42
Ceilán), cruzando por el Estrecho de Malaca. En su viaje de regreso navegó por la costa oeste de la India y llegó a su destino en 1407. A bordo de las naves viajaban embajadores de Calicut, en la India, y de varios países de Asia y el Oriente Próximo, que iban a China a presentarle sus respetos al Emperador. Y en los puertos en los que había recalado, Zheng He les había hecho a los dirigentes locales obsequios de oro, porcelanas y sedas; y a cambio había recibido, para llevarle a su Emperador, ofrendas jamás vistas en China: marfil, avestruces, camellos, cebras y jirafas. Y es que Zheng He siempre trató de lograr los objetivos de su flota a través de la diplomacia, una diplomacia, claro está, que era respaldada por el poderoso ejército que viajaba a bordo de las naves. De hecho, un testimonio contemporáneo dijo del almirante que “caminaba como un tigre”, y está claro que no dudaba en emplear la violencia cuando la creía necesaria contra los enemigos de su país. Así, aniquiló despiadadamente a los piratas que, durante muchos años, habían sido una plaga en los mares de China y el Sureste de Asia. Y también hizo demostraciones de su poder militar cuando creyó que su flota, que representaba al Imperio Chino, no era tratada con el debido respeto, cosa que le sucedió en Arabia, y en el África del Este. Su política de mano de hierro con guante de seda le dio buenos resultados al Almirante cuando, en 1413 emprendió el más ambicioso de sus viajes, el cuarto: al mando de 30.000 hombres viajó hasta Arabia y
recorrió sus costas desde Hormuz hasta Aden y el Mar Rojo. La llegada de tan imponente flota causó tal sensación en esa parte del mundo, que a su regreso a China llevaba a bordo a representantes de 30 estados, que deseaban presentar sus respetos en la corte del poderoso Emperador de China. Y así siguieron los fructíferos viajes del Almirante Zheng He, hasta un total de seis. Pero, en 1424, el Emperador Yongle murió y su sucesor, el Emperador Hongxi, decidió interrumpir los viajes de la flota, orden que mantuvo durante su corto reinado de dos años. Su sucesor, el Emperador Xuande, autorizó una nueva expedición,
de Zheng He hi anaven 27.870 tripulants, a bord de 317 naus; la majoria eren mariners, naturalment, però també hi havia soldats, amanuenses, intèrprets, artesans, metges i meteoròlegs. I les naus transportaven una càrrega variada, com ara sedes, porcellanes, or i plata, estris de coure, eines de ferro i peces de cotó, articles, tots ells, amb els quals comerciar amb els pobles que trobessin al llarg de la navegació. Eren unes naus impressionants, que no tenien comparació enlloc més del món: les més grans, les anomenades ‘naus del tresor’, tenien fins a nou pals i anaven tripulades per 500 mariners. Mesuraven més de 100 metres de llarg i 50 d’ample. I la més gran de totes era un gegant de gairebé 150 metres de llarg i 60 d’ample, capaç de portar mil passatgers. La major part d’aquelles naus, que eren del tipus xinès, és a dir, juncs, s’havien construït a les drassanes de la badia del Drac, a prop de Nanjing, les ruïnes de la qual encara es poden admirar avui en dia. En el seu primer viatge, la flota xinesa va prendre rumb per a costa xinesa fins a Champa, gairebé a la frontera amb el Vietnam, i, després de travessar el sud del mar de la Xina, va visitar Java i Sumatra i va arribar a Sri Lanka (abans Ceilan), travessant l’estret de Malaca. En el viatge de tornada, va navegar per la costa oest de l’Índia i va arribar a la seva destinació el 1407. A bord de les naus, hi
viatjaven ambaixadors de Calicut, a l’Índia, i de diversos països de l’Àsia i del Pròxim Orient, que anaven a la Xina a presentar els seus respectes a l’emperador. I als ports en els quals havia recalat, Zheng He havia fet als dirigents locals obsequis d’or, porcellanes i sedes; i, a canvi, havia rebut, per portar al seu emperador, ofrenes mai vistes a la Xina: vori, estruços, camells, zebres i jirafes. I és que Zheng He sempre va intentar aconseguir els objectius de la seva flota per mitjà de la diplomàcia, una diplomàcia, és clar, que tenia el suport del poderós exèrcit que viatjava a bord de les naus. De fet, un testimoni contemporani va dir de l’almirall que “caminava com un tigre”, i queda clar que no dubtava a fer servir la violència quan creia que era necessària contra els enemics del seu país. D’aquesta manera, va anihilar sense pietat els pirates que, durant molts anys, havien estat una plaga als mars de la Xina i el sud-est de l’Àsia. I també va fer demostracions del seu poder militar quan va creure que la seva flota, que representava l’imperi Xinès, no era tractada amb el respecte que es mereixia, cosa que li va passar a l’Aràbia i a l’Àfrica de l’Est. La seva política de mà de ferro amb guant de seda va donar bons resultats a l’almirall quan, el 1413, va emprendre el seu viatge més ambiciós, el quart: al capdavant de 30.000 homes, va viatjar fins a
l’Aràbia i en va recórrer les costes des d’Hormuz fins a Aden i el mar Roig. L’arribada d’una flota tan important va causar tanta sensació en aquella part del món, que quan va tornar a la Xina, a bord, hi portava representants de trenta estats, que volien presentar els seus respectes a la cort del poderós emperador de la Xina. I així van continuar els viatges fructífers de l’almirall Zheng He, fins a un total de sis. Però, el 1424, l’emperador Yongle va morir, i el seu successor, l’emperador Hongxi, va decidir interrompre els viatges de la flota, una ordre que va mantenir durant el seu curt regnat, de dos anys. El seu successor, l’emperador Xuande, va autoritzar una nova expedició, la setena, en la qual Zheng He havia de trobar la mort, i que havia de ser l’última singladura de la flota. Perquè, després de la mort del descobridor, la Xina va començar el seu llarg aïllament del món, que havia de durar fins que les potències europees li van imposar per les armes la seva presència comercial humiliant. I les grans naus, les més grans del món, malgrat haver estat construïdes amb fusta dura de teca, abandonades, es van podrir als seus amarratges dels ports… I l’era dels descobriments de la Xina, que va ser anterior a la d’Europa, va caure en l’oblit, fins i tot dels mateixos xinesos.
On its first trip, the Chinese fleet moved towards Champa, crossing the Chinese coast, almost on the border with Vietnam, and after crossing the South China Sea, it visited Java, Sumatra and reached Sri Lanka (formerly Ceylon), crossing the Strait of Malacca. On its return trip, the fleet sailed down the west coast of India and arrived to its destination in 1407. The ambassadors of Calicut, India, and other ambassadors from different Asian and Middle East countries, travelled on board to China to pay their respects to the Emperor. Zheng He presented gifts of gold, porcelain and silk to the local leaders of the places he visited, and in return China received new materials never seen in China before: ivory, ostrich, camels, zebras and giraffes. Zheng He always tried to attain his goal through diplomacy. Diplomacy that of course was supported by the powerful army that travelled on board. In fact, a contemporary witness reported that the
admiral “walked like a tiger”, and clearly did not shrink from the use of violence when he considered it to be necessary against the enemies of his country. Thus, he ruthlessly destroyed the pirates who, for many years, were a menace for China and the Southeast Asian Sea. And also did demonstrations of military power when he believed that his fleet, representing the Chinese Empire, was not treated with respect, something that happened in Arabia and East Africa. His iron policy with silky gloves gave good results when the Admiral started the most ambitious of his travels, the fourth, in 1413. Commanding 30.000 men, he traveled towards Saudi Arabia and toured its coasts from Aden to Hormuz and the Red Sea. The arrival of the imposing fleet caused such a sensation in that part of the world, that on his way back to China, he brought representatives from 30 states who wished to
pay their respects to the court of the powerful Emperor of China. And those were the six successful voyages of Admiral Zheng He. But in 1424, the Yongle Emperor died and his successor, Emperor Hongxi, decided to interrupt the voyages during his short reign of two years. His successor, Emperor Xuande authorized a new expedition, the seventh and last voyage of the fleet, in which Zheng He would die. Then, after the death of the discoverer, China began its long isolation from the world, which lasted until the European powers imposed it a humiliating commercial presence by force. And the great ships, the largest in the world, despite being constructed with teakwood, were abandoned and rotted at their moorings in the ports ... and China’s era of discovery, which happened earlier than the European one, fell into oblivion, even among the Chinese themselves.
spanorama Spanair
la séptima, en la que iba a encontrar la muerte Zheng He, e iba a ser la última singladura de la flota. Pues, tras la muerte del descubridor, China inició su largo aislamiento del mundo, que iba a durar hasta que las potencias europeas le impusieran por las armas su humillante presencia comercial. Y las grandes naves, las mayores del mundo, a pesar de estar construidas con dura madera de teca, abandonadas, se pudrieron en sus amarres de los puertos... y la era de los descubrimientos de China, que fue anterior a la de Europa, cayó en el olvido, incluso de los propios chinos.
Zheng He siempre trató de lograr los objetivos de su flota a través de la diplomacia; una diplomacia, claro está, que era respaldada por el poderoso ejército que viajaba a bordo de las naves.
Zeng He sempre va provar d’aconseguir els objectius de la seva fota emprant la diplomàcia; una diplomàcia, és clar, respatllada pel poderós exèrcit que viatjava a les seves naus. Zheng He always tried to attain his goals through diplomacy. Diplomacy that of course was supported by the powerful army that travelled on board.