Issuu on Google+

Març 2008 n. 103

Anàlisi mensual d’economia i empresa LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA VOL CONSCIENCIAR DE LA NECESSITAT DE CONCILIAR TREBALL I FAMÍLIA

LES SECCIONS ECONOMIA

pàg. 3 a 12 >>

La competitivitat de la banda ampla espanyola respecte a Europa, a debat. Entrevista a Sergi Cantó, president del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya.

EMPRESA

¼

pàg. 13 a 22 >>

L’empresa Compact Habit innova en la construcció de vivendes.

La pèrdua de talent femení té un cost de 977 milions L’estudi alerta que és difícil mantenir l’estat del benestar sense el treball de les dones.

L’any 2017 podrien haver-hi un 21% de dones qualificades inactives, si es manté la tendència. DESTAQUEM

El director general de l’AMEC, Joan Tristany, repassa els reptes de les empreses exportadores.

JOAQUIM LLENA CONSELLER D’AGRICULTURA

Daniel Ortiz reflexiona al voltant de la dura tasca del lideratge.

FINANCES

pàg. 23 a 26 >>

Les empreses d’energies renovables estan de moda als mercats borsaris. La nacionalització del banc britànic Northern Rock desperta fortes crítiques al Regne Unit. INTERNACIONAL

“Estem fent pedagodia perquè es faci un ús eficient de l’aigua”

pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores parla de les desigualtats de la globalització.

FÉLIX MONEDERO DIRECTOR REGIONAL D’ORACLE A LA MEDITERRÀNIA

La recent independència de Kosovo i la retirada de Fidel Castro marquen l’agenda internacional. Moltes dones abandonen el mercat laboral, coincidint amb l’etapa de maternitat. / DIEGO CALDERÓN

La situació d’Àustria ofereix oportunitats per exportar cap a Alemanya i altres països de la zona.

ESPECIAL

pàg. 35 a 42 >>

Entrevista a Joan Comella, director de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Una enquesta revela una preocupació evident per l’estat de l’R+D a Catalunya. FORMACIÓ DIRECTIVA

pàg. 43 a 48>>

Entrevista a Pere Condom, director del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

La pèrdua de talent femení suposa un cost de 977 milions d’euros per a l’economia catalana, segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona. Gairebé 52.000 dones universitàries no formen part actualment del mercat laboral, xifra que triplica a la dels homes sense feina. Moltes dones, entre els 30 i 44 anys, abandonen la feina coincidint amb la maternitat. És per això que la Cambra considera imprescindible

PÀGINES 3 I 4 >>

“Estem estudiant instal·lar a Barcelona un centre d’investigació”

ESPECIAL: RECERCA I INNOVACIÓ ABEL FOLK ADMINISTRACIÓ I EMPRESES RECONEIXEN LA SEVA IMPORTÀNCIA

ACTOR

Avanços lents en l’àmbit de l’R+D

Miquel Bonet conversa amb el director corporatiu de Recursos Humans de Hewlett Packard.

ESTILS DE VIDA

conscienciar la societat en general sobre la necessitat d’aplicar mesures de conciliació de la vida laboral i familiar. L’esmentat estudi també ha mesurat quines són les polítiques de conciliació més aplicades actualment per part de les empreses de Catalunya, alhora que alerta que tot i que cada cop hi ha més universitàries, només el 26% dels llocs directius estan ocupats per dones.

Tot i que les empreses i les administracions admeten el pes estratègic de l’R+D, aquesta és encara una assignatura pendent del nostre país, probablement per una manca de cultura del risc i una inversió deficient. Tot, però, no són males notícies. Barcelona acollirà el proper estiu el principal esdeveniment mundial en el camp de la recerca i de la innovació.

pàg. 49 a 55 >>

El Parc de Collserola, una escapada al costat de Barcelona. Ens apropem al món de les al·lèrgies de la mà d’un especialista. L’objectiu és apropar-nos als nivells europeus. / ARXIU

PÀGINES 35-42 >>

“El circ muntat al voltant de Woody Allen em sembla fora de mida”


2

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

DIRECTORI D’EMPRESES Almirall ..........................16 Applus+ .........................16 Banque Syz ....................23 Boeing ...........................16 BP ..................................17 Clickair...........................18

EDITORIAL

Editorial

Compact Habit...............13 Ericsson .........................17 Exxon Mobil...................16 General Motors .............17 Google ...........................16 Grup Codorniu ...............14 Honda ............................16 HP ..................................47 Iberdrola ........................16 Iberia .............................16 La Caixa .........................16 Metrovacesa .................16 Microsoft .......................16 Motorola........................17 Movistar ........................17 Northern Rock ...............26 Oracle ............................15 Sóciéte Générale...........17 Sogecable......................16 Sony...............................17 Starbucks.......................17 Tecnocasa......................17 UBS................................17

TEMPS DIFÍCILS PER A LES DONES En escriure aquest editorial enmig dels debats estel·lars dels candidats a president de Govern, el Sr. Zapatero i el Sr. Rajoy, constatem que, en el primer debat, un drama com el de la violència de gènere, no és va tractar, tot i ser una xacra sagnant de la nostra societat, que es va repetir l’endemà, dia 25, en què vam tenir quatre dones mortes. Parlant del tema, alguna s’hauria salvat? No ho sé, però qui sap... Està clar que aquest és l’exponent més dramàtic que la nostra societat depara a les dones, col·lectiu que any rere any, acumula més víctimes a les quals sembla que ens acostumem, com per desgràcia passa amb els morts pel trànsit. Ens preguntem per què ens sensibilitzem menys davant d’aquestes víctimes que davant de les d’atemptats terroristes, que sí ocupen es-

pai als debats polítics. mercat laboral, forçades a No sabem si la magnitud deixar les seves carreres i els d’aquest problema ha es- anys d’esforç en formació sutat present sempre i era un perior, procés que comporta fet ocult o si està adquirint que a més ens costi quasi bé ara una dimensió mediàtica mil milions d’euros al connova. No sabem tampoc si el junt de la societat. fet que els mitjans de comuni- Aquest entorn laboral nostre cació fem difuevidencia que sió d’aquestes encara sociolòtragèdies, in“La dona encara gicament estem cideix en què està condicionada en una societat es provoquin de base masclismés assassi- pels estigmes del ta, una societat nats. Però el que no ha evopassat” que està clar lucionat prou, és que per les com calia espedones aquests temps pinten rar en ple segle XXI, i encara està molt condicionada pels bastos. La prova, salvant distàncies, estigmes del passat on la gèla tenim amb l’informe de les nesi de la discriminació era la planes 3 i 4 on presentem, diferència física, clau llavors un indicador que ens hau- on el treball era manual, fet ria de preocupar malgrat no que relegava la dona a cuidar ser tan tràgic ja que aporta de la família. un balanç molt negatiu.Ens Està clar que cal analitzar referim al fet que les dones quina societat estem dissenuniversitàries abandonen el yant, quines expectatives

oferim a les nostres mares o filles, com exerciran com a professionals si no els facilitem conciliar els usos dels temps laborals i familiars. Com ens ha d’estranyar que davant del tema de la maternitat les conclusions siguin dramàtiques i ens portin cap una societat amb un problema estructural de baixa natalitat. Socialment ens hauríem de barallar per les dones després d’estar embarassades sempre que aquestes gaudeixin de multiplicar avantatges per ser contractades, en canvi ens girem d’esquena al deixar-les soles al davant d’un problema que és de tots. Tot plegat hem de reflexionar si és just. Per què no recolzem la dona condicionada per la biologia i que, en paral·lel, té un rol prioritari en la societat del qual tots som responsables?

Yahoo.............................17

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director Sistemes: José Antonio Pons. Director Madrid: Alberto Rey. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Coordinadora Editorial: Meritxell Sort. Relacions Públiques: Jana Robles. Delegació Girona: Víctor Valverde. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 - Girona: Pg. Olot, 49, 1r 1a. Tel. 972 23 08 49 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Jaume Riera, Àgata Serra, Cristina San José, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Coordinador de Finances: Iván Giménez. Firmes: Joan Tugores, Paco Solé Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Leandro Rodrigues, Begoña Merino, Mònica Villanueva. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Hèctor Benedito, Carlos Latorre, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo, Pol Cucala.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.


Tema del mes / ECONOMIA

MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

3

Economia LA CONCILIACIÓ, ASSIGNATURA PENDENT

La pèrdua de talent femení suposa gairebé mil milions d’euros anuals Una dona universitària que abandoni el mercat laboral per dedicar-se a la família suposa un malbaratament de talent, tant per a ella com per a la resta de la societat. Per primer cop, la Cambra de Comerç de Barcelona ha mesurat aquesta pèrdua econòmicament. La xifra ascendeix a 977 milions d’euros anuals a Catalunya. És evident, per tant, que cal conscienciar la societat en general sobre la necessitat d’aplicar mesures que facilitin la conciliació de la vida laboral i familiar. ÀGATA SERRA

Les polítiques de conciliació estan presents a les agendes de moltes organitzacions. Tot i així, només un 7% de les empreses espanyoles són familiarment responsables, segons un estudi realitzat per la professora de l’IESE Núria Chinchilla. És evident, per tant, que encara queda feina per fer. En la majoria dels casos el col·lectiu que se’n ressent més de la manca de mesures de conciliació és el de les dones, que s’acaben plantejant la seva continuïtat dins del món laboral. Només a Catalunya, entre el 1996 i el 2006, van abandonar la feina 19.476 dones universitàries. Amb l’objectiu de conscienciar el món empresarial i la societat en general de la necessitat de mantenir les dones qualificades dins el món laboral, la Cambra de Comerç de Barcelona ha donat a conèixer un estudi que per, primer cop, quantifica la pèrdua econòmica que suposa l’abandonament o la no incorporació al món laboral de les dones universitàries. Concretament, la xifra ascendeix a 977 milions d’euros. El càlcul s’ha fet prenent com a base el

diferencial entre homes i dones inactius amb estudis universitaris, 32.595 persones, i multiplicant-lo pel salari mitjà anual d’una directiva o professional liberal amb estudis universitaris, 29.982 euros anuals. Actualment, gairebé 52.000 dones universitàries no formen part del mercat laboral, una xifra que pràcticament triplica a la dels homes sense feina (19.223) amb el mateix grau de formació. Si es manté aquesta tendència, l’any 2017 podrien haver-hi com a mínim un 21% de dones qualificades inactives, aturades o subocupades. Segons el president de la Cambra, Miquel Valls, “el talent femení és necessari i imprescindible si volem desenvolupar una economia del coneixement” i, a més, insisteix en què la no incorporació de la dona representa un alt cost per a l’economia catalana i, com a conseqüència, “és difícil” mantenir un Estat del Benestar sense la seva introducció plena dins el mercat laboral.

Mesures de conciliació L’estudi de la Cambra revela també quines són les mesures

L’aplicació de mesures de conciliació laboral i familiar és encara una assignatura pendent en moltes empreses. / FOTO: D. CALDERÓN

de conciliació que s’apliquen més a les empreses catalanes. En primer lloc trobem la de la flexibilitat horària o l’elecció de torn després de la baixa per maternitat –un 66% de les empreses enquestades–, seguida de la reducció de jornada per cura de familiars –56%– o l’excedència pel mateix motiu amb reserva del lloc de treball –53%–. Les ajudes monetàries

o en espècie per a la cura de fills i el teletreball són les menys esteses, amb el 14% i el 9% respectivament. Per sectors, són les empreses del sector hoteler, la indústria i els serveis a les empreses les que més apliquen mesures de conciliació de la vida laboral i familiar. Dintre de la indústria, destaquen les empreses de material de transport i les d’alimentació, i dintre

del servei a les empreses, destaquen les empreses de consultoria i management i les de serveis logístics. La construcció i la distribució ocupen el segon lloc en l’aplicació de mesures de conciliació i, molt per darrera de la resta de sectors, es troba el comerç minorista. A partir de l’estudi realitzat, la Cambra proposa tres línies d’actuació per aconseguir po-


4

ECONOMIA / Tema del mes

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

Taxa d’inactivitat de dones 25-54 anys causada per responsabilitats familiars. Any 2006. (en percentatge) 25

20

15

10

5

0

FONT: EUROSTAT

Població catalana 25-64 anys inactiva amb estudis universitaris de grau mitjà o superior (en número de persones) Dones Homes

60.000 50.000 40.000

32.595

30.000

20.502 20.000 10.000 0

1996

2006 FONT: INE

sar fre a l’abandonament del mercat laboral per part de dones amb estudis superiors, que normalment es produeix entre els 30 i 44 anys, coincidint amb l’edat reproductiva i de criança dels fills. La primera, adoptar uns horaris laborals més en la línia amb la resta d’Europa. La segona, afavorir un mercat laboral més igualitari amb incentius i no sancions i, en concret, proposa implantar ajudes a empreses de menor dimensió per cobrir costos derivats de suplències per baixa paternal o maternal, i oferir bonificacions en les quotes de Seguretat Social en contractació indefinida amb reducció de jornada, tant per homes com per dones. I, finalment, agilitzar el sistema d’atenció a la dependència i incrementar la xarxa de llars d’infants, concentrant la creació de noves places en les àrees on hi ha més dèficit i en aquelles on no hi hagi places, donar un tracte fiscal favorable a les despeses d’escolarització.

els 13.600. Només en les enginyeries el nombre d’homes matriculats supera el de dones. Tot i així, només el 26% dels llocs directius d’empreses catalanes estan ocupades per dones. El sector hoteler i la distribució comercial són els que més empreses amb directives tenen, i el de la construcció, el que menys. En la indústria i el comerç són les empreses més petites les que tenen més dones en càrrecs de responsabilitat. A la construcció és a la inversa: com més petita és l’empresa, menys dones directives. Les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya confirmen aquest desequilibri des d’una perspectiva més àmplia, que inclou el sector públic. Del total de llocs directius públics i privats existents a Catalunya l’any 2006, només el 34% estaven ocupats per dones. Per altra banda, l’any 2006 hi havia a Catalunya 156.800 dones empresàries, que representaven el 31% dels empresaris catalans. A aquesta desigualtat en la representació, cal afegir el desequilibri en la remuneració. L’últim avenç de l’ Enquesta Anual d’Estructura Salarial, publicat el desembre del 2006, assenyala que a Catalunya, els homes amb càrrecs directius a l’Administració pública i a empreses de més de 10 assalariats cobren, de mitjana, 61.624 euros bruts, mentre que les dones en la mateixa categoria professional cobren menys de la meitat (30.012 euros).

La presència de directives D’altra banda les desigualtats existents entre homes i dones a l’hora d’ocupar càrrecs directius és encara un fet a casa nostra, segons l’estudi. Tot i que hi ha més dones amb estudis universitaris, els càrrecs directius segueixen estant ocupats majoritàriament per homes. En concret, des del 1998, cada any s’han titulat una mitjana de 19.300 dones, mentre que pel que fa als homes, la xifra volta

L’emprenedoria com a sortida Si bé moltes dones a partir de la trentena es plantegen abandonar el mercat laboral, també n’hi ha d’altres que, en aquesta etapa de la seva vida, decideixen muntar la seva pròpia empresa. Ara bé, la impossibilitat de conciliar no sembla ser el principal motiu que porta les dones a convertir-se en empresàries. Això es desprèn d’un

L’Institut Català de les Dones a favor d’implantar un pla de conciliació L’estudi Conciliació i nous usos del temps, presentat per l’Institut Català de les Dones (ICD), dóna eines per a la implantació d’un pla de conciliació a les empreses i a les administracions locals. L’objectiu d’aquesta publicació és fomentar les polítiques del temps en els col·lectius laborals i, per tant, ofereix exemples de bones pràctiques en plans de conciliació en diversos sectors. Algunes de les bones pràctiques exposades en l’estudi són: - Fixació de reunions després de les 9.30 i abans de les 17.30h. - Formació en línia i videoconferències, per evitar els viatges. - Creació de bancs d’hores que facilitin bescanviar hores extra per hores de necessitat personal puntual. - Prohibició d’emportar-se feina a casa.

Només el 26% dels llocs directius d’empreses catalanes estan ocupats per dones. / ARXIU

estudi realitzat recentment per EADA i que retrata les dones emprenedores espanyoles. La raó principal que fa que una dona creï una empresa és la inconformitat, és a dir, un aspecte que ben poc té a veure amb la conciliació, segons el citat estudi. Les treballadores espanyoles no estan contentes amb les seves carreres, i decideixen que la millor manera de desenvolupar-se professionalment és creant la seva pròpia empresa. Tot i així les entrevistades per a l’estudi admeten que a l’hora de conciliar les diferents facetes de la seva vida és millor ser una dona emprenedora que treballar per compte aliè i, a més, totes coincideixen a admetre que “ningú els qüestionarà el moment en què decideixin ser mares”. D’altra banda, les entrevistades denuncien que “diferents

organitzacions i institucions espanyoles intenten fomentar l’iniciativa emprenedora de les dones oferint diversos tipus de programes i finançament. Aquestes ajudes se centren en la creació d’empreses, però a l’hora d’ajudar les dones a harmonitzar la seva vida familiar i professional, el suport institucional sembla ser pràcticament inexistent”. També moltes de les entrevistades tot i que reconeixen que la llibertat i independència, i la satisfacció personal és el que porta a ferse empresàries, un altre motiu important és evitar el sostre de vidre: “quan assoleixen aquest sostre les dones se n’adonen que no ascendiran més a causa del seu gènere, i moltes d’elles decideixen fer-se empresàries per realitzar-se personalment i professionalment”.

Les mares espanyoles triguen quatre anys a tornar a la feina Un estudi realitzat per l’Institut d’Investigació Social i Econòmica de la Universitat d’Essex (Regne Unit) ha calculat la mitjana de temps que triga un dona treballadora que ha estat mare a reincorporar-se al món laboral. Les espanyoles esperen fins a quatre anys, concretament 46 mesos, molt més que les dones de l’entorn europeu. Els països més propers són Àustria, amb 36 mesos, i Irlanda, amb 35. Ara bé, el retard en el retorn de les mares a la feina s’explica per causes diverses. Així, el cas d’Àustria s’explica per les polítiques de suport a la maternitat que permeten a la mare o al pare estar amb el seu fill durant diversos mesos cobrant íntegrament el salari. El cas d’Espanya, però, és un altre. L’elevat cost d’una plaça de guarderia o d’una cuidadora enfront als baixos salaris femenins provoca que moltes dones dubtin de la rendibilitat de tornar a la feina.


A fons / ECONOMIA

MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

5

ENTREVISTA A JOAQUIM LLENA, CONSELLER D’AGRICULTURA

“L’agricultura està esdevenint un sector econòmic estratègic” L’increment del preu dels combustibles i de la demanda internacional de primeres matèries han provocat una gran inflació en el preu de molts productes bàsics. Alhora, la sequera obliga a les explotacions catalanes a invertir en modernització per fer un ús més racional de l’aigua i que no es malmetin les collites. El conseller d’Agricultura, Joaquim Llena, repassa en aquesta entrevista alguns dels temes d’actualitat que envolten el sector agrari a Catalunya.

“Cal major transparència per evitar que hi pugui haver pujades de preus abusives”

JAUME RIERA

S’han extremat les mesures de control per tal de garantir un ús racional de l’aigua a les explotacions agràries? Des del Departament estem fent molta pedagogia per tal que es faci un ús molt més eficient de l’aigua modernitzant regadius. L’optimització dels recursos passa per invertir en recerca. Queda encara molt camí per recórrer en estalvi i per això ajudarem cofinançant la modernització dels regadius. No podem renunciar a la producció agrària i més en un context de desajust entre l’oferta i la demanda, per tant, s’ha de seguir regant, però de la manera més eficient possible. Estan justificats els recels dels que consideren que les restriccions en el consum d’aigua de boca no serveixen de res si al camp no es fa també un sacrifici estalviador? No del tot, perquè cal tenir present que l’aigua que s’utilitza per regar es filtra i torna als aqüífers, mentre que l’aigua de consum humà va a parar a la depuradora. Ara bé, les explotacions de regadius han de ser conscients que la prioritat número u és garantir el consum humà, i per tant, se’ls hi ha de demanar un major esforç estalviador. Quin impacte sobre la producció i els preus pot tenir l’actual situació de sequera a Catalunya? És evident que hi haurà perjudicis, sobretot en els cereals d’hivern, d’aquí la importància de les assegurances. Pot haver-hi desabastiment? Si hi ha una mala collita mundial de cereals hi pot haver desabastiment. De moment només tenim reserves assegurades per dos mesos. L’augment de la demanda als països emergents i dels cultius destinats a la producció de biocarburants ha generat una gran inflació del preu de les matèries primeres. Quins mecanismes de control s’estan aplicant? Es vigilaran els moviments especulatius? M’agradaria fer una puntualització i és que a Catalunya l’impacte dels biocarburants és insignificant, perquè no arriben ni al 0,5% de la producció. Al preu que s’estan pagant els cereals no surt rendible produir biocombustible. És veritat que hi ha expectatives de creixement, sobretot en el bioetanol, però perquè realment sigui competitiu crec que haurem d’avançar cap a la utilització de productes de segona generació, reutilitzant els residus. No crec que per a Catalunya siguin una

“El sector ha de deixar de mirar sempre l’administració per ferho cap el mercat” dels costos de transport obliga a apostar per productes d’alt valor afegit si es vol competir en el mercat internacional. L’agricultura ha esdevingut un sector econòmic estratègic.

DAVID FERNÁNDEZ.

aposta estratègica, perquè per tal que una planta de biocombustibles sigui rendible calen grans explotacions i a aquí no anem sobrats de sòl. La inflació de preus és fruit bàsicament de l’increment de la demanda. Hi ha hagut increments de preus abusius? El preu de les matèries primeres el marca el mercat i des de l’administració no podem intervenir a l’hora de fixar els preus, el que sí que podem fer és reforçar la transparència per veure com repercuteix aquest increment de preus en les diferents fases de la cadena del producte i evitar que hi pugui haver gent que se’n aprofiti. Les subvencions públiques als agricultors tenen com un dels objectius garantir unes rendes mínimes, per tal que el preu final que repercuteixi en el consumidor sigui el menor possible, però en èpoques de molta inflació com aquesta és complicat evitar que la butxaca se’n ressenteixi. Per altra banda, el preu de les matèries primeres agrícoles pràcticament no havia pujat en els últims vint anys i l’increment de l’any passat, de pràcticament el 100%, en què hi ha tingut molt a veure l’increment dels costos de transport, ha normalitzat la situació, això sí, ho ha fet de cop. Com pot afectar el sector agrícola català la retallada d’ajudes de la UE?

De moment les ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC), tan les ajudes directes a la producció, com per al desenvolupament rural, estan garantides fins al 2013. Més enllà, crec que, malgrat que es produeixi una liberalització en els mercats, seguiran havent-hi ajudes a la producció per tal de garantir unes rendes mínimes als agricultors que beneficiïn el consumidor amb preus més baixos. Pel que fa a les ajudes al desenvolupament rural, hem compensat la retallada de fons de la UE per al període 2007-2013 amb un increment de la partida destinada per la Generalitat. Un dels principals reptes del sector a Catalunya és l’envelliment de la població al món rural. Com es pot combatre? L’envelliment de la població agrícola no només es dóna a Catalunya. El que cal és que les explotacions agràries funcionin com a empreses rendibles i estables. Des de l’administració podem impulsar l’emprenedoria al camp facilitat els mitjans estructurals necessaris (regadius, assegurances...) i integrant el sector productor en la cadena de valor del sector agroalimentari, que és el primer sector industrial a Catalunya, com a garantia d’estabilitat empresarial. El sector ha de deixar de mirar contínuament cap a l’administració per orientar-se cap al mercat. L’augment

L’agricultura ecològica és una bona oportunitat de negoci? Té un gran potencial econòmic, però no l’estem aprofitant. Hi ha una demanda creixent, però bona part del que es consumeix ve de fora, quan aquí tenim productors ecològics, com la vedella dels Pirineus, que no entren dins d’aquesta cadena de valor. Un dels projectes més importants pel que fa a la distribució i la comercialització dels productes catalans és la marca de qualitat de Catalunya. El que pretén aquesta marca és englobar tota una sèrie de productes de qualitat de casa per d’una manera fàcil entrar en el cap del consumidor, que sovint es perd amb tants noms. No pretenem tant crear una nova marca, com aportar una garantia de qualitat per al consumidor sota una mateix paraigües. Alimentaria és un dels millors aparadors possibles per als productes catalans. Quina projecció internacional tenen els productes catalans? Estem en un moment daurat. Som el primer cluster agroalimentari d’Europa. Alimentaria és la segona fira mundial del sector i amb vocació d’esdevenir la primera i s’ha convertit en un referent i un punt de confluència de tot el sector. Tenim els millors cuiners del món, que són prescriptors dels nostres productes, la dieta mediterrània és patrimoni de la humanitat, cada vegada tenim un consumidor més entenimentat i exigent..., si això ho enfoquem cap a l’excel·lència tenim per endavant moltes oportunitats.


6

ECONOMIA / Col·legis professionals

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

ENTREVISTA A SERGI CANTÓ, PRESIDENT DEL COL·LEGI D’AMBIENTÒLEGS DE CATALUNYA

“Els ambientòlegs treballen en precari a la Generalitat” La d’ambientòleg és una professió jove: al 1996 es va llicenciar la primera promoció dels estudis de Ciències Ambientals, una disciplina amb un enfocament pràctic i multidisciplinari. Vuit anys després es va crear el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, que avui ja aplega uns 900 col·legiats i que de moment és l’únic a tot l’Estat espanyol. BEGONYA MERINO

Què es un ambientòleg? Un professional de les ciències ambientals. Tot i que ja hi havia titulacions que treballaven aquests aspectes, la nostra especificitat és que treballem el medi ambient des de tots els punts de vista possibles: dret ambiental, economia, sistemes d’informació geogràfica, sociologia, salut ambiental... Quan es va crear el Col·legi d’Ambientòlegs? Al 2004. És el primer que s’ha creat i malauradament, l’únic a tot l’Estat espanyol, i dic malauradament perquè no hauríem de ser els únics. Ara hi ha 32 universitats que imparteixen els estudis de Ciències Ambientals. Les seves previsions de col·legiació es van veure molt superades... Al principi va ser increïble, teníem un col·legiat més cada dia. Sortíem d’una mobilització per que s’homologuessin els estudis i es va crear molta cohesió en el col·lectiu. Això després s’ha anat normalitzant, però el nivell es manté alt. Quines activitats poden fer a les empreses? Moltes, cada vegada tenim més entrada al món empresarial: des de coordinadors del tema ambiental, de seguretat i higiene industrial, fins a control d’aigües residuals, residus sòlids urbans, certificats ambientals... Abans no eren presents a les empreses? Al principi estàvem molt centrats en el món acadèmic i a l’Administració. Als estudis d’inserció laboral que fem cada dos anys hem vist que des del 99 hi ha hagut una evolució.

Sergi Cantó. / DAVID FERNÀNDEZ

“No entenem perquè no es crea un cos de funcionaris ambientòlegs a la Generalitat” És un bon moment per a la professió, doncs... Estem molt contents, sobretot perquè la inserció laboral dels llicenciats es manté altissima, estem encara després del 99, en 85 per cent, la qual cosa és molt sorprenent, tot i que serà molt difícil mantenir aquest nivell. Tot i així, sempre hi ha un costat negatiu... La nostra gran assignatura pendent és que després de deu anys d’haver-se implantat els estudis de Ciències Ambientals, no podem entrar formalment com a funcionaris a la Generalitat, no hi ha un cos d’ambientòlegs que reconegui aquesta titulació, que és oficial i homologada a nivell estatal. Per això hi ha molta gent que està tre-

ballant a precari en la Generalitat, cosa que estem denunciant des de fa anys i ens sembla increïble. I per què no es crea aquest cos? Ens parlen de problemes burocràtics, que hi ha una Llei de Cossos de la Funció Pública, amb la qual el cos s’ha de crear per llei, per tant ha de passar pel Parlament. Nosaltres veiem que els altres cossos no s’han creat per llei, menys els bombers i algun altre, per tant aquest motiu no l’entenem molt bé. Ens parlen també que es vol acabar amb tots els cossos de funcionaris de l’Administració pública i crear grans àrees de coneixement, i ens sembla una idea excel·lent. Però fa ja quatre anys que no se’ns soluciona això, i mentrestant van sortint desenes de places a l’Administració amb funcions absolutament relacionades amb el medi ambient, a les quals no tenim ni l’opció de presentar-nos.

A banda d’això, quins són es reptes de futur pel Col·legi? Ara que ja hem assentat les bases, és moment d’anar dotant les quatre delegacions territorials que tenim, anar-nos disgregant i fer xarxa en el territori. Una altra cosa important és que hem d’anar donant la nostra opinió en temes d’actualitat. En temes de medi ambient es polaritza molt entre els punts de vista d’ecologistes, Administració i Universitat. I fins ara no s’ha preguntat als professionals del medi ambient què en pensen. I podem aportar una visió complementària. Com afectarà a la vostra llicenciatura el nou Pla de Bolonya? Hi ha moltes incògnites. L’última notícia que tenim és que es manté un grau en Ciències Ambientals, però algunes universitats opten per un model de tres anys. I per tenir una visió tan àmplia calen quatre anys. A més, en alguns casos es creen titulacions molt afins, que creiem que compartimenten molt. També s’estava parlant de crear un grau d’educació ambiental. Nosaltres creiem que això ha de ser un postgrau de les titulacions i que si algú vol dedicar-se a ensenyar hauria de fer un postgrau en educació ambiental i ensenyar segons uns coneixements cientificotècnics previs. Tot i això val a dir que les universitats tenen les millors intencions, estem col·laborant amb grups de treball de cada universitat per preparar aquests plans d’estudis, cosa que estem molt agraïts de poder-hi participar i que se’ns escolti, tot i que ells tenen l’última paraula.

BREUS COL·LEGIALS COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA ELS ECONOMISTES, A FAVOR DE BAIXAR ELS TIPUS PER CONTENIR LA DESACCELERACIÓ

Segons l’Enquesta de Situació Econòmica realitzada a l’hivern de 2008 pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, gairebé el 65,5 per cent dels economistes creu que el Banc Central Europeu hauria de reduir els tipus d’interès per fer front a la desacceleració econòmica. Les mesures de reactivació de l’economia que han destacat els col·legiats han estat principalment augmentar les inversions estatals en obres públiques, millorar l’eficiència del sector públic i introduir reformes estructurals.

COL·LEGI DE CENSORS JURATS DE COMPTES DE CATALUNYA ALERTA PER LA REDUCCIÓ DEL NOMBRE D’ADMINISTRADORS CONCURSALS

Un estudi del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya ha revelat una disminució alarmant del nombre d’Administradors Concursals, els professionals designats per dirigir el reflotament d’una empresa en concurs (antiga fallida o suspensió de pagaments). A Albert Folia. / CEDIDA Barcelona, on es registra la major part dels processos concursals, el llistat de professionals s’ha reduït en un 60 per cent respecte a 2004. D’altra banda, els processos concursals han crescut un 33 per cent el 2007 respecte a 2006 a Catalunya. El president del Col·legi, Albert Folia, ha dit que les raons que explicarien aquesta davallada són la gran inseguretat en el cobrament de les feines i l’alt grau de responsabilitat que, per contra, s’ha de d’assumir.

COL·LEGI OFICIAL D’ODONTÒLEGS I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYA EL COEC INAUGURA NOVA SEU

Amb la presència de la consellera de Salut de la Generalitat, Marina Geli, i de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha estat inaugurada la nova seu del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya. El nou edifici del col·legi està ubicat a la Travessera de Gràcia de Barcelona, té una superfície de 3.500 metres quadrats i una alçada de sis plantes. Entre les instal·lacions que disposa l’edifici hi ha una sala d’actes amb capacitat per a 300 persones, un espai amb boxes clínics, sales polivalents i d’altres que es llogaran a empreses relacionades amb el COEC. També hi ha una biblioteca, una videoteca i un museu. L’edifici disposa d’un aparcament amb noranta-nou places al servei dels col·legiats. El projecte de construcció del nou edifici ha anat a càrrec de FF Arquitectura.


8

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

Una mirada enrere... 1 de febrer L’OPEP manté la producció de petroli malgrat els alts preus

L’OPEP decideix no incrementar la seva oferta de petroli malgrat els alts preus, perquè creu que una possible desacceleració econòmica podria provocar una disminució de la demanda mundial de cru. Amb aquesta negativa a incrementar la producció, l’OPEP no atén les peticions dels Estats Units i altres estats consumidors d’augmentar el subministrament amb l’objectiu d’abaratir el petroli i alleugerir les pressions inflacionistes que afecten les economies occidentals. En l’actualitat els països membres del càrtel subministren 30 milions de barrils diaris de petroli.

7 de febrer EL BCE manté els tipus d’interès al 4% El Banc Central Europeu (BCE) manté els tipus d’interès al mateix nivell que estaven fins ara, és a dir, el 4%. L’increment de la inflació i les previsions d’una certa desacceleració de l’economia europea el 2008 no són motius suficients per al Banc Central Europeu per abaixar el preu del diner, com a mínim ara. La institució detalla, però, que primer vol seguir de prop l’evolució dels mercats, que reconeix que és preocupant, i esperar que la inflació s’estabilitzi.

11 de febrer Barcelona es converteix en la capital de la telefonia mòbil A partir d’avui els professionals del sector de la telefonia

mòbil tenen una cita al Mobile World Congress, un esdeveniment que suposa un impacte econòmic de 140 milions d’euros per a la capital catalana. Més de 70 companyies espanyoles –gairebé la meitat catalanes– hi presenten els seus productes i serveis. El Mobile World Congress, conegut anteriorment com a 3GSM, ocupa tota la superfície del recinte de Montjuïc de la Fira; són en total 190.000 metres quadrats, que acullen 1.200 expositors de 191 països.

13 de febrer Espanya deixa de ser un dels 25 destins més atractius per invertir-hi L’estat espanyol ja no figura en el rànquing mundial dels 25 països que atrauen més inversió estrangera. El 2005, ocupava el dissetè lloc, però el 2007 va baixar fins al número 35, segons un estudi de la consultora A.T. Kearney. L’informe explica que Espanya ha deixat de veure’s com una economia emergent per passar a ser una economia madura, i els inversors estrangers, sobretot els europeus, ara estan més interessats en països com la Xina i l’Índia, que són els que encapçalen el rànquing mundial. En tercer i quart lloc, se situen els EUA i el Regne Unit.

14 de febrer El BCE reconeix que perilla el creixement de la zona euro El Banc Central Europeu (BCE) comença a mirar amb cert recel la situació de l’economia internacional. En el butlletí del mes de febrer, el BCE alerta de l’existència de certs riscos pel creixement econòmic de la zona euro,

degut a la inestabilitat dels mercats mundials. Els interrogants per l’evolució de la situació financera es basen en què es desconeix l’impacte que podria tenir sobre l’economia la percepció de risc.

15 de febrer L’IPC baixa però la taxa interanual puja Per primer cop, des del mes de juliol, l’IPC ha sofert una davallada. Si es compara amb fa un any, però, els preus de consum són ara un 4,4% més cars a Catalunya, una dècima per sobre de la inflació interanual en el conjunt de l’estat, que ja és la més alta des del 1995. L’índex de preus al consum acostuma a baixar el primer mes de l’any per l’efecte de les rebaixes i es deu sobretot als preus del vestit i el calçat, que enguany han descendit l’11,9%. En canvi, l’alcohol i el tabac, amb un 2,1%, van ser els productes del cistell que més van pujar.

jectes de llei de llibertat sindical, de relacions laborals i de seguretat i higiene a la feina presentats al Parlament del govern andorrà. Amb el suport de nombrosos companys espanyols i francesos, els sindicats han fet un acte reivindicatiu a les dues fronteres d’accés a Andorra. Actualment, en aquest país no hi ha atur, ni cobertura sanitària universal. De la seva part, el govern andorrà diu que s’està distorsionant la realitat.

18 de febrer Protesta dels sindicats andorrans Representants de sindicats andorrans han protagonitzat una protesta contra els pro-

Nou de cada deu fortunes espanyoles estafen Hisenda

19 de febrer L’ONU insta Espanya a recuperar pisos buits Nou de cada deu fortunes espanyoles –les que tenen un patrimoni superior als deu milions d’euros– cometen frau fiscal. Segons el col·lectiu de tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha), el 86% d’aquestes persones riques no declaren l’impost sobre el patrimoni. El capital immobiliari i els immobles són els principals focus d’evasió. Les Nacions Unides insten l’estat espanyol a potenciar el mercat de lloguer i recuperar pisos buits per garantir el dret de l’habitatge. L’esborrany de l’informe del relator especial de l’ONU i un estudi de l’Observatori DESC situen Espanya com un dels principals països en especulació i corrupció immobiliària. L’informe de l’ONU es presentarà a Ginebra el 10 de març, en plena ressaca electoral.

20 de febrer Iberia vol comprar el 100% d’Spanair El consell d’administració d’Iberia ha autoritzat la presentació d’una oferta de compra sobre el 100% d’Spanair. Iberia llançarà l’oferta juntament amb el grup aeri espanyol Gestair. L’interès d’Iberia s’ha confirmat l’endemà que el Grup Marsans va anunciar que es retirava de la cursa per adquirir la companyia, actualment propietat del grup Scandinavian Airlines System (SAS).

president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, el passat 21 de desembre.

Barcelona i Madrid unides, finalment, per l’AVE A les sis del matí ha sortit el primer tren, amb 250 viatgers, de la capital catalana en direcció a Madrid, on ha arribat en poc més de dues hores i mitja. Finalment l’AVE que uneix Barcelona i Madrid ha entrat en funcionament, amb 17 trens diaris en cada sentit, en total, 34 combois. L’estrena d’aquesta línia també permet que tres de les quatre capitals catalanes –Barcelona, Tarragona i Lleida– estiguin millor connectades. No hi ha hagut inauguració oficial a causa dels problemes sorgits en el tram final de l’obra. Les obres a l’entrada de Barcelona van obligar a endarrerir la data d’inauguració anunciada pel

22 de febrer S’inicia la campanya electoral per a les eleccions generals Des de mitjanit els partits han iniciat la campanya electoral que s’allargarà durant dues setmanes. Els electors estan cridats a les urnes el proper 9 de març per escollir els diputats que determinaran qui serà el proper president del govern espanyol. Només dos candidats es presenten amb possibilitats de ser investits: l’actual president, José Luis Rodríguez Zapatero del PSOE; i Mariano Rajoy del PP.

26 de febrer Hisenda investiga espanyols amb comptes a Liechtenstein L’escàndol d’evasió de capitals a Liechtenstein, destapat fa dues setmanes, podria afectar també ciutadans espanyols. L’Agència Tributària està analitzant les dades d’espanyols pressumptament implicats, que tindrien comptes i dipòsits bancaris a Liechtenstein per evitar pagar impostos. L’escàndol s’ha estès ja a vuits països, tots membres de l’OCDE.


Perspectiva / ECONOMIA

MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

2 de març Eleccions a Rússia Rússia va a les urnes. Serà el dofí de Vladímir Putin, l’actual president, Dmitry Medvedev, el que més possibilitats té de guanyar.

3 de març Trobada empresarial a l’Índia La Cambra de Comerç de Sabadell organitza una missió comercial al segon país més poblat del món, que encadena creixements del seu PIB propers al 10% anuals els darrers exercicis. Durarà cinc dies.

6 de març Els tipus d’interès, estables Els analistes esperen una baixada dels tipus abans de l’estiu, però el Banc Central Europeu no mourà fitxa, per ara. Tot i la retallada en 1,25 punts als EUA i el descens al Regne Unit, la pressió creix sobre el BCE perquè adopti una decisió similar. Les borses van reaccionar amb baixades d’entre l’1% i el 2% després de la darrera reunió, que va deixar els tipus al 4%.

obscurs com la inflació o el repunt de la desocupació al final del mandat. La victòria de Zapatero el 2004 va ser rebuda amb un descens del 3% a la borsa. A Catalunya, Artur Mas vincula un possible pacte amb Zapatero a un canvi a la Generalitat. L’abstenció, que es preveu alta, pot ser la clau.

10 de març Arrenca Alimentària 5.000 empreses i 150.000 professionals procedents de 155 països es donaran cita en el saló líder de l’alimentació i les begudes. El certamen barceloní reforça la seva oferta sobre innovació i investigació del sector. La superfície neta d’exposició arriba als 130.000 metres quadrats. Investigació sobre la compra de Reuters La Comissió Europea acaba la investigació sobre el projecte de compra de l’agència de notícies britànica Reuters per part de la canadenca Thomson. La data inicialment prevista era el 25 de febrer. La CE pensa que la fusió pot tenir “efectes negatius” sobre la competència.

central d’aquesta conferència serà El govern de les universitats europees després del 2010: millora dels objectius i de les identitats institucionals. L’organització de la conferència va a càrrec de l’Associació Europea d’Universitats (EUA) i de la Universitat de Barcelona (UB), amb el suport del conjunt d’universitats del sistema universitari català. La seu de la Conferència serà l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, ubicat a la Plaça de la Universitat de la ciutat comtal.

14 de març Reunió d’accionistes del BBVA La Junta General ampliarà de 65 a 70 anys l’edat de jubilació del seu president. Examen i aprovació dels comptes de 2007. Distribució del dividend.

17 de març Polítiques agràries

LES DADES DEL MES 10 de febrer Índex de Costos Laborals Harmonitzats del 4t Trimestre

25 de febter Índex de Preus Industrials de Febrer

26 de febrer Hipoteques de Gener

28 de febrer Índex de Comerç al Detall de Febrer

NOMENAMENTS SCHNEIDER ELECTRIC Francesc Corberó, director de Comunicació Corporativa L’empresa líder mundial en Power&Control –distribució elèctrica, control industrial i automatismes– ha nomenat Francesc Corberó Vinyals com a director de Comunicació Corporativa. Des del seu càrrec, es responsabilitzarà de la política integral de comunicació de la companyia a Espanya i Portugal. Nascut a Barcelona. Corberó és diplomat en Alta Direcció d’Empresa, Màrqueting i Relacions Públiques per l’Escola Superior Empresarial de Relacions Públiques.

13 de març

GP PHARM

Inflació de febrer

Alberto Bueno, director general Llicenciat en Administració d’Empreses, Màster en Direcció d’Empreses per ESADE (Barcelona) i PDD de l’IESE, el nou director general de GP Pharm té una àmplia experiència dins el sector químic i farmacèutic. De fet, la seva carrera professional ha estat vinculada al llarg de 22 anys a la companyia Merck Farma i Química, on ha exercit diverses funcions, entre elles la direcció general de Merck a Portugal i la direcció general a Espanya, càrrec que ha desenvolupat en els darrers tres anys abans de la seva incorporació a GP Pharm.

L’OCDE es reuneix a Santiago de Xile per revisar les polítiques d’agricultura. El directori per al Comerç i l’Agricultura publicarà informes i coordinarà seminaris, amb l’objectiu d’avançar en els intercanvis comercials multilaterals i la reducció dels aranzels.

9 de març Eleccions generals Sense acabar de despuntar en les enquestes, el PSOE parteix amb un lleuger avantatge en uns comicis marcats per l’economia, després d’una legislatura marcada pel terrorisme, l’11-M i el debat territorial. Una derrota de Rajoy podria precipitar el seu relleu al capdavant del PP. A Catalunya el dubte serà veure quina serà l’abstenció, després de tres convocatòries a les urnes en tres anys. Zapatero arriba amb clars com l’augment de l’ocupació, un superàvit de 23.000 milions el darrer any, però amb punts

Dedicat a l’estratègia de Lisboa. Revisió del primer cicle de la nova estratègia de Lisboa i llançament del segon cicle. El Consell Europeu de Lisboa del 2000 va marcar com a objectiu estratègic convertir la Unió Europea en “l’economia del coneixement més competitiva i dinàmica del món, abans de 2010, capaç d’un creixement econòmic sostenible acompanyat per una millora qualitativa i quantitativa de l’ocupació i una major cohesió social”.

9

Amb un 4,3% d’inflació interanual al gener (-0,6% el primer mes de 2008), les dades del febrer han de servir per comprovar si es retalla el diferencial amb la Unió Europea que ens fa menys competitius i per veure si es camina cap a l’objectiu del 2.5% a què apunten la majoria d’analistes. La inflació subjacent es troba en el 3,1%.

13 i 14 de març Consell Europeu de primavera

PAGE PERSONNEL 27 al 29 de març Reunió de rectors europeus a Barcelona Durant tres dies es durà a terme, a Barcelona, la Conferència de Primavera de l’Associació Europea d’Universitats (EUA) que acollirà 350 rectors de les universitats europees. L’eix

María Victoria Sánchez, directora de Finances, Màrqueting i RRHH La companyia líder en treball temporal especialitzat i selecció directa de comandaments intermitjos i personal de suport especialitzat, ha nomenat María Victoria Sánchez directora de les àrees de Finances, Màrqueting i Recursos Humans. Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Francisco de Vitoria, compta amb més de 8 anys d’experiència en consultoria de selecció.

... un pas endavant


10

A debat / ECONOMIA

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

Comptem amb una banda ampla prou “La cobertura de banda ampla arribarà al 99% de les llars espanyoles a finals de l’any 2008” “El Ministeri ha dut a terme nombroses actuacions destinades a la protecció dels drets dels usuaris”

RESPON:

BERNARDO LORENZO, DIRECTOR GENERAL DE TELECOMUNICACIONS I TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

Una valoració adequada de l’oferta de serveis de banda ampla a Espanya i la seva comparació amb Europa exigeix tenir presents diversos aspectes, entre els quals cal destacar la disponibilitat i cobertura del servei, el nivell d’informació dels usuaris i el

binomi preu-prestacions. Amb l’execució del Pla d’Extensió de Banda Ampla, aprovat pel Govern dins el marc del Plan Avanza, la disponibilitat i cobertura de banda ampla va arribar, durant el desembre de 2007, al 96% de la població. D’aquest percentatge, el 41’5% de les cases espanyoles disposaven de connexió a Internet de banda ampla, per sobre de la mitja de la UE. Tot i les dificultats que suposen les característiques orogràfiques i de densitat de població d’Espanya, la xifra s’elevarà fins un 99% a finals de 2008.

Drets dels usuaris Pel que fa als drets de l’usuari, des del 2004 el Ministeri

d’Indústria, Turisme i Comerç ha dut a terme nombroses actuacions destinades a la protecció dels drets dels usuaris. Avui podem afirmar que Espanya compta amb el marc regulador més avançat d’Europa per a la protecció dels drets dels usuaris i la garantia de qualitat dels serveis de telecomunicacions.

Oferts de serveis La gran varietat d’ofertes d’accés de banda ampla presents al mercat, de diferents velocitats i amb opcions de paquets amb telefonia i televisió, dificulta molt la tasca de comparar preus entre països. I és que algunes comparatives pretenen representar el nivell de preus d’un país

amb un únic valor i freqüentment prenen en consideració ofertes amb una cobertura molt limitada sense tenir present el seu pes en el mercat. Espanya, amb ofertes bàsiques de preus inferiors als 15 euros, presenta en general uns nivells de tarifes similars als de la UE. Segons l’informe de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions de desembre de 2007, les ofertes en paquets de banda ampla i telefonia presenten en Espanya preus inferiors als de la UE. Aquest tipus d’oferta són les més acceptades pels consumidors espanyols, i representen el 71’68% de les línies de banda ampla comercialitzades pel conjunt dels operadors.

A l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra impartim els nostres programes de formació contínua aplicant una metodologia innovadora, exigent i pràctica, dissenyada per professionals i per a professionals.

revaloritzem professionals





MBA Màsters i postgraus Empresa Dret i Gestió Pública Comunicació i Llenguatge Cursos i seminaris Programes E-learning Executive Education Formació in-company 













Informa-te’n www.idec.upf.edu | info@idec.upf.edu Tel. 93 542 18 50 | Balmes 132, Barcelona


A debat / ECONOMIA

MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

11

competitiva respecte a Europa? “El problema de la banda ampla a Espanya comença amb el baix percentatge d’ordinadors per llar” “La quantitat d’operadors que actuen a Espanya ens situen en novè lloc dels 25 de la UE”

RESPON:

VÍCTOR DOMINGO, PRESIDENT DE L’ASOCIACIÓN DE INTERNAUTAS

Espanya té un problema de penetració de la banda ampla. A més, la bretxa digital amb Europa creix, passant del 0’9% de 2005 al 1’8% de 2006. Efectivament, si mirem el número de línies desagregades (és a dir, línies que

cedeixen la transferència de dades a un operador extern), Espanya era, a finals de 2005, el cinquè país de la Unió Europea, amb 132.000. Si considerem les línies compartides (229.000), passaria a ser el quart. Però si el criteri comparatiu són les línies GigADSL (que substenten la revenda), Espanya passaria a ocupar la tercera posició amb 800.000, una xifra 250 vegades superior que a Suècia, deu vegades superior que a Finlàndia i vuit que a Holanda (líders en el desenvolupament de banda ampla). Fins i tot en penetració del cable, tecnologia alternativa a l’ADSL, Espanya (23%) compta amb millors percen-

tatges que Alemanya (3%), França i Itàlia (6%), Luxemburg (11%), i es mou en nivells pròxims als del Regne Unit (28%) i Irlanda (24%). No obstant, per analitzar amb exactitud aquesta dada cal tenir present la densitat de població i els efectes que sobre la inversió en aquestes tecnologies puguin tenir marges amb els que actuen els operadors alternatius en ADSL.

Igualtat d’operadors Per fi, la quantitat d’operadors que actuen a Espanya ens situen en novè lloc dels 25 de la UE, en igualtat amb França i Itàlia. Si parlem dels països amb més operadors, cal esmentar Alemanya amb 122 i el Regne Unit amb 127.

No obstant, els capdavanters en banda ampla són Holanda (106) i Dinamarca (44).

Pocs ordinadors Les dades de la Comunitat Europea (CE) mostren que el percentatge d’usuaris d’Internet al llarg del darrer mes és fins a 8 punts més baix a Espanya (41%) que en la mitjana de la UE 25, i entre 30 i 45 punts percentuals menys que els països líders de la Unió. Els problemes per al desenvolupament de la banda ampla a Espanya comencen quan es compara el percentatge d’ordinadors. En aquesta ràtio, Espanya se situa a tres punts de diferència de la UE25 i a 30 punts d’Holanda.


12

ECONOMIA / Tecnologia

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

ELS REPTES DE LA INNOVACIÓ FERRAN AMAGO DEGÀ DEL COETTC I DEL COITT

He vist que Espanya s’ha classificat per l’Eurocopa i ara s’està plantejant amb quin equip es pot fer un bon paper i superar la fatídica fase de quarts. Per aquest motiu s’està preparant amb partits amistosos i el cos tècnic està veient les imatges dels contrincants. Dels divuit jugadors que es preseleccionaran només en quedaran quinze, que seran els que aniran rotant als partits, per la qual cosa els dotze que finalment estiguin al terreny de joc, entre la banqueta i la pista, seran els que lluitaran per la victòria. Els cinc que sortiran ho faran, com ho han fet sempre, amb esperit competitiu. El problema, però, és que ens podem trobar que la resta d’equips concentrin a més

Jugar o no jugar l’Eurocopa. Aquest és el dilema? jugadors i que juguin amb un onze inicial de luxe que ens faci perdre les esperances de seguir sent campions de futbol. El problema ve del fet que no estem parlant del mateix futbol: el nostre equip és de futbol sala i el de la resta és de futbol. Els nostres cinc jugadors juguen amb sabates de goma i la resta amb botes de tacs per no relliscar a l’herba mullada perquè la pilota corri més. No és d’estranyar que ens estiguem preparant per una altra competició, ja que també ens passa en d’altres disciplines, com és el cas de la innovació. Tothom ens està dient que s’ha d’innovar, que s’ha de fer un esforç per assegurar la competitivitat de la nostra economia i pensem que el nostre equip ja està preparat, ja que hem estat en el passat campions del món, però d’una altra lliga i d’una altra categoria. Sempre hem estat a la cua

dels països europeus en tots els índex d’innovació. No hem apostat per aquesta competició i encara estem pensant en la de futbol sala. Només estem dedicant recursos per seleccionar a divuit quan ens estan dient que aquesta competició no la guanyarem si no es dediquen tots els recursos i es posa al camp al millor onze inicial que tenim.

Catalunya a la cua de la UE Catalunya també està despistada pensant en d’altres històries que no són les del dia a dia empresarial i que fan que sobresortim negativament en l’aspecte tecnològic, ja que ens trobem per sota en la majoria d’indicadors de la Unió Europea. Per exemple, el reduït nombre de cases amb accés a Internet –tres punts per sota de la mitjana de la UE al 2007– causat, en bona part, per la manca d’infraestructures d’accés a Internet a molts municipis

catalans. També s’ha observat un endarreriment en les noves tecnologies i una insuficient acceptació a Catalunya de les mateixes (TDT, 3G, fibra òptica, etc). A aquestes dades s’ha d’afegir que la densitat d’antenes de telefonia mòbil per persona a Barcelona és la meitat que a Madrid. Paradoxalment, la Generalitat destaca que “Catalunya té un nombre molt superior de persones diplomades en ciències i tecnologia”, encara que el 10% dels universitaris es penedeixen d’haver estudiat la carrera universitària. Catalunya presenta uns baixos nivells d’inversió en I+D, amb una despesa bruta de l’1,35% del PIB al 2005; molt per sota del 1,84% de la UE. Les administracions són les que menys inverteixen, amb un 16,74% de la despesa interior bruta en I+D al 2004, per sota del 41% a Espanya i del 34,6% de la UE. Podem dir que Catalunya es un país de serveis amb només el 9,3% de les exportacions

Els nostres juguen amb bambes de goma i la resta amb botes de tacs No podem jugar un campionat com l’europeu pensant en un torneig local industrials d’elevat valor tecnològic, en comparació amb el 34,6% de la UE. La conclusió que hem d’extreure crec que està clara. No podem jugar un campionat com és l’europeu pensant en una competició local. No podem perdre de vista que el que ens juguem, a més del campionat, és realment el futur del país, per la qual cosa no podem portar jugadors que no tenen experiència. Per aquest motiu és important que cadascú sàpiga a què juga.

ELS PERILLS DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ CARLES MARTIN BADELL PROFESSOR ASSOCIAT UPF I VOCAL JUNTA DEL CERCLE PER AL CONEIXEMENT

En la societat industrial, una fàbrica, una ciutat o un poble es podia col·lapsar quan faltava alguna matèria primera. Per exemple, si no hi havia ferro, energia o arbres la fàbrica s’aturava. En molts casos fins i tot la societat civil es podia aturar i deixar de produir. Si la manca d’aquesta matèria persistia tota la societat podia empobrir-se d’una manera clara. Un altre problema d’aquesta

Manca de professionals TIC societat industrial era que a vegades no hi havia especialistes d’un sector determinat. Que passés això era més difícil ja que els productes de la societat industrial eren més aviat manuals i per tant requerien un grau poc elevat d’especialització. Si mancaven treballadors d’una àrea s’agafaven d’una altra. Avui estem immersos en la societat de la informació o també anomenada del coneixement. Una de les principals característiques d’aquesta nova societat és que hi ha una nova matèria primera: la informació. Aquesta matèria primera té una gran diferència respecte a les que hi havia en la societat industrial, i és que rau en les persones. Una altra característica a tenir en compte és el gran ús que la societat actual fa de les tecnologies de la comuni-

cació. La robòtica i la informàtica són les tecnologies que han substituït l’antiga societat industrial. En ambdós casos són tecnologies que han anat agafant les experiències acumulades per l’ésser humà i les han incorporat, incrementant-ne la seva complexitat. A aquestes tecnologies s’han afegit les telecomunicacions, que han fet que la informació i el coneixement (matèries primeres) siguin productes molt fàcilment transportables. Els creadors d’aquestes tecnologies són els enginyers TIC (enginyers tècnics o superiors de telecomunicacions o informàtica). I, què està passant? Doncs que dia a dia i any rere any el nombre d’enginyers d’aquestes branques està minvant. Depenent de l’enginyeria podem dir que la xifra d’estudiants ha baixat

a la meitat. Una explicació a aquest problema seria que un enginyer de noves tecnologies és un enginyer d’elements abstractes, i és només en el treball de cada dia que serà més fàcil entendre aquest concepte. Difícilment els enginyers TIC poden parlar de temes que enganxin als joves com ho fan la medicina, el dret o els temes socials que ens presenten aquests professionals com lluitadors per la vida dels seus malalts, clients o col·lectius. Encara pitjor, la crisi de les puntcom al 2000 va trencar totes les expectatives de ser com els creadors de Microsoft, Yahoo o Google. Ara bé, entre tots hem de crear arguments per a què els futurs enginyers que estan estudiant batxillerat i ESO entenguin quins són els

Any rere any el nombre d’enginyers TIC està minvant Difícilment els enginyers TIC poden parlar de temes que enganxin els joves elements amb els que treballa un enginyer i què fan. És a dir, que comprenguin que els enginyers són persones que intenten imitar la ment humana i fer productes que ens facin la vida més fàcil. Si no aconseguim aquest tipus d’enginyer ens quedarem sense aquesta matèria primera i la nostra societat s’aturarà. És una tasca de tots.


Emprenedoria / Empresa

MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

13

COMPACT HABIT, UN NOU SISTEMA DE CONSTRUCCIÓ DE VIVENDES

Una resposta innovadora a les demandes socials d’habitatge Compact Habit ha desenvolupat un sistema d’edificació alternatiu al de la construcció tradicional. El procediment es basa en mòduls tridimensionals que s’apilen formant edificis. La millora de les condicions de treball dels operaris, la minimització en la generació de residus o evitar desviacions en els costos són alguns dels avantatges d’aquest sistema. La firma té la seu a Manresa i en l’actualitat construeix les que seran les seves noves instal·lacions a Cardona. MERITXELL SORT

La desacceleració del mercat de l’habitatge és una realitat. El descens en la venda de pisos i la ralentització dels preus s’ha posat de manifest des de l’últim trimestre de l’any passat. No obstant això, l’accés a la vivenda continua sent un dels principals problemes dels joves, que veuen com emancipar-se s’està convertint en una missió impossible. En aquest marc, i en el si de l’empresa Constructora d’Aro, neix Compact Habit, un curiós sistema de construcció d’habitatges que facilita les condicions de treball dels operaris, augmenta la qualitat de construcció i minimitza la generació de residus. “Apareix amb la voluntat de superar els handicaps del sistema tradicional, i ho aconsegueix gràcies a la incorporació del know how de la indústria a la construcció”, explica el director general de Compact Habit, Josep Armengol. Es tracta d’un sistema a base de mòduls tridimensionals que s’apilen formant edificis; la fabricació a planta de cada mòdul totalment equipat segueix un rigorós procés industrial en cadena que garanteix la qualitat del resultat final.

“Treballar en sèrie comporta que l’habitatge sortirà de fàbrica sense ni una ratllada. Això és fàcil de controlar en un procés industrial, però no a l’obra”, afirma Armengol. Compact-Habit encaixa amb el model de vivendes de protecció oficial. Per tant, és una opció especialment idònia per a les necessitats d’alguns sectors socials, com els joves o la tercera edat. “Sobretot, el mòdul bàsic de 40 m2 s’adapta molt bé a aquest perfil”, afegeix.

Construccions sostenibles Aquest sistema dóna lloc a habitatges més flexibles i adaptables a les noves necessitats. Són edificacions que tenen en compte els requeriments de l’actual política del sòl i permeten reutilitzacions i reubicacions que no serien viables amb el sistema de construcció tradicional. “Un dels avantatges de Compact Habit és que permet desmuntar l’edifici i tornar-lo a muntar en un lloc diferent”, explica Armengol. Un altre dels avantatges d’aquest sistema és el seu respecte per l’entorn. Com que es treballa amb un producte estandarditzat, es poden minimitzar i gestionar

“Un dels avantatges de Compact Habit és que permet desmuntar l’edifici i tornarlo a muntar en un altre lloc” El cost de construcció d’un mòdul bàsic de 40 m2 és de 35.000 euros, preu que inclou altres complements, com armaris els residus, a la vegada que s’aconsegueixen uns edificis ben aïllats acústicament. Pel que fa al temps de construcció, la fabricació integral a planta de mòduls permet eliminar alguns dels processos més lents de la construcció tradicional, com els tancaments exteriors, els acabats interiors, les instal·lacions individuals de cada habitatge, etc. “Una promoció normal de 60-100 habitatges triga 18 mesos, mentre que nosaltres reduïm aquest temps a una tercera part, sis mesos”, destaca Armengol.

Construccions segures

Els mòduls o habitatges es fabriquen seguint un procés industrial en cadena. / CEDIDA

Els mòduls o habitatges es fabriquen seguint un procés industrial en cadena que redueix les hores de treball a l’aire lliure i minimitza el risc laboral per als operaris. De fet, un dels objectius de Compact Habit és aconseguir que la sinistralitat de la construcció s’equipari a la sinistralitat del sector de la indústria. Quant als preus d’aquests habitatges, des de la companyia tenen molt clar que perquè

Els edificis de Compact Habit estan molt ben aïllats acústicament. / CEDIDA

Simulació virtual de l’aspecte que pot tenir una promoció de vivendes Compact Habit. / CEDIDA

el projecte funcioni han de partir d’unes condicions més econòmiques que les que hi ha actualment al mercat. “Nosaltres podem incidir en els costos de producció, ja que les economies d’escala ens permeten abaratir despeses”, explica Josep Armengol. Així, el cost de construcció d’un mòdul bàsic de 40 m 2 és de 35.000 euros, preu que inclou altres complements, com armaris. Ara bé, la modalitat de Compact-Habit ofereix la possibilitat de configurar habitatges de diverses mides i distribucions (de 40 a 120 m2), i adaptar-se a les necessitats de les diferents unitats familiars existents. L’empresa ja ha tancat un acord amb l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) per fer una promoció d’habitatges al municipi de Banyoles. Es trac-

ta de 30 vivendes de lloguer de tipus dotacional, és a dir, destinades a col·lectius específics, com joves o gent gran.

Exportar el coneixement En l’actualitat, Compact Habit, que va rebre un dels guardons a la innovació en l’última edició del Saló Construmat, està construint les seves noves instal·lacions a Cardona. “El nostre futur més immediat passa per acabar aquestes obres, posar en marxa la cadena de muntatge i demostrar que el projecte funciona”, afirma Armengol, que reconeix que hi ha interès per part dels empresaris en aquest model. “La nostra il·lusió és que des del centre que estem fent a Cardona s’exporti el coneixement i es pugui estendre el projecte”, afegeix.


14

EMPRESA / Empresa centenària

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

GRUP CODORNIU

Gairebé cinc segles donant veu al raïm Després de 457 anys entregats a l’essència del raïm, el Grup Codorníu ha aconseguit molt més que un bon cava o un bon vi. Ha escrit la història del cava des de les seves pròpies bodegues, ha traspassat les fronteres portant la qualitat del gust i la tradició catalana arreu del món. Tants anys de feina que els ha servit per aprendre que la fórmula de la qualitat és, en realitat, senzilla: experiència, ciència i art. CARLOTA SANS

aquella època compten ja amb

Dels Codorníu als Raventós 100 treballadors i produeixen la En Jaume va ser un dels primers Codorníus en dedicar-se al negoci del cava. Corria l’any 1551 i segons consta en un document escrit de l’època, la família originària del Penedès ja comptava amb algunes premses, bótes i barrils. L’any 1659 el cognom Codorníu passa el relleu als Raventós, quan Anna Codorníu, filla de Jaume, es casa amb Miquel Raventós. Poc més de 200 anys després, l’any 1872, un dels descendents Raventós, decideix produir les primeres ampolles del que semblava ser un vi escumós, després d’un viatge revelador per la Champagne. Aplicant el mètode tradicional, Codorníu inaugura les varietats macabeu, xarel·lo i parellada i fa història dins la indústria del cava català i espanyol.

El cava dels reis L’èxit de les ampolles Codorníu s’estén gairebé tan ràpid com la fil·loxera, que l’any 1887 arrasa amb tots els ceps que troba al seu pas i obliga a replantar totes les vinyes. Malgrat tot, l’any 1888 el vi escumós dels Codorníu rep una medalla d’or durant l’Exposició Universal de Barcelona. I és que és un cava a prova de paladars refinats, la mateixa reina regent Maria Cristina li atorga l’any 1897 el títol de Proveïdor de la Casa Reial Espanyola, i set anys més tard, el 1904, el rei Alfons XIII visita les caves Codorníu, que per

meitat del cava que es consumeix a tota Espanya.

L’art de les bombolles Casas, Utrillo, Tubilla, Junyent o Puig i Cadafalch tenen en comú una mateixa inspiració: Codorníu. Més enllà de l’art de l’elaboració del cava, Codorníu ha estat, pràcticament des dels seus inicis íntimament relacionat amb l’art del moment. L’any 1898, el descendent Raventós de l’època, Manuel, organitza un concurs de cartells publicitaris d’aquest cava amb la intenció que en reflecteixin la seva elegància i prestigi. Ja entrat el nou segle, l’any 1915, Codorníu es vesteix de gala per inaugurar les noves caves, 25 anys després de l’inici de les obres, amb un toc al més pur estil modernista de la mà de Puig i Cadafalch, que dissenya i construeix el celler. La seva singularitat artística es proclamen als quatre vents l’any 1976, de la mà del rei Joan Carles I, que les declara Monument Historicoartístic Nacional.

El germans ‘petits’ de Codorníu L’any 1914 Codorníu ja camina sol, i amb èxit, així que Manuel Raventós decideix embrancar-se en un altre projecte. Unes 3.200 hectàrees quasi desèrtiques de la D.O. Costers del Segre i l’objectiu d’elaborar un vi de qualitat donaran aviat el seu fruit: Raïmat, el

L’any 1887 el vi escumós rep una medalla d’or durant l’Exposició Universal Es tracta de l’empresa espanyola vitivinícola amb més hectàrees de conreu, 3000

Fotografia antiga d’una nau d’embalatge de Codorniu. / CEDIDA

germà petit de Codorníu, que s’ha convertit en el segon pilar de la base vitícola del Grup. A mitjans del segle XX, naixerà un tercer membre de la família, aquest cop destinat al públic més jove, al si de les noves Caves Rondel. Amb els anys, noves incorporacions aniran expandint el grup, fins i tot més enllà de l’Atlàntic, ja que la internacionalització del Grup no es basa només en les exportacions sinó també en la creació de bodegues, segons explica el director general del Grup Codorníu, Xavier Pagès, que resumeix en tres objectius bàsics la seva estratègia amb vista a un futur pròxim: “Fomentar el creixement internacional, potenciar-ne la distribució i focalitzar els recursos en pocs mercats però estratègics”.

Quasi 500 anys després

Artistes catalans reconeguts han dissenyat cartells exclusius per a Codorniu. / CEDIDA

Les caves, dissenyades per Puig i Cadafalch, a Sant Sadurní d’Anoia. / CEDIDA

Allò que pels voltants del 1550 va començar amb unes premses, unes bótes i uns barrils, s’ha transformat a dia d’avui en una de les empreses catalanes amb més projecció internacional i en l’empresa vitivinícola espanyola amb més hectàrees de conreu, 3.000. Nascut al ventre del Penedès, el Grup Codorníu ha aconseguit traslladar el gust i l’aroma del vi català a Brasil, Regne Unit, Suècia, Japó, Alemanya, Finlàndia, o als Estats Units. Precisament, en aquest país

és on el Grup ha fet recentment, segons explica Pagès, “una aposta d’inversió adquirint una importadora i distribuïdora, A.V. Brands“. “També a Argentina”, afegeix el director general del Grup, “on des de l’any 2001 Grup Codorníu compta amb la bodega Séptima, que disposa de quatre vins en el mercat domèstic i internacional”. I molt més a prop, a les zones vitivinícoles de Costers del Segre i Penedès, Priorat, Conca de Barberà, La Rioja i Ribera del Duero, sumant un total d’onze bodegues. Tot i que la major part de la producció

anual, el 95%, es continua fent als cellers de Sant Sadurní d’Anoia, que produeix 150 dels 200 milions d’ampolles que elabora aquest sector cada any. Sens dubte, d’aquí prové una part important dels més de 200 milions d’euros que el Grup Codorníu ha facturat durant el període entre juliol de 2006 i juny del 2007. Una empresa, que després de quasi mig mil·lenni dedicat exclusivament a l’art del raïm, segueix perseguint un únic objectiu: ser uns “humils altaveus del fruit”.

UN MÓN DE COMBINACIONS CODORNÍU PINOT NOIR Composició: Pinot Noir 100% Aroma: Tons cirera pàlid, molt lluminosos, exaltats per bombolles fines i constants. REINA MARIA CRISTINA Composició: Chardonnay 50 %, Macabeo 20%, Parellada 20%, Xarel·lo 10% Aroma: Fresc i lleuger i gustos delicats, rodons i equilibrats. JAUME CODORNÍU Composició: Chardonnay 50%, Macabeo 30%, Parellada 20% Aroma: Extraordinàriament afruitats, molt delicat, pàlid i brillant. VICALANDA GRAN RESERVA Composició: 100% Tempranillo Aroma: Mora, gerd i regalèssia.

Harmonitzat amb matisos de criança en bóta a vainilla i altres espècies. LEGARIS RESERVA Composició: 100% Tinta Fina Aroma: Torrefactes intenses i cremoses, torrats sobre fruita madura. Ben estructurat, amable i persistent. RAIMAT CHARDONNAY Composició: 100% Chardonnay Aroma: Perfecta integració d’exòtica i acidesa, que el fan llarg en postgust i molt fi. Riquíssim en sensacions, ampli i elegant. RAIMAT ABADIA Composició: 48% Cabernet Sauvignon, 29% Tempranillo, 23% Merlot Aroma: Notes de pruna, compota, sobre fons de tabac. Saborós i amb matisos de pebre, coco i torrefactes.


L’empresari del mes / EMPRESA

MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

15

FÉLIX MONEDERO, DIRECTOR REGIONAL D’ORACLE A LA MEDITERRÀNIA

“Barcelona és un mercat molt important que atreu clients de diversos països” Oracle és una multinacional amb presència a 140 països dedicada a la instal·lació de programari per a empreses i administracions. Fa dos anys que Félix Monedero va assumir la direcció de l’arc Mediterrani, que abasta Andorra, Catalunya, País Valencià i Balears. El centre d’aquest mercat d’onze milions rau a Barcelona. ARTUR ZANÓN

MOLT PERSONAL

Amb el 2007 ja acabat, quin balanç en fan? La fabricació de software s’ha incrementat un 30%. Aplicatius com RP, CRM s’han duplicat a Espanya. Aquest és el nucli del grup. La part de consultoria especialitzada, que ajuda a què s’integrin els clients, ha tingut un comportament molt bo. La branca de suport (resoldre problemes, incidències, noves versions...) evoluciona segons les llicències que vens fa dos o tres anys; estem satisfets perquè un 95% de clients renoven el servei de suport. I la part d’ university , de formació certificada, està constant. El creixement de la firma aquí és major que al conjunt mundial. Per què? A la divisió ibèrica vam tenir un canvi fa tres anys en la direcció general, que va assumir Miguel Milano. A més, el PIB d’Espanya creix més que la resta. Han servit de revulsiu els canvis? El canvi d’organització ha comportat un canvi de mentalitat. Veníem de, com aquell que diu, subministrar bases de dades, i amb noves compres, hem ampliat l’oferta. Oferim productes que ajuden al negoci, a la facturació, a la gestió de compres, als subministraments. Busquem solucions per als clients, no només vendre’ls el producte. Què és el que més demanda el mercat? Aplicatius de negoci per gestionar millor els comptes, reduir i controlar costos... Es tracta que les empreses es puguin adaptar als canvis del mercat ràpidament. Després, i a causa de la barreja d’aplicatius de tota mena que té una empresa, donem eines i plataformes per integrar-los fàcilment.

Monedero (Barcelona, 1967) és enginyer en Telecomunicacions (UPC) i va superar un programa de desenvolupament de direcció (IESE). Abans, va passar per Winthertur, Soluziona i Altran, on va encapçalar la fusió entre Spoc i Ste Consulting. L’entrevista transcorre a la renovada seu, amb vistes privilegiades a la Diagonal, on hi treballen unes 150 persones. Fa pocs dies que funciona l’AVE... És molt més còmode anar en tres hores a Madrid perquè pots parlar, treballar... És més barat. Crec que faré una combinació amb el pont aeri. Félix Monedero afirma que Oracle vol duplicar el seu volum en cinc anys. / ARTUR ZANÓN

Quina relació tenen amb la competència? En infraestructura bàsica, competim amb IBM. Amb aplicatius, sobretot amb Microsoft. És forta, però som líders. Nosaltres no ens movem tant per un producte, sinó per un servei més complert (infraestructura, suport, consultoria, integració...). Quina és la seva estratègia? On volen ser en pocs anys? L’empresa vol duplicar el seu volum en cinc anys, i aquest objectiu es trasllada país a país. Ara mateix estem en plena execució del pla estratègic 2006-2011. En el cas espanyol, en tres anys ja ha assolit l’objectiu de doblar, però ja hem reajustat objectius. I com ho aconseguiran? Amb suport de la matriu o amb el que generin aquí? Amb el treball intern. Més producció genera més creixement, hi ha més recursos, aleshores cal més personal... En analitzar Oracle, quins apartats pensa que són millorables?

Una multinacional gran té recursos per invertir. Però, al mateix temps, aquest gran volum es pot perdre si no es reacciona adequadament en certs moments. Ens vam adonar que alguns mercats (Nord d’Europa, Mediterrània), no països, no tenien una atenció propera.

“Estem estudiant instal·lar a Barcelona un centre d’investigació amb personal de molts països”

I el client ho percep? D’un tracte més superficial es passa a la proximitat, la confiança. Hi ha una satisfacció més gran perquè l’atenció és major, a més de parlar la mateixa llengua.

“Nosaltres no ens movem tant per un producte en concret, sinó per un servei més complert”

Vostès són un dels exponents de model pel qual aposta Barcelona en el districte tecnològic 22@. Realitat o façana? Per les empreses, professionals, pel PIB generat, Barcelona és un mercat molt i m p o r t a n t . Ta m b é a t r e u clients de molts altres països. Estem estudiant seriosament instal·lar una unitat de negoci per donar servei a d’altres països. La legislació laboral i els costos ens fan encara més competitius que la resta d’Europa. Seria un

centre d’investigació amb personal de diferents nacionalitats. Quins elements més aporta la direcció regional? A més de la proximitat, ajudem a desenvolupar el mercat local de les noves tecnologies. Ens beneficia a nosaltres, a la competència i a la societat. A tots. I també potenciem la responsabilitat social corporativa, que cada vegada és més important.

Quin llibre està llegint? La sombra del viento, de Ruiz Zafón. És genial. Què troba a faltar fora de Catalunya? Sobretot el menjar, aquí hi ha molta varietat. La resta de coses... Pots informar-te per internet en qualsevol lloc. Com porten a casa això de les noves tecnologies? Tinc dues filles. Són natives digitals. Jo ho vaig aprendre als 16-18 anys. És com aprendre l’anglès o tenir-lo com a llengua materna. A casa tenim tres ordinadors i hi ha disputes. Què fa en el temps lliure? Jugo a tennis i nedo. L’última escapada amb la família va ser a Núria. Què veu a la televisió? Polònia. La lliga de futbol està decidida? Espero que no. Què ens juguem el 9-M? Tot està massa polititzat. Sembla que tot depengui de les eleccions, però no són ni més ni menys importants que fa quatre anys o les properes que hi hagi.


16

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

EL MES POSITIU Almirall

Casa Tarradellas

Filial al Regne Unit

Creació de llocs de treball

La farmacèutica Almirall ha obert una filial al Regne Unit per tal de reforçar el seu posicionament al mercat europeu. Actualment, l’empresa es troba present a França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica i Portugal. La nova filial té la seu a Londres i comptarà amb 50 col·laboradors. Per aquest 2008 s’ha fet una previsió de facturació de 30 milions d’euros.

Applus+ Adquireix la britànica MB Inspection El grup de certificació Applus+ ha efectuat la compra de l’empresa britànica MB Inspection, dedicada als assaigs no destructius i a les inspeccions per al sector petroquímic. MB Inspection factura anualment 50 milions d’euros i duu a terme aquestes activitats de fa 25 anys per a les principals firmes petrolieres, químiques i d’energia del Regne Unit. Applus+ per la seva banda disposa d’un volum de negoci que supera els 665 milions d’euros anuals i té empleades més de 9.000 persones. El grup està present a més de 25 sectors industrials com seria l’agroalimentari, la construcció, l’automoció o les telecomunicacions, entre d’altres.

Boeing Augmenta els beneficis Boeing, el fabricant aeronàutic, ha augmentat els seus beneficis un 83,9% més que el 2006. Aquest percentatge equival a 4.074 milions de dòlars. Segons ha informat Boeing, aquesta millora es deu a la facturació dels avions comercials.

L’empresa catalana Casa Tarradellas va facturar el 2007 un total de 510 milions d’euros, un 8,5% més respecte l’exercici anterior. Aquest bon rendiment coincideix amb l’anunci de la creació d’una nova planta de producció a Gurb que suposarà la creació de 100 nous llocs de treball. Casa Tarradellas invertirà 30 milions d’euros en la posta en marxa d’aquesta planta que començarà a funcionar a mitjans del 2008.

Exxon Mobil Obté un benefici rècord La pertoliera més gran del món, la nord-americana Exxon Mobil, va aconseguir el 2007 un benefici rècord de 27.353 milions d’euros, és a dir, un 3% més que l’any anterior. Exxon va informar que els alts preus del cru havien beneficiat els resultats positius de l’empresa.

Google Augmenta els beneficis

dels seus accionistes es convertissin en multimilionaris.

Honda Increment de vendes

60% del mercat nacional espanyol. Clickair i Air Nostrum són les companyies que actualment estan alineades amb l’aerolínia. D’altra banda, els agents polítics i econòmics catalans veuen l’operació amb preocupació perquè Iberia podria acabar controlant gairebé la totalitat de la terminal sud del Prat.

La Caixa Acord de compra amb Morgan Stanley

Sheraton

Montesa Honda, companyia espanyola del grup Honda Motor Co. Ltd., va finalitzar el 2007 amb unes vendes de 54.000 unitats a l’Estat espanyol, xifra que equival a un 7,5% més que en el 2006. Amb aquestes dades la companyia assoleix una quota de mercat del 21% mantenint-se com a número 1 en vendes en el sector dels ciclomotors. El 80% de la producció de la planta de Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona) es dedica a l’exportació a Europa, Japó i Austràlia.

Iberdrola Renovables

La Caixa ha signat un acord de compra amb Morgan Stanley per tal de fer-se càrrec del negoci de banca privada que aquesta entitat té a Espanya. La gestió de compra oscil·la al voltant del 600 milions d’euros encara que la xifra dependrà del valor final dels actius. Morgan Stanley compta amb una xarxa de 430 professionals especialitzats a Espanya en banca privada i disposa d’un volum de patrimoni de 9.000 milions d’euros, 1.700 dels quals són valors. El procés d’integració estarà dirigit per Juan Antonio Alcaraz, director general adjunt executiu, el qual és home de confiança de Joan Maria Nin i d’Elisa Duran, responsable de banca privada de La Caixa.

Expansió internacional

El buscador Google va guanyar el 2007 en beneficis 4.203,7 milions de dòlars. Aquesta dada significa un augment del 36,6% respecte l’any anterior i que es deu en gran mesura als ingressos obtinguts per publicitat. Google també ha anunciat que el 2007 va augmentar la seva facturació anual un 56,5%, fins a arribar als 16.593 milions de dòlars. Les previsions que van fer els analistes van quedar superades de llarg ja que havien pronosticat un augment d’un 10%. L’empresa que va sortir a borsa el 2004, ha quintuplicat el preu de les seves accions fent que part

mes més importants. D’aquesta manera, qualsevol promotor de productes informàtics podrà utilitzar les dades fetes públiques per Microsoft per integrar de manera eficient aplicacions o composar noves solucions. Microsoft, amb aquesta acció, s’allunya de la imatge de monopoli que ha tingut sempre per passar a ser accessible, és a dir, promotora de la interoperabilitat.

La companyia filial d’Iberdrola ha avançat en el seu projecte d’expansió internacional amb la compra de 50 parcs eòlics a la regió de Dobrogea (Rumania) i que tenen una potència conjunta de 1.600 megawatts. El valor de la compra es situa al voltant dels 200 i 300 milions d’euros. Les accions d’Iberdrola Renovables s’han revaloritzat en un 1,08% fins a arribar als 4,67 euros.

Iberia Intenció de comprar Iberia L’aerolínia espanyola ha presentat una oferta de compra per Spanair i compta amb l’aliança de la companyia d’aerotaxis Gestair, la qual tindria d’aquesta manera l’oportunitat d’expandir-se. Iberia vol realitzar aquesta operació per arribar a controlar el

Metrovacesa Noves estratègies La immobiliària Metrovacesa ha presentat l’estratègia que seguirà en el proper trienni per fer fer front a la crisi que té el sector. Es tracta del Pla Fènix, i és l’aposta pel lloguer el qual, actualment, suposa un 75% dels actius de l’empresa. L’objectiu de Metrovacesa és aconseguir que el lloguer representi el 90% dels actius mentre que la promoció de vivendes i sòl passi del 25% a l’11% al 2010. Un altre dels eixos importants d’aquest pla és la possibilitat de fusió amb una immobiliària europea.

Microsoft Per fi interoperabilitat Microsoft ha anunciat que, finalment, compartirà el còdi font d’algun dels seus progra-

Hotel de luxe a Catalunya

La prestigiosa cadena hotelera Sheraton, del grup nordamericà Starwood obrirà les portes a un nou establiment a Catalunya. Serà un hotel de cinc estrelles situat a Mont-roig del Camp i s’anomenarà Sheraton Bonmont Golf Resort & Spa. Tindrà una superficie de 35.700 metres quadrats amb 136 habitacions distribuides en 3 plantes d’alçada d’estil mediterrani. Comptarà amb 3 piscines a l’aire lliure i una interior, diversos restaurants, zones per a reunions i banquets, spa i serveis específics per a clients de golf. Una caracterísitca pròpia serà el Sheraton Bonmont Residences amb 56 residencies de luxe individuals amb dues habitacions independents i una com les de la resta de l’hotel.

Sogecable Resultats rècord La companyia audiovisual Sogecable ha tancat l’exercici del 2007 amb els millors resultats econòmics de la seva història des de la seva fundació el 1989. Sogecable ha obtingut uns beneficis totals de 62,1 milions d’euros. El 2006 la companyia audiovisual va haver d’afrontar unes pèrdues de 38,2 milions


Panorama / EMPRESA

MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

17

EL MES NEGATIU d’euros. La positiva evolució de la cadena Cuatro i de la plataforma de televisió Digital+ han contribuit als bons resultats obtinguts. Sogecable va realitzar el 2007 unes inversions acumulades de 99,3 milions d’euros. El deute bancàri de la companyia audiovisual ha passat de 1.004,6 milions d’euros a finals de 2006 a 876,5 milions contabilitzats al desembre de 2007.

BP

General Motors

Reducció de plantilla

Gran reducció de costos

Sony Xifres de benefici rècord La companyia japonesa ha aconseguit un rècord de beneficis en l’últim trimestre del 2007 el qual ha arribat a 1.890 milions de dòlars, xifra que suposa un 25,2% més que en el mateix període de l’any anterior. La venda de jocs de Sony, entre els que s’inclou la popular consola Play Station, va créixer un 31,2% en aquest mateix període, mentre que el sector de productes electrònics de l’empresa per la seva part ho va fer en un 10,2%. Amb totes les dades econòmiques sobre la taula, Sony ha revisat a l’alça les seves previsions pel conjunt de l’any fiscal 2007, el qual finalitza aquest mes de març. Es calcula que el seu benefici net consolidat serà un 3% superior al previst l’octubre passat xifrat en 3.207 milions de dòlars.

Starbucks Increment de l’1,5% l’últim trimestre

en

La cadena de cafeteries Starbucks ha augmentat el seu benefici net un 1,5% fins aconseguir els 208,1 milions de dòlars (140 milions d’euros) en l’últim trimestre del 2007. La facturació de Starbucks ha crescut un 17,5% fins els 2.767’6 milions de dòlars, beneficiada pel bon comportament del seu negoci internacional, el qual va augmentar un 33,5%. Les vendes d’altres productes a les mateixes cafeteries també han millorat un 1%. Starbucks té previst tancar 100 establiments als Estats Units i obrir-ne 75 a d’altres països. La intenció de la cadena és enfortir la seva presència als mercats internacionals.

La petroliera britànica BP ha anunciat la retallada de 5.000 llocs de treball alhora que ha fet públics els seus resultats de l’últim trimestre de 2007. El benefici net en l’últim trimestre del 2007 ha estat de 2.970 milions de dòlars, un 24% menys que l’any anterior. BP compta amb 97.000 treballadors i la mesura de reducció afectarà a un 5% de la plantilla.

General Motors ha fet públic que posarà en marxa un pla per reduir la seva plantilla en 74.000 persones a les plantes que té als Estats Units mitjançant baixes incentivades. D’aquesta manera es volen reduir els costos de producció dels vehícles. A banda d’aques anunici, General Motors ha informat també que en l’últim exercici va perdre 26.711 milions d’euros, és a dir, els números vermells registrats el 2006 multiplicats per 20.

Grup Bimbo Denúncies a Mèxic

Clickair Supressió de 12 rutes Segons el pla director d’Iberia, aprobat el 2005, estava previst que la filial Clickair es fes càrrec de la major part de les rutes amb origen o destí a l’aeroport del Prat. La decisió de suprimir 12 rutes ha deixat sense classe business a moltes empreses catalanes a més de causar desconcert amb motiu de les variacions en destins i freqüències. Fonts del sector creuen que es tracta d’un “pas intermig en l’estratègia d’Iberia per marxar de Barcelona amb el menor cost possible i apostar per Madrid, on té tots els vols intercontinentals.”

Ericsson Retall de llocs de treball La companyia sueca de telecomunicacions Ericsson ha anunciat que retallarà 4.000 treballadors de la seva plantilla mundial. En part, aquesta decisió s’ha pres per combatre les despeses que Ericsson ha tingut per la caiguda dels beneficis en un 17% l’any 2007. En principi, l’empresa ha anunciat que el 25% dels acomiadaments es produiran a Suècia.

mòbils. La causa és la pèrdua de quota de mercat en aquest camp mentre que rivals com Nokia i Samsung Electronics estan creixent. Motorola no donarà més detalls del seu pla estratègic fins que el consell d’administració finalitzi el procés de redirecció.

casa, Angelo Ciacci, la reducció del número d’oficines es deu a una “reestrucutració de la xarxa d’oficines” i a la “desacceleració del sector”. En el 2007, la immobiliària va registrar 8,8 milions d’euros de benefici net, és a dir, un 40,9% menys que el 2006.

Movistar

UBS

Unificació de tarifes

Paradigma de la crisi subprime

Movistar ha fet públic que a partir de l’1 de març unificarà les seves tarifes. Això suposarà una pujada coniderable respecte els preus actuals. Movistar, líder del mercat espanyol amb més de 21,6 milons de clients cobrarà a partir de març 1,16 euros per cada missatge multimèdia enviat mentre que Orange i Yoigo ho estan fent a 60 i 30 cèntims, respectivament. Les diferents companyies han vist que enviar fotos o videos per mòbil s’ha convertit en una pràctica generalitzada i en expansió, sobretot entre els més joves.

El banc d’inversions suís UBS s’ha convertit en el major afectat per les crisis d’hipoteques subprime. L’entitat ha fet públic que espera perdre 2.724 milions d’euros com a conseqüència de la crisi. El passat desembre ja va declarar números vermells de cara als resultats anuals. El banc prendrà una sèrie de mesures extraordinàries per tal de reforçar la seva posició financera com, per exemple seria, l’entrada d’inversors asiàtics i del Pròxim Orient.

Société Générale Bimbo Mèxic, empresa idependent de Bimbo Espanya i que controla el 95% del mercat de pa empaquetat a Mèxic, ha estat denunciada per una associació de consumidors (El Poder del Consumidor) d’aques país per mentir en l’etiquetatge del pa integral. L’empresa comercialitza com a pa integral productes que en realitat no contenen farina integral de blat com a ingredient principal sinó que hi posa farina refinada. A banda de Mèxic, Perú i Xile també han dut a terme les respectives denúncies per no ajudar a combatre el sobrepès i la obesitat.

Implicada en blanqueig de diners El segon banc de França, el Société Générale, s’ha vist ara implicat en un cas de tràfic de xecs entre França i Israel i que implicaria altres entitats financeres. Es calcula que entre 1996 i 2001 Société Générale podria haver blanquejat 24 milions d’euros a trevés de societats fictícies, factures falses i desviaments de xecs. Société Générale ha perdut recentment 4.900 milions d’euros degut a la manipulació fraudulenta d’un dels seus brokers en un altre escàndol financer.

Motorola Perd quota de mercat

Tecnocasa Reestructuració per la crisi

Un dels grans fabricants de telèfons del món, Motorola, ha comunicat que està estudiant la possibilitat de dur a terme noves alternatives estratègiques entre les que s’inclouria la possibilitat d’escindir la seva divisió de

El grup immobiliari d’origen italià, Tecnocasa, ha hagut de tancar 387 oficines des de principis de 2007 i preveu que en aquest any podrien tancar entre 10 i 12 oficines més. Segons el president de Tecno-

Yahoo Acomiada 1.000 treballadors El portal d’internet Yahoo ha anunciat que despedirà 1.000 treballadors, un volum de personal que equival al 7% del total de la plantilla. Fins ara aquesta empresa no havia retallat tants llocs de treball. Yahoo va obtenir el 2007 un benefici net de 660 milions de dòlars. Es tracta d’un 12% menys que l’any anterior. D’altra banda Yahoo, podria estar negociant una aliança amb el magnat australià i propietari de News Corp., Rupert Murdoch, per tal d’evitar l’OPA hostil que Microsoft va llançar sobre el buscador d’internet.


18

EMPRESA / Màrqueting i Comunicació

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

ENTREVISTA A JAIME LLORET, DIRECTOR DE MÀRQUETING DE CLICKAIR

“La notorietat és la clau per generar la demanda”

A quina edat va volar de casa, vostè? Massa tard, als 30 anys. De petit, què volia ser de gran? Pilot, potser? No, mai he somiat en ser pilot. Digui’m un llibre que no em pugui perdre? La felicidad paradójica. Ensayo sobre el hiperconsumo de Gilles Lippovestky.

Ens pot explicar breument el model de negocis que vostès presenten com ‘L’Spirit de Clickair’? L’‘Spirit Clickair’ és l’energia i voluntat de fer coses innovadores fins i tot trencant convencionalismes del sector.

Quin paper hi té la imatge de marca, en el seu negoci? La imatge és la clau perquè hi hagi coneixement, prova i repetició. El nostre és un negoci de gran consum i per tant la notorietat és la clau per generar la demanda. Tenim una notorietat del 75% a Barcelona. Al final, pot ser que totes les companyies aèries hagin d’evolucionar cap a serveis low-cost? Nosaltres creiem que dintre d’uns anys no es parlarà de companyies low cost i d’altres sinó que qualsevol aerolínia que vulgui competir haurà de tenir

40 anys. MBA ESADE. Experiència en gran consum a les empreses Sara Lee i al Grup Danone (Divisió d’Aigües), i a l’agència de publicitat TBWA WorldHealth. En quin tema li agrada deixar volar la seva imaginació? La imaginació la deixo volar en temes de vins i muntanyes.

El posicionament de Clickair, plasmat en el seu claim corporatiu és ‘Vola Intel·ligent’. Què vol dir aquesta oferta, exactament? ‘Vola Intel·ligent’ és el resum d’una proposta de posicionament basada en tres eixos: destinacions, servei i preu. Els americans la denominen l’ Smart Choice : una compra racional consisteix en un bon servei a un preu competitiu i nosaltres afegim el màxim nombre de destinacions des de Barcelona

El nivell de satisfacció de les línees aèries en general és manifestament millorable. Com ho tenen a Clickair? Nosaltres estem raonablement satisfets, ho mesurem mensualment tant a bord com abans i després del vol –ho denominem Experiència Clickair– i les xifres son d’un 80% de bons i molt bons scores. Però te raó, hi ha molt per fer en aquest sector per millorar la satisfacció dels clients.

UN APARTAT MÉS QUE PERSONAL

Un defecte confessable. La impaciència. Ordeni correctament les següents paraules: treballadors, accionistes, clients, proveïdors. Clients, clients, clients, clients.

Jaime Lloret condueix les estratègies de màrqueting de la companyia aèria. / FOTO: DAVID FERNÁNDEZ

preus molt raonables i llavors començaran a desenvolupar-se altres discursos de marca més enllà del preu. És possible una política seriosa de fidelització en una empresa orientada al preu en primer lloc? Sí, per què no? El nostre discurs és destinacions, servei i preu, no només preu. Com creu que hauria de ser la gestió de futur de l’aeroport del Prat? La millor manera de gestionar-lo és permetent a les companyies que desenvolupin la millor experiència global per al passatger. Quina és la darrera hora de les negociacions per a possibles fusions?

Nosaltres com a equip de gestió no hi participem. És qüestió d’accionistes. Com veu el nivell de la publicitat, en general, del nostre país? Espanya i Catalunya han tingut sempre un bon nivell publicitari. Però, atenció, a la força creativa de països emergents. Quin anunci o campanya, en qualsevol mitjà i qualsevol sector, l’ha sorprès gratament en els darrers anys? Per què? N’hi ha molts però per destacar-ne un, el bon treball que està fent IKEA o la campanya desenvolupada per la senyora Rushmore per al PSOE. Aquests són dos bons exemples de ruptura de convencionalismes publicitaris. JOSÉ LUIS TRUJILLO KEIRETSU COMUNICACIÓ

Quina és la seva contribució permanent per millorar el medi ambient? El Projecte Carbono de Clickair. Què és allò que si el criden, va volant? A un bon restaurant. El que no perdonaria mai als seus col•laboradors? La mentida. Ha llegit cap llibre d’autoajuda? El llibre La bona sort. Un anunci de fa temps que no hagi oblidat mai. Te gusta conducir de BMW. Una frase que li agradi dir. El més important en la organització són les persones.


MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / EMPRESA

19

ENTREVISTA A JOAN TRISTANY, DIRECTOR GENERAL D’AMEC

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

“Només amb competitivitat, mantindrem el benestar” Fa 40 anys AMEC naixia amb la voluntat d’ajudar les empreses catalanes que es plantejaven sortir a l’exterior. Des d’aleshores, l’activitat exportadora s’ha normalitzat i avui “l’empresa que no exporta és perquè no vol, no pas perquè sigui difícil”, segons Joan Tristany. ÀGATA SERRA

Quins són els mercats on exporta més l’empresa que pertany a l’AMEC? Mentre que a nivell de Catalunya i Espanya tenim que la Unió Europea representa el 70% de l’exportació, en el nostre cas, l’exportació que va a la UE no arriba al 60%, el que vol dir que el 40% va a tercers mercats: tant grans mercats, com la Xina, com mercats molt avançats com Estats Units. Com a primera àrea de destinació tindríem la UE, amb França al capdavant, Àsia i Llatinoamèrica i, finalTristany és el director general de l’associació. / D. FERNÁNDEZ ment, Nordamèrica, el Magreb i la resta del món. tenim un pes molt gran Les empreses exportaquant a exportacions, pe- dores se senten recolzades per l’administració? A quines zones hi ha un rò sí quant a filials. creixent interès per tenir-hi És un fet que les activitats representació? Amb quines dificultats es exportadores estan millorant la balança comercial Hi ha casos complexos i troben les empreses? diferents. Per exemple, En un món globalitzat, les i, per tant, si l’exportació un país on hi ha molt empreses tenen l’avantatge és una activitat estratèinterès a obrir filials de poder jugar a tot, però gica, hem de rebre el sués Brasil, però això és també el desavantatge que port necessari. Per això, perquè té unes condi- han de tenir molta cintura amb motiu de les procions de mercat especí- per poder fer canvis de peres eleccions, hem fet fiques. Si hi vols impor- forma ràpida. Així, en una una sèrie de propostes als tar una màquina tens situació de paritat euro- grups parlamentaris, entre uns aranzels que acaben dòlar com la que tenim, altres un acord estratègic augmentat el preu de la les empreses que esta- per a la internacionalitzamercaderia gairebé en un ven venent bàsicament a ció i un pla nacional per la 50%. Per tant, l’empresari l’àrea dòlar han hagut de competitivitat. fabrica allà o bé no pot tenir molt enginy, baixant vendre. No obstant això, marges però també incorPer què un pla nacional els països on tenim més porant polítiques de màr- per la competitivat? filials són França, Estats queting. En un entorn Només si tenim la compeUnits i Xina, precisament molt convuls, si tens el titivitat podrem mantenir tres països ben diferents. teu mercat molt focalitzat els nivells de benestar. PriEls EUA és un país on no tens un problema. mer, cal una campanya de

sensibilització, és a dir, tothom ha de tenir molt clar que perquè el país sigui competitiu depèn d’ell. I després, les polítiques han de ser tranversals, no poden afectar només a Indústria I en què consisteix l’acord que reclamen en l’àmbit de la internacionalització? Cal un acord que no afecti només al Ministeri de Comerç i Turisme i l’ICEX. Així, el Ministeri d’Afers Exteriors és clau perquè és qui posa dificultats per portar compradors estrangers al nostre país; el d’Economia i Hisenda perquè els incentius fiscals que hi ha per a la internacionalització estan en disminució; i el Ministeri de Foment perquè necessitem unes bones infraestructures. També fan demandes en l’àmbit de la innovació. Creiem que s’han de mantenir les deduccions i ha d’haver-hi elements objectius perquè les inspeccions a les empreses es facin correctament. Les ajudes s’han de mantenir i s’han d’adequar a les pimes. I, finalment, cal potenciar els centres tecnològics, amb persones amb formació i mentalitat i ser capaços d’establir un bon lligam entre universitats i centres tecnològics, i empreses.

PIMEC CREACIÓ DE LA PRIMERA UNITAT D’INNOVACIÓ INTERNACIONAL A CATALUNYA

Pimec ha creat la Unitat d’Innovació Internacional (UII), la primera a Catalunya, per donar suport a les pimes perquè participin en projectes a Europa, amb l’objectiu de millorar la seva competitivitat mitjançant l’R+D+i. Aquesta unitat és fruit de l’acord entre Pimec i el Centre pel Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, i treballa conjuntament amb la Unió Europea per aconseguir que les pimes catalanes obtinguin finançament mitjançant el VIIè Programa Marc europeu. CECOT-TELEFÓNICA ES POSA EN MARXA UN PROJECTE TIC PER LES PIMES DEL TRANSPORT I LA LOGÍSTICA

Antoni Abad, president de la patronal Cecot i Kim Faura, director general de Telefónica a Catalunya han signat un conveni de col·laboració per desenvolupar un Pla operatiu per implementar serveis de Tecnologies de la Informació i la Comunicació a les pimes catalanes. L’objectiu d’aquest projecte és que les petites i mitjanes empreses puguin disposar d’eines adaptades a la seva mida que els siguin d’utilitat per a la millora del rendiment corporatiu.

CAMBRA DE GIRONA LA CAMBRA ALERTA DE LES DIFICULTATS D’AFRONTAR LA LLEI DE RESPONSABILITAT AMBIENTAL

La Cambra de Girona recomana a les empreses que es preparin per poder afrontar la Llei de responsabilitat ambiental, una normativa complexa que afectarà l’economia de les empreses. Segons l’entitat, aquesta llei serà complicada d’aplicar i molt feixuga per a les empreses, obligades a fer front a responsabilitats ilimitades i a disposar de garanties financeres que assegurin que l’empresa estarà en disposició de fer front a una eventual restauració mediambiental.


20

EMPRESA / Panorama

FINANCES

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

PUBLICITAT

PREVENCIÓ

RECURSOS HUMANS

MOTIVACIÓ

ANTON GASOL

JUAN PABLO CAJA

LUÍS PARDO

JUAN CARLOS RIBA

ORIOL TARRATS

PRESIDENT DE LA COMISSIÓ D’ECONOMIA

DIRECTOR CREATIU DE CIACOMUNICACIÓN

DIRECTOR DE SAGE SP CATALUNYA

DIRECTOR GENERAL D’AGRUPA ASSESSORS

DIRECTOR GENERAL DE

SECTORIAL. COL·LEGI D’ECONOMISTES.

Basilea II entra en acció

Major fluïdesa i racionalitat al finançament creditici A partir d’enguany, totes les entitats financeres hauran de mesurar les seves necessitats de capital en funció del risc de crèdit de les seves inversions. Aquest nou marc internacional de capital entrarà en vigència a Espanya a partir de l’abril de 2008. Gràcies a Basilea II, el capital dels bancs i caixes haurà d’estar en consonància amb el grau de risc que assumeixin. Es vincula estretament la solvència de l’entitat de crèdit amb la gestió dels crèdits que atorga. A partir d’ara, quan es vagi a buscar finançament a un banc o caixa, el preu del crèdit li vindrà condicionat pels tipus d’interès de mercat i, sobretot, per la seva particular qualitat creditícia. Les empreses i les famílies més solvents gaudiran d’un cost de finançament més ajustats i les que no ho siguin tant tindran que pagar una major prima de risc

MENTOR ORGANITZACIONS

Més pirates en El sector del Existeix la nova publicitat? el mar de bits! headhunting

Cal deixar de posar etiquetes falses al nostre ofici D’un temps ençà, han proliferat les agències que agiten la bandera de la ‘nova publicitat’, negant la publicitat ‘tradicional’. Ja portem algun temps així, i cada nova agència repeteix el mateix discurs a l’anunciant. El Copy Book –un llibre imprescindible per a un publicitari–, comença amb la frase: “El negoci de la publicitat ha arribat a un grau de perfecció tal que ja no és fàcil proposar cap millora”. La frase no és completa fins que llegim el seu origen: Johnson, 1759. Amb això vull dir que hauríem de deixar de posar etiquetes falses. La publicitat ‘vella’ o ‘tradicional’ mai ha existit, per la senzilla raó que no ha deixat de reinventar-se. És cert que avui tenim més eines que mai, però no intentem enganyar ningú amb etiquetes que no són sinó fum. El que hem de fer és superar a diari un repte que no ha canviat durant segles: el del paper en blanc. No cal reiventar la publicitat i vestir-la amb teories insubstancials. El que cal fer és bona publicitat.

L’índex d’ús de software il·legal a Espanya està en el 45,9% La pirateria és una amenaça global i Espanya està al capdavant d’Europa en còpia de software il·legal. Segons l’últim informe de la consultora GFK, l’índex d’ús de software il·legal a Espanya està en el 45,9%. Per empitjorar la dada, el nostre índex de pirateria ens situa deu punts per sobre de la mitjana de la UE. La factura d’aquesta situació ens ha suposat el 2006 unes pèrdues de 689 milions d’euros i ha impedit la creació d’entre 4.000 i 6.000 llocs de treball. Part del canal de distribució està portant a terme pràctiques il·legals i desgraciadament la majoria dels clients no ho saben. Els beneficis de tenir software propietari són vitals per al client i el distribuïdor: l’actualització quant a legalitat vigent i últimes tecnologies, l’atenció de consultes tècniques, serveis de configuració, reparació i recuperació de dades. A més de ser fonamental, actua dins de la legalitat i és beneficiós per a tots. El meu consell és sempre el mateix, si vostè client o usuari té un dubte... truqui al seu fabricant. .

Ara el mercat està força actiu i fan falta bons professionals Hem de diferenciar entre el que és headhunting (recerca directa) i el “buscar-se la vida”. Són dues metodologies clarament diferenciades i que es presten a confusió. El headhunting pretén identificar la millor opció al mercat per ocupar un lloc específic en una organització; el “buscar-se la vida” és presentar un candidat vàlid per a fer la feina reclutant allà on faci falta (portals d’Internet, escoles de negoci, anuncis). Ara el mercat està força actiu, fan falta bons professionals (middle management) per conduir les empreses als bons resultats, i cada cop més les empreses deleguen a especialistes aquesta responsabilitat. Ara només queda “eliminar” del mercat les males pràctiques, aquells que van només a èxit i que no tenen estructures prou professionals. Per regular això, fa quasi cinc anys que existeix ByS (Associació Espanyola d’Empreses de Recerca i Selecció), que fomenta les bones pràctiques defensant els interessos dels candidats, dels clients i dels col·legues.

La importància del coaching

En cada canvi la nostra capacitat per gestionar-lo disminueix Les persones volem viure en entorns previsibles. Però el mon és canviant, i en cada canvi veiem que la nostra capacitat per gestionar-lo amb èxit disminueix perquè el canvi és més gran i més ràpid i arriba abans d’haver construït l’entorn agradablement previsible. Com a empresaris, o com a professionals, no ens costa assumir que l’única veritat immutable de la gestió empresarial és aquesta necessitat d’adaptació al canvi, però ja fa uns anys que la novetat és el ritme, la velocitat dels canvis impulsats per la tecnologia que fan del món un lloc cada dia més petit. Qualsevol canvi implica, no tan sols la necessitat de formació específica, que també, sinó una evolució de les característiques i actituds personals. El ritme actual de canvis fa que, a vegades, ens sentim incapaços de controlar aquests ritmes i això ens causa temor personal. És aquí on el coaching es fa més útil ja que facilita la gestió d’aquests canvis a través de l’evolució personal del directiu implicat.


Panorama / EMPRESA

MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

MÀRQUETING

ECONOMIA

R+D+I

LEGAL

RSC

MARCEL GALLI

SALVADOR GUASCH

ANNA M. SÁNCHEZ

VICTORIA SAAVEDRA

FRANCESC TORRALBA

SOCI DIRECTOR D’ACTICOM

PRESIDENT COMISSIÓ INTANGIBLES (ACCID)

DIRECTORA GENERAL AIDIT

ADVOCAT. DEPARTAMENT PROCESSAL CIVIL.

CÀTEDRA ETHOS DE LA UNIVERSITAT

MANIEGA & SOLER

RAMON LLULL

Els drets de penyora

Ètica i cosmètica

Cal orientar-se a resultats

Kapitalisme conscient

Cal mesurar l’efectivitat de les accions realitzades

Un nou capitalisme global està naixent

Llegeixo fa un dies a un diari que han trobat, a la regió francesa de Lorena, una ampolla amb un missatge que va pertànyer a un soldat americà combatent a la primera guerra mundial, en Morres Vickers Liepman. Probablement, ara fa 90 anys, cercava amagar el missatge més que no pas comunicar, doncs si aquesta hagués estat la seva intenció, certament els resultats assolits haurien estat pobres... o no? Amb els mitjans al nostre abast, comunicar ha assolit una dimensió mai sospitada pel sergent Morres. La comunicació convé que estigui orientada a resultats. Cal poder mesurar l’efectivitat de les accions realitzades, més si aquestes tenen cost per a les nostres organitzacions. Per tal de facilitar aquesta tasca, es pot preguntar a tots els nous clients que ens contacten com han arribat fins a nosaltres i portarne el registre, podrem així descobrir els canals més eficients per a cadascun dels nostres objectius, per potenciar-los.

Afortunadament les noves generacions tenen una consciència més clara de la globalitat: la humana, la social, la mediambiental. Un nou capitalisme global està naixent en la consciència al que podríem encapçalar per una K. Els joves en els missatges se senten diferents si escriuen en K. Nosaltres també ens sentim diferents i volem utilitzar també la K per apuntar a un nou capitalisme. Un kapitalisme que gestiona valors i pensa en resultats globals capitalitzant tot allò que implica afegiment de valor pels accionistes i també pels altres actors i grups d’interès. Aquest kapitalisme conscient no vol atacar al vell capitalisme sinó que el vol complementar amb un bon control i gestió de la totalitat. La consciència global està necessàriament oberta al capital global, al tangible i a l’intangible, és a dir, al capital intel·lectual i al capital financer sense oblidar òbviament el capital humà, l’organitzacional i el relacional. Kapitalistes al màxim.

Optimitzar el finançament

Recomanacions per generar una deducció fiscal en els projectes Les 10 recomanacions per a generar una deducció fiscal en els projectes d’R+D+i: 1. Designar un líder. 2. Diagnosticar i identificar les activitats d’R+D+i. 3. Seleccionar els projectes clau. 4. Plantejar-se en una primera experiència en la certificació per a l’aprenentatge de la sistematització. 5. Elaborar la documentació tècnica i comptable dels projectes. 6. Classificar-los en R+D i Innovació tecnològica. 7. Certificar els projectes. 8. Sol·licitar l’informe motivat del Ministeri d’Indústria per obtenir seguretat jurídica 9. Aplicar-se la deducció 10. Crear una primera versió complimentada del sistema de gestió de la innovació. En el cas de no tenir beneficis o de tenir molts projectes de poca envergadura es pot optar per la certificació de personal investigador i realitzar l’informe motivat corresponent, que permetrà una bonificació del 40% de la seguretat social per al personal dedicat a activitats d’R+D+i.

Aspectes per preservar al màxim els nostres drets És important que, si ens trobem davant la constitució d’un dret de penyora i ocupem la posició de creditor pignoratiu, prenguem les mesures per tal de preservar els màxims drets, ja que ens trobem davant el perill que aquests quedin minvats. Per exemple, si s’empenyoressin el 100% de les accions i participacions, què passaria amb el nostre dret davant d’una ampliació de capital? Quedaria reduït a una tinença mínima d’accions i participacions empenyorades. Amb la finalitat d’evitar perjudicis d’aquest tipus hem d’incloure, en el document de constitució de la garantia, una clàusula de transmissió dels drets del soci que contempli, com a mínim, els següents aspectes: ampliació i/o reducció de capital, modificació dels estatuts, decisió dels administradors de sol·licitar concurs o conveni extrajudicial de “quita i espera” amb creditors. També cal tenir en compte els pros i contres d’acollir-nos al Dret civil català o al Dret comú.

21

El client és sensible a com s’ha realizat un producte Les organitzacions sòlides saben integrar els valors en els seus processos interns, avaluar la qualitat ètica de les persones que hi intervenen i generar confiança i bona recepció en el seu entorn. El client cada cop és més exigent. No només desitja un producte bo i econòmic, també és sensible als modes com s’ha realitzat i examina si en tot el decurs de la producció s’han respectat els drets de les persones. En igualtat d’oferta econòmica, aquest producte serà, a la llarga, més seductor. L’ètica no és la cosmètica, ni un pur maquillatge per netejar la imatge. No és un discurs instrumental al servei del millor postor. No és tampoc una marca fàcil d’adquirir. Exigeix confiança i treball, però sobretot autocrítica, capacitat de mirar-se cap endins i d’observar la distància que hi ha entre el discurs que es projecta cara en fora i la realitat quotidiana. La cosmètica institucional no té bons resultats, perquè, tard o d’hora, surt l’autèntica faç de l’organització.


22

EMPRESA / Anàlisi

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

LA DURA TASCA DEL LIDERATGE

Shackleton, l’heroi del gel A la primavera de 1914 els principals diaris de Londres van publicar un anunci desafiant i enigmàtic: “Es busquen homes per a un viatge perillós. Sou baix. Fred extrem. Llargs mesos de completa foscor. Perill constant. No s’assegura el retorn amb vida. Honor i reconeixement en cas d’èxit.”

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR D’ESADE

El responsable del text era l’irlandès Ernst Shackleton, que es diposava a reclutar els membres de la seva mítica expedició, poc abans de salpar cap a l’Antàrtida, l’agost d’aquell mateix any. Els exploradors britànics (Robert Scott i el mateix Shackleton) havien estat recentment superats pel norueg Amundsen en la cursa per conquerir el Pol Sud. Per això Shackleton va sentir la necessitat plantejar un nou repte de gran envergadura: “Des del punt de vista sentimental, és l’últim gran viatge que pot emprendre’s. Serà un viatge més important que anar al Pol, i crec que correspon a la nació britànica de dur-lo a terme perquè ens han derrotat en la conquesta del Pol Nord i del Pol Sud. Queda el viatge més llarg i més impressionant de tots: la travessia del continent”. L’excel·lent exposició Atrapats al gel. La llegendària expedició a l’Antàrtida de Shackleton, organitzada recentment per la Fundació Caixa Catalunya, ens ha permès conèixer la

història i els detalls d’aquella extraordinària aventura. Eren 28 homes destres, curosament seleccionats, amb una llarga experiència a la mar i magistralment dirigits per Shackleton. Per això quan el 18 de gener de 1915, després d’unes poques setmanes de navegació a través del mar glaçat de Weddell, i a tan sols 160 km del seu objectiu, l’Endurance va quedar atrapat entre les plaques de gel, ningú no es va espantar. Sabien que els caldria esperar pacientment fins a l’arribada de la primavera àrtica, per poder-se alliberar del gel i reemprendre novament la ruta. No obstant, després de nou llargs mesos sobre el gel, suportant temperatures baixíssimes i vents huracanats, es van veure obligats a prendre una decisió dramàtica: els calia abandonar el vaixell, esclafat per l’enorme pressió del gel. Aleshores Shackleton va intentar arribar a peu fins a terra ferma, situada a 480 km al nord-est, però totes les temptatives van fracassar. Finalment, en veure que el gruix de gel que tenien sota els seus peus s’anava aprimant perillosament, el 9 d’abril de 1916, Shackleton i els seus homes van prendre l’única decisió possible: calia salpar a bord de tres minúsculs bots rumb a l’Illa Elefant. Gairebé miraculosament, van aconseguir arribar-hi després de set dies de navegació a través del mar més perillós del planeta. Malgrat haver assolit terra ferma, Shackleton sabia que mai ningú no aniria a rescatar-los en aquella illa desèrtica

Aquella gesta ens convida a repensar l’”èxit” i el “lideratge” “Autoritat, determinació i ferotge lleialtat als seus homes”, eren els trets més destacats del seu lideratge

La qualitat humana és un factor clau per mantenir la cohesió del grup. / ARXIU

i remota. Llavors va prendre una altra decisió herioca: el 24 d’abril, ell i cinc homes més es van fer a la mar, a bord del bot James Caird, en un darrer intent desesperat per arribar als centres baleners de Georgia del Sud. Després de disset dies de perill extrem van aconseguir recórrer els 1.300 km de distància, assolint així una de les màximes proeses de la història de la navegació. Finalment, després de travessar a peu aquella terra inhòspita i glaçada, van assolir, al límit de les seves forces, el seu objectiu. I encara haurien d’invertir quatre llargs mesos d’obstinació i esforç per tal de poder rescatar la resta de l’expedició. Els que ho van viure, conten que Shackleton, poc abans de retrobar els seus homes, des de la llunyania, impacient, en silenci i amb els prismàtics a la mà, els anava comptant un per un... Finalment

va exclamar: “Hi són tots, no s’ha perdut ni una sola vida”. Gairebé 100 anys després, per a nosaltres aquella gesta memorable ha esdevingut una excel·lent oportunitat per reflexionar sobre l’autèntic significat dels conceptes d’èxit i de lideratge. Shackleton no va assolir cap dels dos grans objectius que s’havia proposat: ni la conquesta del Pol Sud, primer, ni la travessa de l’Antàrtida, després. No obstant, a hores d’ara, qui s’atreviria a qüestionar el seu triomf? Qui gosaria dubtar dels seus mèrits? Fins i tot el mateix Amundsen, el seu antic rival, quan conegué tot el que havia succeït, afirmà: “el nom de Shackleton quedarà gravat per sempre amb lletres de foc en la història de l’exploració antàrtica”. Shackleton va ser un líder excepcional. Alguns dels seus

col·laboradors destacaven “l’autoritat, la determinació i la ferotge lleialtat als seus homes”, com a trets bàsics del seu lideratge. D’altra banda, en contemplar la grandesa de l’expedició (des de l’èpica de les grans fites assolides, fins a la tendresa dels petits detalls, que l’exposició descriu amb encert), se’ns revel·la també, amb tota claredat, la qualitat humana de Shackleton. Factor clau, sens dubte, per mantenir la cohesió del grup, per transmetre confiança als seus homes i per continuar lluitant tenaçment fins al final. Podem afirmar, doncs, que sense qualitat humana, mai no s’haurien salvat. Característiques, totes elles, que ja s’havien posat de manifest abans, tal i com relata un testimoni directe d’una aventura anterior: “En l’expedició del Nimrod, el 1909 (quan el Pol Sud encara no havia estat conquerit), Shackleton va arribar als 88º de latitud Sud, a menys de 160Km del Pol. Allà decidí donar mitja volta, i va renunciar a una glòria segura per tal de poder guiar tots els homes, sans i estalvis, de retorn a casa”.


Entrevista / FINANCES

MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

23

Finances

ENTREVISTA A JÉRÔME SCHUPP I FABRIZIO QURIGHETTI, DIRECTIUS DE BANQUE SYZ

“Veurem una desacceleració però no una recessió greu o una crisi” Les notícies sobre la inestabilitat als mercats financers són contínues des de començaments d’any. Jérôme Schupp i Fabrizio Quirighetti responsables de l’entitat suïssa Banque Syz donen la seva visió sobre la situació actual, matisant les visions més pessimistes. IVÁN GIMÉNEZ

Hem d’estar preocupats per la situació dels mercats financers? [Jerôme Schupp]: És una mica complicat d’analitzar, cal tenir en compte molts factors. En primer lloc, hi ha molta por entre els inversors per la possible recessió als EUA. També cal tenir en compte els efectes de la crisi de les subprime, i el risc d’una inflació alta a la zona euro. Nosaltres esperem una ràpida recuperació dels mercats, tot i que hi pot haver pèrdues importants en els fons d’inversió. En els propers mesos anirem tenint resposta sobre l’impacte exacte de les qüestions que he mencionat abans i podrem fer un diagnòstic més adequat. Tot i així, creiem que els efectes derivats de la crisi de la subprime es podrien haver superat aquest estiu. Llavors és millor parlar de desacceleració o de crisi? [Fabrizio Quiriguetti]: A l’economia nordamericana estem veient una possible desacceleració, però diferent a la que vam viure a començaments de la dècada. Aquesta vegada, la intervenció ràpida de la Reserva Federal ha fet que segurament els efectes de la desacceleració no siguin tan profunds. Alguns analistes diuen que ho ha fet tard, però no és així. Jo crec que veurem una desacceleració però no una recessió greu o una crisi.

Fabrizio Quirighetti i Jérôme Schupp són especialitstes en finances. / CEDIDA

[J.S.]: Hi haurà una preocupació bastant gran els propers mesos. Els problemes poden venir si alguna companyia gran se’n va a la bancarrota i aquesta situació afecta als bancs d’inversió. Un cop es superi aquest període crític arribaran bones notícies per als mercats financers, a finals d’anys s’hauran recuperat. Alguns analistes han previst que els efectes de la incertesa es veuran clars a l’abril. Estan d’acord amb aquesta afirmació? [F.Q.]: Crec que no hi haurà més sorpreses com les jornades negres que hem viscut a les borses de tot el món a finals de

gener. Fins ara les companyies havien infravalorat el risc de possibles pèrdues, però ara ja no. I això portarà a la recuperació que creiem que hi haurà a l’estiu. [J.S]: Crec que és difícil dir si el moment clau serà a l’abril o una mica abans o després. La situació als EUA marcarà molt el que succeeixi. Potser ara vindran mesos en què creixerà l’atur nordamericà, però poden tancar l’any amb la creació de llocs de feina. El govern espanyol insisteix que una possible crisi no afectaria. L’economia espanyola esta ben preparada per afrontar aques-

tes turbulències? [F.Q.]: Segurament l’economia espanyola no creixerà amb les xifres que ho ha fet els darrers anys. Passarà a fer-ho una mica menys, al voltant del 2% o 2,5%. Per tant, no es pot parlar d’una desacceleració molt forta, sinó que seria més adient parlar de reajustament. Espanya té importants avantatges respecte als EUA: el sistema bancari no té subprimes, això el fa menys vulnerable als efectes d’aquesta crisi; i el superàvit estatal permet afrontar millor qualsevol possible turbulència. [J.S.]: Un altre punt fort que m’agradaria destacar és que les empreses i els bancs tenen una important presència a Amèrica Llatina, una zona que, excepte Mèxic, no s’està veient afectada pels daltabaixos financers internacionals, i això els pots beneficiar.

I la resta d’Europa? [F.Q]: Esperem que l’economia alemanya pugui presentar signes de recuperació els propers mesos, i això serà beneficiós per al continent. A Davos s’ha comentat que la desacceleració pot suposar un canvi en el lideratge econòmic mundial en favor de països emergents, és massa d’hora per poder afirmar això? [F.Q.]: Estem en un moment decisiu, encara que sigui una mica d’hora per parlar de canvi de lideratge. El que és cert és que ara l’economia mundial ja no depèn exclusivament del motor que representava EUA als 90. Ara també és important l’evolució de països com Xina o l’Índia. Això pot ser beneficiós per la resta del món, perquè no hi ha un únic país que hagi de ser la locomotora.

PERFILS Fabrizio Quirighetti és cap economista de Banque Syz i gestor dels fons Oyster, amb diverses inversions als diferents mercats internacionals. És llicenciat en Economia Quantitativa per la Universitat de Ginebra i va cursar un MBA en Econometria. Es va incorporar a l’equip d’analistes financers de Banque Syz & Co. Va ser consultor per al banc des de 1999 i també assitent en Econometria i Estadística a la Universitat de Ginebra. Jérôme Schupp és director d’anàlisi financer de Banque Syz i també és gestor dels fons Oyster, presents en les principals places europees gestionant importants valors. És diplomat en economia per la Universitat de Laussana – HEC. Es va incorporar a Banque Syz al 1998. Prèviament va treballar durant cinc anys com a analista especialitzat en mercats bursàtils suïssos i europeus en el banc Darier & Hentsch.


24

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

VALORS DEL MES

13515,7

ÍBEX

28 gener 26 Febrer

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

2,38%

-2,72%

5,63%

2,45%

1,35%

3.765,41 3.855,03

1.841,42 1.791,31

13.087,91 13.824,72

6.818,85 6.985,97

1,48 1,50

CAC

4973,64 4944,50

12634,64

13375,5

4915,37

12584,36

13305,4

4886,24

12534,08

13235,3

4857,10

12483,80

13165,2

4827,97

12433,52

13095,1

4798,84

12383,25

13025

4769,70

12332,97

12954,9

4740,57

12282,69

12884,8

4711,44

12232,41

12814,7

4682,31 28 DES

22 GEN

22 GEN

Els diferents mercats europeus viuen desconfiats per les males notícies sobre l’economia nordamericana. L’Íbex-35 ha intentat mantenir-se en els 13.000 punts durant tot el mes.

DOW JONES

12684,91

13445,6

28 DES

POCA CONFIANÇA

12182,13 28 DES

22 GEN

L’EVOLUCIÓ DEL SECTOR ENERGÈTIC A BORSA

Les renovables estan de moda Les energètiques renovables estan vivint un bon moment avalat pel protagonisme que poden agafar en un futur proper. Però també hi ha veus escèptiques que comparen aquest moment amb la bombolla tecnològica.

El volum d’inversions de tot el sector l’any 2007 va ser de 100.000 milions de dòlars Hi ha incerteses sobre l’evolució del sector quan deixi de rebre les subvencions al 2007 va ser de 100.000 milions de dòlars. A més, els moviments al sector són constants donant lloc a multitud de fusions i adquisicions com E.On que també va comprar la irlandesa Airtricity, o la nordamericana First Solar (líEl 2007 va ser l’any de les energies renovables a la borsa. / ARXIU der mundial en la construcció de plaques solars) va adquirir Turner Renewable Energy. IVAN GIMÉNEZ de la sortida d’Eolia. Les empreses que treballen Tot i aquesta situació de fu- Els defensors de les energiamb energies renovables es- ror, diversos analistes compa- es netes asseguren que no es tan vivint un veritable boom ren el boom de les renovables pot establir el paral·lelisme als mercats de valors, tot i els amb la situació que es va do- amb les empreses d’Internet, moments d’incerteses. Aques- nar a finals dels 90 i a comen- ja que les renovables respotes companyies han tingut un çaments de la present dècada nen a una necessitat veritable protagonisme molt destacat quan es va viure l’auge de les de la societat, cada cop més a les borses espanyoles, amb empreses puntcom i que des- preocupada pel canvi climàpujades el 2007 que han supe- prés van tenir fortes pèrdues tic i que veu que s’ha d’abandonar el model antic de conrat en molts casos el 50% del als parquets. sum d’hidrocarburs, altament valor de les accions. A més, una de les sortides més des- Sigui com sigui l’evolució fu- contaminants. En aquest tacables ha estat la d’Iber- tura, es tracta d’una febre glo- sentit, Xavier Cebrian, anadrola Renovables, que en poc bal per les renovables. Segons lista de Gaesco, explica que temps s’ha arribat a situar dades publicades per New “no es pot comparar amb les a dins de l’Íbex-35. Així ma- Energy Finance , el volum puntcom, allò estava vinculat teix, el mercat està pendent d’inversions de tot el sector amb les tendències de la nova

economia que parlaven d’una fi dels cicles econòmics, en aquest cas sí que hi ha fonaments per veure bones perspectives”. Si el 2007 es pot considerar un any de conscienciació amb el canvi climàtic, també va ser l’any de les renovables a la borsa. Aquestes bones perspectives es tradueixen en fortes inversions, “ara és el moment de fer-les, les companyies aprofiten les oportunitats de creixement que potser d’aquí deu anys ja no són tan clares”, apunta Cebrian. Tot i les bones perspectives, sí que hi ha un cert consens general sobre que s’estan disparant molts projectes protagonitzats per petites empreses que no tenen uns fons prou sòlids; i que generen dubtes sobre com respondran si hi ha alguna mena de daltabaix al sector. Així doncs, el debat està servit. És cert que si es mira el panorama energètic internacional sembla que s’acosten bons temps per les renovables: el preu del petroli puja sense parar i cada cop n’hi haurà menys, la UE vol reduir la seva dependència del gas rus; i sembla que augmenta el compromís amb el protocol de Kioto. Tot i així, també hi ha altres energies, especialment la nuclear, que es configuren com alternativa als hidrocarburs i faran una forta

competència a aquest sector. Els escèptics amb les renovables consideren que també hi ha molta incertesa sobre com evolucionarà el sector quan deixi de rebre les importants subvencions que té actualment. En el cas concret d’Espanya, per cada euro que es consumeix en energia, les companyies renovables reben deu cèntims. Això possibilita que tinguin tan bons resultats, i puguin emprendre diverses inversions que d’altra manera seria molt difícil de fer en aquest estat embrionari en què es troben. De fet, per Cebrian aquest és un del punts febles del ram, “depenen molt de les subvencions i si hi ha un canvi normatiu per part de l’administració que les retalli, les empreses poden patir”. Així mateix, l’analista de Gaesco assenyala un altre factor que podria ser negatiu per al sector: “si les expectatives de creixement no es compleixen, el mercat les pot castigar”. CAPITALITZACIÓ DE LES RENOVABLES milions d’euros Acciona

11.058

Solaria

1.141

Gamesa

6.447

Fersa

390

Abengoa

2.074

Iberdrola Renovables

18.290


Anàlisi de valors / FINANCES

MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

25

CITIGROUP RELATIVITZA LES OPAS PER IBERDROLA

INDICIS DIFÍCILS PER ALS DEBUTANTS

E.ON PODRIA COMPRAR ACTIUS D’ENDESA

Els analistes de Citigroup creuen insuficients les especulacions existents per una possible OPA sobre Iberdrola. El banc creu que la revalorització d’un 20% de l’energètica i la prima de cotització se situa entre el 20 i el 30%. Això fa difícil una oferta per la totalitat del grup amb una notable prima de control. La companyia presentarà un nou pla estratègic.

De les deu empreses que van sortir a borsa el 2007, només quatre ofereixen beneficis als seus inversors aquests dos primers mesos d’any: Solaria, Almirall, Rovi i Baviera. La resta acumulen unes pèrdues del 17%. La mida d’algunes d’elles, el perfil del negoci i la situació financera són les causes d’aquests resultats.

E.ON podria tancar al març un acord amb Acciona i Enel per la compra dels actius d’Endesa, valorats en uns 11.500 milions d’euros, segons va informar Reuters. Aquest traspàs d’actius forma part de l’OPA sobre Endesa, que suposa la venda dels actius internacionals de l’elèctrica.

15

BANCO SANTANDER

14

Els valors del banc s’han aguantat força bé en algunes de les jornades més dures per la borsa espanyola. Els 8.000 milions de benefici de 2007, les bones previsions per a aquest any, i les opinions d’alguns analistes de la fortalesa del sistema bancari davant l’impacte de les subprime conviden a mantenir aquest optimisme. També caldrà estar atents a moviments destinats a continuar amb l’expansió internacional de l’entitat, tot i que el seu president va declarar que no era necessari.

13

12

11

10

GENER 07

22 FEBRER 08

UNA DE LES RECENTS SORTIDES A BORSA MÉS SONADES

Criteria, la cartera de valors de la Caixa entra a l’Íbex El passat 4 de febrer, Criteria CaixaCorp va debutar a l’Íbex-35 juntament amb l’energètica Iberdrola Renovables, amb uns escassos mesos de vida als parquets. Es tracta d’uns dels deu primers valors per capitalització bursàtil i l’entrada al selectiu índex li farà augmentar visibilitat i liquiditat. IVAN GIMÉNEZ

Criteria CaixaCorp va entrar a formar part de l’Íbex-35 ocupant una de les dues places vacants deixades per Aigües de Barcelona i Altadis, a causa de la finalització de les dues OPAs que han patit les companyies sortints. L’activitat de Criteria CaixaCorp ha estat molt intensa en els seus quatre primers mesos de vida. D’entrada la seva aparició a la borsa va aixecar certa expectació perquè es tractava del primer holding empresarial d’una caixa d’estalvis que entrava a cotitzar en els mercats financers. Molts analistes la van considerar la sortida als parquets més important del 2007; i es pot anar més enllà si es mira la seva xifra de subscripció –3.500 milions d’euros– el que la col·loca com la més alta operació de sortida a la borsa a Espanya. Tot i el rumb erràtic de les accions en un entorn d’incertesa financera, el volum de contractació s’ha acostat als 7,3 milions de títols des de la sortida el passat d’octubre. Aquesta xifra suposa un valor mitjà diari de 37 milions d’euros. En total, la sortida va suposar la incorporació d’uns 360.000 accionistes, dels quals un 55%

correspon a petits inversors, mentre que un 40% són qualificats, i el 5% restant el conformen els treballadors de la Caixa. Segons Xavier Teixidó, analista de Renta 4, “el perfil d’aquests inversors és una persona que busca benefici a migllarg termini, i que vol entrar a grans empreses de la mà de la Caixa i participar de la seva expansió internacional”. Sens dubte, es va tractar d’una de les sortides a borsa més sonades de 2007. Ser els primers que van fer aquest salt els va reportar uns beneficis de 3.850 milions d’euros. Els beneficis a 2007 han estat d’un benefici recurrent consolidat de 1.180 milions d’euros, el que suposa que la cartera de participacions de la Caixa ha pujat un 31% respecte el 2006. Pel que fa al resultat net s’ha enregistrat una caiguda del 20% fins els 1.726 milions, a causa de la baixada en els ingressos extraordinaris i de les desinversions. Així mateix, les accions que van sortir a l’octubre amb un preu de 5,25 euros van caure un 13,7%. Xavier Teixidó explica aquesta pèrdua “per la coincidència de la sortida de Criteria a Borsa amb uns moments difícils pels mercats”. Cap a on apunta fort Criteria

Es tracta del primer holding empresarial d’una caixa que entra a cotitzar en els mercats financers Telefonica, Repsol YPF, Gas Natural o Abertis suposen un 80% de les inversions del holding Criteria ha estat la més alta operació de sortida a la borsa a Espanya. / ARXIU

és en la capacitat d’inversió que li ha permès participar en operacions com CaiFor, Bank of East Asia, l’OPA conjunta amb Suez per Aigües de Barcelona, amb un valor superior als 2.400 milions d’euros. A més, a començaments de febrer i dins l’acord global entre la Caixa i Morgan Stanley, Criteria passava a controlar la gestió dels fons de pensió i de les institucions d’inversió col·lectiva de l’entitat nordamericana. En aquesta línia, Criteria afirma que té una capacitat d’inversió addicional de més de 4.000 milions d’euros. Cal recordar, que des d’un primer

moment l’entitat presidida per Ricard Fornesa va declarar que la seva intenció no era desprendre’s de les seves participacions, sinó que tenen intencions d’incrementar-les. Pel que fa a les desinversions durant 2007, les més significatives foren les de Caprabo i Ocidental Hoteles. Aquestes operacions van suposar uns ingressos de 450 milions d’euros i unes plusvàlues consolidades brutes de 140 milions d’euros. De fet, Criteria va manifestar que vol diversificar la seva cartera de participacions. Les principals companyies de la seva cartera com Telefoni-

ca, Repsol YPF, Gas Natural o Abertis suposen al voltant del 80% de les inversions del holding, però es vol passar a una forquilla entre el 40 i el 60% en un període que oscil·a entre els tres i els cinc anys, tal i com va declarar el director general de la Caixa, Juan María Nin, poc abans del debut de la cartera de valors a la borsa espanyola. De cara al futur, Criteria ha de ser optimista. Teixidó creu que en aquest 2008 hem de veure “una revalorització al voltant del 19% que situï el valor de les accions en un preu objectiu que estigui al voltant dels 5,51 euros per títol”.


26

FINANCES / Banca i Assegurances

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

NACIONALITZACIÓ HISTÒRICA D’UN BANC DEL REGNE UNIT

El govern britànic nacionalitza el Northern Rock en fracassar la venda privada La crisi financera es cobra la primera nacionalització al Regne Unit des dels anys setanta, la del banc Northern Rock. Les dues ofertes privades que s’havien presentat per reflotar-lo han estat rebutjades pel govern britànic. El Banc d’Anglaterra ja havia hagut d’injectar diners a l’entitat l’estiu passat per evitar que fes fallida per manca de liquidesa. LAURA JARDÍ

Li ha calgut menys d’una setmana a la reputació del fins ara prestigiós sector dels serveis financers britànic per caure en picat. Cinc mesos després que la crisi creditícia mundial es cobrés la primera víctima al Regne Unit, l’executiu de Gordon Brown ha acabat optant per la via pública i, amb només tres dies, ha nacionalitzat el Northern Rock. Tant la decisió com el moment de prendre-la han despertat fortes crítiques en un país on, fins i tot la sanitat, l’educació i el transport públic estan al màxim de privatitzats possible. Segons el govern laborista, no els quedava altra opció que la nacionalització. La premsa britànica ho vaticinava des de feia mesos, quan l’executiu va anunciar que garantiria el 100% dels dipòsits del banc. Tant el Financial Times, com el Guardian o el Times, opinen que era la solució correcta per una entitat que s’havia vist forçada a demanar un multimilionari recolzament financer al Banc d’Anglaterra per a poder seguir funcionant. Censuren, però, la lenta reacció del Tresor, de l’Autoritat de Serveis Financers, i de Downing Street. Va ser a finals de setembre del 2007, quan el Northern Rock va haver de demanar un préstec, que ja s’eleva a 25.000 milions de lliures (33.171 milions d’euros al canvi actual), al banc emissor. La crisi de les hipoteques subprime dels Estats Units va saltar a Europa i la imatge del dia al Regne Unit era les cues de gent alarmada davant dels caixers del Northern per retirar els seus estalvis. El govern va decidir intervenir i encarregarse de trobar un cavall blanc que rescatés l’entitat de la crisi. El passat 17 de febrer, en una jugada que va agafar per sorpresa a tothom, el govern britànic va anunciar que el banc passaria a mans públiques, la primera nacionalització al Regne Unit des de la dècada dels setanta. El ministre britànic d’Economia, Alistair Darling, va escollir un diumenge per la tarda per fer pública la decisió

del govern i admetre el fracàs de les dues últimes ofertes per salvar el banc. Al dia següent, la presentació dels motius a la Càmera dels Comuns no va ser un moment agradable ni per Darling, a qui l’oposició conservadora en demana la dimissió, ni per Brown, que afronta la crisis més greu del seu govern. Les al·lusions al dimecres negre de 1992, quan Gran Bretanya va sortir del sistema monetari europeu i els tories van perdre la seva reputació de bons gestors de l’economia, tampoc es van fer esperar. Segons el primer ministre, ha estat la “decisió adequada en el moment adequat i per les raons adequades”. Darling, conscient que la paraula nacionalització és tabú tant a la City com al laborisme, s’esforçava en deixar clar que es tracta d’una “mesura temporal, fins que millorin les condicions de mercat”. Tots dos van insistir en què cap de les dues propostes a disposició, ni la de Virgin ni la d’un consorci format pels directius del propi Northern, oferien suficients garanties al contribuent. Segons els analistes de la City, l’oferta del grup Virgin, propietat del magnat Richard Branson, consistia en una injecció de capital de 1.300 milions de lliures i la recaptació de 500 milions més a través d’una oferta de títols als accionistes actuals. Partia com la preferida del govern, perquè comptava amb més capital que els 500 milions que oferien els directius del banc de Newcastle. Cap de les dues s’ajustava al principal requisit del govern: garantir entre 100 i 200 milions de lliures als contribuents per a compensar-los dels riscs assumits si s’aconseguia l’estabilitat del banc en un termini de tres anys. Amb la legislació per a nacionalitzar el banc aprovada de pressa i corrents, la factura de l’erari públic s’eleva a 110.000 milions de lliures –3.500 per contribuent– sense la certesa que el Tresor sigui capaç de recuperar aquests diners. El propi Ron Sandler, qui cobrarà 90.000 lliu-

Ron Sandler, que ha assumit la direcció del banc, ha insistit que caldran “anys, i no mesos” per poder retornar els préstecs A finals de setembre del 2007, el banc va demanar un préstec, que s’eleva ja a 25.000 milions de lliures res al mes per assumir la direcció del banc, ha dit que no hi ha “garantia alguna que l’operació funcioni”, però confia en “estabilitzar el banc”. Sandler, conegut a la City per haver salvat l’asseguradora Lloyd’s d’una crisi imminent durant la dècada dels noranta, ha insistit, però, en què el Northern necessitarà “varis anys, i no mesos” d’administració pública per poder retornar els préstecs. La resta de bancs britànics han criticat l’operació perquè privilegia una entitat respecte les altres. La decisió tampoc ha agradat als accionistes, que ja han anunciat una acció legal si la compensació que decideix donar-los el govern no correspon a les seves expectatives. El penúltim divendres de febrer, totes les accions del Northern Rock van passar en mans del govern britànic, però queden preguntes. El govern britànic, que travessa un dels seus pitjors moments de credibilitat, ja ha deixat clar que no es compromet a publicar els detalls de l’estratègia a seguir. Els conservadors temen que la situació pugui allargar-se més d’una dècada. Segons el portaveu d’Economia dels tories, George Osborne, el “problema de la nacionalització no és ficar-s’hi, sinó sortir-ne”.

Una de les oficines que el banc Northern Rock té a Londres. / FOTO: LAURA JARDÍ

DATES CLAUS EN L’EVOLUCIÓ DEL NORTHERN ROCK FINS A LA NACIONALITZACIÓ 14 de setembre: El Northern Rock, cinquè banc britànic per hipoteques concedides, acudeix a les reserves d’emergència del Banc d’Anglaterra, situació que no es donava en un dels principals bancs britànics des de feia cent anys. Les seves accions cauen un 30%. Es confirma que la crisis de les subprime dels EUA ha arribat a Europa. 17 de setembre: El govern garanteix els dipòsits del banc per evitar la seva fallida. 12 d’octubre: El grup Virgin presenta una oferta per comprar l’entitat. 16 de novembre: El director executiu del Northern, Adam Applegarth, dimiteix. 7 de desembre: El grup d’inversors Olivant, liderat per l’exexecutiu de l’Abbey, Luqman Arnold, s’afegeix als potencials compradors, entre els que també figura la firma J.C. Flowers, que acaba retirant-se. 10 de gener: Goldman Sachs busca possibles compradors a Xina i Orient Mitjà. 21 de gener: El govern anuncia un pla per reconvertir en bons de l’estat els 25.000 milions de lliures que deu el Northern, en un intent frustrat de facilitar la venta privada. 3 de febrer: A un dia de la data límit per presentar les ofertes, el grup Olivant es retira. Virgin i un consorci format pels propis directius del banc són els únics candidats. 17 de febrer: L’executiu laborista anuncia que nacionalitzarà el banc. Les accions del Norhtern se suspenen al dia següent, a 90 cèntims el títol. La seva capitalització a la borsa se situa en 379 milions de lliures. El mateix dia del 2007, era de 5.300 milions.


L’expert / INTERNACIONAL

MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

27

Internacional UNA GLOBALITZACIÓ DESIGUAL

Kuznets i la globalització Últimament els analistes de la globalització fan contínues referències a Simon Kuznets, economista d’origen ucrainià nacionalitzat als Estats Units i Premi Nobel d’Economia. El motiu del redescobriment de Kuznets és la preocupació pels impactes de les dinàmiques globals sobre la distribució de la renda. Com es reparteixen els guanys de productivitat que permet l’organització global de la producció i la incorporació d’innovacions tecnològiques? Qui rep els dividends de la globalització? JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Kuznets va formalitzar una argumentació de sentit comú: quan hi ha un canvi molt important –i, òbviament, la globalització ho és– que posi en marxa noves oportunitats de millores i de creixement, no totes les persones ni grups socials en trauran profit al mateix ritme. Alguns reconeixeran i exploraran amb rapidesa les noves regles del joc, adaptant-se amb empenta, mentre que d’altres es mantindran a la defensiva o fins i tot en retrocés. Això es traduirà en un increment de les desigualtats que, d’altra banda, són necessàries per proporcionar els incentius i recompensa a les tasques innovadores. Però, afegeix Kuznets, a mesura que passi el temps, més grups i persones aniran adonant-se de les noves realitats i adaptant-se, al temps que, a alguns països, es posen en marxa mesures que garanteixin una certa equitat o cohesió per evitar fractures o trencaments que posin en risc l’acceptació de les noves regles. El resultat seria l’anomenada corba de Kuznets, que mostra un increment inicial de la desigualtat i una posterior reversió a una distribució més equitativa.

Les desigualtats tendeixen a créixer És aplicable aquesta predicció a la globalització? És cert que hi ha polèmica respecte als efectes sobre la desigualtat global. En particular, la sortida de la pobresa i el progrés de cente-

nars de milions de persones, sobretots als països asiàtics, està apropant els seus nivells de renda i benestar als de les societats occidentals. Però en canvi, a l’interior dels països, les estadístiques coincideixen en un increment dels indicadors de desigualtat en el període de globalització. Segons dades de l’FMI, en promig mundial, la tendència de la desigualtat és a créixer. Els estudis de l’OCDE ho ratifiquen pels països avançats, mentre que fins i tot a Xina i Índia la preocupació sociopolítica, els desnivells excessius i les seves conseqüències comencen a emergir. Són dades que esgrimeixen els adversaris del procés globalitzador. Però també els partidaris de la globalització més lúcids es preocupen per l’impacte que això pot tenir sobre la legitimació sociopolítica, sobretot a societats democràtiques. Naturalment afirmar només que la globalització produeix guanys agregats no és suficient pels col·lectius o grups socials que no se’n beneficien (i que seria ingenu que votessin contra els seus interessos), i fins i tot una visibilització –social i mediàtica– massa gran de les asimetries en el repartiment dels dividends globals pot escalfar els conflictes.

Les concentracions reforcen les desigualtats Si la primera part –increments de la desigualtat– de la corba de Kuznets sembla estar en marxa, podem confiar en els mecanismes de més equitat que anuncia la segona part de l’explicació del Premi Nobel? Aquí és on estan sorgint els dubtes. D’una banda, no existeixen a escala global els mecanismes polítics que a nivell estatal o nacional permeten mesures redistributives, i ni tan sols existeix una noció d’equitat o cohesió global articulada políticament, sinó que com a màxim tenim un valuós sentiment de solidaritat a alguns segments limitats de la societat civil.

D’altra banda, sembla sovint que els mecanismes que estan donant lloc a concentracions de la renda tenen una dinàmica que reforça les desigualtats: les onades de fusions i absorcions empresarials ens allunyen de la competència per introduir cada vegada més posicions de poder de mercat, des de l’acer als gegants de la informàtica (les lluites pel poder global entre Microsoft, Google, Yahoo, estan avui a l’ordre del dia), des de subministraments energètics fins a determinats segments de la distribució, tenim evidències quasi diàries de restriccions en la competència i polarització del poder empresarial i la distribució de la renda. Naturalment els mecanismes com les sicav i altres que en la pràctica exoneren d’impostos als grans patrimonis, al temps que creix la pressió fiscal sobre ciutadans i petites i mitjanes empreses, accentuen aquesta tendència a la desigualtat que sembla perpetuar la primera fase de la corba de Kuznets, diluint les perspectives de redreçament.

Les concentracions de la renda tenen una dinàmica que enforteix les desigualtats. / ARXIU

Model de creixement de dubtosa qualitat Amb aquesta perspectiva, potser no és difícil entendre per què les resistències i els recels enfront de la globalització no semblen disminuir amb el pas del temps. Una altra de les aportacions de Kuznets va ser crear als Estats Units l’avui omnipresent, és a dir, els conceptes de PIB i les seves contrapartides empíriques, avui sacralitzats. Per això és especialment important constatar com aviat Kuznets va començar a advertir dels problemes d’abús d’aquests conceptes i estadístiques: “Cal tenir en compte les diferències entre quantitat i qualitat del creixement, entre els seus costos i els seus beneficis, i entre el curt i llarg termini... Els objectius de més creixement haurien d’especificar de què i per a què, insistia. I per a qui, es pregunta

Les resistències i els recels cap a la globalització no disminueixen amb el pas del temps. / ARXIU

cada vegada més gent a un món global que sembla trencar la segona etapa de la corba de Kuznets. Alguns documents d’una recent conferència propiciada per la Unió Europea sota el títol Més enllà del PIB criden a recuperar aquestes dimensions de Kuznets a l’hora d’interpretar els agregats macroeconòmics. En uns moments de dificultats econòmiques,

generats en bona mesura a casa nostra per un model de creixement de dubtosa qualitat i en què en el context electoral es manipula de manera partidista cada dècima d’indicadors macroeconòmics, en comptes de plantejar una seriosa i sòlida reformulació del nostre posicionament global, les admonicions de Kuznets tenen especial sentit.


28

INTERNACIONAL / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

El món, pendent també dels recursos hídr

Disponibilitat d’agua al món % de població mundial

15% — 18%

Amèrica del Nord i Central

8% — 13%

Europa

% d’aigua

36% — 60%

Àsia

5% — <1%

Austràlia i Oceania

11% — 13%

Àfrica

26% — 6%

Amèrica del Sud

L’aigua, l’or blau

Catalunya viu la sequera més intensa dels últims 70 anys. Riu de la seva capacitat i anunci de restriccions en l’ús domèstic no plou de forma intensa. Mentre l’administració busca literalment l’aigua sota les ped realitat indefugible: l’aigua és un bé escàs i preuat i no és fàc només aquí, sinó arreu del món. És justament per conscie nalitzar el consum d’aigua que cada març se celebra el Dia organitzat per la Unesco i enguany dedicat al sanejament. I l’escassedat i l’ús abusiu de l’aigua que es fa en alguns païs l’altre extrem hi ha molts països que, tot i tenir abundància


MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

El mapa del món / INTERNACIONAL

ídrics

nys. Rius i pantans a un 25% omèstic a partir de l’estiu si

les pedres, s’evidencia una o és fàcil administrar-la. No conscienciar que cal racioel Dia Mundial de l’Aigua, ment. I és que, a banda de ns països desenvolupats, a dància de recursos hídrics,

Escassedat material d’aigua. L’extracció de recursos hídrics s’acosta o supera els límits sostenibles. Més del 75% del cabal dels rius s’extreu per l’agricultura, la indústria i l’ús domèstic.

Proximitat a l’escassedat d’aigua. S’extreu més del 60% del cabal dels rius. Aquestes conques experimentaran mancança d’aigua material en el futur pròxim.

Escassedat econòmica d’aigua. L’aigua està disponible localment per satisfer les necessitats humanes, però hi ha factors humans, institucionals i financers que en limiten l’accés. Hi ha abundats recursos hídrics en relació amb l’ús d’aigua i l’extracció per a consum humà és inferior al 25%, però hi ha malnutrició.

Poca o cap escassedat d’aigua. Abundants recursos hídrics en relació a l’ús, amb menys d’un 25% de l’aigua dels rius extreta per a ús humà.

Sense dades disponibles.

no poden usar-los perquè no tenen el desenvolupament necessari per fer-los potables i consumibles. És el cas de la majoria de països africans, on el que hi ha és una “escassedat econòmica d’aigua”, segons Unesco, que vol dir que tenen abundants recursos hídrics però que a causa de factors humans o financers no hi poden accedir. És justament l’escenari contrari al que vivim aquí, on el que hi ha és una mancança material de l’aigua, que vol dir que més de tres quartes parts dels recursos hídrics s’usen o bé per a consum humà o bé per a consum industrial i/o agrari. Per tant, acaba havent-hi també un sobreús d’un recurs limitat. És per això que la Unesco remarca que les imatges de sequera són la màxima expressió d’un problema, el de la necessitat d’aigua, que afecta a persones de tots els continents i condicions. Catalunya n’és l’últim exemple.

29


30

INTERNACIONAL / Anàlisi

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

Internacional

DIVERGÈNCIES INTERNACIONALS

NOTÍCIES DEL MES

La incògnita de Kosovo La declaració de sobirania a Pristina no ha produït una acceptació concensuada a Europa. Rússia i la Xina temen la represa de l’inestabilitat als Balcans. LEANDRO RODRIGUEZ

La declaració d’independència unilateral de Kosovo, anunciada el mes passat, va suposar la ruptura del consens en la Unió Europea i la represa de l’inestabilitat als Balcans. La decisió dels líders de Pristina, que podria originar el més nou Estat europeu va obligar a Brussel·les a deixar que cada membre de la UE es manifesti sobre la independència. La declaració oficial del Consell de Ministres comunitari estableix que “els Estats Membres decidiran d’acord als seus procediments nacionals i el dret internacional, sobre les seves relacions amb Kosovo”. Les principals potències occidentals, al seu torn, van ser més contundents i van donar

el seu suport immediat al desmembrament de Kosovo. Els Estats Units, el Regne Unit, França i Alemanya van recolzar la sobirania i van rebutjar la violència com a resposta a constitució del nou país, el sisè originat a partir de l’antiga Iugoslàvia.

Sobirania no reconeguda Els disturbis a la regió durant els dies posteriors a l’anunci de la independència, tanmateix, deixen a descobert la fragilitat històrica de la pau a la regió. Les manifestacions nacionalistes de suport a Sèrbia van contrastar amb les celebracions a Kosovo, considerats per molts ciutadans serbis una província inseparable del seu país. Les reaccions de Belgrad no van

ser menys categòriques. El Parlament serbi va anul·lar la independència de Kosovo, mentre el Ministeri de l’Interior va decidir presentar càrrecs contra el president kosovar, Fatmir Sejdiu, i el seu primer ministre, Hashim Thaçi, per “organitzar la declaració d’un Estat fals en territori serbi”. La nota oficial del Ministeri recordava el text de la Constitució que estableix que el “territori de Sèrbia és únic i indivisible”. El govern serbi considera que la declaració d’independència unilateral constitueix una violació del dret internacional i de la Carta de les Nacions Unides. Les mateixes justificacions són utilitzades pels països que ha manifestat contrarietat al desmembrament, augmentat la incertesa

sobre l’acceptació internacional de Kosovo.

Recel al Caucas La Xina va assenyalar la seva “gran preocupació” per la declaració de sobirania de l’exprovíncia, avaluant-la com a “tremendament negativa” per a l’estabilitat de l’els Balcans. La posició de Pequín, tanmateix, reflecteix la cura del govern xinès amb les iniciatives d’autodeterminació, demostrades per Taiwan -l’illa ha donat la benvinguda a la independència de Kosovo-. Al Caucas, Rússia, Moldàvia, Ucraïna i Armènia també s’han posicionat contra, evidenciat el temor dels governs d’aquests països que la iniciativa de Kosovo motivi manifestacions semblants.

NOU ESCENARI A CUBA

Fidel Castro conclou una era El líder cubà renuncia a la presidència, càrrec que ocupava des de 3 de desembre de 1976. La transició no està definida, malgrat que es consideri un fet l’ascens definitiu de Raúl Castro a la Presidència del Consell d’Estat.

LEANDRO RODRIGUEZ

La decisió de l’expresident cubà Fidel Castro de renunciar al seu càrrec, anunciada el mes passat, obre pas a noves perspectives per al futur de Cuba. El líder de la revolució cubana, que ocupava el càrrec des de 3 de desembre de 1976, va renunciar al·legant que “trairia per tant la meva consciència ocupar una responsabilitat que requereix mobilitat i lliura total

que no estic en condicions físiques d’oferir”. Malgrat el comiat formal del líder, roman la incògnita sobre la transició de poder -encara que pocs considerin improbable la indicació de Raúl Castro per part de l’Assemblea Nacional-. A la seva carta, Fidel Castro aclareix que “afortunadament nostre procés compte encara amb quadres de la vella guàrdia, al costat d’altres que eren molt joves quan

es va iniciar la primera etapa de la Revolució”. Per a ell, els cubans han d’estar preparats per a “la pitjor de les variants”, sense precisar-ho. Molts analistes polítics i experts van considerar el mes de juny de 2006 com un primer senyal de la transferència de poder a l’illa, quan el germà del líder, Raúl Castro, va assumir la Presidència del Consell d’Estat. La renúncia, tanmateix, no era considerada del tot com una possibilitat viable. “El meu desig va ser sempre complir el deure fins a l’últim alè. És el que puc oferir”, assenyala la carta de Fidel Castro publicada a Granma.

Repercussió El president nord-americà George W. Bush va

declarar que la notícia de la renúncia del líder cubà podria marcar el principi d’una transició cap a la democràcia per a Cuba. “Ajudarem. Els Estats Units ajudaran a la gent de Cuba a comprendre les benediccions de llibertat”, va dir Bush. A Espanya, per a la secretària d’Estat per a Iberoamèrica, Trinidad Jiménez, “el fet de què formalment renunciï és el moment en el qual Raúl Castro pot assumir amb major capacitat, solidesa i confiança aquest procés de reforma”, segons ha declarat a RNE. Al seu torn, l’ambaixador d’Espanya a Cuba, Carlos Alonso Zaldívar, va qualificar l’anunci de Fidel Castro com la “notícia política interna més important des de 1959”.

BUSH PARE ANUNCIA SUPORT A MCCAIN

El senador republicà John McCain va rebre el mes passat el suport formal de l’expresident d’Estats Units George Herbert Walker Bush, pare de l’actual mandatari nord-americà, per ser indicat pel Partit Republicà per a la presidència del país. El suport reforça la candidatura de McCain, que en els últims mesos s’ha consolidat com l’únic candidat viable per al seu partit. Si bé segueix la disputa en les primàries entre el senador i l’exgovernador d’Arkansas Mike Huckabee, aquest no té possibilitats matemàtiques de vèncer el seu opositor. ALEMANYA DECIDEIX SI RETIRA TROPES DE L’AFGANISTAN

Alemanya podria retirar les seves tropes del Sud de l’Afganistan, on els soldats alemanys participen d’accions conjuntes de combat a Al Qaeda amb les forces militars nord-americanes. Segons el setmanari Der Spiegel, Berlín ha comunicat a Washington la intenció de retirar prop de 100 soldats del comando de les forces especials que actuen a l’Afganistan. La mesura reflecteix la decisió anterior de no enviar més militars a la zona, segons havia sol·licitat l’administració nordamericana. Actualment, Alemanya manté 3.310 soldats a Afganistan, contingent que serà complementat pels 200 militars que Berlín ha d’enviar per substituir les tropes que el govern noruec ha enviat de volta a casa. MAJORIA REBUTJA PROPOSTES DE LA RONDA DE DOHA

Vint dels 27 Estats membres de la Unió Europea van rebutjar el mes passat les propostes més recents de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) per al sector de l’agricultura, en l’àmbit de la Ronda de Doha. Segons el ministre d’Agricultura de França, Michel Barnier, “el que s’està presentant és un mal acord”. El Regne Unit, Suècia i Dinamarca van ser els únics països europeus que van considerar les propostes “una bona base de negociació per avançar en un acord sobre la Ronda”. El rebuig s’ha generat en gran part a causa de l’enteniment comú dels 20 països, entre ells Espanya, que les propostes són massa obertes, la qual cosa dificulta l’aplicació de les possibles mesures en els diferents contexts nacionals. CAIXA CATALUNYA MIRA CAP AL BRASIL, MÈXIC I EUROPA DE L’EST

Caixa Catalunya ambiciona internacionalitzar els seus negocis cap al Brasil, Mèxic i els països d’Europa de l’Est, segons fonts consultades per Efe. El Brasil i Mèxic obrien estats elegits per la seva condició d’economies emergents, la qual cosa oferiria millors perspectives per a l’entitat. La decisió del banc també estaria condicionada a l’expansió del mercat immobiliari als dos països en qüestió, a més de les principals economies d’Europa de l’Est. La probable expansió no té data prevista i tampoc no haurien estat definides les metes de creixement als nous mercats.


32

INTERNACIONAL / Sobre el terreny

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

LA CLAU D’ÀUSTRIA: LA POSICIÓ GEOGRÀFICA

La mirada cap a Europa de l’Est Àustria ofereix alternatives per exportar cap a Alemanya i les economies emergents europees. Les oportunitats es concentren en la biotecnologia, el sector de serveis i la bioquímica. LEANDRO RODRÍGUEZ

El ministre austríac d’Economia, Martin Bartenstein, ha utilitzat una frase emblemàtica per definir el país alpí durant una recent entrevista: “Solíem dir Veniu a Àustria, som la millor Alemanya”. El dir assenyala la percepció positiva de les autoritats austríaques respecte a l’economia del país. El Producte Interior Brut (PIB) podria presentar un increment del 3,4% el 2007, segons estimacions. El país va exportar mercaderies el 2006 amb valor de 106.000 milions d’euros, realitzant importacions per la mateixa xifra durant aquest període, segons dades de l’oficina comercial del país a Barcelona. El sector de serveis, el més important, genera més de dos terços del valor afegit, emprant el 65% de la població activa. La posició geogràfica afavoreix el país, principalment a l’hora d’atreure empresaris estrangers interessats en exportar cap a les economies d’Europa de l’Est. “Des d’Àustria s’exporten així mateix grans quantitats de béns cap a aquests països. No és gens estrany que Viena sigui la seu central de moltes empreses multinacionals”, assenyala Christian Gessl, delegat comercial d’Àustria a Barcelona. Les regions de major interès varien segons el sector econòmic de l’inversor extern. A Viena, explica el delegat comercial, la biotecnologia, bioquímica i la medicina conformen els sectors més atraients. La ciutat està considerada, a més, una localitat clau per operar amb vista a Europa de l’Est. Estíria s’ha convertit en una referència per a companyies de tecnologies de la protecció del medi ambient, mentre Salzburg es destaca com la regió del país indicada per a empreses de distribució a causa de la proximitat amb la frontera alemanya. “Des d’Àustria la distribució al mercat alemany és fàcil. Molt sovint, Àustria serveix de ‘mercat de prova’ abans de la introducció de productes a Alemanya. Però també és una plata-

Àustria és un bon país per operar amb Europa de l’Est. / ARXIU

forma per a la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Hongria, Romania, Ucraïna i Rússia. En aquests països, Àustria té molta experiència”, agrega Christian Gessl.

Mà d’obra capacitada Si bé el país afavoreix la internacionalització a causa dels vincles amb els mercats alemany i d’Europa de l’Est, els empresaris catalans han de considerar alguns punts abans de decidir-se per l’expansió del negoci cap a Àustria. La mà d’obra capacitada encareix els costos dels sous, i per això és recomanable avaluar les condicions de cada sector. “La instal·lació d’empreses és sobretot recomanable en sectors on el nivell de sous no juga un paper excessivament important, com en el sector dels serveis”, explica el represen-

tant comercial del país. L’establiment d’una S.L. o una S.A. es realitza generalment en poc temps, sent necessària una capitalització mínima de 35.000 euros (S.L.) i de 75.000 euros (S.A.). La recerca d’un soci local no és una condició indispensable per a l’obertura del negoci, encara que sí un cert coneixement d’alguns costums locals del dia a dia empresarial –es valora la puntualitat en les cites de treball, per posar un exemple–.

La legislació mediambiental estricta i els costos de producció elevats són factors a considerar

LES DADES D’ÀUSTRIA Població: 8,3 milions Superfície: 83.858 km² Capital: Viena Sistema polític: República Federal Inflació (2002-2006): 1,8% Creixement del PIB (estimació 2008): 2,6% Principals destinacions de les exportacions: Alemanya (32,2%), Itàlia (9%) i EUA (5,9%) Fonts: CIA The World Factbook; The Economist; Comissió Europea

El govern del país aposta pel foment de la investigació i el desenvolupament. / ARXIU

El govern aposta pel foment de la investigació i el desenvolupament amb l’objectiu de convertir el model econòmic del país en un referent d’alta tecnologia. Aquesta política podria afavorir les empreses altament especialitzades de diferents nínxols de mercat. En l’àmbit econòmic, es preveu un equilibri dels comptes públics fins el 2010, encara que això estarà pendent de la reforma del sistema fiscal. La legislació mediambiental estricta i els costos de produc-

ció elevats són altres factors a considerar amb antelació. Les organitzacions de suport a l’empresari estranger són una font d’informació fiable i de recursos útils per a l’establiment de l’empresa. L’Austrian Business Agency, una institució de dret públic dedicada a les companyies en via d’instal·lar-se a Àustria, ofereix assessorament per a la realització dels tràmits necessaris, des de la recerca d’un terreny fins al compliment d’obligacions fiscals o legals.

IMPULS A LES ENERGIES RENOVABLES L’Associació d’Energia Eòlica a Àustria (Verband IG Windkraft) pressiona el govern del país perquè realitzi una reforma de la Llei d’Energies Renovables, segons informacions del diari Der Standard. La intenció és afavorir les oportunitats del sector eòlic, adaptant la normativa local a les lleis de països veïns. La iniciativa podria afavorir l’accés de les empreses eòliques a altres mercats consumidors i incrementar la capacitat de generació d’aquest tipus d’energia. El 2007 es van construir 10 aerogeneradors al país, quantitat que no reflecteix el creixement d’un 30% de l’energia eòlica mundial, impulsada principalment per la instal·lació de nous aerogeneradors als Estats Units, Espanya i la Xina. Les estimacions de l’Associació d’Energia Eòlica assenyalen que la reforma de la llei d’energies renovables permetria multiplicar per tres la potència instal·lada del país alpí durant la pròxima dècada. La posició poc favorable d’Àustria en el rànquing mundial de països amb major capacitat de generació d’energies renovables reflecteix les limitacions del sector en l’actualitat. El país ocupa tan sols el 14è lloc d’aquest tipus de classificació, amb 985 MW de potència instal·lada.


MARÇ 2008

Oberts a l’estranger / INTERNACIONAL

MÓN EMPRESARIAL

33

Agenda de la internacionalització Del 19 al 23 de març Missió comercial inversa a la Conferència Internacional Anual de la Tecnologia i la Innovació La Federació Espanyola d’Entitats d’Innovació i Tecnologia (Fedit), associació privada que agrupa diferents organitzacions interessades en el desenvolupament del sistema espanyol de Ciència, Tecnologia i Empresa, organitza aquest esdeveniment, en el qual seran presents les que estan considerades les principals empreses del sector.

ticipants podran tenir contacte directe amb empresaris d’aquest país interessats en establir aliances estratègiques. Els sectors que han estat elegits com a prioritaris són la construcció, infraestructures, turisme i serveis connexos.

Del 12 al 16 de maig Del 26 al 30 de maig Missió empresarial a Brasil

26 i 27 de març Participació agrupada al Saló de les Marques de Distribuïdors Alimentaris El saló o MDD Expo 2008 està considerat l’esdeveniment de referència a França dins del seu sector. La fira es divideix en sis grans grups de productes: productes carnis, peixos i mariscs; mantegueria; congelats; comestibles i begudes; pavellons regionals i internacionals; i drogueria, perfumeria i higiene.

Copenhaguen, organitza la trobada amb les agències de Nacions Unides amb l’objectiu de mantenir contactes amb els responsables de compres de les agències de Nacions Unides per realitzar presentacions individuals de les ofertes de béns i serveis de les empreses seleccionades.

Foment del Treball Nacional organitza aquesta missió empresarial en el marc del pla d’internacionalització de 2008. L’esdeveniment es realitzarà en col·laboració amb el centre de promoció de negocis del Copca de Sao Paulo, el principal mercat del país sudamericà. Les empreses participants podran preparar una agenda individualitzada, a més de comptar amb una subvenció en concepte de borsa de viatge.

Missió empresarial a Vietnam La missió visitarà les ciutats de Ho Chi Minh i Hanoi, sense descartar la visita a d’altres ciutats. El Centre de Promoció de Negocis del Copca a Singapur podria preparar una agenda individualitzada de contactes per a cada empresa participant, d’acord amb els requeriments que es facin constar a la fitxa d’inscripció. A més, cada empresa participant tindrà dret a una subvenció del Copca en concepte de borsa de viatge per un import aproximat de 1.130,50 euros.

pont està especialment enfocat a consultories i enginyeries de medi ambient, gestors de tractament de residus i productors de béns d’equipament del sector medi ambient (reciclatge industrial i urbà, tractament d’aigües, etc.).

NOTÍCIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ Farggi consolida el seu creixement a Portugal i a Espanya Els resultats positius de Farggi l’any passat, quan la marca de gelats va obtenir un increment del 12% de les vendes, contribueixen a la decisió del Grup Farga de continuar amb el pla d’expansió. En el període, l’empresa va obrir locals a Porto, Lisboa Mallorca i Bilbao, entre altres localitats. Les obertures van anar acompanyades d’un canvi d’imatge, ja que es va adoptar una decoració més moderna, que utilitza nous materials i una il·luminació més cuidada. Els objectius definits per la companyia per als pròxims anys contemplen augmentar a 140 el nombre de botigues a la Península Ibèrica fins el 2010 i expandir els seus negocis cap a altres països. Aquest any, la intenció és tenir en funcionament 85 establiments a Portugal i Espanya, deu més que el conjunt de punts de venda de l’any passat. El 2007, les vendes van assolir els tres milions de litres a la Península.

19 i 20 de maig Del 9 al 13 de juny Trobada amb les agències de Nacions Unides a Copenhaguen

15 i 16 d’abril Trobada Empresarial Espanya-Ucraïna L’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX), en collaboració amb l’Oficina Econòmica i Comercial de l’Ambaixada d’Espanya a Kíev, organitza l’esdeveniment amb l’objectiu de facilitar la identificació d’oportunitats d’inversió i cooperació empresarial, així com de potencials socis a Ucraïna. En aquest sentit, durant la celebració de la trobada, les empreses par-

La Cambra de Comerç de Barcelona, en col·laboració amb Icex i l’Ofcomes de

Pont Mediambiental XileCatalunya L’objectiu de l’esdeveniment és fomentar les relacions comercials entre les empreses del sector de medi ambient de Catalunya i Xile; detectar en primera persona les oportunitats i necessitats reals al mercat pels productes de cada empresa; conèixer les possibilitats de negoci i plans d’inversió pel sector del medi ambient al país sudamericà; dissenyar la millor estratègia per a l’accés i/o consolidació comercial a Xile; i afavorir el desenvolupament d’aliances estratègiques. Aquest

Gas Natural aconsegueix un acord amb Gas d’EDF Gas Natural va firmar el mes passat un contracte pel qual subministrarà quatre mil milions de metres cúbics de gas natural a l’energètica

francesa Gas d’EDF durant els pròxims quatre anys. El proveïment començarà l’abril de 2009, sent França el principal mercat consumidor del volum de gas contemplat al contracte. “L’operació reafirma la seva posició de lideratge en el subministrament de gas natural a la conca atlàntica”, segons ha anunciat Gas Natural. Per primera vegada, l’empresa estableix un acord d’aquest tipus amb la principal companyia d’energia de França. El subministrament afavoreix l’objectiu del grup català d’elevar les vendes a la Unió Europea fins als set mil milions de metres cúbics de gas natural, segons preveu el Pla Estratègic 2008-2012.

Torraspapel ultima la compra d’una distribuïdora a Europa

Torraspapel conclourà en els pròxims mesos l’adquisició d’una empresa distribuïdora a Europa amb l’objectiu d’enfortir la seva dinàmica de vendes. La junta extraordinària convocada per al pròxim 13 de març permetrà al consell d’administració decidir si l’operació serà realitzada per mitjà d’un préstec o de l’ampliació del capital de l’empresa. L’objectiu fonamental de la compra d’una distribuïdora és potenciar l’estructura comercial de la companyia, que fabrica gairebé 850.000 tones anuals de paper i registra una facturació superior als 820 milions d’euros. El grup, que compta amb nou fàbriques a tot Espanya, ha invertit més de 312 milions d’euros en sis anys amb l’objectiu de modelar la seva estructura industrial. A més, ha constituït al llarg dels últims anys empreses filials al Marroc, Mèxic i els Estats Units, i una empresa distribuïdora a Argentina.


Servei d’Ocupació de Catalunya


ESPECIAL: RECERCA I INNOVACIÓ

MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

35

L’ENTREVISTA

Especial Recerca i Innovació

R+D+i: repte de present, aposta de futur JOAN COMELLA, DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ CATALANA PER A LA RECERCA I LA INNOVACIÓ

“Les empreses volen crèdits tous i subvencions, però a la llarga és un error” Vivim moments incerts, de manca d’inversió privada, d’un cert sentiment de precarietat pel que fa a la inversió en recerca. Però en Joan Comella, director de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, tranquil·litza els ànims. Coincideix en que, tot i que manca transmetre a la societat els avenços en recerca i innovació, aquests existeixen, i que de fet Catalunya viu un bon moment en aquest sentit. Comella ens parla de com innovar a la petita empresa, de millorar l’educació per a formar talents per al futur i de la col·laboració entre el sector públic i el privat. CARLES CHACÓN

Què passa a Catalunya? És veritat que la recerca a casa nostra es troba en un punt mort o és una percepció social? A Espanya, i particularment a Catalunya, mai hi ha hagut tanta activitat, tanta efervescència com ara. Per exemple, l’European Research Council ha reconegut la labor i projectes de 300 científics. D’aquests, 24 són espanyols, i d’aquests 24, 16 són projectes catalans. I això no s’improvisa, és fruit d’una feina enfocada a la recerca de qualitat en centres de recerca puntera i, d’altra banda, la captació de talent, independentment de la seva nacionalitat. En definitiva, no crec que les coses vagin malament. Podrien anar millor, però van millor que mai. Actualment impera un sentiment de crisi imminent. És un bon moment per innovar? Innovar és permanent. M’atreviria a dir que no es pot triar innovar o no innovar. Si no innoves, gairebé ets mort empresarialment. Però hi ha sectors que no es poden permetre grans inversions, com les pimes… Insisteixo en què entenem per innovar. Es pot innovar en processos, amb un cost molt baix. Es pot innovar en disseny sense grans inversions. El problema és innovar en R+D. Ara bé: Les empreses poden fer elles mateixes investigació que suposi inno-

vació? Probablement no. Fins ara les pimes s’han dedicat a comprar tecnologia. Això augmentava la seva productivitat. En canvi, hi ha poca tradició en cooperació entre pimes, o entre pimes i universitats i centres de recerca, clusters sectorials de pimes per a solucionar problemes comuns… Hem d’explotar aquest model de cooperació. Quins ajuts tenen les pimes per aquest tipus d’inversió? Hi ha línies d’ajut per a les pimes, és clar. Però mai n’hi ha prou, i s’ha d’incentivar. Ara, les empreses el que volen són crèdits tous, subvencions. I això, a la llarga, és un error. Crec que s’han de compartir responsabilitats, buscar cooperació entre el sector públic i el privat. Jo aposto més pel co-finançament, l’apalancament que fa que institucionalment s’inverteixi però sempre i quan l’empresa es comprometi a invertir també. És a dir, que una empresa o centre de recerca, quan rebi una inversió pública, hagi de treballar amb universitats i pimes. Que la part pública inverteixi diners com un compromís i que a canvi l’empresa assumeixi una responsabilitat. Com es pot solucionar el divorci entre la universitat i els centres de recerca i projectes universiaris? És una relació certament complexa. Molts dels centres

“Ens manca potenciar que el concepte de risc és positiu, que s’ha de ser emprenedor, encara que es pugui fracassar” teòricament independents són promoguts o tenen molts investigadors de la universitat. Als centres de recerca els investigadors tenen més possibilitats d’avançar. La pregunta és: Què hem de fer perquè els investigadors universitaris se sentin a gust i no marxin a centres de recerca? Crec que la universitat ha de modificar profundament la seva organització de govern, que ha de permetre que l’equip de govern pugui implantar una política sense pressions de lobbys. A més, s’hauria de premiar l’esforç. Que no sigui el mateix un investigador que qui va a fer quatre classes i després desapareix durant mesos. Les dades de l’informe PISA no auguren un gran futur per a la investigació catalana i espanyola. Comparteix aquesta visió? No es pot negar: ens queda molt camí a fer. Cada ministre fa un canvi al sistema d’educació i això és molt traumàtic. A mi em preocupa saber com millorarem l’ensenyament de

Comella es mostra optimista amb l’estat de la recerca a Catalunya. / DAVID FERNÀNDEZ.

les matemàtiques. Per exemple, què fan els finlandesos amb les matemàtiques? Una altra qüestió és si els llicenciats arriben més preparats o menys. És un error que qui suspengui assignatures a l’ESO pugi passar de curs, perquè al final els estudiants perceben que no importa si s’esforcen o no: tots passen. És un missatge negatiu. En recerca, ens manca potenciar certs aspectes: que el concepte de risc és positiu, per exemple. Que s’ha de ser emprenedor, encara que es pugui fracassar. Què li suggereix que Catalunya no arribi a la mitjana europea d’inversió en R+D/PIB per càpita? Em sembla fatal, perquè ens hi juguem el futur. Madrid ha arribat al 2%. Crec que la part pública ha fet un esforç considerable: una inversió que si bé no és molt pronunciada, sí és

constant. En canvi la privada ha estat totalment arbitrària. I això no vol dir que la part pública se n’hagi de desentendre. Una solució és el que parlàvem abans: l’apalancament de recursos públics per a collaborar amb les privades. Jo en poso 5, tu en poses 5. Quins són els principals problemes i oportunitats en R+D+I actualment? No hem d’oblidar que l’economia catalana ha estat sempre una economia privada, perquè no hem tingut mai estructures públiques potents. Em preocupa la centralitat de Madrid. La capitalitat atrau molt a les empreses, que volen estar a prop del poder. Si a Madrid tenen el poder polític, a Catalunya teníem el poder econòmic. Però això està canviant. Davant de tot això, hi ha una oportunitat: una nova economia basada en el coneixement, que hauríem d’aprofitar més.


36

ESPECIAL: RECERCA I INNOVACIÓ

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

Aprenentatge de formació contínua a Europa

Serveis d’Alta Tecnologia a Europa 200

356

284

253

243

182

179

128

52

40

32

150

Gran Bretanya

Holanda

120

118

79

76

Espanya

Suècia

122

Catalunya

126

França

130

Bèlgica

137

Dinamarca

142

FONT: EUROPEAN INNOVATION SCOREBOARD

FONT: EUROPEAN INNOVATION SCOREBOARD

El Sector

175

Madrid

Madrid

0

Catalunya

Àustria

Espanya

Holanda

Eslovènia

Finlàndia

Gran Bretanya

Suècia

50

Finlàndia

100

Dinamarca

400 350 300 250 200 150 100 50 0

PARLAR DE RECERCA I INNOVACIÓ FA DUES DÈCADES ERA FER CIÈNCIA FICCIÓ. ARA ELS PROGRAMES ELECTORALS NO ES PODEN PERMETRE EL LUXE DE PASSAR-HO PER ALT. LES PROPOSTES HI SÓN. UNA ALTRA COSA ÉS QUE ES COMPLEIXIN...

La R+D constata el seu pes estratègic i passa al primer pla en els debats electorals Economia, educació, seguretat, nacionalismes... i ara, també, recerca i innovació. La R+D ha deixat de ser la ‘ventafocs’ de l’escena política: Zapatero i Rajoy van incloure aquest capítol en el seu argumentari de debat, tot i que van passar de puntetes. Un total de 14 vegades va aparèixer en boca dels dos protagonistes al primer debat, tot i que de forma desigual: 13 vegades el president del Govern i una vegada el candidat popular. Aquestes xifres diuen poc sobre l’atenció destinada per ambdós candidats a un àrea que fins no fa gaire pràcticament no existia. En canvi, els seus programes electorals sí que en parlen... i molt.

PSOE: millorar el sou dels investigadors

AURELI VÁZQUEZ

Dels tres grans blocs que articulen el programa electoral del PSOE, el segon porta el nom de ‘Innovació, Coneixement i Progrés Sostenible’. La paraula Innovació apareix de manera transversal en diferents punts, com ara ‘Innovació i foment empresarial’, ‘Innovació i competitivitat exterior’ o ‘Innovació i modernització del turisme’. Com també fa el programa del PP, el socialista comença amb una gran declaració de principis: “situar Espanya, l’any 2015, entre els 10 països més avançats del món en ciència i tecnologia”. Per a aconseguir-ho, els socialistes planifiquen tres grans eixos d’ac-

ció: en primer lloc, una nova Llei de Ciència, Tecnologia i Innovació; en segon lloc, un increment “substancial” dels recursos de l’Administració General de l’Estat en R+D+i, “focalitzant-los en programes que mobilitzin el sector privat”, i per últim, “l’enfortiment de les institucions científiques i dels recursos humans”.

Agència de Finançament En aquest context, el PSOE aposta per desenvolupar una Agència Espanyola de Finançament de la Recerca, que estaria dotada d’autonomia de funcionament i es dedicaria, en exclusiva, “a finançar projectes d’investigació bàsica i aplicada amb criteris d’excel·lència científica”. Paral·lelament, hi hauria un nou Pla d’Avaluació i Finançament Competitiu d’institucions científiques d’excel·lència, acordat amb les diferents comunitats. Un altre objectiu contingut al

programa, en aquest cas més genèric, és el de “potenciar la presència internacional de les institucions científiques i universitàries espanyoles”. El programa socialista parla de “promoure” la incorporació de 50.000 persones al sistema de Ciència i Tecnologia, “dels quals almenys la meitat seran investigadors i tecnòlegs”.

PP: assolir la convergència amb la UE en vuit anys

Cobrar més

El programa electoral del PP en matèria de R+D+i comprèn 84 punts, dividits en tres grans blocs: dsenvolupament d’Internet i de les Telecomunicacions; impuls del sistema ciència-tecnologia-empresa i augment del pes de la inversió en R+D+i. És en aquest darrer punt on es desenvolupen les mesures més importants. La proposta 1.487 del programa del PP comença fixant un objectiu ambiciós: “ens comprometem a convèrger en 8 anys amb la Unió Europea en el pes de la inversió en R+D en el PIB, recolzant mesures que estimulin l’increment de la despesa privada en R+D amb l’objectiu

que aquest suposi els 2/3 de la despesa total en R+D”.

Pla Nacional de R+D+i

A.V.

Pel que fa al capítol econòmic, el PSOE es proposa millorar la retribució del personal investigador fins a un mínim de 1.400 euros en la fase d’iniciació i de 1.700 en la fase de consolidació. Com a complement per a aquestes mesures, el programa vol millorar la remuneració dels investigadors consolidats “d’acord amb la seva productivitat científica”, alhora que aposta per “facilitar la incorporació d’investigadors de prestigi internacional al nostre sistema, creant incentius per a la seva contractació i eliminant les barreres administratives per al reconeixement dels seus títols”.

Aquest gran objectiu global es concreta a continuació amb mesures concretes, com per exemple el desenvolupament d’un Pla Nacional de R+D+i, coordinat amb el Programa Marc, que se centraria en potenciar el paper estratègic de les TIC, incrementar la participació de les empreses en la definició de les polítiques d’Innovació i millorar la cooperació entre administracions. D’altra banda, el programa popular preveu internacionalitzar el nostre sistema de ciència i tecnologia mitjançant una presència més activa en tots els foros, programes i grans events internacionals, així com establir un sistema unificat de presentació, informació i assessorament per al’accés a subvencions i ajuts públics. Un altre dels elements importants de la pro-

posta del PP és la creació del Fons Nacional d’Excel·lència Investigadora i Tecnològica, “que servirà d’incentiu per premiar els grups d’investigació que assoleixin uns objectius d’impacte i rellevància internacional en el terreny de la R+D+i”.

Incentius fiscals Com no podia ser d’una altra manera, el pla conté també propostes en matèria estrictament econòmica, com per exemple proporcionar un marc fiscal atractiu per a la recerca. El PP es compromet a garantir un marc adequat per a la R+D+i, així com la plena seguretat jurídica per als programes d’inversió de les empreses, “amb un marc àgil i eficient”. Alhora, es vol impulsar també un entorn legal adient per a la incorporació del mecenatge en recerca. El programa de propostes del PP es completa amb una política activa d’atracció d’inversors i el desplegament i desenvolupament de noves empreses basades en innovacions tecnològiques de vanguàrdia.


ESPECIAL: RECERCA I INNOVACIÓ

MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

37

L’ENQUESTA

La R+D catalana, en relació amb Espanya (% respecte Espanya)

La R+D catalana, en relació amb Europa (% respecte Europa)

30

2,5

25

2,0

20

1,5

15 1,0

10

0,5

5 0

El Sector

1996

1998

2000

2002

2004

2006

0,0

1996

1998

2000

2002

2004

2006

TOT I QUE LA GRAN MAJORIA COINCIDEIX A L’HORA D’AFIRMAR QUE L’R+D ÉS UNA EINA BÀSICA DE COMPETITIVITAT PER A UN PAÍS, CATALUNYA SEGUEIX A LA CUA D’EUROPA PEL QUE FA A FORMACIÓ CONTINUADA.

Inquietud entre els enquestats pel baix nivell d’innovació de l’empresariat català Els professionals enquestats aquest mes per Món Empresarial -Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno)- detecten el potencial de millora de la Recerca i la Innovació a les empreses catalanes: gairebé el 70% dels qui han respost la valora com a ‘preocupant’. Alhora, posen de relleu que el desenvolupament de l’R+D s’ha de compartir entre l’empresa privada, les institucions i les universitats per igual. 1. Com qualificaria, en termes generals, l’estat de la Recerca i la Innovació a les empreses catalanes? 70

a. Preocupant (70%) b. Millorable, però dins de la normalitat (30%) c. Bo (0%) d. Molt bo (0%)

30

2. Des del seu punt de vista, la percepció estesa sobre R+D a Catalunya... 55

a. Coincideix amb l’estat real de la recerca i la innovació (55%) b. No reflecteix l’estat real, ja que la situació de la R+D en realitat és millor (10%) c. No reflecteix l’estat real, ja que la situació de la R+D en realitat és pitjor (35%)

10

35

3. Sobre qui ha de recaure, principalment, la responsabilitat de la recerca? a. Principalment, sobre les administracions (5%) b. Principalment, sobre el sector privat (5%) c. Principalment, sobre les universitats (0%) d. Per tots ells, sense que en destaqui cap (90%)

5 5

90

4. Quina opinió li mereix la política del Govern català pel que fa a Recerca i Innovació? a. Adequada (5%) b. Bona (0%) c. Bona, però encara necessita millorar (35%) d. Dolenta (60%)

5

35

60

5. Quina importància atribueix a la Recerca i Desenvolupament en sentit global? 95

a. És una eina bàsica de competitivitat per a un país (95%) b. És important, però no determinant (5%) c. Està sobrevalorada (0%)

5

6. La formació continuada a Catalunya és de les pitjors d’Europa. A què ho atribueix? a. El mercat laboral incentiva la feina immediata, sense tenir en compte el futur (60%) b. Hi manca una bona base a l’educació primària i/o secundària (30%) c. Per manca d’ambició de les promocions més joves (10%)

60

30

45

45

10

7. Quina importància té la xifra del nombre de patents en relació a l’estat de la recerca/innovació d’un país? a. Cap importancia (10%) b. És significatiu, però no determinant (45%) c. És un indicador fidel del nivell de recerca (45%)

8. La seva empresa/organització, desenvolupa en aquests moments algun programa o iniciativa de recerca i desenvolupament (R+D)?

10

60

25

15

60

25

15

a. Sí (60%) b. No (25%) c. No, però està previst fer-ho (15%)

9. Des del seu punt de vista, el teixit empresarial català, format principalment per pimes... a. Dificulta que avanci la recerca/innovació (20%) b. Estimula la recerca/innovació (20%) c. No té cap relació amb l’estat de la recerca o la innovació (60%)

10.Quin ha de ser, dins d’una empresa, l’objectiu prioritari de la recerca i la innovació? a. Abaratir costos/incrementar marges (0%) b. Millorar el producte/servei per tal de ser més competitius (90%) c. Altres (10%)

90

10


38

ESPECIAL: RECERCA I INNOVACIÓ / El DAFO

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

DEBILITATS

La manca de cultura del risc i una inversió deficient dificulten l’enlairament de la R+D a Catalunya La situació de la recerca a Catalunya és, en el millor dels casos, millorable. Així ho asseguren els enquestats consultats per Món empresarial –veure pàgina 37– i així ho certifiquen també els documents amb què treballa la Generalitat. En realitat, és un secret a veus que Catalunya va perdre el tren de la innovació i ara corre a marxes forçades per tornar a pujar-hi. La inversió de Catalunya en R+D en relació al PIB és de poc més de l’1,2%, un percentatge que ens situa lleugerament per sobre d’Espanya i al nivell dels països acabats d’incorporar a la UE. Alhora, som a anys llum dels països nòrdics, dels Estats Units o del Japó, entre d’altres. Un dels indicadors que s’acostuma a utilitzar per mesurar la temperatura de la innovació a un país és el nombre de patents que genera. Les

xifres de Catalunya, com de fet també les d’Espanya, ens situen en el nivell de ‘penós’, segons dades de la Generalitat procedents de l’oficina europea Eurostat. Tot plegat neix –o condueix, segons com s’ho vulgui mirar cadascú– d’una política centralista que dificulta l’entesa entre administracions i que, en conseqüència, impedeix la creació de sinèrgies eficaces i àgils. Aquesta manca d’unitat es deixa veure també a les universitats, i s’evidencia alhora en la relació entre aquestes i les empreses. Tot i que hi ha algunes iniciatives concretes interessants en aquesta direcció, la plena col·laboració que resultaria òptima és encara lluny. L’absència d’una bona formació continuada és un altre dels càncers als quals s’ha d’enfrontar la recerca a Catalunya. Tampoc en aquest cas sortim

ben parats de la comparació: les classificacions realitzades per Eurostat situen Catalunya en la franja de ‘penosa’. Partint de la base que no és possible culminar amb èxit bons projectes de recerca sense una formació constant i de qualitat, la situació de la nostra formació continuada no pot sinó considerar-se una feblesa. Tot plegat es complica si tenim en compte que el teixit empresarial català està constituït bàsicament per petites i mitjanes empreses. L’absència de massa crítica representa un problema per a la bona recerca degut a la manca de recursos i a les dificultats de finançament que suposa haver d’obternir-los. Paral·lelament, la situació econòmica en aquests moments no és l’òptima per a aconseguir les fonts de finançament que exigirien projectes de recerca de certa envergadura.

La recerca a Catalunya ha de superar encara molts esculls / FOTO: Llibreria Audiovisual CE

FORTALESES

L’atractiu de la ‘marca’ Barcelona i les seves escoles de negoci situen Catalunya al mapa internacional de la recerca Per a impulsar la recerca a Catalunya és necessari disposar de talents que la puguin impulsar. Això vol dir que cal disposar del major nombre possible de reclams per estimular la creació de talent, però també la captació del talent extern. Catalunya pateix, de fet, aquest mateix mal a la inversa: molts investigadors valuosos acaben marxant a l’estranger motivats per una recerca molt més primària: la del seu propi futur. Catalunya ha d’evitar en la mesura del possible aquestes ‘fugues’, però mentre no sigui possible necessita estimular, almenys, l’arribada dels qui provenen d’altres països. Des d’aquest punt de vista, la capital catalana parteix en la ‘pole position’ de la cursa de velocitat que es disputen a hores d’ara diverses ciutats de tot el món. Barcelona és una ciutat amb qualitat de vida

pel que fa al clima, resulta atractiva des del punt de vista turístic i gaudeix d’una forta projecció internacional des de la seva proclamació com a seu dels Jocs del 92. Són actius prou poderosos com per atraure talent de l’exterior. Aquesta fortalesa necessita, òbviament, que les administracions vetllin per la seva

la cura pel patrimoni cultural fins a les infraestructures. Respecte a aquest darrer punt, tot i les mancances assenyalades a l’apartat ‘Amenaces’ d’aquest DAFO, el cert

és que l’arribada de l’AVE a la ciutat comtal representa un important pas endavant. Un esglaó que, no obstant, requereix més peces per seguir pujant.

Barcelona és una ciutat amb qualitat de vida, gaudeix d’una forta projecció internacional i té bones escoles de negoci continuïtat. Això vol dir que cal seguir potenciant els punts forts de la projecció catalana a l’exterior, des de

La bona fama de les escoles de negoci és un atractiu afegit per a Catalunya / FOTO: IESE.

Bones escoles de negoci A més del potencial de Barcelona com a destí, la capital compta també amb importants escoles de negoci que es converteixen alhora en un excel·lent atractiu per a atraure talent i en una bona eina de prestigi per a la ciutat. D’una banda, a Barcelona hi són presents IESE i ESADE, dues escoles de negoci incloses en el Top Ten de les més prestigioses d’Europa, i ambdues en llocs capdavanters pel que fa al rànquing mundial. Totes dues tenen també capacitat per a motivar la visita d’estudiants de diferents llocs del món, que es converteixen en potencials cervells de privilegi per a Catalunya. Juntament amb aquestes dues escoles, la capital catalana compta alhora amb altres centres de reconegut prestigi, com poden ser EADA o EAE.


ESPECIAL: RECERCA I INNOVACIÓ / El DAFO

MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

39

AMENACES

Els dèficits en l’educació i les mancances de les infraestructures amenacen el futur de la recerca a Catalunya Si el futur d’un país comença per la qualitat de l’educació que els més petits reben a l’escola, Catalunya té un problema per solucionar. El ja cèlebre informe PISA, així com altres estudis, situen Catalunya en un nivell francament millorable tant pel que fa a compresió lectora com en determinades matèries com les matemàtiques. L’educació, entesa com els ciments d’una bona carrera amb projecció professional, esdevé un factor estratègic d’importància cabdal. A Catalunya, com a Espanya, els canvis experimentats en les successives lleis educatives no ha contribuït a millorar aquest panorama. Algunes veus crítiques amb la legislació critiquen la passivitat que es genera entre els alumnes amb un sistema que permet passar de curs malgrat tenir quatre suspensos, ja que

aquesta permisivitat crea en l’estudiant una falsa sensació de ‘no passa res’ i, en conseqüència, es converteix en un llast per a la seva millora personal i per a l’impuls d’una autèntica cultura de l’esforç.

Reflexió sobre la figura del mestre Paral·lelament, una immensa majoria en el sector educatiu lamenta que la figura del mestre hagi perdut el respecte d’anys anteriors, amb casos extrems com agressions, insults o amenaces als professors, que resulten cada cop més freqüents. Tot plegat configura un panorama poc propici per a l’aprenentatge estimulant, sobretot si tenim en compte que el talent no només requereix un estímul d’aprenentatge bàsic, sinó un clima de debat, reflexió i exigència en un marc de competència creixent.

Malgrat l’arribada de l’AVE, les infraestructures tenen molt camí per recórrer / FOTO: CE

La darrera vaga de mestres viscuda a Catalunya, com a protesta per una futura llei que encara no té ni tan sols un projecte ferm, es pot interpretar com una conseqüència de l’estat de coses global.

Aprovat justet en infraestructures Si l’educació és la base del progrés, les infraestructu-

res són la plataforma que l’ha d’impulsar. Certament, Catalunya no ha destacat en aquest aspecte. Tot i tenir les infraestructures bàsiques que se li presupossen a qualsevol zona desenvolupada, ni les carreteres, ni l’aeroport, ni les solucions ferroviàries han aconseguit estar a l’alçada de les circumstàncies. Pel que fa a les carreteres,

s’ha demostrat que no estan preparades per a suportar amb èxit els embusos diaris de trànsit en la ruta del Port de Barcelona. El resultat és un autèntic nus on hi coincideixen els automòbils de les persones que provenen dels municipis que envolten Barcelona i els camions de càrrega que es dirigeixen cap al port. D’altra banda, les grans autopistes de peatge no són capaces d’absorbir el trànsit dels dies i hores punta, amb col·lapses difícils d’explicar. Pel que fa a l’aeroport, el pes creixent de l’aeroport de Girona ha permès descongestionar El Prat en l’era del low cost, però Barcelona segueix tenint reptes per superar: des dels retards i la pèrdua de maletes, un mal que ja sembla endèmic, fins a l’escassa oferta de vols intercontinentals directes des de Barcelona.

OPORTUNITATS

Barcelona acollirà aquest estiu el principal event mundial en el camp de la recerca i la innovació

Enric Banda, responsable de l’Euroscience Open Forum / FOTO: D. FERNÀNDEZ

La dècada dels noranta, Catalunya va viure un autèntic boom de l’esport com a conseqüència de la celebració dels Jocs Olímpics. Les federacions de diferents esports van registrar un notable increment de noves fitxes i les curses populars es van convertir en autèntics esdeveniments de masses. Quinze anys més tard, el pròxim mes d’agost, Barcelona acollirà l’equivalent als Jocs Olímpics de la recerca i la innovació. Serà l’ Euroscience Open Forum (ESOF), un esdeveniment que aquest any arriba a la tercera edició –l’anterior va tenir lloc a Munich– i que se celebrarà entre els propers 18 i 22 de juliol. L’ESOF comptarà amb la presència de científics de totes les disciplines –també les àrees socials i d’humanitats– i, com indica el seu propi nom, vol ser un debat obert a tota mena de públics: investigadors professi-

onals, administradors, gestors polítics, mestres, estudiants, postgraduats, enginyers, etc. L’objectiu de l’ESOF és triple: en primer lloc, presentar els desenvolupaments científics i tecnològics; en segon lloc, estimular la consciència i l’interès per la ciència i la tecnologia, i per últim, fomentar un diàleg europeu sobre ciència i tecnologia, creant una plataforma transversal que permeti identificar camins i tendències per al futur.

Més enllà de l’Euroscience Open Forum, Catalunya compta amb una gran oportunitat que no pot desaprofitar: la de la conscienciació. Malgrat la visió crítica o fins i tot pessimista que sovint es trasllada des de col·lectius professionals, lobbies i mitjans de comunicació, la situació de la R+D a Catalunya admet també la lectura del ‘got mig ple’: mai com ara havíem estat tant conscienciats de la necessitat d’innovar i fer recerca.

EL CONSELL EUROPEU DE RECERCA SELECCIONA 16 INVESTIGADORS CATALANS El Consell Europeu de Recerca ha inclòs 16 investigadors de Catalunya entre un total de 300 seleccionats per la seva excel·lència científica. Aquesta selecció comptarà amb el reconeixement i el finançament europeu per tirar endavant els seus projectes durant un període que va de 3 a 5 anys, amb dotacions pressupostàries que poden arribar als 2 milions d’euros per projecte. A més dels 16 investigadors de centres de Catalunya, n’hi ha 9 més procedents de la resta d’Espanya.


40

ESPECIAL: RECERCA I INNOVACIÓ

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

LES VEUS DEL SECTOR BLANCA PALMADA, COMISSIONADA PER A UNIVERSITATS I RECERCA

“Les administracions públiques han de desenvolupar un paper d’impulsores” Més enllà del fet que el Consell Europeu de Recerca hagi seleccionat 16 investigadors que treballen a centres de recerca i universitats catalanes, la comissionada per a Universitats i Recerca del CIRIT destaca també altres xifres que han reforçat la posició de la recerca a Catalunya. Segons destaca Blanca Palmada, el percentatge destinat a R+D sobre el PIB català, l’augment del nombre de persones que es dediquen a jornada completa a recerca i l’increment del pressupost de la Direcció General de Recerca de 2005 a 2006, són “una bona mostra de l’estat de forma del sistema català de ciència i tecnologia”.

LLUÍS CALVO, COORDINADOR INSTITUCIONAL DEL CSIC A CATALUNYA

JORDI CAMÍ, DIRECTOR DEL PARC DE RECERCA BIOMÈDICA DE BARCELONA

“Les administracions públiques han fet una aposta molt important”

“El repte és afinar al màxim el món acadèmic i el de l’empresa”

LLuís Calvo és el coordinador institucional del CSIC a Catalunya. Món Empresarial li ha preguntat sobre si és o no és optimista davant la situació de la recerca i el desenvolupament a Catalunya. Calvo manté una posició d’optimista, tot i que concreta “certes condicions” per tal que aquesta segueixi l’actual ritme de creixement. En concret, el representant del CSIC a Catalunya destaca com a principals “l’augment de la col·laboració interinstitucional i una priorització d’àrees de coneixement”.

El director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona es declara optimista respecte la situació de la recerca a Catalunya. Això sí, tal i com matisa el mateix Jordi Camí, és optimista “en la mesura que s’ha crescut molt en els darrers anys sobre la base d’uns compromisos polítics que sembla que es mantindran”. Des del PRBB defensa que el sistema ciència-tecnologia segueixi creixent més, “atès que partim d’una situació de gran endarreriment”.

Capdavantera, sí, però endarrerida Nivells d’inversió històrics

“El paper de les universitats és fonamental”, afegeix Palmada. De fet, segons ella, un dels aspectes més destacats pel que fa a les universitats és el de “la promoció de la transferència tecnològica amb el món empresarial, vehiculada en alguns casos als parcs científics i tecnològics”. Sobre el pes de les administracions públiques, Palmada sosté que “han de desenvolupar un paper d’impulsores, contribuint al finançament dels centres de recerca i articulant una potent carrera investigadora”.

Sobre el paper que han de jugar les universitats i les administracions públiques en el desenvolupament de projectes de recerca i innovació, Calvo sosté que ambdues han de representar “un paper fonamental”. El representant del CSIC afegeix, de fet, que han de ser “tractors” de la recerca i la innovació. Tot i els nivells d’inversió històrics aconseguits fins ara per part de les administracions públiques, el sector empresarial i productiu ha de fer un esforç per a posicionar-se al mateix nivell. “Cal avançar en transferència de coneixement al sector empresarial i productiu”, destaca.

Catalunya, punt d’atracció

Més priorització

La representant del CIRIT es mostra alhora encoratjada amb l’avenç de Catalunya en matèria d’R+I. “L’aparició d���entitats independents dedicades exclusivament a la recerca és, sens dubte, un dels canvis més destacats del nostre sistema de ciència i tecnologia”, valora. De fet, Palmada explica com en només dos anys hem passat dels 24 centres de recerca de l’any 2005 fins als 34 centres existents actualment. D’altra banda, segons la Comissionada cal potenciar Catalunya com a punt d’atracció de laboratoris d’R+D de les grans multinacionals. Tot això sense oblidar la rellevància que adquireix el teixit empresarial com a motor d’impuls: “Cal aconseguir que esdevinguem motors de capacitat d’innovació de les nostres empreses, especialment de les pimes i les micropimes”, conclou.

Amb tot, l’actual situació que gaudeix Catalunya a nivell de recerca i innovació l’ha situat capdavantera en comparació amb altres comunitats d’Espanya. En aquest sentit, Calvo destaca el paper que les administracions públiques han jugat als darrers anys per tal d’aconseguir aquest avantatges. “S’ha avançat gràcies a una aposta important per part de les administracions, tant autonòmiques con estatals”, valora. Però, tot i aquesta bonança, encara resten diversos reptes que l’escenari R+D català ha d’enfrontar per tal de garantir el lideratge de Catalunya. Des del CSIC en destaquen dos com a més importants. L’augment de la col·laboració interinstitucional, d’una banda, i la priorització d’àrees de recerca, per l’altra, sobresurten com a imprescindibles per a mantenir el creixement de l’R+D del país.

L’empenta necessària

Tot i els avenços que s’han donat darrerament en matèria de recerca i innovació, per a Camí “encara estem per sota del que ens correspondria d’acord amb el nostre grau de desenvolupament econòmic i social”. És per això que, malgrat l’esforç fet fins ara, “cal seguir creixent”. En aquest sentit, posa de relleu que més enllà de la posició d’endarreriment, la majoria de països rics que inverteixen en recerca i desenvolupament “també creixen en paral·lel amb tanta o més força”. El director del PRBB sosté que cal delimitar bé els esforços en recerca i afirma: “No sempre som conscients que som un país de petita grandària que necessita prioritzar, amb gran flexibilitat i capacitat d’adaptació, tot decidint allà on es posen la majoria dels seus esforços, ja que no es podrà pas sobresortir en tots els àmbits científics existens”.

Més presència del sector privat A banda del paper fonamental que juguen les universitats, els centres de recerca i els grans hospitals, Camí veu en la interrelació entre el món acadèmic i el de l’empresa “el repte on cal afinar al màxim”. En aquest sentit, entre els objectius per tal de garantir una posició capdavantera de Catalunya “és el sector privat el que hauria de donar el salt més qualitatiu, atès que el seu esforç comparat amb el del sector públic encara és insuficient”. Tot i així, Camí manté que “el suport provinent de les administracions públiques ha de progressar molt més en termes de governança i, en particular, pel que fa a la planificació del creixement i la seva monitorització”.


ESPECIAL: RECERCA I INNOVACIÓ

MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

41

LES VEUS DEL SECTOR JOAN J. GUINOVART, DIRECTOR DE L’INSTITUT DE RECERCA BIOMÈDICA (IRB)

“La fuga de cervells s’ha convertit ara en una atracció de talent” “Si l’impuls de les institucions no s’atura, podrem convertir-nos en un pol molt important en la captació de talent”, afirma contudent Joan J. Guinovart. Com a director de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), posa de relleu també el darrer èxit obtingut pels investigadors catalans a la recent convocatòria de beques llançada pel Consell Europeu de Recerca. Catalunya està vivint “un bon moment per a la recerca” i afegeix: “La fuga de cervells s’ha convertit ara en atracció de talent”. És per això que, tal i com assenyala, els nous centres i instituts de recerca estan incorporant científics provinents de tot el món.

Impuls pioner Per a Guinovart, s’ha avançat força als darrers anys, fet que “ha aixecat molt bones expectatives sobre Catalunya”. “Europa està mirant amb molt d’interès el que està passant aquí”, concreta. En tot aquest avenç, el representant màxim de l’IRB destaca l’impuls per part de la Generalitat que ha donat com a fruit l’establiment d’una xarxa de centres de recerca molt important. No obstant això, a banda de les administracions públiques, Guinovart considera que “totes i cadascuna de les institucions de recerca del país tenen un paper fonamental en el desenvolupament de les recerca”. Juntament amb els parcs científics, “les universitats, els centres de recerca i les unitats de recerca dels hospitals són els actors principals”. Amb tot, les administracions públiques tenen el deure de donar suport al sistema de ciència i tecnologia, “de garantir-ne la continuïtat en les millors condicions i d’implementar els programes i plans necessaris perquè la recerca i la innovació es desenvolupin de forma excel·lent”.

El repte de l’estabilitat Mantenir el nivell d’esforç general fins ara és per a Guinovart el repte a assolir per tal de garantir una posició capdavantera de Catalunya en matèria de recerca. “Cal aconseguir que aquesta situació positiva es mantingui: l’èxit depèn de l’estabilitat de l’esforç”, afirma. “No podem deixar escapar l’oportunitat de convertir-nos en un país de recerca seriós”, afegeix. Garantir la sostenibilitat del sistema és la clau d’aquesta continuïtat. A més del recolzament institucional, l’esforç d’inversió i la capacitat de lideratge, cal també que “la societat agafi consciència del valor de la recerca com a factor de dinamització, de benestar social i econòmic”, afirma. L’objectiu que s’han marcat des de l’Institut de Recerca Biomèdica és “desenvolupar una recerca d’excel·lència que estigui a la frontera del coneixement”. En definitiva, tal i com matisa el mateix Guinovart, “que tingui un impacte”. Aquesta és l’única manera, segons el seu parer, de contribuir al desenvolupament social i econòmic del país”, conclou.

LA R+D “PROGRESSA ADEQUADAMENT” Recentment hem conegut que 16 professionals que treballen a centres i universitats catalanes figuren entre els 300 investigadors seleccionats pel Consell Europeu de Recerca, un 5,3% del total. Es tracta d’una xifra prou significativa del bon estat en què es troba la recerca a Catalunya. Els quatre experts consultats per Món Empresarial coincideixen a afirmar que, tot i que l’evolució és positiva, cal fer un esforç per tal d’estabilitzar i assegurar la inversió en coneixement en un futur. De fet, diversos enquestats assenyalen que cal potenciar de manera destacada el paper de les empreses que, juntament amb les universitats i les administracions públiques, han de sumar forces en matèria d’R+D. Amb tot, durant els darrers anys, els organismes oficials han dut a terme diversos projectes d’inversió al nostre país. Com a conseqüència d’això, Catalunya ha esdevingut punt d’atracció de professionals i entitats que han establert aquí els seus centres d’investigació i, alhora, l’han convertit en punt de trasvàs d’informació i coneixement entre professionals. També és significatiu el fet que alguns dels experts preguntats valorin com a necessària la priorització d’àmbits de recerca que es desenvolupen a Catalunya amb l’objectiu de centrar esforços d’inversió i assolir un nivell d’excel·lència allà on es vol destacar. Optimisme moderat En general, preguntats sobre la seva posició davant l’estat de la recerca a Catalunya, els representants de les entitats consultades, pioneres a Catalunya i l’Estat, es mantenen dins una línia d’optimisme. A banda de l’èxit de la convocatòria del Consell de Recerca Europeu, des del CIRIT han destacat l’augment del percentatge destinat a R+D sobre el PIB català. De fet, tots han coincidit en assenyalar les administracions públiques com a motor d’impuls d’aquesta evolució. Es tracta, a més, d’una inversió que, en algun cas, han definit com a històrica. En general, però, es mantenen a l’expectativa que aquest creixement arribi a estabilitzar-se amb el pas del temps, tot destacant la necessitat d’una continuïtat que realment marcarà la diferència entre la recerca de qualitat.


El referent / FORMACIÓ DIRECTIVA

MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

43

Formació directiva ENTREVISTA A PERE CONDOM, DIRECTOR DEL PARC CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

“No podem aconseguir un país punter sense la inversió necessària” Tot i que encara no funciona a ple rendiment, el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona ja és una realitat. Es dóna així finalment resposta a una demanda sol·licitada des de fa anys per part del teixit empresarial gironí. Aquesta infraestructura és un espai que facilita la innovació i el creixement de les empreses, segons paraules del seu director, Pere Condom.

“El coneixement que resulta de l’activitat investigadora és el nostre principal producte”

ÀGATA SERRA

Què suposa posar en marxa un projecte com el del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona? És tot un repte, una forta aposta institucional. De fet, es pot dir que és una aposta de tot un territori. El projecte del Parc, empès i promogut per la Universitat de Girona, compta amb la participació i la complicitat d’institucions que representen el teixit econòmic i social de les comarques gironines: l’Ajuntament de la ciutat, la Diputació, la Cambra de Comerç i també la Patronal. Fins a quin punt les comarques gironines necessitaven una infraestructura com la del Parc? Les comarques de Girona es troben immerses en un debat i situació similar a la de la resta de Catalunya. Girona és un territori econòmicament molt actiu, amb una indústria forta i diversificada, amb un sector serveis cada dia més desenvolupat i una important activitat turística. Ara bé, les regions competidores mundials ens fan veure la necessitat de reforçar aquest entramat econòmic, buscant factors competitius relacionats amb la recerca i la innovació. Es fa necessari construir una economia basada en el coneixement. El Parc sustentant-se en els recursos i els resultats generats per la Universitat de Girona, ha de tenir un paper essencial en aquesta nova manera de veure el joc econòmic en aquestes comarques. Concretament, quins serveis ofereix un Parc com aquest al món de l’empresa? El més important que l’empresa pot trobar en un Parc Científic i Tecnològic són oportunitats de col·laboració amb centres de recerca. El coneixement que resulta de l’activitat investigadora és el nostre principal producte. Però les empreses trobaran també un ampli conjunt de serveis relacionats amb la R+D, la tecnologia i la innovació. El

“El Parc, al tenir caràcter multidisciplinar, admet empreses de diversos camps d’activitat”

Pere Condom es troba al capdavant del Parc. / CEDIDA

Parc és un medi, un espai que, en base a les sinergies i als serveis, facilita la innovació i el creixement de les empreses. Pensa que l’R+D és un aspecte que no es pot permetre la pime? Crec que és important indicar que no totes les empreses ni tots els sectors necessiten fer investigació per ser competitius. Moltes empreses catalanes són altament competitives a nivell mundial i no dediquen cap recurs a la recerca. De fet, segurament seria contraproduent que ho fessin. Evidentment, una altra qüestió és la innovació. Totes les empreses han d’innovar. Però només en els sectors i en les empreses on la innovació ha de ser altament tecnològica, la recerca juga un paper primordial per la competitivitat. En aquests tipus d’empreses, la mida és un obstacle per dur a terme una bona recerca, cosa que afecta la seva capacitat competitiva. Quina tipologia d’empreses està atraient el Parc? El Parc mira el sector empre-

sarial des d’una triple òptica. En primer lloc, ens dirigim a les empreses del nostre entorn proper. Les estructures i els agents presents en el Parc ajudaran a aquestes empreses a diversificar la seva activitat i a diferenciar els seus productes, incrementant la seva capacitat competitiva global. En segon lloc, el Parc actuarà de generador de noves empreses basades en el coneixement i la tecnologia. Finalment, pretenem atreure empreses innovadores cap a aquest espai, tant provinents del Nord, molt ajudats per Ryanair, com les vingudes de Barcelona. Busquem també empreses de serveis de valor afegit, que complementin la nostra oferta en aquest terreny. D’altra banda, el Parc, al tenir caràcter multidisciplinar, admet empreses de diversos camps d’activitat. Quin creu que ha de ser el paper dels parcs científics i tecnològics del segle XXI? Els parcs tenen un paper de catalitzadors. Han de ser agents que ajuden a què altres agents

relacionats amb la recerca i la innovació facin coses. El Parcs han de ser caldos de cultiu de nou coneixement dirigit a proporcionar solucions a la societat. En definitiva, un parc ha de proporcionar un medi que faciliti, per proximitat, la innovació i la difusió de coneixement. Per aconseguir això, els Parcs s’han de sustentar en tres pilars: els actors relacionats amb la R+D i la innovació que hi són presents: universitats, centres de recerca i empreses; uns espais i unes infraestructures de qualitat; i serveis avançats, que proporcionin valor i avantatges competitius als seus usuaris. Cal millorar la percepció de la recerca que es fa al país? Avui, les grans ciutats del món configuren territoris econòmics que competeixen globalment amb altres espais similars. Hi ha determinats indicadors que permeten copsar la capacitat competitiva d’aquestes zones en la nova economia del coneixement. Catalunya configura una d’aquestes grans regions metropolitanes mundials i, en la major part d’aquests indicadors, no estem bé. Per exemple, tenim un potent sistema universitari, és cert. Però, si el comparem

amb les principals àrees tecnològiques mundials, veiem que li hem de dedicar molts més recursos. De fet, aquesta és la qüestió essencial, primigènia: No podem aconseguir un país punter sense la inversió necessària, que és molt elevada. Ara bé, el procés s’ha iniciat i els fruits es veuen. De fet, ens els darrers anys, Catalunya ha progressat a un ritme més gran que el d’altres regions competidores. Des del seu punt de vista, quines són les claus per retenir el talent científic? El més important són les oportunitats científiques i tecnològiques. El talent busca centres d’excel·lència en els quals poder canalitzar les seves inquietuds i la seva voluntat de servei a la societat a través de la ciència. La segona qüestió és un entorn innovador i actiu, un entorn que faciliti per exemple la creació d’empreses tecnològiques des dels centres públics de recerca, amb programes públics de suport, capital llavor i capital risc, incubadores i parcs científics, unes lleis que permetin i promoguin determinat tipus de recerca, etc. Un tercer bloc d’elements fa referència a la qualitat de vida. En aquest terreny, òbviament, no ens cal actuar. Quins són els objectius més immediats del Parc? Hem d’acabar la construcció de tots els edificis i, també, cal que desenvolupem un ampli conjunt de serveis de valor afegit, relacionats amb la R+D, la tecnologia i la innovació. Al mateix temps, hem de pensar en desenvolupar una xarxa internacional de contactes, que ens connecti l’entorn local amb el context global. Finalment, òbviament, hem d’implicar al sector privat en la iniciativa, tant des del punt de vista d’usuaris clients com d’entitats col·laboradores, que ens ajudin a fer avançar determinats projectes, com per exemple, el de la nostra bioincubadora.


44

FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

ELS ESTUDIANTS D’MBA PERFILEN L’EMPRESA IDEAL

Els millors talents busquen empreses amb reputació Mercats emergents com Rússia, Europa de l’Est, Orient Pròxim o el sud d’Àsia no resulten atractius per als millors talents. Tampoc ho són sectors com el tabac, les begudes alcohòliques o el químic. Contràriament, els futurs directius desitgen treballar prioritàriament a l’Europa occidental i al sector de la banca i les finances. A. SERRA

Els directius del futur no se senten atrets per treballar en segons quins sectors. Això es desprèn d’un estudi realitzat per la consultora de comunicació Hill&Knowlton entre els estudiants d’MBA de les millors escoles de negocis d’Europa, Estats Units i Àsia. Paradoxalment, sectors que generen milions de dòlars, com les begudes alcohòliques, els productes químics, el tabac i la indústria petroliera, no es troben entre els favorits per treballar-hi. De fet, els joves que no hi estan interessats representen més del do-

6!ef!nbsè ef!3119

ble dels qui sí que ho estan. Les empreses són conscients que en la guerra per trobar talent, totes han de fer el possible per guanyar i la percepció externa que es té d’elles és potser l’arma més important a la qual es pot recórrer. L’estudi confirma la importància de la reputació, ja que tres quartes parts dels estudiants d’MBA –el 73%– declaren que la reputació d’una empresa compta amb un paper extremadament important o molt important a l’hora de plantejar-se el seu lloc de treball després de finalitzar l’MBA, mentre que només

una cinquena part –el 20%– indica que és bastant important. De fet, tan sols un 4% dels enquestats afirma que la reputació no té importància. Eloisa Alonso, vicepresidenta de Hill&Knowlton a Espanya, afirma que “els estudiants d’MBA que es llicencien en un món que ha vist els casos d’Enron o Parmalat, tenen una alta preferència per les empreses amb millor reputació. És obvi que per contractar els millors talents, els empresaris hauran d’oferir alguna cosa més que una generosa remuneració i àmplies oportunitats

Les empreses més atractives per als estudiants d’MBA són les que cotitzen a borsa. / ARXIU

professionals. Els líders del demà esperen, majoritàriament, associar-se a indústries, i concretament a empreses, amb una excel·lent reputació. A les empreses amb una reputació inferior, els serà molt difícil i costós atraure i retenir els empleats més intel·ligents i millor preparats”.

D’altra banda, l’estudi proporciona una visió molt valuosa sobre les zones que atrauen més talent. Mentre que els mercats emergents mundials han aconseguit fer-se amb un lloc des del punt de vista econòmic, en molts casos han fracassat a l’hora de comunicar-se eficaçment amb els talents que

#Ufbnjoh;!M(jnqbduf!ef!usfcbmmbs!fo!frvjq# Vo!néupef!qfs!nftvsbs!mb!dbqbdjubu!ef!m(fnqsftb!qfs!usfcbmmbs!fo!frvjq@

QPOFOU;!KJM!WBO!FZMF IPSB;!ef!:;11i!b!21;41i/!)21;41!b!22;11i!dbgé* MMPD;!FBEB/!D0Bsbhô-!315/!Cbsdfmpob JOTDSJQDJPOT;!!!!!Ufm/!:4!534!95!24

23!ef!nbsè ef!3119

#Njuft!j!mmfhfoeft!ef!m(Pvutpvsdjoh# QPOFOU;!NFSDÉ!NVOUBEB IPSB;!2:;11i/ MMPD;!Tfv!e(BFEJQF!Dbubmvozb/ D0!Spdbgpsu!4:.52-!ftd/!esfub-!foum/!7«/!Cbsdfmpob JOTDSJQDJPOT;!Ufm/!:4!534!95!24

38!ef!nbsè ef!3119

#Tjtufnft!j!fjoft!qfs!bkvebs!b!mft!qpmîujrvft!ef dpodjmjbdjô# QPOFOU;!B!efufsnjobs IPSB;!2:;11i/ MMPD;!Tfv!e(BFEJQF!Dbubmvozb/ JOTDSJQDJPOT;!Ufm/!:4!534!95!24


Informe / FORMACIÓ DIRECTIVA

MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

precisament podrien ajudar a aquests mercats a escalar a un nivell més alt. Així, Europa Occidental, Amèrica del Nord són les zones que atrauen més el talent mentre que a l’altre extrem trobem el Sud d’Àsia i Rússia. L’estudi desvela, també, que les empreses més atractives per als estudiants d’MBA són les que cotitzen a borsa, ja que pràcticament dos terços dels enquestats (el 61%) mostren interès i només un 6% no estan interessats en elles. Una mica més de la meitat dels estudiants d’MBA (el 52%) mostren interès a treballar a empreses fundades amb capital de risc o amb capital privat, mentre que el 12% no hi està interessat. La situació de les empreses familiars o públiques –normalment més usuals en els mercats emergents– és menys positiva, ja que en els dos casos hi ha més estudiants que no mostren interès per treballar-hi. Una quarta part (el 24%) va expressar el seu interès per treballar en una empresa familiar, enfront al 32% d’estudiants que no hi estaven interessats. L’enquesta reflec-

teix un panorama similar per a les empreses governamentals: menys d’una quarta part dels estudiants (el 23%) estan interessats a treballar-hi enfront al 46% que no ho està. D’altra banda, els resultats mostren una mobilitat internacional significativa entre els talents més buscats per les empreses, ja que tres quartes parts dels enquestats –el 76%– declaren que esperen canviar de sector o d’empresa després de llicenciar-se. Només una cinquena part –el 19%– va indicar que la seva intenció és tornar a l’empresa per la qual treballaven abans d’iniciar l’MBA. Una altra cinquena part dels estudiants enquestats (el 20%) desitja traslladar-se a un país diferent del que estan estudiant, mentre que una quarta part (el 25%) ja estan estudiant fora dels seus països d’origen i tenen previst quedar-s’hi. L’enquesta també desvela algunes diferències regionals interessants, ja que els estudiants europeus estan més inclinats a buscar feina fora dels seus països d’origen que el to-

tal dels enquestats (el 28% enfront al 20%). Segons el Graduate Management Admission Council (GMAC), els estudiants d’MBA que es llicencien, i tam-

bé altres llicenciats en empresarials, són la tercera font principal de contractació per a llocs vacants entre les empreses. A més, els empresaris havien previst incrementar la

contractació d’estudiants llicenciats en empresarials en el 18% per a l’any 2007, motiu pel qual resulta important que atraguin els millors d’aquest grup de talents.

ATRAU Sector empresarial

Localització

Tipus d’empresa

45

DISSUADEIX

Banca i finances Informàtica Serveis energètics

Begudes alcohòliques Productes químics Tabac

Europa Occidental Amèrica del Nord Nord d’Àsia Austràlia i Nova Zelanda

Sud d’Àsia Rússia Pròxim Orient Europa de l’Est Àfrica

Cotitzada en borsa Amb capital de risc o amb capital privat

Familiars Públiques

FACTORS MÉS VALORATS A L’HORA D’ESCOLLIR FEINA L’estudi també preguntava per aquells factors que tenen en compte els estudiants per triar una empresa enfront d’una altra. En un primer nivell apareixen les oportunitats professionals de la feina, la cultura corporativa i l’entorn laboral, les remuneracions i paquets de prestacions per als treballadors, i la satisfacció del treballador. En un segon nivell apareixen alguns punts bàsics que fan referència al rendiment financer i al potencial de creixement. I, en un tercer nivell, es valoren aspectes com l’ètica empresarial i la responsabilitat social.


46

FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

HABILITATS DIRECTIVES

ACTITUDS

Triar el coaching més adient a les seves necessitats El coaching s’està popularitzant, però quan els nostres diners i el nostre temps estan en joc, val la pena assabentar-se del seu autèntic valor. El coaching ve en diferents formats i pot tractar qüestions ben diferents. La clau és tenir clars els resultats que volem assolir i treballar amb un coach de forma concentrada en l’acció i els resultats. Per exemple, un manager senior pot beneficiar-se d’un coaching que li permeti desenvolupar noves estratègies de lideratge en situacions complexes; un líder, treballar en un coaching que li possibiliti passar d’un bon desenvolupament a l’excel·lència, o per un càrrec intermig, el coaching pot significar un impuls en el seu treball o fins i tot en la seva carrera. En el cas del coaching gerencial, es poden millorar diferents aspectes. Per exemple, la consciència pròpia i de l’entorn. A més es pot obtenir una millor comprensió dels altres,

entenent per què les persones del nostre entorn pensen i actuen com ho fan. Es poden aprendre conductes que ajudin als altres a centrar-se en la direcció millor per la companyia. També es poden millorar les habilitats de comunicació, en l’aspecte que calgui, ja sigui interpersonal o als negocis. Existeix també la possibilitat d’aprendre a entrenar a altres, un cop s’ha experimentat l’acció del coaching en el propi desenvolupament. El coaching gerencial exigeix interès en canviar, estar disposats a treballar dur i fer del propi desenvolupament una prioritat, en cas contrari, el coaching suposarà només una pèrdua de temps i de diners. Quan un està disposat a invertir en si mateix, el coaching ofereix eines que es concentren en connectar amb el desenvolupament del lideratge adaptat a les necessitats del dia a dia, que no són poques.

El coaching gerencial ofereix eines per aprendre a entrenar altres. / ARXIU

El clear thinking o l’aplicació del sentit comú a la gestió

Segons el clear thinking, al món dels negocis no hi ha fórmules per assolir l’èxit. / ARXIU

Un dels principis que més es repeteixen als best sellers d’empresa és que les companyies poden assolir l’èxit si segueixen un cert nombre de passes. Seguint una fórmula establerta, és segur que s’arribarà allà on es desitja. Però aquestes fórmules, que sovint es basen en entrevistes retrospectives, articles de la premsa de negocis o casos d’estudi de les escoles de negocis, estarien contaminats per l’efecte halo. O al menys, això és el que diu Phil Rosenzweig, autor del llibre The Halo Effect. L’efecte halo és la tendència, d’altra banda molt humana, a fer avaluacions específiques basant-nos en una impressió general. Quan una companyia creix, l’explicació és que té una estratègia fora de sèrie, un líder visionari i empleats motivats. Pel contrari, si la projecte fracassa, diem que el director s’ha tornat arrogant, que l’estratègia era equivocada i que la gent era massa complaent. Segons el clear thinking, no hi hauria cap fórmula i això pot ser fins i tot

CONEIXEMENTS

Les possibilitats dels blocs corporatius Els blogs han transcendit ja la categoria de bitàcoles personals per donar el salt al món corporatiu. Qualsevol que tingui alguna cosa a dir pot servir-se d’un bloc i mirar així de trobar el seu públic a Internet. Els blocaires mantenen una xarxa de relacions i de referències mútues i intercanvien informacions sobre allò que troben a la xarxa. Segons proclama el Manifest Cluetrain (un llistat de 95 conclusions impulsades per empresaris de la nova economia), “els mercats són

converses”. I gràcies a Internet, les interaccions es produeixen d’humà a humà. Aquest fet fa que sigui possible transformar les pràctiques habituals dels negocis. És innegable que s’ha produït un canvi a la mentalitat dels consumidors, que estan més organitzats i ben informats gràcies a la xarxa. Això no pot ser ignorat per les empreses, que s’han servit de diferents formes dels blocs corporatius dirigits al públic consumidor, ja siguin blocs de producte, de relació amb els

seus potencials clients o d’imatge de marca. Això sí, per adaptar-se a aquestes noves eines comunicatives, les corporacions hauran de canviar les seves mentalitats i ser més obertes. Infonomia ha publicat el llibre Manual de uso del blog en la empresa, d’Alberto Ortiz de Zarate, que està disponible per descàrrega gratuïta sota llicència Creative Commons a la web d’Infonomia o, si es desitja, es pot adquirir en format tradicional. Un exemple de pràctica innovadora.

una bona notícia. El que fa la presa de decisions estratègiques tan complicada, i per tant, tan valuosa per les compa-nyies, és precisament que no hi ha fórmules clares per assolir l’èxit. Els executius clear thinking saben que en un món d’incerteses, les ac-cions estan vinculades als resultats. El fet que una certa elecció hagi donat resultats indesitjats no sempre significa que hi hagi un error. Per tant és important examinar el procés de decisió per si mateix i no només el resultat. Aquesta anàlisi rigorosa requereix l’esforç mental de jutjar les accions pels seus mèrits enlloc de pels seus resultats. Es tractaria d’evitar l’efecte halo, i de no pensar que les bones decisions condueixen sempre a bons resultats. La tasca del lideratge estratègic és, doncs, no seguir una fórmula, sinó obtenir la informació apropiada, avaluar-la curosament i fer eleccions que donin a la companyia les millors oportunitats per triomfar, sense deixar de reconèixer la incertesa natural que envolta el món dels negocis.


Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA

MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

47

ENTREVISTA A JOAQUIM BERNARDO, DIRECTOR CORPORATIU DE RRHH DE HEWLETT PACKARD PER A ESPANYA I PORTUGAL

“La pertinença a una companyia que té èxit motiva el treballador” Què fa un enginyer a recursos humans? I per què no? M’agrada l’organització. El treball de la gent millora si es mesura. Crec que la tècnica barrejada amb les experiències de les persones és clau per afrontar els reptes. A més, m’encanta la relació amb les persones, combinada amb un bon ús de les tecnologies.

Un mentor? Doncs el qui va ser el meu cap, José Conejos. Em va convèncer per estar on estic ara. Espanya és un país on s’investiga poc? Sí, tot i que en el nostre cas, generem unes dues invencions per setmana, de les quals moltes es converteixen en patents. A més, una part important de la nostra funció consisteix a investigar i buscar aplicacions d’aquesta investigació, per ser més competitius i mantenir el lideratge. Però, tot i que tenim de les millors escoles de negoci, ens trobem en el 29è lloc en el rànquing d’R+D? Potser perquè no tot el que s’investiga es concentra en aplicació a producte, o potser no hi ha suficients empresaris disposats a experimentar-ho. Un altre factor, evidentment, són les ajudes de l’estat en aquesta matèria. Diuen que els hindús són bons en informàtica. És un tema d’enfocament. Ells i les

Nascut a Grenoble, a França, és fill de mare francesa. Viu a un poblet del Vallès amb la seva dona, la Judith, amb qui té dues filles, la Laura i l’Anna. Quina és la seva formació acadèmica? Sóc Enginyer en Telecomunicacions, vaig estudiar a la Universitat Politècnica de Catalunya. Què li agrada com a hobby? Sobretot llegir i caminar.

Com va ser la seva etapa anterior a l’actual? Doncs, a Hewlett Packard. He tingut responsabilitats en pràcticament tots els àmbits de recursos humans tot i que recordo amb carinyo, la meva primera experiència en selecció. Quin és el major repte que ha afrontat? Passar de les 150 persones que érem a una plantilla de 1.200. Vaig seleccionar un miler de persones en poc temps. No és fàcil, però se n’aprèn molt.

A COR OBERT

Quin és el darrer llibre que ha llegit? Història del cristianisme de Paul Johnson.

La vida professional de Joaquim Bernardo s’ha desenvolupat en gran part a Hewlett Packard. / CEDIDA

seves universitats s’han enfocat cap aquest camp. Tot és voluntat i coherència. Ja se sap, el que vol, pot. Com concilíeu vida professional i personal? Des de l’arribada de Hewlett Packard a Espanya, als anys setanta, hem instaurat polítiques per facilitar la conciliació de vida professional i personal. Creiem que és una conseqüència del nostre principi de gestió per objectius. Tenint en compte les nostres regles de conducta empresarial, els nostres valors i principis, l’important és que siguem capaços d’instaurar unes polítiques d’empresa que els nostres empleats puguin utilitzarles. Un director de recursos humans és un gestor o un estratega? Ambdues coses alhora. Ha d’ocupar-se de proporcionar recursos i de desenvolupar l’organització. Ha d’entendre el negoci, conèixer les finances, i també els interessos i les emocions. Per tant, ha de dissenyar programes concrets que permetin una gestió racional dels

equips, especialment dels manager, que són els qui estan al capdavant d’aquests. Què incentiva més a la seva gent: el salari, la flexibilitat o la seguretat? Crec que la flexibilitat. El salari és un factor desmotivador, però no motivador. La seguretat té més a veure amb l’empleabilitat que no pas amb la companyia. Un altre aspecte que motiva i que crec que no és molt explícit aquests dies és la pertinença a una companyia que té èxit. És veure com el teu treball contribueix a aquest èxit. D’altra banda, també és important el reconeixement al treball ben fet. Un consell per als qui comencen en recursos humans. Millor dos. El primer, que es preguntin sovint sobre el per què de les coses. Això ajuda a trobar sentit a allò que fas. I el segon, que tinguin passió pels recursos humans, perquè la passió es retroalimenta positivament en interacció amb altres professionals. MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

Què pensa del moment en què vivim? Vivim en un moment d’equilibri inestable, ja que no controlem moltes de les seves variables, existeixen buits i diferències molt grans entre Occident i la resta de les cultures, i crec que ens aniria bé un exercici d’autoreflexió i compromís. Un somni encara no realitzat? De petit, volia formar part d’una colònia d’animals, per exemple formigues. Posar-me a la seva pell, en el niu, saber com vivien. M’interessa saber com funcionen les coses. El millor i el pitjor que li ha passat a la vida? El millor, la meva família. El pitjor, perdre el meu pare de forma sobtada. Què no perdonaria mai? La mentida. Ha tingut algun mestre? Per afrontar la vida, el meu pare. En l’àmbit professional a Ivonne Hunt i José Conejos.


48

FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

UNIVERSITATS

RECERCA EL BSC I MICROSOFT CREEN UN CENTRE D’INVESTIGACIÓ CONJUNT A BARCELONA

El Barcelona Supercomputing Center (BSC) i Microsoft han anunciat la creació del centre d’investigació conjunt BSC-Microsoft Research Centre. Aquesta nova institució se centrarà en la investigació del disseny de les arquitectures i el software per als dispositius mòbils i per als PCs del futur. Els experts en arquitectures de computadors del BSC i els científics de Microsoft Research Cambridge (MSRC) a Gran Bretanya treballaran conjuntament per trobar solucions innovadores davant els nous reptes de la programació d’aplicacions en paral·lel.

S’INAUGURA LA BIOINCUBADORA PCBSANTANDER

El Parc Científic de Barcelona (PCB) compta amb un nou espai, l’Edifici Hèlix, que compta amb més de 6.500 metres quadrats de superfície destinats a laboratoris que es destinaran a la recerca en biomedicina i biotecnologia. Dins d’aquest espai s’ubica també la nova Bioincubadora PCB-Santander, formada per més de deu empreses spin offs de base tecnològica. L’objectiu de l’ampliació dels laboratoris del PCB i de la Bioincubadora PCB-Santander és participar en l’enfortiment a llarg termini del teixit d’empreses de base tecnològica en el sector de la biotecnologia a Catalunya.

LES UNIVERSITATS ESPANYOLES PRESENTEN 207 TITULACIONS ADAPTADES AL PLA BOLONYA

Les universitats espanyoles han presentat 207 titulacions adaptades a l’espai europeu, l’anomenat Pla Bolonya que volen engegar el curs que ve, 36 de les quals provinents d’universitats catalanes. Ara, aquests plans d’estudis hauran de ser aprovats per l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i l’Acreditació, tot i que el domini continua obert. El 2010 ja no es podran oferir places de nou ingrés per a carreres dels plans actuals.

la Fundació Cercle d’Economia i la Fundació Coneixement i Desenvolupament (CYD). En la seva intervenció, va dir que les universitats són “peces bàsiques de la societat que requereixen dinamisme, flexibilitat i voluntat emprenedora” per progressar i adaptar-se als canvis. Segons Huguet, bona part de les universitats europees, entre elles les catalanes, tenen un “problema de governança que dificulta la presa de decisions àgils i compromeses” i que és la principal diferència respecte a les universitats nordamericanes.

HUGUET RECLAMA MILLORAR EL SISTEMA DE GOVERNANÇA DE LES UNIVERSITATS

El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet demana a les universitats una millora en el seu sistema de governança com a condició necessària per aconseguir un sistema universitari català “més eficient, amb més projecció internacional i d’atracció de talent”. Huguet va fer aquestes declaracions durant l’acte d’inauguració de la jornada Tendències i canvis en el govern de les universitats europees que organitzen conjuntament

RECURSOS HUMANS

El conseller Huguet durant la seva intervenció. /CEDIDA

FORMACIÓ CONTÍNUA

CADA CATALÀ HA ESTAT ONZE DIES DE BAIXA, DE MITJANA, EL 2007

EAE ACULL LA REUNIÓ MUNDIAL D’ESCOLES DE NEGOCIS

El primer estudi, presentat pel govern, sobre la incidència al treball de les incapacitats temporals constata que, durant tot el 2007, es van produir 1.083.175 de baixes laborals, amb una incidència lleugerament superior en el cas dels homes (50,6%). La immensa majoria dels treballadors, un 80%, no va agafar cap baixa laboral, mentre que un 17% ho va fer només una vegada, i la resta la va demanar tres o més cops. Pel que fa a les causes, les malalties respiratòries són les més freqüents però, si ens fixem en la durada, les osteomusculars i mentals són les que més pes tenen. Els autònoms són els que menys baixes demanen (7,2%). De mitjana, cada baixa és de 33,8 dies, malgrat que la majoria, el 64% dels casos, no superen les dues setmanes.

L’Escola d’Administració d’Empreses (EAE) organitza la I Conferència de Relacions Internacionals de CLADEA, que se celebrarà a Barcelona els dies 4, 5 i 6 de maig. Es tracta del primer fòrum de debat mundial d’aquestes característiques que té com a objectiu millorar el grau d’internacionalització de les activitats de les escoles de negocis i universitats. El Congrés té previst reunir un centenar de representants d’escoles de negocis de tot el món –degans, directors de relacions internacionals, directius de les àrees de comunicació i màrqueting–, el que permetrà l’intercanvi d’experiències i coneixements que garantiran l’èxit de la trobada.

Màrius Rubiralta de la UB, i Emilio Botín del Banc Santander. /CEDIDA

EL DICCIONARI

PACO SOLÉ PARELLADA, CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I DIRECTOR PROGRAMA INNOVA UPC

Ja ha passat un altre mes. Un altre mes enfrontats al compromís de buscar entre les paraules dels diccionaris d’economia i gestió aquells punts comuns i aquells conceptes que ens puguin ajudar a una millor comprensió del fet econòmic. Aquest mes ens toca la lletra r. Aquesta lletra és generosa, plena de paraules i de matisos, i d’alguna contradicció. En el diccionari la lletra r comença per la paraula racionalitat. No està malament. D’aquesta en surten conceptes econòmics prou interessants com els de racionalitat substancial i racionalitat procedimental. Tot seguit ens trobem amb racionalització que té molt a veure amb el seny. Quan no hi ha seny venen els problemes. Conseqüentment la paraula següent és recessió ; esperem, en aquest moment de pessimisme, sortir-ne el més ràpid possible i entrar en la reactivació sense passar pel racionament. Entremig, al diccionari, hi trobem també un llarg nombre de ratis tan significatius com vulgueu i que per si sols mereixerien un tractament específic. Paraules com reducció de capital, reestructuració i rescissió contractual tenen el seu contrapunt en rendibilitat, rendiment, remuneració, reserves, resultats, revaluació, retorn i en definitiva, en l’augment de la renda. La llibertat i el premi al risc i a la responsabilitat,

que també comencen per r tenen molt a veure amb revolució industrial i amb les següents revolucions que hem viscut fins arribar a la del coneixement gràcies a la recerca i a l’administració dels recursos i capacitats que en són el necessari complement. Ens queda poca cosa a afegir als nostres comentaris sobre les paraules que comencen per la lletra r tal vegada podríem parlar de la relació real d’intercanvi o de la regió que aprèn, de la reenginyeria o de la rotació però preferim acabar amb la referència a tres economistes importants: en David Ricardo del que Joan Robinson, per camins indirectes, n’és tributaria. En David Ricardo és responsable de bona part de la construcció de l’edifici conceptual de la ciència econòmica i tambe obre la porta a en Marx i a la seva obra més coneguda, el capital. Joan Robinson diagnostica amb encert l’organització econòmica del seu moment però aquesta no és mai permanent. Tancarem la cita dels economistes que surten al diccionari amb la figura d’en Jacint Ros Hombravella. La seva contribució és fruit, precisament, de la recerca, del raciocini i de la racionalitat, i d’una aplicació intel·ligent dels recursos i capacitat. No cal dir, que els resultats de la seva feina és, i ha estat, socialment d’una gran rendibilitat.

R


Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

49

Estils de Vida ENTREVISTA ABEL FOLK, ACTOR

“Sóc dels que creuen que val la pena lluitar pel futur d’una parella” Abel Folk produeix, dirigeix i coprotagonitza al costat d’Àngels Gonyalons la comèdia Ex, que amb una mirada àcida, intel·ligent, divertida i molt contemporània es qüestiona què passa quan una parella “perfecta” es trenca. Malgrat que el títol pugui portar a engany, Folk assegura que l’obra aposta pel futur de la parella, just en una època en què cada vegada es produeixen més ruptures, moltes de les quals es podrien evitar només que ens prenguéssim les coses amb una mica més de filosofia. la productora m’ha portat de manera natural a assumir responsabilitats a nivell artístic i creatiu i la direcció ha estat una conseqüència lògica d’aquesta manera de treballar, no ha estat quelcom premeditat.

JAUME RIERA

A Ex assumeixes per primera vegada el doble rol de director i actor. Era massa llaminer el paper per a què el fes algú altre? M’hagués agradat no fer-lo, però la sòcia de la productora que em va proposar l’espectacle, que és la meva dona, em va dir que el paper m’anava perfecte. Fins i tot vaig estar a punt de muntar un càsting per buscar actor, però amb l’Àngels (Gonyalons) funcionàvem molt bé com a parella i d’alguna manera m’hi he vist empès. Us va costar gaire convèncer l’Àngels Gonyalons? L’Àngels és una de les millors actrius catalanes i desprèn un estil, una classe naturals, que la fan ideal per aquest tipus d’espectacles. És una comèdia molt poc naturalista que parla de coses molt reals. Coneixem la història només a través del que ells ens expliquen, i això ens obliga a una posada en escena molt precisa, molt detallista, en què el treball de l’actor es veu molt. Calia doncs, una actriu amb molta presència escènica, que s’ajustés al personatge, però que a la vegada hi afegís una mirada externa. És molt diferent dirigir una comèdia coral com Mentiders o Pels pèls i una amb només dos personatges? Tant Mentiders, com Pels pèls responen més a l’esquema de la comèdia clàssica, fonamentada en el gag. Ex és més aviat una comèdia de pensaments. La gent que sap què és viure en parella i trencar una parella hi reconeixerà moltes coses. Aporta una mirada molt lúcida sobre el món de la parella. També busca la comicitat a partir de posar en evidència el propi espectador que es veurà retratat en moltes de les situacions que s’hi plantegen. Pot ser un espectacle terapèutic per algunes parelles en crisi?

Què tal ha estat l’experiència de rodar a les ordres de Woody Allen? La meva actuació és testimonial i faig un paper de figurant. Crec que tothom n’ha fet una gra massa amb aquesta pellícula. Hem fet el ridícul i s’ha actuat de manera molt provinciana. Em sembla fantàstic que el Woody Allen vingui a rodar a Barcelona, tant de bo vingui cada any, però el circ que s’ha muntat al voltant està fora de tota mida, perquè a ell li provoca una gran incomoditat i s’han fet coses no gaire lícites que s’acaben sabent.

Abel Folk produeix, dirigeix i protagonitza amb Àngels Gonyalons la comèdia Ex al Teatre Borràs. / M.A. CHAZO

Vull que l’espectador es plantegi per què una parella que pot funcionar parteix peres. Aquesta reflexió me la he fet molt sovint amb coneguts que han trencat la relació, i ho entenc, però també crec que moltes vegades només posant-hi una mica més superarien la crisi i potser a la llarga acabarien sent més feliços del que són ara. Aquesta és la situació que planteja l’espectacle i, sense pretensió d’alliçonar, tant de bo serveixi a algun espectador per afrontar d’una manera menys dramàtica els problemes de parella. És per tant una peça optimista en quan al futur de la parella, malgrat el títol? Jo sóc una persona optimista i en tot el que faig m’agrada veure-hi un missatge optimista. Tinc l’opinió que visc millor amb parella que sense, encara que cadascú és lliure d’escollir com vol viure. Per mi viure en parella és fer-ho amb algú a

qui estimes, amb que t’hi sents a gust, a qui no li has d’explicar tot perquè moltes coses ja les saps, amb qui pots estar en silenci i no incomodar-te. Per tant, sóc dels que crec que val la pena lluitar per una parella quan les coses van bé. El primer objectiu és que la gent passi una estona agradable veient l’obra, però darrera hi ha un missatge optimista, que et diu que per dramàtica que pugui semblar una situació, vista amb una mica de distància, sempre hi ha solució.

persona a fer una afirmació tan categòrica. Probablement hagin tingut una mala experiència amb aquest teatre entre cometes més intel·lectual, que sovint pensa poc en aquest espectador mitjà. El primer objectiu d’un productor privat és no arruïnar-se i per tant ha d’apostar per propostes amb una clara potencialitat comercial, sense renunciar a la qualitat i fet amb els màxims recursos possibles, quelcom que fins fa poc no existia a la cartellera barcelonina.

Com a productor i director has apostat per un teatre popular i comercial que atreu a persones sense un gran bagatge cultural, que sovint no troben propostes al seu gust. Hi ha una frase que sovint sento i que em nego a acceptar que és: “a mi no m’agrada el teatre”. Jo faig teatre també pensant en aquestes persones. Miro d’entendre què pot portar a una

Director, productor, actor, TV, teatre, cinema, etc. És difícil tocar més tecles. Tot està molt relacionat. Quan em vaig llençar a aquesta aventura de la producció vaig tenir la sort de comptar amb un equip que no m’ha permès fer bogeries i tirar endavant projectes amb certa solvència sense fer mal a ningú ni fer massa soroll. La pròpia estructura de

Aquest provincianisme és també el que ens porta a menystenir tot el que és fa aquí, per exemple una pel·lícula com El Coronel Macià, que molts crítics han jutjat amb molta més severitat que qualsevol producció de Hollywood? Com a país tenim un problema. Som capaços d’aplaudir qualsevol cosa històrica que ens vingui de fora com El Patriota o Braveheart, però fem una pellícula molt digna parlant de la nostra història i se la carreguen o se’n foten. Potser estan fetes amb més mitjans, però no són millors, i Coronel Macià serà tant clàssica com es vulgui, però ens explica la nostra història, que com a poble tenim l’obligació de conèixer, però que si preguntéssim pel carrer qui és Francesc Macià patiríem per trobar algú que ens ho sabés explicar. Aquest papanatisme, aquesta doble vara de mesurar les coses, la trobo indignant. No pot ser, per exemple, que encara no s’hagi fet una pel·lícula sobre el 1714. El cinema també té una funció educativa.


50

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

CULTURA CITA CRÍTICA: “Només aquell que construeix el futur té dret a jutgar el passat”. Friedrich Nietzche, filòsof alemany

Pinta del s. VII aC i sarcòfag amb figura masculina del s. III aC./ CEDIDA

tils i per la presència en el seu territori de pròspers jaciments miners. Un altre factor de prosperitat va derivar de la intensa activitat comercial que en alguns períodes van dur a terme els mariners etruscos, que podien disposar d’importants esca-

les comercials al llarg de la costa. La precocitat dels contactes i dels intercanvis dels etruscos amb el món grec i grecooriental va ser bàsica no sols per al seu desenvolupament econòmic, sinó també per al cultural.

AGENDA CULTURAL > El llac dels cignes

> El cercle de guix caucasià

> Picasso i la seva col·lecció

El Ballet Clàssic de Moscou presenta El Llac dels cignes de Txaikovski amb direcció artística de N. Kasatkina i V. Vasiliov. Diumenge 9 de març al Centre Cultural Caixa Terrassa.

Oriol Broggi dirigeix a la sala gran del TNC El cercle de guix caucasià de Bertolt Brecht , amb Anna Lizaran i Marta Marco. Fins al 6 d’abril, al Teatre Nacional de Catalunya.

El Museu Picasso presenta la col·lecció personal d’obres d’art de Picasso, composta per més d’un centenar d’artistes com Renoir, Cezanne o Matisse. Al Museu Picasso fins al 30 de març.

> Marlango

> Antònia Font

> Tirant lo Blanc

El grup liderat per la també actriu Leonor Watling presenta a Barcelona el seu darrer treball, The Electrical Mornig. El 7 i 8 de març al Palau de la Música Catalana.

Els mallorquins Antònia Font presenten el seu nou treball, Coser i Cantar, gravat amb l’Orquestra Simfònica de Bratislava. El 30 de març al Liceu de Barcelona.

Calixto Bieito dirigeix aquesta adaptació del clàssic de Joanot Martorell, amb Joan Neigré, Carles Canut, Lluís Villanueva i Beth. Fins al 9 de març al Teatre Romea.

DESEMBRE NOVEMBRE OCTUBRE SETEMBRE AGOST JULIOL JUNY

El poeta, dramaturg, assagista i estudiós de l’obra de Picasso, Josep Palau i Fabre, ha mort a l’edat de 90 anys. A finals dels anys trenta va iniciar la creació literària en el camp de la poesia. Va fundar i col·laborar amb revistes com Poesia i Ariel, a més de l’editorial La Sirena, que editaria obres, entre d’altres, de Salvador Espriu. L’any 1952 publicà una de les seves obres cabdals, Poemes de l’alquimista, una decantació de l’obra poética del període 1936-1950, que va des de les primeres manifestacions poétiques de joventut fins a l’exili voluntari al París de postguerra, on entrà en contacte amb les avantguardes artístiques i va conéixer el seu admirat Picasso, amb qui entaularia una sincera amistat i a qui consagraria una ingent obra crítica, concretada en més de vint volums de referència. Al llarg de la seva carrera va rebre diversos premis literaris: l’any 1984 el Premi Literatura Catalana d’assaig per Nous quaderns de l’alquimista , el 1996 el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat per Contes de capçalera , el 1998 el Lletra d’Or per Estimat Picasso, el 1999 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el 2006 el Premi de la Crítica Serra d’Or per Obra literària completa.

MAIG

Josep Palau i Fabre (1917-2008), l’alquimista que estimava Picasso

ABRIL

L’home que va dirigir amb mà de ferro el destí d’Indonèsia durant 32 anys va morir a casa seva el 27 de gener a l’edat de 86 anys. Ni el fet d’haver estat un dels dictadors més sanginaris del segle XX, ni haver elevat la corrupció fins a cotes mai vistes, no van ser obstacles perquè se li rendissin funerals d’Estat, ni perquè una majoria de la població sortís als carrers per expressar el seu condol amb el que consideraven el pare del miracle econòmic del país musulmà més poblat. Després d’haver col·laborat amb l’invasor japonés durant la Segona Guerra Mundial, se sumà al moviment independentista encapçalat per Sukarno contra Holanda. L’any 1965, en plena Guerra Freda, va liderar una dura repressió contra els militants comunistes. Amb la complicitat dels Estats Units, immersos ja en la Guerra del Vietnam, va apartar Sukarno del poder i va instaurar el Nou Ordre, basat en l’estabilitat, el creixement econòmic i l’ordre. L’economia que havia estat el seu principal aval també va propiciar la seva caiguda l’any 1998, arran de les protestes ciutadanes per la crisi.

MARÇ

REDACCIÓ

L’exposició se centra específicament en el període d’esplendor, entre els segles IX i III aC, en què la civilització etrusca s’estenia per bona part de la península italiana: l’actual Toscana, una part d’Úmbria i el Laci septentrional. El recorregut de l’exposició s’articula en tres grans sectors: el període de formació, representat per dues tombes amb aixovars significatius, pertanyents a un guerrer i a una dama d’alt rang; continua amb l’afirmació posterior d’una societat dominada per famílies principesques particularment riques, que, havent incorporat els usos i costums del món grec i grecooriental, van deixar amplis testimonis del seu poder i la seva riquesa, expressats en bells objectes de bronze i de materials preciosos. L’última part està dedicada al desenvolupament de la civilització urbana, i s’hi fan palesos, en particular, els aspectes relatius a l’arquitectura sacra, la producció artística, la religió, la vida quotidiana i els usos funeraris. Aquesta última part de l’exposició queda il·lustrada per una tria de gran impacte visual, com els grans frisos pintats de Tarquínia, la decoració arquitectònica realitzada per a un important temple de Roma durant el domini dels reis etruscos, esplèndids sarcòfags i objectes de producció etrusca o d’importació grega referents a l’àmbit públic i privat. La pròspera civilització dels etruscos es va desenvolupar en l’àmbit de les cultures de la Itàlia antiga, entre el final de l’edat del bronze (segles X-IX aC) i el segle I aC, en què es va produir la seva submissió definitiva a Roma. Aquest poble, que els grecs van anomenar Tyrrenoi, com la franja de la Mediterrània occidental a la qual s’abocava el seu territori, és el més conegut i el que ha deixat les més extraordinàries evidències monumentals i artístiques. La riquesa i el poder dels etruscos van estar determinats per l’explotació de terres molt fèr-

Suharto (1921-2008), l’home de la CIA al sud-est asiàtic

FEBRER

L’Obra Social ”la Caixa” presenta a CaixaForum una imatge actualitzada de la civilització etrusca a partir d’una extraordinària col·lecció de 170 obres dels principals museus d’Itàlia i dels del Vaticà i el Louvre.

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

GENER

Els prínceps etruscs reviuen al CaixaForum


Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

51

BIBLIOTECA CITA CÈLEBRE: “El temps és el millor autor, sempre troba un final perfecte”. Charles Chaplin, actor i director.

TELEVISIÓ

15 anys esperant per tan poca cosa

LAS CLAVES DEL NUEVO PGC Autor: Oriol Amat Editorial: LGestión 2000 Pàgines: 206 Des de l’1 de gener, les empreses espanyoles estan obligades a utilitzar el nou Pla General de Comptabilitat. Es tracta d’un pla més complex i extens que l’anterior, pel que aquest llibre del catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i vicepresident de l’ACCID, Oriol Amat, pot resultar de summa ajuda. El llibre exposa de forma introductòria i amb l’ajuda d’exercicis resolts les diferents parts de la nova normativa: marc conceptual de la comptabilitat; normes de valoració; comptes anuals i quadre de comptes, amb una comparació amb el PGC anterior. També s’inclouen altres aspectes com la primera aplicació del PGC o el PGC de PIMES i règim específic de les microempreses, a més d’un glossari final.

EN BUSCA DEL SENTIDO Autor: Alex Pattakos Editorial: Paidós Pàgines: 199 El professor Alex Pattakos aplica en aquest llibre a l’entorn de treball les lliçons i la filosofia desenvolupades pel prestigiós psiquiatra Viktor Frankl a la seva magna obra L’home a la recerca del sentit últim, en la qual relata la seva història personal com a supervivent dels camps de concentració nazis i que ha servit de guia a milions de persones. Pattakos exposa diversos principis que contribuïxen a incrementar la nostra capacitat per a enfrontar-nos als reptes del món laboral i trobar sentit al quefer quotidià, desenvolupant així tot el nostre potencial. El llibre està prologat pel profesor Stephen R. Covey, autor del famòs llibre Los

7 hábitos de la gente altamente efectiva.

MEMORIAS DE UN CAZADOR DE MOROSOS Autor: Pere J. Brachfield Editorial: Gestión 2000 Pàgines: 334 La morositat és un fenomen endèmic a Espanya i s’ha convertit en un fet tan freqüent, tradicional i arrelat que per a la gent ja sembla del tot normal. El país s’ha convertit en un paradís per a una fauna de morosos impenitents que actua amb tota impunitat i que creix a costa dels confiats creditors, que es veuen impotents per a recuperar els deutes. Memorias de un cazador de morosos descobreix l’estratègia dels murris per a fer presa en les seves confiades i indefenses víctimes. El llibre revela les tàctiques per a escapolir-se dels seus creditors i el modus operandi del morós professional que pul·lula per totes bandes.

No ens podem perdre... DILLUNS

1

Àgora, a les 22 hores, al 33 Debat d’actualitat política moderat per Xavi Coral.

2

Economia i Empresa, a les 21.30 h, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat econòmica del dia.

DIMARTS

1

Valor Afegit, a les 23.10 hores, al 33 El programa d’actualitat econòmica de Televisió de Catalunya.

2

Espai Estapé, a les 10.40 h, a Catalunya Ràdio Conversa setmanal amb Fabià Estapé.

DIMECRES

1

Quèquicom, a les 22 hores, al 33 Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

2

Minoria Absoluta, a les 12 h a RAC 1 Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIJOUS

2

Capital, a les 6 h a Radio Intereconomía Informació econòmica amb Luis Vicente Muñoz.

2

La Plaza, a les 20.15, a Onda Rambla Anàlisi financera i tertúlia econòmica, amb Juan García.

Quan la majoria dels mitjans de comunicació i el gruix dels votants donen com a vencedor d’un debat electoral el candidat que els és més pròxim o quan els indecisos persisteixen en la seva indecisió, normalment vol dir que de debat n’hi ha hagut poc, i entenem per debat contraposició d’idees i de polítiques i el que ens van oferir els senyors Rodríguez-Zapatero i Mariano Rajoy en el primer dels seus dos debats televisats van ser un monòleg a dos, un molt mirar endarrere i poc endavant, un exaltament dels mèrits propis i dels suposats demèrits aliens, amagats sota les manipulables xifres plasmades en vistosos gràfics bicolors que els hi havien preparat els seus assessors. De fet de debat n’hi va haver tan poc que fins i tot la figura del moderador va esdevenir estèril i si en comptes del mestre Campo Vidal, que ja va moderar l’únic precedent d’un cara a cara de la democràcia espanyola, el Felipe-Aznar del 1993, hi hagués hagut un comptador, pel fet hagués estat el mateix. Tot el “debat” va tenir un cert aire de deja vu, sobretot en una legislatura abundant en discursos encesos en seu parlamentaria. La mateixa dinàmica del debat, amb torns d’intervenció monotemàtics pautats i minutats també va afavorir aquesta sensació de debat parlamentari. Probablement el fet que una setmana després hi hagués un partit de tornada, també va propiciar que els dos candidats fessin intervencions molt en clau interna del seu electorat, fent-se forts en els temes que els són més propicis (Zapatero amb polítiques socials i Rajoy amb immigració –un tema que Zapatero va semblar defugir en tres ocasions– i terrorisme d’ETA, que va motivar algun dels moments més tensos de la vetllada, com quan el líder del PP va acusar al del PSOE d’haver agredit les víctimes). Podriem dir que la por a perdre va ser més gran que els desitjos de guanyar. Si en el duel dial·lèctic la cosa va estar més o menys igualada, amb ofesinves abraonades per part d’ambos candidats en diferents fases del debat, a l’hora de dirigir-se als espectadors, a Rajoy el va trair la seva mirada lleugerament estràbica. Una mirada franca a una càmara de TV és font de credibilitat, mentre que una mirada esquiva pot generar desconfiança. Tampoc no hi va ajudar el seu aspecte desmanegat. El seu relat final, protagonitzat per una nena, no va casar tampoc amb el seu verb punyent, poc donat al sentimentalisme. TEXT: JAUME RIERA

DIVENDRES

1

Economía a fondo, a les 18.30 hores a CNN+ Juan José Toribio i Emilio Ontiveros analitzen l’actualitat econòmica. Hora 25 de los negocios, a les 21.30 hores, a la SER Economia i finances, amb Javier Ruiz.

2

DISSABTE

1

DIUMENGE

El Debate de CNN+, a les 23.30h Debat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

130 minuts, a les

2

1Notícies al 3/24

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Àngels Barceló.

21.35h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.


52

ESTILS DE VIDA / El gourmet

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

RESTAURANT DAPS

Daps, la novetat i la creació convertides en restaurant

PER MENJAR... I FER NEGOCIS

A l’únic que li tenen prohibida l’entrada al restaurant Daps de Barcelona és a l’avorriment. I és que cada setmana renoven entre 15 i 20 plats en base als productes de mercat que estan al seu punt culminant. No obstant això, pels fidels d’un plat, aquest establiment es basa sempre en la recepta original per tal d’aconseguir el gust que els ha captivat.

Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

IVÁN SÁNCHEZ

‘Banquet ofert als déus’. Aquest és el suggerent significat de la paraula llatina Daps. De fet, el restaurant que així s’anomena sembla disposat a oferir a les deïtats tots els seus capricis. I és que al llarg de l’any presenta més de 400 creacions amb la filosofia de cuinar el producte en el seu moment més apoteòsic. “Gairebé el 30% dels plats varien cada setmana, aprofitant aquells productes de mercat que estan en la seva esplendor. Per exemple, durant la temporada del calçot, aquest producte protagonitza diversos plats, com les amanides, els calçots confitats o a la planxa”, explica Manuel Morillo, director de la línea de restaurants d’AN Grup, la corporació catalana propietària del Daps. El principal atractiu d’aquest establiment és la seva cuina de mercat. De fet, la major part del seus proveïdors són de Mercabarna, a més de petits proveïdors de comarques catalanes als quals adquireixen formatge, embotits i bolets, entre d’altres productes. Aquesta alta capacitat de renovació s’explica pel fet que AN Grup compta amb un departament de creació dedicat exclusivament a la recerca de noves receptes, que es sumen a les aportacions fetes per l’equip de cuina. Però no tot és fugaç a l’oferta d’aquest local. De fet, la carta és un tríptic, les dues primeres pàgines del qual mostren els plats que es mantenen al llarg d’un any, i la tercera inclou entre 15 i 20 propostes de cuina de mercat. Els plats de la carta amb vocació de permanència es basen en una “mateixa recepta que garanteix la seva continuïtat en el temps, perquè el comensal torni a retrobar-se amb el mateix sabor

El Daps es caracteritza per la seva lluminositat i amplitud. / CEDIDA

d’aquella crema de nècores o d’aquells canelons”, comenta Morillo.

Estil senzill i modern Juan Aguilar és el xef d’aquest cèntric restaurat, situat a la confluència de l’avinguda Diagonal amb el carrer Villarroel, des que va obrir les seves portes l’any 2000. El seu estil es basa en receptes senzilles on el producte no estigui massa elaborat perquè es pugui mantenir la qualitat inicial. “Oferim cuina mediterrània de tota la vida amb tocs de modernitat. La nostra idea és oferir una bona relació qualitat-preu”, assenyala el representant d’AN Grup. Per fer la part més estable de la carta, el departament de gastronomia del grup de restauració fa un estudi profund de cara a aconseguir una coherència i un equilibri entre carns, peixos i arrossos. Algunes d’aquestes propostes ja s’han convertit en plats “històrics”, tal i com assenyala Manuel Morillo: “Els raviolis d’escamarlà amb la crema del propi escamarlà,

El restaurant ofereix més de 400 creacions al llarg de l’any un plat molt reconegut; els ous estrellats porten anys a la carta i conservem des de la inauguració del restaurant una amanida de formatge de cabra amb fruites del

bosc i vinagreta de festuc. El nostre filet de bou amb salsa d’Idiazabal és molt habitual entre els nostres clients, ens marca una mica com a establiment”, assenyala. Pel que fa a la cuina estacional, destaquen entre d’altres els espàrrecs a la planxa amb oli de tòfona al maig i les carxofes amb llagostins al novembre. Morillo defineix l’equip de sala com “gent molt propera”. “Busquem que el nostre client sempre tingui un referent molt a prop, que sigui professional, format i que pugui atendre ràpidament amb un somriure”, explica. Un ingredient que arrodoneix aquest ‘banquet dels déus’ és el seu ‘temple’. Es tracta d’un local que dóna una sensació de lluminositat i amplitud gràcies als grans finestrals que donen al carrer Villarroel, sense que la privacitat es vegi amenaçada. La decoració, on destaquen els vermells, culmina amb l’exposició de pintures de reconeguts artistes com José Manuel Broto, Miguel Ángel Campano o Joan Hernández Pijuan. Diagonal, 469 Tel: 93 410 90 89 http://www.angrup.com/

ELS ‘TOP 10’

DROLMA

EL BULLI Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

COMERÇ 24 L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona. Carrer Comerç, 24 - Barcelona Tel. 93 319 21 02

CAN FABES La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana. Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851

I BUONI AMICI Per gaudir de l’autèntica cuina triveneta. Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Carta flexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

EL TAST

RECAREDO BRUT NATURE Cava de gran intensitat aromàtica, on apareixen notes vegetals fresques, cítriques. Tot el conjunt d’aromes afruitades es conjuguen amb tocs d’aromes especiades. Color groc pàl·lid amb reflexos verdosos d’aparença neta i brillant. Collita: 2004 Varietats: xarel·lo (63%), macabeu (27%) i parellada (10%) Brut Nature totalment sec, sense addició de sucre d’expedició. Elaborat exclusivament amb vinyes de la zona de l’Alt Penedès. Temperatura de servei: 8ºC Preu: 14,20€

SANT PAU Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

TRITÓN Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44


Viatges / ESTILS DE VIDA

MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

53

RUTES PER CATALUNYA

Collserola, la natura a l’abast El Parc de Collserola és un pulmó verd i un indret singular. La seva proximitat a Barcelona i la tranquil·litat dels seus boscos fan d’aquest espai un lloc atractiu pel descobriment assossegat. Caminades, rutes naturalistes i recorreguts en bicicleta o a cavall són algunes de les opcions. BEGONYA MERINO

La Serra de Collserola es troba delimitada per dos valls a nord i sud: la del riu Besòs i la del Llobregat. Aquest requadre d’onze mil hectàrees el tanquen, per un costat, el pla de Barcelona, i a l’oest, la depressió del Vallès. És sense dubte un indret de gran valor ecològic i paisatgístic, que ha vist sorgir vàries localitats als seus límits. Collserola és el gran pulmó de la ciutat de Barcelona. Es creu que el nom procedeix de combinar coll amb l’article sa i amb erola, que fa referència a un cultiu. Podria ser que el Coll Serola, ubicat en la ruta medieval entre Barcelona i Sant Cugat, donés el nom a la Serra. Al parc encara es troben masies antigues i algunes ermites, com Sant Medir, Sant Bartomeu de la Quadra, Santa Creu d’Olorda i Sant Iscle de les Feixes.

Serveis del parc Al Centre d’Informació del Parc de Collserola es poden obtenir mapes, guies i informació abundant de les diferents rutes. La majoria estan ben senyalitzades, per tant no cal ser un senderista expert. En tot cas, s’organitzen sortides guiades de diferent durada per les sis rutes al voltant del centre. Es pot visitar també una mostra permanent al centre i visionar diversos audiovisuals sobre el parc. Hi ha també disponible informació sobre restaurants, berenadors, hípiques i allotjaments. Els centres d’educació de Mas Pins i Can Coll ofereixen programes educatius per a grups, i el segon proporciona una informació especialitzada sobre els

Vista de Collserola des de Sarrià. / ARXIU

recursos del parc. No lluny del Centre d’Informació es troba Vil·la Joana, seu del Museu-Casa Verdaguer, on Jacint Verdaguer va viure els últims anys de la seva vida i on es conserven records i objectes personals del poeta de la Renaixença.

Itineraris curts Hi ha algunes caminades veritablement breus, molt plaents i que poden arribar satisfer, fins i tot, els menys caminadors. No deixa de sorprendre que a quinze minuts de Barcelona es pugui passejar entre els cants dels ocells i vegetació abundant. La passejada de la Font de la Budellera és una de les més emblemàtiques. Sobre el nom de la font, hi ha qui diu que procedeix de les propietats

curatives de la seva aigua, que era bones per l’estomac. Altres diuen a la font es rentaven els budells dels animals. En tot cas, la ruta parteix del Centre d’Informació i permet arribar fàcilment, en qüestió de 75 minuts, a l’estació de Vallvidrera dels Ferrocarrils Catalans. Un altre passeig atractiu, aquest entre bosc frondosos, és el de les Fonts d’en Ribes i de l’Arrabassada. Es parteix de la carretera del mateix nom, on hi ha lloc per aparcar i una parada d’autobús. El camí és ample i planer i travessa un viaducte de 19 metres d’alçada que és un excel·lent mirador: Sant Cugat i Rubí queden a l’abast de la vista. La Font de l’Arrabassada simula la forma de les muntanyes de Montserrat. Formava part de

l’antic Casino de l’Arrabassada, ara en estat ruïnós. No queda lluny l’ermita de Sant Medir, del segle XI, on el 3 de març de cada any se celebra un aplec que reuneix veïns de Gràcia i Sant Cugat.

Pels caminadors habituals Onze mil hectàrees donen per molt. Aquells caminadors amants de les distàncies més

llargues, gaudiran amb recorreguts com el que surt de Torre Baró fins al Tibidabo. No és dels més llargs, però val la pena per les vistes panoràmiques de Barcelona i rodalies. El camí voreja el torrent de la Salamandra, on hi ha el bosc d’alzines amb roures de la reserva de la Font Garriga. Des del Turó de la Magarola es desenvolupa la campanya anual d’observació i seguiment d’ocells rapinyaires. El punt final del camí és el Tibidabo, el cim de 512 metres on s’alça el Temple del Sagrat Cor. Si es fa el recorregut per la nit es poden trobar toixons, que surten del cau per atrapar cucs de terra i menjar insectes i fruits del bosc. La següent proposta parteix de Vil·la Joana i arriba a Sant Cugat del Vallès. És una oportunitat per conèixer els indrets del parc amb la vegetació millor conservada i passa pel Pantà de Can Borrell. És de petites dimensions i recull l’aigua del torrent de l’Arrabassada. El camí passa per Can Borrell, una masia del segle XVII que ara acull un restaurant molt concorregut per un públic familiar. Està envoltada de conreus que constitueixen la part més planera del recor-regut, on es comença a percebre la proximitat al nucli de Sant Cugat. A l’última part del recorregut trobem l’emblemàtic Pi d’en Xandri, un pi monumental de 23 metres d’alçada que ha esdevingut un símbol de Sant Cugat i quet té més de dos cents anys d’antiguitat.

PLANTES I ANIMALS AL PARC DE COLLSEROLA La vegetació del parc és la pròpia de la climatologia mediterrània. Als boscos domina el pi blanc, però també es poden trobar alzines i roures, que conviuen amb les plantes pròpies des zones ombrívoles i amb plantes arbustives. Els conreus constitueixen menys del 7 per cent del territori del parc. Pel que fa als animals, els mamífers més característiques de Collserola són els porcs senglars, que viuen entre genetes, ratolins de bosc, algun tipus de serp, esquirols i guineus. Als boscos de riera es poden trobar la culebra escurçonera i el toixó, i a tot el parc, nombroses espècies d’ocells.


54

ESTILS DE VIDA / Esports

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2008

ESPORT I EMPRESA MOISÉS HURTADO, MIGCAMPISTA DEL RCD ESPANYOL

“El futbol és efímer i no té memòria” Després de 14 anys al RCD Espanyol, Moisés Hurtado (27) és un dels jugadors imprescindibles de Valverde. Nascut a Badia del Vallès, forma part de la nova generació de futbolistes amb carrera que, amb un peu al camp i l’altre al terra, té molt clar quines són les debilitats de l’esport rei. NATÀLIA PASTOR

Un cúmul de derrotes us han fet baixar posicions. Com ho heu digerit? Són coses normals al futbol. Però en una setmana pots guanyar i et pots posicionar novament millor. Els futbolistes estem acostumats i també sabem que estem en una bona zona, al capdavant de la taula, i tenim ànim per a afrontar el següent partit. Després de 14 anys a l’Espanyol, què és el millor de ser fidel a un club? El millor de ser fidel és que formes part de la família. L’Espanyol és un club que m’ha format, a més de com a jugador, com a persona. És molt enriquidor perquè coneixes molta gent a la qual agafes molt carinyo. El pitjor és que de vegades sembla que, amb els anys, costa més obtenir el reconeixement.

“L’Espanyol és un equip que cada cop ven més” Els jugadors de la casa paguen un preu més alt pel reconeixement? La gent et veu créixer i, de vegades, a la cantera no se la valora tant com a un que és de fora, que sembla que ja vingui amb el crèdit guanyat. Aquesta seria la queixa, tot i que en general guanyen els ‘pros’. Recentment has renovat fins al 2012. Et blindaries de per vida com en Raúl o Casillas? No crec que hi hagi ningú blindat. El futbol són pocs anys i hi ha una sèrie de factors que tothom valora

Moisés Hurtado, durant l’entrevista a la ciutat esportiva de Sant Adrià del Besòs. / DAVID FERNÀNDEZ

a l’hora de renovar o negociar. És el pa de casascú. No crec que ningú blindi el seu futur. Hi ha gent que firma contractes de per vida i després surten per la porta del darrere. Al cap i a la fi, el futbol és efímer i no té memòria. No importa el passat, només el present i una mica el futur. El reconeixement de l’afició ha sigut gairebé paral·lel al de Valverde? L’afició i la confiança de l’entrenador són coses que es van guanyant cada dia. Tot i que al futbol es passa de l’amor a l’odi en un mal partit. La gent que s’hi dedica i sap de futbol, que en realitat és molt poca, això ho entén. Però l’aficionat és apassionat i un dia t’idolatra i l’altre t’oblida. Quin és el punt fort i el punt dèbil d’aquest equip? El fort és la mentalitat. El punt dèbil és que a vegades no acaba de ser tan ordenat com es requereix en certs moments. Tot i que la mentalitat i l’ambició que té ara l’equip és molt més gran que tot això.

Moisés Hurtado és també periodista. Cada vegada hi ha més cantera amb carrera? Aquest any a l’equip hi ha molta gent jove que està fent formació superior. Avui estem més conscienciats. Sabem que són pocs anys i, tot i que pots guanyar diners, marxen ràpid si no els administres bé. També és una manera de créixer com a persona, a més de desenvolupar-te com a jugador. Un cop posis punt i final a la teva carrera esportiva, cap a on t’encaminaràs laboralment? De moment no ho sé. Desitjo que encara em quedin uns quants anys aquí. Hi ha coses del periodisme que m’agraden i d’altres que no. Però també tinc altres alternatives, com ara ser entrenador. El periodisme esportiu sempre és una opció perquè tinc la part pràctica que m’aporta ser jugador i la part teòrica pròpia de la carrera. Com valores l’espai que ha guanyat l’Espanyol als mitjans? Està clar que el Barça li menja molt terreny a l’Espanyol,

però darrerament el club li ha menjat terreny a altres equips i això és positiu. L’Espanyol és un equip que cada cop ven més i crida més l’atenció. De què creus que peca la premsa esportiva? Sovint no només et qüestionen al terreny de joc, sinó que es fan valoracions massa subjectives i personals. A la premsa esportiva es barreja el forofisme amb l’objectivitat. També és el que li agrada a la gent. Hi ha moltes notícies que no són certes i has de viure amb això perquè el poder de persuasió és molt gran. Et mires les pàgines de color salmó? M’interessa l’economia, més que res perquè després he d’invertir els meus estalvis, saber si fer segons quins moviments, comprar, no comprar, etc. Els futbolistes hem de saber gestionar els diners: en pocs anys fem una determinada quantitat que ens ha de servir per a molts altres. Miro la borsa, els tipus d’interès, l’euríbor, si pugen els pisos, si baixen… com tothom.


Salut / ESTILS DE VIDA

MARÇ 2008 MÓN EMPRESARIAL

55

ALERGOLOGIA

“L’al·lèrgia és una malaltia pròpia de les societats occidentals” El doctor Joan Miró és pediatra i al·lergòleg. Els nens són un dels grups d’edat que més visiten la seva consulta a la clínica Teknon. I és que hi ha un increment dels casos d’al·lèrgia a la població, i entre ells els nens són un grup important. La malaltia al·lèrgica és un trastorn crònic poc atès. La majoria de pacients va tirant amb antihistamínics, que tenen un efecte sedant i que poden ser causa d’accidents de trànsit.

“Es calcula que cap el 2050 la meitat de la població dels països occidentals serà al·lèrgica”

BEGONYA MERINO

Què són les al·lèrgies? Són reaccions exagerades enfront de substàncies de l’ambient, generalment proteïnes. Aquestes substàncies no són nocives per la majoria de la gent, però sí ho són per l’al·lèrgic, que es torna sensible i pateix una reacció exagerada que pot afectar diferents punts del seu organisme, des de la pell, l’aparell respiratori, el digestiu, el nas... Se sap quin és l’origen de l’al·lèrgia? Sí, els éssers humans estem acostumats a lluitar contra els microbis, que ens han estat atacant i matant des del principi de la nostra existència. I és el sistema immunològic l’especialista que ha estat lluitant contra aquests microorganismes. De cop i volta, durant els últims cent anys, l’espècie humana ha descobert uns recursos terapèutics espectaculars. Ara si hi ha un microbi que ens ataca, utilitzem un antibiòtic que el mata, així que el sistema immunològic ha perdut part de la seva feina. Aleshores el que fa aquest sistema es desviar la seva funció i atacar productes que de fet no són nocius per l’organisme. Com els pol·lens? És clar. Per exemple a Andalusia, quan comença la producció de l’olivera, hi ha gent que ha de marxar de la ciutat,

El doctor Joan Miró, a la seva consulta de la clínica Teknon. / DAVID FERNÁNDEZ

en el cas que no hagi seguit el tractament adequat per curarse. Si respiren el pol·len els pot desencadenar un atac d’asma, que fins i tot els pot arribar a provocar la mort. És cert que els casos d’al·lèrgia han augmentat? És cert. Avui 30 persones de cada cent són al·lèrgiques, i s’espera que en 25 o 30 anys, la meitat de la població podria ser al·lèrgica. Per què ens passa això? Quan més civilitzat és un país, més al·lèrgia té. Un exemple són els països africans, tenen

unes condicions molt baixes de salut, així que la quantitat de microbis existents, com tuberculosi, sida, sífilis... fa que el sistema immunitari hagi de treballar sense parar, així que no té temps de dedicar-se a les al·lèrgies. En canvi, a les societats occidentals tenim un alt nivell econòmic, els aliments estan desinfectats i es venen amb guants, el tema dels residus fecals està solucionat... Per tant, el sistema de defensa de l’organisme no rep estímuls per defensar-se i acaba, com deia abans, desviant la seva funció cap a substàncies que en principi eren innòcues.

Viure en un entorn urbà influeix d’alguna forma en les al·lèrgies? I tant! Hi ha moltes zones que no fa gaire eren verdes, i ara hi ha només pisos, cotxes... Hem modificat l’ambient totalment. Els pòl·lens estan acostumats a tenir un equilibri entre ells, en el camp s’atreuen per unes càrregues magnètiques, es compensen els uns als altres i cauen a terra. A les ciutats no existeix aquesta possibilitat de contacte entre els pòl·lens, perquè potser tenim un monocultiu, com el cas del plàtan a Barcelona. A més l’augment de la pol·lució atmosfèrica, amb el dièsel dels cotxes, canvia la matriu del pol·len. I a partir d’aquí el sistema immunitari el veu com a element estrany. L’alimentació també pot influir en les reaccions al·lèrgiques? No és que influeixi, és que hi ha aliments que causen al·lèrgies. Però és cert que en els menjars actuals, per exemple els transgènics, estem canviant aquesta estructura proteica original, o afegint additius, conservants i altres substàncies. Una part important de la nostra especi-

alitat són els nens que tenen al·lèrgies als aliments, com l’ou, l’avellana... Aleshores, quan venen a consulta hem de revisar la llista d’ingredients dels aliments elaborats que hagin pres per detectar aquests al·lergen, suposant que s’hagi fet constar a l’etiqueta, perquè el fet és que de vegades no consten. Fins a quin punt l’al·lèrgia afecta la persona? És un trastorn crònic molt invalidant per la persona, però des del punt de vista social, no és suficientment greu per tal que se li dediquin molts recursos. A Catalunya la malaltia al·lèrgica és la que menys recursos rep i molts menys en comparació amb la resta d’Espanya. Estem molt més endarrerits pel que fa a equipaments. La nostra és una especialitat maltractada i desconeguda fins i tot entre els propis metges. És curiós que la malaltia més freqüent no tingui assistència en la seguretat social en la medicina primària. Es pot curar l’al·lèrgia? Una cosa es tractar els símptomes i anar tirant amb fàrmacs que els suprimeixen. Però la malaltia continua existint. La dessensibilització és l’únic tractament totalment eficaç, que bloqueja l’arrel de la reacció. El fem amb les vacunes d’al·lèrgia, i així aconseguim que l’organisme deixi de fabricar anticossos per l’element que causa la reacció al·lèrgica.



Món Empresarial 103