JOSÉ IRANZO PRESENCIA
Naix a Ontinyent el 19 de febrer de 1833 i fou bategat al dia següent en l’església arxiprestal de Santa Maria. Estudià als escolapis a València i es llicencià en dret a la Universitat de València en 1856. Durant esta època compagina els estudis amb la afició literària, fent alguns escrits en valencià com a deixeble de Vicent Boix i Ricarte. En 1866 es casà amb la filla del polític liberal valencià Manuel Benedito Calzada, fet que li permetrà entrar definitivament en la política. Fou elegit diputat provincial en 1874 i 1878, diputat a Corts en Madrid en les eleccions de 1881 i 1886 per el districte d’Albaida, al qual pertanyia el nostre municipi, alcalde de València el 18851886, càrrec que va exercir durant uns mesos ja que hagué de renunciar per a ocupar l'escó com a diputat a Corts i senador per la província de València en 1895. A més de polític va ser rector de la Institució per a l'Ensenyament de la Dona, acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, membre de la Junta de govern del Col·legi d'Advocats de València, vocal de la Junta del Port de València, soci de la Real Societat Econòmica d'Amics del País, conseller de la sucursal del Banc d'Espanya a València, president del Cercle Liberal de València i cap del directori provincial del Partit Liberal entre les més importants. Fou pare de Manuel Iranzo Benedito, advocat i polític valencià, cap del Partit Liberal a la circumscripció d'Albaida i fundador i president del Servei Meteorològic de Llevant en 1.911. Redacta un informe davant el Govern central on explica i assenyala la dolenta situació en què es trobava l’economia local i les possibles solucions, aconseguint per a Ontinyent una important subvenció que va permetre reconstruir l’últim cos d’obra del campanar de l’església de Santa Maria, que des de l’any 1859 estava en ruïnes per l’acció d’un llamp. La instal·lació del telègraf en l’últim terç del segle XIX i la nova estació de ferrocarril, son altres de les millores aconseguides per la seua gestió durant el període de diputat. Es retira de la vida política en 1898 per causa d’una apoplexia. Mor a València el 4 de febrer de 1905.
© 2010 enrique j. martí gironés