part d’inversors individuals o famílies. Si l’any 2003 tenien un 6,5% del capital que es bellugava al mercat continu espanyol, avui sumen un 4,6%. I és que els inversors particulars han apostat cada vegada més per canalitzar les seves opcions a través o bé d’institucions d’inversió col·lectiva i fons d’inversió o bé a través d’entitats gestores (agències o societats de valors), que aportessin una major professionalitat, escarmentats com estaven després de la caiguda provocada per la bombolla tecnològica. Tot i això, avui es calcula que hi ha 9 milions d’espanyols que tenen diners invertits a la borsa. 3,5 milions serien

ANY 2003

18.3%

19.6% 56.9%

4.6% 6% 18.9%

ANY 2006 No residents Entitats financeres Inversors particulars Inversió col·lectiva i gestores 10,7%

inversors directes i els altres inverteixen a través de fons. Per això no és estrany que hagi augmentat amb força el pes de les gestores i institucions d’inversió col·lectiva, que han pràcticament duplicat la seva presència en només 3 anys: han passat del 10,7 a gairebé el 20%. En canvi, el que s’ha mantingut pràcticament estable (un

lleuger repunt de mig punt) ha estat la inversió canalitzada a través dels bancs i les caixes, que són els encarregats de gestionar els estalvis dels seus clients i que sovint ho fan a través de fons d’inversió o plans de pensions vinculats a la borsa. Aquests també mouen gairebé el 20% del capital que hi ha a la borsa.


Anàlisi de valors / FINANCES - 25

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

TAXA PER COT O ITZAR T

CLÍNICA BAVIERA, A LA BORSA

DIVIDENDS DEL MES

El govern català inclou en la Llei d’Acompanyament una taxa per les empreses catalanes que surtin a la borsa. Hauran de pagar entre 9.000 i 24.000 euros per la verificació prèvia que fa la Generalitat abans que pugui començar a cotitzar.

Cotitza als mercats a partir d’aquest abril i estrena així les sortides previstes per aquest any. El centre oftalmològic madrileny fa cirr cular 6 milions d’accions, equivalents al 35% del capital. És la primera vegada que cotitza un centre d’aquestes característiques.

Aquest abril, són moltes les empreses que reparteixen beneficis entre els accionistes: 2 d’abril: Ebro Puleva 0,09 euros per títol 4 d’abril: Acerinox 0,10 euros per títol 7 d’abril: Bankinter 0,34 euros; Guipuzcoano 0,36 13 d’abril: Sacyr 0,18 euros per títol.

ENDESA

41.00

Endesa segueix enfilant-se

40.40

Les accions s’han continuat animant després de l’anunci d’Enel i Acciona que apujaran considerablement el preu ofert per E.On per les Endeses d’aquí a sis mesos, quan la CNMV autoritzi a presentar una altra OPA. L’empresa ha estat suspesa de cotització en diferents ocasions mentre s’aclaria el posicionament de totes les empreses implicades en aquesta inacabable OPA. Endesa cotitzava a poc més de 18 euros abans de les opes. Avui, supera els 40.

39.80 39.20 38.60 38.00 37.40

FEBRER

MARÇ

MÉS OPERACIONS DE FUSIÓ REMOUEN LA BORSA ESPANYOLA

Iberia i Altadis, objectes de desig Dues companyies espanyoles de referència estan revolucionant aquestes setmanes els mercats. Especialment l’aerolínia de bandera, que ha reconegut que busca si més no socis per fer un salt en el seu negoci. A.MASIP

Mentre a Catalunya debatem sobre el futur del Prat, especialment després que Iberia hagi replegat el seu negoci de vols internacionals a Madrid, l’aerolínia es deixa estimar per pretendents de diferents països. De moment, no té cap proposta en ferm per casar-se amb ningú, però sí que hi ha –diuen els analistes- candidats ferms a comprar l’empresa espanyola considerada “de bandera” en l’àmbit aeri. Els rumors apareixen dia sí dia també i més des que la Unió Europea ha aprovat la normativa de cels oberts, que permet a totes les aerolínies europees volar als Estats Units des de qualsevol aeroport (fins ara només podien fer-ho des del seu aeroport base). Iberia ha fet una clara aposta pel mercat nordamericà: ha augmentat de 10 a 14 la freqüència de vols a Nova York i obrirà també línies cap a Boston i Washington. Tot des de Barajas, clar.

Les accions es disparen Funciona més que mai la màxima “compra amb el rumor, ven amb la notícia”. I els rumors al voltant d’una possible OPA sobre Iberia han escalfat el valor. En una sola sessió, l’aerolínia va pujar gairebé el 9% i en el que portem d’any s’ha revaloritzat més del 30%. És l’empresa europea del sector

Iberia es revaloritza més del 30% des de principis d’any Altadis ha guanyat un 16% en una sola sessió per les intencions d’OPA d’Imperial que ha tingut més guanys a la borsa i el seu president s’ha mostrat clarament partidari de fer operacions estratègiques amb altres aerolínies europees. Els mateixos rumors són els que estan animant la cotització de la tabaquera hispanofrancesa Altadis. En aquest cas, la pujada en una sola sessió ha duplicat la d’Iberia -es va disparar més del 16% en un dia- perquè Imperial Tobacco va reconèixer no que havia llançat cap OPA sinó només que tenia la intenció d’acostar-se a la direcció d’Altadis per sondejar la possibilitat de fer una oferta amistosa a 45 euros. Només pel fet de reconèixer aquesta opció, ja van començar a circular dades sobre altres potencials compradors, començant per British American Tobacco, competidora directa d’Imperial. El sec-

tor tabaquer està en fase de canvis i de búsqueda de les populars sinèrgies més que mai, tenint en compte que les vendes de cigarretes van a la baixa a tot el món a causa de les legislacions restrictives al fumar. Per això busquen reduir costos i compartir mercats i beneficis. Tampoc no és nou perquè la mateixa Altadis és el resultat de la fusió l’any 1999 de la històrica Tabacalera espanyola i de la francesa Seita. El cas és que ara, sumar-se amb Imperial representaria consolidar-se en la quarta posició del món, per darrera d’Altria, British American Tobacco i Japan Tobacco, que també està en procés de fusionar-se amb Gallaher Group, la vuitena del món.

Tot és qüestió de preu De moment, Altadis ja ha dit que no obrirà així com així les portes a Imperial, per bé que reconeix que poden sumar molts elements de negoci. Per començar, el preu que ofereix la britànica, 45 euros, s’ha qualificat d’insuficient per part del consell d’administració i també per part del mercat, ja que a la borsa Altadis –comptant la revalorització provocada per l’OPA- ja supera els 46. Els analistes auguren que hi haurà una millora fins a 50 euros i que fins i tot es podria parr lar de contraofertes a 53.

EVOLUCIÓ D’IBERIA 3.93 3.78 3.63 3.48 3.33 3.18 3.03 FEBRER 2007

MARÇ 2007

EVOLUCIÓ D’ALTADIS 47.25 45.70 44.15 42.60 41.05 39.50 37.95 FEBRER 2007

MARÇ 2007

ACCIONARIAT D’IBERIA

ACCIONARIAT D’ALTADIS

Lliure circulació a la borsa

Lliure circulació

British Airways

Chase Nominees

Caja Madrid

Morgan Stanley

BBVA

Sepi

Franklin Resources

Logistica

State st.bank

Fidelity Amber Master

55% 5.09% 5.81% 6.7% 7.3% 9.9%

10%

1.76% 2 96% 2.96% 5% 5.76% 10.04%

74.45%


26- FINANCES/ Banca i Assegurances

ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL

CREIXEN LES REMESES DELS IMMIGRANTS ALS SEUS PAÏSOS

AVÍS A LES ENTITATS

La banca vol captar els dipòsits dels estrangers

Una altra targeta a casa? No, si us plau!

Les entitats financeres van adaptant els seus productes a marxes forçades a un client al qual fins fa poc no s’havien adreçat de forma directa. Els enviaments de diners a l’estranger són una font de negoci. Remesadores, a l’alça

REDACCIÓ

Caixers automàtics en xinès. Folletons en àrab. Guies en mongolès. Bancs i caixes han fet una cursa per adaptar els seus productes i fer-los accessibles a totes les persones que han vingut de fora i que fins fa poc es consideraven fora del sistema i que canalitzaven les seves peticions a través més aviat d’entitats d’ajuda social. Però la banca

ha vist com els immigrants també podien suposar una destacada entrada de clientela, que cal recuperar en un moment que s’augura més complex per la davallada del mercat hipotecari. Ja hi ha gairebé 2 milions d’estrangers cotitzant a la Seguretat Social espanyola, amb feina estable, amb una nòmina i amb opcions de consumir igual que una família d’aquí.

La principal activitat que fan els immigrants a Espanya i que pot requerir la intermediació financera és l’enviament de diners de retorn als seus països. Al 2006 es van enviar més de 6.200 milions d’euros, el triple que quatre anys abans. D’aquests diners, només un 20% es tramitaven via bancs i caixes, ja que la major part es van enviar a través de remesadores, empreses creades especialment amb aquesta funció i que sovint garanteixen que portaran els diners si s’escau fins a la mateixa casa de la família a qui es vol fer arribar els ingressos. Això és bàsic, ja que en molts dels països on s’envien hi ha tanta inseguretat documentària i també als carrers que és complex que pugui funcionar una operativa bancària diguemne convencional. Per això la principal tasca que han de fer bancs i caixes és vèncer la desconfiança. S’hi juguen

molt perquè parlem d’un mercat de més de 4.100.000 persones, gairebé el 10% de la població espanyola. I, com saben bé els gestors, un bon enviament dels seus diners a la família que està a l’altra punta del món pot ser un primer pas per captar un client que hi domiciliï la nòmina, els rebuts, hi tingui les targetes i entri en una espiral que l’acabi conduint als crèdits i a les omnipresents hipoteques.

ON VAN ELS DINERS DELS IMMIGRANTS COLÒMBIA

21%

EQUADOR

20%

ROMANIA

6,8%

BOLÍVIA

6,3%

MARROC

6%

REPÚBLICA A DOMINICANA BRASIL PERÚ

4,7% 4% 2,56%

SENEGAL

2%

FILIPINES

1,5%

Els últims mesos, alguns bancs i caixes han seguit una estratègia comercial d’enviar al domicili de determinats clients targetes de dèbit sense que ningú no les hagués sol·licitat. Ho fan especialment pels volts de Nadal i de les vacances d’estiu, èpoques de consumisme màxim i en les quals les targetes treuen fum. Doncs bé, ara el Banc d’Espanya ha decidit renyar bancs i caixes per seguir el que qualifica d’”enviament discrecional de targetes” i els ha demanat que frenin aquesta pràctica i que només enviïn targetes als clients que ho hagin demanat i que hagin signat un contracte. En aquest sentit, tampoc està massa d’acord amb la venda telefònica de targetes. A Espanya hi ha més targetes de crèdit que ciutadans. En total, tenim 70 milions de targetes, algunes que ni havíem demanat. La proliferació de patrocinis també ha fomentat aquesta allau del diner de plàstic.

NOTÍCIES DEL MES A PUNT LA LA MA AJOR FUSIÓ D’EUROPA P

CAIXA C X TERRA RASS SA VA OBRINT OFICINES

La britànica Barclays Bank i l’holandesa ABN Amro negocien la seva fusió, que seria la major aliança de la història financera. Serien sisens per capitalització borsària, tindrien presència en més de 60 països i sumarien més de 230.000 empleats repartits entre 9.000 oficines. ABN i Barclays serien líders tant al Regne Unit com a Holanda i tindrien una posició rellevant al Brasil, Estats Units i Itàlia.

L’entitat vallesana continua amb el pla d’expansió i ha inaugurat una nova oficina al centre de Sabadell, on ja suma 6 delegacions. En el que portem d’any, Caixa Terrassa ja ha estrenat tres oficines noves. A banda de Sabadell, també ha inaugurat punts d’atenció al públic a Puigcerdà i Sant Joan de Vilatorrada.

C IFOR AUGM CA A ENTA TA BENEFICIS

L’asseguradora participada per La Caixa i el grup Fortis ha guanyat 130 milions al 2006, un 8% més que l’any anterior. L’empresa va captar gairebé 200.000 clients nous i ja dóna servei a prop de 3 milions de persones. Aquest abril, Caifor començarà a oferir les primeres assegurances pròpies de cotxes i espera sumar 300.000 pòlisses en cinc anys.

C IXA CA X PENEDÈS, A VALÈNCIA

L’entitat ha inaugurat la primera oficina a la ciutat de València. Fins ara, l’entitat tenia ja 16 oficines al País Valencià, per bé que no n’hi havia cap a la capital. Ara, Caixa Terrassa hi preveu obrir cinc oficines més aquest any.

en un any. Entre els objectius que té aquí hi ha el d’ampliar la seva clientela corporativa, especialment en l’àmbit de les pimes.

CA C AJA TARRA RAGONA LL LANÇA ÇA UN NOU FONS DE E PENSIONS

Caixa Tarragona Vida, la nova companyia d’assegurances de l’entitat financera, potencia ara els fons de pensions per donar als seus clients un ampli ventall de productes asseguradors i de plans de pensions de gestió pròpia. D’aquesta manera, la companyia centrada en assegurances de vida amplia i millora el seu servei com a gestora de fons de pensions. Caixa Tarragona Vida va començar al gener, participada al 100% per Caixa Tarragona, amb un capital de 9,6 milions.

CA C AJA MADRID S’ESTÉN PER CATALUNYA CA Y

El seu pla estratègic preveu inaugurar 50 oficines noves fins al 2010. El negoci de Caja Madrid a Catalunya avança a molt bon ritme i ha augmentat un 25%

MOVIMENT ACCIONARIAL AL SABA B DELL

La família Lara s’ha convertit en el segon accionista del Banc Sabadell. José

Manuel Lara Bosch ja controla el 5,15% de l’entitat, a través d’una societat vinculada al grup Planeta. Ha pagat 350 milions d’euros per un paquet d’accions que suposa un 3,15% més del que tenia. Lara Bosch es converteix així en un dels homes forts del Sabadell, juntament amb Enrique Bañuelos, president de la immobiliària Astroc, i amb Isak Andik, el propietari de Mango.

LA A NIT DE BANESTO

Ha hagut de ser la Play Station la que aconsegueixi allargar els horaris bancaris. Ni pressió dels consumidors ni rebuig dels treballadors: PSP. 164 oficines de Banesto van obrir el passat 22 de març fins a ben entrada la matinada per oferir als clients que hi domiciliessin la nòmina la PlayStation 3 gairebé a meitat de preu del que es podia trobar als altres establiments. Ana Patricia Botín va ser la qui va lliurar les primeres PSP en una acció sense precedents al nostre país.


L’expert / INTERNACIONAL - 27

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

Internacional LES PARADOXES DELS MERCATS EMERGENTS

Orient, occident i les institucions Xina avança cap al respecte a la propietat privada, en un intent d’assemblar-se cada vegada més a l’evolució dels països occidentals. La qualitat de les institucions pot acabar sent un dels pocs avantatges comparatius de les societats avançades. JOAN TUGORES,

amb més disciplina anticorrupció, més incentius i garanties i més sensibilitat social, enfront, la línia més dura de, en molts sentits, “toma el dinero y corre”. En aquest sentit cal valorar l’important pas –de gestació molt laboriosa– d’aprovar una llei de garanties de la propietat privada, explicitant la protecció enfront de l’expropiació sense indemnització.

La qualitat en les institucions JOAN TUGORES CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

L’emergència dels països asiàtics, encapçalats per Xina i Índia, planteja qüestions que van des de les raons del creixement d’unes economies que no han seguit l’ortodòxia econòmica (i que contrasta amb les dificultats de països llatinoamericans que sí van seguir “receptes oficials”), la sostenibilitat d’aquestes taxes de creixement i les implicacions sociopolítiques, internes i especialment interr nacionals, amb una reconfiguració del poder econòmic i polític a escala mundial.

Pas cap a la propietat privada La celebració aquest mes de la reunió de la seva “Assemblea Popular Nacional” ha estat aprofitada per la cúpula dirigent per plantejar algunes “modulacions” en la seva estratègia, incloent una més gran atenció a les creixents desigualtats entre persones i entre les províncies xineses (totes 30 amb una població més gran que la d’Espanya) i al seriós deteriorament mediambiental que ha provocat una industrialització molt ràpida i indiscriminada. Però la qüestió de canvis més profunds, amb obertura política democràtica, semblen encaa ra lluny. Encara que, malgrat la impenetrabilitat de les esferes de poder a la Xina, segons algunes informacions i símptomes, hi hauria una pugna a l’interior de les elits del poder xinès entre els més partidaris de “millorar la qualitat” de les institucions

Dani Rodrik ha insistit en què no es pot avaluar la “funcionalitat” de les institucions de països amb diferents història i cultura amb els paràmetres de les formes jurídiques concretes que hem fet servir als països occidentals i dóna exemples de com els incentius al creixement econòmic que a Occident genera la salvaguarda de la propietat privada han estat intentats assolir a les darreres dècades a Xina d’unes formes “sui generis”, que, segons el seu plantejament, han contribuït amb eficàcia a què el creixement xinès desbordés el d’altres països més “mimètics” d’Occident. Però també es cert que la diferència de “qualitat en les institucions” (que inclou la protecció als drets, la fiabilitat dels contractes, l’efectivitat dels tribunals de justícia, les garanties de no-expropiació i/o de no-corrupció, les llibertats d’informació, etc.) té un paper econòmic –a més del sociopolíí tic– de més gran relleu. Així, les asimetries en la qualitat de les institucions financeres i contractuals entre països estan present als intents d’explicar una de les paradoxes de les finances globals a l’actualitat, consistent en què “en termes nets” Xina és un prestamista i Estats Units un receptor de fluxos de capitals (i en conjunt, com mostra la figura 1, les dades recents confirmen la tendència dels darrers anys de què la renda dels països receptors de capitals tendeix a superar les dels exportadors de finançament, “els pobres fifi

nancen els rics”, com va indicar Bernanke), però, alhora, la Inversió Directa Estrangera (FDI) de molts països, començant per la dels Estats Units, s’adreça en quantitats molt notables a les economies emergents, inclosa Xina (la figura 2 mostra el pes creixent de la FDI a les entraa des de capitals a les economies emergents). En un recent text dos economistes d’origen asiàtic, ShangJin Wei (que treballa a l’FMI) i Jiandong Ju (professor a la universitat d’Oklahoma) insisteixen en el paper central de les diferències de qualitat institucional per interpretar com l’elevat estalvi de la societat xinesa està més ben canalitzat via compres d’actius financers emesos pel sector públic i privat d’Estats Units i altres països avançats, en lloc de fiar-ho tot al sistema financer xinès. En una línia semblant, no fa gaire Andrei Levchenko (un economista d’origen rus que també treballa a l’FMI) explicava com la “qualitat institucional” pot estar convertint-se en un dels “avantatges comparatius i/o competitius” de les societats avançades. I en un debat a la Brookings Institution sobre el fenomen de creixent significaa ció i preocupació de la deslocaa lització o offshoring de serveis de cert nivell de sofisticació (i no només de llocs de treball de baixa qualificació a la indústria) el professor Daniel Trefler considerava que la “salvaguarda” per a Occident era el llarg terr mini que requeriria a les societats orientals emergents assolir les regles explícites i implícites de qualitat institucional (incloent, cal insistir, el respecte als contractes, l’imperi de la llei, l’absència de corrupció, la minimització de “comportaments oportunistes” a curt termini per tal de garantir lleialtat a llarg termini, etc.) edificades a Occident en un procés de dècaa des, fins i tot de segles. Al final resultaria que els avenços tecnològics són més imitables –i per tant una base més fràgil de prosperitat– que els fonaments

A la Xina encara li queda camí per recórrer pel que fa a la qualitat de les institucions / ARXIU

socials i institucionals, la de vegades anomenada “infraestructura social” ! Una lliçó final: si resultés ser cert que un avantatge essencial d’Occident respecte als països emergents acaba sent la millor qualitat institucional, cal ser conscient del greu que seria una degradació d’aquest actiu per a nosaltres. Darrerament hi ha indicis que l’objectivitat, fiabilitat i percepció d’eficàcia i equitat d’alguns dels organismes que tenen funcions de regulació i arbitratge de la vida econòmica, empresarial i sociopolítica es posen en tela de judii ci, en ocasions amb fonament.

Xina ha aprovat una llei de garanties de la propietat privada

Xina és prestamista i Estats Units és receptor de fons Cal recuperar la credibilitat i prestigi de les institucions, no només per raons jurídico-polítiques, sinó també com a eina d’eficiència econòmica i de cohesió del conjunt de la societat.

VARIACIÓ DE LA RENDA RELATIVA PER CÀPITA DELS PAÏSOS AMB SUPERÀVIT I DÈFICIT COMERCIAL

Font: Prasad, Rajan i Subramanian, “The Paradox of Capital”, FMI, Finances i Desenvolupament, març 2007.

ELS MERCATS EMERGENTS ATREUEN MÉS FDI QUE D’ALTRES TIPUS DE FLUXOS FINANCERS

Font: Lane i Milesi-Ferretti, “The External Wealth of Nations Mark II”, citat a FMI, Finances i Desenvolupament, març 2007.


28- INTERNACIONAL / El mapa del món

ABRIL 2007/ MÓN EMPRESARIAL


MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

El mapa del món / INTERNACIONAL - 29


30- INTERNACIONAL / Anàlisi

ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL

Internacional L’EUROESCEPTICISME S’IMPOSA ENTRE ELS CIUTADANS DE LA UNIÓ

La UE s’imposa un nou repte Les celebracions del 50è aniversari de la firma del Tractat de Roma culminen amb la Declaració de Berlín, en la que els 27 països membres es comprometen a trobar una solució a la Constitució comuna abans de les eleccions europees de 2009. 4,0 2000 L'evolució econòmica dels 27

(PIB, en %)

3,5

3,0

1999

2006

1998 2,5 1997 2004 2,0

2001 2005

1,5 2002

2003

1,0 Font: Eurostat LEANDRO RODRIGUES

“Junts podem aconseguir resultats amb els quals mai podríem somiar per separat”, va dir amb optimisme el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, durant les celebracions oficials, el 25 de març, del 50è aniversari de la firma del Tractat de Roma, l’acord que va donar vida a la

Comunitat Econòmica Europea (CEE) i l’impuls definitiu al projecte ambiciós de la unificaa ció. Al seu costat, la canceller alemanya i actual presidenta de la UE, Angela Merkel, i el president de l’Eurocambra, Hans-Gert Poettering, també expressaren la seva satisfacció durant la cerimònia realitzada a Berlín. Els tres líders europeus

de torn van signar la Declaració de Berlín, en la que els 27 països membres es comprometen a trobar una solució per al Tractat Constitucional abans de les eleccions europees de 2009. “La riquesa d’Europa es basa en el coneixement i les capacitats de la seva gent; aquesta és la clau del creixement, l’ocupació i la cohesió social. Lluitarem junts contra el terrorisme, la delinqüència organitzada i la immigració il·legal”, assenyala el document, sense fer cap referència a la Constitució comuna europea. Europa es llança així cap a un nou desafiament. Els debats entorn de l’elaboració del text definitiu de la Declaració de Berlín, no obstant això, van destapar moltes discrepàncies i les dificultats d’un consens. La representació espanyola, per posar un exemple, va intervenir perquè el document inclogués la lluita contra la immigració, tema oblidat pels altres països

membres. Segons la canceller alemanya Angela Merkel, “un fracàs seria un error”. El president francès Jacques Chirac, al seu torn, va parlar de les dificultats a les quals s’enfrontaran els seus homòlegs dies després d’anunciar la seva retirada de la política. “Lamento no haver pogut fer més per evitar-li a França i a Europa un problema com aquest”, va dir en la seva última compareixença oficial a Brussel·les, referint-se al no al Tractat Constitucional a França. Més enllà dels assumptes d’Estat, els líders europeus necessitaran reduir, durant els pròxims dos anys, no només la resistència a la Constitució comunitària sinó també l’escepticisme ciutadà cap al projecte de la UE i els avenços de les últimes dècades. Segons un sondeig realitzat pel diari Financial Times i Harris Interactive al Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia i Espanya, un 44%

dels europeus considera que la vida ha empitjorat des que el seu país d’origen es va sumar al grup comunitari, enfront d’un 25% dels entrevistats que va dir que la vida va millorar amb l’adhesió dels seus països a la UE. Sobre el que més associen a la UE, els enquestats esmenten la burocràcia (un 38%) i el mercat comú europeu (un 21%), enfront de tan sols un 9% que es recorda de la democràcia. Ni tan sols la moneda comunitària sembla tenir una acceptació consolidada. Segons es desprèn del sondeig realitzat per TNS per al centre d’estudis britànic Open Europe, un 49% dels ciutadans dels 13 països que utilitzen l’euro preferiria tornar a utilitzar les monedes anteriors a l’euro. Malgrat els èxits assolits per l’Europa comú, com són la consolidació de la democràcia, el desenvolupament, el mercat comú i l’obertura de les fronteres, els aspectes negatius que s’hi associen, el creixement econòmic lent i la pèrdua de competitivitat europea enfront d’altres mercats, contribueixen a aquests resultats en els sondejos d’opinió i fomenten les reticències de molts ciutadans a l’Europa dissenyada per les autoritats de Brussel·les.

LA NOVA LLEI HA MOTIVAT LES CRÍTIQUES DELS SECTORS MÉS IMMOBILISTES

Xina reconeix per primera vegada la propietat privada La mesura històrica, no obstant això, no acaba de protegir als pagesos de les expropiacions de les terres de propietat col·lectiva que cultiven en règim d’arrendament, un dels majors motius d’inestabilitat social al país asiàtic.

La mesura té l’objectiu de protegir les inversions privades

El Govern podrà seguir apropiantse de terres per interès públic LEANDRO RODRIGUES

Pequín s’està prenent seriosaa ment la integració comercial i simbòlica de l’economia xinesa al mercat global. La decisió històrica de l’Assemblea Nacional Popular (ANP) d’aprovar el mes passat la llei que reco-

neix la propietat privada, així com la protecció d’aquesta en igualtat de condicions a la de la propietat col·lectiva i pública, representa un pas inequívoc del govern xinès cap a aquest objectiu. Després de 13 anys de debats sobre la llei, la votació va obtenir 2.799 vots a favor, 52 en contra i 37 abstencions. “Tota mena de propietat, des de l’estatal a la col·lectiva, individual o d’un altre tipus, està protegida per la llei i ningú pot atemptar contra ella”, estableix la llei en un dels seus 247 articles. La mesura, segons la versió oficial, té l’objectiu de protegir les inversions de la iniciativa privada –les seves aportacions

al desenvolupament econòmic han crescut en importància durant els últims anys– i frenar les expropiacions de propietats rurals, un dels principals motius d’inestabilitat social al país. La majoria dels pagesos treballa en terres de propietat col·lectiva i paga l’arrendament del sòl. La llei no els permetrà comprar la terra que cultiven, encara que els garanteix la possibilitat de renovació del seu contracte i el dret a una indemnització si són expulsats de la seva propietat col·lectiva.

Privada, a mitges La nova normativa, no obstant això, no descarta del tot la in-

tervenció estatal en l’esfera rural. El govern podrà seguir apropiant-se de terres “per interès públic”, a canvi d’indemnitzacions o de subsidis (quan es tracti de reallotjament) o compensacions (en el cas de collites). A les ciutats, les capes emerr gents i la classe mitjana van rebre l’aprovació de la llei amb renovades expectatives, una vegada que tindran assegurat el dret sobre la propietat immobiliària, l’herència familiar i les creixents inverr sions al mercat financer local i internacional. Per a alguns sectors del Partit Comunista, no obstant això, la mesura és massa capitalis-

ta perquè consagra els drets individuals. Alguns crítics argumenten a més que la reforma garantirà els drets de funcionaris corruptes que, durant els últims anys, es van apropiar de manera il·legal de terres. “El sistema de propietat socialista del model xinès està determinat pel sistema econòmic socialista de base i és, per essència, diferent del sistema de propietat capitalista”, va dir al respecte Wang Zhaoguo, vicepresident del Comitè Permanent de la (ANP), resumint el que pensen els sectors opositors a la decisió històrica xinesa.

SECTORS A LA XINA Agricultura

45%

Indústria

24%

Serveis

31% Font: CIA World Factbook


ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL

32- INTERNACIONAL / Sobre el terreny

EXPECTATIVA ELECTORAL AL PAÍS VEÍ

França canvia de mans El 22 d’abril se celebra la primera volta per escollir el proper habitant de l’Elisi i França està a l’espera de saber quina serà la proposta del guanyador per respondre als alts nivells d’atur i la precarietat laboral.

més curt, aprofitant un hub a Barcelona, permetria guanyar temps. Per a moltes empreses és un factor clau de la seva competitivitat”, diu Saman.

El “Made in Catalunya” a París ROTTER ROTTERDAM TER

Inglaterra e

PLYM MOUTH M

PO TSMOUTH POR H BRIGHT BR ON R

Canal de la Mancha

PAISES P SES O OOSTENDE NDE BAJOS S AMBERES AM ERES S

S

LILLE

CHERB RG CHERBURG

na Se

BRETAÑA T

AL

LIEJA

LE HAVRE A C CAEN

D

BÉLG GICA G CA A

COT TENTIN T BREST REST

E

BR RUSELA R S LA AS A

GANTE

IS. DEL L CANAL (R.U.)

RH IN

Mosa M oa

Paso de Calais

AMIENS AM S

ROUEN

ST--MALO ST

LUXEMBU L BURGO O UXEMBU

RENNES LORIENT

PARÍ P ARÍÍS

LE MANS

LUXEMBUR L LUXEM LU XEM UXEM

R REIMS

Loira

CY ANCY NA NANCY

AN NGERS ERS

ESTRASBURGO ST U O TOURS O

VOSGOS O MOULHOUSE U U

FRANCIA RA IA LA A ROCHELLE LE

SE ELV L

DIJO IJON Lo

MAR TÁBRICO

Rhin

NANTES ANTES

SAA

METZ

CUENCA NCA DE PARI RIS S

ira

BE AN BESANÇON

Ch are n

BASILE ILE

te

BER

LIMO LIMOGES

LAUSANA

a

CLERMONT ONT-FERRAND - R

BURDEO BURDEOS RDEO

4637

LYON YO

ona Garr

1856 Plomb du Cantal P

S

GINEBR RA L. RA L Lem m n Lema L

Saon

de ya

Mont Blanc c

ST T. ETIENNE NNE E

MACIZO IZ ZO CENTRAL A AL

GREN GRENOBLE GRE EN no

TUR N TURÍ Róda

BA Y AYONA

STIAN N

IT

TOULOUSE

PAU U

NA MONTPELLIER

3404 4

França és el primer productor mundial d’energies renovables

A AVIGNON

Catalunya és un dels destins preferits d’Espanya per les firmes franceses Fomentar la investigació i la innovació és un dels reptes del proper govern

MONACO CO

Aneto

PIRINEOS P EO

MARSELLA

PERPINYÀ

Ebrro

ANDORRA AN OR A

NIZA

MO MONA MONACO M MON ON O

Golfo de León eó

A ANDORRA

TOULÓN OUL

MAR DE L ARAGOZ ZA

BÉRICA

C. de Creus C

ESP E PAÑA AÑ

GIRONA

GLÒRIA VALLÈS

Després de la no ratificació de la Constitució Europea de França, la Unió Europea està atenta al resultat de les eleccions del 22 d’abril per veure quina serà la política del proper govern. Els ciutadans francesos també es mantenen a l’expectativa, perquè volen que l’equip del proper mandatari aporti solucions als alts nivells d’atur, la precarietat laboral i les deslocalitzacions, entre altres problemes. El creixement econòmic del país és lent (al voltant del 2% durant el 2006) i necessita de noves estratègies per repuntar. Les pimes locals, mentrestant, busquen solucions als elevats costos de producció: “Des de fa bastants mesos rebem sol·licituds d’ajuda a la creació d’estructures a Catalunya amb el propòsit -no confessat- de pagar menys càrregues i poder seguir treballant amb els seus antics clients francesos”, explica Philippe Saman, Director de la Cambra de Comerç i Indústria de França a Barcelona. “És una estratègia econòmica que, en termes

CÓRCEGA A ((F

de valor afegit, no és bona ni pel mercat francès ni per l’espanyol”.

Relació preferent Catalunya és un dels destins preferits d’Espanya per les firmes franceses, com ho demostra el fet que gairebé la meitat de les 1.500 empreses franceses implantades a Espanya estan aquí. L’augment de l’oferta de vols entre Barcelona i París ha estat determinant, tot i que la

manca de bones infraestructures podria ser un impediment de cara al desenvolupament futur d’aquestes companyies: “els reptes de les empreses franceses a Espanya evolucionen. Seus socials i centres de producció i de logística fins ara concebuts per al mercat espanyol es transformen mica en mica en centres europeus i departaments comercials i d’enginyeria situats a Espanya es destinen a tercers mercats. Anar i venir de Barcelona als Estats Units o Àsia pel camí

Les empreses catalanes també busquen a França noves oporr tunitats. Borges acaba de comprar l’empresa Tramier, líder francès del sector oliver. Guarro Casas i Apli hi troben un mercat interessant en el sector del paper i INDO pel que fa a l’òptica. Aquestes són només algunes dels centenars de firmes catalanes que estan introduïdes al mercat francès. I és que, igualment, Catalunya està al capdavant de les empreses espanyoles amb implantaa cions de filials al país veí, concretament amb 150. “A França venem més de 8,5 milions entre lents, ulleres i béns d’equipament”, explica Jean Christophe Godfrin, Director de Vendes a Europa d’INDO, companyia que està present a França des de 1988. “Encara que França és un mercat madur, per les seves característiques també està obert a novetats que aportin millores tecnològiques o de disseny”, afegeix. En definitiva, França coneix Catalunya i valora les seves qualitats com a regió: “L’elecció d’un marketing basat

en Catalunya serà ben comprès a França. Catalunya és ben coneguda pels francesos i tant les empreses com els consumidors l’identifiquen com una regió amb un fort potencial econòmic, dinàmica i amb un idioma i cultura propis”, conclou Philippe Saman.

Futur pendent de l’impuls polític Les empreses franceses busquen les seves pròpies sortides a l’adormiment general del país i es posicionen a nivell internacional. Faltarà veure si el canvi de tendència després de dues legislatures amb Jaques Chirac aporta una diferència significativa a l’evolució general de la República. Durant els propers cinc anys de govern, el successor de Chirac haurà de fer front al descontent general sobre la política econòmica del govern anterior i estimular el creixement del PIB, alhora que no podrà deixar de promoure millores laborals i socials. Fomentar la investigació i la innovació, especialment en el sector industrial, flexibilitzar els horaris laborals i revisar els costos socials tan elevats als quals han de fer front les petites i mitjanes empreses són alguns dels temes que també han d’incloure’s a l’agenda.

EL FACTOR ENERGÈTIC França és el primer productor mundial d’energies renovables i el segon productor d’energia nuclear. Gaudeix d’un 50% d’independència energètica i és el setè consumidor d’energia, després de Japó i Alemanya. També ostenta el setè lloc en emissions de CO2 entre els països de l’OCDE. De cara al 2020 s’ha compromès amb la Comunitat Europea a assolir el 20% d’energies renovables, que actualment està en un 7%. Per triplicar DADES BÀSIQUES

aquesta producció disposa de recursos naturals i els professionals del sector d’energies renovables donen suport al projecte.

DADES BÀSIQUES FRANÇA Superfície: 547.030 km² Població: 59.990.540 habitants Capital: París (11.633 habitants) Creixement de la població: 0’4% anual Creixement del PIB: 2’3% Atur: 9’9% Emissions de CO2: 6’3 tonelades per habitant Territoris dependents: Guadalupe, Guayana Francesa, Illa Clipperton, Martinica, Mayotte, Nova Caledonia, Polinèsia, Reunión, San Pere i Miquelón, Territoris Australs Francesos i Wallis i Futuna Font: CIA The World Fact Book, OMC, ICEX

Font: CIA The World Fact Book, OMC, ICE


Oberts a l’estranger / INTERNACIONAL - 33

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

Agenda de la internacionalització Del 2 al 5 d’abril Reunions de treball amb la directora del COPCA a Sidney El COPCA ofereix la possibilitat de concertar una entrevista amb Judit Hidalgo, directora del Centre de Promoció de Negocis a Sidney, per tal d’estudiar els projectes que es pensin fer a Austràlia i Nova Zelanda. Aquest tipus de trobades amb les directores i els directors del COPCA arreu del món permeten conèixer les possibilitats de creixement internacional i faciliten la definició i el desenvolupament d’un pla d’actuació a la mida de cada empresa i sector.

moció Comercial de Catalunya (COPCA) i que han de permetre fer un pas endavant en el model d’internacionalització de Catalunya per afrontar amb èxit els desafiaments i canvis de l’entorn mundial. L’acte començarà a les 11.45 i durant el mateix es lliurarà el Pla per a la Internacionalització de l’Empresa Catalana 2005-2008.

subvencionades totalment per les Cambres de Comerç. S’han definit com a sectors prioritaris els productes agroalimentaris, els béns de consum i els productes industrials, tot i que l’acció està oberta a qualsevol sector amb oportunitats de negoci.

Del 16 al 20 d���abril

11 d’abril Com utilitzar correctament els incoterms De nou a dues del migdia, la Cambra de Comerç de Terrassa organitza una sessió de formaa ció per tractar amb profunditat els incoterms i la seva aplicació, tenir els coneixements necessaris per poder negociar correctament una operació de compra-venda internacional i actualitzar i millorar els coneixements en comerç internacional. Està dirigida a gerents, caps d’exportació, caps de compres i comercials de pimes amb experiència en comerç internacional. Hi haurà exposició de continguts i anàlisi i debat de casos pràctics.

Del 14 al 26 d’abril Missió comercial a Brasil, Argentina, Uruguai i Xile La Cambra de Comerç de Sabadell participa en una missió comercial a l’Amèrica Llatina, que passarà per Sao Paulo, Buenos Aires, Santiago de Xile i Montevideo per establir i consolidar les relacions comercials de les empreses espanyoles interessades en expandir les seves activitats al Mercosur. Les agendes d’entrevistes seran

Pont tecnològic i d’innovació Silicon Valley i Seattle Barcelona Activa i la Cambra de Comerç de Barcelona orr ganitzen una acció de promoció per als sectors de les tecnologies de la informació (TIC) i la biotecnologia. Els participants es desplaçaran a l’Àrea del Silicon Valley i Seattle del 16 al 20 d’abril amb l’objectiu d’analitzar les oportunitats, tendències econòmiques i factors competitius de l’Estat de Califòrnia i de la Zona Metropolitana de Seattle, ambdues a l’avantguarda tecnològica mundial. El Pont combinarà, per una banda, una agenda comuna dins la qual es visitaran un conjunt de parcs tecnològics, empreses, universitats i centres de recerca, totes elles d’especial rellevància. Per altra banda, en col·laboració amb consultors especialitzats, es preparaa ran agendes individualitzades de contactes empresarials per a cada empresa participant que ho desitgi.

25 d’abril Presentació del Pla per a la Internacionalització de l’Empresa Catalana 20052008 El conseller de Comerç, Turisme i Consum, Josep Huguet i Biosca, presentarà a la Cambra de Comerç de Sabadell les línies de treball que es duran a terme des del Consorci de Pro-

NOTÍCIES DE LA NTERNACIONALITZACIÓ Nova línia de préstecs per a la internacionalització L’Institut Català de Finances i L el COPCA van signar a finals de febrer una nova línia de préstecs en condicions avantatjoses per a la internacionalització de les empreses catalanes. La línia compta amb una dotació de 50 milions i es destina a potenciar les inversions directes de les pimes catalanes a l’estranger. Els préstecs, otorgats per l’ICF, poden finançar fins al 80% de la inversió, amb un import mínim de 500.000 euros i un màxim de 5 milions, en condicions avantatjoses. El període d’amortització pot arribar als dotze anys, amb possibilitat de dos anys de carència. El COPCA aporta un ajut equivalent a un 2% de l’import disposat. Amb aquesta línia es poden finançar inversions en actius fixos, com ara l’adquisició d’instal·lacions o la compra d’una participació en una altra empresa. Amb la línia ICF-COPCA

es complementa l’oferta d’instruments de suport a la internacionalització, a tant d’assessorament i impuls comercial, com de capital destinats a fomentar la internaa cionalització de l’economia catalana. Entre aquests instruments destaquen, per exemple, el Programa IDE d’assessorament financer a les empreses per ajudar a planificar l’estructura financera de

la inversió a realitzar així com per seleccionar ajuts i instruu ments financers per finançar-la; el Fons de capital risc Invercat per fomentar inversions i plans d’expansió amb una participació directa; o la Línia COPCA d’Internacionalització per estimular la competitivitat interr nacional d’aquelles empreses que ja han tenen una presència comercial estable a l’exterior. Aquesta línia mobilitzarà 251 milions d’euros durant el 2007 per millorar la presència de les empreses catalanes que operen regularment a l’exterior.

Vueling aposta per un mercat cada vegada més internacional Amb la firma de dos contractes de manteniment a llarg terr mini amb dues empreses líder a nivell mundial, i la ubicació

d’una tercera base en una capital europea, Vueling consolida la seva voluntat d’esdevenir una empresa cada vegada més internacional. Els contractes de manteniment dels seus avions són fruit d’un acord amb SR Technics y Honeywell Aerospace, i serviran per assegurar l’eficiència operativa a llarg termini de la seva flota d’avions Airbus A320, la més jove d’Europa. SR Technics, amb seu a Suïssa, realitzarà la revisió dels motors durant els propers 12 anys, i l’empresa dels Estats Units Honeywell Aerospace s’encarregarà del manteniment de les APU (motor auxiliar) instal·lats en els avions de la flota actual i nous aparells que entrin en servei, una feina que durà a terme des de la base de Honeywell Aerospace a Alemanya. Pel que fa a la nova base, s’instal·larà a París i convertirà a Vueling en la primera companyia espanyola amb base en un altre país.

DOGI ampliarà en un 25% les vendes de les plantes asiàtiques El nou pla de negoci de DOGI International Fabrics per al 2007 preveu incrementar en un 25% les vendes de les seves plantes ubicades a l’Àsia, com una mesura per fer front a les pèrdues de 15’6 milions registrades per la companyia al 2006. Altres mesures són l’ampliació de capital per finançar noves inversions, una operació que es va dur a terme amb èxit demostrant el suport que els accionistes donen a la internacionalització de l’empresa. També es preveu l’aportació de 5’2 milions d’euros a l’americana EFA, adquirida recentment, la reducció de personal, millores en la cadena logística i productiva i optimització dels costos energètics i d’estructura. DOGI International Fabrics, fabricant de teixits elàstics per als mercats de Moda Íntima, Bany i Esport compta amb plantes de producció a Espanya, Alemanya, Xina, Fi-lipines i Tailàndia, està construintt una nova planta a Sri Lanka i té delegacions comercials en 11 païï sos de tot el món. La capacitat de fabricació del Grup DOGI supera els 34 milions de metres anuals de teixit elàstic, que es distribueixen sota les seves marques “DOGI” i “Penn Elastic”.

Una marca fotogràfica “Made in Spain” Els fabricants de productes fotogràfics espanyols volen crear una imatge corporativa pròpia per tal de promocionar la internacionalització dels seus productes en mercats exteriors. Així es va decidir en el transcurs de l’última comissió executiva de l’Associació de Fabrii cants de la Indústria Fotogràfica d’Espanya (AFIF), que presii deix l’empresari català, Antoni Peñarroya, gerent de l’empresa AP Photo i ex President de la Cambra de Comerç de Sabadell. El pla sectorial compta amb el suport de l’Institut de Comerç Exterior (ICEX) i té per objectiu augmentar la participació de manera agrupada en els princii pals certàmens i fires sectorials que es duen a terme a tot el món, entre elles La PMA de Las Vegas (Estats Units) , PHOTO WORLD DUBAI (Emirats Àrabs), PHOTOKINA (Alemanya) i PHOTOPHORUM (Rússia).


oca s e e secto de


ESPECIAL: R+D / Tribuna - 35

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

Especial Recerca

Catalunya vol fer-se un lloc en la R+D mundial ENRIC BANDA, DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ CATALANA PER A LA RECERCA I LA INNOVACIÓ (FCRI).

“No hi ha cap empresa que pugui pensar en sobreviure sense innovar” Parlar de Recerca a Catalunya equival, sovint, a parlar de tòpics: l’escassetat de recursos que s’hi destinen, el diferencial respecte a Europa, la dificultat per a aprofitar el talent... Enric Banda es desmarca d’aquests tòpics i, des d’una posició crítica, es mostra optimista i esperançat. “Alguna cosa s’està movent”, assegura. “I això és bo!”.

“Dins el món empresarial, i de forma especial a Catalunya, hi ha una certa tensió positiva” “És preferible tenir pocs recursos de forma constant que molts de cop... amb interrupció posterior”

Enric Banda és optimista pel que fa a l’actitud dels empresaris catalans respecte a la innovació. / David Fernández AURELI VÁZQUEZ

A Catalunya, i de fet a Espanya, hi ha una percepció negativa sobre la recerca. En alguns casos, s’acosta inclús al pessimisme. Comparteix aquesta vissió? Jo mai he sigut pessimista; una altra cosa és que un sigui crític. Amb tota honestedat, crec que estem avançant, però no a la velocitat necessària. És veritat que s’han fet esforços a Catalunya, Espanya o Europa. A Europa s’ha inaugurat el European Research Council, per exemple. El programa marc ha augmentat notablement els recursos: un 40%. A Espanya,

fa tres anys que s’està incrementant un 25% el pressupost, i per cert, com que a Catalunya som molt competitius, aconseguim una bona part d’aquest augment. Hi ha una diferència prou gran amb el que hi havia hagut. I aquí, a Catalunya, igualment, s’està fent un esforç tremend que ja va començar fa dues legislatures. És suficient? Jo crec que encara no. Ara bé: sóc pessimista? Tampoc. A Espanya, les darreres dades ens diuen que la despesa interna ha millorat un 14%, el col·lectiu d’investigadors ha crescut un 8%... Què li diuen

aquestes dades? Per una banda, em diuen que si es comparen aquestes xifres amb les d’altres èpoques, s’està fent un gran esforç. Però també em diuen que segurament no és suficient. El que passa és que els pressupostos tenen un límit. En un estat normalitzat de les coses, el sector públic té una inversió d’un terç en R+D i el sector privat en té dos terços. Sembla que l’esforç del terç públic s’hi va acostant, i en canvi en els altres dos terços... portem una mica de retard. I això que les empreses estan invertint un 10% anual més en R+D, és a dir, el sector privat no està parat, fa moltes coses! Però la responsabilitat del sector públic pot acabar convertint-se en una excusa per al privat... Exactament. Jo crec que el que ens està fallant és que es vegi que els diners públics

estimulen els privats. La idea no és que el sector públic ho resolgui tot, sinó que un i altre es retroalimentin. Jo penso que, dins el món empresarial, i de forma especial a Catalunya, hi ha una certa tensió positiva. Però insisteixo: encara cal un esforç sostingut. A mi el que em causa inquietud és la discontinuïtat; per exemple dos anys en blanc. Això sí que fa mal. És preferible tenir pocs recursos de forma constant que molts de cop... amb interrupció posterior. Per això em sembla molt positiu el creixement constant que les empreses fan en R+D. L’R+D és un camp vetat per a la pime? A les petites empreses és molt difícil demanar-li’s que facin recerca, perquè no tenen la capacitat financera per a fer-ho. En canvi, innovació –organitzativa, comerr cial, tecnològica, etc.– sí que poden fer-la. No hi ha cap empresa que pugui pensar que sobreviurà sense innovar. Si t’estàs parat quatre anys, sigui el sector que sigui, et robaran mercat. En definitiva, responent la seva pregunta: sí, les empreses petites també han d’innovar. Quin paper han de jugar les universitats? Fonamental. Jo crec que qualsevol país en què es debilitès enormement el sistema d’educació superior es veuria abocat, al cap d’uns quants anys, a una recessió molt important. El cas contrari el tenim a Irlanda, que era un dels països pobres d’Europa i avui és un model de país innovador per moltes

raons, i una de elles –molt important– és la gran inverr sió que es va fer en educació superior fa vint-i-cinc anys. Alguns professionals del sector de Capital Risc han assegurat que no falten recursos per invertir, però sí projectes interessants on fer-ho... Jo penso que no falten ni diners ni idees. La gent que s’ha sabut moure bé i que ha tingut una idea ha trobat els diners; no crec que sigui una qüestió d’idees o diners, sinó de mecanismes. No ens pensem que som ni millors ni pitjors que altres països. Aquest és un país normal. La revolució industrial va passar per Catalunya, per exemple, oi? Ja tenim una trajectòria d’innovació. El modernisme és un bon exemple. No veig que sigui un mal moment; la meva intuïció em diu que alguna cosa s’està movent. Barcelona acollirà l’any vinent el Fòrum Obert Euroscience, del qual vostè n’és el director. Pot ser una oportunitat per a Catalunya? La resposta de les administracions ha estat molt bona. Començo a tenir una certa resposta per part del sector privat. A mi m’agradaria que el Euroscience Open Forum fos una mica diferent del que va ser a Estocolm i Munich. Volem que es parli de recerca i també d’innovació. I, sobretot, volem que hi vagin ciutadans i periodistes; gent àvida de saber què és el que s’està coent de manera transversal. A edicions anterior jo he vist compartir una cervesa a un premi Nòbel, un estudiant, un empresari, un periodista... Això és extraordinari.


ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL

36- ESPECIAL: R+D / Informe

Distribució de la despesa interna en R+D

2,0

El Sector

0,89 %

0,89 % Castella Lleó

FONT : INSTITUT NACIONAL D’ESTADÍ T STICA (INE)

Galícia

2007

0,99 %

2006

C. Valenciana

2005

1,35 %

0,0 2004

Catalunya

0,5

1,48 %

1,0

País Basc

29% 17%

1,67 %

Ensenyament superior

63.751 68.775 (902) Administració (968)pública

Navarra

52.346 58.321 (53,8%) (742) (812)

1,5

53,8%

1,82 %

Empreses

Madrid

80000 70000 60000 (17%) 50000 40000 30000 20000(29%) 10000 0 Any

Despesa en R+D per comunitats (percentatge PIB)

EL SECTOR EMPRESARIAL ACUMULA MÉS DE LA MEITAT DE LA DESPESA TOTAL EN RECERCA I DESENVOLUPAMENT. UN 53,8% ÉS EXECUTAT PER LES EMPRESES, DAVANT DEL 29% QUE REPRESENTA L’ENSENYAMENT SUPERIOR.

La despesa interna de l’Estat en R+D supera la barrera dels 10.000 milions d’euros Espanya inverteix més de 10.000 milions d’euros en Recerca i Desenvolupament, un 14% més respecte les dades de l’any 2004. Madrid i Catalunya protagonitzen aquesta inversió, tot i que, en termes relatius (proporció respecte el PIB regional), Navarra i País Basc se situen al capdavant... juntament amb la comunitat de Madrid. AURELI VÀZQUEZ

La despesa interna en Recerca i Desenvolupament (R+D) al conjunt de l’Estat ja es situa per sobre dels 10.000 milions d’euros. Aquesta dada, publicada fa pocs mesos per l’Institut Nacional d’Estadística, fa referència a l’any 2005, i representa un increment del 14% respecte l’any anterior. Alhora, aquesta xifra suposa un 1,13% del PIB espanyol. La part negativa –que, òbviament, no figura entre les notes de premsa de l’INE– és que el ‘Plan Nacional de I+D+I’ de 2003 preveia un 1,22% del PIB per a 2005, de manera que, de moment, anem per darrere de les previsions. D’altra banda, les dades de l’INE mostren una distribució desigual tant pel que fa als sectors d’execució com a les autonomies.

Les empreses, protagonistes Pel que fa al primer aspecte (sectors d’execució), el sector de les empreses presenta el percentatge més important, ja que representa un 53,8% de la inversió i un 0,61% en relació al PIB. Aquestes xifres constaten, doncs, un increment del 12% respecte la medició anterior. Ara

bé, aquest augment es podria explicar pels nous procediments metodològics emprats per l’INE a l’hora de fer l’estudi: fins ara, basava les seves medicions en dades recollides d’unitats incloses a un directori d’R+D. Ara, en canvi, seguint les recomanacions de l’OCDE, s’ha treballat sobre una mostra de 27.000 casos representatius del sector empresarial. Val a dir que una cosa són els diners gastats per les empreses en R+D i una altra els diners aportats. Aquest últim concepte ha experimentat un retrocés el darrer any –veure DAFO a les pàgines 38-39–. Després de les empreses, el sector que més pes ha tingut en l’execució d’aquesta despesa ha estat el de l’Ensenyament Superior, que representa un 29% del total (0,33% del PIB). A continuació li segueix l’Administració Pública, amb un 17%, i en darrer lloc, i de forr ma pràcticament testimonial, figuren les Institucions Privades sense Afany de Lucre.

Madrid i Navarra, al capdavant Si parlem en termes absoluts, Madrid i Catalunya lideren, amb diferència, el ‘rànquing’

de la despesa –o inverr sió, segons es miri– en R+D. La comunitat de Madrid pràcticament frega els 3.000 milions d’euros, i Catalunya n’acumula més de 2.300. És a dir, que entre totes dues concentren més de la meitat de la despesa en Recerca que es fa a Espanya. Ara bé, les coses canvien quan s’analitzen aquestes mateixes dades en relaa ció al PIB de cada comunitat. Madrid segueix estant al capdavant, amb una despesa que representa un 1,82% respecte el seu PIB regional. Cataa lunya, en canvi, ‘cau’ a la quarta posició, amb un 1,35% del seu PIB. Entre ambdues comunitats se situen Navarra (1,67% del PIB) i País Basc (1,48%). Tot i que la nota oficial de l’INE parla obertament de “esforç en activitats d’R+D”, el cert és que Madrid concentra bona part dels seus recursos a Madrid. La meitat dels investigadors del CSIC, per exemple, treballen a Madrid. Tot plegat explicaria aquesta desproporció, que poc té a veure amb l’“esforç” que faci cada comunitat. La distribució dels recurr sos del CSIC, que és el més gran organisme públic d’investigació a Espanya, és significativa.

Madrid i Catalunya concentren més de la meitat de la despesa total en R+D Sobre un total de 116 ins tituts, 40 són a la comunitat de Madrid. Andalusia i Catalunya, que sumen 21 i 17, respectivament, són els següents en la llista. Navarra i País Basc només compten amb un i dos instituts, respectivament. Aquesta mateixa proporció s’aprecia quan s’analitza la distribució de les unitats associades: sobre un total de 134, 71 es troben a Madrid, mentre Catalunya (38) i Andalusia (15) tornen a ser els següents en la llista.

DESPESA INTERNA EN R+D Empreses Administració pública Ensenyament superiorr Instit. Privades no lucratives

5.485 1.738 2.959 13,8

Dades en milions d’euros.

LES PRIORITATS DEL ‘PLAN I+D+I’ El 7 de novembre de 2003, el Consell de Ministres va aprovar el ‘Plan Nacional de I+D+I’ amb l’objectiu de generar més coneixement i aconseguir, així, més benestar social. Aquest pla contempla actuacions durant el període 2004-2007. Sovint ens preguntem en què consisteix exactament la recerca o la innovació; què s’amaga en realitat sota les sigles R+D. La resposta a aquesta pregunta es pot trobar a alguns dels aspectes prioritaris del Pla, que hem seleccionat a tall d’exemple: - Diagnosticar i prevenir el càncer - Millorar el reciclatge de les aigües de pluja - Cercar vida a Mart. - Investigar l’origen de les galàxies - Millorar la domòtica aplicada al turisme - Treballar noves tècniques d’identificació biomètrica...

El ‘Plan nacional I+D+i’ preveia una inversió de l’1,22% del PIB, però finalment ha estat de l’1,13%/Arxiu MG


L’ enquesta / ESPECIAL: R+D- 37

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

EMPRESES AMB ACTIVITA TATS INNOVAD V ORES A CAT ATALUNYA Y

EMPRESES AMB ACTIVITA TATS INNOVAD V ORES A ESPANYA Y

15000

40000 35000 30000 25000 20000 15000 10000 5000

12000 9000 6000 7.225

6.513 (-9,9%)

2002

2003

3000

Any

12.860 (+97,5%)

2004

FONT: IDESCAT A (DARRERES DADES DISPONIBLES)

Any

24.463

2002

23.721 (-3,04%)

2003

36.480 (+ 53,8%)

2004

FONT: IDESCAT A (DARRERES DADES DISPONIBLES)

TRES DE CADA QUATRE ENQUESTATS CONSIDEREN “PREOCUPANT” L’ESTAT DE LA RECERCA A CATALUNYA. UNA PROPORCIÓ MOLT SEMBLANT VEU “DECEBEDORES” LES DADES QUE ENS COMPAREN AMB EUROPA PEL QUE FA A INNOVACIÓ EMPRESARIAL.

Els agents del sector aposten majoritàriament per la responsabilitat compartida en R+D A qui correspon portar el pes de la responsabilitat en Recerca i Desenvolupament? Un sondeig realitzat per Món empresariall entre els socis del Cercle del Coneixement aporta una resposta clara: és una responsabilitat compartida entre el sector públic i privat. Així ho creu un 92% dels enquestats, que també mostren unanimitat en l’objectiu primer de l’R+D: fer productes/serveis més competitius. 1. Des d’un punt de vista global, com qualificaria l’estat de la Recerca a Catalunya? 73

a. Preocupant (73%) b. Millorable, però dins de la normalitat (27) c. Bo (0%)

27

2. Sobre qui ha de recaure, principalment, la responsabilitat de la recerca? 8

92

b. Sobre el sector privat (8%) c. Ha de ser una responsabilitat compartida (92%)

3. Quin paper han de jugar les universitats en la millora de les recerca al món de l’empresa? 77

Fonamental, cal que cada cop hi hagi més interrelació. (77%) b. Un paper important, però secundari (23%) c. Les universitats s’han de mantenir al marge de la recerca empresarial (0%)

23

4. Entre els següents factors, quin destacaria com a més important per aconseguir que una empresa introdueixi innovacions, en el sentit més ampli del terme? 61

Crear mecanismes/processos adreçats específicament a aconseguir innovacions (61%) b. Contractar personal extern o nous ‘fitxatges’ que destaquin per la seva creativitat (19%) c. Incentivar els empleats que ja treballen per a l’empresa (12%) d. Cercar noves inversiones que permetin treballar amb més mitjans (la innovació és qüestió de diners) (8%)

19

12

8

5. Quin ha de ser, dins d’una empresa, l’objectiu prioritari de la recerca i la innovació? 100

a. Abaratir costos/incrementar marges (0%) b. Millorar el producte/servei per tal de ser més competitius (100%) c. Altres (0%)

6. Està justificada la recerca mediambiental si aquesta no ens fa millorar la rendibilitat? (escollir només una opció) 61

Sí, la sostenibilitat ens farà ser més competitius (61%) b. Sí, fins i tot si no ens fa més competitius (39%) c. No, no està justificada (0%)

7. Entre les empreses catalanes que innoven, un 9,8% ho fan alhora sobre el producte i sobre el procés, davant del 23% d’Europa. Què li semblen aquestes dades?

39

81

a. Són decebedores (81%) b. No són significatives/entren dins de la normalitat (12%) c. Podem dir que són bones (7%)

12

8. Creu que el tractament fiscal aplicat a la R+D+I és suficient per a incentivar la recerca a Catalunya? Sí (23%) b. No (61%) c. Desconec la fiscalitat de l’R+D (12%)

9. La seva empresa/organització, desenvolupa en aquests moments algun programa o iniciativa de recerca i desenvolupament (R+D)? a. Sí (58%) b. No (19%) c. No, però està previst fer-ho (23%)

10.Fins ara hem vist la Xina com un mercat de mà d’obra barata. Hem de començar a veure-la també com un rival en recerca i desenvolupament? a. Sí (65%) a. No (4%) c. Encara no, però aviat ho serà (31%)

23

61

12

58

19

65

4

23

31

7


38- ESPECIAL: R+D / El DAFO

ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL

DEBILITATS

El retard acumulat durant anys manté Catalunya i Espanya allunyades del nivell europeu en Recerca i Desenvolupament EVOLUCIÓ DE LA INVERSIÓ EN R+D (% PIB)

2,0 1,5 1,0 0,5 0,0 Any 1998

1999

UE

2000

2001

2002

2003

Catalunya

Probablement mai hi havia hagut tanta coincidència en la necessitat d’innovació per part de les empreses, ja no com una eina de competi-

2004

2005

Espanya

tivitat, sinó com un recurs necessari per a la seva supervivència. Malauradament, també hi ha coincidència en què no portem el ritme ad-

equat. A partir d’aquí, comencen els matisos: mentre uns es posicionen en una visió fatalista, d’altres prefereixen veure l’ampolla mig plena i

aposten per quedar-se amb les millores aconseguides als darrers anys. Sigui com sigui, les dades encara ens situen fora de l’òrbita europea pel que fa a inversió en recerca. Així ho expressava gràficament el bioquímic Enric Canela, membre de la Junta directiva del Cercle per al Coneixement, en un article publicat el mes de desembre: “Les despeses totals en R+D a Catalunya són baixes. El 2003 la primera multinacional farmacèutica del món, SanofiAventis, va multiplicar per 3,5 la despesa catalana en R+D”. Tal com apunta el mateix arr ticulista, les xifres de Catalunya són prou bones si es comparen amb les de la resta d’Espanya; ara bé, això no les fa bones. De fet, en relació amb el PIB, Catalunya és la quarta comunitat, per darrere de Madrid, País Basc i Navarr ra (veure article pàgina 36).

Certament, la comparació amb Europa resulta decebedora. Segons dades de l’INE, la Unió Europea inverteix una mitjana de l’1,90% del PIB en recerca i desenvolupament, lluny de l’1,35% de Catalunya, i molt més encara de l’1,13% espanyol. L’evolució d’aquest concepte mostra com aquesta distància respecte la resta d’Europa és una constant al llarg dels anys. Resulta significatiu que, durant la presentació d’aquestes dades, el subdirector general d’estadístiques de l’INE, Ferr nando Cortina, assegurés que, si l’evolució segueix com fins ara, Espanya no assolirà l’objectiu oficial –un 2% l’any 2010– fins el 2015. Aquestes dades tenen, però, una lectura positiva. Si l’any 1998 la distància respecte Europa era gairebé del 100%, als darr rers anys el marge s’ha anat fent cada cop més estret.

FORTALESES

El debat públic sobre les mancances de recerca a Espanya esperona les administracions i impulsa la inversió Evolució del pressupost de la Direcció General de Recerca 150 120 90 60 72,65

78,52

108,32

2003

2004

2005

124,78

Acostumada a ser la ‘ventafocs’ de la recerca a Europa, Espanya ha liderat el creixement europeu en R+ D

30 0 Any

2006

Dades en milions d’euros. FONT : DEPARTAMENT D’UNIVERSITATS, RECERCA I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ.

El debat sobre el retard d’Espanya (i Catalunya) en recerca i desenvolupament és tan vell com la pròpia activitat de recerca. Pressionades i estimulades per aquest debat públic, les diferents administracions han pres consciència de la necessitat d’invertir més i millor. Tanta ha estat la p re s s i ó e x e r c id a d e s d e mitjans de comunicació,

fòrums, lobbies, etc. que, com a resultat, s’ha obtingut un nivell de conscienciació inusual. Acostumada a ser la ‘ventafocs’ de la recerca a Europa, Espanya ha liderat el creixement europeu en R+D. Finalment, la recerca ha deixar de ser una assignatura ‘maria’ per a les administracions públiques. Les darreres dades de l’agència estadística Euros-

Un 0’97% dels treballadors espanyols es dedica a l’R+D, per sobre de la mitjana europea, que és del 0,82% tat van constatar aquest nivell de conscienciació. Aquestes són algunes de les conclusions més sorprenents: per començar, Espanya va liderar el creixement en R+D entre 2003 i 2004, seguida de Polònia, França i Alemanya, amb un creixe-

ment del 6%. Una altra dada positiva és que un 0,97% dels treballadors espanyols es dedicava a l’R+D, per sobre de la mitjana europea, que és del 0,82%. Aquesta dada, tot i ser molt bona, no ens ha de fer oblidar que altres països de la ‘vella UE’ estan encara molt llum de nosaltres. Aquest és el cas de Finlàndia (1,49%). Al conjunt d’Espanya, el nombre d’investigadors per cada mil habitants ja és de 9,25, molt a prop de la mitjana europea (10,53). I també en matèria de paritat Espanya ocupa un lloc destacat a la UE: un 42% del personal dedicat a recerca està format per dones, per sobre de la mitjana europea (35%).

Inversions creixents Una altra mostra de la progressiva conscienciació de

les administracions és que tant la Generalitat com el Govern central estan portant a terme una política d’inversions sostinguda, amb tendència a créixer de forma clara. En el cas de Catalunya, resulta significatiu el creixement del pressupost de la Direcció General de Recerca (DGR), que en només quatre anys ha passat de 72 milions d’euros a 125, un 72% més (veure gràfic). Pel que fa a les inversions estatals, la despesa en R+D ja supera els 10.000 milions d’euros, amb un increment del 14%. A més, el Govern ha incrementat un 23% la dotació del programa ‘Ingenio 2010’, destinat a activitats de Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+I). En total seran 8.059 milions d’euros. Per cert, un 20% (1.582 milions) aniran destinats a investigació militar.


El DAFO / ESPECIAL: R+D - 39

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

AMENACES

El centralisme de la recerca a Espanya, amb Madrid com a gran epicentre, resta potencial a Catalunya l’Administració Pública, i a denunciar fins i tot la marr ginació de Catalunya, que amb més recursos podria aprofitar al màxim el seu potencial.

Protagonisme de les empreses sobre el total de la despesa en R+D

Extremadura

Ceuta i Melilla

Balears

Canàries

Andalusia

C. valenciana

Galícia

Cantàbria

Múrcia

Castella L. Manxa

Astúries

Aragó

Castella Lleó

80 70 60 50 40 30 20 10 0

Madrid

(desglossat per comunitats autònomes)

Catalunya

La tercera ‘malaltia’ a la qual fèiem referència anteriorment és el centralisme que caracteritza l’actual sistema de recerca i innovació. Ja s’ha comentat a la ‘Radiografia del sector’ –veure pàgina 36– que la meitat dels investigadors del CSIC tre-

estratègiques i de tecnologia avançada”. Tot plegat ha portat determinats sectors de la política i la societat catalanes a demanar més complicitat a

La Rioja

El CSIC... a Madrid

ballen a Madrid. La distribució dels recursos d’aquest organisme de recerca, el més important d’Espanya, és determinant: sobre un total de 116 instituts, 40 són a la comunitat de Madrid. El llibre La innovació i l’R+D industrial a Catalunya, publicat recentment pels professors Joaquim Solà, Xavier Sáez i Montserrat Termes, parla obertament d’una “baixa i anormal presència de centres d’investigació estatals, així com també del CSIC, a casa nostra”. El llibre recorda que aquesta escassa presència incideix de manera indirecta sobre el sistema de recerca a Catalunya, ja que “l’existència a casa nostra d’aquests centres dinamitzaria l’R+D universitària i facilitaria l’atracció i consolidació d’inversions empresarials en activitats

Navarra

per l e s c ar a cter ísti q ue s específiques del teixit empresarial espanyol, amb moltes petites i mitjanes empreses. En qualsevol cas, a Catalunya el percentatge d’execució de la despesa de les empreses és clarament superior al de moltes altres comunitats; segons dades de l’INE, aquest concepte representa un 63,2% del total de la despesa executada, quan a Andalusia, per exemple, és del 32,2% (veure gràfic).

País Basc

La recerca a Espanya pateix, almenys, dues malaties estructurals: s’inverteixen menys recursos en relació al PIB i manca una autèntica implicació per part del sector privat. En el cas de Catalunya, a més, caldria afegir una tercera: les conseqüències d’una política amb tendència al centralisme. La primera ‘malaltia’ ja s’ha comentat a l’apartat ‘Debilitats’. Pel que fa a la implicació de les empreses, les xifres no són gaire prometedores. L’any 2005, els diners aportats per les empreses –concepte diferent als diners finalment gastats– va representar un 46,29%, és a dir, un 1,75% menys que l’any anterior. Això ha portat alguns sectors a parlar de ‘baixa implicació’ de les empreses. D’altres, però, treuen ferro a aquesta dada i l’expliquen

FONT : INE

OPORTUNITATS

Barcelona es convertirà en capital mundial de la recerca l’any 2008 amb el Fòrum Obert Euroscience A més del Fòrum Obert, hi ha altres iniciatives que poden fer de Catalunya un emplaçament destacat en R+D

El Parc Científic de Barcelona acollirà el futur Institut Català de Ciències del Clima./ CEDIDA

Barcelona va acollir l’Expo Universal de 1881 i la de 1929; va ser seu d’alguns partits de futbol del Mundial’82 i va acollir els Jocs Olímpics del 92. Ara, la capital catalana escalfa motors per a una cita que de moment passa desapercebuda però que podria convertir-la en la capital mundial de la Ciència. Es tracta del Fòrum Obert

Euroscience, un gran esdeveniment internacional que, durant el mes de juliol de 2008, atreurà l’atenció de centenars de periodistes de tot el món. El Fòrum Obert Euroscience és una trobada bienal de científics, que aplega també a diversos promotors i gestors de recerca. És l’esdeveniment de recerca més important

d’Europa, i la seva celebració a Barcelona pot representar una triple oportunitat per a: 1) estimular l’intercanvi de coneixements i experiències, 2) promocionar el paper de Catalunya i Espanya com a focus de recerca, i 3) reforçar la consciencació de les administracions públiques i les empreses privades sobre la

necessitat d’innovar en el sentit més ampli de la paraula. S’espera que més de 5.000 investigadors prenguin part en aquest gran trobada científica, que alhora comptarà, segons les previsions dels orr ganitzadors, amb uns 50.000 visitants.

Catalunya com a referent? És clar que les oportunitats del món de l’R+D van més enllà d’un esdeveniment puntual. Catalunya pot convertirse a curt termini en un dels focus més importants de la recerca a Europa, i de fet existeixen ja algunes iniciati-

ves que treballen en aquesta direcció. Segons la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), l’any 2006 es van rebre més de 2.600 peticions d’informació sobre les condicions per venir a investigar a Catalunya. També en aquesta mateixa línia, val la pena destacar altres iniciatives que poden fer de Catalunya un emplaçament atractiu per a l’R+D. Un bon exemple és el futur Institut Català de Ciències del Clima (ICCC), impulsat per la Universitat de Barcelona i el departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Aquest projecte pretén convertir-se en una referència internacional en teoria climàtica i simulació del canvi de clima, entre altres. L’Institut tindrà la seva seu a les instal·lacions del Parc Científic de Barcelona, al Campus Diagonal de la UB, i en ell hi treballaran entre 150 i 200 investigadors.


ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL

40- ESPECIAL: R+D/ Àgora

BLANCA PALMADA, COMISSIONADA PER A UNIVERSITATS I RECERCA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

ESTANISLAU FONS I SOLÉ, DIRECTOR EXECUTIU DE L’AGAUR (AGÈNCIA DE GESTIÓ D’AJUTS UNIVERSITARIS I DE RECERCA)

JOAN J. GUINOVART, DIRECTOR DE L’IRB (INSTITUT DE RECERCA BIOMÈDICA)

“Aquells que s’instal·lin en la mediocritat estan condemnats al fracàs”

“Catalunya es va acostant a la primera divisió de la ciència europea”

“Ens arrisquem a què el futur se’ns escapi de les mans si no centrem esforços”

Si l’objectiu de la recerca a nivell empresarial ha de ser traduir les seves actuacions en un “interès real per a l’empresari”, a nivell general, la comissionada per Universitats i Recerca del CIRIT sosté que s’ha de lluitar per a “mantenir una política d’excel·lència en el sentit que aquells que s’instal·lin en la mediocritat estan condemnats al fracàs”. Entre totes les iniciatives que s’han dut a terme, Palmada destaca el centre de recerca del Superr computador, el Parc de Recerca Biomèdica de Barr celona o l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN). Entre les noves convocatòries i els nous projectes de recerca, la representant d’Universitats assegura que “la complexitat del moment ha desembocat en la reorganització de tots els entorns de recerca en una perspectiva d’optimització.

Estanislau Fons i Solé, director executiu de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, reconeix que “a nivell estatal, les universitats catalanes lideren tant la captació de recursos competitius, com la producció científica, mesurada per les publicacions científiques i el seu impacte”. És més, “creiem que Catalunya es va acostant a la primera divisió de la ciència europea”, destaca. El representant de l’AGAUR qualifica, a més, la situació general de la recerca com a “bona” i la tendència com a “molt bona”. Per a ell, l’esforç continuat d’inversió i estructuració que s’ha fet al llarg dels anys ha donat fruit: “En alguns camps, com la supercomputació o la biomedicina, ja som l’elit”. Sobre el perquè d’aquesta posició destacada, Fons i Solé valora que la constitució de grans estructures científiques a Catalunya es fa “des de l’expertesa acumulada, i no només des de decisions polítiques”.

Tot i que, segons el director de l’IRB, en els últims anys els governs de la Generalitat han destinat més recursos a R+D i ensenyament i existeix un clima social favorable a la innovació, Joan J. Guinovart afirma que “no ens podem aturar”. El director de l’Institut de Recerca Biomèdica afegeix que és important que l’esforç es mantingui ja que “només la continuïtat permetrà assolir, abans que sigui massa tard, un nivell suficient de competitivitat”. Segons Guinovart, Catalunya va pel bon camí, però no ha de baixar la guàrdia: “Ens arrisquem a què el futur se’ns escapi de les mans si no centrem els nostres esforços en les qüestions que realment decidiran la prosperitat de Catalunya en el segle XXI”. Pel que fa al nivell assolit fins ara, Guinovart es basa en les conclusions publicades recentment per una sèrie d’estudis internacionals d’on s’extreu. “Estem perdent la carrera per a convertir-nos en una societat basada en el coneixement”.

La revolució de l’R+D Blanca Palmada afirma rotundament que “la recerca a Catalunya passa per uns moments de gran complexitat amb un creixement espectacular als darrers anys”. La situació actual, que ha passat dels 12 centres de recerca participats pel DURSI als gairebé 40 centres participants pel DIUE, representa, de fet, una “revolució a la història de Catalunya”. Malgrat aquest context, marcadament optimista, Palmada assegura que “a les empreses, l’R+D encara té problemes culturals i estructurals imporr tants”. En concret, assenyala que l’economia, “no acaba de trobar el seu lloc en aquests canvis”. Per això, continua, “el repte passa per augmentar la seva presència en el teixit industrial i productiu”. L’origen d’aquest buit apunta cap a una “problemàtica cultural”. No només hi ha empresaris que encara miren “amb desconfiança” aquest món, sinó que també existeixen sectors minoritaris a la universitat que enfronten l’activitat de recerca de forma “massa aïllada”. La comissionada afegeix que “estem passant d’una economia industrial a una postindustrial, on les economies del coneixement assoleixen un gran protagonisme”. En aquest context, “hem de fer un pas cultural per a entendre que tot allò que es consideren debilitats són també grans oportunitats de futur”.

Apropar necessitats Amb tot, Fons i Solé detecta que el que no està encara ben resolt és “la corretja de transmissió entre la recerca del sector públic i l’empresa: no tota la recerca és transferible per a resultats a curt o mig termini”, assegura. Tot i així, “la que ho és s’aprofita poc per manca de persones a les empreses que sàpiguen llegir les oportunitats que ofereix el sistema universitari i de recerca”, estima. Per a portar-ho a terme, segons Fons i Solé, cal promoure la incorporació de científics a les empreses i també la creació d’eines que “facin d’interfície entre els dos móns”. L’executiu, però, avança que, majoritàriament, “el progrés del coneixement s’ha d’impulsar des de l’àmbit institucional o des d’entitats sense afany de lucre”. La resposta a aquesta afirmació té a veure amb el factor d’immediatesa que mou cada negoci: “No es pot esperar que l’empresa, en general, mantingui un equip de recerca sense objectius concrets, malgrat que algunes fan apostes d’inversió molt meritòries, a llarg termini, i de risc elevat, com succeeix amb productes d’alt valor afegit com els farmacèutics”. Tanmateix, “la presència dels investigadors és clau per a identificar oportunitats”.

L’economia del coneixement Per a poder defensar la seva posició en la cursa de l’R+D, als propers anys, l’objectiu més imporr tant que ha de plantejar-se el país per a garantir el seu futur “és cóm convertir-se en una economia basada en el coneixement”. És per això, que “s’han d’identificar noves àrees susceptibles de ser desenvolupades i transformades en empreses rendibles”, explica el representant màxim de l’IRB.

Atreure empreses Per tal d’assolir el repte, Guinovart desvetlla els requisits bàsics. En primer lloc, s’ha incrementar de forma sostinguda la inversió en R+D+I, per a atraure empreses innovadores ja que “aquestes opten per establir-se al voltant de focus de coneixement on es concentren les bones universitats i els centes públics re recerca”. El segon gran repte té a veure amb l’increment del pes de l’educació: “Cal preparar els nostres ciutadans a un nivell comparable, i si és possible, millor que els nostres competidors”.


MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

Àgora g / ESPECIAL: R+D -41

JOSEP VALOR PROFESSOR DE SISTEMES DE LA INFORMACIÓ I DIRECTOR DE PERSONAL CIENTÍFIC I D’INVESTIGACIÓ DE L’IESE

JOSÉ LUIS DE MIGUEL ANTÓN, DIRECTOR DE L’OFICINA DE TRANSFERÈNCIA DE TECNOLOGIA (OTT) DEL CONSELL SUPERIOR D’INVESTIGACIONS CIENTÍFIQUES (CSIC)

“No existeix una veritable recerca fora de l’àmbit institucional”

“El factor R+D és el que “Estem encara per sota de dóna ‘aventatge competitiu’ la recerca dels grans països respecte altres empreses” industrialitzats i emergents”

Josep Valor es mostra optimista davant la situació actual de recerca que es fa al país, tot i que “Catalunya encara es troba per sota del nivell que hauria de tenir per a posicionar-se com a país capdavanter en indústria”. La clau d’aquest risc sembla ‘la por’ al llarg termini: “Quan tens pocs recursos destinats a la recerca, com succeeix a Catalunya, costa molt de posar-la en pràctica perquè és la més arriscada i el resultat, si és que apareix, és a llarg termini”, destaca.

Des de la perspectiva de la investigació pública, el director de l’Oficina de Trasferència Tecnològica del CSIC, José Luis de Miguel Antón, confirma que, a partir dels anys 80, “l’esforç continuat en R+D ha sigut correspost per part dels científics amb una recerca del nivell que correspon al tamany econòmic del nostre país al món”. Segons ell, si es té en compte que els nivells d’inversió encara estan per sota del que correspondria al citat tamany econòmic, es pot afirmar que l’investigador públic espanyol, en termes de productivitat, presenta un desenvolupament superior a la mitja. Tot i així, segons el representant del CSIC, “la inversió del sector privat en R+D reflecteix les característiques del teixit productiu espanyol”.

El valor de la sinèrgia La unió d’esforços és, segon ell, la clau per a assolir un millor nivell de recerca, ja que “s’haurien d’unir sinèrgies dins d’una sola àrea”. En concret, “si tots els recursos estiguessin orientats a la recerca d’una àrea específica, aleshores sí que tindríem una massa crítica important”, explica. Malgrat existeixen “honorables excepcions”, Valor detecta que “no existeix una veritable recerca fora de l’àmbit institucional”. La raó de ser d’aquesta afirmació es troba en què a Catalunya no hi han prou incentius, “per tant no és d’estranyar que la petita i mitjana empresa innovin relativament poc”. Així mateix, el representant de l’IESE determina que la recerca amb rendibilitat a llarg termini, que dóna grans productes, requereix un temps de gestació molt llarg. És per això que “si gaudíssim de més recursos o bé hi haguessin més multinacionals podríem obtenir una recerca més elevada”.

Ajudes ‘a posteriori’ El pes de les institucions, però, també esdevé un factor clau: “s’ha d’acordar on cal posar els recurr sos per tal d’obtenir una certa probabilitat d’èxit”. Per a garantir una millor recerca, consolidar els esforços d’empreses d’un mateix sector, “encara que siguin competidores”, és determinant. “La fragmentació condueix a la ineficiència”, assegura. Amb tot, la situació actual està molt lluny de la desitjada: “En l’actualitat, lamentablement, molts dels ajuts de recerca es donen ‘a posteriori’ a empreses que fan petites millores revestides de recerca, sense tenir un pla estructurat sobre quins àmbits de la ciència i la tecnologia volen incidir i avançar”.

R+D, aventatge competitiu En concret, si en el sector Serveis és on es detecten les empreses amb més capacitat d’inversió a les seves estratègies, “al sector manufacturer tradicional és on es registra menys capacitat humana i econòmica per a assumir l’R+D”, reflexiona. En un punt intermig es situarien les empreses auxiliars de sectors industrials, dominats per les multinacionals, amb molta necessitat d’R+D però que treballen amb marges econòmics molt petits. D’altra banda, De Miguel destaca que “hi ha sectors que han trencat els paradigmes tradicionals gràcies al desenvolupament científic”, com és el cas de la biotecnologia, on el factor R+D és qui dóna “aventatge competitiu”.

Més presència de la comunitat científica En general, però, el primer pas per a assolir un bon desenvolupament a nivell empresarial “és comparr tir tecnologies de base i diferenciar-se en les tecnologies pròpies, generades amb R+D propi o contractat”, valora. Tanmateix, “encara es necessita una participació més gran de la comunitat científica en la generació d’un teixit empresarial sensible a la investigació”, i conclou: “S’ha de modificar la normativa que regula la presència de les institucions científiques en l’àmbit privat”.

JORDI ISERN DIRECTOR DE IEEC (INSTITUT D’ESTUDIS ESPACIALS DE CATALUNYA)

La màxima autoritat de l’Insitut d’Estudis Espacials de Cata lunya, Jordi Isern, defineix la situació de la recerca a Catalunya com a “raonablement bona” en comparació amb la mitjana espanyola. En aquest mateix nivell, la posició de la recerca catalana, però, “encara està per sota de la que es fa als grans països industrialitzats o, fins i tot, als països d’economia emerr gent”.

Manca de finançament privat En termes globals, Isern diferencia el nivell de recerca assolit fins ara pel país segons el seu origen. Així, matisa que, pel que fa a la recerca finançada per l’Estat, la situació és bona, però no succeeix el mateix a la privada, “tot i que també depèn del sector”. Preguntat sobre el fet que, segons dades del CIDEM, el 66% de les empreses que innoven ho fan ocasionalment, Isern destaca que no s’ha de confondre recerca amb innovació: “Es pot innovar sense fer recerca i normalment s’innova quan es percep que es pot deixar d’ésser competitiu”. El director de l’Institut d’Estudis Espacials de Cataa lunya afegeix, a més, que la recerca fora de l’àmbit institucional “es dóna només en casos excepcionals o, en tot cas, és representativa”.

Nous productes i nous mètodes Per a assumir un millor ritme d’investigació a nivell empresarial, el director de l’IEEC, institució que als propers anys s’ha marcat el lideratge d’un projecte espacial, afegeix que aquesta “bàsicament ha de consisitir en descobrir nous mètodes i productes, tot i que també depèn molt del sector que es consideri”.

L’excel·lència acadèmica En general, segons Isern, Catalunya ha de cercar una posició capdavantera a través “de l’excel·lència acadèmica”. Aquest mateix objectiu també té a veure amb l’exigència de responsabilitats i beneficis econòmics pels ‘recercaires’, que introdueixi nous productes i permeabilitat entre el món acadèmic i el món empresarial”.


oca s e e secto de


El Referent / FORMACIÓ DIRECTIVA - 43

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

Formació directiva ENTREVISTA A IMMA TUBELLA, RECTORA DE LA UOC

“Els culpables de la manca de conciliació laboral som nosaltres mateixos” L Imma Tubella, rectora de la Universitat Oberta de Catalunya, ha treballat a TV3 i és autora de diversos llibres. Ens consta la seva capaL’ citat de treball per encaixar la UOC en el sistema universitari i aconseguir aliances internacionals. Per altra banda, és molt crítica amb els hàbits de feina que tenim. Defensa un model flexible i que aprofiti les possibilitats de les noves tecnologies com el teletreball.

“La UOC creix perquè ha trobat un sector que realment ens necessita”

MÒNICA VILLANUEVA V

Sembla ser que la UOC ha trencat el tòpic que la formació a distància no és de qualitat... Vam tenir la sort de néixer en un moment en què tot estava per fer en l’àmbit de la formació a distància amb Internet. Això ens va obligar a repensar les metodologies d’aprenentatge, els materials i a innovar en tots els camps. Degut a aquest esforç, hem insistit en la qualitat i som segurament els que hem pensat més. En temes d’educació i d’aprenentatge el que no pots fer és deixar-te porr tar per la inèrcia. De fet, l’any passat vau arribar a facturar un 15% més que l’any anterior... A què atribueix aquest creixement? Ho atribueixo a què realment hem trobat un sector que ens necessitava. El creixement pel que fa al nombre d’estudiants de la UOC és continuat. No sé fins quan durarà, però hi ha un sector de la població que no podia anar a la universitat perquè treballava, tenia família o bé perquè havia d’acabar els seus estudis o tenia ganes de començar-ne d’altres i que necessitava una oferta d’aquest tipus. Molts dels vostres alumnes utilitzen la UOC per fer una segona carrera. Es podria dir que aquesta és una forma d’especialitzar-se? Jo crec que no. Si es volen especialitzar, ho fan a través del postgrau. Però les titulacions homologades i les segones carreres es fan moltes vegades per les ganes d’aprendre. En general, jo no crec que estem en un món i en una societat en què l’especialització sigui molt necessària. Jo crec que el que ens convé són aproximacions interdisciplinàries. La pròpia formació presencial s’està transformant, per exemple amb Bolonya. Com veu l’evolució? L’objectiu de Bolonya era afaa vorir la mobilitat i construir un Espai Europeu d’Educació Superior, trobant una identitat comuna a Europa, és a dir

“Estem convençuts que la relació de la universitat amb l’empresa és molt necessària pel país” “Ens creiem que treballar 15 hores és símbol d’eficàcia i no és així” Imma Tubella al seu despatx de l’Avinguda Tibidabo / MIGUEL ÁNGEL CHAZO

afavorint la mobilitat dels estudiants, dels professors, dels professionals, dels títols, etc. Jo no sé si Espanya va cap aquí. Hi va haver un comentari que em va agradar molt d’un rector espanyol a la última reunió de la CRUE que deia: “L’objectiu de Bolonya era europeïtzar Espanya. Espanya ha intentat espanyolitzar Europa i al final tot acabarà en què “espanyolitzarem” Espanya”. Li fa patir? El que es pot dir és que tots els rectors, no només els catalans, tenim una preocupació per saa ber cap a on anem i m’agradaria molt saber cap a on va el Ministeri. I pel que fa l’àmbit empresarial, quines solucions formatives ofereix la UOC? Som un tipus d’universitat molt propera a les empreses, que ofereix projectes a mida, que pot respondre molt ràpidament a les necessitats de les empreses i que a més a més, té una gran capacitat de formació que s’està demostrant dia a dia. A més, el nostre model d’universitat és l’únic que ofereix formació en un lloc de treball sense ne-

cessitat de desplaçament. Per la tipologia d’estudiants de la UOC, estem molt preocupats per aquest acostament cap a les empreses. Com és la relació? Te n i m u n g r a n n o m b r e d’empreses associades i hem començat a fer reunions amb aquestes empreses perquè no tot s’acabi amb un conveni de col·laboració de pràctiques sinó que realment puguem respondre a les necessitats que té el país. Estem convençuts que la relació de la universitat amb l’empresa és molt necessària pel país i per això estem preparant accions que es concretin cap aquesta direcció. Vostè sempre s’ha mostrat crítica pel que fa a l’actual divorci entre universitat i empresa. Segons vostè, quins inconvenients veuen les empreses? L’inconvenient està en què, com a societat, potser no tenim clar cap a on anem. No només les universitats hem d’estar pendents del tipus de necessitats que té l’empresa. Del que hem d’estar pendents és del tipus de país que volem i formar gent en conseqüència, i aquí les empre-

ses hi tenen alguna cosa a dir, és clar. Però, per descomptat que no ha d’haver-hi un divorci, sinó un diàleg. Considera que les empreses espanyoles saben gestionar correctament el seu coneixement? Jo no sóc ningú per valorar com ho fan les empreses. He estat també a l’altra banda quan dirigia el gabinet d’estudis de TV3 i únicament sé que ha d’haver-hi més diàleg amb la universitat. En aquest sentit, defenso la conselleria junta d’universitat i empresa sempre i quan sigui capaç de fer alguna cosa perquè hi hagi un acostaa ment, és a dir dues posicions que s’acostin i trobin maneres de treballar conjuntament, i no una que s’acosti a l’altra. Ara fa un parell de mesos, la UOC es va oferir per acollir els alumnes de les “carreres pobres d’alumnes”. Quina és la situació a hores d’ara? El Conseller Huguet va dir que ‘coneixent la meva visió del sistema universitari i després de veure l’informe que va sorr tir de les carreres que quasi no tenien gent’, ell pensava que la UOC podia ser una bona solució per acollir aquestes

carreres. I, la veritat és que jo penso que la UOC és i ha de ser complementària al sistema universitari, sense estar mai d’esquenes. Si el sistema universitari creu que la UOC pot ajudar a reorganitzar, doncs fantàstic. Però no faré res que no estigui discutit, parlat, negociat i consensuat amb el sistema universitari. Quins són els reptes més immediats de la UOC? Els grans reptes són trobar un bon encaix amb el sistema universitari i assegurar-nos una sèrie d’aliances internacionals. Fins ara estàvem molt focalitzats amb l’Amèrica Llatina i ara volem obrir-nos al món. Estem fent un canvi d’aliances i pròximament firmarem convenis amb la Open, estem conversant amb la Unet, amb Portugal, amb Quebec. Només ens centrem en la qualitat i en institucions i organitzacions acreditades. En comparació amb Europa, quina és la situació del nostre país pel que fa la Triple Conciliació (feina, família i formació)? Està fatal! Aquí sí que sóc especialment crítica. Som una institució del segle XXI però la cultura de treball que tenim és del segle XIX. Tot just he contractat, després d’estar un any buscant aquest perfil, una persona com a directora de Cultura Organitzativa i Persones. El que vull és que canviï la cultura empresarial però sabent que els principals responsables d’aquesta manca de conciliació som nosaltres mateixos, que no sabem treballar d’una altra manera. Ens creiem que treballar 15 hores és símbol d’eficàcia i en molts entorns està molt mal vist. La gran dificultat que jo he tingut des que sóc responsable d’aquesta institució, és que m’ha tocat convèncer al comitè d’empresa de la conciliació. Per això vull que aquesta perr sona sacsegi a l’organització i anem cap a una cultura de treball que sigui un model en la triple conciliació.


ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL

44- FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL I LA FORMACIÓ

Universitat i empresa es necessiten La Setmana de la Formació i el TTreball va tenir un final feliç: aquesta exposició de l’educació va tancar amb una concurrència de 81.000 visitants, una xifra que va superar les expectatives de l’organització. Les autoritats educatives van destacar la inserció del panorama universitari català a l’Espai Europeu d’Educació Superior, i les conferències organitzades per Món Empresariall van revelar diversos aspectes de la relació entre comunicació, empreses i recerca de talents.

“Barcelona aposta a ser la ciutat del coneixement”

JUAN PEDRO CHUET MISSÉ

Amb una xifra final de 81.000 assistents, la Setmana de la Formació i el Treball es consolida com un dels espais firals de l’educació més importants d’Espanya. Ja ho havia anticipat el conseller d’Educació, Ernest Maragall, a la conferència de llançament de l’esdeveniment quan va dir que “Barcelona aposta a ser la ciutat del coneixement”. En aquest sentit, a la presentació havia coincidit amb Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, que va afegir que a més de créixer, “el sistema universitari ha de ser flexible per adaptar-se als

d’ampliar la seva superfície per albergar els 60 expositors que es van presentar.

Nou mapa de titulacions

“La universitat ha de ser flexible per adaptar-se als canvis del mercat i la societat” Dr. Joan Tugores, Catedràtic de la Universitat de Barcelona. / DIEGO CALDERÓN

canvis del mercat laboral i de la societat”. El saló Estudia va acaparar la major part de les visites (70.000 persones) al llarg dels cinc dies. Per la

seva banda, el saló Futura, centrat en els cursos de formació superior i contínua, durant dues jornades va convocar 6.000 assistents,

un 20% més que l’any passat. Que enguany s’hagi presentat una oferta de 3.500 màsters i postgraus a Futura evidencia el creixement d’aquesta trobada, que va haver

En el marc de Futura es van realitzar les jornades organitzades per Món Empresariall. La primera d’elles, amb l’enunciat “El nou mapa de les titulacions universitàries”, va analitzar el panorama educatiu superior a Catalunya sota els canvis de la incorporació al nou Espai Europeu d’Educació Superior. Presidida per la comissionada d’Universitats i Recerca, Blanca Palmada, i moderada per l’exrector de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores, en


Informe / FORMACIÓ DIRECTIVA - 45

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

Cal pal·liar el desajustament entre oferta i demanda a la universitat

Els RRHH tenen dificultats per trobar personal motivat i amb facilitat d’adaptació Dr. Grau (Rector URV), Dr. Parellada (Catedràtic UB), Dra. Palmada (Comissionada d’Universitats i Recerca), Dr. Moreso (Rector UPF) i Aurora Masip / D.C

aquesta taula també hi van participar Anna Maria Geli, Esther Giménez-Salinas i Josep Argemí, rectors de les universitats de Girona, Ramon Llull i la Internacional de Catalunya, respectivament. Tots ells van coincidir a assenyalar la necessitat de pal·liar el desajustament entre l’oferta i la demanda en el món universitari. És a dir, assolir un nivell de planificació que solucioni el problema de la sobredemanda en determinades carreres i la sobreoferta en d’altres. També van parlar de la conveniència d’iniciar un procés d’especialització als centres universitaris, de fomentar la recerca, les pràctiques en empreses, i fer que la universitat aconsegueixi importància en el món civil, tant des d’un punt de vista econòmic com social.

Universitat i empresa, un tàndem de futur En la segona taula es va parlar de la “Contribució de la universitat al país”, on es va presentar l’Informe CYD, dirigit per Martí Parellada (catedràtic de la UB), i amb les presències de Josep Joan Moreso (rector de la Pompeu F a b r a) i F r a n c e s c Gr a u Vidal (rector de la Rovira i Virgili), a més d’Aurora Masip (consellera editorial de Món Empresarial) com a moderadora. Un cop es va exposar com la universitat contribueix amb el coneixement de la societat, tots els assistents van coincidir en la necessitat d’enfortir la relació universitat-empresa, “una relació que encara està en una fase molt preliminar” i en la necessitat d’un pacte per la recerca i la innovació de forma urgent “si no volem anar al naufragi. Contemplar la situació dels nostres veïns europeus ens ha de servir per

superar dificultats i aprendre noves maneres de fer. En aquest sentit, Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili, va recordar que estem a la meitat de la despesa que es fa a Alemanya i França i tot i així, “els investigadors espanyols fan un nombre equiparable de publicacions amb la meitat de recursos”. Va plantejar la necessitat d’augmentar el finançament, mitjançant el fons privat i també dels estudiants. Segons ell, això només és possible si hi ha un debat social per definir què és el servei públic i com aquest el rep la ciutadania. Per altra banda, també es va discutir la concepció actual de la universitat, que funciona d’una forma “poc operativa per culpa de l’abús de controls que hi ha”. El rector de la Pompeu Fabra afirma que s’ha d’aprofitar aquest moment per canviar l’oferta de manera que estigui més adaptada al mercat i a les necessitats. El que es tradueix, en definitiva, amb més autonomia. A més, va proposar seleccionar el professorat de la universitat “a través d’un mercat de doctors, que actualment no existeix i fa que la forma de contractar professorat sigui òbviament insana”.

dels periodistes Lluis Foix (La Vanguardia Digitall), Josep Maria Ureta ( El Periódico de Catalunyaa) i Jordi Garcia (director de Comunicació de Gas Natural), i van aprofundir sobre de quina forma els periodistes tracten les informacions empresarials, i com les empreses han de gestionar la seva comunicació perquè, en un marc de veracitat i transparència, pugui ser difosa pels mitjans.

Lluny de discursos estructurats, el debat va puntualitzar en crítiques i autocrítiques d’aquesta relació, i es va reflectir que els mitjans viuen una etapa de canvis en els quals “els periodistes han perdut el monopoli de la informació i l’opinió”, segons va sintetitzar Lluís Foix; mentre que des de la perspectiva de la comunicació empresarial, Jordi Garcia va destacar el paper dels gabinets de premsa, i va recordar que “és

una nova sortida professional per als periodistes, que abans no la tenien en compte”.

L’art de retenir talent a les empreses A la taula següent, Teresa Aragonés (secretària de la Funció Pública i Modernització de l’Administració de la Generalitat) va presentar les opinions de Susana Gutiérrez (presidenta d’Aedipe Catalunya), Alfonso Cebrián (director general d’EAE), Joan Parés Serra (director de Recursos Humans del SCH a Catalunya) i Juan Antonio Esteban (director general d’Infojobs). El debat sobre com gestionar i retenir els talents a les empreses va incidir en les dificultats que els gerents de RRHH tenen per trobar empleats motivats, capacitats i amb facilitat d’adaptació i mobilitat. Es van precisar estratègies per captar i conservar personal, mentre que Esteban, d’Infojobs, va realitzar una autocrítica per la falta de tacte a l’hora de no avisar als aspirants quan no són seleccionats.

“Estem a la meitat de la despesa que es fa a Alemanya i França en recerca” “Els periodistes han perdut el monopoli de la informació i l’opinió”

Lluís Foix, Periodista de La Vanguardia Digital. / D. CALDERÓN

Quina és la relació entre mitjans i empreses? Les taules següents van sortir del camp acadèmic i van analitzar la relació entre mitjans de comunicació i empresa; i com retenir el talent a les organitzacions. La primera d’elles, presidida per Ferran Amago (degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Te l e c o m u n i c a c i o n s ) , v a comptar amb les aportacions

Jordi Garcia (Dtr. Comunicació Gas Natural), Ferran Amago (Degà Col·legi d’Enginyers Tècnics de Telecomunicacions), Lluís Foix, Josep Mª Ureta (El Periódico), A. Masip. / D.C.


46- FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL

ACTITUDS

CONEIXEMENTS

Claus del mercat global

A més d’una àrea d’expansió empresarial, Àsia és un enorme mercat potencial. / ARXIU

Les experiències pràctiques de diferents companyies són molt útils i donen pistes per ser competitius en un mercat global. Deutsche Bank va organitzar recentment una taula de debat entre representants de companyies com Daimler Chrysler España, France Telecom, Novartis i Microsoft. Una de les conclusions que es van poder sentir als debats a Barcelona i Madrid és que cal canviar la percepció que les empreses espanyoles tenen dels mercats asiàtics i d’Europa de l’Est i considerar-los com una oportunitat de creixement, no com una amenaça. Luis Alberto Salazar-Simpson, de France Telecom i Orange, creu que la globalització i l’obertura de nous mercats són una oportunitat per continuar creixent. Coincideix amb Jesús Acebillo, de Novartis, qui considera que aquestes regions no són només àrees d’expansió empresarial o producció a baix cost, sinó mercats potencials. Creu que cal fer un salt i conèixer aquests països i aprofitar el prestigi d’Europa i les actituds positives que l’arribada d’un europeu genera. D’altra banda,

tot i que les taxes de creixement són excel·lents, hem perdut competitivitat internacional, almenys així ho creu Jordi Òliba, director general de Global Transaction Banking Espanya. Mario Armero, de General Electric, va destacar la importància que la R+D té per a l’èxit d’una companyia. Creu que a Europa estem perdent la carrera del futur, doncs Xina i Índia generen 600.000 enginyers cada any. A més de la R+D cal no oblidar la capacitat de servei i la qualitat del producte, factors que va destacar Isidre Pié, de Dogi. Pié va explicar que Dogi té plantes de producció de teixits a Catalunya, Alemanya, Xina, Tailàndia i Sri Lanka i que les ubicades a Àsia “experimenten xifres de creixement de dos dígits, davant d’un creixement modest del negoci occidental, tot i que potser Europa de l’Est serà l’oportunitat perquè el mercat europeu torni a créixer. Altres factors que van sorgir al debat són la necessitat que universitat, empreses i sector públic col·laborin, de millorar l’educació superior i que la universitat s’impliqui més al món empresarial.

Fomentar l’ètica a les empreses Durant un llarg període, rendibilitat social i econòmica semblaven ser incompatibles. Això ha canviat als últims anys al món dels negocis, on és evident un corrent de preocupació ètica per la pràctica empresarial, com apunta a l’article L’ètica en l’empresa Gabriela Calderón, professora d’IDE-CESEM. La gestió corporativa, l’organització de les companyies, les estratègies comercials, etc. són alguns dels aspectes que plantegen diferents qüestions ètiques. Indubtablement, hi ha una pressió social sobre les empreses, doncs influeixen sobre les vides de molta gent i tenen una capacitat notable de poder en un entorn global. La societat demanda una actuació ètica de les corporacions en aspectes com l’especulació, la qualitat dels productes, una publicitat veraç i la seguretat. És fonamental parar atenció a aquestes demandes, entre d’altres raons perquè la valoració social de les empreses és un barem que serveix per determinar la capa-

citat de crear valor que aquestes tenen. A part d’això, hi ha un guany considerable en credibilitat social, doncs es donen respostes als interessos dels diferents stakeholders. Les organitzacions han anat canviant al llarg del temps, i les normes i les estructures rígides han anat canviant per deixar pas a relacions més flexibles i pragmàtiques. Una de les conseqüències positives és la identificació dels treballadors amb l’empresa i que, en conseqüència, puguin compartir la missió i la visió de l’organització. Quan la cultura de l’empresa es construeix seguint un conjunt de normes i valors que suposen una actitud de respecte vers els drets reconeguts per la societat i els valors que aquesta comparteix, s’està seguint una actitud ètica, que és imprescindible que sigui no només una actitud casual o interessada, sinó una filosofia que impregni totes les actuacions de l’empresa.

Hi ha un corrent de preocupació ètica per la pràctica empresarial. / ARXIU

HABILITATS DIRECTIVES

Què és el ‘coaching’ adaptatiu?

Els problemes adaptatius s’han de solucionar amb coaching adaptatiu. / ARXIU

El coachingg no és una poció màgica que es pugui aplicar en qualsevol cas amb resultats miraculosos: segons la situació i els individus s’obtenen diferents resultats. “Entre les diferents modalitats de coaching, g la millor és la que soluciona els problemes de les persones, independentment de l’escola o la tendència”, indica Jorge Salinas, director general d’Atesora, al seu article sobre el tema. Cal diferenciar entre els problemes tècnics i els adaptatius. Per determinar si un professional està preparat per una tasca, definirem les seves habilitats (si ha desenvolupat la tasca abans, si coneix com fer-la), i pel que fa a la seva disponibilitat, detectar si està motivat, compromès i si confia

en què podrà fer-la. D’aquestes valoracions se n’extreuen fins a quatre diferents nivells de desenvolupament, que permeten guiar els que tinguin deficiències tècniques. No obstant, els problemes adaptatius es solucionen amb coachingg adaptatiu. Cal observar, analitzar cada cas i resoldre’l sense que importi que una sessió de coachingg no sigui igual a una altra. El coachh ha de ser adaptatiu segons les esquerdes d’aprenentatge que es plantegin. Així, l’habilitat d’adaptació del coachh i la capacitat de decidir l’estratègia més adequada a cada cas esdevé una habilitat molt valorada. TEXTOS: BEGONYA Y MERINO


Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA - 47

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL2007

ENTREVISTA A LUÍS HIDALGO, DIRECTOR DE RRHH DE SAGE ESPANYA

“Pensar en un model integrador és un repte apassionant” Luís Hidalgo és director de Recursos Humans de Sage, una multinacional de gestió empresarial per a pimes a Espanya. Aviat farà set mesos que va ocupar el càrrec amb dos objectius clars: la posada en marxa de les polítiques laborals i de personal, i sobretot la potenciació d’una única cultura corporativa pels més de 1.200 treballadors que formen la plantilla. Al llarg de la seva trajectòria, ha tingut algun mestre? Per descomptat, sempre tindré un deute de gratitud i reconeixement amb José Castaño i Jesus Hernández. Les seves ensenyances m’han permès ser el que sóc en el món dels recurr sos humans. Sage és una multinacional amb presència a 19 països. De quins països creu que hauríem d’aprendre pel que fa als RRHH? De tots els països, segurament els Estats Units i el Regne Unit són els països més avançats en polítiques de Recursos Humans. En el panorama europeu, Alemanya està treballant molt en aquest aspecte. Pel que fa Espanya, el model anglosaxó està calant cada cop més entre les grans corporacions. En el nostre cas, i sobretot a Espanya, al ser Sage una empresa relativament jove, necessitem compassar diferents ritmes per tal que d’aquí dos o tres anys poder convergir en una “Sage way”. Dins les funcions de RRHH, quina creu que és la que no es pot subcontractar? Avui en dia, la tendència global assenyala la cada vegada major aposta per part de les empreses a subcontractar alguns processos. L’estratègia de cada companyia marca quins d’ells són susceptibles de ser-ho i ens trobem amb aspectes positius i negatius. Dins l’àrea de Recursos Humans, la selecció de personal seria el procés més crític a l’hora de decidir una possible externalització. Arribarà un dia en què serà més important la innovació que les persones? Crec que això no passarà mai. La

A COR OBERT Luís Hidalgo va estudiar Dret a Madrid, on va néixer. Després es va especialitzar fent un màster a Esden en Recursos Humans. Està casat i és pare de dos fills. Abans d’arribar a Sage, ha treballat com director de RRHH a DHL, Excel Iberia i també ha desenvolupat llocs de màxima responsabilitat a Ikea Espanya i Continente. Quin és el seu hobby? Estar amb la meva família tot el temps que pugui. També m’encanta viatjar i conèixer altres països i cultures diferents de la nostra. L’últim llibre que ha llegit és... Éxito contagioso , de Susan Annunzio. Un llibre molt recomanable per conèixer com s’ha transformat el poder en la presa de decisions en les organitzacions a través del desenvolupament del concepte de la “saviesa comú”.

Luis Hidalgo va començar a treballar en els Recursos Humans als 22 anys, / CEDIDA

base de les relacions socials, mercantils, etc. les creen i les desenvolupen les persones. La innovació és una eina per optimitzar dites relacions, però mai per substituir-les. Què incentiva més, el salari o la flexibilitat? Els últims estudis al respecte estan demostrant que les polítiques associades a la flexibilitat, les compensacions i els beneficis socials estan sent molt ben valorats per part dels treballadors. Particularment, les considero complementàries. Què aporta la joventut avui en dia? Els joves d’avui en dia estan desenvolupant una forma d’entendre la vida sota uns esquemes molt diferents als que nosaltres teníem fa anys. Encara que sembli mentida, els esquemes relacionals s’apliquen a la investigació i al desenvolupament de solucions de gestió. Ara, un producte no està concebut perquè t’ajudi a realitzar

determinats processos, sinó perquè et solucioni la vida. Senzillesa, rapidesa, flexibilitat, absència de lligams, lliberr tat per escollir, etc. són missatges que les persones més joves traslladen a les empreses on treballen. Els “grans” aprenem molt d’ells en aquest sentit. El director de RRHH és un gestor o un estrateg? Les dos coses. Un estrateg a l’hora de dissenyar que les polítiques de RRHH siguin les adequades, i un gestor per dur-les a terme i avaluar la seva assimilació a l’organització. A Sage Espanya, la meva feina és orientar la cultura corporativa que cada una de les companyies porta sota el braç, cap a un model comú, integrador i unificador. Li asseguro que es necessita de molta estratègia i molta gestió per dur-ho a bon port però és un repte apassionant, dels més bonics de la meva carrera professional. MIQUEL BONET

Pot comentar-me un somni que encara no hagi realitzat... Intento ser el més feliç possible dins les circumstàncies que comporta la vida. Reconec que no és una tasca fàcil ja que sóc inconformista de mena. Potser aquest sigui el somni que tinc pendent, deixar de ser-ho tant per ser més feliç. Què és el que més valora d’una persona? Sense cap mena de dubte: la transparència i la sinceritat, tant en l’àmbit personal com el personal. A l’actualitat, hi ha crisis de valors o són altres valors? Crec que els valors essencials de l’ésser humà mai canvien. El que entra en crisis, el realment canviant, és la percepció o la imatge que les persones donen d’aquests valors en funció dels interessos o de les circumstàncies del moment històric en el que viuen.

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

Externalizar le permite concentrarse en temas estratégicos de su negocio.

ASSESSORS

SAN JOSE

Laboral Fiscal Contable Jurídico Tel. 93.481.70.60 - asesoria@asanjose.com - www.asanjose.com


48- FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

ABRIL 2007/ MÓN EMPRESARIAL

INNOVACIÓ

UNIVERSITAT COL·LABORACIÓ ENTRE LA C CAIXA I LA UB

URBANISME ALTERNATIU

La Caixa i la Universitat de Barcelona han subscrit un acord de col·laboració pel qual l’entitat financera es compromet a fomentar el desenvolupament de projectes científics i emprenedors i a col·laborar en la posada en marxa del parc Científic de Santa Coloma-Torribera, un dels projectes claus de la institució acadèmica per reforçar el seu paper com centre de coneixement. A canvi, la Universitat de Barcelona promourà jornades de foment de l’esperit emprenedor i desenvoluparà un programa anual de beques predoctorals per a la investigació en els camps de medi ambient, alimentació i ciències de la salut. A més, l’entitat cooperarà amb les empreses que s’instal·lin al recinte universitari oferint-los serr veis financers, comercials i d’assessorament.

En un moment on les úniques notícies que sentim sobre urbanisme estan relacionades amb la corrupció, fa il·lusió sentir que també es fan propostes alternatives i sobretot innovadores. Alguns exemples són: l’hort urbà de Sevilla, vivendes que s’escalfen amb piles d’hidrogen o bé l’impuls de fusionar la naturalesa amb els edificis. En definitiva, iniciatives creatives que pretenen aconn seguir un equilibri ambiental, econòmic i social. Més de 21 experts de tota Espanya van exposar projectes i estratègies en defensa del paisatge i el medi ambient a les jornades organitzades per l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya titulades: “Bones notícies entorn l’urbanisme”.

L’hort urbà de Sevilla/ CEDIDA

RECURSOS HUMANS

CIMERA A EUROMEDITERRÀNIA D’UNIVERSITATS

Una vintena de representats i rectors d’universitats euromedierrànies s’han trobat a Tarragona per celebrar el Fòrum Permanent Universitari Euromed. Aquesta xarxa té com objectiu crear un espai euromediterrani d’educació superior i recerca. A més de promoure la societat del coneixement i el diàleg entre les institucions educatives de la Unió Europea, de l’est i sud dels països mediterranis, i per últim millorar la qualitat de l’ensenyament i la investigació, tot garantint el dret bàsic a l’educació per a tothom. Amb aquesta reunió es consoliden els lligams i impulsos que van començar a la ciutat finesa de Tampere quan es va crear el Fòrum Perr manent Universitari Euromed.

OPTIMISME EN LA OCUPACIÓ A ESPANYA

LA SETMANA DELS RRHH A BARCELONA L

A nivell europeu, Espanya se situa entre els països més optimistes pel que fa la creació de treball. Davant nostre estan Irlanda (+19%), Noruega (+14%) i el Regne Unit (+13%) i França presenta la previsió de contractaa ció més baixa del continent. A nivell únicament espanyol, el 74% dels directius enquestats no preveu ningun canvi a la seva plantilla de l’abril fins al juny de 2007, segons l’Estudi Manpower de Projecció de Treball, i només un 5% preveu reduccions. La zona nord (Aragó, Cantàbria, La Rioja i País Basc) és més optimista en la seva previsió de contractació, superant per deu punts el mateix període de l’any passat. En canvi, la zona Sud (Andalusia, Canàries i Extremadura) és on es registra una projecció més baixa, arribant a ser la més pessimista que mai s’ha registrat. Pel que fa la projecció segons els sectors, les activitats socials segueixen estan a l’alça i el sector de la indústria manufacturera va a la baixa.

Barcelona serà la seu d’un projecte on els Recursos Humans seran els principals protagonistes. El comitè d’experts estarà integrat per directors de RRHH, consultors, professors i altres especialistes d’alt nivell. Cada un d’ells aportarà el seu punt de vista sobre els temes claus del capital humà en el món empresarial. En definitiva, un excel·lent pont entre el coneixement universitari i l’àmbit dels RRHH. La Universitat Pompeu Fabra acollirà la trobada on hi participaran empreses com Abertis, la Caixa, Aedipe, Nestlé, el Banc de Sabadell i Infojobs. La invitació està oberta a tots aquells professionals, consultors, estudiants, directors i empresaris que vulguin conèixer de prop el desenvolupament del capital humà i les últimes tendències d’aquest. Entre el 24 i 27 d’abril a l’auditori del Campus Ciutadella de la UPF. MÒNICA VILLANUEVA

RADIOGRAFIA DE LES DONES A CATALUNYA

Celebració del Fòrum Permanent Universitari Euromed a la URV./ CEDIDA

Dades com que més del 66% de dones contractades a Catalunya posseeixen estudis elementals i que la mitt jana de dones universitàries està quatre punts per sota de la mitjana espanyola són algunes conclusions de l’informe realitzat per Adecco. Pel que fa el sector que proporciona més feina en aquest col·lectiu, es tracta de la indústria i seguit per serveis amb gairebé un 40%. La gran majoria de dones opten per treballar a temps complet i només un 20% ho fa a temps parcial. Finalment, Catalunya és la quarta comunitat amb major represenn tació de dones entre els seus treballadors (el 48,5%).

Catalunya és la quarta comunitat amb major representació de dones entre els seus treballadors. /ARXIU

EL DICCIONARI

PACO SOLÉ PARELLADA, CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I DIRECTOR PROGRAMA INNOVA UPC

Per afegir al nostre diccionari particular una paraula que comenci per “K”, no cal rumiar massa. Primer perquè no n’hi ha gaires, i segon, perquè o bé són d’origen japonès o bé són noms propis com Keines, Knight, Kaldor i Kuznets i per tant tenim poques opcions per triar. Les paraules japoneses que comencen per “K” o bé pertanyen al grup de la gestió dels processos o bé expressen una manera de fer negocis pròpia dels japonesos. Kaizen n significa literalment “millora contínua de la qualitat. Kanban n, bateja un sistema de control de la producció més “visible”, en oposició als sistemes informàtics convencionals que són força més hermètics i per tant menys assequibles. Keiretzu u vol dir “aristocràcia de fortuna” i fa referència a un sistema de creuament de membres dels consells d’administració. Qualsevol d’aquestes paraules donaria per si sola per fer un discurset prou interessant. Tanmateix, la importància d’un dels personatges que té com a inicial la “K”, no ens deixa opció degut a la seva magnitud. Lord John Maynard Keynes va ser un personatge dels que era economista, feia economia i posava en pràctica les seves teories.

A més a més, va ser un literat i un personatge socialment rellevant. Nascut a Cambridge a finals del XIX, està considerat com un dels principals fundadors de la macroeconomia moderna. Defensava que l’Administració Publica –en casos d’emergència– no s’esperés a que el mercat solucionés els problemes provocats per la recessió. En un moment on l’oferta era poc complexa, la seva formula basada en la combinació de la política fiscal i monetària, va ser un encert per controlar el temut cicle econòmic. Tot i que la macro segueix sent important, no hi ha res com disposar d’un sistema productiu emprenedor, innovador i una inflació controlada per assegurar el benestar dels ciutadans i aquí és on entren els Kaizens i els Kanbans, i en definitiva les eines de gestió. La seva frase “a llarg termini, tots morts” es fa servir quan davant d’una situació de prou gravetat algú defensa l’opció de no fer res emparant-se en un model teòric que diu que amb el temps, el problema s’arreglarà tot sol. Potser Keynes ja no està a la última en macroeconomia però la seva frase ens podria servir per adonar-nos que cal atacar, sense esperar miracles, al problema de la fam a l’Africà i al medi ambient.

K


Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA - 49

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

Estils de Vida ENTREVISTA A FRANCESC NOVELL, PERIODISTA I HUMORISTA

“Em sento defraudat per la política però mai he tingut força per abstenir-me” En Queco Novell és periodista però fa d’humorista. Amb el programa de sàtira política Minoria Absoluta a de Rac1 i cada setmana amb Polòniaa aconsegueix, junt amb l’equip de Toni Soler, riure’s de tots els polítics i altres personatges coneguts. No sap explicar com es prepara els personatges però més d’un cop ens ha fet dubtar si és ell qui parla realment. MÒNICA A VILLLANUEVA

Abans d’entrar a formar part del Minoria Absoluta presentaves l’informatiu migdia de TVE a Catalunya. Per què vas fer aquest canvi tan radical? Vaig fer el canvi perquè portava 13 anys fent informació política –comptant aquests tres que vaig estar presentant l’informaa tiu migdia– i tenia la sensació que ja coneixia tots els trucs de la informació política. Estava com “saturadet” del tipus d’informació que es feia, de com la fèiem i tot això. Em va coincidir aquest moment de desassossec, que vaig topar amb en Toni, amb qui ens coneixíem de feia temps. Em va ensenyar i explicar la idea de Set de Notíciess i després d’això, em va insinuar que havia pensat en mi però que no m’ho proposava perquè pensava que un periodista com jo no deixaria mai un lloc com el de Sant Cugat i li vaig dir: “Estàs molt equivocat. Si m’ho proposes, m’ho rumiaré durant 30 segons”. Ho va fer, m’ho vaig rumiar i vaig de dir que sí. A través dels programes, feu arribar l’actualitat i la informació. Et consideres més periodista o més humorista? Jo ara és evident que sóc un humorista, no? En canvi, no sento que hagi deixat de ser periodista perquè intentem explicar l’actualitat amb humor. Volem passar-ho bé nosaltres i que la gent ho passi bé mirantnos o escoltant-nos. Però, a la vegada, volem venir a explicar alguna cosa, a la nostra manera i és aquí on surt el periodista. A més a més, per poder explicar tot el que volem, és indispensable un bagatge i aquest el tenim. Maragall, Zapatero, Rajoy, Laporta... Tens alguna fal·lera especial pels presidents?

No. I alcaldes (riu u), perquè també hi havia el Clos i ja no el faig. M’estic preparant l’alcalde Hereu per a les eleccions municipals. Fal·lera pels presidents? És casualitat, no sé perquè. Sempre he anat a tirar pels presidents però Zapatero no era president quan el vaig començar a imitar. Va ser la voluntat dels electors. La realitat supera la ficció? Amb el tripartit han passat coses que ni els millors guionistes les haguessin pogut imaginar. A vegades sí. L’exemple més clar que hi ha és la presa de possessió del Clos. Nosaltres vam gravar un gag del Clos prenent possessió com a ministre. Aquest gag estava gravat abans del dia de la presa de possessió i quan el Clos es va equivocar i va prometre el càrrec com ministre de Justícia, enlloc d’Indústria, tots vam pensar: “Ara aquest tio ens acaba de matar el gag”. I, es clar, ens vam queii xar públicament: “Això no es fa! Vostè dediquis a fer política i nosaltres ens dedicarem a fer humor”. Que nos ens envaeixi competències. Sembla que amb el Govern d’Entesa el panorama polític està molt més tranquil. Avorrit o...? Com a humorista una mica. Com a ciutadà gens. Com a persona que es lleva cada matí i vol que hi hagin hospitals i escoles, no m’avorreix massa. Ara hi ha un govern que d’aquí quatre anys veurem com ho fa, però de moment sembla que fa coses i que no està sempre als diaris per altres motius. Us plategeu seguir els passos del Buenafuente, és a dir sortir de Catalunya i exportar el vostre humor? No. Això no vol dir que no ho fem, sinó que no ens ho plan-

“Per poder explicar tot el que volem, és indispensable un bagatge” “L’èxit del Polònia pot venir per aquesta revenja de la gent al dir: ‘Ara me’n fotré de tu‘“ tegem ara. Si ve algú i ens ho proposa, ens ho estudiarem. De fet, ja hem passat per allà, per Antena 3 amb Miré Usted d, fent això i no va funcionar massa bé. No va funcionar perquè vam ballar molt a la graella o potser no ho vam saber fer bé. Ara tenim més experiència i, a més fer un gag per Catalunya no és el mateix que fer un gag per tot Espanya. La situació política espanyola és de blanc o negre, no hi ha termes mig. O escoltes això, o escoltes això. Llegeixes aquest diari o llegeixes aquest. O votes aquest o votes aquest. És clar, això és molt difícil per col·locar-se i fer brometes en aquest panorama tan bipolaritzat. Aquí a Catalunya hi ha sis partits al Parlament i la situació ho permet. Entens la passivitat de la ciutadania per la política? Sí que l’entenc perquè jo crec que en general els polítics viuen dins d’una bombolla que no és real. T’estic parlant de la Champions Leaguee dels polítics, després hi ha el regidor de la ciutat petita o poble que el coneix tothom i que s’ho curra més o menys però fa coses. Jo vull dir la primera línia de la

Queco Novell, periodista i humorista, als seus 44 anys. / DAVID FERNÁNDEZ

política que està totalment desconnectada. I crec que part de l’èxit de Polònia a pot venir per aquesta revenja de la gent: “Ara me’n fotré de tu”. És també el teu cas? Home doncs a vegades m’he sentit defraudat sí. M’he sentit defraudat però quan arriben les eleccions mai he tingut força com per abstenir-me. Tens algun secret especial perquè els demés no descobreixin el teu llautó polític? Sentint-me, en algunes interr vencions que he fet al Minoria Absolutaa com a Queco, crec que es pot saber a qui no voto. Ara, difícilment, es podrà saber qui voto. El Minoriaa, si va bé, és també perquè hi ha un repartiment bastant equitatiu de regaa lets per tothom. Només una vegada vam ser descaradament subjectius i parcials, va ser durant la crisis del 11 de març. No demanàvem el vot per a ningú però ens vam posicionar molt obertament. Però va ser un moment de crisi extraordinari. Si no simpatitzes especialment amb les idees d’un polític, aleshores resulta més difícil treure una bona imitació? O potser és més fàcil? No depèn d’això. En alguns casos s’ha donat –no parlo per a mi– que algú hagi imitat a algun polític i que en algun

moment hagi pensat: “Òndia, ara em sap greu perquè aquest tio no és mala persona i em sap greu estar-me passant”. Però com que ens passem políticaa ment parlant, no ens passem mai perquè algú tingui una tara mental o física... L’única tara que caracteritzem és la del Xavi Trias de la manera com parla i ell mateix en fa broma, per tant, no passa res. Fins i tot ho hem parlat moltes vegades. El Toni Soler, el Manel Lucas i tu us podríeu considerar un tripartit? Bé, som tres però ens costa menys posar-nos d’acord que el que els hi costa en els polítics i demanem menys a canvi del que es demanen ells. Ens coneixem de fa molts anys, vint i pico. Som un tripartit però ben avingut. A vegades ens titllen –als catalans– de tenir poc sentit de l’humor... És que jo crec que no en tenim gaire. Ens preocupa més el que diran que el que fem. Ara em diràs que el Polòniaa va molt bé i se’n riu dels catalans, i no és així exactament. Se’n riu però sobretot dels polítics catalans i això que nosaltres a vegades ja intentem provocar una mica per veure si algú es desperta però no. Tot i així, ens sentim molt ben entesos a Catalunya, només cal veure la resposta extraordinària que tenim.


50- ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL

CULTURA CITA CRÍTICA: “Tot i que l’ambició és un vici en si mateixa, sovint és causa de virtuts”. Marco Fabio Quintilià, retòric

AGENDA CULTURAL > Plataforma

DESEMBRE NOVEMBRE OCTUBRE SETEMBRE AGOST JULIOL JUNY MARÇ

Josep Puigmartí. / FOTO: J. M. Ribas

> Per bruixa i metzinera

Un muntatge de Calixto Bieito amb Juan Echnove, Per conèixer més sobre la cacera de bruixes a Marta Domingo i Lluís Villanueva. Divendres 13 d’abril Catalunya, a través d’objectes, documents, a les 22 hores al Teatre-Auditori de Sant Cugat. escenografies i audiovisuals. Fins al 27 de maig al Museu d’Història de Catalunya.

> Els músics de Bremen Producció del Gran Teatre del Liceu que utilitza màscares per reelaborar un dels contes dels germans Grimm. Diumenge 15 d’abril a les 18 hores al Centre Cultural de Caixa Terrassa.

FEBRER

BEGONYA MERINO

No és gens fàcil definir la trajectòria d’un home tan singular. La seva dimensió humana competeix amb l’artística, de forma que la seva vida ha acabat intricada amb la seva obra: dones, sexe, viatges, amics... han deixat empremta en les seves pintures i escultures. Aquest artista poc comú mostra una espontaneïtat sense complexos. I és aquesta naturalitat la que li permet dir que no admira la intel·ligència de la dona, sinó la seva bellesa. Conseqüent amb aquesta afirmació, diu que va rebutjar la Gala “perquè era molt lletja”. El seu rostre, que recordava el de Gregory Peck, va ser retratat per importants fotògrafs catalans. Assegura que l’experiència que va tenir amb la publicitat i la moda no li ha influït gens. Però treballs

ment del seu poder de seducció, i va oferir-li esmorzar i sopar gratis tots els dies per atreure clients. Han passat molts anys des que aquest fill de pintor “de brotxa grossa” va fer la seva primera exposició a la Pedrera amb només 11 anys. Qui li havia de dir que exposaa ria les seves obres per tota Europa, per Estats Units i fins i tot a la Xina, o que les seves pintures decorarien habitacions de l’Hotel Estela Barr celona. Ara, l’Ajuntament de Sitges estudia la possibilitat de reunir el màxim d’obres de l’artista per crear una fundació sobre aquest rodamón que ha trobat a aquesta localitat el tan merescut repòs del guerrer.

Abril és el quart mes del nostre calendari, associat a la primavera i la joventut. No està clar l’origen d’Aprilis, s la denominació del segon mes del calendari romà. Potser estava dedicat a la deessa Afrodita, o bé procedia d’aperire, e obrir, perquè la terra s’obre aquest mes. L’1 d’abril de 1939 és la data de l’últim part de la Guerra Civil Espanyola. Només cinc mesos després començaria la Segona Guerra Mundial. Era un moment de crisi mundial en el qual cap país no estava en condicions d’ajudar a Espanya, encara que tots volien la seva amistat per un interès geopolític. Deu anys després, el 7 d’abril de 1948, entra en vigor la Constitució de l’Organització Mundial de la Salut, que declara que la condició de membre de l’OMS és accessible a tots els Estats. El primer article fixa com a finalitat principal de l’organització que tots els pobles puguin gaudir del més alt nivell de salut assolible. Encara avui dia es mantenen les prioritats fundacionals de l’OMS i els seus objectius s’han ampliat per donar solució a problemes que no es coneixien al 1948, com la sida. Pel que fa als temes corporatius, 1955 serà l’any que McDonald’s iniciï la seva expansió. Un petit empresari de màquines de batuts, Ray Kroc, aconsegueix la cessió del dret de la marca, que havia estat creada pels germans McDonald. Al restaurant familiar es podien fer les comandes sense haver de baixar del cotxe. Kroc va veure les possibilitats de la marca i el 15 d’abril va obrir a Illinois el seu primer restaurant, al temps que posava en marxa el sistema de franquícia. El 7 d’abril de 1992 el Parlament Europeu ratifica el Tractat de Maastricht, que consagra el nom d’Unió Europea, que substituirà el de Comunitat Europea. El mateix any, el dia 20 d’abril, s’inaugura l’Expo de Sevilla, que rebria les visites de més de vint milions de persones. Sis mesos després es clausurava i d’ençà aquell moment l’Illa de la Cartuja viuria una època de readaptació, en la qual les instal·lacions patirien una degradació progressiva. Avui els terrenys alberguen el Parc Científic i Tecnològic Cartuja 93, constituït per empreses, serveis públics d’I+D+I, centres d’investigació científica i tecnològics i universitats. I si parlem del món de la cultura, el 23 d’abril és Sant Jordi, diada del llibre i la rosa, festa celebrada arreu de Catalunya. Es commemora la mort de Miguel de Cervantes, però també coincideix que el 23 d’abril de 1981 va morir Josep Pla, l’autor de Palafrugell considerat per molts un dels grans de la literatura catalana.

> No em diguis res Recorregut per les obres de Carles Pazos, completada amb una pel.lícula-collage de l’artista creada expressament per a l’exposició. Del 9 de març al 6 de maig al MACBA.

> God-Dog

> Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen

Proposta escènica i visual basada en dansa i vídeo,sobre textos del Nobel de literatura Coetzee. 4 i 6 d’abril a les 21 hores al Mercat de les Flors.

Els treballs més recents resultat de la col·laboració dels artistes, amb els dibuixos preparatoris i les maquetes. Fins el 3 de juny a la Fundació Joan Miró.

GENER

Alien Fashion, obra mixta sobre tela.

com Alien Fashion, on representà uns éssers que aterren a Sitges per donar a conèixer les seves modes i l’estil dels seus planetes, desmenteixen aquesta afirmació. Per a la majoria d’experts que han analitzat la seva obra, el Josep Puigmartí és un artista atípic. La seva formació és producte dels seus viatges i experiències, doncs només va estudiar durant sis anys a Castellterçol quan era un nen. A més, pràcticament no ha llegit, doncs sempre ha tingut clar que literatura i pintura són dues coses ben diferents. Gràcies a aquesta actitud, la seva obra no es basa en cap estil ni mestre en concret, sinó que s’ha impregnat de les múltiples vivències i observacions que el pintor ha viscut. Molts qualificarien d’extravagant aquest estil de vida entregada a la recerca de l’hedonisme. A ell, els diners mai no li han preocupat, “només tenir el necessari per menjar i poder fer que el que volia”. Va haver de dedicar-se a fer litografies i encàrrecs personals, “un tipus de pintura que no m’agrada”, que signava amb pseudònims. Però això li va permetre pintar el que volia. “Sempre t’envolta gent que es vol aprofitar de tu, però és necessari saber treure profit d’ells”, assegura. Com quan el propietari d’un restaurant va intentar treure rendi-

Llibres i roses

MAIG

Josep Puigmartí és un personatge difícil de descriure: pintor fèrtil, artista aventurer i tímid incurable. Ha compartit vivències amb la ‘gauche divine’, ha seduït incomptables dones, ha pintat als carrers de Cadaquès i ha sigut habitual de les grans festes de Dalí. Després d’una vida viatgera que l’ha portat a viure a París, a Suècia i a Los Ángeles, diu haver trobat a Sitges la tranquil·litat que necessitava i el millor marxant que mai ha tingut: Francesc Castellví. L’Ajuntament d’aquesta localitat estudia crear una fundació que reuneixi les obres de l’artista.

EFEMÈRIDES

ABRIL

La singularitat indefinible de Josep Puigmartí


Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA - 51

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

BIBLIOTECA CITA CÈLEBRE: “Aquests són els meus principis. Si no li agraden en tinc d’altres”. Groucho Marx, humorista

TELEVISIÓ

El malson dels programadors

CHINA. MIL MILLONES DE CONSUMIDORES Autor: James McGregor Editorial: Robin Book Pàgines: 281 McGregor parteix de la seva àmplia experiència personal i exposa més de cent consells per fer negocis amb èxit a Xina. A més, inclou diverses estratègies per assolir el suport comercial de les pròpies autoritats, aspecte fonamental per a l’engegada i prosperitat d’empreses situades en aquest país o que hi comerr ciïn. Ofereix tot el saber i les eines necessàries per triomfar en aquest immens mercat, marcat per la seva peculiar i accelerada fusió de criteris capitalistes i traa dicionals. L’autor ens introdueix també en la cultura, la història i la psicologia i els costums quotidians dels xinesos, el que resulta imprescindible per a qualsevol negociació comercial.

ME DUELE MI TRABAJO Autor: Monique Soucy Editorial: Gestión 2000 Pàgines: 188 Aquest llibre de Monique Soucy pretén ser una guia de tot allò que hem de saber per ocupar un lloc de treball adequat, que ens perr meti desenvolupar tot el nostre talent. L’autora indica els camins que s’han de seguir en aquest recorregut de vegades ple de sots, així com els mitjans concrets per evitar els esculls fins al moment de la jubilació, que aborda amb sentit comú i realisme. En un món sotmès a profunds canvis ha arribat el moment de revisar les nostres necessitats i els valors que desitgem conservar, responent a preguntes com: volem guanyarnos la vida o guanyar la pròpia vida?, preferim l’apatia o l’acció?, què preferim: seguretat financera o autorealització?, sabem vencer les pors, passant a l’acció?...

EL ARTE DE SABER VENDERSE Autor: Christoph Kühnhanss Editorial: Robin Book Pàgines: 285 Kühnhass exposa un conjunt d’estratègies per tal d’assolir el major èxit en la difícil missió d’aconseguir treball. La seva idea central és que per obtenir una ocupació cal saber vendre’s i això suposa conèixer tècniques de mercat i publicitat. El tema està tractat amb cert humor per suavitzar un assumpte que és angoixant per a molta gent. L’autor posa l’accent en la comunicació personal com a element de relació. A més, concedeix una gran importància a la primera impressió que el candidat causa a l’entrevistador. Una vegada el treballador hagi aconseguit el lloc de treball, ha d’autogestionarse i organitzar un pla de carrera que resulti adequat tant per a ell com per a la empresa.

En els darrers mesos està naixent una nova manera de veure la TV, o millor dit, de no veure-la. Internet i la banda ampla estan propiciant un canvi en els hàbits de consum televisiu, sobretot entre el públic més jove, com abans ho havia fet amb la música i el cinema. Cada dia, milers d’internautes d’arreu del món es connecten a la xarxa per descarregar-se pràcticament en temps real les darreres entregues dels seus programes favorits, principalment sèries, alliberantse d’aquesta manera de la dictadura dels programadors nacionals. Milions de seguidors de sèries de culte com Perdidos, Prison Breakk o Heroess han decidit crear comunitats virtuals per poder compartir a través de programes com eMule o BitTorrent els episodis, de manera que ja no cal asseure’s un dia concret de la setmana davant de la TV i haver-se d’empassar tots els talls publicitaris. D’aquesta manera, els fans espanyols poden seguir la seva sèrie favorita al ritme d’emissió dels EEUU, el que els permet acabar amb les llargues esperes a la que els sotmeten els programadors entre el final d’una temporada i l’inici de la següent, o, fins i tot, conèixer productes que encara no s’emeten a la TV del seu país o als que no tenen accés al emetre’s per la TV de pagament. Per tal que l’idioma tampoc no sigui un obstacle, s’han creat fòrums especialitzats en la subtitulació a diferents llengües de les sèries, de la que s’encarreguen els propis fans. Com amb els capítols, els internautes es poden descarregar els subtítols i visionar la sèrie en versió original i sense perdre-se’n detall. No cal ser endeví per preveure que aquest fenomen, que està coincidint amb una de les edats daurades de la producció de dramàtics per a la TV, anirà a més, per a malson dels programadors, que han vist com, per fi, sorgeix un rival capaç de desafiar el seu fins ara poder absolut.

No ens podem perdre... TEXT: JAUME RIERA

DILLUNS

DIMARTS R

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

DISSABTE

DIUMENGE

1Àgora, a les 22

2Gran Via, a Ràdio

1Què,qui,com, a

2Fem Números,

1Economía a fon-

1El Debate de

130 minuts, a les

hores, al 33 Debat d’actualitat política.

Intereconomia, a les 19 Tertúlia econòmica, amb Gemma Tonijuán.

les 22 hores, al 33 Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

21.35h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

2Lliçons d’Econo-

2Valor Afegit, a

2A vivir que son

1Notícies al 3/24

presa, a les 21.30, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat econòmica del dia.

mia Recreativa, a les 10, a Catalunya Ràdio Amb Josep Maria Ureta i Fabià Estapé.

les 23 hores, al 33 El programa d’actualitat econòmica de Televisió de Catalunya.

do, a les 18.30 hores a CNN+ Juan José Toribio i Emilio Ontiveros analitzen l’actualitat econòmica. Hora 25 de los negocios, a les 21.30 h, a la SER Economia i finances, amb Javier Ruiz.

CNN+, a les 23.30h Debat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

2Economia i Em-

a les 9.30 h a COM Ràdio Divulgació econòmica a Matins.com, amb Aurora Masip. La Plaza, a les 20.15, a Onda Rambla Anàlisi financera i tertúlia econòmica, amb Juan García.

dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Àngels Barceló.

Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

2

2


ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL

52- ESTILS DE VIDA / El gourmet

RESTAURANT LA VENTA

El balcó de la ciutat

ELS ‘TOP 10’

Avui en dia menjar bé i sentir-se a gust es pot fer a molts indrets, però fer-ho en un edifici modernista de finals del segle XIX, a 223,5 metres sobre el nivell del mar, amb unes vistes panoràmiques privilegiades de Barcelona i en un anonimat absolut, és un plaer que només podem trobar a La Venta.

PER MENJAR... I FER NEGOCIS DROLMA Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

La Venta fa una cuina tradicional catalana, de mercat, de productes del dia i mediterrània

EL BULLI Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

FRANCESC PEDROL

L’any 1975, en Francesc Bosch (el Paco per als amics) i en Fernando Amat van inaugurar La Venta, un acollidor restaurant situat al costat de tot un símbol de la ciutat de Barcelona, el funicular del Tibidabo. Més endavant, el Paco es va quedar com a propietari únic i va continuar el projecte tot sol, però amb il·lusions renovades. Aquest barceloní de 65 anys, tranquil i amb una aparença bohèmia, fill d’un reconegut pintor del segle passat, Emili Bosch Roger, bon coneixedor de les belles arts, va enfocar, des de molt aviat, la seva vida professional cap al món de la decoració, sent un dels creadors del conegut estudi Vinçon. La Venta fa una cuina tradicional catalana, de merr cat, de productes del dia i, naturalment, mediterrània, on els seus xefs, l’Antonio Roman i el Gummer Jon-

EL YANTAR DE LA RIBERA Brasseria castellana acollidora i familiar. C/ Roger de Flor,r 114 - Barcelona Tel. 93 265 63 09 La Venta està emmarcada en un entorn singular, amb tres acollidores i elegants terrasses. / CEDIDA

quera, autodidactes però amb moltes hores als fogons a les seves esquenes, i el jove d’escola Oriol Marr galef, aporten tota la seva experiència per elaborar plats ben suculents. Les garotes de mar gratinades, l’excel·lent terrina de foie amb puré de remolatxa, la crema de pèsols amb tubercles i llagostins, el tàrtar de tonyina del Mediterrani amb alvocat, el rap amb crosta de romesco i crema d’espinacs, el magret d’ànec amb endívies a la taronja i crema lleugera de formatge blau... són molts dels seus plats, que han anat superant els anys i les modes esta-

EL TAST

“Volem que tothom que vingui s’hi trobi bé, que sigui la casa de tots”, ens comenta el seu propietari, el Paco, dins d’un marc incomparable, amb tres acollidores i elegants terrasses, dues d’elles climatitzades per poder gaudir-les tant a l’estiu com a l’hivern, i la tercera, que a les nits d’estiu es converteix en un racó privilegiat. Ara farà sis anys es va crear un nou espai (on els somnis es fan realitat), de només set taules, amb una ubicació i unes vistes panoràmiques

de la ciutat privilegiades: El Mirador de la Venta. I tot aquest espai paradisíac està dirigit per dos excel·lents professionals, els maîtres de La Venta: el Carlos Biason, mà dreta del Paco (van començar el camí junts), i que ja ha vist passar pel restaurant tres generacions de clients, i el Diego Valiente. És l’hora de dinar i els sibarites i exigents gourmets comencen a arribar per gaudir de les terrasses del restaurant, ja que fa un dia esplèndid: solejat i calorós. I, naturalment, per assaborir l’excel·lent proposta gastronòmica de La Venta.

MENÚ RECOMANAT

LAURONA 2003 Nota de tast: • Visualment: vi dotat d’un intens color vermell amb notes violàcies fruit de la seva actual joventut. • En nas: la seva aroma, intensa i complexa, ens evoca notes de groselles negres, prunes madures i fruits secs torrats, tot això rodejat de records de vainilla, canyella, regalèssia i violeta. • En boca: untuós, envellutat, llarg i fruitós. Un aní realment madur que garanteix una correcta evolució durant els propers 5 anys.

blint un equilibri propi entre tot allò que és tradicional i el modern.

1. GAROTES DE MAR GRATINADES

Composició varietal: 50% Garnatxa, 15% Syrah, 25% Merlot, 10% Cabernet Sauvignon, procedents de vinyes d’entre 15 i 40 anys.

2. VENTRESCA DE TONYINA AMB SALSA PICANT 3. MIL FULLS DE TARONGINA

Sucres reductors: 0,51 g/l

PREU APROXIMAT: 40 a 45 euros

Per gaudir de l’autèntica cuina triveneta. Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Carta flexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

SANT PAU Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETO RESTAURANT LA VENTA PLAÇA DOCTOR ANDREU

Preu de venda: 16/18 euros

I BUONI AMICI

TRITÓN

Grau alcohòlic: 14% Acidesa total: 5,9 g/l en àcid tartàric

ESSENCE Cuina sincera i amb productes de temporada en un entorn emblemàtic. Avinguda Diagonal, 570- Barcelona Tel. 93 200 21 11

TEL. 93 212 64 55 WWW.RESTAURANTELAVENTA.COM

La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer,r 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44


Viatges / ESTILS DE VIDA - 53

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

SETMANA SANTA A LES BALEARS

Ses Illess: quatre destinacions en una

El ‘jaleo’ de Menorca

Les Illes Balears tenen una història i una cultura en comú però cada una d’elles pot oferir propostes diferents als seus visitants. És la màgia d’un enclavament divers i ric que s’ha fet famós per les seves platges i el bon clima. del visitant. Parcs naturals, gastronomia, oci nocturn, platja, cultura i història són algunes de les ofertes permanents. El 2005 van arribar a les Illes balears 11.626.188 persones, la majoria d’elles d’altres països, segons dades de l’Institut Balear d’Estadística. Juny, juliol i agost són els mesos més forts, durant els quals augmenta considerablement la quantitat de cotxes que hi circulen i els serveis en els més de 2.600 establiments turístics i més de 4.000 restaurants que hi ha a la zona. És per aquest motiu que qui vulgui una estada més alleujada de cues i aglomeracions haurà d’escollir altres èpoques de l’any, com el final de la primavera, si el que es vol és anar a la platja, o les vacances d’hivern, si està més interessat en gaudir de la cuina autòctona, de les visites a petits poblets o dels concerts i exposicions que es poden trobar en diversos centres de Palma, per exemple. El jaleo, festa popular de Menorca, amb exhibicions a cavall. / GLÒRIA VALLÈS

GLÒRIA VALLÈS

Passar una setmana en un aparthotel de la concorreguda Eivissa i sortir de nit pels nombrosos bars i locals que ofereix no té res a veure amb unes vacances de sol, tranquil·itat i una casa llogada en alguna cala menorquina. Formentera és ideal per als amants de la bicicleta i Mallorca reuneix totes les característiques en si

mateixa, per ser la més gran de les quatre illes que conformen l’arxipèlag balear. Unes vacances llargues podrien incloure perfectament breus estades en cada una de les illes, de manera que es podria captar l’essència del seu conjunt en un sol viatge. Però el més comú és fer-hi estaa des curtes i, per tant, surt més a compte quedar-se allà on la proposta és més atractiva als ulls

Propostes de Ses Illes A Formentera, la més petita de les quatre illes, cal visitar les cinc torres de defensa litoral que s’alcen al llarg del seu territori. El far de La Mola és de visita obligada perquè des d’allà s’arribarà al punt més alt de tota Formentera (192 metres) i també el més allunyat, on els més esportistes poden arribar-hi en bicicleta tenint cura de no fer-ho en hores de ple sol. A l’extrem nord, l’illot d’Espalmador és un racó bonic

El port de Fornells, a Menorca. / G. VALLÈS

de visitar, però al qual només s’hi pot arribar amb embarcaa ció, ja sigui privada o de lloguer. Allà s’hi pot gaudir de banys en aigües transparents i d’untar-se amb fangs als illots adjacents de Castaví i s’illa des Porcs. Per qui vol passar el dia en una gran platja i tenir l’opció de practicar esports nàutics, haurà de quedar-se sens dubte a la Platja de Migjorn, que resulta molt acollidora perquè està rodejada de dunes i bosc que la mantenen protegida.

Turisme rural a Eivissa Eivissa és on arriben els vols d’avió més propers a Formentera. L’aspecte de l’illa és menys verge que Formentera, però conserva espais protegits –va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l’any 1999– i propostes de turisme rural per als menys amics de la moguda a la capital. Per a qui estigui interessat en restes arqueològiques haurà de visitar el poblat de Sa Caleta i la Necròpolis des Puig des Molins, que es troba en bon estat de conservació. Altres propostes culturals són el recinte històric de Dalt Vila, on es poden admirar les muraa lles renaixentistes del segle XVI. Entre les riqueses naturals de les pitiüses s’hi troba el Parc Natural de les Salines d’Eivissa i Formentera.

En una visita a Menorca no hi poden faltar un passeig per Ciuu tadella, un àpat a Fornells, un bany a la cala Margarella i una copa a la Cova d’en Xoroi, una coneguda discoteca situada dins una cova amb vistes al mar. Tampoc pot acabar sense veure un jaleo –festa popular amb exhibicions a cavall–, i si pot ser, a dalt del Monte Toro, el punt més elevat de l’illa. La resta del programa de visita caldrà adaptar-lo a la disponibilitat de temps i a allò que es busqui. Unes vacances de Sol i platja requeriran només un passeig per algunes de les millors cales, ja sigui en barca o apropant-s’hi amb el cotxe.

La capital de les Balears Finalment Mallorca, la capital de les Balears, és també la més desenvolupada en tots els sentits. La visita al seu centre històric i la catedral és obligada, així com prendre un bon àpat mallorquí –frit, tombett, coca o trempó ó– en un restaurant de la capital. Les platges són de sorra fina i la majoria han estat rodejades per grans centres turístics, tot i que encara n’hi ha algunes de preservades, a les quals només s’hi pot arribar caminant o per mar. Els amants de la naturalesa podran visitar el Parc Natural de l’arxipèlag de Cabrera, al sud de Mallorca.

LA MILLOR MANERA D’ARRIBAR-HI Moltes companyies ofereixen vols de baix cost a les Balears des de molts punts d’Europa. Des de Barcelona, Spanair, Vueling, Air Europa, Iberia i Air Berlín són algunes de les opcions aèries. Per mar, Transmediterrània té rutes a Eivissa, Palma i Maó, així com les companyies Balearia i Iscomar.


ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL

54- ESTILS DE VIDA / Salut

44A JORNADA DE L’AGRUPACIÓ DE RADIÒLEGS DE CATALUNYA

“La teleradiologia encara desperta reticència” El 30 de març es va celebrar la 44a Jornada de l’Agrupació de Radiòlegs de Catalunya. La teleradiologia és una especialitat que s’emmarca en la telemedicina. Diferents professionals treballen connectats en xarxa, analitzant les imatges mèdiques a quilòmetres de distància. El doctor Andreu Bellés, organitzador de les Jornades, ens ha parlat de la teleradiologia, el tema que ha centrar la Jornada durant aquesta edició.

La teleradiologia suposa un canvi de model innegable respecte a la radiologia tradicional

BEGONYA YA MERINO

La radiologia està present pràcticament a tots els àmbits de la medicina. La funció principal d’un especialista en radiodiagnòstic és ajudar al clínic a fer el diagnòstic ja sigui en l’àmbit de l’atenció primària o a l’hospitalari. Comparada amb altres branques de la medicina, és una especialitat jove, només centenària. És per això que els últims anys assistim a avenços en gairebé totes les seves especialitats, i l’aparició de la teleraa diologia és una d’elles.

La telemedicina pot suposar una millora en la reducció de costos i en la qualitat de l’assistència

Canvi de model innegable La teleradiologia ha portat un canvi en la forma de treballar dels radiòlegs, que abans havien d’estar físicament a prop dels equipaments que produïen les imatges. Ara, a determinats àmbits no cal que s’hagin de desplaçar i poden desenvolupar la seva feina a distància. Una possible conseqüència d’això és que el mercat laboral sigui més obert i flexible. Pel pacient, això suposa que en lloc de haver de desplaçar-se, són les imatges i els informes els que viatgen: és un avenç en la gestió compartida de la història clínica informatitzada. Del punt de vista empresarial, les empreses sanitàries “emissores” poden externalitzar una part de la seva activitat. “Per exemple, les exploracions urgents necessàries en nits o caps de setmana, quan és més difícil trobar un radiòleg de guàrdia”, assenyala el doctor Bellés. Potser aquestes compann yies veuran modificada la seva política de recursos humans, per un menor nombre de pro-

El doctor Andreu Bellés és especialista en radiodiagnòstic. / ARXIU

fessionals contractats, a més de l’aspecte de la reducció dels costos, amb la implantació de la radiologia digital o la contractaa ció d’empreses de teleradiologia. Les companyies que donen serveis en aquest àmbit són d’entrada un model d’empresa local-regional, tot i que poden aspirar a ser empreses més globals, perquè el mercat potencial es gran i poden trobar clients a altres regions. a tots els països desenvolupats s’està estenent aquesta manera de treballar, i Catalunya no és una excepció. La teleradiologia suposa un canvi de model innegable i positiu respecte a la radiologia traa dicional, tot i que, en paraules del doctor Bellés, “com tots els canvis, de vegades comporta

un cert grau de resistència, en part potser per inèrcia i en part, per desconeixement”. Com a novetats previsibles pel futur hi haurà les tècniques mixtes, que suposaran poder explorar el pacient mitjançant dues tècniques: una radiològica, la tomografia axial computarizada, i una tècnica de l’àmbit de la medicina nuclear, com és la tomografia per emissió de fotons o positrons. Això es tradueix en la possibilitat de disposar d’informació morfològica i també funcional. A hores d’ara, tot i que de forma restringida disposem de tècniques mixtes, però en un futur proper és molt probable que disposem d’altres novetats que sumin tècniques diferents.

Telemedicina i teleinfermeria Sota el paraigua d’aquests termes genèrics s’emmarca qualsevol activitat mèdica o d’infermeria que impliqui un element de distància. Les tecnologies han posat a disposició dels professionals de la salut possibilitats impensables fa uns anys. Cal puntualitzar que no és una novetat que els metges o les infermeres atenguin als pacients a distància en alguns casos excepcionals, ja sigui per telèfon o per ràdio. Un dels camps d’aplicació de la teleinfermeria és la infermeria domiciliària, que pretén donar, sobretot als pacients crònics, una atenció de més qualitat i amb un cost més reduït. Pel que fa a la medicina general,

gràcies a la teleconsulta amb el especialista, el metge general pot continuar visitant al pacient a la consulta d’atenció primària i és un avantatge pels qui han de fer un llarg desplaçament per visitar a l’especialista. Els centres d’atenció telefònica que donen informació i consells de salut als pacients mostra que existeix una demanda de la població. Tot i que aquests serveis milloren la qualitat de l’assistència, no redueixen el cost ni la demanda de consultes o visites. La telemedicina pot suposar una millora en la reducció de costos i en l’accés a l’assistència sanitària, sobretot en zones allunyades. Però pateix d’una imatge un tant high tech associada a l’ús d’equips d’alta tecnologia que potser ha creat unes expectatives irreals. Efectivament, disposem de tecnologia suficient: Internet, mòbils, comunicacions per satèl·lit... Però el problema és com organitzar-se i beneficiarse d’aquesta tecnologia.


Esports / ESTILS DE VIDA -55

MÓN EMPRESARIAL / ABRIL 2007

EDUARD LORENTE, CAMPIÓ D’EUROPA DE 50 METRES.

“La meva victòria és una ajuda per als qui estan començant”

NATÀLIA PASTOR

T’imaginaves estar tan a prop com ara dels tercers Jocs? Ara ho veig molt millor que l’any passat, quan ho veia tot més negre. Ara és més factible, només queda un any i mig. Són 12 anys de promesa! T’han definit sempre com un nedador ‘atípic’, tant pel tema de l’edat, com pel pes i l’estatura. Què representa per a tu haver arribat fins aquí? Crec que sóc el nedador més baix que guanya aquesta prova a Europa. Quan vaig començar tenia bastants complexes i poca experiència. El millor que es pot fer és creure que pots guanyar, encara que sigui més difícil. La meva victòria és una ajuda per als qui estan començant o els qui estan a mig camí i no saben què fer. El fet que hi hagi nedadors amb les meves condicions a grans cites i fent grans resultats és important per a la gent.

L’actual campió d’Europa de 50 metres ha acumulat experiència i palmarés per igual en els 12 anys que porta competint. Dues constants es repeteixen en aquest esportista: l’esperit de superació i l’ambició. Tot i que l’any 2002 va ser operat d’una arrítmia, amb risc de deixar la competició, tot apunta que Eduard Lorente, de 29 anys, complirà la seva gran promesa: arribar a competir en 3 Jocs Olímpics.

“El meu projecte personal és portar una piscina esportiva i lúdica al meu poble” Què et va fer plantejar la natació seriosament? Jo feia gimnàstica esportiva i em van dir que per la meva edat i estatura no arribaria gaire lluny: no hi ha gimnastes tan alts. Com nedava setmanalment, em van mig enredar al club i fins

Eduard Lorente, celebrant el triomf en una actuació victoriosa. / CEDIDA

aquí. En aquell moment i gràcies a la meva edat, mentalment estava més ‘curat d’espants’: veia les coses de manera diferent que un nen que comença amb 10 anys. En aquell moment, quines van ser les primeres expectatives? Quan van passar les Olimpíades del 96, vaig esperar un any més i em vaig dir: jo vull anar a les següents. Jo nedo per a ser el millor en les meves proves. Em vaig sacrificar molt però sabia que seria per a arribar lluny. Allò m’ho vaig anar creient i al final vaig aconseguir arribar a la primera Olimpíada. Com valores el fet que cada cop els esportistes d’elit comencin cada vegada més aviat, gairebé quan són nens? Jo ho he fet al revés. Amb 15 anys ja treballava amb el meu pare, aprenent un ofici que vaig haver de

deixar per la natació, que ara és la meva feina. Ara em venen els nens petits i em demanen consells. Jo vaig arribar amb 18 anys amb les mateixes preguntes que ells, però jo em tallava més per preguntar, era més dur ser tan gran. A què et dedicaràs quan acabi la teva carrera esportiva? Vull estudiar un mòdul de direcció i administració d’instal·lacions públiques: m’agradaria portar una piscina al meu poble, a Sant Boi. És un projecte personal que està a mig camí entre una piscina esportiva i una piscina lúdica amb un equip tècnic professional per a gestionar-la. Després de la natació, què és el que més t’agrada? Els amics. Intento repartir el poc temps que em queda entre la gent que estimo.

En aquest món, quan fa temps que no hi ets, el fet de trucar a la gent i veure que estan allà és molt important. De tot el teu palmarès, quin és el triomf que has viscut amb més il·lusió? El primer va ser com a campió d’Espanya. Vaig arribar a plorar dins l’aigua i va ser molt emotiu: jo era un noi que no havia sigut mai res i arribar allà era com ser campió del món. Per últim, en què pensa Lorente en 50 metres? A la competició no es pensa en res. Has d’estar tranquil i relaxat, sense pressió, i concentrar-te en la paret. Als entrenaments, que són molt durs i llargs, penses en l’àvia, en la família, en com t’agradaria decorar la teva casa…, tot va dintre del cap. Hi ha gent que canta el mateix tros d’una cançó…



Món Empresarial 93