Caballos menorquines de Son Martorellet (Ferreries) acaba de finalizar el montaje y posproducción de su último telefilme, ‘Meublé (La Casita Blanca)’. Se trata del octavo largometraje de Sílvia detrás de las cámaras y la experiencia ha resultado muy gratificante. “Hemos rodado en la Casita Blanca, la emblemática casa de citas del barrio de Gràcia, justo antes de que la derribara el Ayuntamiento de Barcelona para montar una zona verde. Cada una de las 43 habitaciones era diferente, había desde la de corazones hasta una decorada en plan alta burguesía catalana. Es una coproducción entre TV3 y Ovidio”. Después de dejar las maletas en el hotel que tenemos en Cala’n Porter, cogemos el coche de alquiler, algo imprescindible en Menorca si quieres conocer un poco la isla. Menorca tiene una singular cultura
prehistórica, con construcciones megalíticas formadas por grandes piedras llamadas ‘talaiots’. Algo muy curioso de ver. Hay una ruta arqueológica, pero nosotros nos acercamos a ver el de Torralba d’en Salord que nos queda de paso hacia Alaior. Nos damos una vuelta por el recinto, pero la verdad es que hace demasiado calor y, al fin y al cabo, es sábado, así es que nos vamos a Ciutadella, que está muy animada. Una de las gemelas quiere comprarse unas abarcas, esas sandalias típicas menorquinas. Al lado, en la catedral, vemos a una multitud saliendo de una boda. Después de dar vueltas por el casco antiguo, nos sentamos tranquilamente a tomar un helado en una terraza de la Plaça des Born y a charlar con la actriz y realizadora. “Me gusta mucho dirigir.
Me hace sentirme independiente y libre. No es que haya dejado la interpretación, de hecho tengo dos propuestas para hacer teatro”. Está delgada pero le gusta comer, y de eso puedo dar fe. No perdona las croquetas de sobrasada, el queso de Mahón y el vino tinto, preferiblemente de Ribera del Duero, que es el que más le gusta. El ambiente nocturno en Ciutadella es de lo más animado, pero decidimos volver al hotel ya que hemos caminado mucho. Al día siguiente, dejamos a las gemelas en la playa y nos vamos con Sílvia a ver el Faro de Favàritx, en la zona de Tramuntana, cerca de Mahón. El lugar es bastante inhóspito, casi lunar, muy agreste, como un desierto de pizarra negra. El faro es como un fantasma en medio
acaba de finalitzar el muntatge i postproducció del dible a Menorca si vols conèixer una mica l’illa. seu últim telefilm, ‘Meublé (La Casita Blanca)’. Es Menorca té una singular cultura prehistòrica, tracta del vuitè llargmetratge de Munt darrere de amb construccions megalítiques formades per les càmeres i l’experiència ha resultat molt gratifigrans pedres anomenades ‘talaiots’. Una cosa cant. “Hem rodat a la Casita Blanca, l’emblemàtica molt curiosa de veure. Hi ha una ruta arqueològicasa de cites del barri de Gràcia, just abans que fos ca, però nosaltres ens arribem a veure el de Torenderrocada per l’Ajuntament de Barcelona, per fer- ralba d’en Salord, que ens ve de pas cap a Alaior. hi una zona verda. Cadascuna de les 43 habitacions Fem un tomb pel recinte, però la veritat és que fa era diferent, hi havia des de la de cors fins a una que massa calor i, al cap i a la fi, és dissabte, així que era decorada a l’estil de l’alta burgesia catalana. És ens en anem cap a Ciutadella, que està molt aniuna coproducció entre TV3 i Ovidi”. mada. Una de les bessones vol comprar-se unes Després de deixar les avarques, les sandàlies Sílvia ha protagonizado alguno de los maletes a l’hotel que típiques menorquines. tenim a Cala’n Porter, Al costat, a la catedral, grandes títulos del cine español. agafem el cotxe de veiem una multitud La Sílvia ha protagonitzat alguns dels lloguer, cosa imprescinsortint d’un casament.
Després de fer volts pel casc antic, ens asseiem tranquil·lament a prendre un gelat en una terrassa de la Plaça des Born i a xerrar amb l’actriu i realitzadora. “M’agrada molt dirigir. Em fa sentir-me independent i lliure. No és que hagi deixat la interpretació, de fet tinc dues propostes per fer teatre”. És prima però li agrada menjar, i en puc donar fe. No perdona les croquetes de sobrassada, el formatge de Maó i el vi negre, preferiblement de Ribera del Duero, que és el que més li agrada. L’ambient nocturn a Ciutadella és d’allò més animat, però decidim de tornar a l’hotel perquè hem caminat molt. L’endemà deixem les bessones a la platja i ens en anem amb la Sílvia a veure el Far de Favàritx, , prop de Maó. El lloc és força inhòspit, quasi
sunbathing”. She has in Menorca if you want Sílvia has starred in some of the most just completed the to get to know somecelebrated Spanish films. post-production of thing about the island. her latest TV movie, Menorca has a unique ‘Meublé (La Casita Blanca)’. This is Sílvia’s eighth culture with prehistoric megalithic monuments feature film behind the camera and the experience formed by large stones called ‘talaiots’. A very has been very rewarding. “We filmed at the Casita curious thing to see. There is an archeological Blanca (the Little White House), the iconic place for tour, but we head to Torralba d’en Salord, standclandestine lovers in Barcelona’s Gràcia neighbouring on our way to Alaior. We have a walk around hood, just before the City Council demolished the site, but to be honest, it’s too hot and it’s Satit to develop a green area. Each of the 43 rooms urday after all, so we decide to go to Ciutadella, had different decor, from one with hearts to one which is very lively on weekends. One of the twin decorated in a high Catalan bourgeoisie style. It is a sisters wants to buy some ‘avarcas’, those typical co-production between the Catalan TV and Ovidio”. sandals of Menorca. Next door, in the cathedral, After leaving the luggage at our hotel in Cala’n we see a crowd leaving a wedding. Porter, we get on our rental car, an absolute must After walking around the old town, we sit for a
while on a terrace in Plaça des Born to have an ice cream and to talk with the actress and director. “I love directing. It makes me feel independent and free. Not that I have left acting, actually I have two offers to go back to the stage”. She is thin but she likes to eat, and take my word for it. She can’t help trying the ‘sobrassada’ croquettes, Mahon cheese and red wine, preferably from Ribera del Duero, her favourite. It’s a vibrant nightlife in Ciutadella, but we decide to go back to the hotel since we are so much tired of walking. The next day, after leaving the twins at the beach, me and Sílvia go to see the lighthouse at Favàritx, in the Tramuntana area, near Mahon. The place is pretty bleak, almost lunar, very rough, like a desert of black slate. The lighthouse
grans títuls del cinema espanyol.
22
Leyendo el diario en Maó.
spanorama Spanair