Del silenci a la veu
MARTA MIRAS JORGE I JOANA ARMENGOL SABATER
La Cèlia entra a l’aula, les nenes i els nens la miren expectants. És el seu primer dia de mestra i recorda, com si fos ara, una altra aula i els seus primers passos com a alumna. El record no és lluminós. Des de petita la seva discapacitat auditiva i els audiòfons que porta l’han fet una mica diferent de la resta. I ser diferent, a l’escola, no sempre és fàcil. Per ella no ho va ser, va patir les burles i el maltractament d’una part dels companys i companyes i encara pot sentir, com un record ben viu, la tristesa, la inseguretat i l’aïllament que va patir.
Amb el temps, malgrat les dificultats, es va fer forta i la seva experiència la va determinar a voler canviar les coses. Va decidir que volia ser mestra per ajudar altres nens i nenes. La seva mirada de mestra va començar, de fet, a l’aula de primària entre insults i maltractament. Mira les cares expectants i hi veu persones diverses, potencialitats, persones plenes siguin com siguin. Vol aconseguir que l’alumnat ho visqui així, la diferència com un fet normal, l’aprenentatge de l’altre com una riquesa. Tots som diferents i tenim dret a ser tractats de manera igualitària i justa. Vol crear un ambient de respecte i comprensió des del principi.
Comença amb un gran somriure i sap que li cal estar atenta, escoltar, observar i donar les eines per crear una petita comunitat inclusiva en comptes d’atacar allò que no entén o que l’espanta. Sap que ha d’atendre aquells alumnes més vulnerables, però també els que actuen de manera disruptiva, els que es refugien en lideratges agressius i en comportaments d’abús. Trencar l’espessa xarxa de complicitats, inacció i silenci que fomenta el maltractament. Li cal saber-ho veure i atendre les raons que porten a aquest comportament. Escoltar, dinamitzar, treballar el respecte, l’empatia i la pertinença de grup com una riquesa que no necessita excloure, sinó que s ’enriqueix amb les aportacions de cadascú. I no serà fàcil. Però la Cèlia se sent forta.
Faran assemblees per posar en comú dubtes, sentiments i problemes d’una manera participativa i respectuosa.
Dinamitzarà activitats on els estudiants escenifiquin diferents situacions per aprendre a posarse al lloc dels altres, jugaran a la "cadira buida", on els estudiants imaginen que hi ha algú assegut i intenten entendre els seus sentiments. Els animarà a crear, junts, les normes de convivència de la classe, posant el respecte i l'empatia com a valors essencials.
Farà tot això, però avui, en el seu primer dia, comença explicant una història. La història d’una nena amb audífons. La seva història.
Anys a venir, els seus alumnes recordaran la Cèlia com aquella professora que els va marcar, la que va entendre qui eren, la que va saber escoltar. I caminaran pel món amb les seves pròpies passes i amb un bagatge incalculable.
CURS 2023 - 2024 GRUP 3A
ESCRIT I IL·LUSTRAT PER MARTA MIRAS JORGE JOANA ARMENGOL SABATER