Issuu on Google+

EL JOC COM A EINA EDUCATIVA (5174)

EXTRACTES DE LES SESSIONS I ARXIU DE JOCS Míriam Coll Torres


EXTRACTE DE LES SESSIONS ARXIU DE JOCS


SESSIÓ: 13/10/04 Presentació de l’assignatura Professora: Montserrat Sobrevias Servet Activitats i feines durant el curs: * Visita al museu de la jugueta, Sa Pobla. * Fitxer personalitzat dels jocs * Presentació d’un joc als nostres companys * Construcció d’una jugueta * Projecte de joc relacionat amb l’assignatura (explicar intencions i passes per millorar un aspecte relacionat amb el joc) La sessió d’avui: Hem realitzat una sèrie de jocs per coneixer els companys. Ens hem escoltat i hem sabut els jocs que ens agradaven quan erem menuts. A continuació, hem portat a terme diferents jocs. S’ha esmentat la necessitat de tenir present, com a mestres, la importància del joc dins els centres escolars així com la mala costum que hi ha de jugar i conèixer els noms dels jocs en castellà. Per altra banda, hem portat a terme un ritual d’atenció per “fer silenci”. A continuació, expòs tots els jocs que han estat esmentats:


-Pessigolles (exemple cançoneta: una rata, cua curta -Jugar a encalçar-se -Compra’m peix -Mato - Joc de ses cadires -Els quatre cantons - “1,2,3, patito inglés” -L’aranya -Baletes -Mocadoret -Piola (els companys fan de poltre; s’ha de saltar per sobre) -Elàstic -Piso (amb una pedra, saltar amb una cama al quadre on arriba la pedra) -L’illa del tresor (donar pistes per trobar els objectes amagats) -“El cuarto oscuro” -Sa banya (amb una pilota de paper de plata, tombar als companys) -En Joan Petit quan balla (límit joc/dança) -Sa batuta (“polis i cacos”) -Ses cadenes (jugar a encalçar-se agafats de la mà) -Botar sa corda -Paraules encadenades -Bomba (?¿) -L’amagatall o conions -Mambelletes o jocs de mans -Conillet damunt s’era -Jugar a cuinetes/ser mestres -Caminar


SESSIÓ: 20/10/04 El joc ha estat sempre un element molt important a totes les civilitzacions. Això ho podem afirmar d’aquest mòde degut a les diferents referències amb què comptam i que es refereixen a aquesta temàtica:

El libro de los juegos, una recopilació de jocs que va fer Alfons X; la seva publicació demostra la importància. Molts dels jocs són de tauler i, molts d’ells, són coneguts des de fa més de mil anys. Exemples clars són els escacs (provinent de la Índia; les figures del joc fan referència a la seva fauna) o el backgammon (gran entreteniment de la noblesa del segle XIII; es creu que prové del món musulmà).

Les diverses religions tenen certes similituts en les seves respectives idees i rituals; el mateix passa amb les diferents civilitzacions, que han emprat el joc per a la mateixa finalitat i amb la mateixa importància. Molts dels jocs als que els infants d’avui en dia juguen són, en realitat, reliquies dels rituals religiosos que es remunten als inicis de la humanitat, com ara estirar la corda que, sembla ser, es tracta d’un dramatització de la lluita entre els Déus per saber quin tenia més poder. En temps egipcis ja es troben moltes referències al joc (dibuixos, llibres de la mort). Molts de jocs, com ara els daus o els que ens serveixen per saber qui comença un joc, es referien antigament a la consulta dels Déus sobre diferents decisions. Jocs de caire educatiu per la juventut o per augmentar/mantenir diferents habilitats: - Escacs: joc d’estratègia, reconstrucció del camp de batalla, per fer anar el pensament. - Dards, carreres, etc. : per treballar habilitats més mundanes (força, destressa...) Les endevinalles també ens porten molt de temps enrera: en les cavernes, el més vells i els joves s’asseien al voltant de les fogueres; els primers posaven a prova als segons. A la Grècia Clàssica, no endevinar-les portava com a càstig haver de beure vi amargant.


En definitiva: els jocs són el mirall de cada cultura i civilització. Hi ha jocs que es juguen arreu del món, tot i que a cada Lloc compten amb les seves adaptacions. És als segles XVIII i XIX quan es dóna importància a l’educació, amb l’aparició de la pedagogia. En aquests moments Ens trobam amb una gran diversitat de jocs que ensenyen història, botànica, geografia... Com a exemple significatiu ens Trobam amb el joc de la oca així com altres jocs d’espiral. Cal dir que els jocs es troben influenciats pel moment polític en que es viu. Per exemple, en l’època de Napoleó els jocs El reproduïen a ell mitjançant les figures dels taulells. També resulta molt important la idea d’apostar com a joc (tot i que pot ser patològic). Aquest joc compta també amb moltísims anys

CASAL BALAGUER: recopil.lació de jocs diversos del món.


SESSIÓ 27/10/04

Molts cops ha succeït que alguns pintors han reproduit en pintura diversos jocs. Bruegel, pintor holandés, és un dels exemples. Estam parlant d’una pintura molt especial i antiga; tot són minudències, gent que està jugant. Es tracta, en definitiva, d’una prova que ens mostra que ja es jugava en l’antiguitat.


SESSIÓ 03/11/04

LA IMPORTÀNCIA DEL JOC Ningú dubta de la necessitat i de la importància que té el joc. Els infants han de jugar per dur a terme un desenvolupament adequat; empren el joc com a eina de relació amb els altres, amb l’entorn social i amb sí mateixos.

Cal plantejar el joc com a una activitat natural que els proporciona plaer, satisfacció i diversió. Evidentment, es tracta d’una activitat motivadora. El joc també es un mitjà per experimentar coses noves, per provar noves habilitats, per exercitar habilitats pròpies de tota mena (físiques, intel.lectuals, socials, emocionals...) Amb el joc, a més, tenen la possibilitat de fer-se conscients de les seves pròpies limitacions, de les seves capacitats i de les seves característiques. La relació que s’estableix amb els altres ajuda a l’infant a entendre el món, a dominar-lo i a organitzar-lo. Apren, a més, com és la societat que l’envolta i com funciona. Al mateix temps, s’incorpora en aquesta com a ésser social. Es tracta d’un aprenentatge per tota la vida. Aquestes característiques fan que els educadors aprofitin la riquesa del joc com a eina educativa sense oblidar que el més important és que l’infant ho passi bé.


Un aspecte que resulta molt important del joc és que es tracta d’un instruments de transmissió de valors i de normes socials i de diferents relacions socials amb les persones. En referència als valors, cal dir que són estereotipats, però que aporten molta informació ja que apren el funcionament del món que l’envolta, diferencia el que és bo del que és dolent, enten les jerarquies que existeixen en la societat, molts cops errònies; per això, cal que des de l’escola, canviem els punts de vista i facem les correccions oportunes. Quan un al.lot juga (a perruquers, pirates), de qualque manera, reconstrueix les estructures reals de la societat. Segons l’estructura del joc, poden establir diferents relacions entre les persones. Per aquesta raó hi ha jocs de competició, de guanyar i perdre, de col.laboració... La finalitat nostra, per tant, és que puguin aprendre coses diverses. Altres jocs donen importància a un sol personatge, fet que ajuda a que els al.lots puguin veure qui té més habilitats en una tasca o en una altra. Aprenen, per altra banda, diferents estructures que, després, podran relacionar a les diferents àrees acadàmiques o situacions (estructura del joc, característiques del grup/dels personatges, forma de jugar...)

Cal puntualitzar que no només s’han de realitzar jocs de competició per veure qui guanya. Hem de recordar la importància del joc pel joc. Tot i que l’estímul de guanyar és tot un fet que no s’ha de perdre de vista. Quan els infants juguen a jocs de guanyar i perdre, l’educador ha de desenvolupar una gran tasca per fer-los veure la importància que tenen tant una cosa, com l’altra. Resulta molt important que l’educador no perdi de vista el fet de la diversió, del plaer de jugar; que no es fixi exclusivament en la finalitat del joc i que intenti que aquest sigui voluntari. Si obligam de forma molt estricta a jugar, aquesta obligació no crearà ganes de jugar.


Tenint en compte el joc com a eina educativa, el mestre té dues possibilitats: 1) 2)

treballar aspectes concrets observar com funciona el grup i com és cada infant que el forma.

Per tot això, caldrà programem el joc, que analitzem si consta de les condicions necessàries i, sobretot, tenir molt en compte que tothom hi ha de poder jugar i que ha de ser divertit per tothom.


Sessió 10/11/04 Qualsevol objecte lúdic, tant si parlam d’una cosa sofisticada com d’un pot de plàstic o de cartró, pot ser un jugueroi, i no n’hi ha cap que sigui més educatiu que l’altre. Tot depén de l’infant i dels seus gustos i preferències.

Alguns juguerois comercials són emprats en un altre sentit pels més jovenets, per exemple: una moto feta servir com a avió. Resulta, per tant, molt important que ningú qüestioni si un jugueroi és hermós i, més encara, quan és construït per l’infant. El millor cavall de jugueroi per muntar pot ser una granera; un pedaç es pot convertir en la pepa més simpàtica i, per això, no es tracta de juguerois de menor qualitat.

La fantasia creadora dels més menuts fa que usin el material més senzill i menys valorat per a la seva construcció. D’aquest mode, desenvolupen la seva capacitat creadora, d’iniciativa, de fantasia i de socialització. CONDICIONS AMB QUÈ HA DE COMPTAR UN BON JUGUEROI:

• • • • • •

Ha Ha Ha Ha Ha Ha

de de de de de de

possibilitar possibilitar possibilitar possibilitar possibilitar possibilitar

la participació (que impliqui fer alguna cosa) el descobriment, de nous colors, formes, sons, idees... l’estructuració (crear situacions, ambients, esquemes...) l’expressió l’interés la socialització


Per tant, si ens preguntam quin és el jugueroi ideal per als nostres fills i/o alumnes, cal que en el Jugueroi que adquirim hi trobem totes o la majoria de les condicions que s’acaben d’esmentar. Per altra banda, els menys interessants seran aquells que només presenten una de les opcions anteriors i els que ja ho donen tot fet. Resulta interessant tenir en compte la següent experiència: a un grup d’infants se’ls van mostrar dues aules:una d’elles estava plena de juguerois comercials i, l’altra, plena de caixes, canyes, plàstics, cartrons... En primer terme, els al.lots quedaren enlluernats per les meravelles que es veien a la primera aula, així que tots van decidir anar a jugar amb els juguerois comercials. Però, a poc a poc, els al.lots demostraren que estaven cansats de jugar al mateix i, progressivament, anaven canviant d’aula. A la segona es va poder observar que hi havia una major activitat, que els infants ho passaven millor i que van romandre més estona en aquesta que no en la primera. Històricament, els juguerois són els mateixos d’abans, tot i que hagin canviat (baldufes, cuinestes, baletes, pilotes...). Tot i això, cal que estem a l’aguait del bombardeig televisiu dels anuncis en determinades èpoques de l’any (com ara, el Nadal), ja que els infants queden enlluernats pels muntatges que se’ls resenta i que, posteriorment, no són reals. Finalment, cal que oferim els jocs informàtics en una mesura justa, tot anant en seny perquè no es Quedin “penjats”. És evident que no les podem evitar, però hi ha moltes coses positives en els jocs informàtics de les que ens podem aprofitar per a l’educació de fills i alumnes.


SESSIÓ 17/11/04 En aquesta sessió tenim la sort de rebre a Joan Francesc, que ve de Càritas i que està encarregat del Taller de juguetes, que serveix com a mitjà d’inserció al món social i laboral de les persones que es troben en situacions desafavorides.

COM SORGEIX EL TALLER: Càritas té una relació molt estreta amb l’Obispat. La gent (els ciutadans) portava juguetes a Càritas de forma espontània. Arribà un moment en què l’organització començà a tenir problemes d’espai ja que no sabien què fer amb les juguetes. A partir d’aquí, es pensa en la possibilitat d’arreglar les joguines. El taller ja està en funcionament: donen feina a les persones amb necessitats pel que fa al procés d’insersió laboral. OBJECTIU DEL TALLER: la finalitat primordial és donar feina i procurar un reconeixement laboral a les persones que més ho necessiten. Al principi, es dedicaven a arreglar les joquines. Les persones que ho feien es sentien útils; s’adonaven que “servien” per a qualque cosa. Però no els acabava de fer la idea de regalar les joguines. Semblava que els sabia greu. Encara existia una mancança a nivell personal: no es sentien valorats del tot. Per aquesta raó, es va decidir que les joguines es podien vendre a un preu bastant econòmic, però suficient perque les persones que hi ha al darrera de les joguines es sentissin prou valorades. Per altra banda, les juguetes també es regalen a aquelles famílies amb fills que més ho necessiten. COL.LABORACIÓ: moltes escoles participen en la donació de joguines. D’aquesta forma, els infants aprenen a compartir i a reutilitzar les joguines al màxim. Aquesta participació té una relació molt estreta amb l’educació ambiental, doncs els infants són conscients de la possibilitat de reduir fems. Alhora, també es treballa l’educació del ciutadà i del consum:


Actualment, la publicitat ens invaeix, fet que propicia el consum pel consum, com una via d’augmentar les nostres adquisicions materials, com a un indicador de prestigi i de millor benestar. Així, el procés pel que passen els al.lots i al.lotes que col.laboren en el taller de Càritas és: 1. Comprar joguines 2. Gaudir-les 3. Crear un excés d’aquestes 4. En comptes de llançar-les al fems, portar-les a Càritas A partir d’aquí, quan les joguines són rebudes al taller, el procés de restauració, comença per la selecció de les joguines i dels materials que són reutilitzables: es cerca tot allò que tengui un mínim valor i es rebutja allò que ja no en té. A continuació, ve la designació de les diferents tasques específiques per a cada persona que treballa en el taller (rentar, comprovar el nombre i l’estat de les peces, arreglar les parts defectuoses, cosir, engomar, etc.). El propòsit d’aquest procés és que les joguines aparentin ser noves, que siguin joguines amb les quals es pugui jugar, que tenguin sentit per als infants que les adquireixin i que tenguin un mínim de condicions. LA TASCA DEL VOLUNTARIAT: hi ha voluntaris i voluntaries que també treballen al taller. Un Exemple molt significatiu és el que ens mostra Joan Francesc d’una senyora que fa titelles pel conte De na Caputxeta i dels Tres porquets amb material de rebuig. Una altra tasca important de voluntariat és la que es realitza a les botigues de filosa i a Altres tallers que comentaré en la següent diapositiva. La gent que està de cara al públic dels Comerços que depenen de Càritas, ho fan de forma voluntària, sense rebre un sou a canvi. En alguns Casos, cal dir que hi ha personal contractat.


Cal dir que una altra forma d’ajudar, és, evidentment, comprant les juguetes i els altres productes que podem trobar a les diferents botigues que Càritas té. BOTIGUES I TALLERS DE CÀRITAS:  Botigues de filosa, on es venen les joguines  Taller d’enquadernació. Els treballadors són voluntaris.  Taller d’emmarcació.  Bugaderia de filosa. Aquí podem portar la nostra roba per rentar i planxar. També podem comprar roba de segona mà en molt bon estat.  Talles de fusta. El taller de joguines està obert i en funcionament durant tot l’any. Les persones que hi treballen Compten amb el suport d’un treballador social i d’un monitor del taller, els quals elaboren un pla Adequat de feina per a cada persona. Per altra banda, cal dir que existeix un equip que tutoritza i Supervisa el procés de cada persona; aquest equip està format per un treballador social, un psicòleg, Tres educadors socials i sis monitors. ALTRES VIES PER LA SUBVENCIÓ DE LES BEQUES DE LES PERSONES QUE TREBALLEN AL TALLER: a les fires que es fan als diferents pobles de Mallorca, s’aprofita per portar-hi qualque Mostrador. De la mateixa forma, es realitzen, anualment, dues campanyes:  No la llancis, destinada a la recol.lecció de llaunes Reis de vidre, on es demana als ciutadans que no llancin les ampolles de cava al fems


SESSIÓ 01/12/04: COM COMENÇAR UN JOC • Amb una moneda (a cara o creu). Un infant la tira i la deixa caure a la mà. Abans de saber, li pregunta al company què vol (cara o creu). A qui acompanya la sort, és el que tria o el que comença el joc. •Amb mistos o pals: es presenten tants pals com infants, però n’hi ha un que és més curt que la resta. Es col.loquen tots junts, fent veure que tots són iguals. Cada infant n’agafa un. El que té el més curt, comença. •Amb una moneda, han d’endevinar a quina mà està. Prèviament, es col.loca l’objecte a la mà escollida sense que la resta ho vegi. •Tirant daus. El que treu el nombre més alt, és el que comença. En cas d’empat, aquells que hagin tret un valor igual, tornen a tirar els daus per a desempatar. Si són molts al.lots, pot ser útil emprar-ne més d’un. •Amb fustes o mistos: un dels infants es col.loca fins a 3 pals entre les dues mans (amagant-les darrera). L’altre infant ha d’endevinar quants en té a cada mà. •Quan són més de dos infants, és pot fer igual que en el punt anterior, però aquest cop, tots els mostren alhora. Començarà el que encerti o més s’acosti al nombre de pals que hi ha en total. •Poden jugar a posar mans a un pal, un darrera l’altra. La mà de dalt de tot (que és la darrera que cap al pal) és la que indica qui comença el joc.


•Posar les mans unes a sobre de les altres (feim munts de mans). Al crit d’algú, tots les lleven i observam com les ha deixat cada infant (palmell amunt, avall, de costat, puny tancat...). El que les té de forma diferent, comença. En cas d’empat, procedim de la mateixa forma que amb els daus. •Jugar a pedra, paper, tissora


Sessió 19/01/05: Dansar La dansa és un component lúdic que fa que estigui relacionat amb el joc. El més important quan feim una dansa amb infants és que aquests disfrutin de fer-la. Amb la dansa aconseguim moviments i ritmes. De fet, els infants treuen els ritmes propis que porten a dins. Per això, podem dir que dansar és també un bon motiu per unificar aquesta varietat de ritmes que aniran sorgint dins l’aula (tants com infants...) Els aspectes que intervenen en la dansa i que cal esmentar són el cos, l’espai, el ritme i el compàs. Com a qualsevol altre musical que feim a l’escola, cal tenir en compte:

-El començament i l’acabament de la dansa. Cal preparació, conèixer la situació, la posició corporal... Es tracta dels moments clau. -Posar-se d’acord sobre com anirà la dansa, quin serà el seu desenvolupament; saber si estarem en fila, en parelles, en rotllo... -Cal, evidentment, que comptem amb una intenció, sinó, la dansa no tendrà cap mena de significació pels infants.


-Les postures corporals: hem de saber quina és la postura corporal òptima adequada i correcta per la dansa en qüestió. -Resulta interessant donar un final escrit a les danses per tal de poder recordar com evolucionen, per recordar les passes.


PER BALLAR

CANÇONS DE TRIAR

RITUALS D’ATENCIÓ

JOCS AMB PAPER

JOCS PER BOTAR

ESCENIFICACIONS

JOCS DE MOTRICITAT

JOCS AMB ENIGMA

MEMÒRIA, ATENCIÓ I CONCENTRACIÓ JOCS DE FALDA JOCS DE ROTLLANA

ALTRES FINALITZAR PROGRAMA


CANÇONS DE TRIAR


Les cançons de triar ens serveixen per a l’organització dels jocs. Són lúdiques, repetitives, ritualitzades i transmeten la sonoritat, la musicalitat i el ritme propi de la nostra llengua.

Un, dos, tres, quatre, De segar en ve el batre, Segarem i batrem, Quina feina que tindrem. Hem segat, hem batut, Quina feina que hem tingut. Barrabís, barrabàs, Bis, bas, pis, pas.


RNA PLAQA T’UNCYAM

Rna plata d’enciam ben amanida, ben amanida Rna plata d’enciam ben amanida, ben amanida, Amb oli i sal sucarem un tros de pa per qui toqui Per qui toqui amagar


Una agulla rovellada, que em travessa l’espinada; Una agulla de llautó, que em travessa el mocador; Cana cana canador, quantes canes en voleu Tres, sis, nou per entrar en es carrer nou, Un pintor i una pintora que pintaven Sant Joan, Veste’n tu que ets sa més gran


Metleta torradeta de pa torrat. Qui ha fet sa bufeta tĂŠ es cul ben empastissat


Dalt del cotxe hi ha una nina Que repica els cascavells Trenta, quaranta, la metlla amarganta Pinyol madur, veste’n tu. Si tu t’en vas, nero, nero, nero Si tu t’en vas, nero, nero, nas!


Quatre pedres hi ha al carrer Jo les sé comptar molt bé, De color de xocolata, Un, dos, tres, quatre

Uni, dori, teri, coteri, Xacalaberi, biribirom, Compta bé que dotze són


En es mercat, Hi ha brossat, Tothom que hi va, N’ha de menjar. Bruixa, manduixa, Veste’n a passejar

D’una pala fan un forn I d’un forn una fornera Pin pon “fuera”

Un, dos, tres, quatre De segar ve el batre

A sa plaça hi ha un tronc Que tothom el fa rodar Tronc, tronc, A tu et toca anar a amagar


Quantes pedres hi ha en aquest carrer? Jo les sé comptar molt bé, N’hi ha una, n’hi ha dues, n’hi ha tres, n’hi ha quatre, N’hi ha cinc, n’hi ha sis, n’hi ha set, n’hi ha vuit, n’hi ha nou Per entrar en es Carrer Nou, Un pintor i una pintora Que pintaven Sant Joan Que surti sa més gran


RITUALS D’ATENCIÓ


Es tracta de cantar la següent cançó mentre Escenificam amb les mans el que diu la lletra de la cançó. És un recurs molt útil quan volem que els Infants facin silenci. Jo tenc una maneta, la faig rodar, l’obr, la tanc I la torn a amagar. Jo tenc una altra maneta, la faig rodar, l’obr, la tanc I la torn a amagar. Jo tenc dues manetes, les faig rodar, les obr, les tanc I les torn a amagar.


Cantam la següent melodia mentre anam assenyalant la part del cos:

El meu dit camina (amb el dit, ens assenyalam el cap) el meu dit camina la la la (en aquest moment, feim palmades) la la la La cançó pot continuar tant com ens calgui, canviant les parts del cos (peu, ma, braç...


MANS BEN PLEGADES BOCA TANCADA I LES ORELLES MOLT BEN BADADES!


PER BOTAR


Es tracta d’un joc de botar corda, molt adequat per als infants que s’inicien, perquè combina les accions de balancejar i rodar. Dos participants balancegen la corda mentre canten la primera part de la cançó: Si la barqueta es tomba Nina no tenguis por: Alça la corda enlaire I canta una cançó. En iniciar-se la segona part, tot recitant els dies de la setmana, es comença a rodar la corda fins al final, que es torna a cantar: Són els dies de la setmana L’infant que bota ha de seguir els diferents moviments de la corda sense trepitjar-la. Si perd, li toca rodar


Material: una corda per cada 6 alumnes Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 6-7 anys Lloc: al gimnàs o al pati Durada: la que es vulgui Finalitat: treballar la memorització de cantarelles curtes, la coordinació de moviments gruixats, la concentració. Variacions: -


Es bota mentre es canta la cançó: Molt m‟agraden ses panades Perquè tenen pebre bó, pebre bó Ses nines de Manacor Duen sa falda girada Un i un, a les xancles, Dos i dos, de peu coix, de peu coix Tres i tres, de mà en terra, mà en terra, mà en terra Quatre i quatre, adiós, adiós, adiós i adiós! S’introdueixen canvis en els moments de la cançó:

1) 2) 3) 4)

Un i un, a les xancles: un bot amb els peus separats Dos i dos, de peu coix, de peu coix : dos bots amb un sol peu Tres i tres, de mà en terra, mà en terra, mà en terra : tocam tres vegades amb la mà en terra Quatre i quatre, adiós, adiós, adiós i adiós!: surt de la corda ràpidament


Material: una corda per cada 6 infants Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 8 anys Lloc: al gimnàs o al pati Durada: la que es vulgui Finalitat: treballar la memorització de cantarelles curtes, la coordinació de moviments gruixats, la concentració Variacions: -


Es bota mentre es canta la següent cançoneta: Gorrionet, quina hora és? La una, una Les dues, dues Les tres, tres Un, dos, tres

En el moment que es canta una, dos, tres! Es roda la corda en l’aire per damunt el cap de qui bota; aquest s’acotarà una mica. Versions de la cançó: 1) Quan es compta al final de la cançó, es roda més aviat (juli ràpid) 2) Quan es compta al final de la cançó, es roda a ritme normal i després es comença el juli, el més aviat possible, fins que perd el jugador.


Material: una corda per cada sis al.lots Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 8 anys Lloc: al gimnàs o al pati Durada: la que es vulgui Finalitat: treballar la memorització de cantarelles curtes, la coordinació de moviments gruixats, la concentració Variacions: -


A LA BARREJADA

Es tracta d’un joc de corda on entren molts de jugadors alhora i tots han de sortir en el moment just en què acaba la cançó dient: “ha perdut!”.

Si els jugadors són molt petits es pot simplificar el joc entrant a la corda de dos en dos. El qui perd passa a rodar.

La cantarella és: A la barrejada qui no entra para, a la barrejada qui no surt, ha perdut!


Material: per als més menuts, una corda cada sis; per als que són més grans, farem grups més nombrosos cada cop per anar augmentant la dificultat (fins que treballem amb una corda per a tot el grup) Alumnes: tot el grup classe

Edat més apropiada: a partir dels 6-7 anys Lloc: al gimnàs o al pati Durada: la que es vulgui Finalitat: treballar la rapidesa i l’agilitat; treballar la memorització de cantarelles curtes, la coordinació de moviments gruixats, la concentració

Variacions: -


JOCS DE ROTLLANA


Els infants es situen en cercle. Cada un d’ells saluda de forma diferent a la resta de companys; aquests ho han de repetir. Tothom ha de saludar. A continuació, els al.lots han de dir “bon dia” amb l’entonació que vulguen; la idea és la mateixa en aquest cas: els companys han de repetir el que diuen els altres, amb la mateixa entonació. Com a tercera passa, introduim el nom dels al.lots. Aquest cop, afegint gestos corporals i gestuals. Els altres al.lots han de contestar: “Bon dia (Pep), amb la mateixa entonació i imitant els gestos.

Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: qualsevol edat Lloc: a l’aula, al pati o al gimnàs Durada: 10-15 min Finalitat: treballar els hàbits de salutació, coneixer els companys, expressió gestual i corporal; perdre la vergonya. Variacions:-


Els al.lots i les al.lotes s’asseuen en cercle i es canta una cançó per saber qui comença el joc. El que comença el joc, queda de peus, i va rodant per fora del cercle format. I diu:

I els companys:

Compra’m peix, ja l’hem comprat Rentau-lo,ja l’hem rentat Enfarinau-lo, ja l’hem enfarinat Fregiu-lo, ja l’hem fregit Menjau-lo, ja l’hem menjat Bebeu aigua, hi ha una mosca Bebeu vi, hi ha un mosquit Bebeu vi bo, ai que és de bo!

Després, tots els al.lots que estan al cercle canten: renta que renta, que s’aigua és calenta. Renta que renta, que s’aigua fa pudor. I el que fa el joc: tots en es llit fins demà de matí (tots els al.lots fan veure que dormen, amb el cap entre els genolls). Tot d’una, diu: qui s’ha pixat en es llit?! Els al.lots es desperten i han de mirar si els ha tocat el mocador a darrera seu. El que s’ha pixat ha de còrrer darrera el que feia el joc abans que s’assegui al seu lloc.


Material: un mocador Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: 3-5 anys Lloc: a l’aula, al pati o al gimnàs Durada: el temps que es vulgui allargar Finalitat: treballar el ritme, l’entonació i la motricitat gruixada Variacions: introduir un mocador més


Abans de començar el joc es tria qui ho duu amb una cançoneta de triar. Els infants fan un rotllo agafats de les mans. L’infant que ho duu, es posa enmig del rotllo amb els ulls tapats. Els infants, comencen a fer voltes cantant la cançó: “tots els ocells que canten”. Quan acaba la cançó el rotllo s’atura i l’infant que ho duu toca el primer infant que pot i canta: “ocellet, com cantes?” ; el nen o la nena a qui ha tocat diu: “piu, piu,piu”. El Que duu els ulls tapats diu el nom del que ha fet d’ocell.

Si ho endevina, l’infant que ha tocat passa enmig; si no, tots canten: “ai ocellet, que bades...” i ho torna a dur el mateix.

Tots els ocells que canten sense por S’amaguen quan arriba el caçador. Ai caçador que bades, no era ell, Escolta bé com canta cada ocell.


Material: un mocador Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 6-7 anys

Lloc: al gimnàs o a l’aula Durada: la que es vulgui Finalitat:coneixement i consciència del propi cos i de l’altre; potenciar l’ús de la resta de sentits (oïda i tacte). Treballar la intuició. Variacions: -


Els al.lots es seuen de genolls en cercle. Cadascú diu el seu nom fent una carantonya amb les mans a la cara. El que comença el joc, diu el nom d’algun dels companys; aquest, ha de fer la carantonya al mateix temps, el company que té a la dreta, farà la carantonya amb la mà esquerra i, el company que té a l’esquerra, farà la carantonya amb la mà dreta. En l’exemple, un company ha dit “Maria”; aquesta fa la carantonya (indicada per les fletxes) i, alhora, Ho han fet en Pep (company de la seva dreta) i n’Aina (la companya de la seva esquerra)

Es pot anar eliminant als que no ho fan o que s’equivoquen de mà. Es tracta d’un joc que es pot portar a terme en el mateix moment i situació que el joc Conèixer els noms.

Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 6 anys Lloc: a l’aula, al pati o al gimnàs Durada: la que es vulgui Finalitat: conèixer els companys Variacions: dir dos noms alhora


Es tracta que els al.lots, en cercle, es passin un pal al ritme de la cançó i tenint en compte els moments en què l’han de canviar de mà i passar al company de la dreta o de l’esquerra. Convé que primer els deixem practicar individualment i que el/la mestre/a modeli l’activitat. Els hem de deixar clar amb quina mà començam i amb quina acabam. Quan dominin aquesta primera passa, ho poden fer en parelles i, finalment, en gran Grup. La cançó es: Aquest és meu, aquest és teu. 1

2

3

4

5

6

Aquest per mi, aquest per tu. 7

Tu 13

8

9

i 14 15

10

11 12

jo,

jo

i

16

17

18

1,4, 7, 13, 16: pal de la mà dreta a la mà esquerra 2, 5, 8, 14, 17: pal de la mà esquerra a la mà dreta 3,9, 15: pal a la mà esquerra; mà al pit 6, 12, 18: pal a la mà esquerra cap endavant

tu


Aquesta seqüència és correcta quan practiquen tot sols. Però cal tenir present que, quan ho practiquin en parella i en gran grup, els passos 6, 12 i 18 impliquen donar el pal al company i rebre, amb l’altra mà, el pal del mateix company (en parelles) o de l’altre company (en gran grup). Per tant, hauran de canviar també la progressió: primer començam i acabam amb la mà esquerra i, després, amb la dreta.

Material: un pal per cada infant (pot ser un llapis, un bolígraf...) Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 7-8 anys Lloc: a l’aula, al pati o al gimnàs Durada: el temps que es vulgui i que els al.lots necessitin Finalitat: treballar la coordinació manual junt amb la lingüística Variacions:-


El nom del joc, és la cançó que els infants han de seguir asseguts en cercle. Qui comença el joc, ha de fer un moviment amb les mans (per exemple: tocar-se el cap). El que el segueix ha de fer el mateix i estar molt atent perquè també haurà d’imitar el segon, el tercer, etc., moviment del que fa el joc. D’aquesta forma actuaran tots els al.lots del cercle: imitant, únicament, els moviments del seu company immediatament anterior. Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 8 anys Lloc: a l’aula, al pati o al gimnàs Durada: 5-10 min Finalitat: treballar la motricitat i el ritme Variacions: es pot realitzar el mateix joc però amb una cantarella diferent, com ara:

Cutxitxí, cutxitxà! Cutxitxí bum bum!


Tenim preparades unes cartolines on hi ha escrits els noms de diferents classes socials (tantes classes socials com nombre de participants). El primer que hem de fer és triar el rei; per això, cantarem la següent cançó de triar:

A un rei hem de triar per a poder jugar si no vols ser es porqueret molt hauràs d’espavilar Un cop ja tenim rei, els infants s’asseuen en rotlo i adjudicam una classe social a cada infant. En aquest moment pot començar el joc: el rei s’alça i diu:“El senyor rei, passant llista a les tropes troba a faltar a...” (i diu el nom d’alguna classe social de la llista). A qui li correspon la classe social esmentada s’aixeca i diu: “No,....... no falta; falta...” (i diu el nom d’una altra classe social). En el moment en que es diu aquesta frase, el rei pot tornar a seure. Al mateix temps, s’aixeca la tercera persona esmentada, que repeteix la frase i esmenta a un altre. El segon pot tornar a seure i el quart s’aixeca. Tots els infants actuen del mateix mòde.

En el moment en què un infant s’equivoca (seu quan no toca), aquest passa a ser el porqueret, és a dir, el darrer de la llista. Es fa còrrer una classe social a tots els altres infants i continua el joc.


Material: cartolines on hi escrivim les classes socials Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 6 anys. Lloc: al gimnàs o a l’aula Durada: la que es vulgui Finalitat: fomentar l’atenció, aprendre el nom de les diferents classes socials, coordinació de moviments. Variacions: en comptes de canviar la classe social de tots els infants cada cop que algu s’equivoca, pot ser interessant que el que s’equivoca faci de porqueret en la següent “ronda” i que la seva classe social deixi d’existir per una estona. Això, propiciarà que la resta del grup hagi de pensar en què hi ha una persona meys a la que no es pot nomenar. El següent que torna a equivocar-se, passa a ser el porqueret i l’anterior recupera la seva classe social inicial.


Es tracta d’un joc de rotllo amb una cançoneta. El que fa de llob es situa al centre del rotllo. Els al.lots canten:

Passejant pel bosc ara que ja és ben fosc quan el llob vindrà ja no ens trobarà. Tot d’una, pregunten: Llob, què fas?! I el llob contestarà segons el que estigui fent: dormir, alçar-me, rentar-me, pentinar-me.... Quan preguntin i el llob contesti que va de caça, els al.lots corren i el que sigui encalçat fa de llob. Resulta molt interessant que al principi del joc cada infant del rotlo es presenti i diga quin animal és. Els primers cops, es poden dissenyar diferents cartellets perquè els al.lots duguin penjats, amb el nom i el dibuix de l’animal escollit. Pel paper del llob, és necessari que els hàbits d’higiene corporal s’hagin treballat anteriorment a l’aula.

Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: 4-6 anys Lloc: pati Durada: la que es vulgui Finalitat: conèixer els hàbits d’higiene corporal i el nom dels animals del bosc Variacions: triar el llob a l’atzar per evitar que els al.lots es deixin encalçar.


Els infants fan una rotllana asseguts al terra. Un d’ells es situa al centre, amb els ulls tapats amb un mocador; es tracta del pollet. Els infants de la rotllana fan de mare i, per això, piulen (“pio-pio”). Quan el pollet reconeix la veu d’una de les mares, haurà d’asseure’s a sobre i dir: “pio-pio”. La mare contesta: “pio-pio”. El pollet ha de dir: “Ets en/na...” (i dir el nom del company). Si el pollet endevina qui fa de mare, aquest company passa a fer de pollet.

Material: un mocador Alumnes: tot el grup classe. Cal que ja es coneguin Edat més apropiada: a partir dels 4 anys Lloc: al gimnàs o a l’aula Durada: la que es vulgui Finalitat: treballar l’audició, el sentit d’orientació i el procés d’identificació (pollet-mare) Variacions: -


Els infants fan un rotllo i, per triar qui durà a terme diferents papers a interpretar del joc, canten: On és el rei? On s‟ha amagat? 1, 2, 3 Ja l‟hem trobat! És el rei!! Al que han assenyalat quan han dit “3”, és el que fa de rei. El del seu costat dret, és la reina i, el de la seva esquerra, el príncep. La resta de companys del rotlo, són els súbdits, els quals s’assignen un número cadascun. El joc comença quan el rei pica les seves mans dos cops sobre les cames (que les té creuades), dos cops més de mans, diu dos cops qui és i dos cops el següent que paga per continuar el joc. Per exemple: Rei, rei, 9,9. El súbdit número 9, haurà de fer el mateix que el rei: picar les seves mans dos cops sobre les cames, dos cops més de mans, dirà dos cops qui és i dos cops el següent que paga (9,9, reina, reina). Així, successivament. Si s’equivoca un súbdit, queda el darrer (pel que fa a la numeració correlativa de tots els súbdits i a la seva posició respecte als reis i al príncep); si el que s’equivoca és un membre de la reialesa, tots els membres de la família, han de passar al company que tenen al costat.


S1,s2,..., indica el número dels súbdits. Si el rei s’equivoca, ha de passar la seva corona a la reina (que passa a ser el rei); la reina, passa la seva corona al príncep (que passa a ser la reina); el príncep passa la seva corona al súbdit1, que passa a ser el príncep; el súbdit2, serà ara, el súbdit 1, i així successivament.

príncep reina

rei

s12

s1

s11

s2 s3

s10

s9 Si s’equivoca el súbdit6, aquest passarà a ser el súbdit 12, i a la resta li quedarà una passa menys per formar part de la família reial (el súbdit 1 serà el rei, el súbdit2 serà el súbdit 1, etc)

s4 s5 s8

s7

s6

Material: tres corones Alumnes:tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 8 anys Lloc: a l’aula, al pati o al gimnàs Durada: la que es vulgui Finalitat: divertir-se Variacions: a la diapositiva següent


VARIACIÓ REI REINA PRÍNCEP:

Es pot fer el mateix joc emprant la llengua anglesa i, en comptes de perdre únicament el lloc en la jerarquia quan els al.lots s’equivoquen, s’els poden donar dues oportunitats. A la segona que el mateix infant s’equivoqui, queda eliminat i, així el joc té un final marcat. D’aquesta forma, varien els següents punts: Durada: fins que només quedi un participant, que és el que guanya. Finalitat: practicar el vocabulari en la llengua anglesa (king, queen, princess, numbers)


Els infants fan un cercle i aniran girant agafats de la mà mentres canten la següent cançó:

Olles, olles de vi blanc totes sollades de fang de fang i de maduixa gira la caruixa qui la girarà? la senyora/ el senyor.... (nom) d’esquena quedarà! L’infant que esmenten en la cançó s’ha de girar (mirar cap a l’exterior del cercle) i seguirà el joc en aquesta posició fins que tot el grup quedi girat. Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 6-7 anys Lloc: a l’aula, al pati o al gimnàs Durada: la que calgui perquè tots quedin girats Finalitat: conèixer els noms dels companys Variacions: -


La terra, l’aigua i l’aire Els al.lots fan una rotllana. Un dels infants queda al centre amb una pilota, amb la que va senyalant al ritme de la cançó als companys (com si es tractés d’una cançó de triar). La cançó és la següent: La terra, l’aigua i l’aire a qui li tocarà? Qui la rebi un nom dirà. Quan acaba la cançó, el que està al centre ha de triar entre terra, aigua o mar, mentre assenyala al company que li ha tocat. Aquest, haurà de dir el nom d’un animal que visqui a l’hàbitat escollit pel del centre de la rotllana. Material: una pilota Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 6-7 anys Lloc: al gimnàs, a l’aula o al pati Durada: la que es vulgui Finalitat: treballar l’agilitat mental, el temps de reacció i reforçar els continguts treballats a l’àrea de Coneixement del Medi Variacions: -


Els ifants es col.loquen en rotllana. N’escollim un perquè es situi al centre de la rotllana i s’acosti a algú imitant a un moixet amb la seva onomatopeia i posició corresponents. Quan és ben a prop d’algú, ha de fer veure que està abandonat. La persona l’ha d’acariciar dient: Pobre moixet, pobre moixet.... Intentant no riure. Si el que acaricia al moixet no aguanta les ganes, passa a fer de moixet. Si això no succeeix, el moixet haurà de cercar a algú altre per fer-lo riure. Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 4 anys Lloc: a l’aula, al gimnàs o al pati Durada: la que es vulgui Finalitat: conèixer els animals i les seves onomatopeies, com s’escriu el seu nom (veure variacions). Aprendre a controlar les emocions. Establir contacte físic i emocional amb els companys. Variacions: es pot fer amb diversos animals mitjançant l’ús de targetes on hi hagi el dibuix i el nom dels animals.


Es tracta d’un joc de rotllada, asseguts. Es tria a sort un jugador, a qui es taparan els ulls amb un mocador. Aquest jugador farà tres voltes enmig del rotllo i després es dirigirà a seure damunt d’un company del grup dient: Sec i sec bé! La resta de jugadors demanarà:

I damunt qui seus? El jugador palpant la roba, la cara... Haurà d’endevinar el personantge damunt de qui seu. I aquest, Passarà a ser el següent jugador central. Material: un mocador Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 6-7 anys Lloc: al gimnàs o a l’aula Durada: la que es vulgui Finalitat: identificar als companys emprant el sentit del tacte. Variacions: -


Els infants fan un cercle asseguts. Aquest cercle constitueix un regne organitzat, amb una jerarquia estricta. L’objectiu de cada membre d’aquesta, és anar pujant en la jerarquia fins a ocupar el càrrec més alt. Qui mana al regne és el Rei, al que els segueix la Reina i el Príncep. Finalment, trobam als súbdits, que només cal cridar-los pel nombre que els correspon. T’aquesta forma, el que està situat al costat del Príncep, és el súbdit núm. 1; a continuació el 2 i així successivament. El joc consisteix en seguir el ritme amb les mans. Qui perd el ritme, perd la seva posició al regne, i ocupa la darrera posició dels súbdits. El ritme consisteix a picar amb les mans sobre els genolls, i després picar de mans dos cops. Comença el Rei; alhora que pica sobre els genolls diu el seu càrrec i, quan pica de mans, diu el càrrec de la persona que ha de continuar (el/la que ell vulgui). Així continua el joc fins que algú s’equivoca i passa a ocupar el càrrec del darrer súbdit.


Per triar l’infant que farà de Rei cantarem la següent cançó de triar:

On és el Rei, On s’ha amagat Un, dos, tres, Za l’’hem trobat.

Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 7 anys Lloc: a l’aula, al pati o al gimnàs Durada: la que es vulgui Finalitat: aprendre a portar el ritme; posar-se en el lloc dels altres. Conèixer les jerarquies existents anys enrera. Variacions: es pot jugar canviant els càrrecs però sense haver de canviar la posició en el cercle; també es pot emprar a les classes de llengua estrangera, per a l’adquisició de nou vocabulari, emprant com a topic les fruites, els animals, els mesos de l’any....


Els infants seuen en rotllo, de genolls i amb les mans al davant (amb l’esquena corva), com si d’un elefant a quatre potes es tractés. Practiquen la següent frase, alhora que ho fan també amb el ritme i amb els moviments de mà, que a continuació s’expliquen:

Sóc un elefant molt cansat D

E

D

E

Les lletres indiquen el braç i la mà que es mou amb els cops de veu: sóc: mà dreta un elefant: mà esquerra molt: mà dreta cansat: mà esquerra Aixequen el braç que toca, imitant el moviment d’ondulació de la trompa d’un elefant, i toca de nou al terra quan acaba la frase o la paraula. Cal treballar força les passes i fer-ho de forma coordinada, tots els infants alhora.


Resultarà interessant fer el joc de diferents formes:

• Picant al terra tots al mateix temps. • Fer tota la seqüència de forma individual, un darrera l’altre. • Fer-ho un darrera l’altre, com en el cas anterior, però aquest cop, el que continua els moviments, pica amb la mà dreta quan el company del costat acaba la frase, quan pica amb la mà esquerra al terra; de forma simultànea. • Que siguin 2 o més infants (separats) els que comencin la seqüència al mateix temps, perquè després, la segueixen els companys dels seus respectius costats.

Material: Alumnes:tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 6-7 anys Lloc: a l’aula, al pati o al gimnàs Durada: la que es vulgui Finalitat:coordinació de moviments; treballar el ritme i la coordinació. Treballar grupalment Variacions:-


Per començar, els infants es col.loquen en rotllana i, mitjançant una cançó de triar, un dels infants es col.loca al centre de la rotllana amb els ulls tapats i amb un xiulet penjat amb una corda de la cintura. El jugador central haurà d’estar molt atent per tal d’endevinar des d’on s’acosten els companys (en línea recta) abans que facin sonar el xiulet. Aquest joc és molt reposat i requereix silenci total per part dels infants que formen la rotllana, altrament perd interès. Per triar qui serà l’infant que s’acosti al xiulador, si els infants no són capaços d’organitzar-se pel seu compte, resultarà interessant establir torns un cop que el jugador central ja tengui els ulls tapats. Material: un xiulet i un mocador Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 6 anys Lloc: a l’aula o al gimnàs Durada: la que es vulgui Finalitat: valorar la importància del silenci; potenciar la capacitat d’escolta. Variacions: per als més experimentats, pot resultar interessant emprar qualque so de fons no massa molest per tal d’augmentar la dificultat del joc


AMB PAPER


El grup classe es divideix en petits grups. El/la mestre/a dóna una imatge a cada grup, que correspon a una part d’un quadre. Els al.lots de cada grup han de descriure a la resta de Companys la seva imatge. EN EL NOSTRE CAS, LES IMATGES DE CADA GRUP EREN REPRESENTACIONS DE DIFERENTS JOCS. CADA GRUP EXPLICA ALS ALTRES EN QUÈ CONSISTEIX EL JOC.

Material: una imatge gran representant diferents jocs i una reproducció més petita de cada joc de la imatge Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada:: a partir dels 7 anys Lloc:: a l’aula o al gimnàs Durada:20-30 min Finalitat: interpretar la informació i explicar als companys en què consisteixen els jocs Variacions:-


SAMA LANDÚ SAMA NIBÀ El mestra o la mestra mostra una imatge d’un animal; es tracta d’un nyu. A continuació, mostrarà, de forma progressiva, els fragments de la següent poesia: Jo tenc un nyu Que menja pà Sama landú Sama nibà! Un dia algú Me‟l vol comprar Sama landú Sama nibà! Serà tant dur de soportar Se me l‟endú Se me n‟hi va! Cada cop que en mostra un, els al.lots practiquen la lletra i el ritme, amb el factor sorpresa que suposen els dos darrers versos de les dues primeres estrofes.


Un cop descobreixen el joc de paraules en les dues llengües, es pot passar a treballar lletra, cançó, ritme i moviments alhora, així com indiqui el/la professor/a (xocar de mans amb un company, fer tronar les mans sobre les cuixes...)

Material: una imatge d’un nyu i tres làmines, cada una amb una de les estrofes de la poesia escrita. Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 8-9 anys Lloc: a l’aula o al gimnàs Durada: 15-20 minuts Finalitat: descobrir les afinitats que trobam en diferents llengües. Treballar la coordinació i la movilitat fina Variacions: podem demanar als al.lots que inventin una dança per a la cançó, en parelles o en petit grup.


Bici roda roda bici a la moda d’en Maurici Cleta roda roda cleta a la moda de la Teta Bici roda roda cleta roda roda bicicleta

El /la mestre/a mostra la lletra d’aquesta composició per fragments. D’aquest mode els infants poden anar practicant, de forma progressiva el ritme i la lletra d’aquesta. Un cop el al.lots ja coneixen la lletra i el ritme, seuen en cercle i col.loquen la seva mà esquerra (amb el palmell obert i mirant al sostre) sobre la mà (en la mateixa posició) dreta del company. Es tracta que els infants es passin un objecte al ritme de la composició. Quan s’acaba la cançó, han d’endevinar qui té l’objecte i què és l’objecte, mitjançant la descripció que en farà l’infant que el té. Material: làmines on trobam escrita la composició per fragments Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 8 anys Lloc: a l’aula o al gimnàs Durada: la que es vulgui Finalitat: treballar la lingüística, el joc rítmic, la descripció i les endevinetes Variacions: -


Els infants es distribueixen per tot l’espai, amb els ulls tapats. Abans, però, hauran visualitzat una làmina, on cada un hi troba un animal dibuixat i el nom d’aquest escrit a sota (hi ha la meitat de làmines que infants). Mitjançant l’onomatopeia dels animals, els al.lots han de trobar la seva parella (els dos gats s’han d’ajuntar, igual que les dues vaques, els dos cans...) Material: làmines amb el dibuix de l’animal i un mocador per cada infant Alumnes: tot el grup classe; es recomanable fer-ho en petits grups (14-16 infants) Edat més apropiada: a partir dels 3 anys Lloc: a l’aula o al gimnàs Durada: fins que es trobin totes les parelles Finalitat: aproximar als menuts a la lectoescriptura, treballar la socialització, establir relacions entre els animals i el soroll que fan. Variacions: -


Els al.lots poden fer, d’una forma molt senzilla, una joguina que els divertirà molt. Només Cal que cada infant tengui una fulla de paper de fumar i que li facin quatre plecs com es mostra a la imatge:

Un cop tenim la fulla doblegada d’aquesta forma (ha de semblar la tapa d’una capsa de sabates) ja la podem fer rodar: hem de posar un dit d’una mà a la part central de la fulla, entre la fulla i el nostre cos i,Per l’altra costat, aguantar-la amb un dit de l’altra mà. En el moment que l’infant es posa en moviment (caminar Ràpid o còrrer) ja pot llevar el dit de la segona mà; el paper rodarà com un molinet en contacte amb el dit de la primera mà. A partir de l’elaboració del molinet, es poden organitzar curses entre els al.lots, per veure qui arriba primer a un punt determinat fent rodar el molinet.


Material: una fulla de paper de fumar per cada infant Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 6-7 anys Lloc: al gimnàs o al pati. Durada: fins que algú guanyi la cursa Finalitat: coordinació de moviments fins i gruixats, treballar diferents habilitats Variacions: com que el nombre d’alumnes pot ser molt elevat per fer curses, resulta interessant fer diferents curses on els tres primers en arribar es classifiquin per la següent fase.


Tots els infants han d’agafar un paperet de dins una bossa que sosté l’educador. Als papers hi ha escrits els noms de diferents membres de la família: avi, àvia, pare, mare, fill o filla. Per tant, cada al.lot es convertirà en un membre determinat de la família. No han de mostrar el seu paper, perquè al crit de l’educador s’han d’organitzar: a cada cadira que hi ha als cantons de l’aula o del gimnàs s’han de seure, un a sobre de l’altra, els membres de les famílies en el següent ordre: avi, àvia, pare, mare i fill o filla, que és el/la que queda a sobre de tots els altres.

Evidentment, es tracta d’un joc en què els al.lots han d’anar molt vius perquè no hi ha una victòria individual; sinó grupal. Tot els al.lots han de participar i parlar per saber a quina família li falta un o altra membre de la família.

Material: quatre cadires i 20 papers on hi hagi escrit el nom dels membres quatre famílies Alumnes: 20 infants Edat més apropiada: a partir dels 7-8 anys. Lloc: al gimnàs o a l’aula Durada: fins que hi hagi una família completa i col.locada en l’ordre indicat Finalitat: treballar conjuntament, amb els companys; agilitat. Potenciar el diàleg per a la solució de situacions problemàtiques. Variacions: -


Construim un helicòpter de paper a partir del model que es presenta. Farem plecs per les línies que estan puntejades i tallarem amb estissores allà on trobem línies contínues.

Aquests plecs han de quedar un dins l’altre, de forma que només quedi a la vista la part central del paper

Un cop retallat, farem un plec cap a cada costat;un a la dreta i l’altre a l’esquerra. Seran les hèlices de l’helicòpter


Material: el model de paper presentat; estissores Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 5-6 anys Lloc: a l’aula Durada (de la construcció): 5 minuts Finalitat: treballar la motricitat fina i la capacitat d’abstracció. Fer volar l’helicòpter deixant-lo caure de forma vertical. Variacions: -


MOTRICITAT


Es formen dos grups que es miren un a l’altre, amb les cames estirades i en moviment. Els que comencen el joc ha de travessar el riu (espai entre les cames dels companys). No poden caure. Quan arriben al final, s’asseuen amb els companys per fer de riu, i la següent parella d’infants ha de creuar el riu. El qui perd: panyora. Ha de fer alguna cosa per recuperar-la.

Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada:a partir de 8 anys Lloc: aula, pati, gimnàs Durada:la que es vulgui Finalitat: creuar el riu. Treballar la coordinació motriu i l’equilibri Variacions:-


Cada infant estira el seu braç esquerra cap endavant i amb el braç dret agafa el del company (el braç esquerra estirat). Com que tots fan el mateix, queda un quadrat. Aquest és el moment en què canten la cançó: a la cadireta a la cadira un panet de quatre un butifarró

Es tracta d’un joc que es pot practicar a l’escola, però que també és molt conegut entre les famílies: el pare i la mare fan la cadireta per portar al seu fill/a.


Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 4-5 anys Lloc: a l’aula, al pati o al gimnàs Durada: la que es vulgui Finalitat: escenificar una situació familiar (el pare, la mare i el fill) Variacions:-


Deu infants del grup classe es posen en fila, ajupits i amb les mans als genolls. La resta de companys han de botar per sobre amb les cames obertes. Quan acaben de botar per sobre De tots els companys, es coloquen davant de tot en la mateixa posició (ajupits i mans als genolls) perquè també els saltin per sobre. Cançó per acompanyar el joc: A A A A A A A A A A

la una, bot de la mula. les dues, un plat de metles grues. les tres, bota sense dir res. les quatre, qui la toca la para. les cinc, les campanes fan ding ding les sis, un tros de pastís. les set, les caperutxes de madò Bet. les vuit,si hauries fermat s’ase no t’hauria fuit les nou, una olla de brou. les deu, acabam i adeu!


Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 7-8 anys Lloc: al pati o al gimnàs Durada: la que es vulgui Finalitat: coordinació de l’aparell locomotor Variacions:-


CINC Un dels jugadors llança una pedra a l’aire i, abans que caigui a terra, n’ha d’agafar una altra i passar-se la primera que ha llançat a l’altra mà. D’aquesta forma es procedeix fins a aconseguir el mateix amb les cinc pedres.

Material: 5 pedretes Alumnes: tot el grup classe, en parelles Edat més apropiada: a partir dels 7-8 anys Lloc: a l’aula, al pati o al gimnàs Durada: la que es vulgui Finalitat: coordinació de l’aparell locomotor Variacions: (diapositiva següent)


JOC RÍTIMIC AMB LES PEDRETES:

Els infants fan un rotlo. Cadascú té una pedreta, que l’haurà de passar al company del costat al ritme de la cançó: Pedra, pedreta ben redoneta tirolilo la, tiroliloleta. Resulta interessant practicar els moviments rítmics abans, sense les pedretes, per assegurar l’acció rítmica. També serà divertit anar canviant el ritme de la cançó, fet que implicarà l’augment de la velocitat en els moviments treballats.


VARIACIÓ (II) DE LES CINC PEDRETES: Els jugadors marquen un rotlo en terra. Hi col.loquen les cinc pedretes. El primer jugador pren una de les pedretes i la tira a l’aire dient: mà una; n’agafa una altra i, amb la mateixa mà, ha d’empomar la que havia tirat a l’aire, abans que caigui. S’en guarda una a l’altra mà. En torna a tirar una de les dues a l’aire i, abans que caigui, n’agafa una altra de les d’enterra i empoma la que cau. Segueix així fins que ha agafat ses cinc pedretes, una a una. Quan ja té les cinc, les torna a tirar dins el rotlo i, ell mateix, torna a començar dient: mà dos. Ara tirarà una pedreta a l’aire, n’aplegarà dues i empomarà la que vola. Tornarà a fer igual amb ses dues que queden. I torna a començar, aquesta vegada dient: mà tres. En tira una a l’aire i n’aplega tres. Després agafarà la que queda. Torna a començar dient: mà quatre. Ara en tira una a l’aire i aplega les quatre que han quedat en terra. quan ja ha fet tot això, li toca fer mà cinc: col.loca una mà, el palmell mirant en terra, i damunt (entre es dits) hi situa les cinc pedretes. Amb un moviment brusc les tira totes a l’aire i les ha d’empomar totes juntes, abans que toquin en terra.

Si una de les jugades no li surt bé, el jugador perd el torn i juga el següent. Si torna a jugar el primer, haurà de començar de bon principi. Guanya el primer jugador que consegueix completar el procés del joc.


UN GRUP DE 8-10 ALUMNES S’ESTIREN CAP PER AVALL AL TERRA, UN AL COSTAT DE L’ALTRE, BEN JUNTETS. ELS ALTRES COMPANYS, HAN DE RODAR PER SOBRE BEN ESTIRATS I AMB ELS BRAÇOS AFERRATS AL PIT, COM SI VOLGUESSIM AMAGAR L’ESTORA UN COP ARRIBA L’ESTIU.

Material: Alumnes:TOT EL GRUP CLASSE Edat més apropiada: A PARTIR DELS 4-5 ANYS Lloc: A L’AULA, AL PATI O AL GIMNÀS Durada:FINS QUE TOTS ELS AL.LOTS HAGIN RODAT PER SOBRE ELS COMPANYS Finalitat: PRENDRE CONSCIÈNCIA DEL PROPI COS I TREBALLAR LA COORDINACIÓ DE MOVIMENTS Variacions:-


Uls infants formen equips de 3 persones, on n’hi una que està de peu i amb una corda fermada a la cintura. Al darrera d’aquesta, hi haurà el segon company, que s’ha d’agafar de la corda i quedar-se ajupit. Ul tercer membre de l’equip, romandrà assegut a sobre d’aquest darrer; es tracta del cavaller. El joc consisteix en què cada dos cavallers agafin una corda pels seus cabs. És una lluita de cavallers: han d’estirar d’aquesta per mirar de fer caure a l’altre. Ul primer que cau al terra, perd. Material: dos cordes per cada sis infants. Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada:: a par tir dels 8 anys Lloc:: al pati o al gimnàs Durada:20-30 min Finalitat: treballar la força, la resistència i la coordinació. Variacions:-


Joc de força entre dos grups que es van formant a mesura que avança el joc. Inicialment, dos infants, que seran caps de grup, hauran triat un nom cadascú: de fruites, colors... A continuació formaran un pont agafats de les mans i la resta d’infants anirà passant per davall aquest pont mentre es va cantant la cançó. En cantar la darrera síl.laba de “quedarà”, els dos caps de grup baixaran els braços i agafaran a qui passi per davall en aquell moment. Retirant-se un poc del grup i en veu baixa, li donen a triar un dels seus dos noms. Aquest infant se situarà darrera el cap del grup que té el nom que ha triat.

Així van passant tots els infants fins que s’han repartit darrera un grup o l’altre. Seguidament, es marca un ratlla en terra ben davall el pont, entre els dos equips que es disposen a estirar amb força. L’equip que trepitjarà la ratlla o caurà en terra serà el perdedor.

La cançó és:

A la vora, a la vora de la mar les barques veuras passar; la primera passarà, la darrera quedarà.


Material: un mocador Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 6-7 anys Lloc: al gimnàs o al pati Durada: fins que guanya un dels equips Finalitat: treballar la consciència intrasil.làbica, els moviments gruixats, i treballar la força, així com potenciar la memorització.. Variacions: -


Elegim dos dels alumnes més alts; es col.loquen un davant l’altre, ajuntant les mans en l’aire, formant un arc. Un d’ells serà l’orange i, l’altre, el lemon. Els altres companys no saben qui és cadascun. La resta del grup en posa en fila i entren i surten de l’arc, formant un 8 al voltant dels dos companys. Ho fan al ritme de la següent cançó, que sona en el radio-cassette:

Oranges and Lemons Say the bells of St. Clements I owe you five farthings Say the bells of St. Martins When will you pay me? Say the bells of old Bailey When I grow rich Say the bells at Shoreditch When will that be? Say the bells of Stepney I’m sure I don’t know Say the great bell at Bow Here-comes-the-candle-to-light-you-to-bed Here-comes-the-chopper-to-chop-off-your-head Chip-chop-chip-chop-the-last-man’s....HEAD!


Quan es canten les tres darrers estrofes el ritme de la cançó i la carrera dels al.lots van augmentant la velocitat. Al final, l’arc baixa i encercla a un dels jugadors. Els jugadors que formen l’arc li demanen a cau d’orella que triï entre oranges i lemons. Segons el que escolleixi, es col.locarà al darrera d’un o altre company. Cal que la resposta del que ha estat caçat no sigui escoltada per la resta de companys. El joc continua del mateix mode fins que tots els companys són caçats. Al final, les dues fileres han de fer força per veure quina s’en porta a l’altra cap al seu costat. Qui ho aconsegueixi, guanya. Material: radio-cassette i cinta o cd de la cançó transcrita en la diapositiva anterior. Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir de 4 anys, tot i que consider que a aquesta edat caldria un altre tipus de cançó més senzilla, degut a la complicació que suposa que aquesta sigui en llengua anglesa. Lloc: al pati o al gimnàs Durada: depèn del nombre de participants. Finalitat: seguir el ritme de la música, aprendre una cançó en anglès, coordinació dels moviments gruixats. Divertir-se. Variacions: encerclar a més d’un jugador cada cop.


Dos infants comencen el joc. Han d’encalçar als altres. Cada cop que un company és encalçat, s’ha de colocar al darrera del que l’ha tocat, agafant-lo per la cintura. A poc a poc, s’aniran formant dues files (són les serps). Quan ja no quedi ningú per encalçar, les dues serps es col.loquen una davant l’altra. Han de còrrer molt per mirar de tocar la cua de l’altra amb el cap (el cap de la serp A ha de tocar la cua de la serp B, i a la inversa) Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 7 anys Lloc: al gimnàs o al pati Durada: fins que s’acabi el joc Finalitat: treballar la complicitat o el treball col.laboratiu i les habilitats motores Variacions: -


DESENVOLUPAMENT DEL JOC: - Marcar al terra un quadrat de 3 x 3, el qual representarà la casa de la serp - Triar a sort qui farà de serp - L’escollit es col.loca dins el quadrat i tots els altres infants es mouen al voltant seu i el “punyen” perquè la serp els agafi - La serp no pot sortir de casa seva - Quan la serp toca a un company, aquest passa a la casa i s’agafa de la mà de la serp perquè aquesta sigui més gran - Quan la serp està formada per més d’una persona, poden sortir de la casa sempre que n’hi hagi un que romangui a dintre de la casa. Recordem la necessitat que es manteguin agafats de la mà. - El darrer en ésser agafat, serà el que farà de serp

Material: cinta per fer el quadre al terra Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 6 anys Lloc: al gimnàs o al pati Durada: la que es vulgui Finalitat: fomentar el treball en equip, l’atenció, lá coordinació i diferents aspectes motrius, com ara la velocitat, els reflexos... Variacions: es poden fer dos serps en dos cases diferents.


Un grup d’al.lots es col.loquen un darrera l’altra, però no de forma lineal, sinò desorganitzada, imitant les curves d’una carretera, per exemple. Un cop situats per tot l’espai, cal que construeixin un túnel. Per això, obrin les cames i les deixen en forma de “V”, girada. Un company es tapa els ulls amb un mocador i es col.loca de genolls al principi del túnel. Els ifants per sota dels quals passa, l’han de dirigir en els seus moviments (indicar-li si s’ha de moure a la dreta o esquerra, endavant o endarrera...) Quan el que passa pel túnel, arriba al final d’aquest, un altre infant es tapa els ulls per procedir de la mateixa forma. Resulta interessant anar canviant la forma del túnel perquè, així, els infants canviin les instruccions que ofereixen i els moviments que cal realitzar.

Material: un mocador Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 6 anys Lloc: al gimnàs o al pati Durada: la que es vulgui Finalitat: treballar la complicitat i el treball col.laboratiu, afavorir la confiança en els companys i en un mateix. Treballar la consciència dreta-esquerra i la coordinació de moviments, així com les habilitats motores Variacions: -


Es fan quatre equips de quatre infants cada un. Es col.loquen en filera, seguint aquest ordre: pare os, mare os, oset 1 i oset 2. Les quatre famílies s’han de situar formant una creu, tots amb les cames obertes. Al crit del mestre, el membre de cada família anomenat ha de donar la volta al rotlo imaginari que envolta la creu i passar per sota la resta dels membres de la seva família per aconseguir agafar el mocador que hi ha al centre. El joc acaba en el moment que una família hagi aconseguit agafar el mocador cinc cops.


Material: un mocador Alumnes: 16 al.lots i al.lotes. També es poden fer famílies de 5 i 6 membres (amb 3 i 4 fills) en el cas que el grup classe compti amb 20 o 24 infants. Edat més apropiada: a partir dels 6-7 anys Lloc: al gimnàs o al pati Durada: fins que una família agafi el mocador cinc cops Finalitat: coordinació de moviments i treballar la capacitat de reacció. Variacions: -


ES MOCADOR ES FAN DOS GRUPS AMB EL MATEIX NOMBRE D’ALUMNES A CADA UN. RESULTA INTERESSANT FER-LOS A L’ATZAR PERQUÈ NO HI HAGI CAP MENA DE MARGINACIÓ. ES COL.LOCA UN GRUP MIRANT A L’ALTRE, TOTS ELS AL.LOTS MIRANT-SE A LA CARA. HI HA D’HAVER UNS 6 METRES APROXIMADAMENT ENTRE ELLS. EN EL PUNT MIG DELS DOS GRUPS ES COL.LOCA EL MESTRE O UN ALUMNE, AMB EL BRAÇ AIXECAT I AMB UN MOCADOR A LA MÀ. CADA GRUP S’HA D’ORGANITZAR PERQUÈ CADA INFANT TENGUI UN NOMBRE (HI HA D’HAVER TANTS DE NOMBRES COM AL.LOTS, DE FORMA CORRELATIVA; PER EXEMPLE, SI SÓN 10 INFANTS PER GRUP, CADA AL.LOT TENDRÀ UN NOMBRE DE L’1 AL 10). LA PERSONA QUE ESTÀ AL MIG DIU UN NOMBRE, DE FORMA QUE TOTS ELS INFANTS EL SENTIN. L’INFANT DE CADA GRUP QUE TÉ EL NOMBRE ESMENTAT, HA DE CÒRRER AL CENTRE PER AGAFAR EL MOCADOR I FUGIR CORRENTS CAP AL SEU EQUIP PER EVITAR QUE L’ALTRA L’ENCALCI.


MATERIAL: UN MOCADOR ALUMNES: TOT EL GRUP CLASSE EDAT MÉS APROPIADA: A PARTIR DELS 7-8 ANYS LLOC: AL GIMNÀS DURADA: FINS QUE UN GRUP ACONSEGUEIXI ARRIBAR AL LLOC DEL SEU EQUIP UN NOMBRE DETERMINAT DE COPS (3, 5...) FINALITAT: CAPACITAT DE REACCIÓ, AGILITAT, VELOCITAT, COORDINACIÓ DE MOVIMENTS GRUIXATS. VARIACIONS: CADA COP QUE UN INFANT NO ACONSEGUEIX AGAFAR EL MOCADOR O ENCALÇAR AL COMPANY DE L’EQUIP CONTRARI, QUEDA ELIMINAT DEL JOC. EL SEU NOMBRE, PERÒ, SEGUEIX VIGENT. AIXÍ, HI HAURÀ UN COMPANY DEL SEU EQUIP QUE TENDRÀ DOS NOMBRES: EL QUE SE LI HAVIA ASSIGNAT AL COMENÇAMENT DEL JOC I EL DEL COMPANY QUE HA QUEDAT ELIMINAT. PERD L’EQUIP QUE ES QUEDA SENSE CAP JUGADOR.


Els infants es col.loquen fent dos rotlos concèntrics. A la part de dins, estan els tipis que estan amb les cames obertes. A la senyal del que està al centre del rotlo els indis han d’actuar de la següent forma:

how entrar i sortir al rotlo de davant per sota les cames dels tipis. how how donar una volta al rotlo que formen els tipis how how how entrar al rotlo dels tipis, per sota les cames d’aquests, i romandre a dintre. Per entrar i sortir del rotlo ho han de fer sempre per sota del mateix tipi. Resulta interessant alternar diferents cops la primera i la segona ordre. La tercera és sempre la última ja que és el moment en què es decideix el joc: el darrer que entra és el que passa a donar les ordres. Cal que indis i tipis canviin de paper perquè així tots poden ser participants actius del joc.


Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 8 anys. Lloc: al gimnàs o a l’aula Durada: la que es vulgui Finalitat: agilitat mental i física, afavorir el domini del cos, l’equilibri i la coordinació de moviments Variacions: el que dóna les intruccions és el docent. El darrer que entra al cercle ha de pagar penyora.


Els infants es situen lliurement a l’espai. El company que paga, compta fins a 10 i crida: “banya!. La resta han de romandre ben quiets ja que el que paga, ara té la sort de poder llançar contra ells una pilota tova o de paper. Els que fan d’estatua poden evitar ser eliminats de dos formes: esquivar la pilota sense moure els peus del terra o, agafar la pilota al vol, sense que caigui al terra.Si el que paga falla en el seu llançament, queda eliminat i agafa la pilota el que es troba més pròxim a aquesta. Material: una pilota Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 7-8 anys Lloc: al gimnàs o a qualque altre espai gran i delimitat Durada: fins que només quedi un jugador Finalitat: treballar l’agilitat motriu, el temps de reacció i els moviments fins i gruixats. Variacions: -


Per poder dur a terme el joc hem de distribuir els jugadors en: -Parelles, un davant l’altre, agafats de les mans, formant amb elles un recinte tancat que representa les PARETS. -Un jugador enmig de cada parella, que representa el LLOGATER -Un jugador a fora, que no té casa i ha d’intentar ocupar-ne una. S’inicia el joc quan es donen les consignes següents: parets! Llogaters! Tots!... A la veu de “parets”, les parelles canvien de lloc i cerquen un altre llogater que resta immòbil. A la veu de “llogaters” seran aquests els que surten de les seves parets per cercar-ne unes altres. La la veu de “tots” es canvien de lloc les parets i els llogaters. Durant tot el transcurs del joc quedarà sempre un llogater sense casa que continua el joc a la nova ordre. Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 8 anys Lloc: al gimnàs o a l’aula Durada: la que es vulgui Finalitat: potenciar l’agilitat mental i física així com la capacitat de reacció. Variacions: -


Abans de començar a jugar s’ha d’haver preparat la sala amb anterioritat, col.locant els diferents obstacles per tot l’espai de joc. Es formen dos grups, que es col.loquen en fila (un darrera l’altra), agafats per les espatlles i en un extrem de l’espai de joc. El cap de cada grup porta els ulls tapats. Cada grup haurà d’arribar a la meta intentant evitar els obstacles. Per això, els infants de cada grup haurà de donar les indicacions oportunes al seu cap respectiu. Però per això, no és podrà parlar: el darrer de la fila ha de donar les indicacions al de davant seu donant-li tocs a l’espatlla amb les mans (si han de girar a la dreta, colpeja a l’espatlla dreta; si volen dirigir-se a l’esquerra, un cop a l’espatlla esquerra; si han de caminar recte, cap endavant, un cop al centre de les espatlles). El penúltim haurà de fer el mateix amb el de davant seu, i així successivament fins que les instruccions arribin al cap del grup. Si un dels grups es topa amb un dels obstacles, haurà de tornar a començar. Material: un mocador i tot tipus d’objectes que poguem fer servir d’obstacles (cadires, taules, bancs, joguines...) Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 5-6 anys Lloc: a l’aula si resulta prou espaiosa; al pati o al gimnàs. Durada: fins que un dels grups arribi a la meta. Finalitat: potenciar la confiança en un mateix i en els companys, treballar en equip, adquisició de la lateralitat, potenciar l’orientació espaial. Reconèixer la importància del silenci Variacions: tots els infants poden dur els ulls tapats menys el que va darrer.


Cal escollir mitjançant una cançó de triar qui farà de bruixa; un cop escollida, se li dóna l’escombra màgica. La resta d’infants es distribueixen per tot l’espai. Ul joc comença quan la bruixa agafa l’escombra, amb la qual ha de tocar als par ticipants. Quan un infant és tocat han d’actuar com l’animal que els diu la bruixa. Ul joc acabarà quan la bruixa hagi transformat a tots els infants en animals.

Material: una escombra Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a par tir dels 3 anys Lloc: al gimnàs o al pati Durada: fins que la bruixa transformi a tots els infants. Finalitat: conèixer les onomatopeies i les formes d’actuar dels animals; potenciar la motricitat fina, la gruixada i l’agilitat. Qreballar la discriminació auditiva.


Entre 10 i 15 infants es col.loquen estirats al terra (panxa amunt o cap avall) molt junts, sense que quedi cap espai entre ells. Aquests, fan d’estora. La resta d’al.lots i al.lotes han de rodolar per sobre l’estora fins arribar al final d’aquesta i formar-ne part. Així com es van afegint infants al final, els que fan d’estora al principi es van alçant per rodar per sobre d’aquesta també. Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 4-5 anys Lloc: al pati o al gimnàs Durada: fins que tots hagin fet d’estora i hagin rodolat per sobre d’aquesta Finalitat: prendre consciència del propi cos i dels altres i treballar la motricitat gruixada. Variacions: -


Dues terceres parts dels jugadors fan un cercle agafant-se les mans; Són el dic. L’altra tercera part fa d’ona, situats dins el cercle. L’ona ha d’intentar ròmprer el dic (el cercle) o sortir per enmig de les Cames i/o braços del dic, el qual resistirà tancant-se, acotant-se... Si es romp, haurà de procurar tornar-se a tancar el més aviat possible. Ja que els jugadors estan dividits en grups, cada un per torn, farà d’ona. Guanya l’equip que faci sortir més jugadors o més aviat. Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 8 anys Lloc: al gimnàs o al pati Durada: fins que guanyi un equip Finalitat: treballar la força i la velocitat. Potenciar la coordinació i el treball en equip. Variacions: -


Es col.loquen 10 infants, o un nombre parell a par tir de 6, per parelles, les quals es donen les mans deixant un buit entre elles dues. Les parelles seran les cases; dins de cada casa hi ha d’haver un esquirol (alumne/a) i a fora de les cases un altre esquirol i un ca. Quan l’educador toca el xiulet, el ca ha de començar a encalçar l’esquirol, el qual ha de mirar de no ser enxampat. Si es veu en perill, pot entrar dins una casa, fent sor tir, alhora, a l’esquirol que l’ocupava abans. Aquest és ara l’esquirol encalçat pel ca. Quan sonen dos cops de xiulet, tots els esquirols s’han de canviar de casa. Ul que es queda sense casa ha de procurar, de nou, no ésser encalçat pel ca. Si el ca caça un esquirol, aquests dos es canvien els papers.


Material: un xiulet Alumnes: tot el grup classe. Convé que sigui imparell; si no és així, es construeix una casa entre tres. Edat més apropiada: a par tir dels 6 anys Lloc: al gimnàs o al pati Durada: la que es vulgui Vinalitat: treballar la capacitat de reacció i d’atenció. La velocitat i la motricitat gruixada. Afavorir el sentiment de grup a par tir d’una acollida positiva a tots els par ticipants.


Els infants es col.loquen en parelles. Un es troba assegut, i l’altre ajupit, amb el cap sobre els genolls de l’altra. Mentre es canta la cantarella que presentam a continuació, es peguen suaus copets a l’espatlla del company. Quan acaba la cançó, el que seu ha de triar una de les posicions dels dits esmentades:

Pim pam, de la guerra, guerra gran. Què t’estimes més? Punxoreta, estisoreta, ull de bou o teuladeta? Cal que abans de començar el joc s’arribi a un concens sobre com posam els dits per representar cada objecte. Un exemple és: Punxoreta: dit índex sobre l’espatlla del company Estisoreta: treim el dit índex i el mitjà, fent una “V” Ull de bou: creat per l’espai buit quan “arrufam” tots els dits Teuladeta: mà plana


Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 5-6 anys Lloc: a l’aula Durada: la que es vulgui Finalitat: potenciar el sentit del tacte i el coneixement del propi cos i de l’altre. Treballar la capacitat d’abstracció. Variacions: -


Es tracta d’anar seguint les indicacions de la cantarella amb els dits de les mans. Primer amb la mà dreta i, després, amb la mà esquerra: Es dit índex (mà dreta) Es dit índex (mà dreta) On deu ser? (mà dreta) Som aquí! ( surt la mà esquerra) Content de saludar-te, (mà esquerra) content de saludar-te (mà esquerra) Ja m‟en vaig, (s’amaguen darrera l’espatlla) ja m‟en vaig Es procedeix de la mateixa forma amb tots els dits de la mà (índex, polze, mig, anul.lar, petit) fins que arribam a la mà sencera, realitzant els mateixos moviments que en el cas anterior:

Tota la mà Tota la mà On deu ser? Som aquí! Content de saludar-te, content de saludar-te Ja m‟en vaig, ja m‟en vaig


Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 3 anyets Lloc: a l’aula Durada: 3-4 minuts Finalitat: conèixer els dits de la mà i el seu nom, diferenciar la mà dreta de l’esquerra, coordinació de moviments. Variacions: -


MEMÒRIA, ATENCIÓ I CONCENTRACIÓ


ULS YVANQS VAN RNA ROQLLANA. RN T’ULLS COMUNÇA TYUNQ UL NOM T’RN PAYS Y VA RN GEST, PER EXEMPLE: FRANÇA+ BESADA AL COMPANY DEL COSTAT. EL COMPANY QUE TÉ A LA SEVA ESQUERRA HA DE DIR I FER EL QUE HA FET EL PRIMER I, A CONTINUACIÓ, AVUWYR RN ALQRU PAYS ACOMPANYAQ T’RN WUSQ TYVURUNQ. UL QURCUR AL.LOQ XARRÀ DE DIR I FER EL QUE HAN DIT EL PRIMER I EL SEGON I AFEGIR UN TERCER PAIS I WUSQ. US PROCUTUYX T’AQRUSQA VORMA SRCCUSSYVAMUNQ. UL ZOC S’ACABA QRAN S’ARRYBA TU NOR AL QRU XAVYA COMUNÇAQ UL ZOC. MATERIAL: ALUMNES: TOT EL GRUP CLASSE, TOT I QUE PODEM FER DIFERENTS ROTLOS PERQUÈ EL JOC NO RESULTI TANT COMPLICAT. EDAT MÉS APROPIADA: A PARTIR DELS 8 ANYS LLOC: A L’ARLA O AL WYMNÀS DURADA: VYNS QRU S’ARRYBA AL QRU XA COMUNÇAQ. SY VOLUM, UN ARRYBAR A AQRUSQ PUNT, UN ALTRE INFANT TORNA A COMENÇAR EL JOC AMB UN ALTRE TÒPIC. FINALITAT: TREBALLAR LA CAPACITAT DE MEMORITZACIÓ I CONCENTRACIÓ, LA CREATIVITAT I EL LLENGUATGE GESTUAL.


Abans de començar aquest joc de coordinació i atenció hauríem d’aprendre una sèrie de gestos amb les seves corresponents expressions verbals:

o o o o o o

El “pou” es representa amb el puny en vertical una mica obert. La mà damut el cap, representa el “terrat”. “pou de casa”: es fica el dit a dins el nostre pou “pou del veí”: es fica un dit a dins el pou del company de la dreta “terrat de casa”: posar la mà damunt el nostre terrat “terrat del veí”: es posa la mà damunt el terrat del company de la dreta.

Comença el joc i el cap que dirigeix va donant les ordres: pou de casa! Terrat del veí!, etc Per complicar el joc es poden alternar les ordres més ràpidament/ que el cap del joc faci un gest no corresponent a l’ordre verbal que dóna per tal d’embullar els participants Perd aquell que s’equivoca per no obeir les ordres verbals.


Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 8 anys Lloc: a l’aula Durada: fins que quedi un jugador Finalitat: potenciar la coordinació de moviments, l’atenció i la concentració. Variacions: -


Convé que els infants estiguin asseguts en rotllo. Un infant qualsevol comença dient: “M’en vaig a l’Àfrica i dins la maleta m’enduc...” (un objecte o peça de roba). L’infant següent repeteix el que ha dit el company i completa la frase amb un altre objecte o peça de roba que ell afegeix. I així, successivament, cada jugador va memoritzant un objecte més. Qui s’equivoqui, pagarà penyora.

Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 8 anys Lloc: a l’aula

Durada: la que es vulgui Finalitat: potenciar la capacitat de memorització, treballar la capacitat de concentració. Agilitat mental i inventiva dels al.lots. Variacions: proposar la condició d’escollir objectes amb els quals es pugui escenificar qualque acció per tal de repetir-la una i altre cop junt amb la frase inicial i els objectes


PER INICIAR AQUEST JOC D’ATENCIÓ ELS PARTICIPANTS S’ASSEUEN EN ROTLLO I S’ENUMEREN. EL CONDUCTOR COMENÇA EL JOC DIRIGINT-SE A UN JUGADOR DIENT LES PARAULES: “SA VACA SENSE CAP TACA NÚMERO 1 (el número del conductor) SALUDA (gest de saludar) SA VACA SENSE CAP TACA NÚMERO... (el número del jugador a qui es dirigeix)” A CONTINUACIÓ, AQUEST, REPETIRÀ EL RITUAL LINGÜÍSTIC I GESTUAL PER DIRIGIRSE A UN ALTRE PARTICIPANT. AL JUGADOR QUE ES DEIXI ALGUNA PARAULA DEL RITUAL LINGÜÍSTIC, QUE NO FACI EL GEST DE SALUDAR EN EL MOMENT QUE HO DIU O QUE S’EQUIVOQUI EN EL NOMBRE DE TAQUES DEL JUGADOR QUE ESTÀ SALUDANT, SE LI PINTARÀ UNA TACA AL FRONT AMB GUIX I JA NO SERÀ VACA SENSE TACA, SINÓ AMB UNA O MÉS TAQUES.

Material: pintures per les taques de la cara Alumnes: tot el grup classe

Edat més apropiada: a partir dels 8 anys Lloc: al gimnàs o a l’aula Durada: la que es vulgui Finalitat: potenciar les capacitats d’atenció i concentració així com treballar el joc lingüístic que se’ls presenta. Variacions: -


Els al.lots es col.loquen en rotllana i es tria qui comença el joc. El que Comença diu al company/a de la seva dreta:

sóc na maria (nom de la persona) i em pica el cap (o qualque altra Part del cos) mentre es grata allà on ha dit que li pica.

Al que es dirigia ha de dir: ets na maria i te pica el cap (mentre es grata El cap); jo sóc en joan (el nom de la persona) i em pica l’orella (o Qualque altra part del cos) mentre es grata allà on ha dit que li pica. La resta d’infants procedeixen del mateix mode, procurant no equivocar-se. Si algú s’equivoca o no recorda el que ha de dir, ha d’anar a la bossa que Tendrà l’educador per agafar un paperet on hi haurà una prova escrita Que haurà de realitzar per poder seguir jugant.


Material: una bossa on hi hagi diferents papers amb diverses proves escrites Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 8 anys Lloc: a l’aula Durada: la que es vulgui Finalitat: fomentar les relacions entre els infants, potenciar la capacitat de concentració i de memorítzació; conèixer els noms dels companys i les parts del cos. Treballar l’actitud d’escolta, la imaginació i la creativitat. Variacions: es pot realitzar amb infants més petits, però fent agrupacions menors per tal de fer el joc menys complexe. Es pot realitzar en llengua anglesa.


ENIGMA


Un dels infants farà de detectiu. Per a això haurà de sortir de l’aula o allunyar-se del lloc on està situat tot el grup classe. Quan és fora, la resta del grup ha d’escollir un altre infant, que serà el que el detectiu cercarà mitjançant les pistes que el grup Li ofereixi. Un cop el detectiu torna, els al.lots li han de dir, d’un en un: Detectiu, detectiu. He perdut el meu fill, però no sé si és boix o boixa. Us puc dir que... (i els infants donen una pista). D’aquesta forma actuaran tots els al.lots i al.lotes fins que el detectiu trobi l’infant perdut. Es tracta d’un joc molt útil per treballar la descripció. Per això, cal que quan el detectiu surti fora, es faci una tasca d’observació i descripció en profunditat. El modelatge del/de la mestre/a serà molt útil els primers cops.


Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: al segon/ tercer cicle de Primària Lloc: a l’aula o al gimnàs Durada: la que es vulgui. També està en funció del temps que el detectiu trigui en endevin Finalitat: treballar la descripció Variacions: -


Els al.lots seuen en rotlo i trien al que començarà el joc. Per això canten:

quatre pedres HI HA al carrer, jo les sé contar molt bé de color de xocolata un, dos tres, quatre!

Al que ha de començar el joc s’el tapa amb una manta (és el fantasma). Aquest és el moment en què els infants del rotlo s’han de canviar de lloc i, un d’ells, ha de sortir del lloc on es realitza el joc. Un cop estan tots llestos, el fantasma ha de mirar d’endevinar qui és que falta.

Material: una manta Alumnes: tot el grup classe, en gran grup o en grups reduits (8-10 infants) Edat més apropiada: a partir dels 7-8 anys Lloc: a l’aula, al pati o al gimnàs Durada: la que es vulgui Finalitat: treballar la capacitat d’atenció i de memorització Variacions:-


Els al.lots tenen els ulls tapats amb un mocador. El mestre, sense fer remor, fa que un d’ells sàpiga que és l’assassí. El joc comença: els joves es mouen per l’espai, i quan es topen amb un company s’han de saludar. La forma per fer-ho, és donar-se dos cops sobre la mà, l’un a l’altre. Però l’assassí, en dóna quatre... Quan algú es creua amb l’assassí ha de cridar ben fort “Ai!!”, perquè els companys que té a prop sàpiguen que l’assassí és ben a prop i així es puguin allunyar. Cada cop que algú es troba amb l’assassí, queda eliminat i es pot treure el mocador. El joc acaba quan es troben l’assassí i el darrer jugador. Material: un mocador per cada alumne Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 8 anys Lloc: a l’aula o al gimnàs, vigilant molt els possibles obstacles Durada: fins que s’acabi el joc Finalitat: potenciar la capacitat d’escoltar i la posició espaial dels infants Variacions: -


La persona que porta el joc s’asseu en una cadira o en terra. Un dels participants s’agenolla amb el cap a la falda del qui seu, mentre aquest va cantant: Tup-turu-reu Quants d’estels hi ha en el cel? Set o vuit o nou o deu? Quants n’hi ha?

Mentre canta, va picant amb la mà plana l’esquena del jugador seguint la pulsació de la cançó. Quan acaba deixa un nombre de dits enlaire que l’infant ha d’endevinar. Quan ho endevina, S’alça un altre jugador i ocupa el seu lloc i ell passa a conduir el joc. Material: una cadira Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 4-5 anys Lloc: a l’aula Durada: la que es vulgui/fins que tots ho hagin fet Finalitat: potenciar el sentit del tacte Variacions: deixar el nombre de dits escollits a sobre de L’espatlla del company perquè ho endevini. Dibuixar el nombre amb un dit a l’espatlla del company.


Els al.lots es junten per parelles. Un d’ells es tapa els ulls amb un mocador. Quan està llest, el seu company es queda quiet, en la posició que hagi escollit. Quan aquest també està llest, el dels ulls tapats ha d’esbrinar la posició en què està el seu company mitjançant el tacte. La finalitat és que es col.loqui en la mateixa posició. Material: un mocador Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 6-7 anys Lloc: al gimnàs o a l’aula Durada: la que es vulgui Finalitat:coneixement i consciència del propi cos i de l’altre. Variacions: -


El jugador que para s’ha de posar de genolls amb el cap a la falda d’un altre que està assegut. Aquest és qui porta el joc i ha de vetllar perquè el qui para no hi vegi gens ni mica. La resta de jugadors es posen al voltant del qui està agenollat mentres canten:

Escarabat bum bum Posa-hi oli, posa-hi oli. Escarabat bum bum Posa-hi oli es el llum si en el llum no n’hi ha A l’escalfeta, a l’escalfeta si en el llum no n’hi ha a l’escalfeta n’hi haurà En acabar la cançometa, el conductor del joc assenyala un dels jugadors,el qual ha d’apropar-se al qui para i pegar-li un cop a l’esquena intentant que no s’adoni de qui l’ha pegat. Llavors, el conductor o bé l’infant que l’ha tocat, en tractar-se d’infants menuts, diu:

Qui t’ha tocat? El qui para s’aixeca i va a buscar un dels jugadors. Agafa aquell que li sembla que l’ha tocat i, si l’endevina, aquest passa a parar


Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 6-7 anys Lloc: al gimnàs o a l’aula Durada: la que es vulgui Finalitat: identificar els companys Variacions: -


En aquest joc d’amagar, un jugador, prèviament seleccionat, amagarà una corretja (o objecte similar que serveixi per pegar) mentre la resta del grup espera a “mare” sense mirar. Una vegada amagada la corretja, el jugador farà un senyal al grup que l’haurà de cercar. L’infant que la trobi pot pegar corretjades a tothom, fins que arribin a “mare”

Material: una corretja o objecte similar Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 6 anys Lloc: al gimnàs o a l’aula Durada: la que es vulgui Finalitat: treballar la velocitat i l’agilitat. Objeccions:potser es tracti d’un joc al que es jugava temps enrera, però que actualment, no sembla gens adequat. Resultaria interessant haver de trobar qualque altra objecte que no tengués com a finalitat pegar als altres.


ESCENIFICAR


Com que es tracta d’un joc que té molt a veure amb el mimo, resulta interessant que el/la mestre/a també hi participi els primers cops. Aquest/a buscarà la mirada dels al.lots per trobar-ne un amb qui canviar la seva posició en el centre; per això, caminen un cap a l’altra i donen mitja volta, mirant-se sempre als ulls per canviar la posició (no hem de donar mai l’esquena a l’altra). Aquesta passa es repeteix per part dels altres infants. La següent passa és realitzar el mateix moviment i canvi de llocs, però aquest cop diguent cadascú el seu nom. A la tercera, fan el mateix moviment, diuen el nom de cadascú i fan una reverència, sempre mirant-se als ulls. Finalment, es canvia el lloc amb la persona que cadascú escull esmentant en veu alta el seu nom. El procediment és el mateix: el mateix moviment i mantenint la mirada.

Aquest joc és molt significatiu: al principi tots els al.lots, sense saber què succeirà, s’adonen que es poden comunicar de forma molt senzilla: només amb un gest i mantenint sempre el contacte visual (s’ha de perdre la vergonya) per poder coneixer-se millor. El joc és molt útil a principi de curs i també a mitjan curs, amb l’arribada de nouvinguts que, molts cops, no parlen el català. D’aquesta forma, també poden accedir a la comunicació amb els companys.


Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a par tir dels 6 anys aproximadament Lloc: a l’aula, al pati o al gimnàs Durada: la que es vulgui Finalitat: treballar la comunicació gestual i verbal; conèixer els companys Variacions: es pot demanar als alumnes que introdueixin altres informacions (jocs que els agraden, aficions, el color preferit...)


Es tracta d’un joc rítmic i d’escenificació. Per començar el joc es tria un jugador/a que serà Don Pepet. La resta del grup es situa en dues files, una davant l’altra, deixant un passadís enmig, per on anirà passant Don Pepet mentre la resta del grup canta la cançó i l’acompanya amb mambelletes. S’escenifica de la manera següent QUAN LA CANÇÓ DIU:

ELS INFANTS FAN:

Veuràs n’Esperanceta que es pentina en el balcóDon Pepet s’atura davant un infant, que serà n’Esperanceta i immediatament inicia el gest de pentinar-se. Sa pinteta li va caure

N’Esperanceta deixa caure la pinteta

Don Pepet li va collir

Don Pepet li agafa

Tengui, tengui Esperanceta

La hi dóna (a n’Esperanceta)

Que s’acabi d’aclarir

Es continua pentinant

Sa mare quan la va veure

N’Esperanceta es gira a un nen/a del costat que farà de mare


Li pegà quatre galtades

La mare fa el gest de pegar-li galtades

Mocadors de tres pessetes

Don Pepet i n’Esperanceta s’agafen les mans amb Els braços en creu i van passant pel passadís al ritme de la cançó

La cançó completa és: Don Pepet si vas a França passaràs per Mataró i veuràs n’Esperanceta que es pentina en el balcó Sa pinteta li va caure Don Pepet la hi va collir; tengui, tengui Esperanceta que s’acabi d’aclarir

Sa mare quan la va veure amb so cap tan estufat li pegà una galtadeta a davant s’enamorat Mocadors de tres pessetes mocadors de mil colors sabatetes ripuntades i tacons de balladors


Material: un mocador Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 6-7 anys Lloc: al gimnàs o a l’aula Durada: la que es vulgui Finalitat: realitzar un joc de role-play, escenificar diferents situacions i treballar la motricitat fina i gruixada. Variacions: -


Abans de començar el joc, es tria a sort qui serà el que farà de Rei. La resta dels infats seran els fills del Senyor Rei. Els fills seleccionen un ofici i decideixen els gestos a fer, perquè el Senyor Rei ho endevini. Es col.loquen a la mateixa distància d’una línea intermèdia, el Rei a un costat, i els fills a l’altre. FILLS

REI

Si canten els fills avançaran cap a la línea i tornaran enrera durant la seva intervenció. Si canta el Rei, aquest farà el mateix. És un diàleg cantat, amb moviment i gestos:


Fills: bon dia, nostre pare, bon dia, nostre Rei (endavant) Pagau-nos la soldada que n‟és dret a llei (enrera) Rei: bon dia, fills bon dia (endavant) Digau-me d‟on veniu? (enrera) Fills: venim de Barcelona (endavant) Bon pare, aquí ens teniu (enrera) Rei: quin és el vostre ofici (endavant) M‟hauríeu d‟explicar (enrera) Fills: el nostre ofici pare (endavant) Mirau-lo com es fa (aturats davant el Rei) Mímica de l’ofici seleccionat en l’inci del joc, mentre es canta: Lireta-lirondaire Lireta-lirandí. Aquell que té un ofici De fam no es pot morir

Quan el Rei endevina l’ofici i el diu en veu alta, encalça els fills que corren escampats. Qui agafi primer, serà el nou Rei


Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 7 anys Lloc: al gimnàs o al pati Durada: la que es vulgui Finalitat: posar-se en el lloc dels altres, potenciar la memòria, potenciar l’agilitat i la rapidesa. Conèixer antics i nous oficis. Variacions: -


BALLAR I ALTRES MUSICALS


A cada so dels pals xinesos (en el nostre cas; es pot utilitzar qualsevol instrument) hem de fer una passa. Quan el so s’atura, els alumnes també ho fan. Es pot introduir la variant d’anunciar una acció que s’ha de portar a terme quan el so s’aturi. Per exemple: saltar, cridar, juntar-se de 2 en 2... També, que a cada so, la passa sigui de puntetes, a grans passes, endavant, endarrera, de costat...

Amb aquest joc, estam introduint conceptes relacionats amb l’àrea de música. Es pot treballar amb el/la professor/a de qualsevol àrea i és un gran incentiu per al procés de socialització. Material: pals xinesos Alumnes: tot el grup-classe Edat més apropiada: qualsevol edat Lloc: al pati o al gimnàs. També a l’aula, adaptant l’espai Durada:5-10 min Finalitat: treballar diferents conceptes (relacionats amb la música i la motricitat) Variacions: es pot variar l’instrument emprat així com les instruccions que es donen als infants; aquestes, a més, es poden adaptar a les necessitats del grup.


Els infants fan un rotlo. Un d’ells, ballarà per dintre d’aquest, passant per davant de tots els companys i en el sentit de les agulles del relotge al ritme de la cançó: Avui he „nat de pesca he vist a na Xesca na Xesca m‟ha ensenyat a ballar xipi-xipi

En aquest moment, l’infant s’atura i es col.loca de cara al company que té al costat i segueixen la cançó al mateix temps que fan mambelletes: balla xipi-xipi balla xipi-xipi balla xipi-xipi balla molt bé. A continuació, aquest dos s’agafen del braç i ballen plegats per dintre del rotlo, passant de nou per davant de tots els companys i en el mateix sentit que abans. Quan arriba el moment d’aturar-se, es separen i fan mambelletes amb dos companys, que també acabaran agafats del braç i ballaran per dintre del rotlo. Així, fins que tot el grup classe acaba ballant per parelles i dibuixant un cercle amb el seu moviment, una parella darrera l’altra.


Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 5-6 anys Lloc: a l’aula, al pati o al gimnàs Durada: fins que tothom acabi ballant per parelles Finalitat: treballar la coordinació de moviments fins i gruixats Variacions:-


aBrAçAdEs MuSiCaLs Els al.lots es mouen lliurement, ballant, per l’espai mentre sona la música. Quan aquesta deixa de sonar, els al.lots s’han d’abraçar amb un company. En el moment que torna a sonar la música, les parelles ballen juntes fins que torna a aturar-se el so. En aquest moment, s’abracen de tres en tres. A continuació, tornaran a ballar, però aquest cop de tres en tres. El procés del joc continuarà del mateix mode fins que acaba tot el grup classe ballant plegats i fent-se una gran abraçada Material: equip de música i cd o cassette Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: partir dels 6 anys Lloc: a l’aula o al gimnàs Durada: fins que acabi ballant tot el grup classe Finalitat: treballar les numeracions, el ritme i les relacions socials Variacions: en el moment que s’atura la música, donar una instrucció, per exemple, abraçar-nos amb el company/a que tenim a la dreta, el que ens passa per davant, etc. amb la finalitat que no hi hagi cap alumne exclós en el joc. El so que es presenta als al.lots els porta molt a cridar, a riure... Això, no els permet escoltar la música. Cal que intentin no dir res; per això, els podem demanar que quan s’aturi la música, quedin com a estàtues: quiets i calladets.


Els al.lots fan un rotlo. El mestre els ensenya la cançó, de forma progressiva per tal d’afavorir la memorització d’aquesta. Cal que sàpiguen que quan diguin “txiki” hauran de botar cap endavant i, quan diguin “txaka” botaran endarrera. La cançó és: Benvinguts al tren de na /d’en (nom d’un company) Benvinguts al tren de na /d’en (nom d’un company) I jugarem i cantarem I jugarem i cantarem I fa txiki, i fa txaka, i fa txiki, txiki, txiki, txiki, txaka I fa txaka, i fa txiki, i fa txaka, txaka, txaka, txaka, txiki Resultarà interessant fer moviments de cintura i braços mentre la rotlana va rodant, durant les quatre primeres frases de la cançó. Després, els moviments del txiki-txaka es poden anar alternant: els al.lots per separat, agafats per la cintura, agafats per l’espatlla del de davant, agafats per l’espatlla del que està davant del de davant, agafats pels tormells...


Material: Alumnes: tot el grup classe Edat mĂŠs apropiada: a partir dels 3 anys Lloc: al gimnĂ s o al pati Durada: la que es vulgui Finalitat: creativitat i motricitat Variacions: -


Cal que abans de passar a la dansa es dugui a terme una anàlisi de la peça musical. De la Polka Annen de Strauss, extreim que l’estructura és AABBA. El mestre representa la música amb símbols i, a cada símbol, se li associa un moviment: TEMA A (2 cops): TEMA B(2 cops):

Per acabar, es torna a realitzar el tema A, afegint una reverència al final.

La dança queda traduïda d’aquest mòde: Passa cap a la dreta

Acotar-se lleument

Reverència

Moviment de cintura

Volta agafats de la mà

Passa cap a l’esquerra


El resultat és que durant el tema A les parelles fan tres passes cap endavant, una reverència i tres passes més cap endavant amb una reverència final. Hi ha un petit enllaç en el que fan dues voltes agafats pel braç. Desprès faran el mateix però en direcció contrària, cap a l’esquerra. Al tema B els membres de les parelles es col.loquen un davant de l’altre, mirant-se, i seguint la música s’acotaran lleument tres cops; al quart temps fan un moviment de cintura. Això es repeteix tres vegades i a la quarta es fa el mateix, però amb les parelles agafades de mans.

Material: Polka Annen de Strauss (fins al minut 1,30) i un radio-cassete o lector de cd Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 9-10 anys Lloc: al gimnàs o a l’aula Durada: es pot realitzar tants cops com es vulgui, fins a arribar a la fita desitjada pel que fa a coordinació, seguiment del ritme, coordinació de moviments, etc Finalitat: millorar les habilitats motrius, utilitzant les passes i els girs de de les dances. Millorar les capacitats d’estructuració del temps, el compàs, el ritme. Ajustar el moviment al temps. Millorar les habilitats socials, les relacions de col.laboració i cooperació dins el grup. Potenciar les capacitats cognitives. Millorar les capacitats expressives. Variacions: -


Col.locats en rotllo, agenollats a terra i agafats uns amb els altres, amb els braços passats per darrera el coll, es van fent els moviments: davant, darrera, a la dreta, a l’esquerra, amunt i avall en el moment que indica la cançó. Quan es cantusseja “la,la,la...” es fa un lleuger balanceig a la dreta i a l’esquerra de cada vegada més ràpid per provocar la caiguda dels jugadors. El que canten és:

Davant, darrera, la dreta, l’esquerra, amunt, avall, A la dreta, l’esquerra, davant, darrera, A la dreta, l’esquerra, amunt,avall...


Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 8 anys Lloc: al gimnàs o a l’aula Durada: fins que quedi un infant Finalitat:coneixement i consciència del propi cos i de l’altre, treballar la coordinació de moviments d’acord amb les instruccions i amb el moviment dels companys; treballar les destresses motrius. Variacions: -


Per parelles, encarats, els infants s’agafen les mans tot encreuant les esquerres per damunt de les dretes i a l’alçada del pit. Es reparteixen lliurement per l’espai. En la primera frase musical, anem puntejant i balancejant el cos suaument ara a un costat, ara a l’altre, i acabem amb els peus junts. Cada parella comença el punteig cap al mateix costat. En la segona i tercera frases musicals, voltem caminant en sentit horari, sense deixar-nos anar de les mans, i acabem amb els peus junts. Comencem amb el peu dret. És important tenir en compte la particularitat del compàs compost a l’hora d’omplir-lo amb moviment. Marieta posa el peu ací, Marieta posa el peu açà, Marieta posa el peu allí, Marieta posa el peu allà.


Material: radio cassete i música Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 6 anys Lloc: al gimnàs Durada: la que es vulgui

Finalitat:coneixement i consciència del propi cos i de l’altre, coordinació de moviments. Torsió en el balanceig. Encreuament en l’agafada de mans de les parelles i encreuament de cames que implica començar a voltar en la segona part de la dansa. Variacions: -


Una versió molt senzilla d’aquesta dansa per infants petits es pot ballar en rotllana. Així com la cançó va anunciant les parts del cos, cadascú s’assenyala aquella part del cos: es mou el peu i després es toca. Es mou es cul i després es toca. Es mostra la panxa forteta i després es toca i, finalment, es mostra el nas rodonet i es toca amb les dues mans. Resulta important trobar un gest per a la introducció i pel final, com ara moure el tronc del cos de dreta a esquerra amb les mans a la cintura, com si fossin les ances d’una àmfora.

Peu polidó de na Margalideta, peu polidó de na Margalidó. Tocau-li el peu a na Margalideta, tocau-li el peu a na Margalidó. Cul rodonet de na Margalideta, cul rodonet de na Margalidó. Tocau-li el cul a na Margalideta, tocau-li el cul a na Margalidó. Panxa forteta de na Margalideta, panxa forteta de na Margalidó. Tocau-li la panxa a na Margalideta, tocau-li el cul a na Margalidó. Nasset rodó de na Margalideta, nasset rodó de na Margalidó. Tocau-li el nas a na Margalideta, tocau-li el nas a na Margalidó.


Material: radio cassette i música Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 6-7 anys Lloc: al gimnàs o a l’aula Durada: la que es vulgui Finalitat:coneixement i consciència del propi cos i de l’altre, coordinació de moviments. Variacions: -


Si el grup és molt nombrós i l’espai no massa ample, convé que ens situem en grups (2-3 en funció del nombre d’infants; grups de 10-15 persones). Ens agafam de les mans i, al ritme de la música, anam primer caminant cap a la dreta (dirigeix el moviment el cap de la “cadena”) i, a continuació, el pas que feim és més Ràpid, ja que el compàs de la música també accelera. Rn cop torna a començar el mateix tema, comença els moviments l’altre cap de la cadena, Ara cap a l’esquerra; primer caminant i, després, amb més velocitat, com hem fet amb Anterioritat. Te nou, anam cap a la dreta, i a l’esquerra... Quan es fa amb grups, la visió de la dansa és magnífica, perquè tot i semblar un desordre Amb molta gent anant cap aquí i cap allà, si ho analitzam bé, tots estan molt ben coordinats


Material: radio cassette i música Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a par tir dels 6-7 anys Lloc: convé que sigui un espai ample (pati o gimnàs) Durada: la que marca la música de la dansa Finalitat: treballar la coordinació de moviments, el treball en grup i la distinció entre dreta i esquerra. Seguir el ritme donat per una melodia. Conèixer noves danses i melodies d’arreu el món. Variacions: podem fer la mateixa dansa en rotllana. Haurem de triar primer qui és que dirigeix els moviments.


En gran rotllana i al ritme de la música anam imitant els moviments d’un company. A l’ordre d’aquest, és un altre el company que treu el seu ritme de dins perquè també sigui realitzat per la resta del grup, alhora que van rodant en la direcció de les agulles del relotge. Material: radiocassete i música Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 7 anys Lloc: convé un lloc ample (pati o gimnàs) Durada: la que ens marca la melodia, tot i que podem repetir-ho els cops que ens vengui de gust. Conèixer noves danses i melodies d’arreu el món Finalitat: treballar la motricitat gruixada, “despertar el ritme” que portam a dintre, deixar la vergonya a casa. Potencia la capacitat d’atenció.


Dansa que es realitza en parelles. Les passes a seguir de forma successiva i al ritme de la música Són: 1.

2.

En parelles i agafats de la mà feim “tacó-punta” dos cops amb el peu dret i ens desplaçam cap a la dreta amb tres petits “saltirons” ; a continuació, feim tacó-punta dos cops més amb el peu esquerra i ens dirigim cap a l’esquerra. Feim tacó-punta 4 cops (2 amb la dreta i 2 amb l’esquerra) * Al ritme de la melodia, un davant l’altre, picam 3 cops les mans dretes, 3 cops les mans esquerres, 3 cops totes dues en l’aire i 3 cops les dues mans a les nostres cuixes. Per aquest moviment resulta útil anar pronunciant la següent cantarella:

la mà dreta (una picada de mans a cada paraula) la mà esquerra (una picada de mans a cada paraula) totes dues (picada de mans a cada síl.laba de “totes” + una per “dues” totes dues a les cuixes (picada de mans a “totes”, “dues” i “a les cuixes”) 3.

Feim dues voltes agafats dels braços, braç amb braç, com si fessim rodar dues àmfores ben enganxades de les anses. * Sempre hi ha un alumne/a que és el que porta l’altra. Aquest és el que porta aquesta primera passa amb el peu dret; la seva parella ho fa amb l’esquerra. Es tractaria de fer que fossin “un mirall”


Material: radio cassette i música Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 7 anys Lloc: al pati o al gimnàs Durada: ens la marca la melodia Finalitat: treballar la coordinació de moviments, seguir el ritme i treballar en parelles. Conèixer noves melodies i danses d’arreu del món Variacions: en la passa núm 1, podem optar perquè les dues parelles emprin sempre els mateixos peus o els oposats. També podem demanar-los que els alternin (dos cops amb el mateix peu i dos cops amb els oposats). De la mateixa forma podem procedir en la picada de mans.


Es fan dos cercles concèntrics amb diferents nombre d’infants. L’interior és el més reduit. Al començament de la melodia, els de dintre giren cap a l’esquerra mentre els del cercle exterior ho fan cap a la dreta; però per girar, cal passar la cama corresponent cap al costat on giram per darrera de l’altra fent, alhora, una flexió de genolls. Sembla, així, que ens anam acotant i alçant de forma successiva. En el moment en què la melodia es desenvolupa, hi notam un canvi. Així, els nostres Moviments també canvien. Ens dirigim cap al mateix costat que ho feiem abans, però Ara anam alternant la posició dels braços. Mentre els de dintre fan una cadena amb les Mans agafades en l’aire, els de fora, s’acoten amb el cap mirant endavant i amb les Mans agafades. Tant a un lloc com a l’altre, els infants queden amb un braç cap Endavant i l’altre cap endarrera. Al següent canvi en la melodia, els del cercle exterior piquen de mans seguint el ritme I els de l’interior segueixen dibuixant el cercle mentre caminen pausadament. Tornam a percebre un canvi melòdic. Els de dintre es situen davant d’un company del Cercle exterior i es bescanvien els llocs per tornar a començar des del principi.


Material: radio cassette i música Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 9 anys Lloc: al pati o al gimnàs Durada: ve marcada per la música Finalitat: coordinar els moviments amb els companys, treballar la capacitat de concentració i atenció, treballar la motricitat gruixada. Seguir el ritme de la melodia. Conèixer noves melodies i danses d’arreu del món. Variacions: -


Ens col.locam en dos rotllanes concèntriques, d’igual nombre d’infants. Aquests Es situen cara a cara. Comença la música i feim un joc de picar mans seguint les instruccions de la lletra següent (no està incorporada en la melodia):

Cuixes, mans, la dreta picam a les nostres cuixes, amb les nostres mans, amb la mà dreta del company Cuixes, mans, l’esquerra picam a les nostres cuixes, amb les nostres mans, amb la mà esquerra del company Cuixes, mans, la dreta, l’esquerra les nostres cuixes, amb la dreta i amb l’esquerra del company Cuixes, mans, les dues les nostres cuixes, amb les nostres mans i amb les dues mans del company A continuació, ens agafam de les mans i feim 7 passes cap a la dreta del que es Troba al cercle exterior, deixant Arrossegar la cama esquerra d’un i la dreta de L’altre, i 7 passes cap a l’esquerra, deixant arrossegar la cama dreta d’un i L’esquerra de l’altre. Finalment, giram sobre nosaltres mateixos dos cops agafats dels braços. A la Segona voltada, els del cercle exterior canvien de parella, dirigint-se a la més Propera de la seva dreta.


Material: música i radio cassette Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 8 anys Lloc: al pati o al gimnàs Durada: ens la marca la melodia Finalitat: coordinar els moviments amb la nostra parella, treballar la motricitat fina i gruixada, integrar a tots els companys (tots ballen amb tots). Conèixer noves melodies i danses d’arreu del món Variacions: alternar el canvi de parelles. Un cop es mou el del cercle exterior i, al següent moment de canvi ho fa el del cercle interior.


Es tracta de portar a terme una dança mentre jugam al llob, que surtirà a caçar. Els infants es col.loquen per parelles en una rotllana. Cada membre de la parella S’agafa de les mans en l’aire i per darrera. Un dels membres de la parella està una Passa enrera. En aquesta posició inicial marquen les passes d’aquesta forma: dreta, Esquerra, dreta, tacó esquerra; a continuació, ho fan enrerra: esquerra, dreta, Esquerra, tacó dret. A continuació fan les passes de formiga amb els peus ben junts: 3 cap a la dreta i 3 cap a l’esquerra (recorda les passes que fa la pagesa eivissenca quan es Troba dansant amb el pagès. La passa següent: el que està una passa enrera Fa donar una volta sencera a la seva parella sobre el seu eix. A continuació, fan Dues passes llargues arrossegant els peus cap a la dreta i dues més cap a l’esquerra. És aquest el moment clau: es fa un canvi de parelles: EL QUE ESTÀ MÉS ENDAVANT S’HA D’ESPAVILAR PER TROBAR-NE UNA ALTRA ABANS QUE EL LLOB EL CACI. EL QUE RESULTA CAÇAT, ÉS EL QUE FA DE LLOB. MATERIAL: ALUMNES: TOT EL GRUP CLASSE EDAT MÉS APROPIADA: A PARTIR DELS 8 ANYS LLOC: A L’AULA (SI HI TENIM ESPAI SUFICIENT), AL PATI O AL GIMNÀS. DURADA: VE MARCADA PER LA MÚSICA, PERÒ PODEM REPERTIR-HO FINS QUE ENS VINGUI DE GUST. FINALITAT: COORDINAR ELS MOVIMENTS AMB LA PARELLA, TREBALLAR LA MOTRICITAT FINA I GRUIXADA. CONÈIXER LA DANSA I LES MELODIES TRADICIONALS D’ARREU EL MÓN. VARIACIONS: -


La dansa es desenvolupa en petit grup, concretament, de tres en tres. Es col.loquen un al Costat de l’altra. El d’en mig agafa la mà dreta del company de la dreta amb la seva mà dreta i, Al company de la seva esquerra l’agafa de la mà esquerra amb la seva mà esquerra. Els dels Extrems, s’agafen la mà que els resta lliure per darrera del company central, fent un triangle Per sobre el seu cap. La dansa es desenvolupa de la següent forma, recordant que “D” significa Peu dret i “E” peu esquerra:

1.

2.

3. 4. 5. 6.

Ens desplaçam cap endavant: D-E-D-E la darrera passa amb el peu esquerra la feim de puntetes; al final, els peus queden ben junts. Ens desplaçam cap endarrera: E-D-E-D la darrera passa amb el peu dret la feim de puntetes; al final, els peus queden ben junts. Feim el “caragol”; sense amollar-mos les mans, el de l’extrem de la dreta passa entre el company central i el de l’altre extrem; el central, s’enrotlla entre els dos extrems i el de l’extrem esquerra, s’encargola sobre sí mateix amb l’ajuda del braç enlairat del company central. Repetim la passa 1 Feim el “pont” Repetim la passa 1 Feim moviments en zig-zag sense amollar-mos les mans. Es tracta d’ocupar les posicions dels companys de forma momentània.


Material: radiocassette i música Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a partir dels 9-10 anys Lloc: qualque espai que resulti ser ample Durada: ve marcada per la melodia Finalitat: treballar la coordinació de moviments, controlar la variable de l’espai (saber on sóc jo com a membre d’aquest grup), treballar la motricitat gruixada i fina i el treball en equip. Conèixer una dansa i una melodia noves. Variacions: -


Els jocs de falda estan pensats per ser iniciats per l’adult. Comporten un contacte molt directe i individualitzat entre l’adult i l’infant. Generalment, van acompanyats d’una cantarella o cançó. A continuació s’exposen alguns d’aquests jocs: I. UNA COQUETA DE PA AMB OLIETA: l’adult seu a l’infant a sobre d’ell i li va fent pessigolles al palmell de la mà; quan diu “un toquet!” li pega un toquet al palmell i li posa la mà a la boca per acabar la cantarella. Una coqueta de pa amb olieta Un toquet! Menja-te‟l!

II. MAMBALLETETES: l’infant s’asseu a la falda encarat amb l’adult. Aquest, li agafa les mans i les van picant mentre es canta la cançó que ve a continuació. També es pot fer en el moment de canviar els bolquers: Mamballetetes toca manetes toca-les tu que les tens petitetes

Ding-dirinding les faves a quatre les guixes a cinc


III. AIXÒ ÉS TON PARE: cada vers correspon a un dit de la mà (també pot ser del peu), començant pel polze i acabant pel petit. Això és ton pare, això es ta mare, aquest demana pa, aquest diu que no n‟hi ha, i això és la porcelleta que fa: nyic, nyic, nyic!! IV. GALANETA MÀ: l’infant i l’adult interactuen fent pisos amb els punys o les mans successivament un darrera l’altre. Quan han posat els quatre punys o mans, es lleva el/la de sota i col.loca a dalt de tot i es continua el joc fins que la cantarella acaba o fins que l’interès decau: Galaneta mà, per a papar el pa, per a beure vi, per aquí, per aquí. Per a papar el peix, per aquí mateix, per a beure aigüeta, un poquet dolceta. Per a papar arròs, que fa el ventre gros.


V. QUAN VAGIS A LA CARNISSERIA: agafam la mà de l’infant fent-li estirar el braç i fem veure que que li anam tallant a trossets començant per la mà i acabant a dalt de tot del braç. Quan arribam a la darrera frase de la cançoneta se li fan pessigolles a les aixelles. Quan vagis a la carnisseria no compris carn d‟aquí, ni d‟aquí, ni d‟aquí, ni d‟aquí. Sinó d‟aquí, que n‟hi ha un bon bocí!!! VI. SERRA MAMERRA/ SERRA, SERRA, SERRADOR: l’infantó seu a la falda de l’adult i seguint el ritme de la cançó feim un balanceig, amunt i avall, i quan pronuanciam l’onomatopeia (en el cas de la primera cançoneta), el tombam cap enrera, fent com si caigués. 1)

Serra mamerra una olla de terra una olla d‟aran patapum, patapam!!!

2)

serra, serra, serrador serrarem aquest tió per amunt i per avall des de dalt d‟aquest cavall


VII. TIMBO, TAMBO: l’adult fa recolçar el cap de l’infant a la seva falda mentre, juntament amb els altres infants, li van donant copets fluixos a l’esquena seguint el ritme de la cançó. Quan es diu “una llonganissa” l’adult li passa la mà seguint la columna vertebral i, per acabar, quan diu “un botifarró” li fa pessigolles als costats. Timbo, tambo retambor Pere Antoni Carrió Una llonganissa i un botifarró!!! VIII. ARRI-ARRI TATANET: amb l’infant a la falda de l’adult, imitam els moviments d’un cavall. Al final de la cantarella, deim el nom de l’infantó i amb el cap feim el gest de negació

Arri- arri tatanet. Anirem a Sant Benet, comprarem un panellet, per dinar, per sopar. Per en/na... No n‟hi haurà!!


IX. PON PON TITETA: agafam l’infantó a coll, com si hagués de dormir i li anam donant copets a l’espatlla o al culet al ritme de la següent cançoneta: Pon pon titeta. Titeta pon pon. Ja dorm sa fieta i es fiet també dorm X. MÀ MORTA: l’adult col.loca al menut a la falda. Li agafa una maneta i la fa moure lleugerament, amunt i avall. Per picar a la porta (com diu la cantarella) li picam al palmell amb el nostre dit índex: Mà morta, mà morta. Pica sa porta!! XI. ON ESTÀ EN/NA...?: l’infant seu a la falda de l’adult. Podem optar per tapar-li els ullets amb les mans o amb un mocador. Si resulta incòmode pel petit, l’adult es pot tapar els seus ulls o la cara. Es realitza la qüestió dramatitzant, com si no trobessim l’infantó, i quan deim “taaaat” ens destapam la cara o destapam la cara del ninet, expressant amb la cara i amb el to de veu que ja l’hem trobat. I en/na....? On està? ... Taaaaat!!


XII. ESCARABAT BUM BUM: l’infant seu a sobre l’adult, que li agafa la maneta i li col.loca l’índex per fer-lo rodar suaument al palmell. També es pot fer amb l’índex de l’altra mà del petit. Escarabat bum-bum, posa oli, posa oli. Escarabat bum-bum, posa oli en es llum.

Material: una cadira o un balancí còmodes; coixins, taula de canvi de bolquers... Alumnes: la persona adulta i l’infant. Edat més apropiada: a partir de 0 anys i durant l’etapa d’educació infantil i començament de la primària. Lloc: a l’aula, al pati, al gimnàs, a casa... Durada: una estoneta amb cada infant. Finalitat: es treballa l’afectivitat, la relació adult-infant, la motricitat i la memorització de les cançonetes quan els infants són més grandets. Sentir plaer i satisfacció, així com sentir-se valorat i estimat. Fomentar el coneixement d’alguns jocs i cantarelles tradicionals. Variacions:-


FER PESSIGOLLES

Rateta moixeta De què has dinadet De pa i de peixet Ha vengut sa rateta I tot s’ho ha menjadet

Una coqueta de sal i oli Una coqueta, de pa amb olieta, D’oli i de vi Ben rodoneta, Per on ens l’hem de menjar? Nyam, nyam, Per aquí, per aquí, per aquí... Per sa boqueta

Rotllet, rotllet, rotllet Paga dineret!

Una rata coa curta, Que se munta, que se munta, que se munta...


MANETES Balla manetes Balla-les bé, Balla-les tu Que les tens petitetes

Al cel hi ha confits I una bassa de mel I els angelets del cel Hi van a mullar el dit

Gràcies a Déu mon pare ja ve Gràcies a Déu ma mare també. Visca!

DITETS Això és son pare Això és sa mare Aquest demana pa Aquest diu que no n’hi ha I això és sa porcelleta Que demà han de matar I fa nyi, nyi, nyi...

Aquest és el pare, Aquesta és la mare Aquest fa les sopes Aquest se les menja totes I aquest diu: piu, piu, piu Que no n’hi ha pel caganiu?

Dit per a dit, Cama cama de rupit Cama cama d’arengada Què en voleu de sa somada Set sous i mig, Descarregau assuquí enmig

Aquest és un, aquest és s’altre Tant és aquest com aquest altre, Aquest corre, aquest l’encalça, Aquest s’ho mira, aquest se gira Aquest s’hi asseu i aquest fa deu


GRONXAR Serra, serra serrador Serrarem aquest tió, Per amunt i per avall Per sa costa des cavall. Hi ha una nina de paper, Pega sota i ja la té

Rensi, rensi, Al.leluia! Qui no mata porc No menja xulla

Serra, serra, serrrador, Serrarem aquest tió, I farem quatre doblers, Un per pa, un per peix, Un per vi, S’altre per botifarró

Tarrol.la Marrol.la Que t’hem de matar Que et menges ses figues Sense madurar. Si fossin madures No en faries cas I ara que són verdes Mal te caigui es nas


FER BOTAR L’INFANT

Timbo, tambo, retambó Tres cavallers surten de França Camamil.la i xuetó Van caminant i mai no se’n cansen Pere Antoni Carrió Un va al pas, l’altre al trot, l’altre al galop Una sobrassada i un botifarró

El barco de Barcelona balla així, així i així...

Arri somereta, A Sóller hem d’anar, A cercar taronges, Ara que n’hi ha.

Dins un pla, Corre un ca, Coa estesa Pota fesa i peu pla

Al pas, al pas, al pas, al pas. Al trot, al trot, al trot, al trot. Galop, galop, galop, galop!

Arri somereta Anirem a sa caseta I veurem a n’Antoni que fa coques amb cireretes

Arri, arri tatanet Anirem a Sant Benet, Comprarem un formatget, Per dinar, per sopar, Per a na Joana no n’hi ha


ALTRES


A principi de curs, ens asseim al costat d’un/a company/a que no coneixem. La única cosa que hem de fer és escoltar-lo/a durant 2-3 minuts. En el nostre cas, haviem de saber el nom, què estudia, per què ha triat l’assignatura i a què li agradava jugar quan era petit/a. Després, exposam el que ens ha dit el/la nostre/a company/a a la resta del grup classe

Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: a qualsevol edat Lloc: dins l’aula, al gimnàs o al pati Durada: en funció del nombre d’alumnes. 10-20 min. Finalitat: escoltar als altres i conèixer els companys. Variacions: el tipus d’informació que han de compartir els infants.


En grupets petits d’uns quatre infants, col.loquen les mans amb el puny tancat, una damunt l’altra i fan una torre de punys, fent coincidir de manera vertical els foradets que formen les mans en tenir el puny tancat. Qui fa de conductor del joc, comença un diàleg amb tot el grupet, tot fent una cantarella: -Oli, oli, per on vas? - pes pla -Per on passes? -Per ses basses -Per on vola? -Per s‟escola -Es qui primer riurà, Un bufet se‟n durà! Es desmunta la torre de punys i cadascú fa rodar els seus braços un per damunt l’altre amb els colzes doblegats, emetent un so nasal amb la boca closa. El primer que no pot aguantar les rialles, rep una bufetada.


Material: Alumnes: entre 5 i 7 infants Edat més apropiada: a partir dels 6-7 anys Lloc: a l’aula Durada: la que es vulgui Finalitat: coneixement i consciència del propi cos. Variacions: -


El grup classe es divideix en tres grups, que es situen en forma de U.Cada grup forma una muntanya.Un dels alumnes es situa al centre de la U; podem suposar que aquest s’ha perdut allà dalt, i mira de demanar ajuda; per això, crida i les muntanyes retornaran el seu so. És l’eco, que va de la muntanya 1 a la 2 i, d’aquí a la 3. El so torna a qui s’ha perdut i segueix demanant ajuda perdut

Muntanya 1

Muntanya 3

Muntanya 2

Les muntanyes, evidentment, han de repetir les paraules del que s’ha perdut amb la mateixa entonació i dramatització; si no, no seria eco.


Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada: dels 6 als 10 Lloc: a l’aula Durada: la que es vulgui Finalitat: treballar les diferents entonacions. Dramatització Variacions: -


CAP PELAT ES TRACTA D’UNA CANÇÓ QUE ABANS ES CANTAVA BALLANT AL VOLTANT DE L’INFANT QUE S’HAVIA TALLAT ELS CABELLS EL DIA ANTERIOR O EL MATEIX DIA:

cap pelat titira sense cap cabell, arrós amb tomàtiga i pebre vermell

Material: Alumnes: tot el grup classe Edat més apropiada:: a partir dels 5 anys Lloc:: a l’aula, al pati o al gimnàs Durada: 2 min Finalitat: fer protagonista a un company. Treballar la motricitat gruixada. Divertir-se Variacions: -



el joc com a eina educativa