Viatges / ESTILS DE VIDA
MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL
53
RUTES PER CATALUNYA
Collserola, la natura a l’abast El Parc de Collserola és un pulmó verd i un indret singular. La seva proximitat a Barcelona i la tranquil·litat dels seus boscos fan d’aquest espai un lloc atractiu pel descobriment assossegat. Caminades, rutes naturalistes i recorreguts en bicicleta o a cavall són algunes de les opcions. BEGONYA MERINO
La Serra de Collserola es troba delimitada per dos valls a nord i sud: la del riu Besòs i la del Llobregat. Aquest requadre d’onze mil hectàrees el tanquen, per un costat, el pla de Barcelona, i a l’oest, la depressió del Vallès. És sense dubte un indret de gran valor ecològic i paisatgístic, que ha vist sorgir vàries localitats als seus límits. Collserola és el gran pulmó de la ciutat de Barcelona. Es creu que el nom procedeix de combinar coll amb l’article sa i amb erola, que fa referència a un cultiu. Podria ser que el Coll Serola, ubicat en la ruta medieval entre Barcelona i Sant Cugat, donés el nom a la Serra. Al parc encara es troben masies antigues i algunes ermites, com Sant Medir, Sant Bartomeu de la Quadra, Santa Creu d’Olorda i Sant Iscle de les Feixes.
Serveis del parc Al Centre d’Informació del Parc de Collserola es poden obtenir mapes, guies i informació abundant de les diferents rutes. La majoria estan ben senyalitzades, per tant no cal ser un senderista expert. En tot cas, s’organitzen sortides guiades de diferent durada per les sis rutes al voltant del centre. Es pot visitar també una mostra permanent al centre i visionar diversos audiovisuals sobre el parc. Hi ha també disponible informació sobre restaurants, berenadors, hípiques i allotjaments. Els centres d’educació de Mas Pins i Can Coll ofereixen programes educatius per a grups, i el segon proporciona una informació especialitzada sobre els
Vista de Collserola des de Sarrià. / ARXIU
recursos del parc. No lluny del Centre d’Informació es troba Vil·la Joana, seu del Museu-Casa Verdaguer, on Jacint Verdaguer va viure els últims anys de la seva vida i on es conserven records i objectes personals del poeta de la Renaixença.
Itineraris curts Hi ha algunes caminades veritablement breus, molt plaents i que poden arribar satisfer, fins i tot, els menys caminadors. No deixa de sorprendre que a quinze minuts de Barcelona es pugui passejar entre els cants dels ocells i vegetació abundant. La passejada de la Font de la Budellera és una de les més emblemàtiques. Sobre el nom de la font, hi ha qui diu que procedeix de les propietats
curatives de la seva aigua, que era bones per l’estomac. Altres diuen a la font es rentaven els budells dels animals. En tot cas, la ruta parteix del Centre d’Informació i permet arribar fàcilment, en qüestió de 75 minuts, a l’estació de Vallvidrera dels Ferrocarrils Catalans. Un altre passeig atractiu, aquest entre bosc frondosos, és el de les Fonts d’en Ribes i de l’Arrabassada. Es parteix de la carretera del mateix nom, on hi ha lloc per aparcar i una parada d’autobús. El camí és ample i planer i travessa un viaducte de 19 metres d’alçada que és un excel·lent mirador: Sant Cugat i Rubí queden a l’abast de la vista. La Font de l’Arrabassada simula la forma de les muntanyes de Montserrat. Formava part de
l’antic Casino de l’Arrabassada, ara en estat ruïnós. No queda lluny l’ermita de Sant Medir, del segle XI, on el 3 de març de cada any se celebra un aplec que reuneix veïns de Gràcia i Sant Cugat.
Pels caminadors habituals Onze mil hectàrees donen per molt. Aquells caminadors amants de les distàncies més
llargues, gaudiran amb recorreguts com el que surt de Torre Baró fins al Tibidabo. No és dels més llargs, però val la pena per les vistes panoràmiques de Barcelona i rodalies. El camí voreja el torrent de la Salamandra, on hi ha el bosc d’alzines amb roures de la reserva de la Font Garriga. Des del Turó de la Magarola es desenvolupa la campanya anual d’observació i seguiment d’ocells rapinyaires. El punt final del camí és el Tibidabo, el cim de 512 metres on s’alça el Temple del Sagrat Cor. Si es fa el recorregut per la nit es poden trobar toixons, que surten del cau per atrapar cucs de terra i menjar insectes i fruits del bosc. La següent proposta parteix de Vil·la Joana i arriba a Sant Cugat del Vallès. És una oportunitat per conèixer els indrets del parc amb la vegetació millor conservada i passa pel Pantà de Can Borrell. És de petites dimensions i recull l’aigua del torrent de l’Arrabassada. El camí passa per Can Borrell, una masia del segle XVII que ara acull un restaurant molt concorregut per un públic familiar. Està envoltada de conreus que constitueixen la part més planera del recor-regut, on es comença a percebre la proximitat al nucli de Sant Cugat. A l’última part del recorregut trobem l’emblemàtic Pi d’en Xandri, un pi monumental de 23 metres d’alçada que ha esdevingut un símbol de Sant Cugat i quet té més de dos cents anys d’antiguitat.
PLANTES I ANIMALS AL PARC DE COLLSEROLA La vegetació del parc és la pròpia de la climatologia mediterrània. Als boscos domina el pi blanc, però també es poden trobar alzines i roures, que conviuen amb les plantes pròpies des zones ombrívoles i amb plantes arbustives. Els conreus constitueixen menys del 7 per cent del territori del parc. Pel que fa als animals, els mamífers més característiques de Collserola són els porcs senglars, que viuen entre genetes, ratolins de bosc, algun tipus de serp, esquirols i guineus. Als boscos de riera es poden trobar la culebra escurçonera i el toixó, i a tot el parc, nombroses espècies d’ocells.