Català 2 GES i GM

Page 1

CATALÀ – 2 GES -1 i PPAGM

CFA Teresa Mañé Vilanova i la Geltrú


ÍNDEX:

1.- ELS REGISTRES DE LA LLENGUA - Registres formals i no formals 2.- TEXTOS DE LA VIDA QUOTIDIANA - La nota - La postal - La carta - El currículum 3.- LA PRESENTACIÓ DELS TEXTOS ESCRITS - El paràgraf 4.- LES PROPIETATS DEL TEXT - Coherència - Cohesió - Adequació 5.- PLANIFICACIÓ, REDACCIÓ I REVISIÓ DE TEXTOS - La revisió dels textos escrits 6.- ACTIVITATS D’AVALUACIÓ - El correu electrònic - La carta - El currículum

7.- AUTOAVALUACIÓ FINAL


1. ELS REGISTRES DE LA LLENGUA Una de les variacions lingüístiques més significatives que té una llengua és la que es presenta segons la situació comunicativa en què ens trobem. Es tracta de les varietats estilístiques o registres. Tots els parlants d’una llengua poden dominar més d’un registre i utilitzar-lo quan la situació en què es trobin ho requereixi. Un registre és una varietat d’una llengua que s’utilitza en una determinada situació comunicativa. La primera divisió important pel que fa als registres és la que els divideix en formals i no formals. No parlem de la mateixa manera si parlem amb un amic o familiar que si donem alguna informació a un desconegut. Segons el grau de formalitat fem servir un registre o un altre. Els registres formals són més elaborats, mentre que els no formals són espontanis. També el tema de què es parla condiciona la tria del registre. Un metge que parla amb un altre metge utilitza un registre que no pot utilitzar quan parla amb un pacient, perquè no l’entendria. Quan el tema és més general, el registre és menys específic i més comprensible per a tothom. El canal que s’empra en la comunicació també influeix, Si és un canal escrit, la llengua serà més elaborada que no pas si es tracta d’un canal oral., en què el registre és més espontani i menys preparat. Finalment, el propòsit o objectiu final del missatge: informar, entretenir, predir, convèncer, demanar, descriure, etc., també condicionarà el registre. Així la tria del registre dependrà de 4 factors: el grau de formalitat,(grau de coneixença i tipus de relació entre els interlocutors), el tema de què es parla (general o especialitzat) , el canal (oral o escrit), i el propòsit (intenció comunicativa: informar, descriure, demanar,...). REGISTRES FORMALS Científicotècnic

REGISTRES NO FORMALS (ESPONTANIS) Col·loquial (familiar)

Estàndard

Vulgar

Literari Es podrien afegir en aquest apartat el llenguatge administratiu, el llenguatge jurídic, el llenguatge econòmic, el llenguatge periodístic, etc. Que són els registres propis d’aquests àmbits.

Esquema de la comunicació: Emissor -Æ codificació Æ Missatge -Æ descodificació Æ Receptor Canal Feed-back


1.1.

ELS REGISTRES NO FORMALS: CO·LOQUIAL I VULGAR

Els registres no formals de la llengua es caracteritzen per la seva espontaneïtat. En general, són registres orals i poc preparats i apareixent bàsicament en les converses i en els monòlegs. També poden aparèixer en espais televisius d’entreteniment que pretenen connectar ràpidament amb el públic, en telesèries, en còmics o en novel·les amb personatges populars. El registre col·loquial rep també el nom de familiar, ja que és el registre que utilitzem per parlar amb la família i la gent que ens envolta en situacions informals de la vida quotidiana. És la varietat que utilitzem més habitualment en la major part de les nostres relacions. Característiques: -

Generalment és oral No té transcendència i el seu objectiu bàsic és la comunicació És fugaç, no perdura en el temps Fa ús d’un gran economia de mitjans expressius Pel que fa a la fonètica, posa poca atenció a l’hora d’articular els sons, cosa que provoca elisions: ca nostra (casa nostra), tronja (taronja), quranta (quaranta), etc. Pel que fa al lèxic, usa termes gernèrics (cosa, interessant, tema,...), frases fetes i onomatopeies. Pel que fa a la morfologia, apareixen formes verbals diferents de les normatives: sapiguer (saber), volguer (voler), tindre (tenir), etc. Finalment, el fet de ser un registre bàsicament oral fa que l’entonació es converteixi en un element de gran importància.

El registre vulgar coincideix amb el col·loquial en l’ús de mots i construccions incorrectes: aixins no tens que vindre aquesta tarda? ( així no has de venir aquesta tarda). Hi ha, a més, un gran ús de paraules considerades socialment com a tabús o la presència de mots grollers i paraulotes. Des d’un punt de vista normatiu, és encara menys elaborat que el registre col·loquial.

EXERCICIS: 1) Quines d’aquestes fórmules et semblen col·loquials i quines vulgars? Vés a pastar fang!

Quina putada!

Vés a la porra!

Quina mala jugada!

Vés a la merda!

Per força

La mare que et va fer!

Per collons

Vés a prendre pel cul!

La mare que et va parir!


2. TEXTOS DE LA VIDA QUOTIDIANA 2.1.

La nota

Si vols deixar un encàrrec o fer saber un fet puntual a una persona del teu entorn i aquewsta persona no hi és, li pots escriure un nota i deixar-la en un lloc visible perquè aquesta persona pugui llegir-la quan arribi. Segur que n’has escrit alguna com aquestes: He anat a comprar al súper. Tornaré cap a les 19 h. Petonets, Clara

Mare Ha trucat l’avi. Diu que li truquis, que t’ha d’explicar una cosa Pep

Una nota és un text molt breu amb què un emissor proporciona per escrit una informació concreta al receptor En general, si la nora va adreçada a una persona coneguda, hi predomina un to de confiança i familiaritat que permet eliminar determinades informacions que són compartides per l’emissor i el receptor. Analitzem aquest exemple:

Miquel, He anat a l’entrevista de feina. Aquesta nit vénen els del 5è. Quan arribis, comença a preparar la teca.

Qui és l’emissor? És una persona de la família, ja coneguda i per tant no cal signar la nota. El tractament és de tu (arribis, comença). Qui és el receptor? Probablement una persona que viu a la mateixa casa que el qui escriu la nota. Quin és el propòsit de la nota? Donar una informació puntual: ha hagut de sortir per anar a una entrevista de feina i recorda al receptor que cal preparar el sopar perquè tenen convidats. Què observem des del punt de vista de la llengua? La llengua utilitzada en aquesta nota és espontània, pertany a un registre informal perquè es tracta d’un escrit d’ús privat, adreçat a algú de l’àmbit familiar (els del 5è en lloc de dir: veïns del cinquè; preparar la teca, en lloc de dir: preparar el sopar)

Característiques de la nota personal: -

És breu i la informació apareix ordenada lògicament. Conté aquestes parts: el nom de la persona a qui va adreçada, la informació que es vol transmetre i el nom de la persona que escriu Ús del registre no formal de la llengua


En canvi si la nota s’adreça a una persona amb la qual no tenim una relació personal (algú de l’àmbit laboral o algú que no coneixem personalment) la nota haurà de contenir informació complementària útil per al receptor i utilitzarem el registre formal de la llengua. Observa aquest model:

A l’atenció de: Sra. Muñoz Hora: 10h Data: 11-02-2014 DURANT LA SEVA ABSÈNCIA El Sr./La Sra.: Sr. Izquierdo De: Gestoria Tràmit Núm. De telèfon: 657885596 _X_ Ha telefonat ___ tornarà a telefonar ___ vol que vostè li telefoni _X_ Urgent

__ Ha vingut a visitar-lo __ vol que vostè el/la visiti

Ha deixat aquest encàrrec: Necessita urgentment la comanda de material d’oficina que va sol·licitar la setmana passada. Laura Sans

Si observes aquest imprès, veuràs que la informació és molt precisa i el grau de formalitat del missatge és més alt que el de la nota personal. Característiques de la nota formal: -

2.2.

El tractament és de vostè Apareix sempre signada per l’emissor Conté la data i l’hora en què s’ha escrit per tal que el missatge sigui complet i eficaç

La postal

Llegeix aquesta postal. Fixat en el llenguatge utilitzat i observa la disposició dels text en l’espai:

Mèxic, 18-07-13

Observa: Varietat d’entonacions Mots que imiten sorolls Frases inacabades Registre no formal

Com va tot, família? Per aquí, fantàstic! Uf! La calor...! Les platges Són al·lucinants. Ens ho estem passant de Nassos! Per cert, diu el Pep Que ell no torna,que es Munta l’oficina al Carib.

Família Ribera Martí Carrer Nou,, 24, 2n 1a 08880 Cubelles

El propòsit de la postal acostuma a serPETONS! concret: felicitar, vacances, viatges,...

SPAIN


El contingut de la postal és breu perquè l’espai de què disposem és limitat. La informació que s’hi dóna és general i anecdòtica, no acostuma a tenir gaire importància. La postal conté: -

La data i el lloc des d’on s’escriu, una salutació, un contingut general i curt, una fórmula de comiat i la signatura.

-

La part dreta de la postal està reservada per escriure-hi clarament el nom i cognoms del destinatari, l’adreça completa (carrer, municipi i també país si s’escriu des de l’estranger).

Les funcions del llenguatge que predominen tant en la carta personal com en la postal són:

La funció referencial: centrada en el referent (és a dir, en la informació que volem donar) perquè en general es descriu una ciutat o un país, es narra alguna anècdota o s’explica alguna experiència personal. La informació apareix de manera ordenada i clara, el llenguatge utilitzat ha de ser precís per evitar l’ambigüitat.

La funció expressiva: centrada en l’emissor que vol transmetre el seu estat d’ànim, les seves emocions i sentiments. En aquest cas el llenguatge utilitzat és espontani i conté elements bàsics de la comunicació oral: varietat d’entonacions, ús d’excllamacions, mots que imiten sorolls, repeticions, etc.

EXERCICIS: 1) Llegeix les notes següents. Classifica els elements de cada nota d’acord amb la graella: Ester, On dimonis són les claus del cotxe? Si les tens, deixa-les sobre la taula. Apa, fins després, despistada. Jaume

Salutació: Comiat: Registre de llengua: Tractament: Expressions col·loquials

21.05.14 (11h) Sra. Sala, Ha trucat el Sr. Pérez per denunciar el pressupost de la instal·lació elèctrica. Tornarà a trucar a les 14h. Lluís Garriga

Salutació: Comiat: Registre de llengua: Tractament: Expressions col·loquials


2) Llegeix aquestes notes. Segur que has observat que contenen alguns errors. Subratlla i modifica els elements que no són adequats a la intenció comunicativa i al grau de formalitat. Després, torna-les a escriure correctament. Sr. David Boada Que ha trucat la Marta Pons,aquella dona que vol les mostres de pintura. Que diu que les vol ja i que tornarà a fer un truc cap a les 16h. Petons, fins ara. Data: Hora:

Tens el sopar a la nevera. No m’esperis, arribaré tard. Li prego que accepti les meves disculpes. Atentament

La mare 23.03.14( 17 h)

Joan Martínez

3) Escriu la nota que escau a cada una d’aquestes situacions: a) Obres l’armari de la cuina i veus que s’ha acabat l’oli. Deixa una nota al teu company/a de pis perquè en vagi a comparar. b) Treballes en una oficina. Ha trucat un client demanant una reunió amb el/la teu/va cap. Deixa una nota al/a la teu/va cap per donar-li tota la informació. c) Has de dir a la família que no soparàs a casa perquè tens una cita amb uns amics i arribaràs tard. Escriu la nota que escau. d) Has discutit amb el teu/va company/a i has estat desagradable amb ell/a. Escriu-li una nota amistosa demanant-li disculpes. Els requisits per a l’escriptura de la nota són: a) Ha de sr un text breu, ordenat i amb el grau de formalitat adequat. b) S’hi ha d’incloure les característiques de les notes (veure apunts). c) No ha de tenir CAP falta d’ortografia.

4) Escriu la postal que escau a cada una d’aquestes situacions: a) Imagina’t que ets un jubilat/da. Estàs passant uns dies de vacances amb d’altres amics. Escriu una postal als teus fills explicant-los on sou, com esteu, ... b) T’ha tocat la 6/49. Has deixat la feina i te n’has anat a fer un viatge a les antípodes. Escriu una postal als teus companys de feina per dir-los que els trobes a faltar.

Els requisits per a l’escriptura de la postal són: a) Ha de ser un text breu, perquè l’espai de què disposem és limitat. b) S’hi ha d’incloure les característiques de les postals (veure apunts) c) No ha de tenir CAP falta d’ortografia


3. LA BONA PRESENTACIÓ DELS TEXTOS ESCRITS En la nostra vida diària veiem molts textos escrits i, naturalment, no els llegim tots. Per exemple: en el trajecte de casa ala parada de l’autobús que agafes per anar a fer encàrrecs pots topar amb molts tipus de textos: un text instructiu a l’ascensor que indica que no s’hi pot fumar o que els nens han d’entrar acompanyats, un avís de la companyia d’aigües al vestíbul indicant que passaran a fer les lectures, un grafit, els grans titulars dels diaris del quiosc o la pissarra amb el menú del dia d’un restaurant. Els teus ulls recorren tanques publicitàries i rètols de botigues. Les formes diverses i particulars que aquests textos adopten ja ens indiquen de què tracten sense que calgui llegir-los. Les pàgines escrites són imatges impreses que ens entren per la vista. La disposició de les paraules o les imatges, si n’hi ha, i la mida, la forma o el gruix de les lletres ens donem molta informació. La tipografia és la manera com apareix el text imprès, pel que fa al tipus de lletra i el disseny de la pàgina. Tant si escrius a mà com si escrius a màquina, tenir cura del disseny i la presentació dels textos escrits és important perquè el primer cop d’ull decideix sovint si continuem llegint o no. Fixa’t en aquest exemple d’una notícia del diari.

Es podrà visitar la pedrera romana del Mèdol a Tarragona Es mostrarà tot el procés, des de l'extracció de la pedra fins al seu ús final en monuments com les muralles o l'amfiteatre dels segles I i II d.C.

La principal pedrera romana de Catalunya, el Mèdol, a Tarragona / ACN La pedrera romana del Mèdol, a Tarragona, es podrà visitar a partir de la tardor. Arqueòlegs i geòlegs estan sobre el terreny per habilitar un itinerari que permetrà recórrer l'espai a peu en unes dues hores. S'han talat 200 arbres i s'ha retirat l'espessa vegetació que cobria tota la zona, d'unes 11 hectàrees. De fet, un incendi l'any 2010 va permetre treure a la llum fronts fins aleshores desconeguts. La pedrera està situada arran l'AP-7 a tocar d'una àrea de servei que porta el seu nom, on s'hi està fent un centre d'interpretació. El Mèdol és la principal pedrera romana de Catalunya, declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat. La visita mostrarà tot el procés d'extracció de la pedra fins al seu ús final en monuments com les muralles, l'amfiteatre i el circ –dels segles I i II d.C.–. La pedra es portava per la Via Augusta –que en part coincideix amb el traçat de l'actual AP-7–.

...

Es podrà visitar la pedrera romana del Mèdol a Tarragona . Es mostrarà tot el procés, des de l'extracció de la pedra fins al seu ús final en monuments com les muralles o l'amfiteatre dels segles I i II d.C .La principal pedrera romana de Catalunya, el Mèdol, a Tarragona / ACN . La pedrera romana del Mèdol, a Tarragona, es podrà visitar a partir de la tardor. Arqueòlegs i geòlegs estan sobre el terreny per habilitar un itinerari que permetrà recórrer l'espai a peu en unes dues hores. S'han talat 200 arbres i s'ha retirat l'espessa vegetació que cobria tota la zona, d'unes 11 hectàrees. De fet, un incendi l'any 2010 va permetre treure a la llum fronts fins aleshores desconeguts. La pedrera està situada arran l'AP-7 a tocar d'una àrea de servei que porta el seu nom, on s'hi està fent un centre d'interpretació. El Mèdol és la principal pedrera romana de Catalunya, declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat. La visita mostrarà tot el procés d'extracció de la pedra fins al seu ús final en monuments com les muralles, l'amfiteatre i el circ – dels segles I i II d.C.–. La pedra es portava per la Via Augusta –que en part coincideix amb el traçat de l'actual AP7–. .... .


Tots dos textos donen la mateixa informació. El primer resulta atractiu i de lectura fàcil perquè la tipografia destaca la informació principal de la secundària. A més, hi ha una imatge que il·lustra la notícia. Un text ben organitzat convida a la lectura. El segon conté exactament les mateixes paraules, en canvi, està escrit sense cap mena de convenció tipogràfica. El text que apareix com una tasca sense organització, no anima al lector a llegir-lo. L’ordre la, la netedat i la presentació acurada són bàsics a l’hora de redactar. Per organitzar bé la pàgina escrita i aconseguir una bona presentació general, has de seguir aquestes recomanacions: -

Deixa marges als costats. Procura que siguin simètrics i rectes.

-

Evita la lletra petita i deixa espai entre línia i línia. L’interlinea’t ampli facilita la lectura.

-

Marca els paràgrafs del text amb espais o bé entra una mica la primera línia de cadascun.

-

El títol del text o dels diferents apartats de l’escrit s’han de destacar amb l’ús de majúscules (ABCD) o lletra negreta (negreta). La lletra cursiva (cursiva) s’utilitza per citar títols d’obres o transcriure literalment paraules d’altres persones. Un consell: no abusis dels recursos tipogràfics perquè carreguen molt la pàgina i en fan la lectura feixuga.

-

Numera les pàgines si el text en té més d’una.

-

Si escrius un text a mà, evita els esborranys i les paraules guixades. Primer planifica allò que vols escriure i després, si és necessari, passa-ho a net.

3.1.

El paràgraf: una unitat de sentit

Quan escrius un text, és necessari separar les idees amb punts i agrupar-les segons el tema a què es refereixen. El paràgraf és una unitat amb sentit complet formada per oracions que desenvolupen un tema. Serveix per estructurar les diverses parts de què consta o tracta un escrit. (una explicació sobre un punt particular, separar els punts de vista en una argumentació, etc.)

En la unitat anterior varem veure que la majoria de textos es divideixen en tres parts (plantejament, nus i desenllaç) i, molt sovint, aquestes les identifiquem perquè estan distribuïdes en tres paràgrafs separats per un espai en blanc. Pel que fa al disseny del text escrit, és recomanable que una pàgina contingui com a mínim tres paràgrafs d’una llargada semblant. Cada paràgraf ha de contenir, si és possible, unes quatre oracions lligades entre si pel sentit.


EXERCICIS 1) Llegeix aquesta notícia periodística i reescriu-la. Organitza la informació, separant-ne els paràgrafs i destacant-ne el títol en majúscules.

El saló del còmic de París viu la seva primera prova de foc Z. Balcatrena. Servei especial París Fins dimecres es pot visitar la primera edició del Saló Paríd-BD. La nova mostra no vol competir amb Angulema, sinó convertir-se en la cita entre autors i el públic parisenc. A França , qui deia còmic deia Angulema. Peerò això pot canviar en el futur, ja que ahir dissabte va obrir les seves portes el Saló París-BD, la primera mostra del còmic de la capital francesa. Cal dir que des de fa sis anys el còmic està tornant amb força: l’any passat l’augment en el mercat francès va ser d’un 7.5%, cosa que va fer semblar raonable la decisió d’obrir una segona mostra temàtica a París. D’entre les exposicions que es poden visitar en el marc de la fira, cal destacar la de Fluide Glacial, el vidriòlic còmic fracès creat per Gotlib i Diament fa més de vinti-cinc anys i que encara frapa per l’originalitat, l’humor corrosiu i l’absència de qualsevol pietat. (AVUI, text adaptat)

2) Digues si les següents afirmacions són vertaderes o falses:

Vertader Fals a. La finalitat d’un xat és l’entreteniment ............................ V ....... F b. La llengua que s’utilitza en missatges a mòbils és igual que la que s’utilitza per escriure una instància ......... V

........ F

c. El codi lingüístic usat en els xats, correus electrònics i missatges a mòbils pretén una comunicació ràpida i espontània ......................................................................... V ........ F d. Les emoticones són elements presents en textos formals ....V ........... F e. L’expressivitat és una característica pròpia de la llengua Usada als xats i missatges a mòbils ..................................... V ......... F


4. LES PROPIETATS DEL TEXT

Per tal de poder treballar a fons l’elaboració de textos escrits i sobretot, per tenir uns criteris clars a l’hora de revisar-los, et proposem fer un bru repàs, en forma de resum, de les propietats del text.

L’ADEQUACIÓ Recorda aquests 3 criteris que et permetran valorar l’adequació d’un text escrit: La presentació: - Deixa marges als costats (procura que siguin simètrics) i escriu línies rectes. - Marca les parts del text amb espais i recursos tipogràfics: títol, apartats, paràgrafs, etc. Ús del registre apropiat: - Evita les expressions vulgars, massa tècniques o complexes per al tema. - Usa el tractament adequat: tu, vós o vostè / tú o usted. Propòsit ben definit: - Els objectius, les idees i les informacions del text han de ser clars. - Recorda: la finalitat del text és aconseguir la comunicació Elements del context comunicatiu que cal tenir en compte: -

L’emissor i el receptor: el grau de familiaritat que existeix entre la persona que escriu el text i la persona que el llegeix, s’ha de tenir en compte.

-

El referent: el tema de què parla un text escrit influeix en l’elecció d’un registre determinat, un mateix tema pot ser tractat de manera general o especialitzada.

-

El canal de producció i recepció: els textos són diferents segons el suport en què es publiquen: un llibre, un diari, un fullet publicitari, una enciclopèdia, etc.

-

El propòsit comunicatiu del text: la finalitat influeix en la forma final del text escrit. Algunes de les funcions principals dels textos escrits són: ensenyar, informar, entretenir, donar instruccions, persuadir,...

ELS REGISTRES LINGÜÍSTICS: Un registre és una varietat d’una llengua que s’utilitza en una determinada situació comunicativa. La primera divisió important que existeix pel que fa als registres és la que els divideix en formals i no formals. Els registres formals són més elaborats, mentre que els no formals són espontanis. Els registres no formals estan formats pel registre col·loquial i pel registre vulgar. Es caracteritzen per la seva espontaneïtat. En general, aquests registres són orals i poc preparats, i apareixen bàsicament en la conversa, tot i que de vegades també s’escriuen en documents d’àmbit privat: notes per a familiars i amics, postals, etc. El registre col·loquial (o familiar) és el registre que utilitzem per parlar amb la gent de l’àmbit familiar i privat. No té cura de la normativa. No té cura de la correcció gramatical pel que fa al lèxic, usa termes genèrics (cosa,tema, ...), frases fetes i onomatopeies.


El registre vulgar coincideix amb el col·loquial en l’ús de mots i construccions incorrectes. Hi ha a més, un gran ús de paraules considerades socialment com a tabús o la presència de mots grollers i paraulotes. Els registres formals estan formats per l’estàndard, el literari i el científicotècnic. El registre estàndard: és un registre que facilita la comunicació entre els parlants d’un mateix idioma, ja que és una varietat que vol ser neutra i poc marcada dialectalment i socialment. Al contrari que els registres no formals, l’estàndard té molt present la normativa, i, de fet, és el registre que l’estableix. No només existeix un estàndard escrit, sinó que també disposa d’un registre oral com el que s’utilitza als informatius radiofònics o televisius. És el registre que s’ensenya a l’escola i el que fan servir l’administració i els mitjans de comunicació. Finalment, existeix el registre culte que es pot dividir en: El registre literari: s’usa en el textos literaris i és un dels més complexos d’una llengua. La primera diferència bàsica amb qualsevol altre registre és que la llengua literària té una intenció estètica. És a dir, és més important com es diu una cosa que la cosa que es diu. El registre científicotècnic utilitzat en textos o conferències de temàtica científica i en llibres o revistes d’ensenyament superior o especialitzat. Abraça els diferents camps de la ciència i la tecnologia, cada un dels quals té el seu propi registre.

Trets lingüístics dels registres formals i informals REGISTRES NO FORMALS

REGISTRES FORMALS

Lèxic: - Ús de termes genèrics i populars: cosa, tema, això,... contestar màquina Ús de frases fetes - Repetició de mots

Lèxic: - Ús precís, mots cultes i tecnicismes replicar, respondre... càmera fotogràfica - Ús molt escàs de frases fetes i locucions - Ús de sinònims i altres recursos semàntics.

Sintaxi: - Predomini de frases curtes, simples, juxtaposades o coordinades, poques subordinades. - Ús de connectors senzills: i, que, però, on...

Sintaxi: - Predomini de frases més llargues, subordinades, amb incisos. - Ús de connectors cultes: El qual, la qual, en què, no obstant, ...

Estructura: - Espontània i desordenada

Estructura: - Segueix un model i és ordenada.

Tractament: - Informal: de tu

Tractament: - Formal: de vós o de vostè

5.


LA COHERÈNCIA Resumim a continuació els criteris que et premeran escriure un text coherentment:

Informació: - Escriu les dades rellevants i imprescindibles, ordena-les de la més gran a la més particular. - Evita tant l’excés com els buits d’informació. - No escriguis idees contradictòries o ambígües. Estructura: - Ordena les dades de forma lògica. - Evita la repetició d’idees. Paràgrafs: - Cada paràgraf ha de tractar una idea distinta. - Els paràgrafs s’han de relacionar els uns amb els altres.

ESTRUCTURA DEL TEXT Les dades s’han d’ordenar de forma lògica. Per tal d’escriure un text coherent i comprensible has d’organitzar la informació que vols transmetre. Pots seguir un model que divideixi la informació i les idees en tres parts principals: -

La introducció: on plantegis la qüestió de manera general. El desenvolupament: on desenvolupis les idees principals a fons. El tancament o cloenda: on expressis la teva opinió personal, expliquis el desenllaç o tanquis l’escrit amb una reflexió.

Hi ha textos que segueixen un model més o menys establert o una pauta estereotipada: -

La carta: acostuma a tenir una salutació, el cos on s’explica la raó de l’escrit i un comiat.

-

La instància: conté en primer lloc les dades personals de la persona que l’escriu, a continuació l’exposició de la qüestió o el problema, després la petició i finalment, el càrrec de la persona a qui s’adreça aquesta petició.

-

La notícia periodística: consta d’un titular que resumeix en una frase la notícia, l’entradeta on es fa una explicació breu del lloc, el moment i els protagonistes de l’esdeveniment i finalment el cos on s’expliquen tots els detalls que envolten el fet noticiable.

-

El currículum: conté dades personals, després la formació acadèmica, a continuació l’experiència laboral i finalment, altres dades d’interès (idiomes, carnet de conduir, etc.)

-

La narració breu: acostuma a seguir l’estructura de plantejament, nus i desenllaç.


EL PARÀGRAF El paràgraf serveix per estructurar les diverses parts de que consta un text. Ajuda a estructurar el text i en facilita la comprensió: -

Procura tractar les mateixes idees en un sol paràgraf. No escriguis idees que haurien d’anar juntes en paràgrafs diferents. Connecta les idees d’un paràgraf entre elles, no les escriguis una rere l’altra sense relacionar-les. No escriguis paràgrafs massa llargs, t’ajudarà a ordenar el teu text. Separa els paràgrafs amb espais, dóna claredat al text. Cada paràgraf tracta una idea diferent sobre el tema, els paràgrafs han d’anar relacionant-se els uns amb els altres i han de portar a la conclusió final del text.

LA COHESIÓ Recorda alguns criteris per a onseguir la cohesió del text escrit: -

Ordre dels mots: Els mots de la frase han d’estar ordenats de forma lògica i comprensible. Els pronoms: Tingues cura de no cometre errors en l’ús dels pronoms. Connectors: Usa correctament i sense excés els mots que enllacen el text. Lèxic: Usa sinònims i altres mecanismes per evitar la repetició del mateix mot.

LA FRASE: -

Extensió: les frases han de ser breus i simples, lligades amb comes o punts. Les frases massa llargues compliquen la comprensió. Estructura: Cal construir frases de forma lògica i comprensible: Subjecte + verb + complements. Procura que el nombre de substantius i de verbs sigui equilibrat, escriure noms en excés i pocs verbs embolica la frase. Evita les frases negatives perquè són més difícils d’entendre. Procura substituir-les per frases afirmatives i actives. Les dades importants han d’anar al principi.

CONNECTORS EN CATALÀ -

Connectors que informen sobre l’ordre en què l’autor exposa les idees:

Primer / Primerament / Per començar Després A continuació Per acabar / Finalment -

EN CASTELLÀ

Primero / En primer lugar / Para empezar Después A continuación Para acabar / Finalmente / Para finalizar

Connectors que serveixen per afegir informació:

També A més a més Fins i tot D’altra banda

También Además Incluso Por una parte / Por otra parte

- Connectors de temps: Un dia / L’any passat / Fa un temps L’endemà / L’any següent Ara / Actualment / Al matí, /A la tarda... Poc després / Al cap d’una estona

Un día / El año pasado / Hace tiempo Al día siguiente / El año siguiente Ahora / Actualmente/ Por la mañana... Poco después / Al cabo de un rato


De seguida / De sobte / Tot sovint Sempre que / Cada vegada que... -

Immediatamente / Al instante / A menudo Siempre que / Cada vez que...

Connectors d’oposició:

Però , sinó, en canvi Més aviat, tanmateix Amb tot, tot i així, malgrat tot No obstant, per contra, contràriamnent -

Pero, sin embargo, en cambio Más bien Con todo, aún así, a pesar de No obstante, por contra, contrariamente

Connectors de causa:

Perquè, ja que, doncs Ates que, vist que, com que ... -

Porque, ya que, puesto que ... Dado que, visto que ...

Connectors de conseqüència:

Per tant En conseqüència Així doncs Per aquesta raó -

Por lo tanto Por consiguiente, en consecuencia Así que, así pues Por esta razón

Connectors d’objecció:

Malgrat que / Tot i que / encara que Per bé que... -

A pesar de, si bien

Connectors de condició:

Si, mentre (que), a condició que Fora que, tret que, llevat que Sols que, a menys que ...

Si, mientras (que), a condición de A no ser que... A menos que

LA REPETICIÓ Per poder repetir idees sense tornar a escriure la mateixa paraula diverses vegades pots usar: -

Sinònims: mots diferents del mateix significat. Pronoms: ja saps que els pronoms substitueixen el nom i n’eviten la repatició. Adverbis: que facin referència a llocs, al temps, etc... El·lipsis: es tracta de suprimir per entesa una part del text.


5. PLANIFICACIÓ, REDACCIÓ I REVISIÓ DE TEXTOS Qualsevol persona, ja sigui un escriptor, un estudiant, etc., quan ha d’escriure un text fa, moltes vegades inconscientment, tota una sèrie de passos per arribar al text final. Els textos no s’escriuen a raig, sense parar, sinó que cal una preparació prèvia i una bona reisió final.

El primer pas: LA PLANIFICACIÓ A partir d’ara hauràs de posar en pràctica el que anem dient, imagina que has d’escriure un text per a algú. Planteja’t aquestes qüestions: Abans de començar: Què vull aconseguir amb aquest text? Com ho vull expressar? A qui va dirigit? Quant d’espai m’ha d’ocupar?

Una vegada hagis respost aquestes preguntes hauràs de pensar què vols explicar. Una bona manera per agafar idees, per elaborar un text, és fer una pluja d’idees. -

La pluja d’idees (brainstorming) és una manera de deixar anar la imaginació i anar anotant tot el que et vingui al cap referenta al tema que has de tractar. També pots buscar informació en llibres, enciclopèdies, diaris, revistes, internet, ...

-

Selecció i ordenació de les idees: ara cal que de totes les idees anteriors triïsaquelles que et semblin millor i les ordenis tal com vols que vagin sortint en el text.

Després d’aquests passos previs ja ha arribat el moment de la redacció.

Segon pas: LA REDACCIÓ Quan redactem hem de pensar en el destinatari del text, hem d’utilitzar el registre de la llengua adequat i hem d’intentar que les idees es presentin de forma clara i ordenada, separades en frases i paràgrafs. També hem de tenir en compte la presentació del text, és a dir, fer bona lletra, respectar els marges o bé utilitzar el format adequat al tipus de text. Finalitzada la redacció ens podria semblar que ja hem acabat la feina, però no, de cap manera. Els textos sempre han de passar per una última fase molt important: la revisió.

El tercer pas: LA REVISIÓ Aquesta fase és fonamental i sovint la passem per alt, i és llavors quan els textos no acaben de tenir el resultat que voldríem perquè hem comès errades. Per això cal que en acabar de reddactar un text, dediquem un parell de minuts a tornar-lo a llegir, si pot ser en veu alta i ens fem aquestes preguntes:


En acabar: S’entén el que vull explicar? El text està ben presentat? Les idees estan ben ordenades? El text està ben lligat? Hi ha errors gramaticals?

Quan t’hagis fet totes aquestes preguntes potser hauràs vist que hi ha algunes coses al text que podries modificar per millorar-lo. Aleshores es tracta de tornar enrere, a la fase de redacció o bé a la de planificació. Recorda que l’elaboració de textos fa que haguem d’anar endavant i enrere contínuament fins que estem satisfets de la nostra creació, com tots els bons artistes, oi? Aquí tens un petit esquema perquè recordis les fases de la creació de textos:

PLANIFICACIÓ

------Æ

REDACCIÓ

--------Æ

REVISIÓ

Tot seguit trobaràs més pautes per millorar la revisió dels teus textos.

5.1.

La revisió de textos escrits

Revisar un text escrit engloba molts aspectes diferents: la coherència, la cohesió, l’adequació i la correcció (ortogràfica, morfològica, sintàctica i lèxica). Segurament deus recordar tots aquests aspectes perquè els has treballat en unitats anteriors. El que farem en aquesta unitat serà donar-te unes pautes perquè tu mateix/a puguis corregir-te els textos que escrius. I tot això ho farem d’una manera pràctica, a partir d’un cas concret. Es tracte d’un lector d’un diari que va llegir un article que est titulava “ Deixar de fumar és fàcil, només és qüestió de voluntat”. Després de llegir-lo, com que el lector no hi estava gens d’acord, va decidir escriure una carta al director mostrant la seva opinió sobre el tema del tabac. Llegeix el primer esbós que va fer:

Carta al director: Hola estimadíssim director del diari, només li vui di que no estic de acord amb lo que va dir del tabaco i de deixarlo y tot plegat. lo habia intentat de deixar de fumar moltas vegadas i no habia tu tia de deixar de fumar. Deixaré un dia de fumar. Penso que es una cosa masa dificil i que mes que voluntad lo que es te que fer es aillarse del mon perque si no es imposible perque tot déu fuma per el carrer llavorens te fan venir ganes a tú i no ho pots deixar. Toni Salón Torres, St. Celoni


Després de fer una primera llegida deus haver vist que hi ha força errades, aquí te n’hem marcat algunes: Hola estimadíssim director del diari, només li vui di que no estic de acord amb lo que va dir del tabaco i de deixarlo y tot plegat. lo habia intentat de deixar de fumar moltas vegadas i no habia tu tia de deixar de fumar. Deixaré un dia de fumar. Penso que es una cosa masa dificil i que mes que voluntad lo que es te que fer es aillarse del mon perque si no es imposible perque tot déu fuma per el carrer llavorens te fan venir ganes a tú i no ho pots deixar. Toni Salón Torres, St. Celoni

Intenta esbrinar els errors que has detectat

Ara et proposem que et fixis en una graella on hem posat el tipus d’errada i la seva possible solució, a veure si tu també has observat els mateixos errors:

Errada COHERÈNCIA No hi ha títol

El text és un sol paràgraf

Solució

Hem de posar un títol

Justificació Les cartes al director porten títol

Cal dividir el text en paràgrafs

Els textos han d’estar ben ordenats amb frases i paràgrafs

Cal substituir-ho per pronoms. Algun dia deixaré de fumar

Cal evitar les repeticions de mots. La frase està desordenada

Estimadíssim

(No cal)

En una carta al director no se saluda al director

tu tia

manera

És un vulgarisme

tot déu El nom del lector i la localitat a continuació

tothom S’escriu a part la signatura

És un vulgarisme Les cartes tenen un format preestablert

nomes

només

Regles d’accentuació

vui di

vull dir

És diu oralment La r dels infinitius verbals no es pronuncia però s’escriu

de acord

d’acord

Regles de l’apòstrof

lo que ...

el que ...

Confusió amb el castellà “lo”

tabaco

tabac

Influència del castellà

COHESIÓ Repeteix massa vegades deixar de Deixaré u dia de fumar

ADEQUACIÓ

CORRECCIÓ


El guió en els pronoms febles i la influència del castellà

deixar-lo

deixar-ho

y

i

lo había

jo havia

moltas vegadas

moltes vegades

Els plurals es fan amb -es

masa

massa

Dues esses entre vocals

dificil

difícil

Regles d’accentuació

mes

més

Accent diacrític (quantitat)

voluntad

voluntat

Terminació dels sons oclusius

es

és

Accent diacrític (verb ser)

aillarse

aïllar-se

Dièresi i guió del pronom

mon

món

Accent diacrític (univers)

perque

perquè

Sempre porta accent

imposible

impossible

Dues esses entre vocals

per el

pel

Contracció prep+article

te fan

et fan

Dialectalisme

tu

Influència del castellà

Confusió amb el castellà Canvi de pronom pel castellà i verb haver en català amb v baixa

Finalment hauríem de refer la carta rectificant els errors, i ens quedaria una cosa així: ÉS MÉS DIFÍCIL DEL QUE SEMBLA Només li vull dir que no estic d’acord amb l’article que va publicar referent al tabac i la manera de desenganxar-se’n. Jo mateix he intentat de deixar-lo moltes vegades, però no me n’he sortit. De totes maneres confio que un dia o altre ho aconseguiré. Penso que és massa difícil i que tot i la voluntat que un hi pot posar el que cal fer és aïllar-se del món perquè hi ha molta gent que fuma i contínuament tenim la temptació al carrer. Toni Salón Torres ( St. Celoni)

A partir d’ara, quan hagis de revisar un text fes-te una graella com l’anterior o si vols fes servir aquesta altra en què hem recollit tots els aspectes que has de tenir en compte a l’hora de revisar un text. Ara si que no t’oblidaràs de res, i podràs aconseguir uns textos de qualitat.


GRAELLA RESUM PER REVISAR TEXTOS ESCRITS

REVISIÓ DE TEXTOS ESCRITS COHERÈNCIA

COHESIÓ

ADEQUACIÓ

CORRECCIÓ

He escrit les idees imprescindibles? He ordenat les idees? He posat massa informació o massa poca? M’he contradit en algunes idees? He seguit una estructura clara? He repetit les idees? He separat les idees en paràgrafs? He relacionat els par`grafs entre ells? He tancat el text amb una conclusió? He ordenat les frases? Les frases s’entenen? He utilitzat bé els pronoms? He fet servir connectors per lligar el text? He evitat la repetició de mots usant altres recursos? He deixat marges al costat del text? He escrit en línies rectes He fet una lletra clara i intel·ligible? He marcat les parts del text amb espais? He posat títol? He dividit el text en apartats i paràgrafs? He fet servir el registre adequat? He usat expressions massa vulgars o massa tècniques per al tema? He fet servir el tractament adequat? (tu / vostè) He tingut l’objectiu clar del que volia escriure? He tingut en compte el grau de formalitat? M’he adequat al canal o suport que utilitzo? He acomplert el propòsit que tenia? He comès errors ortogràfics? He fet servir els temps verbals adients? M’he oblidat d’algun element de les frases? He usat correctament els signes de puntuació? Se m’ha escapat algun barbarisme o expressió d’alguna altra llengua? He utilitzat correctament les perífrasis i les locucions? Puc donar el text per definitiu?

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ: a) El correu electrònic b) La carta formal c) El currículum i la carta de presentació

NO


a) EXERCICI D’AVALUACIÓ 1 - El correu electrònic

El correu electrònic és el sistema que permet redactar, enviar i rebre missatges per mitjà d’una xarxa informàtica. Avui dia, la majoria dels sistemes de correu electrònic utilitzen Internet. Els missatges que enviem i rebem s’anomenen correus electrònics. Pel que fa a l’estructura, els correus electrònics són similars a les cartes. Per la immediatesa, s’assemblen més als missatges de text (SMS) o a les comunicacions a través de la missatgeria instantània. Característiques de l’estructura Un correu electrònic consta de dues parts: la capçalera i el cos. La capçalera, que conté informació sobre l’emissor, els destinataris, la data, l’assumpte del missatge,... sol incloure els camps següents:

Adreça electrònica o nom de l’emissor

Adreça electrònica o nom del destinatari Adreça electrònica o noms d’altres destinataris que reben una còpia del missatge Tema del missatge Arxius que s’adjunten al missatge

Pel que fa al cos del missatge, sol tenir aquesta estructura: Salutació. Ha de ser coherent amb el to general del text i amb la relació entre els comunicants Contingut. Inclou la informació necessària per aconseguir el propòsit del missatge. Comiat. Ha de ser coherent amb la salutació i el to del text. Signatura. Pot contenir només el nom, però en molts casos s’hi afegeix més informació, com ara el càrrec, l’empresa, l’adreça postal, el número de telèfon, l’adreça electrònica, el web, etc.

ACTIVITAT: Escriu un correu electrònic per aquestes situacions: a) Fa temps que tens ganes d’anar a passar uns dies amb uns amics que viuen a Berlín. Envia’ls un correu electrònic fent-los saber qun hi podries anar, quin tipus d’allotjament voldries, quines activitats de les que t’agraden podries fer a la ciutat, etc.


Els requisits per a l’escriptura del correu electrònic són:

a) Ha de tenir un mínim de 70 paraules. b) S’hi ha d’incloure les característiques formals dels correus electrònics (veure dossier). c) Heu de procurar que no tingui cap falta d’ortografia. d) Recordeu que l’heu de lliurar emplenant el full de correcció corresponent. Haureu d’enviar la primera versió (de 3 possibles) a través de l’aula virtual abans de finalitzar el termini previst de presentació (IMPRORROGABLE). El/la professor/a corregirà els textos i els retornarà la setmana següent ambles millores que haureu de realitzar. El/la professor/a us tornarà la correcció un màxim de 3 vegades. Quan el/la professor/a us retorni la primera correcció, haureu d’emplenar la graella de revisió de textos escrit que hi trobareu a continuació. Procureu ser sincers i clars a l’hora de respondre les preguntes. Per a qualsevol dubte, consulteu amb el vostre professor/a.

RECORDA: A l’hora d’escriure un text, sobretot en un context formal, convé seguir els passos següents:

1. PLANIFICACIÓ

2. ELABORACIÓ

-

-

Destinatari Objectiu del text Tema Tipus de text Grau de formalitat Extensió

-

Selecció de la informació Ordre de les idees Redacció de l’esborrany

3. REVISIÓ - Lectura atenta de l’esborrany Respondre la graella de revisió (veure full del dossier) - Redacció definitiva del text


GRAELLA DE REVISIÓ DE TEXTOS ESCRITS- El correu electrònic PLANIFICACIÓ

SÍ a) b)

COHERÈNCIA

COHESIÓ

ADEQUACIÓ

CORRECCIÓ

Es tenien clars: Els objectius del text Què es volia explicar A qui anava dirigit Quin tipus de text es demanava S’han repassat els apunts per tal d’aclarir dubtes previs c) S’han utilitzat tècniques per organitzar les idees - Pluja d’idees - Esborranys - Esquemes - Mapes conceptuals d) S’ha demanat ajut sobre qüestions concretes He escrit les idees imprescindibles? He ordenat les idees? He posat massa informació o massa poca? M’he contradit en algunes idees? He seguit una estructura clara? He repetit les idees? He separat les idees en paràgrafs? He relacionat els par`grafs entre ells? He tancat el text amb una conclusió? He ordenat les frases? Les frases s’entenen? He utilitzat bé els pronoms? He fet servir connectors per lligar el text? He evitat la repetició de mots usant altres recursos? He deixat marges al costat del text? He escrit en línies rectes He fet una lletra clara i intel·ligible? He marcat les parts del text amb espais? He posat títol? He dividit el text en apartats i paràgrafs? He fet servir el registre adequat? He usat expressions massa vulgars o massa tècniques per al tema? He fet servir el tractament adequat? (tu / vostè) He tingut l’objectiu clar del que volia escriure? He tingut en compte el grau de formalitat? M’he adequat al canal o suport que utilitzo? He acomplert el propòsit que tenia? He comès errors ortogràfics? He fet servir els temps verbals adients? M’he oblidat d’algun element de les frases? He usat correctament els signes de puntuació? Se m’ha escapat algun barbarisme o expressió d’alguna altra llengua? He utilitzat correctament les perífrasis i les locucions? Puc donar el text per definitiu?

NO

Evidències


b) EXERCICI D’AVALUACIÓ 2 – La carta formal 1. Definició La carta és un text que fem servir per comunicar-nos amb algú que és lluny de nosaltres. 1.1 Tipus - Comunicació oficial: És formal - Comunicació interpersonal: pot ser formal o no formal

2. Estructura Una carta ha de tenir sempre: - Lloc des d’on s’escriu i data. - Una fórmula d’encapçalament. - El contingut o cos, és a di, l’explicació. - Una fórmula d’acabament. - La signatura. Les cartes comercials inclouen la capçalera, amb les dades de l’empresa. Segons la relació entre el remitent, és a dir, qui envia la carta, i el destinatari, o persona que rep la carta, el to de la carta potser més familiar o més distant. En el cas de la carta formal, prendrem un to distant. Les fórmules d’encapçalament i d’acabament han de ser adequades a les persones a qui escrivim. 2.1 -

Fórmules d’encapçalament de la carta oficial (formal) Senyor / Senyora Distingit / Distingida amic /ga Benvolgut / Benvolguda senyor/a Il·lustríssim / Il·lustríssima senyor/a Molt Honorable senyor/a ...

2.2 -

Fórmules d’acabament de la carta oficial (formal) Molt cordialment Ben atentament Atentament

2.3 Motiu

Oferir Peticionar Informar Altres

Formal - Us ofereixo els meus serveis. - ... - Us agrairia que m’enviéssiu. - ... - Em plau de comunicar-vos... - Lamento comunicar-vos... - ...


ESQUEMA DE LA CARTA FORMAL

Capçalera impresa

Dades de l’emisor

1.Destinatari

Dades del receptor

Fórmula d’encapçalament

2. Salutació 3. Cos o nucli del text

Introducció

Desenvolupament

_____________________________________________________________ ________________________

4. Comiat

Conclusió

Fórmula d’acabament

5 Signatura

Nom i càrrec, si és el cas

6. Datació

7. Anotacions finals

Lloc i data

Informació ocasional


EXEMPLE DE CARTA FORMAL

ICS Cap Gavà 1 Riera Gavà, 10 08850 Gavà

CAPÇALERA EMISSOR

Sr López C. Sòria, 5 08850 Gavà

CAPÇALERA RECEPTOR

Senyor López,

SALUTACIÓ

INTRODUCCIÓ Ens adrecem a vostè per tal de donar resposta a la seva reclamació amb data 10/10/2013. Ens explicàveu el retard amb què vàreu ser atès per la doctora.

DESENVOLUPAMENT Lamentem molt aquest retard, per+o es deu a la situació en què ens trobem ara, en plena epidèmia de grip i amb retallades en el pressupost per contractació de personal. L’informem que s’estan implementant les mesures necessàries per tal de alleugerar les llistes d’espera i posar fi a aquests retards, totalment involuntaris per la nostra part.

CONCLUSIÓ Per tant, esperem que entengui la nostra situació i que continuï confiant en nosaltres, tal com havia fet fins ara.

Atentament

COMIAT

SIGNATURA Dra. Pepita Pérez Directora de l ‘EAP de Gavà 2

EMISSOR CÀRREC

Gavà, 15 d’abril de 2014

DATA


Tria una situació i escriu una carta formal a) La companyia de gas et va enviar un inspector per fer la revisió de la instal·lació. Segons l’informe de l’inspector, el tub de la cuina, tot i que encara no està caducat, s’ha de canviar perquè ha sortit un altre model que és més segur i que val 120 €. Si no el canvies, no donarà el vist i plau a la revisió. Escriu una carta a la companyia del gas exposant la situació. Explica que la teva instal·lació està en perfectes condicions, que el tub encara no està caducat i que no estàs d’acord amb la decisió de l’inspector. b) Tornes de vacances i trobes una nota d’un company de feina que et comenta que, com que sap que busques pis, ha vist un anunci al diari que et pot interessar. Et poses en contacte amb el propietari del pis de l’anunci i, després de veure la situació i les condicions del pis, et sembla convenient fer una oferta per escrit al propietari. Escriu una carta al propietari per fer una contraoferta del preu del pis. Explica-li que hi estàs força interessat, però que el preu que demana és una mica excessiu ja que el pis presenta alguns desperfectes de conservació i que, per això, li fas una nova oferta. Inventa’t els detalls que vulguis sobre el preu i les condicions del pis.

Els requisits per a l’escriptura de la carta formal són: a) b) c) d)

Ha de tenir entre 75 i 100 paraules S’hi ha d’incloure les característiques formals de les cartes formals (veure dossier) Heu de procurar que no tingui cap falta d’ortografia Recordeu que l’heu de lliurar emplenant el full de correcció corresponent.

Haureu d’enviar la primera versió (de 3 possibles) a través de l’aula virtual abans de la data de finalització de termini de lliurament (IMPRORROGABLE). El /la professor/a corregirà els textos i els retornar+a la setmana següent amb la indicació de les millores que haureu de realitzar. El/la professsor/a us tornarà la correcció un màxim de 3 vegades. Quan el/la professor/a us lliuri la primera correcció haureu d’emplenar la graella de revisió de textos escrits que trobareu a continuació. Procureu ser sincers i clars a l’hora de respondre les preguntes. Per a qualsevol dubte, consulteu amb el vostre professor/a.


GRAELLA DE REVISIÓ DE TEXTOS ESCRITS – La carta formal PLANIFICACIÓ

SÍ e) f)

COHERÈNCIA

COHESIÓ

ADEQUACIÓ

CORRECCIÓ

Es tenien clars: Els objectius del text Què es volia explicar A qui anava dirigit Quin tipus de text es demanava S’han repassat els apunts per tal d’aclarir dubtes previs g) S’han utilitzat tècniques per organitzar les idees - Pluja d’idees - Esborranys - Esquemes - Mapes conceptuals h) S’ha demanat ajut sobre qüestions concretes He escrit les idees imprescindibles? He ordenat les idees? He posat massa informació o massa poca? M’he contradit en algunes idees? He seguit una estructura clara? He repetit les idees? He separat les idees en paràgrafs? He relacionat els par`grafs entre ells? He tancat el text amb una conclusió? He ordenat les frases? Les frases s’entenen? He utilitzat bé els pronoms? He fet servir connectors per lligar el text? He evitat la repetició de mots usant altres recursos? He deixat marges al costat del text? He escrit en línies rectes He fet una lletra clara i intel·ligible? He marcat les parts del text amb espais? He posat títol? He dividit el text en apartats i paràgrafs? He fet servir el registre adequat? He usat expressions massa vulgars o massa tècniques per al tema? He fet servir el tractament adequat? (tu / vostè) He tingut l’objectiu clar del que volia escriure? He tingut en compte el grau de formalitat? M’he adequat al canal o suport que utilitzo? He acomplert el propòsit que tenia? He comès errors ortogràfics? He fet servir els temps verbals adients? M’he oblidat d’algun element de les frases? He usat correctament els signes de puntuació? Se m’ha escapat algun barbarisme o expressió d’alguna altra llengua? He utilitzat correctament les perífrasis i les locucions? Puc donar el text per definitiu?

NO

Evidències


c) EL CURRÍCULUM En aquest document trobareu idees i instruccions que us seran útils a l’hora d’escriure el vostre currículum vitae per adreçar-lo a una empresa, i alguns exemples que us guiaran en els continguts. Un bon currículum, complementat amb la carta de presentació, és una eina molt important per presentar la vostra candidatura a un lloc de treball en una empresa del vostre sector (autocandidatura), i per respondre a un anunci d’oferta de feina. Després de la publicació d’una oferta laboral, la primera notícia que rep una empresa d’una persona candidata és la carta de presentació i el currículum. El currículum és un document que conté la informació personal i professional necessària sobre la persona candidata, on es destaca tot allò positiu i valuós de la seva experiència. L’objectiu del currículum és obtenir una entrevista personal. Les estadístiques mostren que el 75 % de les candidatures són descartades pel currículum abans d’arribar a la fase d’entrevista, de manera que el currículum es converteix en l’eina publicitària de qui busca feina i, per tant, és un document molt important que s’ha de cuidar especialment.

CONTINGUT DEL CURRÍCULUM L’estructura bàsica d’un currículum vitae és comuna a tots els formats, les diferències es troben en l’ordenació dels elements que el componen: Dades personals: el nom, els cognoms, l’adreça, el telèfon (particular i mòbil) i l’adreça electrònica. En aquest apartat es poden incloure, però no és imprescindible segons els casos, el lloc i la data de naixement, la nacionalitat, el DNI. Estudis realitzats: ha de contenir les dates en què s’han realitzat els estudis, la titulació obtinguda i el centre en el qual s’han cursat. Aquest apartat és molt important per a les persones que busquen la seva primera feina. En aquest cas, si la mitjana de les notes obtingudes és rellevant, cal fer-ho constar. Altres estudis: a més dels estudis reglats i reconeguts oficialment, és possible que s’hagin cursat estudis complementaris. Si és així, cal especificar-los. Idiomes: cal indicar l’idioma i el nivell assolit. Els materns n’hi ha prou amb especificar-los. Informàtica: programes que es dominen i entorn que se sap emprar (PC i/o MAC). També és important especificar els coneixements que es tenen d’Internet. Experiència laboral/professional: ha de proporcionar informació sobre: • • •

Empreses i sectors en els quals s’ha treballat anteriorment. Funcions i responsabilitats assumides. Període de temps en què s’ha treballat en cadascuna d’aquestes.

És interessant que destaqueu especialment en aquest apartat aquella experiència que és rellevant per a l’oferta laboral a la qual us presenteu.


Altres dades d’interès: és un apartat on es poden especificar diferents aspectes que poden reforçar definitivament el currículum professional: aficions, referències, capacitacions personals, etc. No és un apartat obligatori ni necessari si l’empresa no ho indica.

PERSONALITZAR EL CURRÍCULUM No hi ha un model únic de currículum. Perquè el vostre currículum sigui efectiu, adapteu-lo per a cada oferta tenint en compte la trajectòria formativa i professional i els detalls de l’oferta concreta del lloc de treball. Podeu canviar l’odre dels blocs o apartats, si així aconseguiu més eficàcia en el currículum. Per exemple, podeu posar l’experiència bans que la formació, en el cas en què considereu que per a un determinat lloc de treball la vostra experiència és més important que els estudis realitzats.

MODEL DE CV Nom i cognoms: Lloc i data de naixement: Adreça: Població: Telèfon: Correu-e: D.N.I.: Carnet de conduir:

FORMACIÓ

FORMACIÓ REGLADA: •

Títol, escola. Lloc i any de finalització

FORMACIÓ NO REGLADA: •

Nom del Curs (hores). Acadèmia, població i any.

IDIOMES: •

Idioma (nivell)

INFORMÀTICA •

Programa/es (nivell)

EXPERIÈNCIA LABORAL •

Nom Empresa (lloc, data inici i fi). Dedicació empresa. Tasques realitzades.

ALTRES

FOTO


LA CARTA DE PRESENTACIÓ Aquí trobareu idees i instruccions que us seran útils a l’hora d’escriure una carta de presentació, així com alguns exemples en funció que sigui una carta de resposta a una oferta concreta o una carta d’autocandidatura. Si és important redactar un bon currículum, no ho és menys acompanyar-lo d’una bona carta de presentació que de forma esquemàtica situï el seleccionador en relació amb el lloc de treball al qual optem. És convenient destacar els aspectes més rellevants de la vostra experiència o formació al càrrec que us interessa. Per redactar una carta en resposta a un anunci:

• Llegiu atentament l’anunci o l’oferta de treball. • Analitzeu les necessitats de l’empresa. Quin tipus de professional està buscant? • Feu una carta a mida: seleccioneu els aspectes del currículum que convé destacar per suscitar l’interès en funció de les necessitats de l’em`resa que realitza l’oferta. Per redactar una carta que serà enviada per iniciativa pròpia (autocandidatura): Sútilitza quan s’envia el currículum a una empresa perquè el tinguin en compte en el moment en què sorgeixi una vacant o es creï un nou lloc de treball.

• Procureu aconseguir el màxim d’informació sobre l’empresa i les seves necessitats. • Trobeu un motiu per demostrar el vostre interès per col·laborar amb ells. • Seleccioneu els aspectes del currículum que us interessa oferir a l’empresa perquè sabeu que els valoraran positivament. MODEL DE CARTA DE PRESENTACIÓ DEL CURRÍCULUM VITAE MODEL CARTA 1 – Resposta a un anunci DADES DEL TREBALLADOR/A: NOM I COGNOMS ADREÇA CODI POSTAL I POBLACIÓ TELÈFON DADES DE L’EMPRESA: NOM DE L’EMPRESA ADREÇA CODI POSTAL I POBLACIÓ A l’atenció del Responsable de Personal o de Recursos Humans Senyor/ Senyora, Amb referència a l’anunci publicat al diari XXX el passat 12 d’octubre, per cobrir una plaça de venedor d’informàtica, els faig arribar el meu currículum i la carta de presentació, tal com vostès indiquen. Considero que el meu perfil professional encaixa en el lloc ofertat, donada la meva formació i l’experiència adquirida durant dos anys en una multinacional de productes informàtics. Per les raons exposades, sol·licito ser inclòs en la selecció, i resto a la seva disposició per ampliar qualsevol informació que considerin necessària. Espero les seves notícies i aprofito per saludar-los cordialment.

Signat: Nom i cognoms Data


Per fer l’exercici heu de fer dues tasques: -

Redacteu el vostre currículum seguint la plantilla facilitada

-

Trieu una opció i escriviu una carta de presentació per a aquesta situació: a) Has llegit una anunci al diari amb una oferta de feina que t’interessa (aadministratiu/va, cap de personal, cuiner/a, comercial,...) Escriu una carta responent a l’anunci, explicant per què t’interessa i quina preparació tens. b) Estàs interessat en una oferta de feina a l’empresa PIMEC (http://web.pimec.org/) , especialista en assessorament de prevenció de riscos laborals. Escriu una carta per presentar una autocandidatura de feina per a aquesta empresa, explicant per què t’interessa, etc.

Els requisits per a l’escriptura de la carta són:

a) Ha de tenir entre 75 i 100 paraules. b) S’hi ha d’incloure les característiques formals dels currículums i de les cartes de presentació (veure dossier) c) Heu de procurar que no tingui cap falta d’ortografia. d) Recordeu que l’heu de lliurar emplenant el full de correcció corresponent.

Haureu d’enviar la primera versió (de 3 possibles) a través de l’aula virtual abans de finalitzar el termini allà indicat (IMPRORROGABLE). El/la professor/a corregirà els textos i els retornarà la setmana següent amb les millores que heu de realitzar. El/la professor/a us tornarà la correcció un màxim de 3 vegades. Quan el/la professor/a us retorni la primera correcció, haureu d’emplenar la graella de revisó de textos escrits que trobareu a continuació. Procureu ser sincers i clars a l’hora de contestar les preguntes. Per a qualsevol dubte, consulteu el/la vostre/a professor/a.


GRAELLA DE REVISIÓ DE TEXTOS ESCRITS – El currículum o La carta de presentació PLANIFICACIÓ

SÍ i) j)

COHERÈNCIA

COHESIÓ

ADEQUACIÓ

CORRECCIÓ

Es tenien clars: Els objectius del text Què es volia explicar A qui anava dirigit Quin tipus de text es demanava S’han repassat els apunts per tal d’aclarir dubtes previs k) S’han utilitzat tècniques per organitzar les idees - Pluja d’idees - Esborranys - Esquemes - Mapes conceptuals l) S’ha demanat ajut sobre qüestions concretes He escrit les idees imprescindibles? He ordenat les idees? He posat massa informació o massa poca? M’he contradit en algunes idees? He seguit una estructura clara? He repetit les idees? He separat les idees en paràgrafs? He relacionat els par`grafs entre ells? He tancat el text amb una conclusió? He ordenat les frases? Les frases s’entenen? He utilitzat bé els pronoms? He fet servir connectors per lligar el text? He evitat la repetició de mots usant altres recursos? He deixat marges al costat del text? He escrit en línies rectes He fet una lletra clara i intel·ligible? He marcat les parts del text amb espais? He posat títol? He dividit el text en apartats i paràgrafs? He fet servir el registre adequat? He usat expressions massa vulgars o massa tècniques per al tema? He fet servir el tractament adequat? (tu / vostè) He tingut l’objectiu clar del que volia escriure? He tingut en compte el grau de formalitat? M’he adequat al canal o suport que utilitzo? He acomplert el propòsit que tenia? He comès errors ortogràfics? He fet servir els temps verbals adients? M’he oblidat d’algun element de les frases? He usat correctament els signes de puntuació? Se m’ha escapat algun barbarisme o expressió d’alguna altra llengua? He utilitzat correctament les perífrasis i les locucions? Puc donar el text per definitiu?

NO

Evidències


MÒDUL: CATALÀ II

– NIVELL GES-1

EXAMEN D’AUTOAVALUACIÓ: 1.-Respon a aquestes preguntes: a) Estàs satisfet amb el treball dut a terme? Per què?

c) Quin text ha estat més fàcil i quin més difícil de realitzar? Per què?

d) T’ha estat útil el sistema de correcció? Per què?

e) Quan has trobat una dificultat, com l’has superat?

f) Quins creus que són els teus punts forts a l’hora d’escriure textos d’aquesta mena? N’has descobert algun?

f) Com valores el procés que has seguit? Què és el que t’ha ajudat més? Per què?


2.- Valora la teva tasca durant el trimestre amb un Sí o amb un NO. Pensa que hauràs de donar evidències de la teva valoració, així com posar-te una nota. Criteris d’avaluació comuns Comprensió dels textos quotidians

NOTA 3 punts

Sóc capaç de: -

Identificar l’objectiu dels textos quotidians perquè: • Puc extreure’l a través del context • Extrec paraules clau • Aplico l’esquema exposat a les classes.

-

Reconèixer globalment l’estructura dels textos quotidians a través de: • Un cop d’ull • Una primera lectura • Una segona lectura

-

Reconèixer globalment l’objectiu comunicatiu dels textos quotidians.

-

Corregir els meus textos: • Consultant el diccionari • Demanant l’ajut del professor • Repassant els apunts i material didàctic • Comparant els textos amb un/a company/a • Copiant en un full a part els meus encerts i els meus errors Expressió escrita

El meu text: -

Respecta l’estructura dels textos quotidians.

-

Conté les característiques dels textos quotidians.

-

Està construït amb paràgrafs de contingut únic per ordenar la informació.

-

Utilitza connectors textuals per estructurar el text i establir un ordre en el discurs.

-

Utilitza el llenguatge i e registres adequats a la seva situació comunicativa.

-

No presenta faltes d’ortografia.

-

És entenedor per a la gent que el llegeixi.

3.- OBSERVACIONS:

7 punts

EVIDÈNCVIES


APUNTS I EXERCICIS D’ORTOGRAFIA











































Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.