Page 1

La disortografia

MĂ­riam Coll Octubre 2013


La disortografia, com a trastorn específic, només inclou factors en l’escriptura. Un alumne amb disortografia no ha de llegir malament, tot i que ambdues condicions es poden donar de forma conjunta. García Vidal (1989) defineix la disortografia com el conjunt d’errades de l’escriptura que afecten a la paraula i no al seu traç o grafia. Quan parlam de disortografia ens centram en l’aptitut per transmetre el codi lingüístic parlat o escrit mitjançant grafemes o lletres corresponents, respectant l’associació correcta entre fonemes i grafemes, les característiques ortogràfiques d’algunes paraules en les quals aquesta correspondència no és tan clara, i en les normes d’ortografia.


Habilitats perceptives (auditiva, visual i espai-temporal) permeten: - Discriminar fonemes - Retenir la informació sonora (per anàlisi i transcripció posteriors) - Diferenciar distints grafemes - Anàlisi gràfico-visual per comprovar l’adequació fonema-grafema - Percebre el ritme i aspectes temporals del que és parlat (per a la segmentació) Habilitats lògico-intel·lectuals són necessàries per a adquirir el codi grafo-fonètic (fonemasíl·laba-paraula) que és indispensable per a la decodificació de la cadena parlada i la separació adequada dels seus components. Habilitats lingüístiques: afavoreixen l’èxit en la composició, partint de l’escriptura espontània. Habilitats motrius: molt lligades al traç, i amb menor rellevància quan parlam de disortografia.


Sense entrar en detalls sobre les distintes causes, perquè aquesta no és la intenció de la presentació, podem anomenar: -Causes de tipus perceptiu - Deficiències en percepció i memòries visual i auditiva - Deficiències a nivell espai-temporal - Causes de tipus intel·lectual - Dèficit o immaduresa intel·lectual - Causes de tipus lingüístic - Problemes de llenguatge – dificultats en l’articulació - Deficient coneixement i ús de vocabulari - Causes afectivo-emocionals - Causes pedagògiques (mètode emprat)


La disortografia implica una sèrie d’errors sistemàtics i repetits en l’escriptura i en l’ortografia. Aquests errors poden ser agrupats en distintes categories: a)Errors de tipus lingüístico-perceptiu b) Errors de tipus visual-espacial c) Errors de tipus visual-auditiu d) Errors en relació al contingut e) Errors que fan referència a regles ortogràfiques


- Substitució de fonemes amb afinitat pel punt i/o mode d’articulació (f/z t/d p/b ...) - Omissions de fonemes, de síl·labes i paraules - Addició de fonemes, de síl·labes i de paraules - Inversions de grafemes dins de síl·labes inverses compostes; de síl·labes en una paraula; de paraules.

- Substitució de lletres que es diferencien per la seva disposició en l’espai (d/p p/q ...) - Substitució de lletres similars per característiques visuals (m/n o/a l/e) - Escriptura de paraules o frases en mirall - Confusió en paraules amb fonemes que admeten doble grafia (b/v y/ll...) - Confusió en paraules amb fonemes que admeten dues grafies en funció de les vocals ( /g/ /k/ /c/ /z/ /ç/ /j/ /g/ ...) - Omissió de la lletra “h”


Dificultat per a realitzar la síntesi i associació entre fonemes i grafemes (per això es canvien unes lletres per unes altres, sense sentit)

Dificultat per separar seqüències gràfiques que pertanyen a cada seqüència fònica. Així sorgeixen: - Unions de paraules -Separacions de síl·labes - Unió de síl·labes que pertanyen a dues paraules

Dificultat per a realitzar la síntesi i associació entre fonemes i grafemes (per això es canvien unes lletres per unes altres, sense sentit)


-Disortografia temporal: inhabilitat per a la percepció dels aspectes fonèmics. - Disortografia perceptiu-cinestèsica: impedeix la repetició amb exactitut dels sons escoltats, sorgint substitucions pel punt i mode d’articulació. - Disortografia cinètica: dificultat per l’ordenació i seqüenciació dels elements gràfics, - Disortografia visual-espacial: alteració en la percepció distintiva de la imatge dels grafemes. - Disortografia dinàmica: alteracions en l’expressió escrita de les idees i en l’estructuració sintàctica de les oracions. - Disortografia semàntica: alteració en l’ús d’elements diacrítics o signes ortogràfics. - Disortografia cultural: greu dificultat per a l’aprenentatge de l’ortografia convencional o de regles.


a) Substitució d’un fonema per un altre. ACTIVITATS CORRECTIVES Discriminació del primer fonema del parell confós, que implica: Presa de consciència del fonema perquè l’alumne vegi com s’han de col·locar els òrgans articulatoris per a la producció. Reconeixement del fonema en distintes paraules, de manera auditiva. Associació del fonema amb el seu grafema corresponent. Discriminació del segon fonema, realitzant les mateixes activitats que pel primer fonema. Discriminació d’ambdós fonemes: Escoltar com sonen, ressaltant les diferències d’articulació. Escoltar i distingir parells de paraules que incloguin els dos fonemes. Dictar síl·labes, paraules o frases amb un i amb l’altre fonema, centrant l’atenció de l’alumne en la diferenciació entre els dos i potenciant l’atenció lingüística.


b) Substitucions de lletres similars ACTIVITATS CORRECTIVES Comparació de les lletres que es confonen, descrivint les seves característiques. Manipulació i vivenciació de les lletres mitjançant la retallada, picada, pintura de la lletra, etc. Identificació i reconeixement de les lletres en un conjunt. Identificació i reconeixement auditiu: que escolti una sèrie de paraules i que digui si duen una lletra o l’altra. Lectura del parell de lletres que confón. Primer de manera aïllada, en síl·labes o paraules després i, finalment, en frases o textos. Escriptura del parell de lletres, primer en còpia i després al dictat; finalment, escriure-les per sí mateix/a. Generalització del parell de lletres en l’escriptura de paraules i frases


c) Omissions i addicions. ACTIVITATS CORRECTIVES Manipulació i vivenciació de les lletres o síl·labes que sol afegir o ometre. La idea és que l’alumne prengui consciència del seu error, i així mantenir l’alerta o atenció lingüística. Identificació i reconeixement visual de la lletra o síl·laba que afegeix o omet. Presentació de paraules perquè siguin observades, llegides i identificades. Després cal que l’alumne les escrigui i comprovi els elements que afegeix o omet. Identificació i reconeixement auditiu del fonema que afegeix o omet. S’han d’escoltar els fonemes d’una sèrie de paraules i comprovar si inclouen o no els fonemes conflictius. També ha de deletrejar la paraula i escriure-la simultàniament. Lectura de lletres i síl·labes de forma aïllada i, després, en paraules i frases. Escriptura de les lletres i síl·labes de forma aïllada, després en paraules i frases. En mode de còpia primer, dictat i escriptura espontània posteriorment.


d) Inversions i rotacions. ACTIVITATS CORRECTIVES Lectura de síl·labes parant atenció en l’anàlisi sil·làbica, i insistint en la importància que té l’ordre dels fonemes. Exercicis d’escolta, a “càmera lenta”, dels sons i anàlisi conscient de l’ordre en què es produeixen. Demanar a l’alumne quina síl·laba escolta abans i després i, posteriorment, quin fonema escolta abans i després en síl·labes diverses. Exercicis de diferenciació i reconeixement visual de les síl·labes o grups sil·làbics que s’inverteixen. La idea és que els diferenciï de forma aïllada i que, després, els assenyali dins de paraules. Exercicis de diferenciació i reconeixement auditiu de les síl·labes o grups sil·làbics que s’inverteixen. Exercicis amb esquema sil·làbic. Lectura de síl·labes i paraules que es solen invertir, primer aïlladament, i després en frases i textos. Escriptura de síl·labes i paraules que s’inverteixen, en forma de còpia i, després al dictat.


e) Unions i separacions. ACTIVITATS CORRECTIVES Exercicis d’anàlisi rítmica: descomposició de sintagmes que escolta en paraules. Es pot començar marcant cada paraula que es pronuncia amb un cop; o acompanyant la pronunciació amb un silenci entre les paraules. Exercicis d’estructuració dels components gramaticals, usant distintes estructures. Per exemple: • Nom + verb (Anna canta) • Art. + nom + verb (La nina juga) • Art. + nom + verb + adj. ( En Pere està content) Exercicis de contingut lèxic: donar-li a l’alumne frases sense separacions entre els elements perquè sigui ell/a el que els separi.


a) Confusió en paraules amb fonemes que admeten doble grafia i omisió o addició de “h” ACTIVITATS CORRECTIVES Exercicis cacogràfics, fent ús del fitxer cacogràfic de cada alumne.

Exercicis de reforç de l’aprenentatge: formació de frases amb les paraules que s’han après, formació de famílies lèxiques, etc.


b) Confusió en paraules amb fonemes que admeten dos grafies en funció de les vocals ACTIVITATS CORRECTIVES Exercicis de diferenciació de les sèries de síl·labes, fent èmfasi en les síl·labes anòmales, que són les que inclouen vocals tancades (ge-gi, gue-gui, etc). Exercicis de memorització de les seqüències de síl·labes amb peculiaritats ortogràfiques i amb els seus sons peculiars. Exercicis amb fitxes cacogràfiques. Exercicis de reforç, per exemple, d’unió de dos parts de la paraula on apareixen lletres amb doble correspondència fonètica.


a) Escriptura de lletres majúscules. ACTIVITATS CORRECTIVES Exercicis d’escriptura que fomentin el record, la fixació i generalització de la regla. Exercicis de formació de gentilicis derivats. Detecció d’errades en oracions escrites en minúscula, i correcció de les errades.

b) Altres regles ortogràfiques. L’adquisició de les normes es regeix per les mateixes estratègies mnemotècniques que en el cas anterior. Cal que la intervenció es centri, per tant, en fomentar la fixació de les regles ortogràfiques. Exercicis de memorització de la regla. Exercicis de complementació de paraules on faltin lletres/síl·labes conflictives. Exercicis de formació de paraules en que intervinguin les regles ortogràfiques que es volen treballar.


La disortografia  

Manual breu. Descripció i intervenció sobre la disortografia.