RAFAEL MARTÍNEZ VALLS
Rafael Martínez Valls va nàixer a Ontinyent el 12 d’octubre de 1895 i fou batejat en l’església de Sant Carles. Va estudiar els cinc primers cursos de Batxillerat al Col·legi de la Concepción on va rebre les lliçons de música, piano i harmonia de D. Manuel Fernando. Es trasllada a València a estudiar medicina on va ser Director de la Banda Artística durant tres anys. El 1915 abandona aquests estudis i es traslladà a Madrid per a seguir la seua vocació musical. Ací va exercir el càrrec de mestre concertador i organista del Teatro Real. El 1917 es traslladà a Barcelona com a director de la Sala Aeolian, on tocava l’orgue i preparava les cèlebres Tardes Musicals. Va exercir durant set anys el càrrec d’organista i mestre de Capella de la parròquia de Sant Josep Oriol. En aquesta època estrenà la seua primera obra teatral, La Mosquetera, al Teatre Tívoli, amb èxit sense precedents per a l’època, i en 1923 Así canta mi amor i La Ventera de Ansó, escrites per a Emili Vendrell. El 16 d’abril de 1926 estrenà en el Teatre Nou la seua obra més famosa Cançó d’amor i de guerra que va tindre tant d’èxit que es va representar, alhora, en quatre teatres de Barcelona i després per tot Catalunya. Es va traduir al castellà, l’italià i l’anglès i es va representar a tot l’estat espanyol i també a Buenos Aires i a París, fins a comptabilitzar més de deu mil representacions. Estrenà també El perdón del Rey i moltes altres peces. Va se col·laborador de la revista Xirivari i les seues composicions van ser molt famoses i alguns deis seus quadres van ser escrits per Josep Maria de Sagarra (el més famós va ser Marxa himne a Barcelona). Progressivament va estrenar Entre naranjos, La legió d'honor, L’àliga roja (amb Lluís Llimona), Fray Jerónimo (amb Marcos Redondo), La duquesita, Soy una mujer fatal, Rosaleda, La tribu, Boris de Eukalia. Va deixar algunes obres pòstumes considerades com les millors de la seua producció, com La curandera, amb lletra de Fernández de Sevilla i La Soberana amb lletra de Vicente Forcada i Carmen Cervera. Així mateix, va conrear el teatre infantil Quimet I Rei de Xauxa, La volta al món en patinet, La princeseta de les trenes d’or. Bandes sonores per a pel·lícules Marijuana, La tonta del bote, Un marido barato, a més de diverses obres religioses, totes elles de la seua primera etapa de músic, la major part perdudes a hores d'ara, Canto a la Virgen de los Desamparados, Gozos de San Carlos Borromeo, Gozos al Santísimo Cristo de la Agonía, etc. A Ontinyent també se’l recorda especialment per ser l’autor dels himnes d’Ontinyent, del Crist i de la Puríssima. Va morir a Barcelona el 27 de desembre de 1946.
© 2009 enrique j. martí gironés