Spanorama 165 august 2010

Page 1

Nº 165 Agosto Agost August 2010

Malta

Josef Ajram, el hombre sin límites Josef Ajram, l’home sense límits Josef Ajram, the man with no limits

Fuerteventura La isla del viento L’illa del vent The windy island

Beograd Ha nacido una estrella Ha nascut una estrella A star is born

spanorama Spanair

1


2

spanorama Spanair


Editorial

VacacionesVacancesHolidays Agosto para unos significa vacaciones… y para otros, más trabajo.

Agost vol dir vacances per a uns... i per a d’altres, més feina.

August means holidays for some of us, and more work for others.

D

urante el embarque de su vuelo, observando a los pasajeros a bordo, ya se habrá dado cuenta de una cosa: estos días el vestuario informal o sport gana por goleada a los sobrios trajes y las corbatas; un vestuario que, durante los meses de verano, prácticamente desaparece de los aviones. Esto es agosto, que, más que ningún otro mes, es sinónimo de vacaciones. Sin embargo, para Spanair el verano es tiempo de seguir trabajando con ganas y empeño, ya que durante estas fechas volamos aún más ; es temporada alta y nos debemos a nuestros pasajeros . Sus vacaciones pueden estar iniciándose ahora mismo, mientras lee estas letras acomodado en el asiento de uno de nuestros aviones, dirigiéndose a cualquiera de los nuevos destinos que hemos abierto durante este año, o hacia aeropuertos ya tradicionales en zonas turísticas de nuestras costas o islas. Nuestro compromiso por la calidad, por hacerles la vida más fácil y por llevarle rápidamente a ese lugar que desea es nuestro objetivo principal. Gracias por volar con nosotros y por confiar también sus desplazamientos de ocio a Spanair. ¡Felices vacaciones!

D

urant l’embarcament del vostre vol, observant els passatgers a bord, ja us deveu haver adonat d’una cosa: aquests dies el vestuari informal o esport guanya per golejada els vestits i les corbates sobris; un vestuari que, els mesos d’estiu, pràcticament desapareix dels avions. Això és l’agost, que, més que cap altre mes, és sinònim de vacances. Tot i això, per a Spanair l’estiu és temps de continuar treballant amb ganes i esforç, ja que durant aquestes dates volem encara més; és temporada alta i els nostres passatgers són la nostra prioritat. Les vostres vacances poden estar començant ara mateix, mentre llegiu aquestes lletres acomodats al seient d’un dels nostres avions, dirigint-vos a qualsevol de les noves destinacions que hem obert aquest any, o cap a aeroports tradicionals en zones turístiques de les nostres costes o illes. El nostre compromís per la qualitat, per fer-vos la vida més fàcil i per portarvos ràpidament a aquell lloc que voleu és el nostre objectiu principal. Gràcies per volar amb nosaltres i per confiar també els desplaçaments de lleure a Spanair. Bones vacances!

M

aybe while you’re boarding on this aircraft you have noticed something, watching the passengers on board: these days the informal or casual dresses are more numerous than the sober suits and ties, clothes that, during the summer months virtually disappears from the aircraft. This is August and more than any other month, is synonymous of vacation.. However, during summertime Spanair continues working with enthusiasm and determination. It is high season and we fly even more, we owe it to our passengers. Your holidays may be starting right now, while reading these lines, well of seated in one of our plane seats travelling to any of the new destinations that we have opened this year or towards traditional tourist airports of our coasts or islands. Our commitment to quality, to make your life easier and to take you to that place that you want is our main objective. Thank you for flying with us and to entrust your leisure travel to Spanair. Enjoy your holidays!.

Jorge Chumillas

Director Corporativo Spanair

Chief financial officer Spanair Director Corporatiu Spanair

spanorama Spanair

3


Sumari0

Sumari Contents Nº 165

Agosto2010 Agost 2010 | August 2010

6 Agenda 14 Malta, la isla del tesoro, Malta, la illa del tresor

Malta, the treasure island

20 Josef Ajram,

el hombre sin límites L’home sense límits

The man with no limits

26 Scarlett Johansson,

la princesa de Manhattan se hace mayor

20

la malta de josef ajram

La princesa de Manhattan es fa gran Manhattan’s princess grows up

30

La hora de

Beograd

L’hora de Beograd It’s Beograd’s time

38 Elogio de la pereza Elogi de la mandra Praise laziness

43 Deneuve & Mastroianni La unió del gel i el foc

The union of fire and ice

30

44 Fuerteventura,

beograd

mecida por el viento Bressolada pel vent

14 malta

Rocked by the wind

54

Entrevista

44

fuerteventura

Spanair presidente Ferran Soriano

Consejero delegado Mike Szücs Consejo de redacción Josep Ilario, Núria Tarré, Jordi Juan, Carles Fernández y Javier Ortega Figueiral SPANORAMA Select publicaciones, s.l. | dirección Vivian Scott (vivianscott@selectpublicaciones.com) diseño y dirección de arte Martí Ribé (martinribe@mac.com) | redacción Raquel Alba, Mireia Aranda, Gloria Zorrilla (redaccion@selectpublicaciones.com) | fotografía Joan Masats asesoramiento lingüístico Elisabet Kamal, Nicholas Kerrell (English) | colaboradores Màrius Carol, Isabel Lorente, Sara Perini | redacción Balmes, 172, 2º/2ª - 08008 Barcelona. Tel. 932 173 052 publicidad (publicidad1@selectpublicaciones.com ) cf&rm. blasco ibáñez, 9. 08197 valldoreix. rosamartin@cf-rm.com

Tel: 639 35 06 71 - 609 77 68 35

impresión Giesa, tel. 934 150 799 | dl TO1363-1996

4

spanorama Spanair

‘Spanorama’ es una publicación independiente de Spanair editada de acuerdo con el Departamento de Comunicación de esta línea aérea. Spanair y el editor de esta revista no se responsabilizan de las opiniones expresadas por los autores de los artículos publicados.

‘Spanorama’ és una publicació independent de Spanair editada d’acord amb el Departament de Comunicació d’aquesta línia aèria. Spanair i l’editor de la revista no es responsabilitzen de les opinions expressades pels seus col·laboradors. ‘Spanorama’ is an independent magazine published for on board Spanair service. Its contents are independent from Spanair but suit the Marketing Department of this airline. Spanair and this magazine’s publisher are not responsible for the opinions expressed by the contributors.


donde empieza la aventura On comença l’aventura

Where the adventure begins

54 Barcelona vinícola

62 Vivir y convivir

56 Gadgets

61 Personal shopper

Isabella Rossellini & Bulgari Isabella Rossellini & Bulgari

To live and to abide

26

scarlett johansson

66 Noticias Spanair Notícies Spanair

Barcelona vinícola

Barcelona’s vineyards

Viure i conviure

Spanair news

70 Mapa de rutas Mapa de rutes

Destination maps

76 Flota Spanair La flota Spanair

Isabella Rossellini & Bulgari

Spanair’s fleet

78 Consejos para los pasajeros Consells per als passatgers Advises for passengers

80 ¿Sabías que...? Sabies que...?

Did you know that...?

82 El Harry’s Bar de Màrius Carol

El Harry’s Bar de Màrius Carol

Dolce & Gabbana

50 PortAventura,

spanorama Spanair

5


Agenda

Once flechazos de verano Onze enamoraments d’estiu | Eleven summer crushes

Agosto es el mes de los romances de verano. Nosotros hemos tenido los siguientes once flechazos culturales. L’agost és el mes dels romanços d’estiu. Nosaltres hem tingut els enamoraments culturals següents. August is the month of summer romances. We fall in love with the following eleven cultural events. Let yourself fall in love. Por Raquel Alba. Descobreix la festa que ve de l’est

Beograd

A poc a poc, Beograd està conquerint fama de capital nocturna de l’est. Hi arriben joves de tots els països de l’exIugoslàvia, atrets per la popularitat de clubs i discoteques. El que la guerra va separar ho està tornant a unir la festa. Teniu una bona oportunitat per certificar l’efervescència festiva de Beograd entre els dies 18 i 22 d’agost. En aquestes dates, l’Usce Park de la ciutat acollirà el Beer Fest (Festival de la Cervesa), que, amb més de 500.000 visitants, l’any passat, és un dels festivals més grans d’Europa. La fórmula de l’èxit és clara: entrada gratuïta, un programa variat d’actuacions musicals i la possibilitat d’assaborir cerveses locals i internacionals. www. belgradebeerfest.com

Descubre la fiesta que viene del Este Poco a poco, Beograd está haciéndose con la fama de capital nocturna del Este. Hasta ella llegan jóvenes de todos los países de la ex Yugoslavia atraídos por la popularidad de clubes y discotecas. Lo que la guerra separó lo está uniendo de nuevo la fiesta. Tenéis una buena oportunidad para certificar la efervescencia festiva de Beograd entre los días 18 y 22 de agosto. En esas fechas, el Usce Park de la ciudad acogerá el Beer Fest (Festival de la Cerveza), que, con más de 500.000 visitantes el pasado año, es uno de los festivales más grandes de Europa. La fórmula del éxito está clara: entrada gratuita, un programa variopinto de actuaciones musicales y la posibilidad de saborear cervezas locales e internacionales. www.belgradebeerfest.com 6

spanorama Spanair

Discover the parties that comes from the East

Gradually, Beograd is turning into a capital of nightlife of the East. To Beograd arrive young people from all countries of the former Yugoslavia, attracted by the popularity of its clubs and discos. What the war separated, it is now joined by the party again. You have a good opportunity to confirm the effervescence festive of Beograd between the 18th and 22nd of August when the Usce Park will host the Beer Fest Beograd (‘Beer Festival’). With more than 500.000 visitors last year, is one of the biggest festivals in Europe. The formula for success is clear: free admission, a varied program of musical performances and the chance to taste local and international beers: www. belgradebeerfest.com


El Festival Dos Océanos desembarca en Lisboa hasta el próximo 14 de agosto. El programa del evento incluye conciertos de fado, museos abiertos toda la noche, exposiciones, pirotecnia y actividades en la calle. Todo de entrada gratuita y para público de todas las edades. El Dos Océanos arrancó el pasado 31 de julio con un concierto de Lauryn Hill y coincide, este año, con la celebración del centenario de la República Portuguesa.

Lisboa

La confluencia de dos océanos

Humanum Fatum Seda

La confluència de dos oceans

El Festival Dos Oceans desembarca a Lisboa fins al 14 d’agost. El programa de l’esdeveniment inclou concerts de fado, museus oberts tota la nit, exposicions, pirotècnia i activitats al carrer. Tot d’entrada gratuïta i per a públic de totes les edats. El Dos Oceans va arrencar el 31 de juliol amb un concert de Lauryn Hill i coincideix, aquest any, amb la celebració del centenari de la República Portuguesa.

Valencia

La poética obra de Julio González Las vacaciones de agosto son el momento perfecto para detenerse y redescubrir aquellos artistas que, en algún momento, nos han hecho soñar. Si admiráis la obra del escultor barcelonés Julio González, no podéis dejar de visitar la exhibición permanente que le dedica el Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). La pinacoteca alberga la colección más importante de obras del artista y cuenta con cerca de 400 piezas (entre esculturas, dibujos, pinturas y orfebrería) procedentes de diversas adquisiciones, pero fundamentalmente de las donaciones de Carmen Martínez y Viviane Grimminger, herederas del artista.

The confluence of two oceans

Lauryn Hill

The Two Oceans Festival arrives in Lisbon until the 14th of August. The event program includes performances of fado, museums opened all-night, exhibitions, fireworks and activities on the street. The entry is free. For people of all ages. The ‘Two Oceans’ started last 31st of July with a concert of Lauryn Hill and this year coincides with the centennial celebration of the Portuguese Republic.

La poètica obra de Julio González

Les vacances d’agost són el moment perfecte per redescobrir els artistes que ens han fet somiar. Si admireu l’obra de l’escultor barceloní Julio González, no podeu deixar de visitar l’exhibició que li dedica l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). La pinacoteca alberga la col·lecció més important d’obres de l’artista, amb prop de 400 peces (entre escultures, dibuixos, pintures i orfebreria), procedents fonamentalment de les donacions de Carmen Martínez i Viviane Grimminger, les seves hereves.

The poetic works by Julio González

During the August holiday is the time to rediscover those artists who made us dream. If you admire the sculptor Julio González from Barcelona, you can not miss the permanent exhibition dedicated to him in the Institut Valencia d’Art Modern (IVAM). The gallery houses nearly 400 pieces (sculptures, drawings, paintings and jewellery) mostly from donations of Carmen Martínez and Viviane Grimminger, heiresses of the artist. spanorama Spanair

7


Raimon Solà presenta, en la Galería Tagomago, la serie ‘El otro lado de la carretera’, resultado de más de un año de inmersión en la vida del barrio de Sant Joan de Figueres (Girona), habitado mayoritariamente por personas de etnia gitana. El fotógrafo incide en la verdadera cotidianidad del colectivo gitano, olvidado durante décadas en la marginalidad y el misterio. La muestra presenta 44 fotografías analógicas y se podrá visitar en la Galería Tagomago hasta el 13 de septiembre de 2010.

Barcelona

Bienvenidos al otro lado de la carretera

Benvinguts a l’altre costat de la carretera

Raimon Solà presenta, a la Galeria Tagomago, la sèrie ‘L’altre costat de la carretera’, resultat de més d’un any d’immersió en la vida del barri de Sant Joan de Figueres (Girona), habitat majoritàriament per persones d’ètnia gitana. El fotògraf incideix en la veritable quotidianitat del col·lectiu gitano, oblidat durant dècades en la marginalitat i el misteri. La mostra presenta 44 fotografies analògiques i es podrà visitar a la Galeria Tagomago fins al 13 de setembre del 2010.

Welcome to the other side of the road

London

Raimon Solà presents the series ‘The other side of the road’ in the Tagomago gallery. This is the result of more than a year of immersion in the life of Sant Joan de Figueres district (Girona), inhabited mainly by Gypsy. The photographer has an impact on the real daily life of Gypsy people forgotten for decades on the border and mystery. The exhibition presents 44 analogue photographs and can be visited at Tagomago Gallery until the 13th of September 2010.

El club de los retratos misteriosos La National Portrait Gallery exhibe, hasta octubre, retratos elaborados entre el siglo XVI y el XVII. ¿Qué tienen todos en común ? Que, tras más de 450 años, los historiadores han sido incapaces de determinar quiénes posan en los lienzos. ¿Quién es la dama pelirroja de gesto serio? ¿Y el caballero barbudo? A falta de respuestas, el museo ha invitado a escritores a inventar historias alrededor de los rostros.

El club dels retrats misteriosos

8

La National Portrait Gallery exhibeix, fins a l’octubre, retrats elaborats entre el segle XVI i el XVII. Què tenen en comú? Que, després de més de 450 anys, els historiadors han estat incapaços de determinar qui són els homes i les dones que posen en els llenços. Qui és la dama pèl-roja de gest seriós? I el cavaller barbut? A manca de respostes, el museu ha convidat diversos escriptors a inventar històries al voltant dels rostres misteriosos. spanorama Spanair

The club of mysterious portraits

The National Portrait Gallery shows portraits made between the sixteenth and seventeenth centuries until October. They all have in common that after more than 450 years historians are unable to determine who are the men and women posing in the paintings. Who is that redhead lady with serious expression? The museum has invited several writers to create stories about the mysterious faces.


spanorama Spanair

9


El lado radical de Matisse

Madrid

New York

Hasta el 11 de octubre, el MOMA dedica una exposición a las obras que Henri Matisse pintó entre los años 1913-1917, época que se considera la más experimental y enigmática de la trayectoria del autor francés. La muestra se titula ‘Matisse: Radical Invention’.

‘Quinquis de los 80’ La Casa Encendida de Obra Social Caja Madrid presenta en Madrid la exposición ‘Quinquis de los 80. Cine, prensa y calle’, que podrá verse hasta el 29 de agosto de 2010. La muestra gira en torno a la figura del quinqui o delincuente acuñada por el género cinematográfico de delincuencia juvenil, que vivió su momento de apogeo en España entre los años 1978 y 1985.

‘Quinquis dels 80’

‘Gangs from the 80s’

La Casa Encendida de l’Obra Social Caja Madrid presenta a Madrid l’exposició ‘Quinquis dels 80. Cinema, premsa i carrer’, que es podrà veure fins al 29 d’agost del 2010. La mostra gira entorn de la figura del quinqui o delinqüent encunyada pel gènere cinematogràfic de delinqüència juvenil, que va viure el seu moment d’apogeu a Espanya entre els anys 1978 i 1985.

The Casa Encendida of Caja Madrid Social Work in Madrid presents the exhibition ‘Gangs of the 80. Movies, press and street’ till the 29th of August 2010. The exhibition revolved around the figure of ‘quinqui’ or delinquent created by the cinematic genre of juvenile delinquency that has its height in Spain between 1978 and 1985.

Déjate seducir por Jorge Drexler El cantautor Jorge Drexler desembarca, el 14 de agosto, en el prestigioso Festival Castell de Peralada. La primera edición del Festival Internacional de Música Castell de Peralada data del 1987 y, desde entonces, se celebra ininterrumpidamente los meses de julio y agosto en el conjunto monumental del castillo de Peralada. Mágica y elegante, es una cita imprescindible de cualquier melómano que se precie.

El costat radical de Matisse

Deixa’t seduir per Jorge Drexler

Jorge Drexler desembarca, el 14 d’agost, al prestigiós Festival Castell de Peralada. La primera edició del Festival Internacional de Música Castell de Peralada data del 1987 i, des de llavors, se celebra ininterrompudament els mesos de juliol i agost al conjunt monumental del castell de Peralada. Cita imprescindible per als melòmens.

Peralada (Girona)

Be seduced by Jorge Drexler

10

spanorama Spanair

The singer and songwriter Jorge Drexler lands at the prestigious Festival Castell de Peralada on the 14th of August. The first edition of the International Music Festival Castell de Peralada dates from 1987. Since then is held in Peralada Castle every July and August. Magic and elegant, is an essential appointment for any self-respecting megalomaniac.

The radical side of Matisse

Until the 11th of October the MOMA hosts an exhibition dedicated to works which Henri Matisse painted between the years 1913 to 1917 that is considered the most experimental and enigmatic period in the trajectory of the French author. The exhibition is titled ‘Matisse: Radical Invention’.

Fins a l’11 d’octubre, el MOMA dedica una exposició a les obres que Henri Matisse va pintar entre els anys 1913 i 1917, època que es considera la més experimental i enigmàtica de la trajectòria de l’autor francès. La mostra es titula ‘Matisse: Radical Invention’.


Transfigura’t

Málaga

“El ser es un océano sin orilla. Mirándolo no encuentra principio ni fin, ni en este mundo ni en el siguiente”. Este escrito del místico andalusí Ibn Arabi (1165-1240) sirvió de inspiración al artista neoyorquino Bill Viola para crear la obra ‘El océano sin orilla’, que presentó en la Bienal de Venecia de 2007 y fue el origen de la serie ‘Transfiguraciones’, a la que pertenecen las tres obras que serán expuestas hasta el próximo 12 de septiembre en el Museo Picasso Málaga.

Historia de un casino Lloret de Mar (Girona)

Transfigúrate

“L’ésser és un oceà sense riba. Mirant-lo no es troba principi ni fi, ni en aquest món ni en el següent”. Aquest escrit del místic andalusí Ibn Arabi (1165-1240) va servir d’inspiració a l’artista novaiorquès Bill Viola per crear l’obra ‘L’oceà sense riba’, que va presentar a la Biennal de Venècia de 2007 i que va ser l’origen de la sèrie ‘Transfiguracions’, a la qual pertanyen les tres obres que s’exposaran fins al 12 de setembre al Museu Picasso Màlaga.

Transfiguration

‘The human being is an ocean without shore. Looking at it is has no beginning or end, neither in this world or the next’. These thoughts of the Andalusian mystic Ibn Arabi (1165-1240) inspired the New York artist Bill Viola to create the work ‘The Ocean without a shore’. He presented it at the Venice Biennale in 2007. It was the origin of the series ‘Transfiguration’ that belong to the three works that will be presented at the Picasso Museum in Malaga until the 12th of September.

Vuelve el hombre de negro

Donosti

La Semana Grande de San Sebastián tiene un invitado de excepción. Dos pistas: lleva el rock’n’roll en la sangre y suele vestir de negro. Es el mítico Loquillo y repasará todos los grandes éxitos de su carrera en un concierto de dos horas, que empezará el viernes 20 de agosto a las 23.45 h. Imprescindible.

El recién inaugurado Gran Casino Costa Brava, obra del despacho de arquitectos b270, es una de las obras más estimulantes del panorama arquitectónico actual. En su interior, alberga durante todo el verano una muestra de 49 fotografías panorámicas que, realizadas por Sebastian Khourian, ilustran cómo, piedra a piedra, se fue levantando el edificio.

Història d’un casino

El Gran Casino Costa Brava, acabat d’inaugurar, obra del despatx d’arquitectes b270, és una de les obres més estimulants del panorama arquitectònic actual. A l’interior allotja, durant tot l’estiu, una mostra de 49 fotografies panoràmiques que, fetes per Sebastian Khourian, il·lustren com, pedra a pedra, es va anar aixecant l’edifici.

Story of a casino

The newly opened Grand Casino Costa Brava, the work of the architectural firm b270, is one of the most stimulating of the current architectural panorama. During all summer it will house the collection of 49 panoramic photographs, made by Sebastian Khourian illustrating how, stone by stone, was constructed the building.

Torna l’home de negre

La Setmana Gran de Sant Sebastià té un convidat d’excepció. Dues pistes: duu el rock’n’roll a la sang i sol vestir de negre. És el mític Loquillo i repassarà tots els grans èxits de la seva carrera en un concert de dues hores, que començarà el divendres 20 d’agost a les 23.45 h. Imprescindible.

The man in black is back

The Semana Grande de San Sebastian has a special guest. Two clues: he has the ‘rock’n’roll’ in the blood and usually wear black clothes. It is the mythical Loquillo and revised all the greatest hits of his career in a two-hour concert that will start at 23.45 hours on Friday 20th of August. Essential.

spanorama Spanair

11


‘Israel y los territorios palestinos’ Lonely Planet. 25 €

Lonely Planet acaba de lanzar una nueva guía en castellano dedicada a Israel y los territorios palestinos. Nazaret, Jerusalén, el desierto del Néguev, el mar Muerto, los escenarios de Galilea en los que vivió Jesús… se suman a modernas ciudades como Tel Aviv o las animadas playas del Mediterráneo. Incluye rutas clásicas y nuevas propuestas, claves sobre la historia del país y la vida cotidiana, sobre monumentos y enclaves esenciales, y direcciones (restaurantes, hoteles y datos prácticos).

‘Israel y los territorios palestinos’

Lonely Planet acaba de llançar una nova guia en castellà dedicada a Israel i els territoris palestins. Natzaret, Jerusalem, el desert del Néguev, el mar Mort, els escenaris de Galilea en els quals va viure Jesús… se sumen a ciutats modernes com Tel Aviv o les animades platges del Mediterrani. Inclou rutes clàssiques i noves propostes, claus sobre la història del país i la vida quotidiana, sobre monuments i enclavaments essencials, i adreces (restaurants, hotels i dades pràctiques).

Israel and the Palestinian territories

Lonely Planet has just published a new Spanish guidebook of Israel and the Palestinian Territories. Nazareth, Jerusalem, the Negev desert, the Dead Sea, the scenery of Galilee where Jesus lived ... together with modern cities like Tel Aviv or the bustling beaches of the Mediterranean Sea. The book includes classic routes and new proposals, information about the country’s history, the daily life, monuments, other important sites and addresses (restaurants, hotels, and practical information).

Libros

‘De veritas vitae’

Alejandro Merino| Editorial Club Universitario

‘De Veritas Vitae’ es un libro de divulgación que trata de responder a las preguntas que todo ser humano se ha hecho. El origen del Universo, del planeta Tierra, de la vida, del hombre, de los mecanismos que rigen la conducta, los instintos, los sentimientos, la inteligencia y las creencias. Analiza la formación y psicología de los grupos humanos, de los movimientos migratorios y del terrorismo, para por último desembocar en el Determinismo. Todo ello sin ánimo de dogmatizar. Para reflexionar.

‘De veritas vitae’

És un llibre de divulgació que tracta de respondre les preguntes que tot ser humà s’ha fet. L’origen de l’Univers, del planeta Terra, de la vida, de l’home, dels mecanismes que regeixen la conducta, els instints, els sentiments, la intel· ligència i les creences. Analitza la formació i psicologia dels grups humans, dels moviments migratoris i del terrorisme, per a finalment desembocar en el Determinisme. Tot això sense ànim de dogmatitzar. Per a reflexionar.

‘De Veritas vitae’

‘De Veritas Vitae’ is a popular book that tries to answer to the questions that every human being has. The origin of the universe, of the planet Earth, of the life, the man, the mechanisms that govern his behaviour, the instincts, feelings, intelligence and beliefs. The book analyzes the formation and psychology of human groups, of migration and terrorism and arrives finally to the philosophy of Determinism. All without a dogmatic spirit. Ideal for reflection.

Llibres | Books

‘Jardines de España’

Carmen Añón. Ana Luengo y Mónica Luengo| Lunwerg .14,50 €.

‘Jardines de España’, último título de la colección Lunwerg Medium, nos propone un viaje excepcional a través de uno de los elementos más significativos de nuestra cultura: los jardines. Las autoras han seleccionado más de cuarenta jardines de toda España, identificando sus elementos más diferenciadores. Clasificados atendiendo a las diversas tipologías de enclave (claustros, patios) o denominación (botánicos, parques, sitios reales), los jardines incluidos en el libro constituyen una invitación a tomar conciencia del jardín como obra de arte. 12

spanorama Spanair

‘Jardines de España’

‘Jardines de España’, l’últim títol de la col·lecció Lunwerg Medium, ens proposa un viatge a través d’un dels elements més significatius de la cultura espanyola: els jardins. Les autores han seleccionat més de quaranta jardins de tot Espanya, identificant-ne els elements més diferenciadors. Classificats atenent les diverses tipologies d’enclavament o denominació, els jardins inclosos en el llibre conviden a prendre consciència del jardí com a obra d’art.

‘Gardens of Spain’

The book ‘Gardens of Spain’, the latest title of the collection Lunwerg Medium, offers us an exceptional journey through one of the most significant elements of our culture: the gardens. The authors have selected more than forty gardens in Spain, identifying their most distinguishing elements. Classified according to the different types of enclaves (cloisters, patios) or denominations (botanical gardens, parks, real sites), the gardens included in the book invite us to think about the garden as a work of art.

‘Botiquín para un corazón roto’ Victoria Cadarso | La Esfera de los libros

Para la psicoterapeuta Victoria Cadarso, las crisis son oportunidades de cambio y crecimiento. Incluso las rupturas sentimentales más dolorosas. A modo de botiquín, el libro nos explica qué hace que nos duela el corazón y nos ofrece ‘tiritas’ para convertir sufrimiento en autoconocimiento y elaborar un plan para recomponer el corazón roto.

‘Botiquín para un corazón roto’

La psicoterapeuta Victoria Cadarso parteix en aquesta obra de la premissa que la majoria de les crisis són oportunitats per canviar i créixer. Fins i tot les ruptures sentimentals més doloroses. A manera de farmaciola, el llibre explica què fa que ens faci mal el cor i ens ofereix ‘tiretes’ per transformar el sofriment en autoconeixement i elaborar un pla per recompondre el cor trencat.

‘First-aid kit for a broken heart’

The crises are opportunities of change and growth for the psychotherapist Victoria Cadarso. Even the more painful sentimental break. This book explains us, as a first-aid kit, what to do when the heart hurts and offers us «sticking plasters» for converting suffering into self-knowledge and elaborating a plan to recompose the broken heart.


spanorama Spanair

13


Malta, la isla del tesoro Malta, l’illa del tresor | Malta, the treasure island

Es pequeña, pero conserva un riquísimo patrimonio histórico que se remonta a la época megalítica. És petita,

però conserva un riquíssim patrimoni històric que es remunta a l’època megalítica. Malta is a small island but retains a rich heritage dating back to megalithic times. Texto: Gloria Zorrila - Fotos: Joan Masats.

14

spanorama Spanair


una isla se viene a dos cosas: a perderse o una illa s’hi ve per dues coses: per perdre’s o an island, you come for two things: to get o per buscar un tresor. Perdre’s a Malta A A T a buscar un tesoro. Perderse en Malta es lost or to find a treasure. Getting lost in Malta és fàcil, no per la mida, sinó per la quantitat fácil, no por su tamaño, sino por la cantidad is easy not because of the size but because of the de restos de su multicultural pasado. Por aquí han pasado fenicios, romanos, cartagineses, árabes, españoles, caballeros de la orden de San Juan, franceses y, finalmente, británicos, y todos ellos han dejado su impronta en la isla. En cuanto a tesoros, algunos ocupantes son recordados con cierto rencor, por haberse llevado gran parte de esos tesoros. Napoleón Bonaparte estuvo por aquí y se ‘llevó’ toda la plata saqueando las riquezas que los caballeros habían donado a las iglesias. De los británicos, este pequeño archipiélago en el Mediterráneo de apenas 400.000 habitantes conserva el idioma, una de las dos lenguas

de restes del seu passat multicultural. Per aquí hi han passat fenicis, romans, cartaginesos, àrabs, espanyols, cavallers de l’orde de Sant Joan, francesos i, finalment, britànics, i tots han deixat la seva empremta a l’illa. Pel que fa als tresors, alguns ocupants es recorden amb cert rancor, perquè es van endur gran part dels tresors. Napoleó Bonaparte va ser aquí i es va ‘emportar’ tota la plata saquejant les riqueses que els cavallers havien donat a les esglésies. Dels britànics, aquest petit arxipèlag del Mediterrani, que amb prou feines té 400.000 habitants, en conserven l’idioma, una de les dues llengües oficials (juntament amb el

many remains of its multicultural past. The area has Phoenicians, Romans, Carthaginians, Arabs, Spanish, Knights of the Order of St. John, British and French, and all of them left their mark on the island. As for treasures, some occupants are remembered with some bitterness for having ‘taken’ away many of these treasures. Napoleon Bonaparte was here and plundered the wealth that the Knights had donated to the churches. From the British, this small archipelago in the Mediterranean of just 400,000 people, preserve the language, one of the two official ones (along with Maltese), and the way they drive, unlike the rest of the planet. But apart from this anecdote

Ciudad medieval y barroca

spanorama Spanair

15


16

spanorama Spanair


oficiales (junto con el maltés) y la manera de conducir, al revés que el resto del planeta. Pero, aparte de esta anécdota, también posee el pragmatismo y la manera de hacer ‘British’, lo cual la ha convertido en un centro financiero y de negocios internacional, además de un foco turístico. La arquitectura de las ciudades es una mezcla entre el caos urbanístico que caracteriza a muchas ciudades mediterráneas y un carácter amable y hospitalario. Si disponéis de poco tiempo, lo mejor es adentrarse por el casco antiguo de La Valletta o dar una vuelta montados en un ‘karozzini’ (un coche de caballos) para ver la ciudad fortificada, construida por los caballeros hospitalarios para defender la ciudad de las incursiones del

imperio otomano. Otra vista impresionante es desde el muelle conocido como La Valletta Waterfront, en la parte de Floriana. Son embarcaderos del siglo XVIII que han sido restaurados para albergar los restaurantes y bares más ‘trendy’. El ambiente es muy agradable tanto de día como de noche. Probad la reputada cerveza local, Cisk, es muy ligera. Si buscáis algo más de marcha tenéis que ir a St. Julian’s y Paceville, dos poblaciones que están a tan sólo 10 minutos y que concentran la mayor oferta turística y de clubes nocturnos. Habría que hablar de las islas maltesas, ya que en realidad esta república es un archipiélago formado por tres islas –Malta, Gozo, Comino– y varios islotes conectados entre sí por un eficien-

maltès) i la manera de conduir, a l’inrevés que la resta del planeta. Però, a part d’aquesta anècdota, també tenen el pragmatisme i la manera de fer ‘British’, cosa que els ha convertit en un centre financer i de negocis internacional, a més d’un focus turístic. L’arquitectura de les ciutats és una barreja entre el caos urbanístic que caracteritza moltes ciutats mediterrànies i un caràcter amable i hospitalari. Si teniu poc temps, el millor és endinsar-se en el nucli antic de La Valletta o fer un volt amb un ‘karozzini’ (un cotxe de cavalls) per veure la ciutat fortificada, construïda pels cavallers hospitalaris per defensar-la de les incursions de l’imperi otomà. Una altra visita impressionant és des del moll conegut com La Valletta

Waterfront, a la part de Floriana. Són embarcadors del segle XVIII, que s’han restaurat per allotjar els restaurants i els bars més ‘trendy’. L’ambient és molt agradable, tant de dia com de nit. Tasteu la reputada cervesa local, Cisk, és molt lleugera. Si busqueu una mica més de marxa, aneu a St. Julian’s i Paceville, dues poblacions que només són a deu minuts i que concentren la major oferta turística i de clubs nocturns. Caldria parlar de les illes malteses, ja que en realitat aquesta república és un arxipèlag format per tres illes: Malta, Gozo i Comino, i diversos illots connectats entre si per un servei de ferri molt eficient. Gozo és la més visitada, sobretot pels qui estudien arqueologia, perquè

they have inherited their pragmatism and the British way of doing which has made Malta become a financial business centre and a international touristic focus. The city’s architecture is a mixture of the urban chaos from many Mediterranean cities with a friendly and hospitable character. If you have little time the best is to go through the old town of Valletta or to stroll mounted on a ‘karozzini’ (a horse cab) to see the fortified city built by the Christian Knights to defend the city from incursions of the Ottoman Empire. Another breathtaking view is from the pier known as Valletta Waterfront, on the Floriana area, are the piers of the eighteenth century that have been restored to house restaurants and trendy bars. The atmosphere

is very pleasant both day and night. Try the renowned local beer, Cisk, is very light. If you’re looking for nightlife you must go to St. Julian’s and Paceville, two populations that are only 10 minutes away, with most of the tourist attractions and nightclubs. We really should talk about the Maltese Islands since in reality this Republic is an archipelago of three big islands: Malta, Gozo, Comino and several smaller ones connected by an efficient ferry service. Gozo is the most visited of all for those who study archeology and want to see the Ggantija temples, the megalithic age World Heritage Site by UNESCO. Other sites of interest are the Azure Window, on the Bay Dwjra, an impressive granite rock with a large opening, drilled by the waves of

Películas rodadas en Malta

Pel·lícules rodades a Malta

Films shot in Malta ‘Agora’, ‘The Da Vinci Code’, ‘Munich’, ‘Troy’, ‘The League of Extraordinary Gentlemen’, ‘The Count of Monte Cristo’, ‘Gladiator’, ‘Cutthroat Island’, ‘Midnight Express’, ‘Me and Orca The Killer Whale’, ‘Popeye’, even a James Bond film, ‘The Spy Who Loved Me’ Armadura de un caballero

spanorama Spanair

17


te servicio de ferry. Gozo es la más visitada, sobre todo por los que estudian arqueología, ya que cuenta con los templos de Ggantija, de la época megalítica y patrimonio de la humanidad por la UNESCO. Otro de los sitios de interés es la Ventana Azul, en la bahía de Dwjra, una impresionante roca de granito con una gran abertura, como una puerta, horadada por el oleaje del mar. La histórica Mdina es otra de las ciudades que vale la pena descubrir. Está en lo alto de una meseta y cerrada al tráfico; sólo así se pueden descubrir los imponentes palacios medievales y barrocos de su vieja clase aristocrática. A los pies está Rabat, otra ciudad de leyenda. Dicen que en unas cuevas cercanas vivió durante meses el apóstol San Pablo, después de naufragar junto a estas costas. Leyendas aparte, la verdad es que muchos recordarán la genial novela ‘El halcón maltés’, de

té els temples de Ggantija, de l’època megalítica i patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Un altre dels llocs d’interès és la Finestra Blava, a la badia de Dwjra, una roca de granit impressionant amb una gran obertura, com una porta, foradada per les onades del mar. La històrica Mdina és una altra de les ciutats que val la pena descobrir. És al capdamunt d’una meseta i està tancada al trànsit. Només així es poden descobrir els palaus imponents, medievals i barrocs, de la vella classe aristocràtica. Als peus hi ha Rabat, una altra ciutat de llegenda. Diuen que en unes coves properes hi va viure uns mesos l’apòstol sant Pau, després de naufragar prop d’aquestes costes. Llegendes a part, la veritat és que molts deveu recordar la novel·la ‘El falcó maltès’, de Dashiell Hammett, que John Huston va portar al cinema, protagonitzada per Humphrey Bogart i basada

No dejes de visitar las webs:

No deixis de visitar les webs: Be sure to visit the webs:

www.visitmalta.es www.mta.com.mt

18

spanorama Spanair

the sea like a gigantic door. The historic Mdina is another city worth discovering. It’s in the top of a plateau and is closed to traffic, so walking is the only way you can discover the imposing medieval and Baroque palaces of the old aristocracy. At the foot is Rabat, another city of legend. They say that the Apostle Saint Paul lived in a cave for months in a cave near the coast after a shipwreck. Mdina is another city worth discovering. It’s in the top of a plateau and is closed to traffic, so walking is the only way you can discover the imposing medieval and Baroque palaces of the old aristocracy. At the foot is Rabat, another city of legend. They say that the Apostle Saint Paul lived in a cave for months in a cave near the coast after a shipwreck. Legends aside, many will remember the great novel ‘The Maltese Falcon’ by Dashiell Hammett later a film by John Huston and starring Humphrey Bogart, that


Dashiell Hammett, llevada al cine por John Huston y protagonizada por Humphrey Bogart, basada en el tributo de un halcón maltés que tenía que ser pagado anualmente al rey de España por la cesión de las islas a los caballeros. Compras n Mdina Glass (wwwmdinaglass.net), cristal soplado con formas y colores caprichosos. Tienen tienda en varias ciudades, desde La Valletta hasta Gozo. n Organika (www.organika.com.mt), St. George’s Square, en Victoria (Gozo). Regalos, joyas, comida orgánica y cosmética natural de artistas locales. n Don Mesquita. Vinos y obras de malteses. Mesquita Square, en Mdina (+356 270 26 640). Tienen una terraza maravillosa en pleno centro histórico. Spanair opera dos frecuencias semanales entre Barcelona y Malta, todos los viernes y domingos.

en el tribut d’un falcó maltès que s’havia de pagar anualment al rei d’Espanya, per la cessió de les illes als cavallers. Compres n Mdina Glass (wwwmdinaglass.net), artesania pura de vidre bufat amb formes i colors capritxosos. Tenen botigues en diverses ciutats, des de La Valletta i Mdina fins a Gozo. n Organika (www.organika.com.mt), St. George’s Square, a Victoria (Gozo), artesania, regals, joies, menjar orgànica, cosmètica... Tot d’artistes locals. n Don Mesquita. Per comprar vins de Malta i obres d’artistes locals. Mesquita Square, a Mdina (+356 270 26 640). Tenen una terrassa en ple centre històric. Spanair opera dues freqüències setmanals entre Barcelona i Malta, divendres i diumenge.

was based on the historic tribute of a Maltese Falcon paid annually by the Knights to the King of Spain for the use of the islands. Shopping n Mdina Glass (wwwmdinaglass.net), blown glass with odd shapes and colours. They have stores in several cities, from Valletta, Mdina up in Gozo. n Organika (www.organika.com.mt), St. George’s Square in Victoria (Gozo), crafts, gifts, jewelery, organic food, natural cosmetics .... all from local artists. n Don Mesquita. To purchase wines of Malta and works of local artists. Mesquita Square in Mdina (+356 270 26 640). They have a terrace in the historical centre. Spanair operates two flights a week between Barcelona and Malta, every Friday and every Monday.

Spanair points Obtención | Obtenció | Obtaining Tourist: 400 pts. i/v (return ticket) Redención | Redempció | Redeeming Tourist: 5.000 i/v (return ticket)

spanorama Spanair

19


En Malta con Josef Ajram, el hombre sin límites

A Malta amb Josef, l’home sense límits | In Malta with Josef, the man with no limits Una isla en el Mediterráneo con un pasado tan rico que casi parece un museo al aire libre. Una illa al Mediterrani amb un passat tan ric que quasi sembla un museu a l’aire lliure. A mediterranean island with such a rich history that it

almost seems an open air museum.

Texto: Gloria Zorrilla — Fotos: Manuel Tabaco.

aseando por Valletta - la capital de Malta- la P gente se gira para mirarlo sin ningún pudor, pero él ya está acostumbrado. A sus 32 años, Josef

Ajram es un hombre que ama el desafío. Con sus 1,90 metros de estatura, una anilla de plata en la nariz y todo el cuerpo tatuado hasta las manos, es difícil pasar desapercibido. Ajram se aburría estudiando Empresariales y un buen día se acercó a la Bolsa de Barcelona y decidió que quería ser ‘broker’. Así empezó el reto de convertirse en ‘day-trader’ o especulador, una persona que intenta rentabilizar su inversión comprando y vendiendo acciones en el mismo día. Por eso, mientras paseábamos por el casco antiguo no soltaba la Blackberry, para ver como iban sus inversiones y escribir unas líneas en su blog. ‘No sé donde está el límite, pero sí se donde no está. Tanto en el deporte como en la vida, los límites se los pone uno mismo. Todo el mundo es capaz de hacer lo que se proponga siempre y cuando luche por ello y agote

assejant per Valletta –la capital de Malta– la gent es gira per mirar-lo sense cap vergonya, P però ja hi està acostumat. Amb 32 anys, a Josef

Ajram li encanten els desafiaments. Amb 1,90 metres d’estatura, una anella de plata al nas i tot el cos tatuat fins a les mans, és difícil passar desapercebut. El dia gris i plujós amb què ens rep Edimburg no és cap problema per a ella, ja que ens confessa que, si pot escollir, prefereix viatjar als països de la meitat nord d’Europa, ja que no és amiga de la calor ni de les ciutats caòtiques. Edimburg sembla feta a la seva mida: amb un clima moderat, plàcida i amb un punt de malenconia. Ajram s’avorria estudiant empresarials i un bon dia es va acostar a la Borsa de Barcelona i va decidir que seria broker. Així va començar el repte de convertir-se en ‘day trader’ o especulador, una persona que intenta rendibilitzar les inversions comprant i venent accions el mateix dia. Per això, mentre passejàvem pel nucli antic no deixava anar la Blackberry, Walking around Valletta - Malta’s capital, people turn around to stare at him shamelessly, but he is already accustomed. At 32, Josef Ajram is a man who loves challenges. With his 1.90 meters tall, a silver ring in his nose and his whole body tattooed to the hands, it is difficult to go unnoticed. Ajram studied Business but soon got bored. One day he went to Barcelona’s Stock Exchange Market and decided he wanted be a broker. Thus began the challenge of becoming day-trader or a speculator, a person trying to make profit buying and selling shares on the same day. While we strolled through the old town he would not let go his Blackberry, having a look at his investments and writing a few lines on his blog. I dont know where the limit is but I do know where it’s not. Both in sports as in life, the limits are put by yourself. Everyone can do what he wants as long as they fight for it and exhaust all resources before giving up. The key is to not to give up easily. ‘This is the motto of his life and this is his 20

spanorama Spanair


Su primer tatuaje fue el sol del ombligo y el último el nombre de su hija Morgana en el brazo izquierdo.

El seu primer tatuatge va ser el sol del melic, i l’últim el nom de la seva filla Morgana, al braç esquerre. His first tattoo was the sun of the navel and the last, the name of his daughter Morgana, in the left arm.

todos los recursos antes de rendirse. La clave está en no rendirse con facilidad.” Este es el lema de su vida y así se titula su primer libro, ‘¿Dónde está el límite?’ (Plataforma Editorial) que ya va por su tercera edición. Ajram está convencido que hay que viajar para conocer mundo y como no había estado nunca en Malta, por eso eligió este destino. Acompañado de su novia, la bellísima DJ Sulaika, nos adentramos en las callejuelas de la capital de este archipiélago mediterráneo. Valetta es un auténtico museo al aire libre y Patrimonio de la Humanidad. Para verlo mejor andamos hacia los jardines Barrakka donde se puede admirar una vista espectacular a Grand Harboura, la inmensa bahía protegida por inmensas murallas de piedra de la época medieval . Visitamos la co-Catedral de San Juan, la iglesia de la Orden de los Caballeros de San Juan, a la que hay que visitarla sin tacones ya que los suelos

per veure com anaven les inversions i escriure unes línies al seu bloc. “No sé on és el límit, però sí que sé on no és. Tant en l’esport com en la vida, els límits te’ls poses tu mateix. Tothom és capaç de fer el que es proposi, sempre i quan lluiti per fer-ho i esgoti tots els recursos abans de rendir-se. La clau és no rendir-se amb facilitat”. Aquest és el lema de la seva vida i així es titula el seu primer llibre, ‘¿Dónde está el límite?’ (Plataforma Editorial), que ja va per la tercera edició. Ajram està convençut que s’ha de viatjar per conèixer món, i com que no havia estat mai a Malta, per això va triar aquesta destinació. Acompanyats de la seva xicota, la preciosa DJ Sulaika, ens endinsem en els carrerons de la capital d’aquest arxipèlag mediterrani. La Valletta és un autèntic museu a l’aire lliure i patrimoni de la humanitat. Per veure-la més bé caminem cap als jardins Barrakka, on es pot admirar una vista espectacular de Grand Harboura,

Comiendo ‘pastizzi’ y qassatt.

first book entitled, ‘Where is the line?’ (Plataforma Editorial) which is now in its third edition. Ajram is convinced that one must travel to see the world and since he had never been to Malta, he chosed this destination. Accompanied by his girlfriend, the beautiful DJ Sulaika, we strolled by the streets of the capital of this Mediterranean archipelago. Valletta is a veritable outdoor museum and World Heritage Site. To get a better look takea a walk to Barrakka gardens where you can admire a spectacular view of Grand Harbour, the large bay protected by medieval massive stone walls. We visited the co-Cathedral of St. John’s Church of the Knights of St. John Order, which you have to visit it without heels because the marble mosaics floors could be damaged. It is one of the most sumptuous and richest in the world. We go to the Oratory to see Caravaggio’s masterpiece ‘The Beheading of St. John’, the only signed painting by the artist. It’s of a shocking spanorama Spanair

21


22

spanorama Spanair

de mosaicos y de mármol podrían estropearse. Es una de las más suntuosas y ricas del mundo. Nos vamos al Oratorio para ver su obra maestra, ‘La decapitación de San Juan’, el único cuadro firmado por Caravaggio. La obra es de una violencia impactante. A lo lejos vemos el fuerte de San Telmo, que fue lo primero que construyeron los Caballeros cuando se instalaron en Malta. No parece tan tenebroso como parecía en la película ‘El Expreso de Medianoche’ que se rodó aquí. Nos sentamos para tomar algo en el Café Cordina, el más tradicional de Valletta. Una heladería y pastelería, de 1837, donde tomarse un café en la terraza cuesta menos de 2€. También probamos Kinnie, una bebida local con sabor a naranjas amargas y sin alcohol. Nos vamos al hotel Intercontinental, en St.Julian, a descansar mientras Ajram sube al gimnasio

para hacer su tabla de ejercicios diarios, como mínimo de una hora. Esta localidad es donde se concentra la vida nocturna y la marcha. Está llena de discotecas, bares e incluso un casino. Más tarde nos vamos a cenar. Según nos comenta Ana, nuestra guía maltesa, si quieres sumergirte en la esencia de esta isla tiene que probar su gastronomía. El plato estrella es el estofado de conejo frito con ajos y tomates. Pero, aunque Josef come de todo no quiere probar el conejo ‘es como si me comiera a mi mascota’. Así es que nos dedicamos a tomar unos entrantes variados muy mediterráneos: varios tipos de quesos de cabra curados, frescos o con especias, pastizzi (unas empanadillas con ricotta y guisantes), qassatt (empanadillas rellenas de anchoas y espinacas), tomates desecados con aceite de oliva... La dieta de un ultrafondista es variada pero es preferible

la immensa badis protegida per grans muralles de pedra, de l’època medieval. Visitem la cocatedral de Sant Joan, l’església de l’orde dels Cavallers de Sant Joan, que s’ha de visitar sense talons, perquè el terra de mosaic i de marbre es podria fer malbé. És una de les més sumptuoses i riques del món. Anem a l’oratori a veure-hi una obra mestra, ‘La decapitació de sant Joan’, l’únic quadre firmat per Caravaggio. L’obra és d’una violència impactant. De lluny veiem el fort de Sant Elm, que va ser el primer que van construir els cavallers quan es van instal·lar a Malta. No és tan tenebrós com semblava a la pel·lícula ‘L’Exprés de Mitjanit’, que es va rodar aquí. Ens asseiem per prendre alguna cosa al Café Codina, el més tradicional de La Valletta, una gelateria i pastisseria, del 1837, on prendre un cafè a la terrassa costa menys de dos euros. També tastem el ‘kinnie’, una beguda

local amb gust de taronja amarga i sense alcohol. Marxem a l’Hotel Intercontinental, a St. Julian, a descansar mentre l’Arjam puja al gimnàs per fer la taula d’exercicis diaris, com a mínim d’una hora. Aquesta localitat és on es concentren la vida nocturna i l’ambient. Està plena de discoteques, bars i fins i tot té un casino. Més tard anem a sopar. Segons ens comenta l’Ana, la nostra guia maltesa, si et vols submergir en l’essència d’aquesta illa has de tastar la gastronomia. El plat estrella és l’estofat de conill fregit amb alls i tomàquets. Però, tot i que en Josef menja de tot, no vol tastar el conill, “és com si em mengés la meva mascota”. Així és que ens dediquem a prendre uns entrants variats molt mediterranis: diversos tipus de formatges de cabra curats, frescos i amb espècies, ‘pastizzi’ (unes empanades amb ricotta i pèsols), ‘qassatt’ (empanades farcides d’anxoves i espinacs), to-

violence. In the distance we see the fort of Saint Telmo, which was first building of the Knights when they settled in Malta. It does not seem as dark as it appeared in the film ‘Midnight Express’ which was shot here. We sat for a drink at Caffe Cordina, the most traditional of Valletta. An ice cream and pastry parlor from 1837, where a coffee on the terrace costs less than 2 €. We also tested Kinnie, a local soft drink flavored with bitter orange. We go to the Intercontinental Hotel, in St Julian, to rest for a while, all except Ajram who went up to the gym for his daily exercise routine, of at least an hour. This town is where the nightlife is concentrated. It is full of discos, bars and even a casino. Later we go to dinner. As our guide Ana says, if you want to dive into the essence of this island you have to taste their food. The local dish is the fried rabbit stew with garlic and tomatoes. But while Josef eats almost

everything he does not want to try rabbit ‘it’s as if I ate my pet. “ So we dedicate ourselves to take a very varied Mediterranean starters: various types of cured goat cheese, fresh or with spicies, pastizzi (some dumplings with ricotta and peas), qassatt (dumplings stuffed with anchovies and spinach), dried tomatoes in oil olive ... The diet of a ultradistance athlete is varied but preferably little for supper and a savage breakfast. He doesn’t try wine and prefers a Coca-Cola. Saha! It means health in Maltese. The next day we take a ferry to the island of Gozo, a trip that takes about 25 minutes. Passengers, mostly British, were left speechless as we take some photos to the spectacular couple. On landing, we visited Rabat, the cathedral, the citadel ... but it’s too hot to wander around so we drift westward, to Dwejra Bay to see the Azure Window, an impressive rock formation


cenar poco y desayunar como un salvaje. El vino no lo prueba, prefiere una Coca-Cola. ¡Sahá! Significa salud, en maltés. Al día siguiente, cogemos un ferry para ir a la isla de Gozo, un viaje que dura unos 25 minutos. Los pasajeros, ingleses en su mayoría, se quedan boquiabiertos mientras hacemos fotos a la espectacular pareja. Al desembarcar, visitamos Rabat, la catedral, la ciudadela... pero hace mucho calor para callejear así es que nos dirijimos hacia el oeste a la bahía Dwejra para ver la Ventana Azul, una impresionante roca que sobresale del mar y para darnos un chapuzón en aguas del Mediterráneo. El físico de Ajram en bañador es imponente cosa que le ha permitido ser el único español que ha acabado Ultraman, las pruebas de resistencia más duras del mundo. Comemos en Ta’Mena, una finca de agroturismo, donde Joe y su familia

producen todos los alimentos que nos ofrecen, hasta el vino, un delicioso el blanco 1551. Por la tarde nos vamos a Mdina, la que fuera antigua capital de Malta en la época de los Caballeros cristianos. Es una de las visitas obligadas por la impactante belleza de su arquitectura, una mezcla entre medieval y barroca. Se encuentra en el centro de la isla, en lo alto de una montaña y rodeada por unas murallas fortificadas. Desde ahí bajamos a Birgu o Vittoriosa, al sur de Valletta para ir a cenar al restaurante del Borgo, una enoteca construída en una de las alas de un antiguo ‘palazzo’. Pero antes cogemos un barquito para navegar por Grand Harbour y admirar las imponentes construcciones de los Caballeros y decir adiós a Malta. Según Josef es ‘sin lugar a dudas uno de los sitios más extraños en los que he estado nunca’.

màquets dessecats amb oli d’oliva… La dieta d’un ultrafondista és variada, però és preferible sopar poc i esmorzar com un salvatge. El vi no el tasta, prefereix una Coca-cola. ‘Sahà’ vol dir ‘salut’ en maltès L’endemà agafem un ferri per anar a l’illa de Gozo, un viatge que dura uns vint-i-cinc minuts. Els passatgers, anglesos la majoria, es queden bocabadats mentre fem fotos a aquesta parella tan espectacular. Quan desembarquem visitem Rabat, la catedral, la ciutadella…, però fa molta calor així que anem cap a l’oest, a la badia Dwejra, per veure la Finestra Blava, una roca impressionant que sobresurt del mar, per capbussar-nos a les aigües del Mediterrani. El físic de l’Ajram amb banyador és imponent, cosa que li ha permès ser l’únic espanyol que ha acabat l’Ultraman, les proves de resistència més dures del món. Mengem

a Ta’Mena, una finca d’agroturisme, on en Joe i la seva família produeixen tots els aliments que ens ofereixen, fins i tot el vi, un deliciós blanc,1551. A la tarda anem a Mdina, que havia estat la capital de Malta a l’època dels cavallers cristians. És una de les visites obligades, per la bellesa impactant de la seva arquitectura, una barreja entre medieval i barroca. Es troba al centre de l’illa, al capdamunt d’una muntanya i envoltada per unes muralles fortificades. Des d’allà baixem a Borgo, o La Città Vittoriosa, al sud de La Valletta, per anar a sopar al restaurant Del Borgo, una enoteca construïda en una de les ales d’un antic ‘palazzo’. Però abans agafem una barqueta per navegar per Grand Harbour, admirar les construccions imponents dels cavallers i dir adéu a Malta. Segons en Josef és, “sense cap dubte, un dels lloc més estranys on he estat mai”.

that protrudes from the sea , to take a dip in the clear waters of the Mediterranean. The physical constitution of Ajram in swimsuit is awesome. This fact has allowed him to be the only Spanish in the Ultraman Championship, the hardest endurance events in the world. We go for lunch to Ta’Mena, a farm estate, where Joe and his family produce all the food they offer, even wine, 1551, a delicious white. In the afternoon we go to Mdina, which was the ancient capital of Malta at the time of the Christian Knights. It is one of the visits you should not miss because of the stunning beauty of its architecture, a mix of medieval and baroque. Located in the center of the island, on top of a hill and surrounded by a fortified wall. From there we went down to Birgu or Vittoriosa, south of Valletta, for dinner at the restaurant Del Borgo, a wine cellar built in one of the wings of an ancient

Malta es el estado más pequeño de la Unión Europea.

Malta és l’estat més petit de l’Unió Europea.

Malta is the smallest country of the European Union. ‘palazzo’. But before we take a boat to navigate the Grand Harbour and admire the imposing buildings of the Knights and say goodbye to Malta. According to Josef is ‘undoubtedly one of the strangest places where I have been’.

Spanair points

Obtención | Obtenció | Obtaining

Premium: 1.000 pts. i/v (return ticket) Traveler: 400 i/v (return ticket)

Redención | Redempció | Redeeming

Premium: 9.000 pts. i/v (return ticket) Traveler: 5.000 i/v (return ticket)

spanorama Spanair

23


Lo mejor de Malta Lo millor de Malta | Malta’s best adresses

Por Gloria Zorrilla

DelBorgoRestaurant&WineBar En los bajos de un antiguo ‘palazzo’ se encuentra una de las mejores vinaterías de la isla con más de 300 referencias con marcas locales. Sirven especialidades maltesas y una carne excelente. No deje de probar las costillas que sirven acompañadas de alcachofas, tomates secados al sol y unas aceitunas fuera de serie. También tienen una pequeña tienda para comprar productos tradicionales. St. Dominic Street, Birgu — Tel. +356 9928 0000 www.delborgomalta.com

TheArches

Una carta para ‘gourmands’ llena de imaginación para este elegante restaurante galardonado como uno de los mejores de Malta. Desde carpaccio de ternera Wagyu-Kobe a chateaubriand para dos. Tienen una bodega excelente así como unos postres tentadores. Parejas y empresarios son su clientela habitual. 113, George Borg Olivier Street. Mellieha. Tel. +356 21 523 460 www.thearchesmalta.com

Ta’Mena

Si quieres disfrutar de una experiencia única haciendo agroturismo pero en una residencia 5 estrellas, la familia de Joe ha montado Ta’Mena. Se trata de un centro de agroturismo donde todo lo que se consume se produce en la finca, desde los tomates hasta el queso de cabra., incluso elaboran su propio vino, 1551. Volverás a disfrutar de los sabores auténticos de la comida en un ambiente mediterráneo desestresante. Ta’ Mena Estate. Rabat Road. Xaghra. Isla Gozo Tel. + 356 2156 4939 — www.tamena-gozo.com

IntercontinentalHotel Un cinco estrellas en pleno centro de ocio, con playa privada y cerca de las históricas La Valetta y Mdina. Tienen 8 restaurantes, desde el reputado Eastern Breeze, de sabores orientales al Paranga, situado a orillas del mar, para cocina maltesa. Si estás buscando marcha, este es tu hotel. St. George’s Bay. St. Julians’s Tel. +356 21377 600 www.intercontinental.com

PhoenixRestaurant

Cocina creativa con inspiración italiana y francesa. Las ensaladas son excelentes y muy apetecibles en verano así como los antipasti del chef, cien por cien mediterráneos. En esta época se puede comer o cenar en la terraza. Vale la pena, tiene unas vistas espectaculares sobre la bahía. Ambiente elegante y refinado. Hotel Phoenicia Malta. The Mall. Valletta. + 356 229 11083 — www.phoeniciamalta.com

24

spanorama Spanair

Als baixos d’un antic ‘palazzo’ es troba una de les millors vinateries de l’illa, amb més de 300 referències de marques locals. Serveixen especialitats malteses i una carn excel· lent. No deixeu de tastar les costelles, que serveixen acompanyades de carxofes, tomàquets assecats al sol i unes olives delicioses. També tenen una botigueta per comprar productes tradicionals.

In the basement of an old ‘palazzo’ you’ll find one of the best wineries of the island, with more than 300 local brands. They serve maltese cuisine and excellent meat. Be sure to try the ribs served with artichokes, sun-dried tomatoes and their outstanding olives. They also have a small shop to buy traditional and local products.

Una carta per a ‘gourmands’ plena d’imaginació per a aquest restaurant tan elegant, guardonat com un dels millors de Malta. Des de carpaccio de vedella Wagyu-Kobe fins a chateaubriand per a dos. Tenen un celler excel·lent, així com unes postres temptadores. Parelles i empresaris són la clientela habitual.

A Menu for ‘gourmands’ full of imagination in this elegant restaurant named one of the best in Malta. From Wagyu-Kobe beef carpaccio to Chateaubriand for two. They have an excellent wine cellar and tempting desserts. Couples and entrepreneurs are their usual clientele.

Si voleu gaudir d’una experiència única fent agroturisme, però en una residència de cinc estrelles, la família d’en Joe ha muntat Ta’Mena. Es tracta d’un centre on tot el que es consumeix es produeix a la finca, des dels tomàquets fins al formatge de cabra. També elaboren vi propi, el 1551. Gaudireu dels sabors autèntics del menjar en un ambient mediterrani desestressant.

If you want to enjoy a unique experience doing agrotourism but in a five-star residence, Joe’s family has launched Ta’Mena. This is a agrotourostoc center where everything that is consumed is produced on the farm, from tomatoes to goat cheese. They even make their own wine, 1551. You’ll return to enjoy the authentic flavors of Mediterranean food without stress.

Un cinc estrelles en ple centre d’oci, amb platja privada i a prop de les històriques La Valletta i Mdina. Té vuit restaurants, des del reputat Eastern Breeze, de sabors orientals, fins al Paranga, situat a la vora del mar, de cuina maltesa. Si esteu buscant ambient, aquest és l’hotel ideal.

A five-star hotel in the entertainment center of Malta, with private beach and near the historic Valletta and Mdina. They have eight restaurants, from the renowned Eastern Breeze, of oriental flavors to Paranga, situated by the sea, with Maltese cuisine. If you are looking for fun, this is your place and hotel.

Cuina creativa d’inspiració italiana i francesa. Les amanides són excel·lents i molt apetibles a l’estiu, així com els entrants del xef, cent per cent mediterranis. En aquesta època es pot dinar i sopar a la terrassa. Val la pena, perquè té unes vistes espectaculars sobre la badia.

Creative cuisine of Italian and French inspiration. The salads are excellent and very appealing in summer as well as chef’s antipasti, one hundred percent Mediterranean. In this period you can dine on the terrace. It’s worth the spectacular views over the bay. Elegant and refined.


spanorama Spanair

25


Entrevista Interview

Scarlett Johansson

La princesa de Manhattan se hace mayor | La princesa de Manhattan es fa gran | Manhattan’s princess grows up Esta neoyorkina de 25 años está teniendo una carrera fulgurante. Como actriz ya ha ganado un premio Bafta y un Tony y es, cada vez más, una de las caras más solicitadas por prestigiosas firmas de moda y belleza para sus campañas publicitarias. Aquesta novaiorquesa de 25 anys està tenint una carrera fulgurant. Com a actriu, ja ha guanyat un premi Bafta i un Tony, i és, cada vegada més, una de les cares més sol·licitades per firmes de moda i bellesa prestigioses per a les seves campanyes publicitàries. This 25 years old New Yorker is having a brilliant career. As an actress she has already won a Bafta and a Tony award and is, increasingly, one of the most sought after faces for prestigious fashion and beauty advertising campaigns. Texto: Helena Valldeperas - Fotos: Mario Sorrenti / Mango. uchos la definen como la mujer más sexy del M mundo. Otros, como Woody Allen, la ven como el estereotipo de una joven de clase media

cosmopolita. Ciertamente, intento equilibrar mi vida laboral con mi vida personal. Pienso que las mujeres han estado haciendo eso toda la vida, y ahora más que nunca. Así que, sí, pienso que tengo una forma de vida moderna y creo, espero, representar a la mujer moderna del siglo XXI. ¿Cómo te sentó tu debut en Broadway? ¡Bien! Estoy muy emocionada por trabajar en Broadway, algo que siempre había soñado, desde muy pequeña, siempre he sido una gran fan del teatro y llevo yendo desde que era niña. Así que es un sueño hecho realidad. El pasado mes de junio, la actriz Scarlett Johansson ganó su primer premio de teatro Tony por su interpretación en la obra ‘Panorama desde el puente’, de Arthur Miller, con la que ha debutado en Broadway y en la que compartió escenario con

Liev Schreiber. “No sé qué decir. Ser miembro de la comunidad de Broadway siempre ha sido un sueño para mí, desde que era niña”, dijo una Johansson emocionada, que agradeció a Schreiber (nominado como mejor actor de teatro) haberle servido de guía en su debut teatral. ¿Te sientes más nerviosa actuando o cantando? Está claro que cantar en directo no es de las cosas que más me gustan, me destroza los nervios. Así que, probablemente, cantando, porque me siento menos segura. En tu trabajo viajas constantemente, por lo que estás acostumbrada a hacer maletas. ¿Qué prendas son indispensables para ti? Para viajar, creo que lo más importante es llevar cosas que vayan bien tanto para el día como para la noche. Así que una americana o una chaqueta boni-

olta gent la defineix com la dona més sexi del món. D’altres, com Woody Allen, la veuen M com l’estereotip d’una jove de classe mitjana nord-

que tinc una forma de vida moderna i espero representar la dona del segle XXI.

Et sents més nerviosa actuant o cantant?

norteamericana. Pero la verdad es que, desde que comenzó su carrera como modelo infantil, no ha parado de trabajar en el mundo del espectáculo. No es tan rubia como aparece en sus últimas campañas de publicidad, pero el resto sí que es suyo. Y, de momento, es de las pocas que todavía no ha pasado por las manos de un cirujano plástico. Hablamos con Scarlett Johansson en una pausa de la sesión fotográfica que realizó para una conocida firma de moda. Representas a una mujer joven y con éxito que combina su carrera profesional y su vida personal. ¿Crees que eres un ejemplo de mujer de hoy? Quisiera pensar en mí como mujer moderna y

americana. Però la veritat és que, des que va començar la seva carrera com a model infantil, no ha parat de treballar en el món de l’espectacle. No és tan rossa com se la veu en les seves últimes campanyes de publicitat, però la resta sí que és seva. I, de moment, és de les poques que encara no han passat per les mans d’un cirurgià plàstic. Parlem amb Scarlett Johansson en una pausa de la sessió fotogràfica que va fer per a una firma de moda. Representes una dona jove i amb èxit que combina la carrera professional amb la vida personal. Creus que ets un exemple de dona d’avui?

Voldria pensar en mi com una dona moderna i cosmopolita. Intento equilibrar la vida laboral amb la vida personal. Penso que les dones ho han estat fent tota la vida, i ara més que mai. Penso

any define her as the world’s sexiest M woman. Others, like Woody Allen, see her as the stereotype of a young middle class American.

But the truth is that since she began her career as a child model she has not stopped working in the entertainment world. In person she’s not as blonde as she appears in her latest advertising campaign but the rest is really hers. And, for now, she’s one of the few who has not yet passed through the hands of a plastic surgeon. We talked with Scarlett in a break of a shooting for a well known Spanish fashion brand… You represent a young woman who combines a successful career and personal life. Do you think you’re an example of women nowadays? I think of myself as a modern and cosmopolitan women. I try to balance my work with my per-

26

spanorama Spanair

Com et va anar el debut a Broadway?

Bé! Estic molt emocionada pel fet de treballar a Broadway. És una cosa que sempre havia somiat, des de molt petita, sempre he estat una gran fan del teatre i hi he anat des que era una nena. Així que és un somni fet realitat.

El juny passat, l’actriu va guanyar el seu primer premi de teatre Tony, per la interpretació a l’obra d’Arthur Miller ‘Panorama des del pont’, amb què ha debutat a Broadway, i en la qual comparteix escenari amb Liev Schreiber.

“No sé què dir. Ser membre de la comunitat de Broadway per a mi ha estat sempre un somni, des que era una nena”, va dir una Johansson emocionada, que va agrair a Schreiber (nominat com a millor actor de teatre) que li hagués servit de guia en el seu debut teatral.

sonal life. I think women have been doing that all life and now, more than ever. So, yes, I think I have a modern way of life and I think I represent the modern woman of the twenty-first century. How did you feel with your Broadway debut? Good! It was exciting working on Broadway. Something I’ve always dreamed from very young, I’ve always been a big fan of the theatre so it is a dream come true. Last June, Scarlett Johansson won her first Tony Award for her performance in Arthur Miller’s play ‘A view from the bridge’, with which she debuted on Broadway, and where she shared the stage with Liev Schreiber. “I do not know what to say. Being a member of the Broadway community has always been my dream since I was a child,” said an excited Johansson, who thanked Sch-

No tinc temps de posar-me nerviosa. És clar que cantar en directe no és de les coses que m’agraden més, em destrossa els nervis. Així que, sí, cantant, perquè em sento menys segura. En la teva feina viatges constantment. Quines peces són indispensables per a tu?

Per viatjar, crec que el més important és endur-te coses que vagin bé tant per portar de dia com de nit. Així que una americana o una jaqueta bonica i pràctica, un parell de pantalons negres, botes, un vestit que es pugui portar amb leggings… Aquest tipus de peces.

En la teva vida diària, prefereixes les sabates planes o els talons alts?

Sempre prefereixo portar sabates planes. De fet, porto moltes sabatilles esportives i botes. La major part del temps visc a Nova York, i s’ha de caminar molt, així que, normalment, porto sabates planes i

“Para viajar lo importante es llevar cosas que vayan bien tanto para el día como para la noche” “Per viatjar l’important és endur-te coses que vagin bé tant per portar de dia com de nit” “When you travel, the most important thing is to take clothe that go as well for day than for night”


spanorama Spanair

27


ta, unos pantalones negros, botas, un vestido que se pueda llevar con leggings... Ese tipo de prendas. En tu vida diaria, ¿prefieres los zapatos planos o los tacones altos? Siempre prefiero llevar zapato plano. Vivo la mayor parte del tiempo en Nueva York, y hay que andar mucho, así que normalmente llevo zapatos planos y zapatillas de deporte. ¿Te gusta comprar revistas de moda para estar al día de las tendencias? Sí. Me gusta leer sobre lo último que sacan los diseñadores, en qué se inspiran y, sobre todo, me gustan los fotógrafos de moda. ¿Cuándo encuentras tiempo para ir de compras teniendo una agenda tan apretada? No tengo una agenda apretada, tan sólo soy una actriz por contrato. Así que tengo meses y meses para, simplemente, sentarme y esperar a recibir trabajos. Siempre hay tiempo para ir de compras.

“Cantar en directo no es lo que más me gusta, me destroza los nervios” “Cantar en directe no és de les coses que m’agradin més, em destrossa els nervis” “Singing is not the thing I like the most. I’m a nervous wreck” sabatilles d’esport.

Quin és el teu complement preferit?

Diria que les sabates. No acostumo a portar-ne de talons, però m’encanta posar-me’n quan l’ocasió ho demana. I en tinc un munt. M’encanta la forma amb què estan fetes i com et fan sentir. T’agrada comprar revistes de moda per estar al dia de les tendències?

Sí, me’n compro. M’agrada llegir sobre l’últim que treuen els dissenyadors i en què s’inspiren, i sobretot m’agraden els fotògrafs de moda. Què penses de la moda espanyola?

Pel que he vist a Madrid, i per la meva col·laboració amb la firma Mango, crec que és molt ‘casual’. Sento que és com una part de l’estil de vida del país, relaxada i informal.

Se’t considera una de les dones més sexis del món. Segons el teu parer, quines són les claus per ser sexi? Creus que és una cosa innata?

Per a mi, la qualitat més sexi és la confiança sana, no l’excés de confiança. Sempre m’han atret les persones que sembla que tenen confiança en elles mateixes… I crec que aquest sentiment és la base per ser una persona atractiva o sexi. Quines peces tens sempre a l’armari?

perquè és l’única cosa que sé fer. Així que espero tenir una vida agradable i relaxada. Què et sents més, actriu o cantant?

No ho sé… Amb una mica de sort, no voldria haver de triar, però és clar que he estat actuant des que era una nena. Com a professional, fa molt més temps que sóc actriu. Tens una personalitat forta i un estil molt clar. Creus que la gent hauria d’intentar ser més autèntica en la seva manera de vestir?

No intento mai imposar a ningú les meves creences, però penso que el més important és sentir-te còmoda amb tu mateixa i en la teva pell. Poc importa si portes roba més extremada, d’alta costura o més informal. Com et sents amb el nou àlbum, ‘Break Up’? Quines expectatives tens com a cantant?

Quan trobes temps per anar de compres, tenint una agenda tan plena?

Porto molts texans i samarretes, així que sempre tinc un parell de texans, probablement negres, i una dessuadora amb caputxa… Sóc molt ‘casual’.

El millor consell de bellesa que t’han donat mai?

No tinc ni idea de què estaré fent. Amb una mica de sort espero ser feliç i estar sana. No sé on seré. No em puc imaginar fent res més que no sigui cine,

No en tinc, només em sento afortunada de poder treballar amb amics com Pete Yorn. És molt emocionant tenir un àlbum al carrer, està molt bé tenirhi gent coneguda i crec que té qualitat. El so és atrevit, una mica ‘retro’… És divertit compartir-lo amb la gent.

reiber (nominated as best drama actor) to guide her in her theatrical debut. Do you feel more nervous acting or singing? For sure, singing is not the thing that I like the most, I’m a nervous wreck. So, yes, probably singing, because I feel less sure of myself. In your work you travel constantly, so you’re used to making bags for all types of destinations. What items are essential for you? When you travel, the most important thing is to take clothe that go as well for day than for night. So a blazer, a pair of black pants, boots, a dress that you can wear with leggings ... such things. Do you prefer flat shoes or high heels? I always prefer to wear flat shoes. I live most of the time in New York, and you have to walk a lot , so I usually wear flat shoes and sneakers. Do you like to buy fashion magazines to keep

with the trends? Yes, I buy fashion magazines. I like reading about trends, the last thing on designers, what inspired them and, above all, I like fashion photographers. When do you find time to go shopping with such a busy schedule? I haven’t got a tight schedule, I’m just an actress by contract. So, I have months and months to just sit and wait for work. There is always time for shopping. What is the best beauty tip they have given you? I think when I was little, my mother always told me, “to presume you have to suffer” ... So that made me realize that, in fact, grooming and the whole process can be tedious, but at the end it’s worth engaging some time to get a look you are happy with. You’re considered one of the sexiest women in the world. In your opinion, what are the keys to being sexy? Do you think it is innate?

For me, the sexiest quality is trust, healthy confidence, not complacency. I’ve always been attracted to people who appear to have confidence in themselves... I think that feeling is the basis for a person to be attractive or sexy. What are you most, actress or singer? I do not know ... with a bit of luck, I won’t have to choose between the two. But, as a professional, I have much more experience as an actress. How do you feel about the new album ‘Break Up’? What are your expectations as a singer? I have no expectations as a singer, I just feel lucky to be working with friends like Pete Yorn. It is very exciting to have an album on the street, an to have well known people in it and I think it has quality. The sound is bold, a bit retro ... So, it’s fun sharing it with people.

No tinc una agenda plena, sóc una actriu per contracte. Així que tinc mesos per seure i esperar feines. Sempre hi ha temps per anar de compres.

28

Quan era petita, la meva mare sempre em deia: “Per presumir s’ha de patir…” Així que això em va fer adonar que arreglar-te i tot el procés pot ser una mica tediós, pel temps que costa mudar-te per a algun acte, però val la pena dedicar-t’hi per aconseguir un ‘look’ amb què estiguis contenta.

¿Cuál es el mejor consejo de belleza que te han dado? Creo que cuando era pequeña: mi madre siempre me decía “para presumir hay que sufrir”... Así que eso me hizo darme cuenta de que, de hecho, arreglarse y todo el proceso puede ser algo tedioso, por el tiempo que te puede llevar prepararte para un evento, pero al final merece la pena, para conseguir un ‘look’ con el que estés contenta. Se te considera una de las mujeres más sexys del mundo. En tu opinión, ¿cuáles son las claves para ser sexy? ¿Crees que es algo innato? Para mí, la cualidad más sexy es la confianza, la confianza sana, no el exceso de confianza. Siempre me han atraído las personas que parecen tener confianza en sí mismas, y creo que ese sentimiento es la base para ser una persona atractiva o sexy. ¿Cómo te ves a ti misma dentro de diez años? No tengo ni idea de qué voy a estar haciendo dentro de diez años. Con un poco de suerte estaré feliz y sana, eso espero. No sé dónde estaré. No puedo imaginarme haciendo nada más que no sea cine, porque es lo único que sé hacer. Así que espero estar todavía trabajando, y bueno, tener una vida agradable y relajada... ¿Qué te sientes más, actriz o cantante? No lo sé... Con un poco de suerte, no tendré que escoger entre las dos. Pero, como profesional, llevo mucho más tiempo siendo actriz. ¿Cómo te sientes con el nuevo álbum, ‘Break Up’? ¿Cuáles son tus expectativas como cantante? No tengo expectativas como cantante, sólo me siento afortunada de poder trabajar con amigos como Pete Yorn. Es muy emocionante tener un álbum en la calle. El sonido es atrevido, un poco ‘retro’, y me gusta compartirlo con la gente.

spanorama Spanair

Com et veus a tu mateixa d’aquí a deu anys?


spanorama Spanair

29


Catedral del Santo Sava 30

spanorama Spanair


La hora de Beograd L’hora de Beograd | It’s Beograd’s time

Las sombras de la guerra se apartan de la capital de Serbia. Amanece una nueva era. Y Beograd, repleta de jóvenes y terrazas soleadas, está dispuesta a disfrutarla. Por fin ha llegado su hora. Les ombres de la guerra s’aparten de la capital de Sèrbia. És l’inici d’una nova

era. I Beograd, plena de joves i terrasses assolellades, està disposada a gaudir-ne. Per fi ha arribat la seva hora. Slowly, the shadows of the war move away from the capital of Serbia. A new era is born. And Belgrade, a young city full of sunny terraces, is ready to enjoy it. The time has finally come. Texto: Raquel Alba - Fotos: Joan Masats pocas las ciudades europeas donde Smásonunoolvidada puede experimentar la cada vez y nostálgica sensación de

ser extranjero. Beograd es una de ellas. La guerra de los Balcanes la mantuvo al margen del boom turístico que ha sacudido a otros países del Este. Y, a día de hoy, es raro escuchar a alguien hablar en inglés, francés, español o italiano por las calles anchas y generosas de la capital serbia. En una época

ón poques les ciutats europees en què es pot experimentar la cada vegada més oblidada S i nostàlgica sensació de ser estranger. Beograd

n’és una. La Guerra dels Balcans la va mantenir al marge del boom turístic que ha sacsejat altres països de l’est. I, a dia d’avui, és estrany sentir algú parlar en anglès, francès, espanyol o italià pels carrers amples i generosos de la owadays there are only a few European cities N where you can experience the increasingly forgotten feeling of being a stranger. Belgrade is one of them. The Balkan wars kept the “tourist boom” that reached other countries in the East away. And still today it is rare to hear somebody speak English, French, Spanish or Italian in the wide big streets of the Serbian capital. In an era of globalization, where everything seems explored and exploited, Belgrade is still a city to

spanorama Spanair

31


32

de globalización, donde todo parece explorado y explotado, de Beograd continúa colgando el cartel de ‘ciudad por descubrir’. Y es con la emoción de quien desempaqueta un regalo que nos lanzamos a averiguar qué puede ofrecernos. Las guías definen Beograd como “el Oeste del Este y el Este del Oeste”. Y es realmente así. Balcánica pero europea, la ciudad se extiende alrededor de la

unión del río Saba con el Danubio. El pulmón de Beograd se esconde en el Parque Kalegmedan, rodeado por una fortaleza y sede del ‘Víctor’, la famosa estatua de un hombre con una espada y un pájaro que se ha convertido en símbolo de la ciudad. Hasta el parque se acercan cada día miles de jóvenes a pasar las tardes. Imposible contabilizar la cantidad de enamorados que se instalan en

sus bancos de madera. Una vez en Kalegmedan, una buena idea es ir a tomar algo a la terraza del Club Cinema, en medio de la fortaleza y con unas vistas impresionantes sobre los ríos. También podemos acercarnos a la Torre del Reloj, el Museo de la Fortaleza, el Museo Militar o el zoo, ubicados todos ellos dentro del parque. Otro punto emblemático de la ciudad es la calle

capital sèrbia. En una època de globalització, en què tot sembla explorat i explotat, de Beograd continua penjant el cartell de ‘ciutat per descobrir’. I és amb l’emoció de qui desempaqueta un regal que ens llancem a esbrinar què ens pot oferir. Les guies defineixen Beograd com “l’oest de l’est i l’est de l’oest”. I és realment així. Balcànica però europea, la ciutat s’estén al voltant de la

unió del riu Saba amb el Danubi. El pulmó de Beograd és al Parc Kalegmedan, envoltat per una fortalesa i seu del ‘Víctor’, la famosa estàtua d’un home amb una espasa i un ocell que s’ha convertit en símbol de la ciutat. Fins al parc s’hi acosten cada dia milers de joves a passar les tardes. Impossible comptar la quantitat d’enamorats que s’instal·len als seus

bancs de fusta. Una vegada a Kalegmedan, una bona idea és anar a prendre alguna cosa a la terrassa del Club Cinema, enmig de la fortalesa i amb unes vistes impressionants sobre els rius. També ens podem acostar a la torre del Rellotge, al Museu de la Fortalesa, al Museu Militar o al zoo, situats tots dins del parc. Un altre punt emblemàtic de la ciutat és el

be discovered and it is with the emotion of somebody unwrapping a gift that we reveal what the city can offer. The guidebooks define Belgrade as “the east of the west and west of the east”. And it is really like this. Belgrade is Balkan but European, the city spreads around the union of the Danube and Sava River. The Green Lung of Belgrade is Kalegmedan Park,

surrounded by a fortress and home of ‘Victor’, the famous statue of a man with a sword and a bird that has become a symbol of the city. Every day thousands of young people go to the park to spend the afternoon there and the numbers of lovers sitting on the wooden benches is endless. Once you are in Kalegmedan a good idea is to have a drink at the club terrace Cinema, in the

middle of the fortress with stunning views over the rivers. You can also visit the Clock Tower, the Fortress Museum, the Military Museum or the zoo, all located in the park. Another emblematic spot of the town is Knez Mihailova Street that starts in Trg Republike (Republic Square), where one finds the Theatre and the National Museum, and finishes in Ka-

spanorama Spanair


Palacio de la Princesa Ljubica Knez Mihailova

Knez Mihailova, que se alarga desde la Plaza de la República, que alberga el Teatro y el Museo Nacional, hasta el propio Parque de Kalegmedan. Las tiendas de moda y los cafés al aire libre son aquí los protagonistas. Sentarse en uno de ellos (recomendamos el café-pizzería Snezana, abierto desde 1958) y ver la gente pasar es todo un espectáculo. Como sucede en otros países de Europa

del Este, los serbios son muy coquetos. Tras años de estrecheces económicas y con alguna herida de guerra todavía por cicatrizar, se han lanzado a los brazos del capitalismo sin complejos. Ropa de firmas internacionales, tacones imposibles en ellas y gafas último modelo en ellos… Las calles serbias son auténticas pasarelas de moda. Si el corazón comercial de Beograd late en Knez

carrer Knez Mihailova, que s’allarga des de la plaça de la República, que allotja el Teatre i el Museu Nacional, fins al mateix parc de Kalegmedan. Les botigues de moda i els cafès a l’aire lliure hi són els protagonistes. Seure en un (recomanem el cafè-pizzeria Snezana, obert des del 1958) i veure la gent passar és tot un espectacle. Com passa en altres països d’Europa

de l’est, els serbis són molt presumits. Després d’anys de mancances econòmiques i amb alguna ferida de guerra encara per cicatritzar, s’han llançat amb entusiasme als braços del capitalisme sense complexos. Roba sofisticada de firmes internacionals, talons impossibles en elles i ulleres últim model en ells… Els carrers serbis són autèntiques passarel·les de moda.

legmedan park. The trendy shops and outdoor cafes here are the protagonists. To sit in one of them (we recommend Snezana pizza cafe, open since 1958) and watch the passers-by is a spectacle. As in other Eastern European countries, the Serbs are very vain. After years of economic hardship and some war wounds still unhealed, they opened their arms to capitalism without

complexes. Clothes of International firms, impossible high-healed shoes for ladies and latest models of glasses for men...the Serbian streets are true catwalks. If the commercial heart of Belgrade beats in Knez Mihallova street, the bohemian one is in cobbled Skardarlija street, an avenue that was home to writers, painters and musicians in the

Beograd es una ciudad de puertas afuera: las terrazas, las calles y los parques rebosan de animación.

Beograd és una ciutat de portes enfora: les terrasses, els carrers i els parcs estan plens d’animació. Beograd is a city opened to the world: the terraces, streets and parks are full of animation.

spanorama Spanair

33


Spanair points

Obtención | Obtenció | Obtaining

Premium: 1.000 pts. i/v (return ticket) Traveler: 400 i/v (return ticket)

Redención | Redempció | Redeeming

Premium: 9.000 pts. i/v (return ticket) Traveler: 5.000 i/v (return ticket) Parque de Kalemegdan Mihailova, el corazón bohemio reside sobre el suelo empedrado de la calle Skardarlija, una vía en la que han anidado escritores, pintores y músicos desde el siglo XIX. A tan sólo unos minutos de la Plaza de la República, aquí todo nos remite a Montmartre. Skardarlija es más parisina que balcánica: los balcones están cuajados de flores, los pequeños cafés se multiplican por doquier, la

música salta del acordeón de un artista callejero y hasta el nombre de algún hotel, como el legendario Le Petit Piaf, nos transporta a la ciudad de la Torre Eiffel. Al final de la calle, hallamos el ‘Sebilj’, una fuente que Sarajevo regaló a Beograd en plena Guerra Fría, después de la Conferencia de Países No Alineados (1961). Además de calles y de terrazas al aire libre,

Beograd es también una ciudad de construcciones en permanente contradicción. Los oscuros bloques de la etapa comunista, desangelados y mastodónticos, conviven junto a gráciles edificaciones del siglo XIX que dan cuenta de épocas doradas. En la lista de lugares para visitar no pueden faltar la catedral de Santo Sava y la iglesia de San Marcos y Tasmajdan. La primera es una de las iglesias orto-

Si el cor comercial de Beograd batega a Knez Mihailova, el cor bohemi resideix sobre el terra empedrat del carrer Skardarlija, una via on han viscut escriptors, pintors i músics des del segle XIX. A tan sols uns minuts de la plaça de la República, aquí tot ens remet a Montmartre. Skardarlija és més parisenca que balcànica: els balcons estan plens de flors, els petits cafès

es multipliquen per tot arreu, la música salta de l’acordió d’un artista del carrer i fins i tot el nom d’algun hotel, com el llegendari Le Petit Piaf, ens transporta a la ciutat de la Torre Eiffel. Al final del carrer, trobem el ‘Sebilj’, una font que Sarajevo va regalar a Beograd en plena Guerra Freda, després de la Conferència de Països No Alineats (1961).

A més de carrers i de terrasses a l’aire lliure, Beograd també és una ciutat de construccions en contradicció permanent. Els blocs foscos de l’etapa comunista, tristos i enormes, conviuen al costat de belles edificacions del segle XIX que són testimonis d’èpoques daurades. En la llista de llocs per visitar no hi poden faltar la catedral de Sant Sava i l’església de San Marc i

nineteenth century. Just a few minutes from Trg Republike, everything here reminds us of Montmartre. Skardarlija is more Parisian than Balkan: the balconies are full of flowers, small cafes are dotted everywhere, and street artists play beautiful traditional accordion music. Even the name of a hotel, like the legendary Le

Petit Piaf, transports us to the city of the Eiffel Tower. At the end of the street, we find the “Sebilj,” a fountain that the city of Sarajevo gave to Belgrade during the Cold War, after the NonAligned Conference (1961). In addition to streets and outdoor terraces, Belgrade is also a city of buildings in constant

contradiction. The dark blocks of the communist era, soulless and gigantic, living with graceful nineteenth century buildings that are the witnesses of the city’s golden ages. In the list of places to visit you cannot miss the Cathedral of St. Sava and the Church of San Marcos and Tašmajdan. The former is one of the largest Orthodox churches in

Parque de Kalemegdan

34

spanorama Spanair

Estatua del ‘Victor’


Skardalija

doxas más grandes del mundo y un símbolo de Serbia. Su remodelación comenzó en 1985 y aún no ha terminado, motivo por el que se la suele comparar con la Sagrada Familia de Barcelona. El templo está dedicado al Santo Sava, fundador de la Iglesia ortodoxa serbia y figura clave en la historia medieval del país. Si descubrir Beograd de día resulta estimulante,

la ciudad se reserva su lado más canalla y salvaje para las noches. Los ‘splavovi’ o clubes flotantes en las orillas de los ríos Sava y Danubio son centros de peregrinación nocturna. Entre los clubes más destacados, la coctelería Cruise (Block 70) o el Exile (junto al viejo puente de Sava). La fama nocturna se ha extendido y atrae a miles de jóvenes de los países fronterizos que confor-

maban la ex Yugoslavia. Lo que la guerra separó, hoy la música y el baile lo están volviendo a unir.

Tasmajdan. La primera és una de les esglésies ortodoxes més grans del món i un símbol de Sèrbia. La seva remodelació va començar el 1985 i encara no ha acabat, motiu pel qual se la sol comparar amb la Sagrada Família barcelonina. El temple està dedicat a sant Sava, fundador de l’Església ortodoxa sèrbia i figura clau en la història medieval del país.

Si descobrir Beograd de dia resulta estimulant, la ciutat es reserva el costat més canalla i salvatge per a la nit. Els ‘splavovi’ o clubs flotants a les ribes dels rius Sava i Danubi són centres de peregrinació nocturna. Entre els clubs més destacats, la cocteleria Cruise (Block 70) o l’Exile (al costat del vell pont de Sava). La fama nocturna s’ha estès i atreu milers

de joves dels països fronterers que formaven l’exIugoslàvia. El que la guerra va separar, avui la música i el ball ho estan tornant a unir.

the world and a symbol of Serbia. Its renovation began in 1985 and is still being carried out. The temple is dedicated to Saint Sava, founder of the Serbian Orthodox Church and a key figure in the medieval history of the country. If you find Belgrade stimulating by day, the city reserves its most rogue and wild character for

the night. The ‘splavovi’ or floating clubs on the banks of the rivers Sava and Danube are nocturnal centres of pilgrimage. The most outstanding clubs are the cocktail bar Cruise (Block 70) or the Exile (next to the old Sava Bridge). The Belgrade night fame has spread and attracts thousands of young people from the bordering countries of

the former Yugoslavia. What was once separated by the war is today united by music and dance.

Spanair ofrece tres vuelos directos semanales entre Barcelona y Beograd todos los martes, jueves y sábados, y dos vuelos directos entre Madrid y Beograd todos los viernes y domingos.

Spanair ofereix tres vols directes setmanals entre Barcelona i Beograd cada dimarts, dijous i dissabte, i dos vols directes entre Madrid i Beograd cada divendres i diumenge.

Spanair offers three weekly direct flights between Barcelona and Beograd, every tuesday, thursday, and saturday, and two direct flights connecting Madrid and Belograd every friday and sunday.

Knez Mihailova

El parque de Kalegmedan es el pulmón de la ciudad; la calle Knez Mihailova, el corazón comercial.

El parc de Kalegmedan és el pulmó de la ciutat; el carrer Knez Mihailova, el cor comercial. Kalegmedan Park is the green lung of the city, Knez Mihailova Street, the commercial heart.

spanorama Spanair

35


Beograd esencial

Beograd essencial | Beograd essential Por Raquel Alba Snezana

Situada sobre Knez Mihailova, esta pizzería-coctelería es un lugar de peregrinación. Abierta desde 1958, ha visto pasar diferentes épocas: desde la era de la Yugoslavia de Tito hasta los turbulentos tiempos de guerra. Pero una cosa ha permanecido imperturbable: la calidad de sus pizzas. Reserva mesa en la terraza o tómate un té en su intimista interior, decorado como una vieja biblioteca. Knez Mihailova, 50. Tel. 011/2635 706

‘?’

Es el restaurante más antiguo de la ciudad y sirve especialidades serbias. La historia de su enigmático nombre es curiosa: primero se llamaba ‘Casa Tomás’, después ‘Los Pastores’ y, luego, ‘De la Catedral’. Este último nombre molestó a las autoridades eclesiásticas, de manera que el propietario decidió colocar temporalmente una placa con un signo de interrogación, que ha quedado como el nombre del restaurante hasta hoy. Kralja Petra, 6. Tel. 011/2660684

Situada sobre Knez Mihailova, aquesta pizzeria-cocteleria és un lloc de pelegrinatge. Oberta des del 1958, ha vist passar diferents èpoques: des de l’era de la Iugoslàvia de Tito fins als agitats temps de guerra. Però una cosa ha romàs igual: la qualitat de les seves pizzes. Reserva taula a la terrassa o pren-te un te a l’interior intimista, decorat com una vella biblioteca.

Located in Knez Mihailova Street, this pizzeria and cocktail bar is a place of pilgrimage. Open since 1958 it witnessed different historical periods: from the era of Tito’s Yugoslavia to the turbulent times of the war. But one thing has remained: the quality of its pizzas. Reserve a table on the terrace or have a tea cup in the intimate interior, decorated like an old library.

És el restaurant més antic de la ciutat i serveix especialitats sèrbies. La història del nom és curiosa: primer es deia ‘Casa Tomás’, després ‘Els Pastors’ i, més tard, ‘De la Catedral’. Aquest últim nom va molestar les autoritats eclesiàstiques, de manera que el propietari va decidir col·locar una placa amb un signe d’interrogació, que és avui el nom del restaurant.

It is the oldest restaurant in the city and serves Serbian specialties. The story of its name is curious: first it was called ‘Casa Thomas’, then ‘Pastors’ and then ‘The Cathedral’. This last name bothered church authorities so that the owner decided to temporarily place a plaque with a question mark, which has remained as the restaurant’s name.

Supermarket ConceptStore Está en todas las listas de lugares más ‘cool’ de Beograd. Y es el punto donde se dan cita los ultramodernos de la ciudad. Aquí hallaréis zapatos de última generación, vajillas de diseño rupturista y los artilugios más novedosos de cocina. Además, cuenta con un restaurante, un bar, una peluquería y un ‘spa’. Visnjiceva 10 Tel. 011/2910942 www.supermarket.rs

Cinema

Ubicado en el corazón del Parque de Kalemegdan, Cinema es uno de los lugares más de moda de la capital serbia. De día, tomar un té en su terraza, con vistas sobre los ríos, es una delicia. De noche, Cinema se transforma en uno de los clubes nocturnos más canallas de la ciudad. No en vano su eslogan es ‘Not Your Daddy’s Club’ (‘no es el club de tu papá’). Mali Kalemegdan. www.cinemabelgrade.com

Parque de Kalemegdan

36

spanorama Spanair

És a totes les llistes de llocs més ‘cool’ de Beograd. I és el punt on es reuneixen els ultramoderns de la ciutat. Aquí hi trobareu sabates d’última generació, vaixelles de disseny rupturista i els estris de cuina més nous. A més, disposa d’un restaurant, un bar, una perruqueria i un ‘spa’.

It is in all the lists of the sites most ‘cool’ of Beograd. And is the place where the ultramodern of the city meet. Here you can find the shoes of last generation, services with futuristic design and newest kitchen gadgets. It also has a restaurant, a bar, a hairdresser and a spa.

Situat al cor del Parc de Kalemegdan, Cinema és un dels llocs més de moda de la capital sèrbia. De dia, prendre un te a la terrassa, amb vistes sobre els rius, és una delícia. De nit, Cinema es transforma en un dels clubs nocturns més canalles de la ciutat. No en va, el seu eslògan és ‘Not Your Daddy’s Club’ (‘no és el club del teu papà’).

Located in the heart of the Kalemegdan park, Cinema is one of the trendiest places in the Serbian capital. By day, to have a tea cup on the terrace, overlooking the rivers is a delight. At night Cinema gets transformed into one of the most savage nightclubs of the city. Not in vain, its slogan is ‘Not Your Daddy’s Club’.


spanorama Spanair

37


Elogio de la pereza:

¡deja para mañana lo que no quieras hacer hoy! Elogi de la mandra: deixa per a demà el que no vulguis fer avui! Praise laziness: leave for tomorrow what you do not want to do today!

“¡Gloria al séptimo pecado capital!”, exclaman los perezosos. La filosofía del ‘dolce far niente’ se instaura con fuerza en las sociedades occidentales. “Glòria al setè pecat capital!”, exclamen els mandrosos. La filosofia del ‘dolce far niente’ s’instaura amb força en les societats occidentals. “Glory to the seventh deadly sin!” Exclaim the lazy ones. The philosophy of ‘dolce far niente’ growths with force in Western societies. Texto: Santiago Redondo.

38

spanorama Spanair


s agosto y llega una revolución, la más E divertida del año, la de la pereza. Y lo mejor de todo: que no habrá que hacer nada para

participar en ella. La filosofía, la ficción, la poesía y la historia de los últimos tres milenios nos demuestran que el territorio de la pereza ha estado habitado por un gran número de perezosos y, cómo no, de enérgicos anti-pereza que nunca han soportado la idea de desaprovechar ni un solo segundo. La propaganda contra el hecho de dormir más horas de las reglamentarias se remonta a principios de nuestra era. El capítulo 6 de los ‘Proverbios’ bíblicos adoctrina en este sentido: “Ve a mirar a la hormiga, ¡perezoso! / observa sus costumbres y hazte sabio (...). ¿Hasta cuándo, perezoso, estarás metido en la cama?”. A pesar de la severidad de la Biblia a la hora de

s agost i arriba una revolució, la més divertida de l’any, la de la mandra. I el millor de tot: que I É no caldrà fer res per participar-hi. La filosofia, la ficció, la poesia i la història dels últims tres mil·lennis ens demostren que el territori de la mandra ha estat habitat per un gran nombre de mandrosos i, és clar, d’enèrgics antimandra que mai no han suportat la idea de desaprofitar ni un sol segon. La propaganda contra el fet de dormir més hores de les reglamentàries es remunta a principis de la nostra era. El capítol 6 dels ‘Proverbis’ bíblics adoctrina en aquest sentit: “Vés a mirar la formiga, mandrós! / observa els seus costums i fes-te savi (...). Fins quan, mandrós, et quedaràs al llit?” Tot i la severitat de la Bíblia a l’hora de referir-se a la mandra, el concepte dels set pecats capitals no té l’origen en el llibre sagrat. El teòleg monàstic Evagri Pòntic és el culpable de la concepció dels pecats

t’s August and the revolution has returned: the most fun of the year - laziness. And best of all: you don’t have to do anything to participate. The philosophy, fiction, poetry and history of the last three millennia show us that the territory of laziness has been inhabited by a huge number of lazybones and, of course, with the opposite ones who have never put up with the idea of wasting a single second. The propaganda against those who sleep more than the regular hours dates back to the beginning of our era. Chapter 6 of the Biblical Verses Proverbs teaches as follows: “Look at the ants! Lazy! / observe their customs, and become wise (...) How long, lazybones, are you going to be stuck in bed?”. Despite the severity of the Bible when referring to laziness, the concept of the capital vices is not a creation of the holy book. The monk Evagrius

El horario del perezoso

08.00 No me puedo levantar. Pondré el despertador más tarde... 9.00 Tengo que ir a la oficina, pero creo que no me encuentro bien... 13.00 Se necesita tiempo para saborear las exquisiteces culinarias. 15.00 Es más fácil trabajar por la mañana si nos espera la siesta. 16.00 La hora del té invita al diálogo y al entendimiento. 17.00 Salimos a pasear y a disfrutar del paisaje. 18.00 Es la hora de la primera copa del día. ¡Chin-chin!

L’horari del mandrós

08.00 No em puc llevar. Posaré el despertador més tard... 9.00 He d’anar a l’oficina, però crec que no em trobo bé... 13.00 Cal temps per assaborir les delicadeses culinàries. 15.00 És més fàcil treballar al matí si sabem que després ens espera la migdiada. 16.00 L’hora del te convida al diàleg i l’enteniment. 17.00 Sortim a passejar i a gaudir del paisatge. 18.00 És l’hora de la primera copa del dia. Xin-xin!

The lazy schedule

08.00 I cannot get up. I will set the alarm clock later... 9.00 I have to go to the office, but I do not feel well... 13.00 It takes time to savour the culinary delights. 15.00 It is easier to work in the morning if we have a nap afterwards. 16.00 Teatime calls for dialogue and understanding. 17.00 we go for a walk and enjoy the view. 18.00 It’s time for the first drink of the day. Cheers! spanorama Spanair

39


Frases célebres Frases cèlebres Famous sayings

“Los momentos más felices de la vida son los que uno pasa despierto en la cama mientras amanece”

“Els moments més feliços en la vida d’una persona són els que passa desperta al llit mentre es fa de dia” “The happiest moments in life are those you spend awake in bed at dawn”

Samuel Johnson (1709-1784)

Doctor británico | Doctor britànic | British doctor

“Las instituciones temen a los holgazanes porque son pensadores, y los pensadores no son bienvenidos”

“Les institucions temen els mandrosos perquè són pensadors, i els pensadors no són benvinguts”

“The institutions are afraid of lazy people because they are thinkers, and thinkers are not welcome”

Terence McKenna (1946-2000)

Filósofo norteamericano | Filòsof nord-americà | North-american philosohist

“La pereza consiste en hacer cosas no reconocidas por los dogmas de la clase dominante”

“La mandra consisteix a fer coses no reconegudes pels dogmes de les classes dominants” “Laziness is to do things not recognized by the dogmas of the ruling class”

Robert L. Stevenson (1850-1894) Escritor escocés | Escriptor escocès | Scottish writer

40

spanorama Spanair

referirse a la pereza, el concepto de los siete Tomás de Aquino, el tema se radicaliza. Hay que pecados capitales no tiene su origen en el libro ser feliz a la fuerza, porque cualquier pecado, sagrado. El teólogo monástico Evagri Pontic es incluida la tristeza, puede conducir a nuestra el culpable de la concepción de los pecados capialma directamente al infierno. Harta de las quetales, en el siglo VI. Los primeros pecados no eran jas constantes de los fieles, la Iglesia sustituyó la siete, sino ocho: gula, lujuria, codicia, tristeza, tristeza por la pereza en el siglo XVIII. ira, pereza, vanagloria y soberbia. Y el orden no El club de los perezosos era, en ningún caso, aleatorio. Los pecados se Si rascamos un poco en las fuentes bibliográclasificaban en función del grado de egocentrisficas, encontramos que los documentos que mo, es decir, que cuanto más se glorificaba el ‘yo’ mencionan la pereza a lo largo de la historia son existente peor era el pecado. Siguiendo estos infinitos. cánones, la gula era el pecado más aceptable, En nuestros días, el editor de revistas Tom mientras que la soberbia convertía a la persona Hodgkinson se ha erigido como el defensor en un pecador de primer orden. número uno de los perezosos. En su libro ‘Elogio La lista se actualiza... ¡Todos al infierno! a la pereza. El manifiesto contra la enfermedad Los tiempos cambian y la lista de los pecados en el trabajo’ (editorial Planeta), defiende que ser también. Con el papa Gregorio I (siglo VI), los ocioso implica, en definitiva, ser libre. “No hablo pecados capitales se concentran en siete. Se de la libertad de poder escoger entre McDonald’s eliminan la vanagloria y la pereza y se añade la y Burger King o entre Volvo y Saab, me refiero a envidia. A diferencia de Evagri, el papa los ordena la libertad de vivir la vida que queremos, sin jefes, de más graves a menos sin salarios, quebraderos La pereza se convirtió, con la graves según el grado de cabeza, consumo ni de impedimento de las deudas”, sentencia. Revolución Industrial, no sólo personas para sentir Pero Hodgkinson no es el en un pecado contra Dios, sino amor hacia Dios. único que aconseja sobre Con el teólogo y filósofo cómo sobrevivir tomando también contra el capitalismo

La mandra es va convertir, amb la conduir la nostra ànima capitals, al segle VI. Els primers pecats no eren set, Revolució Industrial, no només en directament a l’infern. Tipa de les queixes sinó vuit: gola, luxúria, un pecat contra Déu, sinó també constants dels fidels, cobdícia, tristesa, ira, contra el capitalisme l’Església va substituir la mandra, vanaglòria i tristesa per la mandra al supèrbia. I l’ordre no era, Laziness became, with the Industrial segle XVIII. en cap cas, aleatori. Els Revolution, not only a sin against God El club dels mandrosos pecats es classificaven Si gratem una mica en en funció del grau but also against capitalism les fonts bibliogràfiques, d’egocentrisme, és a dir, trobem que els documents que com més es glorificava que mencionen la peresa al llarg de la història són el ‘jo’ existent pitjor era el pecat. Seguint aquests infinits. cànons, la gola era el pecat més acceptable, mentre que la supèrbia convertia la persona en un En els nostres dies, l’editor de revistes Tom Hodgkinson s’ha erigit com el defensor número pecador de primer ordre. u dels ganduls. Al seu llibre ‘Elogio a la pereza. La llista s’actualitza... Tots a l’infern! El manifiesto contra la enfermedad en el trabajo’ Els temps canvien i la llista dels pecats també. (editorial Planeta), defensa que ser ociós implica, Amb el papa Gregori I (segle VI), els pecats en definitiva, ser lliure. “No parlo de la llibertat capitals es concentren en set. S’eliminen la de poder escollir entre McDonald’s i Burger vanaglòria i la peresa i s’hi afegeix l’enveja. A King o entre Volvo i Saab, em refereixo a la diferència d’Evagri, el papa els ordena de més greus a menys greus segons el grau d’impediment llibertat de viure la vida que volem, sense caps, salaris, maldecaps, consum ni deutes”, sentencia de les persones per sentir amor vers Déu. l’escriptor. Amb el teòleg i filòsof Tomàs d’Aquino, el tema Hodgkinson, però, no és l’únic que aconsella com es radicalitza. S’ha de ser feliç a la força, perquè sobreviure prenent la ganduleria com a antídot. qualsevol pecat, incloent-hi la tristesa, pot Pontic listed the cardinal sins in the sixth century. At the beginning the sins were eight, not seven: gluttony, lust, greed, despair, wrath, acedia, vainglory and pride. And the order was not, in any case, fortuitous. The sins were classified according to the degree of egocentrism, that is, the more glorified, the worse the sin. Following these rules, gluttony was the most acceptable sin, while pride was the worst. The list is updated ... All to Hell! Times change and the list of sins too. With Pope Gregory I (sixth century) there were seven the capital sins. He eliminated pride and acedia and added envy. The pope ordered them in a different way, going from the most serious to least serious depending on the degree of disability of people to feel love towards God. With the theologian and philosopher Thomas Aquinas, the issue became more radical. One has to be happy because otherwise any sin, including sadness, brings our souls straight to hell. Fed up with constant complaints of the faithful, the Church replaced sorrow for laziness in the eighteenth century.

The lazy club If we delve a little in available literature, we find that the list of documents mentioning laziness throughout history is endless. Today, the magazine editor Tom Hodgkinson has emerged as a defender of laziness. In his book ‘The idler’, he argues that being idle implies, in the end, to be free. “I do not mean freedom to choose between McDonald’s and Burger King or between Volvo and Saab, I mean the freedom to live the life we want, without leaders, without wages, headaches, expense or debts” he adds. But Hodgkinson is not the only one who gives advice on how to survive taking laziness as an antidote. For Wendy Wasserstein, author of ‘laziness’ (editorial Paidós), the challenge is to learn not to submit to obligations. For the writer we should forget all the ‘I must’ (“I must work harder”, “I must to get down to a size 38”) and proposes five commandments for a doctorate in laziness: sitting instead of standing, breaking free from agendas, eating as much as we want, not striving to work and being aware that happiness is within us.


la gandulería como antídoto. Para Wendy Wasserstein, autora de ‘Pereza’ (editorial Paidós), el reto consiste en aprender a no someterse a las obligaciones. La escritora recomienda olvidar todos los ‘tendría’ (“tendría que trabajar más”, “tendría que conseguir la talla 38”...) y propone cinco mandamientos para doctorarse en gandulería: sentarse en lugar de estar de pie, liberarse de las agendas, comer tanto como se desee, no esforzarse en el trabajo y ser consciente de que la felicidad está en nosotros. Alegatos en contra del séptimo pecado La pereza se convirtió, con la Revolución Industrial, no sólo en un pecado contra Dios, sino también contra el capitalismo. A mediados del siglo XVIII y principios del XIX se requerían personas dispuestas a madrugar y a no parar de trabajar durante doce horas seguidas o más. Había que concienciar a la población de los efectos perniciosos de gandulear. En este sentido, el reverendo norteamericano J. Clayton publicó en 1755 un panfleto titulado ‘Consejo amistoso a los pobres’. “ La necesidad de levantarse pronto haría aumentar la necesidad de los pobres de irse pronto a la cama; de esta manera se reduciría el peligro de altercados”, sentenciaba.

Per a Wendy Wasserstein, autora de ‘Pereza’ (editorial Paidós), el repte consisteix a aprendre a no sotmetre’s a les obligacions. L’escriptora recomana oblidar tots els ‘hauria’ (“hauria de treballar més”, “hauria d’aconseguir la talla 38”,“hauria de tenir quatre fills a la universitat de Yale”...) i proposa cinc manaments per doctorarse en ganduleria: asseure’s en lloc d’estar dret, alliberar-se de les agendes, menjar tant com es vulgui, no esforçar-se a la feina i ser conscient que la felicitat és dins nostre. Al·legats en contra del setè pecat La mandra es va convertir, amb la Revolució Industrial, no només en un pecat contra Déu, sinó també contra el capitalisme. A mitjans del segle XVIII i principis del XIX es requerien persones disposades a matinar i no parar de treballar durant dotze hores seguides o més. Calia conscienciar la població dels efectes perniciosos de mandrejar. En aquest sentit, el reverend nord-americà J. Clayton va publicar, el 1755, un pamflet titulat ‘Consell amistós als pobres’. “La necessitat de llevar-se aviat faria augmentar la necessitat dels pobres d’anar-se’n al llit aviat; d’aquesta manera es reduiria el perill d’aldarulls”, sentenciava. Declarations against the seventh sin Laziness became, with the Industrial Revolution, not only a sin against God but also against capitalism. In the middle of the eighteenth and early nineteenth centuries people were needed who were willing to get up early and work non-stop for twelve hours or more. People had to be aware of the harmful effects of loafing. In this sense, the American Rev. J. Clayton in 1755 published a pamphlet entitled ‘Friendly council to the poor”: “the need to get up early would increase the need of the poor to go to bed early and in this way would reduce the risk of arguments” he adds. Before the Industrial Revolution men worked hard and a lot, but the work activity was less structured than today. Tom Hodgkinson assures that the idea of being tied to a particular pattern till the time of the exclusion any other different activity that generates money was unknown, especially working in the field. The work was conformed to the basic needs and the weather, not to gold. Life is beautiful during the holidays In Ancient Egypt popular superstition forebode

Oda a la siesta

Oda a la migdiada | Ode to the nap Antes de la Revolución Industrial, la siesta era tan frecuente en Inglaterra como lo es en países como España. En China también la hacen, y la llaman ‘hsiuhsi’. Pero los hombres de negocios chinos se han adaptado a los horarios de vida occidental y la consideran una actividad para vagos. La lucha para acostumbrarnos a los horarios laborales ha hecho que sustituyamos la siesta por un antídoto contra el sueño: el café.

Abans de la Revolució Industrial, la migdiada era tan freqüent a Anglaterra com ho és en països com Espanya. A la Xina també en fan, i l’anomenen ‘hsiuhsi’. Però els homes de negocis xinesos s’han adaptat als horaris de vida occidental i la consideren una activitat per a ganduls. La lluita per acostumar-nos als horaris laborals ha fet que substituïm la migdiada per un antídot contra la son: el cafè.

Before the Industrial Revolution, the nap was as prevalent in England as it is in countries like Spain. The Chinese also enjoy a quick nap, called ‘hsiuhsi’. Chinese businessmen have adapted themselves to the times of western life and consider it a lazy activity. The struggle to get used to working hours has managed to substitute the nap with an antidote to sleep: coffee. spanorama Spanair

41


Galería de perezosos

Galeria de mandrosos | A gallery of lazies Wilde, el ocioso divino

No había nada que fastidiara más al escritor, poeta y dramaturgo irlandés que la noción de actividad como ideal supremo del ser humano. Wilde consideraba a los perezosos unas personas escogidas por la gracia de Dios.

Oscar Wilde, l’ociós diví

No hi havia res que empipés més l’escriptor que la noció d’activitat com a ideal suprem de l’ésser humà. Wilde considerava els mandrosos unes persones escollides per la gràcia de Déu.

Wilde, the divine idle

There was nothing that annoyed the Irish writer, poet and playwright more than the notion of activity as the supreme ideal of man. Wilde considered that lazy people were chosen by the grace of God.

Lennon, a la cama Lennon, al llit al primer crit el primero La seva mandra innata va donar com a Su pereza innata dio como resultado canciones como ‘I’m Only Sleeping’ (‘Sólo estoy durmiendo). En 1969 Lennon hizo un acto heroico de gandulería: estar con Yoko Ono en la cama durante ocho días sin hacer nada.

resultat cançons com ‘I’m Only Sleeping’ (‘Només estic dormint’). El 1969 fa fer un acte heroic de ganduleria: estar-se al llit amb Yoko Ono vuit dies sense fer res.

Mark Twain y el efecto ‘zzzz’

Mark Twain i l’efecte ‘zzzz’

Al autor de ‘Las aventuras de Tom Sawyer’ le encantaba escribir sin parar desde la cama. Como resultado de ello, Twain proyectó sus inmensas ansias de gandulería sobre el protagonista de su novela.

Nietzsche, sin remordimientos

“Vivimos constantemente angustiados como si no llegásemos a tiempo. ¡Pensamos con el reloj en la mano!”, decía. Según él, el hombre debería conseguir olvidar el sentimiento de culpa por el hecho de pasárselo bien.

Lord Byron, pereza adinerada

Con sólo 19 años, el aristócrata y poeta inglés publicó su primera recopilación de poemas, titulada ‘Horas de ocio’ (1807). Como se aburría, Byron defendió el movimiento de obreros que destruían la maquinaria industrial en el siglo XIX.

42

spanorama Spanair

Lennon, to bed first

His innate laziness resulted in songs like ‘I’m Only Sleeping’. In 1969 Lennon made a heroic act of laziness: to be with Yoko Ono in bed for eight days without doing anything.

A l’autor de ‘Les aventures de Tom Sawyer’ li encantava escriure sense parar al llit. Twain va projectar les seves immenses ànsies de ganduleria sobre el seu personatge literari.

Mark Twain and the ‘zzzz’ effect

The author of ‘The Adventures of Tom Sawyer’ loved to write non-stop in bed. As a result, Twain projected his immense thirst for laziness to the protagonist of his novel.

Nietzsche, sense remordiments

“Vivim constantment angoixats com si féssim tard. Pensem amb el rellotge a la mà!”, deia. Segons ell, l’home hauria d’aconseguir oblidar el sentiment de culpa pel fet de passar-s’ho bé.

Nietzsche, without remorse

‘We live in constant anguish as if we will never get there in time! We think with the watch in our hand” he said. According to him, man should forget the sentiment of guilt when he’s having fun.

Lord Byron, vagància adinerada Amb només 19 anys, l’aristòcrata va publicar la seva primera recopilació de poemes, titulada ‘Hores d’oci’ (1807). Com que s’avorria, Byron va defensar el moviment d’obrers que destruïen la maquinària industrial al segle XIX.

Lord Byron, lazy rich

At 19, the English aristocrat and poet published his first collection of poems entitled ‘Leisure Hours’ (1807). As he got bored, Byron defended the movement of workers who destroyed industrial machinery in the nineteenth century.

Antes de la Revolución Industrial se trabajaba, y mucho, pero la actividad laboral estaba menos estructurada. Sobre esta cuestión, Tom Hodgkinson mantiene que la idea de estar vinculado a un patrón concreto hasta el punto de excluir cualquier otra actividad que generara dinero era desconocida, sobre todo en el campo. El trabajo se ajustaba a las necesidades básicas y el tiempo no era oro. La vida es bella durante las vacaciones En el antiguo Egipto, la superstición popular prohibía trabajar una quinta parte de los días del año, mientras que en el antiguo calendario romano había 108 días en los que no se podía hacer ninguna actividad laboral por razones religiosas. Hasta mediados del siglo XX, sólo la aristocracia gozaba del privilegio de unas buenas vacaciones. La gran revolución para las masas se produjo a mediados del siglo XX. El Reino Unido aprobó una ley que regulaba una semana de vacaciones pagadas para los trabajadores. Pero pronto el placer del tiempo libre se transformó en vacaciones organizadas, consistentes en ir de un sitio a otro cogiendo aviones, barcos y coches. “Los días de ocio están súper-organizados y es un pecado no pasárselo bien”, critica Hodgkinson. “No hay nada más sorprendente que un perezoso auténtico que reniegue de todo lo que implican las vacaciones, y es que ¿no son hermanas del trabajo?”, concluye el autor.

Abans de la Revolució Industrial es treballava, i molt, però l’activitat laboral estava menys estructurada. Sobre aquesta qüestió Tom Hodgkinson manté que la idea d’estar vinculat a un patró concret fins al punt d’excloure qualsevol altra activitat que generés diners era desconeguda, sobretot al camp. El treball s’ajustava a les necessitats bàsiques i el temps no era or. La vida és bella durant les vacances A l’antic Egipte, la superstició popular prohibia treballar una cinquena part dels dies de l’any, mentre que a l’antic calendari romà hi havia 108 dies en què no es podia fer cap activitat laboral per raons religioses. Els mandrosos eren feliços! Fins a mitjans del segle XX, només l’aristocràcia gaudia del privilegi d’unes bones vacances. La gran revolució per a les masses es va produir a mitjans del segle XX. El Regne Unit va aprovar una llei que regulava una setmana de vacances i obligava els empresaris a pagar el dies no treballats. Ben aviat, però, el plaer del temps lliure es va transformar en vacances organitzades, consistents a anar d’un lloc a un altre agafant avions, vaixells i cotxes. “Els dies d’oci estan superorganitzats i és un pecat no passar-s’ho bé”, critica Hodgkinson. “No hi ha res més sorprenent que un mandrós autèntic renegui de tot el que impliquen les vacances, i és que, no són germanes de la feina?”, conclou l’autor. working a fifth day of the year, while the old Roman calendar had 108 days when nobody had to work for religious reasons. Until the middle of twentieth century, only the aristocracy enjoyed the privilege of a good holiday and it is also when the great revolution occurred for the masses. The UK approved a law regulating a week of paid holidays for workers. But soon the pleasure of free time was transformed into package holidays, consisting of going from one place to another taking planes, boats and cars. “The days of leisure are superorganized and it is a sin not to have fun” criticizes Hodgkinson. “Nothing is more surprising than a real lazybones who renounces his vacations because… isn’t that work?” the author concludes.


Perfil

Profile

Deneuve y Mastroianni, la unión del hielo y el fuego

Deneuve i Mastroianni, la unió del gel i el foc | Deneuve and Mastroianni, the union of fire and ice

La relación entre Catherine Deneuve y Marcello Mastroianni fue corta, pero muy intensa. La relació entre Catherine Deneuve i Marcello Mastroianni va ser curta, però molt intensa. The relationship between Catherine

Deneuve and Marcello Mastroianni was short but very intense. Texto: Mireia Aranda. a mezcla de belleza y frialdad de Catherine Lhombres. Deneuve hizo perder el norte a muchos Según las fuentes que se consulten,

a pesar de que continuaría aguantando sus infidelidades. Pero la historia entre Deneuve y Mastroianni fue breve. Duró sólo un par de años, durante los cuales vivieron juntos y tuvieron una hija, Chiara. Cuando se separaron, en el año 1974, Deneuve se escudó en la incompatibilidad de caracteres, y hasta idiomática y cultural, para justificar el fracaso de su relación. Aunque, en declaraciones posteriores, la actriz francesa dejó entrever cuáles habían sido los motivos reales: “Me gusta ser la más fuerte en una relación, pero un hombre que se abandona totalmente, que se apoya de manera pasiva en la mujer, me desilusiona. En este sentido, me desilusionaron Truffaut y Mastroianni”. Después de Mastroianni, en la vida de la actriz francesa hubo unos cuantos hombres más, pero con el italiano, que se considera su segundo gran amor (el primero fue Roger Vadim, por el que huyó de casa con 17 años y con el que tuvo un hijo), mantuvo la amistad durante toda la vida, hasta el punto de que fue ella quien se encargó de los preparativos de su entierro cuando él murió, en el año 1996.

a barreja de bellesa i fredor de Catherine Deneuve va fer perdre l’oremus a molts homes. L Segons les fonts que es consultin, l’‘affaire’ entre la

Mastroianni, també casat des del 1948, va abandonar a Roma la seva dona, l’actriu italiana Floriana Clarabella (amb qui va tenir una filla, Bàrbara), per anar-se’n a París a viure amb la seva amant; però no es va divorciar mai de la seva dona, que va estar al seu costat fins al final dels seus dies. Una nit d’hivern del 1972, Mastroianni va arribar des de París amb la notícia que la seva amant estava embarassada. La Flora el va fer fora de casa, malgrat que continuaria aguantant-li les infidelitats. La història d’amor entre Deneuve i Mastroianni, però, va ser breu. Va durar només un parell d’anys, durant els quals van viure junts i van tenir una filla, la Chiara. Quan es van separar, l’any 1974, Deneuve es va escudar en la incompatibilitat de caràcters, i

fins i tot idiomàtica i cultural, per justificar el fracàs de la relació. En declaracions posteriors, però, l’actriu francesa va deixar entreveure quins n’havien estat els motius reals: “M’agrada ser la més forta en una relació, però un home que s’abandona totalment, que es recolza de manera passiva en la dona, em desil·lusiona. En aquest sentit, em van desil·lusionar Truffaut i Mastroianni”. Després de Mastrioanni, en la vida de l’actriu francesa hi va haver uns quants homes més, però amb l’italià, que es considera el seu segon gran amor (el primer va ser Roger Vadim, per qui va fugir de casa amb 17 anys i amb qui va tenir un fill), hi va mantenir l’amistat durant tota la vida, fins al punt que es va encarregar dels preparatius del seu enterrament quan ell va morir, l’any 1996.

he mixture of beauty and coldness of Catherine T Deneuve make many men lose their bearings. According to some sources, the ‘affair’ between

troianni, also married in 1948, left his wife, the Italian actress Floriana Clarabella (with whom he had a daughter, Barbara) in Rome to go to Paris and live with his lover. He never divorced his wife, who stood by his side until the end of his days. On one winter night in 1972, Mastroianni arrived from Paris with the news that his lover was pregnant. Flora threw him out, although she would continue to tolerate his infidelities. But the history between Deneuve and Mastroianni was short. It lasted just a couple of years, during which they lived together and had a daughter, Chiara. When they parted ways in 1974, Deneuve tried to hide behind the incompatibility of

characters, and even language and culture to justify the failure of their relationship. Although later on the French actress would discover the real reasons: “I like being the strongest in a relationship, but a man who abandons himself completely, relying passively on a women disappointed me. In this sense, Truffaut and Mastroianni disappointed me”. After Mastroianni, the French actress had a few more men, but with the Italian, the second big love of her life (the first was Roger Vadim, for whom she ran away from home when she was 17 and with whom she had a child), the friendship remained, to the point that it was she who took charge of preparations for his funeral when he died in 1996.

el ‘affaire’ entre la parisina y el italiano empezó durante el rodaje de la película ‘La cagna’ (1972) o en el de ‘Ça n’arrive qu’aux autres’ (1971). Tanto si fue en una como en la otra, parece que lo que es indiscutible es que la siempre efectiva atracción de los opuestos fue lo que unió a la actriz francesa con el galán italiano. La frialdad y la contención de ella fue como un imán que se enganchó a la calidez y la expresividad de él. Un año después de conocer a Mastroianni, Deneuve se divorció del fotógrafo de moda británico David Bailey, con quien se había casado en el año 1965. Mastroianni, casado también desde 1948, abandonó en Roma a su esposa, la actriz italiana Floriana Clarabella (con quien tuvo una hija, Bárbara), para irse a París a vivir con su amante; pero no se divorció nunca de su mujer, que estuvo a su lado hasta el final de sus días. Una noche de invierno de 1972, Mastroianni llegó desde París con la noticia de que su amante estaba embarazada. Flora lo echó de casa,

parisenca i l’italià va començar durant el rodatge de la pel·lícula ‘La cagna’ (1972), de Marco Ferreri, o en el de ‘Ça n’arrive qu’aux autres’ (1971), de Nadine Trintignant. Tant si va ser en una com en l’altra, sembla que el que és indiscutible és que la sempre efectiva atracció dels oposats va ser el que va unir l’actriu francesa amb el galant italià. La fredor i la contenció d’ella va ser com un imant que es va enganxar a la calidesa i l’expressivitat d’ell. Un any després de conèixer Mastroianni, Deneuve es va divorciar del fotògraf de moda britànic David Bailey, amb qui s’havia casat l’any 1965.

the Parisian and Italian began during the shooting of the movie ‘La Cagna’ (1972) or ‘Ça n’arrive qu’aux autres “(1971). Whether it was in one or in the other, it seems that the ever-indisputable effective attraction of the opposites joined the French actress with the handsome Italian. Her coldness and restraint were like a magnet that got him hooked for warmth and expressiveness. A year after meeting Mastroianni, Deneuve divorced the British fashion photographer, David Bailey, whom she had married in 1965. Mas-

spanorama Spanair

43


Fuerteventura, mecida por el viento Fuerteventura, bressolada pel vent Fuerteventura, rocked by the wind Es el paraíso para los amantes del surf y sus variantes, pero también para los que buscan la tranquilidad y la naturaleza en estado puro. És el paradís per als amants del surf i les seves

variants, però també per als que busquen la tranquil·litat i la natura en estat pur. It is a paradise for surfers and other similar sports but also a

paradise for those seeking tranquillity and pure nature. Texto: Mireia Aranda Fotos Patronato de Turismo de Fuerteventura.

44

spanorama Spanair


entre Lanzarote y Gran Canaria, es la Sy laituada isla menos poblada del archipiélago canario segunda en extensión. Durante siglos,

que todos los años se celebra entre los meses de julio y agosto en las playas de Sotavento, al sur de la isla. Pero Fuerteventura no cuenta sólo con magníficas playas de aguas cristalinas donde practicar deportes náuticos y relajarse tumbados al sol. También cuenta con varios parajes de interés natural, como la montaña de Tindaya, la montaña Cardón o el Malpaís de la Arena, entre otros, así como algunos parques naturales, como la isla de Lobos o Pozo Negro.

entre Lanzarote i Gran Canària, és l’illa menys poblada de l’arxipèlag canari i la segona Senituada extensió. Durant segles, Fuerteventura va ser

agost a les platges de Sotavento, al sud de l’illa. Però Fuerteventura no té només platges magnífiques d’aigües cristal·lines on es poden practicar esports nàutics i relaxar-se ajaguts sota el sol. També disposa de diversos paratges d’interès natural, com la muntanya de Tindaya, la muntanya Cardón o el Malpaís de la Arena, entre d’altres, així com alguns parcs naturals, com l’illa de Lobos o Pozo Negro. La capital de l’illa és Puerto del Rosario, una ciutat que va néixer al segle XVIII amb el nom de Puerto

ocated between Lanzarote and Gran Canaria, L it is the second largest and least populated island of the Canary Islands. For centuries

which is held every year between July and August on the beaches of Sotavento to the south of the island. But Fuerteventura is not only magnificent beaches with crystal clear water offering nautical sports and relaxation in the sun. It also has several interesting nature sites, such as the Mount Tindaya, Mount Cardon or the Malpais de la Arena, among others, as well as some national parks, such as the Isla de los lobos or the Pozo Negro that attracts many hikers. The capital of the island is Puerto del Rosario, a

Fuerteventura fue la gran olvidada de las Islas Canarias, pero hoy en día es un destino turístico en alza, que esconde un oasis de silenciosa belleza. Los vientos dieron nombre y caracterizan el clima insular. Son muy fuertes los alisios, que en verano azotan la isla y que la han convertido en la sede del Campeonato Internacional de Windsurf,

la gran oblidada de les Illes Canàries, però avui en dia és una destinació turística a l’alça que amaga un oasi de bellesa silenciosa. Els vents van donar nom i caracteritzen el clima insular. Són molt forts els alisis, que a l’estiu assoten l’illa i que l’han convertit en la seu del Campionat Internacional de Windsurf, que cada any se celebra entre els mesos de juliol i

Fuerteventura was the most forgotten of the Canary Islands, but nowadays it is a growing tourist destination hidden in an oasis of quiet beauty. Its name and climate depends on the wind. The trade winds that sweep the island are very strong during summer time and for this reason Fuerteventura is the ideal place for the International Championship of Windsurfing,

Campeonato del mundo de windsurf y ‘kitesurf’ spanorama Spanair

45


Playa de El Matorral hacia el centro de la isla se encuentra Betancuria, antigua capital de Fuerteventura y, para algunos, su ciudad más bonita. Está situada en una planicie donde destacan los restos volcánicos y las piedras de llamativos colores. Muy cerca se puede visitar Antigua, ubicada en una zona de grandes llanuras, en las que pueden admirarse los molinos y casas típicas de la zona, los caseríos. Pero uno de los lugares más espectaculares de la isla sigue siendo la península de Jandía, la parte sur de Fuerteventura. A uno de sus lados se encuentra la larguísima playa de arena blanca de Sotavento, con muchas instalaciones turísticas. Al otro lado de Jandía, el viento sopla fuerte en la

Cabras, perquè els cabrers feien beure els animals en aquella zona. L’auge de l’activitat mercantil i el creixement de la població durant el segle XIX la van convertir en la capital de l’illa. S’hi poden visitar l’església de Nuestra Señora del Rosario i la Casa Museu Miguel de Unamuno, un antic hotel on l’escriptor va estar allotjat l’any 1924, després que Primo de Rivera el desterrés de la península. S’hi poden admirar alguns dels objectes personals que va fer servir durant la seva estada. Al nord de l’illa hi ha el Parc Natural de les Dunes de Corralejo i el bonic terreny volcànic de la muntanya Roja. Anant cap al centre de l’illa trobem la població

de Betancuria, antiga capital de Fuerteventura i, per a alguns, la ciutat més bonica. Està situada en una plana on destaquen les restes volcàniques i les pedres de colors llampants. Molt a prop es pot visitar Antigua, situada en una zona de grans planes, en les quals es poden admirar els molins i les cases típiques de la zona, els masos. Però un dels llocs més espectaculars de l’illa continua sent la península de Jandía, que comprèn la part sud de Fuerteventura. A una de les bandes es troba la llarguíssima platja de sorra blanca de Sotavento, on es concentren moltes de les instal·lacions turístiques de l’illa. A l’altra banda de Jandía, el vent bufa fort a la platja de

city established in the eighteenth century by the name of Puerto de Cabras (Goat Port), because the goatherds watered their animals in the area. With the rise of commercial activity and population growth during the nineteenth century, it became the capital city of the island. Here you can visit the Church Nuestra Señora del Rosario and the Casa Museo Miguel de Unamuno, a former hotel where the writer, Miguel de Unamuno, was lodged in 1924, after being exiled from the peninsula by Primo de Rivera. In the north of the island one finds the Natural Park of the Corralejo dunes and the beautiful volcanic land of the Montaña Roja (Red Mountain). 46

spanorama Spanair

© www.jjcandan.com

Salinas del Carmen

La capital de la isla es Puerto del Rosario, ciudad que nació en el siglo XVIII con el nombre de Puerto de Cabras, porque los cabreros daban de beber a sus animales en esa zona. El auge de la actividad mercantil y el crecimiento de la población durante el siglo XIX la convirtieron en capital de la isla. En ella se pueden visitar la iglesia de Nuestra Señora del Rosario y la Casa Museo Miguel de Unamuno, un antiguo hotel donde el escritor estuvo alojado en 1924, después de ser desterrado de la península por Primo de Rivera. En el norte de la isla se encuentra el Parque Natural de las Dunas de Corralejo y el bello terreno volcánico de la montaña Roja. Yendo


Puerto del Rosario playa de Barlovento, donde se pueden contemplar algunos de los parajes más bellos de todo el archipiélago.

Spanair opera hasta dos frecuencias diarias entre Madrid y Fuerteventura y cuatro frecuencias semanales directas entre Barcelona y Fuerteventura (martes, jueves, viernes y domingos). Además, Spanair ofrece un vuelo directo semanal entre Fuerteventura y Málaga, Sevilla, Valencia y Santiago.

Spanair points

Obtención | Obtenció | Obtaining

Premium: 600 pts. i/v (return ticket) Traveler: 180 i/v (return ticket)

Redención | Redempció | Redeeming

Premium: 10.000 pts. i/v (return ticket) Traveler: 6.000 i/v (return ticket)

Además Spanair conecta diariamente FUE con otros destinos JK y Star Alliance en alguno de sus ‘hubs’ (MAD o BCN).

Barlovento, on es poden admirar alguns dels paratges més bonics de tot l’arxipèlag.

Spanair opera fins a dues freqüències diàries entre Madrid i Fuerteventura i quatre freqüències setmanals directes entre Barcelona i Fuerteventura (dimarts, dijous, divendres i diumenge). A més, Spanair ofereix un vol directe setmanal entre Fuerteventura i Màlaga, Sevilla, València i Santiago.

D’altra banda, Spanair connecta diàriament FUE amb altres destinacions JK i Star Alliance en algun dels seus ‘hubs’ (MAD o BCN). Moving toward the centre of the island is Betancuria, former capital of Fuerteventura, and for many, the most beautiful city of the island. It is situated on a prairie where you can admire volcanic remains and brightly coloured stones. Nearby you can visit Antigua, located in an area of vast plains, where you can admire many mills and typical houses of the area -farmhouses. But one of the most spectacular places of the island is still the peninsula of Jandia, in the southern part of Fuerteventura. At one of its ends is the long white sandy beach of Sotavento, where there are many tourist

Playa de Sotavento facilities. On the other side there are strong winds that brush along the beach of Barlovento and from there you can enjoy some of the most beautiful places of the archipelago.

Betancuria

Spanair operates up to two flights daily from Madrid to Fuerteventura and four direct weekly flights between Barcelona and Fuerteventura (Tuesdays, Thursdays, Fridays and Sundays).

Spanair offers a weekly direct flight between Fuerteventura and Malaga, Seville, Valencia and Santiago. Spanair also connects Fuerteventura with other Spanair and Star Alliance destinations from its hubs (MAD or BCN). spanorama Spanair

47


Lugares y sabores de Fuerteventura Llocs i sabors de Fuerteventura | Fuerteventura’s places and flavours Por Mireia Aranda. AtlantisBahíaReal

Situado en uno de los enclaves más hermosos de la isla, junto al Parque Natural de las Dunas de Corralejo. Con espectaculares vistas hacia la Isla de Lobos y Lanzarote, es un cinco estrellas Gran Lujo con 170 habitaciones, 13 Suites Atlántico, una Suite Royal y 58 Junior Suites. Cuenta con cinco restaurantes, uno de ellos asesorado por Carles Gaig, y con un ‘spa’ de 3.000 m2. Avda. Grandes Playas, s/n. Corralejo. Tel. 928 53 64 44. www.atlantishotels.com

ElbaPalaceGolf

Este palacio canario es el único hotel de cinco estrellas Gran Lujo de la isla. Diseñado en un estilo puramente colonial, con bellos balcones de madera y un fantástico patio interior, con palmeras y plantas autóctonas, es perfecto para los amantes de los espacios singulares y también del golf, ya que acoge la Casa Club del Fuerteventura Golf Club. Urb. Fuerteventura Golf Club .Ctra. de Jandía, km 11. Antigua. Tel. 928 16 39 22. www.hoteleselba.com.

EradelaCorte

Para los amantes del turismo rural, esta casona de estilo majorero es el lugar ideal. El edificio, que data de 1890, fue un lugar de trilla y conserva aún un molino de gofio en sus instalaciones. La finca, donde reinan la paz y la tranquilidad, está rodeada de palmeras canarias, aloe vera y todo tipo de plantas autóctonas. La Corte, 1. Antigua. Tel. 928 87 87 05. www.eradelacorte.com

CasaIsaítas

En el restaurante de este encantador alojamiento rural podréis probar una excelente cocina casera, elaborada con productos frescos de la isla, como vegetales de cultivo ecológico, huevos de corral, quesos majoreros y carne de cabra y de cabrito. Las croquetas de pata o el queso asado con mojos son algunas de sus especialidades. Guize, 7. Pájara. Tel. 928 16 14 02. www.casaisaitas.com

Fabiola

Los belgas Eric y Alexandre son el alma de este pequeño restaurante, en el que se puede degustar una exquisita cocina clásica francesa con toques de modernidad, hecha con productos frescos de la isla. Una decoración acogedora, un patio canario con una fuente y un pequeño jardín botánico completan el conjunto de este local, que sólo abre cuatro días a la semana. Real, 1. Ampuyenta. Tel. 928 17 46 05.

LaVacaAzul

Además de comer un pescado muy fresco y bien preparado, la visita a este restaurante permite contemplar unos atardeceres bellísimos. Al frente de su cocina está el chef francés Alexandre Giguant, que ofrece un menú en el que se incluyen, entre otros, pinchos vegetarianos y una parrillada de pescado mixto. El lugar también funciona como galería para fotógrafos y artistas locales.

Muelle de Pescadores, s/n. El Cotillo. Tel. 928 53 86 85.

48

spanorama Spanair

Situat en un dels enclavaments més bonics de l’illa, al costat del Parc Natural de les Dunes de Corralejo. Amb vistes espectaculars de l’illa de Lobos i Lanzarote, és un cinc estrelles Gran Luxe amb 170 habitacions, 13 Suites Atlàntic, una Suite Royal i 58 Junior Suites. Té cinc restaurants, un d’ells assessorat per Carles Gaig, i un ‘spa’ de 3.000 m2.

The Gran Hotel Atlantis Bahía Real is situated on the edge of the Dunes of Corralejo Natural Park. This five star deluxe hotel, with spectacular views over the island of “Los Lobos” and the island of Lanzarote, has 170 rooms, 13 Suites Atlantico, 1 Royal Suite and 58 Junior Suites. The hotel also has 5 restaurants, one of them run by Carles Gaig, and a Spa centre of 3.000 m2.

Aquest palau canari és l’únic hotel de cinc estrelles Gran Luxe de l’illa. Dissenyat en un estil purament colonial, amb bonics balcons de fusta i un fantàstic pati interior, amb palmeres i plantes autòctones, és perfecte per als amants dels espais singulars i també del golf, ja que acull la Casa Club del Fuerteventura Golf Club.

This canary palace is the only 5 star deluxe hotel on the island. Designed in a pure colonial style, with beautiful wooden balconies and a fantastic interior patio with palm trees and native plants, is perfect for those who love an unique environments and golf, since it houses the Casa Club del Fuerteventura Golf Club.

Per als amants del turisme rural, aquest casalot d’estil ‘majorero’ és el lloc ideal. L’edifici, que data del 1890, va ser un lloc de batuda, i encara conserva un molí de polenta torrada a les instal·lacions. La finca, on regnen la pau i la tranquil· litat, està envoltada de palmeres canàries, àloe vera i tot tipus de plantes autòctones.

For the lovers of rural tourism, this house in “majorero” style is the ideal choice. The building, dating from 1890, was a place of threshing and you can still admire a mill for “gofio”. The hotel, where reign peace and tranquility, is surrounded by canary palms, aloe vera and all kinds of native plants.

Al restaurant d’aquest allotjament rural encantador hi podreu tastar una cuina casolana excel·lent, elaborada amb productes frescos de l’illa, com vegetals de cultiu ecològic, ous de corral, formatges ‘majoreros’ i carn de cabra i de cabrit. Les croquetes d’ànega o el formatge rostit amb ‘mojos’ són algunes de les seves especialitats.

In the restaurant of this charming rural accommodation you can try excellent home cooking dishes prepared with fresh products from the island, such as organically grown vegetables, free range eggs, locally elaborated cheese and goat and kid meat. The croquettes or the baked cheese with “mojos” are some of its specialties.

Els belgues Eric i Alexandre són l’ànima d’aquest petit restaurant, on es pot degustar una cuina clàssica francesa exquisida amb tocs de modernitat, feta amb productes frescos de l’illa. Una decoració acollidora, un pati canari amb una font i un petit jardí botànic completen el conjunt del local, que només obre quatre dies.

The Belgians Eric and Alexandre are the soul of this restaurant where you can taste an exquisite French cuisine with modern touches, made with fresh produce from the island. A warm atmosphere, a canary courtyard with a fountain and a small garden complete the set of this restaurant, open only four days per week.

A més de menjar un peix molt fresc i ben preparat, la visita a aquest restaurant permet admirar uns capvespres bellíssims. Al capdavant de la cuina hi ha el xef francès Alexandre Guiguant, que ofereix un menú en què s’inclouen, entre d’altres, broquetes vegetarianes i una graellada de peix.

Besides eating a very fresh and well prepared fish a visit to the restaurant is worth as an ideal place to see beautiful sunsets. Chef Alexandre Giguant offers a menu that includes, among others, the vegetarian kebabs and plates of mixed grilled fish. The restaurant is also used as a gallery by the local artists and photographers.


Aerobús: del aeropuerto al centro de Barcelona Justo en la salida de pasajeros de la T1 o de la T2 encontrará la parada del AEROBÚS, el servicio que une en apenas 30 minutos el Aeropuerto con el centro de Barcelona. Los amplios y modernos autobuses con espacio para el equipaje se reconocen fácilmente por su diseño. Una frecuencia muy alta y un precio de billete muy económico, convierten al Aerobús en una gran opción para sus desplazamientos entre Barcelona y el Aeropuerto.

Aerobús: de l’aeroport al centre de Barcelona Justament a la sortida de passatgers de la T1 o de la T2 trobarà la parada de l’AEROBÚS, el servei que uneix en tan sols 30 minutos l’Aeroport amb el centre de Barcelona. Els espaiosos i moderns autobusos amb prou espai per a l’equipatge es

reconeixen fàcilment pel seu disseny. Una freqüència molt alta i un preu de bitllet molt econòmic, fan de l’Aerobús una gran opció per als seus desplaçaments entre Barcelona i l’Aeroport.

Aerobús: from the airport to the center of Barcelona At the exit of terminal T1 and T2 of Barcelona Airport you can find the AEROBUS stop, the bus service that connects Barcelona airport with the city centre in just 30 minutes. It is easy to recognize these spacious, modern buses,

which boast plenty of space for luggage due to their modern design. A very frequent service and very affordable ticket price make the Aerobus a great choice of transport between Barcelona and the airport.

spanorama Spanair

49


Donde empieza la aventura

On comença l’aventura Where the adventure begins

Acaba de cumplir quince años y sigue en plena forma. PortAventura, el primer parque temático de España, no baja la guardia y sigue fiel a su promesa de aventura. Lo ponemos a prueba en una calurosa tarde de verano. Acaba de complir

quinze anys i encara està en plena forma. PortAventura, el primer parc temàtic d’Espanya, no baixa la guàrdia i continua fidel a la seva promesa d’aventura. El posem a prova en una calorosa tarda d’estiu. It just turned 15 and is still on top form.

PortAventura, the first theme park in Spain, has not lowered its guard and remains faithful to its promise of adventure. We gave it a test on a warm summer evening. Texto Raquel Alba - Fotos Joan Masats. orría el año 1995 y los parques temáticos eran Ctaluña todavía una realidad lejana en España. De Caa Andalucía, los niños de varias generacio-

co de España nació entre los municipios de Salou y Vila-seca, en plena Costa Dorada tarraconense, a poco más de una hora de Barcelona. Pequeños y mayores abrieron los ojos como platos. Nunca antes habían visto algo así. Ante ellos, se abría un submundo repleto de atracciones que se dividía por recreaciones geográficas: desde las islas de la Polinesia hasta México, desde China hasta el Lejano Oeste, sin olvidar lo propio en forma de

orria l’any 1995 i els parcs temàtics eren encara una realitat llunyana, a Espanya. C De Catalunya a Andalusia, els nens de

i final a la sequera. El primer parc temàtic d’Espanya va néixer entre els municipis de Salou i Vila-seca, en plena Costa Daurada tarragonina, a poc més d’una hora de Barcelona. Petits i grans van fer uns ulls com unes taronges. Mai abans no havien vist una cosa així. Davant seu, s’obria un submón farcit d’atraccions que es dividia per recreacions geogràfiques: des de les illes de la Polinèsia fins

1995 amusement parks were still a distant Ithenreality in Spain. From Catalonia to Andalusia, children of several generations had grown

between the towns of Salou and Vila-Seca, on the Costa Daurada of Tarragona, just one hour from Barcelona. It sparked interest for young and old who had never seen anything like it before. Before them lay a neverland full of attractions that are divided in geographical areas: from the exotic islands of Polynesia to colourful Mexico, from China to the Wild Far West and an area dedicated to the Mediterranean. The daring and

nes habían crecido observando postales de Walt Disney World y preguntándose qué se sentiría bajando una montaña rusa más vertiginosa que las de las vetustas atracciones de feria. La inauguración de PortAventura ese mismo año puso punto y final a la sequía. El primer parque temáti-

diverses generacions havien crescut observant postals de Walt Disney World i preguntant-se què es deuria sentir baixant una muntanya russa més vertiginosa que les que oferien les velles atraccions de fira. La inauguració de PortAventura aquell mateix any va posar punt

up looking astonished at the Walt Disney World postcards and wondering what it would feel like to go on a speedier roller coaster than those offered by the old fairgrounds. The opening of PortAventura in that year put an end to this wonder. The first theme-park in Spain was born

Grand Canyon Rapids Mediterráneo

50

spanorama Spanair


Furius Baco

spanorama Spanair

51


espacio dedicado al Mediterráneo. El perfil del Dragon Khan se convirtió en símbolo de la Costa Dorada. Mucho ha llovido desde 1995 hasta ahora. PortAventura ha ido creciendo. Ha incorporado nuevas atracciones y ahora dispone de cuatro hoteles, un ‘beach club’ con siete piscinas y vistas al mar, y tres campos de golf. Su última apuesta es la apertura de un centro de convenciones. Al mismo ritmo que PortAventura iba tornándose un proyecto más ambicioso, fueron naciendo otros parques temáticos en España. Pero el de Tarragona siempre ha gozado del estatus que da ser el primero. Y ya se sabe que dicen que quien pega primero pega dos veces. Para aquellos quienes lo descubrimos de adolescentes, PortAventura sigue conservando la esencia de sus inicios. Las mismas viejas diligencias sobre las que fotografiarse en el Far

al colorista Mèxic, des de la Xina fins al Llunyà Oest, sense oblidar el que ens és propi en forma d’espai, dedicat a la Mediterrània. El perfil sinuós i agosarat del Dragon Khan va passar a ser un símbol de la Costa Daurada. Molt ha plogut des d’aquell 1995. PortAventura ha anat creixent. Ha incorporat noves atraccions i ara disposa de quatre hotels, un ‘beach club’ amb set piscines i vistes al mar, i tres camps de golf. La seva última aposta és l’obertura d’un centre de convencions. Al mateix ritme que PortAventura s’anava tornant un projecte més gran i ambiciós, van anar naixent altres parcs temàtics a Espanya. Però el de Tarragona sempre ha gaudit de l’estatus que dóna ser el primer. I ja se sap que diuen que qui pega primer pega dos cops. Per a aquells que el vam descobrir d’adolescents, PortAventura encara conserva l’essència dels inicis. Les mateixes velles diligències sobre

Dragon Khan sinuous profile of the Dragon Khan roller coaster, which quickly became the highlight of the park, is the symbol of the Costa Daurada. Since the post-Olympic year of 1995, a lot of time have already gone by. PortAventura has been growing. It has added new attractions and now boasts four hotels, a Beach Club with seven swimming pools and sea views, and three golf courses. Its latest bet is the opening of a convention centre. PortAventura’s big and ambitious project, pathed the way for other amusement parks in Spain. However, PortAventura has always enjoyed the status of being the first. And as the Spanish saying goes, who hits first, hits twice. For those who discovered PortAventura as adolescents, the park nowadays still retains the essence of its beginnings. The same old stagecoaches on which we took photos when we crossed the Far West; the same shot of adrenaline when 52

spanorama Spanair


West; el mismo disparo de adrenalina cuando nos adentramos en China e intuimos la presencia del Dragon Khan; las mismas mariposas en el estómago cuando subimos a un tronco y nos dejamos llevar por los rápidos del río Colorado en el Silver River Flume. También siguen inmunes al aburrimiento propuestas menos espectaculares, pero que dejan buen sabor de boca: es el caso de los Tea Cups, tacitas de té que dan vueltas sobre sí mismas, o del barco Kon-tiki. A estas atracciones se han unido nuevas. Alguna de ellas electrizantes, como el Furius Baco, una montaña rusa que acelera, en tan sólo tres segundos, de 0 a 135 km/h. Además de en ésta, los amantes de las emociones fuertes tienen una cita en Hurakan Condor, una atracción que permite experimentar la caída libre. Con historia ya a sus espaldas, PortAventura continúa fiel a una promesa que lleva gravada en su nombre: la aventura.

les quals fotografiar-se al Far West; el mateix xut d’adrenalina quan intuïm la presència del Dragon Khan; les mateixes papallones a l’estómac quan ens deixem endur pels ràpids del riu Colorado al Silver River Flume. També continuen immunes a l’avorriment propostes menys espectaculars, però que deixen bon sabor de boca: és el cas de les Tea Cups, tasses de te que giren sobre si mateixes, o del vaixell Kon-tiki. A aquestes atraccions se n’hi han unit de noves. Alguna d’electritzant, com el Furius Baco, una muntanya russa que accelera, en tan sols tres segons, de 0 a 135 km/h. A més d’aquesta, els amants de les emocions fortes tenen una cita a l’Hurakan Condor, una atracció que permet experimentar la caiguda lliure. Nou però amb una història a l’esquena, Port Aventura continua fidel a una promesa que duu gravada al nom: l’aventura.

Fumanchú Hurakan Condor

PortAventura ha llegado a la edad de la niña bonita y se mantiene fiel a su eterna promesa de aventura.

PortAventura acaba de fer 15 anys i es manté fidel a l’eterna promesa d’aventura.

PortAventura has reached the age of 15 and stays faithful to its eternal promise of adventure. we move into China and we sense the presence of the Dragon Khan; the same butterflies in the stomach when we get into a trunk and let ourselves be carried away by the rapid Colorado River in the Silver River Flume, one of the favourite attractions for the park visitors. Also other less spectacular proposals are immune to boredom and leave a good impression, like the hilarious Tea Cups, which spin round, or the ship Kontiki, that is a giant swing. These attractions have joined new ones. Some of them electrifying like the Furius Bacus, the latest to land in PortAventura, which is a short roller coaster ride that accelerates in just three seconds from 0 to 135 km/h and is capable of tearing off the tightest headband from your head. Apart from this, the lovers of strong emotions have a date in the ‘Hurakan Condor’, an attraction that allows visitors to experience a fightening free fall: 86 metres at a top speed of 100 km/h. New but with a longer history behind it, Port Aventura remains faithful to a promise that is engraved in its name: the adventure. spanorama Spanair

53


Barcelona vinícola Barcelona vinícola| Wine Barcelona

Con la vendimia llamando a la puerta, la provincia catalana se prepara para vivir a fondo una de sus tradiciones más arraigadas. Amb la verema trucant a la porta, la província catalana es prepara per viure a fons una de les seves tradicions més arrelades. With grape harvest knocking on the door, the Catalan province prepares itself to fully live one of its most rooted traditions. n el imaginario popular, la provincia de EModernismo, Barcelona se asocia tradicionalmente al el mar y el diseño de última

de las múltiples actividades que se organizan alrededor de la recogida de uva. En El Penedès, destacan poblaciones vinícolas como Vilafranca del Penedès, en la que se puede visitar el Museo del Vino, y La Granada, donde se celebra la Fiesta del Mosto. Por lo que respecta a El Bages, una de las propuestas más estimulantes es recorrer en coche la llamada Ruta de las Bodegas, que parte de Santa Maria d’Horta d’Avinyó y discurre por los centros vinícolas de la DO Pla de Bages. Otra de las rutas más populares de la comarca es la de las Tinajas, que descubre las antiguas construcciones del

n l’imaginari popular, la província de Barcelona s’associa tradicionalment al E Modernisme, el mar i el disseny d’última

múltiples activitats que s’organitzen al voltant de la recollida de raïm. Al Penedès, destaquen poblacions vinícoles com Vilafranca del Penedès, on es pot visitar el Museu del Vi, i la Granada, on se celebra la Festa del Most. Pel que fa al Bages, una de les propostes més estimulants és recórrer amb cotxe l’anomenada Ruta dels Cellers, que surt de Santa Maria d’Horta d’Avinyó i discorre pels centres vinícoles de la DO Pla de Bages. Una altra de les rutes més populars de la comarca és la de les Tines, que descobreix les antigues construccions del món del vi de la vall del Montcau.

n the popular imagination, the province of Imodernism, Barcelona is traditionally associated with the sea and last generation designs.

in one of the many activities organized around the grape harvest. In the Penedès there are important wine villages as Vilafranca del Penedès where you can visit the Wine Museum, and La Granada, where every year is celebrating the Grape Juice Festival. In the Bages region the best thing to do is to travel through the so-called Wine Route, which starts in Santa Maria d’Horta d’Avinyó and runs through the wine centre of the Pla de Bages. Another popular route of the region is that of the Large Jars that allows discovering ancient buildings in the wine

generación. Sin embargo, cuenta con un atractivo añadido que, a menudo, los turistas pasan por alto: una rica tradición vinícola. Barcelona atesora cuatro denominaciones de origen, que comprenden las zonas de El Penedès, El Bages, Alella y una denominación específica para el cava. Con el romántico tiempo de vendimia llamando a la puerta, resulta buena idea explorar esas zonas y participar en alguna

generació. No obstant això, té un atractiu afegit que, sovint, els turistes passen per alt: una rica tradició vinícola. Barcelona atresora quatre denominacions d’origen, que comprenen les zones del Penedès, el Bages, Alella i una denominació específica per al cava. Amb el romàntic temps de la verema trucant a la porta, és una bona idea explorar aquestes zones i participar en alguna de les

However, it has an added attraction often overlooked by tourists: a rich winemaking tradition. Barcelona has four protected geographical statuses which include the areas of Penedès, Bages, Alella and a specific one for the cava (champagne-type wine). With the romantic grave harvest time knocking on the door, it is good idea to explore these places and participate

54

spanorama Spanair


mundo del vino del Valle del Montcau. En Alella, a mediados de septiembre (del 10 al 12), tiene lugar la Fiesta de la Vendimia, una celebración que reúne a sus habitantes en torno al vino, y que también se festeja en Sant Fost de Campsentelles (18 de septiembre). Aparte de por el vino, la provincia de Barcelona también es conocida por el cava. Su ‘capital’ es Sant Sadurní d’Anoia, que cuenta con un centenar de bodegas. La segunda semana de octubre, esa ciudad se convierte en el epicentro de La Semana del Cava. Barcelona y su vendimia os esperan.

La provincia de Barcelona celebra la vendimia con múltiples actividades en torno a la recogida de la uva.

La província de Barcelona celebra la verema amb múltiples activitats al voltant de la recollida del raïm.

The province of Barcelona celebrates the grape harvest with many concerning activities.

www.diba.cat/turisme

A Alella, a mitjans de setembre (del 10 al 12), té lloc la Festa de la Verema, una celebració que reuneix els habitants al voltant del vi, i que també té com a escenari Sant Fost de Campsentelles (18 de setembre). A banda del vi, la província de Barcelona també és coneguda pel cava. La seva ‘capital’ és Sant Sadurní d’Anoia, que aproximadament té un centenar de cellers. La segona setmana d’octubre, aquesta ciutat es converteix en l’epicentre de La Setmana del Cava. Barcelona i la seva verema us esperen. world of Montcau Valley. In Alella, in mid-September (from 10 to 12), takes place the Grape Harvest Festival, a celebration that unites all the people around the wine and is also celebrated in Sant Fost de Campsentelles (September 18). Besides the wine, the province of Barcelona is also known for its cava. Its ‘capital’ is Sant Sadurní d’Anoia, with a hundred wineries. The second week of October, this city became the epicenter of the ‘Cava’s week” (la semana del cava). Barcelona and its grape harvest are waiting for you. spanorama Spanair

55


Gadgets

Inspiración

surfinspiration

Propuestas para un verano caluroso: para deportistas y surferas, elegantes ‘ladies’ o exóticas folk. Propostes per a

un estiu calorós: per a esportistes i ‘surferes’, ‘ladies’ elegants o exòtiques folk. Proposals for a hot summer: for sporty surfers, elegant ladys or exotic folk. Texto: Gloria Zorrilla.

1

4

3

5

2

6

1 Sexy Girl

‘Board short’ de Rip Curl (54 €).

2 Estampado surfero 7

¿Pantalón corto o bañador? Es un ‘surfer short’ de Calvin Klein (59,90 €).

3 Pinot noir y chardonnay

Anna de Codorníu, un cava brut rosé (10,95 €) ligero, fresco y afrutado. Para dar un toque de glamour al verano.

4 En moto pero con estilo

Para ir motorizado, ponte un casco homologado. Éste de letras silueteadas es de Agatha Ruiz de la Prada (99 €).

5 Altas prestaciones

Terminal Nokia N8, con una cámara de 12 mpix, graba vídeos de alta resolución y tiene USB (370 €).

6 Si te gusta caminar

Sandalias de flores, de Hispanitas (69 €), con suela de piel.

7 Las de toda la vida

Chancletas o ‘flip flops’ de Adidas (15 €), frescas y muy cómodas. 56

spanorama Spanair

1 Sexy Girl Board short de Rip Curl (54 €). 2 Estampat ‘surfer’ Pantalons curts o banyador? És un ‘surfer short’ de Calvin Klein (59,90 €). 3 Pinot noir i chardonnay

Anna de Codorníu, un cava brut rosé (10,95 €) lleuger, fresc i afruitat. Per donar un toc de glamur a l’estiu. 4 Amb moto però amb estil Per anar motoritzat, posa’t un casc homologat. Aquest de lletres siluetejades és d’Agatha Ruiz de la Prada (99 €). 5 Altes prestacions Terminal Nokia N8, amb una càmera de 12 mpix, grava vídeos d’alta resolució i té USB (370 €). 6 Si t’agrada caminar Sandàlies de flors, d’Hispanitas (69 €), amb sola de pell. 7 Les de tota la vida Xancles o ‘flip flops’ d’Adidas (15 €), fresques i molt còmodes.

1 Sexy Girl Board short by Rip Curl (54 €). 2 Surfer print Bathing suit or short? Short by Calvin Klein (59,90 €). 3 Pinot noir & Chardonnay Anna de Codorniú (10,95 €), Brut

Rosé Cava, very light and fruity. 4 Stylish helmet by Agatha Ruiz de la Prada (99 €). 5 High performance Nokia N8 terminal with a 12 Mpix camara, records videos in high resolution and has USB (370 €). 6 If you like walking Sandasl with flowers by Hispanitas (69 €). 7 Lifetime Fresh and comfortable flip flops by Adidas (15 €).


9 8

11

10

8 Hidrata y protege

Leche hidrante protección mediana, de Decléor SPF 15. Para una piel sana, hidratada y sedosa (28 €).

9 No marques las horas Reloj Custo (155 €) de pulsera. Para ‘fashionistas’.

10 Walking boots

Zapatillas Nike Skinny Dunk, de plumas estampadas (110 €).

11 Estampado tropical

Vestido Protest (51 €), en algodón, ligero y muy fresco.

12 ¿Bolso o bolsa?

Puedes usarlo como ‘weekend bag’ o como bolso. Es de Desigual (79 €). A la venta en la tienda del aeropuerto.

8 Hidrata i protegeix Llet hidratant protecció mitjana, de Decléor SPF 15. Per a una pell sana, hidratada i sedosa (28 €). 9 No marquis les hores Rellotge Custo (155 €) de polsera. Per a ‘fashionistes’. 10 Walking boots Sabatilles Nike Skinny Dunk, de plomes estampades (110 €). 11 Estampat tropical Vestit Protest (51 €) de cotó, lleuger i molt fresc. 12 Bossa de mà o de viatge? La pots fer servir de ‘weekend bag’ o de bossa. És de Desigual (79 €). En venda a la botiga de l’aeroport.

12

8 Moisturizes and protects For a healthy and silky skin try Protecting Hidrating milk SPF 15, by Declèor (28 €). 9 Don’t check the time Custo’s wrist watch (155 €) . 10 Walking boots Nike Skinny Dunk with feathers (110 €). 11 Tropical pattern Cotton dress by Protest (51 €). 12 A bag or a purse? Weekend bag by Desigual (79 €). On sale in the airport shop.

spanorama Spanair

57


Inspiración

whiteinspiration

14

Ralph Lauren Colection

13

15

13

16

13 ¿No sabes dónde guardar la memoria? 13 No saps on guardar la memòria? CollaCollar con una gran piedra de Swarovski que esconde un USB (195 €). Que no digan que no vas preparada.

14 Cómodo y fácil de usar

Serie M de Mini Notebooks de Vaio. Disco duro de 250 GB, pantalla de 25,5 cm y muy ligero (1,4 kg). Es lo último de Sony (349 €).

15 Un suave aroma al paladar

Vino blanco Albariño Abadia de San Campio, de Bodegas Terras Gauda (9,80 €).

16 Estilo ‘vintage’ Reloj blanco con esfera rectangular, de Burberry (275 €).

17 Muy grande Anillo de plata, de Nirvana (158 €).

17 58

spanorama Spanair

ret amb una gran pedra de Swarovski que amaga un USB (195 €). Que no diguin que no vas preparada. 14 Còmode i fàcil de fer servir Sèrie M de Mini Notebooks de Vaio. Disc dur de 250 GB, pantalla de 25,5 cm i molt lleuger (1,4 kg). És l’últim de Sony (349 €). 15 Una aroma suau al paladar Vi blanc Albariño Abadia de San Campio, de Bodegas Terras Gauda (9,80 €). 16 Estil ‘vintage’ Rellotge blanc amb esfera rectangular, de Burberry (275 €). 17 Molt gran Anell de plata, de Nirvana (158 €).

13 Save your memory Necklace with a huge Swarovski stone that hides a USB (195 €).

14 Easy to use Notebook Mini M series, by Vaio (349 €). 250 GB hard drive, 25.5 cm screen, lightweight 1.4 kg, etc. Sony’s latest gadget. 15 Smooth aroma Abadia de San Campio, an Albariño white wine from the Bodegas Terras Gauda ( 9,80 €). 16 Vintage style White rectangular wristwatch by Burberry (275 €). 17 Very big Large silver ring by Nirvana (158 €).


18 Para ir de incógnito

Siéntete como una diva con estas gafas de pasta de Roberto Cavalli (238 €).

19 Para veranos en el norte

Ligero ‘trench’ blanco con botones dorados, de Escorpión (139 €).

20 Puro ‘fashion’

Bolso con asa metálica, de Dior (1.500 €).

21 Elegante pero informal

Sandalias de piel blanca con incrustaciones, de Hispanitas, modelo Vulcano (99 €).

22 Piel de seda

La depiladora Braun Silk -épil-7 elimina el vello sin dolor y puede usarse tanto dentro como fuera del agua (130 €).

18

23 Evasión musical

19

Auriculares SE-MJ21 de Pioneer (32,50 €), para evadirte del mundanal ruido pero con estilo. Los hay también en negro.

18 Per anar d’incògnit

Sent que ets una diva amb aquestes ulleres de pasta de Roberto Cavalli (238 €).

19 Per a estius al nord

Trenca lleugera blanca amb botons daurats, d’Escorpión (139 €). 20 Pur ‘fashion’ Bossa amb nansa metàl·lica, de Dior (1.500 €).

21 Elegant però informal

Sandàlies de pell blanca amb incrustacions, d’Hispanitas model Vulcano (99 €). 22 Pell de seda La depiladora Braun Silk-épil-7 elimina el pèl sense dolor i es pot fer servir dins i fora de l’aigua (130 €). 23 Evasió musical Auriculars SE-MJ21 de Pioneer (32,50 €), per evadir-te del soroll però amb estil. També n’hi ha en negre.

18 To go unkown

Feel like a diva with these horn-rimmed glasses, by Roberto cavalli (283€).

20

19 Nordic summers

White trench with gold buttons, by Escorpión (139 €). 20 Pure fashion Handbag with metal handle by Dior (1500€).

21 Elegant but casual

Flat sandals with beeds, by Hispanitas (99 €). 22 Silky skin Braun SilkEpil-7 removes hair painlessly and can be uses inside and out of water (130 €). 23 Escape Pioneer SE-MJ21 (32.50 €) headphones.

21

22

23 18

spanorama Spanair

59


Inspiración

exótica inspiration Guerlain

27

24

25

28 26

24 Vuelve lo ‘etno’

de cotó cent per cent.

Abanico de Plata de Palo (49 €). Los hay en varios colores.

26 Imitació corall Arracades d’Accessorize

25 Contra el calor

26 Imitación coral

Pendientes de Accessorize (14,90 €). Son estilo folclórico andaluz. A la venta en las tiendas Accessorize del aeropuerto.

27 Folk-chic.

Bolso de piel gris, de Salvador Bachiller (57 €).

28 Un homenaje al gran maestro

Creado por Nicolas Ghesquière como homenaje al gran Balenciaga, el elegante Perfume Balenciaga Paris (89 €).

29 Piel trenzada

Cabe de todo en este precioso bolso de Replay (115 €).

60

24 Torna l’‘etno’ Vestit d’Odd Molly (54 €),

Vestido de Odd Molly (54 €), en algodón cien por cien.

spanorama Spanair

25 Contra la calor Ventall de Plata de Palo (49 €). N’hi ha de diversos colors.

(14,90 €) Són d’estil folklòric andalús. En venda a les botigues Accessorize de l’aeroport. 27 Folk-chic Bossa de pell grisa, de Salvador Bachiller (59 €). 28 Un homenatge al gran mestre Creat per Nicholas Ghesquière com a homenatge al gran Balenciaga, l’elegant perfum Balenciaga Paris (89 €). 29 Pell trenada Hi cap de tot, en aquesta preciosa bossa de Replay (115 €).

24 Retro returns Odd Molly dress (54 €), in 100%

cotton.

25 Against heat Fan by Plata de Palo (49 €). In various colors.

26 Coral imitation Earrings by Accesorize

(14,90€), andalusian folk style. On sale in the Accessorize boutiques at the airports. 27 Folk-chic Leather gray handbag by Salvador Bachiller (59 €). 28 A tribute to the great Master Parfum created by Nicolas Ghesquière Balenciaga Paris (89 €). 29 Braided leather Everything fits in this beautiful Replay bag (115 €).

29


Personal

shopper

Isabella Rossellini y Bulgari Un tàndem de luxe | A luxury tandem

La actriz y la firma italiana han colaborado para crear un accesorio que está llamado a convertirse en leyenda: el bolso Rossellini. L’actriu i la firma italiana han col·laborat per crear un accessori destinat a ser llegenda: la bossa Rossellini. The actress and the italian brand have ben working together to create an accessory born to be a legend: the Rossellini bag. Isabella Rossellini está familiarizada con el concepto de ‘leyenda’. Para empezar, es hija de dos: la actriz Ingrid Bergman y el director de cine Roberto Rossellini. Y para continuar, ella misma ha conseguido labrarse una carrera legendaria. Como actriz, en películas de la talla de ‘Blue Velvet’ (1986). Y como modelo, consiguiendo ser una de las mejores pagadas de la historia, gracias a su longevo contrato con la casa Lancôme. A día de hoy, Isabella Rossellini vive volcada en la causa ecologista y realiza colaboraciones puntuales. La última, con Bulgari, firma con la que mantiene una relación casi familiar desde hace años. “Mi conexión con Bulgari se remonta a cuando era niña y acompañaba a mi madre a la histórica tienda de Via Condotti, en Roma. Ella amaba las joyas Bulgari, recuerdo perfectamente las que compró. Todavía hoy, cuando viajo y me encuentro con alguna tienda Bulgari, tengo una agradable sensación de familiaridad”, explica la actriz. La relación de admiración mutua entre Bulgari e Isabella ha cristalizado este verano en el lanzamiento del bolso Rossellini, un accesorio que combina la delicadeza de los productos de la firma italiana con la elegancia de la actriz. Durante varios meses, Isabella trabajó con el equipo de diseño de Bulgari para crear un bolso que expresara su personalidad. Así nació el Rossellini, de líneas sencillas y con un singular diseño del cierre, de esmalte y piedras semipreciosas. Otro de los guiños que Isabella ha introducido en el accesorio es el forro, personalizado con la firma de la actriz. El tejido se ha impreso con un único motivo, divertidos caracoles inspirados en el reciente apoyo de la hija de Ingrid Bergman a las causas ecológicas y extraídos directamente de sus dibujos e ilustraciones. Este verano ha nacido una nueva leyenda: el bolso Rossellini.

La relació d’admiració mútua entre Bulgari i Isabella ha cristal·litzat aquest estiu amb el llançament de la bossa Rossellini, un accessori que combina la delicadesa dels productes de la firma italiana amb l’elegància de l’actriu. Durant diversos mesos, Isabella va treballar en contacte amb l’equip de disseny de Bulgari per crear una bossa que expressa la seva personalitat. Així va néixer el Rossellini, de línies senzilles i un disseny singular de tancament, d’esmalt i pedres semiprecioses. Un altre dels tocs que Isabella ha introduït a l’accessori és el folre, personalitzat amb la firma de l’actriu. El teixit s’ha imprès amb un únic motiu, cargols inspirats en el suport de la model a les causes ecologistes, Aquest estiu ha nascut una nova llegenda: la bossa Rossellini.

The relationship of mutual admiration between Bulgari and Isabella gives as the result the creation of the bag Rossellini, an accessory that combines the delicacy of the Italian products with the legendary elegance of the actress. For several months, Isabella worked in close contact with Bulgari designers to create a bag that would express her personality. Thus Rossellini was born, with soft lines and material and special design of the twist lock in enamel and hard stone. Isabella introduces a seductive wink in the bag reflected in the unexpected interior lining, personalized with the actress’s signature. The fabric is printed with an eccentric motif: snails inspired by her efforts to support the ecological cause and taken from Isabella’s drawings. A new legend born: the bag Rossellini.

Isabella Rossellini para Bulgari

Variantes del modelo Rossellini

Isabella Rossellini e Ingrid Bergman spanorama Spanair

61


Vivir y Convivir

Programa Viure i Conviure | Living and Abiding program El Programa Vive y Convive de la Obra Social de Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa promueve la convivencia solidaria entre jóvenes y ancianos. El Programa Viure i Conviure de l’Obra Social de Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa promou la convivència solidària entre joves i ancians.The program “Viure i Conviure” of the Social Work of Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa promotes the coexistence and solidarity between young and elder people.

n los últimos años y a causa, sobre todo, de los Ey ancianos cambios en las estructuras familiares, jóvenes no conviven cotidianamente. El

programa Vive y Convive consiste en proporcionar alojamiento a jóvenes que estudian fuera de su ciudad en el domicilio de gente de la tercera edad que tengan necesidad de compañía. La motivación básica de los participantes es colaborar activamente en un intercambio solidario y sin ánimo de lucro entre las dos generaciones. A lo largo de las 14 temporadas que la Obra Social de Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa lleva desarrollando el Programa, se ha demostrado que la convivencia entre gente de la tercera

62

spanorama Spanair

edad y jóvenes es una experiencia muy positiva y enriquecedora para ambas generaciones. La Obra Social de Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa diseñó este programa al detectar que jóvenes y gente de la tercera edad ya no conviven juntos en la mayoría de los casos. Con el Programa, los jóvenes ganan el traspaso de experiencia que aporta la gente mayor, y por otro lado, éstos ganan en tolerancia y en la adaptación a las nuevas realidades sociales y culturales que comporta la relación con los jóvenes. Un total de 31 ciudades españolas y 360 parejas participan en el Programa, que, adaptado a cada ciudad, tiene un carácter marcadamente social.

ls últims anys i a causa, sobretot ,dels canvis en les estructures familiars, els joves i els ancians no conviE uen quotidianament. El Programa consisteix a propor-

cionar allotjament a joves que viuen fora de la ciutat al domicili de gent de la tercera edat que tinguin necessitat de companyia. La motivació bàsica dels participants és col·laborar activament en un intercanvi solidari i sense ànim de lucre entre les dues generacions. Al llarg de les 14 temporades que l’Obra Social de Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa ha desenvolupat el Programa, s’ha demostrat que la convivència entre gent de la tercera edat i joves és una experiència molt positiva i enriquidora per a ambdues generacions. L’Obra Social de Caixa Catalunya,


Tarragona i Manresa va dissenyar aquest programa en detectar que els joves i la gent de la tercera edat ja no conviuen junts en la majoria dels casos. Amb el Programa, els joves guanyen el traspàs d’experiència que aporta la gent gran, que guanyen tolerància en l’adaptació a les noves realitats socials i culturals que comporta la relació amb els joves. Alhora, es vol combatre la idea que la vellesa és una etapa inactiva i sensibilitzar els joves respecte a la realitat de la gent gran. Un total de 31 ciutats espanyoles i 360 parelles participen en el Programa que, adaptat a cada ciutat, té un caràcter marcadament social.

uring the last years, and mainly because D of changes in family structures, youth and elderly are no longer living together. The

program wants to provide an alternative accommodation for young students at the home of elderly people with problems of loneliness and need of company. The basic motivation of the participants is to work actively in an exchange of solidarity and non-profit between the two generations. Throughout the 14 seasons that the Social Work Program has been developing, the program shows that the coexistence of older and young

people is a very positive and an enriching experience for both generations. Young and older people are not living together anymore, that why the Social Work designed this program. On one side young people lose the possibility to discover the accumulated life experience that older people have, and on the other, they lose their tolerance and adaptation to new social and cultural realities which involves the relationship with young people. The program works in 31 Spanish cities and 360 couples with primarily social character, tailor made for each one of them. spanorama Spanair

63


64

spanorama Spanair


spanorama Spanair

65


Noticias

Notícies News

Las nuevas clases Spanair

Nuestras nuevas clases ahora son Traveler y Premium. Ambas están pensadas para que su vuelo se adapte mejor a sus necesidades. Les nostres noves classes ara són Traveler i

Premium. Totes dues estan pensades perquè el vostre vol s’adapti millor a les vostres necessitats. We have two new classes: Traveler and Premium. Both are designed to make your flight suit your needs.

Ustedes deciden como volar n Spanair estamos haciendo E importantes esfuerzos por adaptarnos a sus necesidades y desde

ahora le ofrecemos la posibilidad de que sea usted quién decida como desea volar. Siempre y en todas nuestras tarifas tendrá incluidas como mínimo una maleta de 23 kg, un equipaje de mano de hasta 10 kg, su asiento, su tarjeta de embarque gratuita y su comodidad. Todo en www.spanair.com o en su agencia de viajes.

Vostès decideixen com volar Spanair estem fent esforços importants per adaptar-nos a les A seves necessitats, i des d’ara els oferim

la possibilitat que siguin vostès qui decideixin com volen volar. Sempre, i en totes les nostres tarifes, tindran incloses com a mínim una maleta de 23 kg, un equipatge de mà de fins a 10 kg, el seient, la targeta d’embarcament gratuïta i la comoditat. Tot, a www.spanair.com o a la seva agència de viatges.

You decide how to fly t Spanair we make important A efforts to adapt to your needs and now we offer you the possibility to choose how you want to fly. In all our prices you will always have at least one 23kg piece of luggage included, hand luggage up to 10kg, your seat, your free boarding card and comfort. More information in www.spanair. com or in your travel agency.

66

spanorama Spanair

La clase Traveler omprando un billete en clase C Traveler ya tiene incluido todo lo necesario para volar Esta es nuestra tarifa más económica en la que ya está incluida una maleta de mano de hasta 10kg que podrá llevar en la cabina y otra de 23 kg que se facturará para llevarla en la bodega. De modo que con la clase Traveler ya tiene todo lo necesario para su viaje incluído en el precio más económico; sin extras y sin sorpresas. Además, ahora si usted lo desea, esta tarifa le permite añadir más servicios para adaptarse mejor a sus necesidades. Spanair inventa el billete a medida: Adquiriendo la Flex Option podrá cambiar la hora del vuelo sin ningún cargo (hasta 40 minutos antes de la salida) así como un cambio de fecha sin penalización para que tenga total libertad de horario. Si necesita un servicio de comodidad extra durante el vuelo su

La clase Premium uestra clase preferente N ahora se llama Premium y además hemos reducido un

15% el precio del billete. Es nuestra clase más exclusiva con la que disfrutará de los mejores servicios: facturación en mostradores exclusivos, dos maletas de 23kg includas en el billete, ningún límite en el peso de su equipaje de mano, acceso a todas las Salas VIP, flexibilidad total en cambios en su billete, asiento central libre en vuelos internacionales, volar en la zona exclusiva del avión y prioridad en la recogida de su equipaje Spanair ha pensado en estos cambios para conseguir adaptarse a las necesidades de cada uno de ustedes.

solución es la Comfort Option, ya que le permite tener un mostrador de facturación exclusivo, prioridad en el embarque, asiento en la zona Premium del avión para disfrutar de su vuelo con la mayor comodidad y trato exclusivo. Por último, si desea disfrutar de toda la comodidad posible mientras espera la salida de su vuelo, puede hacerlo en nuestras Salas VIP de Barcelona, Madrid y Bilbao comprando la Lounge Option. Son espacios pensados para descansar o trabajar según lo que necesite ya que disponen de espacios diseñados para su mayor comodidad.


La classe Traveler Traveler class omprant un bitllet en classe Traveler ja teniu inclòs tot el que B C necessiteu per volar. Aquesta és la nostra tarifa més econòmica, en la qual ja està inclosa una maleta de mà de fins a 10 kg, que podreu portar a la cabina, i una altra de 23 kg que es facturarà per portar-la a la bodega. De manera que, amb la classe Traveler, ja teniu tot el que necessiteu per al viatge inclòs en el preu més econòmic; sense extres ni sorpreses. A més, ara, si voleu, aquesta tarifa us permet afegir-hi més serveis per adaptar-se millor a les vostres necessitats. Spanair inventa el bitllet a mida: Adquirint la Flex Option podreu canviar l’hora del vol sense cap càrrec (fins a 40 minuts abans de la sortida), així com fer un canvi de data sense penalització, perquè tingueu llibertat total d’horari. Si necessiteu un servei de comoditat addicional durant el vol, la vostra solució és la Comfort Option, ja que us permet tenir un mostrador de facturació exclusiu, prioritat en l’embarcament i seient a la zona Premium de l’avió, per gaudir del vol amb la major comoditat i un tracte exclusiu. Finalment, si voleu gaudir de tota la comoditat possible mentre espereu que surti el vostre vol, la podeu tenir a les nostres Sales VIP de Barcelona, Madrid i Bilbao, comprant la Lounge Option. Són espais pensats per descansar o treballar, segons el que necessiteu, ja que disposen de zones dissenyades per a la vostra major comoditat.

y buying a ticket in Traveler class you already have everything you need to fly. This is our cheapest class that includes hand luggage up to 10 kg that you can carry in the cabin and another 23 kg luggage to check in. So with the Traveler class you have everything you need for your trip with the cheapest rate, with no extra expenses and surprises. And now, if you wish, this class allows you to add more services to best suit to your needs. Spanair invents the tailor-made ticket: By acquiring the Flex Option you can change the flight time with no extra charge (up to 40 minutes before departure) and also change the flight date without penalties. In this way you will have total freedom in your flight schedule. If you need an extra comfort service during the flight, the solution for you is the Comfort Option that allows you to have an exclusive check-in desk, priority boarding, a seat in the Premium area of the plane to enjoy your flight with more comfort and exclusive treatment. Finally, if you want to enjoy complete comfort while waiting for your flight, you can do it in our VIP lounges in Barcelona, Madrid and Bilbao airports by purchasing the Option Lounge service. These spaces are designed for you, and you can work or rest in them, whatever you wish. Here the spaces are designed for your comfort

*

*

* *

La classe Premium Premium class a nostra classe preferent ara es diu Premium i, a més, n’hem L O reduït un 15% el preu del bitllet. És la nostra classe més exclusiva, amb la qual gaudireu dels millors serveis: facturació en mostradors exclusius, dues maletes de 23 kg incloses en el bitllet, cap límit en el pes del vostre equipatge de mà, accés a totes les Sales VIP, flexibilitat total en canvis en el bitllet, seient central lliure en vols internacionals, volar a la zona exclusiva de l’avió i prioritat en la recollida de l’equipatge. Spanair ha pensat en aquests canvis per tal d’aconeguir adaptar-se a les necessitats de cadascú de vosaltres.

ur Business class is now called Premium. We managed to reduce the fare of the old tariff by 15%. It is our most exclusive class with which you can enjoy the best services: priority check-in counters, check-in of 2 pieces of luggage, 23kg each, with no additional cost, no weight limits on your hand baggage, access to all our VIP lounges, unlimited changes to flights dates and times, middle seat left free on international flights, a seat in front of the section of the aircraft and priority baggage reclaim. Spanair thinks about these changes to adapt to the needs of each and every one of you-

* No incluye gastos de gestión * No inclou despeses de gestió * Fees not included spanorama Spanair

67


Solidaridad

Spanair

Spanair y la Fundación Theodora seguirán colaborando

Transportamos medicamentos a África

Spanair y Mensajeros por Gambia llevan dos años colaborando en el transporte de medicamentos a Banjul, desde donde se distribuyen a distintos centros de salud del país Africano. El trabajo de la ONG y la colaboración de Spanair hacen posible que muchas personas tengan acceso a tratamientos que lamentablemente son muy costosos y difíciles de conseguir en sus países.

Los doctores sonrisa podrán estar más cerca de los niños hospitalizados en Catalunya. La Fundación Theodora y Spanair han renovado su convenio de colaboración de manera que la aerolínea cede los billetes de avión necesarios para que estos profesionales del arte de la sonrisa en entornos hospitalarios puedan trasladarse hasta Barcelona para acompañar a los niños y a sus familiares durante las hospitalizaciones. La Fundación Theodora cumple diez años este 2010 y para ello celebrará diversas galas benéficas por toda España con el objetivo de recaudar fondos que permitan ampliar el número de doctores Sonrisa.

Spanair i la Fundació Theodora seguiran col·laborant

Els doctors Somriure podran estar més a prop dels infants hospitalitzats a Catalunya. La Fundación Theodora i Spanair han renovat el seu conveni de col·laboració, de manera que l’aerolínia cedeix els bitllets d’avió necessaris perquè aquests professionals de l’art del somriure en entorns hospitalaris es puguin traslladar fins a Barcelona per acompanyar els infants i els seus familiars durant les hospitalitzacions. La Fundación Theodora compleix deu anys, aquest 2010, i per això celebrarà diverses gales benèfiques per tot Espanya, amb l’objectiu de recaptar fons que permetin ampliar el nombre de doctors Somriure.

Transportem medicaments a l’Àfrica

Spanair and the Theodora Foundation will continue to work

Smile doctors are now closer to children hospitalized in Catalunya. Theodora Foundation and Spanair have renewed their cooperation agreement. The airline gives the flight tickets to these professionals in the art of the smile so they can accompany to Barcelona the children and their families during the hospitalization. Theodora Foundation celebrated its tenth anniversary during this 2010. In different places of Spain there will be charity galas to raise money to expand the number of Smile Doctors. Smile Doctors move the child get away from the hospital stress by bringing humour.

Spanair apoya Spanair recolza Spanair el CUIDAM el CUIDAM supports CUIDAM El Hospital Materno Infantil Sant Joan de Déu de Barcelona cuenta desde hace años con un programa solidario dedicado a intervenir quirúrgicamente a niños de países empobrecidos sin infraestructura sanitaria suficiente como para garantizar su calidad de vida. Spanair ha empezado a colaborar con el Hospital Sant Joan de Déu proporcionando el transporte desde Gambia a Barcelona a dos niños de 4 años con patologías graves que, una vez tratadas, permitirán su regreso a casa después de recibir el alta hospitalaria. 68

spanorama Spanair

Spanair i Mensajeros por Gambia fa dos anys que col·laboren en el transport de medicaments a Banjul, des d’on es distribueixen a diferents centres de salut del país africà. La feina de l’ONG i la col·laboració de Spanair fan possible que moltes persones tinguin accés a tractaments que, lamentablement, són molt costosos i difícils d’aconseguir als seus països.

L’Hospital Materno-Infantil Sant Joan de Déu de Barcelona disposa, des de fa anys, d’un programa solidari dedicat a intervenir quirúrgicament infants de països empobrits i sense infraestructura sanitària suficient per garantir la seva qualitat de vida. Spanair ha començat a col·laborar amb l’Hospital Sant Joan de Déu proporcionant el transport des de Gàmbia fins a Barcelona a dos nens de quatre anys amb patologies greus que, una vegada tractades, permetran que tornin a casa després de rebre l’alta hospitalària.

The Maternal and Child Hospital Sant Joan de Deu of Barcelona has a program for operations dedicated to the children of impoverished countries without adequate health infrastructure to ensure them a quality life. Spanair begins to collaborate with the Hospital Sant Joan de Déu providing the flights from Gambia to Barcelona for two 4 year olds children with serious pathology that once treated, will allow them to return home, after being discharged from the hospital.

We transport medicines to Africa

Spanair and Mensajeros por Gambia are working together in the transportation of medicines to Banjul since two years. From there the medicines are distributed to different health centres in the African country. Due to the work of the association and the collaboration of Spanair many people have the access to treatments that unfortunately are very costly and difficult to obtain in their countries.


spanorama Spanair

69








76

spanorama Spanair


spanorama Spanair

77


78

spanorama Spanair


spanorama Spanair

79


¿Sabías que...?

| Sabies que...? Did you know that...?

...las aeronaves

también tienen matrícula? ...les aeronaus també tenen matrícula? ...the aircrafts also have a registration number?

Los barcos tienen nombre, los coches una matrícula, los trenes números de serie, y los aviones también tienen un registro único que ha de ser visible. Els vaixells tenen nom, els cotxes una

matrícula, els trens números de sèrie, i els avions també tenen un registre únic que ha de ser visible. Boats have names, cars licence plates, trains serial numbers, and aircraft have a

Javier Ortega Figueiral es subdirector de Relaciones Institucionales de Spanair. Javier Ortega Figueiral és subdirector de Relacions Institucionals de Spanair. Javier Ortega Figueiral is Assistant Director of Institutional Relation at Spanair.

unique registration that has to be visible.

robablemente al embarcar en este vuelo, P además de la palabra ‘Spanair’ en el fuselaje de este avión, habrá visto tres letras juntas

bastante más pequeñas, pintadas en diferentes lugares: sobre la cabina de los pilotos, en las compuertas del tren de aterrizaje, en la parte posterior del avión, junto a una bandera, debajo del ala izquierda o incluso en la zona más alta del timón de cola. Las tres letras van precedidas por otras dos, que, en el caso de Spanair, son siempre ‘EC-’ . Estos dos grupos forman la matrícula del avión, que lo hace único. Cada país miembro de la OACI, la Agencia de Naciones Unidas para la Aviación Civil, tiene adjudicado un prefijo nacional, que en el caso español es ‘EC-’ o ‘Eco Charlie’, en alfabeto aeronáutico. El de Francia es ‘F-’, el italiano es ‘I-’ y el de Estados Unidos ‘N-’, y así hasta completar un largo listado, donde incluso caben Andorra (prefijo ‘C3-’) o Mónaco (‘3A-’). En algunos estados las matrículas se otorgan por orden de inscripción y en otros a criterio de los operadores.

De 1920 a 1940, las aeronaves civiles españolas portaban el prefijo ‘M-C’, seguido de tres o cuatro letras, por lo que a uno de los primeros aviones que cubrió el vuelo Barcelona-Madrid en 1927 le tocó la desafortunada matrícula ‘M-CACA’. Tras la Guerra Civil se adoptó la matriculación internacional y, a día de hoy, las letras son correlativas, siendo la matrícula más antigua la triple ‘A’ (‘EC-AAA’), y la más reciente, adjudicada en julio de 2010, la ‘EC-LHU’. Todas las aeronaves están inscritas en un registro central y su nacionalidad determina a qué jurisdicción están sometidas. Esas letras sirven, además, para hacer reconocible a la aeronave en tierra, cuando hay otras similares en las proximidades, o para comunicarse en vuelo, aunque, en este caso, eso es mayoritariamente aplicable a aparatos privados, ya que, salvo contadas excepciones, los vuelos de las aerolíneas comerciales, como Spanair, siempre se comunican por radio con el nombre o el código de la aerolínea seguido de una composición numérica.

robablement, quan heu embarcat en aquest vol, a més de la paraula ‘Spanair’ al fuselatge de l’avió, P també deveu haver vist lletres juntes força més

Charlie’, en l’alfabet aeronàutic. El de França és ‘F-’, l’italià és ‘I-’, als Estats Units és ‘N-’, i així fins a completar una llarga llista, en la qual fins i tot hi caben Andorra (prefix ‘C3-’) i Mònaco (‘3A-’). En alguns estats, les matrícules s’atorguen per ordre d’inscripció, i en d’altres segons el criteri dels operadors. Del 1920 al 1940, les aeronaus civils espanyoles portaven el prefix ‘M-C’, seguit de tres o quatre lletres, per la qual cosa a un dels primers avions que van cobrir el vol Barcelona - Madrid, el 1927, li va tocar la desafortunada matrícula ‘MCACA’. Després de la Guerra Civil, es va adoptar la matriculació internacional i, actualment, les

lletres són correlatives. La matrícula més antiga és la triple ‘A’ (‘EC-AAA’) i la més recent, adjudicada el juliol del 2010 l’‘EC-LHU’. Totes les aeronaus estan inscrites en un registre central, i la seva nacionalitat determina a quina jurisdicció estan sotmeses. Aquestes lletres, a més, serveixen per fer recognoscible l’aeronau en terra, quan n’hi ha d’altres de similars a prop, o per comunicar-se en vol, tot i que, en aquest cas, això és majoritàriament aplicable a aparells privats, ja que, tret de comptades excepcions, els vols de les aerolínies comercials com Spanair sempre es comuniquen per ràdio amb el nom i el codi de l’aerolínia, seguits d’una composició numèrica.

robably today, when you embark this plane, you P see, along with the word Spanair on the fuselage of the aircraft, three small letters painted in

alphabet. The French is F-, the Italian is I- and for the United States it is N-, and so on until the long list is complete, even including Andorra (prefix C3) or Monaco (3A-). In some states the aircraft registration is given following the order of registration whereas in other countries it is at the discretion of the operators. From 1920 to 1940, the Spanish civil aircraft had the prefix MC, followed by three or four letters. In 1927 one of the first planes that connected Barcelona with Madrid had the inopportune registration name: M-CACA. After the Civil War the international registration was adopted and today

the letters are correlated. The oldest registration was the triple A (EC-AAA) and the most recent, awarded in July 2010, the EC-LHU. All aircraft are registered in a central registry and its nationality determines to which jurisdiction they are subjected. Those letters are also used to recognize the aircraft on the ground, when there are other similar ones nearby or to communicate during the flight. In this case this is mainly applicable to private aircraft, with some few exceptions, the commercial airlines, such as Spanair, always communicate by radio with the name or code of the airline followed by a numerical composition.

petites, pintades en diferents llocs: sobre la cabina dels pilots, a les comportes del tren d’aterratge, a la part posterior de l’avió, al costat d’una bandera, a sota de l’ala esquerra o fins i tot a la zona més alta del timó de cua. Les tres lletres estan precedides per dues més, que en el cas de Spanair són sempre ‘EC-’. Aquests dos grups formen la matrícula de l’avió, que el fa únic. Cada país membre de l’OACI, l’agència de Nacions Unides per a l’aviació civil, té adjudicat un prefix nacional, que en el cas espanyol és ‘EC-’ o ‘Eco

different places: on the flight deck, on the landing gear, on the back of the plane together with a flag underneath the left wing, or on the highest part of the tail rudder. These three letters are preceded by another two, which in the case of Spanair are always “EC”.” These two groups of letters form the registration of the aircraft, which makes it unique. Each member of ICAO, the United Nation Agency for Civil Aviation, has awarded a country code that in Spain is EC - or “Echo Charlie” in the aeronautical

80

spanorama Spanair


spanorama Spanair

81


Postalesde la memoria

| Postals de la memòria Postcards from memory

Un carpaccio

en el Harry’s Bar de Venecia

Un carpaccio al Harry’s Bar de Venècia | A carpaccio in Venice’s Harruy’s Bar

Lo que fue un pequeño almacén al final del Gran Canal de Venecia es desde hace ochenta años un templo del buen vivir. El que va ser un petit magatzem al final del Gran Canal de Venècia és des de fa vuitanta anys un temple del viure bé. What used to be a small warehouse at the end of Venice’s Grand Canal, has been a haven of good living for the last eighty years. l Harry’s Bar ha tenido entre sus clientes E personajes como Hemingway, Capote o Fitzgerald. Su fama le viene de sus parroquianos,

pero también por haber inventado el cóctel Bellini y un plato como el carpaccio. Pocos bares en el mundo han sido declarados por las autoridades de un país, en este caso Italia, monumento protegido. El Harry’s bar es un establecimiento legendario, a pesar de ser pequeño, incómodo y añejo. Pero resulta uno de estos locales a los que uno no puede dejar de ir si se encuentra en Venecia. Es más, si uno no se ha tomado un carpaccio del Harry’s no puede decir que ha conocido la ciudad de los canales. El plato es casi tan antiguo como el propio bar, pues al poco de abrir, la condesa Nani Mocenigo explicó a Giuseppe Cipriani que su médico le había recomendado que comiera carne cruda para superar sus problemas de salud. El propietario creó un plato para ella que consistía en finas lonchas de solomillo de buey, aderezadas con una salsa hecha con mayonesa

y salsa Worcester, a la que añadió unas virutas de parmiggiano reggiano. La condesa quedó encantada con el resultado y, al preguntarle por el nombre de lo que había comido, Cipriano le llamó Carpaccio en honor de este pintor renacentista al que su ciudad le dedicaba por aquellos días una exposición. Casi tanta celebridad como el plato alcanzó unos años después un combinado del mismo Cipriani, bautizado

l Harry’s Bar ha tingut entre els seus clients personatges com Hemingway, Capote o E Fitzgerald. La seva fama li ve dels seus parroquians, però també per haver inventat el còctel Bellini i un plat com el carpaccio. Pocs bars al món han estat declarats per les autoritats d’un país, en aquest cas Itàlia, monument protegit. El Harry’s bar és un establiment llegendari, malgrat ser petit, incòmode i anyenc. Però resulta un d’aquests locals als que un no pot deixar d’anar si es troba a Venècia. És més, si un no s’ha pres un carpaccio del Harry’s no pot dir que ha conegut la ciutat dels canals. El plat és gairebé tan antic com el mateix bar, ja que poc després d’obrir, la comtessa Nani Mocenigo va explicar a Giuseppe Cipriani que el seu metge li havia recomanat que mengés carn crua per superar els seus problemes de salut. El propietari va crear un plat per a ella que consistia en

arry’s Bar has been frequented by personalities H such as Hemingway, Capote or Fitzgerald. It has become world-famous for its notable customers, but also for being the place where the Bellini cocktail and a dish such as carpaccio were invented. Few bars in the world have ever been declared a protected monument by the authorities of a country, as in this particular case in Italy. Harry’s bar is a legendary establishment, despite being small, not too cosy and a little old-fashioned. It is one of those places you just can’t help visiting whenever you happen to be in Venice. In fact, if you have never tried the carpaccio at Harry’s, you can’t quite say you are acquainted with the city of canals. The dish is almost as old as the bar itself. Shortly after opening its doors, the countess Nani Mocenigo told Giuseppe

82

spanorama Spanair

Màrius Carol es escritor y columnista. Màrius Carol és escriptor i columnista. Màrius Carol is a writer and columnist.

con otro nombre de artista veneciano, el Bellini, que consiste en una base de champán a la que se añade puré de melocotón, aunque el auténtico está elaborado con melocotones blancos del Véneto que, en sus inicios, eran prensados con la mano. Sin ser un cóctel con denominación de origen, el Dry al estilo Monty es también otro gran clásico. Descrito por Hemingway en su novela “Al otro lado del río y entre los árboles”, consiste, en su versión veneciana, en quince partes de ginebra seca y una de vermut. Habían de ser quince a uno en homenaje al general Montgomery, que nunca entraba en batalla si su ventaja no era ésta en número de hombres sobre su enemigo. El Harry’s Bar no es especialmente confortable, ni siquiera barato. Pero forma parte de los rituales de visitas a la ciudad de Casanova. El almacén de la calle Varesso, a pocos metros de la Piazza di San Marco, es un lugar con encanto. De hecho, conocerle es amarle y reencontrarse es reconocerse.

fines llenques de filet de bou, amanides amb una salsa feta de maonesa i salsa Worcester, a la que va afegir uns encenalls de parmiggiano reggiano. La comtessa va quedar encantada amb el resultat i, en preguntar-li pel nom del que havia menjat, Cipriani ho va anomenar Carpaccio en honor de aquest pintor renaixentista al que la seva ciutat dedicava per aquells dies una exposició. Gairebé tanta celebritat com el plat va assolir uns anys després un combinat del mateix Cipriani, batejat amb un altre nom d’artista venecià, el Bellini, que consisteix en una base de xampany a la que s’afegeix un puré de préssec, tot i que l’autèntic

està elaborat amb préssecs blancs del Vènet que, en els seus inicis, eren premsats amb la mà. Sense ser un gran còctel amb denominació d’origen, el Dry a l’estil Monty és també un altre gran clàssic. Descrit per Hemingway a la seva novel·la “Més enllà del riu i sota els arbres”, consisteix, en la seva versió veneciana, en quinze parts de ginebra seca i una de vermut. Havien de ser quinze a una en homenatge al general Montgomery, que mai entrava en batalla si el seu avantatge no era aquest en número d’homes sobre el seu enemic. El Harry’s Bar no és especialment confortable, ni tan sols barat. Però forma part dels rituals de visites a la ciutat de Casanova. El magatzem del carrer Varesso, a pocs metres de la Piazza di San Marco, és un lloc amb encant. De fet, conèixer-lo és estimar-lo i retrobar-s’hi és reconèixer-s’hi quan fou llançada a la càlida sorra napolitana.

Cipriani that her doctor had reccomended she eat raw meat to recover from her health problems. The owner created a special dish for her which consisted of thin slices of sirloin steak, dressed with a special sauce made with mayonnaise and Worcestershire sauce, to which he added a few shavings of ParmigianoReggiano. The countess was just delighted with the result, and after she asked what was the name of the dish she had just been eating, Cipriano called it Carpaccio, after the Renaissance painter, to whom an exhibition was dedicated in the city at that time. A few years later, it was another creation by Cipriani that became as celebrated as the carpaccio. This was a cocktail named after another Venetian artist: the Bellini. It consists of a base of sparkling wine topped with peach purée, although the genuine cocktail is

made with white peaches from the Veneto region, which, in the early days, were hand-pressed. Even without being a benchmark cocktail, the Monty’s dry is yet another classic. Described by Hemingway in his novel “Across the River and Into the Trees”, it contains, in its Venetian version, fifteen parts of dry gin and one of vermouth. It had to be a 15-1 score, as a tribute to General Montgomery, who would never go into battle if he didn’t have that advantage in number of men over the enemy. Harry’s Bar is not particularly cosy, not even cheap, but visiting it has become one of the rituals when visiting the city of Casanova. The warehouse on Varesso street is just a charming place. In fact, getting to know it is getting to love it, and getting reunited is getting reacquainted


spanorama Spanair

83



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.