Ontinyent - La Vall d’Albaida
1 de juny de 2012
FENT I VIVINT ESCOLA 1986-2011
GRÀCIES
s. . Company s e y n a p m Co ts… m-nos jun e u g ia r b Em ts s i bruixo e ix u r b s e le s Deixeu qu s màgique e r b m o c s e volen amb tats. s, per ciu e c la p r e p cola nostra es la e d m e F strelles un cau d’e i e cançons d o s l a n or, que balle lices d’am p m ò c a g antin , nci ens m ompromís c l e p , s que el sile r valo aules, pels r a p s le r amor pe bojament m le a g e r amor que uem dia dediq a qui cada irs. res i sosp iu r m o s tots els r uga somia p la o c s e Que l’ s s de color amb llune r del guix i la blanco la mà, amerat a t abatimen ic t s à t n a i el f t, sentimen e d a n le ada p d’una jorn l cor, crèixer e t n e f e u ens contin cia os l’essèn n r a d r o c per re de qui som nt. ntinuar se o c m le o v i qui ions… construcc a t n a g u j 25 anys im, No defall és, sques no lo c a c n e r el t i ets. si tu no h HI. PER SERS E I C À GR i aniversar é 5 2 l e d zació d’Organit ió s asca, is m o C grair la t a m le Des de la o v Valls mnat, Martínez P I E C e tot l’alu l d e . d .. ió c a dedic le que treball, la l e , ç r et possib o f f n a l’es h e u tres q t. res i mes a m i s na realita e u r a pa ig s iu at ntre educ aquest ce
1
. . . a i r ò t s i h ’ Un poc d
Per proposta del Consell Escolar Municipal per la gran demanda de valencià al barri i la poca oferta, s’obri una nova línia de PEV al centre, quedant el CEIP Martínez Valls com l’únic centre d’ensenyament en valencià del barri de Sant Josep, Ordre de juliol del 1996.
El CEIP Martínez Valls d’Ontinyent es crea per Decret de la Generalitat Valenciana del 5 de setembre del 1986, per desdoblament del CEIP Carmelo Ripoll, després de molt de temps de reivindicació del col·lectiu de pares i mares dels distints grups d’alumnes de diverses unitats d’aquest centre, ubicades a unes plantes baixes del carrer del Músic Rafael Martínez Valls. En aconseguir la segregació, una vegada acabades les obres del nou edifici escolar, hom decideix identificar el centre amb el nom de l’insigne músic, fill del nostre poble, que tan unit havia estat a la primera història del col·lectiu de pares i mares i alumnat del nou col·legi.
Aquesta decisió no va ser ben rebuda per un important col·lectiu de pares i mares, així com també de mestres, amb la consegüent distorsió de la vida educativa del centre i el deteriorament d’algunes relacions personals que hagueren de ser superades amb el sacrifici de molts, tant mestres al Claustre com pares i mares al Consell Escolar, i amb voluntat ferma de seguir amb el projecte de centre. Així s’enceta la participació en les Trobades d’escoles en valencià de la Vall d’Albaida i en la majoria d’actes organitzats per diverses institucions en vers la normalització lingüística i el redreçament cultural del nostre poble.
Aquest nou centre naix en el barri de major expansió de la ciutat, amb només 10 unitats d’EGB, 4 de pàrvuls i 1 d’EE en funcionament i situat al mateix llindar, separats per una tanca, d’un altre col·legi complet, CEIP Vicent Gironés.
Cal destacar la celebració del 750 aniversari d’Ontinyent durant el curs 94/95, també el centenari del naixement del músic Rafael Martínez Valls amb els diferents homenatges i el nomenament de fill predilecte d’Ontinyent a títol pòstum.
Any rere any, el centre va aconseguir la seua consolidació, arribant a completar les 16 unitats d’EGB, per Ordre de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de 2 del 1991.
Alguns dels nostres trets característics són els Programes d’Educació ambiental amb l’Hort Escolar, legalment constituint el 26 de novembre de 1996, el campionat escolar d’escacs “Memorial Vicent Úbeda”, la Mostra de Teatre Escolar, el Rally, el Club de Bàsquet CEIP Martínez Valls, el Ball dels Cavallets... així com la participació en el Correllengua, Cinema en Valencià, Premi literari Sambori, Premi literari i de dibuix de Moros i Cristians... Les festes i tradicions en són part fonamental del desenvolupament del currículum per tal d’aconseguir els objectius pedagògics i didàctics, així realitzem el 9 d’octubre, el Correllengua, la Castanyera, El bou i els Cabets, l’arribada de Jacobo... Una part molt important és la col·laboració de l’AMPA, així com les institucions locals, ajuntament i regidories, associacions culturals i veïnals, Mancomunitat...
És en aquest moment quan es planteja aconseguir una real normalització lingüística del centre i en tots els àmbit d’actuació de l’escola. S’adopten una sèrie de mesures per tal d’anar implantant els Programes d’Ensenyament en Valencià (PEV), començant per incorporar matèries en valencià dins dels Programes d’Incorporació Progressiva del Valencià (PIP) . Durant el curs escolar 92-93 s’enceta la primera línia de PEV al centre, mantenint-se l’altra PIP amb les assignatures en valencià. Un forta demanda en aquest període farà del nostre centre tinga un excés de demanda, ampliantse en 17 les unitats d’EGB. 2
Directors i educadors ellers delegats, mestres cons poc a c po millorar l’escola uè rq perquè, pe som bons, si senyor. Restem i sumem ho aprenem tot a la nostra escola ens ho sabem tot. Premis, reconeixements ens han donat perquè, perquè som treballadors. Dónem gràcies a tots els professors que ens ensenyen els nostres valors. Dónem gràcies a tots els professors que ens ensenyenen ... Els 25 anys lls de l’escola Martínez Va la co es la nostra volguda per tots volguda per tots La coloma ens presentarà els nostres 25 anys. Juga a basquet i està molt en forma. Li agrada el pati i allí juga i esmorza. Dónem gràcies a tots els professors que ens ensenyen els nostres valors. Dónem gràcies a tots els professors que ens ensenyenen ... Els 25 anys lls de l’escola Martínez Va la co es a la nostr perquè són perquè són els 25 anys lls de l’escola Martinez Va la. co es a la nostr Volguda per tots volguda per tots
yat Amistats ens hem guan lls Va z ne rtí al col·legi Ma Tenim pau guardada al cor I no s’ens oblidarà mai el que som el que som el que som som,som,som Els 25 anys lls de l’escola Martínez Va la co es a la nostr perquè son perquè són Els 25 anys lls de l’escola Martínez Va la co es a str La no volguda per tots volguda per tots Alumnes de 6é A. Curs 2011-2012.
3
Salutació de l’Alcalde
Un 25 aniversari sempre és una bona data per a fer balanç. És una xifra rodona, simbòlica. Un quart de segle. Són molts o són pocs 25 anys? Lògicament, tot dependrà d’allò del que parlem. Al cas del CEIP Martínez Valls, 25 anys equivalen a 25 promocions d’alumnes. De dones i homes que ja estan aportant a la societat tot allò que han après al seu període formatiu, i també de xiquets i xiquetes que són el nostre futur. Cada mestre dels qui han passat pel centre ha aportat coses diferents, ha deixat uns records concrets, uns detalls que també enriqueixen el creixement personal de l’alumnat. Però a més, el centre té una personalitat pròpia que ha anat construint-se en estos anys sempre partint de la base d’un projecte educatiu ben clar i d’uns valors democràtics. D’un projecte participatiu, arrelat al medi, constructiu, que fomenta la convivència, lluita contra la desigualtat i defensa la normalització de la llengua i la cultura valencianes. No sols això. El CEIP Martínez Valls participa i promou l’activitat al seu poble. I en aquest sentit, li dóna una gran importància a les activitats extraescolars en general i als esports en particular. I en aquest punt, hem de fer referència obligada a aspectes concrets. Un és el dels escacs. El centre porta ja prop de dues dècades acollint el Campionat del Club d’Escacs Martínez Valls. I què dir del bàsquet! Els que saben d’aquest esport tenen a l’Estudiantes com una de les grans pedreres esportives de l’estat, que aposta per la joventut com la seua base, com no podia ser d’altra manera ja que el seu origen és un centre educatiu, el madrileny Institut Ramiro de Maetzu. Salvant les distàncies, el Martínez Valls és el nostre “Estudiantes”, orige i pedra bàsica d’un projecte, el del Club Martínez Valls Bàsquet, que esta temporada ha dut el nom d’Ontinyent a la Primera Divisió Nacional d’aquest esport, amb un planter tremendament jove que encara ens ha de donar, de segur, moltes més alegries. En xifres, la comunitat educativa del Martínez Valls la conformen al voltant de 30 professors compromesos amb el seu treball, i prop de 500 alumnes, amb els seus pares, mares i familiars, amb un AMPA activa i també ben estructurada. Però si les xifres són importants, molt més ho són els fets. Parlar de 25 anys del CEIP Martínez Valls és important pel seu simbolisme, però són els fets, el treball que s’ha anat fent en aquest període, el que realment importa, i allò pel que us felicite sincerament. El vostre alcalde, Jorge Rodríguez Gramage 4
r o id g e R l e d ió c a t lu a S
CEIP MARTÍNEZ VALLS 25 Anys d’escola pública
Vint-i-cinc anys d’il·lusió, de treball, de formació continuada, de convivència, de participació… moltes vivències de centenars de persones que deixen bons records. Dipòsit d’esforç, entesa, caliu humà i aprenentatge. Al CEIP Martinez Valls esteu de celebració. Mirar enrere és un exercici saludable per veure el camí que la història va traçant i per objectivar els fets que ens han d’ajudar a encarar un futur ple d’optimisme però alhora envoltat d’incerteses. Aquesta mirada al passat ens fa veure l’evolució de l’educació, de les aules amb la pissarra i el guix, hem passat a l’era de l’ordinador i l’internet. I en el Martínez Valls, l’educació pública i valenciana, segueix eixa progressió sense oblidar els orígens. Un col·legi involucrat en moltes matèries, al barri, a la ciutat, a la comarca. Sent dels pioners en donar valors educatius a l’esport escolar, capaç de fer que el nom del Centre i d’Ontinyent tinga un eix transversal a més de l’educació com a tal. Al llarg d’aquest vint-i-cinc anys, l’ensenyament a l’escola ha sofert canvis molts importants, i vosaltres sou exemple. Podríem dir que heu fet créixer els aspectes educatius per sobre dels instructors, ha crescut l’atenció a tothom per sobre de la selecció d’uns quants, ha crescut la relació família-escola. Tots els que han i esteu lligats al Centre, continueu els sembrats de la pedagogia activa i també de la participació de l’alumnat en el propi procés d’aprenentatge, els continguts ben relacionats amb l’entorn proper, la normalització del valencià, la preocupació del medi ambient, el treball de l’expressió artística, el treball dels valors cívics amb l’esport. Sou un centre viu, que de seguida vau engegar intercanvis, sortides i visites, una escola que ha anat adequant espais per a jugar a escacs, a bàsquet… per tindré un hort, una aula d’informàtica.., un centre que segueix el pas de l’any amb els canvis de la natura i també amb les festes tradicionals de la ciutat, exposicions al vestíbul, carnestoltes… una escola atenta al teatre, a audicions, a la cuina.., una escola sensible a les campanyes de solidaritat, de reivindicacions. Heu tingut temps per proposar i provar noves iniciatives, que de segur en els propers vint-i-cinc anys aconseguireu. A tots aquells que han format, i formeu, part de la vida educativa i social del CEIP Martínez Valls, gràcies!, i per a aquells que encara ens queda treballar per continuar vint-i-cinc anys, i molts més…, endavant! en la feina engrescadora de l’educació pública, valenciana i de qualitat. Avant en el continuar del bon fer del professorat, alumnat, mares, pares i personal de suport, que en estos 25 anys han format part de la bonica història del vostre, del nostre Centre.
Vint-i-cinc anys no són res…. Pepe Pla Ros Regidor d’Educació a l’Ajuntament d’Ontinyent
5
25 ANYS FENT ESCOLA AMPA CEIP MARTÍNEZ VALLS
La comunitat educativa del CEIP Martínez Valls d’Ontinyent també la formem els pares i les mares que, any rere any, recolzem els mestres i a l’equip directiu en totes i cadascuna de les propostes que duen endavant. L’Associació de pares i de mares d’aquesta escola es reuneix una vegada al mes. La nostra tasca és afavorir la participació organitzada dels pares i de les mares en la gestió i el control del centre, així com en la Programació General de l’Ensenyament. I participar vol dir, suggerir idees i interessar-se pels aspectes de l’educació que afecten als nostres fills i a les nostres filles (sempre tenint amb compte la part docent del centre, la primordial). I tot açò per aconseguir un sistema educatiu de qualitat que els prepare per a la vida. A les nostres mans, el llibre d’actes on reflectim el que es parla a cada reunió, a cada junta, cada assemblea. On podem trobar una data molt significativa, 24 de febrer de 1987. Data en la qual Pilar Crespo García presenta aquest llibre d’actes davant el jutge, perquè quede constància legal de totes les qüestions relacionades amb l’educació dels xiquets i de les xiquetes del CEIP Martínez Valls, que en eixos moments s’anomenava Col·legi Nacional d’EGB Carmelo Ripoll, aules Martínez Valls (o almenys així està escrit al nostre llibre d’actes). Moltes som les persones que formem part de la història d’aquesta escola, i ja són un grapats d’anys, 25, FENT ESCOLA. Lluitant entre tots i entre totes pel millor (educativament parlant) per als nostres fills i per a les nostres filles, per a l’alumnat. Projectes interessants, setmanes culturals, excursions trimestrals, viatges de fi de cicle... un munt d’activitats que ens queden al cap, a la memòria i que ara, volem recordar. Durant aquestos 25 anys el camí recorregut pels distints components de l’AMPA ha sigut llarg i sinuós encara que sempre marcat pel mateix fi: col·laborar per millorar la qualitat de l’ensenyament i oferir un centre millor. Ara és el moment de celebrar que la nostra escola està d’aniversari, i els pares i les mares agraïm, a totes i a cadascuna de les persones que d’una manera o d’una altra hagen fet possible el CEIP MARTÍNEZ VALLS. Moltes gràcies. AMPA CEIP MARTÍNEZ VALLS
6
7
a l o c s e t in iv v i t n 25 Anys fe 25 anys és un tram molt menut en l’esdevenir de la història d’un poble, però comparativament en la vida de les persones en són molts i encara més en la d’un centre educatiu. Una celebració ens permet per un instant mirar al passat, cal reflexionar d’on venim i quin trajecte s’ha recorregut, però tot amb una forta ambició de projectar-se cap el futur amb bases sòlides i creïbles, amb la urgent necessitat de donar respostes d’un nou temps, d’una societat més tecnificada i diversificada i apostant per la consolidació d’uns valors democràtics, solidaris i tolerants cada vegada més necessaris, i tot dins del context de crisi que ens pertoca viure en aquests moments. 25 anys carregats d’esforços, d’il·lusions, d’incerteses i de moltes satisfaccions. L’actiu que tenia i té el nostre centre, llavors i ara, són les seves persones! En repassar aquests anys, de segur estic convençut que els noms dels i les alumnes, els noms dels professors i de les professores, de les mares i dels pares són el fonament i els pilars d’aquesta exemplar comunitat educativa. 25 anys compromesos amb l’escola valenciana, pública i de qualitat, arrelada al seu medi. Compromesos en la recuperació del Ball dels Cavallets, amb les danses valencianes, amb el Correllengua, amb les Trobades d’escoles en valencià... Un centre on les tradicions pròpies es conjuguen amb les noves tecnologies, amb la incorporació de pissarres digitals, amb nous recursos i amb una aula d’informàtica... 25 anys de projectes compromesos amb el medi ambient, amb un reconegut hort escolar i amb una gran varietat d’arbres i plantes, que fan del nostre pati un lloc singular. Desenvolupant mesures per fer centre sostenible. 25 anys fent esport. Futbet, bàsquet, cros, escacs... han estat senyes d’identitat del nostre col·legi. Cal fer menció especial al Memorial d’Escacs Vicent Úbeda, que pretén impulsar la pràctica d’aquest joc entre la població escolar del centre i d’Ontinyent. Així com la creació del Club de Bàsquet CP Martínez Valls tot un referent de l’esport local i comarcal. 25 anys fent cultura. Jornades musicals, danses, carnestoltes, cinema a l’escola i teatre també formen part dels nostres trets. Amb unes espectaculars jornades de teatre realitzades pels nostres alumnes, esdevenint actors i actrius de gran talent. 25 anys fent i vivint escola, gràcies a l’esforç i al treball, al compromís i l’anhel de superació del seu professorat. Gràcies a uns pares i mares que han confiat en aquest projecte, al seu suport i col·laboració, i en especial a la seua participació. I també, gràcies a tot l’alumnat que han estat i seran els actors principals d’aquest projecte.
25 anys per recordar i per mirar cap el futur. Josep M Andrés Director CEIP Martínez Valls
8
Aniversari del Col·legi Martínez Valls
Al CP Carmelo Ripoll estava desbordat. Els alumnes dels cursos superiors anaven en peregrinació tots els anys a distints llocs per la falta d’espai que hi havia en el Centre.
El primer conserge del centre va ser Enric Mollà i vivía allí, ja que el col·legi disposava de vivenda per a ell i la seua familia. En l’actualitat és el magatzen de material.
El poliesportiu, la Morereta, plantes baixes, etc. Donar classe a aquets alumnes era tot una odissea per a ells i per als professors per les condicions que comportava.
El material venia poc a poc (laboratori, taller, ordinadors, material de secretaria, multicopista, etc..) Tot començava a funcionar i tots s’esforçavem per a que el centre funcionarà a la perfecció.
En l’ambient es veia la necessitat de crear un nou col·legi per normalitzar la situació de tants alumnes i professors.
Al poc de temps, el col·legi Martínez Valls és va convertir en un referent del barri i en un centre d’elit. Els seus alumnes eixien amb una gran preparació i cada any rebien la felicitació dels instituts pel bon nivell dels alumnes.
Es va projectar, es va construir i ja no restava més que posarho en funcionament. Com que era un desglossament del Carmelo Ripoll, es van ofertar cinc llocs a professors del centre per a que lliurement canviaren el seu lloc de treball pel nou.
Molts professors han passat en aquestos vint-i-cinc anys pel centre. De molts guarde grans records. Altres van tindre un pas molt breu i a penes els recorde. Dels alumnes guarde gratificants sensacions i una gran estima sobre tot dels més difícils i complicats ja que “haberlos, los hubo “. D’aquells cinc professors que vam començar el projecte, no resta ningú de forma activa. Sempre portaré al cor el record de tots ells. Allò que va començar com un projecte educatiu, avuí s’ha convertit en una gran Comunitat Educativa.
Vicente Úbeda, Pepa Martínez, Amparo Cambra, Dolores Mora i jo, Rafa Torró, van decidir l’aventura de posar en funcionament el nou centre, junt a altres professors provisionals i interins que la Conselleria va adjudicar. El primer any va ser dificil i complex. Hi havia que adaptar-se a la nova situació, els alumnes no sols eren del Carmelo Ripoll, procedien de tot el poble amb la qual cosa feia que el nivell formatiu era molt variat i creava problemes d’organització .
Espere que el Martínez Valls tinga una llarga vida plena d’èxits educatius i que pugam commemorar molts aniversaris més. Rafa Torró Miñana
Va ser difícil, però gratificant. Vam aconseguir posar en funcionament una altra comunitat escolar. Vicente Úbeda va fer la funció de director. Pepa Martínez és va ocupar de la secretaria i jo de la prefectura d’estudis. Recorde que l’actual menjador escolar feia la funció de gimnàs. L’actual sala d’ordinadors era la secretaria i la secretaria actual era la sala de reunions (claustre).
9
fent memòria
Com passa el temps!! Sembla que fos l’altre dia que estàvem capficats en aquell projecte i ja han passat 25 anys. El “Martínez Valls” és tota una realitat. Una bella realitat! Abans de res, vull recordar i fer palès el meu reconeixement al primer Director que va tenir el Centre, en Vicent Úbeda, i que, de ben segur, també estarà present en aquest Aniversari, com ho ha vingut estant en la memòria col·lectiva del centre des que, a iniciativa d’un company i amb la col·laboració de molts altres, ve celebrant-se, en memòria seua, el torneig d’escacs que duu el seu nom. Fer memòria del que van ser aquells primers anys del col·legi ha estat un exercici ben emotiu per a mi: el primer grup d’alumnes que vaig tenir aquell curs 1987-88 (difícil i satisfactori, alhora), el nomenament de director el curs següent (un tant “de sopetó”, val a dir), el compromís de tantes persones (companys i companyes, pares i mares) amb l’incipient projecte, la plantada de les oliveres (amb tot el que va costar aconseguir que ens hi plantaren la més grossa, quina meravella!), la posada en marxa del Menjador Escolar (mai oblidaré la inestimable ajuda de determinades mares), el projecte de l’Hort Escolar, els primers cursos d’Educació Sexual (per a alumnes i per a pares i mares), l’esport escolar, la celebració del Centenari del músic Rafael Martínez Valls en què van participar tos els centres del poble, els 9 d’Octubre (encara existeix l’enorme senyera que ens confeccionà aquell amic?), la participació a les Trobades, els festivals de final de curs i tantes altres iniciatives que anaren donant forma a l’estil de fer i de ser de la comunitat educativa. El més important de tot, però, fou la tasca diària, el treball a classe, la dedicació completa d’uns companys i companyes (a tot plegat, jo li dic vocació docent) amb qui vaig poder comptar des del primer moment. Impossible acceptar el repte sense eixa garantia: compartir la idea de elaborar un Projecte de Centre que responguera clarament a les necessitats de les famílies i del poble, concretats en aquesta zona del barri, aleshores en clara expansió, i dur-lo endavant amb il·lusió. La normalització lingüística, la implicació dels pares i mares en la marxa del centre, la integració d’alumnes amb discapacitats i l’obertura a la societat són alguns dels trets identificadors de l’horitzó que ens vam marcar. Compromís i treball van ser la clau de l’èxit que el col·legi va assolir ja des dels primers anys de la seua implantació. Però no menys importants i valuosos han estat la complicitat, la confiança, el compromís i el treball de tants pares i mares que, ja en aquells moments i durant molts anys, van posar tot el seu afany i tota la seua il·lusió en un projecte engrescador. Senzillament, quasi bé tot estava per fer. I entre tots es va haver de fer tot. Només dos exemples que ja he apuntat abans: els treballs que ens va costar enllestir el menjador escolar i que no haguera pogut eixir bé sense la dedicació -“gratis et amore”- de algunes mares d’alumnes i a la col·laboració de l’Institut Jaume I, que ens deixava les instal·lacions, primer i, després, ens facilitava el primer equipament. I què dir dels pares que es van prendre tan seriosament tot el tema de l’esport escolar? Vam ser els primers a aconseguir millorar les instal·lacions esportives, gràcies a l’esforç impagable d’un grup de pares i mares que van fer realitat el “C.B. Martínez Valls” que tantes satisfaccions ens ha aportat. I tantes i tantes col·laboracions ocasionals en les quals el centre ha comptat amb ells i elles sense cap restricció. Per últim i per la part que em toca, aprofite per a donar les gràcies a tothom, però, de manera especial, als companys i companyes que estigueren amb mi a l’Equip Directiu, als Coordinadors de Cicle, als Presidents i Presidentes de l’AMPA i a les seues Juntes Directives, així com als membres del Consell Escolar amb qui hi coincidírem. Ah, i als Regidors de l’Ajuntament (Educació, Obres, Esports...) que també ens van ajudar. Us duu al cor, Rafa Portero
10
Molts bons moments Hola. Com esteu…? La majoria de l’alumnat del Centre no crec que recorde a tot el professorat que hem treballat altres anys, la qual cosa dóna que pensar que en aquesta vida tot té el seu temps i el seu espai. Bé. Jo en sóc un d’aquells. Em vaig incorporar al Col·legi en setembre de 1990, treballant al tercer cicle de la EGB, que després passaria a ser el segon de Primària fins que arribà l’hora de la jubilació al 2008. A més de ser mestre tutor dels cursos que em van assignar, vaig ser membre de l’Equip Directiu, formant part d’aquest en el càrrec de secretari del Centre durant vuit anys i més tard com a Director, simplement per l’experiència que s’anava adquirint i per les circumstàncies legislatives que es donaven en l’Administració. Durant tots aquests anys, i com a conseqüència dels càrrecs, sempre vaig comptar amb l’ajuda de diferents persones, sense la col·laboració de les quals no haguera sigut possible el desenvolupament de les meues activitats. De totes elles guarde un inestimable record. També serà costós d’oblidar la immensa quantitat d’activitats desenrotllades durant tants anys de la vida del centre, sobretot, per a un etern enamorat de la música com jo, de la Gran Trobada Musical que van portar endavant, reunint a representants de tots els centres educatius de la localitat. També no puc deixar de parlar de les celebracions que es feien al llarg del curs escolar i que anaven deixant una marca en tot l’alumnat que mai es podrà esborrar. I per a finalitzar vull manifestar a tota veu la meua estima a tots, companys i companyes de professió d’inquietuds i problemes que en aquests moments tan especials per a mi, em donaren el seu suport, confiança i amistat, per a poder portar endavant tots els projectes que es vàrem proposar. Serveixca aquestes senzilles paraules per a enviar-vos el meu agraïment. Feliç aniversari, i sempre endavant. Pepe Galiana 11
esperit de sacrifici i generositat a l’hora de donar tot el que es té dins de cadascú, perquè així és com pots rebre també les satisfaccions que et donen els altres.
Sembla que els aniversaris són esdeveniments tan importants que a tots/es ens agrada celebrar però quan aquests anys de celebració són per recordar o commemorar el naixement, la implantació, la creació, la construcció o la inauguració d’algun fet comunitari, aleshores sembla que prega més força, més entusiasme, més ressò.
Jo he passat els 5 últims anys de la meua vida professional a aquest col·legi, uns d’ells en docència directa amb alumnat de 3r. i 4t. nivell i la resta amb càrrec de responsabilitat, però sense deixar d’estar en contacte amb els xiquetes i xiquets a les aules. Aquests 5 anys van ser, en primer lloc, un repte personal de cara a les/els alumnes i les/els seues/seus mares/pares, i en segon lloc el compromís de cara al professorat del centre. Tant en un sentit com en l’altre difícilment ho podré oblidar, les satisfaccions varen ser molt més positives que les angoixes i problemes, i això em fa veure ara, des de fora de la plaça, que l’escola continua viva, que no hi ha que desmaiar quan les circumstàncies són adverses.
El CEIP Martínez Valls celebra aquest curs (2011/2012) el seu aniversari de 25 anys fent escola educant i ensenyant; educant i ensenyant a xiquetes i xiquets del barri i això és un bon referent perquè pensem que l’escola pública encara està viva i ben viva malgrat els entrebancaments que contínuament està patint. Totes i tots els qui hem passat per aquest centre (alumnat, pares/mares, personal de serveis, professorat…) desitgem que aquests 25 anys d’escola pública al col·legi Martínez Valls continuen durant 25 anys més i prorrogables fins als que vulguem, fent la llavor més bonica del món: educant i aprenent, doncs quan mirem enrere i a l’interior de cadascú pensarem que tot el que hem fet (educar, ensenyar, aprendre…) ha valgut la pena perquè hem obert portes i camins de tolerància, de veritat i de pau a un grapat de xiquetes i xiquets del nostre entorn més pròxim.
Totes i tots junts podem i si podem, tenim el deure d’aconseguir, com a desig de tothom, una escola lliure, plural, de qualitat…que brille com les lluernes en les fosques i obscures nits. A totes i tots qui formeu part de la comunitat educativa del centre i, en especial a mares/pares i professorat, ànim i…endavant!!!!
Educar no és tasca gens fàcil ni pels pares/ mares ni pel professorat, cal tenir vocació, ganes i
Miquel Mollà i Egea
12
ar per a que preparara que Josep Andrés em va crid Hola a tots i a totes, el dia Col·legi, el primer que del ri ersa aniv commemorativa del 25 ista rev la a per rativa del col·legi, a cos me una alg scriure a la revista com mo d´e er hav e el hom , que és em vingué al cap ep) una persona que no té ni valencià del barri de Sant Jos en ent am eny ens l’ a nt ere (ref em semblava un poc fort. grau elemental de valencià, s essencials de la t aquest és un dels component lita rea en que sar pen vaig s Despré saren estudis allí. ada en la qual els meus fills cur història del col·legi en la dèc fill, havia de matricular al meu a en la Pasqua de l’any 1989, enç ltes mo com ia tot ten mi a tre) nos Per (el re que l’alt matricular al Vicent Gironès, a Portero tothom em deia que l’havia de uns mestres d’aleshores Raf alg a eixi con tot t lgra ma , ncià ri”, hui vale me del pal “El allò er per Sol s ic òrie Enr hist ari) d’estudis), Pepe Galiana (Secret en el Centro ues ctiq prà fet (Director), Rafa Galiana (Cap ien hav què per família i els altres per i i a mi que no podia tots ells jubilats i als que un feren pensar al meu cosí Ton ens rat, xille Bat el a diav estu al temps que jo tero a preguntar-li. em anàrem a casa de Rafa Por eixí con el com I l. ma tan r esta eca tenia menjador, que la bibliot ens comenta que el col·legi no s a, aço any cap n eng ere ens no no s Ell mé a s mé nt informàtic, etc.. i a me ipa equ ia ien hav ten no s que any , 4 estava en precari molt poblat i així en la primera opció en un barri d’il•lusionar als pares per a ser 17 xiquets per aula. projecte educatiu smetre una il·lusió per un tran er sab va ens en el da, ban D’altra prarem l’idea i matricularem orat il·lusionat. Per tant com fess pro un b am , atiu ticip par M. Valls. olica per a entrar a u amic Pepe Salcedo m’emb me el i ys d’an oca ell par un Passen correcte no s’estilava) És l’èp , el llenguatge políticament I,i APA a me dei Jau t es titu res l’Ins sho a (ale A A l’AP l’AP Saro i el seu equip de a, Toy per tat tat tivi trac l’ac a con al sub leg del menjador era donar suport de serveis que l’únic que feia sa pre em una a ent orm teri pos de l’APA una línea en valencià conviuen de forma natural que la en ca re el èpo una bé És tam s a més amb un equilibri ent à (PIP) sense acritud i a mé en. tell eni cas def en la s a gat líne ple una i tots i V) (PE de bon grau esta situació ava ept acc nt tme ren apa professorat que ar al CP Carmelo Ripoll i és així, que s’intenta implant Tan . del en mo bon un a eixi Par lans”, i es carregaren la línia i casal, “antes moros que cata b cap am al at en ilibr diri equ com tre pre cen n sem d’u com flicte. Així vam canviar con el es altr a nos a volt i os cop nt-n De ota e. dit col·legi, reb dar un project es i administració per consoli par s, stre me re ent ació per es. coo als par stres en primer lloc i després s’aconsegueix dividir als me xen els pares del consell deu tenir postura i es reunei PA l’AM s de a ctiv dire ta jun La ilitat de qualsevol de les due professors per analitzar la viab s. línie s due les nir nte ma o escolar amb els dos grups de ica un col·legi d’immersió lingüíst alternatives, convertir-se en ència d’un projecte PA pesa molt el fet de la inexist l’AM de ta Jun la mersió de isió dec la En que aposta pel projecte d’im l’equip directiu del moment gestió la ir um ass a ts osa disp alternatiu, al que defensava equip que estigueren n d’u e ject pro n d’u que s mé lingüística i s línees del centre i mantenir les due que s’involucraren en la rellevant que les persones Al mateix temps també era provenia de la línia en que t era majoritàriament gen PA, l’AM de ats ivit act les de organització allar per a construir. tra no estava disposat a treb valencià, i qui estava en con forçant l’eliminació de semblees, inclosa una votació Així passàrem una època d’as ió per al curs següent ulac tric ir per tots que la ma um ass va es i ncià vale en la segona línia seria l’efecte determinant itava una segona línea el barri de Sant Josep necess El resultat va ser aclaridor: bolicar el procés de d’em nts ostrà i malgrat els inte dem ho en així ula tríc ma la en valencià lement volien ensenyament oses, els pares que veritab matrícula en opcions engany b increment de ràtio inclòs. valencià ompliren les aules am passa a ser gestionat dació del projecte, el menjador soli con de ca de èpo una a nem Tor d’informàtica, va dotant-se lsevol altre), es genera l’aula s del din ut neg reco i leg col· a la fi pel col·legi (com en qua un la, és a dir, comencem a ser scurs natural del temps i material a les biblioteques d’au ració de nous mestres pel tran rpo inco la ja un projecte ambiciós: nte panorama local i amb pla optat pel projecte, és ia hav que t gen de i leg col· l’entrada al adequar les instal·lacions. muntar el club de bàsquet i de la ciutat, el projecte er col·legi amb pavelló cobert La dècada acaba amb el prim s alumnes del nostre del I me l’adscripció a l’IES Jau de ació aur inst la i dat soli educatiu con col·legi. VICENT SANCHIS Ex-President d’AMPA 13
S Y N A C N I C I T ARA FA VIN DIA E R T L ’A L X I E I PAR Moltes coses van passar aquells anys, es podria escriure un llibre, però com això no vaig a fer-ho, a continuació us faré un resum dels temes que més me’n recordo. Al poc d’entrar al col·legi, el primer gran conflicte va ser la incorporació d’una línia en valencià. Us recordo que el Martínez Valls va començar com a col·legi en castellà. Al barri de Sant Josep no hi havia cap col·legi en valencià. Allò va provocar una divisió entre els pares i després de complicades votacions, el resultat va ser a favor del valencià. Alguns pares van traure als xiquets de l’escola per a portar-los a altres escoles. Durant uns anys van conviure les dues línies, fins que definitivament el C.P. Martínez Valls va passar a ser tot en PEV (Programa d’Ensenyament en Valencià). En esta ocasió com que ja hi havia una experiència de línia en valencià amb bons resultat acadèmics, va haver-hi menys oposició per part dels pares.
La redacció d’aquest escrit m’obliga a rebuscar en la meva memòria, perquè han sigut molts anys vinculat al Col·legi Públic Martínez Valls i a més a més, encara que parega l’altre dia, ja ha passat molt de temps, no més tinc que dir-vos que els meus fills tenen ara 26 i 22 anys.
David i Marc van cursar els estudis primaris al CP Martínez Valls, ara tots dos han acabat les seves carreres universitàries, estan perfectament formats, però han tingut la mala sort de que els ha pillat de ple aquesta crisi global i no han pogut incorporar-se al món laboral. Quan pense en el Martínez Valls, tinc bones vibracions, estem parlant de joventut, de criar i disfrutar als fills. En eixa època de la vida, tot gira al voltant dels fills inclús la teua vida social, passa per l’escola. La meua generació ho va fer tot molt prompte, posar-se a treballar, casar-se i tindre fills. Ells en canvi encara ho tenen tot per fer i per desgràcia el futur pinta mal. Tant prompte hem varen oferir entrar a formar part de la Junta Directiva del’AMPA, ho vaig fer com a tresorer i després d’uns anys vaig tindre la satisfacció de ser president del’AMPA, fins que el meu fill major va acabar els seus estudis al Martínez Valls. A partir d’aquest moment em vaig incorporar l’AMPA de l’IES JAUME I. Soc de la opinió de que el pares són una peça molt important, junt al alumnes i òbviament els mestres, per dur endavant les activitats de un col·legi. Tots aquests anys de militància, m’han donat moltes alegries i també, com no, algun que altre mal de cap. Una de les tasques mes importants de l’AMPA es la distribució dels llibres de text, que genera uns estalvis importants per als pares i a més a més un romanent de diners per al’AMPA, per a poder finançar totes les activitats culturals i lúdiques que al llarg de tot el curs es van organitzant. No s’ho gastàvem tot, sempre guardàvem alguns diners per a imprevistos.
14
Recorde amb nostàlgia, la festa del Carter Reial, el campionat d’escacs, les competicions esportives on convidàvem a esmorzar als xiquets, als entrenadors, presidents de les Ampes dels col·legis participants. Aquells sopars de final de curs de pares i xiquets al pati de l’escola, el conjunt musical, el muntatge de taules i cadires, la neteja del diumenge següent, etc. Érem joves, fèiem molta feina però amb il·lusió. Els membres de les juntes directives del AMPA, normalment també érem membres del Consell Escolar de Centre. En aquelles llargues sessions dels Consells Escolars, vàrem ser testimonis de acalorades discussions entre l’equip directiu i altres mestres del Centre. De vegades pareixia que estàvem en un Ple de l’Ajuntament d’Ontinyent. Totes les activitats que van lligades al’AMPA, tant les d’àmbit local, comarcal, trobades, de FAPA Valencia, i algun que altre viatge reivindicatiu a la Conselleria d’Educació ha sigut tota una experiència positiva, que m’ha permès conèixer molta gent i participar en debats i decisions molt interesants. Això sempre serà una experiència que m’acompanyarà tota la vida.
Com el col·legi anava augmentant el seu prestigi, van sorgir molts problemes d’excés de matrícula. Això va provocar discrepàncies entre el professors que no volien augmentar la ratio per defensar la qualitat de l’ensenyament i els pares que sí volien augmentar la ratio per aconseguir que el seus fills entraren al col·legi, casi sempre l’Administració tant local com autonòmica, solia inclinar la balança a favor dels pares. Un curs degut a la gran demanda es van obrir a tres classes, recorde que a aquella classe que sobrava li dèiem “la gepa”. Com a conseqüència de l’incorporació dels xiquets de tres anys es vam tindre que apretar. Es va passar la biblioteca al menjador, per tal de recuperar espais per als xiquets de cinc anys que no hi cabien en les aules de preescolar. Aquella situació irregular va durar prou temps, fins que l’Ajuntament ens va poder ampliar l’aulari de pre-escolar.
Davant un relaxament del voluntariat, anime als pares i mares que tenen els seus fills al Col·legi Públic Martínez Valls a que s’apunten a la Junta del’AMPA i que participen colze a colze amb l’equip directiu del centre per tirar en davant aquest col·legi i ajudar a mantindre un ensenyament públic, gratuït i de qualitat. Particularment, després d’uns anys sabàtics, torne altra vegada a la vida publica de la mà de la Associació Veïnal de Sant Josep, barri on es troba ubicat el nostre volgut col·legi Martínez Valls, per lo que hem participat també a la XXV Trobada d’Escoles en Valencià que recentment s’ha produït a Ontinyent.
Quant desprès de la reforma educativa de la LOGSE, es va crear la E.S.O. (Ensenyança Secundaria Obligatòria) i els xiquets de 1º i 2º de la E.S.O. van passar als Instituts, el col·legi va recuperar espais i vam estar molt millor.
No vull fer-ho més llarg i tan sols em queda felicitar a la Junta Directiva del’AMPA, als pares i mares i a tot el personal tant docent com no docent del centre, amb el motiu del 25 aniversari del Martínez Valls.
També va ser molt important la creació del Club Basket Martínez Valls, que va ser una escissió del Club Basket Ontinyent. Per a poder sufragar les despeses del la pista coberta, l’AMPA va tindre que aportar una terç del total i es vam gastar tots el diners que teníem estalviats. Aquell any per a poder pagar les despeses del sopar i la festa de fi de curs, vam fer una rifa solidària de productes que ens van regalar empreses i comerços d’Ontinyent.
Pepe Ureña Sanz Ex-President de l’AMPA del CEIP Martinez Valls
També vaig estar uns anys presidint la Inter-APA i durant el meu mandat vam crear la plataforma per l’educació a Ontinyent, amb tres punts reivindicatius importants: 1) Acabament de la reforma del C.P. Carmelo Ripoll 2) Tancament i nova construcció del IES San Juan Bosco (ara denominat Pou-Clar) 3) Adequació a la LOGSE del IES Jaume I i del IES de l’Estació. Van ser anys de lluita i molt reivindicatius, va costar però al final ho vam conseguir casi tot. Ens van fer nova planta el IES JAUME I i encara falta resoldre el tema del IES L’Estació. En la nostra època al final de curs es feia un festival de “play-back”. Era molt graciós, les mares col·laboraven fent les disfresses dels xiquets i el pati estava ple de gom a gom, de pares, mares i iaios. El col·legi anys després va incorporar també la “Setmana de Teatre”. Pareix ser que esta activitat teatral va acabar amb el festival de “play-back”. Jo ja no hi estava al Martínez Valls.
15
Anaven passant els anys i els cursos, el col·legi es feia major i nosaltres amb ell. Recorde quan ens vacunaven, quan ens glopejàvem amb el fluor -que era una autèntica festa-, les classes al laboratori mirant insectes pel microscopi, el bassal d’aigua que es feia al costat de l’aparcament quan plovia i que tots anàvem allí en les nostres katiusques, recorde l’esquelet al qual el nostre mestre li posava un cigarret entre les dents i ens deia que s’havia quedat així per fumar. També recorde que en 6é o 7é fèiem uns volcans amb escaiola i després li posàvem petards per simular una erupció, el maldecap que suposava la pluja quan no podíem eixir al pati, abans que es fera la coberta, i havíem de quedar-nos a les aules jugant als escacs i altres jocs. Quantes vegades també haurem dibuixat l’estàtua del colom de la pau de l’entrada!
Era l’any 1986. Espanya, per fi, entrava en la Comunitat Econòmica Europea, la desapareguda Unió Soviètica llançava l’estació MIR a l’espai, Barcelona era elegida per acollir els Jocs Olímpics de 1992, neixia Rafa Nadal i ens abandonava l’alcalde de Madrid, Enrique Tierno Galván, el viejo profesor, i enmig de tot açò, el Col·legi Públic Martínez Valls obria les seues portes. Era l’any en què jo també començava l’EGB i recorde que tots em deien “xe quina sort! estrenes escola”.
Fa vint-i-cinc anys des d’este moment en què la nostra ciutat, Ontinyent, comptava amb un col·legi més al barri de Sant Josep. De les anomenades plantes baixes, un bon grapat de xiquets i xiquetes vam anar a parar al col·legi Martínez Valls. Allí vam passar probablement una de les etapes de més felicitat de les nostres vides. Una etapa en què la màxima preocupació era arribar a casa tots els dies a les sis per veure Barrio Sésamo, que els divendres no ens posaren molts deures per al cap de setmana i arribar ben prompte pel migdia per ser el primer en la cua a l’hora d’entrar a classe.
No oblidaré mai els bons moments que vaig passar al pati, en les excursions, el viatge de fi de curs de vuité a l’illa de Mallorca. Van ser anys en què vaig créixer al costat d’altres xiquets que hui són els meus amics i això, també li ho dec al Martínez Valls. Però cal mirar endavant, i sense cap dubte, les millors pàgines de l’escola encara estan per arribar, perquè el seu potencial, el dinamisme i la vitalitat del col·legi són la garantia d’un futur exitós. El CEIP Martínez Valls forma ja part de la història d’Ontinyent, però sobretot, de la història i la vida de milers d’ontinyentins i ontinyentines. Perquè allí vam aprendre no sols el que formava part de la programació acadèmica, sinó que ens van ensenyar a ser persones. Des d’ací agrair a tots els i les mestres als qui tant devem i expressar sols un desig, tant de bo tots els xiquets del món pugueren gaudir del dret a l’educació i d’un col·legi com el CEIP Martínez Valls, per a la meua generació el Col·legi Públic Martínez Valls.
Des d’estes línies voldria reconèixer l’immens treball de tots els professors i mestres, que durant vint-icinc anys han passat per les seues aules. Persones d’una immensa paciència, que amb il·lusió, convenciment i entrega han format a milers de xiquets i xiquetes, però no sols ensenyant-nos a sumar i restar, a escriure i llegir, a conèixer el nostre medi, la societat, la història, sinó també perquè ens traslladaven els valors del respecte, civisme i treball en equip. L’any 1989 es va introduir la possibilitat d’estudiar Experiències i Ciències Socials en valencià. De les 2 classes que formaven cada curs (3r A i 3r B) recorde que tan sols érem 6 persones, però any rere any, esta xifra anava pujant. El nostre col·legi ha sigut i és un exemple en la normalització de la nostra llengua.
Gràcies i endavant! Joan Sanchis Ex alumne
16
17
1a ACTA CEIP MARTÍNEZ VALLS 8 de setembre de 1986
18
1a ACTA EN VALENCIÀ CEIP MARTÍNEZ VALLS 14 de setembre de 1992
19
Aprovació del Programa d’ensenyament en valencià
CEIP MARTÍNEZ VALLS 20 de juny de 1993
20
21
22
23
EDUCACIÓ INFANTIL 3 ANYS
En 3 anys, arribem a l’escola. Uns estem contents/ es i a altres ens cau alguna llagrimeta. Però prompte, comencem a gaudir de les festes (La Castanyera, fem bunyols...) 24
S Y N A 4
En 4 anys, eixim a l’Hort de l’escola per fer les olives i així després, se les menjarem a casa.
25
5 ANYS
En 5 anys, hem gaudit preparant dos representacions teatrals amb els meus i les meues companys/ es de la classe. A mĂŠs a mĂŠs, tots els dies a la meua aula descobrim i aprenem noves coses. Moltes grĂ cies a totes les mestres!
26
R A L O C S E HORT Parlar de l’hort escolar és parlar d’una xicoteta part d’un gran projecte en el que estàvem involucrats alumnes, pares i professors: El col·legi públic Martínez Valls amb l’ensenyament en valencià. No tan sols era l’hort, també hi eren el menjador, el teatre, el campionat d’escacs, la trobada musical, les trobades, carnestoltes, el pavelló cobert, l’escola de bàsquet, el play- back, el sopar de fi de curs, el correllengua, el rally… Volíem ser el millor col·legi públic amb l’ensenyament en la nostra llengua. I ho varem aconseguir: vam arribar a ser el col·legi públic amb més demanda de matrícula, i a més ens van concedir el premi Baldiri i Rexach en l’any 1999 per l’ensenyament i defensa del català i el segon premi de la Generalitat per la tasca educativa de l’hort escolar. L’hort escolar naix en el nostre col·legi com la part pràctica de l’assignatura d’ESO: Medi Ambient. Volíem donar-li un suport pràctic, que fos un centre d’interés , que motivara l’alumnat. Teníem un tros de jardí. El varem condicionar per a la fer d’ell el lloc on posaríem en pràctica tantes experiències com foren possibles. També hi havien plantades oliveres, tot valia per a nosaltres. Necessitàvem moltes eines per a l’hort. Aconseguirem de Caixa Ontinyent els diners necessaris per comprar-les, tractor inclòs. Ens van regalar una caseta de fusta. També l’aprofitaríem. I si ferem un galliner? Endavant! I ahí va començar “lo bò”. Ja ho teníem tot, calia aprofitar-ho. Comencen les experiències impagables: averiguar la superfície de l’hort, llaurar amb el tractor, plantar faves, alls, penques, vinyes, arbres fruiters, classificar els arbres del col·legi, adobar olives, (fer-les dolces, pebrella, sajolida, sal) collir olives, pujar damunt dels arbres, fer fogueres i saltar-les...(hui no ho faríem), criar gallines i coloms, veure si estan els ous fecundats, gallines covant, pollets al galliner, coloms al pati, partits de rugby de les gallines amb un grill i veure que són omnívores, microscopi a la classe i comprovar que les llegums tenen esculpides les plantes a l’interior, observació de diferents classes de pol·len, veure els estams, el pistil, pulgons, potes de grill, reciclar el paper, descobrir que al col·legi i baix dels focus de llum les plantes es crien més prompte, esbrinar els litres d’oli que s’han de repartir , el preu que té i els pocs euros que val, assaborir prunes, albercocs, taronges, nous, móres, ametlles, raïm, cireres, repartir les penques, faves, cebes, alls de forma igualitària…Teniem un quadern de classe rotatori on els alumnes escrivien les seues impressions… També aprenguerem refranys i dites populars. Quanta cosa! També tinguerem moments dolents: ens varen trencar la caseta i ens robaren part del material. La febra aviar va obligar a llevar el galliner i els coloms , ningú se’n volia fer responsable i els ànecs colls verds van anar al riu Clarià, al Filaner (Qui sap si algún dels colls verds que hi han ara al riu són descendents dels nostres). Algú ens va destrossar alguns arbres, instruments del laboratori… Coses per a oblidar. Cal quedar-se en tot el que té de bo i inclòs intentar millorarho . No oblidem que l’hort escolar del Martínez Valls és a dies de hui un fet singular en el poble i un fet diferenciador positiu. Un centre d’interés que com ja heu vist pot aportar molt més del que aparenta. Tan sols cal enamorar-se. Enric Soler i Enguix
27
28
29
30
31
TORNEIG D’ESCACS 2011-2012 Hola sóc Carlos Revert, tota aquesta experiència va començar quan Inma em va dir que es feia un campionat d’escacs quan anava a 5é de primària. Aquell any vaig competir contra més majors i contra els dels meus anys. Aquest any ho tenia difícil per a ser el primer, perquè tots eren molt bons i jo no tenia molta experiència. Així i tot, vaig quedar el segon del grup A. Oscar un amic meu, va quedar el primer i en el campionat de les escoles va guanyar la copa individual. Cada diumenge jugava unes partidetes contra mon pare. Quan ja anava a 6é, ja vaig entrar a l’equip A, mentre que els de 3r i 4t feien l’equip B. Totes les persones jugaven el millor que podien, al final en el campionat vaig guanyar. Quan jugava contra alumnes d’altres escoles em posava un poc nerviós, ja què tots eren molt bons. A la fi vaig guanyar la copa col•lectiva. Vull donar les gràcies a totes les persones que han fet possible per fer el torneig i tots els rivals que m’ho han ficat molt difícil. Hola em dic Joan Revert, aquest any va ser el primer que vaig poder jugar a escacs. Vaig guanyar 19 partides de 21 que vaig jugar. Aleshores vaig saber que el meu germà també havia quedat el primer del grup B. Curiosament el meu germà havia quedat elprimer de l’equip A. Jo formava part de l’equip B i vaig jugar contra el meu germà, contra el col·legi Bonavista i el de Sant Josep. El Martínez Valls enguany ha quedat campió i el meu germà el campió absolut. Agraisc a tots els participants i en especial al meu germà i a Inma per haver-me ensenyat a jugar a “escacs”.
32
UN ABANS I UN DESPRÉS AL CLUB D’ESCACS
l•legi Martínez ja en són uns quants, el co ys, an s un fa an Qu seus camins inyent decidiren unir els nt d’O cs sca d’e b Clu el i Valls r als membres dita fins eixe moment pe de s’encetava una vessant inè s pedagògic estava a punt mé t en am foc en Un b. clu del nostre amb uns anys del club i trencava ts en gü se els iar gu a ar començ t una partida en què passar-ho bé jugan fé ca de s de rti pa de cis ini era prioritari. erent aroma de la cafeïna d’escacs al voltant del sugg era agafava el el centre educatiu, la pedr b am ió fus la b Am acceptaren el tiu, els membres del club mo e eix r Pe e. ism on ag ot pr stra ciutat, no llar als més menuts de la no repte il·lusionant de treba ntres de amb col•legials d’altres ce bé tam ó sin lls Va z ne rtí sols del Ma ejos que notar en els diferents torn va es e qu fet Un . tat ciu a la nostr la participació de la Vall d’Albaida en què al pit ca la en en rav leb ce et se t per les dificultats que tan for on rec ca tas a Un . va augmentar ncies stes edats per les interferè ue aq en ar tiv mo r de po trobes per ssa. lògiques dels esports de ma s anat i, continua anant, mé ha b clu al a tad es a str no Però la que el i xiquetes d’Ontinyent ja ts ue xiq ls de ció ma for enllà de la qualsevol tament amb el centre en tre es ra bo l•la co cs sca d’e Club l col·legi públic s que s’organitzen des de ve rti po es es tiv cia ini les ctiu de era edició, el nostre col·le im pr la de s de , fet De Martínez Valls. dia ser Vicent Úbeda, com no po l ria mo Me el en a cip rti esportiu pa partides t sempre va estar lligat a les en Vic s de ba de no ra, ne ma d’altra lt de temps. sters, casa nostra durant mo Fe de tat cie So la en fé ca de amb l no sols és un compromís ria mo me al ll ba tre e str Per tant, el no n amic. e sempre present a un bo dr tin r pe ull org un ó sin el centre n gaudit d’una ntre també han vist i ha ce l de s ret pa s Le s per equips és un dels gran ial inc ov pr El a. tiv eti mp vessant més co amb ls nostres jugadors esperen de n scu da ca e qu ts en esdevenim u permanent el col·legi és la nostra se , no m co I, e. sm sia tu en més avat les nostre s importants. Allí hem gr mé ns cio eti mp co les a r tot, pe una decepció, però fins i alg ys, an rs rre da ts ue aq vivències en passarà t any, un fita històrica que es qu d’a ca mi nò to au a 2n l’ascens a tòric. al nostre “background” his ment, han tractat extraordinària s en re mp se lls Va z ne rtí Al Ma també motiu, aquest aniversari és e eix r Pe . sa ca a m co m ens trobe amb tots els goig poder compartir-ho de pli om s en i e str no c un po b de bàsquet, l centre i, com no, del clu a, i companys i companys de l Martínez Valls. Enhorabon de us rti po es s nt ere ref s altre dels gran per molts anys! Vicent Gandia Club Escacs d’Ontinyent 33
E R T A TE
lebrar al nostre ce va s e , 7 9 9 , en 1 ipació Fa quinze anys ntusiasta partic l’e b m a , re at d’ESO. ostra de Te e Primària i 1r col·legi la 1a M d é 6 , é 5 r, 3 , n e 1r, 2 dels alumnes d artida, ser el punt de p va t n ve e ll e u q del a ran aventura No cal dir que g la b m a ís re comprom l’inici del nost teatre. tació ret de presen b lli r e m ri p ll que ons, els El pròleg d’a de les emoci , re at te l e d ava màgia blant s’express m se ra parlava de la e n a m e ptat, els fantasia... I d i, per descom ... sentiments, la re lt l’a e d l sa e üent, i viat alguna co n ca a h , el de l’any seg cs n o d ims anys. Així d’aquestos últ aquest temps? després de tot : el l nostre teatre a t ia v n ca r e t hav això si, No, res no po sió. Ha millorat, lu il· la ca ti n è té id mateix, l teatre es man e d a ci n è missatge és el ss l’e ri, el so..., però el lloc, l’escena as del temps. immutable al p s, es m els perfum co , a ci n è ss l’e ue na versió I per allò q s permetreu u n e , a d a tr n ga ce era con Quart, Tirallon re e P e dóna de man d a m e o l’enginyós p “semilliure” de s: de monosíl·lab
34
I tu, què dius que és el teatre? - Doncs, jo sols vull dir - ei, si pot ser- que el teatre és Un munt d’imaginació I un molt d’il•lusió No res de monotonia I un munt de fantasia. Un poc d’història i un xic de memòria un poc de mímica i molta música un poc de paraules i un mut de gestos. Dues llàgrimes i cent somriures. I molta vida. I un poc de nit i un xic de por, i un poc de sol i un xic de cor i un poc de crit. I un xic de llum i un xic de so: Un poc de llamp i un xic de tro. I un poc de goig i un poc de veu i un poc de vell i un poc de cant i un xic de vers i molt de ball. I d’art I un poc de joc: - Tres reis, una princesa, un drac, la fada i dos castells. Al teatre vull: ballar? cantar? volar? jugar? plorar? somiar? estimar? I a més, què vull? Una escola plena d’ocells cada ocell un xiquet cada xiquet mil il•lusions mil disfresses, mil actrius i mil actors. Ei, si pot ser.
35
25
I R A S R E ANIV P DEL CEI
S L L A V Z MARTÍNE T N E Y N I T N O ’ D
Ja fa vint-i-cinc anys, que el CEIP Martínez Valls, va obrir les seues portes a l’educació d’Ontinyent. Centenars de pares i mares, com jo, hem confiat l’educació dels nostres fills al centre, creiem en el seu projecte educatiu, en la seua programació i en la realització d’activitats, per a que l’alumnat coneguera els valors culturals i lingüístics del nostre poble. La meua implicació en el centre, comença el curs 199293, que matricule la meua filla en la línea d’ensenyament en valencià. Eixe mateix curs, la direcció del centre, proposa a un grup de mares, que sabíem ballar les danses, si es podíem encarregar d’ensenyar, a tots els xiquets i xiquetes del centre,els passos bàsics de la dansa i així donar a conèixer una part del nostre patrimoni cultural. Un grupet de mares molt implicades vam accedir a aquesta petició i ensenyarem els primers passos.
la importància que han donat a les activitats extraescolars. De fet es dedica, des de fa uns anys, un dia per a mostrar a tots els pares i mares, les activitats extraescolars que es fan en tots els tallers. Fins a dia de huí el taller continua. Hem tingut major o menor nombre d’alumnes, per la qual cosa, alguns cursos he tingut que demanar el recolzament a altres balladors veterans. Alguns alumnes del primer taller, seguixen ballant fins ara i formen part del grup de danses d’Ontinyent. Procés que ha continuat produint-se en alumnes dels posteriors tallers, fins l’actualitat. Es podria dir que són el futur de la dansa. Aquest grup de joves, ben preparats i il•lusionats, que ballen en totes les manifestacions folklòriques i culturals del poble, en aquest moment estan en primera línea i asseguren la continuïtat del ball valencià. Vaig començar, prioritzant la dansa del poble i els balls processionals. En el curs 2010-11 la direcció del centre es compromet, junt al taller de dansa, en preparar als alumnes de l’últim curs d’E Primària en el Ball dels Cavallets, el qual es balla en la processó del Corpus i en el de la Puríssima. Per últim, vull agrair als pares i mares dels alumnes, l’esforç que han fet i continuen fent, per mantindre les nostres tradicions, portant als seus fills a tots els actes culturals en que participem.
En la festa de la Falla d’aquell curs, van eixir els xiquets i xiquetes a ballar. La participació de tot el centre va ser tal, que va resultar una gran festa per a tots i totes. Degut a l’èxit, per al curs següent es va demanar repetir l’activitat el Dia de la Pau i també en la falla. A partir d’eixe moment el centre va valorar l’activitat com un punt de partida per a consolidar una activitat extraescolar. Per part de la direcció es planteja muntar un taller de dansa, que consolidara el treball que s’havia iniciat. Així és com va començar en el curs 1995-96 en el CEIP Martínez Valls, el primer taller de dansa valenciana infantil a Ontinyent. S’inicia el taller amb dues monitores, que érem mares d’alumnes del centre.
Ontinyent 24 d’abril de 2012
Com a monitora d’aquest primer taller, voldria ressaltar la meua experiència com molt gratificant. Per una banda pel tracte rebut per la direcció i l’AMPA del centre i per altra per
Cecilia Calabuig Belda Monitora del taller de dansa 36
37
El ball s t e l l a v a c s l de Era el primer dia que Cintia venia a l´escola no sabia casi ni parlar el valencia perqué ella era d´Anglatera i volia conéixer les nostres tradicions, a poc a poc es va ensenyar a parlar el valencià i li vaig parlar de totes les nostres tradicions, dels balls, de la festa, però el ball mes important de la nostra escolá era el BALL DELS CAVALLETS: Li vaig explicar que aquesta tradició, actualmente és responsabilitat de la colla de campaners i que amb aquest ball volem representar als guerrers de les antigues milícies i com la VILA REIAL D´ONTINYENT es defenia dels atacs de la VILLENA CASTELLANA i protegien la costa Valenciana dels atacs dels pirates, per aquesta raó el ball es representa amb 8 cavallets. 4 són moros i els altres 4 cristians, les rèpliques d´aquells caballets varen ser realitzades amb fibra de vidre per l´escultora Dolors Sanz. Cintia volia saber més i volia vore els cavallets ballant, era un bona idea, en unes dies seria desembre i jo com tots els ontinyentins sabiem que per la festa de la Purísima Patrona d´Ontinyent tots els balls eixirien , el de la veta, el dels gegants i el dels cabets, la moma, els arquets i sobre tot el ball dels cavallets. Eixe dia quedarem prompte i anarem juntes a l´ajuntament i allí tots els balls ens deixaren boca badaes, però era el moment del ball dels cavallets i al vore el moviment , el xoc de les espases Cintia i jo ho teniem molt clar, voliem apuntar-se. El primer el que fariem seria apuntar-se, buscarem a Cecilia, la persona encarregada del ball, però erem més de 25 persones que voliem apuntar-se i Cecilia estava molt contenta per la resposta de tots els alumnes de Martínez Valls i ens va dir que el dia 12 teniem que estar a les 13h en la porta del cole per a triar a 16 persones. Erem les primeres de la cua i un per un tots els xiquets es posarem els trages dels cavallets i espasa en mà,lalalalalalalal, tots ballarem el millor que sabiem o que podiem, perquè el trage era molt pesat, però les afortunades per eixir en el ball dels cavallets forem nosaltres Cintia i jo no podiem creurese-ho. Per a nosaltres va ser el millor eixir en la festa ballant amb un cavall que tenia per pates les nostres propies cames, jajajaja, que divertit. Des d’aquell dia Cintia que viu ara a LEINCESTER, tots els anys ve per a poder eixir amb nosaltres amb el ball dels cavallets, gràcies al correu electrònic, estem en contacte, de fet aquest any serem nosaltres els de l´escola MARTÍNEZ VALLS, les que anirem a LEINCESTER a fer el ball dels cavallets per a que tots aprenguen i puguen practicarlo i també fer una festa com la nostra. 38
.. t. a it is v n a h s en e u q Persones
39
us
ls se ez Valls pe
a al Martín bada felicit
e la Tro comissió d a L !!! ivint escola v i t n la nostra fe , s y lsadora de 25 an u p im la o sc e e amb rent com a en un centr fe ir re rt t e a v st n e o c a t en Sempre h uan ens vam òria de tot l’esforç fe q s é 2 9 9 1 ciacions partir de m fer mem llengua, i a ment, asso ta (PEV ). Vole n ià ju c a n le s, a n v tots i cio en en conjunt, nes, institu una línea a m v lu ti a a c u s, d re e per al pa at que volíem la comunit t eixe sentit: ta ta li to a u e q d e stres… yament d veïnals, me guir l’ensen se n o c a r e p totes a una ncià. ra allò nat i en vale m lu a ball som a e nostre tr e ix e t va, r to , participati ra , ja que pe o n d ra a g sc s re é g t int , en L’agraïmen o ha fet, ten t lluitadora h n e m g o c a t ix u e nse tota gués cresc cià. que som, se el Martínez Valls no ha t i en valen ta li a u q e d a… la pública, democràtic ica de esco g ò ipat g a d e p e ha partic u q t una línea n e g la ha estat solidació mps molta mú de con o te c st a e u sc q ta a t a la seua st Duran rra a aque é agrair-los so b e m d ta , ra ià g c l seu e en valen aportant e or!!! om a centr c s ll a V ies de tot c c z e rà ín g rt s a e lt M o l de da. M esinteressa ntre com dedicació d el nostre ce d ió c a d li ativa. rem la conso ta la comunitat educ o m e m m o c to els r Enguany, de goig pe ipar en tots u ic ti rt o a p m i s r é i ra valencià col•labo ta la gent a escola en comissió a imat per to ra st st e o t n n la ta e s, e d’ell. all sd ra vida dintr Martínez V Animen de l st a o n rt o la p e d su onar cies i part actes per d es experièn lt o ue m t u c is erit contin p s e l’ que hem v m e g a, desit studiem, adora i viv uir estimant allà on e it u ll la o c s g otivem, Una e ts i totes se squem, m to re e g d n a e s’ sc , ta !!! És alegrem molts anys , somiem, m ie c n e iv v ! treballem, finitiva vivim e d n oratjare … m creixe hem de enc t i en ió c a c u d e qualita il per a l’ pública, de oment difíc la m t o s c s e e u q a a n u En ue volem més força q b m a ir d i nos valencià!!!! !!! rtínez Valls a M ts a it c Feli La comissió
40
41
42
Des de fa 25 anys… “En gener o en febrer, carnestoltes solen fer. Si no vols carnestoltes, tanca les portes”. Durant 25 anys a la nostra escola hem gaudit de la festa: ens hem disfressat, hem cantat i hem ballat per tot arreu. L’inici de la festa ve marcat pel rei i la reina del carnaval, que molt il·lusionats arriben a la nostra escola i ens deixen bocabadats. Tres ordres ens han marcat, per no ser enfarinats. Les nostres disfresses elaborem, segons l’any que commemorem, amb l’ajuda de tota la gent. A la cercavila, la música no pot faltar per a fer una festa espectacular. I per finalitzar, tots junts a l’escola, un bon berenar ens fa reviscolar. Comissió de Carnestoltes
43
EL COLE, 25 ANYS
El quatre de novembre de 1999 uns quants pares fèiem una sol·licitud al Col·legi. Entre altres paràgrafs, açò es deia en aquell escrit: “Hem sol·licitat al President d’aquest Consell Escolar, autorització per utilitzar el nom de aquest centre com a denominació del nostre Club esportiu” “la intenció no és altra que dotar al col·legi de totes les categories permeses, creant doncs una estructura sòlida i amb caràcter de permanència” “Poder transmetre als xicons, primer la il·lusió per l’ensenyament d’un esport......., segon, demostrar amb fets (equips), que quan comencen la pràctica a nivell de competició, no siga necessari el que canvien d’equip per a poder continuar practicantlo tol el temps que creguen convenient i així s’ho permetixca les qualitats i possibilitats de cadascun”.
I acabava aquell escrit amb el següent paràgraf: Gaudir d’unes instal·lacions, millorar-les si és possible, gaudir de la seguretat que ens dóna el Col·legi com a institució pública, sentirse recolzats per ell, i l’ajuda inestimable a l’hora de resoldre o coordinar situacions que allí és provoquen, és el que esperem continue durant 25 anys més.
“Per tot allò considerem que és la nostra obligació posar en coneixement de Vostès les nostres pretensions, esperant comparteixquen la il·lusió d’aquest projecte, així com permeteixquen l’ús de les instal·lacions esportives tant per als entrenes com per les competicions, participen en l’arrencada, gestió i continuïtat del Club, així com ratifiquen la sol·licitud d’ús del nom cursada al Sr. President d’aquest Consell escolar de Centre”. Com ja sabeu, aquest projecte es va dur endavant. I va ser possible gràcies a la sinèrgia creada per persones de tot abast i arreu; una AMPA implicada, lluitadora, compromesa i treballadora, i un equip directiu amb els mateixos o millors qualificatius. Hi havia una idea per damunt de tot i és que “ TOT ERA BO PER AL COL·LEGI” i per tant per als nostres i vostres fills. Xicons i xicones que eren els que ens unien a tots. Si era bo per al col·legi de segur que era bo per als xiquets.
Els sis jugadors del primer equip, és a dir, la meitat de la plantilla, van fer el seu preescolar, primària i secundària en el cole. Tota una vida i continuen junts. Equip de la Primera Divisió Nacional de Bàsquet. I uns quants altres que venen per darrere. Gràcies al col·legi estem en el bon camí del que es vam proposar. Gràcies al col·legi podem escriure un nom que necessita de totes les paraules per a poder-se pronunciar. “CLUB COL·LEGI PÚBLIC MARTÍNEZ VALLS BÀSQUET” Jordi Soler Ferrero Pare de ex-alumnes, ex membre de l’AMPA, ex membre del Consell escolar, pare de jugador del primer equip i entrenador i directiu del Club de Bàsquet del Martínez Valls.
El Martínez Valls és el lloc d’estudiar, de fer amics, de començar en participacions de grup i ara també de practicar esport, però esport en ganes o de competició. Al Martínez Valls tornaré a entrenar i al Martínez Valls aniré a jugar el dissabte. Del Martínez Valls eixiré als partits de fora, al Martínez Valls tornaran els equips visitants. Al Martínez Valls vaig i del Martínez Valls vinc. El paràgraf d’abans és el que resulta de haver substituït en la meua redacció originaria la paraula “col·legi” per la paraula Martínez Valls. Eixa és la idea, Cole, Martínez Valls, Bàsquet, amics... El Club sols té que agrair als diferents equips directius i a les successives AMPAs el que ens hagen deixat treballar sense cap problema. De manera especial agrair als actuals caps visibles dels dos col·lectius abans referits el seu esforç i la seua inestimable col·laboració per permetre de manera evident que aquesta relació Club-Col·legi continue siguent possible.
44
Recorde ara fa sis anys, quan hem vaig decidir a entrenar a l’equip del col·legi del meu fill Johan. Junt a la resta de companys, sempre vaig intentar transmetre la passió per l’esport, i fins i tot, les experiències a nivell personal, social i esportiu que aquest tipus d’activitats et facilita. En un principi estava preocupat, perquè no sabia al que m’enfrontava, ja que no tenia experiència en el tracte amb xiquets a nivell de treball, implicació i disciplina en activitats a nivell col·lectiu. A mesura que passava el temps, m’adonava que aquell esforç mereixia la pena i que podia traure el millor de cada xaval i també de mi, tot i que no va ser una tasca fàcil. Hem gaudit de bones experiències jugant i competint junt altres equips d’escoles d’Ontinyent i també torneig de fora com Ibi, Puçol, Atzeneta, Aielo, etc.. He de mencionar l’incondicional recolzament dels pares i mares dels jugadors, perquè sense ells i elles no hagués sigut possible i m’han demostrat estar a l’altura de comportament, en acompanyar als seus fills on fos i en respectar totes les decisions que jo diria. També agrair a la meua dona Mª Carmen per la paciència i comprensió d’aquests sis anys, perquè comprén que el futbol i la convivència amb aquests xiquets ha sigut la meua passió. El més dur per a mi, ha sigut que per una circumstància o altra, alguns jugadors han hagut de deixar l’equip, però estic segur que el temps que han passat amb nosaltres ens ha servit per a la convivència en equip i per a la vida en general. Per acabar, vull agrair totes les facilitats que el CEIP Martínez Valls, m’ha donat, tant en materials, instal·lacions i sobretot tracte humà, i tot i que deixe a l’equip i a l’escola, després de sis anys, mai us oblidaré i sempre els recordaré.
Gràcies a tots. JULIO VILLA MARTÍNEZ 45
R O D A J N E M L E
IP Martínez E C l de r do ja en m el Des de 1994 menjars fa. ns bo i eix rt ve di a, uc ed Valls cada vegada més. n só ls sa en m co s re st no Els lò més bé. al d’ en ss pa ho s’ i en Es diverteix lles i festival Perquè f ira, bou, fapa u i carnestoltes passant pel dia deenlajador excepcional. fan el nostre m ls una gran família sa en m co i r do ja en m de L’equip formem em mutuament. ens respectem i ens estim bàsquet i al brilé al , ol tb fu al em gu ju ti Al pa i als escacs també. a la corda, al sambori i de convivència ció ta en im al d’ e, en gi hi d’ Hàbits treballem, ent. sempre en un bon ambi gem A l’aula d’estudi pu s se n’anem. per això en els deures fet hi ha temps per no at nt co em t’h e qu Amb tot açò Martínez Valls de r do ja en m al t, en im l’avorr t’esperem!!!!!!
L’equip de menjador
46
ACTIVITATS EXTRAESCOLARS Les activitats extraescolars han estat presents sempre en el nostre centre escolar. Una escola caracteritzada per estar oberta a totes les iniciatives de qualsevol institució, entitat o associació. Actualment és l’AMPA qui s’encarrega de l’organització de totes les activitats i l’equip directiu de la seua coordinació, ajustant horaris i dependències i observant criteris de qualitat i professionalitat. Les activitats no deuen ser part del currículum ni comportar premis ni notes, cal que siguen complementàries de la formació de l’alumnat, sobretot en habilitats i destreses. Ara en l’actualitat s’ofereixen dos torns al migdia de 12:30 a 13:30 i de 14:15 a 15:15. L’oferta és d’allò més ampla i variada, totes les activitats estan regulades i amb objectius per a les diferents edats dels alumnes. Els darrers anys, com a cloenda de totes les activitats, es celebra una Mostra Final de Curs, on cada una d’elles presenta a mode de balanç les seues exposicions, mostres i actuacions. Agraïm des d’aquestes pàgines l’esforç i l’entusiasme d’aquestos professionals que formen part de la historia de la nostra escola.
47
48
. . . e r e r n e mirant
49
50
51
52
53
54
55
imatges d’ara...
3 anys
56
4 anys
5 anys
1r primĂ ria 57
2n primĂ ria
3r primĂ ria 58
4t primària
5é primària 59
6é primària
60
AMPA
Equip menjador
Conserge
61
Claustre
62
65
66
La Vall d’Albaida - La Costera · Desatascos de tuberías · Inspección tuberías por T.V. · Fosas sépticas · Etc...
962 388 492 608 769 166 46870 ONTINYENT (Valencia) · C/ Pintor Josep Segrelles, 18 Bajo · www.limpiezascalabuig.com
67
68
69
70
71
ALEJANDRO ESTÉTICA RAYOS UVA alexvidalcaballero@hotmail.com
Tel: 96 191 19 10 C/ Gaspar Blai Albuixec, 7 Ontinyent
72
Felicitats CEIP Martínez Valls en el vostre 25é aniversari del que l’Ampa també forma part junt al professorat i alumnat. 25 han passat des que l’ampa es va formar reunions, discussions i solucions tota amb un mateix fi l’educació dels nostres fills/es Ai! Però el record i l’amistat quedarà per sempre en el nostre pensament. Gràcies a tots/es que han fet el possible perquè puguem estar ací.
Per molts anys. Ampa Ceip Martínez Valls