MARIA JIMENEZ MARTA GUILLEM FRAN MARTINEZ ALEX SANCHEZ BORJA SORIANO
1. Fes una descripció de les característiques dels habitatges més representatius de l’època, com poden ser els salons, les habitacions i el jardí. Els habitatges eren molt luxosos i molt recarregats ja que el estil de l’època era el rococó, que es un estil inspirat en l’art oriental, la mitologia, amb formes corbes, colors vius i dorats. Crida l’atenció la gran quantitat de servents i alguns detalls com la llum del sostre, que ix al principi de la pel·lícula en la que s’encenen els ciris a ras del sòl i després es puja amb una politja. 2. Quina dona de les que hi apareixen a la pel·lícula et sembla més moderna, més atrevida, més d’acord a l’esperit de les Llums reflectit a l’expressió Sapere aude? Madame de Merteuil, Madame de Tourvel, Cécile de Volanges, sa mare ...? Justifica la teua resposta. La dona que apareix en la pel·lícula i ens ha semblat mes moderna ha sigut Madame de Merteuil, perquè es molt liberal, encara que també la seua personalitat es destaca per ser molt manipuladora, exigent i molt dominadora. 3. Per què suposa un gran repte per al Vescomte de Valmont seduir a Madame de Tourvel, tal i com li proposa Madame de Merteuil? Li suposa un gran repte, perquè a mes a més, d’estar casada, era molt fidel als seus principis i el compte tenia fama de Don Juan i no confiava res en ell. Madame de Meteuil, li proposa, al compte que si aconseguia seduir a Madame de Trouvel, aquesta li obsequiaría amb una nit totalment de plaer. 4. Madame de Tourvel té una gran conflicte moral. Podríeu identificarlo? Quin és el seu gran problema? El conflicte moral d’aquesta situació es que estava casada, amb un home m’entres que estava enamorada d’un altre. Aquest aparentment pareix que sols la vol per la conveniència per açò, per a demostrar-li el amor que sent per ella, fa tot lo que li demana. 5. Diríeu que Madame de Tourvel és una persona “major d’edat” d’acord a l’ètica de Kant? Hi ha algun canvi en aquesta situació al llarg de la pel·lícula? Justifica detingudament la teua resposta utilitzant els teus coneixements. En la nostra opinió, Madame de Tourvel primerament, fa cas a les recomanacions i als consells que li diu la tia del Vescomte. Ella no actua com verdaderament vol pel mal que poden causar els seus actes tant a
la seua imatge o el seu honor, com a les persones que l’envolten. Aquesta situació canvia al llarg de la pel·lícula ,ja que, Madame de Tourvel es deixa endur pels encants del Vescomte i pels seus propis sentiments. 6. Creus que són persones autèntiques? De què es serveixen Madame de Merteuil i el Vescomte de Valmont per a disfressar-se davant dels altres? Indica a través de quins elements físics o materials construeixen la seua identitat social.
El vescomte i Madame de Merteuil són almenys diferents a la resta de personatges, són molt malvats, però es disfressen amb la seva exquisida educació i modals i el saber aparentar molt bé la posició social que tenen, gaudeixen de grans cases, carruatges, vestits extraordinaris , visites constants a l'òpera, etc. 7. A la pel·lícula es mostren moltes persones que no són com aparenten. Aquesta era una societat on les normes, les convencions, la tradició impedien a les persones ser ells mateixos. Indica què persegueixen cadascun dels personatges principals en la seua vida, quins són els mitjans que usen per aconseguir-los i si realment són feliços. Les persones que es mostren a aquesta pel·lícula que no són com aparenten són: La marquesa de Merteuil, té d’objectiu venjar-se d’un ex amant que es prepara per a casar-se amb Cécile de Volanges, una jove ingènua. La marquesa de Merteuil, demana al Vescomte de Valmont que sedueixca a aquesta jove per a venjar-se de la seua cosina. En canvi, Valmont està interessat en conquistar a Madame de Tourvel, una dona casada i molt fidel. Aconsegueix conquistar-la amb perseverança i ella, al principi, és sent molt malament perquè s’adona que esta fallant al seu home. Al final es deixa endur pels seus sentiments. L’estima sense cap remordiment. Aquestos personatges utilitzen la maldat, la innocència i el poder de convicció, per manipular a aquelles persones que volen fer mal. Ningú de tots es feliç, ja que, no tenen el que desitgen. En la pel·lícula, van fent “camí” cap on ells troben la felicitat, però acaben tots malament. 8. L’ètica kantiana proposa que una bona conducta moral és tota aquella acció en la que considerem als altres com un fi en si mateix i no com a un mitjà per aconseguir els nostres propòsits. Valora d’acord a aquest principi ètic les accions de la Marquesa de Merteuil, el Vescomte de Valmont, Cécile de Volanges i el Cavaller Danceny. Cap d'aquests personatges té bona conducta moral. Todos d'alguna manera intenten aprofitar-se d'altres persones per aconseguir els seus
propòsits. Madame de Merteuil vol controlar-ho tot, el Vescomte vol fer el que vol encara que les coses que faja siguen roïnes, Cécile en un principi té una bona conducta però comença a fer-li cas a Madame de Merteuil i acaba deixant que els altres fajen les coses per ella. 9. Una bona acció moral, segons Kant, per ser racional ha de ser universalitzable, és a dir, ha de ser desitjable que tothom la realitzarà de igual manera. Consisteix a dir, que el que és bo per a un ha de ser bo per a tothom. Com valoraries d’acord a aquest principi ètic als personatges anteriors. D’acord amb aquest principi ètic, Merteuil i el Vescompte no serien bons per a ningú, ja que es mouen únicament per l’interés propi sense importar-lis si fan mal a la gent amb les seves accions. En canvi, Cècile i Danceny, si que el seguirien, ja que Cècile es molt innocent i viu davall la minoria d’edat encara, perquè es deixa influenciar per el que altres li diuen que faja, i a més demostra ser bona al voler a Danceny, el qual ve d’una família gens rica i poderosa. 10. La pel·lícula és una crítica a la moral i els costums de l’aristocràcia durant el segle XVIII. Elabora-tu aquesta crítica. Un element molt important és l’escena final de Mme de Merteuil, al desenllaç de Valmont, etc. Aquesta pel·lícula realment critica els costums que tenien alguns dels aristòcrates d’aquella època, demostra que sí, son lliures. Creguem que no, que com mostra la pel·lícula, el que volen no és una llibertat total i absoluta sinó que els seus costums els impulsen a ser individualment lliures i fer accions sense cap tipus de reflexió moral o ètica.