Page 1

HISTORIA I GM- GES

CFA Teresa Mañé

1 C/ Unió,81

08800 Vilanova i la Geltrú

Tel 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat


SUMARI

UNITAT 1 DIVISIONS DE LA HISTÒRIA I FONTS HISTÒRIQUES CONTINGUTS .......................................................................................4 ACTIVITATS D’APRENENTATGE ...................................................11 ACTIVITATS D’AVALUACIÓ ...........................................................13 SOLUCIONS .........................................................................................15 UNITAT 2 LES PRIMERES CIVILITAZACIONS CONTINGUTS ......................................................................................21 ACTIVITATS D’APRENENTATGE ...................................................29 ACTIVITATS D’AVALUACIÓ ...........................................................32 SOLUCIONS .........................................................................................34 UNITAT 3 GRÈCIA CONTINGUTS ......................................................................................40 ACTIVITATS D’APRENENTATGE ...................................................45 ACTIVITATS D’AVALUACIÓ ...........................................................47 SOLUCIONS .........................................................................................49 UNITAT 4 ROMA CONTINGUTS ......................................................................................55 ACTIVITATS D’APRENENTATGE ...................................................62 ACTIVITATS D’AVALUACIÓ ...........................................................64 SOLUCIONS .........................................................................................66 UNITAT 5 TRANSICIÓ DE L’ANTIGUITAT A L’EDAT MITJANA CONTINGUTS ......................................................................................77 ACTIVITATS D’APRENENTATGE ...................................................81 ACTIVITATS D’AVALUACIÓ ...........................................................83 SOLUCIONS .........................................................................................85 UNITAT 6 L’EDAT MITJANA A EUROPA CONTINGUTS ......................................................................................90 ACTIVITATS D’APRENENTATGE .................................................100 ACTIVITATS D’AVALUACIÓ .........................................................102 SOLUCIONS .......................................................................................104 UNITAT 7 L’EDAT MODERNA A OCCIDENT CONTINGUTS ....................................................................................112 ACTIVITATS D’APRENENTATGE .................................................120 ACTIVITATS D’AVALUACIÓ .........................................................123 SOLUCIONS .......................................................................................125

Page 1


Socials

que estudia

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

com

que són

HISTÒRIA

com

i estableix

utilitza

PUNT DE PARTIDA

PUNT DE PARTIDA

Page 2

11


Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

UNITAT 1

DIVISIONS DE LA HISTÒRIA I FONTS HISTÒRIQUES

Page 3

DIVISIONS DE LA HISTÒRIA I FONTS HISTÒRIQUES

Unitat 1 13


Aquesta pregunta la podríem respondre de moltes maneres. De fet, durant molts segles fer història consistia a presentar la vida dels personatges importants (reis, emperadors, militars) o de fets que semblaven rellevants (guerres, batalles, conquestes), deixant de banda, en canvi, la vida de la resta de la gent que en teoria no era tan important o d’aquells esdeveniments que semblava que no tenien tanta importància. Això va donar com a resultat una història carregada de dates, de batalles, de noms de personatges importants, etc.; una història que es feia, per aquesta raó, pesada i monòtona. A mitjan segle XX els historiadors van començar a veure que la història era una altra cosa, concretament: explicar l’evolució del passat de la humanitat tenint en compte les causes que hi han influït i les conseqüències que se n’han derivat, i d’aquesta manera poder orientar o preveure el futur. Per tant, en aquest sentit la història serveix perquè a partir de conèixer el passat comprenguem el sentit que té el nostre present. Per això els antics ja vam dir que «la història és mestra de la vida».

DIVISIONS DE LA HISTÒRIA I FONTS HISTÒRIQUES

15

1. Què és la història i per què serveix?

Ara bé, no totes les fonts tenen la mateixa importància i categoria com a documents històrics, d’ací que s’hagi fet una classificació en dos grans blocs: primàries: si prové de l’època mateixa que l’historiador està investigant. P. e., si volguéssim investigar sobre qüestions jurídiques i religioses del segle XII hauríem d’anar a les Homilies d’Organyà (és el primer document escrit en català).

• Fonts

Page 4

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

1. Fonts orals: són aquelles que ens han arribat de viva veu; n’hi ha de tota mena: entrevistes, cançons, rondalles, etc. Les més fiables són aquelles que ens arriben de testimonis directes. P. e.: testimonis que ens relaten la seva experiència durant la Guerra civil espanyola. 2. Fonts escrites: són més nombroses i els historiadors les fan servir més per investigar sobre el passat. Es van iniciar amb l’aparició de l’escriptura. P. e.: el discurs del president Tarradellas quan va arribar a Barcelona des de l’exili un cop restablerta la democràcia. 3. Fonts materials: es tracta de tot tipus d’objectes de producció humana com, per exemple, monuments arquitectònics, escultura, pintura, etc. P. e., l’amfiteatre de Tarragona.

Socials

La primera cosa que ha de fer qualsevol historiador és anar a cercar tots aquells elements, realitats, etc., que parlin, ensenyin o diguin quelcom d’allò que vol estudiar o sobre el que vol escriure. De forma tècnica això s’anomenen «fonts». Per tant, les fonts són testimonis deixats per les societats humanes que permeten reconstruir les formes de vida d’aquestes societats. N’hi ha de molts tipus, però les més comunes acostumen a ser:

UNITAT 1

2. Les fonts històriques


Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

UNITAT 1

DIVISIONS DE LA HISTÒRIA I FONTS HISTÒRIQUES

16

secundàries: donen informació sobre el període que l’historiador està estudiant, però han estat escrites posteriorment. P. e., allò que ha escrit un historiador de la nostra època més o menys sobre Felip II.

• Fonts

FONT PRIMÀRIA L'economia romana

de

la

Catalunya

«A LA Hispània Citerior hi ha un lli que té, a causa de les aigües el torrent que banya Tàrraco, una blancor extraordinària i la seva finor és meravellosa, de manera que allí foren inventats els primers teixits de batista» PLINI, Història natural

FONT SECUNDÀRIA La crisi de l'Estat visigot «(...)els darrers anys del regne got, del 672 al 711, foren ja de plena crisi social i política. (...) Al principi del segle VIII, quan Vitiza (702-710)va succeir al seu pare, Ègica (687-702), l'aristocràcia estava profundament dividida i arrossegava la monarquia en el joc de faccions, mentre l'expansió islàmica arribava al Magrib i amenaçava la península. (...)La rapidesa amb què berbers i àrabs es possessionaren de la península i de Septimània s'explica precisament per aquesta crisi política que destruïa l'Estat, una crisi motivada per una classe dirigent dividida i llançada a la privatització del poder públic i els seus recursos.» JOSEP M. SALRACH, El passat hispanovisigòtic, dins Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, vol. 2, 1998

3. La història també es mesura i es divideix Primer de tot cal saber que la història està dividida en èpoques, edats, etapes, etc. (són paraules que signifiquen pràcticament el mateix); ara bé, no totes les civilitzacions han dividit la història de la mateixa manera perquè totes no han viscut els mateixos esdeveniments ni ho han fet al mateix temps. Per exemple, els qui pertanyem al món occidental o a zones influïdes per la seva cultura partim del naixement de Crist que equival a l’any «0», raó per la qual tot el que va succeir abans de néixer Crist ho coneixem com abans de Crist (aC) i tot allò posterior, com després de Crist (dC); així doncs, alguns faraons d’Egipte van viure l’any 2000 aC; en canvi, Carlemany el 800 dC. Ara bé, per al món àrab és l’Hègira (el moment en què Mahoma fuig dels seus perseguidors de la Meca a Medina) la que marca l’inici del seu calendari. Aquest fet va tenir lloc l’any 622 dC o de «l’era cristiana», que també s’anomena d’aquesta manera. Per tant, quan la civilització occidental ja portava 622 anys, el món islàmic va iniciar l’any «0». D’altra banda, també com a exemple, quan la civilització occidental iniciava l’Edat mitjana l’any 476 dC en quedar dominat l’Imperi romà d’Occident pels pobles que havien vingut del nord i el centre d’Europa, a la Xina concretament estaven passant altres coses totalment diferents. Llavors, per mesurar la història la primera cosa que cal fer és establir les dates dels esdeveniments històrics, per a la qual cosa s’han fet servir diferents Page 5


Unitats més comunes per dividir el temps Quan es tracta de fer una divisió del temps, cronològicament les unitats més comunes són les següents: 1.000 anys. • Segle: 100 anys. • Decenni: 10 anys. • Lustre o quinquenni: 5 anys. • Mil·lenni:

Per saber a quin segle o mil·leni pertany un any s’ha d’afegir sempre una unitat a la centena o el miler. P. e.: l’any 427 pertany al segle V. L’any 1087 pertany al segon mil·leni. També es fan servir de vegades els nombres romans (lletres que equivalen als nostres números àrabs); concretament: =1 =5 • X = 10 • L = 50 • C = 100 • D = 500 • M = 1000

DIVISIONS DE LA HISTÒRIA I FONTS HISTÒRIQUES

4. Informació complementària

17

UNITAT 1

sistemes de temps com, per exemple, les eres, els cicles, els anys, els lustres, els segles, els mil·lenis, etc., que són les mesures més comunes per representar el temps.

•I

S’han de tenir en compte les normes següents: a. Les lletres han d’ésser sempre majúscules. b. No es poden posar mai més de tres lletres iguals seguides. P. e.: 40 = XXXX. En aquests casos el que es fa és posar una lletra superior precedida de la inferior per restar-la. P. e.: 44 no es posa així: XXXXIIII, sinó XLIV.

Socials

Fixa’t com es posaria l’any 2002 en nombres romans: 2002 = MMII

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

•V

Page 6


18

5. Etapes més importants de la història occidental

5.1 La prehistòria, que, com la mateixa paraula significa, estudia la vida de l’ésser humà en relació amb el medi abans de la història; això és el que significa el prefix «pre» (abans), en aquest cas de la història. Aquest primer gran bloc abraça més o menys el període següent: 2.000.000 milions aC fins a 3.500 aC. (has de tenir en compte una cosa: que quan es tracta de tants anys i d’èpoques tan antigues resulta molt difícil concretar les xifres o els números). Ara bé, aquest llarg període va anar experimentant diferents canvis progressivament, d’ací que se’l divideixi en tres subperíodes o etapes: 5.1.1 Paleolític, que més o menys abraça de 2.000.000 a 10.000 aC. Es caracteritza perquè els primers éssers humans feien servir instruments de «pedra tallada». De fet, la paraula «paleolític» ve del grec «paleo», que vol dir «antic», i «lithos», «pedra». 5.1.2 Neolític, que abraçaria més o menys del 10.000 fins al 3.500 aC. Aquesta paraula ve també del grec «neo», que vol dir « nou», i «lithos», «pedra». Per tant, és un temps en què es va avançar un pas més quant a la pedra (instrument fonamental per a l’home primitiu), que es poleix; d’aquesta manera es fa més apta per a la caça i per escorxar els animals que començaven a criar i també per a l’agricultura . Durant aquesta època l’home es fa sedentari (se situa en un lloc i pràcticament no es mou) i sorgeixen l’agricultura, la ramaderia i la producció d’aliments. 5.2 La història seria el segon gran bloc, l’inici de la qual coincideix amb l’aparició de l’escriptura, uns 3.500 anys aC a Mesopotàmia i una mica més tard a Egipte. Aquesta escriptura es realitzava en unes tauletes de fang humit sobre les quals es feien anotacions amb la tècnica d’incisions (normalment amb un punxó). Ara ja estem dins el període que forma la història, per tant es tracta de veure a continuació les etapes en què aquesta es divideix, sempre, tal com hem dit anteriorment, vàlida per al món occidental: 5.2.1 Història antiga: des del 3.500 aC fins al 476 dC; és a dir, des de l’aparició de l’escriptura i les primeres civilitzacions urbanes (civilitzacions a la ciutat en contraposició amb la vida als camps que es feia de forma quasi exclusiva fins llavors) al voltant de l’Eufrates i el Tigris, i al voltant del Nil a Egipte, fins a la caiguda de l’Imperi romà d’Occident. Entremig d’aquests dos esdeveniment cal destacar la història d’altres pobles, concretament fenicis, cartaginesos, grecs i romans, conegudes com a cultures mediterrànies.

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

UNITAT 1

DIVISIONS DE LA HISTÒRIA I FONTS HISTÒRIQUES

A nivell general la història d’Occident s’acostuma a dividir de forma global en dos grans blocs:

Page 7


L’art predominant a aquesta època va ser el romànic. b. Baixa Edat mitjana: abraça des del segle XII fins a finals del segle XV. Ressorgeixen la vida a les ciutats i el comerç i apareix una nova classe social a les ciutats: la burgesia, que acumulava el poder econòmic (burgès perquè vivia al «burg», que així es deia la ciutat, d’ací el nom de l’actual ciutat de Burgos, en contraposició al pagès, que vivia al «pac», el camp). També va ser una època de crisi, com la Pesta negra, l’any 1348, i anys de males collites i de revoltes de camperols. Apareixen els primers moviments religiosos i, a nivell artístic, el gòtic va desplaçar el romànic; aquest nou estil va sorgir afavorit per un nou pensament més optimista i per una situació econòmica més favorable. El nou art, que estava ple d’un sentit més positiu i optimista, es va plasmar sobretot a les catedrals de les noves ciutats.

Socials

Finalment, el s. XV marcarà la transició entre el món medieval i el modern; és el segle de l’Humanisme (l’home comença a sentir-se més valorat, més important, etc.)

DIVISIONS DE LA HISTÒRIA I FONTS HISTÒRIQUES

La religió, fet molt important en aquesta època, estava marcada per un sentit de por i de dependència de Déu, en el sentit que creien que Déu era el qui enviava les pestes, les bones o males collites, les malalties, etc.

UNITAT 1

5.2.2 Història medieval: des del 476 fins al 1492. La primera data correspon a la caiguda de l’Imperi romà d’Occident a causa de les invasions dels «pobles bàrbars» (s’anomenaven així perquè eren estrangers respecte a l’Imperi romà, no perquè fossin salvatges) vinguts del nord i el centre d’Europa; la segona correspon al moment en què es va descobrir Amèrica; malgrat que a la meitat del segle XV alguns països ja eren a l’Edat moderna. L’Edat mitjana es divideix en dues etapes ben diferenciades: a. Alta Edat mitjana: aquesta etapa abraça aproximadament del segle V fins al segle XI i es caracteritza fonamentalment per una ruralització de la societat (pràcticament tota la gent s’havia desplaçat de la ciutat al camp) i, a més, per l’aparició del feudalisme en què l’economia, la societat i la política es regeixen per les relacions vassallàtiques (de submissió al comte, l’abat o el bisbe, en definitiva al senyor del qual depenien) dins una estructura piramidal.

19

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Atura’t un moment i reflexiona sobre què poc que significa la teva vida fins ara quant a espai de temps si la comparem amb tot el temps viscut des del Paleolític.

Page 8


Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

UNITAT 1

DIVISIONS DE LA HISTÒRIA I FONTS HISTÒRIQUES

20

Observa el gràfic sobre l’evolució de la població a Catalunya durant la pesta que va patir l’any 1348 perquè puguis adonar-te com quedava la població d’aquella època quan succeïa una d’aquestes desgràcies. 5.2.3 Edat moderna: cronològicament abraça del 1492 (descobriment d’Amèrica) fins a l’any 1789 (Revolució francesa). Aquest descobriment va suposar un gran canvi econòmic: comerç, noves rutes, materials preciosos. Durant aquesta etapa també es va experimentar un canvi polític: creació dels estats moderns (durant el segle XV es van formar nous estats com a resultat en molts casos d’aliances matrimonials entre els seus reis o a causa de guerres i conquestes) i reforçament del poder reial (es consolida el poder dels reis en contraposició amb la forta debilitat que havia existit en èpoques anteriors , l’Edat mitjana). A nivell religiós va tenir lloc la Reforma protestant (Luter es va aixecar contra l’Església catòlica acusant-la de viure en contra de molts dels ensenyaments de l’Evangeli, per qual cosa va ser excomunicat: un cop expulsat de l’Església catòlica, Luter va fundar la religió protestant) i la Contrareforma catòlica (el Concili de Trento va reaccionar contra Luter i va condemnar tots els seus errors a la vegada que va dictar les normes i els compliments que tota persona catòlica havia d’observar), amb les consegüents guerres de religió que això va comportar a Europa al llarg dels segles XVI i XVII. A nivell de mentalitat, la idea de l’home (antropocentrisme: l’home es converteix en el centre de tot) suplanta la idea de Déu (teocentrisme: Déu, que ocupava el primer lloc fins ara, passa a segon pla). Pel que fa a l’art, destaquen tres estils: Renaixement (s. XV i XVI), Barroc (s. XVII) i Neoclàssic (s.XVIII). A nivell de pensament: cal fer notar de manera especial el segle XVIII com a segle de les «llums» o Il·lustració (perquè no són pas la religió o la fe les que marquen el camí a seguir, sinó la raó i el pensament de les persones). Page 9


5.2.4 Edat contemporània: de 1789 a 1989. És la Revolució francesa, junt amb la Revolució industrial que en aquests moments s’inicia a Anglaterra, la que marca l’inici del món contemporani. Durant aquest període de temps es van produir tota una sèrie de canvis, alguns d’ells molt importants: industrialització al segle XIX amb l’aparició consegüent del proletariat i la seva lluita per aconseguir els seus drets; el fenomen del colonialisme també al segle XIX. Les dues guerres mundials al segle XX, junt amb la Revolució russa, la creació dels blocs occidental capitalista i oriental socialista (OTAN i Pacte de Varsòvia: la formació militar com a contraposició a l’OTAN que van constituir els països que formaven el bloc socialista) i la independència de les antigues colònies europees, que fonamentalment posseïen a l’Àsia i l’Àfrica. L’any 1989 cau el mur de Berlín i comença a desintegrar-se l’URSS: és a partir d’aquest fet que es considera l’inici d’una nova etapa històrica.

Socials

5.2.5 Món actual: l’inici, com acabem de dir, se situa l’any 1989. Aquest any va caure el mur de Berlín (un fet simbòlic), l’URSS es va començar a desintegrar i es van formar nous estats com, per exemple, les repúbliques bàltiques (Lituània, Estònia i Letònia). La desintegració de l’ex Iugoslàvia i la consolidació de la Unió Europea a l’Europa occidental. Tot i que no podem oblidar tots els avenços que es van anar donant a partir del final dels anys 1960 sobretot a nivell de comunicació i tecnologia.

DIVISIONS DE LA HISTÒRIA I FONTS HISTÒRIQUES

A nivell artístic es desenvolupà una de les èpoques més creatives anomenada Renaixement.

UNITAT 1

Al llarg del segle XVIII va començar la Revolució industrial a Anglaterra, la qual es va estendre després per la resta de l’Europa occidental.

21

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

L’Enciclopèdia (un compendi de pensament i coneixement fins llavors) és una obra cabdal, ja que apareixen conceptes clau del món contemporani i que van impulsar la Revolució francesa tals com: igualtat, fraternitat, llibertat, drets de les persones, ciutadà, etc.

Page 10


UNITAT 1

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

22

ACTIVITATS D’APRENENTATGE Activitat 1 Acaba el quadre cronològic següent que abraci des de la prehistòria fins a l’època actual tot tenint en compte les etapes més importants. Paleolític 2.000.000 - 10.000 Activitat 2 De la font escrita següent, digues si és primària o secundària i expressa només en una línia què vol dir el text: «A honor de Déu, Pare, Fill i esperit Sant, jo, en Ramon Berenguer, per la gràcia de Déu comte de Barcelona, príncep d’Aragó i marqués de Tortosa, dono a vosaltres, habitadors de Tortosa i als vostres successors, per tot el temps a la ciutat de Tortosa, cases i casals, horts, camps i vinyes (...) amb totes les pertinences d’aquells en heretat pròpia i lliure, i franca (...)» CARTA DE LA POBLACIÓ DE TORTOSA (1173)

Activitat 3 Acaba d’emplenar l’esquema següent referent a les fonts històriques. Fonts

orals

Activitat 4 Explica breument cadascuna de les característiques de les diferents fonts històriques segons la seva importància.

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

primàries

Page 11


Activitat 5 Digues dues característiques de cada etapa de la divisió de la història.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Edat antiga Edat mitjana Edat moderna Edat contemporània Edat actual Activitat 6 Omple els buits que falten amb la paraula que creguis:

Prehistòria

DIVISIONS Paleolític

UNITAT 1

ETAPES

23

Edat antiga Edat mitjana Història

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Edat actual

Page 12


UNITAT 1

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

24

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ Activitat 1 Segons la cronologia àrab, i tenint present només la diferència d’anys, quin any de la seva era s’hauria descobert Amèrica?

Activitat 2 1. Digues breument què és la història i per què serveix.

Activitat 3 2. Quin factor marca la divisió entre la prehistòria i la història?

Activitat 4 Uneix amb fletxes: Inici de l’Edat mitjana Inici de l’Edat moderna Època actual Revolució francesa Hègira Inici de la Història antiga

Activitat 5 Inclou els fets i conceptes següents en l’edat que els correspongui: Pesta negra, teocentrisme, aparició de l’escriptura, a Revolució russa, l’aparició de l’agricultura, Neoclàssic, catedral, OTAN, ruralització de la societat, pedra tallada, desintegració de l’URSS. ETAPES Prehistòria

Història

DIVISIONS Paleolític Neolític Història Edat antiga Edat mitjana Edat moderna Edat contemporània Edat actual

FET O CONCEPTE

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

1492 476 1789 1989 3500 aC 622

Page 13


Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

UNITAT 1

1. Fonts primàries: donen informació sobre el període que l’historiador està estudiant, però han estat escrites posteriorment. 2. Fonts secundàries: quan la informació prové de l’època mateixa que l’historiador està investigant.

25

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

Activitat 6 Posa al costat (V) veritat o (F) fals d’aquestes dues afirmacions sobre les fonts històriques.

Page 14


UNITAT 1

SOLUCIÓ ACTIVITATS D’APRENENTATGE

26

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE Activitat 1 Acaba el quadre cronològic següent que abraci des de la prehistòria fins a l’època actual tot tenint en compte les etapes més importants. Paleolític

Neolític

E. antiga

E. mitjana E. moderna

E. contem.

E. actual

2.000.000 - 10.000

10.000 3.500

3.500 aC 476

472 1492

1789 1989

1989 ....

1492 1789

Activitat 2 1. De la font escrita següent, digues si és primària o secundària i expressa només en una línia què vol dir el text: «A honor de Déu, Pare, Fill i esperit Sant, jo, en Ramon Berenguer, per la gràcia de Déu comte de Barcelona, príncep d’Aragó i marqués de Tortosa, dono a vosaltres, habitadors de Tortosa i als vostres successors, per tot el temps a la ciutat de Tortosa, cases i casals, horts, camps i vinyes (...) amb totes les pertinences d’aquells en heretat pròpia i lliure, i franca (...)» CARTA DE LA POBLACIÓ DE TORTOSA (1173) Es tracta d’una font primària. El text parla de les avantatges que el comte de Barcelona, Ramon Berenguer, donava a tota persona que volgués poblar Tortosa.

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Activitat 3 Acaba d’emplenar l’esquema següent referent a les fonts històriques. Fonts primàries

orals

secundàries escrites materials

Activitat 4 Explica breument cadascuna de les característiques de les diferents fonts històriques segons la seva importància. • Fonts

primàries: si provenen de la mateixa època que l’historiador està investigant. • Fonts secundàries: han estat escrites posteriorment a l’època que s’està estudiant.

Page 15


Activitat 5 Digues dues característiques de cada etapa de la divisió de la història.

Edat mitjana Edat moderna Edat contemporània Edat actual

Aparició de l’escriptura Caiguda de l’Imperi romà Ruralització de la societat Apareix la burgesia Descobriment de noves terres Reformes religioses Revolució francesa Revolució industrial Caiguda del mur de Berlín Segona Guerra Mundial

SOLUCIÓ ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Edat antiga

Activitat 6 Omple els buits que falten amb la paraula que creguis:

UNITAT 1

Història

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Prehistòria

DIVISIONS Paleolític Neolític Edat antiga Edat mitjana Edat moderna Edat contemporània Edat actual

Socials

ETAPES

27

Page 16


SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ Activitat 1 Segons la cronologia àrab, i tenint present només la diferència d’anys, quin any de la seva era s’hauria descobert Amèrica? S’hauria descobert l’any 870 de l’era musulmana Activitat 2 Què és la història i quin sentit té. La història és la ciència que pretén estudiar fonamentalment el procés que ha seguit la humanitat des del passat, tenint en compte molt especialment les causes que l’han produït o provocat i les conseqüències que se n’han derivat. I tot això per tal d’aconseguir adonar-nos de quin sentit té el present actual per a nosaltres. Activitat 3 La divisió entre la prehistòria i la història està marcada per l’aparició de l’escriptura. Activitat 4 Uneix amb fletxes: 1492 476 1789 1989 3500 aC 622

Inici de l’Edat mitjana Inici de l’Edat moderna Època actual Revolució francesa Hègira Inici de la Història antiga

Activitat 5 Inclou els fets i conceptes següents en l’edat que els correspongui: Pesta negra, teocentrisme, aparició de l’escriptura, a Revolució russa, l’aparició de l’agricultura, Neoclàssic, catedral, OTAN, ruralització de la societat, pedra tallada, desintegració de l’URSS. ETAPES Prehistòria

Història

DIVISIONS Paleolític Neolític Edat antiga

FET O CONCEPTE Pedra tallada L’aparició de l’agricultura Aparició de l’escriptura Pesta negra; catedral; ruralització Edat mitjana de la societat Edat moderna Teocentrisme; Neoclàssic Edat contemporània La Revolució russa; OTAN Edat actual Desintegració de l’URSS

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

UNITAT 1

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

28

Page 17


Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

UNITAT 1

3. Fonts primàries; donen informació sobre el període que l’historiador està estudiant, però han estat escrites posteriorment. F 4. Fonts secundàries: quan la informació prové de l’època mateixa que l’historiador està investigant. F

29

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

Activitat 6 Posa al costat (V) veritat o (F) fals al costat d’aquestes dues afirmacions sobre les fonts històriques.

Page 18


Socials

LA HISTÒRIA

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

UNITAT 1 QUÈ HAS TREBALLAT

30

QUÈ HAS TREBALLAT?

Page 19


Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

UNITAT 2 LES PRIMERES CIVILITZACIONS

32

Unitat 2

LES PRIMERES CIVILITZACIONS

Page 20


1.2 El Paleolític El nom li ve del tipus de pedra que s’utilitzava (del grec paleo = vell, i lithos = pedra). És aquest un període molt llarg de temps a través del qual l’home primitiu es va anar adaptant de mica en mica a les diverses situacions climàtiques que anaven sorgint, algunes d’elles molt dures, anomenades glaciacions, mentre que unes altres, més suaus, han rebut el nom d’interglaciacions. S’alimentaven d’allò que recol·lectaven, caçaven i pescaven, la qual cosa vol dir que no produïen béns, raó per la qual se’ls coneix amb el nom de depredadors. El seu habitatge variava molt segons el clima, és a dir, si passaven una època càlida o freda. En el primer cas el tipus d’habitatge estava fet amb pals i canyes i normalment a les vores dels rius. En canvi, en èpoques en què el fred atacava de valent acostumaven a viure dins les coves. Tant en unes èpoques com en altres aquests homes i dones del Paleolític no tenien un assentament estable, sinó que anaven a cercar aliments allà on podien trobar-ne, per la qual cosa portaven una vida nòmada.

UNITAT 2

No podem parlar de les primeres civilitzacions sense conèixer abans els trets més elementals de les dues etapes més importants que formen la prehistòria.

LES PRIMERES CIVILITZACIONS

35

1. La prehistòria

Socialment van viure en un principi en hordes, grups creats per ajudar-se mútuament a l’hora de fer la caça, la pesca i la recol·lecció. Més tard, es van organitzar en clans, grups marcats per vincles de sang. Sembla que ja existia la divisió del treball: els homes es dedicaven a la caça, mentre que les dones es dedicaven a les tasques de la casa i a la recol·lecció. Les eines i armes van anar experimentat un cert perfeccionament per l’home del Paleolític: des de pedres tosques fins arribar a pedres tallades, a més a més d’altres instruments fets a partir d’ossos i banyes d’animals caçats.

Socials

Finalment, les primeres manifestacions artístiques van aparèixer amb l’homo sapiens. Són les famoses pintures rupestres que es feien a l’interior de les coves (15000-10000 aC) i que representaven escenes, sobretot de caça, d’un gran realisme: cavalls, bisons, etc. Les coves d’Altamira (Cantàbria) són unes de les famoses.

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

La descoberta del foc, fa més o menys 250.000 anys, va afavorir molt més la vida: podien escalfar-se, rostir els aliments, defensar-se millor de les feres.

Page 21


UNITAT 2

LES PRIMERES CIVILITZACIONS

36

Pintura rupestre

1.2 El Neolític A nivell cronològic s’acostuma a situar-lo entre 8000 i 4000 anys aC a les zones properes del Creixent fèrtil on més tard apareixerà Mesopotàmia, una de les primeres civilitzacions històriques. Segons els estudis fets va ser degut a les noves condicions ambientals pels grans canvis climàtics que s’havien produït. Van aparèixer l’agricultura i la ramaderia i, amb elles, noves formes de vida.

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

De mica en mica van anar traient més profit de les plantes i els animals més comuns que tenien al seu entorn. Però el gran pas va venir quan a partir d’unes llavors caigudes a terra van descobrir que germinaven, o quan van criar animals estabulats : va ser el moment en què l’agricultura i la ramaderia havien aparegut. Aquest fet va tenir una rellevància molt més gran de la que a simple vista pot semblar, ja que a partir d’aquest moment els homes i les dones van convertir-se en productors dels seus aliments, vestits, etc., amb la qual cosa quedaven protegits davant qualsevol situació adversa. Tot això va comportar, evidentment, que no s’haguessin de traslladar per buscar aliments, la qual cosa significà la construcció d’habitatges més consistents i estables: ja podem parlar d’homes i dones totalment sedentaris. No podem pensar, però, que la caça i la pesca les van abandonar de cop, ja que van continuar practicant-les com a activitats complementàries. A nivell d’estris també es van donar molts avenços: la pedra ja es polimentava, es fabricaven noves eines per treballar al camp i també per a l’ús domèstic, com ara cistells, teixits i elements d’ornamentació com la ceràmica. Tots aquests avenços van comportar una millor qualitat de vida, raó per la qual es va experimentar un creixement demogràfic. Page 22


Poc a poc el sentit de grup més petit, format sobretot per grups familiars, va anar sorgint apareixent amb més força apropiant-se de trossos de terra, amb la qual cosa la propietat privada va anar apareixent. Econòmicament van iniciar-se també petits intercanvis amb els excedents que uns i altres tenien, bescanviant-los per allò que els mancava. Poc a poc aquests intercanvis es van anar produint entre zones més llunyanes. A nivell artístic es fan ara pintures esquemàtiques on apareixen figures humanes en activitats diverses: caça, dansa o vida quotidiana. Aquest tipus d’art es coneix amb el nom d’art rupestre llevantí.

LES PRIMERES CIVILITZACIONS

Les relacions de parentesc es van consolidar amb la finalitat de perpetuar i augmentar l’espècie, sorgint la tribu, que era un grup humà al qual els seus components se sentien vinculats perquè pensaven que descendien d’un avantpassat comú, normalment d’origen mític. La dona va agafar un fort prestigi a causa que el sentit de procreació era la garantia de continuïtat.

37

UNITAT 2

Socialment també es van experimentar canvis importants: l’home feia els treballs de més força física, mentre que la dona es dedicava a les feines del camp, les domèstiques i a fer teixits i ceràmica.

2. La història

És en aquests moments quan apareix l’escriptura i, per tant, el naixement de la història. Cal destacar tres aspectes molt importants que caracteritzen aquestes civilitzacions: a. Quant al sistema polític, el poder es concentrava en una única persona, que dictava les lleis, manava sobre l’exercit i, moltes vegades també, desenvolupava funcions religioses.

Page 23

Socials

Les primeres civilitzacions de la història (Mesopotàmia, Egipte, l’Índia i la Xina) van sorgir entre el 4000 i el 2000 aC i es van desenvolupar sempre a la vora de grans rius, de tal manera que tota la vida i la riquesa del país depenia d’ells (Tigris, Eufrates, Nil, Indus i Groc), per això s’anomenen civilitzacions fluvials o, el que és el mateix, marcades per la presència d’un riu important. Les vores d’aquests rius eren terres molt fèrtils i fàcils de regar, raó per la qual l’agricultura es va desenvolupar tant que, com a conseqüència, va provocar un notable gran creixement econòmic que, a la vegada, va produir dos grans canvis: la població va augmentar i molts pobles es van convertir en ciutats, algunes de les quals molt grans.

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Civilitzacions marcades per la presència d’un riu important


UNITAT 2

LES PRIMERES CIVILITZACIONS

38

b. Pel que fa a la societat, cal dir que estava dividida en dos grups molt diferenciats: • Els privilegiats: el rei i la seva família, els nobles, els sacerdots, els funciona-

ris i els alts càrrecs. • Els

dominats: camperols, artesans i petits comerciants. Tots aquests treballaven la terra, portaven els negocis dels privilegiats i pagaven forts impostos.

c. Finalment, l’economia estava basada sobretot en l’agricultura; la raó és més que evident: ja hem apuntat la importància que el riu va tenir per a aquestes civilitzacions. Més tard es va anar introduint el comerç com a instrument per intercanviar els productes artesanals que feien.

A. Mesopotàmia Va ser la primera civilització de la història, formada a l’Orient Pròxim entre els rius Tigris i Eufrates (Mesopotàmia ve del grec «mesos» = «mig» i «potamos» = riu: entremig de dos rius). Avui dia correspondria en gran part a l’actual Irak. Va patir fortes lluites polítiques durant la seva història, cosa que no va impedir un gran desenvolupament econòmic i cultural.

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

1. Geogràficament es dividia en dues parts: al nord Assíria, habitada pels assiris, un poble guerrer que va crear un gran imperi que es va arribar a estendre fins al Mediterrani; al sud, estava Caldea. habitada pels sumeris i els accadis. El poder i l’hegemonia se la van anar alternant uns i altres degut a les guerres successives. En un d’aquests moments, quan l’hegemonia estava en mans dels sumeris, va destacar de forma molt especial la ciutat de Babilònia. Al segle VI aC els perses van envair tant Assíria com Caldea; d’aquesta manera van posar fi a la civilització mesopotàmica.

Abans de continuar observa el mapa tot i identificant i localitzant els conceptes o llocs geogràfics que s’hi descriuen

Page 24


B. Egipte 1. Quant a la història, cal dir que l’Imperi egipci es va desenvolupar al llarg de quasi 3.000 anys en un territori situat entorn del riu Nil. Aquest riu està lligat de forma íntima i estreta a la vida d’Egipte, a causa de la fertilitat que donava a les seves terres; de tal manera era així que l’historiador grec Heròdot, al segle V aC, va dir que «Egipte era un regal del Nil». Als primers temps Egipte estava dividit en dos regnes marcats, precisament, pel Nil: Alt Egipte, des del naixement fins a la meitat del curs, i Baix Egipte, des del mig fins a la desembocadura. Cap al 3100 aC el rei Menes va unificar tots dos regnes convertint-se en el primer faraó. En la història egípcia es poden distingir tres grans períodes: a. Imperi antic (3100-2200 aC). D’aquesta època cal destacar les tres famoses piràmides on van ser enterrats els faraons que les van manar construir: Kèops, Kefren i Micerí. b. Imperi mitjà (2000-1800 aC): els faraons van conquerir terres al sud d’Egipte. c. Imperi nou (1600-1100 aC): els faraons Tutmosis III i Ramsès II van estendre l’imperi egipci cap a Palestina i Síria.

Socials

Als últims anys de la seva història, Egipte va ser dominat diverses vegades per pobles estrangers (perses, grecs), fins que al segle I aC va ser conquerit pels romans de forma definitiva.

LES PRIMERES CIVILITZACIONS

4. A nivell religiós els mesopotàmics eren politeistes, és a dir, creien en molts déus. Les principals divinitats estaven relacionades amb els elements que per a ells produïen vida, com el cel, la terra i l’aigua. El temple, lloc important a molts nivells, s’anomenava ziggurat i tenia forma de torre quadrada en forma helicoidal (com una espècie de molla).

UNITAT 2

3. La població, tant fossin lliures o esclaus, treballava per al temple o per al palau. Hi treballaven tots: homes, dones i nens; si eren camperols conreaven les terres del palau o del temple (blat, espelta, mongetes, cigrons) a canvi d’un salari; si eren artesans treballaven als tallers. Hi havia un altre grup que eren els escribes: eren funcionaris que controlaven la qualitat dels productes i anotaven en els arxius reials la quantitat produïda per cada treballador.

39

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

2. La vida quotidiana girava entorn del temple que, a més de centre religiós, albergava la seu del govern, dels tribunals i de les escoles. Més tard algunes d’aquestes funcions les va assumir el palau, convertint-se aquestes dues institucions (temple i palau) en els dos eixos al voltant dels quals girava tota la vida.

Page 25


UNITAT 2

LES PRIMERES CIVILITZACIONS

40

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Fixa’t en el mapa que tens al davant i observa tots els llocs geogràfics que s’hi descriuen. 2. Pel que fa a la societat, cal dir que tota la vida girava entorn del faraó, el qual acumulava en la seva persona tots els poders: dirigia els exèrcits i d’ell depenien tots els càrrecs (funcionaris, governadors, escribes, etc.). Era considerat pels egipcis com un déu o fill d’un déu, de manera que no podien mirar-lo ni tocar el seu cos. També hi havia una classe privilegiada formada per aquelles persones relacionades més estretament amb el faraó: a. Els nobles: tenien part de les terres i controlaven els càrrecs més importants, com el de primer ministre, per exemple. b. Els escribes: administraven els dominis del faraó a més a més de portar tota la comptabilitat i els càlculs sobre qüestions agrícoles entre d’altres, ja que eren els funcionaris que sabien llegir, escriure i comptar. c. Els sacerdots: controlaven els ritus religiosos i màgics, com prediccions, etc. La resta de la societat estava formada per: camperols formaven gairebé la resta de la població: la seva funció principal consistia a cultivar les terres del faraó i dels temples, i a canvi rebien una part de la collita.

• Els

Page 26


3. Religiosament els egipcis eren politeistes i van ser considerats, potser, com el poble més religiós del món antic. El déu més important era el Sol, anomenat Ra, Amon o Aton. El més popular era Osiris, el déu dels morts, que els protegia a l’altra vida. Altres déus importants eren també Isis, Horus, etc. També creien que després de la mort hi havia una segona vida, raó per la qual momificaven els cossos per tal de conservar-los per a la nova vida. Eren enterrats en tombes que tenien diferent construcció segons la categoria de la persona; la més comuna per a la gent del poble era la mastaba (amb forma de piràmide truncada; eren més o menys senzilles, tot depenent de la categoria i la importància del difunt). Concretament, els faraons eren enterrats en piràmides construïdes expressament;a partir de l’Imperi Nou els faraons i els grans dignataris van ser enterrats en hipogeus que eren tombes excavades a la roca. Convenia que les tombes dels egipcis morts estiguessin al més a prop possible de la tomba del faraó, perquè això significava comptar amb una influència més gran per a l’altra vida.

LES PRIMERES CIVILITZACIONS

artesans. Normalment vivien a les ciutats i es dedicaven a diferents oficis. • Els esclaus constituïen una altra part de la població. La majoria eren propietat del faraó, que els utilitzava per a la construcció dels grans monuments per a les mines i per a l’exèrcit. • Els

41

UNITAT 2

La vida quotidiana d’aquests camperols es desenvolupava al voltant del Nil, ja que aquest marcava el ritme del treball agrícola: a mitjan juny les aigües del riu creixien i inundaven els camps que a l’octubre eren sembrats un cop l’aigua s’havia retirat tot deixant un llim molt fèrtil; al febrer era el moment de recol·lectar.

Socials

El temple era l’altre gran edifici en importància per als egipcis: era lloc de culte i estada dels déus. Eren d’una grandesa admirable per la seva immensitat, magnitud i varietat. Els més famosos són els de Karnak i Luxor.

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Les piràmides més famoses són les de: Gizeh, Kèops, Kefren i Micerí.

Piràmide egípcia. Page 27


4. També en l’art a Egipte va sobresortir sobre manera. Va ser un art eminentment religiós i funerari, caracteritzat fonamentalment per la seva grandiositat. • Pel que fa a l’arquitectura,

destaquen els monuments funeraris: les piràmides per als faraons i les mastabes (piràmides truncades i de diferent grandària segons la categoria del difunt) on s’acostumava a enterrar a la resta de la gent, i els temples, com a lloc de culte i morada dels déus. • L’escultura va néixer com una mena de substitut del cos perquè assegurés encara més la seva immortalitat. Estava feta de materials durs i resistents i subjecta a unes normes que tothom coneixia: proporcions, colors, frontalitat, rigidesa, hieratisme, etc. • Quant a la pintura, els egipcis la van utilitzar de forma sistemàtica per a la qüestió funerària fonamentalment. Els colors eren poc variats, però molt brillants. Seguia també moltes de les normes de l’escultura.

Detall de pintura Egípcia

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

UNITAT 2

LES PRIMERES CIVILITZACIONS

42

Page 28


Activitat 1 Completa les frases següents: • L’home del Paleolític s’alimentava d ............................................................ • Si no produïen béns vol dir que eren ........................................................... • Portaven un tipus de vida ............................. • A l’hora de fer les feines sembla que ja existia ......................................... • Les primeres manifestacions artístiques són ............................................

Activitat 2 Omple la taula següent amb 10 característiques del Neolític:

UNITAT 2

Neolític

43

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Mesopotàmia Egipte Índia Xina

Tigris i Eufrates Nil Indus Groc

Activitat 4 Omple la taula següent amb els tres aspectes més importants que caracteritzen aquestes civilitzacions: Sistema polític

Socials

Societat

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Activitat 3 Recorda, tot omplint la taula següent, quines eres les quatre primeres civilitzacions de la història i el nom dels rius entorn dels quals es van desenvolupar.

Economia

Page 29


Activitat 5 Explica d’on li ve el nom a la civilització de Mesopotàmia i què significa. Activitat 6 Situa en un mapa de Mesopotàmia les dues parts en què aquesta es dividia. Assíria (nord) i Caldea (sud)

UNITAT 2

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

44

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Activitat 7 En aquest mapa d’Egipte localitza o situa: el Nil, els dos regnes, i el Conjunt de Gizeh

Page 30


Faraó

, escribes,

camperols,

esclaus

Activitat 9 Omple aquest quadre amb les característiques de l’escultura i pintura egípcies i els monuments arquitectònics. Piràmides, temples, mastabes, hipogeu

UNITAT 2

Arquitectura

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

45

Activitat 8 Plasma en un esquema senzill la societat d’Egipte.

Escultura

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Pintura

Page 31


ACTIVITATS D’AVALUACIÓ Activitat 1 Posa en el lloc que correspongui de la taula els conceptes següents: ramaderia, depredadors, hordes, clans, excedents, pintures esquemàtiques, Altamira, creixement demogràfic, descoberta del foc, tribu. PALEOLÍTIC

NEOLÍTIC

Activitat 2 Uneix amb una fletxa les activitats següents del Neolític segons creguis que és correcte: Pedra

pintures esquemàtiques

Relacions de parentesc

excedents

A nivell artístic

tribu

Economia

polimentada

Creixement demogràfic

millor qualitat de vida

Activitat 3 a) Marca amb una fletxa el riu que correspongui a cada civilització. Mesopotàmia

Indus

Xina

Nil

Egipte

Groc

Índia

Tigris i Eufrates

b) Emplena aquest quadre amb les classes socials de les primeres civilitzacions. Societat

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

UNITAT 2

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

46

Page 32


Vida quotidiana girava entorn del:

Religió era:

Palau Assíria Activitat 5 Escriu les dues parts en què es dividia geogràficament Egipte i enumera els tres grans períodes històrics.

Activitat 6 Emplena el que falta d’aquest quadre respecte a l’estructura social egípcia.

UNITAT 2

Geografia

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

47

Activitat 4 Emplena el que falta de les fletxes següents sobre Mesopotàmia.

Faraó Tenien part de les terres, càrrecs importants, primer ministre, etc. Escribes Controlaven els ritus religiosos i màgics. Camperols Artesans

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

La majoria eren propietat del faraó; utilitzats per a la construcció, les mines, l’exèrcit.

Activitat 7 Presenta en esquema la religió egípcia.

Socials

Activitat 8 Digueu les dues característiques clau de l’art egipci.

Page 33


Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

UNITAT 2

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE

48

SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE Activitat 1 Completa les frases següents: L’home del Paleolític s’alimentava d’allò que recol·lectava. • Si no produïen béns vol dir que eren depredadors. • Portaven un tipus de vida nòmada. • A l’hora de fer les feines sembla que ja existia divisió del treball. • Les primeres manifestacions artístiques són pintures rupestres. Activitat 2 Omple la taula següent amb 10 característiques del Neolític: Neolític Agricultura Ramaderia Productors Sedentaris Pedra polimentada Tribu Excedents Pintures esquemàtiques Creixement demogràfic Noves eines Activitat 3 Recorda, tot omplint la taula següent, quines eres les quatre primeres civilitzacions de la història i el nom dels rius entorn dels quals es van desenvolupar. Mesopotàmia Egipte Índia Xina

Tigris i Eufrates Nil Indus Groc

Activitat 4 Omple la taula següent amb els tres aspectes més importants que caracteritzen aquestes civilitzacions: Sistema polític

Societat

Economia

Poder = única persona (lleis, exèrcit i funcions religioses) Privilegiats (rei, nobles, sacerdots, funcionaris, alts càrrecs) Dominats (camperols, artesans i petits comerciants) Agricultura i una mica més tard el comerç per intercanviar els productes artesanals.

Page 34


De les paraules gregues mesos = mig, i potamos = riu: entremig de dos rius. Activitat 6 Situa en un mapa de Mesopotàmia les dues parts en què aquesta es dividia: Assíria (nord) i Caldea (sud) Consulta el mapa de Mesopotàmia de la unitat Activitat 7 En aquest mapa mut d’Egipte localitza o situa: el Nil, els dos regnes, i el Conjunt de Gizeh Consulta el mapa d’Egipte de la unitat. Activitat 8 Plasma en un esquema senzill la societat d’Egipte.

nobles,

UNITAT 2

Faraó

49

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 5 Explica d’on li ve el nom a la civilització de Mesopotàmia i què significa.

escribes, sacerdots camperols, artesans, esclaus

Escultura

Pintura

Piràmides, temples, mastabes, hipogeu Materials durs i resistents. Normes que seguien: proporcions, color, frontalitat, rigidesa, hieratisme. Tenia finalitat funerària. Colors poc variats, però brillants. Seguien les normes de l’escultura.

Socials

Arquitectura

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Activitat 9 Omple aquest quadre amb les característiques de l’escultura i pintura egípcies i els monuments arquitectònics.

Page 35


Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

UNITAT 2

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

50

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ Activitat 1 Posa en el lloc que correspongui de la taula els conceptes següents: ramaderia, depredadors, hordes, clans, excedents, pintures esquemàtiques, Altamira, creixement demogràfic, descoberta del foc, tribu. PALEOLÍTIC depredadors hordes clans Altamira descoberta del foc

NEOLÍTIC ramaderia excedents pintures esquemàtiques creixement demogràfic tribu

Activitat 2 Uneix amb una fletxa les activitats següents del Neolític segons creguis que és correcte: Pedra

pintures esquemàtiques

Relacions de parentesc

excedents

A nivell artístic

tribu

Economia

polimentada

Creixement demogràfic

millor qualitat de vida

Activitat 3 a) Marca amb una fletxa el riu que correspongui a cada civilització. Mesopotàmia

Indus

Xina

Nil

Egipte

Groc

Índia

igris i Eufrates

b) Emplena aquest quadre amb les classes socials de les primeres civilitzacions.

Societat

Privilegiats: el rei i la seva família, els nobles, els sacerdots, els funcionaris i altres carrecs. Dominats: camperols, artesans, i petits comerciants.

Page 36


Temple Assíria

Religió era:

Palau

Politeista

Caldea

Activitat 5 Escriu les dues parts en què es dividia geogràficament Egipte i enumera els tres grans períodes històrics. Baix Egipte i Alt Egipte. Imperi antic, Imperi mitjà, Imperi nou. Activitat 6 Emplena el que falta d’aquest quadre respecte a l’estructura social egípcia. Faraó

Ostentava tots els poders: militar, civil i religiós. Tenien part de les terres, càrrecs importants, primer ministre, etc. Administraven els dominis del faraó; comptaven i feien els càlculs. Controlaven els ritus religiosos i màgics. Cultivaven les terres del faraó i del temple. Dedicats a diferents oficis. La majoria eren propietat del faraó; utilitzats per a la construcció, les mines, l’exèrcit.

Nobles Escribes Sacerdots Camperols Artesans Esclaus

Activitat 7 Presenta en esquema la religió egípcia. Religió Politeistes (déus principals)

Sol (Ra, Amon, Aton) Osiris

Isis

Horus

Socials

Activitat 8 Digueu les dues característiques clau de l’art egipci. Un art eminentment religiós i funerari.

UNITAT 2

Vida quotidiana girava entorn del:

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Geografia

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

51

Activitat 4 Emplena el que falta de les fletxes següents sobre Mesopotàmia

Page 37


Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

PRIMERES CIVILITZACIONS

UNITAT 2 QUÈ HAS TREBALLAT?

52

QUÈ HAS TREBALLAT?

Page 38


Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

UNITAT 3 GRÈCIA

54

Unitat 3 GRÈCIA

Page 39


• Pel

que fa al vocabulari: psicologia prové de dues paraules gregues, com psijé = anima, esperit, enteniment, i logos = tractat. Per tant, la psicologia seria el tractat, l’estudi de la ment. Democràcia prové també de les paraules gregues següents: demos = poble, i kratos = poder. Per tant, democràcia significa: el poder resideix en el poble. • Quant a d’altres aspectes: a nivell polític, la democràcia; a nivell esportiu, les olimpíades; a nivell d’expressió, el teatre.

UNITAT 3

A l’hora d’iniciar aquesta unitat és important creure que no ens estem referint a una cultura del passat sense cap referència per a nosaltres avui. Ben al contrari, molts aspectes de la nostra vida quotidiana i paraules del nostre vocabulari són herència d’aquesta cultura que té els seus orígens al voltant del 1200 aC. Només uns exemples perquè ens ajudin a entendre-ho millor:

GRÈCIA

57

1. Les nostres influències de la cultura grega

Pensa en alguna altra paraula del teu vocabulari actual que pugui tenir origen grec.

2. Situació geogràfica

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Grècia es va desenvolupar a les costes mediterrànies, concretament des del mar Egeu fins a Empúries (Girona) que està a l’extrem oest. Tenia un relleu molt escarpat i abrupte (contrari a un terreny llis) i ple de muntanyes, raó per la qual comunicar-se per terra resultava molt difícil.

Page 40


UNITAT 3

GRÈCIA

58

El fet d’estar de cara al Mediterrani feia que tingués un clima, una vegetació i una fauna molt semblant al que coneixem avui dia com a paisatge mediterrani; seria molt semblant al de la Catalunya actual. Concretament conreaven blat i hortalisses a les zones més humides, mentre que a les vessants de les muntanyes plantaven ceps i oliveres. El mar, amb la pesca, i el comerç van constituir les altres dues fonts d’ingressos que compensaven l’escassetat i la pobresa de la terra.

3. Orígens A partir del 2100 aC començaren a entrar a la Grècia continental uns nous pobles procedents de l’Europa central, anomenats indoeuropeus. De la fusió d’aquests pobles amb els indígenes que hi habitaven va néixer el poble grec.

4. Política i societat Era un país format per un conglomerat de petits estats o ciutats (en grec rebien el nom de polis) independents, la història de les quals abasta, més o menys, des del segle X fins al segle I aC. Dues ciutats van destacar principalment: Esparta i Atenes, que van mantenir enfrontaments forts i constants per fer-se amb l’hegemonia. Durant el segle V aC Atenes va ser la ciutat (polis) més poderosa, més culta i més rica del món grec, raó per la qual prendrem com a model en aquest cas per conèixer una mica més a fons com va ser aquella civilització:

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

a. Econòmicament es fonamentava en tres pilars: agricultura (la típica mediterrània que ja hem mencionat abans), la indústria (fonamentalment artesana) i el comerç (sobretot marítim, per tota la Mediterrània des de l’orient fins a l’occident). T’havies imaginat alguna vegada que Grècia és molt semblant quant a clima, paisatge, etc., a Catalunya? b. Socialment estava formada per tres grups diferents: • Els ciutadans (homes d’Atenes nascuts de pare i mare atenesos). • Els

metecs (estrangers que vivien a Atenes; eren lliures, però no ciutadans). • Els esclaus (per als grecs no tenien cap dret, de tal manera que ens molts casos eren anomenats amb l’expressió següent de forma despectiva: «eren instruments parlants»). Arribaven a aquesta situació per diverses vies, concretament: uns eren presoners de guerra, d’altres fills d’esclaus i, de vegades, botí dels pirates que eren comprats al mercat d’esclaus, o també per deutes (adquirien un deute que no podien pagar) La seva situació era molt dura en general, llevat dels qui es dedicaven a tasques domèstiques, sobretot a l’educació. Només per fer-nos-en una idea: a l’Atenes del segle V aC amb una població

Page 41


c. A nivell polític estava regida per una democràcia, és a dir, amb un govern del poble (només ciutadans i a partir dels 20 anys) per al poble, a través de les institucions següents: assemblees, que eren reunions dels ciutadans per decidir sobre els afers públics. • Els magistrats eren funcionaris elegits per un any i s’encarregaven de fer complir el que decidia l’assemblea. • Els tribunals de justícia: estaven formats per 6.000 ciutadans escollits cada any per sorteig, i s’encarregaven precisament d’aquest assumpte (impartir justícia).

59

GRÈCIA

al voltant dels 368.000 habitants, la proporció seria, més o menys, aquesta: 36% ciutadans; 10% metecs i 54% esclaus.

UNITAT 3

• Les

d. Quant a la vida quotidiana transcorria de forma molt normal: el pare treballava al camp o al taller, i la mare s’encarregava de les feines domèstiques. Era una societat totalment patriarcal (tot el poder el tenia el pare). S’acostumava a fer molta vida de carrer, especialment els homes. e. La religió ocupava un paper important per als grecs i, en aquest cas en concret, per al poble atenenc. Era una religió politeista (tenien molts déus) i antropomòrfica (amb moltes semblances humanes, fins i tot en els defectes). Zeus era el déu principal i vivia a l’Olimp. Celebraven molts cultes en honor d’aquests déus.

g. Pel que fa a l’art, els grecs van ser uns grans mestres quant a l’arquitectura i l’escultura, no tant en la pintura, tot i que sembla que van pintar, cosa que sabem a través de les mostres que ens han arribat a través de la ceràmica. • L’arquitectura

era arquitravada (significa que era en línia recta, perquè no coneixien l’arc ni la volta). Destaquen dos edificis: el temple, que servia de morada als déus, mai s’utilitzava com a lloc de culte; i el teatre, que tenia una gran importància per l’interès que despertava entre la gent. La columna jugava un paper destacat per l’esveltesa que conferia a l’edifici. El nom

Page 42

Socials

Seguidors destacats seus van ser, entre d’altres, Plató, pare del dualisme amb la seva teoria dels dos móns diferents: el de les idees i el de les coses, i Aristòtil, que sobretot amb la seva metafísica (part de la filosofia que estudia allò que està més enllà de la física, ja que aquest és el significat de la paraula) va influir en tota la filosofia medieval, especialment en la filosofia coneguda com a escolàstica (la que s’ensenyava a les primeres universitats).

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

f. La filosofia té el seu origen precisament aquí. Concretament, Sòcrates va ensenyar la importància que tenia el pensament (la capacitat de raonar) a totes aquelles persones inquietes per les pròpies qüestions personals, de la vida en general o pels problemes que anaven sorgint a la convivència diària.


UNITAT 3

GRÈCIA

60

dels tres estils arquitectònics més importants: dòric, jònic i corinti fa referència a les característiques de les columnes. • L’escultura

va anar seguint una evolució: de la rigidesa dels primers moments es va anar passant a la representació de proporcions més harmòniques del cos humà, junt amb la llisor de la pell i de la carn, i l’elegància de la quietud o del moviment. El que pretenien era mostrar a través d’aquesta elegància exterior l’equilibri interior de la persona; tot i que ja en els moments finals els escultors van preferir captar el dolor dels rostres, la tensió dels músculs o la gràcia dels infants: era la representació de la vida tal com era.

Partenó

i. Finalment hi ha les colònies. A partir dels segles VII i VI aC els grecs van començar a emigrar en petits grups aïllats o en expedicions oficials. Les causes van ser diverses: augment excessiu de la població en relació amb els escassos mitjans de subsistència, mala distribució de les terres, invasions de pobles estrangers, esperit comercial i d’aventura, etc. Acostumaven a ser expedicions marítimes que escollien un punt estratègic (ben situat) per establir-se, fundant una colònia independent de la metròpoli, amb la qual només continuava relacionant-se culturalment o comercialment. Cal destacar (Roses, Girona) i Empúries fundada cap a mitjan segle VI aC per uns emigrants grecs procedents de Massàlia (l’actual Marsella), convertint-se de seguida en un important centre comercial en relació, sobretot, amb els indígenes veïns amb qui van mantenir unes bones relacions. Per fer més fàcils aquests intercanvis van encunyar, fins i tot, moneda pròpia.

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

h. També van sobresortir en les lletres: teatre, poesia, prosa. P. e.: la Ilíada, l’Odissea, d’Homer, etc.

Page 43


UNITAT 3

GRÈCIA

61

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Sabies que a Barcelona cada estiu es fa un festival anomenat «grec»? (Montjuïc)

Page 44


UNITAT 3

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

62

ACTIVITATS D’APRENENTATGE Activitat 1 Cerca en un diccionari tres o quatre paraules d’etimologia grega.

Activitat 2 Enumera els màxims cultius mediterranis possibles de secà i de regadiu.

Activitat 3 Acaba d’omplir el quadre següent: Economia

Societat Ciutadans

Política

Indústria

Activitat 4 Posa la idea característica de cada filòsof: Sòcrates

Plató

Aristòtil

Activitat 5 Anota en el mapa següent de la Mediterrània les colònies gregues Tarent, Massàlia, Empòrion, Sagunt, Mainaké.

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Tribunals de justícia

Page 45


UNITAT 3

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

63

Activitat 6 Acaba d’omplir en aquest quadre els conceptes que manquen de l’arquitectura grega. arquitravada

columna

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

jònic

Page 46


UNITAT 3

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

64

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ Activitat 1 Escriu tres realitats actuals que tinguin el seu origen a la Grècia clàssica.

Activitat 2 Cerca en un Atlas el mapa polític d’Europa tot localitzant la Grècia actual i digues si és un país muntanyenc o pla.

Activitat 3 Relaciona amb fletxes els conceptes següents: Agricultura

Marítim

Indústria

Mediterrània

Comerç

Artesanal

Activitat 4 Acaba les frases següents:

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Les assemblees eren............................................. i tenien per funció ................ ........................................ Els magistrats eren.......................................................... s’encarregaven........... ...................................................................... Els tribunals de justícia eren......................................................................... i tenien la missió................................... Activitat 5 Omple amb les paraules corresponents les línies amb punts respecte a les característiques més importants de l’arquitectura. arquitravada Arquitectura

...............

dòric

............... columna

.......... ..............

Page 47


65

Activitat 6 Digues el que és fals i veritat sobre les colònies gregues.

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

A partir dels segles VII i VI dC els grecs van emigrar Van emigrar perquè hi havia poc terreny i moltes persones per alimentar Les expedicions eren normalment per l’interior d’Europa

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

UNITAT 3

Fundaven la colònia independent de la metròpoli

Page 48


SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE Activitat 1 Cerca en un diccionari tres o quatre paraules d’etimologia grega. • Estomatologia:

del grec stoma = boca i logia = tractat. Tot allò referent a

la boca. • Hipodèrmic:

del grec hipo = baix, a sota, i dermis = pell. Que és o s’aplica sota la pell, subcutani. • Telègraf: del grec tele = lluny i grafein = escriure. Aparell per transmetre un missatge a llarga distància amb senyals especials. Activitat 2 Enumera els màxims cultius mediterranis possibles de secà i de regadiu. Blat, hortalisses, ceps, oliveres. Activitat 3 Acaba d’omplir el quadre següent: Economia Agricultura Indústria Comerç

Societat Ciutadans Metecs Esclaus

Política Assemblees Magistrats Tribunals de justícia

Activitat 4 Posa la idea característica de cada filòsof: Sòcrates Importància del pensament

Plató Pare del dualisme: el món material i el món espiritual, el món de les idees i el món de les coses.

Aristòtil Metafísica

Activitat 5 Anota en el mapa següent de la Mediterrània les colònies gregues Consulta el mapa de la unitat

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

UNITAT 3

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE

66

Page 49


67

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 6 Acaba d’omplir en aquest quadre els conceptes que manquen de l’arquitectura grega.

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

UNITAT 3

Arquitravada Temple Teatre Columna Dòric Jònic Corinti

Page 50


UNITAT 3

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

68

SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ Activitat 1 Escriu tres realitats actuals que tinguin el seu origen a la Grècia clàssica. El teatre, la filosofia, la democràcia. Activitat 2 Cerca en un Atlas el mapa polític d’Europa tot localitzant la Grècia actual i digues si és un país muntanyenc o pla. La resposta la trobaràs tot consultant un mapa físic d’Europa: Grècia està situada al sud de la Península Balcànica i és un país muntanyós. Activitat 3 Relaciona amb fletxes els conceptes següents: Agricultura

Marítim

Indústria

Mediterrània

Comerç

Artesanal

Activitat 4 Acaba les frases següents: Les assemblees eren reunions de ciutadans i tenien per funció decidir sobre els afers públics.

Els tribunals de justícia eren nomenats 6.000 cada any per sorteig i tenien la missió d’impartir justícia. Activitat 5 Omple amb les paraules corresponents les línies amb punts respecte a les característiques més importants de l’arquitectura. arquitravada Arquitectura

temple

dòric

teatre columna

jònic corinti

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Els magistrats eren funcionaris elegits per un any i s’encarregaven de fer complir-les decisions de l’assemblea.

Page 51


69

Activitat 6 Digues el que és fals i veritat sobre les colònies gregues.

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

• A partir dels segles VIIè i VIè dC els grecs van emigrar. Veritat • Van emigrar perquè hi havia poc terreny i moltes persones per

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

UNITAT 3

alimentar. Veritat • Les expedicions eren normalment per l’interior d’Europa. Fals • Fundaven la colònia independent de la metròpoli. Veritat

Page 52


Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

GRÈCIA

UNITAT 3 QUÈ HAS TREBALLAT?

70

QUÈ HAS TREBALLAT?

Page 53


Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

UNITAT 4 ROMA

72

Unitat 4 ROMA

Page 54


- El llatí és la base i el fonament de la nostra llengua. - El dret romà, que continua viu a través de moltes lleis que regeixen la nostra convivència (contractes, dret de propietat «unuscuisque suum = a cadascú allò que és seu»), la «patria potestas» (el poder que exerceix el pare sobre els fills), etc. - Monuments: aqüeductes (Segòvia, Tarragona), arcs de triomf (Tarragona), teatres (Mérida, Tarragona), etc. - Sistemes de conreu (cep, oliveres, etc.) i estris agrícoles, com l’arada romana, etc. - Les termes de Caldes de Montbui.

UNITAT 4

A la unitat anterior vas veure la influència que Grècia va exercir sobre la nostra cultura occidental; doncs bé, Roma hi va influir encara molt més perquè el seu domini sobre la península Ibèrica va ser més llarg tant en extensió com en temps. La seva influència va ser molt més marcada respecte a Catalunya, com veurem al final de la unitat. Només uns exemples d’aquesta influència:

ROMA

75

Roma: bressol de la nostra cultura

Sabies que al Barri gòtic de Barcelona hi ha restes arqueològiques romanes, concretament les columnes d’un temple?

1. Història política de Roma Pel que fa a la història de Roma vista des de l’angle polític, hi podem distingir tres etapes: 1.1 En primer lloc, cal remuntar-nos als orígens:

Socials

Al nord hi havia els etruscos, un poble amb una cultura elevada, que se suposa que va arribar a la península Italiana cap a l’any 1000 aC. procedent de l’Orient Pròxim. Hi ha molts aspectes de l’art etrusc que van influir en l’art romà.

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

a. Els primers pobles històrics que van habitar la península Itàlica van ser els itàlics, que hi van penetrar pel nord i van ocupar les muntanyes i les valls del centre. El sud de la península va ser ocupat pels emigrants grecs, que van fundar unes colònies importants a Sicília.

Lloba capitolina

Page 55


UNITAT 4

ROMA

76

Cal recordar, però, que Roma, com molts pobles al llarg de la història, va tenir el seu origen, segons un mite i una llegenda, en els germans Ròmul i Remus, que van ser alletats per una lloba. b. El segle vIII aC els poblats dels set turons, a prop de la riba del riu Tíber, que s’havien instal·lat allà per protegir-se dels enemics, es van unir dins d’una muralla constituint d’aquesta manera la ciutat de Roma (753 aC). Possiblement el cap de la tribu s’anomenés Ròmul (d’ací el nom de Roma). En aquests primers temps Roma va ser governada per set reis (monarquia) que tenien els màxims poders, ajudats pel Senat, format pels ancians de les famílies més importants. Durant tota aquesta època la base de l’economia va continuar essent l’agricultura i la ramaderia, tot i que van començar a establir-se molts artesans i comerciants. Socialment en aquesta època destacaven a Roma dos grups diferents: els patricis (de famílies riques, aristocràtiques i poderoses) i els plebeus (un grup molt més nombrós, constituït per estrangers, immigrants, pagesos pobres, etc.). Abans de continuar torna a repassar detingudament quins eren els patricis i els plebeus

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

1.2 A final del segle VI aC va desaparèixer el poder monàrquic i es va instaurar una nova forma de govern: la república («res pública» = aquestes dues paraules llatines signifiquen tot allò que afecta tota la comunitat), que durà fins a la meitat del segle I aC. Les institucions que la regien eren: els comicis (assemblees de ciutadans que es reunien en un indret anomenat fòrum); en elles s’elegien els magistrats; la magistratura més apreciada era el consolat. Anualment eren elegits dos cònsols, que dirigien l’exèrcit i eren, de fet, els caps del govern de Roma, juntament amb el Senat. Però el centre de la vida política a Roma era el Senat (allí es discutien els temes més importants i vius); estava format per antics cònsols, i pels membres més destacats de famílies patrícies. Pel que fa als ciutadans, no tots ho eren ni tampoc tenien els mateixos drets; es podien distingir els ordres següents: patricis (famílies riques que únicament podien accedir als càrrecs); després hi havia els plebeus (van mantenir una lluita constant per tal d’aconseguir els mateixos drets que els patricis, ja que també pagaven impostos . Per defensar-los estava el tribú de la plebs; per últim, els esclaus (que no eren ciutadans i estaven a la disposició de l’amo en tots els sentits); podien convertir-se en lliberts si l’amo els alliberava o si compraven la llibertat. Durant aquesta època Roma es va expandir i va conquerir tot el Mediterrani, des de l’orient fins a l’occident, no sense passar abans per enfrontaments forts com van ser els que van mantenir amb els cartaginesos (Cartago estava al nord d’Àfrica): les guerres púniques (264-146 aC) van acabar amb la derrota dels cartaginesos.

Page 56


Els enfrontaments entre aquests generals i entre les legions que els donaven suport van provocar guerres civils molt violentes. Juli Cèsar, l’any 48 aC, va ser proclamat dictador perpetu; però els partidaris de la República i alguns senadors, veient que els seus privilegis perillaven, el van assassinar el 15 de març del 44 aC, donant pas a un nou sistema polític:

ROMA

77

UNITAT 4

Les conquestes van portar a Roma moltes riqueses, però van beneficiar poca gent i van provocar moltes desigualtats socials entre els ciutadans de Roma. Aquestes desigualtats van ser cada vegada més fortes entre les classes altes i les més desfavorides, donant com a resultat una crisi de la República. La situació de crisi va provocar que el Senat i els magistrats confiessin el poder a caps militars (dictadors).

1.3 L’Imperi: ara una sola persona, l’emperador, ostentava tots els poders en la seva persona; fins i tot era considerat el cap religiós i es va organitzar un culte en honor seu, el culte imperial. Octavi, considerat com el gran emperador, va rebre el nom d’August, que vol dir diví, i va concentrar en la seva persona tots els càrrecs i poders: civil, militar i religiós.

El fet de la pau va fer que la vida urbana s’expansionés; unes ciutats construïdes totes de la mateixa manera i amb tot allò necessari perquè la vida del ciutadà transcorregués amb la màxima seguretat i confortabilitat possibles: basíliques, temples, teatres, etc.

Socials

A partir del segle III la corrupció junt amb les lluites internes van debilitar l’Imperi, feblesa que els pobles bàrbars (estrangers que ja estaven a l’aguait i havien fet alguns intents) van aprofitar per sacsejar-lo; per aconseguir una millor defensa l’emperador Teodosi el va dividir entre els seus dos fills: Arcadi, l’Orient i Honori, l’Occident. Finalment, l’Imperi va desaparèixer l’any 476; només va perviure l’Imperi oriental fins a la seva caiguda l’any 1453 en mans dels turcs

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Durant el segle I dC l’Imperi va continuar expandint-se a la vegada que completava les conquestes anteriors i frenava els incipients atacs dels pobles bàrbars. Arribava des d’Hispània fins a l’Àsia Menor i pel nord havia envaït Britània; al mateix temps es pacificaven les fronteres amb els pobles germànics. Les fronteres estaven vigilades per un gran exèrcit i amb fortificacions per defensar-se, sobretot, dels pobles bàrbars. Les províncies formaven el conjunt de territoris conquerits per Roma fora de la península Itàlica. Durant els segles I i II dC es va viure una etapa daurada i d’una gran tranquil·litat, coneguda com a «pax romana».

Page 57


UNITAT 4

ROMA

78

Sàpigues que una d’aquestes províncies romanes era la Tarraconense, una part de la qual era la Catalunya actual.

La vida es desenvolupava essencialment a la ciutat: aquesta era el centre cultural, comercial i de producció artesanal. Allà hi havia el temple, el fòrum, el mercat, les termes, el teatre i tots els altres edificis entorn dels quals girava la vida dels seus habitants, bastant diferenciada, sobretot en certs moments, segons els grups socials. De fet, en les èpoques de crisi i de tibantors, al poble més baix se’l distreia amb el «panem et circenses» (menjar i espectacles, concretament el circ, que era el més espectacular). El nucli fonamental estava format per la família, on el pare jugava un paper destacat. En les famílies més acomodades la cultura tenia un paper important: fins al set anys era la mare o la dida l’encarregada de fer-ho. A partir d’aquesta edat era un tutor l’encarregat de continuar-ho. Al principi de la unitat hem parlat del pater famílies, recordes quin era el seu significat?

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

2. La vida de cada dia

Page 58


UNITAT 4

ROMA

79

Coliseu

3. La romanització No podem pensar, però, que els romans es van limitar a fer conquestes i prou; per on van passar i on van estar, la seva empenta va quedar ben reflectida, alhora que la gent anava adoptant la llengua (el llatí) i els costums romans: és el que es coneix amb el nom de romanització. Catalunya com tota la Península Ibèrica van quedar convertides en província romana, raó per la qual la romanització és ben patent.

4. L’agricultura i el comerç

Primer de tot cal deixar clar que els romans es movien entre la creença i la superstició, raó per la qual tenien pràcticament tants déus com necessitats o realitats de llurs vides; algunes divinitats les havien heretat dels seus avantpassats i d’altres de Grècia després de la conquesta (Júpiter, Juno i Minerva eren els déus més importants). També tenien els déus de la llar que eren els lars i els penats, que asseguraven els proveïments de la casa, etc.; més tard, quan l’emperador va començar a agafar una certa veneració divina, van adoptar també el culte a l’emperador.

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Una nova religió va sorgir a la província romana de Palestina: el cristianisme, molt arrelat entre les classes més pobres i desfavorides, va ser perseguit en

Socials

L’economia de l’Imperi romà es fonamentava pràcticament en l’agricultura i el comerç, sobretot a través del Mediterrani. Pel que fa a l’agricultura, es van cultivar sobretot els conreus mediterranis (blat, vi, oli), tot fent servir utensilis com l’arada romana i sistemes de regadiu que ajudaven a una major fertilitat, etc.). L’agricultura i la ramaderia de moltes províncies proveïen d’aliments Roma. Quant al comerç, es desenvolupava amb totes les províncies de l’Imperi; ho feien per l’interior a través de les vies, però sobretot pel Mediterrani. Aquestes dues activitats van ser les més comunes de la gent, i, en el cas del comerç, va jugar un paper molt important de colonització.

5. La religió

Page 59


UNITAT 4

ROMA

80

principi, per les seves idees socials revolucionàries (tots som germans i, per tant, les desigualtats s’han d’abolir) i per la seva oposició al culte de l’emperador (és una religió monoteista, per la qual cosa només admet un sol Déu), fins que va començar a fer-se massiu i va ser tolerat en un principi (Constantí, 313 dC) per passar després, en temps de l’emperador Teodosi, a ser la religió oficial de l’Imperi l’any 395 dC. Sabies que el Cristianisme va quedar convertit des d’aquest moment en religió oficial de l’Imperi i que va durar a molts països d’Europa fins a la Revolució francesa i en d’altres, Espanya concretament, fins no fa gaire?

6. L’urbanisme i l’art Els romans van imitar en gran mesura els models grecs; ara bé, a diferència d’aquests els romans van ser sobretot útils i pràctics perquè van aplicar també tècniques que havien après dels etruscos com eren l’arc i la volta. Van construir calçades, ponts, aqüeductes, basíliques, amfiteatres, arcs de triomf, etc. Una atenció especial va merèixer la construcció de la ciutat: amb carrers rectes que s’encreuaven perpendicularment; al centre hi havia la plaça, que s’anomenava fòrum, centre de la vida pública (mercats i edificis més importants). També hi havia les basíliques, les termes, etc., i tots els edificis dedicats als espectacles.

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

La gran majoria dels grans edificis públics i de les «domus» (correspondrien més o menys a les nostres torres actuals) eren decorats amb mosaics. A part de l’escultura van destacar en el retrat, aconseguint, de vegades, obres d’un realisme quasi insuperable, ja que el retrat tenia una similitud quasi perfecta amb la persona.

Arc de triomf

7. Catalunya i els romans Quan els romans van arribar a l’actual Catalunya, més o menys cap al 218 aC, aquesta estava habitada per les tribus iberes. El domini complet va tenir lloc cap a l’any 197 aC, després que els romans mantinguessin dures batalles contra els cartaginesos, amb el general Aníbal (les guerres púniques) pel control del Mediterrani, i amb les tribus iberes. Un cop sotmesos, van controlar la zona amb una gran xarxa de campaments militars i de ciutats. Page 60


Va ser per Catalunya que els romans van arribar a la resta de la Península Ibèrica fins a conquerir-la del tot. Quant a l’economia, les ciutats van jugar un paper important pel que fa a la producció artesanal (orfebreria, vidre, ceràmica, fusta, etc.) i als intercanvis. D’altra banda, les vil·les eren, més aviat, centres de producció agrícola (cereals, arbres fruiters, oli, vi, etc.). També hi va haver explotacions mineres (sal a Cardona).

ROMA

81

UNITAT 4

D’aquesta manera Catalunya va quedar englobada a la província romana de la Tarraconense, de la qual Tàrraco (l’actual Tarragona) era la capital; a part de les altres ciutats que es van crear com a centres jurídics, polítics, econòmics, etc., convertint-se en veritables focus de romanització; per exemple: Empúries, Barcino, Iluro, Baetulo, etc., unides per una gran xarxa de calçades i vies.

Els bons ports de què disposava la van integrar dins la xarxa comercial que unia tot el món romà.

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Sabies que Iluro correspon a l’actual Mataró, Baetulo a Badalona, Blandae a Blanes, Egara a Terrassa, etc.?

Page 61


UNITAT 4

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

82

ACTIVITATS D’APRENENTATGE Activitat 1 Omple aquesta taula amb les paraules corresponents a cada apartat: aqüeducte, arada, olivera, internacional, arcs de triomf, bèl·lic, cep, teatres, extramurs. Llengua

Monuments

Agricultura

Activitat 2 Posa els conceptes següents al costat de la fletxa que correspongui: poder autoritari d’una sola persona, poder del poble, poder d’una persona de forma hereditària. Monarquia República

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Imperi Activitat 3 Posa en la taula que tens al davant les paraules següents segons correspongui: guerres púniques, divisió de l’Imperi, expansió de la vida urbana, fundació de Roma (753 aC), Octavi August, comicis, agricultura i ramaderia, magistrats, plebeus i patricis. Monarquia

República

Imperi

Activitat 4 Omple els buits que falten: diària: La vida es desenvolupava essencialment a............. Allà hi havia............, .............,............... etc. El nucli fonamental estava format per............... on........... jugava el paper destacat. • Vida

Page 62


Es movien entre .............i..............., tenien ......................com necessitats a la vida. L’any................................. es va convertir en religió oficial. • Religió:

Activitat 5 Digues si aquestes afirmacions són fals o veritat: • Els romans coneixien l’arc i la volta. • Els romans no van ser gens útils ni pràctics. • No van conèixer el retrat.

83

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

L’economia de l’Imperi es fonamentava principalment en...........i........... El comerç es desenvolupava sobretot pel............... Els conreus eren els típics ...................

• Economia:

• Decoraven els edificis i les cases amb mosaics.

UNITAT 4

• No donaven gaire importància a la ciutat.

Activitat 6 Respon les preguntes següents: • Quan va tenir lloc el domini complet de l’actual territori català?

• Contra

qui van lluitar fortament i com es van anomenar aquestes gue-

rres?

• Dins de quina província va quedar englobada Catalunya?

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

• On va haver-hi explotacions mineres?

Page 63


ACTIVITATS D’AVALUACIÓ Activitat 1 Posa l’exemple de tres realitats on es vegi la influència que Roma ha tingut en la nostra cultura:

Activitat 2 Ordena correctament l’afirmació següent: «Un cop fundada Roma es va instaurar com a règim polític la dictadura imperial; més tard set reis, ajudats pel Senat, van ser els encarregats de vetllar pel bé públic; finalment, va ser la república que quedà instaurada com a règim polític definitiu».

UNITAT 4

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

84

a) Va ser fundada al final del segle VI aC. b) Possiblement el cap de la tribu s’anomenés Ròmul. c) Socialment en aquesta època destacaven dos grups diferents: patricis i plebeus. d) Durant els segles I i II dC es va viure una llarga etapa de pau, coneguda com a «pax romana». e) Els esclaus podien convertir-se en lliberts si l’amo els alliberava o si compraven la llibertat. f) Teodosi va dividir l’Imperi entre els seus dos fills: Arcadi, l’Orient, i Honori, l’Occident. Activitat 4 Posa en cada columna tres característiques: a) Blat, vi i oli, b) Teodosi declarà el cristianisme religió oficial l’any 395, c) En època de crisi: «panem et circenses», d) L’agricultura i la ramaderia de moltes províncies proveïen Roma d’aliments , e) Els lars eren els déus de la casa, f) El comerç interior el feien a través de les vies, g) Paper destacat del pare, h) El cristianisme sorgí a la província romana de Palestina, i) Paper important de la cultura en les famílies acomodades.

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Activitat 3 Posa al costat la paraula que correspongui: monarquia, república i imperi.

Page 64


85

Religió

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

Agricultura i comerç

Activitat 5 Subratlla la paraula que creguis correcta: El retrat romà era: idealista o realista. Els edificis i les cases els decoraven: amb pintura o amb mosaics. Els edificis dedicats als espectacles estaven al centre o a l’extrem de la ciutat.

UNITAT 4

Vida de cada dia

Egara

Badalona

Blandae

Terrassa

Iluro

Blanes

Baetulo

Socials

Mataró

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Activitat 6 Uneix amb una fletxa les paraules correctes:

Page 65


Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

UNITAT 4

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE

86

SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE Activitat 1 Omple aquesta taula amb les paraules corresponents a cada apartat: aqüeducte, arada, olivera, internacional, arcs de triomf, bèl·lic, cep, teatres, extramurs. Llengua Bèl·lic (relatiu a la guerra) Extramurs (fora de la ciutat) Internacional (pertanyent a totes o a moltes nacions)

Monuments Aqüeductes

Agricultura Arada

Arcs de triomf

Cep

Teatres

Oliveres

Activitat 2 Posa els conceptes següents al costat de la fletxa que correspongui: poder autoritari d’una sola persona, poder del poble, poder d’una persona de forma hereditària. Monarquia República Imperi

poder d’una sola persona de forma hereditària poder del poble poder autoritari d’una sola persona

Activitat 3 Posa en la taula que tens al davant les paraules següents segons correspongui: guerres púniques, divisió de l’Imperi, expansió de la vida urbana, fundació de Roma (753 aC), Octavi August, comicis, agricultura i ramaderia, magistrats, plebeus i patricis. Monarquia Fundació de Roma, 753 aC Agricultura i ramaderia

República Guerres púniques

Imperi Octavi August

Comicis

Plebeus i patricis

Magistrats

Expansió de la vida urbana Divisió de l’Imperi

Activitat 4 Omple els buits que falten: diària: La vida es desenvolupava essencialment a la ciutat. Allà hi havia el temple, el fòrum, el mercat, etc. El nucli fonamental estava format per la família on el pare jugava el paper destacat. • Economia: L’economia de l’Imperi es fonamentava principalment en l’agricultura i el comerç. El comerç es desenvolupava sobretot pel Mediterrani. Els conreus eren els típics mediterranis. • Vida

Page 66


• Religió: Es movien entre la creença i la superstició, tenien tants déus com

87

• Els romans coneixien l’arc i la volta. Veritat • Els romans no van ser gens útils ni pràctics. Fals • No van conèixer el retrat.

Fals

• Decoraven els edificis i les cases amb mosaics. • No donaven gaire importància a la ciutat.

Veritat

Fals

Activitat 6 Respon les preguntes següents: va tenir lloc el domini complet de l’actual territori català? Cap a l’any 197 aC. • Contra qui van lluitar fortament i com es van anomenar aquestes guerres? Contra els cartaginesos; guerres púniques. • Dins de quina província va quedar englobada Catalunya? La Tarraconense. • On va haver-hi explotacions mineres? A Cardona.

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

• Quan

UNITAT 4

Activitat 5 Digues si aquestes afirmacions són fals o veritat:

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE

necessitats a la vida. L’any 395 el cristianisme es va convertir en religió oficial.

Page 67


SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ Activitat 1 Posa l’exemple de tres realitats on es vegi la influència que Roma ha tingut en la nostra cultura: L’aqüeducte de Segòvia, l’arada, el dret romà ( p. e. la patria potestas = el poder que exerceix el pare sobre els fills). Activitat 2 Ordena correctament l’afirmació següent: «Un cop fundada Roma es va instaurar com a règim polític la dictadura imperial; més tard set reis, ajudats pel Senat, van ser els encarregats de vetllar pel bé públic; finalment, va ser la república que quedà instaurada com a règim polític definitiu». Un cop fundada Roma es va instaurar la monarquia, en què set reis, ajudats pel Senat, van ser encarregats del bé públic; més tard es va instaurar la República com a règim polític; finalment va ser la dictadura imperial la que s’instaurà com a règim definitiu. Activitat 3 Posa al costat la paraula que correspongui: monarquia, república i imperi a) Va ser fundada al final del segle VI aC. república b) Possiblement el cap de la tribu s’anomenés Ròmul. Monarquia c) Socialment en aquesta època destacaven dos grups diferents: patricis i plebeus. República d) Durant els segles I i II dC es va viure una llarga etapa de pau, coneguda com a «pax romana». Imperi e) Els esclaus podien convertir-se en lliberts si l’amo els alliberava o si compraven la llibertat. República f) Teodosi va dividir l’Imperi entre els seus dos fills: Arcadi, l’Orient, i Honori, l’Occident. Imperi Activitat 4 Posa en cada columna tres característiques: a) Blat, vi i oli, b) Teodosi declarà el cristianisme religió oficial l’any 395, c) En època de crisi: «panem et circenses», d) L’agricultura i la ramaderia de moltes províncies proveïen Roma d’aliments , e) Els lars eren els déus de la casa, f) El comerç interior el feien a través de les vies, g) Paper destacat del pare, h) El cristianisme sorgí a la província romana de Palestina, i) Paper important de la cultura en les famílies acomodades.

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

UNITAT 4

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

88

Page 68


En època de crisi: «panem et circenses»

Agricultura i comerç Blat, vi i oli L’agricultura i la ramaderia de moltes províncies proveïen Roma d’aliments . El comerç interior el feien a través de les vies

Religió Els lars eren els déus de la casa El cristianisme sorgí a la província romana de Palestina Teodosi declarà el cristianisme religió oficial l’any 395

Activitat 5 Subratlla la paraula que creguis correcta: El retrat romà era: idealista o realista. Els edificis i les cases els decoraven: amb pintura o amb mosaics. Els edificis dedicats als espectacles estaven al centre o a l’extrem de la ciutat.

Badalona

Blandae

Terrassa

Iluro

Blanes

Baetulo 2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Egara

Socials

Mataró

UNITAT 4

Activitat 6 Uneix amb una fletxa les paraules correctes:

89

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

Vida de cada dia Paper destacat del pare Paper important de la cultura a les famílies acomodades

Page 69


Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

ROMA

UNITAT 4 QUÈ HAS TREBALLAT?

90

QUÈ HAS TREBALLAT?

Page 70


PUNT D’ARRIBADA. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL

92

PUNT D’ARRIBADA. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL Activitat 1 Dels dos textos següents digues quins d’ells és una font primària i quin altre secundària i per què. a) «Tàrraco és a per a mi la ciutat més agradable i volguda de totes les que són apropiades per al descans. Aquí tens un poble honrat, econòmic, tranquil, que guarda una certa reserva davant els forasters, però que, un cop provats, els tracta bé. Posseeix també monuments notables de procedència estrangera: si mires els temples antics, veus que aquí s’adora Júpiter Ammó...» P. ANNI VERGILIUS, orador romà del segle II dC. b) Part del discurs atribuït a Pau Claris en la sessió inaugural de les juntes generals, el dia 10 de setembre de 1640. «Dic, emperò, que prenent les armes àridament, mireu de defensar-hi la vostra llibertat, els vostres honrats furs; que guarniu les vostres viles i ciutats; que fortifiqueu les parts flaques; que repareu les fortes; que generosament demaneu satisfacció dels delictes d’aquests bàrbars que ens oprimeixen; que us sigui atorgat llur apartament de la nostra regió i el descans de la Pàtria, i que si no us fos atorgat, ho executeu vosaltres.» GARCIA CÀRCEL,Ricard. La Revolta Catalana. Pau Claris. Barcelona: Ariel, 1985.

GRÈCIA

ROMA

Activitat 3 Ordena en el quadre següent per ordre cronològic les civilitzacions següents: Mesopotàmia, Roma, Grècia i Egipte.

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Activitat 2 Col·loca en la columna que correspongui els conceptes següents: mar Egeu, monarquia, patricis, imperi, Atenes, metecs, aqüeducte, cristianisme, filosofia, Empúries, Tàrraco, dòric.

Page 71


PUNT D’ARRIBADA. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL

93

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Activitat 4 Dels fets següents digues quins pertanyen a la prehistòria i quins a la història: apareix l’escriptura, descoberta del foc, són depredadors, el temple i el palau, nobles i escribes, pintures esquemàtiques, hordes, politeistes.

Page 72


SOLUCIONS A LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL

94

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL Activitat 1 Dels dos textos següents digues quins d’ells és una font primària i quin altre secundària i per què. a) «Tàrraco és a per a mi la ciutat més agradable i volguda de totes les que són apropiades per al descans. Aquí tens un poble honrat, econòmic, tranquil, que guarda una certa reserva davant els forasters, però que, un cop provats, els tracta bé. Posseeix també monuments notables de procedència estrangera: si mires els temples antics, veus que aquí s’adora Júpiter Ammó...» ANNI VERGILIUS, P. orador romà del segle II dC. Es tracta d’una font primària perquè prové de la mateixa època que l’historiador està investigant. b) Part del discurs atribuït a Pau Claris en la sessió inaugural de les juntes generals, el dia 10 de setembre de 1640, comentat per l’historiador actual Ricard Garcia Càrcel. «Dic, emperò, que prenent les armes àridament, mireu de defensar-hi la vostra llibertat, els vostres honrats furs; que guarniu les vostres viles i ciutats; que fortifiqueu les parts flaques; que repareu les fortes; que generosament demaneu satisfacció dels delictes d’aquests bàrbars que ens oprimeixen; que us sigui atorgat llur apartament de la nostra regió i el descans de la Pàtria, i que si no us fos atorgat, ho executeu vosaltres.»

Es tracta d’una font secundària perquè el relat és molt anterior a l’autor que la comenta. Activitat 2 Col·locació correcta: GRÈCIA mar Egeu Atenes metecs filosofia Empúries dòric

ROMA monarquia patricis imperi aqüeducte cristianisme Tàrraco

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

GARCIA CÀRCEL, Ricard, La Revolta Catalana. Pau Claris. Barcelona: Ariel, 1985.

Page 73


Mesopotàmia

Egipte

Grècia

Roma

Socials

2. UN LLARG CAMÍ CAP A LA CIVILITZACIÓ

Activitat 4 Dels fets següents digues quins pertanyen a la prehistòria i quins a la història: apareix l’escriptura (Història), descoberta del foc (Prehistòria), són depredadors (Prehistòria), el temple i el palau (Història), nobles i escribes (Història), pintures esquemàtiques (Prehistòria), hordes (Prehistòria), politeistes (Història)

SOLUCIONS A LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL

95

Activitat 3 Ordre correcte: Mesopotàmia, Roma, Grècia i Egipte.

Page 74


Unitat 5 TRANSICIÓ DE L’ANTIGUITAT A L’EDAT MITJANA

CFA Teresa Mañé

C/ Unió,81

08800 Vilanova i la Geltrú

Tel 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat


Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

PUNT DE PARTIDA

PUNT DE PARTIDA

Page 75

11


1. La fi de l’imperi Romà Al llarg del segle V, les invasions dels pobles germànics, anomenats bàrbars pels romans perquè no parlaven llatí i perquè eren estrangers, van provocar la fi de l’imperi Romà d’Occident l’any 476. L’imperi Romà d’Orient va resistir les invasions i va sobreviure amb el nom d’imperi Bizantí fins l’any 1453. Les invasions germàniques l’únic que van provocar va ser l’acceleració del procés de desintegració d’un imperi, el Romà, que ja des del segle III estava en decadència. Aquesta decadència venia provocada per factors interns, com ara una crisi política i un malestar en l’exèrcit amb cops d’estat freqüents i assassinats d’emperadors; enfrontaments socials al camp, amb la concentració de la terra i l’aparició de grans latifundis; enfrontaments socials a les ciutats, i crisi de l’artesania i del comerç, fet que provocà una marxa de la ciutat al camp (procés de ruralització). I també factors externs com ara la pressió que feien els germànics des de les fronteres de l’Imperi. Amb la fi de l’Imperi van sorgir una sèrie de regnes governats per reis germànics. Els regnes més importants van ser l’ostrogot, a Itàlia; el visigot, a la península Ibèrica; el franc, a la Gàlia (futura França), i l’anglès i el saxó, a les illes britàniques. L’estructura d’aquests regnes era rural i autàrquica, és a dir, la gent vivia al camp i la producció només es destinava a l’autoconsum. L’aparició en escena de l’islam va consolidar aquesta economia, igual que va consolidar el feudalisme, del qual parlarem més endavant en les unitats d’història medieval. Els germànics van assimilar la cultura romana i la van barrejar amb la seva. D’aquesta manera, entre els segles VIII i XI es van formar les llengües romàniques a partir del substrat prellatí, el llatí, llengües germàniques, l’àrab en el cas del castellà i del català, i posteriorment de la interrelació de les llengües romàniques i de l’evolució pròpia de cada llengua.

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

UNITAT 1

TRANSICIÓ DE L’ANTIGUITAT A L’EDAT MITJANA

16

Page 77


L’època de màxima esplendor va ser durant el regnat de l’emperador o basileu Justinià (527– 565), que va intentar restablir l’antiga unitat de l’imperi Romà. Va conquerir el nord d’Àfrica, el sud-est d’Hispània i la major part d’Itàlia. Va elaborar un codi de justícia i va construir la basílica de Santa Sofia a la capital de l’imperi, Constantinoble. Recorda que la fi de l’imperi Romà d’Occident va suposar l’inici del món medieval amb l’aparició dels regnes germànics i l’inici del feudalisme. Bizanci va ser una civilització urbana i comercial; la llengua oficial era el grec i el cristianisme ortodox —no reconeixien l’autoritat del Papa—, la religió oficial.

2. Els visigots a la península Ibèrica Els visigots es van establir al llarg dels segles V i VI a la península Ibèrica. El seu regne, amb capital a Toledo, es va mantenir fins a l’arribada dels musulmans el 711. Malgrat els nouvinguts, l’estructura romana es va mantenir, ja que els visigots van adaptar-se a la societat existent, fins i tot es van convertir al catolicisme.

TRANSICIÓ DE L’ANTIGUITAT A L’EDAT MITJANA

Mentrestant, a l’orient, l’imperi Romà va resistir les invasions germàniques i es va mantenir amb el nom d’imperi Bizantí durant mil anys més, fins al 1453, any en què va caure la seva capital en mans dels turcs.

17

UNITAT 1

Abans de continuar subratlla del text que has llegit les causes que van provocar la caiguda de l’imperi Romà d’Occident.

3. El naixement i l’expansió de l’islam

La importància d’aquesta nova civilització és capdal per entendre el desenvolupament de la història de l’Europa occidental al llarg de l’Edat Mitjana. Entre d’altres, l’islam va ser una de les causes del procés de feudalització d’Europa, però també va introduir un seguit de productes i cultius desconeguts fins aleshores a Europa com ara el blat de moro, les pastanagues, els cogombres, l’albercoc, el meló, la pera, i noves tècniques de cultiu i regadiu. Els àrabs també van introduir a Europa el número zero, l’àlgebra i diversos avenços científics, mèdics i filosòfics. Van difondre la cultura clàssica grega i llatina i també la cultura que venia d’Orient. A més, van introduir la pólvora, la brúixola i l’astrolabi, que van afavorir el desenvolupament de la navegació. A més, van ser uns excel·lents matemàtics, van inventar l’àlgebra i el número zero, i grans metges.

Page 78

Socials

Paral·lelament al procés que s’estava produint a l’Europa occidental– –la fi de l’imperi Romà, la ruralització, la creació dels regnes germànics, etc.–, – al principi del segle VII va néixer a la península d’Aràbia una nova religió i una nova civilització, l’islam. La nova religió va ser predicada per Mahoma a l’Alcorà, el llibre

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

3.1. El naixement de l’Islam


La península d’Aràbia era una regió desèrtica habitada per pobles enfrontats entre ells i sense cap poder polític que els unís. A més, eren politeistes (creien en molts déus) i adoraven les forces de la naturalesa. Mahoma va néixer a la ciutat de la Meca cap al 570 i des de molt jove es va dedicar a exercir de mercader, seguint la tradició familiar. Quant tenia 40 anys va començar a predicar una nova religió monoteista. Aquesta nova religió no va ser ben rebuda a la seva ciutat natal, fet que va provocar que fugís, l’anomenada Hègira, a Medina l’any 622, data que marca l’inici del calendari islàmic. L’any 630 va retornar victoriós a la Meca, des d’on va estendre la nova religió a tota la península d’Aràbia. L’any 632, el de la seva mort, pràcticament tota la Península estava unificada políticament i religiosament, i l’islam començava a estendre’s a les regions veïnes.

El dogma fonamental de la nova religió és l’existència d’un sol déu, Al·là, i el reconeixement de Mahoma com el darrer profeta. La submissió a la voluntat d’Al·là s’anomena islam. La doctrina islàmica va ser compilada pels deixebles de Mahoma en un llibre: l’Alcorà, que imposa cinc obligacions: l’oració cinc cops al dia; l’almoina i l’hospitalitat al necessitat; el dejuni durant el mes sagrat, –el Ramadà–;– el pelegrinatge a la Meca un cop a la vida, i la guerra santa, que obliga a lluitar contra els infidels per defensar l’islam. La guerra santa va ser el mitjà pel qual es va estendre l’islam.

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

UNITAT 1

TRANSICIÓ DE L’ANTIGUITAT A L’EDAT MITJANA

18

Page 79


Després de la mort de Mahoma es va iniciar l’expansió de l’islam. L’islam considera la jihad o guerra santa com una forma de contribuir a l’expansió de la fe. Van destruir l’imperi Persa i van ocupar una part de l’imperi Bizantí. Després van continuar fins a l’Índia, per una banda, i fins a Poitiers, per l’altra, on van ser derrotats (732). A partir del 750, l’islam va parar de créixer. Els extrems de les seves fronteres eren l’Índia i la península Ibèrica. Aquest Imperi era governat per un califa o successor del profeta, que tenia el poder polític i militar. Els primers califes eren familiars de Mahoma. L’islam era fonamentalment una civilització urbana i comercial i amb un gran desenvolupament científic i cultural basat en la religió islàmica i la llengua àrab. La llengua àrab va ser el vehicle de comunicació entre els països islàmics, ja que era la llengua de l’administració, però sobretot perquè l’Alcorà estava escrit en aquesta llengua; a més, era la llengua de la cultura i de la ciència.

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

UNITAT 1

Recorda que alhora que a Europa es formaven els regnes germànics, embrió dels futurs regnes medievals, a la península d’Aràbia naixia de la mà de Mahoma una nova religió i una nova civilització que amb la seva expansió va arribar fins a Europa.

TRANSICIÓ DE L’ANTIGUITAT A L’EDAT MITJANA

19

3.2. L’expansió de l’Islam

Page 80


ACTIVITATS D’APRENENTATGE Activitat 1 Omple el mapa i digues on es van establir els pobles següents: a) els visigots; b) els francs; c) els ostrogots.

UNITAT 1

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

20

Activitat 2 Digues tres característiques de Bizanci.

476

de Mahoma

732

caiguda de l’imperi Romà d’Occident

1453

batalla de Potiers, fi de l’avanç musulmà a Europa

622

caiguda de l’imperi Romà d’Orient

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Activitat 3 Uneix amb fletxes:

Page 81


1. 2. 3. 4. 5.

oració, cinc cops al dia dejuni durant el Ramadà guerra santa contra l’infidel

Activitat 5 Digues si les afirmacions següents són veritables o falses, (V) o (F): Els pobles germànics van assimilar la cultura romana. Les llengües romàniques no provenen del llatí. Les llengües romàniques es van formar a partir del segle XII. El català és una llengua romànica. Les llengües romàniques es van formar, entre altres factors, a partir del substrat prellatí i el llatí. f) L’estructura dels regnes germànics era rural i autàrquica.

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

a) a) c) d) e)

UNITAT 1

Els principis de l’islam són:

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

21

Activitat 4 Completa el quadre següent:

Page 82


UNITAT 1

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

22

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ Activitat 1 Quin any va desaparèixer l’imperi Romà d’Occident i va suposar l’inici del món medieval?

Activitat 2 Què entenem per llengua romànica? Quines són les llengües romàniques?

Activitat 3 Completa els espais del text: Mahoma va néixer cap al ......... i des de molt jove es va dedicar a exercir de mercader, seguint la tradició familiar. Quan tenia ............ va començar a predicar una nova religió ............ Aquesta nova religió no va ser ben rebuda a la seva ciutat natal, fet que va provocar que fugís, l’anomenada Hègira, a ............ l’any 622. El 630 va retornar victoriós a la Meca, des d’on va estendre la nova religió a tota la península d’Aràbia. Va morir l’any ............

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Activitat 4 1. Enumera les cinc obligacions de l’islam.

Activitat 5 Omple els espais buits següents: a) A partir del segle .............. l’imperi Romà entra en un procés de decadència. b) Les causes .............. d’aquesta decadència són: crisis polítiques, malestar a l’exèrcit amb cops d’estat freqüents; enfrontaments socials al camp amb la concentració de la .............. i l’aparició dels ...............; enfrontaments socials a les ciutats, crisi de l’artesania i del .............., fet que provocà una marxa de la ciutat al .............., és el que anomenem procés de .............. c) Les causes .............. van ser les invasions dels .......................................

Page 83


23

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

UNITAT 1

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

Activitat 6 Digues tres aliments que van introduir els àrabs a Europa:

Page 84


UNITAT 1

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

24

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE Activitat 1 Omple el mapa i digues on es van establir els pobles següents: a) els visigots; b) els francs; c) els ostrogots. La solució està al mapa de les invasions germàniques i de la creació dels regnes germànics que trobaràs als continguts de la unitat. Activitat 2 Digues tres característiques de Bizanci. a) era una civilització urbana; b) la religió oficial era el cristianisme ortodox; c) el grec era la llengua oficial. Activitat 3 Uneix amb fletxes: 476

hègira de Mahoma

732

caiguda de l’imperi Romà d’Occident

1453

batalla de Potiers, fi de l’avanç musulmà a Europa

622

caiguda de l’imperi Romà d’Orient

Activitat 4 Completa el quadre següent:

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Els principis de l’islam són: 1. 2. 3. 4. 5.

oració, cinc cops al dia almoina i hospitalitat al necessitat dejuni durant el Ramadà guerra santa contra l’infidel pelegrinatge a la Meca un cop a la vida

Activitat 5 Digues si les afirmacions següents són veritables o falses, (V) o (F): Els pobles germànics van assimilar la cultura romana. Les llengües romàniques no provenen del llatí. Les llengües romàniques es van formar a partir del segle XII. El català és una llengua romànica. Les llengües romàniques es van formar, entre altres factors, a partir del substrat prellatí i el llatí. L’estructura dels regnes germànics era rural i autàrquica.

V F F V V V

Page 85


L’any 476. Activitat 2 Què entenem per llengua romànica? Quines són les llengües romàniques? Són les llengües que es formen a partir del substrat prellatí, el llatí, les llengües germàniques, l’àrab en el cas del castellà i del català,i posteriorment de la interrelació de les llengües romàniques i de l’evolució pròpia de cada llengua. Les llengües romàniques són: el castellà, el francès, el portuguès, l’italià, l’occità i el català. Activitat 3 Completa els espais del text: Mahoma va néixer cap al 570 i des de molt jove va exercir de mercader, seguint la tradició familiar. Quan tenia 40 anys va començar a predicar una nova religió monoteista. Aquesta nova religió no va ser ben rebuda a la seva ciutat natal, fet que va provocar que fugís, l’anomenada Hègira, a Medina l’any 622. El 630 va retornar victoriós a la Meca, des d’on va estendre la nova religió a tota la península d’Aràbia. Va morir l’any 632.

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

Activitat 1 Quin any va desaparèixer l’imperi Romà d’Occident i va suposar l’inici del món medieval?

25

UNITAT 1

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

Activitat 5 Omple els espais buits següents: a) A partir del segle III, l’imperi Romà entra en un procés de decadència. b) Les causes internes d’aquesta decadència són: crisis polítiques, malestar a l’exèrcit amb cops d’estat freqüents; enfrontaments socials al camp amb la concentració de la terra i l’aparició dels grans latifundis; enfrontaments socials a les ciutats; crisi de l’artesania i del comerç, fet que provocà una marxa de la ciutat al camp; és el que anomenem procés de ruralització. c) Les causes externes van ser les invasions dels pobles germànics.

Page 86

Socials

1) oració, cinc cops al dia; 2) almoina i l’hospitalitat al necessitat 3) dejuni durant el Ramadà; 4) pelegrinatge un cop a la vida a la Meca; 5) guerra santa a l’infidel per defensar l’islam.

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Activitat 4 Enumera les cinc obligacions de l’islam.


Activitat 6 6. Digues tres aliments que van introduir els àrabs a Europa: El meló, la pera i la pastanaga.

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

UNITAT 1

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

26

Page 87


Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

UNITAT 1

QUÈ HAS TREBALLAT?

QUÈ HAS TREBALLAT?

Page 88

27


Unitat 6 L’EDAT MITJANA A EUROPA

CFA Teresa Mañé

C/ Unió,81

08800 Vilanova i la Geltrú

Tel 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat


32

1. Alta Edat Mitjana (segles V a XI)

UNITAT 2

L’EDAT MITJANA A EUROPA

1.1. Europa al llarg dels segles V a VIII L’any 476, en caure el darrer emperador romà, els seus territoris es van disgregar en diversos regnes dominats pels pobles germànics, que van formar un seguit de regnes: ostrogots, a Itàlia; visigots, a la península Ibèrica, i els francs, a la Gàl·lia. És en aquest moment quan, segons la majoria d’historiadors, comença l’Edat Mitjana (del 476 al 1492). Aquest llarg període el dividim en: alta Edat Mitjana, des del 476 fins al segle XI, amb el feudalisme com a fet clau, i baixa Edat Mitjana, des del segle XII fins el segle XV. Fins a mitjans del segle XIV es una etapa caracteritzada pel creixement demogràfic, l’augment de la producció agrícola i el renaixement de la vida urbana i de l’activitat comercial. A partir de mitjan del segle XIV, la crisi econòmica i l’arribada de la pesta negra a Europa van provocar conflictivitat social i un canvi de mentalitat. El segle XV marcarà el pas del món medieval a món modern amb dos fets històrics molt importants com van ser la caiguda de Constatinoble a mans dels turcs el 1453 i el descobriment d’Amèrica el 1492.

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Un cop establerts els pobles germànics van imposar la seva cultura, molt diferent a la romana, però també en van assimilar una part important: el cristianisme i el llatí. L’economia es va anar empobrint fins a quedar reduïda gairebé a l’agricultura i la ramaderia. D’altra banda, el comerç també va minvar a causa de l’escassesa de la moneda i al fet que les guerres el van fer difícil perquè impedien els transports; a més, l’aparició de l’islam va fer de la Mediterrània una mar tancada al comerç i molt perillosa. Tots aquests factors, principalment la decadència de l’economia i la mancança d’aliments, van provocar la ruralització de l’Europa occidental des del segle V. La gent havia anat abandonant les ciutats i buscava refugi a les grans explotacions agràries al món rural. Tot això va passar al llarg dels segles V i VIII.

1.2. L’Imperi de Carlemany: darrer intent de recuperar l’imperi Romà d’Occident Un rei franc, Carlemany, va crear un imperi que pràcticament ocupava el territori de l’antic imperi Romà. Carlemany fou coronat emperador pel Papa el dia de Nadal de l’any 800. Carlemany va establir la capital del seu imperi a Aquisgrà, des d’on governava l’imperi, que estava dividit en més de tres-cents comtats, administrats per comtes nomenats directament per l’emperador. Per defensar-se dels atacs exteriors, Carlemany va establir un seguit de marques o fronteres al voltant de l’imperi. Les marques més importants eren contra els àvars i els eslaus, a l’est; la marca contra els danesos, al nord, que va donar lloc a l’actual Dinamarca, i la marca contra els musulmans, al sud. Aquesta darrera, la Marca Hispànica, va ser l’origen dels comtats catalans.

Page 90


33

UNITAT 2

L’EDAT MITJANA A EUROPA

També l’època de Carlemany va ser coneguda com el Renaixement del Segle IX, ja que Carlemany va promoure la cultura i les arts i la creació d’escoles.

També es va crear un nou tipus de lletra, anomenada minúscula carolina. Amb la mort, primer de Carlemany, i després del seu hereu, Lluís el Piadós, l’imperi carolingi es va dissoldre i dividir en tres parts entre els hereus de Lluís el Piadós al Tractat de Verdun (843).

1. 3. El feudalisme

a. En primer lloc hi havia el feu (feudum), que era l’extensió gran de terres (latifundi) propietat d’un senyor feudal, que podia ser un noble laic o un eclesiàstic, que cedia a un vassall, per la qual havia de pagar unes rendes en forma de productes o en hores de feina.

Socials

b. La segona era el vassallatge, que consistia en els pactes de fidelitat que establien entre els vassalls i el senyor respectiu segons la piràmide establerta. Com que el vassallatge era un contracte personal, quan moria un dels contractants, els successors havien de tornar a establir-lo. Aquest acte de vassallatge constava de dues parts:

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

A partir del segle IX es va formar a l’Europa occidental un sistema econòmic,– social i polític anomenat feudalisme. Hi ha dues paraules que el defineixen:

Page 91


— la primera era l’homenatge: acte pel qual el vassall jurava fidelitat al rei, prometent ajudar-lo a les guerres i aconsellar-lo quan li ho demanés. — La segona era la investidura, que consistia en el lliurament del poder sobre un feu al nou vassall.

UNITAT 2

L’EDAT MITJANA A EUROPA

34

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Piràmide feudal

L’origen de tot això, de forma general, està en les invasions, algunes d’elles molt dures, que es van produir durant els Segles IX i X per part d’alguns pobles com els musulmans d’ Al– andalus, normands, víkings etc. això va crear una gran inseguretat, perquè els monarques eren febles i no tenien diners per pagar exèrcits; ajuda que rebien dels nobles a canvi d’unes terres de les quals podien treure benefici. Davant d’aquesta feblesa molts pagesos havien de cercar protecció als castells o als monestirs, als quals cedien les propietats a canvi d’aquesta protecció, quedant-se només com a usufructuaris de les mateixes. D’altres vegades els monarques nomenaven funcionaris perquè desenvolupessin tasques administratives o guerreres a canvi d’un tros de terra en alguns casos; en d’altres aquests funcionaris s’apropiaven de les terres tot aprofitant la debilitat dels propis monarques. El vassallatge va crear una piràmide de dependències des del rei fins als pagesos. Era un sistema molt complicat perquè podia existir multiplicitat de vassallatges per part d’una mateixa persona, ja fos noble o rei, amb la conseqüent inseguretat i desconfiança que això generava.

1.4. La Societat Medieval Era una societat estamental, dividida en tres estaments : els nobles, els eclesiàstics i el pagesos. D’aquests estaments la noblesa i l’Església eren els privilegiats ( es dedicaven a la guerra, a la difusió de la cultura, cobraven impostos i administraven justícia )) que representaven un petit percentatge de la població. L’altre estament, els no privilegiats, eren els pagesos i artesans i eren la majoria de la població. Page 92


L’Església estava organitzada en dos grans grups: el clergat secular ( vivien entre la gent, a les parròquies) i el clergat regular ( monjos que vivien als monestirs segons una regla, la més important era la Benedictina, fundada per Sant Benet al Segle V). Per sobre del clergat hi havia els bisbes que manaven a les diòcesis i els abats, que dirigien els monestirs i finalment havia el Papa. Dins el paper tant important que va jugar l’Església en aquesta època, els monestirs van ser un dels elements més destacats. En ells vivien els monjos i les monges ( depenent si eren monestirs masculins o femenins) dedicats a la pregària com a tasca principal a unes hores concretes durant el dia i la nit; a més feien altres feines com treballar al camp i l’hort, cuitar animals moldre al molí etc. per això diem que eren autosuficients.

L’EDAT MITJANA A EUROPA

Els clergues: primer que tot, cal fer notar el paper de l’Església en l’època que estem tractant: tenia el monopoli de la cultura i intervenia en tots els aspectes de la vida. A més perseguia els heretges– a traves de la Inquisició– i intentava regular la ferocitat de la guerra a traves de treves anomenades Treva de Déu. Tot això donava com a resultat una societat en que tots els aspectes giraven al voltant de la religió cristiana.

35

UNITAT 2

Els nobles: eren guerrers d’ofici i formaven l’ordre de cavalleria que tenia com a ideals més importants la valentia, la lleialtat i la defensa dels pobres i de la fe cristiana. Les campanyes militars es duien a terme a la primavera o a l’estiu, amb els conseqüents estralls produïts a les collites i a les viles on tenien lloc. La residència habitual dels nobles eren els castells.

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Complien la regla del fundador a més a més dels tres vots que feien quan ingressaven: pobresa, castedat i obediència. Vestien un hàbit característic de la regla a la qual pertanyien .Els monjos o monges més cultes es dedicaven a llegir i a copiar a ma manuscrits a la biblioteca del monestir: aquesta va ser una tasca fonamental, gràcies a aquests monestirs, i també als àrabs, ens ha arribat la major part de la cultura clàssica.

Sant Martí del Canigó Page 93


UNITAT 2

L’EDAT MITJANA A EUROPA

36

La pagesia: Es considera que durant l’Edat mitjana el 90% dels europeus eren pagesos. Vivien a les mateixes explotacions o viles i eren autosuficients. Només el ferrer que feia armes i eines era l’únic treballador especialitzat. Menjaven poc i malament. Només els dies festius menjaven una mica de carn. La seva era una vida molt dura i miserable. Pel que fa a les relacions pagès–Senyor en la major part dels casos havia una relació de dependència dels primers respecte al segon, tot i que havia diferents nivells de dependència: no era la mateixa la dels vilans ( lliures, però sense terres) que la dels serfs ( no eren lliures). La duresa de la vida del pagès va donar peu a revoltes freqüents, sobretot en l’època baix medieval.

1.5. L’economia En aquests moments l’economia estava centrada fonamentalment en el camp, on treballava tota la família. Els treballs eren molt durs, degut a que feien servir estris molt antics i rudimentaris. A més, s’ha d’afegir els sistemes de conreu, bàsicament el guaret, sistema de conreu que consisteix a deixar reposar un any sí i un any no un terreny empobrit per tal que torni adquirir fertilitat, feien que els rendiments fossin molt minsos. Cultivaven sobretot cereals i alguns llegums a part dels arbres fruiters i de la vinya. El comerç per terra es va fer quasi impossible per raons diverses: bandidatge, incapacitat per a mantenir en bon ús els camins, ponts i calçades de època romana etc. el poc comerç que es feia va quedar limitat als rius o al mar i aquest molt condicionat per la presència dels àrabs a la Mediterrània.

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Per altra banda aquesta inseguretat i deteriorament de les comunicacions van fer que només un comerç d’articles molt cotitzats justifiques l’organització i el manteniment durant llargs dies de marxa d’animals de carrega i tiratge, de conductors i d’escorta armada. Per tant, a l’interior de l’Europa occidental només van subsistir els mercats d’aquelles ciutats que eren seu de rics compradors ( reis, bisbes, comtes) o les que eren centres de redistribució d’una ruta per la qual circulés algun producte d’interès, com per exemple la sal.

1.6. L’Art romànic Defineix l’estil arquitectònic que es va seguir al llarg del segles XI i XII en la construcció d’esglésies i monestirs. Les esglésies tenien planta en forma de creu i l’altar estava situat en un semicercle anomenat absis. Els sostres eren sostinguts per arcs de mig punt. Els murs eren gruixuts i estaven reforçats. Sobre la porta d’entrada hi havia un espai semicircular o timpà, amb figures esculpides de Crist, la Verge o el Judici Final. Al interior es pintaven frescos amb representacions simples. Els monestirs van destacar per la construcció de claustres en el seu interior. L’art romànic era sobretot un art religiós i reflectia els valors de la societat feudal.

Page 94


El Regne d’Astúries: era poblat per grups de càntabres, asturs i nobles visigots que havien fugit dels àrabs. L’any 718 van escollir com a rei a un noble visigot, Pelai, que va derrotar els àrabs a Covadonga i va iniciar la conquesta. Els asturs van dominar tot el nord-est peninsular i part de la vall del Duero. El regne de Lleó: a començaments del Segle X la capital del regne d’Astúries es va traslladar a Lleó i el regne va prendre el nom de la ciutat. A la part oriental del regne es va originar el comtat de Castellà que amb el temps s’independitzaria i esdevindria un regne molt important. Al Segle XI es van unir els dos regnes, i es va formar el regne de Castella– Lleó, en que Castella va anar aconseguint més importància. El rei Alfons VI va conquerir Toledo als àrabs i va avançar la frontera fins el riu Tajo.

UNITAT 2

A partir del Segle VIII van sorgir al nord de la península Ibèrica diversos nuclis de resistència cristiana front els conqueridors àrabs. Molt aviat, aquests nuclis es convertiren en regnes independents i van iniciar un procés d’ocupació i de repoblament dels territoris que anaven guanyant als àrabs.

L’EDAT MITJANA A EUROPA

37

1.7. La formació dels regnes Hispànics

El regne de Navarra: a començaments del Segle IX els vascons van ocupar Pamplona i la van convertir en la capital del nom regne de Navarra. El regne d’Aragó: a inicis del Segle IX , al voltant de Jaca es va formar el regne d’Aragó. A mitjans del Segle XII es va federar amb Catalunya formant la corona d’Aragó.

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

El regne de Portugal: va néixer com un comtat en temps d’Alfons VI de Castella que el va donar a la seva filla Teresa. Amb el temps va esdevenir un regne.

Page 95


UNITAT 2

L’EDAT MITJANA A EUROPA

38

1.8. Els Àrabs a la Península Ibèrica Els àrabs van arribar a la península Ibèrica l’any 711, van derrotar els visigots i ràpidament van ocupar el territori peninsular que el van anomenar al– Andalus, i van establir la capital a Córdoba. L’any 756 l’emirat de Còrdova es va independitzar políticament de la capital de l’Islam , Bagdad. I finalment, l’any 929 es va independitzar religiosament i va esdevenir un califat, el d’Al –Andalus, que era el centre de les rutes comercials entre Europa i l’Orient, això va afavorir un ràpid desenvolupament comercial i científic del califat. Amb la mort d’Almanzor l’any 1002, el califat va entrar en un període de crisi i lluites internes que van provocar la seva caiguda i la fragmentació d’Al-Andalus en petits regnes, anomenats de Taifes. Les taifes més importants van ser Saragossa, València, Tortosa, Toledo, Sevilla, Còrdova, Màlaga i Granada. Les taifes estaven enfrontades entre elles i aquesta situació va ser aprofitada pels regnes cristians per anar conquerint territori peninsular. Per aturar els cristians els regnes de taifes van demanar ajuda als almoràvits, guerrers berbers que estaven al nord d’Àfrica i havien fet un gran imperi. En poc temps van unificar sota el seu domini tot el territori d’Al– Andalus. Però un altre grup berber, els almohades, es van aixecar contra ells i els van derrotar primer a Àfrica i després a Al-Andalus i tot seguit van començar a lluitar contra els regnes cristians. Només la formació d’un exèrcit format pels regnes cristians peninsulars va permetre derrotar els almohades a la Batalla de Las Navas de Tolosa, el 1212. Aquesta batalla decisiva va significar la derrota definitiva de l’imperi almohade que va quedar reduït al regne de Granada, que va resistir fins l’any 1492.

1.9. La societat d’Al-Andalus

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Podem dir que era una societat urbana, la capital era Còrdova que tenia a finals del Segle X més de cent mil habitants. El centre de la ciutat era la Medina on hi havia la mesquita major i els banys públics. Després tenia un seguit de barris anomenats ravals, a Còrdova hi havia vint-i-un. Més enllà dels ravals hi havia els horts i els palaus de l’aristocràcia. La societat d’Al-Andalus era molt culta i això explica que la seva biblioteca va arribar a tenir més de 400.000 volums La població de les ciutats estava formada per artesans i comerciants. Al camp la major part de terres estaven en mans de grans propietaris. Les terres eren treballades per camperols lliures i esclaus. La mesquita era l’edifici més important. Era el lloc de culte però també es feia servir d’escola i com a seu d’administrar justícia. Totes les mesquites tenen la mateixa estructura, inspirada en la casa de Mahoma a Medina: un gran patí quadrat, una sala de columnes i un o diversos minarets ( torres des de d’on es cridava a l’oració). A l’interior de l’edifici els dos elements principals són el mihrab ( paret orientada a la Meca), i el minbar, el púlpit des del qual l’iman (sacerdot) dirigeix l’oració i predica als fidels. La mesquita de Còrdova es va iniciar la seva construcció r cap l’any 784. La sala de pregària ocupa un rectangle de 180 per 130 metres. Page 96


2. La Baixa Edat Mitjana ( Segles XII – XV) 2.1. La Baixa Edat Mitjana A partir del Segle XII Europa va viure una etapa de canvis. La població va augmentar significativament, i va haver una etapa de prosperitat econòmica. L’expansió de l’agricultura va ser el fet més important d’aquest desenvolupament. Ja que va permetre augmentar el nivell de producció, gràcies a l’ampliació del terreny cultivat i a les innovacions tècniques introduïdes com ara l’arada d’orelló i la rotació triennal de conreus, a més del perfeccionament de les tècniques de regadiu i la introducció de nous conreus, gràcies a la influència islàmica. També va ser important la introducció del molí hidràulic.

L’EDAT MITJANA A EUROPA

A la vall del Guadalquivir, les hortes valencianes i la vall de l’Ebre, van perfeccionar el sistema de regadiu a partir d’embassaments i sèquies de distribució d ‘aigua.

39

UNITAT 2

La influència de l’Al-Andalus va ser molt important. Resten vestigis en la toponímia, el nom de moltes poblacions és d’origen àrab, i també trobem vestigis en l’agricultura. Els àrabs van desenvolupar molt l’agricultura . Van desenvolupar els conreus tradicionals com la vinya, el cereals i el oli i en van introduir nous com l’arròs, el cotó, la canya de sucre el safrà i fruites com el meló, la pera i l’albercoc .

La millora en l’agricultura va permetre alimentar millor a la població i la gent no moria tant jove tot això va fer augmentar la població d’Europa, va passar de 43 milions l’any 1000 a 73 milions el 1300.

2.2. El ressorgiment de les ciutats La prosperitat econòmica va tenir com a conseqüència el ressorgiment de les ciutats i la creació de noves al llarg dels Segles XII i XIII ( París va arribar a tenir més de 200.000 habitants). El renaixement del comerç i l’expansió de l’agricultura van ser els factors claus que expliquen el renaixement del món urbà. Page 97

Socials

A partir de mitjans del Segle XIV comença una etapa de crisi, que s’inicia amb una sèrie d’anys de males collites que provoquen fam, seguida per l’arribada de la pesta Negra ( 1348), i les successives pestes que van provocar una gran mortaldat a tota la població d’Europa. Les fams i la pesta van provocar l’esclat de greus conflictes socials al camp i a les ciutats. A més la presència constant de la mort va provocar un canvi de mentalitat que també es reflecteix en l’art i en la cultura popular, per exemple en la «dansa de la mort».

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

També va haver importants progressos tècnics en el camp del comerç: millora de les comunicacions, sobretot en el comerç marítim amb la introducció de noves tècniques i nous instruments de navegació. També en el camp del comerç va ser molt important l’aparició de la lletra de canvi i dels primers bancs. L’artesania també es va desenvolupar molt.


UNITAT 2

L’EDAT MITJANA A EUROPA

40

Sistema de rotació triennal.

Amb el ressorgiment de les ciutats va sorgir una nova classe social: la burgesia, que habitava al burg o barri mercantil i artesà. Moltes ciutats eren de protecció reial, això feia que molts camperols que fugien del camp degut als abusos dels senyors feudals anessin a les ciutats. Al centre de les ciutats es trobaven la catedral, la plaça del mercat i l’ajuntament. Les ciutats es van convertir en centres de producció de manufacturats. La feina es feia en petits tallers, propietat del mestre artesà, amb eines pròpies. Aquests tallers estaven agrupats ens oficis, que a més donaven nom als carrers. Amb el temps els mestres artesans de cada ofici s’agruparen en gremis que es preocupaven de mantenir una sèrie de normes per tal d’assegurar el correcte funcionament en tots els aspectes, per exemple: ningú no podia fer el seu ofici en una ciutat sense el permís del gremi, tots havien de treballar les mateixes hores, vigilància del preu final...

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Activitat: subratlla del que has llegit fins ara de la baixa edat mitjana els canvis importants que hi ha entre l’alta edat mitjana i la baixa edat mitjana. Canvis en l’agricultura, en l’economia, en el comerç i la artesania, el ressorgiment de les ciutats.

2.3. La cultura i l’art de l’Edat mitjana Baixa : el Gòtic Com a conseqüència dels canvis econòmics, socials i polítics de la Baixa edat mitjana , el món de la cultura es va renovar, es va anar independitzant de la religió i el coneixement ja no era només patrimoni de l’Església. També va ser molt important el pas d’escriure en llatí a escriure en les llengües nacionals. Van crear-se universitats a les ciutats. La imatge de Déu també va canviar, ja no era aquell Déu hieràtic ( fred i distant) , imatge del senyor feudal. Ara, al gòtic, és un Déu més humanitzat, més compassiu. El pensament també comença a canviar iniciant-se l’antropocentrisme ( que tot girava al voltant de l’home no només de Déu) que arribarà a la seva plenitud durant el Renaixement al Segle XV.

Page 98


Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

UNITAT 2

Recorda que el gòtic és un art principalment urbà, a diferència del romànic. A més també implica un canvi de mentalitat i de concepció del món respecte al romànic.

41

L’EDAT MITJANA A EUROPA

L’art gòtic va néixer al nord de França al Segle XII. A França les catedrals gòtiques més importants com Chartres o Reims, van servir de model a les altres arreu d’Europa. Les catedrals eren altes i lluminoses i tenien grans vitralls amb motius religiosos. tenien una nau central i molt elevada, amb pilars sostinguts per arcs ogivals, el sostre presentava voltes de creueria. També és important l’art civil urbà, per exemple els palaus de la noblesa a les ciutats, les llotges de comerç o els hospitals públics. L’escultura i la pintura es van fer més realistes i van abandonar el simbolisme del romànic.

Page 99


ACTIVITATS D’APRENENTATGE Activitat 1 Explica les característiques econòmiques dels regnes germànics entre els Segles V i VIII

Activitat 2 Situa al mapa els regnes hispànics

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

UNITAT 2

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

42

Page 100


Cronologia Economia

Alta edat mitjana Del Segle V al ......... Rural i autosuficient

Art

Baixa edat mitjana Del Segle ........ al XV Expansió de l’agricultura, augment de la producció agrícola, ressorgiment del comerç i l’artesania. A partir de mitjans del Segle XIV comença una etapa de crisi. Gòtic

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 4 Completa el quadre:

43

UNITAT 2

Activitat 3 Completa la definició de feudalisme: sistema econòmic– social i polític, característic de ............ a partir del Segle ........ basat en la possessió i el treball ...... i en i en la submissió dels pagesos als .......... i d’aquests al rei.

Activitat 5 5. Completa el quadre comparatiu de l’art romànic i el art gòtic.

Cronologia Característiques de l’arquitectura

Art romànic Segles XI– XII

Art gòtic

1) Carlemany va ser un rei franc que va viure al Segle V i va establir la capital del seu regne a París 2) Carlemany va promoure la cultura i l’art 3) Els àrabs van arribar a la Península Ibèrica l’any 766 4) A la mort d’Almanzor, el 1002, el territori d’Al-Andalus es va fragmentar en un seguit de regnes anomenats «taifes» 5) La capital d’Al-Andalus era Sevilla 6) Al-Andalus era una societat urbana 7) El centre d’una ciutat àrab era la Medina 8) De la presència dels àrabs a la Península Ibèrica no ha restat cap influència 9) Els gremis van aparèixer a la baixa edat mitjana Page 101

Socials

Activitat 6 Digues si les següents afirmacions són veritables o falses (V) o (F)

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Característiques Pintura i escultura


ACTIVITATS D’AVALUACIÓ Activitat 1 Uneix amb fletxes: 476

arribada dels àrabs a la península Ibèrica

711

caiguda del regne de Granada

1212

caiguda de Roma

1492

batalla de las Navas de Tolosa

Activitat 2 Omple els buits de la piràmide de la societat feudal:

UNITAT 2

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ FINAL

44

Activitat 3 Quina era la capital de l’imperi de Carlemany? Activitat 4 Quins eren els tres estaments en que estava dividida la societat medieval?

Activitat 5 Digues una característica de l’art romànic i una de l’art gòtic.

Activitat 7 Escriu el nom de tres regnes peninsulars Activitat 8 Uneix amb fletxes: Medina Mihrab Imam

centre d’una ciutat àrab paret orientada a la Meca sacerdot

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Activitat 6 Defineix que era un gremi a l’Edat Mitjana

Page 102


ruralització, gòtic, gremi, burgesia, romànic, feudalisme, Segle XIV, catedral. Alta edat mitjana

Baixa edat mitjana

UNITAT 2

Activitat 10 10. De les dues fotografies digues quina correspon al Romànic i quina al gòtic.

45

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ FINAL

Activitat 9 9. Dels següents conceptes digues quin correspon a l’alta edat mitjana i quin a la baixa edat mitjana:

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Sant Pere de Roda

Socials

Santa Maria del Mar

Page 103


SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE Activitat 1 Explica les característiques econòmiques dels regnes germànics entre els Segles V i VIII a) L’economia d’aquesta època es va anar empobrint, quedant reduïda gairebé a l’agricultura i la ramaderia. b) El comerç també va minvar degut a l’escassesa de la circulació monetària. c) Tos aquests factors sumats a una manca d’aliments a les ciutats van provocar una marxa de la ciutat al camp (procés de ruralització). Activitat 2 Situa al mapa els regnes hispànics. La solució està al mapa dels continguts de la unitat Activitat 3 Completa la definició de feudalisme: sistema econòmic– social i polític, característic de l’Europa occidental a partir del Segle IX basat en la possessió i el treball de la terra i en la submissió dels pagesos als senyors i d’aquests al rei.

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

UNITAT 2

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

46

Page 104


Cronologia Economia

Alta edat mitjana Del Segle V al XI Rural i autosuficient

Art

Romànic

Baixa edat mitjana Del Segle XII al XV Expansió de l’agricultura, augment de la producció agrícola, ressorgiment del comerç i l’artesania. A partir de mitjans del Segle XIV comença una etapa de crisi. Gòtic

Activitat 5 Completa el quadre comparatiu de l’art romànic i el art gòtic.

Característiques Eren simbòliques Pintura i escultura

Art gòtic Segles XIII– XV Les catedrals eren altes i lluminoses i tenien grans vitralls amb motius religiosos. Presenta voltes de creueria i arcs ogivals Eren més realistes que al romànic.

UNITAT 2

Cronologia Característiques de l’ arquitectura

Art romànic Segles XI– XII Esglésies amb planta en forma de creu. Els murs eren gruixuts i estaven reforçats. Arcs de mig punt

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

47

Activitat 4 4. Completa el quadre:

F V F V F V V F V

Socials

1) Carlemany va ser un rei franc que va viure al Segle V i va establir la capital del seu regne a París 2) Carlemany va promoure la cultura i l’art 3) Els àrabs van arribar a la Península Ibèrica l’any 766 4) A la mort d’Almanzor, el 1002, el territori d’Al-Andalus es va fragmentar en un seguit de regnes anomenats «taifes» 5) La capital d’Al-Andalus era Sevilla 6) Al-Andalus era una societat urbana 7) El centre d’una ciutat àrab era la Medina 8) De la presència dels àrabs a la Península Ibèrica no ha restat cap influència 9) Els gremis van aparèixer a la baixa edat mitjana

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Activitat 6 Digues si les següents afirmacions són veritables o falses (V) o (F)

Page 105


UNITAT 2

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ FINAL

48

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ Activitat 1 1) Uneix amb fletxes: 476

arribada dels àrabs a la península Ibèrica

711

caiguda del regne de Granada

1212

caiguda de Roma

1492

batalla de las Navas de Tolosa

Activitat 2 2) Omple els buits de la piràmide de la societat feudal: rei clergat i noblesa pagesos i artesans Activitat 3 Quina era la capital de l’imperi de Carlemany? Aquisgrà Activitat 4 Quins eren els tres estaments en què estava dividida la societat medieval? Els nobles, els eclesiàstics i els pagesos. Activitat 5 Digues una característica de l’art romànic i una de l’art gòtic.

Activitat 6 Digues què era un gremi a l’Edat Mitjana. Els gremis van sorgir a la baixa Edat Mitjana i eren l’agrupació dels artesans d’un ofici determinat. Activitat 7 Escriu el nom de tres regnes peninsulars. Lleó, Portugal i Navarra.

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Art romànic: era un art simbòlic. Art gòtic: era més realista i menys simbòlic.

Page 106


49

Activitat 8

centre d’una ciutat àrab paret orientada a la Meca sacerdot

Activitat 9 9. Dels conceptes següents digues quin correspon a l’alta Edat Mitjana i quin a la baixa Edat Mitjana: ruralització, gòtic, gremi, burgesia, romànic, feudalisme, segle XIV, catedral. Alta Edat Mitjana Baixa Edat Mitjana ruralització, romànic, feudalisme gòtic, gremi, catedral, burgesia Activitat 10 10. De les dues fotografies digues quina correspon al romànic i quina al gòtic.

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Sant Pere de Roda correspon al romànic i Santa Maria del Mar al gòtic.

UNITAT 2

Medina Mihrab Imam

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ FINAL

Uneix amb fletxes:

Page 107


Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

UNITAT 2 QUÈ HAS TREBALLAT?

50

QUÈ HAS TREBALLAT?

Page 108


a) cinc consellers que administraven els assumptes de la ciutat b) cent prohoms de les diferents classes socials que tenien funcions consultives Activitat 8 Uneix amb fletxes: pagesos que per ser lliures havien de comprar la seva llibertat

Mals usos

classe dirigent de Barcelona

Biga

classe popular de Barcelona

Busca

elecció dels càrrecs públics per sorteig

Insaculació

drets senyorials

Pactisme

forma de govern pactada entre el rei i les Corts

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Remença

UNITAT 3

El Consell de Cent estava format per:

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ FINAL

75

Activitat 7 Completa el quadre següent:

Page 109


Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

UNITAT 3 QUÈ HAS TREBALLAT?

76

QUÈ HAS TREBALLAT?

Page 110


Unitat 7 L’EDAT MODERNA A OCCIDENT

CFA Teresa Mañé

C/ Unió,81

08800 Vilanova i la Geltrú

Tel 93.893.37.49

cfa-teresamanye@xtec.cat


Els canvis que es donen en aquesta etapa es poden agrupar en sis grups:

1. Canvis econòmics Els rendiments en l’agricultura i la ramaderia van augmentar i, per tant, es va reactivar el comerç. Va ser una etapa menys bèl·lica que el segle anterior, i això va afavorir el repoblament i la reconstrucció de pobles abandonats al llarg del segle XIV. La recuperació del comerç i de les ciutats va afavorir la consolidació d’una burgesia comercial de caràcter capitalista.

UNITAT 4

El Renaixement és l’etapa històrica que es desenvolupa al llarg dels segles XV i XVI a l’Europa occidental, i marca el pas del món medieval al món modern. A partir de la segona meitat del segle XV, Europa va començar a sortir de la greu crisi que arrossegava des de mitjans del segle XIV. Es va revifar l’economia rural i es va reactivar la vida urbana, gràcies al desenvolupament del comerç i de l’activitat artesana, sobretot la tèxtil. També el poder de la monarquia es va enfortir molt i van sorgir els grans estats moderns. Va ser una època de canvis, que defineixen l’etapa històrica de l’Edat Moderna, que es desenvolupa al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII.

L’EDAT MODERNA A OCCIDENT

81

L’Edat Moderna: època de canvis

2. Canvis polítics

3. Canvis religiosos

Socials

a. La reforma A començaments del segle XVI hi va haver una profunda crisi en el si de l’Església catòlica provocada per la Reforma de Luter, que comportà la divisió de l’Església. La Reforma va ser un moviment de protesta davant la crisi moral i el funcionament corrupte de l’Església catòlica des de feia segles. L’any 1517, el monjo alemany Luter va acusar l’Església de corrupte per vendre el perdó dels pecats als rics. Luter va iniciar un moviment de ruptura amb el Papa, que el va excomunicar, és a dir, el va apartar de l’Església. Luter, amb l’ajut dels prínceps alemanys, va iniciar un moviment de trencament amb l’Església de Roma anomenat protestantisme.

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Aquesta burgesia comercial va anar guanyant poder polític, davant l’antiga noblesa feudal, gràcies als préstecs que feia als monarques per tal que aquests poguessin tirar endavant les empreses de les colònies. Els grans beneficis que comportaven als monarques les empreses colonials van suposar un enfortiment de l’autoritat del rei enfront de la noblesa feudal. Tots aquests factors van afavorir l’aparició dels estats moderns, on el monarca incrementava la seva autoritat basant-se en la raó d’estat i en l’interès per la pàtria, i tenint un exèrcit professional i una administració centralitzada. Aquestes monarquies no reconeixien cap autoritat superior a la del rei, ni la dels senyors feudals ni la de l’Església. Per tal de consolidar el seu poder, el rei absolut assegurava que el poder li venia donat directament per Déu.

Els principis bàsics del protestantisme eren:

Page 112


UNITAT 4

L’EDAT MODERNA A OCCIDENT

82

1. La justificació per la Fe: només la Fe pot salvar els creients, no les bones obres. 2. El sacerdoci universal: si només la Fe pot salvar els creients no té cap sentit l’existència d’una església separada de la resta dels creients; tots els creients són sacerdots. 3. L’autoritat de la Bíblia: interpretació lliure de la Sagrada Escriptura. b. La Contrareforma L’Església catòlica va intentar resoldre el problema amb la convocatòria del Concili de Trento (1545), però ja era massa tard per a l’aproximació de posicions i, a més, al Concili van guanyar les posicions més critiques amb els protestants. Aquest fet i el triomf del protestantisme a diverses zones del nord d’Europa van donar lloc a un llarg procés de guerres de religió entre catòlics i protestants des de mitjans del segle XVI fins a mitjans del segle XVII. A Trento es va fitxar el dogma catòlic: salvació per la Fe i les obres, set sagraments, celibat per als eclesiàstics, culte a la Verge i als sants, la Bíblia només en llatí. Es van crear els seminaris i el catecisme, i es va potenciar molt la tasca missionera, sobretot a Amèrica. La Companyia de Jesús, encapçalada pels jesuïtes, que van ser els grans difusor dels ideals de Trento, va ser fundada per sant Ignasi de Loiola el 1538. Abans de continuar subratlla del text que has llegit els principals canvis econòmics, polítics i religiosos que es donen a l’Edat Moderna.

4. La recerca de noves rutes i el descobriment d’Amèrica

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

La prosperitat de les ciutats i de la burgesia estava fonamentada en el desenvolupament del comerç, sobretot el comerç de la ruta de la seda. Aquesta ruta començava al sud d’Àsia, d’on sortien els productes que, passant per la península d’Aràbia, arribaven a la Mediterrània, des d’on es distribuïen per tot Europa. Però aquesta ruta no era segura, ja que la Mediterrània oriental estava controlada pels turcs i era molt perillós navegar-hi. Això va fer que els comerciants cerquessin rutes alternatives per arribar a l’Índia. Els primers van ser els portuguesos. El seu projecte era vorejar Àfrica fins a arribar a l’Índia. Seguint aquest camí, Bartolomé Días va arribar al cap de Bona Esperança el 1487. El 1498, un altre portuguès, Vasco da Gama, va arribar a l’Índia. Mentre succeïa això, un genovès anomenat Cristòfor Colom va presentar als Reis Catòlics un projecte que havia estat rebutjat per Portugal: arribar a Àsia seguint la ruta de l’oest. Però el projecte de Colom partia de dos principis erronis: creia que la Terra era més petita del que realment és i també s’equivocava en pensar que la distància que separa Europa de l’Extrem Orient per terra era més llarga del que en realitat és. Aquests errors el van fer creure possible arribar a l’índia donant la volta per l’oest. Després de reticències inicials, Colom va rebre el suport de la reina de Castella i va començar el seu viatge el 3 d’agost de 1492 amb dues caravel·les (tipus de vaiPage 113


El 1522, i després de tres anys de navegació, Juan Sebastián Elcano va aconseguir donar la volta al món seguint la ruta de l’oest. 4.1. La conquesta del continent americà A partir de l’ocupació de les illes del Carib (des de finals del segle XV), els espanyols van iniciar la conquesta del continent americà, empresa que va durar fins a mitjans del segle XVI. El 1521, Hernán Cortés va conquerir els territoris de l’imperi Asteca (Mèxic i l’Amèrica Central). Més tard, el 1533, Francisco Pizarro va conquerir l’imperi Inca.

L’EDAT MODERNA A OCCIDENT

Un navegant florentí, Amerigo Vespucci, fou qui va posar el seu nom a un mapa de les noves terres, i així va néixer el nom d’Amèrica.

83

UNITAT 4

xell, típic del segle XV): La Pinta i La Niña, i una nau La Santa María. El 12 d’octubre de 1492, Colom va arribar a una illa, que va rebre el nom de Sant Salvador (illes Bahames). Després va navegar per la resta d’illes i va arribar a Cuba i a Haití. L’any 1493 va retornar i fou rebut pels Reis Catòlics a Barcelona. Colom encara faria tres viatges més i moriria el 1506 convençut que havia arribat a les costes d’Àsia. Però molts dels seus contemporanis ja creien que es tractava d’un nou món.

Els territoris conquerits que passaven a formar part de la monarquia hispànica es regien per les lleis castellanes. Per administrar els nous dominis es van crear dues institucions: el Consell d’Índies, que s’encarregava del govern, i la Casa de Contratación, que regulava els afers econòmics. A més, políticament, el territori es va dividir en diversos virregnats, governats per un virrei. La societat estava dividida per criteris racials:

El comerç era un monopoli reial i estava controlat des de Sevilla a través de la Casa de Contratación. Finalment destaquem les conseqüències que va comportar el descobriment d’Amèrica per als europeus i per als pobles americans. Per als europeus: a. va suposar beneficiar-se dels imperis colonials amb les grans quantitats d’or i de plata que portaven d’Amèrica, que van permetre l’enfortiment de l’autoritat dels reis i l’enriquiment de la burgesia; Page 114

Socials

4.2. L’economia de les colònies americanes Les principals activitats econòmiques eren l’explotació de les mines d’or i, sobretot, de plata. També eren molt importants les grans explotacions ramaderes, les plantacions sucreres i les explotacions agrícoles.

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Primer hi havia els castellans, que controlaven les terres i el comerç i ocupaven els càrrecs de govern. Després, els mestissos, que estaven entre la població blanca i la població indígena, que va quedar sotmesa als blancs. Finalment hi havia els esclaus negres, que feien els treballs més durs i procedien del continent africà.


b. Els europeus van conèixer nous productes agrícoles : la patata, el blat de moro, el sucre...; c. Part de la població europea va emigrar cap al Nou Món, i alhora es va començar a desenvolupar un comerç que va provocar la substitució de la Mediterrània per l’Atlàntic com a centre del comerç mundial; d. els descobriments van afavorir una nova visió, en fer entrar la cultura europea en contacte amb altres cultures, i també un desenvolupament ràpid de la ciència i de la tècnica.

UNITAT 4

L’EDAT MODERNA A OCCIDENT

84

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Per als pobles americans el contacte amb els europeus va suposar: a. la mort de milions de nadius en les guerres de conquesta i les malalties que portaven els europeus, contra les quals els nadius no tenien anticossos; b. la submissió dels indígenes a l’autoritat dels europeus; c. un procés d’aculturació (eliminació dels seus valors i creences i imposició dels valors cristians i europeus).

5. Una nova forma de pensar: l’Humanisme Durant l’Edat Mitjana, el pensament i la cultura estaven monopolitzats per l’Església i basaven la fe absoluta en allò que explicava la Bíblia. Hi havia una visió teocràtica del món i de l’univers, és a dir, tot girava al voltant de Déu. Però a partir de la segona meitat del segle XIV i sobretot a partir del XV tot el pensament va canviar; la cultura va deixar de ser monopoli de l’Església, van sorgir les primeres universitats i centres d’estudi i es va desenvolupar un nou corrent de pensament, l’Humanisme.

Page 115


a. l’home passa a ser el centre del món, visió antropocèntrica; b. predomini de la raó; c. recuperació de la cultura clàssica. Del pensament humanístic destaquen, sobretot, Petrarca i Erasme de Rotterdam. Erasme defensava l’estudi de la Bíblia no solament en llatí. Propugnava una religiositat basada en el contacte directe amb Déu, l’oració interior i la lectura de l’Evangeli. Durant tota la seva vida va treballar perquè els prínceps cristians deixessin de lluitar entre ells. L’Humanisme va tenir una gran influència en el pensament i en la ciència dels segles XV i XVI.

UNITAT 4

Pel que fa a la ciència, destaca Copèrnic, que va dir que la Terra girava al voltant del sol.

L’EDAT MODERNA A OCCIDENT

85

L’Humanisme es caracteritzava per:

En el pensament polític van destacar Tomàs Moro i Maquiavel.

6. L’art de l’Edat Moderna: el Renaixement i el Barroc

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

L’art dels segles XV i XVI és el Renaixement, que es caracteritza per:

David, de Miquel Àngel Page 116


a. b. c. d.

la recerca de la bellesa; un concepte de bellesa identificat amb l’harmonia, l’equilibri i la proporció; el renaixement dels cànons de bellesa de l’antiguitat – grecollatina; l’admiració per la cultura de Grècia i Roma.

El Renaixement neix al nord d’Itàlia i ràpidament es difon per tota l’Europa occidental.Florència és la ciutat que millor reflecteix el Renaixement. En aquesta ciutat van treballar els millors artistes de l’època. Masaccio és considerat el primer pintor del Renaixement i Brunelleschi, el primer arquitecte. Altres artistes destacats van ser: En arquitectura: Bramante; en escultura: Miquel Àngel i Donatello, i en pintura: Botticelli, Leonardo da Vinci i el mateix Miquel Àngel.

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

UNITAT 4

L’EDAT MODERNA A OCCIDENT

86

Moisès, de Miquel Àngel

Al segle XVII la cultura i el pensament canvien. Al segle XVII sorgeix el concepte de ciència empírica, basat en l’experiència, l’observació i l’experimentació. Destaquen científics com Pascal i Newton, que descobreix la de la gravetat.

Page 117


En el terreny artístic, aquest període es caracteritza per la teatralitat i l’espectacularitat que s’adopten en totes les manifestacions artístiques, amb les quals es vol fugir de la realitat. En arquitectura destaca: Bernini; en pintura: Caravaggio, Rembrandt, Rubens i Velázquez, i en escultura: Bernini i Berruete. El Palau de Versalles seria una síntesi perfecte de l’art barroc. El segle XVIII: la Il·lustració i la fi del món modern El segle XVIII és la transició del món modern al món contemporani. Malgrat que al segle XVIII van continuar existint les estructures de l’Edat Moderna, comença a haver-hi un seguit de transformacions socials, polítiques, econòmiques i culturals que deixen pas a finals de segle, a partir de la Revolució francesa (1789), a l’inici del món contemporani.

L’EDAT MODERNA A OCCIDENT

L’art d’aquesta nova etapa és el Barroc, que es desenvolupa al llarg del segle XVII i primera meitat del XVIII. Al Barroc s’abandonen els ideals clàssics de bellesa del Renaixement i són substituïts per l’exageració en les formes.

87

UNITAT 4

També va destacar Galileu, que va reafirmar la teoria de Copèrnic sobre el moviment dels planetes al voltant del Sol.

Totes les transformacions del segle XVIII es van esdevenir gràcies al moviment de la Il·lustració, que es va desenvolupar al llarg del segle. La Il·lustració va ser un moviment filosòfic, literari i científic que es caracteritzava per:

Els il·lustrats més destacats van ser: Voltaire, D’Alembert, Diderot, Mostesquieu i Rousseau. Els il·lustrats defensaven la divisió de poders polítics, la llibertat de pensament i la llibertat econòmica, i s’enfrontaven a tots els obstacles que impedien aquesta llibertat, com ara els monopolis i els gremis. El segle XVIII va ser un període de creixement i de desenvolupament econòmic. Es van establir les bases de la revolució industrial del segle XIX. Al llarg del segle es va produir un augment molt important de la població gràPage 118

Socials

La Il·lustració també es va manifestar en la política per mitjà de l’anomenat despotisme il·lustrat. Els monarques del segle XVIII van governar influïts per les idees il·lustrades. La idea en què es fonamentava aquest despotisme il·lustrat es resumeix en la frase: «tot per al poble però sense el poble».

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

a. racionalisme: fe en la raó de l’home com a única força de progrés; b. naturalisme: creure en la bondat innata de l’home i una nova valoració de la natura; c. esperit antireligiós: oposició als dogmes de la religió i a les supersticions populars.


cies a la disminució de la mortalitat, a causa de la millora de l’alimentació i de la disminució de les epidèmies. La producció agrària va augmentar molt, igual que la industrial, i es va desenvolupar molt el comerç. A partir de 1760, primer a Anglaterra i després a tota l’Europa occidental, va començar el procés d’industrialització amb l’invent de la màquina de vapor. Però aquestes importants transformacions no van anar acompanyades de millores socials, i això va provocar greus conflictes socials entre les classes privilegiades (el rei, la noblesa i l’Església) i les classes no privilegiades, sobretot la burgesia, que tenia el poder econòmic i ara volia el poder polític. Aquestes tensions van donar lloc a un seguit de conflictes socials arreu d’Europa, el més important va ser la Revolució francesa (1789), que va suposar la fi del món modern i l’inici del món contemporani.

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

UNITAT 4

L’EDAT MODERNA A OCCIDENT

88

Page 119


segle XV

art barroc

1517

descobriment d’Amèrica

1492

Elcano completa la volta al món iniciada per Magallanes

1522

Humanisme

segle XVII

Luter trenca amb l’Església de Roma

1498

Vasco da Gama arriba a l’Índia

1533

Pizarro conquesta l’imperi Inca

Activitat 2 De les afirmacions següents digues quina és veritable (V) i quina falsa (F).

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 1 Uneix amb fletxes:

89

UNITAT 4

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

• El Renaixement és l’etapa històrica que es desenvolupa al llarg del segle XVII.

• Durant el Renaixement es va revifar l’economia rural i es va reactivar la

vida urbana, gràcies al desenvolupament del comerç i de la indústria tèxtil. Activitat 3 Completa el quadre dels principis bàsics del protestantisme.

Activitat 4 Subratlla del text els canvis polítics, econòmics i religiosos que es produeixen a l’Edat Moderna. • Aquesta activitat se suggereix en el text.

Activitat 5 Completa la frase següent:

Socials

Al segle XVII va sorgir el concepte de ....................... basat en l’experiència, ................. i ...............

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

1. justificació per la Fe 2. 3.

Page 120


Activitat 6 De les afirmacions següents digues quina és veritable (V) i quina falsa (F). • Hernán Cortés va conquerir els territoris de l’imperi Inca. • La Casa de Contratación de Sevilla regulava l’activitat econòmica amb

Amèrica. • Els europeus van portar d’Amèrica productes com la patata i el sucre. • L’arribada dels europeus va suposar una millora en la qualitat de vida dels indígenes. • A les colònies, la societat estava dividida per criteris racials. Activitat 7 En el mapa situa l’imperi Asteca i l’imperi Inca.

Activitat 8 Completa el quadre següent: L’Humanisme es defineix per: 1. 2. predomini de la raó 3.

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

UNITAT 4

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

90

Page 121


91

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 9 De les afirmacions següents digues quina correspon a l’art del Renaixement i quina a l’art del Barroc: • admiració per la cultura de Grècia i Roma; • harmonia, equilibri i proporció; • teatralitat.

Activitat 10 Completa el quadre següent: La Il·lustració es va caracteritzar per: 1. racionalisme

UNITAT 4

2. 3. Activitat 11 Digues quina afirmació és veritable (V) i quina falsa (F). • El segle XVIII va ser un període de creixement i desenvolupament econò• • • •

mic. Al segle XVIII va augmentar la mortalitat. El comerç i la producció agrària van augmentar molt al segle XVIII. A partir de 1760 va començar el procés d’industrialització a l’Europa occidental. La natalitat va incrementar molt al llarg del segle XVIII.

Activitat 12 De la següent relació de noms digues quin correspon al Renaixement, al Barroc i a la Il·lustració.

Barroc

Il·lustració

Socials

Renaixement

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Masaccio, Miquel Àngel, Donatello, Leonardo da Vinci, Bernini, Velázquez, Newton, Pascal, Montesquieu, Voltaire, Rousseau.

Page 122


Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

UNITAT 4

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ FINAL

92

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ Activitat 1 De les afirmacions següents digues quina és veritable (V) i quina falsa (F). • Luter va trencar amb l’Església de Roma. • Hernán Cortés va conquerir l’imperi Inca. • L’any 1498 es va descobrir Amèrica.

Activitat 2 Completa la frase següent: El ................. és l’etapa històrica que es desenvolupa al llarg dels segles XV i XVI a l’Europa occidental i marca el pas del món medieval al món ...................

Activitat 3 D’aquesta relació de canvis que s’esdevenen a l’Edat Moderna, digues quin és econòmic, polític o religiós. econòmic

polític

religiós

Recuperació del comerç amb la recerca de noves rutes comercials. Aparició d’una burgesia comercial. Reforçament de l’autoritat reial, gràcies a les aliances que fa amb la burgesia per afeblir el poder de la noblesa. Ruptura de Luter amb el Papa de Roma.

Activitat 4 Digues quina de totes dues afirmacions és correcta: • L’arribada dels europeus va suposar una millora en la qualitat de vida

dels indígenes americans. • Els europeus van portar d’Amèrica productes com la patata i el sucre. Activitat 5 Completa el text següent: A les colònies americanes, la societat estava dividida per criteris ............... Hi havia els ..............., que controlaven les terres i el comerç i ocupaven els càrrecs de govern. Després, els .............., que estaven entre la població blanca i la .......... . Finalment hi havia els ............., que feien els treballs més durs i procedien del ................. . Page 123


93

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ FINAL

Activitat 6 Digues el nom de dos pensadors il·lustrats.

Activitat 7 Uneix amb fletxes: admiració per la cultura de Grècia i Roma Renaixement teatralitat Barroc Miquel Àngel

UNITAT 4

Bernini Activitat 8 Digues el nom de dos científics empírics.

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Activitat 9 Explica les dues causes que van provocar l’augment de la població al segle XVIII a Europa.

Page 124


UNITAT 4

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

94

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE Activitat 1 Uneix amb fletxes: segle XV

art barroc

1517

descobriment d’Amèrica

1492

Elcano completa la volta al món iniciada per Magallanes

1522

Humanisme

segle XVII

Luter trenca amb l’Església de Roma

1498

Vasco da Gama arriba a l’Índia

1533

Pizarro conquesta l’imperi Inca

Activitat 2 De les afirmacions següents digues quina és veritable (V) i quina falsa (F). • El Renaixement és l’etapa històrica que es desenvolupa al llarg

F del segle XVII • Durant el Renaixement es va revifar l’economia rural i es va reactivar la vida urbana, gràcies al desenvolupament del comerç i de la indústria tèxtil. V Activitat 3 Completa el quadre dels principis bàsics del protestantisme.

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

1. justificació per la Fe 2. sacerdoci universal 3. autoritat de la Bíblia Activitat 4 Subratlla del text els canvis polítics, econòmics i religiosos que es produeixen a l’Edat Moderna. • rendiments en l’agricultura i la ramaderia van augmentar i, per tant, es va reactivar el comerç. La recuperació del comerç i de les ciutats va afavorir la consolidació d’una burgesia comercial de caràcter capitalista. Canvis econòmics. • burgesia comercial va anar guanyant poder polític, davant l’antiga noblesa feudal, Els grans beneficis que comportaven als monarques les empreses colonials van suposar un enfortiment de l’autoritat del rei enfront de la noblesa feudal. Tots aquests factors van afavorir l’aparició dels estats moderns, on el monarca incrementava la seva autoritat i tenint un exèrcit professional i una administració centralitzada. Canvis polítics. Page 125


Activitat 5 Completa la frase següent: Al segle XVII va sorgir el concepte de ciència empírica, basat en l’experiència, l’observació i l’experimentació. Activitat 6 De les afirmacions següents digues quina és veritable (V) i quina falsa (F). • Hernán Cortés va conquerir els territoris de l’imperi Inca. • La Casa de Contratación de Sevilla regulava l’activitat econòmica

F

amb Amèrica. • Els europeus van portar d’Amèrica productes com la patata i el sucre. • L’arribada dels europeus va suposar una millora en la qualitat de vida dels indígenes. • A les colònies, la societat estava dividida per criteris racials.

V V

UNITAT 4

F V

95

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

• profunda crisi en el si de l’Església catòlica provocada per la Reforma de Luter, que comportà la divisió de l’Església. Canvis religiosos.

Activitat 7 En el mapa situa l’imperi Asteca i l’imperi Inca. La solució està al mapa que trobaràs als continguts de la unitat Activitat 8 Completa el quadre següent: L’Humanisme es defineix per:

Activitat 9 De les afirmacions següents digues quina correspon a l’art del Renaixement i quina a l’art del Barroc: • admiració per la cultura de Grècia i Roma (Renaixement) • harmonia, equilibri i proporció (Renaixement) • teatralitat (Barroc).

Activitat 10 Completa el quadre següent: La Il·lustració es va caracteritzar per:

Socials

1. racionalisme 2. naturalisme 3. esperit antireligiós

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

1. antropocentrisme 2. predomini de la raó 3. recuperació de la cultura clàssica

Page 126


Activitat 11 Digues quina afirmació és veritable (V) i quina falsa (F). • El segle XVIII va ser un període de creixement i desenvolupament • • • •

econòmic. Al segle XVIII va augmentar la mortalitat. El comerç i la producció agrària van augmentar molt al segle XVIII. A partir de 1760 va començar el procés d’industrialització a l’Europa occidental. La natalitat va incrementar molt al llarg del segle XVIII.

V F V V V

Activitat 12 De la següent relació de noms digues quin correspon al Renaixement, al Barroc i a la Il·lustració. Masaccio, Miquel Àngel, Donatello, Leonardo da Vinci, Bernini, Velázquez, Newton, Pascal, Montesquieu, Voltaire, Rousseau. Renaixement Masaccio, Miquel Angel, Donatello, Leonardo da Vinci

Barroc Il·lustració Bernini, Velázquez, Montesquieu, Newton, Pascal Voltaire, Rousseau

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

UNITAT 4

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

96

Page 127


Activitat 2 Completa la frase següent: El Renaixement és l’etapa històrica que es desenvolupa al llarg dels segles XV i XVI a l’Europa occidental i marca el pas del món medieval al món modern. Activitat 3 D’aquesta relació de canvis que s’esdevenen a l’Edat Moderna, digues quin és econòmic, polític o religiós.

Recuperació del comerç amb la recerca de noves rutes comercials. Aparició d’una burgesia comercial. Reforçament de l’autoritat reial, gràcies a les aliances que fa amb la burgesia per afeblir el poder de la noblesa. Ruptura de Luter amb el Papa de Roma.

econòmic Sí

polític No

religiós No

No

No

No

No

No

No

Activitat 4 Digues quina de totes dues afirmacions és correcta: • L’arribada dels europeus va suposar una millora en la qualitat de vida

dels indígenes americans. Incorrecta • Els europeus van portar d’Amèrica productes com la patata i el sucre.

Correcta Activitat 5 Completa el text següent: A les colònies americanes, la societat estava dividida per criteris racials. Hi havia els castellans, que controlaven les terres i el comerç i ocupaven els càrrecs de govern. Després, els mestissos, que estaven entre la població blanca i la indígena. Finalment hi havia els negres, que feien els treballs més durs i procedien del continent africà. Page 128

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ FINAL

V F F

UNITAT 4

• Luter va trencar amb l’Església de Roma. • Hernán Cortés va conquerir l’imperi Inca. • L’any 1498 es va descobrir Amèrica.

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Activitat 1 De les afirmacions següents digues quina és veritable (V) i quina falsa (F).

97

Socials

SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ


Activitat 6 Digues el nom de dos pensadors il·lustrats. Voltaire i Montesquieu. Activitat 7 Uneix amb fletxes: admiració per la cultura de Grècia i Roma

Renaixement

teatralitat

Barroc

Miquel Àngel Bernini Activitat 8 Digues el nom de dos científics empírics. Newton i Pascal Activitat 9 Explica les dues causes que van provocar l’augment de la població al segle XVIII a Europa. L’augment de la natalitat i el descens de la mortalitat.

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

UNITAT 4

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ FINAL

98

Page 129


Socials

RAMADERS

AFEBLIR LA NOBLESA

per

LUTER

comporta

provocada per

CRISI EN L’ESGLÉSIA CATÒLICA

per

suposa

L’EXPLORACIÓ CAP A L’OEST

provoca

RECERCA DE NOVES RUTES COMERCAILS CAP A L’ORIENT

GUERRES DE RELIGIÓ FINS MITJANS S. XVII

suposa

PROTESTANTS

DIVISIÓ DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA

amb

provoque

CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC

UNITAT 4

QUÈ HAS TREBALLAT?

REVOLUCIÓ FRANCESA 1789

IL·LUSTRACIÓ

S. XVIII

CONFLICTES SOCIALS I POLÍTICS

VOLTAIRE MONTESQUIEU

PENSAMENT IL·LUSTRAT

NEOCLÀSSIC

FI DE L’ÈPOCA MODERNA

ERASME NEWTON PASCAL

PENSAMENT EMPÍRIC

PENSAMENT HUMANÍSTIC

PETRARCA

BARROC

amb

CANVI CULTURAL: ART DE L’ÈPOCA MODERNA

RENAIXEMENT

DESCOBRIMENT D’AMÈRICA PER COLOM EL 1492

CATÒLICS

CANVIS RELIGIOSOS

MONARQUIA

enfortiment

CANVIS POLÍTICS

pactà SORGIMENT DE LA BURGESIA COMERCIAL

que suposa

RECUPERACIÓ DEL COMERÇ

amb

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

AGRÍCOLES

AUGMENT DELS RENDIMENTS

amb

CANVIS ECONÒMICS

com

ÈPOCA DE CANVIS I DESCOBRIMENTS

EDAT MODERNA S. SVI-XVIII

QUÈ HAS TREBALLAT?

Page 130

99


PUNT D’ARRIBADA. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL

124 PUNT D’ARRIBADA. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MODUL Activitat 1 Uneix amb fletxes: 476

caiguda de l’imperi Romà d’Occident

622

hègira de Mahoma

711

descobriment d’Amèrica

1492

arribada dels àrabs a la península Ibèrica

988

creació de la Corona d’Aragó

1137

independència dels comtats catalans

Activitat 2 Omple els buits de la piràmide de la societat feudal.

Activitat 3 Dels conceptes següents digues quin correspon a l’art romànic i quin a l’art gòtic: planta de creu llatina, poques obertures i murs gruixuts, espais amplis, simbolisme, catedral, vitralls.

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Art romànic

Art gòtic

Activitat 4 Dels conceptes següents digues quin correspon a l’alta Edat Mitjana i quin a la baixa Edat Mitjana: ruralització, gremi, burgesia, feudalisme, monestir, catedral. Alta Edat Mitjana

Baixa Edat Mitjana

Activitat 5 De les afirmacions següents digues quina és veritable (V) i quina és falsa (F): • Guifré el Pelós és considerat l’iniciador de la dinastia nacional de Catalunya. • Ramon Berenguer I va introduir el feudalisme a Catalunya. • Jaume I va conquerir Sicília i Sardenya.

Page 131


• Generalitat: • Corts: • Remença: • Pactisme:

Activitat 7 De les afirmacions següents digues si n’hi ha cap d’incorrecta: • Colom va descobrir Amèrica l’any 1492. • Per als indígenes americans, l’arribada dels europeus va tenir conseqüències

desastroses. • Al segle XVIII la població europea va augmentar gràcies al descens de la mortalitat i l’augment de la natalitat. Activitat 8 Uneix amb fletxes: revolta de les germanies

Carles V

inici de la revolta dels Països Baixos

Felip II

expulsió dels moriscos

Felip III

guerra dels Segadors

Felip IV

neoforalisme

Carles II

Decret de Nova Planta

Felip V

Tractat d’Utrecht Activitat 9 Digues quina de les dues afirmacions és correcta: • Felip V va respectar les institucions catalanes. • A partir de 1740, Catalunya va iniciar una recuperació econòmica que establi-

Socials

ria les bases de la industrialització del segle XIX.

PUNT D’ARRIBADA. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL

Activitat 6 Defineix:

125

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

• En temps de Jaume I es van crear les Corts i els Consells Municipals. • Durant el regnat de Pere III el Cerimoniós va començar una llarga decadència. • Al segle xiv Catalunya va patir una guerra civil.

Page 132


PUNT D’ARRIBADA. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL

126

SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL Activitat 1 Uneix amb fletxes: 476

caiguda de l’imperi Romà d’Occident

622

hègira de Mahoma

711

descobriment d’Amèrica

1492

arribada dels àrabs a la península Ibèrica

988

creació de la Corona d’Aragó

1137

independència dels comtats catalans

Activitat 2 Omple els buits de la piràmide de la societat feudal Rei Noblesa i clergat Artesans i pagesos Activitat 3 Dels conceptes següents digues quin correspon a l’art romànic i quin a l’art gòtic: planta de creu llatina, poques obertures i murs gruixuts, espais amplis, simbolisme, catedral, vitralls.

Socials

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Art romànic Planta de creu llatina, poques obertures i murs gruixuts, simbolisme

Art gòtic Espais amplis, catedral, vitralls

Activitat 4 Dels conceptes següents digues quin correspon a l’alta Edat Mitjana i quin a la baixa Edat Mitjana: ruralització, gremi, burgesia, feudalisme, monestir, catedral. Alta Edat Mitjana Ruralització, feudalisme, monestir

Baixa Edat Mitjana Gremi, burgesia, catedral

Activitat 5 De les afirmacions següents digues quina és veritable (V) i quina és falsa (F): • • • • • •

Guifré el Pelós és considerat l’iniciador de la dinastia nacional de Catalunya. V Ramon Berenguer I va introduir el feudalisme a Catalunya. V Jaume I va conquerir Sicília i Sardenya. F En temps de Jaume I es van crear les Corts i els Consells Municipals. V Durant el regnat de Pere III el Cerimoniós va començar una llarga decadència. V Al segle XIV Catalunya va patir una guerra civil. F Page 133


• Generalitat: creada el 1359, en els seus orígens s’encarregava de recaptar els

tributs i tenia cura dels acords votats a les Corts. A partir del segle xv tindrà funcions polítiques i es convertirà en defensora de les constitucions i de les lleis catalanes. • Corts: creades en temps de Jaume I, estaven formades pel la noblesa, l’Església i les ciutats, a més del Rei, que les presidia. Redactaven i aprovaven lleis i governaven juntament amb el rei, per això diem que a Catalunya hi havia una forma de govern pactada, entre el rei i les Corts. • Remença: eren pagesos que per ser lliures havien de comprar la seva llibertat. Al llarg del segle xv hi va haver greus conflictes entre la noblesa feudal i els pagesos de remença. • Pactisme: forma de govern de Catalunya basada en el pacte entre el rei i les Corts. Activitat 7 De les afirmacions següents digues si hi ha cap d’incorrecta: • Colom va descobrir Amèrica l’any 1492. correcte • Per als indígenes americans, l’arribada dels europeus va tenir conseqüències

desastroses. correcte • Al segle XVIII la població europea va augmentar gràcies al descens de la morta-

litat i l’augment de la natalitat. correcte

PUNT D’ARRIBADA. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ DEL MÒDUL

127

Activitat 6 Defineix:

Carles V

inici de la revolta dels Països Baixos

Felip II

expulsió dels moriscos

Felip III

guerra dels Segadors

Felip IV

neoforalisme

Carles II

Decret de Nova Planta

Felip V

Tractat d’Utrecht Activitat 9 Digues quina de les dues afirmacions és correcta: • Felip V va respectar les institucions catalanes. Incorrecta • A partir de 1740 Catalunya va iniciar una recuperació econòmica que establiria

les bases de la industrialització del segle XIX. correcta

Page 134

Socials

revolta de les germanies

3. DEL FEU A LES AMÈRIQUES

Activitat 8 Uneix amb fletxes:

Història 1  

Modul del 1r nivell del GES per a persones adultes i per preparar la prova d'accés a GM

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you